El Parlament de les Illes Balears convalidà el passat mes d’agost el decret llei per garantir la gratuïtat en el primer cicle d'educació infantil (0-3 anys). Així, el Govern de Marga Prohens ha estat un dels primers governs autonòmics de l’Estat espanyol en assumir la gratuïtat de l’etapa sencera. L’ampliació del 0-3 no és nova, i segueix la direcció marcada per l’anterior Executiu, que el 2022 ja implementà la gratuïtat en la franja d’edat de 2-3 i anuncià la gradual extensió de la gratuïtat fins a cobrir tota l’etapa del 0-3. En primera instància, aquesta reforma del PP ens hauria de sorprendre. Ampliar els serveis d’educació infantil suposa més intervenció, més despesa pública i assumir el concepte de justícia social com un eix vertebrador de l’acció de govern, quelcom impropi d’un Govern liberal-conservador que té el suport de l’extrema dreta. És precisament per això que ens han sorgit algunes preguntes: Fins a quin punt el model 0-3 actual cobreix les necessitats de les famílies illenques? Qui es beneficia i qui queda fora de la gratuïtat en l’etapa 0-3?

En aquest article tractam de respondre aquestes i altres preguntes. Així, doncs, dividim l’article en dues parts. En primer lloc, revisam les dades disponibles existents sobre (1) el nombre total de places 0-3 i (2) el nombre total d’infants entre 0 i 3 anys, per tal de conèixer la cobertura pública. En aquest sentit, indicam que ampliar la gratuïtat de tot el cicle d’educació infantil no implica que tots els infants hi tenguin accés, com veurem més endavant. En segon lloc, duim a terme una anàlisi de les característiques del model 0-3 illenc, revisant el grau de “progressivitat” dels criteris d’accés. D’aquesta manera, ens podrem fer una idea dels tipus de famílies que queden excloses d’aquesta cobertura. Finalment, discutim els punts anteriors i el fet de si la reforma del Govern hauria d’anar acompanyada d’un increment de la despesa pública que no tots els municipis semblen disposats a assumir.

El grau de cobertura 0-3 a les Illes Balears

El model d’educació infantil 0-3 illenc es divideix en una xarxa de centres públics i una xarxa complementària de centres privats autoritzats que reben fons públics (els quals podem anomenar concertats). També hi ha una xarxa privada no autoritzada que queda al marge de la competència institucional i que, en molts casos, també és fora de l’abast econòmic de moltes famílies. En aquest context, la nostra primera pregunta és: quin és l'abast de la cobertura de l’escola infantil, incloent-hi la xarxa pública i la complementària (concertada), per a tots els infants residents a les Illes d'edats compreses entre 0 i 3 anys pel curs 2023-2024?

Davant la manca de dades que proporcionen les institucions illenques, hem utilitzat les projeccions de població de l’INE per a l’1 de gener de 2024 i hem calculat el grau de cobertura de l’oferta actual. Tal com s’indica a la figura 1, l’ampliació de places actual és clarament insuficient: encara hi ha més de 28.000 infants sense accés a l’oferta pública. El resultat directe d’aquesta escassetat de places públiques és que moltes famílies hagin de fer ús de l’oferta privada (en el cas que s’ho puguin permetre) o acudir a xarxes de cura infantil informals, com ara família o amics. 

Nota: Les places no cobertes són aquelles que no cobreix la xarxa pública i/o complementària, i que, per tant, pot cobrir (parcialment) la privada.

A més, tal com podem observar en el mapa interactiu (figura 2), les desigualtats territorials són pronunciades quan disgregam l’oferta pública i complementària per municipis. Les dades fan referència a la cobertura prevista el 2021 per al 2024, incloent-hi les noves places projectades.

Nota: Estimacions dels autors d’acord amb les previsions 2024 de la gràfica de la pàgina 7. Les places comptades inclouen tant les que hi havia el 2021 com les projectades per reconversió o nova creació, que no sabem si s'han fet. L’informe elaborat per l’Institut de la Primera Infància l’any 2021 no establí previsions per l’illa de Menorca, atès que no hi havia previsió de l'increment de places.

Quin és el grau de cobertura del teu municipi?

D’acord amb el mapa, diferenciam entre quatre tipus de cobertura: limitada, adequada, alta i completa. El primer grup (cobertura limitada) el formen aquells municipis amb una cobertura d’entre el 20 i el 50%. Curiosament, hi trobam alguns dels municipis més poblats: Palma, Llucmajor, Marratxí, Felanitx, Manacor o Inca. També hi formen part altres municipis del nord de Mallorca com Muro, Sa Pobla i Alcúdia, així com tots els municipis eivissencs. El segon grup (cobertura adequada) el formen aquells municipis amb una cobertura d’entre el 50 i el 70%: Maó, Andratx, Calvià, Valldemossa, Pollença, Consell, Capdepera, Porreres, Sant Joan i Santanyí. 

El grup de cobertura alta (entre el 70 i el 95%) està format per  un ‘mix municipal’: hi ha municipis del Raiguer (Mancor de la Vall, Selva, Binissalem), del Pla de Mallorca (Maria de la Salut, Santa Margalida, Santa Eugènia, Sineu, Petra, Llubí), del sud (Ses Salines i Campos), Esporles, Bunyola, Artà i els municipis menorquins d’Alaior, Es Mercadal, Sant Lluís i Ciutadella. Per acabar, el grup de cobertura completa està format per un gruix de municipis de la Serra de Tramuntana (Puigpunyent, Estellencs, Banyalbufar, Deià, Fornalutx), Santa Maria del Camí, Sencelles, Campanet, Ferreries i Es Migjorn Gran.

Qui en queda fora? 

L’oferta de places disponibles que pertanyen a la xarxa pública i complementària no és suficient per a tots els infants d’entre 0 i 3 anys. Així, molts de municipis arreu de les Illes estan enfora d’aconseguir una cobertura adequada i encara més enfora d’obtenir-la de manera completa. Per tant, malgrat que el Govern de Prohens hagi aprovat la gratuïtat de l’etapa 0-3, hi ha moltes famílies que no la podran aprofitar, quedant-hi sense accés durant el procés de sol·licitud. En aquest context, creiem convenient fer-nos dues preguntes clau: Quins són els criteris de barem per accedir a l’educació infantil 0-3? A quins tipus de famílies afavoreixen els criteris en qüestió?

Hi ha un únic procés d’admissió per a les escoletes públiques i concertades. El que compta primer és el rànquing de preferència de cada família. Després, d’entre els sol·licitants que indiquen cada centre com a preferent, les places s’adjudiquen per criteris de barem tant geogràfics com socioeconòmics. Es té en compte, per exemple: la ubicació del domicili familiar i del centre de feina dels pares o tutors legals; la renda per càpita familiar; si la família és monoparental o nombrosa; o si un membre de la família té una discapacitat, entre altres criteris. En primera instància pot semblar un sistema d’admissió amb cert grau de progressivitat. No obstant això, cal demanar-se si tots aquests criteris tenen el mateix pes. És en aquest exercici on podrem generar una intuïció general del grau de progressivitat del model 0-3 illenc, fent evident que les famílies amb més dificultats socioeconòmiques no tenen ni molt menys l’accés garantit.

Quins criteris tenen més importància a l’hora d’accedir al 0-3? 

La pedra angular del model illenc és la priorització de (1) la ubicació del domicili familiar (es concedeixen 5 punts i mig si l’alumne està a centres d’acolliment residencial, que poden incrementar fins a 9 i mig a través de criteris d’antiguitat) i (2) la presència de germans/es al centre en qüestió (es concedeixen 5 punts i mig pel primer i 4 punts per cadascun dels següents). En canvi, en termes comparats, els criteris relatius a qüestions socioeconòmiques queden en excés relegats en un segon pla.

En aquest sentit, els criteris de renda hi tenen un pes mínim, el que neda a contracorrent de les comunitats autònomes més innovadores (Navarra i Catalunya): 1 punt i mig si els ingressos familiars són inferiors a 5.343 euros anuals, 1 punt si són inferiors a 10.687 i 0.5 punts si són inferiors a 16.030. Per altra banda, el fet de ser família monoparental implica només 1 punt extra. En aquest sentit, tenint en consideració les dificultats a les quals s'enfronten les famílies monomarentals en termes de conciliació laboral-familiar, el pes d’aquest criteri és del tot insuficient. En la mateixa línia, tenir un infant amb discapacitat major o igual del 33% et concedeix només un punt, i haver estat víctima de violència de gènere, 3 punts (menys que el criteri del domicili o el de la presència de germans a l’escola).

Un altre factor que afecta l’equitat en l’accés, especialment en els primers dos anys d’educació infantil (0-2), és la rigidesa en els terminis d’inscripció. Hi ha un sol procés d’admissió ordinari cada any, que es produeix el mes de març per començar per setembre. Els infants nascuts passat el mes de març o les famílies que per qualsevol motiu no arriben a temps de fer la sol·licitud, han d’esperar un any a poder escolaritzar els infants per la via pública o concertada. Algunes famílies opten en aquests casos pels centres privats, que ofereixen més flexibilitat respecte a l’accés, però aquesta opció és fora de l’abast econòmic de moltes famílies illenques. 

Conclusions: la gratuïtat no és per tothom

Si haguéssim de recapitular, ho podríem fer de la manera següent: en l’actualitat, hi ha més de 28.000 infants que no estan coberts per la xarxa pública i complementària 0-3. Els criteris d’accés, a més, no afavoreixen suficientment les famílies amb menys recursos. Per tant, moltes de les famílies (i generalment mares) que queden fora de la xarxa pública han de recórrer a xarxes informals, reduir la seva jornada laboral o deixar la seva feina per poder conciliar.

En qualsevol cas, l'accés a les dades sociodemogràfiques dels infants i de les seves famílies, juntament amb les dades actualitzades de cobertura, possibilitaria la realització d'una anàlisi empírica més rigorosa i l'extracció de conclusions més precises. De moment, el que podem expressar amb nitidesa és que el grau de cobertura de l’educació infantil de 0-3 pública o concertada a les Illes (28%) està (molt) lluny de la xifra establerta com a objectiu per la comissió tècnica del Parlament el 2019 per cobrir les necessitats d’aquesta població, que era el 72%. Irònicament, un 72% és el percentatge d’infants illencs que no tenen garantit l’accés a una escola infantil pública o concertada. 

Cal apuntar, també, que el suport econòmic a l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys de famílies més vulnerables queda a càrrec dels municipis, i són molt pocs —potser ni un 20%— els ajuntaments que decideixen sumar els costos econòmics del suport a les famílies més vulnerables (per exemple, amb ajudes de menjador, escola matinera i d’horabaixa o escola d’estiu) als costos de finançament de l’escoleta. Per tant, la gratuïtat del 0-3, aprovada recentment pel Govern de Prohens, podria resultar en una reforma inefectiva si aquesta gratuïtat no està acompanyada d’un increment en la despesa pública del 0-3 (quelcom que aparentment no s’està donant).

Per acabar, cal remarcar que el model 0-3 a les Illes té altres deficiències que caldria ajustar una vegada s’aconsegueixi incrementar la cobertura. Per exemple, la gratuïtat es garanteix per a quatre hores diàries i deu mesos a l’any. Per tant, les famílies que volen un servei de més de quatre hores han d’assumir les despeses addicionals, excepte a alguns municipis, com Palma, on la gratuïtat cobreix la jornada de 8:30 a 15:00 (però només a les escoletes públiques i no les concertades). L’evidència internacional ens indica que oferir educació 0-3 només a mitja jornada implica que moltes mares no puguin treballar a jornada completa, sinó que ho facin a jornada parcial. Per tant, cobrir només mitja jornada podria estar ajudant a reproduir les desigualtats de gènere que es donen en el repartiment del treball de cures actual.