'Orgullosament Inca' és un festival LGTBI que organitza l'Ajuntament amb l'associació Únic des del 2016. Segons Virgilio Moreno (Inca, 1976), alcalde d'Inca, el festival “ja és un referent a tota l'illa”. La programació sol tenir espectacles musicals, exposicions, projeccions cinematogràfiques i xerrades, que es reparteixen, en general, durant el mes de juliol. El festival ha comptat, durant les vuit edicions, amb la participació de grans referents del col·lectiu com Paca la Piraña (vedette i actriu), Topacio Fresh (cantant, actriu i activista trans) i Mario Vaquerizo amb 'Nancys Rubias'.

Molts dels convidats acudeixen per formar part de la presentació de pel·lícules en què han participat durant el cicle del festival de cinema a la fresca. Aquest any, 'Orgullosament Inca' va comptar amb la presència de La Dani i es va projectar el film 'Te estoy amando locamente', una pel·lícula que relata les dificultats de la comunitat LGTB a finals dels anys 70, quan ser homosexual era delicte, i com es van començar a consolidar els moviments socials andalusos a favor del col·lectiu. La Dani va obtenir el Premi Feroz a “Millor Actor de Repartiment” i la nominació al Goya a Millor actor revelació per 'Te estoy amando locamente'.

A més a més del cinema a la fresca, aquest any també han format part del festival altres activitats culturals com l'exposició de l'obra 'Sabates' de l'artista i activista Jaume Canet, que va ser el punt de partida per a una conversa sobre l'estat actual de l'activisme i orgull LGTBI.

“Durant la primera edició, fa vuit anys, es va crear una gran expectació”, recorda l'alcalde d'Inca, Virgilio Moreno. “Un festival d'aquest tipus es veia com una mica de grans ciutats, fins i tot encara no se celebrava a Palma”, afegeix. Moreno posa èmfasi que li sembla “molt important” plantejar-ho “com una idea festiva, però també reivindicativa”: “Inca és una societat plural, una societat madura i s'ha demostrat tot aquests anys la importància de celebrar la diversitat i millorar tot el possible”. Ara com ara, el festival 'Orgullosament Inca' és un esdeveniment consolidat a la programació LGBTI i, des d'aquest any, a més del suport públic, també compta amb empreses privades que financen part dels esdeveniments.

Com ha rebut la ciutadania el festival?

La sorpresa que té la gent quan ve és que és una festa intergeneracional: hi ha nens, joves, pares, avis... El més destacable és això: es viu d'una manera positiva una festa reivindicativa, tant a la part artística com a la participació hi ha molt de respecte. Podem celebrar que no hi ha hagut cap problema d'agressions ni de mal comportament. És un festival que representa molt més que una festa. Inca ha demostrat ser un municipi compromès amb la comunitat LGTB.

Quina és la filosofia darrere aquesta celebració?

L'objectiu principal és facilitar un espai on poder celebrar i reivindicar la normalització del col·lectiu. Volem posar èmfasi en la importància de valorar que formem part d'una societat plural, i el festival té activitats de diferent índole per a tothom que en vulgui gaudir durant una setmana i acabar amb una gran festa amb actuacions.

Hi ha alguna activitat que destacaria?

Aquest any hem tingut l'oportunitat que vingués La Dani i projectar la seva pel·lícula 'Te estoy amando locamente', l'any passat va venir Victoria Abril, l'anterior Bibi Ándersen amb la pel·lícula 'Tacones Lejanos'. Sempre hi ha un contingut que no es limita al que és la festa, sinó que també hi té cabuda l'àmbit cultural i la visibilitat del col·lectiu en diferents sectors.

Com han estat les converses al voltant de l'obra 'Sabates' de Jaume Canet?

Primer, Canet va exposar la seva peça [les sabates], va explicar la seva inspiració i algunes anècdotes sobre on les va portar. Després es va fer la xerrada col·lectiva en què es van posar diferents temes sobre la taula. Si hagués de resumir tot el que parlem, la idea principal és que encara queda molta feina per fer per aconseguir una inclusió real del col·lectiu. Hi ha, encara, una situació política i social en què hi ha grups que no accepten el col·lectiu. Són moments de reivindicació i lluita, ara més que mai s'ha d'activar aquesta resistència davant de determinades situacions, com ara agressions, que les veiem massa sovint.

'Orgullosament Inca' es un festival LGTBi que organiza el Ayuntamiento junto a la asociación Únic desde 2016. Según Virgilio Moreno (Inca, 1976), alcalde de Inca, el festival “ya es un referente en toda la isla”. La programación suele contar con espectáculos musicales, exposiciones, proyecciones cinematográficas y charlas, que se reparten, en general, durante el mes de julio. El festival ha contado, durante sus ocho ediciones, con la participación de grandes referentes del colectivo como Paca la Piraña (vedette y actriz), Topacio Fresh (cantante, actriz y activista trans) y Mario Vaquerizo con 'Nancys Rubias'.

Muchos de los invitados acuden para formar parte de la presentación de películas en las que han participado durante el ciclo del festival de cine a la fresca. Este año, 'Orgullosament Inca' contó con la presencia de La Dani y se proyectó el film 'Te estoy amando locamente', una película que relata las dificultades de la comunidad LGTB a finales de los años 70, cuando ser homosexual era delito, y cómo se empezaron a consolidar los movimientos sociales andaluces a favor del colectivo. La Dani obtuvo el Premio Feroz a “Mejor Actor de Reparto” y la nominación al Goya a Mejor actor revelación por 'Te estoy amando locamente'.

Además del cine a la fresca, este año también han formado parte del festival otras actividades culturales como la exposición de la obra 'Sabates' del artista y activista Jaume Canet, que fue el punto de partida para una conversación sobre el estado actual del activismo y orgullo LGTBI.

“Durante la primera edición, hace ocho años, se creó una gran expectación”, recuerda el alcalde de Inca, Virgilio Moreno. “Un festival de este tipo se veía como algo de grandes ciudades, incluso todavía no se celebraba en Palma”, añade. Moreno hace hincapié en que le parece “muy importante” plantearlo “como una idea festiva, pero también reivindicativa”: “Inca es una sociedad plural, una sociedad madura y se ha demostrado todo estos años la importancia de celebrar la diversidad y mejorar todo lo posible”. A día de hoy, el festival 'Orgullosament Inca' es un evento consolidado en la programación LGBTI y, desde este año, además del apoyo público, también cuenta con empresas privadas que financian parte de los eventos.

¿Cómo recibe la ciudadanía el festival?

La sorpresa que tiene la gente cuando viene es que es una fiesta intergeneracional: hay niños, jóvenes, padres, abuelos... Lo más destacable es esto: se vive de una manera positiva una fiesta reivindicativa, tanto en la parte artística como en la participación hay mucho respeto. Podemos celebrar que no o ha habido ningún problema de agresiones ni de mal comportamiento. Es un festival que representa mucho más que una fiesta. Inca ha demostrado ser un municipio comprometido con la comunidad LGTB. 

¿Cuál es la filosofía detrás de esta celebración? 

El objetivo principal es facilitar un espacio en el que poder celebrar y reivindicar la normalización del colectivo. Queremos hacer hincapié en la importancia de valorar que formamos parte de una sociedad plural, y el festival tiene actividades de diferente índole para todo aquel que quiera disfrutarlas durante una semana y acabar con una gran fiesta con actuaciones.

¿Hay alguna actividad que destacaría?

Este año hemos tenido la oportunidad de que viniera La Dani y proyectar su película 'Te estoy amando locamente', el año pasado vino Victoria Abril, el anterior Bibi Ándersen con la película 'Tacones Lejanos'. Siempre hay un contenido que no se limita a lo que es la fiesta, sino también tiene cabida el ámbito cultural y la visibilidad del colectivo en diferentes sectores.

¿Cómo han sido las conversaciones en torno a la obra 'Sabates' de Jaume Canet?

Primero, Canet expuso su prenda [los zapatos], explicó su inspiración y algunas anécdotas sobre dónde las llevó. Después se hizo la charla colectiva en la que se pusieron diferentes temas sobre la mesa. Si tuviera que resumir todo lo que hablamos, la idea principal es que todavía queda mucho trabajo por hacer para lograr una inclusión real del colectivo. Existe, aún, una situación política y social en la que hay grupos que no aceptan al colectivo. Son momentos de reivindicación y lucha, ahora más que nunca debe activarse esta resistencia ante determinadas situaciones, como agresiones, que las vemos con demasiada frecuencia. 

La Conselleria d'Educació i Universitats només destinarà aquest curs 2024/2025 una mica més d'un milió d'euros al pla pilot de lliure elecció de llengua, si bé la partida pressupostada era de 20 milions. Aquest és un sistema pensat pel PP i Vox per desplaçar el català com a llengua vehicular a l'escola de Balears, que ha estat implantat pels conservadors per imposició de la ultradreta, que es negava a aprovar els pressupostos autonòmics si no es complia aquesta condició.

En concret, s'assignarà als 11 centres -cap d'ells públic- adherits al pla una dotació addicional de sis hores per a cada grup d'alumnes, amb un cost d'1,03 milions d'euros per a les arques públiques. Així, la Conselleria d'Educació destinarà els 19 milions d'euros restants a altres iniciatives educatives que no han estat especificades. Aquests 11 centres són els únics de tot l'arxipèlag que han demanat voluntàriament adherir-se al pla ideat pel PP i Vox.

De la mateixa manera, només els centres on hi hagi un 20% d'alumnes de cada nivell i etapa educativa que volguessin sumar-se al nou pla lingüístic podien adherir-s'hi. “Són els centres els que han donat a les famílies l'oportunitat d'escollir, en les dues o tres matèries que proposaven per al pla, en quina llengua vehicular volen que els seus fills estudiïn”, va assenyalar Antoni Vera, conseller d'Educació. A més, els col·legis i instituts que s'han volgut sumar al pla han garantit que disposen de les instal·lacions idònies.

Educació ha informat aquest dijous en una nota de premsa que els 11 centres educatius de Balears que van sol·licitar la seva inclusió al pla compleixen amb els requisits establerts i, per tant, podran formar part del pla.

Els alumnes dels 11 centres hauran de passar unes proves de diagnòstic a principi de curs i altres al final. L'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (Iaqse) serà l'encarregat de fer les proves. D'aquesta manera, el pla s'implementarà durant tres cursos escolars i, un cop finalitzada la prova pilot, la Conselleria avaluarà els resultats.

Segons han subratllat, el pla pretén garantir la competència educativa “plena i equivalent” en les dues llengües oficials, “reforçar l'autonomia” de centre, dotar els centres de mitjans addicionals per adquirir la competència comunicativa en llengua catalana i castellana, aplicar instruments d'avaluació i millora propis del sistema educatiu i “assolir l'èxit i l'equitat educativa”, a més de la igualtat d'oportunitats, amb la finalitat que tot l'alumnat assoleixi el seu òptim nivell d'aprenentatge.

Una de les qüestions que més polèmica ha generat és que el Govern va traslladar a la direcció dels centres la responsabilitat d'aplicar o no aquest pla. Això és així perquè han estat els centres educatius els qui “voluntàriament” han pogut adherir-se (o no) al projecte.

Com ja va avançar elDiario.es, cap centre públic de Balears ha manifestat la seva voluntat de participar al pla de segregació lingüística que el PP va pactar amb Vox per desmantellar l'escola en català. Pel que fa als centres privats i concertats, aquests no superen els onze. Així, del total de 339 centres de primària de les Illes Balears (117 privats i concertats i 222 públics), només un 3,24% se suma al Pla Vera (com es coneix aquesta iniciativa en referència al conseller d'Educació, del PP), segons dades de l'Obra Cultural Balear (OCB).

La comunitat educativa, en contra

El president de l'OCB, Antoni Llabrés, va reivindicar que se suspengués “immediatament de forma cautelar la seva aplicació”. L'OCB va interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears contra la iniciativa per considerar que és “clarament contrària a la legalitat vigent” i que “pot causar greus perjudicis a la comunitat educativa i al sistema educatiu balear en conjunt”.

No obstant això, la Justícia va rebutjar la suspensió cautelar, amb l'argument que la participació al Pla és voluntària. La Sala Contenciosa va denegar la mesura després d'examinar els interessos en joc en tenir en compte que es tracta de decidir sobre una mesura cautelar per evitar perjudicis “greus o irreparables”.

El secretari general de l'STEI, Miquel Gelabert, va sostenir que el fet que només 11 centres decidissin adherir-se demostra el fracàs de la iniciativa i és una “prova irrefutable del despropòsit d'aquest pla” i va vincular que la participació hagi estat només per part de centres privats i concertats “més per un motiu econòmic que pedagògic”. “Aquests centres, en general, ja ensenyaven en castellà”, va afegir.

La posició de l'OCB i STEI ha estat compartida amb més de trenta entitats educatives, sindicats, associacions de famílies i de directors, que van mostrar el seu rebuig als plans del Govern. Hi ha altres associacions, en canvi, com Plis Educació, i Societat Civil Balear –totes dues pertanyents a la plataforma Escola de Tots–, que advoquen per un model diferent, favorable a les idees de PP i Vox.

Malgrat això, les associacions a favor de la iniciativa del Govern van considerar que “el model plantejat és incorrecte en si mateix per donar l'oportunitat de decidir a les escoles”, i van celebrar que hi hagués onze centres que es van adherir, però van assegurar que revisarien “si s'aplica el pla pilot en condicions” per impedir que la participació hagi estat per altres motius com “aconseguir més personal docent o de reforç”, situació que podria donar-se atès que, per part seva, la Conselleria d'Educació i Universitats dotarà els centres que participin dels recursos humans necessaris per dur a terme la iniciativa. Vox per aprovar el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de Balears per al 2024. Els populars van cedir a l'extrema dreta i van acceptar que es destinessin 20 milions d'euros al pla de segregació lingüística, a més d'eliminar totes les subvencions a patronals i sindicats.

La Conselleria de Educación y Universidades sólo destinará este curso 2024/2025 un poco más de un millón de euros al “plan piloto de libre elección de lengua”, si bien la partida presupuestada era de 20 millones. Este es un sistema pensado por PP y Vox para desplazar al catalán como lengua vehicular en la escuela de Balears, que ha sido implantado por los conservadores por imposición de la ultraderecha, que se negaba a aprobar los presupuestos autonómicos si no se cumplía esta condición.

En concreto, se asignará a los 11 centros -ninguno de ellos público- adheridos al plan una dotación adicional de seis horas para cada grupo de alumnos, con un coste de 1,03 millones de euros para las arcas públicas. Así, la Conselleria de Educación destinará los 19 millones de euros restantes a “otras iniciativas educativas” que no han sido especificadas. Estos 11 centros son los únicos de todo el archipiélago que han solicitado voluntariamente adherirse al plan ideado por PP y Vox.

Del mismo modo, solo los centros en los que haya un 20% de alumnos de cada nivel y etapa educativa que quisieran sumarse al nuevo plan lingüístico podían adherirse a él. “Son los centros los que han dado a las familias la oportunidad de elegir, en las dos o tres materias que éstos proponían para el plan, en qué lengua vehicular quieren que sus hijos estudien”, señaló Antoni Vera, conseller de Educación. Además, los colegios e institutos que han querido sumarse al plan han garantizado que disponen de las instalaciones idóneas.

Educación ha informado este jueves en una nota de prensa que los 11 centros educativos de Balears que solicitaron su inclusión en el plan cumplen con los requisitos establecidos y, por lo tanto, podrán formar parte del plan.

Los alumnos de los 11 centros tendrán que pasar unas pruebas de diagnóstico a principio de curso y otras al final. El Instituto de Evaluación y Calidad del Sistema Educativo (Iaqse) será el encargado de realizar las pruebas. De este modo, el plan se implementará durante tres cursos escolares y una vez finalizada la prueba piloto, la Conselleria evaluará los resultados.

Según han subrayado, el plan pretende garantizar la competencia educativa “plena y equivalente” en las dos lenguas oficiales, “reforzar la autonomía” de centro, dotar a los centros de medios adicionales para adquirir la competencia comunicativa en lengua catalana y castellana, aplicar instrumentos de evaluación y mejora propios del sistema educativo y “alcanzar el éxito y la equidad educativa”, además de la igualdad de oportunidades, con la finalidad de que todo el alumnado alcance su nivel óptimo de aprendizaje.

Una de las cuestiones que más polémica ha generado es que el Govern trasladó a la dirección de los centros la responsabilidad de aplicar o no este plan. Esto es así porque han sido los centros educativos quienes “voluntariamente” han podido adherirse (o no) al proyecto.

Como ya adelantó elDiario.es, ningún centro público de Balears ha manifestado su voluntad de participar en el plan de segregación lingüística que el PP pactó con Vox para desmantelar la escuela en catalán. En cuanto a los centros privados y concertados, estos no superan los once. Así, del total de 339 centros de primaria de las Illes Balears (117 privados y concertados y 222 públicos), solo un 3,24% se suma al 'Pla Vera' (como se conoce esta iniciativa en referencia al conseller de Educación, del PP), según datos de la Obra Cultural Balear (OCB).

La comunidad educativa, en contra

El presidente de la OCB, Antoni Llabrés, reivindicó que se suspendiera “de inmediato de forma cautelar su aplicación”. La OCB interpuso un recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de Balears contra la iniciativa por considerar que es “claramente contraria a la legalidad vigente” y que “puede causar graves perjuicios en la comunidad educativa y al sistema educativo balear en conjunto”.

Sin embargo, la Justicia rechazó la suspensión cautelar, con el argumento de que la participación en el Plan es voluntaria. La Sala de lo Contencioso denegó la medida tras examinar los intereses en juego al tener en cuenta que se trata de decidir sobre una medida cautelar para evitar perjuicios “graves o irreparables”.

El secretario general del STEI, Miquel Gelabert, sostuvo que el hecho de que solo 11 centros decidieran adherirse demuestra el fracaso de la iniciativa y es una “prueba irrefutable del despropósito de este plan” y vinculó que la participación haya sido solo por parte de centros privados y concertados “más por un motivo económico que pedagógico”. “Estos centros, en general, ya enseñaban en castellano”, añadió. 

La posición de la OCB y STEI ha sido compartida con más de treinta entidades educativas, sindicatos, asociaciones de familias y de directores, que mostraron su rechazo a los planes del Govern. Hay otras asociaciones, en cambio, como Plis Educación, y Societat Civil Balear –ambas pertenecientes a la plataforma Escuela de Todos–, que abogan por un modelo distinto, favorable a las ideas de PP y Vox.

No obstante, las asociaciones a favor de la iniciativa del Govern consideraron que “el modelo planteado es incorrecto en sí mismo por dar la oportunidad de decidir a los colegios”, y celebraron que hubiera once centros que se adherieron, pero aseguraron que revisarían “si se aplica el plan piloto en condiciones” para impedir que la participación haya sido por otros motivos como “conseguir más personal docente o de refuerzo”, situación que podría darse dado que, por su parte, la Conselleria d’Educació i Universitats dotará los centros que participen de los recursos humanos necesarios para llevar a cabo la iniciativa.

Cabe recordar que el “Plan Piloto Voluntario de Libre Elección de Lengua” se aprobó en diciembre del año pasado tras días de tensa negociación entre el PP y Vox para aprobar el Proyecto de Ley de los Presupuestos Generales de Balears para 2024. Los populares cedieron a la extrema derecha y aceptaron que se destinasen 20 millones de euros al plan de segregación lingüística, además de eliminar todas las subvenciones a patronales y sindicatos. 

“Hace falta un tejido popular artístico en Mallorca”. Un grupo de artistas residentes de la isla han formado el ‘Colectivo Distopía’ ante “la falta de apoyo de la institución pública, las entidades privadas y los partidos políticos” a los artistas jóvenes locales. El objetivo principal del Colectivo es contar con un espacio para reunirse, expresarse y organizar exposiciones. En resumen, lograr en conjunto “fuerza para llevar a cabo el trabajo individual” desde unos pilares fijos: “Autogestión, antifascismo y solidaridad”.

Los miembros de ‘Colectivo Distopía’ lamentan, en una conversación con elDiario.es, que “en el circuito privado de galerías de Mallorca es muy elitista, muy correcto” y lo relacionan de forma directa con la turistificación de la isla: “Sucede algo habitual en regiones donde hay masificación turística. Se pierde la identidad del lugar y todo aquello que se crea está orientado a satisfacer a los turistas”.

Además, defienden que para ellos el arte es “mucho más que una obra atractiva” y resaltan la importancia del mensaje que pretende transmitir cada obra: “Para nosotros, hacer arte es sacar de la normatividad un mensaje, una queja de algo que sucede”. Por ello, a través del colectivo apoyan a esos artistas que “no pretenden tener un renombre ni una posición social superior”. 

Los jóvenes que forman 'Distopía' han solicitado a elDiario.es que todo aquello que contasen fuese trasladado de forma común, es decir, no constar como personas individuales, sino expresar sus preocupaciones y sus ideas como “miembros del colectivo”. Esto se debe a que consideran que todo lo relacionado con el grupo debe ser conjunto, y que la situación que denuncian afecta al total de los artistas que forman el 'Colectivo Distopía'.

Origen del colectivo 

La creación del colectivo fue, en realidad, espontánea. “Ya de por sí teníamos un grupo de amigos con intereses artísticos”, y acostumbrados a brindarse apoyo entre ellos, decidieron crear el ‘Colectivo Distopía’ con el objetivo principal de hacer exposiciones de artistas plásticos. Con el tiempo, se añadieron al grupo jóvenes de diferentes disciplinas, como tatuadores, fotógrafos y músicos.

La primera exposición la hicieron en Madrid, ya que todos vivían ahí en ese momento. “Tuvimos que huir de la isla para tener más oportunidades. La exposición fue en mi casa, un desastre. Me robaron dos tazas”, comenta uno de los creadores del Colectivo, entre risas. Pocos meses después, al volver a la isla, la repitieron en Palma. “Tenemos la intención de defender el arte local, por eso la repetimos aquí en cuanto pudimos, aunque todos los que expusimos en Madrid éramos de Mallorca”, aclara.

En las exposiciones y los eventos que organizan permiten la participación de cualquier artista, incluso a aquellos ajenos al Colectivo, aunque bajo algunos criterios fijos: “Priorizamos gente que no haya expuesto nunca, gente joven que no haya tenido la oportunidad”. Aunque su intención es que haya cabida para todos, en alguna ocasión han tenido que rechazar a artistas que tenían la intención de participar. “Para la última exposición hicimos una llamada abierta, pero fuimos muy tajantes, porque mucha gente que expone en galerías de arte nos hablaba porque les gustaba el estilo –que se está poniendo de moda– y les dijimos que no, porque no queremos que la gentrificación llegue a estos entornos”, cuenta uno de los miembros. 

Para la última exposición hicimos una llamada abierta, pero fuimos muy tajantes, porque mucha gente que expone en galerías de arte nos hablaba porque les gustaba el estilo –que se está poniendo de moda– y les dijimos que no, porque no queremos que la gentrificación llegue a estos entornos

d

La organización de los eventos ha variado con el tiempo. La primera exposición les pusieron una multa por no pedir las licencias. En la siguiente, consiguieron los permisos necesarios y “con el apoyo de los vecinos de Canamunt, que consiguieron un escenario” y con la ayuda de s’Acadàmia de Algaida, que les dejaron el material, pudieron realizarlo “prácticamente a coste cero”, relatan dos miembros. 

Los jóvenes artistas de ‘Colectivo Distopía’ recuerdan la importancia de poder colaborar con otras entidades ciudadanas. La ayuda que recibieron en los eventos que han realizado les resultó un método de conciliación con el entorno cultural de la isla, por el hecho de poder confiar en otras asociaciones: “Lo mejor de contar con un tejido popular es poder delegar en otras personas, tener confianza en tu red para seguir creciendo y darse apoyo los unos a los otros”.

A pesar de que la organización fue positiva, el evento no se llevó a cabo como esperaban. “La policía paró los conciertos, nos pidieron identificaciones y todos los permisos, que los teníamos en regla”, cuenta un miembro del Colectivo. “Afectó al buen funcionamiento del evento, porque teníamos la licencia hasta cierta hora, y atrasó los conciertos y muchos grupos no pudieron tocar”, añade. “Sin embargo, cuando un grupo de neonazis se acercaron a increpar y amenazar, nos tuvimos que defender nosotros. La policía no hizo nada”, denuncia. 

Durante los eventos y exposiciones, los artistas que lo deseen pueden vender sus obras. Aquellos que forman parte activa del grupo, reinvierten el dinero en el Colectivo, con la finalidad de no depender de forma económica de ninguna entidad ajena y ser una iniciativa autogestionada. Sin embargo, aquellos artistas ajenos al grupo que decidan exponer y vender pueden quedarse con sus beneficios: “No nos deben nada, tampoco les cobramos por participar”. 

Durante los eventos y exposiciones, los artistas que lo deseen pueden vender sus obras. Aquellos que forman parte activa del grupo, reinvierten el dinero en el Colectivo, con la finalidad de no depender de forma económica de ninguna entidad ajena y ser una iniciativa autogestionada

Anti-Nit de l’Art

Desde el colectivo han organizado una celebración alternativa a la Nit de l’Art de Palma como protesta. “La Nit de l’Art es, en realidad, la representación exclusiva de la galería privada y un evento más para los turistas”, reivindican.

En primer lugar, su intención era boicotear directamente el evento: “Queríamos hacer una performance y presentar nuestra renuncia como artistas y como residentes al circuito cultural de la Nit de l’Art”. Sin embargo, decidieron aprovechar la oportunidad (ahora que han conseguido alquilar un local cerca de la calle Olmos) de organizar su propia exposición, el mismo día, como denuncia, que contará con una exposición plástica y otra audiovisual.

Los miembros del ‘Colectivo Distopía’ lamentan haberse visto con la necesidad de alquilar un local para poder llevar a cabo su actividad artística y cultural, por lo que denuncian “la falta de áreas en Mallorca para poder desarrollar estos proyectos, como ateneos populares o casales de barrio que ofrezcan espacios”. 

“Recuperar espacios para la música y la cultura en las calles”

La organización de la ciudadanía en colectivos autogestionados permite a los residentes, además, impulsar aquellas actividades culturales o de ocio que no encuentran apoyo público ni del sector privado. Es el caso de CRUI, un grupo que nació con el objetivo de “generar y recuperar espacios para la música y la cultura en las calles de Palma”.

Según Joan Colomar, artista y miembro de CRUI, el colectivo se creó “por la necesidad de reivindicar el espacio público”, ya que “todo está prácticamente privatizado”. El artista reivindica que “las calles y las plazas están llenas de terrazas de bares y las salas de conciertos ponen condiciones nefastas para los artistas”.

CRUI es un grupo de 5 jóvenes, pero además cuenta con una red de apoyo que está formada por lo que ellos denominan 'satélites': personas que ofrecen su ayuda para afrontar diferentes necesidades que puedan surgir en la organización y el montaje de eventos, el diseño de carteles, etc.

Colomar denuncia que las salas de conciertos o espacios culturales que daban apoyo a los artistas locales en Palma “han ido cerrando” y que el programa de conciertos de la ciudad es reducido. Vincula este hecho a “la complejidad de conseguir permisos para llevar a cabo eventos en las plazas”, situación que dificulta la organización de conciertos. “Se ha convertido en un control social, muy sutil, pero si todo son problemas cuando intentas organizar algo popular, dejas de intentarlo”, lamenta.

Si no tuviéramos una economía arraigada al turismo, sería más fácil apoyar otros sectores. En Palma todo procura poder sacar un rédito turístico: también la música y el arte en general

Joan Colomar, miembro de CRUI

Además, el artista también vincula la situación “problemática” de Palma con la masificación turística: “Si no tuviéramos una economía arraigada al turismo, sería más fácil apoyar otros sectores. En Palma todo procura poder sacar un rédito turístico: también la música y el arte en general”. No obstante, Colomar asume que “si la música local fuera un producto bueno de vender al turista”, quizás obtendría más ayudas, aunque en general “la situación sería peor y todo”, por la pérdida de identidad que podría suponer.

En los eventos que organiza CRUI, la dinámica es algo diferente a los conciertos convencionales: “Una de las máximas que tenemos es que no haya escenario, porque es una manera de diluir la frontera entre músico y público y crear un espacio cercano”. En una de las últimos actividades que llevaron a cabo, pasearon junto al grupo La Ludwig Band por “antiguos bares emblemáticos de Palma, como Ca N'Àngel, Es Pinzell o el Clandestino” y al final acabaron con un 'arròs brut' popular en la calle.

El apoyo de las redes sociales

En la misma línea, Marc Bergas, un joven de Palma, creó la revista ChunkyMagazine, un espacio que, según el creador, pretende “dar visibilidad a los artistas locales” y “crear cohesión entre ellos”. 

ChunkyMagazine nace de la idea de reunir en una misma plataforma el contenido de artistas locales que no tenían un canal de difusión establecido, o que no obtenían la visibilidad necesaria para darse a conocer entre los ciudadanos de la isla: “Me di cuenta de que en Mallorca hay una gran cantidad de gente produciendo mucho de contenido y de calidad. Encontré que subiendo el contenido a redes sociales pueden salir beneficiados tanto la gente que tiene algo a enseñar en el mundo como aquellos a los que les gusta estar al día de la situación cultural mallorquina”, explica Bergas.

La revista, que es de carácter divulgativo, de momento sólo cuenta con un perfil en la red social Instagram (@chunky_mag), pero Bergas no descarta permitir que la idea crezca y mudarse a otros formatos, como la página web o el papel. 

“Cal un teixit popular artístic a Mallorca”. Un grup d'artistes residents de l'illa han format el 'Colectivo Distopia' davant de “la manca de suport de la institució pública, les entitats privades i els partits polítics” als artistes joves locals. L'objectiu principal del Col·lectiu és disposar d'un espai per reunir-se, expressar-se i organitzar exposicions. En resum, assolir en conjunt “força per dur a terme el treball individual” des d'uns pilars fixos: “Autogestió, antifeixisme i solidaritat”.

Els membres de 'Colectivo Distopia' lamenten, en una conversa amb elDiario.es, que “el circuit privat de galeries de Mallorca és molt elitista, molt correcte” i el relacionen de forma directa amb la turistificació de l'illa: “Succeeix una cosa habitual en regions on hi ha massificació turística. Es perd la identitat del lloc i tot allò que es crea està orientat a satisfer els turistes”.

A més, defensen que per a ells l'art és “molt més que una obra atractiva” i ressalten la importància del missatge que pretén transmetre cada obra: “Per a nosaltres, fer art és treure de la normativitat un missatge, una queixa d'alguna cosa que passa”. Per això, a través del Col·lectiu donen suport a aquells artistes que “no pretenen tenir un renom ni una posició social superior”.

Els joves que formen 'Distopía' han sol·licitat a elDiario.es que tot allò que contessin fos traslladat de forma comuna, és a dir, no constar com a persones individuals, sinó expressar les seves preocupacions i les seves idees com a “membres del Col·lectiu”. Això és perquè consideren que tot el relacionat amb el grup ha de ser conjunt, i que la situació que denuncien afecta el total dels artistes que formen el 'Colectivo Distopia'.

Origen del col·lectiu

La creació del Col·lectiu va ser, en realitat, espontània. “Ja de per si mateix teníem un grup d'amics amb interessos artístics”, i acostumats a brindar-se suport entre ells, van decidir crear el 'Colectivo Distopia' amb l'objectiu principal de fer exposicions d'artistes plàstics. Amb el temps, es van afegir al grup joves de diferents disciplines, com tatuadores, fotògrafs i músics.

La primera exposició la van fer a Madrid, ja que tots vivien allà en aquell moment. “Vam haver de fugir de l'illa per tenir més oportunitats. L'exposició va ser a casa meva, un desastre. Em van robar dues tasses”, comenta un dels creadors del Col·lectiu, entre rialles. Pocs mesos després, en tornar a l'illa, la van repetir a Palma. “Tenim la intenció de defensar l'art local, per això la vàrem repetir aquí quan vam poder, encara que tots els que vam exposar a Madrid érem de Mallorca”, aclareix.

A les exposicions i els esdeveniments que organitzen permeten la participació de qualsevol artista, fins i tot a aquells aliens al Col·lectiu, encara que sota alguns criteris fixos: “Prioritzem gent que no hagi exposat mai, gent jove que no hagi tingut l'oportunitat”. Tot i que la seva intenció és que hi hagi cabuda per a tothom, alguna vegada han hagut de rebutjar artistes que tenien la intenció de participar-hi. “Per a la darrera exposició vam fer una trucada oberta, però vam ser molt contundents, perquè molta gent que exposa a galeries d'art ens parlava perquè els agradava l'estil –que s'està posant de moda– i els vam dir que no, perquè no volem que la gentrificació arribi a aquests entorns”, explica un dels membres.

Per a la darrera exposició vam fer una trucada oberta, però vam ser molt contundents, perquè molta gent que exposa a galeries d'art ens parlava perquè els agradava l'estil –que s'està posant de moda– i els vam dir que no, perquè no volem que la gentrificació arribi a aquests entorns

d

L'organització dels esdeveniments ha variat amb el temps. La primera exposició els van posar una multa per no demanar les llicències. A la següent, van aconseguir els permisos necessaris i “amb el suport dels veïns de Canamunt, que van aconseguir un escenari” i amb l'ajuda de s'Acadàmia d'Algaida, que els van deixar el material, van poder realitzar-lo “pràcticament a cost zero”, relaten dos membres.

Els joves artistes de 'Colectivo Distopia' recorden la importància de poder col·laborar amb altres entitats ciutadanes. L'ajuda que van rebre als esdeveniments que han realitzat els va resultar un mètode de conciliació amb l'entorn cultural de l'illa, pel fet de poder confiar en altres associacions: “El millor de comptar amb un teixit popular és poder delegar altres persones, tenir confiança a la teva xarxa per continuar creixent i donar-se suport els uns als altres”.

Tot i que l'organització va ser positiva, l'esdeveniment no es va fer com esperaven. “La policia va aturar els concerts, ens van demanar identificacions i tots els permisos, que els teníem en regla”, explica un membre del Col·lectiu. “Va afectar el bon funcionament de l'esdeveniment, perquè teníem la llicència fins a certa hora, i va endarrerir els concerts i molts grups no van poder tocar”, afegeix. “No obstant això, quan un grup de neonazis es van acostar a increpar i amenaçar, ens vam haver de defensar nosaltres. La policia no va fer res”, denuncia.

Durant els esdeveniments i exposicions, els artistes que ho desitgin poden vendre les seves obres. Aquells que formen part activa del grup, reinverteixen els diners al Col·lectiu, amb la finalitat de no dependre de forma econòmica de cap entitat aliena i ser una iniciativa autogestionada. Tot i això, aquells artistes aliens al grup que decideixin exposar i vendre poden quedar-se amb els seus beneficis: “No ens deuen res, tampoc els cobrem per participar”.

Durant els esdeveniments i exposicions, els artistes que ho desitgin poden vendre les seves obres. Aquells que formen part activa del grup, reinverteixen els diners en el Col·lectiu, amb la finalitat de no dependre de manera econòmica de cap entitat aliena i ser una iniciativa autogestionada

Anti-Nit de l'Art

Des del Col·lectiu han organitzat una celebració alternativa a la Nit de l'Art de Palma com a protesta. “La Nit de l'Art és, en realitat, la representació exclusiva de la galeria privada i un esdeveniment més per als turistes”, reivindiquen.

En primer lloc, la seva intenció era boicotejar directament l'esdeveniment: “Volíem fer una performance i presentar la nostra renúncia com a artistes i com a residents al circuit cultural de la Nit de l'Art”. Tot i això, van decidir aprofitar l'oportunitat (ara que han aconseguit llogar un local a prop del carrer dels Olms) d'organitzar la seva pròpia exposició, el mateix dia, com a denúncia, que comptarà amb una exposició plàstica i una altra d'audiovisual.

Els membres del 'Colectivo Distopia' lamenten haver-se vist amb la necessitat de llogar un local per poder dur a terme la seva activitat artística i cultural, per la qual cosa denuncien “la manca d'àrees a Mallorca per poder desenvolupar aquests projectes, com a ateneus populars o casals de barri que ofereixin espais”.

“Recuperar espais per a la música i la cultura als carrers”

L'organització de la ciutadania en col·lectius autogestionats permet als residents, a més, impulsar les activitats culturals o de lleure que no troben suport públic ni del sector privat. És el cas de CRUI, un grup que va néixer amb l'objectiu de “generar i recuperar espais per a la música i la cultura als carrers de Palma”.

Segons Joan Colomar, artista i membre de CRUI, el col·lectiu es va crear “per la necessitat de reivindicar l'espai públic”, ja que “tot està pràcticament privatitzat”. L'artista reivindica que “els carrers i les places són plens de terrasses de bars i les sales de concerts posen condicions nefastes per als artistes”.

CRUI és un grup de 5 joves, però a més compta amb una xarxa de suport que està formada pel que ells anomenen 'satèl·lits': persones que ofereixen la seva ajuda per afrontar diferents necessitats que puguin sorgir en l'organització i el muntatge d'esdeveniments, disseny de cartells, etc.

Colomar denuncia que les sales de concerts o espais culturals que donaven suport als artistes locals a Palma “han anat tancant” i que el programa de concerts de la ciutat és reduït. Vincula aquest fet a “la complexitat d'aconseguir permisos per dur a terme esdeveniments a les places”, situació que dificulta l'organització de concerts. “S'ha convertit en un control social, molt subtil, però si tot són problemes quan intentes organitzar una cosa popular, deixes d'intentar-ho”, lamenta.

Si no tinguéssim una economia arrelada al turisme, seria més fàcil donar suport a altres sectors. A Palma tot procura poder treure un rèdit turístic: també la música i l'art en general

Joan Colomar, membre de CRUI

A més, l'artista també vincula la situació “problemàtica” de Palma amb la massificació turística: “Si no tinguéssim una economia arrelada al turisme, seria més fàcil donar suport a altres sectors. A Palma tot procura poder treure un rèdit turístic: també la música i l'art en general”. Tot i això, Colomar assumeix que “si la música local fos un producte bo de vendre al turista”, potser obtindria més ajudes, encara que en general “la situació seria pitjor i tot”, per la pèrdua d'identitat que podria suposar.

Als esdeveniments que organitza CRUI, la dinàmica és diferent dels concerts convencionals: “Una de les màximes que tenim és que no hi hagi escenari, perquè és una manera de diluir la frontera entre músic i públic i crear un espai proper”. En una de les darreres activitats que van dur a terme, van passejar amb el grup La Ludwig Band per “antics bars emblemàtics de Palma, com Ca N'Àngel, Es Pinzell o el Clandestí” i al final van acabar amb un 'arròs brut' popular al carrer.

El suport de les xarxes socials

En la mateixa línia, Marc Bergas, un noi de Palma, va crear la revista ChunkyMagazine, un espai que, segons el creador, pretén “donar visibilitat als artistes locals” i “crear cohesió entre ells”.

ChunkyMagazine neix de la idea de reunir en una mateixa plataforma el contingut d'artistes locals que no tenien un canal de difusió establert, o que no obtenien la visibilitat necessària per donar-se a conèixer entre els ciutadans de l'illa: “Em vaig adonar que a Mallorca hi ha una gran quantitat de gent produint molt de contingut i de qualitat. Vaig trobar que pujant el contingut a xarxes socials poden sortir beneficiats tant la gent que té alguna cosa a ensenyar al món com aquells a qui els agrada estar al dia de la situació cultural mallorquina”, explica Bergas.

La revista, que és de caràcter divulgatiu, de moment només compta amb un perfil a la xarxa social Instagram (@chunky_mag), però Bergas no descarta permetre que la idea creixi i mudar-se a altres formats, com la pàgina web o el paper.

La Policia Nacional ha detingut dos empresaris, de nacionalitat espanyola, com a presumptes autors dels delictes de tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació laboral, afavoriment de la immigració irregular i pertinença a organització criminal. Els detinguts són propietaris d‟una empresa del sector agrícola a Mallorca i presumptament reclutaven treballadors d‟origen marroquí al seu país d‟origen, els quals pagaven entre 15.000 i 22.000 € per un contracte de treball que els permetés venir a Espanya de forma regular.

La investigació, que ha durat més de tres mesos, l'ha feta la Brigada Provincial d'Estrangeria i Fronteres de la Policia Nacional a Balears. Les gestions policials han demostrat l'aprofitament de l'entramat d'aquesta empresa i el repartiment dels diners cobrats entre els dos empresaris i un altre individu encarregat de reclutar els treballadors al lloc d'origen.

Aquesta no era l'única forma mitjançant la qual els tres encartats aconseguien beneficis amplis, ja que també cobraven entre 6.000 i 8.000€ per contractes laborals que servien als ciutadans estrangers per regularitzar la seva situació a Espanya. El total de persones que haurien regularitzat la seva situació a Espanya mitjançant aquesta empresa serien un total de 26.

Alhora, a causa del deute contret i la necessitat de mantenir el seu contracte i no perdre la seva situació i condicions de residència regular a Espanya, els estrangers es veien obligats a acceptar condicions laborals abusives i contràries als convenis laborals.

El grup de recerca de la Unitat Central de Xarxes d'Immigració i Falsedats Documentals (UCRIF) continua amb la investigació sense descartar noves detencions.

Explotació laboral a Balears

El 8 d'agost passat elDiario.es va publicar una investigació sobre l'empresa mallorquina Terracor, de la qual era soci el secretari general de Vox a Balears i conseller del Consell de Mallorca, Toni Gili, en què els treballadors denunciaven jornades exhaustives, amuntegament i manca d'higiene a les seves estances, per les quals diuen pagar 80 euros al mes .

Diversos empleats de Terracor, que és un conglomerat format per sis empreses dedicades al cultiu i venda de fruites i verdures, van narrar a elDiario.es la seva experiència a l'empresa: jornades de fins a 17 hores diàries -encara que allò “normal” era fer 12 hores al dia-, un salari de 6 euros l'hora, nòmines sense hores extra remunerades i manca de transparència a l'hora de comunicar les condicions d'habitatge als empleats abans de convèncer-los per fer més de 8.000 quilòmetres des del país per venir a Mallorca a laborar.

Els temporers van firmar contractes per jornades de 40 hores setmanals, encara que la mitjana real de les treballades ronda les 70, segons la versió. Mentre que alguns van aconseguir una còpia dels quadrants reals, altres van assegurar que s'havien vist “forçats” a signar-ne d'altres amb l'horari que els indicaven els seus caps. Terracor no va voler contestar a les peticions d'informació d'aquest diari i es va limitar a publicar un comunicat en què no desmentia ni negava cap de les informacions revelades per Diario.es.

Les possibles conseqüències de la investigació oberta després de tenir coneixement el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions per un presumpte cas d'explotació laboral van fer que alguns caps, segons relaten els treballadors, intentaran coaccionar el personal davant d'una possible inspecció: “Si et pregunten, tu digues que treballes vuit hores”.

Després de conèixer la informació que feia servir elDiario.es, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions es va posar en contacte amb la Delegació del Govern a Balears per sol·licitar a la Inspecció de Treball i Seguretat Social que realitzés una inspecció amb “celeritat i urgència”. Fonts properes asseguren que la inspecció de treball continua el curs.

La Policía Nacional ha detenido a dos empresarios, de nacionalidad española, como presuntos autores de los delitos de trata de seres humanos con fines de explotación laboral, favorecimiento de la inmigración irregular y pertenencia a organización criminal. Los detenidos son propietarios de una empresa del sector agrícola en Mallorca y presuntamente reclutaban trabajadores de origen marroquí en su país de origen, los cuales pagaban entre 15.000 y 22.000 € por un contrato de trabajo que les permitiera venir a España de forma regular.

La investigación, que ha durado más de tres meses, la ha llevado a cabo la Brigada Provincial de Extranjería y Fronteras de la Policía Nacional en Balears. Las gestiones policiales han demostrado el aprovechamiento del entramado de dicha empresa y el reparto del dinero cobrado entre los dos empresarios y otro individuo encargado de reclutar a los trabajadores en el lugar de origen.

Esta no era la única forma mediante la que los tres encartados conseguían amplios beneficios, ya que también cobraban entre 6.000 y 8.000€ por contratos laborales que servían a los ciudadanos extranjeros para regularizar su situación en España. El total de personas que habrían regularizado su situación en España a través de dicha empresa serían un total de 26.

A su vez, debido a la deuda contraída y la necesidad de mantener su contrato y no perder su situación y condiciones de residencia regular en España, los extranjeros se veían obligados a aceptar condiciones laborales abusivas y contrarias a los convenios laborales.

El grupo de investigación de la Unidad Central de Redes de Inmigración y Falsedades Documentales (UCRIF) continúa con la investigación, sin descartar nuevas detenciones.      

Explotación laboral en Balears

El pasado 8 de agosto elDiario.es publicó una investigación sobre la empresa mallorquina Terracor, de la que era socio el secretario general de Vox en Balears y conseller del Consell de Mallorca, Toni Gili, en la que los trabajadores denunciaban jornadas exhaustivas, hacinamiento y falta de higiene en sus aposentos, por los cuales dicen pagar 80 euros al mes.

Varios empleados de Terracor, que es un conglomerado formado por seis empresas dedicadas al cultivo y venta de frutas y verduras, narraron a elDiario.es su experiencia en la empresa: jornadas de hasta 17 horas diarias -aunque lo “normal” era hacer 12 horas la día-, un salario de 6 euros la hora, nóminas sin horas extra remuneradas y falta de transparencia a la hora de comunicar las condiciones de vivienda a los empleados antes de convencerles para hacer más de 8.000 kilómetros desde su país para venir a Mallorca a laborar.

Los temporeros firmaron contratos por jornadas de 40 horas semanales, aunque la media real de las trabajadas ronda las 70, según su versión. Mientras que algunos consiguieron una copia de los cuadrantes reales, otros aseguraron que se habían visto “forzados” a firmar otros con el horario que les indicaban sus jefes. Terracor no quiso contestar a las peticiones de información de este periódico y se limitó a publicar un comunicado en el que no desmentía ni negaba ninguna de las informaciones reveladas por elDiario.es.

Las posibles consecuencias de la investigación abierta tras tener conocimiento el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones por un presunto caso de explotación laboral llevaron a que algunos jefes, según relatan los trabajadores, intentaran coaccionar al personal ante una posible inspección: “Si te preguntan, tú di que trabajas ocho horas”.

Tras conocer la información que manejaba elDiario.es, el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones se puso en contacto con la Delegación del Gobierno en Balears para solicitar a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social que realizara una inspección con “celeridad y urgencia”. Fuentes cercanas aseguran que la inspección de trabajo continúa su curso.

El Consell de Mallorca va aixecar el maig del 2024 acta d'inspecció a Sa Talaia Blanca --l'agroturisme vinculat a la família del batle de Santa Margalida, Joan Monjo (Coalició Convergència)--, segons ha informat aquest dimarts el conseller insular de Turisme, José Marcial Rodríguez, que ha responsabilitzat els anteriors gestors de permetre que funcionés il·legalment des del 2019.

El conseller ha atribuït el retard en les actuacions a l'embús d'expedients i ha negat qualsevol “tracte de favor”. La inspecció es va realitzar dins d'una campanya específica en sòl rústic en què també es van aixecar deu actes més a altres negocis.

“Ni el meu president, ni el meu partit m'han exigit, ni en aquest cas, ni en cap altre, res”, ha dit i ha negat que el PP tingués interès a afavorir Monjo per l'acord de govern a Santa Margalida . “Si alguna cosa m'ha dit el meu president és que sigui rigorós amb la llei”, ha postil·lat.

D'altra banda, com avançava el 24 d'agost passat el Diario de Mallorca, Joan Monjo ha estat mantenint reunions amb el departament d'Ordenació turística del Consell de Mallorca, almenys en una ocasió directament amb la directora general del ram, Clara del Moral, en relació amb la situació de l'establiment.

Cronologia

Segons ha informat el conseller, l'activitat de l'agroturisme es va cancel·lar el març del 2019 per no disposar de la declaració d'explotació agrària prioritària. La interessada --és la filla de l'alcalde qui gestiona l'agroturisme-- va impugnar aquesta decisió per la via judicial i va sol·licitar a Agricultura (Govern balear) aquesta declaració. El conseller ha remarcat que la va obtenir el maig del 2022 amb caràcter retroactiu: “És que això no és tracte de favor?”, ha llançat.

Amb això, l'agroturisme va demanar revocar la cancel·lació. El llavors director insular de Transició i Ordenació Turística, Joan Gaspar Vallori, va sol·licitar al Govern que es posicionés --“amb bon criteri”, segons Rodríguez-- i es va decidir esperar la sentència del Jutjat, que més tard confirmaria la cancel·lació.

Rodríguez també ha indicat que el negoci va fer la reserva de places acollint-se a un article de la moratòria que va aprovar el Govern d'Armengol.

Per això, Rodríguez ha defensat que ha estat en el seu mandat quan s'ha actuat davant de la il·legalitat. En concret, es refereix a una campanya d'inspeccions en sòl rústic que va prendre com a base “tot allò que estava cancel·lat i allò que podia estar donat de baixa”, abastant 419 establiments.

D'ells, ja se n'han revisat 319, i se'n van aixecar 11 actes d'inspecció, entre elles la de Sa Talaia --si bé el conseller no ha especificat les irregularitats detectades emparant-se en la confidencialitat de l'expedient--. El conseller ha subratllat que ha estat “l'única” campanya d'aquest tipus “en els últims deu anys” i ha desmentit rotundament que es preavisés els interessats: “Nosaltres no avisem ningú”.

Així mateix, actualment el Consell revisa una nova Declaració Responsable d'Inici d'Activitat Turística (DRIAT) presentada per l'agroturisme el juny de 2024. Després de l'anàlisi inicial es va obrir un termini de 15 dies per solucionar deficiències sense inscriure'l al registre.

Rodríguez ha recordat que també existeix un termini d'al·legacions que han d'estudiar, i ha apel·lat al caràcter “garantista” del procés en ser preguntat per què segueix en funcionament l'agroturisme: “Jo no dic als meus tècnics ni quant han de córrer, ni què han d'opinar, ni què han de decidir”. “No avanço ni un expedient, van amb el seu ordre rigorós”, abundava.

Censura el “cinisme” de l'oposició

Per tot això, Rodríguez ha retret a l'oposició el seu “cinisme espectacular”. “Qui els ha permès treballar il·legalment des de l'any 2019 no és el meu departament”, s'ha queixat.

A més, ha retret a l'esquerra que en el traspàs de carteres no se l'informés d'aquest cas. En aquesta línia, el conseller ha tornat a denunciar l'embús d'expedients a Turisme: “M'he trobat amb 5.000 declaracions responsables d'inici d'activitat que estan pendents de revisar”.

En aquest context Rodríguez ha criticat que es posi “en dubte l'honorabilitat” dels tècnics. De manera expressa ha manifestat la seva confiança “absoluta” a la directora insular, Clara del Moral.

Sobre això, Rodríguez ha negat haver-se reunit personalment amb l'alcalde Monjo, si bé ha reconegut que sí que ho va fer del Moral. Tot i això, el conseller ha assegurat que se'l va atendre com a qualsevol altre administrat, i amb tècnics del departament presents. També ha indicat que l'anterior equip es va reunir amb els representants de l'agroturisme “cinc cops”.

A més, la portaveu dels 'populars' a la institució insular, Núria Riera, ha criticat que l'esquerra tracti d'acusar l'actual equip de govern i demanar dimissions quan el Consell presidit per la socialista Catalina Cladera “va ser incapaç de fer ni una sola inspecció ni d'obrir un expedient, malgrat ser coneixedors de la situació”.

Crítiques del PSIB

El PSIB al Consell de Mallorca s'ha mostrat “decebut” després de les declaracions del conseller insular de Turisme, José Marcial Rodríguez, sobre Sa Talaia Blanca --l'agroturisme vinculat a la família de l'alcalde de Santa Margalida Joan Monjo--. “El PP continua sense contestar per què i quin tracte de favor ha donat a l'alcalde de Santa Margalida per la llicència turística del seu agroturisme”, ha criticat la portaveu socialista, Catalina Cladera.

En aquesta línia, la socialista ha retret el PP per “tornar a demostrar la seva forma de governar: mirar cap a un altre costat i no assumir responsabilitats”. A més, s'ha mostrat “sorpresa” per la inspecció que va haver-hi al maig a l'agroturisme, qüestionant que es permetés presentar la Declaració Responsable d'Inici d'Activitat Turística (DRIAT) el mes de juny del 2024 si la inspecció havia estat al maig.

A més, ha afegit que “l'únic que ha fet Rodríguez en les seves declaracions és mirar cap a una altra banda i no assumir responsabilitats”. “No ha contestat perquè ha permès o quin tracte de favor ha donat perquè es permetés una Driat que no reunia els mínims requisits i que li ha permès operar aquest estiu”, ha dit.

Segons Cladera, quan governen els socialistes “sempre atenen qualsevol ciutadà que ho demani”. “Sempre s'ha tractat tots els ciutadans de la mateixa manera quan han sol·licitat informació o han gestionat amb el Consell de Mallorca, no com en el cas que ens ocupa”, ha considerat.

Finalment, ha demanat al PP de Santa Margalida que “expliqui clarament quin és el seu posicionament” i si vol continuar governant amb Joan Monjo. A més, ha afegit, “han d'explicar si la llicència turística de Monjo va ser moneda de canvi per al pacte de govern d'aquesta legislatura”.

El Consell de Mallorca levantó en mayo de 2024 acta de inspección a Sa Talaia Blanca --el agroturismo vinculado a la familia del alcalde de Santa Margalida, Joan Monjo (Coalició Convergència)--, según ha informado este martes el conseller insular de Turismo, José Marcial Rodríguez, que ha responsabilizado a los anteriores gestores de permitir que funcionara ilegalmente desde 2019.

El conseller ha achacado el retraso en las actuaciones al atasco de expedientes y ha negado cualquier “trato de favor”. La inspección se realizó dentro de una campaña específica en suelo rústico en la que también se levantaron otras diez actas a otros negocios.

“Ni mi presidente, ni mi partido me han exigido, ni en este caso, ni en ningún otro, nada”, ha dicho y ha negado que el PP tuviera interés en favorecer a Monjo por el acuerdo de gobierno en Santa Margalida. “Si algo me ha dicho mi presidente es que sea riguroso con la ley”, ha apostillado.

Por otro lado, como avanzaba el pasado 24 de agosto el Diario de Mallorca, Joan Monjo ha estado manteniendo reuniones con el departamento de Ordenación turística del Consell de Mallorca, al menos en una ocasión directamente con la directora general del ramo, Clara del Moral, en relación a la situación del establecimiento. 

Cronología

Según ha informado el conseller, se canceló la actividad del agroturismo en marzo de 2019 por no disponer de la declaración de explotación agraria prioritaria. La interesada --es la hija del alcalde quien gestiona el agroturismo-- impugnó esta decisión por la vía judicial al tiempo que solicitó a Agricultura (Govern balear) esa declaración. El conseller ha remarcado que la obtuvo en mayo de 2022 con carácter retroactivo: “¿Es que eso no es trato de favor?”, ha lanzado.

Con eso, el agroturismo pidió revocar la cancelación. El entonces director insular de Transición y Ordenación Turística, Joan Gaspar Vallori, solicitó al Govern que se posicionara --“con buen criterio”, en opinión de Rodríguez-- y se decidió esperar a la sentencia del Juzgado, que más tarde confirmaría la cancelación.

Rodríguez también ha indicado que el negocio hizo la reserva de plazas acogiéndose a un artículo de la moratoria que aprobó el Govern de Armengol.

Por ello, Rodríguez ha defendido que ha sido en su mandato cuando se ha actuado ante la ilegalidad. En concreto, se refiere a una campaña de inspecciones en suelo rústico que tomó como base “todo lo que estaba cancelado y lo que podía estar dado de baja”, abarcando 419 establecimientos.

De ellos, ya se han revisado 319, y se levantaron 11 actas de inspección, entre ellas la de Sa Talaia --si bien el conseller no ha especificado las irregularidades detectadas amparándose en la confidencialidad del expediente--. El conseller ha subrayado que ha sido “la única” campaña de este tipo “en los últimos diez años” y ha desmentido tajantemente que se preavisara a los interesados: “Nosotros no avisamos a nadie”.

Asimismo, actualmente el Consell revisa una nueva Declaración Responsable de Inicio de Actividad Turística (DRIAT) presentada por el agroturismo en junio de 2024. Tras el análisis inicial se abrió un plazo de 15 días para subsanar deficiencias sin inscribirlo en el registro.

Rodríguez ha recordado que también existe un plazo de alegaciones que deben estudiar, y ha apelado al carácter “garantista” del proceso al ser preguntado por qué sigue en funcionamiento el agroturismo: “Yo no le digo a mis técnicos ni cuánto tienen que correr, ni qué tienen que opinar, ni qué tienen que decidir”. “No adelanto ni un expediente, van con su orden riguroso”, abundaba.

Censura el “cinismo” de la oposición

Por todo lo anterior, Rodríguez ha reprochado a la oposición su “cinismo espectacular”. “Quien les ha permitido trabajar ilegalmente desde el año 2019 no es mi departamento”, se ha quejado.

Además, ha afeado a la izquierda que en el traspaso de carteras no se le informara de este caso. En esta línea el conseller ha vuelto a denunciar el atasco de expedientes en Turismo: “Me he encontrado con 5.000 declaraciones responsables de inicio de actividad que están pendientes de revisar”.

En este contexto Rodríguez ha criticado que se ponga “en duda” la “honorabilidad” de los técnicos. De forma expresa ha manifestado su confianza “absoluta” en la directora insular, Clara del Moral.

Al respecto, Rodríguez ha negado haberse reunido personalmente con el alcalde Monjo, si bien ha reconocido que sí lo hizo del Moral. No obstante, el conseller ha asegurado que se le atendió como a cualquier otro administrado, y con técnicos del departamento presentes. También ha indicado que el anterior equipo se reunió con los representantes del agroturismo “cinco veces”.

Además, la portavoz de los 'populares' en la institución insular, Núria Riera, ha criticado que la izquierda trate de acusar al actual equipo de gobierno y pedir dimisiones cuando el Consell presidido por la socialista Catalina Cladera “fue incapaz de realizar ni una sola inspección ni de abrir un expediente, a pesar de ser conocedores de la situación”.

Críticas del PSIB

El PSIB en el Consell de Mallorca se ha mostrado “decepcionado” tras las declaraciones del conseller insular de Turismo, José Marcial Rodríguez, sobre Sa Talaia Blanca --el agroturismo vinculado a la familia del alcalde de Santa Margalida Joan Monjo--. “El PP sigue sin contestar porqué y qué trato de favor ha dado al alcalde de Santa Margalida por la licencia turística de su agroturismo”, ha criticado la portavoz socialista, Catalina Cladera.

En esta línea, la socialista ha afeado al PP por “volver a demostrar su forma de gobernar: mirar hacia otro lado y no asumir responsabilidades”. Además, se ha mostrado “sorprendida” por la inspección que hubo en mayo en el agroturismo, cuestionando que se permitiera presentar la Declaración Responsable de Inicio de Actividad Turística (DRIAT) el mes de junio de 2024 si la inspección había sido en mayo.

Además, ha añadido que “lo único que ha hecho Rodríguez en sus declaraciones es mirar hacia otro lado y no asumir responsabilidades”. “No ha contestado porqué ha permitido o qué trato de favor ha dado para que se permitiera una Driat que no reunía los mínimos requisitos y que le ha permitido operar este verano”, ha dicho.

Según Cladera, cuando gobiernan los socialistas “siempre atienden a cualquier ciudadano que lo pida”. “Siempre se ha tratado a todos los ciudadanos por igual cuando han solicitado información o han gestionado con el Consell de Mallorca, no como en el caso que nos ocupa”, ha considerado.

Por último, ha pedido al PP de Santa Margalida que “explique claramente cuál es su posicionamiento” y si quiere seguir gobernando con Joan Monjo. Además, ha añadido, “tienen que explicar si la licencia turística de Monjo fue moneda de cambio para el pacto de gobierno de esta legislatura”.

La Federació Balear de Balconing, coneguda pel seu controvertit enfocament sobre els casos de 'balconing' -les caigudes de turistes des dels balcons- a Balears, ha provocat una intensa polèmica després de satiritzar sobre la mort d'Emma Ramsey, una jove turista escocesa de 19 anys. Ramsey, oriünda de Hamilton, South Lanarkshire, va morir el 20 d'agost passat després de precipitar-se des del sisè pis d'un hotel a Sant Antoni, Eivissa.

Després de l'incident, la Federació va publicar a la xarxa social X un tuit que ha generat crítiques al Regne Unit. Al missatge, l'organització celebrava la “remuntada” del Regne Unit en la classificació de caigudes, on destaquen com a “reis d'aquest esport”. La publicació, acompanyada de banderes britàniques, afirmava: “Remuntada! Els britànics mai defrauden”, mentre suggeria que Alemanya, que ocupa el segon lloc a la llista, podria respondre pròximament.

Resposta des d'Escòcia

El tuit no va passar desapercebut per a les autoritats escoceses. Christina McKelvie, ministra de Polítiques sobre Drogues i Alcohol d'Escòcia, va condemnar la publicació qualificant-la d'“absolutament vil”. A la seva declaració, McKelvie va expressar el seu suport a les famílies afectades i va demanar el tancament de la Federació Balear de Balconing. A més, va instar les plataformes de xarxes socials a eliminar aquest tipus de contingut, al qual va descriure com a “cruel” i “deplorable”.

La controvèrsia no ha passat desapercebuda per als mitjans britànics. El diari The Times ha informat sobre la situació, destacant les crítiques de McKelvie i assenyalant “el creixent moviment anti-turisme a Espanya, del qual la Federació Balear de Balconing n'és un exemple”. Segons el rotatiu, l‟existència d‟aquesta organització reflecteix un rebuig cap al turisme massificat que ha generat reaccions mixtes tant dins com fora del país.

La Federació i el seu propòsit

La Federació Balear de Balconing, que es defineix a si mateixa com a “darwinísticament turismefòbica”, va ser creada el 2022 i ha acumulat més de 55.000 seguidors a X i ha comptabilitzat 386 casos des del 1999. Des de la seva fundació, l'organització ha mantingut un enfocament satíric sobre el turisme massiu i les caigudes des de balcons a Balears, a les quals es refereix com a “Balconing”, amb la finalitat de conscienciar sobre aquests fets. Publica un rànquing anual de caigudes, diferenciant entre morts i ferits, atorgant dos punts per cada mort i un per cada ferit. En cas d'empat, s'utilitzen com a criteri els pisos des dels quals han caigut les persones.

La Federación Balear de Balconing, conocida por su controvertido enfoque sobre los casos de 'balconing' -las caídas de turistas desde los balcones- en Balears, ha provocado una intensa polémica tras satirizar sobre la muerte de Emma Ramsey, una joven turista escocesa de 19 años. Ramsey, oriunda de Hamilton, South Lanarkshire, falleció el pasado 20 de agosto tras precipitarse desde el sexto piso de un hotel en Sant Antoni, Ibiza.

Tras el incidente, la Federación publicó en la red social X un tuit que ha generado críticas en el Reino Unido. En el mensaje, la organización celebraba la “remontada” del Reino Unido en su clasificación de caídas, donde destacan como “reyes de este deporte”. La publicación, acompañada de banderas británicas, afirmaba: “¡Remontada! Los británicos nunca defraudan”, mientras sugería que Alemania, que ocupa el segundo lugar en la lista, podría responder próximamente.

Respuesta desde Escocia

El tuit no pasó desapercibido para las autoridades escocesas. Christina McKelvie, ministra de Políticas sobre Drogas y Alcohol de Escocia, condenó la publicación calificándola de “absolutamente vil”. En su declaración, McKelvie expresó su apoyo a las familias afectadas y pidió el cierre de la Federación Balear de Balconing. Además, instó a las plataformas de redes sociales a eliminar este tipo de contenido, al que describió como “cruel” y “deplorable”.

La controversia no ha pasado desapercibida para los medios británicos. El periódico The Times ha informado sobre la situación, destacando las críticas de McKelvie y señalando “el creciente movimiento anti-turismo en España, del que la Federación Balear de Balconing es un ejemplo”. Según el rotativo, la existencia de esta organización refleja un rechazo hacia el turismo masificado que ha generado reacciones mixtas tanto dentro como fuera del país.

La Federación y su propósito

La Federación Balear de Balconing, que se define a sí misma como “darwinísticamente turismofóbica”, fue creada en 2022 y ha acumulado más de 55.000 seguidores en X y  ha contabilizado 386 casos desde 1999. Desde su fundación, la organización ha mantenido un enfoque satírico sobre el turismo masivo y las caídas desde balcones en Balears, a las que se refiere como “Balconing”, con la fnalidad de concienciar sobre estos hechos. Publica un ranking anual de caídas, diferenciando entre muertos y heridos, otorgando dos puntos por cada fallecido y uno por cada herido. En caso de empate, se utilizan como criterio los pisos desde los que las personas han caído.

El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, ha qualificat d'“energumen” al president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), el qual va trencar al juny una fotografia de l'activista republicana Aurora Picornell, la sindicalista que va ser assassinada pel franquisme el 5 de gener de 1937. UGT ha celebrat aquest divendres un acte d'homenatge a Picornell, coneguda com la 'Passionaria de Mallorca' , membre del grup de dones republicanes 'Roges des Molinar'.

El passat 18 de juny, Le Senne va trencar en ple debat un retrat de Picornell i va ordenar retirar les fotografies d'altres víctimes del franquisme que els diputats del PSIB-PSOE i els ecosobiranistas de Més havien col·locat en les seves taules per protestar contra la Proposició amb la qual Vox, amb el suport del PP, proposava derogar la Llei de memòria democràtica balear. Després del succeït, es va dur a terme una reunió de la Diputació Permanent, que va acordar convocar un ple extraordinari per a debatre la sol·licitud de l'esquerra per a destituir el president del Parlament. La Mesa va fixar la data per al 3 de setembre, amb el vot en contra del PSIB que volia que fós abans. La moció necessita el sí del PP per a tirar endavant, sense que basti la seva abstenció.

En l'acte d'homenatge a Picornell, que ha tingut lloc aquest divendres, Álvarez ha reivindicat la figura de l'activista i ha defensat que “sense justícia i reparació no es pot avançar, ni pot haver-hi reconciliació” i ha asseverat que la ultradreta “no creï en la democràcia”. Per aquests motius, ha reivindicat el paper “important” que pot jugar el sindicalisme i ha demanat “posar en valor” referents com el de Picornell.

A més, el dirigent sindical ha aprofitat l'ocasió per a retreure als partits presents en el Congrés dels Diputats que no hagin aprovat la redistribució dels menors migrants en el territori espanyol, perquè “5.000 persones a Espanya són una gota d'aigua en un oceà”. De la mateixa manera, ha puntualitzat que aquestes posicions de “ultradreta no sols estan en un partit” i ha demanat “erradicar legalment” la culpabilització dels migrants.

El sindicalista ha assegurat que els migrants han portat “progrés” a Espanya i, en algun moment, “totes les persones han estat emigrants”, per la qual cosa ha demanat una major empatia. “Són persones que busquen un nou futur, una nova vida i que contribueixen a construir una societat més justa i millor”, ha afegit. Igualment, ha demanat una reflexió sobre la situació i la conjuntura política que es viu en el món, ja que, des del seu punt de vista, el “feixisme està trucant a les portes d'Europa i Amèrica”.

Per aquests motius, ha reivindicat el paper “important” que pot jugar el sindicalisme i ha demanat “posar en valor” referents com el d'Aurora Picornell.

El secretario general de UGT, Pepe Álvarez, ha calificado de “energúmeno” al presidente del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), el cual rompió en junio una fotografía de la activista republicana Aurora Picornell, la sindicalista que fue asesinada por el franquismo el 5 de enero de 1937. UGT ha celebrado este viernes un acto de homenaje a Picornell, conocida como la 'Pasionaria de Mallorca' , miembro del grupo de mujeres republicanas 'Roges des Molinar'.

El pasado 18 de junio, Le Senne rompió en pleno debate un retrato de Picornell y ordenó retirar las fotografías de otras víctimas del fascismo que los diputados del PSIB-PSOE y los ecosoberanistas de Més habían colocado en sus mesas para protestar contra la Proposición con la que Vox, con el apoyo del PP, proponía derogar la Ley de memoria democrática balear. Tras lo sucedido, se llevó a cabo una reunión de la Diputación Permanente, que acordó convocar un pleno extraordinario para debatir la solicitud de la izquierda para destituir al presidente del Parlament. La Mesa fijó la fecha para el 3 de septiembre, con el voto en contra del PSIB que quería que fuera antes. La moción necesita el sí del PP para salir adelante, sin que baste su abstención.

En el acto de homenaje a Picornell, que ha tenido lugar este viernes, Álvarez ha reivindicado la figura de la activista y ha defendido que “sin justicia y reparación no se puede avanzar, ni puede haber reconciliación” y ha aseverado que la ultraderecha “no cree en la democracia”. Por estos motivos, ha reivindicado el papel “importante” que puede jugar el sindicalismo y ha pedido “poner en valor” referentes como el de Picornell.

Además, el dirigente sindical ha aprovechado la ocasión para reprochar a los partidos presentes en el Congreso de los Diputados que no hayan aprobado la redistribución de los menores migrantes en el territorio español, porque “5.000 personas en España son una gota de agua en un océano”. Del mismo modo, ha puntualizado que estas posiciones de “ultraderecha no solo están en un partido” y ha pedido “erradicar legalmente” la culpabilización de los migrantes.

El sindicalista ha asegurado que los emigrantes han traído “progreso” a España y, en algún momento, “todas las personas han sido emigrantes”, por lo que ha pedido una mayor empatía. “Son personas que buscan un nuevo futuro, una nueva vida y que contribuyen a construir una sociedad más justa y mejor”, ha añadido. Igualmente, ha pedido una reflexión sobre la situación y la coyuntura política que se vive en el mundo, puesto que, desde su punto de vista, el “fascismo está llamando a las puertas de Europa y América”.

Por estos motivos, ha reivindicado el papel “importante” que puede jugar el sindicalismo y ha pedido “poner en valor” referentes como el de Aurora Picornell.

Cinc exemplars de milà reial han estat alliberats avui al Parc Natural de Mondragó (Mallorca). Cadascun dels cinc animals havia ingressat en el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) per diferents motius com a inanició, caiguda a un safareig o trauma desconegut.

Una vegada superada la seva estada en el centre de recuperació, els exemplars han estat equipats amb un emissor de seguiment per satèl·lit, marques alars i anella metàl·lica oficial, que s'han col·locat amb el suport de l'entitat ecologista GOB i que permetran fer el seguiment dels exemplars i controlar la seva adaptació de nou a la naturalesa.

El milà és un ocell rapaç i està catalogat com a espècie en perill d'extinció a Balears. “Són uns ocells amb una gran importància per a conservar i mantenir la biodiversitat dels nostres ecosistemes”, ha destacat el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi, Joan Simonet. Així, el milà és un ocell molt oportunista i generalista, la qual cosa li permet utilitzar una enorme varietat de recursos, entre ells, especialment, la carronya.

A més, aquest ocell és una caçadora poc especialitzada i amb capacitats deprecatòries limitades, per la qual cosa es decanta per preses de petita grandària, malalts o inexperts. A l'hivern, quan aquests recursos són més limitats, menja carronya amb major freqüència, sent habitual a granges o fins i tot escorxadors o grans abocadors. Els exemplars de femella solen pesar un quilo mentre que els mascles uns 750 grams. Mesuren entorn de 160 centímetres.

A més de retornar a la naturalesa a aquests animals ja recuperats, s'ha aprofitat l'ocasió per a explicar a tots els participants la importància de conservar aquests ocells protegits i donar a conèixer els seus principals problemes i amenaces.

En aquest sentit, el conseller Simonet ha afegit que gràcies al treball del Govern i d'entitats ecologistes, i amb el suport dels ciutadans, que han pres consciència i ajuden a la conservació del milà, la població d'aquesta espècie segueix una tendència positiva a Mallorca.

A l'acte d'alliberament han assistit també els regidors de Santanyí Joan Gaspar Aguiló i Alicia Adrover; el gerent del COFIB, Miquel Puig; Jessica Solà, coordinadora del centre de recuperació i Toni Mas, de la Fundació Natura Parc.

Des del Govern han recordat que enguany han ingressat en el COFIB un total de 58 exemplars de milà, 45 a Mallorca i 13 a Menorca, dels quals 7 han pogut ser alliberats de nou al medi natural. D'altra banda, el mes de juny es van cedir 15 exemplars a la Junta d'Andalusia en el marc de la col·laboració de la nostra comunitat autònoma amb el projecte de reintroducció i recuperació de l'espècie al parc natural de les Serres de Cazorla (Jaén).

Cinco ejemplares de milano real han sido liberados hoy en el Parque Natural de Mondragó (Mallorca). Cada uno de los cinco animales había ingresado en el Consorcio para la Recuperación de la Fauna de las Illes Balears (COFIB) por distintos motivos como inanición, caída a un lavadero o trauma desconocido.

Una vez superada su estancia en el centro de recuperación, los ejemplares han sido equipados con un emisor de seguimiento por satélite, marcas alares y anilla metálica oficial, que se han colocado con el apoyo de la entidad ecologista GOB y que permitirán hacer el seguimiento de los ejemplares y controlar su adaptación de nuevo a la naturaleza.

El milano es una ave rapaz y está catalogada como especie en peligro de extinción en las Islas. “Son unas aves con una gran importancia para conservar y mantener la biodiversidad de nuestros ecosistemas”, ha destacado el conseller de agricultura, Pesca i Medi, Joan Simonet. Así, el milano es un pájaro muy oportunista y generalista, lo que le permite utilizar una enorme variedad de recursos, entre ellos, especialmente, la carroña.

Además, esta ave es una cazadora poco especializada y con capacidades depredatorias limitadas, por lo cual se decanta por presas de pequeño tamaño, enfermos o inexpertos. En invierno, cuando estos recursos son más limitados, carroñea con mayor frecuencia, siendo habitual en muledares, granjas o incluso mataderos o grandes vertederos. Los ejemplares de hembra suelen pesar un kilo mientras que los machos unos 750 gramos. Miden en torno a 160 centímetros.

Además de devolver a la naturaleza a estos animales ya recuperados, se ha aprovechado la ocasión para explicar a todos los participantes la importancia de conservar estas aves protegidas y dar a conocer sus principales problemas y amenazas.

En este sentido, el conseller Simonet ha añadido que gracias al trabajo del Govern y de entidades ecologistas, y con el apoyo de los ciudadanos, que han tomado conciencia y ayudan a la conservación del milano, la población de esta especie sigue una tendencia positiva en Mallorca.

Al acto de liberación han asistido también los regidores de Santanyí Joan Gaspar Aguiló y Alicia Adrover; el gerente del COFIB, Miquel Puig; Jessica Solà, coordinadora del centro de recuperación y Toni Mas, de la Fundación Natura Parc.

Desde el Govern han recordado que este año han ingresado en el COFIB un total de 58 ejemplares de milano, 45 en Mallorca y 13 en Menorca, de los cuales 7 han podido ser liberados de nuevo al medio natural. Por otro lado, el mes de junio se cedieron 15 ejemplares a la Junta de Andalucía en el marco de la colaboración de nuestra comunidad autónoma con el proyecto de reintroducción y recuperación de la especie al parque natural de las Sierras de Cazorla (Jaén).

El portaveu de Més per Mallorca al Consell, Jaume Alzamora, ha demanat avui la “dimissió immediata” del portaveu de Vox a la institució insular, Antoni Gili, després de conèixer les informacions publicades a elDiario.es sobre un presumpte cas d'explotació laboral a l'empresa Terracor.

Alzamora ha reprovat de manera categòrica la conducta del conseller i ha assenyalat que “comportaments d'aquest tipus inhabiliten qualsevol polític per a l'exercici de les seves funcions de servei públic”. Segons el portaveu ecosobiranista, “Gili no pot continuar ni un segon més com a membre de la corporació insular”. Per tant, ha remarcat, “Gili no té cap altra sortida que dimitir i deixar la seva acta de conseller electe”.

Des de la formació ecosobiranista han instat el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, a sumar-se a la petició de dimissió i han assegurat que el PP “no pot continuar sustentant el seu govern al Consell amb el suport de Gili”. “La presidència del Consell ha d'actuar amb dignitat i no pot permetre que el càrrec se sustenti amb el vot d'un conseller que actua d'una manera impròpia de qualsevol persona i més quan s'exerceix un càrrec públic”, han remarcat.

En la mateixa línia, des del PSIB reclamen explicacions al portaveu de Vox al Consell “sobre el presumpte cas d'explotació laboral a immigrants dins de la seva empresa”, situació que han qualificat d'“intolerable”. La consellera del Grup Socialista Juana M. Adrover ha instat Galmés a “no posar-se de perfil”, ja que “exigeixi aclariments al seu soci de govern al Consell”.

Adrover ha agraït la ràpida reacció del Govern central després que la ministra Elma Sáiz hagi anunciat l'inici de les investigacions pertinents de la Inspecció de Treball per aclarir la situació d'aquests treballadors estrangers en finques agràries de Mallorca.

Juana M. Adrover ha recordat “els discursos d'odi de Gili al Consell, i el tracte als estrangers immigrants com si fossin delinqüents, convidant-los a marxar de Mallorca, mentre que s'aprofita i els explota dins de la seva empresa”, asseverant que Gili compatibilitza la seva activitat professional amb la dedicació parcial com a portaveu del grup Vox al Consell de Mallorca, “una tasca per la qual es va veure incrementada la seva remuneració a principis de la legislatura en 20.000 euros anuals, en aprovar Galmés la seva retribució parcial del 50 al 75%”.

Des de l'oposició han mostrat la seva solidaritat amb els treballadors afectats i han lamentat que fets com aquests “embruten el sector dels camperols a Balears, que des de fa anys treballa amb l'objectiu de garantir unes condicions dignes i justes”.

Després de la publicació del reportatge, Terracor ha emès un comunicat en què assenyala que el grup sempre ha posat el seu afany “a complir amb la normativa vigent” i que compta amb “l'aval” d'Unió de Pagesos. Així mateix, asseguren que l'empresa s'ha “somès i superat” verificacions dels allotjaments de temporers per part de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Guanyadors (COAC). Tot i això, no concreten si les instal·lacions revisades van ser les mateixes a què fa referència el reportatge d'elDiario.es. Per part seva, Gili ha assegurat que no és soci de l'empresa des del mes de juliol passat.

El portavoz de Més per Mallorca en el Consell, Jaume Alzamora, ha pedido hoy la “dimisión inmediata” del portavoz de Vox en la institución insular, Antoni Gili, tras conocer las informaciones publicadas en elDiario.es sobre un presunto caso de explotación laboral en la empresa Terracor.

Alzamora ha reprobado de manera categórica la conducta del conseller y ha señalado que “comportamientos de este tipo inhabilitan a cualquier político para el ejercicio de sus funciones de servicio público”. Según el portavoz ecosobiranista, “Gili no puede continuar ni un segundo más como miembro de la corporación insular”. Por lo tanto, ha remarcado, “Gili no tiene otra salida que dimitir y dejar su acta de consejero electo”.

Desde la formación ecosoberanista han instado al presidente del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, a sumarse a la petición de dimisión y han asegurado que el PP “no puede continuar sustentando su gobierno al Consell con el apoyo de Gili”. “La presidencia del Consell tiene que actuar con dignidad y no puede permitir que su cargo se sustente con el voto de un consejero que actúa de una manera impropia de cualquier persona y más cuando se ejerce un cargo público”, han remarcado.

En la misma línea, desde el PSIB reclaman explicaciones al portavoz de Vox al Consejo “sobre el presunto caso de explotación laboral a inmigrantes dentro de su empresa”, situación que han calificado de “intolerable”. La consellera del Grupo Socialista Juana M. Adrover ha instado a Galmés a “no ponerse de perfil” y a que “exija aclaraciones a su socio de gobierno en el Consell”.

Adrover ha agradecido la rápida reacción del Gobierno central después de que la ministra Elma Sáiz haya anunciado el inicio de las investigaciones pertinentes de la Inspección de Trabajo para esclarecer la situación de éstos trabajadores extranjeros en fincas agrarias de Mallorca.

Juana M. Adrover ha recordado “los discursos de odio de Gili en el Consell, y el trato a los extranjeros inmigrantes como si fueran delincuentes, invitándoles a marcharse de Mallorca, mientras que se aprovecha y los explota dentro de su empresa”, aseverando que Gili compatibiliza su actividad profesional con la dedicación parcial como portavoz del grupo Vox en el Consell de Mallorca, “una labor por la que se vio incrementada su remuneración a principios de la legislatura en 20.000 euros anuales, al aprobar Galmés su retribución parcial del 50 al 75%”.

Desde la oposición han mostrado su solidaridad con los trabajadores afectados y han lamentado que hechos como estos “ensucien el sector del campesinado en Balears, que desde hace años trabaja con el objetivo de garantizar unas condiciones dignas y justas”.

Tras la publicación del reportaje, Terracor ha emitido un comunicado en el que señala que el grupo siempre ha puesto su empeño “en cumplir con la normativa vigente” y que cuenta con “el aval” de Unió de Pagesos. Asimismo, aseguran que la empresa se ha “sometido y superado” verificaciones de los alojamientos de temporeros por parte de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganadores (COAC). Sin embargo, no concretan si las instalaciones revisadas fueron las mismas a las que hace referencia el reportaje de elDiario.es. Por su parte, Gili ha asegurado que no es socio de la empresa desde el pasado mes de julio.

Al voltant de les 12.15 del matí, dos activistes climàtiques de Futur Vegetal ha arribat a la porta de l'hotel Leonardo Royal Hotel a Eivissa i han llançat pintura contra l'entrada. Portaven una pancarta on podia llegir-se “Leonardo Hotels finança el genocidi”.

Amb aquesta acció de desobediència civil no violenta, el moviment ecologista denuncia “la complicitat de Leonardo Hotels amb el genocidi que pateix el poble palestí, arribant fins i tot a oferir descomptes i prestacions gratuïtes als soldats de l'exèrcit d'ocupació sionista o a construir hotels al territori ocupat”, així com “la incapacitat de les institucions per aturar els peus a les grans corporacions, quan destrueixen el medi o quan arrenquen vides”.

Des de les xarxes socials del col·lectiu, assenyalen que “Leonardo Hotels va facturar 100 milions d'euros només el 2023”, i és que el grup és propietari de més de 294 hotels a 132 països a Europa, Palestina i Israel, 17 d'ells a l'estat espanyol. Futur Vegetal considera que “és criminal que les institucions permetin a les corporacions continuar construint en entorns que haurien de ser protegits” atès el context de “Crisi Climàtica”, així com “promoure una indústria que malbarata recursos limitats com l'aigua i que genera precarietat laboral i crisi d'habitatge” i, a més, “fer tot això per col·laborar amb un genocidi”.

A preguntes d'aquest mitjà, les activistes de Futur Vegetal es fan ressò de les paraules del president colombià Gustavo Petro en el discurs a la COP 28: “El genocidi i la barbàrie desfermada sobre el poble palestí és el que espera èxode dels pobles del sud desfermat per la Crisi Climàtica”. El portaveu de Futur Vegetal, Bilbo Bassaterra, ha reconegut que pateix “autèntica por de permetre que tot segueixi com fins ara” i ha assegurat que “l'única solució als excessos de les classes dominants passa perquè la societat en general s'organitzi per plantar-los cara”.

El col·lectiu va participar dissabte passat en una protesta convocada per la plataforma eivissenca Canviem el rumb contra aquesta mateixa cadena hotelera pel seu suport a l'exèrcit israelià. Futur Vegetal és un moviment de desobediència civil no violenta que lluita contra la Crisi Climàtica exigint la fi de les subvencions a la ramaderia i la seva ocupació en la implementació d'un sistema agroalimentari social i ecològicament responsable basat en plantes, de conformitat amb el consens científic.

En torno a las 12:15 de la mañana, dos activistas climáticas de Futuro Vegetal ha llegado a la puerta del hotel Leonardo Royal Hotel en Ibiza y han arrojado pintura contra la entrada. Portaban una pancarta en las que podía leerse “Leonardo Hotels finança el genocidi”.

Con esta acción de desobediencia civil no violenta, el movimiento ecologista denuncia “la complicidad de Leonardo Hotels con el genocidio que sufre el pueblo palestino, llegando incluso a ofrecer descuentos y prestaciones gratuitas a los soldados del ejército de ocupación sionista o a construir hoteles en el territorio ocupado”, así como “la incapacidad de las instituciones para pararle los pies a las grandes corporaciones, cuando destruyen el medio o cuando arrancan vidas”.

Desde la redes sociales del colectivo, señalan que “Leonardo Hotels facturó 100 millones de euros solo en 2023”, y es que el grupo es propietario de más de 294 hoteles en 132 países en Europa, Palestina e Israel, 17 de ellos en el estado español. Futuro Vegetal considera que “es criminal que las instituciones permitan a las corporaciones seguir construyendo en entornos que deberían ser protegidos dado el contexto de Crisis Climática que sufrimos, promover una industria que despilfarra recursos que no tenemos como el agua y que genera precariedad laboral y crisis de vivienda y, además, hacer todo esto para colaborar con un genocidio”.

A preguntas de este medio, las activistas de Futuro Vegetal se hacen eco de las palabras del presidente colombiano Gustavo Petro en el discurso en la COP 28: “El genocidio y la barbarie desatada sobre el pueblo palestino es lo que le espera al éxodo de los pueblos del sur desatado por la Crisis Climática”. El portavoz de Futuro Vegetal, Bilbo Bassaterra, ha reconocido que sufre “auténtico pavor a permitir que todo siga como hasta ahora” y ha asegurado que “la única solución a los desmanes de las clases dominantes pasa porque la sociedad en general se organice para plantarles cara”.

El colectivo partipó el pasado sábado en una protesta convocada por la plataforma ibicenca Canviem el rumb contra esta misma cadena hotelera por su apoyo al ejército israelí. Futuro Vegetal es un movimiento de desobediencia civil no violenta que lucha contra la Crisis Climática exigiendo el fin de las subvenciones a la ganadería y su empleo en la implementación de un sistema agroalimentario social y ecológicamente responsable basado en plantas, de conformidad con el consenso científico.