El 20 d'octubre passat, la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN) presentava el seu informe anual sobre l'evolució de la pobresa a les Balears i a Espanya. Gràcies al sistema de prestacions i a l'escut social desplegat aquests darrers anys, el risc de pobresa es redueix d'un 40% a una mica menys del 20% de les ciutadanes i ciutadans de les Illes Balears, però 250.000 balears vivint sota el llindar de pobresa continuen sent massa ciutadans.

Al llarg dels anys s’han anat desenvolupant diferents prestacions econòmiques encaminades a garantir les necessitats més bàsiques dels ciutadans i ciutadanes del nostre territori: rendes mínimes d’inserció, rendes socials garantides, ingressos mínims vitals, etc. Prestacions, totes elles, de caràcter reactiu, condicionades i d’abast limitat que pretenen lluitar de manera directa contra l’exclusió social, la desigualtat i la pobresa d’una part de la nostra població.

L’aspiració legítima de disposar d’una Renda Bàsica Universal (RBU) per a tota la població d’un territori, és a dir, un ingrés pagat per l’Estat a tots i cadascun dels seus ciutadans i ciutadanes, podria semblar una evolució d’aquestes prestacions però no ho és en absolut.

La RBU significa desenvolupar un nou dret de ciutadania sostingut en tres principis bàsics: la individualitat, la no-condicionalitat i la universalitat. Un dret que requereix d’un canvi cultural i socioeconòmic molt profund per poder fer-lo efectiu i que ens portarà a preguntar-nos sobre la justícia, la necessitat i la sostenibilitat d’una renda d’aquest tipus.

La RBU ens faria més lliures perquè augmentaria el nostre poder de decisió com a ciutadans autònoms. Una renda individual a tot ciutadà major de 18 anys, que cobrís les necessitats bàsiques per sobre del llindar de pobresa del territori, ens permetria tenir un major marge per poder desenvolupar-nos i viure la vida que desitgem.

També ens faria més iguals perquè acabaria amb l’estigma social de les rendes per a pobres. La RBU no seria per a rics ni per a pobres, seria per a tothom. La no-condicionalitat de la prestació econòmica i la seva compatibilitat amb la suma de qualsevol tipus d’ingressos faria que la RBU actués com a sòl i mai com a sostre.

Finalment, la RBU Ens faria més solidaris perquè redistribuiria millor la riquesa. La globalització està canviant el nostre món ràpidament i molts dels instruments que servien per equilibrar la societat estan fallant. Arriba l’hora d’introduir nous instruments que serveixin per recuperar l’equilibri social.

La RBU ajudaria a redistribuir la riquesa de manera més equitativa en un món on el salari ja no serà el principal instrument de redistribució de renda. No és una renda per a pobres però ataca la pobresa d’arrel perquè estableix un ingrés per sobre del llindar de pobresa del territori per a tothom. Finalment, la RBU no demana res a canvi perquè es basa en la confiança que cada persona és prou madura per desenvolupar el projecte vital que desitja i, per tant, cada persona és lliure de decidir com vol contribuir a la societat.