Aquestes darreres setmanes ha estat notícia la declaració com Bé Immoble d'Interès Cultural (BIC) de sa Feixina per part del Consell de Mallorca. La proposta de la Comissió Insular de Patrimoni Històric va ser aprovada per set vots a favor (PP i Vox) i quatre en contra (PSIB i Més per Mallorca) el passat 19 d'octubre. Les darreres declaracions per part de PP i Vox es limiten a aclarir que estan complint amb una sentència judicial i que no es tracta d'una qüestió política -ja veurem com això és impossible referint-se al patrimoni- i, d'altra banda, Més per Mallorca, qui apunta que aquest és un exemple de la voluntat que tenen els partits del govern de defensar un monument feixista.

Abans d'aprofundir en la matèria, cal assenyalar un punt vital d'aquesta qüestió des d'una perspectiva antropològica: el patrimoni és, intrínsecament, polític. En aquest article el que descobrirem són els diferents discursos i recursos que s'activen al seu voltant. Per poder comprendre els usos polítics del patrimoni cal conèixer el procés de patrimonialització que transforma a un objecte en un element patrimonial.

La lluita judicial

La disputa entre la protecció o enderroc de sa Feixina ve de lluny. L'any 2010 es va realitzar un canvi als elements amb connotacions explícitament franquistes per adaptar-se a la llei de memòria històrica com així està recollit a l'article 15. El juny del 2015, PSIB, Més i Som Palma, del govern municipal, inicien unes negociacions per poder tombar el monòlit, moment que l'Associació per a la Rehabilitació dels Centres Antics (ARCA), en contra d'aquesta decisió, demana la convocatòria d'una consulta popular per tractar la qüestió. A mitjan 2016 ARCA reivindica la inclusió del monument en la llista de patrimoni a conservar. En vista de la negativa per part del pacte d'esquerres, l'agrupació va presentar un recurs contenciós-administratiu per protegir-lo. El 2017 el Consell pren la decisió de no protegir sa Feixina, al·ludint que es tracta d'un símbol de repressió franquista, tot i els canvis duts a terme, fent referència al seu origen.

Un sector social es va oposar reafirmant que el monument té un valor històric i artístic per ser protegit, per la qual cosa varen imposar un recurs administratiu. El Consell i Memòria per Mallorca varen recórrer davant del TSJIB, varen perdre i la Justícia va concloure amb la protecció del monòlit. La conservació del monument la va decidir, en primera instància, el Jutjat contenciós-administratiu núm. 3 de Palma i el TSJIB amb la sentència 312/2021, de 26 de juny, 2021, donant així la raó a la plataforma Salvem sa Feixina i ARCA. Aquesta decisió va quedar ratificada el 6 d'octubre del 2022, moment que el Tribunal Suprem no va admetre a tràmit el recurs interposat per l'associació de Memòria Històrica i l'anterior govern del Consell de Mallorca presidit per PSIB, Més per Mallorca i Podem. Així s'ha arribat fins aquest mes d'octubre on la nova formació de govern ha determinat la catalogació de sa Feixina com patrimoni a protegir. 

La conservació del monument la va decidir un jutjat de Palma i el TSJIB. Aquesta decisió va quedar ratificada pel Tribunal Suprem

La darrera passa ha estat donada per part de Sumar: els diputats Vicenç Vidal i Félix Alonso han demanat al Govern si durà a la Fiscalia la protecció del monument de sa Feixina, considerant que és una qüestió que ha de decidir el Tribunal Constitucional, qui encara no s'ha pronunciat.

El Creuer Balears

Cal recordar que el monument va ser inaugurat en presència de Franco en 1947 en record de les persones del Creuer Balears, causant de milers de morts de civils malaguenys/es durant “La Desbandá” a Màlaga. Per aquest motiu, la formació d'esquerres Con Màlaga ha sol·licitat al seu batle Francisco de la Torre que demani al seu homòleg, Jaime Martínez, l'enderroc del monument.

El monument va ser inaugurat en presència de Franco en 1947 en record de les persones del Creuer Balears, causant de milers de morts de civils malaguenys/es durant "La Desbandá" a Màlaga

Aquest no és l'únic cas sobre un monument feixista que genera disputa a Mallorca. L'any 2021 a Bunyola es va retirar la Creu dels Caiguts i va ser substituïda per una olivera. No obstant això, recentment el grup municipal Vox ha proposat tornar a aixecar una creu, segons les seves declaracions, “com un símbol de democràcia en homenatge a tots els caiguts durant la Guerra Civil” i demanant que sigui batejada per un capellà. Dita proposta ha generat el rebuig dels partits de l'oposició.

Punts de vista oposats

Al recorregut dels esdeveniments hem pogut observar que hi ha diversos col·lectius implicats i enfrontats pel que fa al seu punt de vista sobre el monument. D'una banda, la formació dels partits d'esquerres que han governat els darrers anys junt amb Memòria de Mallorca, qui ha lluitat per l'enderroc del monòlit defensant que, tot i els canvis, la resignificació no és real i encara és un monument simbòlicament franquista a causa del seu origen. Per tant, defensa que el monument és contrari a la llei de memòria històrica i s'ha d'enderrocar.

D'altra banda, Salvem sa Feixina i ARCA, amb el suport del partit de dreta i extrema-dreta, han col·laborat per protegir i catalogar com patrimoni sa Feixina argumentant el seu valor històric, referint que ja no hi ha una connotació del règim i que és un record per totes les víctimes de l'època i també pel seu valor artístic.

El que fins ara s'ha intentat és definir els diferents punts de vista d'aquest procés de patrimonialització i els distints usos socials que caracteritzen les diverses formes que una societat es relaciona amb el passat, l'interpreta, selecciona i manipula. Així s'observen els diferents discursos on s'utilitza la memòria històrica amb diverses perspectives segons el col·lectiu.

Com ja s'ha avançat, tot procés referit al patrimoni és, en última instància, polític. L'anàlisi antropològica concep el patrimoni com un procés de construcció social (la patrimonialització, és a dir, una catalogació i protecció). Per tant, no es tracta d'un objecte que té un valor inherent, no és un ens predefinit i estàtic. El patrimoni es va configurant i creant, consegüentment, el seu valor és una condició donada, aquí és on s'observa el caràcter polític. 

En aquest sentit, s'ha de comprendre que el fenomen de patrimonialització, així com altres produccions culturals, només poden ser enteses d'acord amb les situacions polítiques en les quals estan immerses i tenint en compte les activacions patrimonials que sovint són resultat de conflictes i oposicions.

La patrimonialització té a veure amb la negociació de la memòria, la identitat i el sentit de pertinença. És un procés actiu de recordar, oblidar i commemorar que s'implementa per ajudar a navegar i mediar el canvi sociocultural, així com temes socials i polítics contemporanis. D'aquesta forma, el patrimoni esdevé un escenari de conflictes, un mirall de les qüestions i dimensions polítiques que fa que els processos de memòria siguin amb freqüència un terreny de lluita i conflicte, fet que ens porta a qüestionar-nos les representacions socials dels grups socials. 

En un sentit més específic -i vistes les interaccions del procés que envolta a sa Feixina- veim el patrimoni en relació amb la creació de la memòria com narració i interpretació del passat. Hi ha qui diu que encara és un símbol franquista a causa del seu origen, hi ha qui diu que només és un monument històric i artístic i ja no té un significat feixista.

Els conflictes de la memòria i la seva traducció en narratives que expressen la interpretació del passat suposen un dels usos polítics més clars del patrimoni. La memòria històrica construïda en aquest procés no acull una única 'memòria històrica' construïda col·lectivament, sinó que hi ha un continuu diàleg entre el passat i el present, el qual ha estat utilitzat per les diferents parts, sempre enfocat a afavorir el seu discurs. La qüestió del passat té una importància notable al procés de patrimonialització de sa Feixina i ha estat, a la vegada, reivindicació dels actors socials implicats i el camp de confrontació entre les distintes perspectives o nocions existents. 

Al cas de sa Feixina podríem dir que la 'memòria històrica' és emprada per la reconstrucció identitària del moviment popular, qüestionant la resignificació en el present del monument, així com el seu paper al llarg de la seva 'història oficial'. Aquesta reconstrucció del passat comporta la recuperació de records emmagatzemats d'un passat que sembla comú al present, combatent així el silenci i la desmemòria a la qual la 'memòria històrica oficial' sotmet a totes aquelles altres 'memòries contrahegemòniques, col·lectives i socials'. 

Resignificar

La resignificació és efectiva quan ve des d’institucions sense una plena acceptació social? Per exemple, és poca la gent que faci referència a la plaça de Miquel Dolç, a l'imaginari col·lectiu continua essent plaça de Tinent Coronel Franco. Una resignificació no sol ser ni ràpida ni efectiva si no hi ha una àmplia validació social o un moviment de base al darrere i només es basa en una imposició institucional. Per tant, n'hi ha prou amb llevar els símbols feixistes per resignificar el monument? A altres països amb un passat de règims dictatorials, com per exemple Alemanya, és il·legal mostrar símbols feixistes i s'ha destruït tot el que suposava un enaltiment a aquella part de la seva història. 

Ara bé, enderrocar és l'única via possible? Existeixen casos on hi ha estructures arquitectòniques que sí que s'han mantingut amb una sèrie de cartells informatius sobre la història d'aquest monument o edifici i s'han reconvertit en espais educatius on s'explica el passat amb una perspectiva actual.

Acabarà aquí el cas de sa Feixina? Quines podrien ser les següents passes? Una pronunciació per part del Tribunal Constitucional? Una apel·lació a institucions internacionals? Mobilitzacions ciutadanes?...

L'àmbit de l'educació s'ha vist marcat aquest darrer any per dues noves lleis: la LOMLOE a escala estatal (aplicada ja aquest curs escolar) i la primera Llei d’Educació de les Illes Balears. Recentment, l'Associació Professional de Docents d'Eivissa (APDE) ha realitzat una enquesta sobre la percepció de la LOMLOE per part del professorat de les Balears i els resultats mostren que hi ha un profund descontent amb la nova llei d'educació, principalment per la mancança d'informació i de participació per part del col·lectiu docent.

També s'ha de tenir en compte que les Illes Balears som una de les comunitats autònomes amb més abandonament prematur de l'educació i formació, essent un dels objectius de les polítiques dels darrers anys. Tot i que s'ha disminuït més de la meitat en dues dècades, l'anàlisi de l'Enquesta de Població Activa publicada per Educació mostra que el 2022 les Illes Balears presentaven un 18,2% de taxa d'abandonament escolar prematur (essent segona a la llista després de Múrcia), amb una taxa masculina superior (22,1%) a la femenina (14,3%).

Precisament, un dels objectius que marca la LOMLOE és la reducció d'aquesta taxa per poder igualar-nos amb altres països europeus més avançats en aquesta qüestió. Així mateix, un estudi elaborat per la Fundació La Caixa l'any 2021 mostra les diferències territorials en aquest àmbit, assenyalant factors com les oportunitats de feina per la joventut, el tipus d'ocupació i la seva qualificació així com altres determinants com el nivell sociocultural i econòmic de la població i inclús la nacionalitat, essent un reflex de les desigualtats socials.

Propostes dels partits polítics

Per tot això i més es fa necessari saber quines propostes presenten diferents partits polítics en matèria d'educació. A continuació es farà un breu resum de les diverses mesures que es plantegen de cara al pròxim 28M.

Els diferents partits tenen convergències en les seves propostes com per exemple a l'augment de la inversió, millora de les condicions del personal educatiu i de suport a la tasca docent, més recursos per atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials, reducció de ràtios, fomentar la participació de les famílies, millores en infraestructures (amb especial atenció als sistemes de climatització), construcció de nous centres escolars, millorar l'oferta i qualitat dels estudis de la universitat, ampliar places i equiparar les seus de Menorca i Eivissa amb la de Palma, ampliació de les ajudes per aquelles persones que s’han de desplaçar pels seus estudis universitaris i rebaixar el nivell de burocràcia, entre altres. Cal assenyalar que moltes d’aquestes qüestions queden resoltes amb la nova Llei d'Educació autonòmica que s’ha de desplegar els pròxims anys.

Això no obstant, hi ha qüestions on cada partit desmarca la seva línia d'actuació. Tant el PP com El PI mencionen l'actual LOMLOE i proposen un canvi en els criteris d'avaluació per poder simplificar-ho, encara més, el PP proposa la suspensió de la seva aplicació. Un tema molt discutit per l'aprovació de la primera llei educativa de les Balears va ser el català com a llengua vehicular, el qual garanteix aquesta normativa. No obstant, el PP remarca la vehicularitat de les dues llengües i que els pares tinguin la llibertat de poder escollir l'idioma de primer ensenyament (seguint el seu posicionament ja manifestat durant les negociacions per la Llei autonòmica d'educació). Ciutadans també dóna suport al seu programa aquesta perspectiva.

El PSIB apunta l’impuls d’un sistema de beques per mantenir la gratuïtat de les matrícules universitàries per als qui comptin amb ingressos inferiors a 52.800€ a l’any en declaració conjunta. Més per Menorca destaca les necessitats de l’illa com l’elaboració d’un mapa escolar de Menorca per tenir una eina de planificació bàsica de l’educació. També remarca el seu posicionament en assegurar que els centres concertats compleixin amb l’obligació d’oferir ensenyament gratuïtament. Per la seva banda, Gent per Formentera és l’únic que fa menció de mantenir la figura del Policia Tutor dedicat a tasques de prevenció a la comunitat educativa i el manteniment dels ajuts per a compensar la doble i triple insularitat i beques per l’alumnat que cursin estudis fora de l’illa.

Ciutadans proposa un sistema de prestam universitari i també cal destacar la introducció del MIR docent com requisit indispensable per poder exercir la docència. Podem, al seu subapartat “per una transformació feminista per educar en igualtat”, proposta garantir l'educació sexual amb perspectiva de gènere i feminista transversal, en diversitat i prestant atenció a qüestions fins ara ignorades com la salut menstrual. Més per Mallorca proposa la implantació d’un nou sistema d’accés als graus d’educació infantil i primària i la reforma del màster de formació del professorat i també segueix la línia sobre l’educació afectivosexual amb perspectiva de gènere i diversitats sexuals.

Aquest punt és d'especial atenció atenent al context actual de violència contra les persones LGTBIQA+ (en especial contra les persones trans) i amb la recent aprovació de la llei trans a Espanya, fet que ha situat a Espanya com el quart país més respectuós amb els drets del col·lectiu a l'Índex Arco Iris segons l'ILGA Europe. Tenint en compte aquests antecedents a continuació es farà un breu resum de les propostes per garantir els drets LGTBIQA+.

El PI aposta pel desenvolupament de polítiques per garantir que gais i lesbianes tenen accés a tècniques de reproducció assistida, inclosa la gestació per substitució i garantir el reconeixement de tots els drets dels infants nascuts per aquesta via. Més per Menorca, també dins del seu punt “Benestar, drets socials i habitatge” desenvolupa les propostes pel col·lectiu LGTBI, en aquest cas cal destacar la reconversió de l’actual Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI Menorca) en un servei insular i que fan menció especial a l’àmbit esportiu. Més per Mallorca, dins d’un apartat més gran dit “Casa i drets” aposten per la creació del departament d’Igualtat, Feminismes i Diversitat al Consell de Mallorca per desenvolupar les competències assumides l’any 2019 i també una secció especialitzada als Consells Insulars.

La seva diferenciació amb altres programes és la seva manifesta voluntat de millorar els mecanismes existents per facilitar la condició d’asilat i l’accés a la protecció subsidiària per motius de persecució per orientació sexual o de gènere. Un punt també que destaca és el de la introducció de justícia restaurativa comunitària en l’atenció de la discriminació, sortint del marc punitiu. Pel que fa a PSIB-PSOE, exposen la voluntat d’impulsar plans i itineraris d’inserció laboral específics per a les persones trans. També destacar que volen habilitar pisos d’acollida per a persones joves que no poden conviure amb la seva família si és un ambient hostil o LGTBfòbic.

Respecte al PP, aquest partit només presenta dues propostes referents al col·lectiu i se centren en la protecció contra la LGTBIfòbia i promoure la igualtat. Per la seva part, Ciutadans presenta quatre punts al apartat sobre drets LGTBI on destaca el reconeixement de l’àmbit esportiu. Podem proposa la creació d’una Llei d’Identitat de Gènere per recollir els avenços de la llei estatal fent especial menció a les persones no binàries, així com una formació pel tractament d’aquestes persones del col·lectiu trans a l'àmbit sanitari entre altres per conèixer aquesta realitat. Finalment, Gent per Formentera suggereix la inclusió d’un tercer espai com opció als formularis i impresos de l’administració per donar cabuda al no binarisme.

Els punts en comú de tots els partits són la proposta de crear més conscienciació contra LGTBIfòbia amb campanyes, educació, formació i sensibilització, la creació de diferents comissions o òrgans competents en matèria de drets LGTBIQA+ i garantir la no discriminació.

Conclusions

La conclusió a la qual es pot arribar és que en general hi ha una visualització de les necessitats pel que fa a l'educació i als drets de les persones LGTBIQA+ a les Illes Balears. En general, hi ha una voluntat d'augmentar la inversió en educació per poder crear millores i garantir el dret a una educació de qualitat dins de la conceptualització que cada partit té sobre la funció de l'educació i la competència autonòmica en aquesta. D'altra banda, es pot interpretar l'existència d'un compromís per l'erradicació de la violència que pateixen les persones LGTBIQA+, això no obstant, després cada partit defensa les seves prioritats respecte als drets del col·lectiu. Per tant, es vol educar per tenir unes illes amb un major respecte per la diversitat i a favor del col·lectiu LGTBIQA+ i amb persones més competencials i capacitades.