Els seus actes i les seues declaracions denoten una baixesa moral indigna d’un representant públic del poble de Castelló. Un home que aprofita l’assassinat d’un xiquet per escampar la seua misèria moral amb afirmacions com esta: “Confirmado: el asesino es un magrebí”, que accepta fonts de confirmació falses, que desqualifica els altres partits polítics fent-los còmplices de l’assassinat i que es vanagloria del seu discurs d’odi, no hauria de ser un representant del nostre poble. 

Un representant públic ha de ser prudent, les seues declaracions han de ser ponderades, tranquil·les i sensates. La màxima responsable del govern municipal no hauria de delegar la seguretat dels ciutadans en una persona que menteix acusant un grup determinat de persones, en este cas els magrebins, de delictes molt greus; això és com posar un piròman de cap dels bombers.

Però qui no té cap prevenció en difondre acusacions falses contra un grup humà determinat, qui es vanagloria de parlar clar, tan bon punt s’assabenta que la fiscalia ha obert una investigació contra els qui escampen eixes mentides, s’acovardeix i esborra el missatge fals. L’esborra, però encara té la poca vergonya de dir que cap polític és tan honest com ell que reconeix l’errada. Ell no ha de reconèixer l’errada, ha d’admetre la mala llet, la mala intenció, la maldat obscena del seu missatge d’odi.

I per si la ridícula actitud del regidor de seguretat no fora suficient, encara ha d’eixir a fer declaracions ignominioses la cap provincial del seu partit, que és la presidenta de les Corts Valencianes, per a vergonya de la institució i de tots els valencians decents.

La Presidenta té la barra de dir públicament que el seu partit denunciarà a un grup de músics per exhibir una pancarta on deia que el regidor de seguretat té cara de cul. El tema és més greu del que sembla: la segona autoritat valenciana defensant la xenofòbia d’un regidor i afirmant que presentarà denúncia contra uns artistes.

Nosaltres no sabríem valorar si la cara del regidor en qüestió té certa ressemblança amb la part posterior del cos humà, però això és una qüestió estètica que res té a veure amb l’odi. La Presidenta de les Corts hauria de saber que els delictes d’odi són els que van dirigits contra persones i grups humans en inferioritat de condicions. Assegurar, sabent que és fals, que s’ha confirmat que l’assassí d’un xiquet és un magrebí, per provocar rebuig i odi contra eixa comunitat, això pot ser delicte perquè atia l’odi contra un grup de persones que estan en inferioritat de condicions. Dir-li cara-cul a un regidor no passa de ser un exabrupte. 

Fa poc de temps el regidor es vanagloriava d’haver gastat 75.000 euros de l’erari públic esborrant les pintades amb el seu nom. Això és corrupció feta pública amb total tranquil·litat. Si haguera dit que s’ha gastat 75.000 euros  per netejar les parets de pintades impròpies seria acceptable, però dir que es gasta els nostres diners per netejar la seua imatge, ens sembla simplement  inapropiat.

L’any 2017, quan va néixer la nostra associació, veníem de situacions manifestes de corrupció, teníem  com a un dels nostres objectius combatre aquella sensació generalitzada entre la població, que la corrupció era una cosa natural en les institucions públiques. Ara veiem necessari combatre la impunitat amb què es menteix des de les plataformes de comunicació i des dels llocs de responsabilitat política, perquè determinats càrrecs públics han arribat a un nivell de confusió mental i  de mala intenció que comença a ser inacceptable.

Ací, a Castelló, diem pocavergonya a la persona que actua sense vergonya ni respecte, a qui enganya per aprofitar-se dels altres. Tot i això la paraula no acaba de desqualificar totalment al destinatari, pocavergonya vol dir que encara li’n resta una mica de vergonya, de dignitat. Per això les nostres mares quan volien desqualificar d’una manera definitiva una persona pel seu comportament doblaven l’insult amb un castellanisme: «sinvergüensa». Les dues paraules juntes definien ominosament el receptor com una persona que no mereixia cap consideració, com algú que no era de fiar d’una manera definitiva, contundent. Per les seues declaracions, els gestors de la banca espanyola s’han situat públicament en eixa categoria de persones tòxiques per al conjunt de la societat.

En un any on els bancs han incrementat en un 27% els beneficis els seus gestors haurien de ser més discrets en les seues manifestacions públiques, perquè els beneficis de la banca, més de 27.000 milions d’euros, són d’una obscenitat escandalosa. Els seus guanys no han sigut el resultat d’una gestió exemplar, són el fruit d’una gran estafa, i per constatar-ho sols cal fer una mica de memòria.

L’any 2012 el govern va anunciar públicament el rescat de la banca espanyola amb la inversió de diners públics. Però la cosa venia d’abans, primer amb la caiguda de Banesto i després amb la crisis del 2008 ja s’havien destinat molts diners del contribuent al sector bancari. Amb la desaparició de pràcticament totes les caixes i de molts bancs mitjançant les fusions i compres per les grans entitats financeres es va anar creant l’oligopoli bancari actual, sempre amb injecció de diners públics. Es va crear el banc dolent (Sareb) per alleugerir els bancs d’hipoteques incobrables i bens immobles que llastaven els seus balanços. Després de les fusions bancaries es van tancar més de 45.000 oficines i es van acomiadar 100.000 treballadors, cosa que va produir més despesa pública en els ERO.

Mai sabrem quants diners dels nostres impostos s’han dedicat a salvar el sistema bancari espanyol, però la xifra és molt superior als 100.000 milions d’euros que mai ens retornaran. Però el cost que hem pagat a la gran banca és encara més gran que la quantitat de diners públics gastats. Per fer el rescat bancari se’ns van imposar retallades, en salaris als treballadors i en serveis públics, en augment d’impostos i en pèrdua de drets i llibertats. Els bancs no sols han depredat les arques públiques, també han maltractat els clients. El preu de les hipoteques ha augmentat considerablement, però la remuneració als estalviadors és zero, les comissions per serveis bancaris no han deixat d'incrementar-se, però el servei als clients cada volta és més deficient. El tancament de les oficines ha deixat sense servei pobles sencers i la digitalització dels serveis imposa condicions molt oneroses als usuaris que han vist com es restringís cada vegada més l’ accés als seus estalvis i es compliquen innecessàriament les operacions bancaries. També, per fer més punyent la burla, mentre els retalls econòmics i de serveis públics ens afectaven a tots, els consells d’administració i directius dels bancs no han parat de pujar les seues escandaloses retribucions.

Els grans banquers han parlat en contra de l’impost als seus beneficis, ens han amenaçat amb desgràcies innominables si es graven els seus beneficis. Considere que algú els hauria de contestar, i ho hauria de fer d’una manera contundent. Perquè en el seu benefici s’ha extingit la banca pública, i la majoria de les caixes d’estalvi que acomplien, també, una funció social, l’única banca pública que resta és la Sareb que s’ha encarregat d’alleugerir-los dels actius tòxics.

Si obligatòriament hem de cobrar els nostres salaris i les nostres pensions pel banc es pot deduir amb facilitat que la banca és un servei públic que hauria d’estar gestionat públicament i si es gestiona per empreses privades aquestes haurien d’estar subjectes a condicions i controls molt rigorosos.

Els bancs es lucren amb els nostres diners, públics i privats; per això, no es pot permetre l’arrogància dels seus gestors ni el deficient servei que ens ofereixen als usuaris. Cal que protestem, que reclamem sempre, hem de reclamar millor atenció, millors condicions, millor servei. La protesta, si té fonament, sempre dona bons resultats. L’altre dia vaig telefonar al banc i el robot que sol contestar em va dir: «como es un cliente senior le pasamos con un operador», això em va satisfer, preferesc parlar amb una persona que amb una màquina. El detall que va tenir el banc amb mi és fruit de la protesta que va iniciar Carlos Sanjuan pel tracte inhumà dels bancs amb les persones majors.

Des de la Plataforma Castelló per la Justícia i contra la Corrupció denunciem públicament aquesta injustícia, exigim als polítics que posen sol·lució i encoratgem la ciutadania a que no calle davant d’aquelles situacions que l’afecten directament, que busquen complicitats i exigisquen els seus drets.

Des de la Plataforma Castelló per la Justícia i contra la Corrupció volem manifestar públicament el nostre desacord amb aquesta actuació de l’executiu valencià. Entenem que cada govern aplique polítiques pròpies i prioritze unes inversions i unes actuacions sobre unes altres, d’acord amb el seu programa de govern. El Consell de la Generalitat ha estat elegit pel vot popular i és legítim que vulga governar d’acord amb el seu criteri.

Però que una de les primeres actuacions del nou executiu siga eliminar l’òrgan encarregat de recuperar els diners sostrets a l’erari públic per les pràctiques corruptes d’anteriors governants, ens sembla indicatiu de per on poden anar les actuacions del nou Consell: ocultació de les males pràctiques polítiques i administratives i falta de transparència. La decisió del Govern s’ha fet pública en un moment on la majoria de la població està de vacances i en festes, això denota voluntat expressa d’ocultació. Han sigut més diligents en fer desaparèixer un òrgan de recuperació dels diners robats que en adjudicar les places de mestres i professors. Les explicacions que han donat per justificar la decisió, són imprecises i inexactes. Fa la impressió que volen enterrar un passat d’actuacions delictives sota un espès silenci.

La Plataforma Ciutadana Castelló per la Justícia i contra la corrupció va néixer en un moment on la corrupció incrustada en els òrgans del Govern valencià ens avergonyia a tots, un moment on es robaven fins i tot els diners que s’havien de dedicar l’ajuda humanitària. Per això un grup de persones ens vam unir, per fer front a la vergonya, per denunciar els lladres i erradicar les pràctiques delictives a l’administració pública. Ara el nomenament de determinades persones amb una dubtosa biografia per ocupar càrrecs públics i algunes de les primeres actuacions del nou Consell, com la que ara denunciem, ens han tornat a posar en alerta. Des de la nostra associació, humil però decidida, estarem atents per denunciar qualsevol actuació que represente falta de transparència i mal us dels diners del contribuent. Ho farem amb respecte, però amb fermesa, no podem permetre que la paraula “valencià” es torne mai més a associar amb la paraula “corrupte”.

*Antoni Porcar i Gómez, president de la Plataforma Castelló per la Justícia i contra la Corrupció