<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Santiago Torrado]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/santiago-torrado/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Santiago Torrado]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1040135/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El naufragi del vaixell 'Général Chanzy' que encara sorprèn els experts: "L'enfonsament va ser veloç i mortífer"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/naufragi-vaixell-general-chanzy-encara-sorpren-els-experts-l-enfonsament-veloc-i-mortifer_1_13196860.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El naufragi del vaixell &#039;Général Chanzy&#039; que encara sorprèn els experts: &quot;L&#039;enfonsament va ser veloç i mortífer&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En 1910 Menorca va viure un dels pitjors accidents marítims de l'època: van morir 157 persones després de l'accident, encara sense resoldre, d'un vaixell modern dirigit per un experimentat capità</p><p class="subtitle">La caiguda de contenidors al mar succeeix més del que creus: 1.500 acaben cada any a la deriva</p></div><p class="article-text">
        Jean Bruno Cayol era un capit&agrave; experimentat i d'&agrave;mplia traject&ograve;ria a la Compagnie Fran&ccedil;aise Transatlantique quan va acceptar convertir-se en patr&oacute; del <em>General Chanzy</em> en l'hivern de 1910. Era un vaixell de correu i passatge a vapor &ndash;modern per a la seva &egrave;poca&ndash;, constru&iuml;t al llegendari varador de Saint Nazaire tot just uns anys abans. Ning&uacute;, i menys encara aquell capit&agrave; que havia navegat per tot el m&oacute;n contra vent i marea, podia imaginar que s'enfonsaria aquella matinada del 10 de febrer, fa 116 anys, davant la costa de ponent de Menorca. Aquella trag&egrave;dia en la que van morir 157 persones incloent-hi el capit&agrave; i tota la seva tripulaci&oacute; &eacute;s considerada un dels pitjors accidents mar&iacute;tims de l'era moderna a Espanya i encara avui segueix sense estar del tot clar qu&egrave; va ser el que va causar aquell naufragi. &ldquo;&Eacute;s cert que les cr&ograve;niques de l'&egrave;poca donen compte que hi havia mala mar la matinada del 9 de febrer, per&ograve; el sinistre continua sorprenent fins avui, no nom&eacute;s perqu&egrave; Cayol era un mariner avesat que havia fet aquest mateix trajecte centenars de vegades, sin&oacute; perqu&egrave; l'enfonsament va ser tan velo&ccedil; com mort&iacute;fer&rdquo;, explica l'autor del llibre <em>El naufragi del Chazny</em>, Miquel &Aacute;ngel Mir.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Amb les primeres llums de l'alba del dijous 10 de febrer, la not&iacute;cia ja era portada als principals mitjans locals i internacionals. &ldquo;Commoci&oacute; a Par&iacute;s, Alger i Marsella, va naufragar el G&eacute;n&eacute;ral Chanzy&rdquo;, titulava <em>L'Humanit&eacute;</em> fent coneguda la trag&egrave;dia. El setmanari <em>La Voz de Menorca</em> va obrir la seva edici&oacute; insular cridant els ve&iacute;ns a sumar-se a la desesperada tasca de recerca i rescat de possibles supervivents. Segons narrava el matut&iacute;, &ldquo;les immediacions de Ciutadella s&oacute;n en un efervescent enrenou de soldats, rescatistes, pescadors de la zona i curiosos que inunden la costa nord a l'altura de Punta Nati&rdquo;. Despr&eacute;s d'hores de recerca es van poder recuperar 24 cossos i es va obrar un miracle que ning&uacute; esperava: d'entre els 158 tripulants que van sortir de Marsella en quedava un viu. El seu nom era Marcel Boudez.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_50p_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_50p_1142279.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_75p_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_75p_1142279.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.jpg"
                    alt="Pescadors, veïns i voluntaris de Ciutadella i Ferreries van aconseguir rescatar 24 cossos després d&#039;hores de recerca al matí següent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pescadors, veïns i voluntaris de Ciutadella i Ferreries van aconseguir rescatar 24 cossos després d&#039;hores de recerca al matí següent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En estat catat&ograve;nic i probablement sense ser del tot conscient de la seva sort, Boudez, de 26 anys, empleat de duanes i ara epicentre de l'atenci&oacute; de la premsa de tot Europa, va encertar a fer declaracions una vegada es va haver refet del naufragi. &ldquo;Vam abandonar Marsella cap al migdia. Tot anava b&eacute;, fins i tot l'alegria regnava a bord. Cap a les set de la tarda, a mesura que entr&agrave;vem al Golf de Lle&oacute;, el mar va comen&ccedil;ar a encrespar-se. Diversos passatgers es van mostrar inquiets, per&ograve; el capit&agrave; Cayol es va esfor&ccedil;ar a tranquil&middot;litzar-los. Fins i tot va baixar del pont de comandament per explicar que havia fet aquest mateix trajecte durant anys. Realment confi&agrave;vem que a l'albada seg&uuml;ent estar&iacute;em veient les muntanyes blanques d'Alger&rdquo;, va explicar en un reportatge publicat poc despr&eacute;s de l'accident a <em>Le Matin</em>. Segons el jove marsell&egrave;s, la tripulaci&oacute; del Chazny va sopar tranquil&middot;lament aquella nit malgrat el cada cop m&eacute;s violent onatge.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la m&eacute;s absoluta foscor, el vaixell es va aventurar a passar entre Menorca i Mallorca confiant nom&eacute;s en l'experi&egrave;ncia del seu capit&agrave;, enmig d'una tempesta i sense m&eacute;s il&middot;luminaci&oacute; que els escassos focus del vaixell. &ldquo;Cap a les onze de la nit vaig tornar al meu camarot, que ocupava amb un altre viatger. Per la meva part, experimentava una certa inquietud, ja que el mar empitjorava moment a moment. El meu company de camarot va intentar tranquil&middot;litzar-me i finalment em vaig adormir&rdquo;, va explicar Boudez, i va assenyalar que, de sobte, es va despertar &ldquo;espantat&rdquo;. Podien ser les quatre del mat&iacute; aproximadament. &ldquo;Ni vaig sentir res ni ho vaig percebre; per&ograve; un terrible pressentiment em va advertir que un perill m'amena&ccedil;ava. Estem en perill, vaig pensar. Per qu&egrave;? Ho ignoro&hellip;&rdquo;. Baudez aconseguiria escapar de l'enfonsament del Chazny a bord d'una de les embarcacions d'emerg&egrave;ncia que es van avitar despr&eacute;s de l'inici de l'enfonsament, juntament amb un altre tripulant que, tanmateix, poc abans d'arribar a les roques de la costa nord de Menorca, va desapar&egrave;ixer amb un violent cop de mar. Boudez va arribar nedant a la costa al l&iacute;mit del col&middot;lapse on va ser trobat hores despr&eacute;s pels rescatadors.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la més absoluta foscor, el vaixell es va aventurar a passar entre Menorca i Mallorca confiant només en l&#039;experiència del seu capità, enmig d&#039;una tempesta i sense més il·luminació que els escassos focus del vaixell</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Causes i atzars</strong></h2><p class="article-text">
        Han passat 116 anys d'aquell naufragi i encara avui, a uns 12 metres sota el nivell del mar, el casc del Chazny roman enfonsat en un mar de dubtes. Com &eacute;s possible que un mariner competent i experimentat com Cayol perdes el control del vaixell en una ruta de sobres coneguda? Va ser sup&iacute;cia, incompet&egrave;ncia o descuit? El mal temps d'aquella matinada explica per si mateix l'enfonsament velo&ccedil; i fatal de l'embarcaci&oacute;? Com moren 156 persones en un instant? En suma, per qu&egrave; es va enfonsar el G&eacute;n&eacute;ral Chanzy? 
    </p><p class="article-text">
        Jaume Pic&oacute; Vives, mariner menorqu&iacute; i autor del llibre <em>75 anys de naufragis i accidents mar&iacute;tims a Menorca</em>, planteja algunes claus per entendre aquests successos: &ldquo;La costa nord de Menorca &eacute;s, en clar contrast amb les zones del sud i de llevant, abrupta i escabr&oacute;s. A aix&ograve; s'hi suma que tot el tram litoral compr&egrave;s entre Algaiarens i Punta Nati &mdash;on va naufragar el Chanzy&mdash; amb prou feines va disposar durant d&egrave;cades d'una &uacute;nica refer&egrave;ncia mar&iacute;tima, el far de Cavalleria, en funcionament des del 1857. De fet, aquest litoral, dur i constantment exposat als temporals, s'ha convertit al llarg de la hist&ograve;ria de l'illa en escenari freq&uuml;ent de nombrosos naufragis&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquest litoral, dur i constantment exposat als temporals, s&#039;ha convertit al llarg de la història de l&#039;illa en escenari freqüent de nombrosos naufragis</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jaume Picó Vives</span>
                                        <span>—</span> Mariner
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El far de Punta Nati en l&#039;actualitat construït després del naufragi garanteix un avís intermitent a 26 milles nàutiques des de 1913"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El far de Punta Nati en l&#039;actualitat construït després del naufragi garanteix un avís intermitent a 26 milles nàutiques des de 1913                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Segons Pic&oacute;, aquella trag&egrave;dia va evidenciar de forma incontestable la necessitat de refor&ccedil;ar la senyalitzaci&oacute; mar&iacute;tima a l'illa. Les autoritats van respondre a aquesta urg&egrave;ncia iniciant el 5 de juliol de 1912 les obres de l'actual Far de Punta Nati, que seria inaugurat el setembre de 1913. Una imponent construcci&oacute; de pedra situada a 43 metres sobre el nivell del mar i amb un abast de 26 milles n&agrave;utiques que va n&eacute;ixer com a resposta directa al desastre. &ldquo;Aquella llum, que en les nits de temporal adverteix del perill dels penya-segats del nord, &eacute;s tamb&eacute; un record permanent de les v&iacute;ctimes del G&eacute;n&eacute;ral Chanzy i, al mateix temps, la garantia que trag&egrave;dies com aquesta no haurien de tornar a repetir-se en aquestes costes&rdquo;, conclou el mariner.
    </p><p class="article-text">
        A Fran&ccedil;a, l'accident tamb&eacute; va causar una profunda commoci&oacute;, probablement degut a l'elevat n&uacute;mero de v&iacute;ctimes; prova d'aix&ograve; va ser la construcci&oacute; d'un monument commemoratiu en la seva mem&ograve;ria a Ris-Orangis, dissenyat per l'arquitecte Georges Wybo i ubicat al parc de la Casa de Retir dels Artistes L&iacute;rics al sud de Par&iacute;s. El cenotafi va ser inaugurat el 14 de maig de 1911 per Armand Falli&egrave;res, president de la Rep&uacute;blica en una cerim&ograve;nia de la qual va participar una part important del govern i l'&uacute;nic supervivent, Boudez, qui amb el transc&agrave;rrer dels anys va anar caient en l'oblit. Menorca tamb&eacute; va retre homenatge als traspassats i especialment a aquells els cossos dels quals van poder ser recuperats del mar, que van ser traslladats a terra i encara avui descansen sota una gran est&agrave;tua d'un &agrave;ngel alat i una llosa de mar&egrave;s gravada amb la silueta del vaixell.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El monument a les víctimes al cementiri vell de Ciutadella encara recorda els 156 morts que hi van ser enterrats"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El monument a les víctimes al cementiri vell de Ciutadella encara recorda els 156 morts que hi van ser enterrats                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Jean-Jacques Jordi, historiador especialista en la Marsella dels segles XVIII al XX i profund estudi&oacute;s de la trag&egrave;dia del Chanzy, destaca l'impacte popular que va generar el naufragi en la societat de l'&egrave;poca. &ldquo;Hi va haver una assist&egrave;ncia de prop de 12.000 persones als funerals celebrats a la catedral de Marsella i oficiats pel seu bisbe. Tamb&eacute; hi van assistir nombroses figures rellevants de la vida pol&iacute;tica i social, cosa que evidencia que la poblaci&oacute; va fer seva aquella trag&egrave;dia, una implicaci&oacute; que tamb&eacute; es va reflectir a Alger, on unes 6.000 persones van acudir als funerals oficiats per l'arquebisbe de la ciutat, qui va pronunciar una extensa homilia de dues hores&rdquo;, explica l'historiador.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/naufragi-vaixell-general-chanzy-encara-sorpren-els-experts-l-enfonsament-veloc-i-mortifer_1_13196860.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 May 2026 13:25:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6199259" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6199259" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El naufragi del vaixell 'Général Chanzy' que encara sorprèn els experts: "L'enfonsament va ser veloç i mortífer"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Accidentes,Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El naufragio del buque 'Général Chanzy' que sorprende todavía a los expertos: "El hundimiento fue veloz y mortífero"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/naufragio-buque-general-chanzy-sorprende-todavia-expertos-hundimiento-veloz-mortifero_1_13194119.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El naufragio del buque &#039;Général Chanzy&#039; que sorprende todavía a los expertos: &quot;El hundimiento fue veloz y mortífero&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En 1910 Menorca vivió uno de los peores accidentes marítimos de la época:  murieron 157 personas tras el accidente, todavía sin resolver, de un buque moderno dirigido por un experimentado capitán</p><p class="subtitle">La caída de contenedores al mar sucede más de lo que crees: 1.500 acaban cada año a la deriva</p></div><p class="article-text">
        Jean Bruno Cayol era un capit&aacute;n experimentado y de amplia trayectoria en la Compagnie Fran&ccedil;aise Transatlantique cuando acept&oacute; convertirse en patr&oacute;n del <em>General Chanzy </em>en el invierno de 1910. Era un buque de correo y pasaje a vapor &ndash;moderno para su &eacute;poca&ndash;, construido en el legendario astillero de Saint Nazaire apenas unos a&ntilde;os antes. Nadie, y mucho menos aquel capit&aacute;n que hab&iacute;a navegado por todo el mundo contra viento y marea, pod&iacute;a imaginar que se ir&iacute;a a pique aquella madrugada del 10 de febrero, hace 116 a&ntilde;os, frente a la costa de poniente de Menorca. Aquella tragedia en la que murieron 157 personas incluyendo al capit&aacute;n y toda su tripulaci&oacute;n es considerada uno de los peores accidentes mar&iacute;timos de la era moderna en Espa&ntilde;a y todav&iacute;a hoy sigue sin estar del todo claro qu&eacute; fue lo que caus&oacute; aquel naufragio. &ldquo;Es cierto que las cr&oacute;nicas de la &eacute;poca dan cuenta de que hab&iacute;a mala mar en la madrugada del 9 de febrero, pero el siniestro sigue sorprendiendo hasta hoy, no s&oacute;lo porque Cayol era un marino avezado que hab&iacute;a hecho ese mismo trayecto cientos de veces, sino porque el hundimiento fue tan veloz como mort&iacute;fero&rdquo;, explica el autor del libro <em>El naufragio del Chazny</em>, Miquel &Aacute;ngel Mir.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Con las primeras luces del alba del jueves 10 de febrero, la noticia ya era portada en los principales medios locales e internacionales. &ldquo;Conmoci&oacute;n en Par&iacute;s, Argel y Marsella, naufrag&oacute; el G&eacute;n&eacute;ral Chanzy&rdquo;, titulaba <em>L'Humanit&eacute;</em> dando a conocer la tragedia. El semanario<em> La Voz de Menorca</em> abri&oacute; su edici&oacute;n insular llamando a los vecinos a sumarse a la desesperada labor de b&uacute;squeda y rescate de posibles sobrevivientes. Seg&uacute;n narraba el matutino, &ldquo;las inmediaciones de Ciutadella son en un efervescente traj&iacute;n de soldados, rescatistas, pescadores de la zona y curiosos que inundan la costa norte a la altura de Punta Nati&rdquo;. Tras horas de b&uacute;squeda se pudieron recuperar 24 cuerpos y se obr&oacute; un milagro que nadie esperaba: de entre los 158 tripulantes que salieron de Marsella quedaba uno vivo. Su nombre era Marcel Boudez.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_50p_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_50p_1142279.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_75p_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_75p_1142279.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.jpg"
                    alt="Pescadores, vecinos, y voluntarios de Ciutadella y Ferreries lograron rescatar 24 cuerpos tras horas de búsqueda a la mañana siguiente"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pescadores, vecinos, y voluntarios de Ciutadella y Ferreries lograron rescatar 24 cuerpos tras horas de búsqueda a la mañana siguiente                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En estado catat&oacute;nico y probablemente sin ser del todo consciente de su suerte, Boudez, de 26 a&ntilde;os, empleado de aduanas y ahora epicentro de la atenci&oacute;n de la prensa de toda Europa, atin&oacute; a dar declaraciones una vez se hubo repuesto del naufragio. &ldquo;Abandonamos Marsella hacia el mediod&iacute;a. Todo iba bien, incluso la alegr&iacute;a reinaba a bordo. Hacia las siete de la tarde, a medida que entr&aacute;bamos en el Golfo de Le&oacute;n, el mar comenz&oacute; a encresparse. Varios pasajeros se mostraron inquietos, pero el capit&aacute;n Cayol se esforz&oacute; en tranquilizarlos. Incluso baj&oacute; del puente de mando para contar que hab&iacute;a hecho ese mismo trayecto durante a&ntilde;os. Realmente confiamos en que al amanecer siguiente estar&iacute;amos viendo las monta&ntilde;as blancas de Argel&rdquo;, explic&oacute; en un reportaje publicado poco despu&eacute;s del accidente en <em>Le Matin</em>. Seg&uacute;n el joven marsell&eacute;s, la tripulaci&oacute;n del Chazny cen&oacute; tranquilamente aquella noche a pesar del cada vez m&aacute;s violento oleaje.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la m&aacute;s absoluta oscuridad, el buque se aventur&oacute; a pasar entre Menorca y Mallorca confiando s&oacute;lo en la experiencia de su capit&aacute;n, en medio de una tormenta y sin mayor iluminaci&oacute;n que los escasos focos del barco. &ldquo;Hacia las once de la noche regres&eacute; a mi camarote, que ocupaba con otro viajero. Por mi parte, experimentaba una cierta inquietud, pues el mar empeoraba momento a momento. Mi compa&ntilde;ero de camarote intent&oacute; tranquilizarme y finalmente me dorm&iacute;&rdquo;, explic&oacute; Boudez, y se&ntilde;al&oacute; que, de repente, se despert&oacute; &ldquo;sobresaltado&rdquo;. Pod&iacute;an ser las cuatro de la ma&ntilde;ana aproximadamente. &ldquo;Para decir la verdad ni o&iacute; nada ni lo sent&iacute;; pero un terrible presentimiento me advirti&oacute; que un peligro me amenazaba. Estamos en peligro, pens&eacute;. &iquest;Por qu&eacute;? Lo ignoro&hellip;&rdquo;.  Baudez lograr&iacute;a escapar del hundimiento del Chazny a bordo de una de las embarcaciones de emergencia que se botaron tras el inicio del hundimiento, junto a otro tripulante que, sin embargo, poco antes de llegar a las rocas de la costa norte de Menorca, desapareci&oacute; con un violento golpe de mar. Boudez lleg&oacute; nadando a la costa al borde del colapso donde fue encontrado horas despu&eacute;s por los rescatistas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la más absoluta oscuridad, el buque se aventuró a pasar entre Menorca y Mallorca confiando sólo en la experiencia de su capitán, en medio de una tormenta y sin mayor iluminación que los escasos focos del barco</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Causas y azares</strong></h2><p class="article-text">
        Han pasado 116 a&ntilde;os de aquel naufragio y todav&iacute;a hoy, a unos 12 metros bajo el nivel del mar, el casco del Chazny permanece hundido en un mar de dudas. &iquest;C&oacute;mo es posible que un marino competente y experimentado como Cayol perdiera el control del buque en una ruta de sobra conocida? &iquest;Fue soberbia, incompetencia o descuido? &iquest;El mal tiempo de aquella madrugada explica por s&iacute; mismo el hundimiento veloz y fatal de la embarcaci&oacute;n? &iquest;C&oacute;mo mueren 156 personas en un instante? En suma, &iquest;por qu&eacute; se hundi&oacute; el G&eacute;n&eacute;ral Chanzy? 
    </p><p class="article-text">
        Jaume Pic&oacute; Vives, marinero menorqu&iacute;n y autor del libro <em>75 a&ntilde;os de naufragios y accidentes mar&iacute;timos en Menorca</em>, plantea algunas claves para entender estos sucesos: &ldquo;La costa norte de Menorca es, en claro contraste con las zonas del sur y de levante, abrupta y acantilada. A esto se suma que todo el tramo litoral comprendido entre Algaiarens y Punta Nati &mdash;donde naufrag&oacute; el Chanzy&mdash; apenas dispuso durante d&eacute;cadas de una &uacute;nica referencia mar&iacute;tima, el faro de Cavalleria, en funcionamiento desde 1857. De hecho, este litoral, duro y constantemente expuesto a los temporales, se ha convertido a lo largo de la historia de la isla en escenario frecuente de numerosos naufragios&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Este litoral, duro y constantemente expuesto a los temporales, se ha convertido a lo largo de la historia de la isla en escenario frecuente de numerosos naufragios</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jaume Picó Vives</span>
                                        <span>—</span> Marineo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El faro de Punta Nati en la actualidad construido tras el naufragio garantiza un aviso intermitente a 26 millas náuticas desde 1913"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El faro de Punta Nati en la actualidad construido tras el naufragio garantiza un aviso intermitente a 26 millas náuticas desde 1913                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Pic&oacute;, aquella tragedia evidenci&oacute; de forma incontestable la necesidad de reforzar la se&ntilde;alizaci&oacute;n mar&iacute;tima en la isla. Las autoridades respondieron a esa urgencia iniciando el 5 de julio de 1912 las obras del actual Faro de Punta Nati, que ser&iacute;a inaugurado en septiembre de 1913. Una imponente mole de piedra situada a 43 metros sobre el nivel del mar y con un alcance de 26 millas n&aacute;uticas que naci&oacute; como respuesta directa al desastre. &ldquo;Esa luz, que en las noches de temporal advierte del peligro de los acantilados del norte, es tambi&eacute;n un recuerdo permanente de las v&iacute;ctimas del G&eacute;n&eacute;ral Chanzy y, al mismo tiempo, la garant&iacute;a de que tragedias como esa no deber&iacute;an volver a repetirse en esas costas&rdquo;, concluye el marino.
    </p><p class="article-text">
        En Francia, el accidente tambi&eacute;n caus&oacute; una profunda conmoci&oacute;n, probablemente debido al elevado n&uacute;mero de v&iacute;ctimas; prueba de ello fue la construcci&oacute;n de un monumento conmemorativo en su memoria en Ris-Orangis, dise&ntilde;ado por el arquitecto Georges Wybo y ubicado en el parque de la Casa de Retiro de los Artistas L&iacute;ricos al sur de Par&iacute;s. El cenotafio fue inaugurado el 14 de mayo de 1911 por Armand Falli&egrave;res, presidente de la Rep&uacute;blica en una ceremonia de la que particip&oacute; una parte importante del gobierno y el &uacute;nico sobreviviente, Boudez, quien con el correr de los a&ntilde;os fue cayendo en el olvido. Menorca tambi&eacute;n rindi&oacute; homenaje a los fallecidos y especialmente a aquellos cuyos cuerpos pudieron ser recuperados del mar, que fueron trasladados a tierra y todav&iacute;a hoy descansan bajo una gran estatua de un &aacute;ngel alado y una losa de mar&eacute;s grabada con la silueta del barco.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El monumento a las víctimas en el cementerio viejo de Ciutadella todavía recuerda a los 156 muertos que fueron enterrados allí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El monumento a las víctimas en el cementerio viejo de Ciutadella todavía recuerda a los 156 muertos que fueron enterrados allí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Jean-Jacques Jordi, historiador especialista en la Marsella de los siglos XVIII al XX y profundo estudioso de la tragedia del Chanzy, destaca el impacto popular que gener&oacute; el naufragio en la sociedad de la &eacute;poca. &ldquo;Hubo una asistencia de cerca de 12.000 personas a los funerales celebrados en la catedral de Marsella y oficiados por su obispo. Tambi&eacute;n asistieron numerosas figuras relevantes de la vida pol&iacute;tica y social, lo que evidencia que la poblaci&oacute;n hizo propia aquella tragedia, una implicaci&oacute;n que tambi&eacute;n se reflej&oacute; en Argel, donde unas 6.000 personas acudieron a los funerales oficiados por el arzobispo de la ciudad, quien pronunci&oacute; una extensa homil&iacute;a de dos horas&rdquo;, cuenta el historiador.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/naufragio-buque-general-chanzy-sorprende-todavia-expertos-hundimiento-veloz-mortifero_1_13194119.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 May 2026 20:57:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6199259" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6199259" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El naufragio del buque 'Général Chanzy' que sorprende todavía a los expertos: "El hundimiento fue veloz y mortífero"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Accidentes,Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espai de mort i màgia: “Les seves set sales internes són una càpsula del temps fins als nostres dies”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cova-des-carritx-espai-mort-i-magia-les-seves-set-sales-internes-son-capsula-temps-fins-als-nostres-dies_1_13111768.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Cova des Càrritx, espai de mort i màgia: “Les seves set sales internes són una càpsula del temps fins als nostres dies”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En aquest tresor arqueològic, que pertany a la cultura talaiòtica de Menorca, els arqueòlegs van identificar l’ús de substàncies al·lucinògenes en restes humanes, fet que va suposar la primera evidència directa d’aquestes pràctiques a Europa</p><p class="subtitle">La UNESCO declara un nou Patrimoni de la Humanitat: així són els talaiots, el 'tresor prehistòric' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        Han passat trenta anys des que, una tarda de tardor de 1995, un grup d&rsquo;espele&ograve;legs que passejaven pel Barranc d&rsquo;Algendar, a la costa nord de Menorca, van descobrir per casualitat el tresor arqueol&ograve;gic m&eacute;s important de la cultura talai&ograve;tica de l&rsquo;illa: la Cova des C&agrave;rritx. La troballa va ser accidental, per&ograve; les seves conseq&uuml;&egrave;ncies van obrir als estudiosos del per&iacute;ode de l&rsquo;Edat del Bronze de totes les Illes Balears &ndash;i m&eacute;s enll&agrave;&ndash; una font inesgotable d&rsquo;interpretacions sobre la vida espiritual i simb&ograve;lica dels habitants de Menorca de fa 3.000 anys. &ldquo;Les particularitats de la troballa de la Cova des C&agrave;rritx s&oacute;n fonamentalment dues: d&rsquo;una banda, que es tracta d&rsquo;una cova que va romandre tancada tot aquest temps, &eacute;s a dir, que no va ser vandalitzada ni reutilitzada posteriorment, i, de l&rsquo;altra, que l&rsquo;hermetisme i les condicions microclim&agrave;tiques de la gruta han perm&egrave;s una conservaci&oacute; excepcional del material emmagatzemat al seu interior&rdquo;, assenyala a elDiario.es l&rsquo;equip arqueol&ograve;gic del Consell de la Menorca Talai&ograve;tica, organisme que ha impulsat el 2023 la denominaci&oacute; de Patrimoni de la Humanitat per al conjunt de jaciments d&rsquo;aquest per&iacute;ode repartits per tota l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        La cova es troba excavada a la roca sobre un penya-segat que voreja la costa nord de Ciutadella. Alguns arque&ograve;legs consideren que es tracta d&rsquo;una ubicaci&oacute; inaccessible precisament pel car&agrave;cter sagrat del lloc: una cova amb m&uacute;ltiples sales la construcci&oacute; cicl&ograve;pia de la qual constitu&iuml;a en si mateixa un repte simb&ograve;lic i material. Arribar a la cova era probablement part d&rsquo;un ritual de pas al qual nom&eacute;s els iniciats podien accedir. &ldquo;Va ser utilitzada com a espai ritual i funerari durant gran part de l&rsquo;Edat del Bronze. T&eacute; la particularitat d&rsquo;haver rom&agrave;s excepcionalment ben conservada a causa d&rsquo;un despreniment de roca ocorregut cap a l&rsquo;any 800 dC que va bloquejar l&rsquo;entrada, de manera que les seves set sales internes han estat una c&agrave;psula del temps fins als nostres dies&rdquo;, explica un dels integrants del Grup de Recerca d&rsquo;Arqueoecologia Social Mediterr&agrave;nia de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona que investiga el lloc.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la troballa casual de la cova va ser revolucion&agrave;ria no nom&eacute;s pel grau de conservaci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; per la gran quantitat d&rsquo;objectes rituals trobats al seu interior i especialment per les fibres de cabell hum&agrave; trobades dins d&rsquo;un corn, que van permetre fer una radiografia detallada dels usos i costums del per&iacute;ode. &ldquo;A la sala n&uacute;mero 5 es va trobar un enigm&agrave;tic dip&ograve;sit format per diversos recipients de fusta i de corn plens de flocs de cabell. Procedien d&rsquo;alguns dels cad&agrave;vers enterrats a la sala 1. Havien estat tenyits de vermell i pentinats abans de ser tallats&rdquo;, assenyala l&rsquo;investigador de la UAB, qui, despr&eacute;s de fer una an&agrave;lisi qu&iacute;mica, va confirmar l&rsquo;&uacute;s de subst&agrave;ncies al&middot;lucin&ograve;genes en les restes. &ldquo;L&rsquo;an&agrave;lisi qu&iacute;mica mitjan&ccedil;ant Cromatografia L&iacute;quida d&rsquo;Ultra Alt Rendiment acoblada a Espectrometria de Masses d&rsquo;Alta Resoluci&oacute; ha detectat la pres&egrave;ncia d&rsquo;efedrina, atropina i escopolamina. L&rsquo;efedrina &eacute;s un estimulant natural, mentre que l&rsquo;atropina i l&rsquo;escopolamina tenen efectes al&middot;lucin&ograve;gens&rdquo;, conclou. Es tracta de la primera evid&egrave;ncia directa d&rsquo;aquestes pr&agrave;ctiques a Europa, basada en l&rsquo;an&agrave;lisi qu&iacute;mica de cabells humans.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La troballa de la Cova des Càrritx és una de les més importants d’Europa: per primera vegada s’obtenen proves de les pràctiques rituals de l’Edat del Bronze"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La troballa de la Cova des Càrritx és una de les més importants d’Europa: per primera vegada s’obtenen proves de les pràctiques rituals de l’Edat del Bronze                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Crec que, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;&uacute;s de subst&agrave;ncies, la troballa ens parla del paper central que va tenir la mort dins d&rsquo;aquestes comunitats. La complexitat dels rituals funeraris no nom&eacute;s reflecteix una preocupaci&oacute; pel m&eacute;s enll&agrave;, sin&oacute; tamb&eacute; per la construcci&oacute; de la mem&ograve;ria i la identitat col&middot;lectiva&rdquo;, afegeix Octavio Torres, doctor en Arqueologia per la Universitat d&rsquo;Alacant, la recerca del qual se centra en la quotidianitat de les societats protohist&ograve;riques balears, especialment al jaciment de Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s. &ldquo;A m&eacute;s, &eacute;s un aspecte que ens permet connectar amb el present d&rsquo;una manera molt did&agrave;ctica: la manera com tractem els nostres morts continua sent avui una de les expressions m&eacute;s interessants del que som com a societat&rdquo;, reflexiona.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La manera com tractem els nostres morts continua sent avui una de les expressions més interessants del que som com a societat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El folklore talai&ograve;tic</strong></h2><p class="article-text">
        La declaraci&oacute; de Patrimoni Mundial de la Humanitat del conjunt de jaciments talai&ograve;tics planteja per a Menorca un doble repte: d&rsquo;una banda, la import&agrave;ncia d&rsquo;aprofundir i mantenir les investigacions obertes &ndash;en aquest sentit, la Cova des C&agrave;rritx, entre altres poblats, no &eacute;s visitable&ndash; i, de l&rsquo;altra, compartir amb els dos milions de turistes que trepitgen l&rsquo;illa cada temporada d&rsquo;estiu el valor hist&ograve;ric que es troba disseminat pel territori i intentar que aquest no es vegi afectat. En aquest doble repte tamb&eacute; hi nia un vici d&rsquo;&egrave;poca: la simplificaci&oacute; de la Hist&ograve;ria. En l&rsquo;era del <em>short</em> i el TikTok, cada vegada es fa m&eacute;s dif&iacute;cil comprendre la complexitat d&rsquo;un proc&eacute;s hist&ograve;ric que abasta 3.000 anys i sobre el qual, a m&eacute;s, no existeix un consens un&agrave;nime, sin&oacute; interpretacions divergents &ndash;encara que no del tot oposades&ndash;. La realitat &eacute;s complexa. La Hist&ograve;ria encara m&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cova del poblat de Torralba, al centre de l’illa, un dels jaciments més grans i millor conservats de Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cova del poblat de Torralba, al centre de l’illa, un dels jaciments més grans i millor conservats de Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Coves clausurades a Cala en Porter. A principis de segle, el Consell Insular va tancar moltes de les coves funeràries per evitar-ne el deteriorament. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Coves clausurades a Cala en Porter. A principis de segle, el Consell Insular va tancar moltes de les coves funeràries per evitar-ne el deteriorament.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una de les l&iacute;nies de recerca que Octavio Torres incorpora per abordar el per&iacute;ode &eacute;s el paper de les dones. Una mirada &ldquo;feminista&rdquo; sobre l&rsquo;estudi de les comunitats talai&ograve;tiques serveix de pont per pensar amb perspectiva innovadora els sistemes socials de l&rsquo;&egrave;poca. &ldquo;El que sabem &eacute;s que els espais dom&egrave;stics s&oacute;n clau per entendre la participaci&oacute; en all&ograve; ritual, en el m&oacute;n simb&ograve;lic. Tradicionalment s&rsquo;ha tendit a associar el ritual amb all&ograve; excepcional i p&uacute;blic, per&ograve; cada vegada tenim m&eacute;s indicis que moltes pr&agrave;ctiques cerimonials es desenvolupaven en l&rsquo;&agrave;mbit quotidi&agrave;. Aix&ograve; obre preguntes molt interessants sobre qui hi participava o no&rdquo;, assenyala l&rsquo;arque&ograve;leg, qui afegeix que, encara que no sempre s&rsquo;identifiquen difer&egrave;ncies de g&egrave;nere o d&rsquo;estatus, les activitats de cura podrien haver tingut dimensions simb&ograve;liques en l&rsquo;imaginari talai&ograve;tic. &ldquo;En aquest sentit, &eacute;s fonamental no excloure les dones. M&eacute;s que assignar rols tancats, potser el que hem de fer &eacute;s ampliar la mirada i recon&egrave;ixer que all&ograve; simb&ograve;lic travessava m&uacute;ltiples esferes de la vida i la mort i, per tant, diferents subjectes dins de la comunitat&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És fonamental no excloure les dones. Més que assignar rols tancats, potser el que hem de fer és ampliar la mirada i reconèixer que allò simbòlic travessava múltiples esferes de la vida i la mort i, per tant, diferents subjectes dins de la comunitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Les ru&iuml;nes circulars</strong></h2><p class="article-text">
        Menorca &eacute;s, de totes les Balears, l&rsquo;illa amb m&eacute;s jaciments talai&ograve;tics per metre quadrat. L&rsquo;estudi i la investigaci&oacute; d&rsquo;aquest patrimoni ha despertat l&rsquo;inter&egrave;s d&rsquo;arque&ograve;legs i antrop&ograve;legs d&rsquo;arreu del m&oacute;n que, tanmateix, no acaben de definir quin era el sistema de creences d&rsquo;aquells pobladors. &ldquo;La construcci&oacute; met&ograve;dica dels recintes en qu&egrave; les anomenades &lsquo;taules&rsquo; ocupen un paper central, sumada a l&rsquo;evid&egrave;ncia de rituals de comensalitat i la pres&egrave;ncia d&rsquo;estatuetes i altres elements simb&ograve;lics, permet plantejar l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;un sistema de creences. Investigacions recents com les de So na Ca&ccedil;ana o treballs en aquesta l&iacute;nia com els de Sim&oacute;n Gorn&eacute;s Hachero apunten, a m&eacute;s, a referents simb&ograve;lics com el toro o el sol dins d&rsquo;aquest univers religi&oacute;s; no obstant aix&ograve;, &eacute;s dif&iacute;cil pensar-lo com una religi&oacute; en el sentit modern&rdquo;, assenyala Torres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Investigacions recents apunten a referents simbòlics com el toro o el sol dins d’aquest univers religiós; no obstant això, és difícil pensar-lo com una religió en el sentit modern</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavi Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els recintes de Taula són presents en gairebé totes les jaciments talaiòtics i es considera que tenien un ús ritual i simbòlic important."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els recintes de Taula són presents en gairebé totes les jaciments talaiòtics i es considera que tenien un ús ritual i simbòlic important.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &Eacute;s possible que, m&eacute;s enll&agrave; de la manca de s&iacute;ntesi cient&iacute;fica sobre l&rsquo;espiritualitat talai&ograve;tica, la troballa de la Cova des C&agrave;rritx permeti una interpretaci&oacute; que no t&eacute; una lectura lineal ni un&iacute;voca. La mort com a misteri i la m&agrave;gia com a ritual de pas s&oacute;n, per si mateixos, elements presents en totes les societats que, en el cas de Menorca, tenen la materialitat de les pedres. Les taules mil&middot;len&agrave;ries semblen suggerir la idea que la dimensi&oacute; c&ograve;smica dels antics pobladors integrava la mort, les cerim&ograve;nies i la m&agrave;gia ritual com un tot sistem&agrave;tic i sostingut en el temps. &ldquo;&Eacute;s important subratllar el profund coneixement que certes persones tenien del seu entorn natural. No es tracta nom&eacute;s de consum de subst&agrave;ncies, sin&oacute; d&rsquo;un saber especialitzat i de la seva aplicaci&oacute; en contextos simb&ograve;lics. Aquestes subst&agrave;ncies podrien haver tingut un paper significatiu en l&rsquo;acc&eacute;s a determinades experi&egrave;ncies rituals, potser vinculades a espais o pr&agrave;ctiques reservades, amb implicacions tamb&eacute; socials i pol&iacute;tiques dins de la comunitat&rdquo;, conclou Torres.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cova-des-carritx-espai-mort-i-magia-les-seves-set-sales-internes-son-capsula-temps-fins-als-nostres-dies_1_13111768.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Apr 2026 04:31:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2568028" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2568028" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espai de mort i màgia: “Les seves set sales internes són una càpsula del temps fins als nostres dies”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Patrimonio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espacio de muerte y magia: "Sus siete salas internas son una cápsula del tiempo hasta nuestros días"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cova-des-carritx-espacio-muerte-magia-siete-salas-internas-son-capsula-tiempo-dias_1_13095821.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Cova des Càrritx, espacio de muerte y magia: &quot;Sus siete salas internas son una cápsula del tiempo hasta nuestros días&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En este tesoro arqueológico, que pertenece a la cultura talayótica de Menorca, los arqueólogos identificaron el uso de sustancias alucinógenas en restos humanos, lo cual supuso la primera evidencia directa de estas prácticas en Europa</p><p class="subtitle">La UNESCO declara un nuevo Patrimonio de la Humanidad: así son los talayots, el 'tesoro prehistórico' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        Han pasado treinta a&ntilde;os desde que, una tarde de oto&ntilde;o de 1995, un grupo de espele&oacute;logos que paseaban por el Barranc d&rsquo;Algendar, en la costa norte de Menorca, descubrieron por casualidad el tesoro arqueol&oacute;gico m&aacute;s importante de la cultura talay&oacute;tica de la isla: la Cova des C&agrave;rritx. El hallazgo fue accidental, pero sus consecuencias abrieron a los estudiosos del per&iacute;odo de la Edad del Bronce de toda Balears &mdash;y m&aacute;s all&aacute;&mdash;, una fuente inagotable de interpretaciones sobre la vida espiritual y simb&oacute;lica de los habitantes de Menorca de hace 3.000 a&ntilde;os. &ldquo;Las particularidades del hallazgo de la Cova des C&agrave;rritx son fundamentalmente dos: por un lado, que se trata de una cueva que permaneci&oacute; cerrada todo este tiempo, es decir, que no fue vandalizada ni reutilizada posteriormente, y, por otro, que el hermetismo y las condiciones microclim&aacute;ticas de la gruta han permitido una excepcional conservaci&oacute;n del material almacenado en su interior&rdquo;, se&ntilde;ala a elDiario.es el equipo arqueol&oacute;gico del Consejo de la Menorca Talay&oacute;tica, organismo que ha motorizado en 2023 la denominaci&oacute;n de Patrimonio de la Humanidad para el conjunto de yacimientos de este per&iacute;odo que se encuentran repartidos por toda la isla.
    </p><p class="article-text">
        La cueva se encuentra excavada en la piedra sobre un risco que bordea la costa norte de Ciutadella. Algunos arque&oacute;logos consideran que se trata de una ubicaci&oacute;n inaccesible precisamente por la naturaleza sagrada del lugar: una cueva con m&uacute;ltiples salas cuya construcci&oacute;n cicl&oacute;pea constitu&iacute;a en s&iacute; misma un desaf&iacute;o simb&oacute;lico y material. Llegar a la Cova era probablemente parte de un ritual de paso al que solo los iniciados pod&iacute;an acceder. &ldquo;Fue utilizada como espacio ritual y funerario durante gran parte de la Edad del Bronce. Tiene la particularidad de haber permanecido excepcionalmente bien conservada debido a un desprendimiento de roca sucedido hacia el 800 d.C que bloque&oacute; la entrada, por lo que sus siete salas internas han sido una c&aacute;psula del tiempo hasta nuestros d&iacute;as&rdquo;, explica uno de los integrantes del Grupo de Investigaci&oacute;n de Arqueo-ecolog&iacute;a Social Mediterr&aacute;nea de la Universidad Aut&oacute;noma de Barcelona que investiga el lugar.
    </p><p class="article-text">
        Pero el hallazgo casual de la Cova fue algo revolucionario no solo por el grado de conservaci&oacute;n, sino por la gran cantidad de objetos rituales que se encontraron en su interior y especialmente por las hebras de pelo humano encontradas dentro de un cuerno, que permitieron hacer una radiograf&iacute;a detallada de los usos y costumbres del per&iacute;odo. &ldquo;En la sala n&uacute;mero 5 se encontr&oacute; un enigm&aacute;tico dep&oacute;sito formado por varios envases de madera y de cuerno repletos de mechones de cabello. Proced&iacute;an de algunos de los cad&aacute;veres enterrados en la sala 1. Hab&iacute;an sido te&ntilde;idos de rojo y peinados antes de ser cortados&rdquo;, se&ntilde;ala el investigador de la UAB, quien, tras realizar un an&aacute;lisis qu&iacute;mico, confirm&oacute; el uso de sustancias alucin&oacute;genas en los restos. &ldquo;El an&aacute;lisis qu&iacute;mico mediante Cromatograf&iacute;a L&iacute;quida de Ultra Alto Rendimiento acoplada a Espectrometr&iacute;a de Masas de Alta Resoluci&oacute;n ha detectado la presencia de efedrina, atropina y escopolamina. La efedrina es un estimulante natural, mientras que atropina y escopolamina tienen efectos alucin&oacute;genos&rdquo;, concluye. Se trata de la primera evidencia directa de estas pr&aacute;cticas en Europa, basada en el an&aacute;lisis qu&iacute;mico de cabellos humanos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El hallazgo de la Cova des Càrritx es uno de los más importantes de Europa: por primera vez se obtienen pruebas de las prácticas rituales de la Edad del Bronce."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El hallazgo de la Cova des Càrritx es uno de los más importantes de Europa: por primera vez se obtienen pruebas de las prácticas rituales de la Edad del Bronce.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Creo que, m&aacute;s all&aacute; del uso de sustancias, el hallazgo nos habla del papel central que tuvo la muerte dentro de estas comunidades. La complejidad de los rituales funerarios no solo refleja una preocupaci&oacute;n por el m&aacute;s all&aacute;, sino tambi&eacute;n por la construcci&oacute;n de la memoria y la identidad colectiva&rdquo;, a&ntilde;ade Octavio Torres, doctor en Arqueolog&iacute;a por la Universidad de Alicante, cuya investigaci&oacute;n se concentra en la cotidianidad de las sociedades protohist&oacute;ricas baleares especialmente en el yacimiento de Torre de'n Galm&eacute;s. &ldquo;Adem&aacute;s, es un aspecto que nos permite conectar con el presente de una manera muy did&aacute;ctica: la forma en que tratamos a nuestros muertos sigue siendo hoy una de las expresiones m&aacute;s interesantes de lo que somos como sociedad&rdquo;, reflexiona.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La forma en que tratamos a nuestros muertos sigue siendo hoy una de las expresiones más interesantes de lo que somos como sociedad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El folklore talay&oacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        La declaraci&oacute;n de Patrimonio Mundial de la Humanidad del conjunto de yacimientos talay&oacute;ticos plantea para Menorca un doble desaf&iacute;o: por un lado, la importancia de profundizar y mantener las investigaciones abiertas &mdash;en ese sentido, la Cova des C&agrave;rritx, entre otros poblados, no son visitables&mdash; y, por otro, compartir con los dos millones de turistas que pisan la isla cada temporada de verano el valor hist&oacute;rico que se encuentra diseminado por el territorio e intentar que este no se vea afectado. En este doble reto anida tambi&eacute;n un vicio de &eacute;poca: la simplificaci&oacute;n de la historia. En la era del <em>short </em>y el tiktok, se hace cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil comprender la complejidad de un proceso hist&oacute;rico que abarca 3.000 a&ntilde;os y sobre el que, adem&aacute;s, no existe un consenso omn&iacute;modo, sino interpretaciones divergentes &mdash;aunque no del todo contrapuestas&mdash;. La realidad es compleja. La historia a&uacute;n m&aacute;s.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cueva del poblado de Torralba en el centro de la isla, uno de los yacimientos más grandes y mejor conservados de Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cueva del poblado de Torralba en el centro de la isla, uno de los yacimientos más grandes y mejor conservados de Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cuevas clausuradas en Cala en Porter. A principios de siglo, el Consell Insular cerró muchas de las cuevas funerarias para evitar su deterioro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cuevas clausuradas en Cala en Porter. A principios de siglo, el Consell Insular cerró muchas de las cuevas funerarias para evitar su deterioro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una de las l&iacute;neas de investigaci&oacute;n que Octavio Torres incorpora para abordar el per&iacute;odo es el rol de las mujeres. Una mirada &ldquo;feminista&rdquo; sobre el estudio de las comunidades talay&oacute;ticas sirve de puente para pensar con perspectiva novedosa los sistemas sociales de la &eacute;poca. &ldquo;Lo que sabemos es que los espacios dom&eacute;sticos son clave para entender la participaci&oacute;n en lo ritual, en el mundo simb&oacute;lico. Tradicionalmente se ha tendido a asociar lo ritual con lo excepcional y lo p&uacute;blico, pero cada vez tenemos m&aacute;s indicios de que muchas pr&aacute;cticas ceremoniales se desarrollaban en el &aacute;mbito cotidiano. Esto abre preguntas muy interesantes sobre qui&eacute;n participaba en ellas o no&rdquo;, se&ntilde;ala el arque&oacute;logo, quien a&ntilde;ade que, aunque no siempre se identifican diferencias de g&eacute;nero o estatus, las actividades de cuidados pudieron tener dimensiones simb&oacute;licas en el imaginario talay&oacute;tico. &ldquo;En este sentido, es fundamental no excluir a las mujeres. M&aacute;s que asignar roles cerrados, lo que tal vez debemos es ampliar la mirada y reconocer que lo simb&oacute;lico atravesaba m&uacute;ltiples esferas de la vida y la muerte y, por tanto, a distintos sujetos dentro de la comunidad&rdquo;, finaliza.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es fundamental no excluir a las mujeres. Más que asignar roles cerrados, lo que tal vez debemos es ampliar la mirada y reconocer que lo simbólico atravesaba múltiples esferas de la vida y la muerte y, por tanto, a distintos sujetos dentro de la comunidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Las ruinas circulares</strong></h2><p class="article-text">
        Menorca es de todas las Balears la isla con mayor n&uacute;mero de yacimientos talay&oacute;ticos por metro cuadrado. Un patrimonio cuyo estudio e investigaci&oacute;n ha suscitado el inter&eacute;s de arque&oacute;logos y antrop&oacute;logos de todo el mundo que, sin embargo, no terminan de definir cu&aacute;l era el sistema de creencias de aquellos pobladores. &ldquo;La construcci&oacute;n met&oacute;dica de los recintos en los cuales las llamadas 'taulas' ocupan un rol central, sumado a la evidencia de rituales de comensalidad y la presencia de estatuillas y otros elementos simb&oacute;licos, permiten plantear la existencia de un sistema de creencias. Investigaciones recientes como las de So na Ca&ccedil;ana o los trabajos en esta l&iacute;nea como los de Sim&oacute;n Gorn&eacute;s Hachero apuntan, adem&aacute;s, a referentes simb&oacute;licos como el toro o el sol dentro de este universo religioso; sin embargo, es dif&iacute;cil pensarlo como una religi&oacute;n en el sentido moderno&rdquo;, se&ntilde;ala Torres.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Investigaciones recientes apuntan a referentes simbólicos como el toro o el sol dentro de este universo religioso; sin embargo, es difícil pensarlo como una religión en el sentido moderno</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los recintos de Taula están presentes en casi todos los yacimientos talayóticos y se considera que tenían un uso ritual y simbólico importante."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los recintos de Taula están presentes en casi todos los yacimientos talayóticos y se considera que tenían un uso ritual y simbólico importante.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Es posible que, m&aacute;s all&aacute; de la falta de s&iacute;ntesis cient&iacute;fica sobre la espiritualidad talay&oacute;tica, el hallazgo de la Cova des C&agrave;rritx habilite una interpretaci&oacute;n que no tiene una lectura lineal ni un&iacute;voca. La muerte como misterio y la magia como ritual de paso son, por s&iacute; mismos, un elemento presente en todas las sociedades que, en el caso de Menorca, tienen la materialidad de las piedras. Las taulas milenarias parecen deslizar la idea de que la dimensi&oacute;n c&oacute;smica de los antiguos pobladores integraba la muerte, las ceremonias, la magia ritual como un todo sistem&aacute;tico y sostenido en el tiempo. &ldquo;Es importante subrayar el profundo conocimiento que ciertas personas ten&iacute;an de su entorno natural. No se trata solo de consumo de sustancias, sino de un saber especializado y de su aplicaci&oacute;n en contextos simb&oacute;licos. Estas sustancias pudieron desempe&ntilde;ar un papel significativo en el acceso a determinadas experiencias rituales, quiz&aacute; vinculadas a espacios o pr&aacute;cticas reservadas, con implicaciones tambi&eacute;n sociales y pol&iacute;ticas dentro de la comunidad&rdquo;, se&ntilde;ala Torres.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cova-des-carritx-espacio-muerte-magia-siete-salas-internas-son-capsula-tiempo-dias_1_13095821.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 20:05:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2568028" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2568028" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espacio de muerte y magia: "Sus siete salas internas son una cápsula del tiempo hasta nuestros días"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Patrimonio,Historia,Arqueología,Baleares,Drogas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'adéu de 'Punky', l'històric gelat-pingüí devorat pel mercat: "Assumir que ja no hi és és assumir que hem crescut"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-adeu-punky-l-historic-gelat-pingui-devorat-pel-mercat-assumir-ja-no-hi-assumir-hem-crescut_1_13087107.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;adéu de &#039;Punky&#039;, l&#039;històric gelat-pingüí devorat pel mercat: &quot;Assumir que ja no hi és és assumir que hem crescut&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Us fa massa vergonya demanar-ho en públic", assenyala La Menorquina en el comunicat amb què va anunciar la retirada del producte que va marcar una generació. La seva desaparició ha provocat diverses campanyes a les xarxes socials per exigir-ne el retorn</p><p class="subtitle">Els artesans de Mallorca, devorats pels plagis de les grans empreses: "Al final desapareixerem"
</p></div><p class="article-text">
        Era un c&agrave;lid estiu de finals dels anys noranta. La firma de gelats La Menorquina va anunciar la sortida al mercat d&rsquo;un producte destinat a convertir-se en un s&iacute;mbol d&rsquo;&egrave;poca: el Punky, un ping&uuml;&iacute; de cresta vermella i de goma farcit de gelat de vainilla que, malgrat la seva popularitat i d&rsquo;haver estat el protagonista dels estius mediterranis durant gaireb&eacute; tres d&egrave;cades, deixar&agrave; de produir-se per falta de vendes. A trav&eacute;s de les seves xarxes, l&rsquo;empresa origin&agrave;ria d&rsquo;Alaior va confirmar el passat 15 de mar&ccedil; la fi d&rsquo;una era: &ldquo;Ens acomiadem de Punky. Deixa el nostre cat&agrave;leg. El mercat ha parlat: les noves generacions busquen altres coses i els adults... b&eacute;, us en recordeu d&rsquo;ell amb afecte, per&ograve; us fa massa vergonya demanar-lo en p&uacute;blic. La timidesa ha guanyat a les vendes. Punky ens deixa. Al&ccedil;a el vol. Gr&agrave;cies per tants estius&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;aleshores, una onada de nost&agrave;lgia millennial s&rsquo;ha est&egrave;s pels carrers i per les pantalles. I &eacute;s que aquell ninot desmuntable d&rsquo;est&egrave;tica punk -m&eacute;s proper a la joguina que al producte comestible- ha generat un profund sentiment de tristesa entre els seus consumidors, fins al punt d&rsquo;activar campanyes a les xarxes socials per exigir a La Menorquina que torni <em>Punky </em>al cat&agrave;leg de cada estiu. Ha estat el creador de contingut Marc Pujol Barr&oacute;n qui ha iniciat una <a href="https://www.change.org/p/10-000-firmas-para-que-vuelva-el-punky-de-la-menorquina" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">petici&oacute;</a> a la plataforma Change.org amb l&rsquo;objectiu de reunir 10.000 signatures perqu&egrave; l&rsquo;empresa torni el gelat de la seva inf&agrave;ncia &mdash;i la de tots&mdash; als taulells de tot el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Per a augmentar la pressi&oacute; medi&agrave;tica i donar calat a la seva reivindicaci&oacute;, Pujol ha decidit acompanyar el seu reclam amb &ldquo;una mesura de protesta combativa&rdquo;: s'ha disfressat de&nbsp;<em>Punky&nbsp;</em>i s'ha mobilitzat a les portes de la f&agrave;brica de La Menorquina, a Santa Perp&egrave;tua de Mogoda (Barcelona) per a exigir el retorn de la seva llaminadura preferida. &ldquo;Era el gelat que el meu pare em regalava totes les setmanes. He decidit manifestar-me disfressat davant la seu de l'empresa fins que&nbsp;<em>Punky&nbsp;</em>torni. No saben el que han fet&rdquo;, assevera l'influencer&nbsp;en les seves xarxes socials. El seu v&iacute;deo ha superat les 39.000 visualitzacions en tot just 24 hores i ha rebut suport expl&iacute;cit d'empreses com&nbsp;Bizum&nbsp;i&nbsp;Wallapop&nbsp;a trav&eacute;s dels seus comptes oficials.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ens acomiadem de &#039;Punky&#039;. Deixa el nostre catàleg. El mercat ha parlat: les noves generacions busquen altres coses i els adults... bé, us enrecordeu d&#039;ell amb afecte, però us fa massa vergonya demanar-lo en públic. La timidesa ha guanyat a les vendes. &#039;Punky&#039; ens deixa. Alça el vol. Gràcies per tants estius</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Comunicat de La Menorquina</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DWGzmx8Mwsy/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Fonts de La Menorquina consultades per elDiario.es confirmen que la decisi&oacute; sobre quan es concretar&agrave; el cessament definitiu del gelat encara no est&agrave; tancada, tot i que podria ser a finals d&rsquo;aquest any. Mentrestant, la direcci&oacute; de l&rsquo;empresa refusa fer m&eacute;s declaracions. &ldquo;Ens remetem al comunicat oficial, no podem dir res m&eacute;s&rdquo;, subratlla una font de la companyia. Preguntats sobre la possibilitat que es tracti d&rsquo;una campanya de m&agrave;rqueting, els responsables de l&rsquo;empresa tamb&eacute; han evitat respondre. &ldquo;No podem dir res m&eacute;s&rdquo;. Un mantell de silenci cobreix una decisi&oacute; amb gran c&agrave;rrega simb&ograve;lica. S&oacute;n hores de tensi&oacute; i incertesa al carrer Mar Mediterr&agrave;nia n&uacute;mero 23.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; no tot &eacute;s desolaci&oacute;. Hi ha qui, malgrat la innegable empremta simb&ograve;lica que ha deixat el gelat en l'imaginari col&middot;lectiu de diverses generacions, pensa que el final d'aquest gelat-joguina tamb&eacute; &eacute;s, en definitiva, el final l&ograve;gic d'una era. &ldquo;En realitat s'acaba perqu&egrave; &eacute;s un gelat que no consumeix ning&uacute; i que no encaixa amb els nostres temps. &Eacute;s un record que habita en el nostre 'm&oacute;n de la vida', com diria Husserl, una imatge que est&agrave; clarament vinculada a una nost&agrave;lgia <em>millennial </em>-encara que els <em>millennials </em>i la nost&agrave;lgia siguin pr&agrave;cticament sin&ograve;nims. &Eacute;s una expressi&oacute; d'un m&oacute;n pop que s'acaba&rdquo;, reflexiona la periodista i cr&iacute;tica cultural menorquina Anna Gorn&egrave;s en declaracions a elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En realitat, s&#039;acaba perquè és un gelat que no consumeix ningú i que no encaixa amb els nostres temps. És un record que habita en el nostre &#039;món de la vida&#039;, com diria Husserl, una imatge que està clarament vinculada a una nostàlgia &#039;millennial&#039;. És una expressió d&#039;un món pop que s&#039;acaba</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Anna Gornès</span>
                                        <span>—</span> Periodista i crítica cultural menorquina 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DV6aZKsDI-o/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        &ldquo;Crec que Punky encarna tot el rotllo <em>kitsch </em>que va acompanyar un determinat moment del turisme all inclusive que travessa de ple la din&agrave;mica econ&ograve;mica, social i simb&ograve;lica de les Balears&rdquo;, afegeix. I conclou: &ldquo;Assumir que <em>Punky </em>ja no hi &eacute;s implica assumir que hem crescut, i aix&ograve; comporta desconcert i fins i tot dolor, perqu&egrave; la nostra &eacute;s una generaci&oacute; que habita amb dificultat &mdash;i per raons diverses&mdash; l&rsquo;edat adulta&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Menorquina, d'Alaior a la resta del m&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de La Menorquina comen&ccedil;a, com tantes altres empreses a l'illa de Menorca, lligada al petit, al familiar i a l'artesanal. En 1940, un jove emprenedor originari d'Alaior va comen&ccedil;ar a rec&oacute;rrer el poble amb un carro venent gelats. Gr&agrave;cies a un des&egrave; premiat de loteria, Fernando Sintes va poder ampliar la quantitat de carros i els seus productes van comen&ccedil;ar a expandir-se per tot Menorca despr&eacute;s de la compra de la casa de xocolates La Tropical de Ma&oacute;, una empresa en la qual ell mateix havia treballat anys enrere. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La història de La Menorquina va començar lligada a allò petit, familiar i artesanal: el 1940, un jove emprenedor oriünd d&#039;Alaior va començar a recórrer el poble amb un carro venent gelats. Gràcies a un desè premiat de loteria, Fernando Sintes va poder ampliar la quantitat de vehicles i els seus productes van començar a expandir-se per tota Menorca</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquest pas confirmava l&rsquo;ambici&oacute; de portar els gelats d&rsquo;Alaior a totes les llars de l&rsquo;illa &mdash;i m&eacute;s enll&agrave;&mdash;. &ldquo;Cal tenir en compte que en aquella &egrave;poca el gelat no era encara un fenomen massiu, sin&oacute; un luxe estacional, especialment associat a l&rsquo;estiu i a la vida local&rdquo;, explica M. Sintes, extreballador de l&rsquo;empresa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antic carro de La Menorquina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antic carro de La Menorquina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Flota de camions de La Menorquina davant les seves instal·lacions a Alaior als anys vuitanta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Flota de camions de La Menorquina davant les seves instal·lacions a Alaior als anys vuitanta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La modernitzaci&oacute; dels anys vuitanta va obrir les portes a una nova forma de consum, m&eacute;s r&agrave;pida, m&eacute;s visual, m&eacute;s orientada al gran p&uacute;blic. En aquest context, La Menorquina va saber adaptar-se sense perdre del tot la seva identitat: va ampliar el seu cat&agrave;leg, va millorar els seus sistemes de producci&oacute; i va comen&ccedil;ar a competir en un mercat m&eacute;s ampli, participant en fires i esdeveniments orientats al turisme a Barcelona i Madrid. &ldquo;Els anys 90 van marcar un punt d'inflexi&oacute;. L'empresa va consolidar la seva pres&egrave;ncia m&eacute;s enll&agrave; de l'illa i va comen&ccedil;ar a formar part del paisatge quotidi&agrave; de milers de llars espanyoles. En aquest context apareix <em>Punky </em>i els anys li han donat la ra&oacute;: ha estat un gran encert. &Eacute;s aleshores quan els gelats de La Menorquina deixen de ser un producte local per convertir-se en una refer&egrave;ncia reconeixible, especialment entre el p&uacute;blic infantil&rdquo;, reflexiona Sintes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els anys 90 van marcar un punt d&#039;inflexió. L&#039;empresa va consolidar la seva presència més enllà de l&#039;illa i va començar a formar part del paisatge quotidià de milers de llars espanyoles. En aquest context apareix &#039;Punky&#039; i els anys li han donat la raó: ha estat un gran encert</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">M. Sintes</span>
                                        <span>—</span> Extreballador de La Menorquina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El 1999, la firma can&agrave;ria de gelats Kalise es va fusionar amb La Menorquina, donant lloc al Grup Kalise-La Menorquina, un binomi de firmes insulars que aconseguir&agrave; ser una de les principals refer&egrave;ncies en mat&egrave;ria de gelats i postres, alguns dels quals s&oacute;n ja un cl&agrave;ssic de v&agrave;ries generacions -com el <em>Pirulo </em>i el <em>Corneto</em> - i encara avui endolceixen les tardes d'agost. No obstant aix&ograve;, la compet&egrave;ncia &eacute;s dura i el m&oacute;n empresarial no perdona. Tot i la seva popularitat, el 2017 el grup financer Black Toro Capital (BTC) -un fons d'inversi&oacute; de capitals de risc investigat el 2023 per la Comissi&oacute; Nacional del Mercat de Valors per presumpte &uacute;s d'informaci&oacute; privilegiada en la compra de l'empresa Artificial Structures- adquiria per 40 milions el <em>holding</em> Kalise-Menorquina amb la finalitat de &ldquo;reorganitzar-lo i fer-lo cr&eacute;ixer&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El pas de la companyia per fons com Black Toro reflecteix com el sector alimentari ha deixat de ser nom&eacute;s industrial o familiar per convertir-se tamb&eacute; en un terreny financer, on les decisions ja no responen nom&eacute;s al producte, sin&oacute; a la rendibilitat i l'escala. Tindr&agrave; a veure amb aix&ograve; el final de Punky? Silenci de r&agrave;dio a les instal&middot;lacions de l'empresa. De moment nom&eacute;s hi caben suposicions.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pas de La Menorquina per fons com Black Toro reflecteix com el sector alimentari ha deixat de ser només industrial o familiar per convertir-se també en un terreny financer, on les decisions ja no responen només al producte, sinó a la rendibilitat i l&#039;escala</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_50p_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_50p_1139147.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_75p_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_75p_1139147.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.jpg"
                    alt="Panells publicitaris dels gelats de La Menorquina als anys noranta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panells publicitaris dels gelats de La Menorquina als anys noranta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Que es fonguin els gelats</strong></h2><p class="article-text">
        Es com&uacute; que cada estiu els turistes que visiten l'illa demanin gelats de La Menorquina i, paradoxalment, cada cop sigui m&eacute;s dif&iacute;cil trobar-los. Com una expressi&oacute; redu&iuml;da per&ograve; eloq&uuml;ent del proc&eacute;s de financiaritzaci&oacute; del sector alimentaci&oacute;, la compet&egrave;ncia i la globalitzaci&oacute; mercantil del gelat ha convertit el quil&ograve;metre zero dels gelats de La Menorquina en un aparador bazar dominat per productes estrangers. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s dif&iacute;cil competir amb multinacionals com Unilever o Nestl&eacute;, que tenen una capacitat log&iacute;stica i econ&ograve;mica molt superior. Tot i aix&iacute;, els productors locals oferim un producte artesanal i de proximitat, i aix&ograve; els clients ho valoren&rdquo;, explica Sof&iacute;a, responsable d&rsquo;una gelateria tradicional a Ma&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És difícil competir amb el poder de multinacionals com Unilever o Nestlé, que tenen una capacitat logística, d&#039;inversió i econòmica molt més gran que les empreses locals. No obstant això, els productors locals fem les coses amb afecte, de manera artesanal, i això els clients ho valoren</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Entre el comiat de <em>Punky </em>i la pressi&oacute; de grans grups econ&ograve;mics sobre els productes tradicionals hi ha alguna cosa m&eacute;s que un canvi d'&egrave;poca: hi ha una vict&ograve;ria de la l&ograve;gica de mercat. En aquest pols silenci&oacute;s, productes que han acompanyat generacions s&rsquo;esvaeixen. No perqu&egrave; hagin deixat d&rsquo;agradar, sin&oacute; perqu&egrave; encaixen pitjor en un model cada cop m&eacute;s orientat a la rotaci&oacute; r&agrave;pida, la rendibilitat i l&rsquo;escala del consum massiu.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-adeu-punky-l-historic-gelat-pingui-devorat-pel-mercat-assumir-ja-no-hi-assumir-hem-crescut_1_13087107.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Mar 2026 13:57:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="492411" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="492411" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'adéu de 'Punky', l'històric gelat-pingüí devorat pel mercat: "Assumir que ja no hi és és assumir que hem crescut"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Gastronomía,Comida,Artesanía,Tradiciones,Empresas,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El adiós de 'Punky', el histórico helado-pingüino devorado por el mercado: "Asumir que ya no está es asumir que hemos crecido"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-punky-historico-helado-pinguino-devorado-mercado-asumir-no-asumir-hemos-crecido_1_13085359.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El adiós de &#039;Punky&#039;, el histórico helado-pingüino devorado por el mercado: &quot;Asumir que ya no está es asumir que hemos crecido&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Os da demasiada vergüenza pedirlo en público", señala La Menorquina en el comunicado con el que anunció la retirada del producto que marcó a una generación. Su desaparición ha desatado varias campañas en redes sociales para exigir su regreso</p><p class="subtitle">Los artesanos de Mallorca, devorados por los plagios de las grandes empresas: “Al final vamos a desaparecer”
</p></div><p class="article-text">
        Era un c&aacute;lido verano de finales de los a&ntilde;os noventa. La firma de helados La Menorquina anunci&oacute; la salida al mercado de un producto destinado a convertirse en un s&iacute;mbolo de &eacute;poca: el <em>Punky</em>, un ping&uuml;ino de cresta roja y de goma relleno de helado de vainilla que, a pesar de su popularidad y de haber sido el protagonista de los veranos mediterr&aacute;neos durante casi tres d&eacute;cadas, dejar&aacute; de producirse por falta de ventas. A trav&eacute;s de sus redes, la empresa originaria de Alaior confirm&oacute; el pasado 15 de marzo el fin de una era: &ldquo;Nos despedimos de <em>Punky</em>. Deja nuestro cat&aacute;logo. El mercado ha hablado: las nuevas generaciones buscan otras cosas y los adultos... bueno, os acord&aacute;is de &eacute;l con cari&ntilde;o, pero os da demasiada verg&uuml;enza pedirlo en p&uacute;blico. La timidez ha ganado a las ventas. <em>Punky </em>nos deja. Alza el vuelo. Gracias por tantos veranos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde entonces, una ola de nostalgia <em>millenial</em> se ha extendido en las calles y en las pantallas. Y es que aquel mu&ntilde;eco desmontable de est&eacute;tica punk, m&aacute;s cercano al juguete que al producto comestible, ha generado un hondo sentimiento de tristeza entre sus consumidores, activ&aacute;ndose incluso campa&ntilde;as en redes sociales para exigir a La Menorquina que devuelva a <em>Punky </em>al cat&aacute;logo de cada verano. Ha sido el creador de contenido Marc Pujol Barr&oacute;n quien ha iniciado una <a href="https://www.change.org/p/10-000-firmas-para-que-vuelva-el-punky-de-la-menorquina" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">petici&oacute;n </a>a trav&eacute;s de la plataforma Change.org con el objetivo de reunir 10.000 firmas que obliguen a la empresa a devolver el helado de su infancia -y la de todos- a los mostradores de todo el pa&iacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Para aumentar la presi&oacute;n medi&aacute;tica y dar calado a su reivindicaci&oacute;n, Pujol ha decidido acompa&ntilde;ar su reclamo con &ldquo;una medida de protesta combativa&rdquo;: se ha disfrazado de <em>Punky </em>y se ha movilizado a las puertas de la f&aacute;brica de La Menorquina, en Santa Perp&egrave;tua de Mogoda (Barcelona) para exigir el regreso de su chucher&iacute;a preferida. &ldquo;Era el helado que mi padre me regalaba todas las semanas. He decidido manifestarme disfrazado ante la sede de la empresa hasta que <em>Punky </em>vuelva. No saben lo que han hecho&rdquo;, asevera el <em>influencer </em>en sus redes sociales. Su v&iacute;deo ha superado las 39.000 visualizaciones en apenas 24 horas y ha recibido apoyo expl&iacute;cito de empresas como Bizum y Wallapop a trav&eacute;s de sus cuentas oficiales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nos despedimos de Punky. Deja nuestro catálogo. El mercado ha hablado: las nuevas generaciones buscan otras cosas y los adultos... bueno, os acordáis de él con cariño, pero os da demasiada vergüenza pedirlo en público. La timidez ha ganado a las ventas. Punky nos deja. Alza el vuelo. Gracias por tantos veranos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Comunicado de La Menorquina</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DWGzmx8Mwsy/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Fuentes de La Menorquina consultadas por elDiario.es confirman que la decisi&oacute;n sobre cu&aacute;ndo se concretar&aacute; el cese definitivo del helado a&uacute;n no est&aacute; cerrada, aunque podr&iacute;a ser a finales de este a&ntilde;o. Mientras tanto, la direcci&oacute;n de la empresa rechaza hacer m&aacute;s declaraciones sobre la triste decisi&oacute;n de retirar a <em>Punky</em> del mercado. &ldquo;Nos remitimos al comunicado oficial, no podemos decir nada m&aacute;s&rdquo;, subraya una fuente de la compa&ntilde;&iacute;a. Preguntados por este medio sobre la posibilidad de que se trate de una campa&ntilde;a de <em>marketing</em>, los miembros de la empresa reh&uacute;san responder. &ldquo;No podemos decir nada m&aacute;s&rdquo;. Un manto de silencio cubre la trascendental decisi&oacute;n. Son horas de tensi&oacute;n e incertidumbre en la calle Mar Mediterr&agrave;nia n&uacute;mero 23.
    </p><p class="article-text">
        Pero no todo es desolaci&oacute;n. Hay quienes, a pesar de la innegable huella simb&oacute;lica que ha dejado el helado en el imaginario colectivo de varias generaciones, piensan que el final de este helado-juguete tambi&eacute;n es, en definitiva, el fin l&oacute;gico de una era. &ldquo;En realidad se acaba porque es un helado que no consume nadie y que no encaja con nuestros tiempos. Es un recuerdo que habita en nuestro 'mundo de la vida', como dir&iacute;a Husserl, una imagen que est&aacute; claramente vinculada a una nostalgia <em>millennial </em>-aunque los <em>millennials </em>y la nostalgia sean pr&aacute;cticamente sin&oacute;nimos. Es una expresi&oacute;n de un mundo pop que se termina&rdquo;, reflexiona la periodista y cr&iacute;tica cultural menorquina Anna Gorn&egrave;s en declaraciones a elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En realidad, se acaba porque es un helado que no consume nadie y que no encaja con nuestros tiempos. Es un recuerdo que habita en nuestro &#039;mundo de la vida&#039;, como diría Husserl, una imagen que está claramente vinculada a una nostalgia &#039;millennial&#039;. Es una expresión de un mundo pop que se termina</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Anna Gornès</span>
                                        <span>—</span> Periodista y crítica cultural menorquina 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DV6aZKsDI-o/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        &ldquo;Creo que <em>Punky </em>encarna un poco todo el rollo <em>kitsch </em>que acompa&ntilde;&oacute; cierto momento del turismo <em>all inclusive</em> que atraviesa por completo la din&aacute;mica econ&oacute;mica, social y simb&oacute;lica de Balears&rdquo;, subraya Gorn&egrave;s, quien, por otro lado, cree que &ldquo;asumir que <em>Punky</em> ya no est&aacute; implica asumir que hemos crecido, lo cual conlleva un desconcierto, un dolor, porque la nuestra es una generaci&oacute;n que habita con dificultad -y por razones varias- la adultez&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Menorquina, de Alaior al resto del mundo</strong></h2><p class="article-text">
        La historia de La Menorquina comienza, como tantas otras empresas en la isla de Menorca, ligada a lo peque&ntilde;o, a lo familiar y a lo artesanal. En 1940, un joven emprendedor oriundo de Alaior comenz&oacute; a recorrer el pueblo con un carro vendiendo helados. Gracias a un d&eacute;cimo premiado de loter&iacute;a, Fernando Sintes pudo ampliar la cantidad de carros y sus productos comenzaron a expandirse por toda Menorca tras la compra de la casa de chocolates La Tropical de Ma&oacute;, una empresa en la que &eacute;l mismo hab&iacute;a trabajado a&ntilde;os atr&aacute;s. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La historia de La Menorquina comenzó ligada a lo pequeño, a lo familiar y a lo artesanal: en 1940, un joven emprendedor oriundo de Alaior comenzó a recorrer el pueblo con un carro vendiendo helados. Gracias a un décimo premiado de lotería, Fernando Sintes pudo ampliar la cantidad de vehículos y sus productos comenzaron a expandirse por toda Menorca</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Este paso adelante confirmaba la ambici&oacute;n del joven empresario de llevar a todas los hogares de la isla -y m&aacute;s all&aacute;- los helados de Alaior. &ldquo;Hay que pensar que en esa &eacute;poca el helado no era todav&iacute;a un fen&oacute;meno masivo sino un lujo estacional, especialmente asociado al verano y a la vida local&rdquo;, comenta M. Sintes, extrabajador de la empresa, quien ha sido testigo del crecimiento del negocio y de su expansi&oacute;n por todo el territorio balear hasta convertirse en una de las firmas m&aacute;s importantes de Espa&ntilde;a.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antiguo carro de La Menorquina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antiguo carro de La Menorquina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Flota de camiones de La Menorquina frente a sus instalaciones en Alaior en los años ochenta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Flota de camiones de La Menorquina frente a sus instalaciones en Alaior en los años ochenta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La modernizaci&oacute;n de los a&ntilde;os ochenta abri&oacute; las puertas a una nueva forma de consumo, m&aacute;s r&aacute;pida, m&aacute;s visual, m&aacute;s orientada al gran p&uacute;blico. En ese contexto, La Menorquina supo adaptarse sin perder del todo su identidad: ampli&oacute; su cat&aacute;logo, mejor&oacute; sus sistemas de producci&oacute;n y empez&oacute; a competir en un mercado m&aacute;s amplio, participando en ferias y eventos orientados al turismo en Barcelona y Madrid. &ldquo;Los a&ntilde;os 90 marcaron un punto de inflexi&oacute;n. La empresa consolid&oacute; su presencia m&aacute;s all&aacute; de la isla y comenz&oacute; a formar parte del paisaje cotidiano de miles de hogares espa&ntilde;oles. En este contexto aparece <em>Punky </em>y los a&ntilde;os le han dado la raz&oacute;n: ha sido un gran acierto. Ah&iacute; es cuando los helados de La Menorquina dejan de ser un producto local para convertirse en una referencia reconocible, especialmente entre el p&uacute;blico infantil&rdquo;, reflexiona Sintes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los años 90 marcaron un punto de inflexión. La empresa consolidó su presencia más allá de la isla y comenzó a formar parte del paisaje cotidiano de miles de hogares españoles. En este contexto aparece &#039;Punky&#039; y los años le han dado la razón: ha sido un gran acierto</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">M. Sintes</span>
                                        <span>—</span> Extrabajador de La Menorquina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En 1999, la firma canaria de helados Kalise se fusion&oacute; con La Menorquina, dando lugar al Grupo Kalise-La Menorquina, un binomio de firmas insulares que lograr&aacute; ser una de las principales referencias en materia de helados y postres, algunos de los cuales son ya un cl&aacute;sico de varias generaciones -como el <em>Pirulo </em>y el <em>Corneto</em>- y todav&iacute;a hoy endulzan las tardes de agosto. Sin embargo, la competencia es dura y el mundo empresarial no perdona. A pesar de su popularidad, en 2017 el grupo financiero Black Toro Capital (BTC) -un fondo de inversi&oacute;n de capitales de riesgo  investigado en 2023 por la Comisi&oacute;n Nacional del Mercado de Valores por presunto uso de informaci&oacute;n privilegiada en la compra de la empresa Artificial Structures- adquir&iacute;a por 40 millones el <em>holding</em> Kalise-Menorquina con el fin de &ldquo;reorganizarlo y hacerlo crecer&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El paso de la compa&ntilde;&iacute;a por fondos como Black Toro refleja c&oacute;mo el sector alimentario ha dejado de ser solo industrial o familiar para convertirse tambi&eacute;n en un terreno financiero, donde las decisiones ya no responden s&oacute;lo al producto, sino a la rentabilidad y la escala. &iquest;Tendr&aacute; que ver con esto el fin de Punky? Silencio de radio en las instalaciones de la empresa. De momento s&oacute;lo caben suposiciones.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El paso de La Menorquina por fondos como Black Toro refleja cómo el sector alimentario ha dejado de ser solo industrial o familiar para convertirse también en un terreno financiero, donde las decisiones ya no responden sólo al producto, sino a la rentabilidad y la escala</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_50p_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_50p_1139147.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_75p_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_75p_1139147.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.jpg"
                    alt="Paneles publicitarios de los helados de La Menorquina en los años noventa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Paneles publicitarios de los helados de La Menorquina en los años noventa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Que se hagan agua los helados</strong></h2><p class="article-text">
        Es com&uacute;n que cada verano los turistas que visitan la isla pidan helados de La Menorquina y, parad&oacute;jicamente, es cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil encontrarlos. Como una expresi&oacute;n reducida pero elocuente del proceso de financiarizaci&oacute;n del sector alimentaci&oacute;n, la competencia y la globalizaci&oacute;n mercantil del helado ha convertido el kil&oacute;metro cero de los helados de La Menorquina en un surtido bazar de productos extranjeros. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es dif&iacute;cil competir con el poder&iacute;o de multinacionales como Unilever o Nestl&eacute;, que tienen una capacidad log&iacute;stica, de inversi&oacute;n y econ&oacute;mica mucho m&aacute;s grande que las empresas locales. Sin embargo los productores locales hacemos las cosas con cari&ntilde;o, de forma artesanal y eso los clientes lo valoran&rdquo;, explica Sof&iacute;a, responsable de una c&eacute;ntrica helader&iacute;a tradicional en Ma&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es difícil competir con el poderío de multinacionales como Unilever o Nestlé, que tienen una capacidad logística, de inversión y económica mucho más grande que las empresas locales. Sin embargo los productores locales hacemos las cosas con cariño, de forma artesanal, y eso los clientes lo valoran</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Entre el adi&oacute;s a <em>Punky </em>y la presi&oacute;n de grandes grupos econ&oacute;micos sobre los productos tradicionales hay algo m&aacute;s que un cambio de &eacute;poca: hay una victoria de la l&oacute;gica de mercado. En ese pulso silencioso, productos concretos que nos han acompa&ntilde;ado durante d&eacute;cadas quedan atrapados o se caen del mapa. No porque hayan dejado de gustar, sino porque encajan peor en un modelo cada vez m&aacute;s orientado a la rotaci&oacute;n r&aacute;pida, la rentabilidad y la escala vertiginosa del consumo masivo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-punky-historico-helado-pinguino-devorado-mercado-asumir-no-asumir-hemos-crecido_1_13085359.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Mar 2026 21:21:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="492411" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="492411" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El adiós de 'Punky', el histórico helado-pingüino devorado por el mercado: "Asumir que ya no está es asumir que hemos crecido"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Gastronomía,Comida,Artesanía,Tradiciones,Empresas,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La ‘fortalesa sanitària’ que va fer avançar la salut pública i va lluitar contra el còlera a Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fortalesa-sanitaria-fer-avancar-salut-publica-i-lluitar-colera-menorca_1_13067156.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/32e6937c-3f5c-43f5-8227-2e212b807c92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La ‘fortalesa sanitària’ que va fer avançar la salut pública i va lluitar contra el còlera a Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els llatzerets, un total de cinc a Espanya, van ser clau en l’epidèmia del segle XIX. El doctor illenc Narcís Rigalt va tenir un paper crucial amb un brillant i audaç diagnòstic sobre aquesta malaltia</p><p class="subtitle">Batecs enfonsats i cremades a hospitals: així va controlar Mallorca l'entrada del còlera, la pesta i la febre groga</p></div><p class="article-text">
        Com si fos un presagi circular la repetici&oacute; del qual arribaria 200 anys despr&eacute;s, el m&oacute;n vivia des de 1820 els efectes d&rsquo;una pand&egrave;mia l&rsquo;abast i la mortalitat de la qual canviarien per sempre els par&agrave;metres de la medicina. El seu origen no va ser una malaltia pulmonar &mdash;com la COVID el 2020&mdash;, sin&oacute; una malaltia infecciosa causada per un bacteri intestinal transm&egrave;s pel consum d&rsquo;aigua no potable. El c&ograve;lera, la persist&egrave;ncia del qual en alguns pa&iuml;sos continua sent encara una realitat preocupant per als epidemi&ograve;legs de tot el m&oacute;n, va arribar a causar en alguns pa&iuml;sos com R&uacute;ssia i la Xina m&eacute;s d&rsquo;un mili&oacute; de morts en les primeres d&egrave;cades del segle XIX.
    </p><p class="article-text">
        Espanya no va ser aliena a l&rsquo;arribada de &ldquo;la pesta asi&agrave;tica&rdquo;, com es coneixia aquesta malaltia, que &mdash;se sospitava&mdash; arribava a Europa en els vaixells de la Companyia Brit&agrave;nica de les &Iacute;ndies Orientals. &ldquo;A partir de la generalitzaci&oacute; infecciosa de principis de segle fomentada per les condicions d&rsquo;amuntegament i la manca d&rsquo;higiene del transport mar&iacute;tim, es va anar generalitzant a Espanya la construcci&oacute; de llatzerets com a mesura de protecci&oacute; davant les amenaces que sovint arribaven a bord dels vaixells. En aquests edificis, inspirats en les antigues leproseries de Sant Ll&agrave;tzer &mdash;d&rsquo;aqu&iacute; el seu nom vagament b&iacute;blic&mdash;, hi havien de romandre les tripulacions i els passatgers de les naus sospitoses, on passaven el per&iacute;ode de quarantena&rdquo;, explica la infermera L. Oca&ntilde;a Quevedo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El paper dels llatzerets</strong></h2><p class="article-text">
        Durant els primers anys de la pand&egrave;mia del c&ograve;lera es van construir cinc llatzerets repartits per diferents latituds de la geografia espanyola: un a Cant&agrave;bria, un altre a Pontevedra, un altre a A Coru&ntilde;a, un altre a Bilbao i un altre, probablement el m&eacute;s gran i millor conservat de tots, a la ribera nord del port de Ma&oacute;. &ldquo;Menorca era ideal per a la construcci&oacute; d&rsquo;aquesta &lsquo;fortalesa sanit&agrave;ria&rsquo; per la seva situaci&oacute; estrat&egrave;gica al Mediterrani i pel fet de ser una illa allunyada de la Pen&iacute;nsula que impediria la propagaci&oacute; de la malaltia&rdquo;, comenta l&rsquo;historiador Jordi Rosell Rovira, que explica en el seu llibre <em>El Lazareto de Mah&oacute;n</em> el funcionament d&rsquo;aquell hospital rudimentari.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Lazareto de Maó és un dels cinc del seu tipus construïts a finals del segle XVIII per fer front a la pandèmia de còlera que va assolar Europa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Lazareto de Maó és un dels cinc del seu tipus construïts a finals del segle XVIII per fer front a la pandèmia de còlera que va assolar Europa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El disseny inclo&iuml;a una s&egrave;rie de muralles per mantenir separats entre si mariners, passatgers i mercaderies segons el que avui coneixem com a triatge i que tenia tres categories: patent sospitosa, patent bruta i patent apestada. Els sospitosos passaven un m&iacute;nim de 20 dies de confinament i la resta complien una quarantena rigorosa que a vegades inclo&iuml;a fumigacions amb vinagre&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El disseny incloïa una sèrie de muralles per mantenir separats entre si mariners, passatgers i mercaderies segons el que avui coneixem com a triage i que tenia tres categories: patent sospitosa, patent bruta i patent apestada. Els sospitosos passaven un mínim de 20 dies de confinament i la resta complien una quarantena rigorosa que a vegades incloïa fumigacions amb vinagre</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jordi Rosell Rovira</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El debat cient&iacute;fic</strong></h2><p class="article-text">
        Tot i que la idea de construir llatzerets a les zones portu&agrave;ries de m&eacute;s comer&ccedil; del regne era realment una pol&iacute;tica sanit&agrave;ria innovadora, el debat cient&iacute;fic al voltant dels or&iacute;gens, causes i possibles remeis de les malalties de l&rsquo;&egrave;poca estava travessat per diferents concepcions pol&iacute;tiques i filos&ograve;fiques sobre la salut. A la concepci&oacute; miasm&agrave;tica s&rsquo;hi oposava en aquells anys la idea il&middot;lustrada de l&rsquo;epidemiologia. &Eacute;s a dir: mentre un ampli grup de metges considerava que la pesta i el c&ograve;lera (les principals malalties amb potencial pand&egrave;mic de l&rsquo;&egrave;poca) eren fruit de miasmes (aires verinosos), una nova escola de metges influ&iuml;ts per les idees de la Il&middot;lustraci&oacute; apostava per abordar el problema sanitari des del m&egrave;tode cient&iacute;fic.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es van produir debats encesos a tot Europa sobre la contagiositat, l&rsquo;origen i el desenvolupament de les malalties, especialment la verola, la pesta i el c&ograve;lera. Durant la pand&egrave;mia de c&ograve;lera del segle XIX, en aquestes controv&egrave;rsies van intervenir destacats professionals de la medicina a Menorca, com Joaquim Carreras Pons, Joan Camps Mercadal o Constant&iacute; Sancho Pons. Entre ells, un jove metge castrense de l&rsquo;Hospital Militar de Ma&oacute; va demostrar una aptitud cl&iacute;nica i una determinaci&oacute; que van resultar decisives perqu&egrave; les autoritats sanit&agrave;ries reconeguessin finalment que era c&ograve;lera asi&agrave;tic el brot que s&rsquo;havia declarat a l&rsquo;illa: es tractava del doctor Narc&iacute;s Rigalt Alberch&rdquo;, expliquen els investigadors M. Tom&aacute;s-Salv&aacute; i A. Ruiz de Az&uacute;a Mercadal, autors d&rsquo;un article acad&egrave;mic publicat recentment a la prestigiosa revista <em>Academic Journal of Health</em>, dedicat a explicar el paper d&rsquo;aquest sanitari menorqu&iacute; en la lluita contra aquella pand&egrave;mia que arribaria a causar m&eacute;s de 300.000 v&iacute;ctimes a Espanya.
    </p><p class="article-text">
        Narc&iacute;s Rigalt &eacute;s potser la figura que encarna amb m&eacute;s claredat hist&ograve;rica la pugna entre aquells models m&egrave;dics i sanitaris de principis del segle XIX. Un jove facultatiu d&rsquo;idees progressistes &mdash;el seu sogre era Roger-Bernard d&rsquo;Espagnac, un militar liberal que es va haver d&rsquo;exiliar a Par&iacute;s despr&eacute;s del retorn del rei Ferran VII acusat d&rsquo;afrancesat&mdash; que defensava incansablement la necessitat d&rsquo;abordar el c&ograve;lera des d&rsquo;una perspectiva cient&iacute;fica i no com una malaltia fruit dels &ldquo;mals aires miasm&agrave;tics&rdquo; o de les &ldquo;corrupcions de vapor&rdquo;. Per a Rigalt, les epid&egrave;mies passades &mdash;i futures&mdash; es combatien construint un sistema p&uacute;blic de salut robust i modern &ldquo;allunyat de l&rsquo;especulaci&oacute;&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El pacient zero del c&ograve;lera a Menorca</strong></h2><p class="article-text">
        Feia una calor intensa la tarda del 27 d&rsquo;agost de 1834 quan va entrar al port de Ma&oacute; la goleta <em>Claudine</em>, procedent de C&ograve;rsega. A bord dels seus 30 metres d&rsquo;eslora viatjava un carregament de mercaderies diverses destinades al comer&ccedil; &mdash;i al contraban&mdash; custodiat per Andr&eacute;a Picone, un mariner itali&agrave; de probable origen l&iacute;gur que presentava, des de feia diversos dies, els s&iacute;mptomes de la malaltia m&eacute;s temuda del continent. El doctor Narc&iacute;s Rigalt i el seu ajudant, el jove metge Jaume Parpal, escriuen al llibre d&rsquo;actes del llatzeret:
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Evacuacions violentes i repetides de mat&egrave;ria l&iacute;quida, blanquinosa i semblant a l&rsquo;aigua d&rsquo;arr&ograve;s. Sobrevenen v&ograve;mits continus i espasmes dolorosos a les extremitats. Pols feble, pell freda i humida. El rostre adquireix un color blav&oacute;s i els ulls s&rsquo;enfonsen&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat les sospites inicials, Rigalt i Parpal van evitar declarar el brot de c&ograve;lera &ldquo;per evitar l&rsquo;alarma social&rdquo; i van acudir al director de la Junta de Sanitat, el coronel Pedro Villacampa i Maza &mdash;un fernand&iacute; ultraconservador&mdash;, i al metge en cap del llatzeret, el doctor Rafael Hern&aacute;ndez Mercadal. Tots dos van negar completament la possibilitat de declarar l&rsquo;arribada del c&ograve;lera i van atribuir els s&iacute;mptomes de Picone a una &ldquo;malaltia end&ograve;gena local fruit de la calor excessiva, la sequera i la insalubritat de les aig&uuml;es&rdquo;. Pocs dies despr&eacute;s Picone va morir. La infermera que es va encarregar de rentar els seus llen&ccedil;ols i la seva roba va contraure el c&ograve;lera i tamb&eacute; va morir al cap de pocs dies. Davant la gravetat dels fets, el governador civil de les Balears va desautoritzar la Junta de Ma&oacute; i va instar el cos m&egrave;dic de Menorca a declarar l&rsquo;alerta per c&ograve;lera.
    </p><p class="article-text">
        Els indicis d&rsquo;epid&egrave;mia ja eren evidents; tanmateix, no seria fins al 8 d&rsquo;octubre, amb l&rsquo;arribada a Menorca de la fragata de guerra <em>USS Constellation</em>, quan es va declarar efectivament el brot a l&rsquo;illa. Els marines nord-americans a bord del vaixell, que venia d&rsquo;una llarga navegaci&oacute; per l&rsquo;oce&agrave; &Iacute;ndic, van contraure el que en aquell moment es va anomenar &ldquo;c&ograve;lera de morbo indi&agrave;&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els contagis de còlera van arribar després de la mort d’Andréa Picone, un mariner italià, i de la infermera que va rentar els seus llençols i la seva roba</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Els indicis d'epid&egrave;mia eren ja evidents; no obstant aix&ograve;, no seria fins al 8 d'octubre, amb l'arribada a Menorca la fragata de guerra <em>USS Constellation, </em>quan es va declarar efectivament el brot a l'illa. Els marines nord-americans a bord del vaixell, que venia d'una llarga navegaci&oacute; al voltant de l'oce&agrave; &Iacute;ndic, van contraure el que en aquell moment es va donar en anomenar &ldquo;c&ograve;lera de morbo indiano&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carreta de fumigació amb vinagre per tractar les “patents brutes” que arribaven a l’illa i que havien de romandre en quarantena abans de poder entrar al port de Maó. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carreta de fumigació amb vinagre per tractar les “patents brutes” que arribaven a l’illa i que havien de romandre en quarantena abans de poder entrar al port de Maó.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta vegada el doctor Rigalt no va haver d&rsquo;insistir gaire davant les autoritats: la Reial Acad&egrave;mia de Medicina de Palma va censurar el doctor Hern&aacute;ndez Mercadal, assenyalant que era impossible ignorar l&rsquo;origen exterior dels casos, la propagaci&oacute; explosiva i l&rsquo;elevada mortalitat, caracter&iacute;stiques alienes a una malaltia end&egrave;mica. Els tripulants van ser immediatament declarats com a patent bruta i posats en quarantena. El c&ograve;lera va arribar a l&rsquo;illa i es va propagar per tot el territori espanyol &mdash;i per Europa&mdash; en els anys seg&uuml;ents. &ldquo;Finalment, queda clar que el focus infecci&oacute;s est&agrave; vinculat al tr&agrave;nsit del port, l&rsquo;anada i vinguda d&rsquo;embarcacions, tripulacions i mercaderies, i no a l&rsquo;ambient general de l&rsquo;illa&rdquo;, va concloure el jove metge.
    </p><p class="article-text">
        Poc despr&eacute;s d&rsquo;aquell episodi, el llatzeret de Ma&oacute; va haver d&rsquo;ampliar el seu cementiri &mdash;inaugurat una d&egrave;cada abans a causa de l&rsquo;epid&egrave;mia de febre groga que havia assolat l&rsquo;illa&mdash; per acollir els morts del c&ograve;lera. Avui 369 tombes es distribueixen en un prat verd i silenci&oacute;s; 112 d&rsquo;aquestes l&agrave;pides corresponen a morts pel c&ograve;lera. Nom&eacute;s vuit anys despr&eacute;s del seu brillant i auda&ccedil; diagn&ograve;stic, Narc&iacute;s Rigalt va morir amb 35 anys de febre reum&agrave;tica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Lazareto de Maó acull 369 tombes, i 112 d’aquestes làpides corresponen a morts pel còlera</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El llatzeret avui</strong></h2><p class="article-text">
        El llatzeret originalment estava unit a l&rsquo;illa per un istme que permetia arribar caminant a l&rsquo;altra banda del port de Ma&oacute;. La creaci&oacute; del Canal de Sant Jordi el setembre de 1900 va convertir-lo en una illa, el patrimoni de la qual va romandre moltes d&egrave;cades oblidat. &ldquo;Es tracta d&rsquo;un dels complexos arquitect&ograve;nics sanitaris m&eacute;s importants i m&eacute;s ben conservats d&rsquo;Europa, declarat B&eacute; d&rsquo;Inter&egrave;s Patrimonial el 1993&rdquo;, expliquen des de la Fundaci&oacute; de Foment del Turisme de Menorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Estàtua de Sant Llàtzer situada a la porta del sanatori com a al·legoria de la lluita contra la malaltia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Estàtua de Sant Llàtzer situada a la porta del sanatori com a al·legoria de la lluita contra la malaltia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A m&eacute;s dels m&eacute;s de 1.500 metres quadrats dels seus salons principals, on se celebren anualment els congressos de l&rsquo;Escola de Salut P&uacute;blica, el cementiri i la torre de vigil&agrave;ncia guarden els secrets i enigmes de les mil malalties, epid&egrave;mies i morts que s&rsquo;han produ&iuml;t a Menorca al llarg dels segles. Davant del p&ograve;rtic de pedra que dona acc&eacute;s a l&rsquo;entrada, una est&agrave;tua de Sant Ll&agrave;tzer trenca les cadenes de la malaltia &mdash;o potser de l&rsquo;obscurantisme&mdash; i d&oacute;na la benvinguda al lloc on la lluita per un model de salut p&uacute;blica va fer els seus primers passos a Espanya.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fortalesa-sanitaria-fer-avancar-salut-publica-i-lluitar-colera-menorca_1_13067156.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 15 Mar 2026 08:59:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/32e6937c-3f5c-43f5-8227-2e212b807c92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2019820" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/32e6937c-3f5c-43f5-8227-2e212b807c92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2019820" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La ‘fortalesa sanitària’ que va fer avançar la salut pública i va lluitar contra el còlera a Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/32e6937c-3f5c-43f5-8227-2e212b807c92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cólera,Salud,Enfermedades]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La 'fortaleza sanitaria' que avanzó la salud pública y luchó contra el cólera en Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fortaleza-sanitaria-avanzo-salud-publica-lucho-colera-menorca_1_13066061.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/32e6937c-3f5c-43f5-8227-2e212b807c92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La &#039;fortaleza sanitaria&#039; que avanzó la salud pública y luchó contra el cólera en Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los lazaretos, un total de cinco en España, fueron claves en la epidemia del siglo XIX. El doctor isleño Narcís Rigalt jugó un papel crucial en brillante y audaz diagnóstico sobre esta enfermedad</p><p class="subtitle">Barcos hundidos y quemas en hospitales: así controló Mallorca la entrada del cólera, la peste y la fiebre amarilla</p></div><p class="article-text">
        Como si fuera un presagio circular cuya repetici&oacute;n llegar&iacute;a 200 a&ntilde;os despu&eacute;s, el mundo viv&iacute;a desde 1820 los efectos de una pandemia cuyo alcance y mortalidad cambiar&iacute;an para siempre los par&aacute;metros de la medicina. Su origen no fue una dolencia pulmonar &ndash;como el COVID en 2020&ndash;, sino una enfermedad infecciosa causada por una bacteria intestinal transmitida por el consumo de agua no potable. El c&oacute;lera, cuya persistencia en algunos pa&iacute;ses es todav&iacute;a una realidad preocupante para los epidemi&oacute;logos de todo el mundo, lleg&oacute; a cobrarse en algunos pa&iacute;ses como Rusia y China m&aacute;s de un mill&oacute;n de vidas en las primeras d&eacute;cadas del siglo XIX. 
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a no fue ajena a la llegada de &ldquo;la peste asi&aacute;tica&rdquo;, como se conoc&iacute;a esta enfermedad, que &ndash;se sospechaba&ndash; llegaba a Europa en los barcos de la Compa&ntilde;&iacute;a Brit&aacute;nica de las Indias Orientales. &ldquo;A partir de la generalizaci&oacute;n infecciosa de principios de siglo fomentada por las condiciones de hacinamiento y falta de higiene del transporte mar&iacute;timo, se fue generalizando en Espa&ntilde;a la construcci&oacute;n de lazaretos como una medida de protecci&oacute;n frente a las amenazas que sol&iacute;an venir a bordo de los barcos. En estas edificaciones, inspiradas en los antiguos leprosarios de San L&aacute;zaro &ndash;de ah&iacute; su nombre vagamente b&iacute;blico&ndash;, deb&iacute;an permanecer las tripulaciones y pasajeros de las naves sospechosas, donde pasaban el periodo de cuarentena&rdquo;, explica la enfermera L. Oca&ntilde;a Quevedo.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>El papel de los lazaretos</strong></h2><p class="article-text">
        Durante los primeros a&ntilde;os de la pandemia del c&oacute;lera se construyeron cinco lazaretos repartidos por distintas latitudes de la geograf&iacute;a espa&ntilde;ola: uno en Cantabria, otro en Pontevedra, otro en A Coru&ntilde;a, otro en Bilbao y otro, probablemente el m&aacute;s grande y mejor conservado de todos, en la ribera norte del Puerto de Ma&oacute;. &ldquo;Menorca fue ideal para la construcci&oacute;n de esta 'fortaleza sanitaria' por su situaci&oacute;n estrat&eacute;gica en el Mediterr&aacute;neo y por tratarse de una isla alejada de la Pen&iacute;nsula que impedir&iacute;a la propagaci&oacute;n de la enfermedad&rdquo;, comenta el historiador Jordi Rosell Rovira, quien explica en su libro 'El Lazareto de Mah&oacute;n' el funcionamiento de aquel rudimentario hospital. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9dcb6d77-4456-484a-9aed-b1d7c429442a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Lazareto de Maó es uno de los cinco de su tipo construidos a finales del siglo XVIII para hacer frente a la pandemia de cólera que azotó Europa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Lazareto de Maó es uno de los cinco de su tipo construidos a finales del siglo XVIII para hacer frente a la pandemia de cólera que azotó Europa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El dise&ntilde;o inclu&iacute;a una serie de murallas para mantener separados entre s&iacute; a los marineros, pasajeros y mercanc&iacute;as separados en funci&oacute;n de lo que hoy conocemos como triaje y que ten&iacute;a tres categor&iacute;as: patente sospechosa, patente sucia y patente apestada. Los sospechosos pasaban el m&iacute;nimo de 20 d&iacute;as de confinamiento y el resto cumpl&iacute;an una rigurosa cuarentena que en ocasiones inclu&iacute;a fumigaciones con vinagre&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El diseño incluía una serie de murallas para mantener separados entre sí a los marineros, pasajeros y mercancías separados en función de lo que hoy conocemos como triage y que tenía tres categorías: patente sospechosa, patente sucia y patente apestada. Los sospechosos pasaban el mínimo de 20 días de confinamiento y el resto cumplían una rigurosa cuarentena que en ocasiones incluía fumigaciones con vinagre</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jordi Rosell Rovira</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El debate cient&iacute;fico</strong></h2><p class="article-text">
        Aunque la idea de construir lazaretos en las zonas portuarias de mayor comercio del reino era realmente una novedosa pol&iacute;tica sanitaria, el debate cient&iacute;fico en torno a los or&iacute;genes, causas y posibles remedios a las enfermedades de la &eacute;poca estaban atravesados por diferentes concepciones pol&iacute;ticas y filos&oacute;ficas sobre la salud. A la concepci&oacute;n miasm&aacute;tica se opon&iacute;a por aquellos a&ntilde;os la idea ilustrada de la epidemiolog&iacute;a, esto es: mientras que un amplio grupo de m&eacute;dicos consideraban que la peste y el c&oacute;lera (principales enfermedades con potencial pand&eacute;mico de la &eacute;poca) eran fruto de miasmas (aires venenosos), una nueva escuela de m&eacute;dicos influenciados por las ideas de la ilustraci&oacute;n pujaban por abordar el problema sanitario desde el m&eacute;todo cient&iacute;fico. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se dieron encendidos debates en toda Europa a prop&oacute;sito de la contagiosidad, origen y desarrollo de enfermedades, especialmente la viruela, la peste y el c&oacute;lera. Durante la pandemia de c&oacute;lera del XIX, en las controversias intervinieron destacados profesionales de la medicina en Menorca, como Joaquim Carreras Pons, Joan Camps Mercadal o Constant&iacute; Sancho Pons. Entre ellos, un joven m&eacute;dico castrense del Hospital Militar de Ma&oacute; demostr&oacute; una aptitud cl&iacute;nica y una determinaci&oacute;n que resultaron decisivas para que las autoridades sanitarias reconocieran, finalmente, que era de c&oacute;lera <em>asi&aacute;tico</em> el brote que se hab&iacute;a declarado en la isla: se trataba del doctor Narc&iacute;s Rigalt Alberch&rdquo;, explican los investigadores M. Tom&aacute;s-Salv&aacute; y A. Ruiz de Az&uacute;a Mercadal, autores de un <em>paper</em> acad&eacute;mico recientemente publicado en la prestigiosa revista <em>Academic Journal of Health</em>, dedicado a explicar el rol de este sanitario menorqu&iacute;n en la lucha contra aquella pandemia que se llegar&iacute;a a cobrarse m&aacute;s de 300.000 v&iacute;ctimas en Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        Narc&iacute;s Rigalt es quiz&aacute;s la figura que encarna con mayor claridad hist&oacute;rica la pugna entre aquellos modelos m&eacute;dico-sanitarios de principios del siglo XIX. Un joven facultativo de ideas progresistas &ndash;su suegro era Roger-Bernard d'Espagnac, un militar liberal que debi&oacute; exiliarse en Par&iacute;s tras el regreso del rey Fernando VII acusado de <em>afrancesado</em>&ndash;, que sosten&iacute;a incansablemente la necesidad de abordar el c&oacute;lera desde una perspectiva cient&iacute;fica y no como una dolencia fruto de los &ldquo;malos aires miasm&aacute;ticos&rdquo; o de las &ldquo;corrupciones de vapor&rdquo;. Para Rigalt las epidemias pasadas &ndash;y futuras&ndash; se enfrentaban construyendo un sistema p&uacute;blico de salud robusto y moderno &ldquo;alejado de la especulaci&oacute;n&rdquo;.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>El paciente cero de la c&oacute;lera en Menorca</strong></h2><p class="article-text">
        Hac&iacute;a un intenso calor la tarde del 27 de agosto de 1834 cuando entr&oacute; en el Puerto de Ma&oacute; la goleta <em>Claudine</em>, procedente de C&oacute;rcega. A bordo de sus 30 metros de eslora viajaba un cargamento de mercanc&iacute;as variadas destinadas al comercio &ndash;y el contrabando&ndash; custodiado por Andr&eacute;a Picone, un marinero italiano de probable origen ligur que acusaba, desde varios d&iacute;as antes, los s&iacute;ntomas de la enfermedad m&aacute;s temida del continente. El doctor Narc&iacute;s Rigalt y su ayudante, el joven m&eacute;dico Jaume Parlpal, escriben en el libro de actas del Lazareto: &ldquo;Evacuaciones violentas y repetidas de materia l&iacute;quida, blanquecina y semejante al agua de arroz. Sobrevienen v&oacute;mitos continuos y espasmos dolorosos en las extremidades. Pulso d&eacute;bil, piel fr&iacute;a y h&uacute;meda. El rostro adquiere un color azulado y los ojos se hunden&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A pesar de las sospechas iniciales, los Rigalt y Parpal evitaron declarar el brote de c&oacute;lera &ldquo;para evitar la alarma social&rdquo; y acudieron al director de la Junta de Sanidad, el coronel Pedro Villacampa y Maza &mdash;un fernandista ultraconservador&mdash;, y al m&eacute;dico jefe del Lazareto, el doctor Rafael Hern&aacute;ndez Mercadal. Ambos negaron por completo la posibilidad de declarar la llegada del c&oacute;lera y atribuyeron los s&iacute;ntomas de Picone a una &ldquo;enfermedad end&oacute;gena local fruto del calor excesivo, la sequ&iacute;a y la insalubridad de las aguas&rdquo;. Pocos d&iacute;as despu&eacute;s Picone muri&oacute;. La enfermera que se ocup&oacute; de lavar sus s&aacute;banas y ropa contrajo el c&oacute;lera y tambi&eacute;n falleci&oacute; a los pocos d&iacute;as. Ante la gravedad de los hechos, el gobernador civil de las Balears desautoriz&oacute; a la Junta de Ma&oacute; e inst&oacute; al cuerpo m&eacute;dico de Menorca a declarar la alerta por c&oacute;lera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los contagios por cólera llegaron tras la muerte de Andréa Picone, un marinero italiano, y la enfermera que lavó sus sábanas y ropa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los indicios de epidemia eran ya evidentes; sin embargo, no ser&iacute;a hasta el 8 de octubre, con la llegada a Menorca la fragata de guerra <em>USS Constellation, </em>cuando se declar&oacute; efectivamente el brote en la isla. Los marines estadounidenses a bordo del buque, que ven&iacute;a de una larga navegaci&oacute;n alrededor del oc&eacute;ano &Iacute;ndico, contrajeron lo que en aquel momento se di&oacute; en llamar &ldquo;c&oacute;lera de morbo indiano&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/de780fac-a123-41a7-af61-8b510ae4ca42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carreta de fumigación con vinagre para tratar las &quot;patentes sucias&quot; que llegaban a la isla y debían permanecer en cuarentena antes de poder ingresar al Puerto de Maó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carreta de fumigación con vinagre para tratar las &quot;patentes sucias&quot; que llegaban a la isla y debían permanecer en cuarentena antes de poder ingresar al Puerto de Maó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esta vez el doctor Rigalt no tuvo que insistir demasiado a las autoridades: la Real Academia de Medicina de Palma censur&oacute; al doctor Hern&aacute;ndez Mercadal, se&ntilde;alando que era imposible ignorar el origen exterior de los casos, la propagaci&oacute;n explosiva y la elevada mortalidad, caracter&iacute;sticas ajenas a una enfermedad end&eacute;mica. Los tripulantes fueron inmediatamente declarados como patente sucia y puestos en cuarentena. El c&oacute;lera lleg&oacute; a la isla y se propag&oacute; por todo el territorio espa&ntilde;ol &ndash;y por Europa&ndash; en los a&ntilde;os siguientes. &ldquo;Finalmente, resulta claro que el foco infeccioso est&aacute; vinculado al tr&aacute;fico del puerto, el vaiv&eacute;n de embarcaciones, tripulaciones y mercanc&iacute;as y no al ambiente general de la isla&rdquo;, concluy&oacute; el joven m&eacute;dico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Poco despu&eacute;s de aquel episodio, el Lazareto de Ma&oacute; debi&oacute; ampliar su cementerio &ndash;inaugurado una d&eacute;cada atr&aacute;s debido a la epidemia de fiebre amarilla que asol&oacute; la isla&ndash; para albergar a los muertos del c&oacute;lera. Hoy 369 tumbas se distribuyen en un prado verde y silencioso, 112 de esas l&aacute;pidas albergan a los muertos del c&oacute;lera. Apenas ocho a&ntilde;os despu&eacute;s de su brillante y audaz diagn&oacute;stico, Narc&iacute;s Rigalt muri&oacute; a los 35 a&ntilde;os de fiebre reum&aacute;tica.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Lazareto de Maó acoge 369 tumbas y 112 de esas lápidas albergan a los muertos del cólera</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El Lazareto hoy</strong></h2><p class="article-text">
        El lazareto originalmente estaba unido a la isla por un istmo que permit&iacute;a llegar caminando al otro lado del Puerto de Ma&oacute;. La creaci&oacute;n del Canal de San Jorge en septiembre de 1900 convirti&oacute; al Lazareto en una isla cuyo patrimonio permaneci&oacute; muchas d&eacute;cadas olvidado. &ldquo;Se trata de uno de los complejos arquitect&oacute;nicos sanitarios m&aacute;s importantes y mejor conservados de Europa, declarado Bien de Inter&eacute;s Patrimonial en 1993&rdquo;, explican desde la Fundaci&oacute; de Foment del Turisme de Menorca.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f593036-c23d-4501-9340-ec9dfccc9a9c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Estatua de San Lázaro ubicada en la puerta del sanatorio como una alegoría de la lucha contra la enfermedad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Estatua de San Lázaro ubicada en la puerta del sanatorio como una alegoría de la lucha contra la enfermedad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de los m&aacute;s de 1.500 metros cuadrados de sus salones principales donde se celebran anualmente los congresos de la Escuela de Salud P&uacute;blica, el cementerio y la torre vig&iacute;a guardan los secretos y enigmas de las mil enfermedades, epidemias y muertes sucedidas en Menorca a lo largo de los siglos. Frente al p&oacute;rtico de piedra que da acceso a la entrada, una estatua de San L&aacute;zaro rompe las cadenas de la enfermedad &ndash;o quiz&aacute;s del oscurantismo&ndash; y da la bienvenida al lugar donde la lucha por un modelo de salud p&uacute;blica dio sus primeros pasos en Espa&ntilde;a.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fortaleza-sanitaria-avanzo-salud-publica-lucho-colera-menorca_1_13066061.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Mar 2026 21:36:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/32e6937c-3f5c-43f5-8227-2e212b807c92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2019820" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/32e6937c-3f5c-43f5-8227-2e212b807c92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2019820" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La 'fortaleza sanitaria' que avanzó la salud pública y luchó contra el cólera en Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/32e6937c-3f5c-43f5-8227-2e212b807c92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cólera,Salud,Enfermedades]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El penya-segat que amenaça turistes i veïns a Menorca: "No estic tranquil, ningú pren mesures per evitar una tragèdia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/penya-segat-amenaca-turistes-i-veins-menorca-no-estic-tranquil-ningu-pren-mesures-per-evitar-tragedia_1_13009366.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El penya-segat que amenaça turistes i veïns a Menorca: &quot;No estic tranquil, ningú pren mesures per evitar una tragèdia&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Uns 100 residents han estat desallotjats a la zona del port de Maó per risc de despreniment. Al gener, una roca de cinc metres i diverses tones va caure sobre una casa i va matar un home de 66 anys</p><p class="subtitle">Cent piscines més cada any: l’alegria del clor es menja Eivissa</p></div><p class="article-text">
        A Menorca s'utilitza el terme enderrosall per descriure un despreniment de pedres que sol oc&oacute;rrer en les t&iacute;piques parets seques que divideixen el camp de l'illa en parcel&middot;les on pasta tranquil i silenci&oacute;s el bestiar. &Eacute;s una cosa que succeeix sovint i no comporta majors conseq&uuml;&egrave;ncies. No obstant aix&ograve;, la nit del 24 de novembre de 2024 el despreniment no es va produir en un mur artificial de pedra, sin&oacute; en el penya-segat que separa la ciutat del Port de Ma&oacute;, del qual va caure una gegantesca roca que es va precipitar sobre la teulada d'un local comercial. &ldquo;No est&agrave;vem afortunadament dins del local. Ens v&agrave;rem trobar al mat&iacute; amb la teulada trencada i el magatzem destru&iuml;t. Hauria pogut ser una trag&egrave;dia&rdquo;, explica un dels responsables d'un local de la zona en di&agrave;leg amb elDiario.es. Des de llavors fins avui s'han produ&iuml;t altres cinc despreniments, entre ells, un amb desenlla&ccedil; fatal: el passat mes de gener, una roca de cinc metres i diverses tones de pes va caure sobre la teulada de la casa situada al n&uacute;mero 54 del Cam&iacute; de Sant Esteve dins de la qual dormia un home de 66 anys, que va morir en l'acte.
    </p><p class="article-text">
        Carlos Rinc&oacute;n, propietari d'un dels restaurants situats immediatament sota el penya-segat, viu amb angoixa. &ldquo;Ho vivim amb molta preocupaci&oacute;. Des de fa anys es parla del tema dels despreniments i [les autoritats] no han fet pr&agrave;cticament res&rdquo;, sost&eacute; l'empresari, que mira amb inquietud cap a la formaci&oacute; rocosa. &ldquo;A la part del Port on ens trobem &ndash;i que &eacute;s una de les m&eacute;s concorregudes pel turisme durant l'estiu&ndash; hem tingut sort, per&ograve; imagina't que cau una pedra en ple servei o s'ensorra l'edifici. De quants morts estar&iacute;em parlant? &Eacute;s lamentable que no s'apliquin mesures preventives fins que no succeeixi una trag&egrave;dia. Jo, personalment, tranquil no estic&rdquo;, reflexiona.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l'&uacute;ltim despreniment, que va tenir conseq&uuml;&egrave;ncies fatals, les autoritats dels ajuntaments de Ma&oacute; i Es Castell &mdash;els dos municipis que abasta el port&mdash; van acordar desallotjar els ve&iuml;ns de les urbanitzacions de Sant Esteve i Fonduco. Ambdues zones es troben al peu del penya-segat i, segons sostenen els consistoris, presenten risc de patir danys davant la possibilitat de nous ensorraments. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els treballs per verificar l&#039;estat d&#039;erosió diferenciada al penya-segat del Port se succeeixen a contrarellotge mentre els residents demanen tornar a les seves cases amb seguretat."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els treballs per verificar l&#039;estat d&#039;erosió diferenciada al penya-segat del Port se succeeixen a contrarellotge mentre els residents demanen tornar a les seves cases amb seguretat.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per entendre qu&egrave; origina aquests despreniments i per qu&egrave; s'han produ&iuml;t amb m&eacute;s freq&uuml;&egrave;ncia en els &uacute;ltims mesos, elDiario.es ha contactat amb el ge&ograve;leg Agust&iacute; Rodr&iacute;guez, qui sost&eacute; que es tracta d'un proc&eacute;s d'erosi&oacute; ja detectat, encara que tristament normal. &ldquo;Tot el litoral sud del port de Ma&oacute; est&agrave; travessat per una formaci&oacute; rocosa en la qual, amb el pas dels segles, es produeix el que en geologia anomenem &lsquo;erosi&oacute; diferencial&rsquo;: les capes m&eacute;s toves es desgasten amb major rapidesa, mentre que les m&eacute;s dures queden en volad&iacute;s i, per tant, en risc de caiguda. Aix&ograve; &eacute;s el que acaba provocant els despreniments, que en realitat s&oacute;n processos esperables. Hem tingut molts casos anteriorment; la difer&egrave;ncia &eacute;s que fins ara no s'havia produ&iuml;t cap v&iacute;ctima mortal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot el litoral sud del port de Maó està travessat per una formació rocosa en la qual, amb el pas dels segles, es produeix el que en geologia anomenem &#039;erosió diferencial&#039;. Hem tingut molts casos anteriorment; la diferència és que fins ara no s&#039;havia produït cap víctima mortal</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez</span>
                                        <span>—</span> Geòleg
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultat sobre si existeix possibilitat de preveure i evitar aquest tipus de despreniments, l'expert sost&eacute; rotundament que s&iacute;. &ldquo;Hi ha m&egrave;todes i formes per identificar fissures i, segons les seves orientacions, profunditat i direcci&oacute;, podem obtenir pistes de qu&egrave; pot arribar a succeir. El problema &eacute;s que aquests penya-segats estan gaireb&eacute; sempre poblats de vegetaci&oacute;, per la qual cosa &eacute;s necessari un sanejament permanent per poder verificar l'estat de la roca. En tot cas, s&iacute; que es poden preveure i contenir els despreniments&rdquo;, confirma Rodr&iacute;guez.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Fonduco, el lloc on naufraga el model urban&iacute;stic</strong></h2><p class="article-text">
        Els antrop&ograve;legs anomenen &ldquo;zona liminal&rdquo; all&ograve; considerat &ldquo;intermedi&rdquo;. &Eacute;s a dir, el lloc de transici&oacute; entre un estat i un altre. No &eacute;s el que era, per&ograve; tampoc &eacute;s el que ser&agrave;. Aix&ograve; &eacute;s en part el Fonduco del Port de Ma&oacute;, una zona que va ser el gran atractiu tur&iacute;stic del sud menorqu&iacute; i que ara es troba en franca decad&egrave;ncia. Un territori on abunden les cases en primera l&iacute;nia del moll constru&iuml;des abans que exist&iacute;s cap planificaci&oacute; urban&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Mandy, propiet&agrave;ria d'un habitatge al Fonduco de Ma&oacute; que utilitza com a segona resid&egrave;ncia, ha explicat a elDiario.es que fa ja vint dies que &eacute;s desallotjada. &ldquo;En el meu cas no &eacute;s tan greu perqu&egrave; no visc aqu&iacute; tot l'any, per&ograve; em consta que hi ha ve&iuml;ns que s&iacute; que resideixen de forma permanent i que no tenen cap alternativa d'habitatge. Alguns han hagut d'anar a hotels i ning&uacute; els est&agrave; ajudant econ&ograve;micament&rdquo;, assenyala.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, aquesta ve&iuml;na de Ma&oacute; denuncia la falta de claredat de les administracions sobre les responsabilitats. &ldquo;No &eacute;s clar de qui &eacute;s la responsabilitat dels despreniments. Sento que ning&uacute; se'n fa c&agrave;rrec. Els qui vivim al peu del penya-segat creiem que, en caure les roques des de la part superior, les parcel&middot;les de dalt haurien de responsabilitzar-se&rdquo;, afirma. Finalment, Mandy afegeix que recentment ha aconseguit perm&iacute;s per accedir puntualment a la zona i realitzar tasques b&agrave;siques de manteniment al seu habitatge. &ldquo;Fins ara el pas estava completament tancat per a tothom, per&ograve; despr&eacute;s de les pluges torrencials a alguns ve&iuml;ns ens permeten passar per evitar el deteriorament de les cases. Esperem poder tornar com m&eacute;s aviat millor i, sobretot, fer-ho amb la seguretat que no ens caur&agrave; una pedra a sobre&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No és clar de qui és la responsabilitat dels despreniments. Sento que ningú se&#039;n fa càrrec. Els qui vivim al peu del penya-segat creiem que, en caure les roques des de la part superior, les parcel·les de dalt haurien de responsabilitzar-se</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mandy</span>
                                        <span>—</span> Propietària d&#039;un habitatge al Fonduco de Maó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultat sobre la possibilitat que els ve&iuml;ns puguin tornar a les seves cases al m&eacute;s aviat possible, Agust&iacute; Rodr&iacute;guez es mostra esc&egrave;ptic. &ldquo;&Eacute;s for&ccedil;a complex de determinar. Hi ha alguns punts del penya-segat on els ve&iuml;ns podran tornar als seus domicilis relativament aviat. No obstant aix&ograve;, hi ha altres punts en els quals la situaci&oacute; &eacute;s realment dif&iacute;cil: s&oacute;n zones on el penya-segat est&agrave; molt deteriorat i que requeriran d'intervencions molt profundes perqu&egrave; la l&iacute;nia de les roques pugui tornar a ser habitable, especialment la zona Cala Sant Esteve, a Es Castell&rdquo;, assenyala el ge&ograve;leg.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Visió de Sant Esteve on els despreniments de roques van causar un accident fatal en què va morir un veí el passat mes de gener."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Visió de Sant Esteve on els despreniments de roques van causar un accident fatal en què va morir un veí el passat mes de gener.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El retorn a la normalitat?</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de gaireb&eacute; un mes de treballs geol&ograve;gics coordinats pel Consorci del Penya-segat del Port de Ma&oacute; &ndash;organisme integrat pel Consell Insular, el Govern i els Ajuntaments de Ma&oacute;&ndash; per verificar l'estat de l'erosi&oacute; diferencial de la roca, alguns dels ve&iuml;ns &ndash;sis en total, segons fonts del Consistori&ndash; han rebut perm&iacute;s per tornar a les seves cases. &ldquo;Tornem a casa, per&ograve; no a la normalitat. Jo ja estic buscant on mudar-me&rdquo;, explica M.R.L., una de les poques residents de la zona que viu tot l'any a la urbanitzaci&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aqu&iacute; gaireb&eacute; tots s&oacute;n propietaris que venen durant l'estiu, els llogaters que residim tot l'any som pocs i ara segur que serem encara menys. Lamentablement, no hi ha lloguers a tota Menorca que valguin menys de 900 euros. Ens toca buscar un altre lloc. Jo no puc estar tranquil&middot;la despr&eacute;s del que ha succe&iuml;t&rdquo;, afegeix. D'altra banda, des de l'Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns de Sant Esteve han transm&egrave;s a l'Ajuntament la seva &ldquo;comprensi&oacute;&rdquo; sobre la gravetat de la situaci&oacute;, alhora que han sol&middot;licitat &ldquo;la m&agrave;xima seguretat possible&rdquo; al Consorci abans de tornar a les seves cases.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;accés barrat a la urbanització Fonduco de Maó, on els despreniments van motivar el desallotjament de tots els residents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;accés barrat a la urbanització Fonduco de Maó, on els despreniments van motivar el desallotjament de tots els residents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sim&oacute; Ferrando, regidor de SOM Es Castell, ha assenyalat en di&agrave;leg amb elDiario.es que el Consistori ha sol&middot;licitat formalment el seu ingr&eacute;s al Consorci del Penya-segat com a primer pas per acompanyar el retorn a la normalitat dels ve&iuml;ns de Sant Esteve. &ldquo;Tot el poble d'Es Castell est&agrave; travessat pel litoral portuari, no t&eacute; sentit que no formem part del Consorci&rdquo;, ha assenyalat Ferrando, qui ha subratllat que el retorn total dels ve&iuml;ns pot no ser a curt termini. &ldquo;S'estan licitant les intervencions amb empreses de fora de Menorca, entre elles la mallorquina GEOMA, perqu&egrave; hi ha zones molt deteriorades. No m'atreveixo a dir quan tornaran tots els ve&iuml;ns a la normalitat&rdquo;, ha finalitzat.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Per &uacute;ltim, el ge&ograve;leg Agust&iacute; Rodr&iacute;guez ha assenyalat la import&agrave;ncia de la planificaci&oacute; urban&iacute;stica per evitar aquest tipus de trag&egrave;dies. &ldquo;Sens dubte, el problema principal amb els despreniments i l'afectaci&oacute; als domicilis de Fonduco i Sant Esteve t&eacute; a veure amb la falta total de planificaci&oacute; urbana i territorial d'ambdues urbanitzacions. S&oacute;n zones de risc, per la qual cosa no hi hauria d'haver habitatges all&agrave;. Jo entenc que &eacute;s dif&iacute;cil d'entendre, especialment en l'actual context, que aquestes cases no haurien d'existir, per&ograve; &eacute;s necessari que les administracions incorporin criteris geol&ograve;gics i ambientals en les seves planificacions urbanes&rdquo;, ha subratllat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Són zones de risc, per la qual cosa no hi hauria d&#039;haver habitatges allà. Jo entenc que és difícil d&#039;entendre, especialment en l&#039;actual context, que aquestes cases no haurien d&#039;existir, però és necessari que les administracions incorporin criteris geològics i ambientals en les seves planificacions urbanes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez </span>
                                        <span>—</span> Geòleg
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Aquests dies hem parlat for&ccedil;a del tema a partir del que ha succe&iuml;t a Val&egrave;ncia: el desastre del que ha succe&iuml;t est&agrave; directament relacionat amb la falta de planificaci&oacute; territorial i urbana. Els ge&ograve;legs som un col&middot;lectiu petit i al qual, en general, se li presta poca atenci&oacute;; no obstant aix&ograve;, nosaltres venim advertint sobre la necessitat d'aplicar protocols de prevenci&oacute; de riscos. Els nostres estudis serveixen per posar sobre av&iacute;s les autoritats i a la poblaci&oacute; en general. &Eacute;s clau que es tinguin en compte&rdquo;, emfatitza.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/penya-segat-amenaca-turistes-i-veins-menorca-no-estic-tranquil-ningu-pren-mesures-per-evitar-tragedia_1_13009366.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Feb 2026 07:51:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="989186" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="989186" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El penya-segat que amenaça turistes i veïns a Menorca: "No estic tranquil, ningú pren mesures per evitar una tragèdia"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Geografía,Urbanismo,Geología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El acantilado que amenaza a turistas y vecinos en Menorca: "No estoy tranquilo, nadie toma medidas para evitar una tragedia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/acantilado-amenaza-turistas-vecinos-menorca-no-tranquilo-nadie-toma-medidas-evitar-tragedia_1_13006567.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El acantilado que amenaza a turistas y vecinos en Menorca: &quot;No estoy tranquilo, nadie toma medidas para evitar una tragedia&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Unos 100 residentes han sido desalojados en la zona del puerto de Maó por riesgo de desprendimiento. En enero, una roca de cinco metros y varias toneladas cayó sobre una casa y mató a un hombre de 66 años</p><p class="subtitle">Cien piscinas más cada año: la alegría del cloro se come Ibiza</p></div><p class="article-text">
        En Menorca se utiliza el t&eacute;rmino <em>enderrosall </em>para describir un desprendimiento de piedras que suele ocurrir en las t&iacute;picas <em>parets seques </em>(paredes secas) que dividen el campo de la isla en parcelas donde pasta tranquilo y silencioso el ganado. Es algo que sucede a menudo y no entra&ntilde;a mayores consecuencias. Sin embargo, la noche del 24 de noviembre de 2024 el desprendimiento no se produjo en un muro artificial de piedra, sino en el acantilado que separa la ciudad del Puerto de Ma&oacute;, del que cay&oacute; una gigantesca roca que se precipit&oacute; sobre el tejado de un local comercial. &ldquo;No est&aacute;bamos afortunadamente dentro del local. Nos encontramos por la ma&ntilde;ana con el tejado roto y el almac&eacute;n destruido. Pudo haber sido una tragedia&rdquo;, explica uno de los responsables de un local de la zona en di&aacute;logo con elDiario.es. Desde entonces hasta hoy se han producido otros cinco desprendimientos, entre ellos, uno con desenlace fatal: el pasado mes de enero, una roca de cinco metros y varias toneladas de peso cay&oacute; sobre el tejado de la casa situada en el n&uacute;mero 54 del Cam&iacute; de Sant Esteve dentro de la cual dorm&iacute;a un hombre de 66 a&ntilde;os, que falleci&oacute; en el acto.
    </p><p class="article-text">
        Carlos Rinc&oacute;n, propietario de uno de los restaurantes situados inmediatamente debajo del acantilado, vive con angustia. &ldquo;Lo estamos viviendo con mucha preocupaci&oacute;n. Desde hace a&ntilde;os se viene hablando del tema de los desprendimientos y [las autoridades] no han hecho pr&aacute;cticamente nada&rdquo;, sostiene el empresario, que mira con inquietud hacia la formaci&oacute;n rocosa. &ldquo;En la parte del Puerto donde nos encontramos &ndash;y que es una de las m&aacute;s concurridas por el turismo durante el verano&ndash; hemos tenido suerte, pero imag&iacute;nate que se cae una piedra en pleno servicio o se derrumba el edificio. &iquest;De cu&aacute;ntos muertos estar&iacute;amos hablando? Es lamentable que no se apliquen medidas preventivas hasta que no suceda una tragedia. Yo, personalmente, tranquilo no estoy&rdquo;, reflexiona.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tras el &uacute;ltimo desprendimiento, que tuvo consecuencias fatales, las autoridades de los ayuntamientos de Ma&oacute; y Es Castell &mdash;los dos municipios que abarca el puerto&mdash; acordaron desalojar a los vecinos de las urbanizaciones de Sant Esteve y Fonduco. Ambas zonas se encuentran al pie del acantilado y, seg&uacute;n sostienen los consistorios, presentan riesgo de sufrir da&ntilde;os ante la posibilidad de nuevos derrumbes. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los trabajos para verificar el estado de erosión diferenciada en el acantilado del Puerto se suceden a contrarreloj mientras los residentes piden volver a sus casas con seguridad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los trabajos para verificar el estado de erosión diferenciada en el acantilado del Puerto se suceden a contrarreloj mientras los residentes piden volver a sus casas con seguridad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para entender qu&eacute; origina estos desprendimientos y por qu&eacute; se han producido con mayor frecuencia en los &uacute;ltimos meses, elDiario.es ha contactado con el ge&oacute;logo Agust&iacute; Rodr&iacute;guez, quien sostiene que se trata de un proceso de erosi&oacute;n ya detectado, aunque tristemente normal. &ldquo;Todo el litoral sur del puerto de Ma&oacute; est&aacute; atravesado por una formaci&oacute;n rocosa en la que, con el paso de los siglos, se produce lo que en geolog&iacute;a denominamos &lsquo;erosi&oacute;n diferencial&rsquo;: las capas m&aacute;s blandas se desgastan con mayor rapidez, mientras que las m&aacute;s duras quedan en voladizo y, por tanto, en riesgo de ca&iacute;da. Eso es lo que acaba provocando los desprendimientos, que en realidad son procesos esperables. Hemos tenido muchos casos anteriormente; la diferencia es que hasta ahora no se hab&iacute;a producido ninguna v&iacute;ctima mortal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Todo el litoral sur del puerto de Maó está atravesado por una formación rocosa en la que, con el paso de los siglos, se produce lo que en geología denominamos &#039;erosión diferencial&#039;. Hemos tenido muchos casos anteriormente; la diferencia es que hasta ahora no se había producido ninguna víctima mortal</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez</span>
                                        <span>—</span> Geólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultado sobre si existe posibilidad de prever y evitar este tipo de desprendimientos, el experto sostiene rotundamente que s&iacute;. &ldquo;Hay m&eacute;todos y formas para identificar grietas y, seg&uacute;n sus orientaciones, profundidad y direcci&oacute;n, podemos obtener pistas de qu&eacute; puede llegar a suceder. El problema es que estos acantilados est&aacute;n casi siempre poblados de vegetaci&oacute;n, por lo que es necesario un saneamiento permanente para poder verificar el estado de la roca. En todo caso, s&iacute; se pueden prever y contener los desprendimientos&rdquo;, confirma Rodr&iacute;guez.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Fonduco, el lugar donde naufraga el modelo urban&iacute;stico</strong></h2><p class="article-text">
        Los antrop&oacute;logos llaman &ldquo;zona liminal&rdquo; a aquello considerado &ldquo;intermedio&rdquo;. Es decir, el lugar de transici&oacute;n entre un estado y otro. No es lo que era, pero tampoco es lo que ser&aacute;. Eso es en parte el Fonduco del Puerto de Ma&oacute;, una zona que fue el gran atractivo tur&iacute;stico del sur menorqu&iacute;n y que ahora se encuentra en franca decadencia. Un territorio donde abundan las casas en primera l&iacute;nea del muelle construidas antes de que existiera planificaci&oacute;n urban&iacute;stica alguna.
    </p><p class="article-text">
        Mandy, propietaria de una vivienda en el Fonduco de Ma&oacute; que utiliza como segunda residencia, ha explicado a elDiario.es que lleva ya veinte d&iacute;as desalojada. &ldquo;En mi caso no es tan grave porque no vivo aqu&iacute; todo el a&ntilde;o, pero me consta que hay vecinos que s&iacute; residen de forma permanente y que no tienen ninguna alternativa habitacional. Algunos han tenido que irse a hoteles y nadie les est&aacute; ayudando econ&oacute;micamente&rdquo;, se&ntilde;ala.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, esta vecina de Ma&oacute; denuncia la falta de claridad de las administraciones sobre las responsabilidades. &ldquo;No est&aacute; claro de qui&eacute;n es la responsabilidad de los desprendimientos. Siento que nadie se hace cargo. Quienes vivimos al pie del acantilado creemos que, al caer las rocas desde la parte superior, las parcelas de arriba deber&iacute;an responsabilizarse&rdquo;, afirma. Finalmente, Mandy a&ntilde;ade que recientemente ha logrado permiso para acceder puntualmente a la zona y realizar tareas b&aacute;sicas de mantenimiento en su vivienda. &ldquo;Hasta ahora el paso estaba completamente cerrado para todo el mundo, pero tras las lluvias torrenciales a algunos vecinos nos permiten pasar para evitar el deterioro de las casas. Esperamos poder volver lo antes posible y, sobre todo, hacerlo con la seguridad de que no nos va a caer una piedra encima&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No está claro de quién es la responsabilidad de los desprendimientos. Siento que nadie se hace cargo. Quienes vivimos al pie del acantilado creemos que, al caer las rocas desde la parte superior, las parcelas de arriba deberían responsabilizarse</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mandy</span>
                                        <span>—</span> Propietaria de una vivienda en el Fonduco de Maó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultado sobre la posibilidad de que los vecinos puedan regresar a sus casas a la mayor brevedad, Agust&iacute;n Rodr&iacute;guez se muestra esc&eacute;ptico. &ldquo;Es bastante complejo de determinar. Hay algunos puntos del acantilado donde los vecinos podr&aacute;n regresar a sus domicilios relativamente pronto. Sin embargo, hay otros puntos en los que la situaci&oacute;n es realmente dif&iacute;cil: son zonas en que el acantilado est&aacute; muy deteriorado y que requerir&aacute; de intervenciones muy profundas para que la linde de las rocas pueda volver a ser habitable, especialmente la zona Cala Sant Esteve, en Es Castell&rdquo;, se&ntilde;ala el ge&oacute;logo.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de Sant Esteve donde los desprendimientos de rocas causaron un accidente fatal en el que murió un vecino el pasado mes de enero."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de Sant Esteve donde los desprendimientos de rocas causaron un accidente fatal en el que murió un vecino el pasado mes de enero.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El regreso a la &iquest;normalidad?</strong></h2><p class="article-text">
        Tras casi un mes de trabajos geol&oacute;gicos coordinados por el Consorcio del Acantilado del Puerto de Ma&oacute; &ndash;organismo integrado por el Consell Insular, el Govern y los Ayuntamientos de Ma&oacute;&ndash; para verificar el estado de la erosi&oacute;n diferencial de la roca, algunos de los vecinos &ndash;seis en total, seg&uacute;n fuentes del Consistorio&ndash; han recibido permiso para regresar a sus casas. &ldquo;Volvemos a casa, pero no a la normalidad. Yo ya estoy buscando a d&oacute;nde mudarme&rdquo;, explica M.R.L., una de las pocas residentes de la zona que vive todo el a&ntilde;o en la urbanizaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aqu&iacute; casi todos son propietarios que vienen durante el verano, los inquilinos que residimos todo el a&ntilde;o somos pocos y ahora seguro seremos a&uacute;n menos. Lamentablemente, no hay alquileres en toda Menorca que valgan menos de 900 euros. Nos toca buscar otro lugar. Yo no puedo estar tranquila despu&eacute;s de lo que ha sucedido&rdquo;, a&ntilde;ade. Por otro lado, desde la Asociaci&oacute;n de Vecinos de Sant Esteve han transmitido al Ayuntamiento su &ldquo;comprensi&oacute;n&rdquo; sobre la gravedad de la situaci&oacute;n, al tiempo que han solicitado &ldquo;la mayor seguridad posible&rdquo; al Consorcio antes de regresar a sus casas.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El acceso vallado a la urbanización Fonduco de Maó, donde los desprendimientos motivaron el desalojo de todos los residentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El acceso vallado a la urbanización Fonduco de Maó, donde los desprendimientos motivaron el desalojo de todos los residentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sim&oacute; Ferrando, concejal de SOM Es Castell, ha se&ntilde;alado en di&aacute;logo con elDiario.es que el Consistorio ha solicitado formalmente su ingreso al Consorcio del Acantilado como primer paso para acompa&ntilde;ar el regreso a la normalidad de los vecinos de Sant Esteve. &ldquo;Todo el pueblo de Es Castell est&aacute; atravesado por el litoral portuario, no tiene sentido que no formemos parte del Consorcio&rdquo;, ha se&ntilde;alado Ferrando, quien ha subrayado que el regreso total de los vecinos puede no ser en el corto plazo. &ldquo;Se est&aacute;n licitando las intervenciones con empresas de fuera de Menorca, entre ellas la mallorquina GEOMA, porque hay zonas muy deterioradas. No me atrevo a decir cu&aacute;ndo volver&aacute;n todos los vecinos a la normalidad&rdquo;, ha finalizado.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, el ge&oacute;logo Agust&iacute;n Rodr&iacute;guez ha se&ntilde;alado la importancia de la planificaci&oacute;n urban&iacute;stica para evitar este tipo de tragedias. &ldquo;Sin duda, el problema principal con los desprendimientos y la afectaci&oacute;n a los domicilios de Fonduco y Sant Esteve tiene que ver con la falta total de planificaci&oacute;n urbana y territorial de ambas urbanizaciones. Son zonas de riesgo, por lo que no deber&iacute;a haber viviendas ah&iacute;. Yo entiendo que es dif&iacute;cil entender, especialmente en el actual contexto, que esas casas no deber&iacute;an existir, pero es necesario que las administraciones incorporen criterios geol&oacute;gicos y ambientales en sus planificaciones urbanas&rdquo;, ha subrayado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Son zonas de riesgo, por lo que no debería haber viviendas ahí. Yo entiendo que es difícil entender que esas casas no deberían existir, pero es necesario que las administraciones incorporen criterios geológicos y ambientales en sus planificaciones urbanas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustín Rodríguez </span>
                                        <span>—</span> Geólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Estos d&iacute;as hemos hablado bastante del tema a partir de lo sucedido en Valencia: el desastre de lo sucedido est&aacute; directamente relacionado con la falta de planificaci&oacute;n territorial y urbana. Lo cierto es que los ge&oacute;logos somos un colectivo peque&ntilde;o y al que, en general, se le presta poca atenci&oacute;n; sin embargo, nosotros venimos advirtiendo sobre la necesidad de aplicar protocolos de prevenci&oacute;n de riesgos. Nuestros estudios sirven para poner sobre aviso a las autoridades y a la poblaci&oacute;n en general. Es clave que se tengan en cuenta&rdquo;, enfatiza.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/acantilado-amenaza-turistas-vecinos-menorca-no-tranquilo-nadie-toma-medidas-evitar-tragedia_1_13006567.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Feb 2026 21:26:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="989186" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="989186" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El acantilado que amenaza a turistas y vecinos en Menorca: "No estoy tranquilo, nadie toma medidas para evitar una tragedia"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Geografía,Urbanismo,Geología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Treballava sense declarar per 3,14 euros l'hora”: la precarietat de l'hostaleria a Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballava-sense-declarar-per-3-14-euros-l-hora-precarietat-l-hostaleria-menorca_1_12986506.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/46982159-a63f-4748-81d7-549b96877c44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“Treballava sense declarar per 3,14 euros l&#039;hora”: la precarietat de l&#039;hostaleria a Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La falta de mà d'obra, la temporalitat i les condicions abusives marquen un sector fonamental de l'illa</p><p class="subtitle">Els preus dels bars de Mallorca espanten els turistes: “Ara demanen un suc i s'ho prenen entre cinc”</p></div><p class="article-text">
        L'hostaleria &eacute;s el principal motor econ&ograve;mic de Balears, per&ograve; tamb&eacute; un dels &agrave;mbits on les tensions laborals s&oacute;n m&eacute;s recurrents i els conflictes s'intensifiquen cada estiu amb l'arribada de la temporada tur&iacute;stica. A Menorca, la deterioraci&oacute; de les condicions del sector que empra el 20% de la poblaci&oacute; econ&ograve;micament activa ha anat reduint la disponibilitat de m&agrave; d'obra fins a convertir-se en un problema estructural per a petits i grans empresaris. &ldquo;Al resident no li interessa, no vol dedicar-se al sector i al que ve de fora no li conv&eacute;&rdquo;, expliquen des de l'Associaci&oacute; d'Hotelers de Menorca, la principal organitzaci&oacute; que agrupa empresaris del sector a l'illa.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, treballadors que cada estiu mouen la maquin&agrave;ria del turisme insular i garanteixen que, temporada rere temporada, se superin r&egrave;cords de recaptaci&oacute; i de visitants &ndash;l'illa va rebre gaireb&eacute; dos milions de turistes que van deixar gaireb&eacute; 2.000 milions d'euros segons l'Institut d'Estad&iacute;stica de les illes Balears (IBESTAT)&ndash; van abandonant sense pausa i sense pressa a Menorca com a dest&iacute; laboral. &ldquo;No s&oacute;n nom&eacute;s les jornades de 10 hores o que a vegades les propines desapareixen misteriosament. &Eacute;s sobretot l'encariment de la vida i la falta d'habitatge. Jo vaig deixar d'anar-hi l'any passat despr&eacute;s de gaireb&eacute; 11 anys seguits perqu&egrave;, per a qu&egrave; anir&eacute; a una illa on nom&eacute;s el lloguer implica gastar el 80% dels diners que guanyo? Prefereixo buscar aqu&iacute; a Andalusia on es guanya menys o fins i tot canviar de r&uacute;brica&rdquo;, compte Aitana M.J., cuinera i treballadora temporera que ha viatjat a l'illa ininterrompudament cada estiu des de 2017 i que ara es dedica a la inform&agrave;tica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo vaig deixar d&#039;anar-hi l&#039;any passat després de gairebé 11 anys seguits perquè, per a què aniré a una illa on només el lloguer implica gastar el 80% dels diners que guanyo? Prefereixo buscar aquí a Andalusia on es guanya menys o fins i tot canviar de rúbrica</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aitana M.J.</span>
                                        <span>—</span> Cuinera i treballadora temporera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El plantejament d'Aitana t&eacute; agafador en la realitat i &eacute;s el raonament cada vegada m&eacute;s est&egrave;s a l'illa entre els anomenats &ldquo;temporers&rdquo;. Segons l'estudi de l'Observatori Social i Ambiental de Menorca (OBSAM), l'economia insular va presentar durant el tercer trimestre de 2025 un alt contrast. D'una banda, es va confirmar l'estabilitzaci&oacute; del cicle expansiu iniciat en 2023, caracteritzat per un ritme de creixement moderat per&ograve; sostingut. &ldquo;Els principals indicadors d'activitat -especialment la demanda energ&egrave;tica, la mobilitat i els fluxos tur&iacute;stics- assenyalen un nivell d'intensitat econ&ograve;mica molt elevat, propi d'una fase de maduresa en la qual l'economia opera a ple rendiment durant la temporada alta&rdquo;, assenyalen des del OBSAM. No obstant aix&ograve;, el mateix estudi assenyala que &ldquo;aquest escenari conviu amb pressions persistents sobre el cost de vida i amb limitacions estructurals, com la falta de m&agrave; d'obra i la tensi&oacute; del mercat residencial, que condicionen la capacitat del sistema per a continuar expandint-se&rdquo;. En resum, l'economia funciona, per&ograve; no hi ha bra&ccedil;os que moguin la maquin&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        Un altre protagonista d'aquesta &ldquo;fugida de bra&ccedil;os&rdquo; &eacute;s Brais S., un dels molts menorquins que, despr&eacute;s de dedicar-se diversos anys a l'hostaleria &ndash;si &eacute;s el cas per obligaci&oacute;, a causa de la falta d'alternatives&ndash; va acabar abandonant l'illa per a poder exercir la seva professi&oacute; com a dissenyadora de so. &ldquo;Vaig treballar a un bar per la zona mar&iacute;tima, no tenia moltes opcions&rdquo;, conta en di&agrave;leg amb elDiario.es des de la seva actual resid&egrave;ncia a Barcelona. &ldquo;Treballava 'en negre' per 3,14&euro; l'hora. Hi havia menjar que estava fora de carta que es comprava per a donar-li &uacute;s i es posava dolent i es 'sanejava' per a treure&rsquo;l d'alguna manera. Jo havia de fer de cuiner i cambrer alhora, vaig aguantar perqu&egrave; tenia molta necessitat i, al final, vaig decidir dedicar-me a lo meu i anar-me de l'illa a viure fora. Quan vaig renunciar es van negar a pagar-me les hores extres&rdquo;, explica. Ell recorda el seu pas pel gremi hostaler com un malson.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vaig treballar a un bar. Hi havia menjar que estava fora de carta que es comprava per a donar-li ús i es posava dolent i es &#039;sanejava&#039; per a treure’l d&#039;alguna manera. Jo havia de fer de cuiner i cambrer alhora, vaig aguantar perquè tenia molta necessitat i, al final, vaig decidir dedicar-me a lo meu i anar-me de l&#039;illa a viure fora</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brais S.</span>
                                        <span>—</span> Va abandonar l&#039;illa per treball
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;No hi ha personal i cada vegada hi haur&agrave; menys si seguim aix&iacute;. Em consta que persones que porten anys en el sector ara estan buscant altres alternatives i &eacute;s l&ograve;gic: a ning&uacute; li resulta rendible venir a Menorca si no pot pagar un lloc on viure i, a m&eacute;s, nom&eacute;s per uns mesos. Ning&uacute; mant&eacute; a una fam&iacute;lia amb un treball temporal&rdquo;, raona en di&agrave;leg amb elDiario.es el portaveu de l'Associaci&oacute; de Bars i Cafeteries de Menorca, Antoni Sansaloni, qui sost&eacute; que la soluci&oacute; passa per &ldquo;deixar de pressionar al sector&rdquo;, especialment al petit i mitj&agrave; empresari, que -segons la seva visi&oacute;- est&agrave; sofrint &ldquo;com mai&rdquo; els efectes de la crisi d'habitatge. &ldquo;Per a evitar donar un mal servei, i davant la impossibilitat de consolidar plantilles estables, estem reduint taules&rdquo;, explica. &ldquo;A aquest ritme, el turisme de Menorca acabar&agrave; oferint nom&eacute;s menjar r&agrave;pid&rdquo;, lamenta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juan Arenas, xef mexicà va viure 4 anys a Menorca i finalment es va instal·lar a Bilbao per la falta d&#039;habitatge i d&#039;estabilitat a l&#039;illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juan Arenas, xef mexicà va viure 4 anys a Menorca i finalment es va instal·lar a Bilbao per la falta d&#039;habitatge i d&#039;estabilitat a l&#039;illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'altra cara de l'hostaleria</strong></h2><p class="article-text">
        Malgrat els problemes estructurals que travessa el gremi hostaler i de les particularitats del sector a Balears, fonts sindicals consultades per elDiario.es sostenen que el de les illes &eacute;s &ldquo;un dels millors&rdquo; convenis col&middot;lectius que existeixen en l'estat. &ldquo;Gr&agrave;cies a la negociaci&oacute; col&middot;lectiva hem conquistat pujades salarials sostingudes -l'&uacute;ltima a l'agost de l'any passat-, millores en la regulaci&oacute; de jornades i avan&ccedil;os concrets en la protecci&oacute; de col&middot;lectius especialment vulnerables com les cambreres de pis. Aquest marc no &eacute;s fruit de concessions gratu&iuml;tes, sin&oacute; d'anys de negociaci&oacute; i mobilitzaci&oacute; perqu&egrave; el creixement tur&iacute;stic es tradueixi tamb&eacute; en drets laborals reals&rdquo;, expliquen des d'UGT. &ldquo;Sabem que queden reptes pendents, com l'acc&eacute;s a l'habitatge o l'estacionalitat, per&ograve; sense aquest conveni la situaci&oacute; de milers de treballadors seria molt m&eacute;s fr&agrave;gil i desigual&rdquo;, reflexionen des del sindicat.
    </p><p class="article-text">
        Juan Arenas &eacute;s mexic&agrave; i fins enguany va passar quatre estius seguits deambulant de cuina en cuina per tota Menorca. &Eacute;s xef de professi&oacute; i, segons relata, la inestabilitat laboral i les males condicions el van obligar a abandonar l'illa i buscar treball a Bilbao, on viu i treballa actualment, aquesta vegada en una sola cuina fixa tot l'any. &ldquo;El problema de l'estacionalitat a Menorca &eacute;s un altre dels grans temes sense resoldre per als que ens dediquem a aix&ograve; professionalment. A part de les jornades extenuants de l'estiu, quan s'acaba la temporada tanquen la majoria de locals de restauraci&oacute; i has de passar l'hivern cobrant l'atur si tens sort. De qu&egrave; em serveix cobrar un sou m&eacute;s alt que la mitjana si nom&eacute;s treballo 4 mesos a l'any?&rdquo;, raona.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A part de les jornades extenuants de l&#039;estiu, quan s&#039;acaba la temporada tanquen la majoria de locals de restauració i has de passar l&#039;hivern cobrant l&#039;atur si tens sort. De què em serveix cobrar un sou més alt que la mitjana si només treballo 4 mesos a l&#039;any?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan Arenas</span>
                                        <span>—</span> Chef
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultat pel problema de l'estacionalitat, Antoni Sansaloni explica que &ldquo;l'&uacute;nic consol&rdquo; que troben els empresaris &eacute;s que ara les aerol&iacute;nies han avan&ccedil;at els vols, pel que la pre temporada 2026 s'ha avan&ccedil;at alguns dies. &ldquo;Esperem l'arribada del turisme europeu per al mes de mar&ccedil;, que sabem que &eacute;s un turista amb major poder adquisitiu i que supleix el sot de l'&uacute;ltim tram de la temporada baixa&rdquo;, explica. &ldquo;Clar que hi ha estacionalitat, per&ograve; &eacute;s perqu&egrave; no ens surt rendible obrir tot l'any. Tanquem perqu&egrave; la falta de clientela, entre setmana no arribem ni a cobrir despeses, per aix&ograve; molts locals opten per tancar tres o quatre mesos a l'any directament. Al final l'estacionalitat ve fomentada pel propi estat que en lloc de promoure l'activitat en els mesos d'hivern prefereix manar a la gent a l'atur&rdquo;, raona Sansaloni.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Clar que hi ha estacionalitat, però és perquè no ens surt rendible obrir tot l&#039;any. Tanquem perquè la falta de clientela, entre setmana no arribem ni a cobrir despeses, per això molts locals opten per tancar tres o quatre mesos a l&#039;any directament. Al final l&#039;estacionalitat ve fomentada pel propi estat que en lloc de promoure l&#039;activitat en els mesos d&#039;hivern prefereix manar a la gent a l&#039;atur</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Sansaloni</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de l&#039;Associació de Bars i Cafeteries de Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Encara que les tensions entre empresaris i treballadors en l'hostaleria solen canalitzar-se a trav&eacute;s de mecanismes formals quan l'ocupaci&oacute; est&agrave; regularitzada i subjecta a la normativa laboral, aquesta via pr&agrave;cticament desapareix en els casos de treball no declarat. Si b&eacute; l'ocupaci&oacute; irregular a Menorca no &eacute;s majoritaria en el sector, continua existint i concentra algunes de les situacions m&eacute;s prec&agrave;ries, ja que els qui l'exerceixen no poden denunciar abusos o exigir drets, ja que s&oacute;n, en la seva immensa majoria, persones en situaci&oacute; administrativa irregular.
    </p><p class="article-text">
        V. conta que, mentre esperava la resoluci&oacute; dels seus papers, degu&eacute; treballar en diversos llocs que &ldquo;contracten&rdquo; persones migrants: &ldquo;Em van dir que mai havien contractat una noia com jo, moreneta i de fora, i que volien provar qu&egrave; tal funcion&agrave;vem. Jo necessitava molt aquest treball i vaig acceptar la prova en un conegut restaurant des Castell, -en el sud de l'illa-. Va comen&ccedil;ar a acostar-se massa i a fer bromes sexuals fora de lloc; vaig intentar ignorar-ho i continuar treballant, per&ograve; mentre emplenava neveres se'm va acostar per darrere de manera inapropiada. Quan em vaig girar i li vaig preguntar qu&egrave; feia, em va dir que per a ser llatina era molt siesa i que en aquest restaurant &lsquo;es tocaven molt&rsquo;. Em vaig anar sense acabar el torn. Em va dir que mai tornaria a treballar a Menorca perqu&egrave; era una impresentable i la prova mai me la van pagar&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballava-sense-declarar-per-3-14-euros-l-hora-precarietat-l-hostaleria-menorca_1_12986506.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Feb 2026 05:30:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/46982159-a63f-4748-81d7-549b96877c44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1298383" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/46982159-a63f-4748-81d7-549b96877c44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1298383" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“Treballava sense declarar per 3,14 euros l'hora”: la precarietat de l'hostaleria a Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/46982159-a63f-4748-81d7-549b96877c44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Precariedad,Precariedad laboral,Derechos laborales,Hostelería,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Trabajaba sin declarar por 3,14 euros la hora": la precariedad de la hostelería en Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajaba-declarar-3-14-euros-hora-precariedad-hosteleria-menorca_1_12983589.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2bde2b51-7f22-47e9-b403-e00d3e1564e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Trabajaba sin declarar por 3,14 euros la hora&quot;: la precariedad de la hostelería en Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La falta de mano de obra, la temporalidad y las condiciones abusivas marcan un sector fundamental de la isla</p><p class="subtitle">Los precios de los bares de Mallorca ahuyentan a los turistas: “Ahora piden un zumo y se lo toman entre cinco”</p></div><p class="article-text">
        La hosteler&iacute;a es el principal motor econ&oacute;mico de Balears, pero tambi&eacute;n uno de los &aacute;mbitos donde las tensiones laborales son m&aacute;s recurrentes y los conflictos se intensifican cada verano con la llegada de la temporada tur&iacute;stica. En Menorca, el deterioro de las condiciones del sector que emplea al 20% de la poblaci&oacute;n econ&oacute;micamente activa ha ido reduciendo la disponibilidad de mano de obra hasta convertirse en un problema estructural para peque&ntilde;os y grandes empresarios. &ldquo;Al residente no le interesa, no quiere dedicarse al sector y al que viene de fuera no le conviene&rdquo;, explican desde la Asociaci&oacute;n de Hoteleros de Menorca, la principal organizaci&oacute;n que agrupa empresarios del sector en la isla.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, trabajadores que cada verano mueven la maquinaria del turismo insular y garantizan que, temporada tras temporada, se superen r&eacute;cords de recaudaci&oacute;n y de visitantes &ndash;la isla recibi&oacute; casi dos millones de turistas que dejaron casi 2.000 millones de euros seg&uacute;n el Instituto de Estad&iacute;stica de las Islas Baleares (IBESTAT)&ndash; van abandonando sin pausa y sin prisa a Menorca como destino laboral. &ldquo;No son s&oacute;lo las jornadas de 10 horas o que a veces las propinas desaparecen misteriosamente. Es sobre todo el encarecimiento de la vida y la falta de vivienda. Yo dej&eacute; de ir el a&ntilde;o pasado despu&eacute;s de casi 11 a&ntilde;os seguidos porque, &iquest;para qu&eacute; voy a ir a una isla donde s&oacute;lo el alquiler implica gastar el 80% del dinero que gano? Prefiero buscar aqu&iacute; en Andaluc&iacute;a donde se gana menos o incluso cambiar de rubro&rdquo;, cuenta Aitana M.J., cocinera y trabajadora temporera que ha viajado a la isla ininterrumpidamente cada verano desde 2017 y que ahora se dedica a la inform&aacute;tica. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo dejé de ir el año pasado después de casi 11 años seguidos porque, ¿para qué voy a ir a una isla donde sólo el alquiler implica gastar el 80% del dinero que gano? Prefiero buscar aquí en Andalucía donde se gana menos o incluso cambiar de rubro</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aitana M.J.</span>
                                        <span>—</span> Cocinera y trabajadora temporera 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El planteamiento de Aitana tiene asidero en la realidad y es el razonamiento cada vez m&aacute;s extendido en la isla entre los llamados &ldquo;temporeros&rdquo;. Seg&uacute;n el estudio del Observatorio Social y Ambiental de Menorca (OBSAM), la econom&iacute;a insular present&oacute; durante el tercer trimestre de 2025 un alto contraste. Por un lado, se confirm&oacute; la estabilizaci&oacute;n del ciclo expansivo iniciado en 2023, caracterizado por un ritmo de crecimiento moderado pero sostenido. &ldquo;Los principales indicadores de actividad &mdash;especialmente la demanda energ&eacute;tica, la movilidad y los flujos tur&iacute;sticos&mdash; se&ntilde;alan un nivel de intensidad econ&oacute;mica muy elevado, propio de una fase de madurez en la que la econom&iacute;a opera a pleno rendimiento durante la temporada alta&rdquo;, se&ntilde;alan desde el OBSAM. Sin embargo, el mismo estudio se&ntilde;ala que &ldquo;este escenario convive con presiones persistentes sobre el coste de vida y con limitaciones estructurales, como la falta de mano de obra y la tensi&oacute;n del mercado residencial, que condicionan la capacidad del sistema para seguir expandi&eacute;ndose&rdquo;. En resumen, la econom&iacute;a funciona, pero no hay brazos que muevan la maquinaria.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Otro protagonista de esta &ldquo;fuga de brazos&rdquo; es Brais S., uno de los muchos menorquines que, tras dedicarse varios a&ntilde;os a la hosteler&iacute;a &ndash;en su caso por obligaci&oacute;n, debido a la falta de alternativas&ndash; termin&oacute; abandonando la isla para poder ejercer su profesi&oacute;n como sonidista. &ldquo;Trabaj&eacute; en un bar por la zona mar&iacute;tima, no ten&iacute;a muchas opciones&rdquo;, cuenta en di&aacute;logo con elDiario.es desde su actual residencia en Barcelona. &ldquo;Trabajaba 'en negro' por 3,14 euros la hora. Hab&iacute;a comida que estaba fuera de carta que se compraba para darle uso y se pon&iacute;a mala y se 'saneaba' para sacarla de alguna manera. Yo ten&iacute;a que hacer de cocinero y camarero a la vez, aguant&eacute; porque ten&iacute;a mucha necesidad y, al final, decid&iacute; dedicarme a lo m&iacute;o e irme de la isla a vivir fuera. Cuando renunci&eacute; se negaron a pagarme las horas extras&rdquo;, explica. &Eacute;l recuerda su paso por el gremio hostelero como un mal sue&ntilde;o.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Trabajé en un bar. Había comida que estaba fuera de carta que se compraba para darle uso y se ponía mala y se &#039;saneaba&#039; para sacarla de alguna manera. Yo tenía que hacer de cocinero y camarero a la vez, aguanté porque tenía mucha necesidad y, al final, decidí dedicarme a lo mío e irme de la isla a vivir fuera</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brais S.</span>
                                        <span>—</span> Abandonó la isla por trabajo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;No hay personal y cada vez habr&aacute; menos si seguimos as&iacute;. Me consta que personas que llevan a&ntilde;os en el sector ahora est&aacute;n buscando otras alternativas y es l&oacute;gico: a nadie le resulta rentable venir a Menorca si no puede pagar un lugar donde vivir y, adem&aacute;s, solo por unos meses. Nadie mantiene a una familia con un trabajo temporal&rdquo;, razona en di&aacute;logo con elDiario.es el portavoz de la Asociaci&oacute;n de Bares y Cafeter&iacute;as de Menorca, Antoni Sansaloni, quien sostiene que la soluci&oacute;n pasa por &ldquo;dejar de presionar al sector&rdquo;, especialmente al peque&ntilde;o y mediano empresario, que &mdash;seg&uacute;n su visi&oacute;n&mdash; est&aacute; sufriendo &ldquo;como nunca&rdquo; los efectos de la crisis de vivienda. &ldquo;Para evitar dar un mal servicio, y ante la imposibilidad de consolidar plantillas estables, estamos reduciendo mesas&rdquo;, explica. &ldquo;A este ritmo, el turismo de Menorca va a terminar ofreciendo solo comida r&aacute;pida&rdquo;, lamenta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juan Arenas, chef mexicano vivió 4 años en Menorca y finalmente se instaló en Bilbao ante la falta de vivienda y de estabilidad en la isla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juan Arenas, chef mexicano vivió 4 años en Menorca y finalmente se instaló en Bilbao ante la falta de vivienda y de estabilidad en la isla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La otra cara de la hosteler&iacute;a</strong></h2><p class="article-text">
        A pesar de los problemas estructurales que atraviesa el gremio hostelero y de las particularidades del sector en Balears, fuentes sindicales consultadas por elDiario.es sostienen que el de las islas es &ldquo;uno de los mejores&rdquo; convenios colectivos que existen en el estado. &ldquo;Gracias a la negociaci&oacute;n colectiva hemos conquistado subidas salariales sostenidas &ndash;la &uacute;ltima en agosto del a&ntilde;o pasado&ndash;, mejoras en la regulaci&oacute;n de jornadas y avances concretos en la protecci&oacute;n de colectivos especialmente vulnerables como las camareras de piso. Este marco no es fruto de concesiones gratuitas, sino de a&ntilde;os de negociaci&oacute;n y movilizaci&oacute;n para que el crecimiento tur&iacute;stico se traduzca tambi&eacute;n en derechos laborales reales&rdquo;, explican desde UGT.&nbsp;&ldquo;Sabemos que quedan retos pendientes, como el acceso a la vivienda o la estacionalidad, pero sin este convenio la situaci&oacute;n de miles de trabajadores ser&iacute;a mucho m&aacute;s fr&aacute;gil y desigual&rdquo;, reflexionan desde el sindicato.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Juan Arenas es mexicano y hasta este a&ntilde;o pas&oacute; cuatro veranos seguidos deambulando de cocina en cocina por toda Menorca. Es chef de profesi&oacute;n y, seg&uacute;n cuenta, la inestabilidad laboral y las malas condiciones le obligaron a abandonar la isla y buscar trabajo en Bilbao, donde vive y trabaja actualmente, esta vez en una sola cocina fija todo el a&ntilde;o. &ldquo;El problema de la estacionalidad en Menorca es otro de los grandes temas sin resolver para los que nos dedicamos a esto profesionalmente. Aparte de las jornadas extenuantes del verano, cuando se acaba la temporada cierran la mayor&iacute;a de locales de restauraci&oacute;n y tienes que pasar el invierno cobrando el paro si tienes suerte. &iquest;De qu&eacute; me sirve cobrar un sueldo m&aacute;s alto que la media si s&oacute;lo trabajo 4 meses al a&ntilde;o?&rdquo;, razona. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aparte de las jornadas extenuantes del verano, cuando se acaba la temporada cierran la mayoría de locales de restauración y tienes que pasar el invierno cobrando el paro si tienes suerte. ¿De qué me sirve cobrar un sueldo más alto que la media si sólo trabajo 4 meses al año?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan Arenas</span>
                                        <span>—</span> Chef
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultado por el problema de la estacionalidad, Antoni Sansaloni explica que &ldquo;el &uacute;nico consuelo&rdquo; que encuentran los empresarios es que ahora las aerol&iacute;neas han adelantado los vuelos, por lo que la pre temporada 2026 se ha adelantado algunos d&iacute;as. &ldquo;Esperamos la llegada del turismo europeo para el mes de marzo, que sabemos que es un turista con mayor poder adquisitivo y que suple el bache del &uacute;ltimo tramo de la temporada baja&rdquo;, explica. &ldquo;Claro que hay estacionalidad, pero es porque no nos sale rentable abrir todo el a&ntilde;o. Cerramos porque la falta de clientela, entre semana no llegamos ni a cubrir gastos, por eso muchos locales optan por cerrar tres o cuatro meses al a&ntilde;o directamente. Al final la estacionalidad viene fomentada por el propio estado que en lugar de promover la actividad en los meses de invierno prefiere mandar a la gente al paro&rdquo;, razona Sansaloni.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Claro que hay estacionalidad, pero es porque no nos sale rentable abrir todo el año. Cerramos porque la falta de clientela, entre semana no llegamos ni a cubrir gastos, por eso muchos locales optan por cerrar tres o cuatro meses al año directamente. Al final la estacionalidad viene fomentada por el propio estado que en lugar de promover la actividad en los meses de invierno prefiere mandar a la gente al paro</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Sansaloni</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de la Asociación de Bares y Cafeterías de Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aunque las tensiones entre empresarios y trabajadores en la hosteler&iacute;a suelen canalizarse a trav&eacute;s de mecanismos formales cuando el empleo est&aacute; regularizado y sujeto a la normativa laboral, esta v&iacute;a pr&aacute;cticamente desaparece en los casos de trabajo no declarado. Si bien el empleo irregular en Menorca no es mayoritario en el sector, sigue existiendo y concentra algunas de las situaciones m&aacute;s precarias, ya que quienes lo ejercen no pueden denunciar abusos o exigir derechos, ya que son, en su inmensa mayor&iacute;a, personas en situaci&oacute;n administrativa irregular.
    </p><p class="article-text">
        V. cuenta que, mientras esperaba la resoluci&oacute;n de sus papeles, debi&oacute; trabajar en varios lugares que &ldquo;contratan&rdquo; personas migrantes: &ldquo;Me dijeron que nunca hab&iacute;an contratado a una chica como yo, morenita y de fuera, y que quer&iacute;an probar qu&eacute; tal funcion&aacute;bamos. Yo necesitaba mucho ese trabajo y acept&eacute; la prueba en un conocido restaurante de Es Castell, &ndash;en el sur de la isla&ndash;. Empez&oacute; a acercarse demasiado y a hacer bromas sexuales fuera de lugar; intent&eacute; ignorarlo y seguir trabajando, pero mientras rellenaba neveras se me arrim&oacute; por detr&aacute;s de forma inapropiada. Cuando me gir&eacute; y le pregunt&eacute; qu&eacute; hac&iacute;a, me dijo que para ser latina era muy siesa y que en ese restaurante &lsquo;se tocaban mucho&rsquo;. Me fui sin terminar el turno. Me dijo que nunca volver&iacute;a a trabajar en Menorca porque era una impresentable y la prueba nunca me la pagaron&rdquo;.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajaba-declarar-3-14-euros-hora-precariedad-hosteleria-menorca_1_12983589.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 15 Feb 2026 21:11:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2bde2b51-7f22-47e9-b403-e00d3e1564e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3860124" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2bde2b51-7f22-47e9-b403-e00d3e1564e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3860124" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Trabajaba sin declarar por 3,14 euros la hora": la precariedad de la hostelería en Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2bde2b51-7f22-47e9-b403-e00d3e1564e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Precariedad,Precariedad laboral,Derechos laborales,Hostelería,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La paradoxa de Maó, la ciutat espanyola que supera les grans urbs en ozó troposfèric: "És un gran risc per a la salut"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paradoxa-mao-ciutat-espanyola-supera-les-grans-urbs-ozo-troposferic-gran-risc-per-salut_1_12928470.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/43ee8a2b-2f15-4449-8408-1180113f159e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134834.jpg" width="1920" height="1080" alt="La paradoxa de Maó, la ciutat espanyola que supera les grans urbs en ozó troposfèric: &quot;És un gran risc per a la salut&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La capital menorquina va registrar el 2025 un total de 202 dies en els quals va superar el màxim permès per l'OMS, que estableix un límit de 100 micrograms per metre cúbic. "Aquesta xifra suposa que l'estació de Maó va tenir aire contaminat tres de cada quatre dies, situant-se com la pitjor situació de l'Estat", subratllen des d'Ecologistes en Acció</p><p class="subtitle">El malbaratament en grans viles, el turisme i el creixement insostenible deixen Eivissa sense aigua
</p></div><p class="article-text">
        La imatge de la verda illa de Menorca, envoltada de frondosos camps i acaronada pels quatre vents amb l'aire mediterrani m&eacute;s pur, s'ha esfumat despr&eacute;s de l'&uacute;ltim informe sobre oz&oacute; troposf&egrave;ric elaborat per Ecologistes en Acci&oacute;. Segons aquesta ONG, la capital de l'illa va ser la ciutat amb major acumulaci&oacute; d'oz&oacute; d'Espanya el 2025, en registrar 202 dies en qu&egrave; va superar el m&agrave;xim perm&egrave;s per l'Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut -que estableix un l&iacute;mit de cent micrograms per metre c&uacute;bic (100 &micro;g/m&sup3;). &ldquo;Aquesta xifra suposa que l'estaci&oacute; de Ma&oacute; va tenir aire contaminat tres de cada quatre dies, situant-se com la pitjor situaci&oacute; de l'Estat&rdquo;, sentencia el dossier. 
    </p><p class="article-text">
        Malgrat les recomanacions de l'OMS, l'Estat espanyol mant&eacute; un est&agrave;ndard internacional menys estricte que habilita fins a 120 &micro;g/m&sup3; com a m&agrave;xim considerat perjudicial per a la salut. No obstant aix&ograve;, fins i tot amb aquest marge, Ma&oacute; ha registrat la segona pitjor situaci&oacute; de tot el pa&iacute;s amb 86 dies de superaci&oacute; del llindar perm&egrave;s, just darrere de la localitat de Medina de les Torres, a Extremadura, que va assolir els 105 dies.
    </p><p class="article-text">
        L'informe d'Ecologistes en Acci&oacute; que s'elabora cada any per analitzar el grau de contaminaci&oacute; per oz&oacute; a Espanya ha deixat novament un registre alarmant per a la capital menorquina, amb xifres que tenen un impacte directe en la salut. El document detalla que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/olas-calor-disparan-contaminacion-ozono-malo-maximos-decada-espana_1_12699092.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la crisi clim&agrave;tica, &ldquo;manifestada en onades de calor intenses&rdquo;, ha disparat els nivells d'aquest contaminant</a>, &ldquo;afectant la salut de gaireb&eacute; tota la poblaci&oacute; i danyant la productivitat agr&iacute;cola&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;informe d&#039;Ecologistes en Acció que s&#039;elabora cada any per analitzar el grau de contaminació per ozó a Espanya ha deixat novament un registre alarmant per a la capital menorquina, amb xifres que tenen un impacte directe en la salut. El document detalla que la crisi climàtica, &quot;manifestada en onades de calor intenses&quot;, ha disparat els nivells d&#039;aquest contaminant</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Qu&egrave; &eacute;s l'oz&oacute; troposf&egrave;ric?</strong> </h2><p class="article-text">
        Segons Ecologistes en Acci&oacute;, la din&agrave;mica regional de l'oz&oacute; t&eacute; un especial impacte en zones rurals &ldquo;degut al despla&ccedil;ament de precursors emesos pel transport i la ind&uacute;stria&rdquo;. Per&ograve;, qu&egrave; &eacute;s l'oz&oacute; troposf&egrave;ric? A difer&egrave;ncia de l'oz&oacute; atmosf&egrave;ric, que protegeix la terra de la radiaci&oacute; solar, l'oz&oacute; troposf&egrave;ric &eacute;s un contaminant secundari que es forma a l'atmosfera quan els &ograve;xids de nitrogen i els compostos org&agrave;nics vol&agrave;tils reaccionen amb la radiaci&oacute; solar. Tal com assenyala l'OMS, resulta perjudicial per a la salut perqu&egrave; irrita les vies respirat&ograve;ries, agreuja malalties pulmonars i cardiovasculars i augmenta el risc de mortalitat prematures. De fet, l'Ag&egrave;ncia Europea de Medi Ambient calcula que a l'Estat espanyol moren cada any unes 1.800 persones prematurament per exposici&oacute; a l'O3.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Detall del Port de Maó durant la temporada baixa, moment en què la concentració d&#039;ozó descendeix fruit de la menor exposició a la radiació solar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Detall del Port de Maó durant la temporada baixa, moment en què la concentració d&#039;ozó descendeix fruit de la menor exposició a la radiació solar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fonts de l'Observatori Ambiental de Menorca han explicat a elDiario que, si b&eacute; &ldquo;resulta significatiu l'increment d'oz&oacute; troposf&egrave;ric registrat aquest &uacute;ltim any al llevant insular, el cert &eacute;s que ja el 2023 Ma&oacute; va sumar 75 dies d'acumulaci&oacute; del contaminant per sobre del l&iacute;mit perm&egrave;s&rdquo;. Despr&eacute;s d'aquelles primeres alarmes ambientals, el Govern balear va aprovar un Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire amb l'objectiu de reduir i millorar els valors registrats a la xarxa de vigil&agrave;ncia i control de la qualitat de l'aire a tot l'arxip&egrave;lag i que es va comen&ccedil;ar a implementar el 2024. Aleshores, com &eacute;s possible que, amb el pla en marxa, Ma&oacute; hagi registrat m&eacute;s contaminaci&oacute; per oz&oacute; que, per exemple, Palma, una ciutat deu vegades m&eacute;s gran?
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Que Ma&oacute; registri nivells d'oz&oacute; superiors als de grans ciutats no &eacute;s estrany si tenim en compte com es comporta l'oz&oacute; troposf&egrave;ric, a m&eacute;s de la posici&oacute; geogr&agrave;fica de Menorca&rdquo;, explica Joan V., ambient&ograve;leg especialitzat en qualitat de l'aire consultat per aquest mitj&agrave;. A difer&egrave;ncia d'altres contaminants, recorda l'expert, l'oz&oacute; troposf&egrave;ric no s'emet directament, sin&oacute; que es forma a l'atmosfera a partir d'altres gasos i pot assolir les seves m&agrave;ximes concentracions lluny dels grans focus emissors.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_50p_1134833.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_50p_1134833.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_75p_1134833.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_75p_1134833.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_default_1134833.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_default_1134833.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_default_1134833.jpg"
                    alt="Popa d&#039;un creuer amb capacitat per a 1500 viatgers, vaixell que emet la mateixa quantitat de gasos que un miler de cotxes al dia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Popa d&#039;un creuer amb capacitat per a 1500 viatgers, vaixell que emet la mateixa quantitat de gasos que un miler de cotxes al dia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Que Maó registri nivells d&#039;ozó superiors als de grans ciutats no és estrany si tenim en compte com es comporta l&#039;ozó troposfèric, a més de la posició geogràfica de Menorca&#039;, explica Joan V., ambientòleg especialitzat en qualitat de l&#039;aire. A diferència d&#039;altres contaminants, l&#039;ozó troposfèric no s&#039;emet directament, sinó que es forma a l&#039;atmosfera a partir d&#039;altres gasos i pot assolir les seves màximes concentracions lluny dels grans focus emissors</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquest sentit, l'expert apunta al que defineix com la &ldquo;paradoxa del centre urb&agrave;&rdquo;: &ldquo;A les grans ciutats, i especialment en zones amb tr&agrave;nsit intens, el mon&ograve;xid de nitrogen que emeten els vehicles destrueix l'oz&oacute; amb rapidesa&rdquo;. Per aix&ograve;, afegeix, els nivells m&eacute;s alts no solen mesurar-se &ldquo;al cor de les &agrave;rees metropolitanes, sin&oacute; en entorns perif&egrave;rics o insulars com Ma&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, un altre factor d'acumulaci&oacute; &eacute;s l'efecte del vent, un agent molt present a Menorca durant tot l'any. Segons l'Associaci&oacute; d'Ambient&ograve;legs de Balears, l'oz&oacute; tendeix a formar-se i concentrar-se &ldquo;a una certa dist&agrave;ncia de les fonts que emeten els seus precursors&rdquo;, fet que provoca que zones rurals o, com en aquest cas, insulars situades en la direcci&oacute; dominant del vent, pateixin concentracions m&eacute;s elevades. En aquest sentit Ma&oacute;, assenyalen, &ldquo;actua com a receptora de masses d'aire contaminades que es desplacen pel Mediterrani, amb aportacions procedents de pa&iuml;sos com Fran&ccedil;a o It&agrave;lia&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Creuers transatlàntics atracats al Port de Maó: la ciutat va rebre 133 embarcacions d&#039;aquest tipus el 2025"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Creuers transatlàntics atracats al Port de Maó: la ciutat va rebre 133 embarcacions d&#039;aquest tipus el 2025                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>C&ograve;ctel mortal: tr&agrave;nsit mar&iacute;tim, residus i calor</strong></h2><p class="article-text">
        Encara que una part de l'acumulaci&oacute; d'oz&oacute; troposf&egrave;ric al sud-est de Menorca respongui a condicions clim&agrave;tiques i ambientals origin&agrave;ries dels grans centres urbans, &eacute;s cert que el llarg port de Ma&oacute; -gaireb&eacute; vuit quil&ograve;metres en l&iacute;nia recta-, que arriba fins a la ciutat d'Es Castell, combina tres elements la barreja dels quals resulta, encara que invisible, altament perillosa per a la salut: per una banda, l'alta aflu&egrave;ncia de tr&agrave;nsit mar&iacute;tim; per una altra, la proximitat de la central termoel&egrave;ctrica GESA -diverses vegades denunciada per funcionar sense controladors d'emissions de GEI-, i finalment, la proximitat a l'&Agrave;rea de Gesti&oacute; de Residus de Mil&agrave;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si sumes els factors et d&oacute;na com a resultat l'escenari actual. Mil&agrave; &eacute;s molt a prop del Port, cosa que provoca que hi hagi molts m&eacute;s compostos org&agrave;nics en suspensi&oacute; que en altres zones de l'illa. Si ajuntes compostos org&agrave;nics amb &ograve;xids de nitrogen procedents de creuers, iots i vaixells i els sumes a les emissions de la central termoel&egrave;ctrica, tens el c&ograve;ctel perfecte&rdquo;, expliquen integrants de les organitzacions ambientals de Menorca, que des de fa anys lluiten perqu&egrave;, si m&eacute;s no, la planta termoel&egrave;ctrica tanqui les portes i se substitueixi per alternatives m&eacute;s netes. 
    </p><p class="article-text">
        Des de l'Ajuntament de Ma&oacute; apel&middot;len al conveni signat el 2021 entre el consistori, el Consell Insular de Menorca i la Conselleria de Transici&oacute; Energ&egrave;tica del Govern, l'objectiu del qual &eacute;s la reducci&oacute; d'emissions en episodis d'alta contaminaci&oacute; i la millora de la qualitat de l'aire. No obstant aix&ograve;, els &iacute;ndexs de contaminaci&oacute; en aquest per&iacute;ode no nom&eacute;s no s'han redu&iuml;t, sin&oacute; que s'han triplicat. Des del Consistori no han explicat els detalls i l'execuci&oacute; d'aquest conveni.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Mentre tant, el n&uacute;vol de smog d'oz&oacute; troposf&egrave;ric s'est&eacute;n invisible i nociu pels molls d'un dels ports naturals m&eacute;s grans del m&oacute;n. En un tr&agrave;fec sense fi de vaixells, turistes i ferris, la calor estiuenca de Menorca oferir&agrave;, i ara tamb&eacute;, un plus de contaminaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paradoxa-mao-ciutat-espanyola-supera-les-grans-urbs-ozo-troposferic-gran-risc-per-salut_1_12928470.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 23 Jan 2026 05:30:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/43ee8a2b-2f15-4449-8408-1180113f159e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134834.jpg" length="368541" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/43ee8a2b-2f15-4449-8408-1180113f159e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="368541" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[La paradoxa de Maó, la ciutat espanyola que supera les grans urbs en ozó troposfèric: "És un gran risc per a la salut"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/43ee8a2b-2f15-4449-8408-1180113f159e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134834.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ozono,Contaminación Atmosférica,Medio ambiente,Cambio climático,Crisis climática,Ecologistas en Acción,Ecologismo,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La paradoja de Maó, la ciudad española que supera a las grandes urbes en ozono troposférico: “Es un gran riesgo para la salud”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paradoja-mao-ciudad-espanola-supera-grandes-urbes-ozono-troposferico-gran-riesgo-salud_1_12928100.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/43ee8a2b-2f15-4449-8408-1180113f159e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134834.jpg" width="1920" height="1080" alt="La paradoja de Maó, la ciudad española que supera a las grandes urbes en ozono troposférico: “Es un gran riesgo para la salud”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La capital menorquina registró en 2025 un total de 202 días en los que superó el máximo permitido por la OMS, que establece un límite de cien microgramos por metro cúbico. "Esta cifra supone que la estación de Maó tuvo aire contaminado tres de cada cuatro días, situándose como la peor situación del Estado", subrayan desde  Ecologistas en Acción</p><p class="subtitle">El derroche en grandes villas, el turismo y el crecimiento insostenible dejan a Ibiza sin agua
</p></div><p class="article-text">
        La imagen de la verde isla de Menorca, rodeada de frondosos campos y mecida por los cuatro vientos con el m&aacute;s puro de los aires mediterr&aacute;neos, se ha esfumado tras el &uacute;ltimo informe sobre ozono troposf&eacute;rico elaborado por Ecologistas en Acci&oacute;n. Seg&uacute;n esta ONG, la capital de la isla fue la ciudad con mayor acumulaci&oacute;n de ozono de Espa&ntilde;a en 2025, al registrar 202 d&iacute;as en los que super&oacute; el m&aacute;ximo permitido por la Organizaci&oacute;n Mundial de la Salud -que establece un l&iacute;mite de cien microgramos por metro c&uacute;bico (100&micro;g/m&sup3;). &ldquo;Esta cifra supone que la estaci&oacute;n de Ma&oacute; tuvo aire contaminado tres de cada cuatro d&iacute;as, situ&aacute;ndose como la peor situaci&oacute;n del Estado&rdquo;, sentencia el dosier. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de las recomendaciones de la OMS, el Estado espa&ntilde;ol mantiene un est&aacute;ndar internacional menos estricto que habilita hasta 120 &micro;g/m&sup3; como m&aacute;ximo considerado perjudicial para la salud. Sin embargo, incluso con ese margen, Ma&oacute; ha registrado la segunda peor situaci&oacute;n de todo el pa&iacute;s con 86 d&iacute;as de superaci&oacute;n del umbral permitido, justo por detr&aacute;s de la localidad de Medina de las Torres, en Extremadura, que alcanz&oacute; los 105 d&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        El informe de Ecologistas en Acci&oacute;n que se elabora cada a&ntilde;o para analizar el grado de contaminaci&oacute;n por ozono en Espa&ntilde;a ha dejado nuevamente un registro alarmante para la capital menorquina, con cifras que tienen un impacto directo en la salud. El documento detalla que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/olas-calor-disparan-contaminacion-ozono-malo-maximos-decada-espana_1_12699092.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la crisis clim&aacute;tica, &ldquo;manifestada en olas de calor intensas&rdquo;, ha disparado los niveles de este contaminante</a>, &ldquo;afectando la salud de casi toda la poblaci&oacute;n y da&ntilde;ando la productividad agr&iacute;cola&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El informe de Ecologistas en Acción que se elabora cada año para analizar el grado de contaminación por ozono en España ha dejado nuevamente un registro alarmante para la capital menorquina, con cifras que tienen un impacto directo en la salud. El documento detalla que la crisis climática, &quot;manifestada en olas de calor intensas&quot;, ha disparado los niveles de este contaminante</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&iquest;Qu&eacute; es el ozono troposf&eacute;rico?</strong> </h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Ecologistas en Acci&oacute;n, la din&aacute;mica regional del ozono tiene un especial impacto en zonas rurales &ldquo;debido al desplazamiento de precursores emitidos por el transporte y la industria&rdquo;. Pero &iquest;qu&eacute; es el ozono troposf&eacute;rico? A diferencia del ozono atmosf&eacute;rico, que protege la tierra de la radiaci&oacute;n solar, el ozono troposf&eacute;rico es un contaminante secundario que se forma en la atm&oacute;sfera cuando los &oacute;xidos de nitr&oacute;geno y los compuestos org&aacute;nicos vol&aacute;tiles reaccionan con la radiaci&oacute;n solar. Tal como se&ntilde;ala la OMS, resulta perjudicial para la salud porque irrita las v&iacute;as respiratorias, agrava enfermedades pulmonares y cardiovasculares y aumenta el riesgo de mortalidad prematura. De hecho, la Agencia Europea de Medio Ambiente calcula que en el Estado espa&ntilde;ol mueren cada a&ntilde;o unas 1.800 personas prematuramente por exposici&oacute;n al O3.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2ea99cde-b5a9-4a47-b92b-4633f779d764_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Detalle del Puerto de Maó durante la temporada baja, momento en que la concentración de ozono desciende fruto de la menor exposición a la radiación solar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Detalle del Puerto de Maó durante la temporada baja, momento en que la concentración de ozono desciende fruto de la menor exposición a la radiación solar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fuentes del Observatorio Ambiental de Menorca han explicado a elDiario.es  que, si bien &ldquo;resulta significativo el incremento de ozono troposf&eacute;rico registrado este &uacute;ltimo a&ntilde;o en el levante insular, lo cierto es que ya en 2023 Ma&oacute; sum&oacute; 75 d&iacute;as de acumulaci&oacute;n del contaminante por encima del l&iacute;mite permitido&rdquo;. Tras aquellas primeras alarmas ambientales, el Govern balear aprob&oacute; un Plan de Mejora de la Calidad del Aire con el objetivo de reducir y mejorar los valores registrados en la red de vigilancia y control de la calidad del aire en todo el archipi&eacute;lago y que se comenz&oacute; a implementar en 2024. Entonces &iquest;c&oacute;mo es posible que, con el plan en marcha, Ma&oacute; haya registrado m&aacute;s contaminaci&oacute;n por ozono que, por ejemplo, Palma, una ciudad diez veces m&aacute;s grande?
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Que Ma&oacute; registre niveles de ozono superiores a los de grandes ciudades no es algo extra&ntilde;o si tenemos en cuenta c&oacute;mo se comporta el ozono troposf&eacute;rico, adem&aacute;s de la posici&oacute;n geogr&aacute;fica de Menorca&rdquo;, explica Joan V., ambient&oacute;logo especializado en calidad del aire consultado por este medio. A diferencia de otros contaminantes, recuerda el experto, el ozono troposf&eacute;rico no se emite directamente, sino que se forma en la atm&oacute;sfera a partir de otros gases y puede alcanzar sus m&aacute;ximas concentraciones lejos de los grandes focos emisores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_50p_1134833.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_50p_1134833.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_75p_1134833.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_75p_1134833.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_default_1134833.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_default_1134833.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/58d190e4-9028-4f7b-b559-9f7341a643b4_source-aspect-ratio_default_1134833.jpg"
                    alt="Popa de un crucero con capacidad para 1500 viajeros, buque que emite la misma cantidad de gases que un millar de coches al día"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Popa de un crucero con capacidad para 1500 viajeros, buque que emite la misma cantidad de gases que un millar de coches al día                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Que Maó registre niveles de ozono superiores a los de grandes ciudades no es algo extraño si tenemos en cuenta cómo se comporta el ozono troposférico, además de la posición geográfica de Menorca&#039;, explica Joan V., ambientólogo especializado en calidad del aire. A diferencia de otros contaminantes, el ozono troposférico no se emite directamente, sino que se forma en la atmósfera a partir de otros gases y puede alcanzar sus máximas concentraciones lejos de los grandes focos emisores</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En este sentido, el experto apunta a lo que define como la &ldquo;paradoja del centro urbano&rdquo;: &ldquo;En las grandes ciudades, y especialmente en zonas con tr&aacute;fico intenso, el mon&oacute;xido de nitr&oacute;geno que emiten los veh&iacute;culos destruye el ozono con rapidez&rdquo;. Por eso, a&ntilde;ade, los niveles m&aacute;s altos no suelen medirse &ldquo;en el coraz&oacute;n de las &aacute;reas metropolitanas, sino en entornos perif&eacute;ricos o insulares como Ma&oacute;&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, otro factor de acumulaci&oacute;n es el efecto del viento, un agente muy presente en Menorca durante todo el a&ntilde;o. Seg&uacute;n la Associaci&oacute; d&rsquo;Ambient&ograve;legs de Balears, el ozono tiende a formarse y concentrarse &ldquo;a cierta distancia de las fuentes que emiten sus precursores&rdquo;, lo que provoca que zonas rurales o, como en este caso, insulares situadas en la direcci&oacute;n dominante del viento, sufran concentraciones m&aacute;s elevadas. En este sentido Ma&oacute;, se&ntilde;alan, &ldquo;act&uacute;a como receptora de masas de aire contaminadas que se desplazan por el Mediterr&aacute;neo, con aportes procedentes de pa&iacute;ses como Francia o Italia&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1fe099fc-ab62-42a0-914a-51c7dadab5b5_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cruceros transatláticos atracados en el Puerto de Maó: la ciudad recibió 133 embarcaciones de este tipo en 2025"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cruceros transatláticos atracados en el Puerto de Maó: la ciudad recibió 133 embarcaciones de este tipo en 2025                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>C&oacute;ctel mortal: tr&aacute;fico mar&iacute;timo, residuos y calor</strong></h2><p class="article-text">
        Aunque una parte de la acumulaci&oacute;n de ozono troposf&eacute;rico en el sureste de Menorca responda a condiciones clim&aacute;ticas y ambientales originarias de los grandes centros urbanos, es cierto que el largo puerto de Ma&oacute; -casi ocho kil&oacute;metros en l&iacute;nea recta-, que llega hasta la ciudad de Es Castell, combina tres elementos cuya mezcla resulta, aunque invisible, altamente peligrosa para la salud: por un lado, la alta afluencia de tr&aacute;fico mar&iacute;timo; por otro, la cercan&iacute;a de la central termoel&eacute;ctrica GESA -varias veces denunciada por funcionar sin controladores de emisiones de GEI-, y por &uacute;ltimo, la cercan&iacute;a con el &Aacute;rea de Gesti&oacute;n de Residuos de Mil&agrave;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si sumas los factores te da como resultado el escenario actual. Mil&agrave; est&agrave; muy cerca del Puerto, lo que provoca que haya muchos m&aacute;s compuestos org&aacute;nicos en suspensi&oacute;n que en otras zonas de la isla. Si juntas compuestos org&aacute;nicos con &oacute;xidos de nitr&oacute;geno procedentes de cruceros, yates y barcos y los sumas a las emisiones de la central termoel&eacute;ctrica, tienes el c&oacute;ctel perfecto&rdquo;, explican integrantes de las organizaciones ambientales de Menorca, que desde hace a&ntilde;os luchan para que, al menos, la planta termoel&eacute;ctrica cierre sus puertas y se sustituya por alternativas m&aacute;s limpias. 
    </p><p class="article-text">
        Desde el Ayuntamiento de Ma&oacute; apelan al convenio firmado en 2021 entre el consistorio, el Consell Insular de Menorca y la Conselleria de Transici&oacute;n Energ&eacute;tica del Govern, cuyo objetivo es la reducci&oacute;n de emisiones en episodios de alta contaminaci&oacute;n y la mejora de la calidad del aire. Sin embargo, los &iacute;ndices de contaminaci&oacute;n en este per&iacute;odo no s&oacute;lo no se han reducido, sino que se han triplicado. Desde el Consistorio no han explicado los detalles y la ejecuci&oacute;n de dicho convenio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, la nube de <em>smog</em> de ozono troposf&eacute;rico se extiende invisible y nociva por los muelles de uno de los puertos naturales m&aacute;s grandes del mundo. En un trasiego sin fin de barcos, turistas y ferris, el calor veraniego de Menorca ofrecer&aacute;, y ahora tambi&eacute;n, un plus de contaminaci&oacute;n.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paradoja-mao-ciudad-espanola-supera-grandes-urbes-ozono-troposferico-gran-riesgo-salud_1_12928100.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 22 Jan 2026 21:10:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/43ee8a2b-2f15-4449-8408-1180113f159e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134834.jpg" length="368541" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/43ee8a2b-2f15-4449-8408-1180113f159e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="368541" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[La paradoja de Maó, la ciudad española que supera a las grandes urbes en ozono troposférico: “Es un gran riesgo para la salud”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/43ee8a2b-2f15-4449-8408-1180113f159e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134834.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ozono,Contaminación Atmosférica,Medio ambiente,Cambio climático,Crisis climática,Ecologistas en Acción,Ecologismo,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El camp com a negoci turístic: Menorca multiplica per quatre les seves places hoteleres en sòl rural en deu anys]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/camp-com-negoci-turistic-menorca-multiplica-per-quatre-les-seves-places-hoteleres-sol-rural-deu-anys_1_12920100.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18798c99-e462-431d-8950-6c8d6ce774b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El camp com a negoci turístic: Menorca multiplica per quatre les seves places hoteleres en sòl rural en deu anys"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En aquest context, el PP defensa com a "puntual" la reforma que està plantejant al voltant del màxim instrument regulador del territori, amb la qual obre les portes a la flexibilització del sòl rústic i l'ampliació d'usos turístics a l'interior</p><p class="subtitle">El nou ordenament territorial que el PP prepara a Menorca: “És un 'pelotazo' urbanístic com mai s'ha vist”
</p></div><p class="article-text">
        Mentre el PP impulsa un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/nuevo-ordenamiento-territorial-pp-prepara-menorca-pelotazo-urbanistico-visto_1_12022628.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">canvi d'ordenament territorial que obre les portes a nous usos en el s&ograve;l r&uacute;stic de Menorca</a>, el camp menorqu&iacute; accelera la seva transformaci&oacute; en negoci tur&iacute;stic. La turistificaci&oacute; de l'interior de l'illa, amb la conversi&oacute; de finques agr&agrave;ries i ramaderes &ndash;de gran import&agrave;ncia a l'illa&ndash; en hotels de luxe i agroturismes, &eacute;s ja un fen&ograve;men palpable: fa tot just una d&egrave;cada, Menorca comptava amb 22 establiments rurals i unes 300 places; a l'actualitat, l'oferta s'ha disparat fins als 49 allotjaments tur&iacute;stics, que sumen 1.125 places, d'acord a les dades que t&eacute; el Consell Insular. Si en una d&egrave;cada i amb l'actual Pla Territorial vigent &ndash;que presenta importants restriccions a les activitats i intervencions sobre s&ograve;ls r&uacute;stics&ndash; hi ha m&eacute;s del doble d'hotels rurals, qu&egrave; passaria si la nova normativa que preparen els populars habilit&eacute;s expl&iacute;citament la turistificaci&oacute; del camp?
    </p><p class="article-text">
        Un exemple il&middot;lustratiu de la transformaci&oacute; del camp a Menorca &eacute;s el de la finca Lloc Nou, l'&uacute;ltim territori rural a incorporar-se a la llista d''agroturismes' a finals de l'any passat. Es tracta d'una antiga parcel&middot;la agr&iacute;cola de finals del XIX reconvertida en hotel de luxe amb capacitat per a 20 places. El Lloc Nou, propietat de l'empresari franc&egrave;s Maxime Marcel Gerard Didier, obrir&agrave; les portes aquest estiu despr&eacute;s de reformular el projecte inicial, que va ser rebutjat el 2022 pel Departament d'Ordenaci&oacute; Territorial del Consell per no complir amb els requisits de sostenibilitat mediambiental. Amb aquesta incorporaci&oacute;, les finques agr&iacute;coles que salten del sector primari al terciari sumen mig centenar.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En paral&middot;lel a aquest creixement de l'oferta tur&iacute;stica al camp, el debat pol&iacute;tic sobre el futur del s&ograve;l r&uacute;stic s'ha recrudit en els &uacute;ltims temps, especialment des que el PP d'Adolfo Vilafranca, al capdavant de l'equip de govern del Consell Insular des del 2023, anunci&eacute;s la reforma del Pla Territorial Insular (PTI). Sota la f&oacute;rmula d'una &ldquo;modificaci&oacute; puntual&rdquo;, els populars pretenen reconfigurar aquest marc amb mesures especialment sensibles, com la flexibilitzaci&oacute; del s&ograve;l r&uacute;stic i l'ampliaci&oacute; d'usos tur&iacute;stics a l'interior, fortament criticades en una illa marcada per la crisi d'habitatge, la desregulaci&oacute; del preu dels lloguers, l'abundant oferta il&middot;legal de pisos tur&iacute;stics i la manca d'ordre en mat&egrave;ria de vehicles de lloguer.  
    </p><p class="article-text">
        El xoc institucional en aquesta mat&egrave;ria s'ha evidenciat, de fet, en el primer ple de l'any al Consell de Mallorca, que va arrencar amb una votaci&oacute; pol&egrave;mica que impacta de ple en la pol&iacute;tica territorial de l'illa: la instituci&oacute; mallorquina va aprovar una resoluci&oacute; per transferir t&egrave;cnics del seu Departament de Territori al Consell Insular de Menorca amb l'objectiu d'elaborar informes vinculats a l'ordenament territorial menorqu&iacute;. La decisi&oacute; de cedir t&egrave;cnics d'una administraci&oacute; a una altra ha despertat les suspic&agrave;cies dels grups d'esquerres, que denuncien &ldquo;un acord pervers&rdquo; i alerten d'una possible &ldquo;intencionalitat pol&iacute;tica&rdquo; dirigida a &ldquo;tapar la mala gesti&oacute;&rdquo; dels populars a Menorca.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat  que l'equip de govern insisteix que no hi ha arguments per pensar que la cessi&oacute; de t&egrave;cnics va m&eacute;s enll&agrave; d'una mera q&uuml;esti&oacute; administrativa, i que aquesta es presenta com una &ldquo;col&middot;laboraci&oacute; entre institucions&rdquo;, el cert &eacute;s que el context pol&iacute;tic i l'abast de les reformes anunciades per Vilafranca en els &uacute;ltims dos anys de gesti&oacute; apunten a un possible<strong> </strong>canvi de model en la planificaci&oacute; territorial de l'illa. I un dels efectes directes d'aquest canvi d'ordenament &eacute;s la &ldquo;turistificaci&oacute;&rdquo; del camp, &eacute;s a dir, que les zones rurals de Menorca abandonin paulatinament la seva vinculaci&oacute; amb el sector agr&iacute;cola i ramader per passar-se al sector hoteler.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Un acord pervers&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La iniciativa ha estat aprovada aquesta setmana amb els vots dels consellers de Vox, el PP i el PI, que argumenten que es tracta d'una iniciativa de &ldquo;col&middot;laboraci&oacute; institucional&rdquo; entre ambd&oacute;s organismes. El conveni mitjan&ccedil;ant el qual es far&agrave; efectiva la mesura ja havia estat tractat a Menorca durant l'ultim ple ordinari del 2025, moment en qu&egrave; l'equip de govern comandat per Vilafranca va aconseguir aprovar-lo de forma inicial amb el vot aliat de l'exconsellera de Vox &ndash;ara no adscrita&ndash; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/consellera-balear-vox-rebela-cupula-nacional-partido-cesto-podrido_1_12159337.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Maite de Medrano d'Olives</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La mesura ja va aixecar aleshores les cr&iacute;tiques de l'esquerra al voltant de la seva naturalesa que, en la seva opini&oacute;, ocultaria l'acord. Els consellers de l'oposici&oacute; agrupats a M&eacute;s per Menorca expliquen que al departament d'Ordenaci&oacute; Territorial hi ha tres places d'arquitecte superior, &ldquo;de les quals, segons l'equip de govern, hi ha dues de baixa, per&ograve; no n'han explicat el motiu&rdquo;. &ldquo;Potser ocorre que reben pressions, com succeeix en altres departaments i segons els rumors que circulen pel Consell&rdquo;, assenyala el coordinador de M&eacute;s, Esteve Barcel&oacute;, en declaracions a elDiario.es. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Per altra banda&rdquo; &ndash;es pregunta Barcel&oacute;&ndash;, qu&egrave; passa si es reincorporen? Per qu&egrave; no es preveu deixar sense efecte el conveni si canvia la situaci&oacute;? Per qu&egrave; no es condiciona la duraci&oacute; de l'acord a la data de reincorporaci&oacute; de les persones que estan de baixa? En el mateix departament, a m&eacute;s de les places d'arquitecte superior, hi ha un total de cinc arquitectes t&egrave;cnics, entre ordenaci&oacute; territorial i tur&iacute;stica. Per qu&egrave; no han valorat alguna redistribuci&oacute; temporal de tasques?&ldquo;, raona. Per la seva banda, el conseller del PSIB-PSOE Jaume Mateu assenyala que la seva formaci&oacute; &rdquo;sospita&ldquo; de la possible &rdquo;intencionalitat pol&iacute;tica&ldquo; de l'acord.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Fonts del CiME consultades per aquest mitj&agrave; assenyalen, tanmateix, que la &ldquo;importaci&oacute;&rdquo; de t&egrave;cnics des de Mallorca respon a una necessitat de &ldquo;cobrir vacants&rdquo; per una s&egrave;rie de &ldquo;baixes m&egrave;diques&rdquo;, algunes de les quals serien &ldquo;de llarga durada&rdquo;. &ldquo;Es tracta d'una col&middot;laboraci&oacute; p&uacute;blica totalment transparent&rdquo;, argumentava, per la seva banda, el conseller de Vox Antoni Gili en defensar el seu vot positiu en el ple d'aquesta setmana.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Busquen mallorquinitzar-nos per la porta del darrere&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El passat 2025 es van complir dos anys de govern del PP de Menorca i, des del primer dia del seu mandat, el president Vilafranca ha assenyalat com un dels objectius centrals del seu govern &ndash;i una de les seves promeses de campanya&ndash; la reforma del Pla Territorial Insular. Des del CiMe no han confirmat ni desmentit que la &ldquo;cessi&oacute;&rdquo; de t&egrave;cnics des de Palma pugui contribuir a elaborar informes que permetin l'anhelada reforma. &ldquo;Busquen fora les firmes que aqu&iacute; no troben. No crec que hi hagi cap t&egrave;cnic de Menorca amb est&oacute;mac per signar el que volen fer amb el PTI&rdquo;, assenyala a elDiario.es una font del Consell Insular que prefereix mantenir l'anonimat.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que el govern insisteix que la reforma de l'instrument legal que ordena el territori a Menorca &eacute;s a penes una &ldquo;modificaci&oacute; puntual&rdquo;, el cert &eacute;s que, d'aprovar-se la iniciativa del PP, es modificarien 95 dels 140 articles que la conformen. Entre altres regulacions, l'equip de Vilafranca busca habilitar els lloguers tur&iacute;stics en s&ograve;l r&uacute;stic, aix&iacute; com modificar l'estatus d'alguns terrenys municipals per fomentar la construcci&oacute; d'habitatge, tal com <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/nuevo-ordenamiento-territorial-pp-prepara-menorca-pelotazo-urbanistico-visto_1_12022628.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va publicar elDiario.es</a>. &ldquo;Amb aquesta maniobra busquen revertir els resultats dels informes t&egrave;cnics fets a Menorca per a la tramitaci&oacute; del PTI i que no van sortir com el govern esperava. Per altra banda, cal mencionar que l'ordenament territorial de Mallorca t&eacute; poc a veure amb el de Menorca. Busquen mallorquinitzar-nos per la porta del darrere&rdquo;, conclou el coordinador de M&eacute;s, Esteve Barcel&oacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Si s'analitza en conjunt la situaci&oacute;, es pot verificar que la magnitud de les modificacions previstes per al Pla Territorial Insular, el moment pol&iacute;tic en qu&egrave; es produeixen i el recurs de sol&middot;licitar suports t&egrave;cnics externs permeten afirmar que no es tracta &uacute;nicament d'una actualitzaci&oacute; del planejament vigent, sin&oacute; d'un ordenament nou. La reforma de l'equip de govern actual posa en joc una redefinici&oacute; de les regles que ordenen el territori de Menorca i, amb aix&ograve;, un canvi de model que podria tenir efectes estructurals a llarg termini sobre el paisatge i l'activitat econ&ograve;mica de l'illa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/camp-com-negoci-turistic-menorca-multiplica-per-quatre-les-seves-places-hoteleres-sol-rural-deu-anys_1_12920100.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 20 Jan 2026 06:31:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18798c99-e462-431d-8950-6c8d6ce774b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2124818" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18798c99-e462-431d-8950-6c8d6ce774b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2124818" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El camp com a negoci turístic: Menorca multiplica per quatre les seves places hoteleres en sòl rural en deu anys]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18798c99-e462-431d-8950-6c8d6ce774b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Urbanismo,Medio ambiente,Ecologismo,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Turistificación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El campo como negocio turístico: Menorca multiplica por cuatro sus plazas hoteleras en suelo rural en diez años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/campo-negocio-turistico-menorca-multiplica-cuatro-plazas-hoteleras-suelo-rural-diez-anos_1_12912453.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18798c99-e462-431d-8950-6c8d6ce774b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El campo como negocio turístico: Menorca multiplica por cuatro sus plazas hoteleras en suelo rural en diez años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En este contexto, el PP defiende como "puntual" la reforma que está planteando en torno al máximo instrumento regulador del territorio, con la que abre las puertas a la flexibilización del suelo rústico y la ampliación de usos turísticos en el interior</p><p class="subtitle">El nuevo ordenamiento territorial que el PP prepara en Menorca: “Es un pelotazo urbanístico como nunca se ha visto”
</p></div><p class="article-text">
        Mientras el PP impulsa un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/nuevo-ordenamiento-territorial-pp-prepara-menorca-pelotazo-urbanistico-visto_1_12022628.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cambio de ordenamiento territorial que abre las puertas a nuevos usos en el suelo r&uacute;stico de Menorca</a>, el campo menorqu&iacute;n acelera su transformaci&oacute;n en negocio tur&iacute;stico. La turistificaci&oacute;n del interior de la isla, con la conversi&oacute;n de fincas agrarias y ganaderas &ndash;de gran importancia en la isla&ndash; en hoteles de lujo y agroturismos, es ya un fen&oacute;meno palpable: hace apenas una d&eacute;cada, Menorca contaba con 22 establecimientos rurales y unas 300 plazas; en la actualidad, la oferta se ha disparado hasta los 49 alojamientos tur&iacute;sticos, que suman 1.125 plazas, de acuerdo a los datos que maneja el Consell Insular. Si en una d&eacute;cada y con el actual Plan Territorial vigente &ndash;que presenta importantes restricciones a las actividades e intervenciones sobre suelos r&uacute;sticos&ndash; hay m&aacute;s del doble de hoteles rurales, &iquest;qu&eacute; ocurrir&iacute;a si la nueva normativa que preparan los populares habilitase expl&iacute;citamente la turistificaci&oacute;n del campo?
    </p><p class="article-text">
        Un ejemplo ilustrativo de la transformaci&oacute;n del campo en Menorca es el de la finca Lloc Nou, el &uacute;ltimo territorio rural en incorporarse a la lista de 'agroturismos' a finales del a&ntilde;o pasado. Se trata de una antigua parcela agr&iacute;cola de finales del XIX reconvertida en hotel de lujo con capacidad para 20 plazas. El Lloc Nou, propiedad del empresario franc&eacute;s Maxime Marcel Gerard Didier, abrir&aacute; sus puertas este verano tras reformular el proyecto inicial, que fue rechazado en 2022 por el Departamento de Ordenaci&oacute;n Territorial del Consell por no cumplir con los requisitos de sostenibilidad medioambiental. Con esta incorporaci&oacute;n, las fincas agr&iacute;colas que saltan del sector primario al terciario suman medio centenar.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En paralelo a este crecimiento de la oferta tur&iacute;stica en el campo, el debate pol&iacute;tico sobre el futuro del suelo r&uacute;stico se ha recrudecido en los &uacute;ltimos tiempos, especialmente desde que el PP de Adolfo Vilafranca, al frente del equipo de gobierno del Consell Insular desde 2023, anunciase la reforma del Plan Territorial Insular (PTI). Bajo la f&oacute;rmula de una &ldquo;modificaci&oacute;n puntual&rdquo;, los populares pretenden reconfigurar este marco con medidas especialmente sensibles, como la flexibilizaci&oacute;n del suelo r&uacute;stico y la ampliaci&oacute;n de usos tur&iacute;sticos en el interior, fuertemente criticadas en una isla marcada por la crisis de vivienda, la desregulaci&oacute;n del precio de los alquileres, la abundante oferta ilegal de pisos tur&iacute;sticos y la falta de orden en materia de veh&iacute;culos de alquiler.  
    </p><p class="article-text">
        El choque institucional en esta materia se ha evidenciado, de hecho, en el primer pleno del a&ntilde;o en el Consell de Mallorca, que arranc&oacute; con una votaci&oacute;n pol&eacute;mica que impacta de lleno en la pol&iacute;tica territorial de la isla: la instituci&oacute;n mallorquina aprob&oacute; una resoluci&oacute;n para transferir t&eacute;cnicos de su Departamento de Territorio al Consell Insular de Menorca con el objetivo de elaborar informes vinculados al ordenamiento territorial menorqu&iacute;n. La decisi&oacute;n de ceder t&eacute;cnicos de una administraci&oacute;n a otra ha despertado las suspicacias de los grupos de izquierdas, que denuncian &ldquo;un acuerdo perverso&rdquo; y alertan de una posible &ldquo;intencionalidad pol&iacute;tica&rdquo; dirigida a &ldquo;tapar la mala gesti&oacute;n&rdquo; de los populares en Menorca.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que el equipo de gobierno insiste en que no hay argumentos para pensar que la cesi&oacute;n de t&eacute;cnicos va m&aacute;s all&aacute; de una mera cuesti&oacute;n administrativa, y de que &eacute;sta es presentada como una &ldquo;colaboraci&oacute;n entre instituciones&rdquo;, lo cierto es que el contexto pol&iacute;tico y el alcance de las reformas anunciadas por Vilafranca en los &uacute;ltimos dos a&ntilde;os de gesti&oacute;n apuntan a un posible<strong> </strong>cambio de modelo en la planificaci&oacute;n territorial de la isla. Y uno de los efectos directos de este cambio de ordenamiento es la &ldquo;turistificaci&oacute;n&rdquo; del campo, es decir, que las zonas rurales de Menorca abandonen paulatinamente su vinculaci&oacute;n con el sector agr&iacute;cola y ganadero para pasarse al sector hostelero.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Un acuerdo perverso&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La iniciativa ha sido aprobada esta semana con los votos de los consellers de Vox, el PP y el PI, quienes argumentan que se trata de una iniciativa de &ldquo;colaboraci&oacute;n institucional&rdquo; entre ambos organismos. El convenio mediante el cual se har&aacute; efectiva la medida ya hab&iacute;a sido tratado en Menorca durante el &uacute;ltimo pleno ordinario de 2025, momento en el que el equipo de gobierno comandado Vilafranca logr&oacute; aprobarlo de forma inicial con el voto aliado de la exconsellera de Vox &ndash;ahora no adscrita&ndash; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/consellera-balear-vox-rebela-cupula-nacional-partido-cesto-podrido_1_12159337.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Maite de Medrano de Olives</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La medida ya levant&oacute; entonces las cr&iacute;ticas de la izquierda en torno a su naturaleza que, en su opini&oacute;n, ocultar&iacute;a el acuerdo. Los consellers de la oposici&oacute;n agrupados en M&eacute;s per Menorca explican que en el departamento de Ordenamiento Territorial hay tres plazas de arquitecto superior, &ldquo;de las cuales, seg&uacute;n el equipo de gobierno, hay dos de baja, pero no han explicado el motivo&rdquo;. &ldquo;Quiz&aacute;s ocurre que reciben presiones, como sucede en otros departamentos y seg&uacute;n los rumores que circulan por el Consell&rdquo;, se&ntilde;ala el coordinador de M&eacute;s, Esteve Barcel&oacute;, en declaraciones a elDiario.es. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Por otro lado&rdquo; &ndash;se pregunta Barcel&oacute;&ndash;, &ldquo;&iquest;qu&eacute; pasa si se reincorporan? &iquest;Por qu&eacute; no se prev&eacute; dejar sin efecto el convenio si cambia la situaci&oacute;n? &iquest;Por qu&eacute; no se condiciona la duraci&oacute;n del acuerdo a la fecha de reincorporaci&oacute;n de las personas que est&aacute;n de baja? En el mismo departamento, adem&aacute;s de las plazas de arquitecto superior, hay un total de cinco arquitectos t&eacute;cnicos, entre ordenaci&oacute;n territorial y tur&iacute;stica. &iquest;No han valorado alguna redistribuci&oacute;n temporal de tareas?&rdquo;, razona. Por su parte, el conseller del PSIB-PSOE Jaume Mateu se&ntilde;ala que su formaci&oacute;n &ldquo;sospecha&rdquo; de la posible &ldquo;intencionalidad pol&iacute;tica&rdquo; del acuerdo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Fuentes del CiME consultadas por este medio se&ntilde;alan, sin embargo, que la &ldquo;importaci&oacute;n&rdquo; t&eacute;cnicos desde Mallorca responde a una necesidad de &ldquo;cubrir vacantes&rdquo; por una serie de &ldquo;bajas m&eacute;dicas&rdquo;, algunas de las cuales ser&iacute;an &ldquo;de larga duraci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Se trata de una colaboraci&oacute;n p&uacute;blico&ndash;p&uacute;blica totalmente transparente&rdquo;, argumentaba, por su parte, el conseller de Vox Antoni Gili al defender su voto positivo en el pleno de esta semana.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Buscan mallorquinizarnos por la puerta de atr&aacute;s&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El pasado 2025 se cumplieron dos a&ntilde;os de gobierno del PP de Menorca y, desde el primer d&iacute;a de su mandato, el presidente Vilafranca ha se&ntilde;alado como uno de los objetivos centrales de su gobierno &ndash;y una de sus promesas de campa&ntilde;a&ndash; la reforma del Plan Territorial Insular. Desde el CiMe no han confirmado ni desmentido que la &ldquo;cesi&oacute;n&rdquo; de t&eacute;cnicos desde Palma pueda contribuir a elaborar informes que permitan la tan ansiada reforma. &ldquo;Buscan fuera las firmas que aqu&iacute; no encuentran. No creo que haya ning&uacute;n t&eacute;cnico de Menorca con est&oacute;mago para firmar lo que quieren hacer con el PTI&rdquo;, se&ntilde;ala a elDiario.es una fuente del Consell Insular que prefiere mantener el anonimato.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que el gobierno insiste en que la reforma del instrumento legal que ordena el territorio en Menorca es apenas una &ldquo;modificaci&oacute;n puntual&rdquo;, lo cierto es que, de aprobarse la iniciativa del PP, se modificar&iacute;an 95 de los 140 art&iacute;culos que la conforman. Entre otras regulaciones, el equipo de Vilafranca busca habilitar los alquileres tur&iacute;sticos en suelo r&uacute;stico, as&iacute; como modificar el estatus de algunos terrenos municipales para fomentar la construcci&oacute;n de vivienda, tal como <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/nuevo-ordenamiento-territorial-pp-prepara-menorca-pelotazo-urbanistico-visto_1_12022628.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">public&oacute; elDiario.es</a>. &ldquo;Con esta maniobra buscan revertir los resultados de los informes t&eacute;cnicos hechos en Menorca para la tramitaci&oacute;n del PTI y que no salieron como el gobierno esperaba. Por otra parte, cabe mencionar que el ordenamiento territorial de Mallorca tiene poco que ver con el de Menorca. Buscan mallorquinzarnos por la puerta de atr&aacute;s&rdquo;, ha zanjado el coordinador de M&eacute;s, Esteve Barcel&oacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Si se analiza en conjunto la situaci&oacute;n, se puede verificar que la magnitud de las modificaciones previstas para el Plan Territorial Insular, el momento pol&iacute;tico en que se producen y el recurso de solicitar apoyos t&eacute;cnicos externos permiten afirmar que no se trata &uacute;nicamente de una actualizaci&oacute;n del planeamiento vigente, sino de un ordenamiento nuevo. La reforma del equipo de gobierno actual pone en juego una redefinici&oacute;n de las reglas que ordenan el territorio de Menorca y, con ello, un cambio de modelo que podr&iacute;a tener efectos estructurales a largo plazo sobre el paisaje y la actividad econ&oacute;mica de la isla. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/campo-negocio-turistico-menorca-multiplica-cuatro-plazas-hoteleras-suelo-rural-diez-anos_1_12912453.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 19 Jan 2026 21:31:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18798c99-e462-431d-8950-6c8d6ce774b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2124818" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18798c99-e462-431d-8950-6c8d6ce774b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2124818" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El campo como negocio turístico: Menorca multiplica por cuatro sus plazas hoteleras en suelo rural en diez años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18798c99-e462-431d-8950-6c8d6ce774b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Urbanismo,Medio ambiente,Ecologismo,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Turistificación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joaquim Pons, contra el pont que amenaça un jaciment Patrimoni de la Humanitat: “Desobeeixen la UNESCO”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/joaquim-pons-pont-amenaca-jaciment-patrimoni-humanitat-desobeeixen-unesco_1_12870255.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5c510e7c-93c6-498d-8bec-1494d18dddca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133297.jpg" width="1536" height="864" alt="Joaquim Pons, contra el pont que amenaça un jaciment Patrimoni de la Humanitat: “Desobeeixen la UNESCO”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’historiador i arqueòleg rebutja els plans del PP de dur a terme unes obres a prop de dues navetes funeràries, malgrat les reiterades advertències de la UNESCO que això posaria en perill la protecció de la Menorca Talaiòtica</p><p class="subtitle">El PP desobeeix la UNESCO i construirà un pont al costat d'un jaciment Patrimoni de la Humanitat</p></div><p class="article-text">
        Joaquim Pons Machado (Ma&oacute;, 1972) &eacute;s historiador i arque&ograve;leg i una de les veus de refer&egrave;ncia en l&rsquo;estudi i la defensa del patrimoni prehist&ograve;ric de Menorca. &Eacute;s llicenciat en Hist&ograve;ria per la Universitat de Barcelona i doctor en Arqueologia Prehist&ograve;rica per la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, on va obtenir el doctorat amb la tesi <em>Caracteritzaci&oacute; de l&rsquo;espai de l&rsquo;h&agrave;bitat protohist&ograve;ric de l&rsquo;illa de Menorca: les cases de planta circular talai&ograve;tiques</em>, un treball clau per a la comprensi&oacute; de l&rsquo;arquitectura dom&egrave;stica i l&rsquo;organitzaci&oacute; de l&rsquo;espai a la Menorca talai&ograve;tica.
    </p><p class="article-text">
        Al llarg de la seva traject&ograve;ria ha desenvolupat una intensa tasca d&rsquo;investigaci&oacute; arqueol&ograve;gica sobre el terreny, participant en nombrosos projectes i excavacions arreu de l&rsquo;illa, com l&rsquo;emblem&agrave;tic poblat de Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s, a Alaior, un dels poblats talai&ograve;tics m&eacute;s importants de la Mediterr&agrave;nia occidental. Ha estat t&egrave;cnic de l&rsquo;&agrave;rea de Patrimoni del Consell Insular i &eacute;s una pe&ccedil;a clau per entendre com Menorca va aconseguir ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, una denominaci&oacute; que pot estar en perill per l&rsquo;entestament del Consell Insular (PP) de construir un pont al costat de dues navetes funer&agrave;ries de Rafal Rub&iacute; que formen part del conjunt de jaciments de la Menorca Talai&ograve;tica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Talatí de Dalt, un dels poblats prehistòrics més notables de l’illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Talatí de Dalt, un dels poblats prehistòrics més notables de l’illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Arque&ograve;leg de formaci&oacute;, t&eacute; una llarga traject&ograve;ria al servei de Patrimoni del Consell i especialment en tot all&ograve; relacionat amb la Menorca Talai&ograve;tica. Com va arribar a integrar-se en l&rsquo;elaboraci&oacute; de la candidatura que va aconseguir la declaraci&oacute; de Patrimoni de la Humanitat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s cert que he participat en diferents projectes, gaireb&eacute; sempre vinculats al per&iacute;ode talai&ograve;tic, tot i que tamb&eacute; he format part d&rsquo;excavacions i intervencions amb l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Amics del Museu de Menorca en llocs i per&iacute;odes diversos com Biniai Nou i altres. Pel que fa a la Menorca Talai&ograve;tica, la veritat &eacute;s que tot va comen&ccedil;ar l&rsquo;agost de 2009, quan vam tenir una reuni&oacute; amb la cap de l&rsquo;&agrave;rea de patrimoni de l&rsquo;Institut Menorqu&iacute; d&rsquo;Estudis, Margarita Orfila, qui va plantejar que valdria la pena portar la prehist&ograve;ria de Menorca a ser considerada per la UNESCO com a Patrimoni Mundial. Aquest proc&eacute;s va passar de l&rsquo;IME al Consell, que va votar la candidatura el 2010, i quan vam comen&ccedil;ar a treballar-hi seriosament va ser el 2012. Jo em vaig ocupar dels primers mesos de recopilaci&oacute; de material documental i vaig ser l&rsquo;encarregat d&rsquo;elaborar la primera fase d&rsquo;arxiu de la candidatura, que va donar com a resultat la primera postulaci&oacute; patrimonial de Menorca, que el 2017 no va assolir els est&agrave;ndards necessaris per ser reconeguda per la UNESCO.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quina opini&oacute; li mereix la renovada intenci&oacute; del Consell de dur a terme les obres de Rafal Rub&iacute;, malgrat les indicacions de la UNESCO, i quines conseq&uuml;&egrave;ncies creu que aix&ograve; podria comportar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A mi personalment no m&rsquo;agrada gens la idea. No crec que sigui un encreuament que necessiti un desplegament tan colossal i estic conven&ccedil;ut que, en tot cas, existeixen alternatives que generen molt menys impacte en el territori. Hi ha una q&uuml;esti&oacute; central que cal tenir en compte quan parlam d&rsquo;un b&eacute; declarat Patrimoni de la Humanitat &ndash;quelcom que ja es va assenyalar oportunament en la primera candidatura de Menorca el 2017&ndash;, i &eacute;s l&rsquo;articulaci&oacute; amb l&rsquo;entorn: no hi ha patrimonialitzaci&oacute; nom&eacute;s a partir dels monuments, sin&oacute; a partir de la inclusi&oacute; d&rsquo;aquests amb el medi, amb el territori que els envolta. Aquest &eacute;s el quid de la q&uuml;esti&oacute;: si s&rsquo;acaba construint el pont, la modificaci&oacute; del paisatge que envolta les navetes de Rafal Rub&iacute; ser&agrave; molt significativa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si s&#039;acaba de construir el pont, la modificació del paisatge que envolta les navetes de Rafal Rubí serà molt significativa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una intervenci&oacute; d&rsquo;aquesta naturalesa atempta contra el que anomenam Valor Universal Excepcional, que &eacute;s requisit i condici&oacute; per accedir a l&rsquo;estatus de Patrimoni de la Humanitat. M&eacute;s enll&agrave; que en el cas de la Menorca Talai&ograve;tica hi ha nou components que integren el b&eacute; patrimonial, &eacute;s inq&uuml;estionable que el VUE es veuria afectat per les obres, potser no en el conjunt global, per&ograve; s&iacute; que hi haur&agrave;, de manera indiscutible, una afectaci&oacute; en el tram de Rafal Rub&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, cal tenir present que quan un territori, b&eacute; o monument sol&middot;licita integrar la Llista del Patrimoni Mundial, es compromet a vetllar pel VUE, adquirint un comprom&iacute;s amb la UNESCO de protecci&oacute; d&rsquo;aquest patrimoni cultural, material i territorial. Som nosaltres qui hem sol&middot;licitat accedir a aquesta consideraci&oacute; internacional; no ho podem llen&ccedil;ar tot per terra a la primera de canvi per una obra vi&agrave;ria.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No m’agrada gens la idea [de construir un pont a prop de les navetes funeràries de Rafal Rubí]. Hem adquirit un compromís amb la UNESCO de protecció d’aquest patrimoni cultural, material i territorial</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Existeix cap possibilitat de que la UNESCO retiri la declaraci&oacute; de Patrimoni a Menorca si el Consell Insular decideix, malgrat tot, concloure les obres del pont de Rafal Rub&iacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s tan senzill. La Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO es va obrir el 1978 i actualment reuneix m&eacute;s de 1.300 b&eacute;ns arreu del m&oacute;n. En tot aquest per&iacute;ode, nom&eacute;s quatre han entrat i sortit de la llista, fet que demostra que es tracta d&rsquo;una mesura extraordin&agrave;ria. No &eacute;s impossible, per&ograve; s&iacute; altament excepcional. Un dels casos m&eacute;s coneguts &eacute;s el del port de Liverpool, que va ser expulsat a causa de l&rsquo;execuci&oacute; d&rsquo;un gran projecte urban&iacute;stic que alterava el seu Valor Universal Excepcional.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No és impossible [que la Menorca Talaiòtica perdi la condició de Patrimoni de la Humanitat], però sí altament excepcional. La Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO es va obrir el 1978 i actualment reuneix més de 1.300 béns arreu del món. En tot aquest període, només quatre han entrat i sortit de la llista</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les navetes de Rafal Rubí, datada en més de 2.500 anys d’antiguitat, situada a 30 metres del pont on el Consell Insular pretén reiniciar l’obra viària"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les navetes de Rafal Rubí, datada en més de 2.500 anys d’antiguitat, situada a 30 metres del pont on el Consell Insular pretén reiniciar l’obra viària                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En qualsevol cas, l&rsquo;expulsi&oacute; constitueix una decisi&oacute; extrema. Dins la UNESCO existeix un pas intermedi, que &eacute;s la inclusi&oacute; a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill. Es tracta d&rsquo;un registre on s&rsquo;incorporen aquells llocs que, per diferents motius, es consideren amena&ccedil;ats, i on s&rsquo;identifiquen clarament els riscos als quals estan exposats, amb l&rsquo;objectiu que aquests danys potencials puguin corregir-se o evitar-se. El que la UNESCO pret&eacute;n assenyalar amb aquest mecanisme &ndash;i en el cas de Menorca &eacute;s evident&ndash; &eacute;s una advert&egrave;ncia clara: cal extremar la cautela, evitar intervencions irreversibles i avaluar totes les alternatives disponibles.
    </p><p class="article-text">
        Aquest &eacute;s precisament el meu principal temor: tenint en compte els milions d&rsquo;euros invertits i el desplegament de mitjans, licitacions, maquin&agrave;ria i recursos associats, existeix un risc real que la construcci&oacute; generi el dany irreversible a qu&egrave; fa refer&egrave;ncia la UNESCO. Concretament, ens enfrontam a la possibilitat que al febrer o mar&ccedil; comencin les obres i que, un cop constru&iuml;t el pont, l&rsquo;impacte sobre el patrimoni dif&iacute;cilment es pugui revertir.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ens enfrontam a la possibilitat que al febrer o març comencin les obres i que, un cop construït el pont, l’impacte sobre el patrimoni difícilment es pugui revertir</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Si aix&ograve; arrib&agrave;s a succeir, caldr&agrave; observar quina &eacute;s la reacci&oacute; de l&rsquo;organisme internacional, ja que ens trobar&iacute;em davant un cas pr&agrave;cticament in&egrave;dit: seria la primera vegada que la UNESCO emet diversos informes amb recomanacions molt clares que s&oacute;n deliberadament i reiteradament ignorades per les administracions responsables de vetllar per la protecci&oacute; del patrimoni.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cal recordar la seq&uuml;&egrave;ncia dels fets. El 2023, la UNESCO va remetre les seves recomanacions al Consell, suggerint la retirada de les obres del pont o la recerca d&rsquo;una alternativa. La resposta del govern va ser una Avaluaci&oacute; d&rsquo;Impacte Patrimonial elaborada per una entitat privada, en la qual es plantejaven diferents escenaris per concloure l&rsquo;obra. El 2024, ICOMOS, l&rsquo;organisme consultor de la UNESCO a Espanya, va assenyalar que aquesta avaluaci&oacute; no era solvent. Finalment, el novembre de 2025, es va fer p&uacute;blic un nou informe de la UNESCO en qu&egrave; s&rsquo;indica de manera inequ&iacute;voca que s&rsquo;han de retirar les restes de l&rsquo;obra i que es far&agrave; seguiment d&rsquo;aquestes consideracions a finals del 2026 vinent. Insistesc: el risc &eacute;s evident; si el mar&ccedil; de l&rsquo;any vinent les obres ja estiguessin finalitzades, el dany estaria consumat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quines conseq&uuml;&egrave;ncies diria que t&eacute;, en termes institucionals, finalitzar les obres malgrat les indicacions?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En primer lloc, crec que &eacute;s el Consell Insular la instituci&oacute; m&eacute;s afectada, per&ograve; tamb&eacute; l&rsquo;Estat espanyol que, havent adquirit el comprom&iacute;s davant les Nacions Unides de cuidar i protegir un patrimoni determinat, no ho fa, malgrat les nombroses advert&egrave;ncies, indicacions i suggeriments que ha rebut.
    </p><p class="article-text">
        Se suposava que la de Menorca havia estat una candidatura mod&egrave;lica, tant per com s&rsquo;havia tramitat com pels compromisos adquirits en termes territorials i ambientals, i ara veim que, tot just iniciada la gesti&oacute; efectiva del Patrimoni Mundial, es posa en perill despr&eacute;s de nom&eacute;s dos anys de la declaraci&oacute;. Tenim una responsabilitat davant el m&oacute;n i responem desobeint reiteradament la UNESCO.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_50p_1050785.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_50p_1050785.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_75p_1050785.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_75p_1050785.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_default_1050785.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_default_1050785.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_default_1050785.jpg"
                    alt="Naveta des Tudons, el monument funerari més conegut de Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Naveta des Tudons, el monument funerari més conegut de Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>El passat mes de novembre el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, va declarar que la UNESCO ha rebut &ldquo;informaci&oacute; esbiaixada&rdquo; i que l&rsquo;organisme no ha tengut acc&eacute;s a &ldquo;tota la documentaci&oacute;&rdquo; sobre l&rsquo;impacte patrimonial de les obres. Quina opini&oacute; li mereixen aquestes declaracions?</strong>
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;una banda, vull assenyalar que, si des del Consell Insular es present&agrave;s realment un informe que indic&agrave;s que l&rsquo;impacte patrimonial sobre les navetes &eacute;s m&iacute;nim, que aquest impacte &eacute;s reversible i que els VUE no es veuen afectats, estic conven&ccedil;ut que la UNESCO no posaria cap objecci&oacute; a la realitzaci&oacute; del pont. Tanmateix, aix&ograve; no &eacute;s el que est&agrave; passant.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, l&rsquo;argument relatiu a una suposada manca d&rsquo;informaci&oacute; em resulta estrany. &Eacute;s cert que ja no form part del servei t&egrave;cnic de patrimoni del Consell, per&ograve; quan hi vaig participar, tots els informes s&rsquo;enviaven des del Consell al Ministeri de Cultura, que actuava com a intermediari davant la UNESCO. No crec en absolut que les t&egrave;cniques de l&rsquo;Estat espanyol hagin ocultat o filtrat informaci&oacute; a les Nacions Unides; al contrari, estic segur que no ha estat aix&iacute;. El senyor conseller sabr&agrave; per qu&egrave; sost&eacute; aquest plantejament. En qualsevol cas, caldria aclarir quina documentaci&oacute; va presentar exactament el Consell o a quins documents concrets es refereix quan parla d&rsquo;&ldquo;informaci&oacute; esbiaixada&rdquo;. Em costa molt comprendre aquest discurs, sobretot perqu&egrave; el tracte institucional sempre ha estat correcte i en els millors termes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No crec en absolut que les tècniques de l’Estat espanyol hagin ocultat o filtrat informació a les Nacions Unides; al contrari, estic segur que no ha estat així</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>A qu&egrave; creu vost&egrave; que obeeix tanta insist&egrave;ncia a acabar una obra que posa en perill ni m&eacute;s ni menys que un Patrimoni de la Humanitat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que &eacute;s una decisi&oacute; que respon a una orientaci&oacute; pol&iacute;tica, no patrimonial. Crec que des de la Conselleria de Cultura s&rsquo;hauria d&rsquo;haver treballat m&eacute;s, s&rsquo;hauria d&rsquo;haver estat a l&rsquo;altura del que tenim entre mans; crec que el comprom&iacute;s internacional mereix una defensa molt m&eacute;s ferma del patrimoni hist&ograve;ric abans de parlar exclusivament de la seguretat de la carretera. Tots volem que la carretera sigui el m&eacute;s segura possible, per&ograve; tamb&eacute; volem una carretera raonable.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El passat mes d&rsquo;agost, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, es va adre&ccedil;ar per carta al president del Consell Insular, instant-lo a obeir les recomanacions de la UNESCO, cosa que va generar una onada de ren&uacute;ncies al Consell Cient&iacute;fic de la Menorca Talai&ograve;tica. Qu&egrave; opina d&rsquo;aquest episodi?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que la ren&uacute;ncia d&rsquo;Antoni Ferrer, que tamb&eacute; va ser alg&uacute; summament important en l&rsquo;elaboraci&oacute; de la candidatura tant el 2017 com el 2022, va ser un acte de gran coher&egrave;ncia. El mateix pens de la sortida de Cipriano Mar&iacute;n, que formava part del Consell Cient&iacute;fic, a la qual va seguir la ren&uacute;ncia de M&oacute;nica Luengo. Crec que han intentat fer la seva feina, cadasc&uacute; en el seu &agrave;mbit, i que finalment, en veure el rumb dels esdeveniments, han decidit mostrar el seu descontentament amb la manera com s&rsquo;est&agrave; gestionant aquest afer marxant.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/joaquim-pons-pont-amenaca-jaciment-patrimoni-humanitat-desobeeixen-unesco_1_12870255.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 27 Dec 2025 08:35:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5c510e7c-93c6-498d-8bec-1494d18dddca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133297.jpg" length="351501" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5c510e7c-93c6-498d-8bec-1494d18dddca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133297.jpg" type="image/jpeg" fileSize="351501" width="1536" height="864"/>
      <media:title><![CDATA[Joaquim Pons, contra el pont que amenaça un jaciment Patrimoni de la Humanitat: “Desobeeixen la UNESCO”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5c510e7c-93c6-498d-8bec-1494d18dddca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133297.jpg" width="1536" height="864"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,UNESCO,Menorca,Patrimonio de la Humanidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un historiador y arqueólogo, contra el puente que amenaza un yacimiento Patrimonio de la Humanidad: "Desobedecen a la UNESCO"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historiador-arqueologo-puente-amenaza-yacimiento-patrimonio-humanidad-desobedecen-unesco_1_12869712.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5c510e7c-93c6-498d-8bec-1494d18dddca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133297.jpg" width="1536" height="864" alt="Un historiador y arqueólogo, contra el puente que amenaza un yacimiento Patrimonio de la Humanidad: &quot;Desobedecen a la UNESCO&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Joaquim Pons rechaza los planes del PP de realizar unas obras cerca de dos navetas funerarias, a pesar de las advertencias reiteradas de la UNESCO de que esto pondría en peligro la protección de la Menorca Talayótica</p><p class="subtitle">El PP desobedece a la UNESCO y construirá un puente al lado de un yacimiento Patrimonio de la Humanidad</p></div><p class="article-text">
        Joaquim Pons Machado (Ma&oacute;, 1972) es historiador y arque&oacute;logo y una de las voces de referencia en el estudio y la defensa del patrimonio prehist&oacute;rico de Menorca. Es licenciado en Historia por la Universidad de Barcelona y doctor en Arqueolog&iacute;a Prehist&oacute;rica por la Universidad Aut&oacute;noma de Barcelona, donde obtuvo el doctorado con la tesis <em>&ldquo;Caracterizaci&oacute;n del espacio del h&aacute;bitat protohist&oacute;rico de la isla de Menorca: las casas de planta circular talay&oacute;ticas&rdquo;</em>, un trabajo clave para la comprensi&oacute;n de la arquitectura dom&eacute;stica y la organizaci&oacute;n del espacio en la Menorca talay&oacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        A lo largo de su trayectoria ha desarrollado una intensa labor de investigaci&oacute;n arqueol&oacute;gica sobre el terreno, participando en numerosos proyectos y excavaciones a lo largo y ancho de la isla, como el emblem&aacute;tico poblado de Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s, en Alaior, uno de los poblados talay&oacute;ticos m&aacute;s importantes del Mediterr&aacute;neo occidental. Ha sido t&eacute;cnico del &aacute;rea de Patrimonio del Consell Insular y es un engranaje clave para entender c&oacute;mo Menorca consigui&oacute; ser declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO, una denominaci&oacute;n que puede estar en peligro por el empe&ntilde;o del Consell Insular (PP) de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-desobedece-unesco-construira-puente-lado-yacimiento-patrimonio-humanidad_1_12749476.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">construir un puente al lado de dos navetas funerarias</a> de Rafal Rub&iacute; que forman parte del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/unesco-declara-nuevo-patrimonio-humanidad-son-talayots-tesoro-prehistorico-menorca_1_10522471.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">conjunto de yacimientos de la Menorca Talay&oacute;tica</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9074d731-52c3-4b84-b120-3d3f0108a4b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Talatí de Dalt, uno de los poblados prehistóricos más notables de la isla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Talatí de Dalt, uno de los poblados prehistóricos más notables de la isla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Arque&oacute;logo de formaci&oacute;n, tiene una larga trayectoria en el servicio de Patrimonio del Consell y especialmente en todo lo relacionado con la Menorca Talay&oacute;tica. &iquest;C&oacute;mo lleg&oacute; a integrar la elaboraci&oacute;n de la candidatura que consigui&oacute; la declaraci&oacute;n de Patrimonio de la Humanidad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es cierto que he participado de distintos proyectos, casi siempre vinculados al per&iacute;odo talay&oacute;tico, aunque tambi&eacute;n he formado parte de excavaciones e intervenciones con la Asociaci&oacute;n de Amigos del Museo de Menorca en lugares y per&iacute;odos diversos como Biniai Nou y otras.&nbsp;Sobre la Menorca Talay&oacute;tica, lo cierto es que todo comenz&oacute; en agosto de 2009, cuando tuvimos una reuni&oacute;n con la jefa del &aacute;rea de patrimonio del Institut Menorqu&iacute; d&rsquo;Estudis, Margarita Orfila, quien plante&oacute; que valdr&iacute;a la pena llevar la prehistoria de Menorca a ser considerada por la UNESCO como Patrimonio Mundial. Este proceso pas&oacute; del IME al Consell, que vot&oacute; en 2010 la candidatura y, cuando comenzamos a trabajar en serio en la candidatura, fue en 2012. Yo me ocup&eacute; de los primeros meses de la recopilaci&oacute;n de material documental y fui encargado de elaborar la primera fase de archivo de la candidatura, que dio como fruto la primera postulaci&oacute;n patrimonial de Menorca, que en 2017 no alcanz&oacute; los est&aacute;ndares necesarios para ser reconocida por UNESCO.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; opini&oacute;n le merece </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/polemico-informe-conflictos-intereses-ponen-jaque-yacimiento-patrimonio-humanidad-menorca_1_12468693.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la renovada intenci&oacute;n del Consell de realizar las obras de Rafal Rub&iacute;</strong></a><strong>, a pesar de las indicaciones de la UNESCO y qu&eacute; consecuencias cree que esto podr&iacute;a acarrear?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A m&iacute; personalmente no me gusta nada la idea. No creo que sea un cruce que necesite un despliegue tan colosal y estoy convencido de que, en todo caso, existen alternativas que generan mucho menos impacto en el territorio. Hay algo central que tener en cuenta cuando hablamos de un bien declarado Patrimonio de la Humanidad &ndash;algo que fue oportunamente se&ntilde;alado en la primera candidatura de Menorca en 2017&ndash;, que es la articulaci&oacute;n con el entorno: no hay patrimonializaci&oacute;n solamente a partir de los monumentos, sino a partir de la inclusi&oacute;n de &eacute;stos con el medio, con el territorio que los envuelve. Ese es el quid de la cuesti&oacute;n: si se termina de construir el puente, la modificaci&oacute;n del paisaje que envuelve a las navetas de Rafal Rub&iacute; ser&aacute; muy significativa.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si se termina de construir el puente, la modificación del paisaje que envuelve a las navetas de Rafal Rubí será muy significativa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una intervenci&oacute;n de esta naturaleza atenta contra lo que llamamos Valor Universal Excepcional, que es requisito y condici&oacute;n para acceder al estatus de Patrimonio de la Humanidad. M&aacute;s all&aacute; de que en el caso de la Menorca Talay&oacute;tica hay nueve componentes que integran el bien patrimonial, es inobjetable que el VUE se ver&iacute;a afectado por las obras, quiz&aacute;s no en el global, pero s&iacute; habr&aacute;, de forma indiscutible, una afectaci&oacute;n en el tramo de Rafal Rub&iacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, hay que tener presente que cuando un territorio, bien o monumento solicita integrar la lista de Patrimonio de la Humanidad, se compromete a velar por el VUE, adquiriendo un compromiso con la UNESCO de protecci&oacute;n de este patrimonio cultural, material y territorial. Somos nosotros quienes hemos solicitado acceso a esta consideraci&oacute;n internacional, no podemos tirarlo por tierra a la primera de cambio por una obra vial.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No me gusta nada la idea [de construir un puente cerca de las navetas funerarias de Rafal Rubí]. Hemos adquirido un compromiso con la UNESCO de protección de este patrimonio cultural, material y territorial</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Existen posibilidades de que la UNESCO retire la declaraci&oacute;n de Patrimonio a Menorca si el Consell Insular decide, pese a todo, concluir las obras del Puente de Rafal Rub&iacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No es tan sencillo. La Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO se abri&oacute; en 1978 y en la actualidad re&uacute;ne m&aacute;s de 1.300 bienes en todo el mundo. En todo ese periodo, solo cuatro han entrado y salido de la lista, lo que demuestra que se trata de una medida extraordinaria. No es imposible, pero s&iacute; altamente excepcional. Uno de los casos m&aacute;s conocidos es el del puerto de Liverpool, que fue expulsado debido a la ejecuci&oacute;n de un gran proyecto urban&iacute;stico que alteraba su Valor Universal Excepcional.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No es imposible [que la Menorca Talayótica pierda la condición de Patrimonio de la Humanidad], pero sí altamente excepcional. La Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO se abrió en 1978 y en la actualidad reúne más de 1.300 bienes en todo el mundo. En todo ese periodo, solo cuatro han entrado y salido de la lista</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb7f2060-27b6-4836-b3a7-3ec667fa193e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las navetas de Rafal Rubí datada en más de 2.500 años de antigüedad, situada a 30 metros del puente donde el Consell Insular pretende reiniciar la obra vial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las navetas de Rafal Rubí datada en más de 2.500 años de antigüedad, situada a 30 metros del puente donde el Consell Insular pretende reiniciar la obra vial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En cualquier caso, la expulsi&oacute;n constituye una decisi&oacute;n extrema. Dentro de la UNESCO existe un paso intermedio, que es la inclusi&oacute;n en la Lista del Patrimonio Mundial en Peligro. Se trata de un registro en el que se incorporan aquellos lugares que, por distintos motivos, se consideran amenazados, y en el que se identifican claramente los riesgos a los que est&aacute;n expuestos, con el objetivo de que dichos da&ntilde;os potenciales puedan corregirse o evitarse. Lo que la UNESCO pretende se&ntilde;alar con este mecanismo &mdash;y en el caso de Menorca resulta evidente&mdash; es una advertencia clara: hay que extremar la cautela, evitar intervenciones irreversibles y evaluar todas las alternativas disponibles.
    </p><p class="article-text">
        Ese es precisamente mi principal temor: teniendo en cuenta los millones de euros invertidos y el despliegue de medios, licitaciones, maquinaria y recursos asociados, existe un riesgo real de que la construcci&oacute;n genere el da&ntilde;o irreversible al que se refiere la UNESCO. Concretamente, nos enfrentamos a la posibilidad de que en febrero o marzo comiencen las obras y, una vez construido el puente, el impacto sobre el patrimonio dif&iacute;cilmente podr&aacute; revertirse.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nos enfrentamos a la posibilidad de que en febrero o marzo comiencen las obras y, una vez construido el puente, el impacto sobre el patrimonio difícilmente podrá revertirse</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Si esto llegara a suceder, habr&aacute; que observar cu&aacute;l es la reacci&oacute;n del organismo internacional, ya que estar&iacute;amos ante un caso pr&aacute;cticamente in&eacute;dito: ser&iacute;a la primera vez que la UNESCO emite varios informes con recomendaciones muy claras que son deliberada y reiteradamente deso&iacute;das por las administraciones responsables de velar por la protecci&oacute;n del patrimonio.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Conviene recordar la secuencia de hechos. En 2023, la UNESCO remiti&oacute; sus recomendaciones al Consell, sugiriendo la retirada de las obras del puente o la b&uacute;squeda de una alternativa. La respuesta del gobierno fue una Evaluaci&oacute;n de Impacto Patrimonial elaborada por una entidad privada, en la que se planteaban distintos escenarios para concluir la obra. En 2024, ICOMOS, el organismo consultor de la UNESCO en Espa&ntilde;a, se&ntilde;al&oacute; que dicha evaluaci&oacute;n no era solvente. Finalmente, en noviembre de 2025, se hizo p&uacute;blico un nuevo informe de la UNESCO en el que se indica de manera inequ&iacute;voca que deben retirarse los restos de la obra y que se dar&aacute; seguimiento a estas consideraciones a finales del pr&oacute;ximo 2026. Insisto, el riesgo es evidente: si en marzo del pr&oacute;ximo a&ntilde;o las obras ya estuvieran finalizadas, el da&ntilde;o estar&iacute;a consumado.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; consecuencias dir&iacute;a que tiene en t&eacute;rminos institucionales finalizar las obras a pesar de las indicaciones?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En primer lugar, creo que es el Consell Insular la instituci&oacute;n m&aacute;s afectada, pero tambi&eacute;n el estado Espa&ntilde;ol que, habiendo adquirido el compromiso frente a las Naciones Unidas de cuidar y proteger un patrimonio determinado no lo hace, a pesar de las muchas advertencias indicaciones y sugerencias que ha recibido.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Se supone que la de Menorca hab&iacute;a sido una candidatura mod&eacute;lica, tanto por c&oacute;mo se hab&iacute;a tramitado como por los compromisos adquiridos en t&eacute;rminos territoriales y ambientales, y ahora vemos que apenas puesta en marcha la gesti&oacute;n efectiva del Patrimonio Mundial se pone en peligro tras s&oacute;lo dos a&ntilde;os de la declaraci&oacute;n. Tenemos una responsabilidad frente al mundo y respondemos desobedeciendo reiteradamente a la UNESCO.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_50p_1050785.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_50p_1050785.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_75p_1050785.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_75p_1050785.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_default_1050785.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_default_1050785.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38552e78-61ab-40ec-8bf5-f92fae724c22_16-9-aspect-ratio_default_1050785.jpg"
                    alt="Naveta des Tudons, el monumento funerario más conocido de Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Naveta des Tudons, el monumento funerario más conocido de Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>El pasado mes de noviembre el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, declar&oacute; que la UNESCO ha recibido &ldquo;informaci&oacute;n sesgada&rdquo; y que el organismo no ha tenido acceso a &ldquo;toda la documentaci&oacute;n&rdquo; sobre el impacto patrimonial de las obras &iquest;Qu&eacute; opini&oacute;n le merecen estas declaraciones?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Por un lado, quiero se&ntilde;alar que, si desde el Consell Insular se presentara realmente un informe que indicara que el impacto patrimonial sobre las navetas es m&iacute;nimo, que dicho impacto es reversible y que los VUE no se ven afectados, estoy convencido de que la UNESCO no pondr&iacute;a ninguna objeci&oacute;n a la realizaci&oacute;n del puente. Sin embargo, eso no es lo que est&aacute; ocurriendo.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el argumento relativo a una supuesta falta de informaci&oacute;n me resulta extra&ntilde;o. Es cierto que ya no formo parte del servicio t&eacute;cnico de patrimonio del Consell, pero cuando particip&eacute; en &eacute;l, todos los informes se remit&iacute;an desde el Consell al Ministerio de Cultura, que actuaba como intermediario ante la UNESCO. No creo en absoluto que las t&eacute;cnicas del Estado espa&ntilde;ol hayan ocultado o filtrado informaci&oacute;n a Naciones Unidas; al contrario, estoy seguro de que no ha sido as&iacute;. El se&ntilde;or conseller sabr&aacute; por qu&eacute; sostiene ese planteamiento. En cualquier caso, habr&iacute;a que esclarecer qu&eacute; documentaci&oacute;n present&oacute; exactamente el Consell o a qu&eacute; documentos concretos se refiere cuando habla de &ldquo;informaci&oacute;n sesgada&rdquo;. Me cuesta mucho comprender ese discurso, sobre todo porque el trato institucional siempre ha sido correcto y en los mejores t&eacute;rminos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No creo en absoluto que las técnicas del Estado español hayan ocultado o filtrado información a Naciones Unidas; al contrario, estoy seguro de que no ha sido así</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;A qu&eacute; cree usted que obedece tanta insistencia en terminar una obra que pone en peligro nada menos que un Patrimonio de la Humanidad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que es una decisi&oacute;n que responde a una orientaci&oacute;n pol&iacute;tica, no patrimonial. Creo que desde la Conselleria de Cultura se deber&iacute;a haber trabajado m&aacute;s, se deber&iacute;a haber estado a la altura de lo que tenemos entre manos, creo que el compromiso internacional amerita una defensa mucho m&aacute;s f&eacute;rrea del patrimonio hist&oacute;rico, antes de hablar exclusivamente de la seguridad de la carretera. Todos queremos que la carretera sea lo m&aacute;s segura posible, pero tambi&eacute;n queremos una carretera razonable.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>El pasado mes de agosto, el ministro de Cultura, Ernest Urtasun, se dirigi&oacute; por carta al presidente del Consell Insular, inst&aacute;ndole a obedecer las recomendaciones de la UNESCO, lo cual gener&oacute; una ola de renuncias en el Consell Cient&iacute;fic de la Menorca Talay&oacute;tica &iquest;Qu&eacute; opina de ese episodio?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que la renuncia de Antoni Ferrer, que tambi&eacute;n fue alguien sumamente importante en la elaboraci&oacute;n de la candidatura tanto en 2017 como en 2022, fue un acto de suma coherencia. Lo mismo pienso de la salida de Cipriano Mar&iacute;n, que integraba el Consell Cient&iacute;fic, a la que sucedi&oacute; la renuncia de M&oacute;nica Luengo. Creo que han intentado hacer su trabajo cada uno en su &aacute;rea y que, finalmente, al ver el rumbo de los acontecimientos, han decidido mostrar su descontento con c&oacute;mo se est&aacute; gestionando este asunto y&eacute;ndose.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historiador-arqueologo-puente-amenaza-yacimiento-patrimonio-humanidad-desobedecen-unesco_1_12869712.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 26 Dec 2025 20:26:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5c510e7c-93c6-498d-8bec-1494d18dddca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133297.jpg" length="351501" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5c510e7c-93c6-498d-8bec-1494d18dddca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133297.jpg" type="image/jpeg" fileSize="351501" width="1536" height="864"/>
      <media:title><![CDATA[Un historiador y arqueólogo, contra el puente que amenaza un yacimiento Patrimonio de la Humanidad: "Desobedecen a la UNESCO"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5c510e7c-93c6-498d-8bec-1494d18dddca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133297.jpg" width="1536" height="864"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,UNESCO,Menorca,Patrimonio de la Humanidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ignasi Ponsetí, el metge espanyol que va assistir les últimes hores de Lev Trotski]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ignasi-ponseti-metge-espanyol-assistir-les-ultimes-hores-lev-trotski_1_12869709.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1940517c-131f-4dbf-b31f-d6199cf54e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133245.jpg" width="637" height="358" alt="Ignasi Ponsetí, el metge espanyol que va assistir les últimes hores de Lev Trotski"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 1940, l’equip de seguretat del revolucionari va demanar al doctor que els acompanyàs immediatament: un dels presumptes col·laboradors del polític li havia colpejat violentament la part posterior del cap. El menorquí va ser capità metge de l’Exèrcit Republicà i creador del famós ‘mètode Ponsetí’</p><p class="subtitle">Es fa públic el piolet utilitzat per l'espanyol que va matar Lev Trotski el 1940</p></div><p class="article-text">
        Feia un fred inusual a la matinada del 23 de maig de 1940, quan el general Leandro S&aacute;nchez Salazar, acabat de nomenar cap del Servei Secret de M&egrave;xic, es va despertar sobresaltat per una trucada telef&ograve;nica. &ldquo;Han intentat matar Trotski&rdquo;, va dir una veu amb to marcial. El subinspector Galindo deixava entreveure una certa excitaci&oacute; en la veu. Tot seguit va passar a detallar l&rsquo;intens foc creuat de metralladores port&agrave;tils i d&rsquo;artefactes explosius i incendiaris amb qu&egrave; &ndash;contra tot pron&ograve;stic&ndash; els atacants no havien aconseguit acabar amb la vida del vell revolucionari ni amb la de la seva dona, Nat&agrave;lia Sedova. &ldquo;Tots dos han sortit il&middot;lesos. Nom&eacute;s el n&eacute;t de don Le&oacute;n, Esteban Volkov, ha resultat ferit al tal&oacute; per una esquirla de metralla&rdquo;, va concloure el policia. Mentre el seu subordinat li descrivia els fets, el general va aconseguir vestir-se i pujar al seu vehicle, un vell Chevrolet Deluxe negre, que va arrencar a tota velocitat per l&rsquo;avinguda Insurgentes en direcci&oacute; a Coyoac&aacute;n. Eren les 4.30 de la matinada.
    </p><p class="article-text">
        Exactament un any abans de l&rsquo;atac a la casa dels Trotski, a la localitat d&rsquo;Olot, a pocs quil&ograve;metres de la frontera catalana amb Fran&ccedil;a, el jove capit&agrave; del cos de metges voluntaris republicans Ignasi Ponset&iacute; Vives intentava evacuar els &uacute;ltims ferits del front de Barcelona. Malgrat la seva joventut, el metge s&rsquo;havia guanyat &agrave;mpliament el respecte dels seus col&middot;legues i dels nombrosos ferits al seu c&agrave;rrec, que en el millor dels casos aconseguien travessar la frontera en carros precaris tirats per mules, fugint dels sublevats. Nascut a Ciutadella de Menorca el 1914, Ponset&iacute; es convertiria anys despr&eacute;s en un dels traumat&ograve;legs m&eacute;s prestigiosos del m&oacute;n, en part gr&agrave;cies a l&rsquo;experi&egrave;ncia adquirida com a metge militar durant la guerra.
    </p><p class="article-text">
        La Guerra Civil s&rsquo;accelerava, de manera desordenada i ca&ograve;tica, cap al seu desenlla&ccedil;, i amb la derrota republicana s&rsquo;apagava l&rsquo;&uacute;ltim al&egrave; de l&rsquo;Espanya republicana. L&rsquo;escriptora i acad&egrave;mica valenciana Helena Percas, companya sentimental de Ponset&iacute;, evoca aquells darrers dies a les seves mem&ograve;ries: &ldquo;Pocs dies abans del final, Barcelona havia quedat pr&agrave;cticament indefensa; les tropes feixistes avan&ccedil;aven amb tancs i aviaci&oacute; davant unes forces republicanes ja escasses, mal armades i desmoralitzades&rdquo;. Percas explica que, a comen&ccedil;aments de 1939, amb prou feines quedaven dos combois sanitaris operatius a la zona oriental de la ciutat. &ldquo;Al personal militar i als civils vinculats als serveis sanitaris se&rsquo;ls va oferir la possibilitat d&rsquo;exiliar-se a Fran&ccedil;a; la sortida estava prevista per a la nit del 30 de gener&rdquo;, assenyala l&rsquo;escriptora, que acompanyaria Ponset&iacute; durant els seus avatars a l&rsquo;exili.
    </p><p class="article-text">
        Aquella mateixa matinada, el capit&agrave; metge Mois&egrave;s Broggi Vall&egrave;s, cap de cirurgia de l&rsquo;equip sanitari de les Brigades Internacionals en qu&egrave; servia Ponset&iacute;, va negociar la rendici&oacute; amb les forces feixistes amb la condici&oacute; que els pacients ferits no serien executats. Tanmateix, els metges i voluntaris amb milit&agrave;ncia pol&iacute;tica van quedar exclosos d&rsquo;aquesta protecci&oacute; i es van enfrontar a les repres&agrave;lies de les tropes franquistes.
    </p><p class="article-text">
        El menorqu&iacute; sabia que no hi hauria compassi&oacute; per als &ldquo;rojos&rdquo; i que, si era detingut, molt probablement passaria la resta de la seva vida a la pres&oacute; o aniria directament davant l&rsquo;escamot d&rsquo;afusellament. L&rsquo;historiador Bep Portella, autor d&rsquo;una biografia sobre el c&egrave;lebre metge, explica que &ldquo;com a capit&agrave; de l&rsquo;Ex&egrave;rcit Republic&agrave; i voluntari durant tres anys en diferents fronts, el doctor Ponset&iacute; temia l&rsquo;empresonament o alguna cosa pitjor, per la qual cosa va decidir exiliar-se travessant la frontera francesa el 4 de febrer de 1939&rdquo;. Segons assenyala l&rsquo;acad&egrave;mic menorqu&iacute;, els metges voluntaris que es van sumar a defensar la rep&uacute;blica dins les files de l&rsquo;Ex&egrave;rcit Popular &ldquo;van ser m&eacute;s de 3.000, entre els quals hi havia tres coronels metges, 48 comandants i 294 capitans. Durant la guerra, 165 metges van ser assassinats a la zona nacional, i uns altres 103 serien afusellats a Espanya entre 1939 i 1944&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Com a capità de l’Exèrcit Republicà i voluntari durant tres anys en diferents fronts, el doctor Ponsetí temia l’empresonament o alguna cosa pitjor, per la qual cosa va decidir exiliar-se travessant la frontera francesa el 4 de febrer de 1939</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bep Portella</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Militants trotskistes mexicans custodien el fèretre del revolucionari després del seu assassinat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Militants trotskistes mexicans custodien el fèretre del revolucionari després del seu assassinat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els metges de Trotski al M&egrave;xic de C&aacute;rdenas</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;un pen&oacute;s pas pels Alps francesos, Ponset&iacute; es va establir a B&egrave;ziers, on va romandre diversos mesos amagat, prestant servei en petits pobles de la Bretanya francesa. All&agrave; va atendre ferits i exiliats que continuaven arribant des de la frontera pirinenca, amb uns recursos m&egrave;dics escass&iacute;ssims. Va curar membres congelats, gangrenes en diferents fases de descomposici&oacute;, febres tifoides, tos ferina i nombrosos casos de trastorns mentals derivats d&rsquo;anys de pen&uacute;ria, guerra i, finalment, derrota. Tot i que la guerra a Espanya havia acabat, l&rsquo;ombra del feixisme ja s&rsquo;estenia per tota Europa.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context va rebutjar una oferta per incorporar-se com a metge a l&rsquo;ex&egrave;rcit franc&egrave;s i combatre l&rsquo;Alemanya nazi. Va decidir, en canvi, acollir-se a l&rsquo;hospitalitat del president L&aacute;zaro C&aacute;rdenas, que va obrir les portes de M&egrave;xic al m&eacute;s destacat de la intel&middot;lectualitat republicana. Aix&iacute;, el 27 de juliol de 1939, Ignasi Ponset&iacute; va arribar a Veracruz a bord del vapor <em>M&eacute;xique</em>. Posteriorment, el metge menorqu&iacute; es va instal&middot;lar a la ciutat sagrada dels <em>nahues</em> i, amb ajuda econ&ograve;mica del Servei d&rsquo;Evacuaci&oacute; de Refugiats Espanyols, va aconseguir obrir una petita farm&agrave;cia a Juchitepec, als afores de Ciutat de M&egrave;xic. All&agrave; va entrar en contacte amb altres exiliats i va fer amistat amb el doctor Juan Farill, metge personal de Frida Kahlo i especialista en medicina ortop&egrave;dica, que exerciria una influ&egrave;ncia decisiva en la seva carrera posterior en aquella disciplina.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Després d’un penós pas pels Alps francesos, Ponsetí es va establir a França i va atendre ferits i exiliats que continuaven arribant des de la frontera amb uns recursos mèdics escassíssims. Més tard va arribar a Mèxic. Allà va entrar en contacte amb altres exiliats i va fer amistat amb el metge de Frida Kahlo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Wenceslau Dutrem era un metge de Barcelona, simpatitzant del PSUC, que es va exiliar despr&eacute;s de prestar serveis com a metge al Front d&rsquo;Arag&oacute;. Com tants altres, va arribar a M&egrave;xic despr&eacute;s de la guerra i, amb el temps, es va convertir en un important enlla&ccedil; per als nouvinguts. Va ser membre actiu de la Mutual dels Metges de Catalunya i Balears i un dels principals impulsors de la Borsa del Metge Catal&agrave; a M&egrave;xic, una xarxa de suport professional per a exiliats. D&rsquo;aquesta manera, despr&eacute;s de con&egrave;ixer Ignasi Ponset&iacute; i l&rsquo;ortopedista Juan Farill, va acabar exercint com a metge de cap&ccedil;alera de Lev Trotski, especialment a causa de les seves inclinacions pol&iacute;tiques, que van passar de la socialdemocr&agrave;cia catalanista al quart-internacionalisme furi&oacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El despatx on Lev Trotski va treballar durant els seus últims dies de vida va ser també el lloc on va ser brutalment agredit"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El despatx on Lev Trotski va treballar durant els seus últims dies de vida va ser també el lloc on va ser brutalment agredit                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El pati de la casa on van viure Lev Trotski i la seva esposa, Natàlia Sedova, continua ple de garites de seguretat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El pati de la casa on van viure Lev Trotski i la seva esposa, Natàlia Sedova, continua ple de garites de seguretat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i que no va ser el metge de cap&ccedil;alera dels Trotski, Ponset&iacute; era sovint consultat pels seus col&middot;legues en mat&egrave;ria sanit&agrave;ria i fins i tot va arribar a fer una revisi&oacute; m&egrave;dica a qui havia estat cap de la Gu&agrave;rdia Roja. &ldquo;El vell revolucionari vivia en un complex fortament custodiat, que ocupava tota una illa de cases al carrer Viena, al costat del riu Churubusco. Durant la meva visita li vaig fer un examen m&egrave;dic i recordo que em va donar una forta encaixada de mans, com si volgu&eacute;s iniciar una lluita&rdquo;, va escriure Ponset&iacute; en una carta adre&ccedil;ada al seu germ&agrave; Miquel, recollida a la biografia publicada per l&rsquo;historiador menorqu&iacute; Bep Portella.
    </p><p class="article-text">
        Havien passat tres mesos de l&rsquo;atac amb explosius a la casa dels Trotski i el general S&aacute;nchez Salazar encara no tenia una hip&ograve;tesi clara sobre qui havia organitzat l&rsquo;assalt. Dubtava entre un autoatemptat amb finalitats propagand&iacute;stiques i la versi&oacute; que l&rsquo;antic comissari de Guerra de l&rsquo;URSS li havia donat des del principi: que els responsables eren els membres m&eacute;s destacats del Partit Comunista Mexic&agrave;, entre els quals es trobava el fam&oacute;s muralista i pintor David Alfaro Siqueiros. El temps li donaria la ra&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El 20 d&rsquo;agost de 1940, un cotxe es va aturar davant la farm&agrave;cia d&rsquo;Ignasi Ponset&iacute; i un membre de l&rsquo;equip de seguretat de Trotski li va demanar que els acompany&agrave;s immediatament, al&middot;legant una emerg&egrave;ncia. En arribar a la resid&egrave;ncia, va trobar el lloc envoltat per un centenar de policies, militars i membres del servei secret mexic&agrave;. Se li va informar que un dels presumptes col&middot;laboradors de Trotski l&rsquo;havia colpejat violentament a la part posterior del cap amb un piolet.
    </p><p class="article-text">
        Tot i que es va considerar la possibilitat d&rsquo;una trepanaci&oacute; per salvar-li la vida, l&rsquo;operaci&oacute; es va endarrerir tant que el vell revolucionari d&rsquo;origen ucra&iuml;n&egrave;s va morir poc despr&eacute;s de l&rsquo;atac. L&rsquo;agressor, un agent estalinista d&rsquo;origen catal&agrave; anomenat Ramon Mercader, va ser detingut i posat a disposici&oacute; de la just&iacute;cia mexicana. Les autoritats van sol&middot;licitar a Ponset&iacute; que realitz&agrave;s l&rsquo;aut&ograve;psia assistint el doctor Dutrem. &ldquo;El cos jeia sobre el llit en un bassal de sang, amb el rostre i el cap completament coberts. En agafar-li la m&agrave;, vaig comprovar r&agrave;pidament que no hi havia signes vitals i vaig confirmar la causa de la mort: un traumatisme directe al cervell&rdquo;, va comentar el mateix Ponset&iacute; en una carta.
    </p><p class="article-text">
        Segons expliquen alguns descendents del doctor Dutrem, mentre la policia s&rsquo;enduia Mercader cap a la pres&oacute; on passaria 20 anys empresonat, l&rsquo;agent sovi&egrave;tic es va adre&ccedil;ar al metge de Trotski en un catal&agrave; perfecte i li va dir: &ldquo;Doctor, ajudi&rsquo;m si us plau&rdquo;. A la qual cosa Dutrem va respondre, potser endevinant el pes hist&ograve;ric del que acabava de succeir: &ldquo;Catal&agrave; havies de ser, fill de puta?&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entrada a la biblioteca de la casa de Coyoacán, on treballaven els col·laboradors de Trotski"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entrada a la biblioteca de la casa de Coyoacán, on treballaven els col·laboradors de Trotski                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La tomba del revolucionari ocupa el centre del pati, on descansa al costat de la seva esposa i del seu nét"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La tomba del revolucionari ocupa el centre del pati, on descansa al costat de la seva esposa i del seu nét                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Universitat d&rsquo;Iowa i el m&egrave;tode Ponset&iacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la seva estada a M&egrave;xic, el doctor Ponset&iacute; va decidir emigrar als Estats Units, on viuria la resta de la seva vida i on es dedicaria plenament a l&rsquo;ortop&egrave;dia pedi&agrave;trica, &agrave;mbit en qu&egrave; va desenvolupar la part m&eacute;s decisiva de la seva carrera m&egrave;dica. A la Universitat d&rsquo;Iowa, instituci&oacute; a la qual va romandre vinculat durant d&egrave;cades i on acabaria convertint-se en una figura de refer&egrave;ncia mundial, va trobar l&rsquo;entorn acad&egrave;mic i cl&iacute;nic que li va permetre combinar la recerca amb una mirada cr&iacute;tica cap als procediments quir&uacute;rgics &ndash;potser una her&egrave;ncia de les moltes cirurgies que va haver de realitzar durant els seus anys com a metge de guerra&ndash; per al tractament del <em>peu bot</em>, una afecci&oacute; infantil que afecta 1 de cada 1.000 nadons arreu del m&oacute;n cada any, segons dades de la Iniciativa Mundial per al Peu Bot. Des de molt aviat, Ponset&iacute; va mostrar una preocupaci&oacute; constant per les conseq&uuml;&egrave;ncies a llarg termini d&rsquo;aquestes intervencions en infants, especialment pel que fa al dolor cr&ograve;nic i la p&egrave;rdua de mobilitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_50p_1133250.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_50p_1133250.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_75p_1133250.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_75p_1133250.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_default_1133250.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_default_1133250.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_default_1133250.jpg"
                    alt="El metge va ser el creador del famós &#039;mètode Ponsetí&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El metge va ser el creador del famós &#039;mètode Ponsetí&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En aquest context va desenvolupar el que avui es coneix com el <em>m&egrave;tode Ponset&iacute;</em> per al tractament del peu bot cong&egrave;nit: una t&egrave;cnica revolucion&agrave;ria basada en manipulacions suaus, enguixats seriats i una intervenci&oacute; quir&uacute;rgica m&iacute;nima que permet corregir aquesta malformaci&oacute; amb un alt grau d&rsquo;efic&agrave;cia. Davant les cirurgies extenses que predominaven en l&rsquo;&egrave;poca, el seu m&egrave;tode demostrava que era possible corregir la deformitat respectant l&rsquo;anatomia i el creixement natural del peu. Els resultats cl&iacute;nics, inicialment rebuts amb escepticisme per la comunitat m&egrave;dica, es van acabar imposant per la seva efic&agrave;cia, el baix &iacute;ndex de recaigudes i la millora substancial en la qualitat de vida dels pacients. Amb el pas dels anys, el m&egrave;tode Ponset&iacute; s&rsquo;ha convertit en l&rsquo;est&agrave;ndard de refer&egrave;ncia internacional i avui s&rsquo;aplica en hospitals i programes de salut p&uacute;blica de tot el m&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;etapa final de la seva vida, Ponset&iacute; va ser testimoni del reconeixement global de la seva tasca, sense abandonar mai una actitud discreta i profundament humanista envers la medicina. Va continuar vinculat a la Universitat d&rsquo;Iowa fins a una edat molt avan&ccedil;ada, supervisant investigacions, formant noves generacions d&rsquo;especialistes i promovent la difusi&oacute; del m&egrave;tode en pa&iuml;sos amb menys recursos. Va morir l&rsquo;any 2009, als 95 anys.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ignasi-ponseti-metge-espanyol-assistir-les-ultimes-hores-lev-trotski_1_12869709.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 26 Dec 2025 10:04:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1940517c-131f-4dbf-b31f-d6199cf54e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133245.jpg" length="90254" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1940517c-131f-4dbf-b31f-d6199cf54e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133245.jpg" type="image/jpeg" fileSize="90254" width="637" height="358"/>
      <media:title><![CDATA[Ignasi Ponsetí, el metge espanyol que va assistir les últimes hores de Lev Trotski]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1940517c-131f-4dbf-b31f-d6199cf54e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133245.jpg" width="637" height="358"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,República,Unión Soviética]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ignasi Ponsetí, el médico español que asistió a las últimas horas de León Trotski]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ignasi-ponseti-medico-espanol-asistio-ultimas-horas-leon-trotski_1_12866394.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1940517c-131f-4dbf-b31f-d6199cf54e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133245.jpg" width="637" height="358" alt="Ignasi Ponsetí, el médico español que asistió a las últimas horas de León Trotski"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En 1940, el equipo de seguridad del revolucionario pidió al doctor que los acompañara de inmediato: uno de los presuntos colaboradores del político le había golpeado violentamente en la parte posterior de la cabeza. El menorquín fue capitán médico del Ejército Republicano y creador del famoso 'método Ponsetí'</p><p class="subtitle">Sale a la luz el piolet utilizado por el español que mató a León Trotski en 1940</p></div><p class="article-text">
        Hac&iacute;a un fr&iacute;o inusual en la madrugada del 23 de mayo de 1940, cuando el general Leandro S&aacute;nchez Salazar, reci&eacute;n nombrado jefe del Servicio Secreto de M&eacute;xico, despert&oacute; sobresaltado por una llamada telef&oacute;nica. &ldquo;Intentaron matar a Trotski&rdquo;, dijo una voz con tono marcial. El subinspector Galindo dejaba entrever cierta excitaci&oacute;n en su voz. Acto seguido pas&oacute; a detallar el profuso fuego cruzado de ametralladoras port&aacute;tiles y artefactos explosivos e incendiarios con los que &ndash;a pesar de lo esperable&ndash; los atacantes no hab&iacute;an logrado terminar con la vida del viejo revolucionario y de su mujer, Natalia Sedova. &ldquo;Ambos salieron ilesos. S&oacute;lo el nieto de don Le&oacute;n, Esteban Volkov, ha resultado herido en un tal&oacute;n por una esquirla de metralla&rdquo;, concluy&oacute; el polic&iacute;a. Mientras su subalterno le describ&iacute;a el suceso, el general alcanz&oacute; a vestirse y abordar su veh&iacute;culo, un viejo Chevrolet Deluxe negro, que arranc&oacute; a toda velocidad por avenida Insurgentes rumbo a Coyoac&aacute;n. Eran las 4:30 de la madrugada.
    </p><p class="article-text">
        Exactamente un a&ntilde;o antes del ataque a la casa de los Trotski, en la localidad de Olot, a pocos kil&oacute;metros de la frontera catalana con Francia, el joven capit&aacute;n del cuerpo de m&eacute;dicos voluntarios republicanos Ignasi Ponset&iacute; Vives trataba de evacuar a los &uacute;ltimos heridos del frente de Barcelona. Pese a su juventud, el m&eacute;dico se hab&iacute;a ganado sobradamente el respeto de sus colegas y de los numerosos heridos a su cargo, que en el mejor de los casos lograban cruzar la frontera en precarios carros tirados por mulas, huyendo de los sublevados. Nacido en Ciutadella de Menorca en 1914, Ponset&iacute; se convertir&iacute;a a&ntilde;os despu&eacute;s en uno de los traumat&oacute;logos m&aacute;s prestigiosos del mundo, en parte gracias a la experiencia adquirida como m&eacute;dico militar durante la guerra.
    </p><p class="article-text">
        La Guerra Civil se precipitaba, de forma desordenada y ca&oacute;tica, hacia su desenlace, y con la derrota republicana se apagaba el &uacute;ltimo aliento de la Espa&ntilde;a republicana. La escritora y acad&eacute;mica valenciana Helena Percas, compa&ntilde;era sentimental de Ponset&iacute;, evoca aquellos d&iacute;as finales en sus memorias: &ldquo;Pocos d&iacute;as antes del final, Barcelona hab&iacute;a quedado pr&aacute;cticamente indefensa; las tropas fascistas avanzaban con tanques y aviaci&oacute;n frente a unas fuerzas republicanas ya escasas, mal armadas y desmoralizadas&rdquo;. Percas explica que, a comienzos de 1939, apenas quedaban dos convoyes sanitarios operativos en la zona oriental de la ciudad. &ldquo;Al personal militar y a los civiles vinculados a los servicios sanitarios se les ofreci&oacute; la posibilidad de exiliarse a Francia; la salida estaba prevista para la noche del 30 de enero&rdquo;, se&ntilde;ala la escritora que acompa&ntilde;ar&iacute;a a Ponset&iacute; durante sus avatares en el exilio.
    </p><p class="article-text">
        Esa misma madrugada, el capit&aacute;n m&eacute;dico Mois&egrave;s Broggi Vall&egrave;s, jefe de cirug&iacute;a del equipo sanitario de las Brigadas Internacionales en el que serv&iacute;a Ponset&iacute;, negoci&oacute; la rendici&oacute;n con las fuerzas fascistas bajo la condici&oacute;n de que los pacientes heridos no ser&iacute;an ejecutados. Sin embargo, los m&eacute;dicos y voluntarios con militancia pol&iacute;tica quedaron excluidos de esta protecci&oacute;n y se enfrentaron a las represalias de las tropas franquistas.
    </p><p class="article-text">
        El menorqu&iacute;n sab&iacute;a que no habr&iacute;a cuartel para &ldquo;los rojos&rdquo; y que, de ser detenido, muy probablemente pasar&iacute;a el resto de su vida en la c&aacute;rcel o ir&iacute;a directo al pared&oacute;n de fusilamiento. El historiador Bep Portella, autor de una biograf&iacute;a sobre el c&eacute;lebre m&eacute;dico, explica que, &ldquo;como capit&aacute;n del Ej&eacute;rcito Republicano y voluntario durante tres a&ntilde;os en distintos frentes, el doctor Ponset&iacute; tem&iacute;a el encarcelamiento o algo peor, por lo que decidi&oacute; exiliarse cruzando la frontera francesa el 4 de febrero de 1939&rdquo;. Seg&uacute;n se&ntilde;ala el acad&eacute;mico menorqu&iacute;n, los m&eacute;dicos voluntarios que se sumaron a defender la rep&uacute;blica dentro de las filas del Ej&eacute;rcito Popular &ldquo;fueron m&aacute;s de 3.000, entre los que se contaban tres coroneles m&eacute;dicos, 48 mayores y 294 capitanes. Durante la guerra, 165 m&eacute;dicos fueron asesinados en la zona nacional, y otros 103 ser&iacute;an fusilados en Espa&ntilde;a entre 1939 y 1944&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Como capitán del Ejército Republicano y voluntario durante tres años en distintos frentes, el doctor Ponsetí temía el encarcelamiento o algo peor, por lo que decidió exiliarse cruzando la frontera francesa el 4 de febrero de 1939</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bep Portella</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cefaa027-bed5-4d5a-96ac-74f963856802_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Militantes trotskistas mexicanos guardan el féretro del revolucionario tras su asesinato."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Militantes trotskistas mexicanos guardan el féretro del revolucionario tras su asesinato.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los m&eacute;dicos de Trotski en el M&eacute;xico de C&aacute;rdenas&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        Ponset&iacute; se instal&oacute; en B&egrave;ziers, donde permaneci&oacute; varios meses oculto, prestando servicio en peque&ntilde;os pueblos de la Breta&ntilde;a francesa. All&iacute; atendi&oacute; a heridos y exiliados que segu&iacute;an llegando desde la frontera pirenaica y lo hizo con escas&iacute;simos recursos m&eacute;dicos. Cur&oacute; miembros congelados, gangrenas en distintas fases de descomposici&oacute;n, fiebres tifoideas, tosferina y numerosos casos de trastornos mentales derivados de a&ntilde;os de penuria, guerra y finalmente, derrota. Aunque la guerra en Espa&ntilde;a hab&iacute;a terminado, la sombra del fascismo se extend&iacute;a ya por toda Europa.
    </p><p class="article-text">
        En ese contexto rechaz&oacute; una oferta para incorporarse como m&eacute;dico al ej&eacute;rcito franc&eacute;s y combatir a la Alemania nazi. Decidi&oacute;, en cambio, acogerse a la hospitalidad del presidente L&aacute;zaro C&aacute;rdenas, quien abri&oacute; las puertas de M&eacute;xico a lo m&aacute;s destacado de la intelectualidad republicana. As&iacute;, el 27 de julio de 1939, Ignasi Ponset&iacute; lleg&oacute; a Veracruz a bordo del vapor <em>Mexique</em>. El m&eacute;dico menorqu&iacute;n se instal&oacute; posteriormente en la ciudad sagrada de los nahuas y, con ayuda econ&oacute;mica del Servicio de Evacuaci&oacute;n de Refugiados Espa&ntilde;oles, logr&oacute; abrir una peque&ntilde;a farmacia en Juchitepec, a las afueras de la Ciudad de M&eacute;xico. All&iacute; tom&oacute; contacto con otros exiliados y trab&oacute; amistad con el doctor Juan Farill, m&eacute;dico personal de Frida Kahlo y especialista en medicina ortop&eacute;dica, quien ejercer&iacute;a una influencia decisiva en su posterior carrera en aquella disciplina.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras un penoso cruce por los Alpes franceses, Ponsetí se instaló en Francia y atendió a heridos y exiliados que seguían llegando desde la frontera con escasísimos recursos médicos. Más tarde llegó a México. Allí tomó contacto con otros exiliados y trabó amistad con el doctor de Frida Kahlo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Wenceslau Dutrem era un m&eacute;dico de Barcelona simpatizante del PSUC que se exili&oacute; tras prestar servicios como m&eacute;dico en el Frente de Arag&oacute;n. Como tantos otros, recal&oacute; en M&eacute;xico tras la guerra y, con el tiempo, se convirti&oacute; en un importante enlace para los reci&eacute;n llegados. Fue miembro activo de la Mutual de los M&eacute;dicos de Catalu&ntilde;a y Baleares y uno de los principales impulsores de la Bolsa del M&eacute;dico Catal&aacute;n en M&eacute;xico, una red de apoyo profesional para exiliados. As&iacute; fue como, tras conocer a Ignasi Ponset&iacute; y al ortopedista Juan Farill, termin&oacute; por oficiar como m&eacute;dico de cabecera de Le&oacute;n Trotski, especialmente debido a sus inclinaciones pol&iacute;ticas que pasaron de la socialdemocracia catalanista al cuarto-internacionalismo furioso.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8a53ad1f-5be8-4bae-b996-9a5a5f33e88f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El despacho donde León Trotski trabajó en sus últimos días con vida fue también el lugar donde fue brutalmente agredido."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El despacho donde León Trotski trabajó en sus últimos días con vida fue también el lugar donde fue brutalmente agredido.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9fdd441d-e0c9-488d-a90f-9e4d3c4d301a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El patio de la casa donde vivieron León Trotski y su mujer Natalia Sedova permanece lleno de garitas de seguridad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El patio de la casa donde vivieron León Trotski y su mujer Natalia Sedova permanece lleno de garitas de seguridad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aunque no fue el m&eacute;dico de cabecera de los Trotski, Ponset&iacute; era frecuentemente consultado por sus colegas en materia sanitaria e incluso lleg&oacute; a realizarle un chequeo al que fuera jefe de la Guardia Roja. &ldquo;El viejo revolucionario viv&iacute;a en un complejo fuertemente custodiado, que ocupaba toda una manzana sobre la calle Viena, junto al r&iacute;o Churubusco. Durante mi visita le realic&eacute; un ex&aacute;men m&eacute;dico y recuerdo que me di&oacute; un fuerte apret&oacute;n de manos, como si quisiera iniciar una lucha&rdquo;, escribi&oacute; Ponset&iacute; en una carta dirigida a su hermano Miquel, recogida en la biograf&iacute;a publicada por el historiador menorqu&iacute;n Bep Portella.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Hab&iacute;an pasado tres meses del ataque con explosivos a la casa de los Trotski y el general S&aacute;nchez Salazar a&uacute;n no ten&iacute;a una hip&oacute;tesis clara sobre qui&eacute;n hab&iacute;a organizado el asalto. Se debat&iacute;a entre un autoatentado con fines propagand&iacute;sticos y la versi&oacute;n que el antiguo Comisario de Guerra de la URSS le di&oacute; desde un principio: los responsables eran los miembros m&aacute;s destacados del Partido Comunista Mexicano, entre los que se encontraba el famoso muralista y pintor David Alfaro Siqueiros. El tiempo le dar&iacute;a la raz&oacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El 20 de agosto de 1940, un coche se detuvo frente a la farmacia de Ignasi Ponset&iacute; y un miembro del equipo de seguridad de Trotsky le pidi&oacute; que los acompa&ntilde;ara de inmediato, alegando una emergencia. Al llegar a la residencia, encontr&oacute; el lugar rodeado por un centenar de polic&iacute;as, militares y miembros del servicio secreto mexicano. Fue informado de que uno de los presuntos colaboradores de Trotsky le hab&iacute;a golpeado violentamente en la parte posterior de la cabeza con un piolet. 
    </p><p class="article-text">
        Aunque se baraj&oacute; la posibilidad de una trepanaci&oacute;n para salvarle la vida, la operaci&oacute;n se demor&oacute; tanto que el viejo revolucionario de origen ucraniano muri&oacute; poco despu&eacute;s del ataque. El agresor, un agente estalinista de origen catal&aacute;n llamado Ram&oacute;n Mercader, fue detenido y puesto a disposici&oacute;n de la justicia mexicana. Las autoridades solicitaron a Ponset&iacute; que realizara la autopsia asistiendo al doctor Dutrem. &ldquo;El cuerpo yac&iacute;a sobre la cama en un charco de sangre, con el rostro y la cabeza completamente cubiertos. Al tomarle la mano, comprob&eacute; r&aacute;pidamente que no hab&iacute;a signos vitales y confirm&eacute; la causa de la muerte: un traumatismo directo en el cerebro&rdquo;, coment&oacute; el propio Ponset&iacute; en una carta.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n cuentan algunos descendientes del doctor Dutrem, mientras la polic&iacute;a se llevaba a Mercader rumbo a la c&aacute;rcel donde pasar&iacute;a 20 a&ntilde;os encerrado, el agente sovi&eacute;tico se dirigi&oacute; al m&eacute;dico de Trotski en perfecto catal&aacute;n y le dijo &ldquo;Doctor, ajudi&rsquo;m si us plau&rdquo; [Doctor, ay&uacute;deme, por favor]. A lo que Dutrem respondi&oacute;, quiz&aacute;s adivinando el peso hist&oacute;rico de lo que acababa de suceder: &ldquo;Catal&agrave; havies de ser, fill de puta? [&iquest;Catal&aacute;n ten&iacute;as que ser, hijo de puta?].
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6e61e3c7-aca7-45e4-b246-dbf90462c7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ingreso a la biblioteca de la casa de Coyoacán donde trabajaban los colaboradores de Trotski."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ingreso a la biblioteca de la casa de Coyoacán donde trabajaban los colaboradores de Trotski.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca9a0d13-d45e-4517-bc53-12b26cd38a65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La tumba del revolucionario ocupa el centro del patio, donde descansa junto a su esposa y a su nieto."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La tumba del revolucionario ocupa el centro del patio, donde descansa junto a su esposa y a su nieto.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Universidad de Iowa y el m&eacute;todo Ponset&iacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Tras su paso por M&eacute;xico, el doctor Ponset&iacute; decidi&oacute; emigrar a los Estados Unidos, donde vivir&iacute;a el resto de su vida y donde se dedic&oacute; por completo a la ortopedia pedi&aacute;trica, &aacute;rea en la que desarroll&oacute; la parte m&aacute;s decisiva de su carrera m&eacute;dica. En la Universidad de Iowa, instituci&oacute;n a la que permaneci&oacute; vinculado durante d&eacute;cadas y donde acabar&iacute;a convirti&eacute;ndose en una figura de referencia mundial, encontr&oacute; el entorno acad&eacute;mico y cl&iacute;nico que le permiti&oacute; combinar sus investigaciones con una mirada cr&iacute;tica hacia los procedimientos quir&uacute;rgicos &ndash;quiz&aacute;s una herencia de las muchas cirug&iacute;as que debi&oacute; realizar en sus a&ntilde;os de m&eacute;dico de guerra&ndash; para el tratamiento del &ldquo;pie zambo&rdquo;, una dolencia infantil que afecta a 1 de cada 1.000 beb&eacute;s a nivel mundial cada a&ntilde;o, seg&uacute;n datos de la Iniciativa Mundial para el Pie Zambo. Desde muy temprano, Ponset&iacute; mostr&oacute; una preocupaci&oacute;n constante por las consecuencias a largo plazo de esas intervenciones en ni&ntilde;os, especialmente en t&eacute;rminos de dolor cr&oacute;nico y p&eacute;rdida de movilidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_50p_1133250.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_50p_1133250.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_75p_1133250.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_75p_1133250.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_default_1133250.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_default_1133250.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0f155349-9209-44e7-a788-e52c94f79928_16-9-aspect-ratio_default_1133250.jpg"
                    alt="El médico fue el creador del famoso &#039;método Ponsetí&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El médico fue el creador del famoso &#039;método Ponsetí&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fue en ese contexto donde el menorqu&iacute;n desarroll&oacute; lo que hoy se conoce como &ldquo;m&eacute;todo Ponset&iacute;&rdquo; para el tratamiento del pie zambo cong&eacute;nito: una t&eacute;cnica revolucionaria basada en manipulaciones suaves, yesos seriados y una intervenci&oacute;n quir&uacute;rgica m&iacute;nima que permite corregir esta malformaci&oacute;n con un alto grado de eficacia. Frente a las cirug&iacute;as extensas que predominaban en la &eacute;poca, su m&eacute;todo demostraba que era posible corregir la deformidad respetando la anatom&iacute;a y el crecimiento natural del pie. Los resultados cl&iacute;nicos, inicialmente recibidos con escepticismo por parte de la comunidad m&eacute;dica, acabaron imponi&eacute;ndose por su eficacia, bajo &iacute;ndice de reca&iacute;das y mejora sustancial en la calidad de vida de los pacientes. Con el paso de los a&ntilde;os, el m&eacute;todo Ponseti se ha convertido en el est&aacute;ndar de referencia internacional y es hoy aplicado en hospitales y programas de salud p&uacute;blica de todo el mundo.
    </p><p class="article-text">
        En la etapa final de su vida, Ponset&iacute; fue testigo del reconocimiento global de su trabajo, sin abandonar nunca una actitud discreta y profundamente humanista hacia la medicina. Continu&oacute; vinculado a la Universidad de Iowa hasta una edad muy avanzada, supervisando investigaciones, formando a nuevas generaciones de especialistas y promoviendo la difusi&oacute;n del m&eacute;todo en pa&iacute;ses con menos recursos. Falleci&oacute; en 2009, a los 95 a&ntilde;os.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ignasi-ponseti-medico-espanol-asistio-ultimas-horas-leon-trotski_1_12866394.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 25 Dec 2025 20:14:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1940517c-131f-4dbf-b31f-d6199cf54e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133245.jpg" length="90254" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1940517c-131f-4dbf-b31f-d6199cf54e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133245.jpg" type="image/jpeg" fileSize="90254" width="637" height="358"/>
      <media:title><![CDATA[Ignasi Ponsetí, el médico español que asistió a las últimas horas de León Trotski]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1940517c-131f-4dbf-b31f-d6199cf54e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133245.jpg" width="637" height="358"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,República,Unión Soviética]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
