<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Joan Salazar Bonet]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/joan-salazar-bonet/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Joan Salazar Bonet]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1047233/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El sumari 304: l’última fugida de Sant Miquel dels Reis]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/sumari-304-l-ultima-fugida-sant-miquel-dels-reis_1_10378595.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4ebb20fc-22ef-4313-aa1d-f3209f3a6c2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El sumari 304: l’última fugida de Sant Miquel dels Reis"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’evasió d’11 presos el juliol del 1962, malgrat el fracàs parcial, va sentenciar el tancament del monestir com a presó franquista poc després</p></div><p class="article-text">
        El 30 de juliol de 1962, cap a les dues menys quart del migdia, Ferm&iacute;n va entrar en p&agrave;nic. Als seus trenta-dos anys va arribar a dubtar fins i tot de la seua capacitat per a fer una suma. Per si de cas, va comen&ccedil;ar el recompte de nou. Aquesta discrep&agrave;ncia entre xifres nom&eacute;s podia ser fruit de la calor i el cansament. Com li havia de passar a ell una cosa aix&iacute;, durant el seu servei, a plena llum del dia! Ple de r&agrave;bia, els va obligar a repetir fins a tres vegades m&eacute;s, bra&ccedil; enlaire, els &ldquo;arriba Espa&ntilde;a&rdquo; i a Franco, per intentar robar una mica de temps a la realitat i recuperar la for&ccedil;a necess&agrave;ria per a fer saltar totes les alarmes. Perqu&egrave; s&iacute;, no hi havia dubte: faltaven onze presos a la pres&oacute; de Sant Miquel dels Reis.
    </p><h3 class="article-text"><strong>De capital de la Rep&uacute;blica a Valencia del Cid</strong></h3><p class="article-text">
        Despr&eacute;s del final de la guerra, a Val&egrave;ncia, on dos anys abans s&rsquo;havia refugiat el Govern de la Segona Rep&uacute;blica, s&rsquo;amuntegaven milers de republicans tant en les seues presons com en altres espais habilitats per a concentrar a la nova poblaci&oacute; reclusa. Per exemple, el convent de Santa Clara per a preses pol&iacute;tiques o la Pla&ccedil;a de Bous transformada de la nit al dia en camp de concentraci&oacute;. L&rsquo;antic monestir de Sant Miquel dels Reis, que origin&agrave;riament va ser una alqueria andalusina, situat als afores de la ciutat, envoltat d&rsquo;horta i de cel, ja era presidi des de les acaballes del segle XIX, per la qual cosa va ser convertit r&agrave;pidament en un dels principals espais carceraris per a presos pol&iacute;tics, que va arribar a reunir fins a quatre mil homes els primers anys de postguerra.
    </p><h3 class="article-text"><strong>El &lsquo;Good bye, Lenin&rsquo; valenci&agrave;</strong></h3><p class="article-text">
        All&iacute;, des de l&rsquo;1 d&rsquo;abril de 1939, van anar amuntegant-se milers de presos, entre ells el que va ser alcalde republic&agrave; de Val&egrave;ncia durant la guerra i que, en aquell temps, havia protegit la talla de la Mare de D&eacute;u dels Desemparats ocultant-la en una depend&egrave;ncia de l&rsquo;ajuntament. Es deia Jos&eacute; Cano Coloma i la seua vida podria haver servit d&rsquo;inspiraci&oacute; al director de la pel&middot;l&iacute;cula <em>Good bye, Lenin</em> perqu&egrave;, igual que el seu protagonista, va aconseguir enganyar sa mare anciana i malalta, i fer-li creure que vivia fora de perill en l&rsquo;exili su&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta hist&ograve;ria la coneixem gr&agrave;cies al fet que alguns dels supervivents van deixar const&agrave;ncia escrita del seu pas per Sant Miquel. S&oacute;n aquestes mem&ograve;ries les &uacute;niques fonts amb qu&egrave; comptem els historiadors per a reconstruir la vida carcer&agrave;ria d&rsquo;aquest antic monestir, ja que en els arxius no hem trobat rastre dels expedients penitenciaris dels que hi van ser reclosos durant el per&iacute;ode de la dictadura.
    </p><h3 class="article-text"><strong>Les altres fugides</strong></h3><p class="article-text">
        No era la primera vegada que es produ&iuml;a una evasi&oacute; en l&rsquo;antic monestir cistercenc. Ja el 1946 se&rsquo;n van escapar quatre presos anarquistes perforant un t&uacute;nel prop de la cripta de Germana de Foix &ndash;fundadora del monestir&ndash;, mentre les autoritats penitenci&agrave;ries pensaven que estaven construint un pou. Aquells quatre homes, de qui no hem pogut recuperar els noms, van eixir indemnes de l&rsquo;estreta galeria, segons el testimoniatge dels antics presos pol&iacute;tics Juan Busquets i Isidro Guardia. D&rsquo;aquesta aventura, l&rsquo;arqueologia va aconseguir recuperar l&rsquo;estrat de terra que testifica la fugida i, tamb&eacute;, una tassa i un antic cresol del XIX que van poder servir d&rsquo;il&middot;luminaci&oacute; als escapolits. Va haver-hi almenys una altra fugida, el 1954, encara que aquesta vegada malmesa, en qu&egrave; va participar el mateix Busquets. Uns quants penats es van despenjar dels murs, agarrats a unes teles de sac nugades a manera de corda. Cap va aconseguir escapar. I Juan, per si la desgr&agrave;cia fora poca, va caure a una s&eacute;quia i es va trencar totes dues cames.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Foto de la portada del Sumari 304. (Arxiu del Regne)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Foto de la portada del Sumari 304. (Arxiu del Regne)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h3 class="article-text"><strong>El sumari 304</strong></h3><p class="article-text">
        El 30 de juliol de 1962 va ser diferent. Onze presos van aconseguir escapar de la pres&oacute; de Sant Miquel dels Reis. Fins ara sab&iacute;em d&rsquo;aquest fet gr&agrave;cies &uacute;nicament a l&rsquo;hemeroteca, perqu&egrave; la premsa es va encarregar de pregonar als quatre vents els noms dels escapolits: Antonio S. S., Amador M., Ram&oacute;n T., Escol&aacute;stico M. C., Eustaquio C. P., Emilio R. M., Enrique A. M., Antonio B. L., Alfonso G. S., Manuel B. i Francisco D. E. Per contextualitzar-ho, aquests homes es van escapolir el mateix any en qu&egrave; va tindre lloc la crisi dels m&iacute;ssils, es va rodar <em>Atraco a las tres</em> i es van casar Sofia i Joan Carles, que per desig expr&eacute;s de Franco es convertirien en reis d&rsquo;Espanya despr&eacute;s de la seua mort.
    </p><p class="article-text">
        Seixanta-un anys despr&eacute;s, els que signem aquest article entropessem &ndash;quasi literalment&ndash; en l&rsquo;Arxiu del Regne amb l&rsquo;expedient del Sumari 304, que es va obrir, per part del Jutjat n&uacute;mero 3 de Val&egrave;ncia, l&rsquo;endem&agrave; de l&rsquo;evasi&oacute; per determinar si els funcionaris de presons de Sant Miquel dels Reis havien incorregut en un delicte d&rsquo;&ldquo;infidelitat en la cust&ograve;dia de presos&rdquo;. La nostra emoci&oacute;, en llegir aquestes sis paraules mecanografiades, va ser desbordant. Est&agrave;vem davant una documentaci&oacute;, in&egrave;dita i prolixa &ndash;m&eacute;s de 27 cares de full mecanografiades&ndash;, que descriu al detall l&rsquo;&uacute;ltima fugida del penal franquista de Sant Miquel dels Reis.
    </p><h3 class="article-text"><strong>La modesta evasi&oacute;</strong></h3><p class="article-text">
        Ferm&iacute;n, l&rsquo;home que el 30 de juliol de 1962 va entrar en p&agrave;nic en fer recompte de presoners, va ser un dels tres funcionaris investigats en aquell proc&eacute;s. Els altres es deien Manuel i Julio. Els seus cognoms no els coneixem. Van ser ratllar pel personal de l&rsquo;Arxiu del Regne en aplicaci&oacute; de la normativa de protecci&oacute; de dades, ja que fa poc m&eacute;s de sis d&egrave;cades que es van produir els fets i, per tant, amb una mica de sort, pot ser que els seus protagonistes siguen nonagenaris que encara recorden aquell migdia en qu&egrave; van tindre por de convertir-se en aquests altres a qui vigilaven cada dia.
    </p><p class="article-text">
        Ferm&iacute;n, per necessitat, va haver de repassar mentalment totes les seues accions pr&egrave;vies al moment del recompte de presos quan, a les 13.45 del 30 de juliol, despr&eacute;s del dinar, es va adonar que en faltaven onze. Recordaria llavors que aquell mat&iacute; havia passat per totes les depend&egrave;ncies dedicades a les faenes de fusteria i que no va observar res que se n&rsquo;isquera de les coses quotidianes. Despr&eacute;s d&rsquo;advertir-se de l&rsquo;evasi&oacute;, Ferm&iacute;n, Manuel i Julio &ldquo;van fer requisa general per tots i cadascun dels departaments&rdquo; i va ser nom&eacute;s llavors que van entropessar amb el forat d&rsquo;entrada a la galeria subterr&agrave;nia. Una obertura que, com una gola de llop, podia engolir-los a ells per pura incompet&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Les m&agrave;quines (...) situades davant mateix [de l&rsquo;orifici del t&uacute;nel], deixaven un espai molt estret, escassament uns 40 cm (&hellip;) [per a passar-hi] i com a m&agrave;xim el s&ograve;l apareixia amb moltes serradures i alguns desaprofitaments de fusta, no hi havia cap signe visible de l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;aquesta boca de galeria&rdquo;. Aix&ograve; va ser el que Ferm&iacute;n va declarar davant la comissi&oacute; judicial que es va constituir a la mitjanit del mateix dia &ldquo;en el lloc del fet&rdquo;: la secci&oacute; de corbament de fusta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Taller de fusteria de Sant Miquel dels Reis. (Memòries de Redempció de Penes)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Taller de fusteria de Sant Miquel dels Reis. (Memòries de Redempció de Penes)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h3 class="article-text"><strong>Pres&oacute; i f&agrave;brica clandestina</strong></h3><p class="article-text">
        En els primers anys de la dictadura, Sant Miquel dels Reis, m&eacute;s que una pres&oacute;, semblava una f&agrave;brica de mobles. La implantaci&oacute; de la redempci&oacute; de penes pel treball que va idear el franquisme va ser, en paraules de l&rsquo;historiador Juli&aacute;n Casanova, &ldquo;un mitj&agrave; excel&middot;lent de proporcionar m&agrave; d&rsquo;obra barata a moltes empreses&rdquo;. A m&eacute;s de la secci&oacute; de corbament de fusta, en la pres&oacute; n&rsquo;hi havia d&rsquo;altres dedicades exclusivament a les faenes de fusteria, entapissament, empaperament i envernissada en qu&egrave; treballen uns dos-cents reus, de quatre-cents en total. De fet, en la Mem&ograve;ria de Redempci&oacute; de Penes del 1950 s&rsquo;arriba a destacar que en &ldquo;la Pres&oacute; Central de Sant Miquel dels Reis (&hellip;) la producci&oacute; sobrepassa un mili&oacute; de pessetes&rdquo;. Una xifra el valor de la qual hui dia seria de quasi 83 milions de les antigues pessetes, &eacute;s a dir, uns 500.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        Encara que no solament es dedicaven a la ind&uacute;stria del moble. Segons consta en la Mem&ograve;ria de la Direcci&oacute; General de Presons, el 1962 aquest penal destacava tamb&eacute; pel treball en la pell i el cal&ccedil;at i pel seu rendiment sobrat en el taller de cistelleria, que va arribar a produir aquell any 186.113 peces per a la venda posterior.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista actual del saló de plens de Sant Miquel dels Reis."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista actual del saló de plens de Sant Miquel dels Reis.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h3 class="article-text"><strong>El t&uacute;nel secret</strong></h3><p class="article-text">
        La galeria subterr&agrave;nia estava al costat de la paret davall d&rsquo;un gran finestral, en el que actualment &eacute;s la sala d&rsquo;actes de Sant Miquel dels Reis, l&rsquo;entrada de la qual es localitza en l&rsquo;ala sud del pati menut. Segons va fer constar la comissi&oacute; judicial, el forat estava &ldquo;tapat per una post de fusta, quadrada, recoberta amb una capa d&rsquo;hule (&hellip;) [que] deixa al descobert un forat en terra de 75 cm de llarg per 55 d&rsquo;ample i 70 de fond&agrave;ria, tot i que a mesura que s&rsquo;avan&ccedil;a, es baixa m&eacute;s. El pas per aquesta galeria, atesa l&rsquo;estretor, nom&eacute;s pot fer-se arrossegant-se, com personalment comprova Sa Senyoria&rdquo;. I &eacute;s que el jutge, pel que sembla, es va internar en el t&uacute;nel per a cerciorar-se in situ de les seues caracter&iacute;stiques. Degu&eacute; ser tota una experi&egrave;ncia per als seus subalterns veure un magistrat reptar per un forat de terra. Va ser llavors que van comprovar a m&eacute;s que &ldquo;en aquesta mina de huit metres de llarg&agrave;ria, havien col&middot;locat unes bombetes agafant el corrent de la instal&middot;laci&oacute; del taller mateix&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text"><strong>Una fugida de cara al sol</strong></h3><p class="article-text">
        Els onze presos ja feia m&eacute;s de huit mesos que planificaven al detall l&rsquo;evasi&oacute;. Des de setembre del 1961, di&agrave;riament, van anar perforant la galeria subterr&agrave;nia. El primer dia &ldquo;van preparar un marc de fusta que van col&middot;locar en la boca del passad&iacute;s, amb la tapa corresponent, que cobrien amb serradures, per ocultar-la d&rsquo;aquesta manera&rdquo;. &ldquo;Al&ccedil;ada la tapa, despr&eacute;s del recompte, s&rsquo;introdu&iuml;a un en el forat, que tapaven a continuaci&oacute; els que quedaven a l&rsquo;exterior, i el que s&rsquo;ocultava es dedicava a anar soscavant el terreny. La terra que anaven extraient, aprofitant els sacs que en la fusteria tenen per a l&rsquo;envasament de serradura, els solien emprar ells per a traure aquesta terra, que despr&eacute;s amagaven en uns calderins que hi ha en el taller mateix i al costat del lloc de l&rsquo;excavaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Uns dies abans d&rsquo;acabar el t&uacute;nel van establir el pla de fugida: &ldquo;Havien calculat que l&rsquo;eixida del subterrani coincidira davant d&rsquo;una figuera pr&ograve;xima a un corral de porcs (&hellip;) a uns vint metres de dist&agrave;ncia, (&hellip;) on es despullarien de la roba de penats i s&rsquo;organitzarien en dos grups per (&hellip;) penetrar a Fran&ccedil;a per la Vall d&rsquo;Aran&rdquo;. Tamb&eacute; tenien un &lsquo;Pla B&rsquo;, per si la fugida haguera sigut detectada de seguida, tal com va relatar Francisco a un sergent de la Gu&agrave;rdia Civil, despr&eacute;s de ser detingut a nou quil&ograve;metres de la pres&oacute;, a Albuixec, poques hores despr&eacute;s de l&rsquo;evasi&oacute;. Tenien previst llogar un cotxe amb les 150 pessetes que havien aconseguit recaptar cadascun d&rsquo;ells en aquests mesos a for&ccedil;a de conv&eacute;ncer els ordenances que els canviaren els vals de l&rsquo;economat per moneda en curs legal, cosa que estava prohibida a Sant Miquel dels Reis. Tamb&eacute; van pensar de robar l&rsquo;arma a un sereno.
    </p><p class="article-text">
        Segons la confessi&oacute; de Francisco, &ldquo;la perforaci&oacute; la van acabar el mat&iacute; del mateix dia que van fugir (&hellip;), i la van deixar preparada (&hellip;) cap a les 12.30, ja que en aquest moment el sol pega de cara sobre la fa&ccedil;ana en qu&egrave; estava la boca d&rsquo;eixida, i per la qual cosa, els sentinelles, per procurar emparar-se de l&rsquo;ombra de les garites, deixen de veure l&rsquo;exterior&rdquo;. No obstant aix&ograve;, quan van eixir del t&uacute;nel, van sentir que una dona cridava a la casa que hi ha al costat de la figuera i &ldquo;van emprendre la fugida a la carrera.
    </p><h3 class="article-text"><strong>El final de l&rsquo;escapada</strong></h3><p class="article-text">
        El 3 d&rsquo;agost ja n&rsquo;havien capturat quatre: Alfonso, Eustaquio, Enrique i Francisco. El 5 d&rsquo;agost la Gu&agrave;rdia Civil va capturar Emilio a Tarragona. A Guadalajara, el 20 del mateix mes, van ser presos Amador i Antonio. La causa recollida en el sumari 304 es va sobreseure el 2 d&rsquo;octubre de 1962. I el 23 de mar&ccedil; de l&rsquo;any seg&uuml;ent van trobar Escol&aacute;stico a Barcelona. No sabem qu&egrave; va passar amb els altres tres escapolits: Manuel, Ram&oacute;n i l&rsquo;altre Antonio. El mar&ccedil; del 63 perdem el rastre als protagonistes d&rsquo;aquesta hist&ograve;ria. Per&ograve; el que s&iacute; que podem afirmar amb certesa &eacute;s que la seua evasi&oacute;, malgrat el frac&agrave;s parcial, va servir per a sentenciar a mort l&rsquo;&uacute;s carcerari de l&rsquo;antic monestir de Sant Miquel dels Reis.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge actual de Sant Miquel dels Reis. (Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge actual de Sant Miquel dels Reis. (Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h3 class="article-text"><strong>Sant Miquel dels Reis, resignificat</strong></h3><p class="article-text">
        El 1966 en Consell de Ministres va quedar traspassat l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;edifici a la Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia. Des de llavors ha sigut magatzem de vehicles i de despulles de desnonaments i fins i tot un col&middot;legi. En l&rsquo;actualitat estan dins dels seus murs la Biblioteca Valenciana, l&rsquo;Acad&egrave;mia Valenciana de la Llengua, la Direcci&oacute; General de Cultura i Patrimoni; i l&rsquo;Aula Did&agrave;ctica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. &Eacute;s encoratjador comprovar que, on en el segle passat es reprimia dem&ograve;crates, ara s&rsquo;atresoren llibres i es promoguen els sabers.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther López Barceló, Joan Salazar Bonet]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/sumari-304-l-ultima-fugida-sant-miquel-dels-reis_1_10378595.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 16 Jul 2023 01:25:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4ebb20fc-22ef-4313-aa1d-f3209f3a6c2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="270942" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4ebb20fc-22ef-4313-aa1d-f3209f3a6c2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="270942" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El sumari 304: l’última fugida de Sant Miquel dels Reis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4ebb20fc-22ef-4313-aa1d-f3209f3a6c2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El sumario 304: la última fuga de San Miguel de los Reyes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/sumario-304-ultima-fuga-san-miguel-reyes_1_10371154.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4ebb20fc-22ef-4313-aa1d-f3209f3a6c2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El sumario 304: la última fuga de San Miguel de los Reyes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La evasión de 11 presos en julio de 1962, pese a su fracaso parcial, sentenció el cierre del monasterio como cárcel franquista poco después</p></div><p class="article-text">
        El 30 de julio de 1962, sobre las dos menos cuarto del mediod&iacute;a, Ferm&iacute;n entr&oacute; en p&aacute;nico. A sus treinta y dos a&ntilde;os lleg&oacute; a dudar incluso de su capacidad para hacer una suma. Por si acaso, comenz&oacute; el recuento de nuevo. Esa discrepancia entre n&uacute;meros solo pod&iacute;a ser fruto del calor y el cansancio. &iexcl;C&oacute;mo iba a estar ocurri&eacute;ndole a &eacute;l algo as&iacute;, durante su servicio, a plena luz del d&iacute;a! Henchido de rabia, les oblig&oacute; a repetir hasta tres veces m&aacute;s, brazo en alto, los arriba a Espa&ntilde;a y a Franco, para intentar robar algo de tiempo a la realidad y recuperar la fuerza necesaria para hacer saltar todas las alarmas. Porque s&iacute;, no hab&iacute;a duda: faltaban once presos en la prisi&oacute;n de San Miguel de los Reyes.
    </p><h3 class="article-text">De capital de la Rep&uacute;blica a Valencia del Cid</h3><p class="article-text">
        Tras el fin de la guerra, en Val&egrave;ncia, donde dos a&ntilde;os antes se hab&iacute;a refugiado el gobierno de la II Rep&uacute;blica, se apelotonaban miles de republicanos tanto en sus c&aacute;rceles como en otros espacios habilitados para concentrar a la nueva poblaci&oacute;n reclusa. Por ejemplo, el convento de Santa Clara para presas pol&iacute;ticas o la plaza de toros transformada de la noche a la ma&ntilde;ana en campo de concentraci&oacute;n. El antiguo monasterio de San Miguel de los Reyes, que originariamente fue una alquer&iacute;a andalus&iacute;, situado a las afueras de la ciudad, rodeado de huerta y de cielo, ya era presidio desde las postrimer&iacute;as del siglo XIX, <span class="highlight" style="--color:transparent;">por lo que fue</span> r&aacute;pidamente convertido en uno de los principales espacios carcelarios para presos pol&iacute;ticos, llegando a reunir hasta cuatro mil hombres los primeros a&ntilde;os de posguerra. 
    </p><h3 class="article-text">El &ldquo;Good bye, Lenin&rdquo; valenciano</h3><p class="article-text">
        All&iacute;, desde el 1 de abril de 1939, fueron amonton&aacute;ndose miles de presos, entre ellos el que fuera alcalde republicano de Val&egrave;ncia durante la guerra y que, a la saz&oacute;n, hab&iacute;a protegido la talla de la Virgen de los Desamparados ocult&aacute;ndola en una dependencia del ayuntamiento. Se llamaba Jos&eacute; Cano Coloma y su vida podr&iacute;a haber servido de inspiraci&oacute;n al director de la pel&iacute;cula &ldquo;Good bye, Lenin&rdquo; porque, al igual que su protagonista, consigui&oacute; enga&ntilde;ar a su madre anciana y enferma, y hacerla creer que viv&iacute;a a salvo en el exilio suizo. 
    </p><p class="article-text">
        Esta historia la conocemos gracias a que algunos de los supervivientes dejaron constancia escrita de su paso por San Miguel. Son estas memorias las &uacute;nicas fuentes con las que contamos los historiadores para reconstruir la vida carcelaria de este antiguo monasterio, ya que en los archivos no hemos hallado rastro de los expedientes penitenciarios de quienes estuvieron all&iacute; recluidos durante el periodo de la dictadura. 
    </p><h3 class="article-text"><strong>Las otras fugas </strong></h3><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;">No era la primera vez que se produc&iacute;a una evasi&oacute;n en el antiguo monasterio cisterciense. Ya en 1946 se escaparon cuatro presos anarquistas horadando un t&uacute;nel cerca de la cripta</span> de Germana de Foix &mdash;fundadora del monasterio&mdash;, mientras las autoridades penitenciarias pensaban que estaban construyendo un pozo. <span class="highlight" style="--color:transparent;">Aquellos</span> cuatro hombres, de los que no hemos podido recuperar los nombres, salieron indemnes de <span class="highlight" style="--color:transparent;">la </span>estrecha galer&iacute;a, seg&uacute;n el testimonio de los antiguos presos pol&iacute;ticos Juan Busquets e Isidro Guardia. De esa aventura, la arqueol<span class="highlight" style="--color:transparent;">og&iacute;a logr&oacute; recuperar el estrato de tierra que atestigua la fuga y, tambi&eacute;n, una taza y un antiguo candil del XIX que pudieron servir de iluminaci&oacute;n a los fugados. Hubo al menos otra fuga, en 1954, aunque esta vez malograda, en la que particip&oacute; el propio Busquets. Unos cuantos p</span>enados se descolgaron de los muros, agarrados a unas telas de saco anudadas a modo de cuerda. Ninguno consigui&oacute; escapar. Y Juan, por si la desgracia fuera poca, cay&oacute; a una acequia y se rompi&oacute; ambas piernas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f9cab8f-e133-4540-8fe0-d9e83f89c967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Foto de la portada del Sumario 304. (Arxiu del Regne)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Foto de la portada del Sumario 304. (Arxiu del Regne)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h3 class="article-text"><strong>El sumario 304</strong></h3><p class="article-text">
        El 30 de julio de 1962 fue diferente. Once presos lograron escapar de la c&aacute;rcel de San Miguel de los Reyes. Hasta ahora sab&iacute;amos de este hecho gracias &uacute;nicamente a la hemeroteca, porque la prensa se encarg&oacute; de pregonar a los cuatro vientos los nombres de los fugados: Antonio S. S., Amador M., Ram&oacute;n T., Escol&aacute;stico M. C., Eustaquio C. P., Emilio R. M., Enrique A. M., Antonio B. L., Alfonso G. S., Manuel B. y Francisco D. E. Por contextualizar, estos hombres se fugaron el mismo a&ntilde;o en que tuvo lugar la crisis de los misiles, se rod&oacute; &ldquo;Atraco a las tres&rdquo; y se casaron Sof&iacute;a y Juan Carlos, <span class="highlight" style="--color:transparent;">que </span>por deseo expreso de Franco se convertir&iacute;an en reyes de Espa&ntilde;a tras su muerte. 
    </p><p class="article-text">
        Sesenta y un a&ntilde;os despu&eacute;s, <span class="highlight" style="--color:transparent;">quienes</span> firmamos este art&iacute;culo nos tropezamos &mdash;casi literalm<span class="highlight" style="--color:transparent;">ente&mdash; en el Arxiu del Regne con el expediente del S</span><span class="highlight" style="--color:transparent;"><em>umario 304,</em></span><span class="highlight" style="--color:transparent;"> que se abri&oacute;, por parte del Juzgado n&uacute;mero 3 de Val&egrave;ncia, el d&iacute;a des</span>pu&eacute;s de la evasi&oacute;n para determinar si los funcionarios de prisiones de San Miguel de los Reyes hab&iacute;an incurrido en un delito de &ldquo;infidelidad en la custodia de presos&rdquo;. Nuestra emoci&oacute;n, al leer estas seis palabras mecanografiadas, fue desbordante. Nos hall&aacute;bamos ante una documentaci&oacute;n, in&eacute;dita y prolija &mdash;m&aacute;s d<span class="highlight" style="--color:transparent;">e 27 caras de folio mecanografiadas&mdash;, que describe al detalle la &uacute;ltima fuga del penal franquista de San Miguel de los Reyes. </span>
    </p><h3 class="article-text"><strong>La </strong><span class="highlight" style="--color:transparent;"><strong>modesta </strong></span><strong>evasi&oacute;n</strong></h3><p class="article-text">
        Ferm&iacute;n, el hombre que el 30 de julio de 1962 entr&oacute; en p&aacute;nico al hacer recuento de prisioneros, fue uno de los tres funcionarios investigados en aquel proceso. Los otros se llamaban Manuel y Julio. Sus apellidos no los conocemos. Fueron tachados por el personal del Arxiu del Regne en aplicaci&oacute;n de la normativa de protecci&oacute;n de datos, ya que hace poco m&aacute;s de seis d&eacute;cadas que se produjeron los hechos y, por tanto, con un poco de suerte, puede que sus protagonistas sean nonagenarios que todav&iacute;a recuerden aquel mediod&iacute;a en que temieron convertirse en esos otros a quienes vigilaban cada d&iacute;a. 
    </p><p class="article-text">
        Ferm&iacute;n, por necesidad, hubo de repasar mentalmente todas sus acciones previas al momento del recuento de presos cuando, a las 13:45 del 30 de julio, despu&eacute;s de la comida, se dio cuenta de que faltaban once. Recordar&iacute;a entonces que aquella ma&ntilde;ana hab&iacute;a pasado por todas las dependencias dedicadas a los trabajos de carpinter&iacute;a y que no observ&oacute; nada que se saliera de lo cotidiano. Tras apercibirse de la evasi&oacute;n, Ferm&iacute;n, Manuel y Julio &ldquo;hicieron requisa general por todos y cada uno de los departamentos&rdquo; y fue solo entonces cuando se tropezaron con el agujero de entrada a la galer&iacute;a subterr&aacute;nea. Una <span class="highlight" style="--color:transparent;">aber</span>tura que como una boca de lobo pod&iacute;a engullirles a ellos por pura incompetencia. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las m&aacute;quinas (...) situadas delante mismo [del orificio del t&uacute;nel], dejaban un espacio muy estrecho, de escasamente unos 40 cm.(&hellip;) [para pasar] y como adem&aacute;s el suelo aparec&iacute;a con mucho serr&iacute;n y algunos desperdicios de madera, no exist&iacute;a signo alguno visible de la existencia de dicha boca de galer&iacute;a&rdquo;. Esto fue lo que Ferm&iacute;n declar&oacute; ante la comisi&oacute;n judicial que se constituy&oacute; a medianoche del mismo d&iacute;a &ldquo;en el lugar del hecho&rdquo;: la secci&oacute;n de curvado de madera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/df3d7ff3-6693-4ef1-a99f-afc1e356026b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Taller de carpintería de San Miguel de los Reyes. (Memorias de Redención de Penas)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Taller de carpintería de San Miguel de los Reyes. (Memorias de Redención de Penas)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h3 class="article-text"><strong>Prisi&oacute;n y f&aacute;brica clandestina</strong></h3><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;">En</span> los primeros a&ntilde;os de la dictadura, San Miguel de los Reyes, m&aacute;s que una prisi&oacute;n, parec&iacute;a una f&aacute;brica de muebles. La implantaci&oacute;n de la redenci&oacute;n de penas por el trabajo que ide&oacute; el franquismo fue, en palabras del historiador Juli&aacute;n Casanova, &ldquo;un excelente medio de proporcionar mano de obra barata a muchas empresas&rdquo;. Adem&aacute;s de la secci&oacute;n de curvado de madera, en la c&aacute;rcel exist&iacute;an otras dedicadas exclusivamente a las labores de carpinter&iacute;a, tapizado, empapelado y barnizado en las que trabajan unos doscientos reos, de cuatrocientos en total. De hecho, en la Memoria de Redenci&oacute;n de Penas de 1950 se llega a destacar que en &ldquo;la Prisi&oacute;n Central de San Miguel de los Reyes (...) la producci&oacute;n sobrepasa el mill&oacute;n de pesetas&rdquo;. Una cifra cuyo valor hoy d&iacute;a ser&iacute;a de <span class="highlight" style="--color:transparent;">casi 83 millones de las antiguas pesetas, es decir, unos 500.000 euros.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;">Aunque no solamente se dedicaban a la industria del mueble. Seg&uacute;n consta en la Memoria de la Direcci&oacute;n General de Prisiones, en 1962 este penal destacaba tambi&eacute;n por el trabajo en</span> la piel y el calzado y por su rendimiento sobrado en el taller de cester&iacute;a, llegando a producir en ese a&ntilde;o 186.113 piezas para su posterior venta. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f2ab255-c402-469e-b9ef-f84364458895_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista actual del salón de plenos de San Miguel de los Reyes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista actual del salón de plenos de San Miguel de los Reyes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h3 class="article-text"><strong>El t&uacute;nel secreto</strong></h3><p class="article-text">
        La galer&iacute;a subterr&aacute;nea se hallaba junto a la pared debajo de un gran ventanal, en lo que actualmente es el sal&oacute;n de actos de San Miguel de los Reyes, cuya entrada se encuentra en el ala sur del patio peque&ntilde;o. Seg&uacute;n hizo constar la comisi&oacute;n judicial, el agujero estaba &ldquo;tapado por una tabla de madera, cuadrada, recubierta con una capa de hule (&hellip;)[que] deja al descubierto un agujero en el suelo de 75 cm. de largo por 55 de ancho y 70 de profundidad, aunque a medida que se avanza, se desciende m&aacute;s. El paso por esta galer&iacute;a, dada su estrechez, solo puede hacerse arrastr&aacute;ndose, como personalmente comprueba Su Se&ntilde;or&iacute;a&rdquo;. Y es que el juez, al parecer, se intern&oacute; en el t&uacute;nel para cerciorarse in situ de sus caracter&iacute;sticas. Debi&oacute; de ser toda una experiencia para sus subalternos ver a un magistrado reptar por <span class="highlight" style="--color:transparent;">un agujero de tierra</span>. Fue <span class="highlight" style="--color:transparent;">entonces</span> cuando comprobaron adem&aacute;s que &ldquo;en dicha mina de ocho metros de larga, hab&iacute;an colocado unas bombillas tomando la corriente de la instalaci&oacute;n del mismo taller&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text"><strong>Una fuga cara al Sol</strong></h3><p class="article-text">
        Los once presos llevaban m&aacute;s de ocho meses planificando al detalle la evasi&oacute;<span class="highlight" style="--color:transparent;">n. Desde septiembre de 1961, diariamente, fueron horadando la</span> galer&iacute;a subterr&aacute;nea. El primer d&iacute;a &ldquo;prepararon un marco de madera que colocaron en la boca del pasadizo, con su tapa correspondiente, la que cubr&iacute;an con serr&iacute;n, para de esta forma ocultarla&rdquo;. &ldquo;Levantada la tapa, despu&eacute;s del recuento, se introduc&iacute;a uno en el boquete, tapando este a continuaci&oacute;n los que quedaban en el exterior, y el que se ocultaba se dedicaba a ir socavando el terreno. La tierra que iban extrayendo, aprovechando los sacos que en la carpinter&iacute;a tienen para el envasado de serr&iacute;n, los sol&iacute;an emplear ellos para sacar dicha tierra que luego escond&iacute;an en unos <em>calderines</em> que hay en el mismo taller y junto al lugar de la excavaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Unos d&iacute;as antes de terminar el t&uacute;nel establecieron el plan de huida: &ldquo;Hab&iacute;an calculado que la salida del subterr&aacute;neo coincidiera frente a una higuera cercana a un corral de cerdos (&hellip;) a unos veinte metros de distancia, (&hellip;) donde se despojar&iacute;an de la ropa de penados y se organizar&iacute;an en dos grupos para (&hellip;) penetrar en Francia por el Valle de Ar&aacute;n&rdquo;. Tambi&eacute;n ten&iacute;an un 'Plan B', por si la fuga hubiese sido detectada enseguida, tal y como relat&oacute; Francisco a un sargento de la Guardia Civil, tras ser detenido a nueve kil&oacute;metros de la pris&oacute;n, en Albuixech, pocas horas despu&eacute;s de la evasi&oacute;n. Ten&iacute;an previsto alquilar un coche con las 150 pesetas que hab&iacute;an conseguido recabar <span class="highlight" style="--color:transparent;">cada uno de ellos</span> en esos meses a base de convencer a los ordenanzas de que les cambiaran los vales del economato por moneda en curso legal, algo que estaba prohibido en San Miguel de los Reyes. Tambi&eacute;n pensaron en robarle el arma a un sereno.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la confesi&oacute;n de Francisco, &ldquo;la perforaci&oacute;n la terminaron por la ma&ntilde;ana del mismo d&iacute;a en que se fugaron (&hellip;), dej&aacute;ndola preparada (&hellip;) sobre las 12:30 minutos, ya que en ese momento el <span class="highlight" style="--color:transparent;">So</span>l da de cara sobre la fachada en que estaba la boca de salida, y por lo cual, los centinelas, al procurar ampararse de la sombra de las garitas, dejan de ver el exterior&rdquo;. Sin embargo, en cuanto salieron del t&uacute;nel, escucharon a una mujer gritar en la casa que hay junto a la higuera y &ldquo;emprendieron la huida a la carrera&rdquo;. 
    </p><h3 class="article-text"><strong>El final de la escapada</strong></h3><p class="article-text">
        El 3 de agosto ya hab&iacute;an sido capturados cuatro: Alfonso, Eustaquio, Enrique y Francisco. El 5 de agosto la Guardia Civil apres&oacute; a Emilio en Tarragona. En Guadalajara, el 20 del mismo mes, fueron prendidos Amador y Antonio. La causa recogida en el sumario 304 qued&oacute; sobrese&iacute;da el 2 de octubre de 1962. Y el 23 de marzo del a&ntilde;o siguiente encontraron a Escol&aacute;stico en Barcelona. No sabemos qu&eacute; ocurri&oacute; con los otros tres fugados: Manuel, Ram&oacute;n y el otro Antonio. En marzo del 63 perdemos el rastro a los protagonistas de esta historia. <span class="highlight" style="--color:transparent;">Pero lo </span>que s&iacute; podemos afirmar a ciencia cierta es que su evasi&oacute;n, a pesar de su<span class="highlight" style="--color:transparent;"> parcial fracaso, sirvi&oacute; para sentenciar a muerte el uso carcelario del antiguo monasterio de San Miguel de los Reyes. </span>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a9a3144f-d998-4cb3-9188-fd9a66084a7d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen actual de San Miguel de los Reyes. (Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen actual de San Miguel de los Reyes. (Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h3 class="article-text"><strong>San Miguel de los Reyes, resignificado</strong></h3><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;">En 1966 en Consejo de Ministros qued&oacute; traspasado el uso del edificio a la Diputaci&oacute;n de Valencia. Desde entonces ha sido almac&eacute;n de veh&iacute;culos y de despojos de desahucios e incluso un colegio. En la actualidad se encuentran den</span>tro de sus muros la Biblioteca Valenciana, la Acad&egrave;mia Valenciana de la Llengua, la Direcci&oacute;n General de Cultura y Patrimonio; y el Aula Did&aacute;ctica de Memoria Democr&aacute;tica. Es alentador comprobar que donde en el siglo pasado s<span class="highlight" style="--color:transparent;">e reprim&iacute;a a dem&oacute;cratas,</span> ahora se atesoren libros y se promuevan los saberes.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther López Barceló, Joan Salazar Bonet]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/sumario-304-ultima-fuga-san-miguel-reyes_1_10371154.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 16 Jul 2023 01:05:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4ebb20fc-22ef-4313-aa1d-f3209f3a6c2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="270942" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4ebb20fc-22ef-4313-aa1d-f3209f3a6c2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="270942" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El sumario 304: la última fuga de San Miguel de los Reyes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4ebb20fc-22ef-4313-aa1d-f3209f3a6c2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Valencia,Presos,Guerra Civil Española,Dictadura,Dictadura franquista,Comunidad Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
