La Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics ha estat un abans i un després per a les Illes Balears. Aquesta norma ha significat més democràcia, més dignitat i més llibertat per a la nostra terra. Ha estat una eina clau per obrir les fosses comunes i fer justícia a aquelles persones que varen ser assassinades o desaparegudes pel franquisme, per restituir la seva memòria i donar pau a les seves famílies. Ha permès que els noms d’aquells qui varen ser víctimes de la intolerància i de la dictadura tornassin a ocupar l’espai públic que mai haurien d’haver perdut.

Aquesta llei no només ha dignificat les víctimes, sinó que ha fet de les Illes Balears un referent en memòria i democràcia a escala europea. Ha estat reconeguda per institucions internacionals com les Nacions Unides per la seva contribució a la veritat, la justícia i la reparació, consolidant un model que altres territoris han volgut seguir. Gràcies a aquesta norma, les polítiques de memòria han arribat a les escoles, als espais públics i a la societat en general, convertint-se en una eina per educar en valors democràtics i garantir que mai més es torni a repetir la barbàrie que va marcar la nostra història recent.

Aquesta llei ha estat un símbol de progrés i de dignitat, i ha demostrat que la memòria històrica no és una qüestió del passat, sinó una responsabilitat del present per construir una societat més justa, més cohesionada i més compromesa amb els drets humans.

Però ara, el Partit Popular ha decidit destruir tot això. Avui, 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, consumarà una de les majors traïcions a aquesta terra derogant la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics. Triar aquest dia no és casualitat: és un acte calculat que simbolitza el menyspreu del PP cap als valors que aquesta llei representa.

Amb aquesta derogació, el PP no només traeix les víctimes de la dictadura, sinó també totes aquelles persones que varen donar la seva vida perquè avui puguem viure en democràcia. Aquesta decisió no és només un atac a la memòria col·lectiva; és una vergonya històrica que posa fi a una etapa de dignitat i de reconeixement que havia fet de les Illes Balears un exemple a seguir.

És un insult a les famílies que encara avui cerquen els seus desapareguts, a aquells qui varen ser assassinats per defensar la llibertat, i a totes les generacions futures que mereixen una societat basada en la veritat i la justícia. Aquesta derogació suposa esborrar els consensos que havien fet d’aquesta terra un lloc més just i més humà, i condemnar la nostra societat a viure de nou amb el silenci i l’oblit.

El Partit Popular, amb Marga Prohens al capdavant, ha triat el costat equivocat de la història. Aquesta decisió és una traïció als drets humans, a la democràcia i a totes aquelles persones que varen lluitar per fer d’aquesta terra un lloc millor. És el PP de la traïció, el PP de la vergonya, el PP que entrega els drets humans per mantenir la cadira. Però nosaltres no callarem. La memòria, la dignitat i els drets humans no es deroguen. Aquesta serà sempre la nostra lluita.

Amb freqüència, quan es parla dels migrants, es tendeix a associar a moments d'extrema dificultat, i queda un atrapat en una dialèctica de crisi. Al mateix temps que duu a la ment imatges de migrants detinguts a Líbia, migrants arribats en pasteres, cossos de migrants enmig del Mediterrani, de víctimes del tràfic persones en la part posterior d'un camió, a la recerca d'una vida millor lluny d'Estats i polítiques fallides, conflictes armats, desastres climàtics i un llarg etcètera. 

La commemoració del Dia Internacional del Migrant brinda l'oportunitat de pensar en aquestes persones, de reiterar que important és el respecte i la dignitat de tothom, però sobretot d'exercir polítiques que facin vetllar pels drets d'aquestes persones. Aquest dia se celebra sota l'ègida de les Nacions Unides en reconeixement de més de 272 milions de migrants en el món que formen part integral de totes les nostres societats.

Les persones que emigren en el segle XXI, procedents de països de l’Àfrica, Amèrica Llatina i fins i tot Europa, no ho fan per “impuls aventurer”, sinó per múltiples raons: guerres, persecució per idees polítiques, religioses, etc. Per això, hem de continuar responent al seu acolliment perquè la migració és una part integral de les nostres societats que està en constant evolució i que, malgrat els desafiaments que planteja, les enriqueix de múltiples maneres i ens fa millors.

Cal no oblidar que moltes són les persones que travessen fronteres pròximes a la recerca d'oportunitats en països que no són molt diferents dels seus. De fet, són cada vegada més les persones treballadores que travessen les fronteres rutinàriament, vivint en un país i treballant en un altre. Uns altres s'aventuren i travessen continents o fins i tot oceans, amb els riscos gegantescos que això pot comportar, per a integrar-se en societats amb idiomes, pràctiques, hàbits i normes culturals diferents.

Però per a això, és fonamental apostar per un model de societat que treballi per a una major cohesió social, no sols en reconeixement de les persones migrants, sinó també de les comunitats en les quals poden prosperar i, de fet, prosperen. Les nostres societats no són estàtiques. Constantment, les xarxes comunitàries es dissolen i reconstrueixen davant el canvi, ja sigui arran d'una recessió econòmica, l'envelliment demogràfic o les tensions derivades de la contraposició de diferents visions polítiques del món.

Les persones que s'han desplaçat d'un lloc a un altre al llarg de tota la història, per elecció o baix coacció, continuaran fent-ho en el futur previsible. Només assumint el nostre deure de protegir-les ja que fugen de la persecució, la violència i aprofitant les oportunitats que els refugiats i immigrants ofereixen a les seves noves societats podrem aconseguir un futur més pròsper i més just per a tots.

Enfront del discurs d’odi i racista de l'extrema dreta que atribueix a la població migrant i a la qual atribueix tots els mals de la societat. Hem de treballar i forjar un futur millor, amb la finalitat de construir una societat generadora d’oportunitats, diversa i que avanci en drets de ciutadania per a tothom.