<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - A. Lliteras]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/alberto-lliteras/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - A. Lliteras]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1052231/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Antonina Pujol, la directora que es va convertir en diana de l’extrema dreta: “TikTok està educant els nostres alumnes”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/antonina-pujol-directora-convertir-diana-l-extrema-dreta-tiktok-educant-els-nostres-alumnes_1_13321964.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/631a3baa-7fa4-451b-9a79-f5d8398c29a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145587.jpg" width="3978" height="2238" alt="Antònia Pujol explica que els algorismes digitals influeixen en la construcció de discursos entre els adolescents sense a penes contrapunt crític"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Màxima responsable de l'IES Baltasar Porcel d'Andratx, trenca el seu silenci després d'anys de polèmiques i carrega contra la deriva del sistema educatiu: "L'escola s'ha convertit en l'abocador de tot allò per al que la societat no troba un altre lloc"</p><p class="subtitle">Atac homòfob contra un professor a Mallorca: els alumnes difonen imatges sexuals i insults contra ell
</p></div><p class="article-text">
        Antonina Pujol camina pels passadissos de l&rsquo;IES Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca) mentre saluda alumnes, at&eacute;n interrupcions constants i assenyala espais que ha vist transformar-se durant gaireb&eacute; una d&egrave;cada al capdavant del centre. Acostumada a apar&egrave;ixer als titulars per&ograve; no a concedir entrevistes, la directora d&rsquo;Andratx trenca ara un silenci que havia mantingut fins i tot en els moments de m&agrave;xima exposici&oacute; p&uacute;blica i parla per primera vegada.
    </p><p class="article-text">
        Pujol s&rsquo;ha enfrontat a campanyes de Vox, ha estat assenyalada per l&rsquo;extrema dreta per limitar les banderes al seu institut, ha patit llan&ccedil;aments d&rsquo;ous contra el seu domicili i ha hagut de gestionar una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ataque-homofobo-profesor-mallorca-alumnos-difunden-imagenes-sexuales-e-insultos_1_13108133.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">den&uacute;ncia per homof&ograve;bia contra un dels professors </a>del centre educatiu. Admet sentir, &ldquo;sobretot, cansament&rdquo;, tot i que tamb&eacute; reivindica una gesti&oacute; marcada per la convicci&oacute; que l&rsquo;escola ha de mantenir un rumb propi enmig d&rsquo;un sistema educatiu que considera cada vegada m&eacute;s tensat i polititzat.
    </p><p class="article-text">
        En una entrevista en exclusiva amb elDiario.es, Pujol sost&eacute; que &ldquo;l&rsquo;educaci&oacute; p&uacute;blica ha tocat fons&rdquo;, denuncia que &ldquo;l&rsquo;escola s&rsquo;ha convertit en l&rsquo;abocador de tot all&ograve; per al qual la societat no troba cap altre lloc&rdquo; i adverteix de l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;una generaci&oacute; &ldquo;conven&ccedil;uda que pot fer el que vulgui sense conseq&uuml;&egrave;ncies&rdquo;. Tamb&eacute; alerta de l&rsquo;impacte de les xarxes socials en els adolescents, de l&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/profesora-palma-amenazada-muerte-conflicto-bandera-espana-revisa-bajos-coche_1_9748350.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">auge dels discursos d'extrema dreta </a>entre els joves i d&rsquo;una crisi d&rsquo;autoritat que, al seu parer, est&agrave; deixant docents i centres educatius cada vegada m&eacute;s sols davant problemes que transcendeixen les aules.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Fa anys que &eacute;s al capdavant de l&rsquo;IES Baltasar Porcel d&rsquo;Andratx i s&rsquo;ha convertit en una de les figures m&eacute;s visibles de l&rsquo;educaci&oacute; p&uacute;blica balear. En mirar enrere, quin balan&ccedil; fa de la seva traject&ograve;ria?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Una figura visible de l&rsquo;educaci&oacute; p&uacute;blica balear? Sup&ograve;s que ho diu per la quantitat de vegades que he aparegut als mitjans. Que consti que mai no ho he cercat. Quan miro enrere, el que sent &eacute;s, sobretot, cansament. El 2016 vaig optar a la direcci&oacute; del centre perqu&egrave;, des de dins, percebia que el model estava esgotat: mancaven criteris clars de funcionament i, sobretot, un projecte educatiu que aport&agrave;s coher&egrave;ncia i sentit al centre. Durant els primers anys vaig haver de gestionar la resist&egrave;ncia d&rsquo;un sector del claustre que intu&iuml;a els canvis que s&rsquo;acostaven i s&rsquo;hi oposava. Molts varen optar per canviar de centre, una decisi&oacute; absolutament leg&iacute;tima i que, a la llarga, va resultar positiva per a tothom.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La directora de l&#039;IES Baltasar Porcel assenyala que l&#039;escola s&#039;ha convertit en un espai de tensió i instrumentalització en els debats identitaris i polítics"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La directora de l&#039;IES Baltasar Porcel assenyala que l&#039;escola s&#039;ha convertit en un espai de tensió i instrumentalització en els debats identitaris i polítics                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Despr&eacute;s va arribar la pand&egrave;mia; sens dubte, el moment m&eacute;s dur que he viscut com a directora. La pressi&oacute; que reb&iacute;em era insuportable. Va ser un desastre, per&ograve; el que m&eacute;s em preocupa s&oacute;n les conseq&uuml;&egrave;ncies que ha tingut per als alumnes: ens trobam davant una generaci&oacute; molt afectada acad&egrave;micament i, per si aix&ograve; no bast&agrave;s, les seq&uuml;eles psicol&ograve;giques probablement seran m&eacute;s greus del que encara podem mesurar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La direcci&oacute; d&rsquo;un institut avui va molt m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;&agrave;mbit acad&egrave;mic: conviv&egrave;ncia, diversitat, burocr&agrave;cia, fam&iacute;lies, xarxes socials i conflictes que transcendeixen les aules. Com ha canviat aquest paper durant les darreres d&egrave;cades i quina part continua essent desconeguda per a l&rsquo;opini&oacute; p&uacute;blica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El desconeixement sobre les funcions d&rsquo;un director no &eacute;s patrimoni exclusiu de la ciutadania; sovint tamb&eacute; el trobam entre els mateixos professionals de l&rsquo;educaci&oacute;. Resulta paradoxal, perqu&egrave; la realitat quotidiana de qui dirigeix un centre p&uacute;blic implica perdre de vista que, en un altre moment de la seva vida, va triar aquesta professi&oacute; per estar davant una classe. A mi aquesta sensaci&oacute; m&rsquo;acompanya de manera permanent. Quan vaig accedir al c&agrave;rrec, em movia el desig de ser present en el proc&eacute;s de creixement personal de l&rsquo;alumnat. El que m&rsquo;he trobat ha estat una cosa ben diferent: una gesti&oacute; administrativa interminable, una successi&oacute; de situacions cr&iacute;tiques que ni compten amb l&rsquo;assignaci&oacute; hor&agrave;ria suficient ni amb la dotaci&oacute; adequada de recursos humans. Les exig&egrave;ncies del c&agrave;rrec acaben erosionant all&ograve; que hauria de ser el centre de la tasca educativa: la relaci&oacute; amb les persones.
    </p><p class="article-text">
        Per il&middot;lustrar el que succeeix en el dia a dia d&rsquo;un institut, acostum a rec&oacute;rrer a la imatge de l&rsquo;iceberg. Les q&uuml;estions que esmenta &mdash;conviv&egrave;ncia, diversitat, tr&agrave;mits administratius, relaci&oacute; amb les fam&iacute;lies, xarxes socials, situacions de conflicte...&mdash; existeixen i ocupen una part considerable de la nostra jornada. &Eacute;s la part visible. El que els pol&iacute;tics, que tenen la capacitat i la responsabilitat d&rsquo;actuar, no s&rsquo;atreveixen a examinar &eacute;s all&ograve; que roman submergit. All&agrave; s&rsquo;hi troben els veritables or&iacute;gens de problemes als quals l&rsquo;escola no pot arribar, per molts protocols que activi. La situaci&oacute; actual ens condemna a intervenir quan el mal ja est&agrave; fet.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Allò que els polítics, que tenen la capacitat i la responsabilitat d’actuar, no s’atreveixen a examinar és allò que roman submergit. Allà s’hi troben els veritables orígens de problemes als quals l’escola no pot arribar, per molts de protocols que activi</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antonina Pujol: &quot;El desconeixement sobre les funcions d&#039;un director no és patrimoni exclusiu de la ciutadania; sovint també el trobem entre els mateixos professionals de l&#039;educació&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonina Pujol: &quot;El desconeixement sobre les funcions d&#039;un director no és patrimoni exclusiu de la ciutadania; sovint també el trobem entre els mateixos professionals de l&#039;educació&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El centre educatiu &eacute;s l&rsquo;abocador de tot all&ograve; per al qual la societat no troba cap altre lloc: control de l&rsquo;absentisme escolar, programes de sensibilitzaci&oacute; sobre drogues, prevenci&oacute; de l&rsquo;assetjament en entorns digitals, salut sexual, gesti&oacute; de l&rsquo;exposici&oacute; a les pantalles... Les activitats que desenvolupam per abordar totes aquestes q&uuml;estions compleixen, en la majoria dels casos, una funci&oacute; tranquil&middot;litzadora de consci&egrave;ncies i poca cosa m&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Posi&rsquo;ns un exemple real.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Id&ograve; miri: com s&rsquo;articula un programa de prevenci&oacute; sobre els riscos de les xarxes socials adre&ccedil;at a alumnes de dotze anys quan molts d&rsquo;ells fa tres o quatre anys que estan exposats a aquestes plataformes sense cap mena de supervisi&oacute;? La prevenci&oacute;, aix&iacute;, &eacute;s una ficci&oacute;. Molts arriben al centre amb una situaci&oacute; de depend&egrave;ncia ja consolidada. I, mentrestant, continuam apagant incendis que s&rsquo;haurien pogut evitar si el sistema hagu&eacute;s tingut la determinaci&oacute; d&rsquo;intervenir a l&rsquo;origen. Les nostres accions serveixen &uacute;nicament per justificar que s&rsquo;ha complert amb all&ograve; previst. Fa deu anys, quan vaig accedir al c&agrave;rrec, no era aix&iacute;: encara f&egrave;iem intervencions efectives; ara ens limitam a contenir perqu&egrave; ning&uacute; no ens pugui acusar de no haver activat el protocol corresponent. I aqu&iacute; &eacute;s on crec que hem perdut el rumb. Estam tots desorientats.
    </p><p class="article-text">
        Cada dia ens arriben propostes de les administracions o d&rsquo;associacions sobre gesti&oacute; de les emocions, toler&agrave;ncia a la frustraci&oacute;, educaci&oacute; sexual, cohesi&oacute; de grup, habilitats socials... Totes aquestes q&uuml;estions s&oacute;n curriculars i leg&iacute;times, per&ograve;, per a mi, perden sentit en el moment que s&rsquo;aborden al marge de les mat&egrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Les emocions es poden treballar des de la literatura.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Una bona programaci&oacute; de literatura podria ser molt m&eacute;s efectiva que un taller ocasional i descontextualitzat sobre educaci&oacute; emocional. Si els alumnes aprenguessin hist&ograve;ria, entendrien perfectament qu&egrave; &eacute;s el feminisme i ens podr&iacute;em estalviar el manifest del 8 de mar&ccedil;, que, en qualsevol cas, ning&uacute; no escolta. I aquesta suposada intoler&agrave;ncia a la frustraci&oacute; de la qual tant es parla? Per a mi &eacute;s un gran eufemisme: el que aquests infants no toleren &eacute;s que se&rsquo;ls respongui amb un no. Per&ograve; resulta m&eacute;s f&agrave;cil contractar un expert extern i organitzar un taller que replantejar-se a fons com i qu&egrave; ensenyam.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una bona programació de literatura podria ser molt més efectiva que un taller ocasional i descontextualitzat sobre educació emocional. Si els alumnes aprenguessin història, entendrien perfectament què és el feminisme i ens podríem estalviar el manifest del 8 de març, que, en qualsevol cas, ningú no escolta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;escola ha acabat convertint-se en diposit&agrave;ria de responsabilitats de tota mena. I ens hem oblidat de quina &eacute;s la seva funci&oacute;. A tot aix&ograve; cal afegir-hi que la realitat que ens arriba cada dia inclou situacions familiars i econ&ograve;miques complexes, dificultats d&rsquo;integraci&oacute; i una pres&egrave;ncia creixent de problemes relacionats amb la salut mental. Se&rsquo;ns demana que acompanyem els alumnes en tot aquest patiment sense que existeixin mecanismes de supervisi&oacute; ni espais d&rsquo;atenci&oacute; emocional per als mateixos docents. L&rsquo;efecte que aix&ograve; est&agrave; provocant &eacute;s devastador: cada dia hi ha m&eacute;s baixes de docents per incapacitat de suportar tota aquesta pressi&oacute; i menys persones disposades a dedicar-se a l&rsquo;ensenyament.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antonina Pujol: &quot;El sistema esprem fins a l&#039;última gota la vocació del professor mentre, simultàniament, ha anat alliberant l&#039;alumnat de les responsabilitats que li eren pròpies&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonina Pujol: &quot;El sistema esprem fins a l&#039;última gota la vocació del professor mentre, simultàniament, ha anat alliberant l&#039;alumnat de les responsabilitats que li eren pròpies&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El sistema esprem fins a la darrera gota la vocaci&oacute; del professor mentre, simult&agrave;niament, ha anat alliberant l&rsquo;alumnat de les responsabilitats que li eren pr&ograve;pies. Es tracta d&rsquo;una disfunci&oacute; estructural que ens desgasta i consumeix les energies. Enmig de tot aix&ograve;, la figura del director s&rsquo;ha convertit en receptora de les tensions de tothom: fam&iacute;lies desbordades que no troben respostes i acaben dirigint la seva frustraci&oacute; contra qui representa l&rsquo;autoritat del centre, i una Administraci&oacute; que, amb la finalitat de presentar estad&iacute;stiques acceptables sobre frac&agrave;s escolar, no deixa de generar protocols i disposicions normatives orientades a fer que els n&uacute;meros quadrin damunt el paper.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Andratx reflecteix les transformacions socials, econ&ograve;miques i demogr&agrave;fiques de Mallorca durant els darrers anys. Qu&egrave; li diu all&ograve; que observa cada dia al seu institut sobre la societat mallorquina actual i la que s&rsquo;est&agrave; construint per al futur?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Andratx ja no t&eacute; ess&egrave;ncia de poble. Ho constat observant cada dia l&rsquo;alumnat. El teixit social s&rsquo;ha fragmentat: hi conviuen col&middot;lectius molt diversos &mdash;residents estacionals, poblaci&oacute; amb un alt poder adquisitiu i persones immigrades de proced&egrave;ncies molt diverses&mdash;, per&ograve; gaireb&eacute; no existeixen punts de connexi&oacute; entre ells. No hi ha comunitat; hi ha coexist&egrave;ncia i poca cosa m&eacute;s. Un dels indicadors m&eacute;s eloq&uuml;ents &eacute;s la llengua. Menys d&rsquo;un 5 % de l&rsquo;alumnat t&eacute; el catal&agrave; com a llengua familiar. I aix&ograve; no &eacute;s un problema ling&uuml;&iacute;stic; &eacute;s un problema de cohesi&oacute; social. Les institucions, lluny d&rsquo;impulsar pol&iacute;tiques que ajudin a construir un sentiment de pertinen&ccedil;a compartit, miren cap a una altra banda.
    </p><p class="article-text">
        S&rsquo;est&agrave; construint un municipi on la conviv&egrave;ncia &eacute;s superficial, on no existeix arrelament i on els infants creixen sense referents comuns. Sense aix&ograve;, resulta molt dif&iacute;cil construir res. L&rsquo;institut hauria de ser l&rsquo;espai de cohesi&oacute; que el municipi no ofereix, per&ograve; no podem assumir aquesta tasca tots sols, sense recursos, sense suport institucional i sense que ning&uacute; no s&rsquo;atreveixi a anomenar el problema pel seu nom.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Andratx ja no té essència de poble. Ho veig observant cada dia l’alumnat. El teixit social s’ha fragmentat: conviuen col·lectius molt diversos —residents estacionals, població amb alt poder adquisitiu i immigrants de procedències molt diferents—, però gairebé no existeixen punts de connexió entre ells</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Amb motiu del centenari de </strong><em><strong>La Balanguera</strong></em><strong> &mdash;poema de l&rsquo;escriptor mallorqu&iacute; Joan Alcover i himne de Mallorca&mdash;, va escriure en un correu del centre que aquest no s&rsquo;adheriria a l&rsquo;acte de commemoraci&oacute;. Aquesta decisi&oacute; va generar cr&iacute;tiques a nivell intern. Creu que Mallorca viu un canvi socioling&uuml;&iacute;stic profund? Quin paper han de tenir l&rsquo;escola, les institucions i la societat civil davant aquesta realitat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mallorca viu un canvi socioling&uuml;&iacute;stic profund. Quan l&rsquo;Obra Cultural Balear (OCB) em va demanar que el nostre centre s&rsquo;adher&iacute;s a l&rsquo;acte del centenari de <em>La Balanguera</em>, vaig haver d&rsquo;explicar per qu&egrave; no ho far&iacute;em. La resposta &eacute;s senzilla: l&rsquo;&egrave;xit d&rsquo;un acte de recuperaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica dep&egrave;n fonamentalment de com s&rsquo;ha preparat el terreny pr&egrave;viament. En un centre on el catal&agrave; &eacute;s absent de la vida quotidiana de la immensa majoria de l&rsquo;alumnat &mdash;i diria que tamb&eacute; del professorat&mdash;, un acte simb&ograve;lic sense preparaci&oacute; no genera adhesi&oacute;. Genera indifer&egrave;ncia o, encara pitjor, rebuig. Fer cantar <em>La Balanguera</em> davant alumnes sense haver-ne treballat b&eacute; el context podria tenir l&rsquo;efecte contrari al desitjat: ridiculitzar la llengua, crear un moment de tensi&oacute; o de burla. Aix&ograve; em doldria. I estic conven&ccedil;uda que podria haver passat, com he vist infants riure&rsquo;s i burlar-se&rsquo;n quan hem homenatjat v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia masclista, per exemple.
    </p><p class="article-text">
        La normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica funciona mitjan&ccedil;ant una pres&egrave;ncia sostinguda, un vincle emocional i la construcci&oacute; de context. Un acte sense arrels no t&eacute; sentit. L&rsquo;escola no pot fer aquesta feina tota sola, i tampoc no hauria de ser l&rsquo;&uacute;nica que la faci. Les institucions han de tenir el valor de recon&egrave;ixer que existeix un problema real i activar pol&iacute;tiques de cohesi&oacute; ling&uuml;&iacute;stica que vagin m&eacute;s enll&agrave; dels actes commemoratius. I la societat civil, com l&rsquo;OCB, ha de continuar, mentrestant, insistint de manera incansable en la seva tasca.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La normalització lingüística funciona mitjançant una presència sostinguda, un vincle emocional i la construcció de context. Un acte sense arrels no té sentit. L’escola no pot fer aquesta feina tota sola, i tampoc no hauria de ser l’única que la faci</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En aquell mateix correu afirmava que alguns alumnes &ldquo;vitoregen consignes d&rsquo;extrema dreta a totes hores&rdquo;. Com veu la relaci&oacute; de molts joves amb la pol&iacute;tica, la identitat i els discursos de confrontaci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estava descrivint un s&iacute;mptoma, no una ideologia. Quan un adolescent que no sap res de la Guerra Civil, que no sap qui era Franco ni qu&egrave; va representar, vitoreja consignes d&rsquo;extrema dreta, el primer que ens hem de demanar no &eacute;s qu&egrave; pensa, sin&oacute; per qu&egrave; ho fa. I la resposta, gaireb&eacute; sempre, &eacute;s m&uacute;ltiple. A aquesta edat, molts joves no defensen una ideologia; simplement cerquen provocar. Saben que aquestes paraules incomoden els professors, i aix&ograve; ja els basta. No &eacute;s convicci&oacute;, &eacute;s rebel&middot;lia.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, TikTok i YouTube els serveixen contingut d&rsquo;extrema dreta de manera massiva, sense context i sense contrapunt. No han triat informar-se d&rsquo;una determinada manera; simplement han consumit all&ograve; que la pantalla els posava al davant. L&rsquo;algoritme ha fet una feina que no ha fet ning&uacute; m&eacute;s. I alerta amb la m&uacute;sica que escolten&hellip;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Un dia em vaig aturar a analitzar la lletra d&rsquo;algunes de les can&ccedil;ons que escolten: frases com &ldquo;ets meva i nom&eacute;s meva&rdquo; o &ldquo;saps b&eacute; que ets la meva altra meitat&rdquo; tracten la dona com una propietat, m&eacute;s que com una persona amb dret a decidir sobre la seva pr&ograve;pia vida. Masclisme pur i dur. La sorpresa va ser que cap dels alumnes de batxillerat, tot i haver-los advertit del contingut de la can&ccedil;&oacute;, no hi va veure res que li grinyol&agrave;s; els va encantar. I jo em deman: quants 25N han viscut aquests infants? Quants tallers de prevenci&oacute; de la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere s&rsquo;han empassat? I de qu&egrave; han servit? En altres casos no &eacute;s ignor&agrave;ncia, sin&oacute; transmissi&oacute;. Escolten aquestes consignes a casa i les reprodueixen sense filtrar-les.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, assenyalaria la manca d&rsquo;un relat alternatiu. Si no hi ha res que ocupi un espai concret &mdash;ni a casa, ni al municipi, ni a les xarxes, ni a l&rsquo;escola&mdash;, el buit l&rsquo;omple qui arriba primer. I l&rsquo;extrema dreta hi arriba molt b&eacute;, perqu&egrave; ofereix all&ograve; que els adolescents m&eacute;s necessiten: enemics clars, respostes simples i sensaci&oacute; de pertinen&ccedil;a. I, per descomptat, no haver de pensar gaire. La ignor&agrave;ncia no &eacute;s ni innocent ni gratu&iuml;ta. &Eacute;s el resultat d&rsquo;un sistema que ha fallat abans que aquests joves arribassin a l&rsquo;institut.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan un adolescent que no sap res de la Guerra Civil, que no sap qui era Franco ni què va representar, vitoreja consignes d’extrema dreta, el primer que ens hem de demanar no és què pensa, sinó per què ho fa. I la resposta, gairebé sempre, és múltiple. A aquesta edat, molts joves no defensen una ideologia; simplement cerquen provocar</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antonina Pujol: &quot;L&#039;extrema dreta arriba molt bé, perquè ofereix el que els adolescents més necessiten: enemics clars, respostes simples i sensació de pertinença&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonina Pujol: &quot;L&#039;extrema dreta arriba molt bé, perquè ofereix el que els adolescents més necessiten: enemics clars, respostes simples i sensació de pertinença&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Al llarg dels anys ha tengut desacords amb responsables pol&iacute;tics i ha participat en debats que han anat m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;&agrave;mbit educatiu. Va prohibir l&rsquo;&uacute;s de banderes al centre. Qu&egrave; va passar? Creu que l&rsquo;escola s&rsquo;ha convertit en un camp de batalla ideol&ograve;gic a les Balears?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, per&ograve; no per voluntat pr&ograve;pia. &Eacute;s el resultat d&rsquo;una estrat&egrave;gia deliberada de determinats actors pol&iacute;tics que han trobat en l&rsquo;educaci&oacute; un terreny f&egrave;rtil per alimentar la confrontaci&oacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El cas de la bandera n&rsquo;&eacute;s un exemple perfecte. Fa quatre anys, quan va comen&ccedil;ar el Mundial de futbol de Qatar, un grup d&rsquo;alumnes havia desplegat una bandera espanyola enorme que tapava literalment les taquilles i els objectes personals d&rsquo;alumnes que no eren seguidors de la selecci&oacute; espanyola (alguns ho eren de la selecci&oacute; del Marroc) i que no s&rsquo;atrevien a dir-ho. S&rsquo;havia creat un ambient d&rsquo;imposici&oacute; que no podia deixar passar. Aleshores vaig escriure un missatge al claustre. Els vaig explicar que no es podien penjar banderes als espais comuns, per&ograve; que es podien dur individualment; si alg&uacute; venia al centre amb una camiseta de la selecci&oacute; que fos, no hi havia cap problema.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; vaig entendre que la q&uuml;esti&oacute; de les banderes podia acabar generant conflictes, sobretot per la incapacitat cada vegada m&eacute;s accentuada d&rsquo;entendre la diversitat, per un alt grau d&rsquo;intoler&agrave;ncia i per una manca d&rsquo;obertura de mires, i vaig instar els professors que, si es trobaven amb situacions d&rsquo;aquesta mena, les gestionassin tal com marca el Pla de Conviv&egrave;ncia: amb di&agrave;leg. Per qu&egrave; creia &mdash;i continuu creient&mdash; que no s&rsquo;han de penjar banderes als espais comuns del centre? Perqu&egrave; les banderes estan per ser als pals de bandera, i al centre en necessitar&iacute;em m&eacute;s de vint perqu&egrave; tothom pogu&eacute;s penjar-hi la que sent com a pr&ograve;pia. No tenim pals de bandera, ni vint ni un.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vaig entendre que el tema de les banderes podia acabar generant conflictes, sobretot per la incapacitat cada vegada més acusada d’entendre la diversitat, per un alt grau d’intolerància i per manca d’obertura de mires, i vaig instar els professors que, si es trobaven amb situacions així, les gestionassin tal com marca el Pla de Convivència: amb diàleg
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-vox-senala-independentistas-mallorca-hay-aprovechar-sitio_1_12876869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Jordi Campos</strong></a><strong>, de Vox, la va assenyalar...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Va afirmar p&uacute;blicament al Parlament que jo havia amena&ccedil;at d&rsquo;expulsar els alumnes que mostrassin banderes espanyoles. El missatge que vaig escriure era clar&iacute;ssim; no podia donar lloc a interpretacions err&ograve;nies, llevat que hom fos analfabet. Com que no crec que aquest sigui el cas, el que hi va haver va ser una mentida flagrant. I com que ells mateixos varen publicar &iacute;ntegrament en un mitj&agrave; af&iacute; el missatge que jo havia escrit, varen quedar en evid&egrave;ncia.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; &eacute;s el que passa quan l&rsquo;escola es converteix en un camp de batalla: les decisions pedag&ograve;giques o educatives m&eacute;s raonables es distorsionen, es treuen de context i es converteixen en munici&oacute; pol&iacute;tica. I el director, mentrestant, &eacute;s la diana. A Mallorca la q&uuml;esti&oacute; identit&agrave;ria no est&agrave; resolta, i aix&ograve; es manifesta en la instrumentalitzaci&oacute; pol&iacute;tica d&rsquo;aquests conflictes per part de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/partidos-excepto-vox-condenan-amenazas-muerte-profesora-conflicto-bandera-espana_1_9749416.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">partits com Vox</a>, que ofereixen una <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/ola-reaccionaria-aulas-dia-oigo-viva-franco-espana_1_10200487.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">identitat espanyola excloent</a> com a resposta a aquesta desorientaci&oacute; col&middot;lectiva.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Mallorca la qüestió identitària no està resolta, cosa que es manifesta en la instrumentalització política d’aquests conflictes per part de partits com Vox, que ofereixen una identitat espanyola excloent com a resposta a aquesta desorientació col·lectiva</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>L&rsquo;&uacute;s dels ordinadors tamb&eacute; es va limitar.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Vaig demanar als professors que minimitzassin l&rsquo;&uacute;s dels Chromebooks perqu&egrave;, des de direcci&oacute;, pod&iacute;em veure amb el programa de control que els alumnes estaven seguint massivament el Mundial en horari de classe. Era un missatge absolutament raonable i pedag&ograve;gic. Han passat quatre anys i ara ja no feim servir ordinadors a classe. Si no fos aix&iacute;, ara que torna a haver-hi futbol, tornaria a enviar exactament el mateix missatge.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un altre cas de gran repercussi&oacute; va ser la den&uacute;ncia presentada el mar&ccedil; passat per una presumpta situaci&oacute; d&rsquo;homof&ograve;bia al centre. Com va actuar la direcci&oacute; i quins criteris es varen seguir?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Des de tres comptes de correu electr&ograve;nic, varen accedir al Classroom de l&rsquo;assignatura que impartia el professor afectat i hi varen publicar els missatges m&eacute;s repugnants i indignes que he vist mai. Ho vaig viure amb impot&egrave;ncia. El cap d&rsquo;estudis i jo v&agrave;rem viure literalment una setmana dins l&rsquo;institut.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s de denunciar els fets davant les autoritats, v&agrave;rem intentar esbrinar qui n&rsquo;havia estat l&rsquo;autor material. I, tot i saber amb certesa qui hi havia estat implicat, va ser impossible demostrar-ho: varen mentir, es varen encobrir m&uacute;tuament. El cas no va tenir m&eacute;s recorregut dins l&rsquo;&agrave;mbit escolar, tot i que esper que la Fiscalia o la Gu&agrave;rdia Civil estiguin fent la seva feina.
    </p><p class="article-text">
        Aleshores, v&agrave;rem decidir enviar un comunicat signat per tot el claustre a un periodista conegut d&rsquo;un dels professors, denunciant els fets. La repercussi&oacute; medi&agrave;tica va ser completament inesperada: fins i tot va arribar a ser portada d&rsquo;informatius d&rsquo;&agrave;mbit estatal. Durant dues setmanes, els mitjans locals em varen insistir perqu&egrave; fes declaracions. No hi vaig accedir en cap moment. Ning&uacute; del centre no deia res als periodistes, que pr&agrave;cticament varen acampar davant l&rsquo;institut, per&ograve; no deixaven de publicar informacions que estic conven&ccedil;uda que s&rsquo;inventaven.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A més de denunciar [el presumpte cas d’homofòbia] a les autoritats, vàrem intentar esbrinar qui havia estat l’autor material dels fets. I, tot i saber amb certesa qui hi havia estat implicat, va ser impossible demostrar-ho: varen mentir, es varen encobrir</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Com ho va viure?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s de la impot&egrave;ncia de veure com els alumnes implicats es reien de nosaltres i com els pares defensaven a capa i espasa els seus fills, vaig acabar esgotada. Aquella setmana no vaig fer res m&eacute;s que parlar amb alumnes i fam&iacute;lies. Per a res.
    </p><p class="article-text">
        El que em va quedar gravat no &eacute;s tant l&rsquo;episodi en si, sin&oacute; all&ograve; que revela: infants hiperprotegits, sense l&iacute;mits parentals, que van pel m&oacute;n fent all&ograve; que volen amb total impunitat. Els professors estam exposats i els menors, extremadament protegits. No vull ni pensar la quantitat de psic&ograve;pates socials que generar&agrave; la manera com estam educant els adolescents.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Els mitjans varen explicar b&eacute; qu&egrave; havia passat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        All&ograve; que va quedar eclipsat pel renou medi&agrave;tic va ser la realitat dels fets: un professor atacat de manera vil i un centre que va respondre amb contund&egrave;ncia i unitat. Aix&ograve; &eacute;s el que hauria d&rsquo;haver estat la not&iacute;cia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quan uns joves varen llan&ccedil;ar ous contra el seu domicili, molta gent ho va veure com un atac personal. Com va viure aquell episodi i qu&egrave; li va revelar sobre el clima al voltant dels debats educatius i identitaris?</strong>
    </p><p class="article-text">
        All&ograve; va ser un atac personal. No t&eacute; cap altre nom. Era el maig de 2023. Un alumne a qui havia recriminat una actuaci&oacute; contr&agrave;ria a les normes de conviv&egrave;ncia va activar un dia l&rsquo;&laquo;operaci&oacute; directora&raquo; a trav&eacute;s d&rsquo;un grup de WhatsApp. L&rsquo;operaci&oacute; consistia a omplir la fa&ccedil;ana de ca meva d&rsquo;ous. Va demanar qui s&rsquo;hi apuntava i tots, sense excepci&oacute;, fins i tot infants que no eren alumnes de l&rsquo;institut, es varen adherir amb entusiasme a la proposta. Cap d&rsquo;ells no va pensar ni va suggerir que potser all&ograve; que estaven tramant estava malament.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquella nit es varen presentar una vintena de nins davant ca meva i varen executar l&rsquo;acte vand&agrave;lic: dotze impactes d&rsquo;ou a la fa&ccedil;ana i a les persianes. La consci&egrave;ncia que poden fer all&ograve; que volen est&agrave; tan arrelada que no es varen amagar gens ni mica. Els vaig sentir, vaig tenir temps d&rsquo;abocar-me a la finestra, els vaig veure i en vaig identificar alguns. Quan es va saber que jo havia denunciat els fets, se&rsquo;m va fer un judici p&uacute;blic. Denunciar uns nins era poc educatiu, segons algunes persones. Fins i tot una de les mares em va dir que m&rsquo;hauria de plantejar per qu&egrave; els nins volen venjar-se dels professors.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un alumne a qui havia recriminat una actuació contrària a les normes de convivència un dia va activar l’“operació directora” a través d’un grup de WhatsApp: consistia a omplir la façana de ca meva d’ous. Va demanar qui s’hi apuntava i tots, sense excepció, fins i tot infants que no eren alumnes de l’institut, es varen adherir amb entusiasme a la proposta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        All&ograve; que em va revelar aquell episodi va molt m&eacute;s enll&agrave; del fet en si. &Eacute;s la consci&egrave;ncia que es pot fer all&ograve; que es vulgui, quan es vulgui i on es vulgui, sense conseq&uuml;&egrave;ncies. I aquesta consci&egrave;ncia no &eacute;s inofensiva. La impunitat que avui es practica en actes que semblen menors &eacute;s la mateixa que dem&agrave; pot haver-hi darrere fets molt m&eacute;s greus.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La decisi&oacute; d&rsquo;impedir que un alumne particip&agrave;s en la seva graduaci&oacute; va generar debat sobre disciplina, proporcionalitat i inclusi&oacute;. Com es va prendre i on situa l&rsquo;equilibri entre les normes i la funci&oacute; educativa d&rsquo;una sanci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tornam al mateix fil. Un nin que ha fet tota la vida all&ograve; que ha volgut i que sap que compta amb l&rsquo;empara incondicional dels seus pares. La mare d&rsquo;aquest alumne havia vengut cada vegada que ho havia considerat oport&uacute; a donar-nos lli&ccedil;ons sobre com hem de fer la nostra feina. I el nin havia apr&egrave;s b&eacute; la lli&ccedil;&oacute;: qui ho fa malament no som jo; s&oacute;n els professors. Quan va acabar segon de batxillerat, havia de ser el presentador de la festa de graduaci&oacute;. El dia abans ens va comunicar que aprofitaria l&rsquo;ocasi&oacute; per carregar p&uacute;blicament contra mi i contra les pr&agrave;ctiques del centre. Parlava d&rsquo;abusos de poder, de maltractaments f&iacute;sics, de viol&egrave;ncia verbal, d&rsquo;incompet&egrave;ncia i fins i tot, encara que de manera velada, d&rsquo;abusos sexuals.
    </p><p class="article-text">
        He de confessar que em vaig veure en una situaci&oacute; complicada. No hi havia temps de reacci&oacute;. Per&ograve; vaig tenir clar que havia de protegir la dignitat dels professors: ell, sota l&rsquo;excusa d&rsquo;emparar-se en la llibertat d&rsquo;expressi&oacute;, volia atacar p&uacute;blicament el dret a l&rsquo;honor del professorat.
    </p><p class="article-text">
        Vaig aconseguir que fossin els seus propis companys de classe els qui li demanassin que no assist&iacute;s a l&rsquo;acte. No ho varen fer per convenciment, sin&oacute; perqu&egrave; varen veure perillar la celebraci&oacute; mateixa de la festa. Per&ograve;, aix&iacute; i tot, cinc minuts abans de comen&ccedil;ar, va publicar a les xarxes el discurs que tenia preparat. Ja sab&iacute;em que ho faria. Ens ho havia advertit la seva mare.
    </p><p class="article-text">
        Em demana on situu l&rsquo;equilibri entre disciplina i funci&oacute; educativa. Jo no els separ. Una sanci&oacute; que no educa no serveix de res. I, en aquest cas, impedir que aquell alumne s&rsquo;apropi&agrave;s d&rsquo;una cerim&ograve;nia i implic&agrave;s tots els presents en el seu espectacle particular &mdash;aix&ograve; &eacute;s el que tenen l&rsquo;egolatria i l&rsquo;egocentrisme&mdash; era precisament la mesura m&eacute;s educativa que pod&iacute;em prendre: li d&egrave;iem, potser per primera vegada a la seva vida, que fins aqu&iacute; havia arribat. Que anunciar p&uacute;blicament que far&agrave;s mal a altres persones no &eacute;s un exercici de llibertat d&rsquo;expressi&oacute;, sin&oacute; un acte que t&eacute; un cost. Aprendre-ho abans d&rsquo;abandonar definitivament l&rsquo;institut era, probablement, el m&eacute;s valu&oacute;s que li pod&iacute;em oferir. Per&ograve; crec que no ho v&agrave;rem aconseguir... En qualsevol cas, no crec que aprengu&eacute;s res, ni ell ni els seus companys.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Em demana on situo l’equilibri entre disciplina i funció educativa. Jo no els separ. Una sanció que no educa no serveix de res</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Alguns l&rsquo;acusen de convertir causes com la defensa de l&rsquo;escola p&uacute;blica o de la llengua catalana en milit&agrave;ncia, mentre que altres parlen de campanyes pol&iacute;tiques contra vost&egrave; per defensar-les. Com respon a aquestes dues visions?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quin problema hi ha que una directora d&rsquo;un centre p&uacute;blic defensi l&rsquo;escola p&uacute;blica? I que una ciutadana de Mallorca defensi la llengua catalana? Jo he estat i som directora d&rsquo;una escola p&uacute;blica, d&rsquo;un poble determinat, amb un alumnat molt heterogeni i amb una idiosincr&agrave;sia molt concreta. I amb aquests ingredients he intentat cuinar un projecte educatiu. Que l&rsquo;ensenyament ha de ser en catal&agrave;, i encara m&eacute;s a Andratx? N&rsquo;estic conven&ccedil;uda. Perqu&egrave; l&rsquo;escola &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic &agrave;mbit del municipi on la llengua encara batega, cada vegada amb menys for&ccedil;a. A l&rsquo;institut hi ha menys de deu alumnes catalanoparlants i pr&agrave;cticament l&rsquo;&uacute;nica llengua que s&rsquo;hi parla &eacute;s el castell&agrave;. Alg&uacute; ha de mantenir aquest espai.
    </p><p class="article-text">
        Com a directora, no he utilitzat mai la llengua com a arma de res. Mai. Qui digui el contrari menteix. De fet, tot i que estic conven&ccedil;uda que el proc&eacute;s de substituci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica a Andratx &eacute;s imparable, precisament perqu&egrave; no em crec amb prou poder per frenar-lo o revertir-lo, no ho he intentat.
    </p><p class="article-text">
        Parla de dues visions oposades de la meva figura. Si vost&egrave; ho diu... La veritat &eacute;s que mai no m&rsquo;he preocupat pel que pensa la gent de mi. Si ho hagu&eacute;s fet, amb tot el que m&rsquo;ha passat, ja seria morta. S&eacute; que s&rsquo;han publicat molt&iacute;ssims comentaris sobre mi. N&rsquo;he llegit alguns, de gent que no s&eacute; qui &eacute;s ni m&rsquo;interessa, i que tampoc no sap qui som ni em coneix de res. Amb els anys he apr&egrave;s que all&ograve; que digui o pensi la gent que no significa res per a mi no m&rsquo;afecta en absolut. La gent que em coneix sap com som. I ja est&agrave;: m&rsquo;estima tal com som, o no.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Balears afronta reptes com l&rsquo;abandonament escolar, la manca de professorat, la crisi de l&rsquo;habitatge, la integraci&oacute; de l&rsquo;alumnat i el retroc&eacute;s del catal&agrave;. Quin &eacute;s el principal desafiament de l&rsquo;educaci&oacute; p&uacute;blica en els pr&ograve;xims anys?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que alg&uacute; sigui prou valent, aturi la maquin&agrave;ria, agafi aire i torni a comen&ccedil;ar. L&rsquo;educaci&oacute; p&uacute;blica a les Balears &mdash;i sup&ograve;s que a tot arreu&mdash; ha tocat fons. Acumula disfuncions sist&egrave;miques que cap reforma legislativa no ha resolt, entre altres coses perqu&egrave; les reformes legislatives no fan m&eacute;s que complicar la situaci&oacute;. El problema no &eacute;s de lleis; &eacute;s de model i de principis.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’educació pública a les Balears —i supòs que a tot arreu— ha tocat fons. Acumula disfuncions sistèmiques que cap reforma legislativa no ha resolt, entre altres coses perquè les reformes legislatives no fan més que complicar la situació</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Quina empremta creu que ha deixat al centre i a la comunitat educativa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mai no ha estat entre els meus plans que se&rsquo;m recordi per res concret. Som persones de pas, com tothom. Vaig optar per assumir un c&agrave;rrec de gesti&oacute; i aix&ograve; &eacute;s el que he fet. He impulsat la modernitzaci&oacute; i la conservaci&oacute; de les instal&middot;lacions i del mobiliari, he omplert el centre de color i de vegetaci&oacute;, he sistematitzat els processos administratius i he adaptat la pr&agrave;ctica educativa a la normativa vigent &mdash;aix&ograve; darrer sempre ha estat una prioritat&mdash;. Quan jo me&rsquo;n vagi, vendr&agrave; una altra persona que aportar&agrave; idees noves, que liderar&agrave; el seu propi projecte, i tot continuar&agrave; endavant.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Despr&eacute;s de tants anys al capdavant del centre i en el debat p&uacute;blic, quin ha estat el moment m&eacute;s dif&iacute;cil? Quan s&rsquo;ha sentit m&eacute;s incompresa i qu&egrave; li agradaria que s&rsquo;entengu&eacute;s de la seva traject&ograve;ria i del seu llegat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No sabria assenyalar un &uacute;nic moment dif&iacute;cil. N&rsquo;hi ha hagut molts. Ara b&eacute;, el pitjor no han estat els atacs p&uacute;blics, ni els titulars falsos, ni els ous a la fa&ccedil;ana de ca nostra. El pitjor ha estat quan, en diferents moments i per motius tamb&eacute; diferents, persones en qui havia dipositat la meva confian&ccedil;a m&rsquo;han tra&iuml;da. M&rsquo;he sentit incompresa cada vegada que alg&uacute; ha interpretat les meves decisions sense voler entendre el context en qu&egrave; les prenia.
    </p><p class="article-text">
        De tota manera, per un simple instint de superviv&egrave;ncia, he arribat a un punt en qu&egrave; no m&rsquo;importa qu&egrave; pensin, ni els defensors ni els detractors, de les decisions preses. Altrament, hauria acabat trastornada. Quan deixi el c&agrave;rrec, me n&rsquo;anir&eacute; amb la tranquil&middot;litat d&rsquo;haver fet la feina que em corresponia, amb encerts i amb errors. I ja est&agrave;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/antonina-pujol-directora-convertir-diana-l-extrema-dreta-tiktok-educant-els-nostres-alumnes_1_13321964.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 04:30:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/631a3baa-7fa4-451b-9a79-f5d8398c29a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145587.jpg" length="3418428" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/631a3baa-7fa4-451b-9a79-f5d8398c29a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145587.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3418428" width="3978" height="2238"/>
      <media:title><![CDATA[Antonina Pujol, la directora que es va convertir en diana de l’extrema dreta: “TikTok està educant els nostres alumnes”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/631a3baa-7fa4-451b-9a79-f5d8398c29a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145587.jpg" width="3978" height="2238"/>
      <media:keywords><![CDATA[Educación,Educación pública,Escuelas,Escuelas públicas,Estudiantes,Profesores,Colegios,Colegios Públicos,Extrema derecha,Vox,Inmersión lingüística,Fascismo,Redes sociales,TikTok,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Antonina Pujol, la directora que se convirtió en diana de la extrema derecha: "TikTok está educando a nuestros alumnos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/antonina-pujol-directora-convirtio-diana-extrema-derecha-tiktok-educando-alumnos_1_13315683.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/631a3baa-7fa4-451b-9a79-f5d8398c29a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145587.jpg" width="3978" height="2238" alt="Antonia Pujol explica que los algoritmos digitales influyen en la construcción de discursos entre los adolescentes sin apenas contrapunto crítico"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Antonina Pujol, máxima responsable del IES Baltasar Porcel de Andratx, rompe su silencio tras años de polémicas y carga contra la deriva del sistema educativo: "La escuela se ha convertido en el vertedero de todo aquello para lo que la sociedad no encuentra otro lugar"</p><p class="subtitle">Ataque homófobo contra un profesor en Mallorca: los alumnos difunden imágenes sexuales e insultos contra él
</p></div><p class="article-text">
        Antonina Pujol camina por los pasillos del IES Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca) mientras saluda a alumnos, atiende interrupciones constantes y se&ntilde;ala espacios que ha visto transformarse durante casi una d&eacute;cada al frente del centro. Acostumbrada a aparecer en titulares pero no a conceder entrevistas, la directora de Andratx rompe ahora un silencio que hab&iacute;a mantenido incluso en los momentos de mayor exposici&oacute;n p&uacute;blica y habla por primera vez.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pujol se ha enfrentado a campa&ntilde;as de Vox, ha sido se&ntilde;alada por la extrema derecha por limitar las banderas en su instituto, ha sufrido lanzamientos de huevos contra su domicilio y ha tenido que gestionar una<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ataque-homofobo-profesor-mallorca-alumnos-difunden-imagenes-sexuales-e-insultos_1_13108133.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> denuncia por homofobia contra uno de los profesores </a>del centro educativo. Admite sentir, &ldquo;sobre todo, cansancio&rdquo;, aunque tambi&eacute;n reivindica una gesti&oacute;n marcada por la convicci&oacute;n de que la escuela debe mantener un rumbo propio en medio de un sistema educativo que considera cada vez m&aacute;s tensionado y politizado.
    </p><p class="article-text">
        En una entrevista con elDiario.es, Pujol sostiene que &ldquo;la educaci&oacute;n p&uacute;blica ha tocado fondo&rdquo;, denuncia que &ldquo;la escuela se ha convertido en el vertedero de todo aquello para lo que la sociedad no encuentra otro lugar&rdquo; y advierte de la existencia de una generaci&oacute;n &ldquo;convencida de que puede hacer lo que quiera sin consecuencias&rdquo;. Tambi&eacute;n alerta del impacto de las redes sociales en los adolescentes, del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/profesora-palma-amenazada-muerte-conflicto-bandera-espana-revisa-bajos-coche_1_9748350.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">auge de los discursos de extrema derecha </a>entre los j&oacute;venes y de una crisis de autoridad que, a su juicio, est&aacute; dejando a docentes y centros educativos cada vez m&aacute;s solos frente a problemas que trascienden las aulas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Lleva a&ntilde;os al frente del IES Baltasar Porcel de Andratx y se ha convertido en una de las figuras m&aacute;s visibles de la educaci&oacute;n p&uacute;blica balear. Al mirar atr&aacute;s, &iquest;qu&eacute; balance hace de su trayectoria?&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Una figura visible de la educaci&oacute;n p&uacute;blica balear? Supongo que lo dice por la cantidad de veces que he aparecido en los medios. Que conste que nunca lo he buscado. Cuando miro atr&aacute;s, lo que siento es, sobre todo, cansancio. En 2016 opt&eacute; a la direcci&oacute;n del centro porque, desde dentro, percib&iacute;a que el modelo estaba agotado: faltaban criterios claros de funcionamiento y, sobre todo, un proyecto educativo que aportara coherencia y sentido al centro. Durante los primeros a&ntilde;os tuve que gestionar la resistencia de un sector del claustro que intu&iacute;a los cambios que se avecinaban y se opon&iacute;a a ellos. Muchos optaron por cambiar de centro, una decisi&oacute;n absolutamente leg&iacute;tima y que, a la larga, result&oacute; positiva para todos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98de13ba-d4d4-40fc-8622-6ee3f33afdff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La directora del IES Baltasar Porcel señala que la escuela se ha convertido en un espacio de tensión e instrumentalización en los debates identitarios y políticos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La directora del IES Baltasar Porcel señala que la escuela se ha convertido en un espacio de tensión e instrumentalización en los debates identitarios y políticos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Despu&eacute;s lleg&oacute; la pandemia; sin duda, el momento m&aacute;s duro que he vivido como directora. La presi&oacute;n que recib&iacute;amos era insoportable. Fue un desastre, pero lo que m&aacute;s me preocupa son las consecuencias que ha tenido para los alumnos: estamos ante una generaci&oacute;n muy afectada acad&eacute;micamente y, por si eso no bastara, las secuelas psicol&oacute;gicas probablemente ser&aacute;n m&aacute;s graves de lo que todav&iacute;a podemos medir.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La direcci&oacute;n de un instituto hoy va mucho m&aacute;s all&aacute; de lo acad&eacute;mico: convivencia, diversidad, burocracia, familias, redes sociales y conflictos que trascienden las aulas. &iquest;C&oacute;mo ha cambiado este papel en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas y qu&eacute; parte sigue siendo desconocida para la opini&oacute;n p&uacute;blica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El desconocimiento sobre las funciones de un director no es patrimonio exclusivo de la ciudadan&iacute;a; a menudo tambi&eacute;n lo encontramos entre los propios profesionales de la educaci&oacute;n. Resulta parad&oacute;jico, porque la realidad cotidiana de quien dirige un centro p&uacute;blico implica perder de vista que, en otro momento de su vida, eligi&oacute; esta profesi&oacute;n para estar delante de una clase. A m&iacute; esa sensaci&oacute;n me acompa&ntilde;a de forma permanente. Cuando acced&iacute; al cargo, me mov&iacute;a estar presente en el proceso de crecimiento personal del alumnado. Lo que me he encontrado ha sido algo muy distinto: una gesti&oacute;n administrativa interminable, una sucesi&oacute;n de situaciones cr&iacute;ticas que ni cuentan con la asignaci&oacute;n horaria suficiente ni con la dotaci&oacute;n adecuada de recursos humanos. Las exigencias del cargo terminan erosionando aquello que deber&iacute;a ser el centro de la tarea educativa: la relaci&oacute;n con las personas.
    </p><p class="article-text">
        Para ilustrar lo que sucede en el d&iacute;a a d&iacute;a de un instituto, suelo recurrir a la imagen del iceberg. Las cuestiones que menciona &mdash;convivencia, diversidad, tr&aacute;mites administrativos, relaci&oacute;n con las familias, redes sociales, situaciones de conflicto...&mdash; existen y ocupan una parte considerable de nuestra jornada. Es la parte visible. Lo que los pol&iacute;ticos, que tienen la capacidad y la responsabilidad de actuar, no se atreven a examinar es lo que permanece sumergido. Ah&iacute; se encuentran los verdaderos or&iacute;genes de problemas a los que la escuela no puede llegar, por muchos protocolos que active. La situaci&oacute;n actual nos condena a intervenir cuando el da&ntilde;o ya est&aacute; hecho. El centro educativo es el vertedero de todo aquello para lo que la sociedad no encuentra otro lugar: control del absentismo escolar, programas de sensibilizaci&oacute;n sobre drogas, prevenci&oacute;n del acoso en entornos digitales, salud sexual, gesti&oacute;n de la exposici&oacute;n a las pantallas... Las actividades que desarrollamos para abordar todas estas cuestiones cumplen, en la mayor&iacute;a de los casos, una funci&oacute;n tranquilizadora de conciencias y poco m&aacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que los políticos, que tienen la capacidad y la responsabilidad de actuar, no se atreven a examinar es lo que permanece sumergido. Ahí se encuentran los verdaderos orígenes de problemas a los que la escuela no puede llegar, por muchos protocolos que active</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e49e7cc9-378b-4557-82e1-7fb05c6390f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antonina Pujol: &quot;El desconocimiento sobre las funciones de un director no es patrimonio exclusivo de la ciudadanía; a menudo también lo encontramos entre los propios profesionales de la educación&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonina Pujol: &quot;El desconocimiento sobre las funciones de un director no es patrimonio exclusivo de la ciudadanía; a menudo también lo encontramos entre los propios profesionales de la educación&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>P&oacute;nganos un ejemplo real.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Pues mire: &iquest;c&oacute;mo se articula un programa de prevenci&oacute;n sobre los riesgos de las redes sociales dirigido a alumnos de doce a&ntilde;os cuando muchos de ellos llevan tres o cuatro a&ntilde;os expuestos a estas plataformas sin ning&uacute;n tipo de supervisi&oacute;n? La prevenci&oacute;n, as&iacute;, es una ficci&oacute;n. Muchos llegan al centro con una situaci&oacute;n de dependencia ya consolidada. Y, mientras tanto, seguimos apagando incendios que podr&iacute;an haberse evitado si el sistema hubiera tenido la determinaci&oacute;n de intervenir en el origen. Nuestras acciones sirven &uacute;nicamente para justificar que se ha cumplido con lo previsto. Hace diez a&ntilde;os, cuando acced&iacute; al cargo, no era as&iacute;: todav&iacute;a realiz&aacute;bamos intervenciones efectivas; ahora nos limitamos a contener para que nadie pueda acusarnos de no haber activado el protocolo correspondiente. Y aqu&iacute; es donde creo que hemos perdido el rumbo. Estamos todos desorientados. Cada d&iacute;a nos llegan propuestas de las administraciones o de asociaciones sobre gesti&oacute;n de las emociones, tolerancia a la frustraci&oacute;n, educaci&oacute;n sexual, cohesi&oacute;n de grupo, habilidades sociales... Todas estas cuestiones son curriculares y leg&iacute;timas, pero, para m&iacute;, pierden sentido en el momento en que se abordan al margen de las materias.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Las emociones se pueden trabajar desde la literatura</strong>.
    </p><p class="article-text">
        Una buena programaci&oacute;n de literatura podr&iacute;a ser mucho m&aacute;s efectiva que un taller ocasional y descontextualizado sobre educaci&oacute;n emocional. Si los alumnos aprendieran historia, entender&iacute;an perfectamente qu&eacute; es el feminismo y podr&iacute;amos ahorrarnos el manifiesto del 8 de marzo, que, en cualquier caso, nadie escucha. &iquest;Y esa supuesta intolerancia a la frustraci&oacute;n de la que tanto se habla? Para m&iacute; es un gran eufemismo: lo que estos ni&ntilde;os no toleran es que se les responda con un no. Pero resulta m&aacute;s f&aacute;cil contratar a un experto externo y organizar un taller que replantearse a fondo c&oacute;mo y qu&eacute; ense&ntilde;amos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una buena programación de literatura podría ser mucho más efectiva que un taller ocasional y descontextualizado sobre educación emocional. Si los alumnos aprendieran historia, entenderían perfectamente qué es el feminismo y podríamos ahorrarnos el manifiesto del 8 de marzo, que, en cualquier caso, nadie escucha</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La escuela ha acabado convirti&eacute;ndose en depositaria de responsabilidades de todo tipo. Y nos hemos olvidado de cu&aacute;l es su funci&oacute;n. A todo ello hay que a&ntilde;adir que la realidad que nos llega cada d&iacute;a incluye situaciones familiares y econ&oacute;micas complejas, dificultades de integraci&oacute;n y una presencia creciente de problemas relacionados con la salud mental. Se nos pide que acompa&ntilde;emos a los alumnos en todo ese sufrimiento sin que existan mecanismos de supervisi&oacute;n ni espacios de atenci&oacute;n emocional para los propios docentes. El efecto que esto est&aacute; provocando es devastador: cada d&iacute;a hay m&aacute;s bajas de docentes por incapacidad para soportar toda esa presi&oacute;n y menos personas dispuestas a dedicarse a la ense&ntilde;anza.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El sistema exprime hasta la &uacute;ltima gota la vocaci&oacute;n del profesor mientras, simult&aacute;neamente, ha ido liberando al alumnado de las responsabilidades que le eran propias. Se trata de una disfunci&oacute;n estructural que nos desgasta y consume nuestras energ&iacute;as. En medio de todo ello, la figura del director, convertido en receptor de las tensiones de todos: familias desbordadas que no encuentran respuestas y terminan dirigiendo su frustraci&oacute;n contra quien representa la autoridad del centro, y una Administraci&oacute;n que, con el fin de presentar estad&iacute;sticas aceptables sobre fracaso escolar, no deja de generar protocolos y disposiciones normativas orientadas a hacer que los n&uacute;meros cuadren sobre el papel.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5fc7885-3184-4d26-80b2-0687fb7429b0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antonina Pujol: &quot;El sistema exprime hasta la última gota la vocación del profesor mientras, simultáneamente, ha ido liberando al alumnado de las responsabilidades que le eran propias&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonina Pujol: &quot;El sistema exprime hasta la última gota la vocación del profesor mientras, simultáneamente, ha ido liberando al alumnado de las responsabilidades que le eran propias&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Andratx refleja las transformaciones sociales, econ&oacute;micas y demogr&aacute;ficas de Mallorca en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. &iquest;Qu&eacute; le dice lo que observa cada d&iacute;a en su instituto sobre la sociedad mallorquina actual y la que se est&aacute; construyendo para el futuro?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Andratx ya no tiene esencia de pueblo. Lo veo al observar cada d&iacute;a al alumnado. El tejido social se ha fragmentado: conviven colectivos muy diversos &mdash;residentes estacionales, poblaci&oacute;n de alto poder adquisitivo e inmigrantes de procedencias muy distintas&mdash;, pero apenas existen puntos de conexi&oacute;n entre ellos. No hay comunidad; hay coexistencia y poco m&aacute;s. Uno de los indicadores m&aacute;s elocuentes es la lengua. Menos de un 5 % del alumnado tiene el catal&aacute;n como lengua familiar. Y esto no es un problema ling&uuml;&iacute;stico; es un problema de cohesi&oacute;n social. Las instituciones, lejos de impulsar pol&iacute;ticas que ayuden a construir un sentimiento de pertenencia compartido, miran hacia otro lado.
    </p><p class="article-text">
        Se est&aacute; construyendo un municipio donde la convivencia es superficial, donde no existe arraigo y donde los ni&ntilde;os crecen sin referentes comunes. Sin ello, resulta muy dif&iacute;cil construir nada. El instituto deber&iacute;a ser el espacio de cohesi&oacute;n que el municipio no ofrece, pero no podemos asumir esa tarea en solitario, sin recursos, sin apoyo institucional y sin que nadie se atreva a llamar al problema por su nombre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Andratx ya no tiene esencia de pueblo. Lo veo al observar cada día al alumnado. El tejido social se ha fragmentado: conviven colectivos muy diversos -residentes estacionales, población de alto poder adquisitivo e inmigrantes de procedencias muy distintas-, pero apenas existen puntos de conexión entre ellos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Con motivo del centenario de </strong><em><strong>La Balanguera &mdash;</strong></em><strong>poema del escritor mallorqu&iacute;n Joan Alcover e himno de Mallorca&mdash;, escribi&oacute; en un correo del centro que &eacute;ste no se iba a adherir a ese acto de conmemoraci&oacute;n. Esa determinaci&oacute;n gener&oacute; cr&iacute;ticas a nivel interno. &iquest;Cree que Mallorca vive un cambio socioling&uuml;&iacute;stico profundo? &iquest;Qu&eacute; papel deben tener la escuela, las instituciones y la sociedad civil ante esta realidad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mallorca vive un cambio socioling&uuml;&iacute;stico profundo. Cuando la Obra Cultural Balear (OCB) me pidi&oacute; que nuestro centro se adhiriera al acto del centenario de <em>La Balanguera</em>, tuve que explicar por qu&eacute; no lo har&iacute;amos. La respuesta: el &eacute;xito de un acto de recuperaci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica depende fundamentalmente de c&oacute;mo se ha preparado el terreno previamente. En un centro donde el catal&aacute;n est&aacute; ausente de la vida cotidiana de la inmensa mayor&iacute;a del alumnado &mdash;y dir&iacute;a que tambi&eacute;n del profesorado&mdash;, un acto simb&oacute;lico sin preparaci&oacute;n no genera adhesi&oacute;n. Genera indiferencia o, peor a&uacute;n, rechazo. Hacer cantar <em>La Balanguera</em> delante de alumnos sin haber trabajado bien el contexto podr&iacute;a tener el efecto contrario al deseado: ridiculizar la lengua, crear un momento de tensi&oacute;n o de burla. Eso me doler&iacute;a. Y estoy convencida de que podr&iacute;a haber pasado (como he visto a ni&ntilde;os re&iacute;rse y burlarse cuando hemos homenajeado a v&iacute;ctimas de violencia machista, por ejemplo).
    </p><p class="article-text">
        La normalizaci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica funciona mediante presencia sostenida, v&iacute;nculo emocional y construcci&oacute;n de contexto. Un acto sin ra&iacute;ces no tiene sentido. La escuela no puede hacer este trabajo sola, y tampoco deber&iacute;a ser la &uacute;nica que lo haga. Las instituciones deben tener el valor de reconocer que existe un problema real y activar pol&iacute;ticas de cohesi&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica que vayan m&aacute;s all&aacute; de los actos conmemorativos. Y la sociedad civil, como la OCB, debe seguir, mientras tanto, insistiendo de forma incansable en su labor.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La normalización lingüística funciona mediante presencia sostenida, vínculo emocional y construcción de contexto. Un acto sin raíces no tiene sentido. La escuela no puede hacer este trabajo sola, y tampoco debería ser la única que lo haga</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En aquel mismo correo afirmaba que algunos alumnos &ldquo;vitorean consignas de extrema derecha a todas horas&rdquo;. &iquest;C&oacute;mo ve la relaci&oacute;n de muchos j&oacute;venes con la pol&iacute;tica, la identidad y los discursos de confrontaci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estaba describiendo un s&iacute;ntoma, no una ideolog&iacute;a. Cuando un adolescente que no sabe nada de la Guerra Civil, que no sabe qui&eacute;n era Franco ni qu&eacute; represent&oacute;, vitorea <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/alumnos-concertado-palma-haciendo-fascista_1_1488580.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">consignas de extrema derecha</a>, lo primero que tenemos que preguntarnos no es qu&eacute; piensa, sino por qu&eacute; lo hace. Y la respuesta, casi siempre, es m&uacute;ltiple. A esa edad, muchos j&oacute;venes no defienden una ideolog&iacute;a; simplemente buscan provocar. Saben que esas palabras incomodan a los profesores, y eso ya les basta. No es convicci&oacute;n, es rebeld&iacute;a.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, TikTok y YouTube les sirven contenido de extrema derecha de forma masiva, sin contexto y sin contrapunto. No han elegido informarse de una determinada manera; simplemente han consumido lo que la pantalla les pon&iacute;a delante. El algoritmo ha hecho un trabajo que no ha hecho nadie m&aacute;s. Y cuidado con la m&uacute;sica que escuchan... Un d&iacute;a me detuve a analizar la letra de algunas de las canciones que escuchan: frases como &ldquo;eres m&iacute;a y solo m&iacute;a&rdquo; o &ldquo;sabes bien que eres mi otra mitad&rdquo; tratan a la mujer como una propiedad, m&aacute;s que como alguien con derecho a decidir sobre su propia vida. Machismo puro y duro. La sorpresa fue que ninguno de los alumnos de bachillerato, pese a haberles advertido del contenido de la canci&oacute;n, vio nada que le chirriara; les encant&oacute;. Y yo me pregunto: &iquest;cu&aacute;ntos 25N han vivido estos ni&ntilde;os? &iquest;Cu&aacute;ntos talleres de prevenci&oacute;n de la violencia de g&eacute;nero se han tragado? &iquest;Y para qu&eacute; han servido? En otros casos no es ignorancia, sino transmisi&oacute;n. Escuchan esas consignas en casa y las reproducen sin filtrarlas.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, se&ntilde;alar&iacute;a la falta de relato alternativo. Si no hay nada que ocupe un espacio concreto (ni en casa, ni en el municipio, ni en las redes, ni en la escuela), el vac&iacute;o lo llena quien llega primero. Y <a href="https://www.eldiario.es/murcia/politica/discurso-extrema-derecha-cuela-aulas-murcianas-cara-sol-feminazismo-negaconistas_1_7884630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la extrema derecha llega muy bien</a>, porque ofrece lo que los adolescentes m&aacute;s necesitan: enemigos claros, respuestas simples y sensaci&oacute;n de pertenencia. Y, por supuesto, no tener que pensar demasiado. La ignorancia no es ni inocente ni gratuita. Es el resultado de un sistema que ha fallado antes de que estos j&oacute;venes llegaran al instituto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando un adolescente que no sabe nada de la Guerra Civil, que no sabe quién era Franco ni qué representó, vitorea consignas de extrema derecha, lo primero que tenemos que preguntarnos no es qué piensa, sino por qué lo hace. Y la respuesta, casi siempre, es múltiple. A esa edad, muchos jóvenes no defienden una ideología; simplemente buscan provocar</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1ffdd08e-3439-459a-a2e8-2a4ed5b78a5b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antonina Pujol: &quot;La extrema derecha llega muy bien, porque ofrece lo que los adolescentes más necesitan: enemigos claros, respuestas simples y sensación de pertenencia&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonina Pujol: &quot;La extrema derecha llega muy bien, porque ofrece lo que los adolescentes más necesitan: enemigos claros, respuestas simples y sensación de pertenencia&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>A lo largo de los a&ntilde;os ha tenido desacuerdos con responsables pol&iacute;ticos y ha participado en debates que han ido m&aacute;s all&aacute; de lo educativo. Prohibi&oacute; hacer uso de banderas en el centro. &iquest;Qu&eacute; ocurri&oacute;? &iquest;Cree que la escuela se ha convertido en un campo de batalla ideol&oacute;gico en Balears?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, pero no por voluntad propia. Es el resultado de una estrategia deliberada de determinados actores pol&iacute;ticos que han encontrado en la educaci&oacute;n un terreno f&eacute;rtil para alimentar la confrontaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El caso de la bandera es un ejemplo perfecto. Hace cuatro a&ntilde;os, cuando empez&oacute; el Mundial de f&uacute;tbol de Catar, un grupo de alumnos hab&iacute;a desplegado una bandera espa&ntilde;ola enorme que tapaba literalmente las taquillas y los objetos personales de alumnos que no eran seguidores de la selecci&oacute;n espa&ntilde;ola (algunos lo eran de la selecci&oacute;n de Marruecos) y que no se atrev&iacute;an a decirlo. Se hab&iacute;a creado un ambiente de imposici&oacute;n que no pod&iacute;a dejar pasar. Entonces escrib&iacute; un mensaje al claustro. Les expliqu&eacute; que no se pod&iacute;an colgar banderas en espacios comunes, pero que se pod&iacute;an llevar individualmente, si alguien ven&iacute;a al centro con una camiseta de la selecci&oacute;n que fuera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero entend&iacute; que el tema de las banderas pod&iacute;a acabar generando conflictos, sobre todo por la incapacidad cada vez m&aacute;s acusada de entender la diversidad, por un alto grado de intolerancia y por falta de apertura de miras, e inst&eacute; a los profesores a que, si se encontraban con situaciones as&iacute;, las gestionaran como marca el Plan de Convivencia: con di&aacute;logo. &iquest;Por qu&eacute; cre&iacute;a y sigo creyendo que no se deben colgar banderas en espacios comunes del centro? Porque las banderas est&aacute;n para estar en los m&aacute;stiles, y en el centro necesitar&iacute;amos m&aacute;s de veinte para que todo el mundo pudiera colgar la que siente como suya. No tenemos m&aacute;stiles, ni veinte ni uno.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entendí que el tema de las banderas podía acabar generando conflictos, sobre todo por la incapacidad cada vez más acusada de entender la diversidad, por un alto grado de intolerancia y por falta de apertura de miras, e insté a los profesores a que, si se encontraban con situaciones así, las gestionaran como marca el Plan de Convivencia: con diálogo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-vox-senala-independentistas-mallorca-hay-aprovechar-sitio_1_12876869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Jorge Campos</strong></a><strong>, de Vox, la se&ntilde;al&oacute;...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Afirm&oacute; p&uacute;blicamente en la C&aacute;mara que yo hab&iacute;a amenazado con expulsar a los alumnos que mostraran banderas espa&ntilde;olas. El mensaje que escrib&iacute; era clar&iacute;simo; no pod&iacute;a haber interpretaciones err&oacute;neas salvo si se es analfabeto. Como no creo que sea el caso, lo que hubo fue una mentira flagrante. Y como ellos mismos publicaron &iacute;ntegramente en un medio af&iacute;n el mensaje que yo hab&iacute;a escrito, quedaron en evidencia.
    </p><p class="article-text">
        Eso es lo que pasa cuando la escuela se convierte en campo de batalla: las decisiones pedag&oacute;gicas o educativas m&aacute;s razonables se distorsionan, se sacan de contexto y se convierten en munici&oacute;n pol&iacute;tica. Y el director, mientras tanto, es la diana. En Mallorca la cuesti&oacute;n identitaria no est&aacute; resuelta, lo que se manifiesta en la instrumentalizaci&oacute;n pol&iacute;tica de estos conflictos por parte de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/partidos-excepto-vox-condenan-amenazas-muerte-profesora-conflicto-bandera-espana_1_9749416.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">partidos como Vox</a>, que ofrecen una <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/ola-reaccionaria-aulas-dia-oigo-viva-franco-espana_1_10200487.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">identidad espa&ntilde;ola excluyente </a>como respuesta a esta desorientaci&oacute;n colectiva.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Mallorca la cuestión identitaria no está resuelta, lo que se manifiesta en la instrumentalización política de estos conflictos por parte de partidos como Vox, que ofrecen una identidad española excluyente como respuesta a esta desorientación colectiva</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El uso de los ordenadores tambi&eacute;n se limit&oacute;.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ped&iacute; a los profesores que minimizaran el uso de los <em>chromebooks </em>porque, desde direcci&oacute;n, pod&iacute;amos ver con el programa de control que los alumnos estaban siguiendo el Mundial masivamente en horario de clase. Un mensaje absolutamente razonable y pedag&oacute;gico. Han pasado cuatro a&ntilde;os y ya no usamos ordenadores en clase. Si no, ahora que vuelve a haber f&uacute;tbol, volver&iacute;a a enviar exactamente el mismo mensaje.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Otro caso de gran repercusi&oacute;n fue la reciente denuncia en marzo por una presunta situaci&oacute;n de homofobia en el centro. &iquest;C&oacute;mo actu&oacute; la direcci&oacute;n y qu&eacute; criterios se siguieron?&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Desde tres cuentas de correo electr&oacute;nico, accedieron al Classroom de la asignatura que impart&iacute;a el profesor atacado y publicaron los mensajes m&aacute;s repugnantes e indignos que yo he visto nunca. Lo viv&iacute; con impotencia. El jefe de estudios y yo vivimos literalmente una semana en el instituto. Adem&aacute;s de denunciar los hechos a las autoridades, intentamos averiguar qui&eacute;n hab&iacute;a sido el autor material de los hechos. Y, a pesar de saber con certeza qui&eacute;n hab&iacute;a estado implicado, fue imposible demostrarlo: mintieron, se encubrieron. El caso no tuvo m&aacute;s recorrido en el &aacute;mbito escolar, aunque espero que la Fiscal&iacute;a o la Guardia Civil est&eacute;n haciendo su trabajo. Entonces, decidimos enviar un comunicado firmado por todo el claustro a un periodista conocido de un profesor, denunciando los hechos. La repercusi&oacute;n medi&aacute;tica fue totalmente inesperada: incluso lleg&oacute; a ser portada de informativos nacionales. Durante dos semanas, los medios locales me insist&iacute;an para que hiciera declaraciones. No acced&iacute; en ning&uacute;n momento. Nadie del centro dec&iacute;a nada a los periodistas, que pr&aacute;cticamente acamparon frente al instituto, pero no dejaban de publicar informaciones que estoy convencida de que se inventaban.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Además de denunciar [el presunto caso de homofobia] a las autoridades, intentamos averiguar quién había sido el autor material de los hechos. Y, a pesar de saber con certeza quién había estado implicado, fue imposible demostrarlo: mintieron, se encubrieron</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo lo vivi&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de la impotencia de ver c&oacute;mo los alumnos implicados se re&iacute;an de nosotros y c&oacute;mo los padres defend&iacute;an a capa y espada a sus hijos, acab&eacute; agotada. Aquella semana no hice otra cosa que hablar con alumnos y familias. Para nada. Lo que me qued&oacute; grabado no es el episodio en s&iacute;, sino lo que revela: ni&ntilde;os hiperprotegidos, sin l&iacute;mites parentales, que van por el mundo haciendo lo que quieren con total impunidad. Los profesores estamos expuestos y los menores extremadamente protegidos. No quiero ni pensar la cantidad de psic&oacute;patas sociales que va a generar la forma en que estamos educando a los adolescentes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Los medios explicaron bien lo ocurrido?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Lo que qued&oacute; eclipsado por el ruido medi&aacute;tico fue la realidad de lo ocurrido: un profesor atacado de manera vil y un centro que respondi&oacute; con contundencia y unidad. Eso es lo que deber&iacute;a haber sido la noticia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Cuando unos j&oacute;venes lanzaron huevos contra su domicilio, muchas personas lo vieron como un ataque personal. &iquest;C&oacute;mo vivi&oacute; aquel episodio y qu&eacute; le revel&oacute; sobre el clima en torno a los debates educativos e identitarios?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquello fue un ataque personal. No tiene otro nombre. Era mayo de 2023. Un alumno al que hab&iacute;a recriminado una actuaci&oacute;n contraria a las normas de convivencia un d&iacute;a activ&oacute; la &ldquo;operaci&oacute;n directora&rdquo; a trav&eacute;s de un grupo de WhatsApp. La operaci&oacute;n consist&iacute;a en llenar la fachada de mi casa de huevos. Pregunt&oacute; qui&eacute;n se apuntaba y todos, sin excepci&oacute;n, incluso ni&ntilde;os que no eran alumnos del instituto, se adhirieron con entusiasmo a la propuesta. Ninguno de ellos pens&oacute; ni sugiri&oacute; que quiz&aacute; lo que estaban tramando estaba mal. Aquella noche se present&oacute; una veintena de ni&ntilde;os en mi casa y ejecutaron el acto vand&aacute;lico: doce impactos de huevo en la fachada y en las persianas. La conciencia de que pueden hacer lo que quieren est&aacute; tan arraigada que no se ocultaron en absoluto. Los escuch&eacute;, tuve tiempo de asomarme a la ventana, los vi e identifiqu&eacute; a algunos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un alumno al que había recriminado una actuación contraria a las normas de convivencia un día activó la “operación directora” a través de un grupo de WhatsApp: consistía en llenar la fachada de mi casa de huevos. Preguntó quién se apuntaba y todos, sin excepción, incluso niños que no eran alumnos del instituto, se adhirieron con entusiasmo a la propuesta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cuando trascendi&oacute; que yo hab&iacute;a denunciado los hechos, se me hizo un juicio p&uacute;blico. Denunciar a los ni&ntilde;os era poco educativo, seg&uacute;n algunas personas. Incluso una de las madres me dijo que deb&iacute;a plantearme por qu&eacute; los ni&ntilde;os quieren vengarse de los profesores. Lo que me revel&oacute; aquel episodio va mucho m&aacute;s all&aacute; del hecho en s&iacute;. Es la conciencia de que se puede hacer lo que se quiera, cuando se quiera y donde se quiera, sin consecuencias. Y esa conciencia no es inofensiva. La impunidad que hoy se practica en actos que parecen menores es la misma que ma&ntilde;ana puede estar detr&aacute;s de hechos mucho m&aacute;s graves.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La decisi&oacute;n de impedir que un alumno participara en su graduaci&oacute;n gener&oacute; debate sobre disciplina, proporcionalidad e inclusi&oacute;n. &iquest;C&oacute;mo se tom&oacute; y d&oacute;nde sit&uacute;a el equilibrio entre normas y funci&oacute;n educativa de una sanci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Volvemos al mismo hilo. Un ni&ntilde;o que ha hecho toda la vida lo que ha querido y que sabe que cuenta con el amparo incondicional de sus padres. La madre de este alumno hab&iacute;a venido cada vez que lo hab&iacute;a considerado oportuno a darnos lecciones sobre c&oacute;mo debemos hacer nuestro trabajo. Y el ni&ntilde;o hab&iacute;a aprendido bien la lecci&oacute;n: quien lo hace mal no soy yo; son los profesores.
    </p><p class="article-text">
        Cuando termin&oacute; segundo de bachillerato, deb&iacute;a ser el presentador de la fiesta de graduaci&oacute;n. El d&iacute;a antes nos comunic&oacute; que aprovechar&iacute;a la ocasi&oacute;n para cargar p&uacute;blicamente contra m&iacute; y contra las pr&aacute;cticas del centro. Hablaba de abusos de poder, de malos tratos f&iacute;sicos, de violencia verbal, de incompetencia e incluso, aunque de forma velada, de abusos sexuales. He de confesar que me vi en una situaci&oacute;n complicada. No hab&iacute;a tiempo de reacci&oacute;n. Pero tuve claro que deb&iacute;a proteger la dignidad de los profesores: &eacute;l, bajo la excusa de ampararse en la libertad de expresi&oacute;n, quer&iacute;a atacar en p&uacute;blico el derecho al honor del profesorado.
    </p><p class="article-text">
        Consegu&iacute; que sus propios compa&ntilde;eros de clase le pidieran que no asistiera al acto. No lo hicieron por convencimiento, sino porque vieron peligrar la celebraci&oacute;n de la fiesta misma). Pero aun as&iacute;, cinco minutos antes de empezar, public&oacute; en redes el discurso que ten&iacute;a preparado. Ya sab&iacute;amos que lo har&iacute;a. Nos lo hab&iacute;a advertido su madre.
    </p><p class="article-text">
        Me pregunta d&oacute;nde sit&uacute;o el equilibrio entre disciplina y funci&oacute;n educativa. Yo no los separo. Una sanci&oacute;n que no educa no sirve de nada. Y en este caso, impedir que aquel alumno se apropiara de una ceremonia e implicara a todos los presentes en su espect&aacute;culo particular &mdash;es lo que tienen la egolatr&iacute;a y el egocentrismo&mdash; era precisamente la medida m&aacute;s educativa que pod&iacute;amos tomar: le dec&iacute;amos, quiz&aacute; por primera vez en su vida, que hasta ah&iacute; hab&iacute;a llegado. Que anunciar p&uacute;blicamente que vas a hacer da&ntilde;o a otras personas no es un ejercicio de libertad de expresi&oacute;n, es un acto que tiene un coste. Aprenderlo antes de abandonar definitivamente el instituto era, probablemente, lo m&aacute;s valioso que pod&iacute;amos ofrecerle. Pero creo que no lo conseguimos&hellip; En cualquier caso, no creo que aprendiera nada, ni sus compa&ntilde;eros ni &eacute;l.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Me pregunta dónde sitúo el equilibrio entre disciplina y función educativa. Yo no los separo. Una sanción que no educa no sirve de nada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Algunos la acusan de convertir causas como la defensa de la escuela p&uacute;blica o la lengua catalana en militancia, mientras otros hablan de campa&ntilde;as pol&iacute;ticas contra usted por defenderlas. &iquest;C&oacute;mo responde a estas dos visiones?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; problema hay en que una directora de un centro p&uacute;blico defienda la escuela p&uacute;blica? &iquest;Y en que una ciudadana de Mallorca defienda la lengua catalana? Yo he sido y soy directora de una escuela p&uacute;blica, de un pueblo determinado, con un alumnado muy heterog&eacute;neo y con una idiosincrasia muy concreta. Y con esos ingredientes he intentado cocinar un proyecto educativo. &iquest;Que la ense&ntilde;anza debe ser en catal&aacute;n, y m&aacute;s en Andratx? Estoy convencida. Porque la escuela es el &uacute;nico &aacute;mbito del municipio donde la lengua todav&iacute;a late, cada vez con menos fuerza. En el instituto hay menos de diez alumnos catalanohablantes y pr&aacute;cticamente la &uacute;nica lengua que se habla es el castellano. Alguien tiene que mantener ese espacio. Como directora, no he usado nunca la lengua como arma de nada. Nunca. Quien diga lo contrario miente.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, aunque estoy convencida de que el proceso de sustituci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica en Andratx es imparable, precisamente porque no me creo con suficiente poder para frenarlo o revertirlo, no lo he intentado. Habla de dos visiones opuestas de mi figura. Si usted lo dice&hellip; La verdad es que nunca me he preocupado por lo que piense la gente de m&iacute;. Si lo hubiera hecho, con todo lo que me ha pasado, ya estar&iacute;a muerta. S&eacute; que se han publicado much&iacute;simos comentarios sobre m&iacute;. He le&iacute;do algunos, de gente que no s&eacute; qui&eacute;n es ni me interesa, y que tampoco sabe qui&eacute;n soy ni me conoce de nada. Con los a&ntilde;os he aprendido que lo que diga o piense la gente que no significa nada para m&iacute; no me afecta en absoluto. La gente que me conoce sabe c&oacute;mo soy. Y ya est&aacute;: me quiere como soy, o no.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Balears afronta retos como el abandono escolar, la falta de profesorado, la crisis de la vivienda, la integraci&oacute;n del alumnado y el retroceso del catal&aacute;n. &iquest;Cu&aacute;l es el principal desaf&iacute;o de la educaci&oacute;n p&uacute;blica en los pr&oacute;ximos a&ntilde;os?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que alguien sea lo bastante valiente, detenga la maquinaria, tome aire y vuelva a empezar. La educaci&oacute;n p&uacute;blica en Balears &mdash;y supongo que en todas partes&mdash; ha tocado fondo. Acumula disfunciones sist&eacute;micas que ninguna reforma legislativa ha resuelto, entre otras cosas porque las reformas legislativas no hacen m&aacute;s que complicar la situaci&oacute;n. El problema no es de leyes, es de modelo y de principios.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La educación pública en Balears -y supongo que en todas partes- ha tocado fondo. Acumula disfunciones sistémicas que ninguna reforma legislativa ha resuelto, entre otras cosas porque las reformas legislativas no hacen más que complicar la situación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; huella cree que ha dejado en el centro y en la comunidad educativa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Nunca ha estado entre mis planes que se me recuerde por nada concreto. Somos personas de paso, como todo el mundo. Opt&eacute; por asumir un cargo de gesti&oacute;n y eso es lo que he hecho. He impulsado la modernizaci&oacute;n y conservaci&oacute;n de las instalaciones y del mobiliario, he llenado el centro de color y vegetaci&oacute;n, he sistematizado los procesos administrativos y he adaptado la pr&aacute;ctica educativa a la normativa vigente &mdash;esto &uacute;ltimo siempre ha sido una prioridad&mdash;. Cuando yo me vaya, vendr&aacute; otra persona que aportar&aacute; ideas nuevas, que liderar&aacute; su propio proyecto, y todo seguir&aacute; adelante.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tras tantos a&ntilde;os al frente del centro y en el debate p&uacute;blico, &iquest;cu&aacute;l ha sido el momento m&aacute;s dif&iacute;cil? &iquest;Cu&aacute;ndo se ha sentido m&aacute;s incomprendida y qu&eacute; le gustar&iacute;a que se entendiera de su trayectoria y legado?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No sabr&iacute;a se&ntilde;alar un solo momento dif&iacute;cil. Ha habido muchos. Ahora bien, lo peor no han sido los ataques p&uacute;blicos, ni los titulares falsos, ni los huevos en la fachada de casa. Lo peor ha sido cuando, en distintos momentos y por motivos tambi&eacute;n distintos, personas en quienes hab&iacute;a depositado mi confianza me han traicionado. Me he sentido incomprendida cada vez que alguien ha interpretado mis decisiones sin querer entender el contexto en el que las tomaba. De todos modos, por un simple instinto de supervivencia, he llegado a un punto en el que no me importa lo que piensen, ni defensores ni detractores, de las decisiones tomadas. De lo contrario, habr&iacute;a acabado desquiciada. Cuando deje el cargo, me ir&eacute; con la tranquilidad de haber hecho el trabajo que me correspond&iacute;a, con aciertos y con errores. Y ya est&aacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/antonina-pujol-directora-convirtio-diana-extrema-derecha-tiktok-educando-alumnos_1_13315683.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 19:48:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/631a3baa-7fa4-451b-9a79-f5d8398c29a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145587.jpg" length="3418428" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/631a3baa-7fa4-451b-9a79-f5d8398c29a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145587.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3418428" width="3978" height="2238"/>
      <media:title><![CDATA[Antonina Pujol, la directora que se convirtió en diana de la extrema derecha: "TikTok está educando a nuestros alumnos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/631a3baa-7fa4-451b-9a79-f5d8398c29a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145587.jpg" width="3978" height="2238"/>
      <media:keywords><![CDATA[Educación,Educación pública,Escuelas,Escuelas públicas,Estudiantes,Profesores,Colegios,Colegios Públicos,Extrema derecha,Vox,Inmersión lingüística,Fascismo,Redes sociales,TikTok,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Silas Wager, l’artista que va convertir un antic forn en un santuari musical de 12.000 vinils]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/silas-wager-l-artista-convertir-antic-forn-santuari-musical-12-000-vinils_1_13313390.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/51d5821c-eb72-4059-8604-f6edf8b024af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Silas Wager, l’artista que va convertir un antic forn en un santuari musical de 12.000 vinils"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El projecte Eclectic Journeys de Palma proposa un espai on la música es comparteix i es crea davant la lògica de l’algoritme</p><p class="subtitle">La massificació del centre de Palma liquida la utopia de la llibreria Literanta: “Els creueristes són com una muralla”</p></div><p class="article-text">
        Hi ha persones que arriben a una illa buscant sol. D&rsquo;altres s&rsquo;aferren a l&rsquo;estacionalitat per trobar una oportunitat professional, i fins i tot n&rsquo;hi ha que hi recalen per establir-hi una jubilaci&oacute; tranquil&middot;la. El londinenc Silas Wager va arribar a Mallorca fa cinc anys amb una cosa for&ccedil;a menys habitual: una col&middot;lecci&oacute; d&rsquo;aproximadament 12.000 vinils acumulats durant m&eacute;s de tres d&egrave;cades. Ho va fer en un antic forn del centre hist&ograve;ric de Palma, un espai que va reconvertir per crear-hi la seva botiga-estudi, Eclectic Journeys, un lloc que aspira a ser refugi per a la curiositat musical i un indret on neixen can&ccedil;ons i on encara es creu en el poder de les trobades inesperades.
    </p><p class="article-text">
        Aquells discos, reunits des que tenia 17 anys recorrent botigues, mercats de segona m&agrave; i col&middot;leccions privades, no eren nom&eacute;s una afici&oacute;, sin&oacute; el fil conductor d&rsquo;una vida sencera travessada per la m&uacute;sica, la recerca i l&rsquo;escolta com a forma de coneixement. Avui, amb m&eacute;s de cinquanta anys, aquells mateixos discos s&rsquo;han convertit en el centre d&rsquo;un projecte vital que va trobar a Palma el lloc adequat per desenvolupar-se.
    </p><p class="article-text">
        La traject&ograve;ria de Wager dif&iacute;cilment encaixa en la imatge cl&agrave;ssica del comerciant especialitzat o de l&rsquo;emprenedor cultural. Abans d&rsquo;obrir la seva botiga, havia encadenat una successi&oacute; d&rsquo;oficis tan dispars com reveladors d&rsquo;una vida allunyada de la linealitat i marcada per una adaptaci&oacute; constant: va ser repartidor de diaris durant l&rsquo;adolesc&egrave;ncia; va treballar com a carter, instal&middot;lador de moquetes i dissenyador gr&agrave;fic.
    </p><p class="article-text">
        La seva arribada a Espanya es va produir fa una d&egrave;cada. Ho va fer portant amb ell pr&agrave;cticament totes les seves pertinences, inclosos els milers de discos que havia acumulat durant anys. Despr&eacute;s d&rsquo;instal&middot;lar-se durant un temps al camp valenci&agrave;, on va viure uns cinc anys, va comen&ccedil;ar a pensar en una nova destinaci&oacute;. Mallorca apareixia a l&rsquo;horitz&oacute; per diverses raons: la mida de Palma, la seva tradici&oacute; cultural i un context musical i una passi&oacute; pel vinil que, segons ell, feia d&egrave;cades que formaven part de la identitat de la ciutat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els vinils es poden sentir allà mateix gràcies als tocadiscos a disposició dels clients, de manera assossegada i sense pressió crematística."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els vinils es poden sentir allà mateix gràcies als tocadiscos a disposició dels clients, de manera assossegada i sense pressió crematística.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una antiga fleca</strong></h2><p class="article-text">
        El local que avui acull Eclectic Journeys t&eacute; una hist&ograve;ria pr&ograve;pia. Durant d&egrave;cades va funcionar com a fleca i encara conserva l&rsquo;element que remet a aquell passat. Entre les prestatgeries plenes de discos sobresurt el forn que s&rsquo;utilitzava per elaborar pa i que conserva quaranta d&egrave;cades d&rsquo;elaboraci&oacute; artesanal.
    </p><p class="article-text">
        Fa m&eacute;s de cinc anys, la botiga de Silas va obrir originalment sota el nom de Got Blues Listen To Jazz, una elecci&oacute; que reflectia les influ&egrave;ncies musicals m&eacute;s importants en la vida del seu propietari. No era casualitat. La seva mare era pianista i la m&uacute;sica va formar part de la seva educaci&oacute; sentimental des de la inf&agrave;ncia. Ell mateix va rebre classes, tot i que resumeix amb humor la seva experi&egrave;ncia amb una frase que repeteix entre rialles: &ldquo;Les meves orelles s&oacute;n massa bones per a les meves mans&rdquo;. Aquella sensibilitat auditiva va ser la que va alimentar durant d&egrave;cades una passi&oacute; col&middot;leccionista que acabaria transformant-se en una professi&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La botiga d’en Silas va obrir originalment sota el nom de Got Blues Listen To Jazz. A l’establiment encara hi ha elements que remeten a l’antiga fleca</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Amb el temps, per&ograve;, el nom de la botiga va comen&ccedil;ar a quedar-se petit. Molts visitants hi arribaven conven&ccedil;uts que nom&eacute;s hi trobarien jazz i blues, quan la realitat era ben diferent. A les prestatgeries convivien el soul, el funk, la m&uacute;sica disco, el house, el techno, la m&uacute;sica africana, l&rsquo;electr&ograve;nica o el folk, aix&iacute; com tota mena de g&egrave;neres i enregistraments dif&iacute;cilment classificables. Hi havia discos dels anys vint del segle passat al costat de llan&ccedil;aments contemporanis i rareses que escapaven a qualsevol classificaci&oacute; convencional. Silas va decidir rebatejar el projecte fa aproximadament mig any i aix&iacute; va n&eacute;ixer Eclectic Journeys, un nom que resumeix millor la filosofia d&rsquo;una botiga on el descobriment importa m&eacute;s que les etiquetes de g&egrave;nere.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A la botiga, que ara s&#039;anomena Eclectic Journeys, conviuen discos dels anys vint del segle passat al costat de llançaments contemporanis i rareses que escapen a qualsevol classificació convencional</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aquesta filosofia —d&#039;escoltar, conversar i crear— guia els seus plans de futur, que inclouen recuperar concerts íntims, sessions de DJ i cinema per a petits grups."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aquesta filosofia —d&#039;escoltar, conversar i crear— guia els seus plans de futur, que inclouen recuperar concerts íntims, sessions de DJ i cinema per a petits grups.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La import&agrave;ncia de deixar-se sorprendre</strong></h2><p class="article-text">
        Qui entra a Eclectic Journeys sovint ho fa amb una idea concreta al cap. Hi ha qui pregunta per John Coltrane, Miles Davis, Pink Floyd o Led Zeppelin. S&oacute;n refer&egrave;ncies inevitables i molt repetides en les converses. Tanmateix, Silas intenta que l&rsquo;experi&egrave;ncia no s&rsquo;acabi aqu&iacute;. M&eacute;s que vendre un disc concret, opta per despertar la curiositat de les persones que travessen la porta. Considera que la cultura musical &ldquo;creix quan un es permet explorar territoris desconeguts i abandonar, encara que sigui temporalment, els camins m&eacute;s transitats&rdquo;. Per aix&ograve; anima els visitants a escoltar, comparar i dedicar temps a g&egrave;neres o artistes que mai no s&rsquo;havien plantejat.
    </p><p class="article-text">
        La mateixa din&agrave;mica de l&rsquo;espai &mdash;petit per&ograve; <em>cozy</em>, com dirien els anglesos&mdash; afavoreix aquesta actitud. Els discos es poden escoltar all&agrave; mateix gr&agrave;cies als tocadiscs a disposici&oacute; dels clients, de manera tranquil&middot;la i sense pressi&oacute; comercial, entre recomanacions inesperades, hist&ograve;ries sobre m&uacute;sics oblidats o debats sobre escenes musicals llunyanes. El visitant t&eacute; la sensaci&oacute; d&rsquo;estar en un espai on la m&uacute;sica continua sent una experi&egrave;ncia compartida i no &uacute;nicament un producte de consum. Aquesta atmosfera evoca inevitablement determinades botigues londinenques on l&rsquo;intercanvi cultural importa tant com les transaccions comercials.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Eclectic Journeys és difícil de definir: botiga, estudi, arxiu musical i espai cultural."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Eclectic Journeys és difícil de definir: botiga, estudi, arxiu musical i espai cultural.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els discos es poden escoltar allà mateix gràcies als tocadiscs posats a disposició dels clients</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A m&eacute;s, la imprevisibilitat i la m&agrave;gia hi s&oacute;n essencials. Aqu&iacute; ning&uacute; no pot garantir quins discos estaran disponibles la setmana seg&uuml;ent. Part de l&rsquo;encant consisteix precisament a acceptar aquesta incertesa. Hi ha persones que hi arriben buscant un t&iacute;tol concret i acaben enamorant-se d&rsquo;una cosa completament diferent. Per a Wager, aquesta possibilitat de sorpresa constitueix un dels grans plaers associats al col&middot;leccionisme i una de les raons per les quals continua creient en el valor cultural dels espais f&iacute;sics.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La m&uacute;sica del passat es troba amb la del futur</strong></h2><p class="article-text">
        Des del principi, Silas va concebre l&rsquo;espai com una cosa m&eacute;s &agrave;mplia. Una de les motivacions que el van impulsar a obrir el negoci a Palma era la possibilitat d&rsquo;ajudar altres m&uacute;sics i creadors a desenvolupar els seus propis projectes. Darrere les prestatgeries funciona un estudi on actualment treballa amb artistes interessats a gravar o donar forma a noves composicions. La idea no consisteix a dirigir-los ni a imposar-los una visi&oacute; determinada, sin&oacute; a acompanyar-los durant el proc&eacute;s creatiu respectant sempre les seves decisions art&iacute;stiques.
    </p><p class="article-text">
        Aquest desig de col&middot;laborar amb altres m&uacute;sics t&eacute; arrels profundes. El mateix Silas va produir un LP sota el nom de <em>Neoteric Manoeuvres</em> i, malgrat que va arribar a publicar-lo, l&rsquo;experi&egrave;ncia va estar lluny de convertir-se en un &egrave;xit comercial. La majoria de les c&ograve;pies no van trobar comprador i ni tan sols el sistema de <em>sale or return</em> &mdash;la possibilitat de retornar all&ograve; que no s&rsquo;ha venut&mdash; va aconseguir donar-li una gran visibilitat. Nom&eacute;s una botiga va apostar decididament per aquell treball i &uacute;nicament va vendre una cinquantena d&rsquo;exemplars. Tanmateix, aquella experi&egrave;ncia li va ensenyar una cosa: a partir d&rsquo;aleshores refor&ccedil;aria la seva voluntat de crear un espai que pogu&eacute;s servir de suport a altres creadors.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Durant dècades l&#039;espai va funcionar com a fleca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Durant dècades l&#039;espai va funcionar com a fleca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contra la l&ograve;gica de l'algoritme&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        Per a alg&uacute; que sempre s&rsquo;ha sentit m&eacute;s oient que m&uacute;sic, treballar al costat de persones capaces de transformar idees en can&ccedil;ons representa una manera diferent de participar en el proc&eacute;s creatiu. En parla amb entusiasme i prud&egrave;ncia mentre assenyala una petita escultura taronja amb ulleres de sol que representa la imatge art&iacute;stica del creador amb qui treballa actualment i a qui facilita les seves idees i les condicions perqu&egrave; la m&uacute;sica pugui sorgir de manera org&agrave;nica. De moment, no en revela m&eacute;s detalls.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta filosofia &mdash;escoltar, conversar i crear&mdash; guia els seus plans de futur, que inclouen recuperar concerts &iacute;ntims, sessions de DJ i projeccions de cinema per a petits grups. Durant la pand&egrave;mia, les restriccions van marcar l&rsquo;inici d&rsquo;una botiga encara en proc&eacute;s de consolidaci&oacute;, amb una gran incertesa perqu&egrave; acabava d&rsquo;arribar a l&rsquo;illa i no sabia si hi hauria prou p&uacute;blic. Amb el temps, per&ograve;, van arribar clients habituals, tant turistes com residents interessats en noves m&uacute;siques.
    </p><p class="article-text">
        Ara vol recuperar aquell somni cultural i planeja reformar la zona de l&rsquo;antic forn per gaireb&eacute; duplicar l&rsquo;espai, fet que permetria organitzar concerts, projeccions i trobades amb m&eacute;s comoditat. No ho planteja com un projecte empresarial tancat, sin&oacute; com un espai obert a propostes d&rsquo;artistes i creadors.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_50p_1145376.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_50p_1145376.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_75p_1145376.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_75p_1145376.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_default_1145376.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_default_1145376.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_default_1145376.jpg"
                    alt="El londinenc utilitza el vinil contra la dictadura del clic i l&#039;algoritme"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El londinenc utilitza el vinil contra la dictadura del clic i l&#039;algoritme                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Dins del local, la secci&oacute; &lsquo;M&uacute;sica de l&rsquo;Illa&rsquo; &mdash;on crida l&rsquo;atenci&oacute; una maqueta de 1981 del m&iacute;tic grup local Forats Negres&mdash; reuneix enregistraments produ&iuml;ts a Mallorca i funciona com un projecte personal per preservar i difondre el patrimoni musical de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        Silas, que vendr&agrave; vinils a l&rsquo;agost al festival de m&uacute;sica electr&ograve;nica Naguaifest i que va participar en l&rsquo;esdeveniment de Las Dalias Ibiza celebrat a Calvi&agrave; el maig passat, compra sovint discos locals per acostar-los a nous oients i donar visibilitat a una hist&ograve;ria cultural sovint desconeguda per al turisme. Aix&ograve; tamb&eacute; li ha perm&egrave;s con&egrave;ixer artistes i observar-ne les dificultats: admira la seva creativitat, per&ograve; creu que la difusi&oacute; no pot recaure nom&eacute;s en una botiga, sin&oacute; que requereix la implicaci&oacute; del creador i tamb&eacute; un treball col&middot;lectiu, fruit de la seva experi&egrave;ncia en la m&uacute;sica independent.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, Eclectic Journeys &eacute;s dif&iacute;cil de definir: botiga, estudi, arxiu musical i espai cultural. Per&ograve;, sobretot, &eacute;s una invitaci&oacute; a aturar-se, escoltar i descobrir all&ograve; inesperat, fins i tot en l&rsquo;era dels algoritmes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/silas-wager-l-artista-convertir-antic-forn-santuari-musical-12-000-vinils_1_13313390.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 07:21:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/51d5821c-eb72-4059-8604-f6edf8b024af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="19060761" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/51d5821c-eb72-4059-8604-f6edf8b024af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="19060761" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Silas Wager, l’artista que va convertir un antic forn en un santuari musical de 12.000 vinils]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/51d5821c-eb72-4059-8604-f6edf8b024af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cultura,Música]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Silas Wager, el artista que convirtió una antigua panadería en un santuario musical de 12.000 vinilos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/silas-wager-artista-convirtio-antigua-panaderia-santuario-musical-12-000-vinilos_1_13307635.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/51d5821c-eb72-4059-8604-f6edf8b024af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Silas Wager, el artista que convirtió una antigua panadería en un santuario musical de 12.000 vinilos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El proyecto Eclectic Journeys de Palma propone un espacio donde la música se comparte y se crea frente a la lógica del algoritmo</p><p class="subtitle">La masificación del centro de Palma liquida la utopía de la librería Literanta: “Los cruceristas son como una muralla”</p></div><p class="article-text">
        Hay personas que llegan a una isla buscando sol. Otras se aferran a la estacionalidad para encontrar una oportunidad profesional e incluso las hay que recalan en ella para fijar una jubilaci&oacute;n tranquila. El londinense Silas Wager aterriz&oacute; en Mallorca hace cinco a&ntilde;os con algo bastante menos habitual: una colecci&oacute;n de aproximadamente 12.000 vinilos acumulados durante m&aacute;s de tres d&eacute;cadas. Lo hizo en una antigua panader&iacute;a del casco hist&oacute;rico de Palma, espacio que reconvirti&oacute; para crear su tienda-estudio, <em>Eclectic Journeys</em>, un espacio que aspira a ser refugio para la curiosidad musical y un lugar donde nacen canciones y en el que todav&iacute;a se cree en el poder de los encuentros inesperados.
    </p><p class="article-text">
        Aquellos discos, reunidos desde que ten&iacute;a 17 a&ntilde;os recorriendo tiendas, mercadillos y colecciones privadas, no eran solo una afici&oacute;n, sino el hilo conductor de una vida entera atravesada por la m&uacute;sica, la b&uacute;squeda y la escucha como forma de conocimiento. Hoy, a sus cincuenta y tantos a&ntilde;os, esos mismos discos se han convertido en el centro de un proyecto vital que encontr&oacute; en Palma el lugar adecuado para desarrollarse. Y es que la trayectoria de Wager dif&iacute;cilmente encaja en la imagen cl&aacute;sica del comerciante especializado o del emprendedor cultural. Antes de abrir su tienda, hab&iacute;a encadenado una secuencia de oficios tan dispares como reveladores de una vida alejada de la linealidad y marcada por la adaptaci&oacute;n constante: fue <em>paperboy </em>&mdash;repartidor de peri&oacute;dicos&mdash; en su adolescencia; trabaj&oacute; como cartero, como instalador de moquetas y como dise&ntilde;ador gr&aacute;fico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Su llegada a Espa&ntilde;a se produjo hace una d&eacute;cada. Lo hizo llevando consigo pr&aacute;cticamente todas sus pertenencias, incluidos los miles de discos que hab&iacute;a acumulado durante a&ntilde;os. Tras instalarse durante un tiempo en el campo valenciano, donde vivi&oacute; alrededor de cinco a&ntilde;os, comenz&oacute; a pensar en un nuevo destino. Mallorca aparec&iacute;a en el horizonte por varias razones: el tama&ntilde;o de Palma, su tradici&oacute;n cultural y un contexto musical y pasi&oacute;n por el vinilo que, seg&uacute;n &eacute;l, llevaba d&eacute;cadas formando parte de la identidad de la ciudad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7d05b0c2-a967-4990-8871-68f877f7de5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los vinilos pueden escucharse allí mismo gracias a los tocadiscos a disposición de los clientes, de forma sosegada y sin presión crematística."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los vinilos pueden escucharse allí mismo gracias a los tocadiscos a disposición de los clientes, de forma sosegada y sin presión crematística.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una antigua panader&iacute;a</strong></h2><p class="article-text">
        El local que alberga hoy <em>Eclectic Journeys</em> posee una historia propia. Durante d&eacute;cadas funcion&oacute; como panader&iacute;a y todav&iacute;a conserva hoy el elemento que remite a aquel pasado. Entre las estanter&iacute;as llenas de discos asoma el horno que se utilizaba para elaborar pan y que conserva cuarenta d&eacute;cadas de elaboraci&oacute;n artesanal. Hace m&aacute;s de cinco a&ntilde;os, la tienda de Silas abri&oacute; originalmente bajo el nombre de <em>Got Blues Listen To Jazz</em>, una elecci&oacute;n que reflejaba las influencias musicales m&aacute;s importantes en la vida de su propietario. No era acaso una casualidad. Su madre era pianista y la m&uacute;sica form&oacute; parte de su educaci&oacute;n sentimental desde la infancia. &Eacute;l mismo recibi&oacute; clases, aunque resume con humor su experiencia con una frase que repite entre risas: &ldquo;Mis o&iacute;dos son demasiado buenos para mis manos&rdquo;. Aquella sensibilidad auditiva fue la que termin&oacute; alimentando durante d&eacute;cadas una pasi&oacute;n coleccionista que acabar&iacute;a transform&aacute;ndose en una profesi&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La tienda de Silas abrió originalmente bajo el nombre de Got Blues Listen To Jaz. En el establecimiento todavía hay elementos que remiten a la antigua panadería</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Con el tiempo, sin embargo, el nombre de la tienda comenz&oacute; a quedarse peque&ntilde;o. Muchos visitantes llegaban convencidos de que &uacute;nicamente encontrar&iacute;an jazz y blues cuando la realidad era muy distinta. Pero en las estanter&iacute;as conviv&iacute;an el <em>soul</em>, el <em>funk</em>, el <em>disco</em>, el <em>house</em>, el <em>techno</em>, la m&uacute;sica africana, la electr&oacute;nica o el <em>folk </em>y toda otra clase de g&eacute;neros y grabaciones dif&iacute;cilmente encasillables. Hab&iacute;a discos de los a&ntilde;os veinte del siglo pasado junto a lanzamientos contempor&aacute;neos y rarezas que escapaban a cualquier clasificaci&oacute;n convencional. Silas decidi&oacute; rebautizar el proyecto hace aproximadamente medio a&ntilde;o y as&iacute; naci&oacute; Eclectic Journeys, un nombre que resume mejor la filosof&iacute;a de una tienda donde el descubrimiento importa m&aacute;s que las etiquetas por g&eacute;neros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la tienda, que se llama ahora Eclectic Journeys, conviven discos de los años veinte del siglo pasado junto a lanzamientos contemporáneos y rarezas que escapan a cualquier clasificación convencional</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53845752-85c3-45cc-bba5-80aaf2516a83_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Esa filosofía —de escuchar, conversar y crear— guía sus planes de futuro, que incluyen recuperar conciertos íntimos, sesiones de DJ y cine para pequeños grupos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Esa filosofía —de escuchar, conversar y crear— guía sus planes de futuro, que incluyen recuperar conciertos íntimos, sesiones de DJ y cine para pequeños grupos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La importancia de dejarse sorprender</strong></h2><p class="article-text">
        Acaso quien entra en Eclectic Journeys suele hacerlo con una idea concreta en la cabeza. Hay quienes preguntan por John Coltrane, Miles Davis, Pink Floyd o Led Zeppelin. Son referencias inevitables y muy repetidas en las conversaciones. No obstante, Silas intenta que la experiencia no acabe ah&iacute;. Y es que, m&aacute;s que vender un disco concreto, opta por despertar la curiosidad de quienes cruzan la puerta. Considera que la cultura musical &ldquo;crece cuando uno se permite explorar territorios desconocidos y abandonar, aunque sea temporalmente, los caminos m&aacute;s transitados&rdquo;. Por eso anima a los visitantes a escuchar, comparar y dedicar tiempo a g&eacute;neros o artistas que jam&aacute;s hab&iacute;an considerado.
    </p><p class="article-text">
        La propia din&aacute;mica del espacio &mdash;peque&ntilde;o pero <em>cozy</em>, como dir&iacute;an los ingleses&mdash; favorece esa actitud. Los discos pueden escucharse all&iacute; mismo gracias a los tocadiscos a disposici&oacute;n de los clientes, de forma sosegada y sin presi&oacute;n cremat&iacute;stica, y con recomendaciones inesperadas, historias sobre m&uacute;sicos olvidados o debates sobre escenas musicales lejanas. El visitante tiene la sensaci&oacute;n de estar en un espacio donde la m&uacute;sica sigue siendo una experiencia compartida y no &uacute;nicamente un producto de consumo. Esa atm&oacute;sfera evoca inevitablemente a determinadas tiendas londinenses donde el intercambio cultural importa tanto como las transacciones comerciales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/16a071e0-29fa-4eab-bafa-6a6730c20787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Eclectic Journeys es difícil de definir: tienda, estudio, archivo musical y espacio cultural."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Eclectic Journeys es difícil de definir: tienda, estudio, archivo musical y espacio cultural.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los discos pueden escucharse allí mismo gracias a los tocadiscos a disposición de los clientes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, la imprevisibilidad y la magia son esenciales. Aqu&iacute; nadie puede garantizar qu&eacute; discos estar&aacute;n disponibles la semana siguiente. Parte del encanto consiste precisamente en aceptar esa incertidumbre. Hay personas que llegan buscando un t&iacute;tulo concreto y terminan enamor&aacute;ndose de algo completamente distinto. Para Wager, esa posibilidad de sorpresa constituye uno de los grandes placeres asociados al coleccionismo y una de las razones por las que sigue creyendo en el valor cultural de los espacios f&iacute;sicos.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>La m&uacute;sica del pasado se encuentra con la futura</strong></h2><p class="article-text">
        Desde el principio, Silas concibi&oacute; el espacio como algo m&aacute;s amplio. Una de las motivaciones que le impulsaron a abrir el negocio en Palma era la posibilidad de ayudar a otros m&uacute;sicos y creadores a desarrollar sus propios proyectos. Detr&aacute;s de las estanter&iacute;as funciona un estudio donde actualmente trabaja junto a artistas interesados en grabar o dar forma a nuevas composiciones. La idea no consiste en dirigirlos ni en imponer una visi&oacute;n determinada, sino en acompa&ntilde;arlos durante el proceso creativo respetando siempre sus decisiones art&iacute;sticas.
    </p><p class="article-text">
        Ese deseo de colaborar con otros m&uacute;sicos tiene ra&iacute;ces profundas. El mismo Silas produjo un elep&eacute; bajo el nombre de <em>Neoteric Manoeuvres</em> y, a pesar de que lleg&oacute; a publicarlo, la experiencia estuvo lejos de convertirse en un &eacute;xito comercial. La mayor&iacute;a de las copias no encontraron comprador y ni siquiera el sistema de <em>sale or return</em> &mdash;poder devolver aquello que no se ha vendido&mdash; consigui&oacute; darle una gran visibilidad. Solo una tienda apost&oacute; decididamente por aquel trabajo y &uacute;nicamente logr&oacute; vender alrededor de cincuenta ejemplares. Sin embargo, aquella experiencia le ense&ntilde;&oacute; algo: a partir de entonces reforzar&iacute;a su voluntad de crear un espacio que pudiera servir de apoyo a otros creadores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e039b25d-6c0e-4449-bb19-5747b26db199_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Durante décadas el espacio funcionó como panadería"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Durante décadas el espacio funcionó como panadería                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contra la l&oacute;gica del algoritmo&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        Para alguien que siempre se sinti&oacute; m&aacute;s oyente que m&uacute;sico, trabajar junto a personas capaces de transformar ideas en canciones representa una forma distinta de participar en el proceso creativo. Habla de ello con entusiasmo y cautela, mientras apunta con el dedo a una peque&ntilde;a escultura de color naranja con gafas de sol, que representa la imagen art&iacute;stica del creador con el que trabaja ahora y a quien facilita sus ideas y las condiciones para que la m&uacute;sica pueda surgir de manera org&aacute;nica. Apenas desvela ahora m&aacute;s detalle sobre ello.
    </p><p class="article-text">
        Esa filosof&iacute;a &mdash;de escuchar, conversar y crear&mdash; gu&iacute;a sus planes de futuro, que incluyen recuperar conciertos &iacute;ntimos, sesiones de DJ y cine para peque&ntilde;os grupos. Durante la pandemia, las restricciones marcaron el inicio de una tienda a&uacute;n en consolidaci&oacute;n, con una gran incertidumbre porque acababa de llegar a la isla y no sab&iacute;a si habr&iacute;a p&uacute;blico suficiente, aunque con el tiempo llegaron clientes habituales, tanto turistas como residentes interesados en nuevas m&uacute;sicas.
    </p><p class="article-text">
        Ahora quiere recuperar ese sue&ntilde;o cultural y planea reformar la zona del antiguo horno para casi duplicar el espacio, lo que permitir&iacute;a organizar conciertos, proyecciones y encuentros con mayor comodidad. No lo plantea como un proyecto empresarial cerrado, sino como un espacio abierto a propuestas de artistas y creadores. Dentro del espacio, la secci&oacute;n &lsquo;M&uacute;sica de la Isla&rsquo; &mdash;llama la atenci&oacute;n una maqueta de 1981 del m&iacute;tico grupo local Forats Negres&mdash;re&uacute;ne grabaciones producidas en Mallorca y funciona como un proyecto personal para preservar y difundir su patrimonio musical. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_50p_1145376.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_50p_1145376.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_75p_1145376.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_75p_1145376.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_default_1145376.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_default_1145376.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/51eb5439-370b-4c0c-9ec7-644a710f6c0a_source-aspect-ratio_default_1145376.jpg"
                    alt="El londinense utiliza el vinilo contra la dictadura del clic y el algoritmo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El londinense utiliza el vinilo contra la dictadura del clic y el algoritmo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Silas, que vender&aacute; vinilos en agosto en el festival de m&uacute;sica electr&oacute;nica Naguaifest y que particip&oacute; en el evento de Las Dalias Ibiza en Calvi&agrave; este pasado mayo, compra con frecuencia discos locales para acercarlos a nuevos oyentes y visibilizar una historia cultural a menudo desconocida para el turismo, lo que tambi&eacute;n le ha permitido conocer artistas y observar sus dificultades: admira su creatividad, pero cree que la difusi&oacute;n no puede recaer solo en una tienda, sino que requiere implicaci&oacute;n del creador adem&aacute;s del trabajo colectivo, fruto de su experiencia en la m&uacute;sica independiente.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, Eclectic Journeys es dif&iacute;cil de definir: tienda, estudio, archivo musical y espacio cultural. Aunque sobre todo es una invitaci&oacute;n a detenerse, escuchar y descubrir lo inesperado incluso en la era de los algoritmos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/silas-wager-artista-convirtio-antigua-panaderia-santuario-musical-12-000-vinilos_1_13307635.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 04:01:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/51d5821c-eb72-4059-8604-f6edf8b024af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="19060761" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/51d5821c-eb72-4059-8604-f6edf8b024af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="19060761" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Silas Wager, el artista que convirtió una antigua panadería en un santuario musical de 12.000 vinilos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/51d5821c-eb72-4059-8604-f6edf8b024af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cultura,Música]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Viure després del suïcidi: el dol invisible dels qui es queden]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/viure-despres-suicidi-dol-invisible-dels-qui-queden_1_13114550.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Viure després del suïcidi: el dol invisible dels qui es queden"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres familiars relaten en primera persona com és viure després del suïcidi d’un ésser estimat i conviure amb el sentiment de culpa, el silenci i un dol complex que encara continua sent invisible</p><p class="subtitle">Famílies afectades pel suïcidi denuncien la manca d'acompanyament: “El silenci al teu voltant és horrorós”</p></div><p class="article-text">
        El su&iuml;cidi continua sent un dels grans silencis en els cercles socials. Se&rsquo;n parla poc, s&rsquo;evita i, fins i tot, inc&ograve;moda. Malgrat aix&ograve;, darrere de cada mort hi ha moltes vides que continuen, travessades per una abs&egrave;ncia dif&iacute;cil de comprendre i d&rsquo;explicar. Uns s&oacute;n pares, altres s&oacute;n germans. I fins i tot hi ha parelles i fills. Persones que, a m&eacute;s d&rsquo;enfrontar-se a la p&egrave;rdua, tamb&eacute; s&rsquo;aboquen a un dol ple de preguntes sense resposta, culpa persistent i, en moltes ocasions, el pes de l&rsquo;estigma. Se&rsquo;ls coneix com a supervivents, ja que s&oacute;n persones que han experimentat altes intensitats de patiment, una viv&egrave;ncia traum&agrave;tica, despr&eacute;s de la mort d&rsquo;un familiar proper.
    </p><p class="article-text">
        En Joan (nom fictici per petici&oacute; pr&ograve;pia) va perdre fa uns anys el seu germ&agrave; gran, una de les persones clau en la seva vida. El descriu com alg&uacute; &ldquo;profundament gener&oacute;s&rdquo;, sempre disposat a ajudar, fins i tot a costa de si mateix. &ldquo;Mai no tenia un &lsquo;no&rsquo; per a la gent&rdquo;, recorda. Res feia preveure el que passaria. Tanmateix, un dia, el dia de Reis, la fam&iacute;lia esperava reunir-se com cada any. Els minuts passaven i ell no arribava ni responia a les trucades. &ldquo;El nerviosisme i l&rsquo;ansietat van anar en augment&rdquo;, explica en Joan. Aquell moment, aparentment quotidi&agrave;, quedaria gravat com l&rsquo;inici d&rsquo;una ruptura definitiva.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;aquell instant, tot va canviar. &ldquo;Va ser un cop terrible. Vaig entrar en estat de xoc&rdquo;. Van ser dies, setmanes, en qu&egrave; aquest germ&agrave; petit va viure en una mena de pilot autom&agrave;tic, centrat a gestionar el m&eacute;s urgent: tr&agrave;mits, trucades, organitzaci&oacute;. &ldquo;Era com si no tingu&eacute;s cap altra opci&oacute; que seguir endavant sense deixar-me caure&rdquo;. Fins al dia que aquella in&egrave;rcia es va aturar i va apar&egrave;ixer el buit; el seu, un de profund i dif&iacute;cil d&rsquo;omplir amb paraules.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El silenci despr&eacute;s de l&rsquo;impacte</strong>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Un silenci esquin&ccedil;ador que ho envaeix tot. La seva veu es va anar apagant a poc a poc: ja no hi havia trucades, ni respostes, ni missatges&rdquo;. La manera com en Joan descriu l&rsquo;abs&egrave;ncia reflecteix un buit que comparteixen molts supervivents: no nom&eacute;s desapareix la persona, sin&oacute; tamb&eacute; tot all&ograve; que gira al seu voltant i sost&eacute; la relaci&oacute; en el dia a dia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un silenci esfereïdor ho invaeix tot. La seva veu es va anar apagant a poc a poc: ja no hi va haver cridades, ni respostes, ni missatges</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan </span>
                                        <span>—</span> Germà d’una persona que es va suïcidar 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Amb tot, aquest emmudir no &eacute;s nom&eacute;s intern. Tamb&eacute; &eacute;s social. La psic&ograve;loga sanit&agrave;ria Silvia Sevilla explica que el dol per su&iuml;cidi t&eacute; elements que el diferencien d&rsquo;altres processos de p&egrave;rdua: &ldquo;No nom&eacute;s es perd la persona, tamb&eacute; es perd la sensaci&oacute; de seguretat i, moltes vegades, la narrativa que ten&iacute;em sobre aquesta relaci&oacute;&rdquo;. &Eacute;s a dir, es trenca la hist&ograve;ria tal com l&rsquo;enten&iacute;em, amb tots els matisos que la configuren.
    </p><p class="article-text">
        A partir d&rsquo;aqu&iacute;, emergeixen preguntes que no cessen durant molt de temps: &ldquo;per qu&egrave;?&rdquo;, &ldquo;com &eacute;s que no ho vaig veure?&rdquo;, &ldquo;hauria pogut fer alguna cosa?&rdquo;. S&oacute;n pensaments recurrents, intrusius, que busquen reconstruir el que va passar amb l&rsquo;esperan&ccedil;a de trobar una explicaci&oacute; que calmi el dolor. Tanmateix, en la majoria dels casos, aquesta explicaci&oacute; no arriba.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La culpa i el &ldquo;perm&iacute;s per viure&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;Anna (nom fictici) tamb&eacute; va perdre el seu germ&agrave;, en el seu cas, el petit. El seu relat comen&ccedil;a amb una frase que resumeix l&rsquo;impacte: &ldquo;Ho va canviar tot radicalment en una mil&middot;l&egrave;sima de segon&rdquo;. Recorda aquells primers dies com un torb en qu&egrave; amb prou feines hi havia espai per sentir. &ldquo;S&rsquo;havien de fer moltes coses&hellip; i les vaig fer. No s&eacute; ni com&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest estat d&rsquo;urg&egrave;ncia, explica la psic&ograve;loga, &eacute;s habitual. El cos i la ment entren en un mode de superviv&egrave;ncia per sostenir all&ograve; immediat. No obstant aix&ograve;, quan la intensitat inicial disminueix, apareixen emocions m&eacute;s profundes i dif&iacute;cils de gestionar. Entre elles, la culpa ocupa un lloc central. &ldquo;Per no haver-me adonat que no estava b&eacute; i no haver-lo pogut ajudar&rdquo;, diu l&rsquo;Anna. Una culpa que no nom&eacute;s respira en el passat, sin&oacute; que tamb&eacute; condiciona el present. Perqu&egrave;, com ella mateixa explica, hi ha una cosa que costa especialment: &ldquo;Donar-te perm&iacute;s per continuar vivint&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Lament] no haver-me donat compte de que no estava bé i no haver-lo pogut ajudar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Germana d&#039;una persona que es va suïcidar
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Acompanyar sense jutjar</strong></h2><p class="article-text">
        Des del Tel&egrave;fon de l&rsquo;Esperan&ccedil;a, el seu portaveu a les illes, Lino Salas, assenyala que aquesta barreja de dolor, culpa i desconcert &eacute;s una constant entre aquells que busquen ajuda. Moltes persones hi arriben amb una necessitat urgent d&rsquo;entendre el que ha passat, per&ograve; tamb&eacute; amb por d&rsquo;expressar el que senten.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, l&rsquo;acompanyament preco&ccedil; resulta fonamental. No es tracta de trobar respostes r&agrave;pides ni d&rsquo;oferir solucions, sin&oacute; de sostenir. Escoltar sense jutjar, validar emocions &mdash;encara que siguin contradict&ograve;ries&mdash; i ser-hi en el dia a dia. &ldquo;A vegades, el m&eacute;s important no &eacute;s el que es diu, sin&oacute; el fet de no deixar sola la persona&rdquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, aquest acompanyament no sempre es produeix de manera adequada. Com explica Silvia Sevilla, l&rsquo;entorn pot caure en errors benintencionats: minimitzar el dolor, evitar el tema o pressionar perqu&egrave; la persona &ldquo;avanci&rdquo;. Tot aix&ograve; pot augmentar la sensaci&oacute; d&rsquo;a&iuml;llament. &ldquo;El silenci social pesa molt&rdquo;, adverteix.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El pes de l&rsquo;estigma social</strong></h2><p class="article-text">
        La Laura (tamb&eacute; nom fictici) va perdre el seu esp&ograve;s despr&eacute;s de 17 anys de vida en com&uacute;. Tot i que feia mesos que estaven separats, mantenien un vincle proper i compartien la crian&ccedil;a del seu fill. &ldquo;El primer que vaig pensar va ser: &lsquo;Com li ho explicar&eacute; al meu fill?&rsquo;&rdquo;. Aquesta pregunta va marcar l&rsquo;inici d&rsquo;un proc&eacute;s en qu&egrave; el dol propi i el del seu fill s&rsquo;entrella&ccedil;aven.
    </p><p class="article-text">
        A l&rsquo;allau emocional, plena de culpa, tristesa i por, s&rsquo;hi va afegir una dificultat extra: la reacci&oacute; de l&rsquo;entorn. &ldquo;Rebia comentaris com &lsquo;quina persona m&eacute;s egoista&rsquo; o &lsquo;quina covardia&rsquo;&rdquo;, recorda. Paraules que, lluny de consolar, augmentaven el dolor. &ldquo;Simplificaven una realitat molt complexa i carregada de patiment&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Rebia comentaris com a ‘què egoista’ o ‘què cobard’</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura</span>
                                        <span>—</span> Esposa d&#039;una persona que es va suïcidar
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquest tipus de respostes, adverteixen els experts, formen part de l&rsquo;estigma social que encara envolta el su&iuml;cidi. Segons explica la presidenta del Tel&egrave;fon de l&rsquo;Esperan&ccedil;a, Maria Ant&ograve;nia Mateu Oliver, aquest estigma no nom&eacute;s afecta les persones en risc, sin&oacute; tamb&eacute; aquelles que sobreviuen a la p&egrave;rdua, dificultant que puguin parlar obertament del que ha passat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un dol que no &eacute;s gens lineal</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la p&egrave;rdua, el primer any sol ser especialment intens. Silvia Sevilla el descriu com una muntanya russa emocional. Al principi predomina l&rsquo;impacte: insomni, desconcert, fins i tot una mena d&rsquo;anest&egrave;sia emocional. Despr&eacute;s, quan la realitat s&rsquo;assenta, apareixen el buit i les preguntes.
    </p><p class="article-text">
        Entre els tres i els sis mesos, moltes persones experimenten un augment de la ruminaci&oacute;, la sensaci&oacute; d&rsquo;abandonament o fins i tot la r&agrave;bia: cap a la persona morta, cap a un mateix o cap a l&rsquo;entorn. I a partir d&rsquo;aqu&iacute;, el proc&eacute;s pot avan&ccedil;ar cap a la integraci&oacute; o, en alguns casos, encallar-se.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No &eacute;s un proc&eacute;s lineal&rdquo;, insisteix la psic&ograve;loga. Hi ha aven&ccedil;os i retrocessos, moments d&rsquo;aparent calma i altres en qu&egrave; el dolor torna amb for&ccedil;a, especialment en dates significatives. Comprendre aquesta din&agrave;mica &eacute;s &ldquo;clau&rdquo; per no afegir pressi&oacute; a qui travessa el dol.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Parlar salva vides</strong></h2><p class="article-text">
        En aquest context, hi ha una idea que els professionals repeteixen amb claredat: parlar del su&iuml;cidi no augmenta el risc. Al contrari. Des del Tel&egrave;fon de l&rsquo;Esperan&ccedil;a, Lino Salas insisteix que preguntar directament, escoltar sense alarmisme i obrir espais de conversa pot ser un factor protector.
    </p><p class="article-text">
        Aquest enfocament desmunta alguns dels mites m&eacute;s estesos, com pensar que qui expressa idees su&iuml;cides no les dur&agrave; a terme o que preguntar pot incitar a fer-ho. L&rsquo;evid&egrave;ncia cient&iacute;fica apunta just al contrari: el silenci &eacute;s el que m&eacute;s a&iuml;lla. I els mateixos supervivents ho confirmen. L&rsquo;Anna ho expressa clarament: &ldquo;Que es deixin ajudar&hellip; que no es tanquin&rdquo;. Perqu&egrave;, en molts casos, compartir el dolor &eacute;s el primer pas per comen&ccedil;ar a sostenir-lo.
    </p><p class="article-text">
        Precisament, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la creaci&oacute; de l&rsquo;Observatori per a la Prevenci&oacute; del Su&iuml;cidi, en el marc dels compromisos adquirits en el Pla d&rsquo;acci&oacute; 2025-2027, dotat amb 17,83 milions d&rsquo;euros. El seu objectiu &eacute;s &ldquo;refor&ccedil;ar la coordinaci&oacute; institucional i avan&ccedil;ar en una resposta integral davant un dels principals reptes de salut p&uacute;blica&rdquo;, segons indiquen des de l&rsquo;Executiu. I &eacute;s que, tal com s&rsquo;indicava en aquest mateix mitj&agrave; i segons dades de l&rsquo;Institut Nacional d&rsquo;Estad&iacute;stica, el 2024 es van produir 3.953 morts per aquesta causa a Espanya, sent la segona causa de mort externa, per darrere de les caigudes accidentals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El paper dels mitjans: informar sense fer mal</strong></h2><p class="article-text">
        La manera com es parla del su&iuml;cidi tamb&eacute; influeix en la percepci&oacute; social i en la prevenci&oacute;. Durant anys, el silenci va ser la norma. Avui, investigacions com les de la periodista &Aacute;ngeles Dur&aacute;n, presidenta de l&rsquo;Associaci&oacute; de Periodistes de les Illes Balears (APIB) i professora universit&agrave;ria al Centre d&rsquo;Ensenyament Superior Alberta Gim&eacute;nez (CESAG), apunten a la necessitat d&rsquo;informar, per&ograve; fer-ho amb responsabilitat.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s de 800.000 persones se su&iuml;ciden cada any al m&oacute;n, cosa que implica una cada 40 segons, segons dades de l&rsquo;Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut (OMS). Davant d&rsquo;aquesta magnitud, la visibilitat s&rsquo;ent&eacute;n com una eina necess&agrave;ria, sempre que s&rsquo;evitin enfocaments sensacionalistes o simplificacions. A Balears, aquesta preocupaci&oacute; va portar fa uns anys l&rsquo;APIB a impulsar un codi &egrave;tic amb 25 punts sobre el tractament medi&agrave;tic del su&iuml;cidi, elaborat el 2018 en col&middot;laboraci&oacute; amb el Tel&egrave;fon de l&rsquo;Esperan&ccedil;a, el Col&middot;legi Oficial de Psicologia de Balears i el CESAG.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;objectiu d&rsquo;aquest document era clar: donar visibilitat i contribuir a pal&middot;liar el que els experts consideren un greu problema de salut p&uacute;blica i evitar l&rsquo;anomenat &ldquo;efecte crida&rdquo;. &ldquo;Sabem que cal conjugar les recomanacions sanit&agrave;ries i les necessitats informatives, per&ograve;, en cas de dubte, sempre cal fer cas als experts perqu&egrave; el periodisme responsable &eacute;s fonamental per contribuir socialment&rdquo;, explica Dur&aacute;n, doctora en Comunicaci&oacute;, que destaca un canvi positiu en els mitjans. &ldquo;Hi ha periodistes que encara se salten les normes deontol&ograve;giques, publicant, per exemple, el m&egrave;tode emprat, per&ograve; hem observat una millora considerable. S&iacute; que ens sembla important, tot i que els experts insisteixin a parlar de multicausa, incidir en el detonant, perqu&egrave; ocultar-lo &eacute;s tapar un altre problema social greu, com pot ser l&rsquo;assejament, tamb&eacute; convertit en ciberassetjament. El risc m&eacute;s preocupant ara s&oacute;n les xarxes socials&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Per als familiars d&rsquo;aquest reportatge, aquest enfocament no &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; abstracta. En Joan parla de la import&agrave;ncia del respecte i l&rsquo;empatia. Mentrestant, la Laura insisteix a no simplificar. I l&rsquo;Anna recorda que, moltes vegades, no hi ha paraules que consolin, per&ograve; s&iacute; gestos que acompanyen. I &eacute;s que informar b&eacute;, en aquest context, no nom&eacute;s &eacute;s una responsabilitat professional: tamb&eacute; &eacute;s una forma de cura col&middot;lectiva.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat tot, els tres coincideixen que &eacute;s possible seguir endavant. No en el sentit d&rsquo;oblidar, sin&oacute; d&rsquo;aprendre a conviure amb l&rsquo;abs&egrave;ncia. La ter&agrave;pia, els grups de suport i l&rsquo;acompanyament d&rsquo;altres persones en situacions similars apareixen com a pilars fonamentals. &ldquo;Vaig aprendre a conviure-hi i a seguir endavant&rdquo;, explica en Joan. L&rsquo;Anna ho resumeix amb una idea que desmunta molts t&ograve;pics: &ldquo;El temps no cura, simplement mitiga&rdquo;. La Laura, per la seva banda, hi afegeix una mirada que barreja dolor i resili&egrave;ncia: &ldquo;Tot i que la p&egrave;rdua deixa una empremta permanent, &eacute;s possible reconstruir la vida&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Potser aqu&iacute; rau la clau: no a tancar el dol, sin&oacute; a transformar-lo. I, sobretot, a deixar de viure&rsquo;l en silenci. Explicar-lo i demanar ajuda, com li va passar a qui escriu aquestes l&iacute;nies, per sanar i saber cuidar millor els qui ens envolten.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/viure-despres-suicidi-dol-invisible-dels-qui-queden_1_13114550.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Apr 2026 07:05:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="378018" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="378018" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Viure després del suïcidi: el dol invisible dels qui es queden]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Suicidio,Salud mental]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vivir después del suicidio: el duelo invisible de los que se quedan]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vivir-despues-suicidio-duelo-invisible-quedan_1_13111501.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vivir después del suicidio: el duelo invisible de los que se quedan"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres familiares relatan en primera persona cómo es vivir después del suicidio de un ser querido y coexistir con el sentimiento de culpa, el silencio y un duelo complejo que aún sigue siendo invisible</p><p class="subtitle">Familias afectadas por el suicidio denuncian la falta de acompañamiento: “El silencio a tu alrededor es horroroso”</p></div><p class="article-text">
        El suicidio sigue generando grandes silencios en los c&iacute;rculos sociales. Se suele hablar poco de &eacute;l, se evita, e incluso incomoda. A pesar de ello, detr&aacute;s de cada fallecimiento hay muchas vidas que siguen, atravesadas por una ausencia dif&iacute;cil de comprender y de poder explicar. Unos son padres, otros son hermanos. E incluso hay parejas e hijos. Personas que, adem&aacute;s de enfrentarse a la p&eacute;rdida, tambi&eacute;n se abocan a un duelo lleno de preguntas sin respuesta, culpa persistente y, en muchas ocasiones, el peso del estigma. Se los conoce como supervivientes, al ser personas que han experimentado altas intensidades de sufrimiento, de vivencia traum&aacute;tica, tras la muerte de un familiar cercano.
    </p><p class="article-text">
        Juan (nombre ficticio por petici&oacute;n propia) perdi&oacute; hace unos a&ntilde;os a su hermano mayor, una de las personas clave en su vida. Lo describe como alguien &ldquo;profundamente generoso&rdquo;, siempre dispuesto a ayudar, incluso a costa de s&iacute; mismo. &ldquo;Nunca ten&iacute;a un &lsquo;no&rsquo; para la gente&rdquo;, recuerda. Nada hac&iacute;a prever lo que ocurrir&iacute;a. Sin embargo, un d&iacute;a, el de Reyes, la familia esperaba reunirse como cada a&ntilde;o. Los minutos pasaban y &eacute;l no llegaba y tampoco respond&iacute;a a las llamadas. &ldquo;El nerviosismo y la ansiedad fueron en aumento&rdquo;, explica Juan. Ese momento, aparentemente cotidiano, quedar&iacute;a acaso grabado como el inicio de una ruptura definitiva.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Desde ese instante, todo cambi&oacute;. &ldquo;Fue un golpe terrible. Entr&eacute; en estado de shock&rdquo;. Fueron d&iacute;as, semanas, en las que este hermano peque&ntilde;o vivi&oacute; en una especie de piloto autom&aacute;tico, centrado en gestionar lo m&aacute;s urgente: tr&aacute;mites, llamadas, organizaci&oacute;n. &ldquo;Era como si no tuviera otra opci&oacute;n que seguir adelante sin dejarme caer&rdquo;. Hasta el d&iacute;a en que esa inercia se detuvo y apareci&oacute; el vac&iacute;o; el suyo, uno profundo y dif&iacute;cil de llenar con palabras.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El silencio tras el impacto</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Un silencio desgarrador que lo invade todo. Su voz se fue apagando poco a poco: ya no hubo llamadas, ni respuestas, ni mensajes&rdquo;. La forma en la que Juan describe la ausencia refleja un vac&iacute;o que comparten muchos supervivientes: no solo desaparece la persona, tambi&eacute;n todo lo que gira en torno y sostiene la relaci&oacute;n en lo cotidiano.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un silencio desgarrador lo invade todo. Su voz se fue apagando poco a poco: ya no hubo llamadas, ni respuestas, ni mensajes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan </span>
                                        <span>—</span> Hermano de una persona que se suicidó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Con todo, ese enmudecer no es &uacute;nicamente interno. Tambi&eacute;n es social. La psic&oacute;loga sanitaria Silvia Sevilla explica que el duelo por suicidio tiene elementos que lo diferencian de otros procesos de p&eacute;rdida: &ldquo;No solo se pierde a la persona, tambi&eacute;n se pierde la sensaci&oacute;n de seguridad y muchas veces la narrativa que ten&iacute;amos sobre esa relaci&oacute;n&rdquo;. Es decir, se rompe la historia tal y como la entend&iacute;amos, con todos los matices que la configuran.
    </p><p class="article-text">
        A partir de ah&iacute;, emergen preguntas que no cesan en un tiempo: &ldquo;&iquest;por qu&eacute;?&rdquo;, &ldquo;&iquest;c&oacute;mo no lo vi?&rdquo;, &ldquo;&iquest;podr&iacute;a haber hecho algo?&rdquo;. Son pensamientos recurrentes, intrusivos, que buscan reconstruir lo ocurrido con la esperanza de encontrar una explicaci&oacute;n que calme el dolor. Sin embargo, en la mayor&iacute;a de los casos, esa explicaci&oacute;n no llega.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La culpa y el &ldquo;permiso para vivir&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Ana (nombre ficticio) tambi&eacute;n perdi&oacute; a su hermano, en su caso, el menor. Su relato comienza con una frase que resume el impacto: &ldquo;Cambi&oacute; radicalmente todo en una mil&eacute;sima de segundo&rdquo;. Recuerda aquellos primeros d&iacute;as como un torbellino en el que apenas hab&iacute;a espacio para sentir. &ldquo;Hab&iacute;a que hacer muchas cosas&hellip; y las hice. No s&eacute; ni c&oacute;mo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ese estado de urgencia, explica la psic&oacute;loga, es habitual. El cuerpo y la mente entran en un modo de supervivencia para sostener lo que es inmediato. No obstante, cuando la intensidad inicial disminuye, aparecen emociones m&aacute;s profundas y dif&iacute;ciles de gestionar. Entre ellas, la culpa ocupa un lugar central. &ldquo;Por no haberme dado cuenta de que no estaba bien y no haberle podido ayudar&rdquo;, dice Ana. Una culpa que no solo respira en el pasado, sino que tambi&eacute;n condiciona el presente. Porque, como ella misma explica, hay algo que cuesta especialmente: &ldquo;Darte permiso para seguir viviendo&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Lamento] no haberme dado cuenta de que no estaba bien y no haberle podido ayudar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Hermana de una persona que se suicidó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Acompa&ntilde;ar sin juzgar</strong></h2><p class="article-text">
        Desde el Tel&eacute;fono de la Esperanza, su portavoz en Balears, Lino Salas, se&ntilde;ala que esa mezcla de dolor, culpa y desconcierto es una constante entre quienes buscan ayuda. Muchas personas llegan con una necesidad urgente de entender lo ocurrido, pero tambi&eacute;n con miedo a expresar lo que sienten.
    </p><p class="article-text">
        En ese contexto, el acompa&ntilde;amiento temprano resulta fundamental. No se trata de encontrar respuestas r&aacute;pidas ni de ofrecer soluciones, sino de sostener. Escuchar sin juzgar, validar emociones &mdash;aunque sean contradictorias&mdash; y estar presente en lo cotidiano. &ldquo;A veces lo m&aacute;s importante no es lo que se dice, sino el hecho de no dejar sola a la persona&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, ese acompa&ntilde;amiento no siempre se produce de forma adecuada. Como explica Silvia Sevilla, el entorno puede caer en errores bienintencionados: minimizar el dolor, evitar el tema o presionar para que la persona &ldquo;avance&rdquo;. Todo ello puede aumentar la sensaci&oacute;n de aislamiento. &ldquo;El silencio social pesa mucho&rdquo;, advierte.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El peso del estigma social</strong></h2><p class="article-text">
        Laura (tambi&eacute;n nombre ficticio) perdi&oacute; a su esposo tras 17 a&ntilde;os de vida en com&uacute;n. Aunque llevaban meses separados, manten&iacute;an un v&iacute;nculo cercano y compart&iacute;an la crianza de su hijo. &ldquo;Lo primero que pens&eacute; fue: &lsquo;&iquest;C&oacute;mo se lo voy a explicar a mi hijo?&rsquo;&rdquo;. Esa pregunta marc&oacute; el inicio de un proceso en el que el duelo propio y el de su hijo se entrelazaban.
    </p><p class="article-text">
        A la avalancha emocional, inundada de culpa, tristeza y miedo, se sum&oacute; una dificultad a&ntilde;adida: la reacci&oacute;n del entorno. &ldquo;Recib&iacute;a comentarios como &lsquo;qu&eacute; ego&iacute;sta&rsquo; o &lsquo;qu&eacute; cobarde&rsquo;&rdquo;, recuerda. Palabras que, lejos de consolar, aumentaban el dolor. &ldquo;Simplificaban una realidad muy compleja y cargada de sufrimiento&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Recibía comentarios como ‘qué egoísta’ o ‘qué cobarde’</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura</span>
                                        <span>—</span> Esposa de una persona que se suicidó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Este tipo de respuestas, advierten los expertos, forman parte del estigma social que a&uacute;n rodea al suicidio. Seg&uacute;n explica la presidenta del Tel&eacute;fono de la Esperanza, Maria Ant&ograve;nia Mateu Oliver, ese estigma no solo afecta a quienes est&aacute;n en riesgo, sino tambi&eacute;n a quienes sobreviven a la p&eacute;rdida, dificultando que puedan hablar abiertamente de lo ocurrido.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un duelo que nada tiene de lineal</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la p&eacute;rdida, el primer a&ntilde;o suele ser especialmente intenso. Silvia Sevilla lo describe como una monta&ntilde;a rusa emocional. Al principio, predomina el impacto: insomnio, desconcierto, incluso una especie de anestesia emocional. Despu&eacute;s, cuando la realidad se asienta, aparecen el vac&iacute;o y las preguntas.
    </p><p class="article-text">
        Entre los tres y los seis meses, muchas personas experimentan un aumento de la rumiaci&oacute;n, la sensaci&oacute;n de abandono o incluso la ira: hacia la persona fallecida, hacia uno mismo o hacia el entorno. Y a partir de ah&iacute;, el proceso puede avanzar hacia la integraci&oacute;n o, en algunos casos, estancarse.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No es un proceso lineal&rdquo;, insiste la psic&oacute;loga. Hay avances y retrocesos, momentos de aparente calma y otros en los que el dolor regresa con fuerza, especialmente en fechas significativas. Comprender esta din&aacute;mica es &ldquo;clave&rdquo; para no a&ntilde;adir presi&oacute;n a quien atraviesa el duelo, apostilla.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Hablar salva vidas</strong></h2><p class="article-text">
        En este contexto, hay una idea que los profesionales repiten con claridad: hablar del suicidio no aumenta el riesgo. Al contrario. Desde el Tel&eacute;fono de la Esperanza, Lino Salas insiste en que preguntar directamente, escuchar sin alarmismo y abrir espacios de conversaci&oacute;n puede ser un factor protector.
    </p><p class="article-text">
        Este enfoque desmonta algunos de los mitos m&aacute;s extendidos, como pensar que quien expresa ideas suicidas no las llevar&aacute; a cabo o que preguntar puede incitar a hacerlo. La evidencia cient&iacute;fica se&ntilde;ala justo lo contrario: el silencio es lo que m&aacute;s a&iacute;sla. Y los propios supervivientes lo confirman. Ana lo expresa con claridad: &ldquo;Que se dejen ayudar&hellip; que no se cierren&rdquo;. Porque, en muchos casos, compartir el dolor es el primer paso para empezar a sostenerlo.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, <a href="https://www.eldiario.es/politica/ultima-hora-actualidad-politica-directo_6_13110817_1121063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Consejo de Ministros ha aprobado este martes la creaci&oacute;n del Observatorio para la Prevenci&oacute;n del Suicidio</a>, en el marco de los compromisos adquiridos en el Plan de acci&oacute;n 2025-2027, dotado con 17,83 millones de euros. Su objetivo es &ldquo;reforzar la coordinaci&oacute;n institucional y avanzar en una respuesta integral ante uno de los principales retos de salud p&uacute;blica&rdquo;, seg&uacute;n indican desde el Ejecutivo. Y es que, como se indicaba en este mismo medio y seg&uacute;n los datos del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica, en 2024 se produjeron 3,953 fallecimientos por esta causa en Espa&ntilde;a, siendo la segunda por muerte externa, por detr&aacute;s de las ca&iacute;das accidentales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El papel de los medios: informar sin da&ntilde;ar</strong></h2><p class="article-text">
        La forma en que se habla del suicidio tambi&eacute;n influye en la percepci&oacute;n social y en la prevenci&oacute;n. Durante a&ntilde;os, el silencio fue la norma. Hoy, investigaciones como las de la periodista &Aacute;ngeles Dur&aacute;n, presidenta de la Asociaci&oacute;n de Periodistas de las Islas Baleares (APIB) y profesora universitaria en el Centro de Ense&ntilde;anza Superior Alberta Gim&eacute;nez (CESAG), apuntan a la necesidad de informar, pero hacerlo con responsabilidad.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s de 800.000 personas se suicidan cada a&ntilde;o en el mundo, lo que implica una cada 40 segundos, seg&uacute;n datos de la Organizaci&oacute;n Mundial de la Salud (OMS). Ante esta magnitud, la visibilidad se entiende como una herramienta necesaria, siempre que se eviten enfoques sensacionalistas o simplificaciones. En Balears, esta preocupaci&oacute;n llev&oacute; hace unos a&ntilde;os a la APIB a impulsar un c&oacute;digo &eacute;tico con 25 puntos sobre el tratamiento medi&aacute;tico del suicidio, que se elabor&oacute; en 2018 en colaboraci&oacute;n con el Tel&eacute;fono de la Esperanza, el Colegio Oficial de Psicolog&iacute;a de Balears y el CESAG.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo de este documento era claro: dar visibilidad y contribuir a paliar lo que los expertos consideran un grave problema de salud p&uacute;blica y evitar el denominado &ldquo;efecto llamada&rdquo;. &ldquo;Sabemos que hay que conjugar las recomendaciones sanitarias y las necesidades informativas, pero, ante la duda, siempre hay que hacer caso a los expertos porque el periodismo responsable es fundamental para contribuir socialmente&rdquo;, explica Dur&aacute;n, doctora en Comunicaci&oacute;n, quien destaca un cambio positivo en los medios de comunicaci&oacute;n. &ldquo;Hay periodistas que siguen salt&aacute;ndose las normas deontol&oacute;gicas, publicando, por ejemplo, el m&eacute;todo empleado, pero hemos observado una mejora considerable. S&iacute; nos parece importante, pese a que los expertos insistan en hablar de multicausa, incidir en el detonante, porque ocultarlo es tapar otro problema social grave, como puede ser el <em>bullying</em>, tambi&eacute;n convertido en ciberacoso. El riesgo m&aacute;s preocupante ahora son las redes sociales&rdquo;, a&ntilde;ade.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para los familiares de este reportaje, ese enfoque no es una cuesti&oacute;n abstracta. Juan, por su parte, habla de la importancia del respeto y la empat&iacute;a. Mientras, Laura insiste en no simplificar. Y Ana recuerda que, muchas veces, no hay palabras que consuelen, pero s&iacute; gestos que acompa&ntilde;an. Y es que informar bien, en este contexto, no solo es una responsabilidad profesional: tambi&eacute;n es una forma de cuidado colectivo.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de todo, los tres coinciden en que es posible seguir adelante. No en el sentido de olvidar, sino de aprender a convivir con la ausencia. La terapia, los grupos de apoyo y el acompa&ntilde;amiento de otras personas en situaciones similares aparecen como pilares fundamentales. &ldquo;Aprend&iacute; a convivir con ello y a seguir adelante&rdquo;, explica Juan. Ana lo resume con una idea que desmonta muchos t&oacute;picos: &ldquo;El tiempo no cura, simplemente mitiga&rdquo;. Laura, por su parte, a&ntilde;ade una mirada que mezcla dolor y resiliencia: &ldquo;Aunque la p&eacute;rdida deja una huella permanente es posible reconstruir la vida&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Quiz&aacute; ah&iacute; reside la clave: no en cerrar el duelo, sino en transformarlo. Y, sobre todo, en dejar de vivirlo en silencio. Contarlo y pedir ayuda, como le ocurri&oacute; a quien escribe estas l&iacute;neas, para sanar y saber cuidar mejor a los que nos rodean.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vivir-despues-suicidio-duelo-invisible-quedan_1_13111501.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Apr 2026 20:05:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="378018" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="378018" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vivir después del suicidio: el duelo invisible de los que se quedan]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Suicidio,Salud mental]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando elegir a quién curar implica dejar morir a otros: el drama de los médicos en Gaza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/elegir-curar-implica-morir-drama-medicos-gaza_1_12974032.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" width="3145" height="1769" alt="Cuando elegir a quién curar implica dejar morir a otros: el drama de los médicos en Gaza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Elena Gómez, médica del 061-SAMU, relata su experiencia durante un mes en la Franja de Gaza como parte de una misión humanitaria bajo el paraguas de la ONU</p><p class="subtitle">El abogado gazatí Raji Sourani, sobre la Junta de Paz de Trump: “No tenemos voz en nuestro futuro”</p></div><p class="article-text">
        Los hechos ocurren el pasado mes de noviembre, pero lo vivido en Gaza sigue teniendo repercusiones y no puede considerarse cerrado ni reducido al pasado. La experiencia de Elena G&oacute;mez, m&eacute;dica del 061-SAMU en Palma (Mallorca), da cuenta de un mes en primera l&iacute;nea sanitaria en la Franja, en un contexto extremo donde la medicina deja de ser un ejercicio cl&iacute;nico convencional para convertirse en una sucesi&oacute;n constante de decisiones urgentes, condicionadas por la escasez absoluta, la violencia sostenida, el colapso casi total del sistema de salud, pero con una entrega humana sin parang&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Es a finales de 2025 cuando la facultativa accede a uno de los escenarios m&aacute;s castigados del planeta. Su objetivo es doble: dar testimonio de lo que ocurre y, al mismo tiempo, contribuir directamente desde su labor m&eacute;dica, evitando que la sociedad normalice lo que ella y una gran mayor&iacute;a definen como genocidio. G&oacute;mez, con un largo recorrido en el mundo del voluntariado y fundadora de la ONG Kubuka, no se considera hero&iacute;na ni alguien que haya salvado vidas a destajo; lo que hace en Gaza es &ldquo;un deber moral y un privilegio&rdquo;. Estar all&iacute; en primera l&iacute;nea y aportar todo lo que est&eacute; en su mano. Eso quiere.
    </p><p class="article-text">
        Entrar en Gaza no es un viaje, ni siquiera una misi&oacute;n en el sentido convencional, sino un proceso prolongado, incierto y profundamente arbitrario. El &uacute;nico corredor humanitario existente funciona a trav&eacute;s de Jordania, donde m&eacute;dicos y personal humanitario esperan durante d&iacute;as o semanas a que Israel, a trav&eacute;s del COGAT (Coordinaci&oacute;n de Actividades Gubernamentales en los Territorios), conceda el permiso de acceso, a sabiendas de que aproximadamente la mitad de las solicitudes son rechazadas sin explicaci&oacute;n clara, lo que genera una sensaci&oacute;n de impotencia incluso antes de llegar a la Franja.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_50p_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_50p_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_75p_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_75p_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.jpg"
                    alt="Cuando la médica llega a Gaza, el proclamado alto el fuego no existe sobre el terreno."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cuando la médica llega a Gaza, el proclamado alto el fuego no existe sobre el terreno.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Incluso con el visto bueno del COGAT, la entrada en la zona no est&aacute; garantizada para Elena. El acceso solo se permite los martes y los jueves, de modo que, si el permiso llega un viernes, es necesario esperar algunos d&iacute;as para cumplir con el objetivo. Aun as&iacute;, en el &uacute;ltimo control (el que implica traspasar la l&iacute;nea militar), un soldado te puede impedir el paso: basta con &ldquo;caerle mal&rdquo; al soldado, portar dos m&oacute;viles o llevar m&aacute;s gasas o antibi&oacute;ticos de los que un servidor p&uacute;blico considere necesarios y &ldquo;ya est&aacute;&rdquo;, critica la m&eacute;dica. Y es que aunque el permiso est&eacute; concedido, pueden devolverte, por lo que quienes son rechazados deben regresar a su pa&iacute;s de origen, convirtiendo la log&iacute;stica en un desaf&iacute;o constante y lleno de incertidumbre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el último control, un soldado te puede impedir el paso: basta con &#039;caerle mal&#039; al soldado, portar dos móviles o llevar más gasas o antibióticos de los que un servidor público considere necesarios y &#039;ya está&#039;, critica la médica</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Algunos facultativos, escudados en organizaciones de calado (como grandes ONGs con mayores recursos econ&oacute;micos), intentan denunciar el hecho ante organismos internacionales, pero en la mayor&iacute;a de los casos esas denuncias no llegan a ninguna parte. Desde Jordania, la sensaci&oacute;n es la de luchar contra algo que, demasiadas veces, resulta in&uacute;til. Esta barrera administrativa marca desde el inicio la precariedad y la dificultad de cualquier labor humanitaria en la zona.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una misi&oacute;n bajo el paraguas de la ONU</strong></h2><p class="article-text">
        La entrada de Elena, como ocurre con el resto, se realiza como misi&oacute;n m&eacute;dica humanitaria (Medical Relief Mission), bajo el paraguas de la Organizaci&oacute;n Mundial de la Salud (OMS) -organismo dependiente de Naciones Unidas (ONU)- y coordinada con el ej&eacute;rcito israel&iacute; (IDF) y el propio COGAT. Tras muchos meses ofreci&eacute;ndose para entrar como voluntaria en la zona en guerra, una ONG peque&ntilde;a (se evita el nombre por posibles represalias) con base en Estados Unidos le env&iacute;a un mensaje y la &lsquo;ficha&rsquo;. La ONG lleva m&aacute;s de una d&eacute;cada enviando m&eacute;dicos desde Occidente a Pakist&aacute;n y actualmente tambi&eacute;n desarrolla misiones en Sud&aacute;n. Esta coordinaci&oacute;n con m&uacute;ltiples organismos marca desde el primer momento la complejidad de la misi&oacute;n: cada movimiento, cada acceso y cada asignaci&oacute;n de personal est&aacute; estrictamente controlado.
    </p><p class="article-text">
        Un d&iacute;a antes de entrar en la Franja se comunica el destino final de cada profesional. La OMS distribuye a los m&eacute;dicos seg&uacute;n las necesidades detectadas y la especialidad de cada uno, asegurando que los recursos humanos se ajusten a la urgencia de la situaci&oacute;n. El d&iacute;a se&ntilde;alado, el acceso se realiza en convoy, con equipos organizados por &aacute;reas m&eacute;dicas que se incorporan directamente a sus respectivos servicios, lo que marca el inicio de lo que ser&aacute; una experiencia intensa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A la falta de medios se suma otro problema: muchos de los médicos más veteranos, adjuntos y responsables han sido asesinados o están en prisión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A la falta de medios se suma otro problema: muchos de los médicos más veteranos, adjuntos y responsables han sido asesinados o están en prisión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un alto el fuego que no existe</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando Elena llega a Gaza, el proclamado alto el fuego no existe sobre el terreno. Durante todo ese mes, las explosiones y los ataques contin&uacute;an formando parte del paisaje sonoro cotidiano, a pesar de que el relato oficial y el que se hace creer sea otro. As&iacute; lo cuenta ahora a elDiario.es la m&eacute;dico radicada en Balears, quien detalla la crueldad vivida y las profundas heridas tanto f&iacute;sicas como ps&iacute;quicas que la violencia activa deja desde la oficialidad aunque se presente bajo una narrativa totalmente distinta.
    </p><p class="article-text">
        Acaso no son ya las altas cifras de los momentos m&aacute;s intensos de la guerra, cuando los heridos llegaban en avalanchas imposibles de gestionar, pero s&iacute; se vive un goteo constante e ininterrumpido. Esa sensaci&oacute;n de urgencia permanente, aunque a menor escala que en plena guerra, mantiene a los equipos m&eacute;dicos en un estado de tensi&oacute;n continua, donde cada decisi&oacute;n puede significar la vida o la muerte de alguien.
    </p><p class="article-text">
        En Gaza solo hay tres grandes hospitales funcionando y ninguno lo hace a pleno rendimiento. Uno cuenta con quir&oacute;fano; otro, &ldquo;ni siquiera eso&rdquo;, detalla la doctora. La escasez de medios no es puntual, sino estructural, y afecta a cada aspecto de la atenci&oacute;n sanitaria. El hospital que le es asignado es Al Shifa, en el norte de la Franja, uno de los centros m&aacute;s importantes de toda Palestina y tambi&eacute;n uno de los m&aacute;s castigados por la barbarie. Ha sido invadido en dos ocasiones, la &uacute;ltima en marzo de 2025, dejando tras de s&iacute; una huella profunda en su capacidad operativa y en su personal. 
    </p><p class="article-text">
        Al incorporarse al servicio de urgencias, la indicaci&oacute;n que recibe Elena es directa: &ldquo;Aporta como quieras&rdquo;. No hay tiempo para pensar ni planificar estrategias. La gente muere cada pocos segundos o llega en estado cr&iacute;tico por momentos. Con el supuesto alto al fuego, el n&uacute;mero de v&iacute;ctimas que llegan a Al Shifa a diario es una media de unas veinticinco, con cuarenta afectados unos d&iacute;as y diez, otros. No obstante, proyecta su mente a los peores momentos de un pasado reciente que ella no ha vivido, pero otros de sus compa&ntilde;eros, s&iacute;. Y es que con unas quinientas v&iacute;ctimas al d&iacute;a, &ldquo;no te da tiempo a pensar c&oacute;mo ser &uacute;til&rdquo;, piensa en alto G&oacute;mez sobre los m&aacute;s sangrientos momentos vividos en conflicto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hay tiempo para pensar ni planificar estrategias. La gente muere cada pocos segundos o llega en estado crítico por momentos</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Urgencias sin medios y sanitarios como objetivo</strong></h2><p class="article-text">
        Hay m&eacute;dicos. S&iacute;. Pero falta casi todo lo dem&aacute;s. No hay antibi&oacute;ticos suficientes. Ni v&iacute;as, ni sangre, ni respiradores, ni ox&iacute;geno. Tampoco medidores de saturaci&oacute;n de ox&iacute;geno ni de frecuencia card&iacute;aca. A la vez, llegan cinco personas gravemente heridas y, ante la falta absoluta de recursos, solo se puede intentar salvar a una. Elegir a qui&eacute;n tratar significa, en la pr&aacute;ctica, decidir a qui&eacute;n dejar morir. Es una carga constante que marca cada jornada. Lo cuenta a este medio quien lo vive en un hospital que ha contado con el altruismo de World Central Kitchen.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En ese sentido, el problema del abastecimiento de sangre es especialmente grave. No llega para cubrir las necesidades m&iacute;nimas. Algunas personas han donado sangre hasta en tres ocasiones, pero incluso as&iacute; no es suficiente. La sensaci&oacute;n de impotencia se comparte entre todos los sanitarios, reforzando la tensi&oacute;n de un trabajo donde el l&iacute;mite no est&aacute; definido por la competencia m&eacute;dica, sino por la carencia de recursos b&aacute;sicos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Elena Gómez muestra un tatreez palestino, bordado usado para decorar vestidos y que en este caso simboliza cada una de las zonas de la Franja de Gaza"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Elena Gómez muestra un tatreez palestino, bordado usado para decorar vestidos y que en este caso simboliza cada una de las zonas de la Franja de Gaza                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A la falta de medios se suma otro problema: muchos de los m&eacute;dicos m&aacute;s veteranos, adjuntos y responsables han sido asesinados o est&aacute;n en prisi&oacute;n. Esto obliga a que m&eacute;dicos residentes asuman responsabilidades para las que no siempre cuentan con supervisi&oacute;n suficiente. Hace tiempo ya que los sanitarios se han convertido en objetivo, no solo por los bombardeos, sino porque eliminar a quienes pueden salvar vidas forma parte de la estrategia del conflicto. Las consecuencias van m&aacute;s all&aacute; de las heridas de guerra: pacientes con patolog&iacute;as cr&oacute;nicas, ictus o infartos no pueden ser atendidos y, en muchos casos, mueren sin tratamiento.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muchos de los médicos más veteranos, adjuntos y responsables han sido asesinados o están en prisión. Esto obliga a que médicos residentes asuman responsabilidades para las que no siempre cuentan con supervisión suficiente</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En ese contexto extremo surge una iniciativa inesperada. Muchos m&eacute;dicos saben responder a las urgencias propias de la guerra, pero carecen de formaci&oacute;n en soporte vital avanzado. Y es ah&iacute; cuando Elena se ofrece a formarles, aun sin ser instructora ni haberse visto nunca antes en una tesitura similar. E imparte varias formaciones semanales, centradas sobre todo en paradas cardiorrespiratorias y manejo de emergencias. El resto del tiempo trabaja a destajo en urgencias. El resultado: cerca de doscientos residentes reciben esa formaci&oacute;n, que se extiende tambi&eacute;n a hospitales del sur de la Franja, integrando aprendizaje y acci&oacute;n en un mismo flujo continuo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Vivir dentro del hospital y entereza local</strong></h2><p class="article-text">
        Los m&eacute;dicos en acci&oacute;n humanitaria no pueden (o deben) salir de los hospitales al estar completamente monitorizados por las fuerzas israel&iacute;es. Su presencia all&iacute; los convierte en lugares relativamente m&aacute;s seguros. Cuando no est&aacute;n, los centros m&eacute;dicos se traducen en objetivo al no contar con &lsquo;observadores&rsquo; internacionales. Es por ello que los sanitarios locales insisten: &ldquo;Cuando est&aacute;is aqu&iacute;, estamos m&aacute;s seguros&rdquo;. De esta forma, dormir fuera no es opci&oacute;n y permanecer las 24 horas en el hospital es, al mismo tiempo, una forma de protecci&oacute;n y una forma de encierro.
    </p><p class="article-text">
        En medio de tanta devastaci&oacute;n, lo que le impresiona a Elena G&oacute;mez es la actitud de la poblaci&oacute;n local. Una bondad extrema, una religiosidad profunda que funciona como refugio y la repetici&oacute;n constante del <em>alhamdulillah</em> como aceptaci&oacute;n a la voluntad de Allah. Que se haga su voluntad. Un &lsquo;abrazo&rsquo; acaso entendido como una disociaci&oacute;n, una manera de proteger la mente despu&eacute;s de haber sufrido mucho dolor durante mucho tiempo, como ocurre con quien es capaz de estar junto a un familiar mientras le est&aacute;n amputando una pierna y sabe separar hecho de emoci&oacute;n.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9zk0q0" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Durante una guardia, un enfermero le cuenta a la profesional sanitaria su historia y la de otra compa&ntilde;era. Ha pasado casi dos a&ntilde;os en prisi&oacute;n por simplemente hacer su trabajo (ayudar a personas que se estaban muriendo). Tras ser detenido por militares israel&iacute;es, el sanitario est&aacute; 140 d&iacute;as con los ojos vendados, sin poder ir al ba&ntilde;o y, por tanto, haci&eacute;ndose todas sus necesidades encima, denuncia. Cuando sale del encierro, conoce que su mujer y sus hijos han vivido en la calle, una realidad a la que ahora &eacute;l se ve abocado. Su hogar, un refugio improvisado hecho de telas, sin techo, y alejado de una simple tienda de campa&ntilde;a que no puede costear al valer el triple que la cantidad que recibe como salario (la tienda cuesta trescientos d&oacute;lares, mientras que su salario es de cien).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No le da la vida para m&aacute;s&rdquo;, resume Elena sobre el enfermero y su entorno m&aacute;s cercano, sobre una familia que ha arrastrado deudas (al haber pedido dinero prestado para subsistir), contra&iacute;das durante los dos a&ntilde;os en los que &eacute;l permanece en prisi&oacute;n y, por ende, sin generar ingresos. &ldquo;He estado dos a&ntilde;os sin poder ver la luz ni el cielo y ahora, al menos, puedo verlos permanentemente&rdquo;, le confiesa el enfermero a la doctora. &Eacute;l ha sufrido una p&eacute;rdida considerable de peso, tiene varias costillas rotas, huesos de la cara fracturados por las palizas y le han roto las piernas, maltrato que le lleva a estar varios meses sin recibir asistencia m&eacute;dica. Nunca ha pedido nada. Solo que no se olviden de &eacute;l ni de los suyos. Que no los dejen solos.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un enfermero estuvo casi dos años en prisión por hacer su trabajo. Estuvo 140 días con los ojos vendados, sin poder ir al baño. Tiene las costillas rotas, ha sufrido una pérdida considerable de peso y le han roto las piernas</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una tierra borrada</strong></h2><p class="article-text">
        El pasado 1 de enero, el Gobierno de Israel anunci&oacute; que 37 organizaciones sin &aacute;nimo de lucro que no se hab&iacute;an registrado antes de final de a&ntilde;o deb&iacute;an cerrar sus operaciones en Gaza y en la Cisjordania ocupada en un plazo de sesenta d&iacute;as, es decir, antes del 1 de marzo (ahora actualizado a fecha de 28 de febrero), seg&uacute;n la legislaci&oacute;n vigente. Entre las organizaciones afectadas, adem&aacute;s de M&eacute;dicos Sin Fronteras (MSF), se encuentran el Consejo Noruego para los Refugiados, World Vision International, CARE y Oxfam, entre otras. 
    </p><p class="article-text">
        Israel llega, as&iacute;, a prohibir por completo la entrada de ayuda humanitaria cuando Gaza ya es un lugar donde no quedan &ldquo;ni escombros y es una pizarra en blanco&rdquo;, a&ntilde;ade G&oacute;mez. La Franja, que ocupa 360 kil&oacute;metros cuadrados -45 kil&oacute;metros de largo y apenas 10 de ancho- es el sin&oacute;nimo de un campo de refugiados gigantesco que, pese a todo, coge un respiro en peque&ntilde;os focos, como en Deir al-Balah, zona menos devastada por la barbarie.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tejido con el diseño de Gaza ciudad. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tejido con el diseño de Gaza ciudad.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La infancia como objetivo</strong></h2><p class="article-text">
        En toda su extensi&oacute;n, la violencia contra la poblaci&oacute;n infantil ha sido sistem&aacute;tica en esta masacre, como recoge <em>Un crit pels infants de Gaza, </em>libro que incluye colaboraciones de periodistas, fot&oacute;grafos, ilustradores, poetas, expertos y habitantes de Gaza para hablar sobre unos &ldquo;peque&ntilde;os que son y han sido v&iacute;ctimas directas, queridas (buscadas) y en ning&uacute;n caso accidentales de Israel&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Lo se&ntilde;ala Raji Sourani, el abogado palestino referente en la defensa de derechos humanos y miembro del equipo sudafricano que lleva al Gobierno de Netanyahu ante los tribunales internacionales. Por su parte, el doctor Ahmad Al-Farra habla ya desde el principio de un nuevo acr&oacute;nimo <em>WCNSF </em>(<em>Wounded Child, No Surviving Family</em>), que hace referencia a esos ni&ntilde;os heridos sin ning&uacute;n familiar superviviente. J&oacute;venes que durante tres a&ntilde;os consecutivos no han podido comenzar el curso con normalidad (nueve de cada diez centros educativos han sido da&ntilde;ados o destruidos).
    </p><h2 class="article-text"><strong>Seguir diciendo &ldquo;sigo vivo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;o y medio, el artista gazat&iacute; Maisara Baroud ha publicado a diario una ilustraci&oacute;n desde Gaza bajo el proyecto<em> I&rsquo;m still alive</em>. Un gesto creativo, pol&iacute;tico y profundamente humano para documentar el genocidio y, al mismo tiempo, hacer llegar a los suyos un mensaje simple: hab&iacute;a sobrevivido una noche m&aacute;s. No como una cuesti&oacute;n de protagonismo ni de heroicidad, sino como acto supervivencia, la misma a la que se ha aferrado una sociedad que ha visto c&oacute;mo desde octubre de 2023 los nacimientos han ca&iacute;do dr&aacute;sticamente y donde dar a luz y cuidar de los hijos se ha convertido en un acto de resistencia.
    </p><p class="article-text">
        Con su testimonio, la m&eacute;dica de urgencias Elena G&oacute;mez deja constancia de una realidad vivida en primera l&iacute;nea sanitaria, donde la medicina se ha ejercido y se ejerce sin medios, pero bajo vigilancia constante y con una humanidad que persiste incluso cuando (casi) todo lo dem&aacute;s ha sido arrasado y donde lo &uacute;nico que se pide, una y otra vez, es no ser olvidados.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/elegir-curar-implica-morir-drama-medicos-gaza_1_12974032.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 05:31:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" length="3642988" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3642988" width="3145" height="1769"/>
      <media:title><![CDATA[Cuando elegir a quién curar implica dejar morir a otros: el drama de los médicos en Gaza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" width="3145" height="1769"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Gaza,Franja de Gaza,Médicos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan triar qui curar implica deixar morir els altres: el drama dels metges a Gaza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-triar-qui-curar-implica-deixar-morir-els-altres-drama-dels-metges-gaza_1_12976884.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" width="3145" height="1769" alt="Quan triar qui curar implica deixar morir els altres: el drama dels metges a Gaza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Elena Gómez, metgessa del 061-SAMU, relata la seva experiència durant un mes a la Franja de Gaza com a part d’una missió humanitària sota el paraigua de l’ONU</p><p class="subtitle">L'advocat gazià Raji Sourani, sobre el Pla de Pau de Trump: “No tenim veu en el nostre futur”</p></div><p class="article-text">
        Els fets tenen lloc el novembre passat, per&ograve; all&ograve; viscut a Gaza continua tenint repercussions i no es pot considerar tancat ni redu&iuml;t al passat. L&rsquo;experi&egrave;ncia d&rsquo;Elena G&oacute;mez, metgessa del 061-SAMU a Palma (Mallorca), dona compte d&rsquo;un mes en primera l&iacute;nia sanit&agrave;ria a la Franja, en un context extrem on la medicina deixa de ser un exercici cl&iacute;nic convencional per convertir-se en una successi&oacute; constant de decisions urgents, condicionades per l&rsquo;escassetat absoluta, la viol&egrave;ncia sostinguda, el col&middot;lapse gaireb&eacute; total del sistema de salut, per&ograve; amb una entrega humana sense parang&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s a finals del 2025 quan la facultativa accedeix a un dels escenaris m&eacute;s castigats del planeta. El seu objectiu &eacute;s doble: donar testimoni del que hi passa i, alhora, contribuir directament des de la seva tasca m&egrave;dica, evitant que la societat normalitzi all&ograve; que ella i una gran majoria defineixen com a genocidi. G&oacute;mez, amb un llarg recorregut en el m&oacute;n del voluntariat i fundadora de l&rsquo;ONG Kubuka, no es considera hero&iuml;na ni alg&uacute; que hagi salvat vides a cabassos; el que fa a Gaza &eacute;s &ldquo;un deure moral i un privilegi&rdquo;. Ser-hi en primera l&iacute;nia i aportar tot el que estigui a les seves mans. Aix&ograve; &eacute;s el que vol.
    </p><p class="article-text">
        Entrar a Gaza no &eacute;s un viatge, ni tan sols una missi&oacute; en el sentit convencional, sin&oacute; un proc&eacute;s prolongat, incert i profundament arbitrari. L&rsquo;&uacute;nic corredor humanitari existent funciona a trav&eacute;s de Jord&agrave;nia, on metges i personal humanitari esperen durant dies o setmanes que Israel, a trav&eacute;s del COGAT (Coordinaci&oacute; d&rsquo;Activitats Governamentals als Territoris), concedeixi el perm&iacute;s d&rsquo;acc&eacute;s, sabent que aproximadament la meitat de les sol&middot;licituds s&oacute;n rebutjades sense una explicaci&oacute; clara, cosa que genera una sensaci&oacute; d&rsquo;impot&egrave;ncia fins i tot abans d&rsquo;arribar a la Franja.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_50p_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_50p_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_75p_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_75p_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.jpg"
                    alt="Quan la metgessa arriba a Gaza, el proclamat alto el foc no existeix sobre el terreny."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Quan la metgessa arriba a Gaza, el proclamat alto el foc no existeix sobre el terreny.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fins i tot amb el vistiplau del COGAT, l&rsquo;entrada a la zona no est&agrave; garantida per a l&rsquo;Elena. L&rsquo;acc&eacute;s nom&eacute;s es permet els dimarts i els dijous, de manera que si el perm&iacute;s arriba un divendres cal esperar alguns dies per complir l&rsquo;objectiu. Tot i aix&iacute;, en l&rsquo;&uacute;ltim control (el que implica traspassar la l&iacute;nia militar), un soldat et pot impedir el pas: n&rsquo;hi ha prou amb &ldquo;caure-li malament&rdquo; al soldat, portar dos m&ograve;bils o dur m&eacute;s gases o antibi&ograve;tics dels que un servidor p&uacute;blic consideri necessaris i &ldquo;ja est&agrave;&rdquo;, critica la metgessa. I &eacute;s que, encara que el perm&iacute;s estigui concedit, et poden fer tornar enrere, de manera que els qui s&oacute;n rebutjats han de tornar al seu pa&iacute;s d&rsquo;origen, convertint la log&iacute;stica en un repte constant i ple d&rsquo;incertesa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A l&#039;últim control, un soldat et pot impedir el pas: n&#039;hi ha prou amb caure-li malament al soldat, portar dos mòbils o portar més gases o antibiòtics dels que un servidor públic consideri necessaris i ja està, critica la metgessa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Alguns facultatius, emparats per organitzacions de pes (com grans ONG amb m&eacute;s recursos econ&ograve;mics), intenten denunciar els fets davant organismes internacionals, per&ograve; en la majoria dels casos aquestes den&uacute;ncies no arriben enlloc. Des de Jord&agrave;nia, la sensaci&oacute; &eacute;s la de lluitar contra alguna cosa que, massa sovint, resulta in&uacute;til. Aquesta barrera administrativa marca des de l&rsquo;inici la precarietat i la dificultat de qualsevol tasca humanit&agrave;ria a la zona..
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una missi&oacute; sota el paraigua de l&rsquo;ONU</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;entrada de l&rsquo;Elena, com passa amb la resta, es fa com a missi&oacute; m&egrave;dica humanit&agrave;ria (Medical Relief Mission), sota el paraigua de l&rsquo;Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut (OMS) &mdash;organisme dependent de les Nacions Unides (ONU)&mdash; i coordinada amb l&rsquo;ex&egrave;rcit israeli&agrave; (IDF) i el mateix COGAT. Despr&eacute;s de molts mesos oferint-se per entrar com a volunt&agrave;ria a la zona en guerra, una ONG petita (se n&rsquo;evita el nom per possibles repres&agrave;lies) amb base als Estats Units li envia un missatge i la &ldquo;fitxa&rdquo;. L&rsquo;ONG fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada que envia metges des d&rsquo;Occident al Pakistan i actualment tamb&eacute; desenvolupa missions al Sudan. Aquesta coordinaci&oacute; amb m&uacute;ltiples organismes marca des del primer moment la complexitat de la missi&oacute;: cada moviment, cada acc&eacute;s i cada assignaci&oacute; de personal est&agrave; estrictament controlada.
    </p><p class="article-text">
        Un dia abans d&rsquo;entrar a la Franja es comunica la destinaci&oacute; final de cada professional. L&rsquo;OMS distribueix els metges segons les necessitats detectades i l&rsquo;especialitat de cadascun, assegurant que els recursos humans s&rsquo;ajustin a la urg&egrave;ncia de la situaci&oacute;. El dia assenyalat, l&rsquo;acc&eacute;s es fa en comboi, amb equips organitzats per &agrave;rees m&egrave;diques que s&rsquo;incorporen directament als seus respectius serveis, cosa que marca l&rsquo;inici del que ser&agrave; una experi&egrave;ncia intensa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A la manca de mitjans es suma un altre problema: molts dels metges més veterans, adjunts i responsables han estat assassinats o estan a la presó."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A la manca de mitjans es suma un altre problema: molts dels metges més veterans, adjunts i responsables han estat assassinats o estan a la presó.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un alto el foc que no existeix i hospitals a mig gas</strong></h2><p class="article-text">
        Quan l&rsquo;Elena arriba a Gaza, el proclamat alto el foc no existeix sobre el terreny. Durant tot aquell mes, les explosions i els atacs continuen formant part del paisatge sonor quotidi&agrave;, malgrat que el relat oficial i el que es fa creure sigui un altre. Aix&iacute; ho explica ara a elDiario.es la metgessa establerta a les Balears, que detalla la crueltat viscuda i les profundes ferides tant f&iacute;siques com ps&iacute;quiques que la viol&egrave;ncia activa deixa des de l&rsquo;oficialitat, encara que es presenti sota una narrativa totalment diferent.
    </p><p class="article-text">
        Potser ja no s&oacute;n les xifres elevades dels moments m&eacute;s intensos de la guerra, quan els ferits arribaven en allaus impossibles de gestionar, per&ograve; s&iacute; que es viu un degoteig constant i ininterromput. Aquesta sensaci&oacute; d&rsquo;urg&egrave;ncia permanent, tot i que a una escala menor que en plena guerra mant&eacute; els equips m&egrave;dics en un estat de tensi&oacute; cont&iacute;nua, on cada decisi&oacute; pot significar la vida o la mort d&rsquo;alg&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        A Gaza nom&eacute;s hi ha tres grans hospitals en funcionament i cap no ho fa a ple rendiment. Un compta amb quir&ograve;fan; un altre, &ldquo;ni tan sols aix&ograve;&rdquo;, detalla la doctora. L&rsquo;escassetat de mitjans no &eacute;s puntual, sin&oacute; estructural, i afecta tots els aspectes de l&rsquo;atenci&oacute; sanit&agrave;ria. L&rsquo;hospital que li &eacute;s assignat &eacute;s Al Shifa, al nord de la Franja, un dels centres m&eacute;s importants de tota Palestina i tamb&eacute; un dels m&eacute;s castigats per la barb&agrave;rie. Ha estat enva&iuml;t en dues ocasions, l&rsquo;&uacute;ltima el mar&ccedil; del 2025, deixant una empremta profunda en la seva capacitat operativa i en el seu personal. En incorporar-se al servei d&rsquo;urg&egrave;ncies, la indicaci&oacute; que rep l&rsquo;Elena &eacute;s directa: &ldquo;aporta com vulguis&rdquo;. No hi ha temps per pensar ni planificar estrat&egrave;gies. La gent mor cada pocs segons o arriba en estat cr&iacute;tic de manera constant. Amb el suposat alto el foc, el nombre de v&iacute;ctimes que arriben di&agrave;riament a Al Shifa &eacute;s d&rsquo;una mitjana d&rsquo;unes vint-i-cinc, amb quaranta afectats alguns dies i deu altres. Tot i aix&ograve;, projecta la ment cap als pitjors moments d&rsquo;un passat recent que ella no ha viscut per&ograve; s&iacute; alguns dels seus companys. I &eacute;s que amb unes cinc-centes v&iacute;ctimes al dia, &ldquo;no et dona temps a pensar com puc ser &uacute;til&rdquo;, reflexiona en veu alta G&oacute;mez sobre els moments m&eacute;s sagnants viscuts en el conflicte.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hi ha temps per pensar ni planificar estratègies. La gent mor cada pocs segons o arriba en estat crític per moments</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Urg&egrave;ncies sense mitjans i sanitaris com a objectiu</strong></h2><p class="article-text">
        Hi ha metges. S&iacute;. Per&ograve; falta gaireb&eacute; tot el resta. No hi ha prou antibi&ograve;tics. Ni vies, ni sang, ni respiradors, ni oxigen. Tampoc mesuradors de saturaci&oacute; d&rsquo;oxigen ni de freq&uuml;&egrave;ncia card&iacute;aca. Alhora, arriben cinc persones greument ferides i, davant la manca absoluta de recursos, nom&eacute;s se&rsquo;n pot intentar salvar una. Escollir a qui tractar significa, en la pr&agrave;ctica, decidir a qui deixar morir. &Eacute;s una c&agrave;rrega constant que marca cada jornada. Ho explica a aquest mitj&agrave; qui ho viu en un hospital que ha comptat amb l&rsquo;altruisme de World Central Kitchen.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el problema del subministrament de sang &eacute;s especialment greu. No n&rsquo;arriba prou per cobrir les necessitats m&iacute;nimes. Algunes persones han donat sang fins a tres vegades, per&ograve; fins i tot aix&iacute; no &eacute;s suficient. La sensaci&oacute; d&rsquo;impot&egrave;ncia &eacute;s compartida entre tots els sanitaris, refor&ccedil;ant la tensi&oacute; d&rsquo;una feina on el l&iacute;mit no el marca la compet&egrave;ncia m&egrave;dica, sin&oacute; la manca de recursos b&agrave;sics.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Elena Gómez mostra un tatreez palestí, brodat usat per decorar vestits i que en aquest cas simbolitza cadascuna de les zones de la Franja de Gaza."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Elena Gómez mostra un tatreez palestí, brodat usat per decorar vestits i que en aquest cas simbolitza cadascuna de les zones de la Franja de Gaza.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A la manca de mitjans s&rsquo;hi afegeix un altre problema: molts dels metges m&eacute;s veterans, adjunts i responsables han estat assassinats o s&oacute;n a la pres&oacute;. Aix&ograve; obliga que metges residents assumeixin responsabilitats per a les quals no sempre disposen de prou supervisi&oacute;. Fa temps que els sanitaris s&rsquo;han convertit en objectiu, no nom&eacute;s pels bombardejos, sin&oacute; perqu&egrave; eliminar aquells que poden salvar vides forma part de l&rsquo;estrat&egrave;gia del conflicte. Les conseq&uuml;&egrave;ncies van m&eacute;s enll&agrave; de les ferides de guerra: pacients amb patologies cr&ograve;niques, ictus o infarts no poden ser atesos i, en molts casos, moren sense tractament.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Molts dels metges més veterans, adjunts i responsables han estat assassinats o estan a la presó. Això obliga que metges residents assumeixin responsabilitats per a les quals no sempre compten amb prou supervisió</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquest context extrem sorgeix una iniciativa inesperada. Molts metges saben respondre a les urg&egrave;ncies pr&ograve;pies de la guerra, per&ograve; manquen de formaci&oacute; en suport vital avan&ccedil;at. I &eacute;s aqu&iacute; quan l&rsquo;Elena s&rsquo;ofereix a formar-los, tot i no ser instructora ni haver-se vist mai abans en una situaci&oacute; similar. I imparteix diverses formacions setmanals, centrades sobretot en aturades cardiorespirat&ograve;ries i maneig d&rsquo;emerg&egrave;ncies. La resta del temps treballa sense descans a urg&egrave;ncies. El resultat: prop de dos-cents residents reben aquesta formaci&oacute;, que s&rsquo;est&eacute;n tamb&eacute; a hospitals del sud de la Franja, integrant aprenentatge i acci&oacute; en un mateix flux continu.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Viure dins l&rsquo;hospital i enteresa local</strong></h2><p class="article-text">
        Els metges en acci&oacute; humanit&agrave;ria no poden (o no han de) sortir dels hospitals en estar completament monitoritzats per les forces israelianes. La seva pres&egrave;ncia els converteix en llocs relativament m&eacute;s segurs. Quan no hi s&oacute;n, els centres m&egrave;dics esdevenen objectiu en no comptar amb 'observadors' internacionals. Per aix&ograve;, els sanitaris locals insisteixen: &ldquo;Quan sou aqu&iacute;, estem m&eacute;s segurs&rdquo;. D&rsquo;aquesta manera, dormir fora no &eacute;s una opci&oacute; i romandre les 24 hores a l&rsquo;hospital &eacute;s, alhora, una forma de protecci&oacute; i una forma d&rsquo;empresonament.
    </p><p class="article-text">
        Enmig de tanta devastaci&oacute;, all&ograve; que impressiona l&rsquo;Elena G&oacute;mez &eacute;s l&rsquo;actitud de la poblaci&oacute; local. Una bondat extrema, una religiositat profunda que funciona com a refugi i la repetici&oacute; constant de&nbsp;<em>l&rsquo;alhamdulillah</em>&nbsp;com a acceptaci&oacute; de la voluntat d&rsquo;Al&middot;l&agrave;. Que es faci la seva voluntat. Una &ldquo;abra&ccedil;ada&rdquo; potser entesa com una dissociaci&oacute;, una manera de protegir la ment despr&eacute;s d&rsquo;haver patit molt de dolor durant molt de temps, com passa amb qui &eacute;s capa&ccedil; d&rsquo;estar al costat d&rsquo;un familiar mentre li estan amputant una cama i sap separar el fet de l&rsquo;emoci&oacute;.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9zk0q0" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Durant una gu&agrave;rdia, un infermer explica a la professional sanit&agrave;ria la seva hist&ograve;ria i la d&rsquo;una altra companya. Ha passat gaireb&eacute; dos anys a la pres&oacute; simplement per fer la seva feina (ajudar persones que s&rsquo;estaven morint). Despr&eacute;s de ser detingut per militars israelians, el sanitari passa 140 dies amb els ulls embenats, sense poder anar al lavabo i, per tant, fent-se totes les seves necessitats a sobre. Quan surt del confinament, s&rsquo;assabenta que la seva dona i els seus fills han viscut al carrer, una realitat a la qual ara ell mateix es veu abocat. La seva llar &eacute;s un refugi improvisat fet de teles, sense sostre, i lluny d&rsquo;una simple tenda de campanya que no es pot permetre, ja que costa el triple del que rep com a salari (la tenda costa tres-cents d&ograve;lars, mentre que el seu salari &eacute;s de cent).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No li dona la vida per a m&eacute;s&rdquo;, resumeix l&rsquo;Elena sobre l&rsquo;infermer i el seu entorn m&eacute;s proper, sobre una fam&iacute;lia que ha arrossegat deutes (en haver demanat diners prestats per subsistir) contrets durant els dos anys en qu&egrave; ell ha estat a la pres&oacute; i, per tant, sense generar ingressos. Tot i aix&iacute;, &ldquo;he estat dos anys sense poder veure la llum ni el cel i ara, almenys, els puc veure permanentment&rdquo;, li confessa l&rsquo;infermer a la doctora. Ha perdut pes, t&eacute; diverses costelles trencades, ossos de la cara fracturats per les pallisses i li han trencat les cames, maltractaments que l&rsquo;han portat a estar diversos mesos sense rebre assist&egrave;ncia m&egrave;dica. Mai no ha demanat res. Nom&eacute;s que no s&rsquo;oblidin d&rsquo;ell ni dels seus. Que no els deixin sols.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">- &quot;Un infermer va estar gairebé dos anys a la presó per fer la seva feina. Va estar 140 dies amb els ulls embenats, sense poder anar al bany. Té les costelles trencades, ha perdut pes i li han trencat les cames</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Una terra esborrada</strong>
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;1 de gener passat, el Govern d&rsquo;Israel anuncia que 37 organitzacions sense &agrave;nim de lucre que no s&rsquo;havien registrat abans de final d&rsquo;any han de tancar les seves operacions a Gaza i a la Cisjord&agrave;nia ocupada en un termini de seixanta dies, &eacute;s a dir, abans de l&rsquo;1 de mar&ccedil; (ara actualitzat a data de 28 de febrer), segons la legislaci&oacute; vigent. Entre les organitzacions afectades, a m&eacute;s de Metges Sense Fronteres (MSF), hi ha el Consell Noruec per als Refugiats, World Vision International, CARE i Oxfam, entre d&rsquo;altres. 
    </p><p class="article-text">
        Israel arriba aix&iacute; a prohibir completament l&rsquo;entrada d&rsquo;ajuda humanit&agrave;ria quan Gaza ja &eacute;s un lloc on no queden &ldquo;ni runes i &eacute;s una pissarra en blanc&rdquo;, afegeix G&oacute;mez. La Franja, que ocupa 360 quil&ograve;metres quadrats &mdash;45 quil&ograve;metres de llarg i tot just 10 d&rsquo;ample&mdash;, &eacute;s el sin&ograve;nim d&rsquo;un camp de refugiats gegant&iacute; que, malgrat tot, pren un respir en petits focus, com a Deir al-Balah, una zona menys devastada per la barb&agrave;rie.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Teixit amb el disseny de Gaza ciutat."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Teixit amb el disseny de Gaza ciutat.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La inf&agrave;ncia com a objectiu</strong></h2><p class="article-text">
        En tota la seva extensi&oacute;, la viol&egrave;ncia contra la poblaci&oacute; infantil ha estat sistem&agrave;tica en aquesta massacre, com recull&nbsp;<em>Un crit pels infants de Gaza</em>, llibre que inclou col&middot;laboracions de periodistes, fot&ograve;grafs, il&middot;lustradors, poetes, experts i habitants de Gaza per parlar d&rsquo;uns &ldquo;petits que s&oacute;n i han estat v&iacute;ctimes directes, estimades (cercades) i en cap cas accidentals d&rsquo;Israel&rdquo;. Ho assenyala Raji Sourani, l&rsquo;advocat palest&iacute; referent en la defensa dels drets humans i membre de l&rsquo;equip sud-afric&agrave; que porta el Govern de Netanyahu davant els tribunals internacionals. Per la seva banda, el doctor Ahmad Al-Farra parla ja des del principi d&rsquo;un nou acr&ograve;nim WCNSF (Wounded Child, No Surviving Family), que fa refer&egrave;ncia a aquells infants ferits sense cap familiar supervivent. Joves que durant tres anys consecutius no han pogut comen&ccedil;ar el curs amb normalitat (nou de cada deu centres educatius han estat danyats o destru&iuml;ts).
    </p><h2 class="article-text"><strong>Continuar dient &ldquo;s&oacute;c viu&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Durant un any i mig, l&rsquo;artista gazat&iacute; Maisara Baroud ha publicat di&agrave;riament una il&middot;lustraci&oacute; des de Gaza sota el projecte<em>&nbsp;I&rsquo;m still alive</em>. Un gest creatiu, pol&iacute;tic i profundament hum&agrave; per documentar el genocidi i, alhora, fer arribar als seus un missatge simple: havia sobreviscut una nit m&eacute;s. No com una q&uuml;esti&oacute; de protagonisme ni d&rsquo;hero&iuml;citat, sin&oacute; com un acte de superviv&egrave;ncia, la mateixa a la qual s&rsquo;ha aferrat una societat que ha vist com des de l&rsquo;octubre del 2023 els naixements han caigut dr&agrave;sticament i on donar a llum i tenir cura dels fills s&rsquo;ha convertit en un acte de resist&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Amb el seu testimoni, la metgessa d&rsquo;urg&egrave;ncies Elena G&oacute;mez deixa const&agrave;ncia d&rsquo;una realitat viscuda en primera l&iacute;nia sanit&agrave;ria, on la medicina s&rsquo;ha exercit i s&rsquo;exerceix sense mitjans, per&ograve; sota vigil&agrave;ncia constant i amb una humanitat que persisteix fins i tot quan (gaireb&eacute;) tot ha estat arrasat, i on l&rsquo;&uacute;nic que es demana, una vegada i una altra, &eacute;s no ser oblidats.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-triar-qui-curar-implica-deixar-morir-els-altres-drama-dels-metges-gaza_1_12976884.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 05:30:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" length="3642988" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3642988" width="3145" height="1769"/>
      <media:title><![CDATA[Quan triar qui curar implica deixar morir els altres: el drama dels metges a Gaza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" width="3145" height="1769"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Gaza,Franja de Gaza,Médicos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’inspector de Policia acusat de col·laborar amb el narcotràfic reclama des de la presó noves declaracions]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-inspector-policia-acusat-col-laborar-amb-narcotrafic-reclama-des-preso-noves-declaracions_1_12904920.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" width="1200" height="675" alt="L’inspector de Policia acusat de col·laborar amb el narcotràfic reclama des de la presó noves declaracions"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Faustino Nogales, excap del Grup II d’Estupefaents de la Policia Nacional a les Balears, demana citar comandaments de Duanes i del Servei Fiscal i de Fronteres de la Guàrdia Civil</p><p class="subtitle">Talps a la Policia, balises als agents i compra de periodistes: així operava la banda més gran de narcos de Mallorca</p></div><p class="article-text">
        &nbsp;La investigaci&oacute; que va permetre desarticular una de les xarxes de narcotr&agrave;fic m&eacute;s grans que han operat a Mallorca, presumptament liderada per Stefan Milojevic, suma ara un nou moviment des de l&rsquo;interior mateix de la causa. Faustino Nogales, exresponsable del Grup d&rsquo;Estupefaents de la Policia Nacional a les Balears i en pres&oacute; provisional per la seva presumpta col&middot;laboraci&oacute; amb la trama, ha sol&middot;licitat al jutjat que instrueix el procediment la compareixen&ccedil;a de diversos caps de Duanes i d&rsquo;un comandament del Servei Fiscal i de Fronteres de la Gu&agrave;rdia Civil.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;escrit, presentat pel seu advocat davant el Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 7 de Palma i al qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es, sost&eacute; que Nogales mantenia amb aquests responsables una relaci&oacute; professional directa en diferents operatius conjunts contra el narcotr&agrave;fic. La defensa considera que les seves declaracions s&oacute;n rellevants per contextualitzar actuacions policials que ara estan sent examinades per la Just&iacute;cia.
    </p><p class="article-text">
        Nogales est&agrave; investigat per suborn, revelaci&oacute; de secrets i omissi&oacute; del deure de perseguir delictes, il&middot;l&iacute;cits pels quals el jutge va acordar el seu ingr&eacute;s a la pres&oacute; el passat mes d&rsquo;agost en apreciar risc de fuga i d&rsquo;interfer&egrave;ncia en la investigaci&oacute;. El seu paper &eacute;s especialment sensible per la posici&oacute; que ocupava i pel possible acc&eacute;s a informaci&oacute; operativa d&rsquo;alt nivell. Despr&eacute;s d&rsquo;haver estat investigat per Afers Interns, ara correspon a la Just&iacute;cia valorar si aquestes indagacions van ser v&agrave;lides i si no es van sobrepassar els l&iacute;mits legals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una xarxa amb m&egrave;todes d&rsquo;organitzaci&oacute; mafiosa</strong></h2><p class="article-text">
        La causa es va originar arran d&rsquo;una investigaci&oacute; de gran abast que va situar Stefan Milojevic com a presumpte l&iacute;der d&rsquo;una suposada estructura criminal amb capacitat per introduir grans quantitats de droga a l&rsquo;illa i redistribuir-les a altres punts d&rsquo;Europa i de la pen&iacute;nsula. La xarxa operava amb m&egrave;todes propis d&rsquo;organitzacions estructurades i, segons els investigadors, hauria comptat amb suports interns per esquivar controls i anticipar-se a les actuacions policials.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s en aquest context on s&rsquo;emmarquen les sospites sobre Nogales, a qui s&rsquo;atribueix haver afavorit presumptament l&rsquo;organitzaci&oacute; des de dins del sistema. La petici&oacute; de noves declaracions introdueix ara una possible ampliaci&oacute; del focus de la investigaci&oacute;, que es va saldar amb 76 detinguts i la incautaci&oacute;, entre d&rsquo;altres, de 687 quilos de coca&iuml;na i 2.500 quilos d&rsquo;haixix.
    </p><p class="article-text">
        Entre els arrestats en la macrooperaci&oacute; d&rsquo;aquest estiu de la Policia Nacional i la Gu&agrave;rdia Civil tamb&eacute; hi figura l&rsquo;advocat Ignacio Gonzalo M&aacute;rquez, per un presumpte delicte de blanqueig de capitals procedents del narcotr&agrave;fic, aix&iacute; com Stefan Milojevic, l&iacute;der de la banda motera neonazi United Tribuns a Espanya i lluitador d&rsquo;MMA.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Converses interceptades</strong></h2><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil i la Policia Nacional van interceptar diverses converses entre Nogales i Milojevic. En una d&rsquo;elles, Milojevic parlava per tel&egrave;fon amb l&rsquo;inspector i l&rsquo;informava que havien desaparegut &ldquo;diverses llapes&rdquo; dels seus vehicles a Eivissa i Alemanya, &eacute;s a dir, balises de seguiment instal&middot;lades pels agents especialitzats per vigilar els narcotraficants.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Saps qu&egrave; ha passat?&rdquo;, va preguntar Milojevic a Nogales.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;El qu&egrave;?&rdquo;, va respondre aquest.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Han desaparegut les llapes d&rsquo;Eivissa&rdquo;, va afirmar.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Han desaparegut?&rdquo;, va q&uuml;estionar l&rsquo;inspector.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Una del p&agrave;rquing on el cotxe fa tres o quatre mesos que no es mou i l&rsquo;altra a Alemanya&rdquo;, va dir Milojevic.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Estava clar&rdquo;, va acabar dient Nogales.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el presumpte l&iacute;der de la banda va comentar en una conversa recollida al sumari, al qual va tenir acc&eacute;s elDiario.es, que existien &ldquo;conills&rdquo;, un sin&ograve;nim de &ldquo;talps&rdquo;, &eacute;s a dir, individus que, aprofitant les seves funcions laborals, tenen acc&eacute;s a informaci&oacute; privilegiada i la faciliten als narcotraficants.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-inspector-policia-acusat-col-laborar-amb-narcotrafic-reclama-des-preso-noves-declaracions_1_12904920.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 13 Jan 2026 17:07:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" length="95604" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" type="image/jpeg" fileSize="95604" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’inspector de Policia acusat de col·laborar amb el narcotràfic reclama des de la presó noves declaracions]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Narcotráfico,Narcos,Drogas,Tráfico de drogas,Consumo de drogas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El inspector de Policía acusado de colaborar con el narcotráfico reclama desde prisión nuevas declaraciones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/inspector-policia-acusado-colaborar-narcotrafico-reclama-prision-nuevas-declaraciones_1_12904212.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" width="1200" height="675" alt="El inspector de Policía acusado de colaborar con el narcotráfico reclama desde prisión nuevas declaraciones"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Faustino Nogales, exjefe del Grupo II de Estupefacientes de la Policía Nacional en Balears, pide citar a mandos de Aduanas y del Servicio Fiscal y de Fronteras de la Guardia Civil</p><p class="subtitle">Topos en la Policía, balizas para seguir a agentes y nexos con la mafia: así operaba la mayor banda de narcos de Mallorca</p></div><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n que desarticul&oacute; una de las mayores redes de narcotr&aacute;fico que han operado en Mallorca, presuntamente liderada por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-detiene-stefan-milojevic-lider-united-tribuns-narcotrafico-organizacion-criminal_1_12529254.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Stefan Milojevic</a>, suma ahora un nuevo movimiento desde el interior de la propia causa. Faustino Nogales, exresponsable del Grupo II de Estupefacientes de la Polic&iacute;a Nacional en Balears y en prisi&oacute;n provisional por presuntamente colaborar con la trama, ha solicitado al juzgado que instruye el procedimiento la comparecencia de varios jefes de Aduanas y de un mando del Servicio Fiscal y de Fronteras de la Guardia Civil.
    </p><p class="article-text">
        El escrito, presentado por su abogado ante el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 7 de Palma y al que ha tenido acceso elDiario.es, sostiene que Nogales manten&iacute;a con estos responsables una relaci&oacute;n profesional directa en distintas operaciones conjuntas contra el narcotr&aacute;fico. La defensa considera que sus declaraciones son relevantes para contextualizar actuaciones policiales que ahora est&aacute;n siendo examinadas por la Justicia.
    </p><p class="article-text">
        Nogales est&aacute; investigado por cohecho, revelaci&oacute;n de secretos y omisi&oacute;n de perseguir delitos, il&iacute;citos por los que el juez acord&oacute; su ingreso en prisi&oacute;n el pasado agosto al apreciar riesgo de fuga y de interferencia en la investigaci&oacute;n. Su papel resulta especialmente sensible por la posici&oacute;n que ocupaba y por el posible acceso a informaci&oacute;n operativa de alto nivel. Tras ser investigado por Asuntos Internos, ahora debe valorar la Justicia si dichas indagaciones fueron v&aacute;lidas y no se sobrepasaron.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una red con m&eacute;todos de organizaci&oacute;n mafiosa</strong></h2><p class="article-text">
        La causa se origin&oacute; tras una investigaci&oacute;n de gran envergadura que situ&oacute; a Stefan Milojevic como presunto l&iacute;der de una supuesta estructura criminal con capacidad para introducir grandes cantidades de droga en la isla y redistribuirlas a otros puntos de Europa y la pen&iacute;nsula. La red operaba con m&eacute;todos propios de organizaciones estructuradas y, seg&uacute;n los investigadores, habr&iacute;a contado con apoyos internos para eludir controles y anticiparse a las actuaciones policiales.
    </p><p class="article-text">
        Es en ese contexto donde se encuadran las sospechas sobre Nogales, al que se atribuye haber favorecido presuntamente a la organizaci&oacute;n desde dentro del sistema. La petici&oacute;n de nuevas declaraciones introduce ahora una posible ampliaci&oacute;n del foco de la investigaci&oacute;n, que se sald&oacute; con 76 detenidos y la incautaci&oacute;n de, entre otros, 687 kilos de coca&iacute;na y 2.500 kilos de hach&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Entre los arrestados en la macrooperaci&oacute;n de este verano de la Polic&iacute;a Nacional y la Guardia Civil se encuentra tambi&eacute;n el abogado Ignacio Gonzalo M&aacute;rquez por presuntamente blanquear dinero procedente del narcotr&aacute;fico y Stefan Milojevic, l&iacute;der de la banda motera neonazi United Tribuns en Espa&ntilde;a y&nbsp;<a href="https://fightersrec.com/Fighter/Stefan-Milojevic-Bjekovic" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">peleador de MMA</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Conversaciones interceptadas</strong></h2><p class="article-text">
        La Guardia Civil y la Polic&iacute;a Nacional interceptaron diferentes conversaciones entre Nogales y Milojevic. En una de ellas, Milojevic hablaba por tel&eacute;fono con el inspector y le informa que hab&iacute;an desaparecido &ldquo;varias lapas&rdquo; en sus veh&iacute;culos de Eivissa y Alemania, es decir, balizas de seguimiento instaladas por los agentes especializados para vigilar a los narcos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &mdash;&ldquo;&iquest;Sabes qu&eacute; ha pasado?&rdquo;, pregunt&oacute; Milojevic a Nogales. &ldquo;&iquest;El qu&eacute;?&rdquo;, le respondi&oacute; este. &ldquo;Han desaparecido las lapas de Ibiza&rdquo;, afirm&oacute;. &ldquo;&iquest;Han desaparecido?&rdquo;, cuestion&oacute; el inspector. &ldquo;Una del parking que est&aacute; el coche ah&iacute; tres cuatro meses sin moverse y la otra en Alemania&rdquo;, afirm&oacute; Milojevic. &ldquo;Estaba claro&rdquo;, termin&oacute; diciendo Nogales.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el presunto l&iacute;der de la banda coment&oacute; en una conversaci&oacute;n recogida en el sumario, al que tuvo acceso elDiario.es, que exist&iacute;an &ldquo;conejos&rdquo;, un sin&oacute;nimo de &ldquo;topos&rdquo;, es decir, individuos que, aprovechando sus funciones laborales, tienen acceso a informaci&oacute;n privilegiada y se la trasladan a los narcos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/inspector-policia-acusado-colaborar-narcotrafico-reclama-prision-nuevas-declaraciones_1_12904212.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 13 Jan 2026 14:03:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" length="95604" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" type="image/jpeg" fileSize="95604" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El inspector de Policía acusado de colaborar con el narcotráfico reclama desde prisión nuevas declaraciones]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Narcotráfico,Narcos,Drogas,Tráfico de drogas,Consumo de drogas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La substitució genètica que pot canviar el destí de l'Oriol: “Una petita millora seria al·lucinant”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/substitucio-genetica-pot-canviar-desti-d-oriol-petita-millora-seria-lucinant_1_12897462.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La substitució genètica que pot canviar el destí de l&#039;Oriol: “Una petita millora seria al·lucinant”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A Espanya, 36 persones estan diagnosticades amb la síndrome FOXG1, una malaltia rara causada per una mutació en un dels gens clau en el desenvolupament cerebral. La investigació ofereix per primera vegada una esperança tangible per al seu tractament després d’experiments en ratolins</p><p class="subtitle">Podcast - Tots som mutants</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;Oriol no parla. No camina ni manipula; no agafa ni assenyala. Res de tot aix&ograve; formava part del m&oacute;n al qual ell podia accedir mentre creixia, ni tampoc ho podien imaginar els seus pares, els mallorquins David Campaner i Queta Soc&iacute;as, quan el van tenir per primera vegada als bra&ccedil;os. Amb el pas del temps, descobririen que el seu fill habitava un m&oacute;n sense paraules, sense gestos funcionals i sense moviments voluntaris reconeixibles. Un m&oacute;n que, lluny de ser buit, ells han apr&egrave;s a llegir, a interpretar i, sobretot, a compartir amb ell.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;entrevista t&eacute; lloc en un d&rsquo;aquells moments que formen part de la rutina familiar: s&oacute;n les 20 hores i a l&rsquo;Oriol li toca anar-se&rsquo;n al llit. Mentrestant, el seu pare, David, parla amb serenor, amb aquell to que nom&eacute;s s&rsquo;adquireix quan la vida t&rsquo;obliga a conviure durant anys amb all&ograve; extraordinari. Ho fa sobre el seu fill Oriol. Avui t&eacute; 14 anys i &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic cas diagnosticat a les Balears de la s&iacute;ndrome FOXG1, una malaltia neurol&ograve;gica rara, gen&egrave;tica, devastadora&hellip; per&ograve;, potser per primera vegada, amb una sortida real a la vista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.jpg"
                    alt="Potser gràcies a la substitució genètica, el destí de l&#039;Oriol i de centenars de nens a tot el món està a punt de canviar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Potser gràcies a la substitució genètica, el destí de l&#039;Oriol i de centenars de nens a tot el món està a punt de canviar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Al nucli domèstic toca, a la seva manera, un piano Casio. De petit, ho tenia clar: sempre s&#039;abalançava sobre les tecles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Al nucli domèstic toca, a la seva manera, un piano Casio. De petit, ho tenia clar: sempre s&#039;abalançava sobre les tecles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El dia a dia del jove &eacute;s el d&rsquo;una persona amb depend&egrave;ncia absoluta. &ldquo;Ell no parla, no camina, no manipula, no agafa&hellip; cal fer-li-ho tot&rdquo;, explica el seu pare sense dramatisme, amb la naturalitat de qui ha normalitzat all&ograve; que mai no hauria d&rsquo;haver estat normal. No existeix una comunicaci&oacute; convencional i qualsevol persona que no hi convisqui, reconeix David, &ldquo;no notaria cap mena de comunicaci&oacute; significativa&rdquo;. Tanmateix, hi ha matisos. L&rsquo;Oriol t&eacute; una mica de contacte visual. Mira. De vegades costa, de vegades cal esperar, per&ograve; ho aconsegueix. I no mira tothom de la mateixa manera. &Eacute;s selectiu: a algunes persones les observa i somriu; a d&rsquo;altres, no. &ldquo;La mirada &eacute;s una evoluci&oacute; enorme. Fa uns anys aquest estadi no existia&rdquo;, subratlla. En el cas de l&rsquo;Oriol, cada petit avan&ccedil; &eacute;s un esdeveniment.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Ell no parla, no camina, no manipula, no agafa… cal fer-li-ho tot&#039;, explica el seu pare. L&#039;Oriol utilitza la mirada per comunicar-se. &#039;És una revolució enorme&#039;, afegeix el progenitor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; ja hi era des del naixement, per&ograve; en tractar-se d&rsquo;una malaltia gen&egrave;tica, ning&uacute; no la va poder detectar d&rsquo;immediat. No va ser fins que l&rsquo;Oriol va complir dos anys que alguna cosa va comen&ccedil;ar a no quadrar. La parla no arribava, els balboteigs no es materialitzaven i la seva evoluci&oacute; no s&rsquo;assemblava a la d&rsquo;altres infants de la seva edat. Aqu&iacute; va comen&ccedil;ar una aut&egrave;ntica odissea familiar. Primer van passar per hospitals privats de Mallorca, despr&eacute;s per la sanitat p&uacute;blica, amb Son Espases com a primer punt de refer&egrave;ncia. Per&ograve; les respostes no arribaven. El diagn&ograve;stic definitiu va apar&egrave;ixer fora de l&rsquo;illa, a l&rsquo;Hospital Sant Joan de D&eacute;u de Barcelona, despr&eacute;s de viatges constants cada dues o tres setmanes, proves interminables i una espera emocionalment demolidora. All&agrave; van posar nom al que li passava a l&rsquo;Oriol: s&iacute;ndrome FOXG1.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_50p_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_50p_1133915.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_75p_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_75p_1133915.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.jpg"
                    alt="El jove té una mica de contacte visual. Mira. De vegades costa, de vegades cal esperar, però ho aconsegueix. I no mira a tothom per igual. És selectiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El jove té una mica de contacte visual. Mira. De vegades costa, de vegades cal esperar, però ho aconsegueix. I no mira a tothom per igual. És selectiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Nombre de casos</strong></h2><p class="article-text">
        A Espanya hi ha 36 casos registrats d&rsquo;aquesta malaltia rara. Existeix una associaci&oacute; nacional, sense seu f&iacute;sica, per&ograve; estretament vinculada a la fundaci&oacute; internacional que impulsa la investigaci&oacute; des dels Estats Units, la FOXG1 Research Foundation. &ldquo;El primer dia a Sant Joan de D&eacute;u no l&rsquo;oblidarem mai&rdquo;, recorda David. &ldquo;Va ser un dia en qu&egrave; ens vam oblidar que ten&iacute;em un fill amb discapacitat. Ens van tractar com a pares i l&rsquo;Oriol com un nen. All&agrave; va comen&ccedil;ar una relaci&oacute; preciosa amb els sanitaris&rdquo;. Ho diu amb convicci&oacute;: &ldquo;S&iacute; que es pot aconseguir que el teu fill sigui at&egrave;s com el teu fill i no com alg&uacute; amb discapacitat&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El primer dia a l&#039;Hospital Sant Joan de Déu no l&#039;oblidarem mai. Va ser un dia en què se&#039;ns va oblidar que teníem un fill discapacitat. Ens van tractar com a pares i a l&#039;Oriol com a un nen
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">David</span>
                                        <span>—</span> Pare d&#039;Oriol
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La s&iacute;ndrome FOXG1 &eacute;s un trastorn neurol&ograve;gic rar causat per una mutaci&oacute; en el gen FOXG1, un dels gens clau en el desenvolupament cerebral durant l&rsquo;etapa embrion&agrave;ria. Conegut tamb&eacute; com a <em>Brain factor 1</em>, aquest gen activa molts altres gens fonamentals per al cervell. La majoria dels infants afectats no parlen, presenten discapacitats f&iacute;siques i cognitives greus, epil&egrave;psia intratable, trastorns del moviment, dificultats respirat&ograve;ries, problemes de visi&oacute; i d&rsquo;alimentaci&oacute;. Es calcula que hi ha uns 1.500 casos a tot el m&oacute;n, tot i que el nombre de diagn&ograve;stics augmenta any rere any. La mutaci&oacute; sol ser <em>de novo</em>, &eacute;s a dir, espont&agrave;nia i no heretada. La seva investigaci&oacute; podria ajudar a trobar solucions per a altres malalties com l&rsquo;Alzheimer, l&rsquo;esquizofr&egrave;nia o l&rsquo;epil&egrave;psia.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Oriol va comen&ccedil;ar a ser estudiat a Barcelona per la doctora en gen&egrave;tica Judith Armstrong, on es van recollir cultius cel&middot;lulars per investigar el seu cas. Aquella l&iacute;nia de treball va fer un gir quan la Universitat de Buffalo, als Estats Units, va assumir el lideratge de la investigaci&oacute;. I &eacute;s que aquest campus &eacute;s avui l&rsquo;epicentre mundial de l&rsquo;estudi del FOXG1. Des de Sant Joan de D&eacute;u es van compartir totes les dades cl&iacute;niques de l&rsquo;Oriol amb l&rsquo;equip nord-americ&agrave;, vinculat a la FOXG1 Research Foundation, una entitat que, com tantes vegades passa en les malalties rares, va n&eacute;ixer de l&rsquo;empenta d&rsquo;uns pares que es van negar a rendir-se, ja que el seu fill pateix la mateixa s&iacute;ndrome.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A Espanya hi ha 36 casos registrats d&#039;aquesta malaltia rara."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A Espanya hi ha 36 casos registrats d&#039;aquesta malaltia rara.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Substituci&oacute; gen&egrave;tica</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Posa la pell de gallina&rdquo;, diu David en parlar del punt en qu&egrave; es troba avui la investigaci&oacute;. Perqu&egrave; all&ograve; que s&rsquo;est&agrave; desenvolupant podria arribar a ser una cura (el tractament no desfaria els danys cerebrals provocats durant el desenvolupament), tot i que resulti gaireb&eacute; impossible d&rsquo;imaginar quan s&rsquo;observa l&rsquo;estat actual de l&rsquo;Oriol. La via &eacute;s una ter&agrave;pia de substituci&oacute; gen&egrave;tica, una t&egrave;cnica absolutament innovadora, combinada amb intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, que ja ha estat provada amb &egrave;xit en ratolins. Tal com explica a elDiario.es el genetista Llu&iacute;s Montoliu, investigador cient&iacute;fic del CSIC i sotsdirector del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB), als Estats Units uns investigadors han preparat un model animal de la s&iacute;ndrome amb rosegadors mitjan&ccedil;ant la CRISPR (una t&egrave;cnica d&rsquo;edici&oacute; gen&egrave;tica revolucion&agrave;ria, ja que es basa en el descobriment que les prote&iuml;nes Cas tallen l&rsquo;ADN sempre que se&rsquo;ls proporcioni un ARN de reconeixement adequat). Com que l&rsquo;ARN es pot sintetitzar al laboratori, les possibilitats podrien ser infinites.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Universitat de Buffalo, als Estats Units, estudia una teràpia de substitució genètica, combinada amb intel·ligència artificial, que ja ha estat provada amb èxit en rates</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els pares, David i Queta, es reparteixen funcions, torns i responsabilitats, atents les 24 hores del dia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els pares, David i Queta, es reparteixen funcions, torns i responsabilitats, atents les 24 hores del dia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La majoria dels nens afectats per la FOXG1 no parlen, presenten discapacitats físiques i cognitives greus, epilèpsia intractable, trastorns del moviment, dificultats respiratòries, problemes de visió i d&#039;alimentació."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La majoria dels nens afectats per la FOXG1 no parlen, presenten discapacitats físiques i cognitives greus, epilèpsia intractable, trastorns del moviment, dificultats respiratòries, problemes de visió i d&#039;alimentació.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La FOXG1 &eacute;s una mutaci&oacute; cel&middot;lular que impedeix que determinades c&egrave;l&middot;lules del sistema nervi&oacute;s facin la seva funci&oacute;. La ter&agrave;pia consisteix a introduir una nova codificaci&oacute; gen&egrave;tica mitjan&ccedil;ant una simple injecci&oacute;. Un vector viral transporta el FOXG1 sa fins a les c&egrave;l&middot;lules necess&agrave;ries, substitueix la prote&iuml;na defectuosa i ajuda les c&egrave;l&middot;lules a funcionar amb normalitat. &ldquo;Els estudis estarien lluny, de moment, de convertir-se en una aplicaci&oacute; cl&iacute;nica, en una ter&agrave;pia que es pugui oferir des dels hospitals&rdquo;, objecta el genetista, que tanmateix explica que la recerca i els resultats en el model animal &ldquo;s&oacute;n prometedors&rdquo;, tot i saber que hi ha limitacions (rosegadors i humans comparteixen alguns paral&middot;lelismes fisiol&ograve;gics, metab&ograve;lics i anat&ograve;mics, encara que no tots). 
    </p><p class="article-text">
        Afegeix que les ter&agrave;pies van encaminades a aturar el deteriorament neuronal progressiu i irreversible provocat per aquesta malaltia i que, en alguns rosegadors &mdash;que, a difer&egrave;ncia dels humans, tenen visi&oacute; nocturna&mdash;, s&rsquo;ha vist que alguns dels s&iacute;mptomes que presentava el model animal no desapareixen, per&ograve; s&iacute; que milloren. Amb tot, el 2026 comen&ccedil;aran els assaigs cl&iacute;nics en humans, tant a Buffalo com en altres punts dels Estats Units i d&rsquo;Europa.
    </p><p class="article-text">
        Per arribar fins aqu&iacute;, encara &eacute;s imprescindible recaptar fons. La fam&iacute;lia i l&rsquo;associaci&oacute; impulsen mercats solidaris, venda de samarretes, donacions particulars i la implicaci&oacute; d&rsquo;empresaris que desitgen formar part d&rsquo;un aven&ccedil; que podria marcar un abans i un despr&eacute;s. Cal l&rsquo;&uacute;ltima gran partida econ&ograve;mica. I hi ha una dada clau: aquesta investigaci&oacute; no nom&eacute;s beneficiar&agrave; el FOXG1. &Eacute;s una malaltia &lsquo;germana&rsquo; de la s&iacute;ndrome de Rett i la soluci&oacute; gen&egrave;tica que s&rsquo;est&agrave; desenvolupant podria obrir portes a moltes altres patologies rares. No &eacute;s una quimera: ja ha passat abans en altres disciplines. El 2025, onze infants amb sordesa incurable van tornar a sentir gr&agrave;cies a la ter&agrave;pia g&egrave;nica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquesta investigació pionera també podria beneficiar altres patologies rares, com la síndrome de Rett</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Treballar l&rsquo;estimulaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Quan se li pregunta per les rutines del seu fill, David recorre a l&rsquo;humor per explicar: &ldquo;&Eacute;s com qualsevol altre adolescent de 14 anys&hellip; una marmota que no es desperta&rdquo;. L&rsquo;Oriol estudia a l&rsquo;Associaci&oacute; de Par&agrave;lisi Cerebral i Malalties Afins (ASPACE), en una aula amb quatre alumnes m&eacute;s amb altres discapacitats. All&agrave; treballen l&rsquo;estimulaci&oacute;, la comunicaci&oacute; mitjan&ccedil;ant el sistema Tobii &mdash;lectura de pupil&middot;les i plafons visuals&mdash;. Rep tractaments de fisioter&agrave;pia i treballa amb m&uacute;sica, veu pel&middot;l&iacute;cules i tamb&eacute; hi ha temps perqu&egrave; pugui estar amb els amics tranquilament. &ldquo;Cal deixar tanta canya&rdquo;, diu el seu pare mentre somriu.
    </p><p class="article-text">
        El FOXG1 no ent&eacute;n d&rsquo;est&agrave;ndards. Hi ha infants que caminen, d&rsquo;altres que es comuniquen. Aquest no &eacute;s el cas de l&rsquo;Oriol, que a m&eacute;s pateix epil&egrave;psia refract&agrave;ria, amb manifestacions molt diferents de les habituals. En el seu cas, una crisi pot apar&egrave;ixer com a moviments laterals de la mand&iacute;bula, dilataci&oacute; de pupil&middot;les, caigudes sobtades del cap i ulls cap amunt o fins i tot una rialla histri&ograve;nica. &ldquo;Ha tingut molts patrons diferents. No ens cansem&hellip; podem fer una conga amb tot&rdquo;, fa broma David.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A l&#039;Oriol li agrada l&#039;últim disc de Rosalía, el fado portuguès i algunes peces de Maria Callas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l&#039;Oriol li agrada l&#039;últim disc de Rosalía, el fado portuguès i algunes peces de Maria Callas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Amb l&rsquo;Oriol cal tenir una empresa&rdquo;, resumeix el pare. Ell i la Queta es reparteixen funcions, torns i responsabilitats, atents les 24 hores del dia. No es pot abaixar la gu&agrave;rdia. El vincle m&eacute;s clar de l&rsquo;Oriol amb l&rsquo;art &eacute;s la m&uacute;sica. Li encanta l&rsquo;&uacute;ltim disc de Rosal&iacute;a, el fado portugu&egrave;s, algunes peces de Maria Callas &mdash;no totes&mdash; i una mica de reggaeton que escolta a l&rsquo;escola. Al nucli dom&egrave;stic toca, a la seva manera, un piano Casio. De petit, quan anava amb el seu exoesquelet, ho tenia clar: sempre s&rsquo;abalan&ccedil;ava sobre les tecles.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A l&#039;Oriol li agrada l&#039;últim disc de Rosalía, el fado portuguès, algunes peces de Maria Callas —no totes— i una mica de reggaeton que escolta a l&#039;escola</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El que cobreix el sistema p&uacute;blic</strong></h2><p class="article-text">
        Les institucions cobreixen els vols i les dietes per a les revisions a Barcelona i part del material ortop&egrave;dic, per&ograve; les mancances s&oacute;n notables. A tall d&rsquo;exemple, un bipedestador costa uns 7.000 euros i avui l&rsquo;ajuda tot just cobreix el 30%. El mateix passa amb un caminador. L&rsquo;Oriol t&eacute; escoliosi i les aportacions p&uacute;bliques resulten insuficients per a la fam&iacute;lia. Actualment camina amb un NF-Walker, un estabilitzador que la fam&iacute;lia va aconseguir a Bilbao despr&eacute;s d&rsquo;una recerca gaireb&eacute; artesanal per ortop&egrave;dies de tot el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, David llan&ccedil;a una petici&oacute; clara: empatia i escolta. &ldquo;Els pares no som metges per&ograve; s&iacute; que vivim el dia a dia. En les malalties rares no hi ha patrons tancats&rdquo;. I mira cap al futur amb una barreja de prud&egrave;ncia i esperan&ccedil;a: &ldquo;Ens crida molt l&rsquo;atenci&oacute; pensar amb qu&egrave; ens podr&iacute;em trobar amb l&rsquo;Oriol si finalment es dona la modificaci&oacute; gen&egrave;tica. Si hi ha una petita millora&hellip; aix&ograve; ja seria al&middot;lucinant&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un bipedestador costa uns 7.000 euros i avui l&#039;ajuda pública amb prou feines cobreix el 30%."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un bipedestador costa uns 7.000 euros i avui l&#039;ajuda pública amb prou feines cobreix el 30%.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Oriol Campaner i els seus pares formen una fam&iacute;lia petita per&ograve; s&ograve;lida. Cada tarda, quan el jove torna a casa, l&rsquo;&ldquo;etern nad&oacute;&rdquo; necessita totes les atencions. Bolquer, cures constants i una entrega absoluta. I tot i aix&iacute;, la paraula que m&eacute;s es repeteix no &eacute;s resignaci&oacute;, sin&oacute; esperan&ccedil;a. Perqu&egrave; potser, gr&agrave;cies a la substituci&oacute; gen&egrave;tica, el dest&iacute; de l&rsquo;Oriol i de centenars d&rsquo;infants arreu del m&oacute;n est&agrave; a punt de canviar. I perqu&egrave;, una vegada m&eacute;s, tot va comen&ccedil;ar amb uns pares que es van negar a acceptar que no hi havia res a fer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/substitucio-genetica-pot-canviar-desti-d-oriol-petita-millora-seria-lucinant_1_12897462.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 10 Jan 2026 05:31:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1223950" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1223950" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La substitució genètica que pot canviar el destí de l'Oriol: “Una petita millora seria al·lucinant”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Enfermedades raras,Mallorca,Genética,Sanidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La sustitución genética que puede cambiar el destino de Oriol: "Una pequeña mejoría sería alucinante"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sustitucion-genetica-cambiar-destino-oriol-pequena-mejoria-seria-alucinante_1_12894881.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La sustitución genética que puede cambiar el destino de Oriol: &quot;Una pequeña mejoría sería alucinante&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En España, 36 personas están diagnosticadas con el síndrome FOXG1, una enfermedad rara causada por una mutación en uno de los genes clave en el desarrollo cerebral. La investigación ofrece por primera vez una esperanza tangible para su tratamiento tras experimentos exitosos en ratones</p><p class="subtitle">Podcast - Todos somos mutantes</p></div><p class="article-text">
        Oriol no habla. No camina ni manipula; no coge ni se&ntilde;ala. Nada de eso estaba en el mundo que Oriol pod&iacute;a alcanzar al crecer, ni tampoco pod&iacute;an imaginarlo sus padres, los mallorquines David Campaner y Queta Soc&iacute;as, cuando lo tuvieron por primera vez entre los brazos. Con el paso del tiempo, descubrir&iacute;an que su hijo habitaba un mundo sin palabras, sin gestos funcionales y sin movimientos voluntarios reconocibles. Un mundo que, lejos de ser vac&iacute;o, ellos han aprendido a leer, a interpretar y, sobre todo, a compartir con &eacute;l.
    </p><p class="article-text">
        La entrevista se produce en uno de esos momentos que forman parte de la rutina familiar: son las 20 horas y a Oriol le toca meterse en la cama. Mientras, su padre, David, habla con serenidad, con ese tono que solo se adquiere cuando la vida te obliga a convivir durante a&ntilde;os con lo extraordinario. Lo hace sobre su hijo Oriol. Tiene hoy 14 a&ntilde;os y es el &uacute;nico caso diagnosticado en Balears del s&iacute;ndrome FOXG1, una enfermedad neurol&oacute;gica rara, gen&eacute;tica, devastadora&hellip; pero, quiz&aacute; por primera vez, con una salida real a la vista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.jpg"
                    alt="Acaso gracias a la sustitución genética, el destino de Oriol y de cientos de niños en todo el mundo esté a punto de cambiar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acaso gracias a la sustitución genética, el destino de Oriol y de cientos de niños en todo el mundo esté a punto de cambiar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el núcleo doméstico toca, a su manera, un piano Casio. De pequeño, lo tenía claro: siempre se abalanzaba sobre las teclas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el núcleo doméstico toca, a su manera, un piano Casio. De pequeño, lo tenía claro: siempre se abalanzaba sobre las teclas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El d&iacute;a a d&iacute;a de Oriol es el de una persona con dependencia absoluta. &ldquo;&Eacute;l no habla, no camina, no manipula, no coge&hellip; hay que hac&eacute;rselo todo&rdquo;, explica su padre sin dramatismo, con la naturalidad de quien ha normalizado lo que nunca debi&oacute; ser normal. No existe una comunicaci&oacute;n convencional y cualquier persona que no conviva con &eacute;l, reconoce David, &ldquo;no notar&iacute;a ning&uacute;n tipo de comunicaci&oacute;n significativa&rdquo;. Sin embargo, hay matices. Oriol tiene algo de contacto visual. Mira. A veces cuesta, a veces hay que esperar, pero lo consigue. Y no mira a todo el mundo por igual. Es selectivo: a algunas personas las observa y sonr&iacute;e; a otras, no. &ldquo;La mirada es una evoluci&oacute;n enorme. Hace unos a&ntilde;os ese estadio no exist&iacute;a&rdquo;, subraya. En el caso de Oriol, cada peque&ntilde;o avance es un acontecimiento.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Él no habla, no camina, no manipula, no coge… hay que hacérselo todo&#039;, explica su padre. Oriol utiliza la mirada para comunicarse. &#039;Es una revolución enorme&#039;, añade el progenitor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Todo esto estaba ya ah&iacute; desde el nacimiento, pero, al tratarse de una enfermedad gen&eacute;tica, nadie pudo detectarla de inmediato. No fue hasta que Oriol cumpli&oacute; dos a&ntilde;os cuando algo empez&oacute; a no cuadrar. El habla no llegaba, los balbuceos no se materializaban y su evoluci&oacute;n no se parec&iacute;a a la de otros ni&ntilde;os de su edad. Ah&iacute; comenz&oacute; una aut&eacute;ntica odisea familiar. Primero pasaron por hospitales privados de Mallorca, despu&eacute;s por la sanidad p&uacute;blica, con Son Espases como punto de referencia inicial. Pero las respuestas no llegaban. El diagn&oacute;stico definitivo apareci&oacute; fuera de la isla, en el Hospital Sant Joan de D&eacute;u de Barcelona, tras viajes constantes cada dos o tres semanas, pruebas interminables y una espera emocionalmente demoledora. All&iacute; pusieron nombre a lo que le ocurr&iacute;a a Oriol: s&iacute;ndrome FOXG1.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_50p_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_50p_1133915.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_75p_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_75p_1133915.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.jpg"
                    alt="El joven tiene algo de contacto visual. Mira. A veces cuesta, a veces hay que esperar, pero lo consigue. Y no mira a todo el mundo por igual. Es selectivo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El joven tiene algo de contacto visual. Mira. A veces cuesta, a veces hay que esperar, pero lo consigue. Y no mira a todo el mundo por igual. Es selectivo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>N&uacute;mero de casos</strong></h2><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a hay 36 casos registrados de esta enfermedad rara. Existe una asociaci&oacute;n nacional, sin sede f&iacute;sica, pero estrechamente vinculada a la fundaci&oacute;n internacional que impulsa la investigaci&oacute;n desde Estados Unidos, la FOXG1 Research Foundation.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El primer d&iacute;a en Sant Joan de D&eacute;u no lo olvidaremos nunca&rdquo;, recuerda David. &ldquo;Fue un d&iacute;a en el que se nos olvid&oacute; que ten&iacute;amos un hijo discapacitado. Nos trataron como padres y a Oriol como a un ni&ntilde;o. Ah&iacute; empez&oacute; una relaci&oacute;n preciosa con los sanitarios&rdquo;. Lo dice con convicci&oacute;n: &ldquo;S&iacute; que se puede conseguir que a tu hijo lo atiendan como a tu hijo y no como a alguien discapacitado&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El primer día en Hospital Sant Joan de Déu no lo olvidaremos nunca. Fue un día en el que se nos olvidó que teníamos un hijo discapacitado. Nos trataron como padres y a Oriol como a un niño
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">David</span>
                                        <span>—</span> Padre de Oriol
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El s&iacute;ndrome FOXG1 es un trastorno neurol&oacute;gico raro causado por una mutaci&oacute;n en el gen FOXG1, uno de los genes clave en el desarrollo cerebral durante la etapa embrionaria. Conocido tambi&eacute;n como <em>Brain factor 1</em>, este gen activa muchos otros genes fundamentales para el cerebro. La mayor&iacute;a de los ni&ntilde;os afectados no hablan, presentan discapacidades f&iacute;sicas y cognitivas graves, epilepsia intratable, trastornos del movimiento, dificultades respiratorias, problemas de visi&oacute;n y de alimentaci&oacute;n. Se calcula que hay unos 1.500 casos en todo el mundo, aunque el n&uacute;mero de diagn&oacute;sticos aumenta a&ntilde;o tras a&ntilde;o. La mutaci&oacute;n suele ser <em>de novo</em>, es decir, espont&aacute;nea y no heredada. Su investigaci&oacute;n podr&iacute;a ayudar en la soluci&oacute;n de otras enfermedades como el Alzheimer, la esquizofrenia o la epilepsia.
    </p><p class="article-text">
        Oriol comenz&oacute; a ser estudiado en Barcelona por la doctora en gen&eacute;tica Judith Armstrong, donde se recogieron cultivos celulares para investigar su caso. Aquella l&iacute;nea de trabajo dio un giro cuando la Universidad de Buffalo, en Estados Unidos, asumi&oacute; el liderazgo de la investigaci&oacute;n. Y es que ese campus es hoy el epicentro mundial del estudio del FOXG1. Desde Sant Joan de D&eacute;u se compartieron todos los datos cl&iacute;nicos de Oriol con el equipo estadounidense, vinculado a la FOXG1 Research Foundation, una entidad que, como tantas veces ocurre en las enfermedades raras, naci&oacute; del empuje de unos padres que se negaron a rendirse, ya que su hijo sufre el mismo s&iacute;ndrome.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En España hay 36 casos registrados de esta enfermedad rara."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En España hay 36 casos registrados de esta enfermedad rara.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sustituci&oacute;n gen&eacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Pone la piel de gallina&rdquo;, dice David al hablar del punto en el que se encuentra hoy la investigaci&oacute;n. Porque lo que se est&aacute; desarrollando podr&iacute;a llegar a ser una cura (el tratamiento no deshar&iacute;a los da&ntilde;os cerebrales provocados durante el desarrollo), aunque resulte casi imposible de imaginar cuando se observa el estado actual de Oriol. La v&iacute;a es una terapia de sustituci&oacute;n gen&eacute;tica, una t&eacute;cnica absolutamente innovadora, combinada con inteligencia artificial, que ya ha sido probada con &eacute;xito en ratones. Como explica a elDiario.es el genetista Llu&iacute;s Montoliu, investigador cient&iacute;fico del CSIC y vicedirector del Centro Nacional de Biotecnolog&iacute;a (CNB), en EEUU unos investigadores han preparado un modelo animal del s&iacute;ndrome con roedores mediante la CRISPR (t&eacute;cnica de edici&oacute;n gen&eacute;tica revolucionaria, ya que se basa en el descubrimiento de que las prote&iacute;nas Cas cortan el ADN siempre que se les proporcione un ARN de reconocimiento adecuado). Como el ARN se puede sintetizar en el laboratorio, las posibilidades podr&iacute;an ser infinitas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Universidad de Buffalo, en Estados Unidos, estudia una terapia de sustitución genética, combinada con inteligencia artificial, que ya ha sido probada con éxito en ratas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los padres, David y Queta, se reparten funciones, turnos y responsabilidades, atentos las 24 horas del día."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los padres, David y Queta, se reparten funciones, turnos y responsabilidades, atentos las 24 horas del día.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La mayoría de los niños afectados por el FOXG1 no hablan, presentan discapacidades físicas y cognitivas graves, epilepsia intratable, trastornos del movimiento, dificultades respiratorias, problemas de visión y de alimentación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La mayoría de los niños afectados por el FOXG1 no hablan, presentan discapacidades físicas y cognitivas graves, epilepsia intratable, trastornos del movimiento, dificultades respiratorias, problemas de visión y de alimentación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La FOXG1 es una mutaci&oacute;n celular que impide que determinadas c&eacute;lulas del sistema nervioso hagan su funci&oacute;n. La terapia consiste en introducir una nueva codificaci&oacute;n gen&eacute;tica mediante una simple inyecci&oacute;n. Un vector viral transporta el FOXG1 sano hasta las c&eacute;lulas necesarias, reemplaza la prote&iacute;na defectuosa y ayuda a las c&eacute;lulas a funcionar con normalidad. &ldquo;Los estudios estar&iacute;an lejos por el momento de convertirse en una aplicaci&oacute;n cl&iacute;nica, en una terapia que se pueda ofertar desde los hospitales&rdquo;, objeta el genetista, quien, sin embargo, cuenta que la investigaci&oacute;n y los resultados en el modelo animal &ldquo;son&nbsp;prometedores&rdquo;, aun sabiendo que hay limitaciones (comparten los roedores y los humanos algunos paralelismos fisiol&oacute;gicos, metab&oacute;licos y anat&oacute;micos, aunque no todos). 
    </p><p class="article-text">
        A&ntilde;ade que las terapias van encaminadas a detener el deterioro neuronal progresivo e irreversible provocado por esta enfermedad y que en algunos roedores -que a diferencia de los humanos tienen visi&oacute;n nocturna- se ha visto que algunos de los s&iacute;ntomas que ten&iacute;a el modelo animal no desaparecen, pero s&iacute; mejoran. Con todo, en 2026 comenzar&aacute;n los ensayos cl&iacute;nicos en humanos, tanto en Buffalo como en otros puntos de Estados Unidos y Europa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para llegar hasta ah&iacute;, todav&iacute;a es imprescindible recaudar fondos. La familia y la asociaci&oacute;n impulsan mercadillos, venta de camisetas, donaciones particulares y la implicaci&oacute;n de empresarios que desean formar parte de un avance que podr&iacute;a marcar un antes y un despu&eacute;s. Se necesita la &uacute;ltima gran partida econ&oacute;mica. Y hay un dato clave: esta investigaci&oacute;n no solo beneficiar&aacute; al FOXG1. Es una enfermedad &lsquo;hermana&rsquo; del s&iacute;ndrome de Rett y la soluci&oacute;n gen&eacute;tica que se est&aacute; desarrollando podr&iacute;a abrir puertas a muchas otras patolog&iacute;as raras. No es una quimera: ya ha ocurrido antes en otras disciplinas. En 2025 once ni&ntilde;os con sordera incurable volvieron a o&iacute;r gracias a la terapia g&eacute;nica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Esta investigación pionera también podría beneficiar a otras patologías raras, como el síndrome de Rett</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Trabajar la estimulaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando se le pregunta por las rutinas de Oriol, David recurre al humor para explicar: &ldquo;Es como cualquier otro adolescente de 14 a&ntilde;os&hellip; una marmota que no se despierta&rdquo;. Oriol estudia en la Asociaci&oacute;n de Par&aacute;lisis Cerebral y Enfermedades Afines (ASPACE), en un aula con otros cuatro alumnos con otras discapacidades. All&iacute; trabajan la estimulaci&oacute;n, la comunicaci&oacute;n mediante el sistema Tobii &mdash;lectura de pupilas y tableros visuales&mdash;. Recibe tratamientos con fisioterapia y trabajan con m&uacute;sica, ven pel&iacute;culas y tambi&eacute;n hay tiempo para que est&eacute;n tranquilos los amigos. &ldquo;Hay que dejar de tanto machaque&rdquo;, dice su padre mientras sonr&iacute;e.
    </p><p class="article-text">
        El FOXG1 no entiende de est&aacute;ndares. Hay ni&ntilde;os que caminan, otros que se comunican. Ese no es el caso de Oriol, quien adem&aacute;s padece de epilepsia refractaria, con manifestaciones muy distintas a las habituales. En su caso, una crisis puede aparecer como movimientos laterales de mand&iacute;bula, dilataci&oacute;n de pupilas, ca&iacute;das repentinas de cabeza y ojos hacia arriba o incluso una risa histri&oacute;nica. &ldquo;Ha tenido muchos patrones distintos. No nos cansamos&hellip; podemos hacer una conga con todo&rdquo;, bromea David.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A Oriol le encanta el último disco de Rosalía, el fado portugués y algunas piezas de Maria Callas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A Oriol le encanta el último disco de Rosalía, el fado portugués y algunas piezas de Maria Callas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Con Oriol hay que tener una empresa&rdquo;, resume el padre. &Eacute;l y Queta se reparten funciones, turnos y responsabilidades, atentos las 24 horas del d&iacute;a. No se puede bajar la guardia. El v&iacute;nculo m&aacute;s claro de Oriol con el arte es la m&uacute;sica. Le encanta el &uacute;ltimo disco de Rosal&iacute;a, el fado portugu&eacute;s, algunas piezas de Maria Callas &mdash;no todas&mdash; y algo de reguet&oacute;n que escucha en el colegio. En el n&uacute;cleo dom&eacute;stico toca, a su manera, un piano Casio. De peque&ntilde;o, cuando iba con su exoesqueleto, lo ten&iacute;a claro: siempre se abalanzaba sobre las teclas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Oriol le encanta el último disco de Rosalía, el fado portugués, algunas piezas de Maria Callas —no todas— y algo de reguetón que escucha en el colegio</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Lo que cubre el sistema p&uacute;blico</strong></h2><p class="article-text">
        Las instituciones cubren los vuelos y dietas para las revisiones en Barcelona y parte del material ortop&eacute;dico, pero las carencias son notables. A modo de ejemplo, un bipedestador &ndash;un sistema de verticalizaci&oacute;n&ndash; cuesta unos 7.000 euros y hoy la ayuda apenas cubre el 30%. Lo mismo ocurre con un caminador. Oriol tiene escoliosis y las aportaciones p&uacute;blicas resultan insuficientes para la familia. Actualmente, camina con un NF-Walker, un estabilizador que la familia consigui&oacute; en Bilbao tras una b&uacute;squeda casi artesanal por ortopedias de todo el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, David lanza una petici&oacute;n clara: empat&iacute;a y escucha. &ldquo;Los padres no somos m&eacute;dicos, pero s&iacute; vivimos el d&iacute;a a d&iacute;a. En las enfermedades raras no hay patrones cerrados&rdquo;. Y mira al futuro con una mezcla de prudencia y esperanza: &ldquo;Nos llama mucho la atenci&oacute;n pensar con qu&eacute; Oriol nos podr&iacute;amos encontrar si finalmente se da la modificaci&oacute;n gen&eacute;tica. Si hay una peque&ntilde;a mejor&iacute;a&hellip; eso ya ser&iacute;a alucinante&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un bipedestador cuesta unos 7.000 euros y hoy la ayuda pública apenas cubre el 30%."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un bipedestador cuesta unos 7.000 euros y hoy la ayuda pública apenas cubre el 30%.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Oriol Campaner y sus padres conforman una familia peque&ntilde;a, pero s&oacute;lida. Cada tarde, cuando el joven vuelve a casa, el &ldquo;eterno beb&eacute;&rdquo; necesita todas las atenciones. Pa&ntilde;al, cuidados constantes y una entrega absoluta. Y aun as&iacute;, la palabra que m&aacute;s se repite no es resignaci&oacute;n, sino esperanza. Porque quiz&aacute;, gracias a la sustituci&oacute;n gen&eacute;tica, el destino de Oriol y de cientos de ni&ntilde;os en todo el mundo est&eacute; a punto de cambiar. Y porque, una vez m&aacute;s, todo empez&oacute; con unos padres que se negaron a aceptar que no hab&iacute;a nada que hacer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sustitucion-genetica-cambiar-destino-oriol-pequena-mejoria-seria-alucinante_1_12894881.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 09 Jan 2026 21:11:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1223950" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1223950" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La sustitución genética que puede cambiar el destino de Oriol: "Una pequeña mejoría sería alucinante"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Enfermedades raras,Mallorca,Genética,Sanidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La història de Deborah, que refà la seva vida després d’anys de maltractament: “No odiaré tota la vida”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/historia-deborah-refa-seva-vida-despres-d-anys-maltractament-no-odiare-tota-vida_1_12869191.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" width="1200" height="675" alt="La història de Deborah, que refà la seva vida després d’anys de maltractament: “No odiaré tota la vida”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Va sobreviure a una relació marcada pel control absolut, la violència física, sexual i psicològica, i una asfíxia econòmica que encara avui arrossega en forma de deutes. Va viure aïllada de la seva família. Decideix parlar ara per les altres dones que poden viure una situació semblant</p><p class="subtitle">Gairebé una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella</p></div><p class="article-text">
        Parlar amb na Deborah &eacute;s escoltar una veu que no es romp, tot i que per dins encara tremoli. Els seus ulls conserven la petjada del que ha viscut: dolor, por, cansament. Per&ograve; tamb&eacute; hi ha alguna cosa m&eacute;s, una serenor treballada a pols, una dignitat que no s&rsquo;apr&egrave;n als llibres. Deborah concedeix aquesta entrevista a elDiario.es setmanes despr&eacute;s d&rsquo;haver parlat davant de joves a Andratx en una jornada sobre feminisme i relacions interpersonals. All&agrave; va relatar, sense endolcir res, l&rsquo;infern que va travessar durant cinc anys. Ho va fer per les que poden estar vivint una situaci&oacute; similar i per les que ja no ho poden explicar.
    </p><p class="article-text">
        Quan es va concedir aquesta entrevista, na Deborah, que fa 25 anys que treballa com a zeladora a la sanitat p&uacute;blica i t&eacute; dos fills, es trobava de baixa, passant per un moment delicat de salut mental. I &eacute;s que, malgrat que els fets que narra van oc&oacute;rrer fa anys, els cops de fuet, les conseq&uuml;&egrave;ncies, continuaven i continuen presents: f&iacute;siques, emocionals, psicol&ograve;giques i econ&ograve;miques. &ldquo;Despr&eacute;s de molt de temps i d&rsquo;aguantar moltes coses, ara surt tot&rdquo;, resumeix. Per concedir la conversa, na Deborah va demanar consell al seu psiquiatre i va ser ell qui la va animar a parlar per les dones assassinades, per les que no van arribar a explicar la seva hist&ograve;ria i no van poder sortir d&rsquo;aquell infern. &ldquo;No s&rsquo;ha de callar&rdquo;, repeteix, tot i que la por encara l&rsquo;acompanya quan camina sola, entra en un p&agrave;rquing o transita per llocs foscos, espais als quals accedeix amb un esprai de pebre a la m&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="‘De víctima a supervivent i de supervivent a transformadora’ s’ha convertit en el lema de na Deborah"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                ‘De víctima a supervivent i de supervivent a transformadora’ s’ha convertit en el lema de na Deborah                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De galant a &ldquo;monstre&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Deborah va con&egrave;ixer la seva exparella a finals del 2017. Al principi tot va ser intensitat, detalls rom&agrave;ntics, galanteria, viatges, motos, una vida que semblava emocionant i dins dels c&agrave;nons d&rsquo;una parella que s&rsquo;estima i es respecta. Es van casar l&rsquo;agost de l&rsquo;any seg&uuml;ent i la relaci&oacute; va durar cinc anys.
    </p><p class="article-text">
        Tot va comen&ccedil;ar amb un ritme a mig gas. I &eacute;s que la viol&egrave;ncia no va arribar de cop. Primer va ser el control, les preguntes constants, el retret per quedar amb amigues. Despr&eacute;s, l&rsquo;a&iuml;llament. Aqu&iacute;, el primer que va fer la seva exparella va ser apartar-la de la seva fam&iacute;lia: la va obligar a enviar un burofax a la seva mare dient-li que no volia tenir contacte amb ella. Va estar cinc anys sense veure-la ni comunicar-s&rsquo;hi. Tamb&eacute; la va anar allunyant de les seves amistats, excepte algunes dones clau que mai no li van deixar anar la m&agrave;: una amiga sanit&agrave;ria que la va sostenir des del principi i li va aconsellar deixar de pagar-li les coses per veure com reaccionava &ndash;&ldquo;Aqu&iacute; es va tornar encara m&eacute;s monstre&rdquo;&ndash; i una segona que, m&eacute;s endavant, va netejar el seu nom en el m&oacute;n de les motos despr&eacute;s d&rsquo;explicar el malson viscut (va explicar la realitat del cas per si existia la possibilitat que l&rsquo;agressor ment&iacute;s o expos+as una versi&oacute; falsa del que havia passat).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No era un monstre, era un &lsquo;malalt&rsquo; [<em>no es refereix a una malaltia mental, sin&oacute; a alg&uacute; dolent, masclista i maltractador</em>]&rdquo;, corregeix sobre alg&uacute; que, si no aconsegueix canviar, &ldquo;repetir&agrave; el mateix patr&oacute;&rdquo;, alhora que insisteix en la necessitat de formar sobretot les generacions m&eacute;s joves en com cuidar i respectar la persona que tens al davant.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El primer que va fer la seva exparella va ser apartar-la de la seva família: la va obligar a enviar un burofax a la seva mare dient-li que no volia tenir contacte amb ella. Va estar cinc anys sense veure-la ni comunicar-s’hi</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La viol&egrave;ncia va ser m&uacute;ltiple i constant. F&iacute;sica, psicol&ograve;gica, econ&ograve;mica i sexual. Ell la manipulava amb frases aparentment simples per&ograve; devastadores: &ldquo;Si m&rsquo;estimes, far&agrave;s aix&ograve; per mi&rdquo;; &ldquo;si no em pagues les despeses, &eacute;s que no m&rsquo;estimes&rdquo;. Sota aquest xantatge emocional, na Deborah va acceptar pagar pr&eacute;stecs que no eren seus, com el d&rsquo;una moto d&rsquo;alta gamma que durant anys va continuar costejant, aix&iacute; com deutes sobre b&eacute;ns que no va arribar a gaudir mai. &ldquo;El cop que m&eacute;s fa mal &eacute;s el que no es veu&rdquo;, diu quan parla d&rsquo;aquesta viol&egrave;ncia silenciosa que va entrant a poc a poc a la teva vida fins que aconsegueix anul&middot;lar-te.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Maltractament de tota mena</strong></h2><p class="article-text">
        La viol&egrave;ncia sexual tamb&eacute; va formar part de la relaci&oacute;. Pressions constants, pr&agrave;ctiques que li feien molt de mal, frases com &ldquo;mira el sostre i aguanta, que per aix&ograve; ets la meva dona&rdquo;. O sent&egrave;ncies humiliants: &ldquo;Aix&ograve; t&rsquo;ho mereixes perqu&egrave; no ets una bona mestressa de casa&rdquo;, &ldquo;amb aquest cos qui et voldr&agrave;&rdquo; o &ldquo;ning&uacute; t&rsquo;estimar&agrave; m&eacute;s que jo&rdquo;. Un dia va arribar a l&rsquo;aniversari d&rsquo;una amiga amb el rostre totalment desencaixat. Minuts abans, ell l&rsquo;havia estampada contra un armari i li havia dit que aniria a buscar una altra dona &ldquo;que li don&agrave;s el que ella no li volia donar&rdquo;. El maltractador, com un camale&oacute;, jugava les seves cartes i aquesta viol&egrave;ncia s&rsquo;anava intercalant amb la part dol&ccedil;a, amb comportaments &ldquo;normals&rdquo; o amorosos i fins i tot amb exemplaritat en espais p&uacute;blics o quan quedaven amb amics o familiars. Una moneda que, a l&rsquo;ombra, mostrava la seva pitjor cara.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La dona va patir pressions constants, pràctiques que li feien molt de mal, frases com &#039;mira el sostre i aguanta, que per això ets la meva dona&#039;. O sentències humiliants: &#039;Això t’ho mereixes perquè no ets una bona mestressa de casa&#039;, &#039;amb aquest cos qui et voldrà&#039; o &#039;ningú t’estimarà més que jo&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>A la recerca d'ajuda</strong></h2><p class="article-text">
        Va ser durant la pand&egrave;mia quan tot es va agreujar. Mentre ella treballava sense descans en un dels hospitals de refer&egrave;ncia de les Balears, ell aprofitava per humiliar un dels fills de la sanit&agrave;ria, burlant-se&rsquo;n amb frases cruels. Tot aix&ograve; despr&eacute;s de fer-se passar per bona persona dient que es quedava a viure amb ella i amb el seu fill &ldquo;per protegir-los&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Les conseq&uuml;&egrave;ncies van colpejar de ple els fills. El gran, que vivia amb na Deborah abans que arrib&agrave;s l&rsquo;agressor, es va veure obligat a marxar de casa i anar a viure amb el seu pare biol&ograve;gic pel clima de viol&egrave;ncia generat per aquell home. Un altre dels fills, el petit, que es va quedar a viure amb ella per protegir-la de l&rsquo;abusador, va arribar a tal nivell de desesperaci&oacute; que, en ple hivern, sortia a passejar el ca expressament sense abric i s&rsquo;atracava a les immediacions d&rsquo;una comissaria esperant que algun agent li pregunt&agrave;s qu&egrave; hi feia. Ning&uacute; no ho va fer. El dolor va continuar avan&ccedil;ant en silenci. El maltractador va arribar fins i tot a tirar-li el pip&iacute; del ca a la cara al jove.
    </p><p class="article-text">
        Na Deborah reconeix que va arribar a desenvolupar un aut&egrave;ntic s&iacute;ndrome d&rsquo;Estocolm. Quan va acudir a l&rsquo;Institut Balear de Salut Mental de la Inf&agrave;ncia i l&rsquo;Adolesc&egrave;ncia (IBSMIA), on va arribar despr&eacute;s d&rsquo;un fet molt greu en l&rsquo;&agrave;mbit dom&egrave;stic, una treballadora social li va dir que ella era una v&iacute;ctima, tot i que na Deborah no va ser capa&ccedil; de recon&egrave;ixer-s&rsquo;hi. De fet, mai no va arribar a denunciar; no perqu&egrave; no tengu&eacute;s motius, sin&oacute; per por de repres&agrave;lies encara pitjors. Per aix&ograve; insisteix tant a explicar que trucar al 016 no deixa rastre al registre de trucades. &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s una fita real&rdquo;, diu, pensant en les dones que viuen aterrides davant la possibilitat que el seu agressor descobreixi que han demanat ajuda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Deborah forma part de Venus sense Cànon, un grup de dones supervivents de violència de gènere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Deborah forma part de Venus sense Cànon, un grup de dones supervivents de violència de gènere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Quan va decidir separar-se, el 2022, cinc anys despr&eacute;s d&rsquo;haver conegut el maltractador, la realitat va ser brutal. Al compte bancari hi tenia cinquanta euros; la nevera, buida, i els nins, destrossats. Aquell dia va enviar els fills a dinar a casa de la seva mare i va comen&ccedil;ar a fer totes les gu&agrave;rdies possibles per recompondre&rsquo;s econ&ograve;micament, fent feina sense descans. De dilluns a divendres treballava en un centre de salut i els caps de setmana es va veure obligada a treballar en un altre per poder subsistir i recuperar-se del cop. &ldquo;El valor hum&agrave; d&rsquo;algunes professionals i el contacte amb els nins em van salvar. Em van donar molt&rdquo;, recorda, mentre relata com l&rsquo;estr&egrave;s acumulat va passar factura: problemes de tiroide, depressi&oacute; i seq&uuml;eles f&iacute;siques greus derivades d&rsquo;anys de dolor i pr&agrave;ctiques sexuals abusives. &ldquo;Qu&egrave; t&rsquo;han fet?&rdquo;, li van preguntar els metges, espantats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan va decidir separar-se, el 2022, cinc anys després d’haver conegut el maltractador, la realitat va ser brutal. Al compte bancari hi tenia cinquanta euros; la nevera, buida, i els nins, destrossats</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>De v&iacute;ctima a supervivent i de supervivent a transformadora</strong></h2><p class="article-text">
        Ara, na Deborah forma part de <em>Venus sense C&agrave;non</em>, un grup de dones supervivents de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere nascut el 2018 despr&eacute;s d&rsquo;un taller d&rsquo;art impulsat per la Fundaci&oacute; IRES i el Casal Solleric. &ldquo;All&agrave; entenem que el dolor compartit pesa menys i que juntes som m&eacute;s fortes&rdquo;, expliquen des del col&middot;lectiu. S&oacute;n dones que, despr&eacute;s d&rsquo;acabar les seves ter&agrave;pies, decideixen no separar-se. Continuen acompanyant-se, sostenint-se, creant i transformant el dolor en paraula i acci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Des de la Fundaci&oacute; IRES destaquen que espais com aquest permeten &ldquo;passar del silenci imposat a la reconstrucci&oacute; personal i col&middot;lectiva&rdquo;. El lema del grup &eacute;s clar: <em>&lsquo;De v&iacute;ctima a supervivent i de supervivent a transformadora&rsquo;</em>. Aix&iacute;, na Deborah alerta especialment sobre la revictimitzaci&oacute;: &ldquo;M&rsquo;ha passat, ho assumesc, ho dic i intent treure&rsquo;n alguna cosa positiva per canviar el m&oacute;n amb el meu testimoni&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Treballar a l&rsquo;hospital la va salvar. I afegeix que t&eacute; la sort de desenvolupar la seva feina en un entorn on se sent protegida, estimada i recolzada en tot moment, una cosa per a ella &ldquo;meravellosa i salvadora&rdquo;. En aquest sentit, agraeix el suport d&rsquo;UGT, sindicat al qual pertany i que no li va deixar anar la m&agrave;. &ldquo;Crec en els sindicats, fan una feina meravellosa&rdquo;, afirma. Gr&agrave;cies a aquest suport institucional &ndash;al qual ella va accedir com a afiliada, per&ograve; que est&agrave; disponible per a qualsevol v&iacute;ctima acreditada&ndash;, va poder accedir a mesures de protecci&oacute; laboral per evitar que el seu agressor la pogu&eacute;s seguir. Va aconseguir la primera Comissi&oacute; de Serveis &ndash;trasllat de lloc de treball&ndash; concedida per viol&egrave;ncia de g&egrave;nere, passant de treballar en un centre de salut a un hospital.
    </p><p class="article-text">
        En alguns moments de la seva vida, fora de la seva tasca professional &ndash;ja que com a zeladora no t&eacute; aquesta funci&oacute;&ndash;, na Deborah ha pogut ajudar altres dones en situacions molt vulnerables. No des d&rsquo;un rol sanitari espec&iacute;fic, sin&oacute; des de l&rsquo;escolta i la qualitat humana. En algun cas, compartir la seva experi&egrave;ncia ha servit perqu&egrave; altres s&rsquo;obrissin. Denuncia que encara hi ha entorns on no sempre es creu les dones m&eacute;s estigmatitzades i reconeix que, tot i que la sanitat p&uacute;blica compta amb grans professionals, falten temps i recursos per abordar una viol&egrave;ncia que necessita profunditat i escolta.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El perd&oacute; com a superaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Na Deborah, que encara avui continua pagant aquell casament <em>motero</em> celebrat a tot luxe, ha perdonat per superar, tot i que no oblida. &Eacute;s creient. Va a missa cada diumenge perqu&egrave; li d&oacute;na pau. &ldquo;No s&rsquo;ha d&rsquo;odiar tota la vida&rdquo;, diu. Perdona per poder avan&ccedil;ar, sense justificar mai el que va viure. Ha refet la seva vida amb una nova parella, &ldquo;un &agrave;ngel sense ales&rdquo; que va ser present durant aquesta entrevista. Deborah i ell es van fer parella de fet i aquell dia, emmarcat per sempre, ella es va vestir de lila, el mateix color del cor que es va tatuar en acabar la seva ter&agrave;pia.
    </p><p class="article-text">
        A Andratx, despr&eacute;s de compartir la seva experi&egrave;ncia a la xerrada organitzada des de l&rsquo;&agrave;rea de sensibilitzaci&oacute; i prevenci&oacute; de les viol&egrave;ncies masclistes de la Fundaci&oacute; IRES, encarregada des dels serveis socials del municipi i on van participar uns 300 joves, diverses nines se li van acostar per abra&ccedil;ar-la. Quan va arribar al cotxe, va rompre a plorar. Aquelles paraules van obrir altres hist&ograve;ries, d&rsquo;al&middot;lots i al&middot;lotes que van comen&ccedil;ar a explicar viol&egrave;ncies viscudes a casa seva. &ldquo;Van intentar destruir-nos, per&ograve; no van poder&rdquo;, diu amb un puny tancat que destil&middot;la for&ccedil;a i valentia.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, na Deborah, profundament agra&iuml;da a la direcci&oacute; d&rsquo;infermeria de l&rsquo;hospital on fa feina, compta ara amb una mare que s&rsquo;ha convertit en la seva millor amiga, i no es cansa de repetir el missatge: de la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere se&rsquo;n surt, per&ograve; cal demanar ajuda. I acaba animant altres dones que estiguin passant per una situaci&oacute; semblant a la seva a parlar. Pot ser aquest sigui un primer pas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/historia-deborah-refa-seva-vida-despres-d-anys-maltractament-no-odiare-tota-vida_1_12869191.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 25 Dec 2025 05:30:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" length="2158199" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2158199" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La història de Deborah, que refà la seva vida després d’anys de maltractament: “No odiaré tota la vida”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Violencia machista,Machismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La historia de Deborah, que rehace su vida tras años de maltrato: “No odiaré para siempre”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-deborah-rehace-vida-anos-maltrato-no-odiare_1_12864098.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" width="1200" height="675" alt="La historia de Deborah, que rehace su vida tras años de maltrato: “No odiaré para siempre”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sobrevivió a una relación marcada por el control absoluto, la violencia física, sexual y psicológica y una asfixia económica que todavía hoy arrastra en forma de deudas. Vivió aislada de su familia. Decide hablar ahora por las otras mujeres que puedan vivir una situación familiar</p><p class="subtitle">Casi una de cada tres mujeres ha sufrido violencia machista por parte de su pareja o expareja</p></div><p class="article-text">
        Hablar con Deborah es escuchar una voz que no se quiebra, aunque por dentro a&uacute;n tiemble. Sus ojos conservan la huella de lo vivido: dolor, miedo, cansancio. Pero tambi&eacute;n hay algo m&aacute;s, una serenidad trabajada a pulso, una dignidad que no se aprende en los libros. Deborah concede esta entrevista a elDiario.es semanas despu&eacute;s de haber hablado ante j&oacute;venes en Andratx en una jornada sobre feminismo y relaciones interpersonales. All&iacute; relat&oacute;, sin edulcorar nada, el infierno que atraves&oacute; durante cinco a&ntilde;os. Lo hizo por las que pueden estar viviendo una situaci&oacute;n similar y por las que ya no pueden hacerlo.
    </p><p class="article-text">
        Cuando se concedi&oacute; esta entrevista, Deborah, que lleva 25 a&ntilde;os trabajando como celadora en la sanidad p&uacute;blica y tiene dos hijos, se encontraba de baja al estar pasando por un momento delicado de salud mental. Y es que, a pesar de que los hechos que narra ocurrieron a&ntilde;os atr&aacute;s, los latigazos, las consecuencias, segu&iacute;an y siguen ah&iacute;: f&iacute;sicas, emocionales, psicol&oacute;gicas y econ&oacute;micas. &ldquo;Despu&eacute;s de mucho tiempo y de aguantar muchas cosas, ahora sale todo&rdquo;, resume. 
    </p><p class="article-text">
        Para conceder la charla, Deborah pidi&oacute; consejo a su psiquiatra y fue &eacute;l quien la anim&oacute; a hablar por las mujeres asesinadas, por las que no llegaron a contar su historia y no pudieron salir de ese infierno. &ldquo;No hay que callarse&rdquo;, repite, aunque el miedo todav&iacute;a la acompa&ntilde;e cuando camina sola, entra en un parking o transita por lugares oscuros, espacios a los que accede con un spray de pimienta en la mano.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;De víctima a superviviente y de superviviente a transformadora&#039; se ha convertido en el lema de Deborah."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;De víctima a superviviente y de superviviente a transformadora&#039; se ha convertido en el lema de Deborah.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De gal&aacute;n a 'monstruo'</strong></h2><p class="article-text">
        Deborah conoci&oacute; a su expareja a finales de 2017. Al principio todo fue intensidad, detalles rom&aacute;nticos, galanter&iacute;a, viajes, motos, una vida que parec&iacute;a emocionante y dentro de los c&aacute;nones de una pareja que se quiere y se respeta. Se casaron en agosto del a&ntilde;o siguiente y la relaci&oacute;n dur&oacute; cinco a&ntilde;os.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Todo arranc&oacute; con un <em>tempo </em>a medio gas. Y es que la violencia no lleg&oacute; de golpe. Primero fue el control, las preguntas constantes, el reproche por quedar con amigas. Despu&eacute;s, el aislamiento. Ah&iacute;, lo primero que hizo su expareja fue apartarla de su familia: la oblig&oacute; a mandar un burofax a su madre dici&eacute;ndole que no quer&iacute;a tener contacto con ella. Estuvo cinco a&ntilde;os sin verla y sin comunicarse con ella. Tambi&eacute;n la fue alejando de sus amistades, salvo algunas mujeres clave que nunca la soltaron de la mano: una amiga sanitaria que la sostuvo desde el principio y le aconsej&oacute; dejar de pagarle las cosas para ver c&oacute;mo reaccionaba &mdash;&ldquo;Ah&iacute; se volvi&oacute; todav&iacute;a m&aacute;s monstruo&rdquo;&mdash; y una segunda que, m&aacute;s adelante  limpi&oacute; su nombre en el mundo de las motos tras contar la pesadilla vivida (explic&oacute; la realidad del asunto por si exist&iacute;a la posibilidad de que el agresor mintiera o explicara una tesitura falsa de lo acontecido). 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No era un monstruo, era un 'enfermo' [no se refiere a enfermo mental, sino a alguien malo, machista y maltratador]&rdquo;, corrige sobre alguien al que, si no se consigue cambiar, &ldquo;va a repetir el mismo patr&oacute;n&rdquo;, a la par que incide en la necesidad de formar sobre todo a las generaciones m&aacute;s j&oacute;venes en c&oacute;mo cuidar y respetar a la persona que tienes enfrente.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo primero que hizo su expareja fue apartarla de su familia: la obligó a mandar un burofax a su madre diciéndole que no quería tener contacto con ella. Estuvo cinco años sin verla y sin comunicarse con ella</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La violencia fue m&uacute;ltiple y constante. F&iacute;sica, psicol&oacute;gica, econ&oacute;mica y sexual. &Eacute;l la manipulaba con frases aparentemente simples, pero devastadoras: &ldquo;Si me quieres, har&aacute;s esto por m&iacute;&rdquo;; &ldquo;si no me pagas los gastos, es que no me quieres&rdquo;. Bajo ese chantaje emocional, Deborah acept&oacute; pagar pr&eacute;stamos que no eran suyos, como el de una moto de alta gama que durante a&ntilde;os sigui&oacute; costeando, al igual que deudas sobre bienes que no lleg&oacute; a disfrutar nunca. &ldquo;La hostia que m&aacute;s duele es la que no se ve&rdquo;, dice cuando habla de esa violencia silenciosa que va entrando poco a poco en tu vida hasta que consigue anularte.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Maltrato de toda &iacute;ndole</strong></h2><p class="article-text">
        La violencia sexual tambi&eacute;n form&oacute; parte de la relaci&oacute;n. Presiones constantes, pr&aacute;cticas que le causaban mucho dolor, frases como &ldquo;mira al techo y aguanta, que para eso eres mi mujer&rdquo;. O sentencias humillantes: &ldquo;Esto te lo mereces porque no eres buena ama de casa&rdquo;, &ldquo;con ese cuerpo qui&eacute;n te va a querer&rdquo; o &ldquo;nadie te va a querer m&aacute;s que yo&rdquo;. Un d&iacute;a lleg&oacute; al cumplea&ntilde;os de una amiga con el rostro totalmente desencajado. Minutos antes, el susodicho la hab&iacute;a estampado contra un armario y le hab&iacute;a dicho que se iba a buscar a otra mujer &ldquo;que le diera lo que ella no le quer&iacute;a dar&rdquo;. El maltratador, cual camale&oacute;n, jugaba sus cartas y esa violencia se iba intercalando con la parte dulce, con comportamientos 'normales' o amorosos y con, incluso, ejemplaridad en espacios p&uacute;blicos o cuando quedaban con amigos o familiares. Una moneda que en la sombra ve&iacute;a su peor cara.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La mujer sufrió presiones constantes, prácticas que le causaban mucho dolor, frases como “mira al techo y aguanta, que para eso eres mi mujer”. O sentencias humillantes: “Esto te lo mereces porque no eres buena ama de casa”, “con ese cuerpo quién te va a querer” o “nadie te va a querer más que yo”</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En b&uacute;squeda de ayuda</strong></h2><p class="article-text">
        Fue durante la pandemia cuando se agrav&oacute; todo. Mientras ella trabajaba sin descanso en uno de los hospitales de referencia de Balears, &eacute;l aprovechaba para humillar a uno de los hijos de la sanitaria, burl&aacute;ndose de &eacute;l con frases crueles. Todo ello despu&eacute;s de d&aacute;rselas de buena persona tras haber dicho que se quedaba a vivir con ella y con su hijo &ldquo;para protegerlos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las consecuencias golpearon de lleno a los hijos. El mayor, que viv&iacute;a con Deborah antes de que llegara el agresor, se vio obligado a marcharse de casa y a irse a vivir con su padre biol&oacute;gico por culpa del clima de violencia generado por aquel hombre. Otro de los hijos, el peque&ntilde;o, que se qued&oacute; a vivir con ella para protegerla del abusador, lleg&oacute; a tal nivel de desesperaci&oacute;n que, en pleno invierno, sal&iacute;a a pasear al perro a prop&oacute;sito sin abrigo y se acercaba a las inmediaciones de una comisar&iacute;a esperando que alg&uacute;n agente le preguntara qu&eacute; hac&iacute;a all&iacute;. Nadie lo hizo. El dolor sigui&oacute; avanzando en silencio. El maltratador lleg&oacute; incluso a echarle el pis del can en la cara al joven.
    </p><p class="article-text">
        Deborah reconoce que lleg&oacute; a desarrollar un aut&eacute;ntico s&iacute;ndrome de Estocolmo. Cuando acudi&oacute; al Instituto Balear para la Salud Mental de la Infancia y la Adolescencia (IBSMIA), donde lleg&oacute; tras un hecho muy grave en el seno dom&eacute;stico, una trabajadora social le dijo que ella era una v&iacute;ctima, aunque Deborah no fue capaz de reconocerse como tal. De hecho, nunca lleg&oacute; a denunciar; no porque no tuviera motivos, sino por miedo a represalias a&uacute;n peores. Por eso insiste tanto en explicar que llamar al 016 no deja rastro en el registro de llamadas. &ldquo;Eso es un verdadero hito&rdquo;, dice, pensando en las mujeres que viven aterradas ante la posibilidad de que su agresor descubra que han pedido ayuda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Deborah forma parte de Venus sense Cànon, un grupo de mujeres supervivientes de violencia de género."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Deborah forma parte de Venus sense Cànon, un grupo de mujeres supervivientes de violencia de género.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cuando decidi&oacute; separarse, en 2022, cinco a&ntilde;os despu&eacute;s de haber conocido al maltratador, la realidad fue brutal. En la cuenta bancaria contaba con cincuenta euros; la nevera, vac&iacute;a, y los ni&ntilde;os, destrozados. Ese d&iacute;a envi&oacute; a sus hijos a comer a casa de su madre y empez&oacute; a hacer todas las guardias posibles para recomponerse econ&oacute;micamente, trabajando sin descanso. De lunes a viernes trabajaba en un centro de salud y los fines de semana se vio en la necesidad de trabajar en otro para poder subsistir y recuperarse del golpazo. &ldquo;El valor humano de algunas profesionales y el contacto con los ni&ntilde;os me salvaron. Me dieron mucho&rdquo;, recuerda, mientras relata c&oacute;mo el estr&eacute;s acumulado pas&oacute; factura: problemas de tiroides, depresi&oacute;n y secuelas f&iacute;sicas graves derivadas de a&ntilde;os de dolor y pr&aacute;cticas sexuales abusivas. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; te han hecho?&rdquo;, le preguntaron los m&eacute;dicos, asustados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando decidió separarse, en 2022, cinco años después de haber conocido al maltratador, la realidad fue brutal. En la cuenta bancaria contaba con cincuenta euros; la nevera, vacía, y los niños, destrozados</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>De v&iacute;ctima a superviviente y de superviviente a transformadora</strong></h2><p class="article-text">
        Hoy Deborah forma parte de <em>Venus sense C&agrave;non</em>, un grupo de mujeres supervivientes de violencia de g&eacute;nero nacido en 2018 tras un taller de arte impulsado por la Fundaci&oacute;n IRES y el Casal Solleric. &ldquo;All&iacute; entendemos que el dolor compartido pesa menos y que juntas somos m&aacute;s fuertes&rdquo;, explican desde el colectivo. Son mujeres que, tras acabar sus terapias, deciden no separarse. Siguen acompa&ntilde;&aacute;ndose, sosteni&eacute;ndose, creando y transformando el dolor en palabra y acci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la Fundaci&oacute;n IRES destacan que espacios como este permiten &ldquo;pasar del silencio impuesto a la reconstrucci&oacute;n personal y colectiva&rdquo;. El lema del grupo es claro: 'De v&iacute;ctima a superviviente y de superviviente a transformadora'. As&iacute;, Deborah alerta especialmente sobre la revictimizaci&oacute;n: &ldquo;Me ha pasado, lo asumo, lo digo y trato de sacar algo positivo para cambiar el mundo con mi testimonio&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Trabajar en el hospital la salv&oacute;. Y a&ntilde;ade que tiene la suerte de desempe&ntilde;ar su labor en un entorno donde se siente protegida, querida y apoyada en todo momento, algo para ella &ldquo;maravilloso y salvador&rdquo;. En este sentido, agradece el respaldo de UGT, sindicato al que pertenece y que no le solt&oacute; la mano. &ldquo;Creo en los sindicatos, hacen un trabajo maravilloso&rdquo;, afirma. Gracias a ese apoyo institucional &mdash;al que ella se acogi&oacute; como afiliada, pero que est&aacute; disponible para cualquier v&iacute;ctima acreditada&mdash;, pudo acceder a medidas de protecci&oacute;n laboral para evitar que su agresor pudiera seguirla. Consigui&oacute; la primera Comisi&oacute;n de Servicios &mdash;traslado de lugar de trabajo&mdash; concedida por violencia de g&eacute;nero, pasando de trabajar de un centro de salud a hospital.
    </p><p class="article-text">
        En algunos momentos de su vida, fuera de su labor profesional &mdash;ya que como celadora no tiene esa funci&oacute;n&mdash;, Deborah ha podido ayudar a otras mujeres en situaciones muy vulnerables. No desde un rol sanitario espec&iacute;fico, sino desde la escucha y la calidad humana. En alg&uacute;n caso, compartir su experiencia ha servido para que otras se abrieran. Denuncia que todav&iacute;a hay entornos donde no siempre se cree a las mujeres m&aacute;s estigmatizadas y reconoce que, aunque la sanidad p&uacute;blica cuenta con grandes profesionales, falta tiempo y recursos para abordar una violencia que necesita profundidad y escucha.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El perd&oacute;n como superaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Deborah, que sigue pagando hoy aquella boda motera celebrada por todo lo alto, ha perdonado para superar, aunque no olvida. Es creyente. Va a misa cada domingo porque le da paz. &ldquo;No hay que odiar toda la vida&rdquo;, dice. Perdona para poder avanzar, sin justificar jam&aacute;s lo vivido. Ha rehecho su vida con una pareja nueva, &ldquo;un &aacute;ngel sin alas&rdquo; que estuvo presente durante esta entrevista. Deborah y &eacute;l se hicieron pareja de hecho y ese d&iacute;a, enmarcado para siempre, ella se visti&oacute; de lila, el mismo color del coraz&oacute;n que se tatu&oacute; al terminar su terapia.
    </p><p class="article-text">
        En Andratx, tras compartir su experiencia en la charla organizada desde el &aacute;rea de sensibilizaci&oacute;n y prevenci&oacute;n de las materias machistas de la Fundaci&oacute;n IRES, encargada desde servicios sociales del municipio y donde participaron unos 300 j&oacute;venes, varias ni&ntilde;as se acercaron a abrazarla. Cuando lleg&oacute; al coche, rompi&oacute; a llorar. Aquellas palabras abrieron otras historias, de chicos y chicas que empezaron a contar violencias vividas en sus casas. &ldquo;Intentaron destrozarnos, pero no pudieron&rdquo;, dice con un pu&ntilde;o cerrado que destila fuerza y valent&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, Deborah, sumamente agradecida a la direcci&oacute;n de enfermer&iacute;a del hospital en el que trabaja, cuenta ahora con una madre que se ha convertido en su mejor amiga, y no se cansa de repetir el mensaje: de la violencia de g&eacute;nero se sale, pero hay que pedir ayuda. Y acaba animando a hablar a otras mujeres que est&eacute;n pasando por una situaci&oacute;n parecida a la suya. Puede ser este un primer paso.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-deborah-rehace-vida-anos-maltrato-no-odiare_1_12864098.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Dec 2025 20:10:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" length="2158199" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2158199" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La historia de Deborah, que rehace su vida tras años de maltrato: “No odiaré para siempre”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Violencia machista,Machismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marc Seguí torna a Mallorca: "Arriba un moment en què t'adones que vas corrent i és una cosa que no vull fer"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/marc-segui-torna-mallorca-moment-t-adones-vas-corrent-i-cosa-no-vull-fer_1_12789385.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" width="2499" height="1406" alt="Marc Seguí torna a Mallorca: &quot;Arriba un moment en què t&#039;adones que vas corrent i és una cosa que no vull fer&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'artista mallorquí tanca avui a Es Gremi el seu ‘No tengo prisa Tour’, un viatge que combina pop urbà, electrònica i emoció, i que després de finalitzar el recorregut per sales de tot el país en realitat és l'inici d'una etapa encara més llarga</p><p class="subtitle">Tomeu Penya, cantautor: “Omplir una plaça et dóna orgull, però aprens quan falles”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Vull que tots els passos que doni siguin amb confian&ccedil;a&rdquo;. Marc Segu&iacute; (Palma, 1998) ho t&eacute; clar i at&eacute;n a elDiario.es amb la calma que l&rsquo;acompanya en aquesta etapa, un moment de reflexi&oacute; profunda just abans de tancar la seva No tengo prisa Tour en Es Gremi, Mallorca, la seva illa natal. Encara que la gira s'acomiada dels escenaris, per a ell aix&ograve; no &eacute;s un final, sin&oacute; una continu&iuml;tat d'un projecte que continua viu. La idea de no tenir pressa es reflecteix en tot: des de la seva m&uacute;sica fins a la manera en que organitza els seus dies, la forma en que prepara cada concert i com es relaciona amb la seva fam&iacute;lia i amics. &Eacute;s la calma amb qui ha apr&egrave;s a valorar cada pas en la seva carrera i en la vida, i que vol que cada decisi&oacute;, cada can&ccedil;&oacute;, cada instant, estigui presa amb confian&ccedil;a i sense precipitaci&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Mallorca marca la difer&egrave;ncia a la rutina di&agrave;ria de Marc. Lluny del frenes&iacute; de Madrid, on el treball, la producci&oacute; musical i els compromisos marquen l'agenda, la seva illa li retorna a un ritme m&eacute;s pausat, m&eacute;s natural. Aqu&iacute;, Marc recupera la proximitat de la seva fam&iacute;lia i dels seus amics, i disposa els seus dies amb rituals que li permeten protegir-se i cuidar-se. Els dies de concert, per exemple, t&eacute; regles que es tradueixen com a estrictes: aixecar-se d'hora, fer un poc d'esport i cuidar la veu com un element delicat que necessita protecci&oacute;. &ldquo;A la m&iacute;nima distracci&oacute;&hellip; un es pot constipar amb facilitat i especialment afectar la veu&rdquo;, explica, recordant que fins i tot un petit descuit pot afectar el rendiment sobre l'escenari. Aquesta disciplina no &eacute;s obsessi&oacute;, sin&oacute; un mode de &ldquo;trepitjar ferm&rdquo;, de mantenir-se &iacute;ntegre i saludable, conscient que la seva veu &eacute;s l'instrument que el connecta amb el p&uacute;blic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un trajecte molt llarg</strong></h2><p class="article-text">
        La clausura de la gira a Es Gremi t&eacute; un significat especial. Per en Marc, no &eacute;s un ad&eacute;u, sin&oacute; un nou cap&iacute;tol: l'etapa de &lsquo;No tengo prisa&rsquo; encara continua. En els &uacute;ltims concerts per algunes sales espanyoles, el p&uacute;blic acudia a escoltar les can&ccedil;ons del seu disc, que va n&eacute;ixer d'un &ldquo;respir molt gran&rdquo;, de la tranquil&middot;litat de poder experimentar sense pressi&oacute;, i d'un m&oacute;n visual que complementa la m&uacute;sica de manera inseparable. &ldquo;M&eacute;s que el final d'etapa, &eacute;s l'inici d'una trajecte molt llarg i de tancament de gira, s&iacute;, per&ograve; tamb&eacute; l'avantsala de concerts i festivals on tractar&eacute; de donar una cosa nova al p&uacute;blic&rdquo;, assegura. T&eacute; can&ccedil;ons noves guardades, projectes que encara no ha decidit com revelar. Tot est&agrave; pensat amb calma, la mateixa que despr&egrave;n l'artista durant aquesta entrevista, perqu&egrave; vol que cada pas encaixi perfectament al seu cap, sense cedir a la pressa ni a la pressi&oacute; externa. La seva mare, acostumada al ritme fren&egrave;tic d'anys anteriors, a vegades se sorpr&egrave;n en veure'l tan pausat i li pregunta si est&agrave; b&eacute;. Ell somriu, conscient que la calma tamb&eacute; desconcerta quan hem acostumat als altres a la nostra urg&egrave;ncia inquietant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;Mai no es perdrà la meva manera d&#039;escriure ni la meva manera de fer melodies, juntament amb la meva veu&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;Mai no es perdrà la meva manera d&#039;escriure ni la meva manera de fer melodies, juntament amb la meva veu&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, aquesta serenitat es transforma just abans de sortir a l'escenari. Al backstage, Marc &eacute;s un remol&iacute; contingut: nervi&oacute;s, concentrat i a&iuml;llat. &ldquo;No vull veure a ning&uacute;, no vull que ning&uacute; em parli, nom&eacute;s vull que arranqui el concert&rdquo;, confessa. La serenitat nom&eacute;s arriba quan trepitja les taules i observa al seu p&uacute;blic: &ldquo;Fins que no comen&ccedil;a el concert i veig que est&agrave; tot b&eacute; no em tranquil&middot;litzo. Veus, aquesta calma de la qual parlo i ara practico m&eacute;s, encara no me l'he pogut aplicar&rdquo;. Abans, en gires anteriors, l'emoci&oacute; podia ser tan intensa que part de la nit se li escapava de la mem&ograve;ria, alguna cosa que potser li pot recordar a un a aquest moment de m&agrave;xima excitaci&oacute; o xoc vital que quan vol recordar-lo a posteriori no &eacute;s capa&ccedil;. Ara ha apr&egrave;s el cantant a equilibrar concentraci&oacute; i gaudi, mantenint la pres&egrave;ncia i el goig del moment sense perdre la connexi&oacute; amb el p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        El so del tour reflecteix l'evoluci&oacute; art&iacute;stica de Marc. La mescla de pop urb&agrave;, electr&ograve;nica i emoci&oacute; s'integra en una proposta que respecta la seva identitat. &ldquo;Mai es perdr&agrave; la meva manera d'escriure ni la meva manera de fer melodies, juntament amb la meva veu&rdquo;, assegura a aquest mitj&agrave;. La seva banda, la que l&rsquo;acompanya, s'ha adaptat a aquesta nova dimensi&oacute;: tecles, electr&ograve;nica, bateria que alterna amb percussi&oacute;, i guitarres que apareixen en moments concrets. Tot aix&ograve; convida a un directe fresc, potent i emocional, on cada detall sonor refor&ccedil;a la personalitat de Marc com a creador, deixant clar que explorar nous g&egrave;neres o potser, anomenem-los colors de m&uacute;sica, no significa perdre l'ess&egrave;ncia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Caminades di&agrave;ries, assossec i un ca com a escorta</strong></h2><p class="article-text">
        El seu proc&eacute;s creatiu &eacute;s minuci&oacute;s i perseverant. &Eacute;s habitual que escrigui de nit, vetllant quan els terminis estrenyen, per&ograve; sempre prioritzant la tranquil&middot;litat i el temps de reflexi&oacute;. A Madrid, sol entrar a l'estudi sobre les dotze del migdia i anar-se&rsquo;n sobre les vuit de la tarda (a vegades li donen les deu), i no dubta a detenir-se quan nota que nom&eacute;s continua component per la in&egrave;rcia de crear i crear. &ldquo;A vegades faig deu can&ccedil;ons perqu&egrave; me'n agradi una&rdquo;, confessa. Ha gravat als estudis de Warner Music o Metropol, per&ograve; ara, el seu propi estudi, prop de Porta de l'&Agrave;ngel, s'ha convertit en un refugi de creaci&oacute; on arriba caminant cada dia acompanyat del seu gos Fideu, un chihuahua al qual el mallorqu&iacute; li atribueix atributs humans definint-lo com &ldquo;encantador&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge promocional de &#039;No tengo prisa Tour&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge promocional de &#039;No tengo prisa Tour&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De retorn a casa, recorrent a peu els carrers de la capital i amb el ca d'escorta, el cantant repassa gravacions, analitza el que t&eacute; potencial i decideix amb cura quines lletres mereixen ser rescatades per a seguir endavant. Quan necessita deixar reposar la ment o quan la lletra composta en l'estudi no &eacute;s del seu grat al cent per cent, recorre als seus dos comodins de la cridada, a la seva mare i al seu nucli dur d'amics.
    </p><p class="article-text">
        La fam&iacute;lia ocupa un lloc central en la seva vida i en la seva narrativa. Fa pocs dies, en aterrar a Mallorca, els seus avis paterns el van rebre a l'aeroport amb abra&ccedil;ades i emoci&oacute; inclosos, que van quedar immortalitzats a Instagram. Aquest gest, amb el &ldquo;passa el temps r&agrave;pid&rdquo; del seu avi, potser fila amb els versos del poeta de la Generaci&oacute; de 1950 Jaime Gil de Biedma qui va escriure &ldquo;que la vida anava de deb&ograve; / un ho comen&ccedil;a a comprendre m&eacute;s tard / - com tots els joves, jo vaig venir / a portar-me&rsquo;n la vida per davant&rdquo;, evocant entre altres coses la veu dels qui recorden que la joventut no es repeteix. Serveixin aquestes l&iacute;nies tamb&eacute; per a recordar i recomanar les bones versions que van fer d'aquest poema Joan.
    </p><p class="article-text">
        Manel Serrat i Miguel Poveda. &ldquo;Tinc una fam&iacute;lia molt bonica i als meus ulls &eacute;s perfecta; no canviava res ells&rdquo;, diu Marc Segu&iacute; orgull&oacute;s. La seva mare sempre va creure en ell, fins i tot abans que ell mateix ho fes, mentre que el seu pare, m&eacute;s prudent en els inicis de la seva carrera, ara el crida &ldquo;fluixejant&rdquo; i traient pit dels &egrave;xits. Els seus avis, que cantaven en missa, viuen aquest &ldquo;embull&rdquo; musical com un regal. Marc recorda un concert a Palma, durant les festes de Sant Sebasti&agrave;, en el qual estaven tan emocionats que poc els va faltar per a beure's un cubalibre&hellip;encara que ja sabem que l'edat constreny.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;Tinc una família molt bonica i als meus ulls és perfecta; no canviaria res d&#039;ells&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;Tinc una família molt bonica i als meus ulls és perfecta; no canviaria res d&#039;ells&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La inf&agrave;ncia de Marc tamb&eacute; est&agrave; plena d'hist&ograve;ries que van marcar el seu car&agrave;cter. Era un pe&ccedil;a al col&middot;legi, o potser la paraula &lsquo;pillo&rsquo; sona m&eacute;s ajustada. Jugava a futbol al Santa Catalina Atl&eacute;tico i un dia se li va oc&oacute;rrer la brillant idea de falsificar les seves males notes perqu&egrave; no el treguessin d'aquest el seu esport favorit despr&eacute;s d'haver susp&egrave;s nou mat&egrave;ries. &ldquo;Em vaig trobar el meu pare cara a cara a l'institut i vaig pensar: ara s&iacute; que s'ha embolicat&rdquo;, recorda amb la boca petita per&ograve; sense perdre la perspic&agrave;cia que el caracteritza. Amb tot, i abans que l'&egrave;xit truqu&eacute;s a la seva porta, Marc Segu&iacute; presumeix avui de no haver estat mai un &lsquo;nini&rsquo;: va treballar a botigues de roba a Palma alhora que escrivia can&ccedil;ons i posteriorment es va traslladar a Londres per a fer de rentaplats. All&agrave;, el clima de la ciutat i la fredor d'algunes de les seves gents no van fer que s'emport&eacute;s un bon sabor de boca, malgrat enaltir a toro passat quanta diversi&oacute; i inter&egrave;s pugui arribar a oferir la capital anglesa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La m&uacute;sica de Marc enfront d'una fatal determinaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Entre amistats i records, l'autor de t&iacute;tols com a &lsquo;Tiroteo&rsquo;, &lsquo;No tengo prisa&rsquo; o &lsquo;360&rsquo; rememora un moment hilarant al costat d'un altre artista, Marquitos (abans Oddliquor), amb qui al set de gravaci&oacute; ha compartit riallades interminables, imitacions i bromes que encara guarda amb afecte. I &eacute;s que alguns moments o persones ens marquen per sempre. Com quan va recalar el cantant a M&egrave;xic, on despr&eacute;s d'un concert una noia se li va acostar per a confessar-li que havia intentat su&iuml;cidar-se diverses vegades i que la seva m&uacute;sica va ser el punt d'inflexi&oacute; que la va fer quedar-se amb la resta dels mortals i, per tant, no prendre aquesta fatal determinaci&oacute;. Marc la va abra&ccedil;ar, comprom&egrave;s i reflexiu sobre la import&agrave;ncia de crear can&ccedil;ons que acompanyin i no defraudin.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;No vull veure ningú, no vull que ningú em parli, només vull que arrenqui el concert&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;No vull veure ningú, no vull que ningú em parli, només vull que arrenqui el concert&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Preguntat pel seu jo adolescent i per si aquest el vei&eacute;s avui actuar en aquest &uacute;ltim xou del tour, Segu&iacute; conta que es quedaria en silenci durant el moment m&eacute;s &iacute;ntim del directe, aquest instant m&agrave;gic en que s'uneixen piano (amb mans de Kevin D&iacute;az) i veu. &ldquo;&Eacute;s un moment en el que tota la sala est&agrave; en silenci i el p&uacute;blic es posa a reflexionar sobre el que diu l'artista&rdquo;, afegeix en aquest jocs de miralls entre passat i present. Aquest instant seria el que m&eacute;s li impactaria a l'int&egrave;rpret i el que li faria pensar qu&eacute; bonic el reeixit.
    </p><p class="article-text">
        La rutina de Marc Segu&iacute; ja est&agrave; pautada per a aquest divendres, l'&uacute;ltima nit de la gira: madrug&oacute;, bon desdejuni, esport, retorn a casa i reposar ment i veu abans de la gran nit. Aquesta tranquil&middot;litat reflexa en una promesa tamb&eacute; la filosofia vital del virtu&oacute;s: &ldquo;Si algun dia no obtingu&eacute;s un euro de la m&uacute;sica, continuaria volent superar el meu projecte i fer noves coses&rdquo;. No t&eacute; pressa, no necessita accelerar; vol que cada pas sigui amb confian&ccedil;a, tenacitat, temps i sentit. Per a tancar, quan se li demana acabar la frase: &ldquo;No soc la persona que la gent creu quan em veuen&hellip;&rdquo;, ho t&eacute; clar: &ldquo;Davant d'una cambra&rdquo;. Necessita intimitat, proximitat, un entorn c&ograve;mode. I qui no? Per aix&ograve; aquest final a Es Gremi no se sent a final; se sent a retorn, a arrel, a escena de comen&ccedil;ament: on comen&ccedil;a la seg&uuml;ent.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/marc-segui-torna-mallorca-moment-t-adones-vas-corrent-i-cosa-no-vull-fer_1_12789385.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Nov 2025 17:30:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" length="2017254" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2017254" width="2499" height="1406"/>
      <media:title><![CDATA[Marc Seguí torna a Mallorca: "Arriba un moment en què t'adones que vas corrent i és una cosa que no vull fer"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" width="2499" height="1406"/>
      <media:keywords><![CDATA[Música,Conciertos,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marc Seguí regresa a Mallorca: “Llega un momento en el que te das cuenta de que vas corriendo y es algo que no quiero hacer”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/marc-segui-regresa-mallorca-llega-momento-das-cuenta-vas-corriendo-no-quiero_1_12786576.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" width="2499" height="1406" alt="Marc Seguí regresa a Mallorca: “Llega un momento en el que te das cuenta de que vas corriendo y es algo que no quiero hacer”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El artista mallorquín clausura hoy en Es Gremi su ‘No tengo prisa Tour’, un viaje que combina pop urbano, electrónica y emoción, y que tras finalizar el recorrido por salas de todo el país en realidad es el inicio de una etapa aún más larga</p><p class="subtitle">Tomeu Penya, cantautor: “Llenar una plaza te da orgullo, pero aprendes cuando fallas”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Quiero que todos los pasos que d&eacute; sean con confianza&rdquo;. Marc Segu&iacute; (Palma, 1998) lo tiene claro y atiende a elDiario.es con la calma que lo acompa&ntilde;a en esta etapa, un momento de reflexi&oacute;n profunda justo antes de cerrar su <em>No tengo prisa Tour</em> en Es Gremi, Mallorca, su isla natal. Aunque la gira se despide de los escenarios, para &eacute;l esto no es un final, sino una continuidad de un proyecto que sigue vivo. La idea de no tener prisa se refleja en todo: desde su m&uacute;sica hasta la manera en que organiza sus d&iacute;as, la forma en que prepara cada concierto y c&oacute;mo se relaciona con su familia y amigos. Es la calma de quien ha aprendido a valorar cada paso en su carrera y en la vida, y que quiere que cada decisi&oacute;n, cada canci&oacute;n, cada instante, est&eacute; tomada con confianza y sin precipitaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Mallorca marca la diferencia en la rutina diaria de Marc. Lejos del frenes&iacute; de Madrid, donde el trabajo, la producci&oacute;n musical y los compromisos marcan la agenda, su isla le devuelve a un ritmo m&aacute;s pausado, m&aacute;s natural. Aqu&iacute;, Marc recupera la cercan&iacute;a de su familia y de sus amigos, y dispone sus d&iacute;as con rituales que le permiten protegerse y cuidarse. Los d&iacute;as de concierto, por ejemplo, tiene reglas que se traducen como estrictas: levantarse temprano, hacer algo de deporte y cuidar la voz cual elemento delicado que necesita protecci&oacute;n. &ldquo;Al m&iacute;nimo despiste&hellip; uno se puede resfriar con facilidad y en especial afectar a la voz&rdquo;, explica, recordando que incluso un peque&ntilde;o descuido puede afectar el rendimiento sobre el escenario. Esta disciplina no es obsesi&oacute;n, sino un modo de &ldquo;pisar firme&rdquo;, de mantenerse &iacute;ntegro y saludable, consciente de que su voz es el instrumento que lo conecta con el p&uacute;blico.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un trayecto muy largo</strong></h2><p class="article-text">
        La clausura de la gira en Es Gremi tiene un significado especial. Para Marc, no es un adi&oacute;s, sino un nuevo cap&iacute;tulo: la etapa de &lsquo;No tengo prisa&rsquo; a&uacute;n contin&uacute;a. En los &uacute;ltimos conciertos por algunas salas espa&ntilde;olas, el p&uacute;blico acud&iacute;a a escuchar las canciones de su disco, que naci&oacute; de un &ldquo;respiro muy grande&rdquo;, de la tranquilidad de poder experimentar sin presi&oacute;n, y de un mundo visual que complementa la m&uacute;sica de forma inseparable. &ldquo;M&aacute;s que el final de etapa, es el inicio de una trayecto muy largo y de cierre de gira, s&iacute;, pero tambi&eacute;n la antesala de conciertos y festivales donde tratar&eacute; de dar algo nuevo al p&uacute;blico&rdquo;, asegura. Tiene canciones nuevas guardadas, proyectos que a&uacute;n no ha decidido c&oacute;mo desvelar. Todo est&aacute; pensado con calma, la misma que desprende el artista durante esta entrevista, porque quiere que cada paso encaje perfectamente en su cabeza, sin ceder a la prisa ni a la presi&oacute;n externa. Su madre, acostumbrada al ritmo fren&eacute;tico de a&ntilde;os anteriores, a veces se sorprende al verlo tan pausado y le pregunta si est&aacute; bien. &Eacute;l sonr&iacute;e, consciente de que la calma tambi&eacute;n desconcierta cuando hemos acostumbrado a los dem&aacute;s a nuestra premura inquietante.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;Nunca se va a perder mi manera de escribir ni mi manera de hacer melodías, juntamente con mi voz&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;Nunca se va a perder mi manera de escribir ni mi manera de hacer melodías, juntamente con mi voz&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, esa serenidad se transforma justo antes de salir al escenario. En el <em>backstage</em>, Marc es un torbellino contenido: nervioso, concentrado y aislado. &ldquo;No quiero ver a nadie, no quiero que nadie me hable, solo quiero que arranque el concierto&rdquo;, confiesa. La serenidad solo llega cuando pisa las tablas y observa a su p&uacute;blico: &ldquo;Hasta que no empieza el concierto y veo que est&aacute; todo bien no me tranquilizo. Ves, esa calma de la que hablo y ahora practico m&aacute;s, todav&iacute;a no me la he podido aplicar&rdquo;. Antes, en giras anteriores, la emoci&oacute;n pod&iacute;a ser tan intensa que parte de la noche se le escapaba de la memoria, algo que acaso le puede recordar a uno a ese momento de m&aacute;xima excitaci&oacute;n o shock vital que cuando quiere recordarlo a posteriori no es capaz. Ahora ha aprendido el cantante a equilibrar concentraci&oacute;n y disfrute, manteniendo la presencia y el gozo del momento sin perder la conexi&oacute;n con el p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        El sonido del tour refleja la evoluci&oacute;n art&iacute;stica de Marc. La mezcla de pop urbano, electr&oacute;nica y emoci&oacute;n se integra en una propuesta que respeta su identidad. &ldquo;Nunca se va a perder mi manera de escribir ni mi manera de hacer melod&iacute;as, juntamente con mi voz&rdquo;, asegura a este medio. Su banda, la que le acompa&ntilde;a, se ha adaptado a esta nueva dimensi&oacute;n: teclas, electr&oacute;nica, bater&iacute;a que alterna con percusi&oacute;n, y guitarras que aparecen en momentos concretos. Todo ello invita a un directo fresco, potente y emocional, donde cada detalle sonoro refuerza la personalidad de Marc como creador, dejando claro que explorar nuevos g&eacute;neros o acaso, llam&eacute;mosles colores de m&uacute;sica, no significa perder la esencia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Caminatas diarias, sosiego y un can como escolta</strong></h2><p class="article-text">
        Su proceso creativo es minucioso y perseverante. Es habitual que escriba de noche, trasnochando cuando los plazos aprietan, pero siempre priorizando la tranquilidad y el tiempo de reflexi&oacute;n. En Madrid, suele entrar al estudio sobre las doce del mediod&iacute;a e irse a eso de las ocho de la tarde (a veces le dan las diez), y no duda en detenerse cuando nota que solo contin&uacute;a componiendo por la inercia de crear y crear. &ldquo;A veces hago diez canciones para que me guste una&rdquo;, confiesa. Ha grabado en los estudios de Warner Music o Metropol, pero ahora, su propio estudio, cerca de Puerta del &Aacute;ngel, se ha convertido en un refugio de creaci&oacute;n donde llega caminando cada d&iacute;a acompa&ntilde;ado de su perro Fideo, un chihuahua al que el mallorqu&iacute;n le atribuye atributos humanos al definirlo como &ldquo;encantador&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen promocional de &#039;No tengo prisa Tour&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen promocional de &#039;No tengo prisa Tour&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De regreso a casa, recorriendo a pie las calles de la capital y con el can de escolta, el cantante repasa grabaciones, analiza lo que tiene potencial y decide con cuidado qu&eacute; letras merecen ser rescatadas para seguir adelante. Cuando necesita dejar reposar la mente o cuando la letra compuesta en el estudio no es de su agrado al cien por cien, recurre a sus dos comodines de la llamada, a su madre y a su n&uacute;cleo duro de amigos.
    </p><p class="article-text">
        La familia ocupa un lugar central en su vida y en su narrativa. Hace pocos d&iacute;as, al aterrizar en Mallorca, sus abuelos paternos lo recibieron en el aeropuerto con abrazos y emoci&oacute;n incluidos, que quedaron inmortalizados en Instagram. Ese gesto, con el &ldquo;pasa el tiempo r&aacute;pido&rdquo; de su abuelo, acaso hila con los versos del poeta de la Generaci&oacute;n de 1950 Jaime Gil de Biedma quien escribi&oacute; &ldquo;que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender m&aacute;s tarde / - como todos los j&oacute;venes, yo vine / a llevarme la vida por delante&rdquo;, evocando entre otras cosas la voz de quienes recuerdan que la juventud no se repite. Sirvan estas l&iacute;neas tambi&eacute;n para recordar y recomendar las buenas versiones que hicieron de ese poema Joan
    </p><p class="article-text">
        Manel Serrat y Miguel Poveda. &ldquo;Tengo una familia muy bonita y a mis ojos es perfecta; no cambiaba nada ellos&rdquo;, dice Marc Segu&iacute; orgulloso. Su madre siempre crey&oacute; en &eacute;l, incluso antes de que &eacute;l mismo lo hiciera, mientras que su padre, m&aacute;s prudente en los inicios de su carrera, ahora lo llama &ldquo;flipando&rdquo; y sacando pecho de los &eacute;xitos. Sus abuelos, que cantaban en misa, viven este &ldquo;tinglado&rdquo; musical como un regalo. Marc recuerda un concierto en Palma, durante las fiestas de Sant Sebasti&agrave;, en el que estaban tan emocionados que poco les falt&oacute; para beberse un cubalibre&hellip;aunque ya sabemos que la edad apremia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;Tengo una familia muy bonita y a mis ojos es perfecta; no cambiaba nada ellos&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;Tengo una familia muy bonita y a mis ojos es perfecta; no cambiaba nada ellos&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La infancia de Marc tambi&eacute;n est&aacute; llena de historias que marcaron su car&aacute;cter. Era un <em>pieza </em>en el colegio, o acaso la palabra pill&iacute;n suena m&aacute;s ajustada. Jugaba a f&uacute;tbol en el Santa Catalina Atl&eacute;tico y un d&iacute;a se le ocurri&oacute; la brillante idea de falsificar sus malas notas para que no lo sacaran de ese su deporte favorito tras haber suspendido nueve materias. &ldquo;Me encontr&eacute; a mi padre cara a cara en el instituto y pens&eacute;: ahora s&iacute; que se ha liado&rdquo;, recuerda con la boca peque&ntilde;a pero sin perder la perspicacia que lo caracteriza. Con todo, y antes de que el &eacute;xito llamara a su puerta, Marc Segu&iacute; presume hoy de no haber sido nunca un <em>nini</em>: trabaj&oacute; en tiendas de ropa en Palma a la vez que escrib&iacute;a canciones y posteriormente se traslad&oacute; a Londres para hacer de friegaplatos. All&iacute;, el clima de la ciudad y la frialdad de algunas de sus gentes no hicieron que se llevara un buen sabor de boca, a pesar de ensalzar a toro pasado cu&aacute;nta diversi&oacute;n e inter&eacute;s pueda llegar a ofrecer la capital inglesa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La m&uacute;sica de Marc frente a una fatal determinaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Entre amistades y recuerdos, el autor de t&iacute;tulos como Tiroteo, No tengo prisa o 360 rememora un momento hilarante junto a otro artista, Marquitos (antes Oddliquor), con quien en el set de grabaci&oacute;n ha compartido carcajadas interminables, imitaciones y bromas que a&uacute;n guarda con cari&ntilde;o. Y es que algunos momentos o personas nos marcan para siempre. Como cuando recal&oacute; el cantante en M&eacute;xico, donde tras un concierto una chica se le acerc&oacute; para confesarle que hab&iacute;a intentado suicidarse varias veces y que su m&uacute;sica fue el punto de inflexi&oacute;n que la hizo quedarse con el resto de los mortales y, por tanto, no tomar esa fatal determinaci&oacute;n. Marc la abraz&oacute;, comprometido y reflexivo sobre la importancia de crear canciones que acompa&ntilde;en y no defrauden.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;No quiero ver a nadie, no quiero que nadie me hable, solo quiero que arranque el concierto&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;No quiero ver a nadie, no quiero que nadie me hable, solo quiero que arranque el concierto&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Preguntado por su yo adolescente y por si este lo viera hoy actuar en este &uacute;ltimo show del tour, Segu&iacute; cuenta que se quedar&iacute;a en silencio durante el momento m&aacute;s &iacute;ntimo del directo, ese instante m&aacute;gico en el que se unen piano (con manos de Kevin D&iacute;az) y voz. &ldquo;Es un momento en el que toda la sala est&aacute; en silencio y el p&uacute;blico se pone a reflexionar sobre lo que dice el artista&rdquo;, a&ntilde;ade en ese juegos de espejos entre pasado y presente. Ese instante ser&iacute;a el que m&aacute;s le impactar&iacute;a al int&eacute;rprete y el que le har&iacute;a pensar qu&eacute; bonito lo logrado.
    </p><p class="article-text">
        La rutina de Marc Segu&iacute; ya est&aacute; pautada para este viernes, la &uacute;ltima noche de la gira: madrug&oacute;n, buen desayuno, deporte, regreso a casa y reposar mente y voz antes de la gran noche. Esa tranquilidad refleja en una promesa tambi&eacute;n la filosof&iacute;a vital del virtuoso: &ldquo;Si alg&uacute;n d&iacute;a no consiguiera un euro de la m&uacute;sica, seguir&iacute;a queriendo superar mi proyecto y hacer nuevas cosas&rdquo;. No tiene prisa, no necesita acelerar; quiere que cada paso sea con confianza, tenacidad, tiempo y sentido. Para cerrar, cuando se le pide terminar la frase: &ldquo;No soy la persona que la gente cree cuando me ven&hellip;&rdquo;, lo tiene claro: &ldquo;Delante de una c&aacute;mara&rdquo;. Necesita intimidad, cercan&iacute;a, un entorno c&oacute;modo. &iquest;Y qui&eacute;n no? Por eso este final en Es Gremi no se siente a final; se siente a retorno, a ra&iacute;z, a escena de comienzo: donde empieza la siguiente.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/marc-segui-regresa-mallorca-llega-momento-das-cuenta-vas-corriendo-no-quiero_1_12786576.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Nov 2025 12:12:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" length="2017254" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2017254" width="2499" height="1406"/>
      <media:title><![CDATA[Marc Seguí regresa a Mallorca: “Llega un momento en el que te das cuenta de que vas corriendo y es algo que no quiero hacer”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" width="2499" height="1406"/>
      <media:keywords><![CDATA[Música,Conciertos,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tymon Kolasiński, el cervell més ràpid del món amb un cub de Rubik: “La ment és més creativa que una màquina”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tymon-kolasinski-cervell-mes-rapid-mon-amb-cub-rubik-ment-mes-creativa-maquina_1_12762371.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tymon Kolasiński, el cervell més ràpid del món amb un cub de Rubik: “La ment és més creativa que una màquina”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El campió polonès d’speedcubing, rècord mundial en la categoria de 5x5 i amb només vint anys, enlluerna a Espanya, un país que cada vegada acull més tornejos i experts en aquest esport, que presenta nombrosos beneficis cognitius i socials</p><p class="subtitle">Pot una sola persona albergar dues ments? Els nens epilèptics amb el 'cervell dividit' tenen la resposta</p></div><p class="article-text">
        Durant uns segons, el silenci va ser absolut. El p&uacute;blic contenia la respiraci&oacute; mentre les mans i els ulls de Tymon Kolasi&#324;ski es movien a una velocitat impossible. 4,63 segons despr&eacute;s &mdash;es diu aviat&mdash;, el cub de Rubik estava resolt en la categoria de 3x3. El cron&ograve;metre s&rsquo;aturava i l&rsquo;aplaudiment esclatava a la sala. La combinaci&oacute; de velocitat i precisi&oacute; va deixar sense al&egrave; fins i tot els competidors m&eacute;s experimentats. Cada gir, cada moviment, semblava orquestrat amb una precisi&oacute; matem&agrave;tica que desafia la percepci&oacute; humana.
    </p><p class="article-text">
        El jove polon&egrave;s, considerat una de les ments m&eacute;s r&agrave;pides del m&oacute;n, acabava de signar una altra actuaci&oacute; magistral a Espanya, on el cap de setmana passat es va proclamar campi&oacute; en les categories de 3x3, 4x4 i 5x5. Amb nom&eacute;s vint anys, Kolasi&#324;ski lidera el r&agrave;nquing mundial de 5x5 (30,45 segons) i &eacute;s segon en 4x4, per&ograve; el que m&eacute;s impressiona no s&oacute;n les xifres: &eacute;s la serenor amb qu&egrave; domina el caos, el domini absolut de cada segon i la consist&egrave;ncia que mant&eacute; sota una pressi&oacute; extrema. Tot aix&ograve; darrere d&rsquo;unes ulleres que, m&eacute;s que de visi&oacute;, entenen d&rsquo;agilitat mental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les participants al torneig de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les participants al torneig de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La fascinaci&oacute; pel cub i la competici&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        En l&rsquo;entrevista concedida a elDiario.es, Tymon recorda que el seu primer contacte amb el cub de Rubik va ser a casa, de petit. Van passar anys fins que el va aconseguir resoldre als deu anys, per&ograve; no va ser el cub en si el que el captivava, com el repte de millorar constantment i l&rsquo;emoci&oacute; de la competici&oacute;. Per a ell, competir &mdash;sigui en <em>speedcubing</em>, tennis o un altre esport&mdash; &eacute;s el &ldquo;m&eacute;s divertit&rdquo; de la vida, i cada intent ofereix una nova lli&ccedil;&oacute; sobre disciplina, concentraci&oacute; i automejorament. Aquesta filosofia l&rsquo;ha convertit en un referent per a joves i veterans dels cubs arreu del m&oacute;n, amb gaireb&eacute; 30.000 seguidors a la xarxa social Instagram.
    </p><p class="article-text">
        En cada resoluci&oacute;, darrere dels girs que semblen autom&agrave;tics, hi ha c&agrave;lculs, mem&ograve;ria i reflexos. Tymon explica que, quan competeix, tot funciona per reflex: si comen&ccedil;a a pensar massa, els resultats empitjoren. En els entrenaments, en canvi, es concentra en detalls espec&iacute;fics per perfeccionar cada fase de la seva resoluci&oacute;, mostrant que fins i tot els campions m&eacute;s r&agrave;pids aprenen constantment i que la perfecci&oacute; no &eacute;s un punt d&rsquo;arribada, sin&oacute; un proc&eacute;s continu de millora.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'hum&agrave; davant de la m&agrave;quina</strong></h2><p class="article-text">
        En l&rsquo;era de la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, que pot resoldre un cub de Rubik al moment, Tymon reflexiona sobre la difer&egrave;ncia entre la ment humana i la m&agrave;quina. Les m&agrave;quines poden ser m&eacute;s r&agrave;pides, per&ograve; el valor de l&rsquo;esport resideix en les persones. &ldquo;No podem aprendre gaire d&rsquo;una m&agrave;quina creada per imitar-nos o superar-nos, per&ograve; s&iacute; que podem aprendre molt d&rsquo;una altra persona que ha apr&egrave;s a ser com una m&agrave;quina&rdquo;, afirma. Aquesta perspectiva redefineix el significat del triomf: no es tracta nom&eacute;s de r&egrave;cords, sin&oacute; de la interacci&oacute;, l&rsquo;estrat&egrave;gia i la creativitat humana. Per a ell, aix&ograve; defineix l&rsquo;ess&egrave;ncia dels cubs de Rubik: un encontre entre ment, t&egrave;cnica i comunitat, on cada competidor representa un univers d&rsquo;esfor&ccedil; i creativitat. Cada cub resolt &eacute;s un testimoni de paci&egrave;ncia, dedicaci&oacute; i capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute;, qualitats que transcendeixen la mera competici&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Calvià Open 2025 ha reunit 67 competidors procedents de 16 països"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Calvià Open 2025 ha reunit 67 competidors procedents de 16 països                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Resoldre un cub de Rubik no és gens senzill, però la ciència ha demostrat nombrosos beneficis en els seus usuaris, com la memòria de treball"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Resoldre un cub de Rubik no és gens senzill, però la ciència ha demostrat nombrosos beneficis en els seus usuaris, com la memòria de treball                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podem aprendre gaire d’una màquina creada per imitar-nos o superar-nos, però sí que podem aprendre molt d’una altra persona que ha après a ser com una màquina</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tymon Kolasiński</span>
                                        <span>—</span> Campió del món del cub de Rubik
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Beneficis cognitius i socials</strong></h2><p class="article-text">
        Resoldre un cub de Rubik activa la mem&ograve;ria de treball, la coordinaci&oacute; m&agrave;-ull i la planificaci&oacute; estrat&egrave;gica. Estudis neuropsicol&ograve;gics, com aquest publicat a ResearchGate, assenyalen que exercicis com aquest milloren l&rsquo;atenci&oacute; i redueixen l&rsquo;ansietat, mentre que en pacients amb Parkinson i altres malalties neurodegeneratives poden afavorir la destresa manual i certes funcions cognitives. A m&eacute;s, aquesta pr&agrave;ctica de resoluci&oacute; de cubs ajuda a enfortir la perseveran&ccedil;a i la confian&ccedil;a en la resoluci&oacute; de problemes complexos.
    </p><p class="article-text">
        El cub tamb&eacute; ha demostrat el seu impacte en persones amb autisme, com Max Park &mdash;r&egrave;cord mundial en la categoria de 4x4 amb 15,71 segons&mdash;, qui va trobar en el cub una eina per millorar la motricitat, la concentraci&oacute; i la socialitzaci&oacute;, convertint-se en un exemple inspirador per a la comunitat internacional. Hist&ograve;ries com la de Max mostren que el <em>speedcubing</em> pot ser una via d&rsquo;inclusi&oacute; i desenvolupament personal, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;esport competitiu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Memòria de treball, coordinació mà-ull, planificació estratègica, millora de l’atenció, reducció de l’ansietat… La ciència demostra que resoldre un cub de Rubik pot ser molt beneficiós</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, gr&agrave;cies a la col&middot;laboraci&oacute; entre Rubik&rsquo;s Brand i l&rsquo;ONCE, es va desenvolupar un cub t&agrave;ctil per a persones cegues, amb textures diferents per a cada color. Jugadors amb discapacitat visual poden competir en igualtat de condicions, com demostra Berta Garc&iacute;a, campiona europea i espanyola en la modalitat A cegues, que va resoldre 36 cubs seguits de 38 memoritzats en menys d&rsquo;una hora. Aquest desenvolupament evidencia com la innovaci&oacute; pot obrir portes a qui tradicionalment no podia participar, refor&ccedil;ant el missatge que resoldre cubs &eacute;s inclusiu i que qualsevol persona pot gaudir dels beneficis cognitius i socials de l&rsquo;esport.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, Tymon Kolasi&#324;ski confia que la resoluci&oacute; r&agrave;pida del cub continuar&agrave; creixent i professionalitzant-se, amb competicions m&eacute;s estructurades que permetin a joves de tot el m&oacute;n explotar el seu potencial. &ldquo;El cub pot canviar vides&rdquo;, assegura, destacant que no es tracta nom&eacute;s de batre r&egrave;cords, sin&oacute; de millorar la ment i la interacci&oacute; social. Creu, a m&eacute;s, que la comunitat i la passi&oacute; pel cub continuaran creixent, i espera que les competicions es tornin m&eacute;s professionals per donar suport al talent emergent. &ldquo;Cada cub que resolem &eacute;s una oportunitat per millorar, aprendre i connectar amb els altres&rdquo;, afegeix, deixant un missatge de motivaci&oacute; per a la pr&ograve;xima generaci&oacute; de <em>speedcubers</em>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Kolasiński és capaç de resoldre el cub de 5x5 en 30,45 segons, la qual cosa suposa el rècord mundial"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Kolasiński és capaç de resoldre el cub de 5x5 en 30,45 segons, la qual cosa suposa el rècord mundial                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El torneig de Calvià està avalat per la World Cube Association (WCA) i organitzat per Speedcubing Mallorca, amb Marc Serra i Gustavo Hidalgo al capdavant"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El torneig de Calvià està avalat per la World Cube Association (WCA) i organitzat per Speedcubing Mallorca, amb Marc Serra i Gustavo Hidalgo al capdavant                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mallorca, un encreuament d&rsquo;accents i passions</strong></h2><p class="article-text">
        El Calvi&agrave; Open 2025 va reunir els dies 8 i 9 de novembre 67 competidors procedents de 16 pa&iuml;sos, incloent-hi Pol&ograve;nia, Fran&ccedil;a, Alemanya, It&agrave;lia, EUA, Israel, Marroc, Xina, Ucra&iuml;na, R&uacute;ssia, S&egrave;rbia, Bulg&agrave;ria, Regne Unit i Espanya. Aquest torneig oficial, avalat per la World Cube Association (WCA) i organitzat per Speedcubing Mallorca, amb Marc Serra i Gustavo Hidalgo al capdavant, va transformar l&rsquo;illa en un punt de trobada global. La diversitat d&rsquo;accents, estils de resoluci&oacute; i estrat&egrave;gies va crear un ambient vibrant on cada participant aportava alguna cosa &uacute;nica a l&rsquo;esdeveniment.
    </p><p class="article-text">
        Serra, a m&eacute;s d&rsquo;organitzador, va aconseguir el segon lloc en la modalitat de Clock, mentre que Jaume Ramos va ser tercer i Antoni Guiscafr&eacute; va completar el podi en Skewb. &ldquo;Fa cinc anys &eacute;rem un grup petit que es reunia per afici&oacute;. Avui competim amb els millors del m&oacute;n&rdquo;, comenta Serra, ressaltant el creixement de la comunitat local i el prestigi internacional de l&rsquo;esdeveniment. La celebraci&oacute; va ser tant pels resultats com per l&rsquo;energia compartida entre participants i p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        El fenomen local t&eacute; un referent global: Cuby, el tutorial de resoluci&oacute; del qual a YouTube acumula m&eacute;s de 81 milions de visualitzacions, convertint-se en el v&iacute;deo m&eacute;s vist del m&oacute;n sobre resoldre cubs. El seu enfocament pedag&ograve;gic i pacient ensenya que cada gir &eacute;s molt m&eacute;s que un algoritme: &eacute;s concentraci&oacute;, calma i m&egrave;tode. El seu &egrave;xit demostra com la passi&oacute; local pot convertir-se en un referent global, inspirant milers de persones a descobrir el m&oacute;n del <em>speedcubing</em> i a veure-hi una eina d&rsquo;aprenentatge i entreteniment. &ldquo;Cada cub &eacute;s una oportunitat per aprendre alguna cosa nova&rdquo;, afirma Cuby als seus seguidors. El seu estil proper i educatiu ha estat clau perqu&egrave; Mallorca es consolidi com un punt de refer&egrave;ncia internacional en aquest esport mental.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-GyY0OxDk5lI-1780', 'youtube', 'GyY0OxDk5lI', document.getElementById('yt-GyY0OxDk5lI-1780'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-GyY0OxDk5lI-1780 src="https://www.youtube.com/embed/GyY0OxDk5lI?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><h2 class="article-text"><strong>Un cub que connecta persones</strong></h2><p class="article-text">
        A Mallorca, l&rsquo;estudiant de segon de Batxillerat de l&rsquo;IES Sant Mar&ccedil;al, Pau C&agrave;naves, acaba de realitzar, com a Treball de Recerca de Batxillerat, un estudi pioner sobre l&rsquo;impacte social del <em>speedcubing</em>. El seu treball, basat en enquestes a 73 competidors, mostra que com m&eacute;s competicions es viuen, millor &eacute;s la integraci&oacute; social i l&rsquo;autoestima dels participants. A m&eacute;s, els tornejos creen un espai on es comparteixen coneixements, es fan amistats i es refor&ccedil;a la comunitat.
    </p><p class="article-text">
        Ell, juntament amb els seus, la seva fam&iacute;lia, il&middot;lustra aquesta din&agrave;mica: Joan, pare i col&middot;leccionista d&rsquo;uns dos-cents cubs, comparteix la passi&oacute; amb els seus fills, Pau i Ll&uacute;cia (que va comen&ccedil;ar a competir amb vuit anys), fomentant valors de paci&egrave;ncia, perseveran&ccedil;a i col&middot;laboraci&oacute;. Aquesta connexi&oacute; intergeneracional refor&ccedil;a la idea que aquest joc de destresa i concentraci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s un esport, sin&oacute; un llenguatge com&uacute; que uneix persones de diferents edats i contextos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Amb només vint anys, Kolasiński lidera el rànquing mundial de 5x5 i és segon en 4x4"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Amb només vint anys, Kolasiński lidera el rànquing mundial de 5x5 i és segon en 4x4                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un trencaclosques infinit</strong></h2><p class="article-text">
        Inventat el 1974 per Ern&#337; Rubik, el cub t&eacute; m&eacute;s de 43 trilions de combinacions possibles i se n&rsquo;han venut m&eacute;s de 400 milions d&rsquo;unitats. Tot i que resoldre&rsquo;l de manera aleat&ograve;ria seria impossible, amb pr&agrave;ctica i m&egrave;tode qualsevol ment entrenada pot trobar l&rsquo;ordre en el caos, convertint el cub en un reflex del cervell hum&agrave; i un s&iacute;mbol de creativitat, perseveran&ccedil;a i comunitat.
    </p><p class="article-text">
        Kolasi&#324;ski ho resumeix amb una frase que encapsula tot l&rsquo;esperit del Calvi&agrave; Open: &ldquo;El cub demostra que la ment humana continua sent m&eacute;s creativa que qualsevol m&agrave;quina&rdquo;. All&agrave;, entre girs, rialles i cron&ograve;metres, va quedar clar que el <em>speedcubing</em> no &eacute;s nom&eacute;s un joc de destresa, sin&oacute; una manera d&rsquo;entendre la intel&middot;lig&egrave;ncia, la cooperaci&oacute; i la tenacitat humana. Ara, amb tot aix&ograve;, els <em>speedcubers</em> ja posen la mirada en el Campionat Nacional, que se celebrar&agrave; del 6 al 8 de desembre a Tarragona. I aix&iacute;, els cubs van quedar dits i fets.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tymon-kolasinski-cervell-mes-rapid-mon-amb-cub-rubik-ment-mes-creativa-maquina_1_12762371.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Nov 2025 15:30:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="669010" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="669010" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tymon Kolasiński, el cervell més ràpid del món amb un cub de Rubik: “La ment és més creativa que una màquina”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ciencia,Neurología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tymon Kolasiński, el cerebro más rápido del mundo con un cubo de Rubik: “La mente es más creativa que una máquina”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tymon-kolasinski-cerebro-rapido-mundo-cubo-rubik-mente-creativa-maquina_1_12759963.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tymon Kolasiński, el cerebro más rápido del mundo con un cubo de Rubik: “La mente es más creativa que una máquina”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El campeón polaco de speedcubing, récord mundial en la categoría de 5x5 y de tan solo 20 años, deslumbra en España, país que cada vez acoge más torneos y expertos en este deporte, que presenta numerosos beneficios cognitivos y sociales</p><p class="subtitle">¿Puede una sola persona albergar dos mentes? Los niños epilépticos con el 'cerebro dividido' tienen la respuesta</p></div><p class="article-text">
        Durante unos segundos, el silencio fue absoluto. El p&uacute;blico conten&iacute;a la respiraci&oacute;n mientras las manos y ojos de Tymon Kolasi&#324;ski se mov&iacute;an a una velocidad imposible. 4,63 segundos despu&eacute;s, se dice r&aacute;pido, el cubo de Rubik estaba resuelto en la categor&iacute;a de 3x3. El cron&oacute;metro se deten&iacute;a y el aplauso estallaba en la sala. La combinaci&oacute;n de velocidad y precisi&oacute;n dej&oacute; sin aliento incluso a los competidores m&aacute;s experimentados. Cada giro, cada movimiento, parec&iacute;a orquestado con una precisi&oacute;n matem&aacute;tica que parec&iacute;a desafiar la percepci&oacute;n humana.
    </p><p class="article-text">
        El joven polaco, considerado una de las mentes m&aacute;s r&aacute;pidas del mundo y que se dedica en exclusiva a los cubos, acababa de firmar otra actuaci&oacute;n magistral en Espa&ntilde;a, donde el pasado fin de semana se proclam&oacute; campe&oacute;n en las categor&iacute;as de 3x3, 4x4 y 5x5. 
    </p><p class="article-text">
        Con apenas 20 a&ntilde;os, Kolasi&#324;ski lidera el ranking mundial de 5x5 (30,45 segundos) y es segundo en 4x4, pero lo que m&aacute;s impresiona no son las cifras: es la serenidad con la que domina el caos, el dominio absoluto de cada segundo y la consistencia que mantiene bajo presi&oacute;n extrema. Todo ello detr&aacute;s de unas gafas que de lo que mejor entienden es de agilidad mental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las participantes en el torneo de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las participantes en el torneo de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La fascinaci&oacute;n por el cubo y la competici&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        En la entrevista concedida a elDiario.es, Tymon recuerda que su primer contacto con el cubo de Rubik fue en casa, de ni&ntilde;o. Pasaron a&ntilde;os hasta que logr&oacute; resolverlo a los diez a&ntilde;os, pero no fue tanto el cubo en s&iacute; lo que lo atrap&oacute;, sino el desaf&iacute;o de mejorar constantemente y la emoci&oacute;n de la competici&oacute;n. Para &eacute;l, competir &mdash;ya sea en speedcubing, tenis u otro deporte&mdash; es lo &ldquo;m&aacute;s divertido&rdquo; de la vida, y cada intento ofrece una lecci&oacute;n nueva sobre disciplina, concentraci&oacute;n y automejoramiento. Esta filosof&iacute;a lo ha convertido en un referente para j&oacute;venes y veteranos de los cubos en todo el mundo, contando en la red social de Instagram con casi 30.000 seguidores.
    </p><p class="article-text">
        En cada resoluci&oacute;n, detr&aacute;s de los giros que parecen autom&aacute;ticos, hay c&aacute;lculos, memoria y reflejos. Tymon explica que, cuando compite, todo funciona por reflejo: si empieza a pensar demasiado, los resultados empeoran. En los entrenamientos, en cambio, se concentra en detalles espec&iacute;ficos para perfeccionar cada fase de su resoluci&oacute;n, mostrando que incluso los campeones m&aacute;s r&aacute;pidos aprenden constantemente y que la perfecci&oacute;n no es un punto de llegada, sino un proceso continuo de mejora.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Lo humano frente a la m&aacute;quina</strong></h2><p class="article-text">
        En la era de la inteligencia artificial, que puede resolver un cubo al instante, Tymon reflexiona sobre la diferencia entre mente humana y m&aacute;quina. Las m&aacute;quinas pueden ser m&aacute;s r&aacute;pidas, pero el valor del deporte reside en las personas. &ldquo;No podemos aprender mucho de una m&aacute;quina creada para imitarnos o superarnos, pero s&iacute; podemos aprender mucho de otra persona que ha aprendido a ser como una m&aacute;quina&rdquo;, afirma. Esta perspectiva redefine el significado del triunfo: no se trata solo de r&eacute;cords, sino de la interacci&oacute;n, la estrategia y la creatividad humana. Para &eacute;l, esto define la esencia de los cubos de rubik: un encuentro entre mente, t&eacute;cnica y comunidad, donde cada competidor representa un universo de esfuerzo y creatividad. Cada cubo resuelto es un testimonio de paciencia, dedicaci&oacute;n y capacidad de adaptaci&oacute;n, cualidades que trascienden la mera competencia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Calvià Open 2025 ha reunido a 67 competidores procedentes de 16 países."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Calvià Open 2025 ha reunido a 67 competidores procedentes de 16 países.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Resolver un cubo no es nada sencillo, pero la ciencia ha demostrado numerosos beneficios en sus usuarios, como la memoria de trabajo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Resolver un cubo no es nada sencillo, pero la ciencia ha demostrado numerosos beneficios en sus usuarios, como la memoria de trabajo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podemos aprender mucho de una máquina creada para imitarnos o superarnos, pero sí podemos aprender mucho de otra persona que ha aprendido a ser como una máquina</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tymon Kolasiński</span>
                                        <span>—</span> Campeón del mundo del cubo de Rubik
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Beneficios cognitivos y sociales</strong></h2><p class="article-text">
        Resolver un cubo activa la memoria de trabajo, la coordinaci&oacute;n mano-ojo y la planificaci&oacute;n estrat&eacute;gica. Estudios neuropsicol&oacute;gicos, <a href="https://www.researchgate.net/publication/312044271_Precise_hand_movement_telerehabilitation_with_virtual_cubes_for_patients_with_Parkinson%27s_disease" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como este publicado en ResearchGate</a>, se&ntilde;alan que ejercicios como este mejoran la atenci&oacute;n y reducen ansiedad, mientras que en pacientes con Parkinson y otras enfermedades neurodegenerativas pueden favorecer la destreza manual y ciertas funciones cognitivas. Adem&aacute;s, esta pr&aacute;ctica de resoluci&oacute;n de cubos ayuda a fortalecer la perseverancia y la confianza en la resoluci&oacute;n de problemas complejos.
    </p><p class="article-text">
        El cubo tambi&eacute;n ha demostrado su impacto en personas con autismo, como Max Park &ndash;ostenta el r&eacute;cord mundial en la categor&iacute;a de 4x4 con 15,71 segundos&ndash;, quien encontr&oacute; en el cubo una herramienta para mejorar motricidad, concentraci&oacute;n y socializaci&oacute;n, convirti&eacute;ndose en un ejemplo inspirador para la comunidad internacional. Historias como la de Max muestran que el speedcubing puede ser una v&iacute;a de inclusi&oacute;n y desarrollo personal, m&aacute;s all&aacute; del deporte competitivo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Memoria de trabajo, coordinación mano-ojo, planificación estratégica, mejora de la atención, reducción de la ansiedad... La ciencia demuestra que resolver un cubo de Rubik puede ser muy beneficioso</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otra parte, gracias a la colaboraci&oacute;n entre Rubik&rsquo;s Brand y la ONCE, se desarroll&oacute; un cubo t&aacute;ctil para personas ciegas, con texturas distintas para cada color. Jugadores con discapacidad visual pueden competir en igualdad de condiciones. Este desarrollo evidencia c&oacute;mo la innovaci&oacute;n puede abrir puertas a quienes tradicionalmente no pod&iacute;an participar, reforzando el mensaje de que organizar cubos es inclusivo y que cualquier persona puede disfrutar de los beneficios cognitivos y sociales del deporte.
    </p><p class="article-text">
        Mientras, Tymon Kolasi&#324;ski conf&iacute;a en que la resoluci&oacute;n r&aacute;pida del cubo seguir&aacute; creciendo y profesionaliz&aacute;ndose, con competiciones m&aacute;s estructuradas que permitan a j&oacute;venes de todo el mundo explotar su potencial. &ldquo;El cubo puede cambiar vidas&rdquo;, asegura, destacando que no se trata solo de romper r&eacute;cords, sino de mejorar la mente y la interacci&oacute;n social. Cree, adem&aacute;s, que la comunidad y la pasi&oacute;n por el cubo continuar&aacute;n creciendo, y espera que las competiciones se vuelvan m&aacute;s profesionales para apoyar el talento emergente. &ldquo;Cada cubo que resolvemos es una oportunidad para mejorar, aprender y conectar con otros&rdquo;, a&ntilde;ade, dejando un mensaje de motivaci&oacute;n para la pr&oacute;xima generaci&oacute;n de speedcubers.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Kolasiński es capaz de resolver el cubo de 5x5 en 30,45 segundos, lo que supone el récord mundial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Kolasiński es capaz de resolver el cubo de 5x5 en 30,45 segundos, lo que supone el récord mundial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El torneo de Calvià está avalado por la World Cube Association (WCA) y organizado por Speedcubing Mallorca, con Marc Serra y Gustavo Hidalgo a la cabeza."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El torneo de Calvià está avalado por la World Cube Association (WCA) y organizado por Speedcubing Mallorca, con Marc Serra y Gustavo Hidalgo a la cabeza.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mallorca, un cruce de acentos y pasiones</strong></h2><p class="article-text">
        El Calvi&agrave; Open 2025 reuni&oacute; el 8 y el 9 de noviembre a 67 competidores procedentes de 16 pa&iacute;ses, incluyendo Polonia, Francia, Alemania, Italia, EEUU, Israel, Marruecos, China, Ucrania, Rusia, Serbia, Bulgaria, Reino Unido y Espa&ntilde;a. Este torneo oficial, avalado por la World Cube Association (WCA) y organizado por Speedcubing Mallorca, con Marc Serra y Gustavo Hidalgo a la cabeza, transform&oacute; la isla en un punto de encuentro global. La diversidad de acentos, estilos de resoluci&oacute;n y estrategias cre&oacute; un ambiente vibrante donde cada participante aport&oacute; algo &uacute;nico al evento.
    </p><p class="article-text">
        Serra, adem&aacute;s de organizador, logr&oacute; el segundo puesto en la modalidad de Clock, mientras que Jaume Ramos fue tercero y Antoni Guiscafr&eacute; complet&oacute; el podio en Skewb. &ldquo;Hace cinco a&ntilde;os &eacute;ramos un grupo peque&ntilde;o que se reun&iacute;a por afici&oacute;n. Hoy competimos con los mejores del mundo&rdquo;, comenta Serra, resaltando el crecimiento de la comunidad local y el prestigio internacional del evento. La celebraci&oacute;n fue tanto por los resultados como por la energ&iacute;a compartida entre participantes y p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        El fen&oacute;meno local tiene un referente global: Cuby, cuyo tutorial de resoluci&oacute;n en YouTube acumula m&aacute;s de 81 millones de visitas, convirti&eacute;ndose en el v&iacute;deo m&aacute;s visto del mundo sobre organizar cubos. Su enfoque pedag&oacute;gico y paciente ense&ntilde;a que cada giro es mucho m&aacute;s que un algoritmo: es concentraci&oacute;n, calma y m&eacute;todo. Su &eacute;xito demuestra c&oacute;mo la pasi&oacute;n local puede convertirse en un referente global, inspirando a miles a descubrir el mundo del speedcubing y a ver en &eacute;l una herramienta de aprendizaje y entretenimiento. &ldquo;Cada cubo es una oportunidad para aprender algo nuevo&rdquo;, afirma Cuby a sus seguidores. Su estilo cercano y educativo ha sido clave para que Mallorca se consolide como un punto de referencia internacional en este deporte mental.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-GyY0OxDk5lI-1335', 'youtube', 'GyY0OxDk5lI', document.getElementById('yt-GyY0OxDk5lI-1335'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-GyY0OxDk5lI-1335 src="https://www.youtube.com/embed/GyY0OxDk5lI?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><h2 class="article-text"><strong>Un cubo que conecta personas</strong></h2><p class="article-text">
        En Mallorca, el estudiante de Segundo de Bachillerato del IES Sant Mar&ccedil;al Pau C&agrave;naves acaba de realizar, como Trabajo de Investigaci&oacute;n de Bachillerato, un estudio pionero sobre el impacto social del speedcubing. Su trabajo, basado en encuestas a 73 competidores, muestra que cuantas m&aacute;s competiciones se viven, mejor es la integraci&oacute;n social y la autoestima de los participantes. Adem&aacute;s, los torneos crean un espacio donde se comparten conocimientos, se hacen amistades y se fortalece la comunidad.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;l, junto a los suyos, su familia, ilustra esta din&aacute;mica: Joan, padre y coleccionista de alrededor de doscientos cubos, comparte la pasi&oacute;n con sus hijos, Pau y Ll&uacute;cia (empez&oacute; a competir con ocho a&ntilde;os), fomentando valores de paciencia, perseverancia y colaboraci&oacute;n. Esta conexi&oacute;n intergeneracional refuerza la idea de que este juego de destreza y concentraci&oacute;n no es solo un deporte, sino un lenguaje com&uacute;n que une personas de distintas edades y contextos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Con apenas 20 años, Kolasiński lidera el ranking mundial de 5x5 y es segundo en 4x4."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Con apenas 20 años, Kolasiński lidera el ranking mundial de 5x5 y es segundo en 4x4.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un rompecabezas infinito</strong></h2><p class="article-text">
        Inventado en 1974 por Ern&#337; Rubik, el cubo tiene m&aacute;s de 43 trillones de combinaciones posibles y se han vendido m&aacute;s de 400 millones de unidades. Aunque resolverlo de forma aleatoria ser&iacute;a imposible, con pr&aacute;ctica y m&eacute;todo cualquier mente entrenada puede hallar el orden en el caos, convirtiendo el cubo en un reflejo del cerebro humano y un s&iacute;mbolo de creatividad, perseverancia y comunidad.
    </p><p class="article-text">
        Kolasi&#324;ski lo resume con una frase que encierra todo el esp&iacute;ritu del Calvi&agrave; Open: &ldquo;El cubo demuestra que la mente humana sigue siendo m&aacute;s creativa que cualquier m&aacute;quina&rdquo;. All&iacute;, entre giros, risas y cron&oacute;metros, qued&oacute; claro que el speedcubing no es solo un juego de destreza, sino una forma de entender la inteligencia, la cooperaci&oacute;n y la tenacidad humana. Ahora, con todo, los speedcubers ya ponen la mirada en el Campeonato Nacional, que se celebrar&aacute; del 6 al 8 de diciembre en Tarragona. Y, as&iacute;, los cubos quedaron dichos y hechos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tymon-kolasinski-cerebro-rapido-mundo-cubo-rubik-mente-creativa-maquina_1_12759963.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Nov 2025 20:47:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="669010" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="669010" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tymon Kolasiński, el cerebro más rápido del mundo con un cubo de Rubik: “La mente es más creativa que una máquina”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ciencia,Neurología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arturo González, médico: "Todas las enfermedades son biopsicosociales; si no miras a la persona, el tratamiento fracasa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arturo-gonzalez-medico-enfermedades-son-biopsicosociales-si-no-miras-persona-tratamiento-fracasa_1_12741054.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18139770-c0c0-48e8-afa3-1a234864f534_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Arturo González, médico: &quot;Todas las enfermedades son biopsicosociales; si no miras a la persona, el tratamiento fracasa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Arturo González Laborda, médico de familia en Mallorca y poeta, lleva veinte años entre consultas y versos. En su último libro 'Saliente de guardia' narra en poesía lo que supuso la pandemia y la postpandemia, pero también reflexiona sobre los desafíos de la medicina actual: la burocracia, la falta de relevo en la especialidad, la sobremedicación o la necesidad de recuperar la mirada humana</p><p class="subtitle">Entrevista - Melitta Jakab: “Si refuerzas la Atención Primaria, la gente es más feliz y los políticos pueden conseguir más votos”</p></div><p class="article-text">
        El Centro de Salud de Son Rutlan en Palma comienza a llenarse incluso antes de que amanezca del todo. El murmullo de conversaciones, el sonido de las impresoras y el ir y venir de pacientes forman parte de una coreograf&iacute;a que se repite cada ma&ntilde;ana. Antes de las nueve de la ma&ntilde;ana, Arturo se levanta, abre la puerta de su consulta y da la mano al primer paciente del d&iacute;a. Ese gesto, aparentemente sencillo y casi en desuso en un sistema saturado, resume bien su manera de ejercer: entiende la medicina como un v&iacute;nculo humano. &ldquo;La fortaleza de la medicina de familia est&aacute; en el contacto; si no hay confianza, no hay diagn&oacute;stico&rdquo;, afirma mientras se acomoda en el sof&aacute; de casi tres metros de largo donde tiene lugar la entrevista.
    </p><p class="article-text">
        Nacido en el barrio de La Jota, en Zaragoza, con algo de Granada en la memoria y mallorqu&iacute;n de adopci&oacute;n, Gonz&aacute;lez no se limita a escuchar a quienes llegan con un problema de salud: tambi&eacute;n los escribe. Poeta adem&aacute;s de m&eacute;dico, ha publicado tres poemarios (<em>Dietario de amor y otras fiebres</em>, <em>De viaje</em> y <em>Saliente de guardia</em>) y colabora en revistas literarias y proyectos como Acordes Conversos, que combina m&uacute;sica, canci&oacute;n de autor y poes&iacute;a por distintos escenarios del pa&iacute;s. No esconde la dificultad de definirse en un solo oficio: &ldquo;No s&eacute; si soy m&aacute;s m&eacute;dico que poeta o m&aacute;s poeta que m&eacute;dico. Pero las dos cosas me conforman, me ayudan y me dan fuerza para vivir&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La poes&iacute;a como forma de mirar</strong></h2><p class="article-text">
        Su &uacute;ltimo libro, <em>Saliente de guardia</em>, es un retrato po&eacute;tico de la pandemia y lo que qued&oacute; despu&eacute;s. All&iacute; se recogen las guardias interminables, el miedo, los duelos, pero tambi&eacute;n la resiliencia. El prop&oacute;sito, explica, fue dejar constancia de lo que vivieron los pacientes y, al mismo tiempo, de lo que &eacute;l mismo se llevaba a casa tras cada jornada: lo que quedaba adherido como m&eacute;dico y como persona. Para Gonz&aacute;lez, la escritura no es solo un refugio, sino tambi&eacute;n un entrenamiento emocional. Recuerda la frase de Robert Warren &mdash;&ldquo;El poema no es tanto algo que se ve, como una luz que permite ver otras cosas&rdquo;&mdash; para explicar c&oacute;mo la poes&iacute;a le sirve como una suerte de ensayo de la empat&iacute;a. Esa sensibilidad, sostiene, se traduce en un mejor contacto con el paciente, en una escucha m&aacute;s profunda y en una ayuda m&aacute;s completa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una especialidad en crisis</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando la conversaci&oacute;n se dirige a los problemas estructurales, los datos hablan por s&iacute; solos: en mayo de 2025, m&aacute;s de la mitad de las plazas MIR de Medicina de Familia quedaron vacantes. Gonz&aacute;lez lo interpreta como una consecuencia l&oacute;gica de una especialidad que no suele copar grandes titulares. Frente a otras ramas de la medicina donde los logros son inmediatos y visibles, la medicina de familia se mide a fuego lento. &ldquo;Nuestros resultados se ven en el tiempo: una diabetes bien controlada, una hipertensi&oacute;n estable, una relaci&oacute;n de confianza que evita hospitalizaciones. Es un trabajo de fondo, paciente y casi artesanal. Quiz&aacute; eso lo haga menos atractivo, pero para m&iacute; tiene un valor inmenso&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nuestros resultados se ven en el tiempo: una diabetes bien controlada, una hipertensión estable, una relación de confianza que evita hospitalizaciones. Es un trabajo de fondo, paciente y casi artesanal. Quizá eso lo haga menos atractivo, pero para mí tiene un valor inmenso&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esa falta de atractivo se combina con la presi&oacute;n cotidiana de un sistema burocratizado. Se lamenta de que rellenan papeles cuando deber&iacute;an &ldquo;estar escuchando&rdquo; y considera una contradicci&oacute;n que, en plena Atenci&oacute;n Primaria, las listas de espera para ver al m&eacute;dico de familia puedan prolongarse semanas o incluso llegar al mes. &ldquo;Tenemos m&eacute;dicos m&aacute;s preparados que nunca (en cronicidad, cuidados paliativos, ecograf&iacute;a, cirug&iacute;a menor, entrevista cl&iacute;nica o investigaci&oacute;n... por poner algunos ejemplos), pero con menos tiempo que nunca para desplegar lo aprendido&rdquo;, resume con cierta frustraci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;No sé si soy más médico que poeta o más poeta que médico. Pero las dos cosas me conforman, me ayudan y me dan fuerza para vivir&quot;, comenta González."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;No sé si soy más médico que poeta o más poeta que médico. Pero las dos cosas me conforman, me ayudan y me dan fuerza para vivir&quot;, comenta González.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cuando la conversaci&oacute;n se abre al papel de las artes en la medicina, Gonz&aacute;lez no duda en extender la mirada m&aacute;s all&aacute; de la poes&iacute;a. La pintura, la literatura o la m&uacute;sica, asegura, no son simples aficiones paralelas, sino una forma de aprender a percibir al otro con m&aacute;s profundidad. &ldquo;Todo eso ayuda a mirar de otra manera. Te da sensibilidad y esa sensibilidad despu&eacute;s se traduce en el trato con el paciente, en una escucha m&aacute;s completa&rdquo;, explica. En su consulta lo vive como un efecto casi tangible: el h&aacute;bito de detenerse en un verso, en un color o en una melod&iacute;a acaba siendo tambi&eacute;n el h&aacute;bito de detenerse en los silencios de un enfermo, en la manera en que baja la mirada o en lo que queda sin pronunciar.
    </p><p class="article-text">
        Tampoco olvida la importancia de la relaci&oacute;n con otras especialidades, un terreno donde percibe una evoluci&oacute;n positiva, pero que requiere de mayor agilidad para hacer los traspasos de la atenci&oacute;n primaria al especialista hospitalario. &ldquo;Necesitamos m&aacute;s facilidad de contacto, m&aacute;s coordinaci&oacute;n que antes. Eso hace que el trabajo se enriquezca, porque no somos compartimentos estancos. La medicina de familia necesita del resto y el resto tambi&eacute;n necesita de nosotros&rdquo;. Para &eacute;l, esa comunicaci&oacute;n fluida no solo permite resolver mejor los casos cl&iacute;nicos, sino que refuerza la idea de que la medicina es una tarea coral, hecha de voces que se entrelazan para acompa&ntilde;ar a cada persona en su recorrido por la enfermedad y la salud.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Necesitamos más facilidad de contacto, más coordinación que antes. Eso hace que el trabajo se enriquezca, porque no somos compartimentos estancos. La medicina de familia necesita del resto y el resto también necesita de nosotros&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El valor del acompa&ntilde;amiento</strong></h2><p class="article-text">
        En su visi&oacute;n, la esencia de esta profesi&oacute;n est&aacute; en ser acompa&ntilde;ante de vida. Y lo dice con la emoci&oacute;n de quien lo escucha en boca de sus pacientes, no de las instituciones. Recuerda un estudio noruego publicado en el <em>British Journal of General Practice</em> que demuestra que mantener al mismo m&eacute;dico durante m&aacute;s de quince a&ntilde;os reduce entre un 25% y un 30% las urgencias, las hospitalizaciones y la mortalidad. Que ese hallazgo no se haya traducido en pol&iacute;ticas s&oacute;lidas le resulta incomprensible: &ldquo;Que no se potencie algo tan probado es doloroso&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A falta de estrategias estructurales, Gonz&aacute;lez apuesta por los peque&ntilde;os gestos. En su consulta, nunca grita el nombre desde dentro: prefiere salir a recibir al paciente, presentarse si es la primera vez o recordar detalles de conversaciones previas. Considera que esos gestos generan la confianza necesaria para que la persona se abra y, con ello, pueda ser atendida en toda su complejidad. Si pudiera colgar un poema en la puerta, elegir&iacute;a uno breve de su maestro Emilio Pedro G&oacute;mez: &ldquo;Escucha. Necesitas saber que te escuchamos&rdquo;. Y para s&iacute; mismo en la parte trasera de la puerta, la que &eacute;l ve, guardar&iacute;a una advertencia de su amigo y colega Jes&uacute;s Ochoa: &ldquo;Pi&eacute;nsalo / solo tienes un paciente / este, ahora&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Escenas que parecen literatura</strong></h2><p class="article-text">
        Algunas guardias se convierten en relatos con tintes de realismo m&aacute;gico. Recuerda, por ejemplo, cuando en un pueblo de la Mallorca rural una mujer camin&oacute; durante horas en plena madrugada para pedir ayuda porque su marido estaba enfermo. Cuando llegaron a la vivienda, encontraron una escena desoladora: un caso extremo de di&oacute;genes, sin tel&eacute;fono, sin recursos b&aacute;sicos. &ldquo;Fue brutal, podr&iacute;a haber sido escrito por Garc&iacute;a M&aacute;rquez&rdquo;, confiesa.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n conserva las lecciones de pacientes que ya no est&aacute;n, que ya han traspasado a otro estadio. De algunos aprendi&oacute; que, incluso en su fase final, segu&iacute;an cuidando a los dem&aacute;s sin propon&eacute;rselo. Ese hallazgo lo considera &ldquo;admirable&rdquo; y confiesa que la poes&iacute;a le ayuda a reconocer belleza en lugares donde aparentemente solo existe sufrimiento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_50p_1129696.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_50p_1129696.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_75p_1129696.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_75p_1129696.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_default_1129696.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_default_1129696.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_default_1129696.jpg"
                    alt="El médico posa con su último libro &#039;Saliente de guardia&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El médico posa con su último libro &#039;Saliente de guardia&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Eutanasia, medicaci&oacute;n y salud mental</strong></h2><p class="article-text">
        En materia de final de vida, es claro: el encarnizamiento terap&eacute;utico del pasado ha dado paso a un equilibrio mayor gracias a los cuidados paliativos, las voluntades anticipadas y la eutanasia, aunque el proceso administrativo sigue siendo demasiado lento. &ldquo;A veces el paciente muere antes de que se complete el tr&aacute;mite. La muerte, como la vida, tambi&eacute;n hay que cuidarla&rdquo;, sostiene.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A veces el paciente muere antes de que se complete el trámite [de la eutanasia]. La muerte, como la vida, también hay que cuidarla</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Respecto a la industria farmac&eacute;utica, muestra un equilibrio entre respeto y cr&iacute;tica. Admite que existe sobremedicaci&oacute;n, &ldquo;incluso de la vida misma&rdquo;, porque siempre resulta m&aacute;s sencillo recetar una pastilla que explorar las causas de fondo. &Eacute;l prefiere detenerse en el contexto social y familiar de cada persona antes de medicar, convencido de que ah&iacute; reside buena parte de la clave.
    </p><p class="article-text">
        Y cuando se le pregunta por la enfermedad que mejor refleja la decadencia social actual, no duda: la salud mental de los j&oacute;venes. Espa&ntilde;a, recuerda, es el pa&iacute;s que m&aacute;s benzodiacepinas consume en el mundo, y el aumento de intentos autol&iacute;ticos es alarmante. Considera que el modelo de productividad constante y la imposibilidad de detenerse a la que estamos sometidos empujan a muchos hacia la ansiedad y la desesperanza. El resultado, a menudo, es una receta r&aacute;pida que enmascara el problema sin resolverlo. &ldquo;Lo que hace falta son psic&oacute;logos y espacios de acompa&ntilde;amiento, no m&aacute;s f&aacute;rmacos&rdquo;, apunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que hace falta son psicólogos y espacios de acompañamiento, no más fármacos&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Entre la bata y los versos</strong></h2><p class="article-text">
        A pesar de todo, no cree que la pandemia haya debilitado el v&iacute;nculo entre m&eacute;dico y paciente; al contrario, asegura que le dio la oportunidad de conocerlos mejor y de fortalecer las relaciones. Trae a la memoria la historia de una paciente llamada, de forma ficticia, Ana Mar&iacute;a: en su casa era Mar&iacute;a, pero en el hospital se presentaba como Ana, su yo enfermo. Esa divisi&oacute;n, explica, le serv&iacute;a como mecanismo de protecci&oacute;n para no dejar que la enfermedad contaminara por completo su identidad. &ldquo;Me parece tan hermoso que acabar&eacute; escribiendo sobre ello&rdquo;, comenta.
    </p><p class="article-text">
        La entrevista concluye como empez&oacute;, con la calma de quien abre una puerta para escuchar. Gonz&aacute;lez recita alguno de sus poemas, sonr&iacute;e y confiesa una vez m&aacute;s su dilema identitario: no sabe si es m&aacute;s m&eacute;dico que poeta o al rev&eacute;s. Pero lo que s&iacute; tiene claro es que ambas facetas lo sostienen, lo ayudan y le dan fuerza para vivir.
    </p><p class="article-text">
        Ma&ntilde;ana, la sala de espera de Arturo seguir&aacute; llena. Dentro de su despacho, sobre la mesa, una receta a medio escribir convivir&aacute; con un cuaderno en blanco anhelante de poes&iacute;a. Dos herramientas distintas, con un mismo fin: acompa&ntilde;ar vidas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arturo-gonzalez-medico-enfermedades-son-biopsicosociales-si-no-miras-persona-tratamiento-fracasa_1_12741054.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Nov 2025 16:38:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18139770-c0c0-48e8-afa3-1a234864f534_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="180647" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18139770-c0c0-48e8-afa3-1a234864f534_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="180647" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Arturo González, médico: "Todas las enfermedades son biopsicosociales; si no miras a la persona, el tratamiento fracasa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18139770-c0c0-48e8-afa3-1a234864f534_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Médicos,Atención primaria]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tomeu Penya, cantautor: “Omplir una plaça et fa sentir orgullós, però aprens quan falles”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tomeu-penya-cantautor-omplir-placa-et-fa-sentir-orgullos-aprens-quan-falles_1_12716383.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tomeu Penya, cantautor: &quot;Omplir una plaça et dóna orgull, però aprens quan falles&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aquest referent indiscutible de la música en català, que celebra quatre dècades i un lustre de trajectòria, explica en exclusiva a elDiario.es la preparació de ‘Llavors t’enyor’, una nova proposta en col·laboració amb el baríton Simón Orfila</p><p class="subtitle">EXCLUSIVA - Escolta la nova cançó de Tomeu Penya, 'Llavors t’enyor', amb Simón Orfila</p></div><p class="article-text">
        La tarda cau sobre el Pla de Mallorca amb aquella llum que sembla daurar les pedres. La carretera que uneix Vilafranca amb Palma s&rsquo;obre com un fil de pols i mem&ograve;ria. &Eacute;s un trajecte que sembla fet de can&ccedil;ons: aquelles melodies que, com descrivia Oliver Sacks, es converteixen en cucs musicals, petits fragments de so que s&rsquo;instal&middot;len a la mem&ograve;ria i tornen quan menys t&rsquo;ho esperes. La veu que sona a la r&agrave;dio &eacute;s la mateixa que una de les que va dins del vehicle: greu, propera, amb aquell accent que fa olor de terra i de mar. Tomeu Penya viatja al seient del copilot i la conversa amb elDiario.es transcorr entre corbes suaus i can&ccedil;ons pr&ograve;pies.
    </p><p class="article-text">
        El mallorqu&iacute; fa balan&ccedil; d&rsquo;un ahir, el seu, que ara agafa forces per a un present i un futur on vol continuar, almenys, amb la mateixa intensitat i dedicaci&oacute; al p&uacute;blic com fins ara. Mentrestant, el seu discurs avan&ccedil;a amb la calma d&rsquo;alg&uacute; que reconeix no tocar mai el cl&agrave;xon. &ldquo;Un homo no pot pensar en tot&rdquo;, comenta, amb aquella ironia que pareix la seva manera natural d&rsquo;estar al m&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Als seus inicis, Tomeu Penya reconeix haver escrit temes en castell&agrave; i angl&egrave;s. Li agradava el so de les paraules, la cad&egrave;ncia musical i la llibertat de rimar sense l&iacute;mit. Per&ograve; va arribar el dia en qu&egrave; es va preguntar per qu&egrave; no fer-ho en la seva llengua materna. &ldquo;Per qu&egrave; no en mallorqu&iacute;, si &eacute;s la meva?&rdquo;, argumenta ara. Ning&uacute; ho feia a Mallorca aleshores (fa quatre d&egrave;cades). Nom&eacute;s Toni Morl&agrave; o Los Valldemossa, &ldquo;que cantaven alguna coseta en mallorqu&iacute;&rdquo;, explica Penya. Aquell canvi va ser un acte de fe. &ldquo;Li vaig posar castanyetes el&egrave;ctriques, baix, bateria i un so nou. Vaig recuperar els meus records dels pagesos quan anaven a llaurar. Aix&ograve; era el que volia cantar: el meu m&oacute;n&rdquo;, afegeix.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9sme3w" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>Del camp a l'escenari</strong></h2><p class="article-text">
        Des de llavors, la seva veu es va convertir en la de tota una illa. El que va comen&ccedil;ar com un experiment es va transformar en una carrera de quaranta-cinc anys, trenta-quatre discos i m&eacute;s de tres-centes cinquanta can&ccedil;ons, amb les quals ha omplert places, teatres i festivals. Als vuitanta i noranta, Tomeu va ser una figura imprescindible de la m&uacute;sica catalana i balear: un pont entre all&ograve; rural i all&ograve; modern, entre la guitarra ac&uacute;stica i l&rsquo;el&egrave;ctrica. Ara &eacute;s alg&uacute; que pot presumir de tenir seguidors de totes les generacions.
    </p><p class="article-text">
        Ha compost <em>country</em>, <em>rock and roll</em>, balades i temes tradicionals, per&ograve; sempre amb l&rsquo;&agrave;nima del pag&egrave;s que mira el cel abans de sembrar. I &eacute;s que, tot i haver tocat en escenaris de mitja Europa, mai no ha perdut el sentit de pertinen&ccedil;a. &ldquo;Sempre he estat d&rsquo;aqu&iacute;. La resta s&oacute;n excursions&rdquo;, diu. De fet, un dels seus temes, <em>RDI Comunitat des Pla</em>, &eacute;s un retrat ir&ograve;nic d&rsquo;aquesta Mallorca profunda que coneix al detall. En ell, denuncia els abusos dels aeroports, l&rsquo;<em>overbooking</em> i la resignaci&oacute; insular. &ldquo;No vagis a reclamar, tanmateix no serveix per res&rdquo;, canta amb aquella mescla de sarcasme i afecte que el caracteritza. La can&ccedil;&oacute; &eacute;s una declaraci&oacute; d&rsquo;identitat: un petit himne per a una terra que potser ha apr&egrave;s a riure&rsquo;s d&rsquo;ella mateixa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Als vuitanta i noranta, en Tomeu va ser una figura imprescindible de la música catalana i balear: un pont entre allò rural i allò modern, entre la guitarra acústica i l’elèctrica. Ara és algú que pot presumir de tenir seguidors de totes les generacions</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Entre el whisky i la tendresa</strong></h2><p class="article-text">
        La seva biografia &eacute;s plena d&rsquo;episodis que semblen partitures. Recorda amb humor la seva &egrave;poca a Barcelona, quan sovint parava per la ciutat comtal i sempre acabava al mateix bar &mdash;del qual no revela el nom&mdash;, on el rebien amb un cartell que deia &ldquo;Ha arribat Cristina&rdquo;, en honor a la dona que va inspirar el seu tema <em>Cris</em>. Li guardaven botelles de Ballantine&rsquo;s amb el seu nom segellat. Unes quinze. No pas per beure-se-les d&rsquo;una tirada, sin&oacute; en cust&ograve;dia per al futur i amb una cad&egrave;ncia de mitja botella per concert i una altra per compartir entre els tres m&uacute;sics. Als inicis, quan va comen&ccedil;ar a anar de gira, el cantautor rebia c&agrave;tering complet, amb menjar variat, per&ograve; aviat va reduir la llista: nom&eacute;s whisky. Ho tenia clar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu Penya ha dut les seves composicions per tot Espanya, Europa i Amèrica Llatina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu Penya ha dut les seves composicions per tot Espanya, Europa i Amèrica Llatina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Recorda Tomeu Penya aquelles matinades de concert que acabaven amb pa i botifarr&oacute;, amb ell i els seus m&uacute;sics beguts i belles dones que desapareixien a l&rsquo;alba. Pel que es despr&egrave;n de les seves paraules, era un temps de disbauxa sana i d&rsquo;innoc&egrave;ncia. Ell era feli&ccedil;, molt feli&ccedil;, perqu&egrave; aleshores gaireb&eacute; no el coneixia ning&uacute; i podia fer el que volgu&eacute;s, tot i ser un home que diu, en aquesta entrevista, haver estat sempre comprom&egrave;s amb el <em>savoir &ecirc;tre</em>. Aquest comprom&iacute;s tamb&eacute; s&rsquo;extreu de les seves paraules i d&rsquo;una mirada que destella nost&agrave;lgia.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;amor, la vida li ha ensenyat a Tomeu Penya a saber perdre amb eleg&agrave;ncia. Es va casar dues vegades, i les dues vegades el van deixar. &ldquo;Mai no he estat bon jugador de lligues; sempre m&rsquo;han lligat a mi&rdquo;, confessa. Ara, a aquestes al&ccedil;ades i amb un to sarc&agrave;stic, assegura que algunes dones s&rsquo;acosten a ell perqu&egrave; pensen que deu tenir la butxaca folgada i que ja li queda poc per estirar la pota. &ldquo;Els hi dic que he firmat un contracte per viure trenta anys m&eacute;s; aix&iacute; les fastiguej&rdquo;, remata amb desimboltura.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La filla que li va ensenyar Am&egrave;rica</strong></h2><p class="article-text">
        De totes les dones de la seva vida n&rsquo;hi ha una que el va revolucionar per sempre: la seva filla Alexandra, qui durant anys va ser &ldquo;la nina&rdquo; de casa. No obstant aix&ograve;, va ser durant un viatge als Estats Units quan pare i filla es van unir de veritat. N&rsquo;Alexandra, o n&rsquo;&Agrave;lex com l&rsquo;anomena el seu pare, que havia viscut tres anys als EUA, li va mostrar Calif&ograve;rnia, des de Malibu fins a San Francisco, i ell la va poder redescobrir, ja com una dona brillant i culta que sabia totes les can&ccedil;ons que sonaven a la r&agrave;dio. La frase &ldquo;papa, no te&rsquo;n recordes que sempre em duies v&iacute;deos i m&uacute;sica quan tornaves dels teus viatges?&rdquo; explicaria la seva destresa amb les lletres i la mem&ograve;ria. D&rsquo;aquella complicitat en va n&eacute;ixer la seva col&middot;laboraci&oacute; <em>Has vist ploure mai</em>, una versi&oacute; mallorquina del cl&agrave;ssic <em>Have you ever seen the rain</em> de Creedence Clearwater Revival. La van gravar amb naturalitat, sense retocs. &ldquo;El <em>tuning</em> no fa miracles&rdquo;, bromeja Tomeu. Per&ograve; &ldquo;ella no ho va necessitar&rdquo;.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9sme8s" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, al Teatre de l&rsquo;Alian&ccedil;a de Barcelona, pare i filla van viure un dels moments m&eacute;s emotius de la seva carrera: ell va comen&ccedil;ar a cantar tot sol, i poc despr&eacute;s ella va apar&egrave;ixer entre el p&uacute;blic, va creuar el passad&iacute;s i va pujar a l&rsquo;escenari. Van acabar el seu <em>Has vist ploure mai</em> junts, mentre tot el teatre aplaudia dempeus. &ldquo;All&ograve; va ser...&rdquo;, sospira Tomeu Penya sense acabar la frase. El p&uacute;blic, embadalit, davant una interpretaci&oacute; a duet que ning&uacute; no esperava. Alguns periodistes s&rsquo;acostaren al m&uacute;sic despr&eacute;s del concert i, emocionats, li preguntaren: &ldquo;I aix&ograve;, Tomeu?&rdquo;. &ldquo;Res, sorpreses que agraden molt...&rdquo;, va respondre.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, l&rsquo;artista assegura haver plorat nom&eacute;s una vegada damunt de l&rsquo;escenari. Va ser a Porreres, interpretant <em>Un tass&oacute; de suc</em>. Aquella tarda el cantautor havia discutit amb la mare de la seva filla, que, despr&eacute;s de l&rsquo;emprenyo i abans del concert, se n&rsquo;havia anat amb la petita a Palma. &ldquo;No vaig poder cantar. Em vaig quedar sense veu. No es pot cantar quan plores&rdquo;, sentencia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Buika, Chenoa i una nova alian&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        En un dels estudis d&rsquo;elDiario.es, ja a Palma, en Tomeu agafa una tassa amb aigua i parla de les dones que ha conegut, per&ograve; sobretot de les artistes amb qui ha treballat. &ldquo;He tengut sort&rdquo;, diu. De Concha Buika, amb qui va gravar <em>Ho fem</em>, recorda la seva for&ccedil;a desbordant. &ldquo;T&eacute; foc a la veu, un volc&agrave;&rdquo;. De Chenoa, amb qui va fer <em>Dona Reggae</em>, explica que ja aleshores s&rsquo;intu&iuml;a que seria gran. Afegeix que &eacute;s &ldquo;pura energia&rdquo;, una dona que aviat va saber qu&egrave; volia.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9smeb0" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        La conversa adquireix un brillantor especial quan el cantautor menciona el que est&agrave; per venir. Est&agrave; assajant amb el bar&iacute;ton menorqu&iacute; de projecci&oacute; internacional Sim&oacute;n Orfila per llan&ccedil;ar un nou projecte musical. Es dir&agrave; <em>Llavors t&rsquo;enyor</em>, una col&middot;laboraci&oacute; entre dos titans de la m&uacute;sica i el so de la qual coneixerem &ldquo;si m&eacute;s no, d&rsquo;aqu&iacute; a un parell de mesos&rdquo;. Se li nota al mallorqu&iacute; la impaci&egrave;ncia alegre d&rsquo;aquell que encara somia amb un futur prometedor, malgrat els seus setanta-set anys.
    </p><p class="article-text">
        <span id="canco"></span>
    </p><audio controls controlsList="nodownload">
    <source src="https://static.eldiario.es/eldiario/public/content/audio/original/2025/1029/17/whatsapp-audio-2025-10-29-at-16-31-22-1-mp3-3.mp3" type="audio/mpeg">
    Your browser does not support the audio element.
</audio><p class="article-text">
        Tomeu Penya ha col&middot;laborat amb altres noms importants de la m&uacute;sica. Ho va fer amb Paco de Luc&iacute;a, de qui guarda aquell record com un tresor: &ldquo;No tocava la guitarra, la respirava. Amb ell vaig entendre qu&egrave; vol dir deixar-se l&rsquo;&agrave;nima en un acord&rdquo;. Joan Manuel Serrat &eacute;s un altre dels noms amb qui el vinculen les partitures i amb qui mant&eacute; una amistat sentida i duradora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fidel al seu lema –“La vida sense bauxa és poca cosa”–, el mallorquí continua conquerint admiradors de totes les edats"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fidel al seu lema –“La vida sense bauxa és poca cosa”–, el mallorquí continua conquerint admiradors de totes les edats                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El temps, la casa i les lletres</strong></h2><p class="article-text">
        Amb els anys i despr&eacute;s d&rsquo;haver adquirit i venut diverses propietats, Tomeu Penya ha tornat a la casa familiar de Vilafranca de Bonany. All&agrave; la seva mare cosia i el seu germ&agrave; Jordi jugava abans que un cotxe l&rsquo;atropell&agrave;s amb la bicicleta i el fes traspassar a un altre estadi de l&rsquo;exist&egrave;ncia. &ldquo;La meva mare i el meu germ&agrave; varen morir joves, amb poc m&eacute;s de cinquanta anys. El meu pare ho va fer als setanta. I mira&rsquo;m a mi, que era el m&eacute;s viciat i <em>juerguista</em>, i aqu&iacute; seguesc&rdquo;. Ho diu entre rialles, per&ograve; amb tendresa i amb l&rsquo;al&egrave; posat en un passat congelat com a temps preuat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La meva mare i el meu germà varen morir joves, amb poc més de cinquanta anys. El meu pare ho va fer als setanta. I mira’m a mi, que era el més viciós i ‘juerguista’, i aquí seguesc</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu Penya</span>
                                        <span>—</span> Cantautor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tamb&eacute; conserva, el de Vilafranca, una casa a Menorca, una illa que per a ell &eacute;s sin&ograve;nim de refugi, netedat i espai natural sense additius, &ldquo;el que era Mallorca fa quaranta anys&rdquo;. Agraeix viatjar a l&rsquo;illa menor per veure-hi una societat en qu&egrave; &ldquo;tothom&rdquo; &eacute;s artista, ja que o b&eacute; canten, o b&eacute; fan gloses, o fins i tot toquen algun instrument. El compositor no es refereix a una societat millor ni pitjor, sin&oacute; a la puresa, a l&rsquo;autenticitat que es destil&middot;la de la seva gent, a &ldquo;una cosa que s&rsquo;est&agrave; perdent&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat els &egrave;xits, a la seva vida no tot han estat escenaris plens. Recorda les primeres ensopegades, com aquell concert a la pla&ccedil;a del Rei de Barcelona, on gaireb&eacute; no hi va acudir p&uacute;blic. &ldquo;All&ograve; em va fer tocar de peus a terra&rdquo;, confessa. &ldquo;All&agrave; vaig entendre que havia de fer alguna cosa per impactar&rdquo;. D&rsquo;aquella experi&egrave;ncia en va n&eacute;ixer <em>Mallorquins i catalans</em>, un tema que va presentar al programa de La Trinca <em>No passa res</em> i que va acabar sent n&uacute;mero &uacute;. &ldquo;Si fas el que &eacute;s teu, i ho continues fent, al final sempre arriba alguna cosa bona&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Allò em va fer tocar de peus a terra&#039;, confessa Tomeu Penya sobre un concert a Barcelona on gairebé no hi va acudir públic en els seus inicis</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La lli&ccedil;&oacute; del temps i el m&oacute;n actual</strong></h2><p class="article-text">
        En m&eacute;s de quatre d&egrave;cades de carrera, Tomeu Penya ha rebut discos d&rsquo;or, premis i reconeixements, per&ograve; el que m&eacute;s valora &eacute;s l&rsquo;afecte del p&uacute;blic: &ldquo;Ara tenc seguidors de quatre generacions. &Eacute;s incre&iuml;ble veure padrins, fills i n&eacute;ts cantant les mateixes can&ccedil;ons&rdquo;. Ho subratlla alg&uacute; que creu que la m&uacute;sica ha d&rsquo;alleugerir, no pas afegir pes, i que s&rsquo;ha de convertir en un ant&iacute;dot per a les vicissituds i problem&agrave;tiques del dia a dia. Potser per aix&ograve; els seus concerts acaben sempre amb una elecci&oacute;: la del p&uacute;blic, que a cada cloenda pot triar qu&egrave; vol escoltar. D&rsquo;entre m&eacute;s de tres-centes composicions, n&rsquo;hi ha una que s'end&uacute; la palma, <em>De tot cor</em>, que gaireb&eacute; sempre &eacute;s la m&eacute;s demanada. &ldquo;Tamb&eacute; &eacute;s de les meves preferides&rdquo;, reconeix l&rsquo;artista.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-g4TyEzcSwWQ-8508', 'youtube', 'g4TyEzcSwWQ', document.getElementById('yt-g4TyEzcSwWQ-8508'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-g4TyEzcSwWQ-8508 src="https://www.youtube.com/embed/g4TyEzcSwWQ?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Tomeu Penya expressa amb tristesa que el m&oacute;n actual no &eacute;s el que voldria habitar. Lamenta que, despr&eacute;s de la pand&egrave;mia, lluny de sorgir una societat m&eacute;s humana i solid&agrave;ria, &ldquo;ens haguem tornat m&eacute;s egoistes i distants, vivint en un conflicte constant i sota el domini de grans pot&egrave;ncies mentre oblidem l&rsquo;empatia i el suport mutu&rdquo;. Creu que la vertadera mentida del nostre temps &eacute;s pensar nom&eacute;s en un mateix, quan en realitat el sentit d&rsquo;humanitat rau en preocupar-nos i ajudar-nos els uns als altres. Tanmateix, confessa que sent que, en lloc d&rsquo;avan&ccedil;ar, &ldquo;hem retrocedit&rdquo; en la nostra condici&oacute; humana.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, a l&rsquo;estudi, li deixam una guitarra que no esperava. L&rsquo;afina amb precisi&oacute; i raspeja les primeres notes de <em>Pedra Foguera</em>. La seva veu, m&eacute;s aspra que abans, conserva aquella calidesa que fa que cada paraula sembli una confid&egrave;ncia. Despr&eacute;s, gaireb&eacute; en un xiuxiueig, reflexiona: &ldquo;Omplir una pla&ccedil;a amb milers de persones et fa sentir orgull&oacute;s, per&ograve; no t&rsquo;ensenya res. Realment aprens quan falles&rdquo;. De l&rsquo;estudi en surt alg&uacute; gran. I ho fa amb pas tranquil. Puja al cotxe, el motor s&rsquo;enc&eacute;n i, de nou, la seva pr&ograve;pia veu sona a Spotify en forma de can&ccedil;&oacute;. El xofer i ell no deixen de cantar i cantar... El cotxe es perd per la carretera que el torna a la seva estimada Vilafranca i, per un moment, pareix que tot el paisatge tamb&eacute; canta amb ell. De nou, tot &eacute;s m&uacute;sica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tomeu-penya-cantautor-omplir-placa-et-fa-sentir-orgullos-aprens-quan-falles_1_12716383.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Oct 2025 05:30:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1098066" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1098066" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tomeu Penya, cantautor: “Omplir una plaça et fa sentir orgullós, però aprens quan falles”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Música]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
