<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Alberto Lliteras]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/alberto-lliteras/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Alberto Lliteras]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1052231/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Viure després del suïcidi: el dol invisible dels qui es queden]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/viure-despres-suicidi-dol-invisible-dels-qui-queden_1_13114550.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Viure després del suïcidi: el dol invisible dels qui es queden"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres familiars relaten en primera persona com és viure després del suïcidi d’un ésser estimat i conviure amb el sentiment de culpa, el silenci i un dol complex que encara continua sent invisible</p><p class="subtitle">Famílies afectades pel suïcidi denuncien la manca d'acompanyament: “El silenci al teu voltant és horrorós”</p></div><p class="article-text">
        El su&iuml;cidi continua sent un dels grans silencis en els cercles socials. Se&rsquo;n parla poc, s&rsquo;evita i, fins i tot, inc&ograve;moda. Malgrat aix&ograve;, darrere de cada mort hi ha moltes vides que continuen, travessades per una abs&egrave;ncia dif&iacute;cil de comprendre i d&rsquo;explicar. Uns s&oacute;n pares, altres s&oacute;n germans. I fins i tot hi ha parelles i fills. Persones que, a m&eacute;s d&rsquo;enfrontar-se a la p&egrave;rdua, tamb&eacute; s&rsquo;aboquen a un dol ple de preguntes sense resposta, culpa persistent i, en moltes ocasions, el pes de l&rsquo;estigma. Se&rsquo;ls coneix com a supervivents, ja que s&oacute;n persones que han experimentat altes intensitats de patiment, una viv&egrave;ncia traum&agrave;tica, despr&eacute;s de la mort d&rsquo;un familiar proper.
    </p><p class="article-text">
        En Joan (nom fictici per petici&oacute; pr&ograve;pia) va perdre fa uns anys el seu germ&agrave; gran, una de les persones clau en la seva vida. El descriu com alg&uacute; &ldquo;profundament gener&oacute;s&rdquo;, sempre disposat a ajudar, fins i tot a costa de si mateix. &ldquo;Mai no tenia un &lsquo;no&rsquo; per a la gent&rdquo;, recorda. Res feia preveure el que passaria. Tanmateix, un dia, el dia de Reis, la fam&iacute;lia esperava reunir-se com cada any. Els minuts passaven i ell no arribava ni responia a les trucades. &ldquo;El nerviosisme i l&rsquo;ansietat van anar en augment&rdquo;, explica en Joan. Aquell moment, aparentment quotidi&agrave;, quedaria gravat com l&rsquo;inici d&rsquo;una ruptura definitiva.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;aquell instant, tot va canviar. &ldquo;Va ser un cop terrible. Vaig entrar en estat de xoc&rdquo;. Van ser dies, setmanes, en qu&egrave; aquest germ&agrave; petit va viure en una mena de pilot autom&agrave;tic, centrat a gestionar el m&eacute;s urgent: tr&agrave;mits, trucades, organitzaci&oacute;. &ldquo;Era com si no tingu&eacute;s cap altra opci&oacute; que seguir endavant sense deixar-me caure&rdquo;. Fins al dia que aquella in&egrave;rcia es va aturar i va apar&egrave;ixer el buit; el seu, un de profund i dif&iacute;cil d&rsquo;omplir amb paraules.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El silenci despr&eacute;s de l&rsquo;impacte</strong>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Un silenci esquin&ccedil;ador que ho envaeix tot. La seva veu es va anar apagant a poc a poc: ja no hi havia trucades, ni respostes, ni missatges&rdquo;. La manera com en Joan descriu l&rsquo;abs&egrave;ncia reflecteix un buit que comparteixen molts supervivents: no nom&eacute;s desapareix la persona, sin&oacute; tamb&eacute; tot all&ograve; que gira al seu voltant i sost&eacute; la relaci&oacute; en el dia a dia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un silenci esfereïdor ho invaeix tot. La seva veu es va anar apagant a poc a poc: ja no hi va haver cridades, ni respostes, ni missatges</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan </span>
                                        <span>—</span> Germà d’una persona que es va suïcidar 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Amb tot, aquest emmudir no &eacute;s nom&eacute;s intern. Tamb&eacute; &eacute;s social. La psic&ograve;loga sanit&agrave;ria Silvia Sevilla explica que el dol per su&iuml;cidi t&eacute; elements que el diferencien d&rsquo;altres processos de p&egrave;rdua: &ldquo;No nom&eacute;s es perd la persona, tamb&eacute; es perd la sensaci&oacute; de seguretat i, moltes vegades, la narrativa que ten&iacute;em sobre aquesta relaci&oacute;&rdquo;. &Eacute;s a dir, es trenca la hist&ograve;ria tal com l&rsquo;enten&iacute;em, amb tots els matisos que la configuren.
    </p><p class="article-text">
        A partir d&rsquo;aqu&iacute;, emergeixen preguntes que no cessen durant molt de temps: &ldquo;per qu&egrave;?&rdquo;, &ldquo;com &eacute;s que no ho vaig veure?&rdquo;, &ldquo;hauria pogut fer alguna cosa?&rdquo;. S&oacute;n pensaments recurrents, intrusius, que busquen reconstruir el que va passar amb l&rsquo;esperan&ccedil;a de trobar una explicaci&oacute; que calmi el dolor. Tanmateix, en la majoria dels casos, aquesta explicaci&oacute; no arriba.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La culpa i el &ldquo;perm&iacute;s per viure&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;Anna (nom fictici) tamb&eacute; va perdre el seu germ&agrave;, en el seu cas, el petit. El seu relat comen&ccedil;a amb una frase que resumeix l&rsquo;impacte: &ldquo;Ho va canviar tot radicalment en una mil&middot;l&egrave;sima de segon&rdquo;. Recorda aquells primers dies com un torb en qu&egrave; amb prou feines hi havia espai per sentir. &ldquo;S&rsquo;havien de fer moltes coses&hellip; i les vaig fer. No s&eacute; ni com&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest estat d&rsquo;urg&egrave;ncia, explica la psic&ograve;loga, &eacute;s habitual. El cos i la ment entren en un mode de superviv&egrave;ncia per sostenir all&ograve; immediat. No obstant aix&ograve;, quan la intensitat inicial disminueix, apareixen emocions m&eacute;s profundes i dif&iacute;cils de gestionar. Entre elles, la culpa ocupa un lloc central. &ldquo;Per no haver-me adonat que no estava b&eacute; i no haver-lo pogut ajudar&rdquo;, diu l&rsquo;Anna. Una culpa que no nom&eacute;s respira en el passat, sin&oacute; que tamb&eacute; condiciona el present. Perqu&egrave;, com ella mateixa explica, hi ha una cosa que costa especialment: &ldquo;Donar-te perm&iacute;s per continuar vivint&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Lament] no haver-me donat compte de que no estava bé i no haver-lo pogut ajudar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Germana d&#039;una persona que es va suïcidar
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Acompanyar sense jutjar</strong></h2><p class="article-text">
        Des del Tel&egrave;fon de l&rsquo;Esperan&ccedil;a, el seu portaveu a les illes, Lino Salas, assenyala que aquesta barreja de dolor, culpa i desconcert &eacute;s una constant entre aquells que busquen ajuda. Moltes persones hi arriben amb una necessitat urgent d&rsquo;entendre el que ha passat, per&ograve; tamb&eacute; amb por d&rsquo;expressar el que senten.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, l&rsquo;acompanyament preco&ccedil; resulta fonamental. No es tracta de trobar respostes r&agrave;pides ni d&rsquo;oferir solucions, sin&oacute; de sostenir. Escoltar sense jutjar, validar emocions &mdash;encara que siguin contradict&ograve;ries&mdash; i ser-hi en el dia a dia. &ldquo;A vegades, el m&eacute;s important no &eacute;s el que es diu, sin&oacute; el fet de no deixar sola la persona&rdquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, aquest acompanyament no sempre es produeix de manera adequada. Com explica Silvia Sevilla, l&rsquo;entorn pot caure en errors benintencionats: minimitzar el dolor, evitar el tema o pressionar perqu&egrave; la persona &ldquo;avanci&rdquo;. Tot aix&ograve; pot augmentar la sensaci&oacute; d&rsquo;a&iuml;llament. &ldquo;El silenci social pesa molt&rdquo;, adverteix.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El pes de l&rsquo;estigma social</strong></h2><p class="article-text">
        La Laura (tamb&eacute; nom fictici) va perdre el seu esp&ograve;s despr&eacute;s de 17 anys de vida en com&uacute;. Tot i que feia mesos que estaven separats, mantenien un vincle proper i compartien la crian&ccedil;a del seu fill. &ldquo;El primer que vaig pensar va ser: &lsquo;Com li ho explicar&eacute; al meu fill?&rsquo;&rdquo;. Aquesta pregunta va marcar l&rsquo;inici d&rsquo;un proc&eacute;s en qu&egrave; el dol propi i el del seu fill s&rsquo;entrella&ccedil;aven.
    </p><p class="article-text">
        A l&rsquo;allau emocional, plena de culpa, tristesa i por, s&rsquo;hi va afegir una dificultat extra: la reacci&oacute; de l&rsquo;entorn. &ldquo;Rebia comentaris com &lsquo;quina persona m&eacute;s egoista&rsquo; o &lsquo;quina covardia&rsquo;&rdquo;, recorda. Paraules que, lluny de consolar, augmentaven el dolor. &ldquo;Simplificaven una realitat molt complexa i carregada de patiment&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Rebia comentaris com a ‘què egoista’ o ‘què cobard’</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura</span>
                                        <span>—</span> Esposa d&#039;una persona que es va suïcidar
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquest tipus de respostes, adverteixen els experts, formen part de l&rsquo;estigma social que encara envolta el su&iuml;cidi. Segons explica la presidenta del Tel&egrave;fon de l&rsquo;Esperan&ccedil;a, Maria Ant&ograve;nia Mateu Oliver, aquest estigma no nom&eacute;s afecta les persones en risc, sin&oacute; tamb&eacute; aquelles que sobreviuen a la p&egrave;rdua, dificultant que puguin parlar obertament del que ha passat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un dol que no &eacute;s gens lineal</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la p&egrave;rdua, el primer any sol ser especialment intens. Silvia Sevilla el descriu com una muntanya russa emocional. Al principi predomina l&rsquo;impacte: insomni, desconcert, fins i tot una mena d&rsquo;anest&egrave;sia emocional. Despr&eacute;s, quan la realitat s&rsquo;assenta, apareixen el buit i les preguntes.
    </p><p class="article-text">
        Entre els tres i els sis mesos, moltes persones experimenten un augment de la ruminaci&oacute;, la sensaci&oacute; d&rsquo;abandonament o fins i tot la r&agrave;bia: cap a la persona morta, cap a un mateix o cap a l&rsquo;entorn. I a partir d&rsquo;aqu&iacute;, el proc&eacute;s pot avan&ccedil;ar cap a la integraci&oacute; o, en alguns casos, encallar-se.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No &eacute;s un proc&eacute;s lineal&rdquo;, insisteix la psic&ograve;loga. Hi ha aven&ccedil;os i retrocessos, moments d&rsquo;aparent calma i altres en qu&egrave; el dolor torna amb for&ccedil;a, especialment en dates significatives. Comprendre aquesta din&agrave;mica &eacute;s &ldquo;clau&rdquo; per no afegir pressi&oacute; a qui travessa el dol.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Parlar salva vides</strong></h2><p class="article-text">
        En aquest context, hi ha una idea que els professionals repeteixen amb claredat: parlar del su&iuml;cidi no augmenta el risc. Al contrari. Des del Tel&egrave;fon de l&rsquo;Esperan&ccedil;a, Lino Salas insisteix que preguntar directament, escoltar sense alarmisme i obrir espais de conversa pot ser un factor protector.
    </p><p class="article-text">
        Aquest enfocament desmunta alguns dels mites m&eacute;s estesos, com pensar que qui expressa idees su&iuml;cides no les dur&agrave; a terme o que preguntar pot incitar a fer-ho. L&rsquo;evid&egrave;ncia cient&iacute;fica apunta just al contrari: el silenci &eacute;s el que m&eacute;s a&iuml;lla. I els mateixos supervivents ho confirmen. L&rsquo;Anna ho expressa clarament: &ldquo;Que es deixin ajudar&hellip; que no es tanquin&rdquo;. Perqu&egrave;, en molts casos, compartir el dolor &eacute;s el primer pas per comen&ccedil;ar a sostenir-lo.
    </p><p class="article-text">
        Precisament, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la creaci&oacute; de l&rsquo;Observatori per a la Prevenci&oacute; del Su&iuml;cidi, en el marc dels compromisos adquirits en el Pla d&rsquo;acci&oacute; 2025-2027, dotat amb 17,83 milions d&rsquo;euros. El seu objectiu &eacute;s &ldquo;refor&ccedil;ar la coordinaci&oacute; institucional i avan&ccedil;ar en una resposta integral davant un dels principals reptes de salut p&uacute;blica&rdquo;, segons indiquen des de l&rsquo;Executiu. I &eacute;s que, tal com s&rsquo;indicava en aquest mateix mitj&agrave; i segons dades de l&rsquo;Institut Nacional d&rsquo;Estad&iacute;stica, el 2024 es van produir 3.953 morts per aquesta causa a Espanya, sent la segona causa de mort externa, per darrere de les caigudes accidentals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El paper dels mitjans: informar sense fer mal</strong></h2><p class="article-text">
        La manera com es parla del su&iuml;cidi tamb&eacute; influeix en la percepci&oacute; social i en la prevenci&oacute;. Durant anys, el silenci va ser la norma. Avui, investigacions com les de la periodista &Aacute;ngeles Dur&aacute;n, presidenta de l&rsquo;Associaci&oacute; de Periodistes de les Illes Balears (APIB) i professora universit&agrave;ria al Centre d&rsquo;Ensenyament Superior Alberta Gim&eacute;nez (CESAG), apunten a la necessitat d&rsquo;informar, per&ograve; fer-ho amb responsabilitat.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s de 800.000 persones se su&iuml;ciden cada any al m&oacute;n, cosa que implica una cada 40 segons, segons dades de l&rsquo;Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut (OMS). Davant d&rsquo;aquesta magnitud, la visibilitat s&rsquo;ent&eacute;n com una eina necess&agrave;ria, sempre que s&rsquo;evitin enfocaments sensacionalistes o simplificacions. A Balears, aquesta preocupaci&oacute; va portar fa uns anys l&rsquo;APIB a impulsar un codi &egrave;tic amb 25 punts sobre el tractament medi&agrave;tic del su&iuml;cidi, elaborat el 2018 en col&middot;laboraci&oacute; amb el Tel&egrave;fon de l&rsquo;Esperan&ccedil;a, el Col&middot;legi Oficial de Psicologia de Balears i el CESAG.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;objectiu d&rsquo;aquest document era clar: donar visibilitat i contribuir a pal&middot;liar el que els experts consideren un greu problema de salut p&uacute;blica i evitar l&rsquo;anomenat &ldquo;efecte crida&rdquo;. &ldquo;Sabem que cal conjugar les recomanacions sanit&agrave;ries i les necessitats informatives, per&ograve;, en cas de dubte, sempre cal fer cas als experts perqu&egrave; el periodisme responsable &eacute;s fonamental per contribuir socialment&rdquo;, explica Dur&aacute;n, doctora en Comunicaci&oacute;, que destaca un canvi positiu en els mitjans. &ldquo;Hi ha periodistes que encara se salten les normes deontol&ograve;giques, publicant, per exemple, el m&egrave;tode emprat, per&ograve; hem observat una millora considerable. S&iacute; que ens sembla important, tot i que els experts insisteixin a parlar de multicausa, incidir en el detonant, perqu&egrave; ocultar-lo &eacute;s tapar un altre problema social greu, com pot ser l&rsquo;assejament, tamb&eacute; convertit en ciberassetjament. El risc m&eacute;s preocupant ara s&oacute;n les xarxes socials&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Per als familiars d&rsquo;aquest reportatge, aquest enfocament no &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; abstracta. En Joan parla de la import&agrave;ncia del respecte i l&rsquo;empatia. Mentrestant, la Laura insisteix a no simplificar. I l&rsquo;Anna recorda que, moltes vegades, no hi ha paraules que consolin, per&ograve; s&iacute; gestos que acompanyen. I &eacute;s que informar b&eacute;, en aquest context, no nom&eacute;s &eacute;s una responsabilitat professional: tamb&eacute; &eacute;s una forma de cura col&middot;lectiva.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat tot, els tres coincideixen que &eacute;s possible seguir endavant. No en el sentit d&rsquo;oblidar, sin&oacute; d&rsquo;aprendre a conviure amb l&rsquo;abs&egrave;ncia. La ter&agrave;pia, els grups de suport i l&rsquo;acompanyament d&rsquo;altres persones en situacions similars apareixen com a pilars fonamentals. &ldquo;Vaig aprendre a conviure-hi i a seguir endavant&rdquo;, explica en Joan. L&rsquo;Anna ho resumeix amb una idea que desmunta molts t&ograve;pics: &ldquo;El temps no cura, simplement mitiga&rdquo;. La Laura, per la seva banda, hi afegeix una mirada que barreja dolor i resili&egrave;ncia: &ldquo;Tot i que la p&egrave;rdua deixa una empremta permanent, &eacute;s possible reconstruir la vida&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Potser aqu&iacute; rau la clau: no a tancar el dol, sin&oacute; a transformar-lo. I, sobretot, a deixar de viure&rsquo;l en silenci. Explicar-lo i demanar ajuda, com li va passar a qui escriu aquestes l&iacute;nies, per sanar i saber cuidar millor els qui ens envolten.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/viure-despres-suicidi-dol-invisible-dels-qui-queden_1_13114550.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Apr 2026 07:05:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="378018" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="378018" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Viure després del suïcidi: el dol invisible dels qui es queden]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Suicidio,Salud mental]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vivir después del suicidio: el duelo invisible de los que se quedan]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vivir-despues-suicidio-duelo-invisible-quedan_1_13111501.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vivir después del suicidio: el duelo invisible de los que se quedan"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres familiares relatan en primera persona cómo es vivir después del suicidio de un ser querido y coexistir con el sentimiento de culpa, el silencio y un duelo complejo que aún sigue siendo invisible</p><p class="subtitle">Familias afectadas por el suicidio denuncian la falta de acompañamiento: “El silencio a tu alrededor es horroroso”</p></div><p class="article-text">
        El suicidio sigue generando grandes silencios en los c&iacute;rculos sociales. Se suele hablar poco de &eacute;l, se evita, e incluso incomoda. A pesar de ello, detr&aacute;s de cada fallecimiento hay muchas vidas que siguen, atravesadas por una ausencia dif&iacute;cil de comprender y de poder explicar. Unos son padres, otros son hermanos. E incluso hay parejas e hijos. Personas que, adem&aacute;s de enfrentarse a la p&eacute;rdida, tambi&eacute;n se abocan a un duelo lleno de preguntas sin respuesta, culpa persistente y, en muchas ocasiones, el peso del estigma. Se los conoce como supervivientes, al ser personas que han experimentado altas intensidades de sufrimiento, de vivencia traum&aacute;tica, tras la muerte de un familiar cercano.
    </p><p class="article-text">
        Juan (nombre ficticio por petici&oacute;n propia) perdi&oacute; hace unos a&ntilde;os a su hermano mayor, una de las personas clave en su vida. Lo describe como alguien &ldquo;profundamente generoso&rdquo;, siempre dispuesto a ayudar, incluso a costa de s&iacute; mismo. &ldquo;Nunca ten&iacute;a un &lsquo;no&rsquo; para la gente&rdquo;, recuerda. Nada hac&iacute;a prever lo que ocurrir&iacute;a. Sin embargo, un d&iacute;a, el de Reyes, la familia esperaba reunirse como cada a&ntilde;o. Los minutos pasaban y &eacute;l no llegaba y tampoco respond&iacute;a a las llamadas. &ldquo;El nerviosismo y la ansiedad fueron en aumento&rdquo;, explica Juan. Ese momento, aparentemente cotidiano, quedar&iacute;a acaso grabado como el inicio de una ruptura definitiva.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Desde ese instante, todo cambi&oacute;. &ldquo;Fue un golpe terrible. Entr&eacute; en estado de shock&rdquo;. Fueron d&iacute;as, semanas, en las que este hermano peque&ntilde;o vivi&oacute; en una especie de piloto autom&aacute;tico, centrado en gestionar lo m&aacute;s urgente: tr&aacute;mites, llamadas, organizaci&oacute;n. &ldquo;Era como si no tuviera otra opci&oacute;n que seguir adelante sin dejarme caer&rdquo;. Hasta el d&iacute;a en que esa inercia se detuvo y apareci&oacute; el vac&iacute;o; el suyo, uno profundo y dif&iacute;cil de llenar con palabras.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El silencio tras el impacto</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Un silencio desgarrador que lo invade todo. Su voz se fue apagando poco a poco: ya no hubo llamadas, ni respuestas, ni mensajes&rdquo;. La forma en la que Juan describe la ausencia refleja un vac&iacute;o que comparten muchos supervivientes: no solo desaparece la persona, tambi&eacute;n todo lo que gira en torno y sostiene la relaci&oacute;n en lo cotidiano.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un silencio desgarrador lo invade todo. Su voz se fue apagando poco a poco: ya no hubo llamadas, ni respuestas, ni mensajes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan </span>
                                        <span>—</span> Hermano de una persona que se suicidó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Con todo, ese enmudecer no es &uacute;nicamente interno. Tambi&eacute;n es social. La psic&oacute;loga sanitaria Silvia Sevilla explica que el duelo por suicidio tiene elementos que lo diferencian de otros procesos de p&eacute;rdida: &ldquo;No solo se pierde a la persona, tambi&eacute;n se pierde la sensaci&oacute;n de seguridad y muchas veces la narrativa que ten&iacute;amos sobre esa relaci&oacute;n&rdquo;. Es decir, se rompe la historia tal y como la entend&iacute;amos, con todos los matices que la configuran.
    </p><p class="article-text">
        A partir de ah&iacute;, emergen preguntas que no cesan en un tiempo: &ldquo;&iquest;por qu&eacute;?&rdquo;, &ldquo;&iquest;c&oacute;mo no lo vi?&rdquo;, &ldquo;&iquest;podr&iacute;a haber hecho algo?&rdquo;. Son pensamientos recurrentes, intrusivos, que buscan reconstruir lo ocurrido con la esperanza de encontrar una explicaci&oacute;n que calme el dolor. Sin embargo, en la mayor&iacute;a de los casos, esa explicaci&oacute;n no llega.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La culpa y el &ldquo;permiso para vivir&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Ana (nombre ficticio) tambi&eacute;n perdi&oacute; a su hermano, en su caso, el menor. Su relato comienza con una frase que resume el impacto: &ldquo;Cambi&oacute; radicalmente todo en una mil&eacute;sima de segundo&rdquo;. Recuerda aquellos primeros d&iacute;as como un torbellino en el que apenas hab&iacute;a espacio para sentir. &ldquo;Hab&iacute;a que hacer muchas cosas&hellip; y las hice. No s&eacute; ni c&oacute;mo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ese estado de urgencia, explica la psic&oacute;loga, es habitual. El cuerpo y la mente entran en un modo de supervivencia para sostener lo que es inmediato. No obstante, cuando la intensidad inicial disminuye, aparecen emociones m&aacute;s profundas y dif&iacute;ciles de gestionar. Entre ellas, la culpa ocupa un lugar central. &ldquo;Por no haberme dado cuenta de que no estaba bien y no haberle podido ayudar&rdquo;, dice Ana. Una culpa que no solo respira en el pasado, sino que tambi&eacute;n condiciona el presente. Porque, como ella misma explica, hay algo que cuesta especialmente: &ldquo;Darte permiso para seguir viviendo&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[Lamento] no haberme dado cuenta de que no estaba bien y no haberle podido ayudar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Hermana de una persona que se suicidó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Acompa&ntilde;ar sin juzgar</strong></h2><p class="article-text">
        Desde el Tel&eacute;fono de la Esperanza, su portavoz en Balears, Lino Salas, se&ntilde;ala que esa mezcla de dolor, culpa y desconcierto es una constante entre quienes buscan ayuda. Muchas personas llegan con una necesidad urgente de entender lo ocurrido, pero tambi&eacute;n con miedo a expresar lo que sienten.
    </p><p class="article-text">
        En ese contexto, el acompa&ntilde;amiento temprano resulta fundamental. No se trata de encontrar respuestas r&aacute;pidas ni de ofrecer soluciones, sino de sostener. Escuchar sin juzgar, validar emociones &mdash;aunque sean contradictorias&mdash; y estar presente en lo cotidiano. &ldquo;A veces lo m&aacute;s importante no es lo que se dice, sino el hecho de no dejar sola a la persona&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, ese acompa&ntilde;amiento no siempre se produce de forma adecuada. Como explica Silvia Sevilla, el entorno puede caer en errores bienintencionados: minimizar el dolor, evitar el tema o presionar para que la persona &ldquo;avance&rdquo;. Todo ello puede aumentar la sensaci&oacute;n de aislamiento. &ldquo;El silencio social pesa mucho&rdquo;, advierte.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El peso del estigma social</strong></h2><p class="article-text">
        Laura (tambi&eacute;n nombre ficticio) perdi&oacute; a su esposo tras 17 a&ntilde;os de vida en com&uacute;n. Aunque llevaban meses separados, manten&iacute;an un v&iacute;nculo cercano y compart&iacute;an la crianza de su hijo. &ldquo;Lo primero que pens&eacute; fue: &lsquo;&iquest;C&oacute;mo se lo voy a explicar a mi hijo?&rsquo;&rdquo;. Esa pregunta marc&oacute; el inicio de un proceso en el que el duelo propio y el de su hijo se entrelazaban.
    </p><p class="article-text">
        A la avalancha emocional, inundada de culpa, tristeza y miedo, se sum&oacute; una dificultad a&ntilde;adida: la reacci&oacute;n del entorno. &ldquo;Recib&iacute;a comentarios como &lsquo;qu&eacute; ego&iacute;sta&rsquo; o &lsquo;qu&eacute; cobarde&rsquo;&rdquo;, recuerda. Palabras que, lejos de consolar, aumentaban el dolor. &ldquo;Simplificaban una realidad muy compleja y cargada de sufrimiento&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Recibía comentarios como ‘qué egoísta’ o ‘qué cobarde’</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura</span>
                                        <span>—</span> Esposa de una persona que se suicidó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Este tipo de respuestas, advierten los expertos, forman parte del estigma social que a&uacute;n rodea al suicidio. Seg&uacute;n explica la presidenta del Tel&eacute;fono de la Esperanza, Maria Ant&ograve;nia Mateu Oliver, ese estigma no solo afecta a quienes est&aacute;n en riesgo, sino tambi&eacute;n a quienes sobreviven a la p&eacute;rdida, dificultando que puedan hablar abiertamente de lo ocurrido.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un duelo que nada tiene de lineal</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la p&eacute;rdida, el primer a&ntilde;o suele ser especialmente intenso. Silvia Sevilla lo describe como una monta&ntilde;a rusa emocional. Al principio, predomina el impacto: insomnio, desconcierto, incluso una especie de anestesia emocional. Despu&eacute;s, cuando la realidad se asienta, aparecen el vac&iacute;o y las preguntas.
    </p><p class="article-text">
        Entre los tres y los seis meses, muchas personas experimentan un aumento de la rumiaci&oacute;n, la sensaci&oacute;n de abandono o incluso la ira: hacia la persona fallecida, hacia uno mismo o hacia el entorno. Y a partir de ah&iacute;, el proceso puede avanzar hacia la integraci&oacute;n o, en algunos casos, estancarse.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No es un proceso lineal&rdquo;, insiste la psic&oacute;loga. Hay avances y retrocesos, momentos de aparente calma y otros en los que el dolor regresa con fuerza, especialmente en fechas significativas. Comprender esta din&aacute;mica es &ldquo;clave&rdquo; para no a&ntilde;adir presi&oacute;n a quien atraviesa el duelo, apostilla.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Hablar salva vidas</strong></h2><p class="article-text">
        En este contexto, hay una idea que los profesionales repiten con claridad: hablar del suicidio no aumenta el riesgo. Al contrario. Desde el Tel&eacute;fono de la Esperanza, Lino Salas insiste en que preguntar directamente, escuchar sin alarmismo y abrir espacios de conversaci&oacute;n puede ser un factor protector.
    </p><p class="article-text">
        Este enfoque desmonta algunos de los mitos m&aacute;s extendidos, como pensar que quien expresa ideas suicidas no las llevar&aacute; a cabo o que preguntar puede incitar a hacerlo. La evidencia cient&iacute;fica se&ntilde;ala justo lo contrario: el silencio es lo que m&aacute;s a&iacute;sla. Y los propios supervivientes lo confirman. Ana lo expresa con claridad: &ldquo;Que se dejen ayudar&hellip; que no se cierren&rdquo;. Porque, en muchos casos, compartir el dolor es el primer paso para empezar a sostenerlo.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, <a href="https://www.eldiario.es/politica/ultima-hora-actualidad-politica-directo_6_13110817_1121063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Consejo de Ministros ha aprobado este martes la creaci&oacute;n del Observatorio para la Prevenci&oacute;n del Suicidio</a>, en el marco de los compromisos adquiridos en el Plan de acci&oacute;n 2025-2027, dotado con 17,83 millones de euros. Su objetivo es &ldquo;reforzar la coordinaci&oacute;n institucional y avanzar en una respuesta integral ante uno de los principales retos de salud p&uacute;blica&rdquo;, seg&uacute;n indican desde el Ejecutivo. Y es que, como se indicaba en este mismo medio y seg&uacute;n los datos del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica, en 2024 se produjeron 3,953 fallecimientos por esta causa en Espa&ntilde;a, siendo la segunda por muerte externa, por detr&aacute;s de las ca&iacute;das accidentales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El papel de los medios: informar sin da&ntilde;ar</strong></h2><p class="article-text">
        La forma en que se habla del suicidio tambi&eacute;n influye en la percepci&oacute;n social y en la prevenci&oacute;n. Durante a&ntilde;os, el silencio fue la norma. Hoy, investigaciones como las de la periodista &Aacute;ngeles Dur&aacute;n, presidenta de la Asociaci&oacute;n de Periodistas de las Islas Baleares (APIB) y profesora universitaria en el Centro de Ense&ntilde;anza Superior Alberta Gim&eacute;nez (CESAG), apuntan a la necesidad de informar, pero hacerlo con responsabilidad.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s de 800.000 personas se suicidan cada a&ntilde;o en el mundo, lo que implica una cada 40 segundos, seg&uacute;n datos de la Organizaci&oacute;n Mundial de la Salud (OMS). Ante esta magnitud, la visibilidad se entiende como una herramienta necesaria, siempre que se eviten enfoques sensacionalistas o simplificaciones. En Balears, esta preocupaci&oacute;n llev&oacute; hace unos a&ntilde;os a la APIB a impulsar un c&oacute;digo &eacute;tico con 25 puntos sobre el tratamiento medi&aacute;tico del suicidio, que se elabor&oacute; en 2018 en colaboraci&oacute;n con el Tel&eacute;fono de la Esperanza, el Colegio Oficial de Psicolog&iacute;a de Balears y el CESAG.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo de este documento era claro: dar visibilidad y contribuir a paliar lo que los expertos consideran un grave problema de salud p&uacute;blica y evitar el denominado &ldquo;efecto llamada&rdquo;. &ldquo;Sabemos que hay que conjugar las recomendaciones sanitarias y las necesidades informativas, pero, ante la duda, siempre hay que hacer caso a los expertos porque el periodismo responsable es fundamental para contribuir socialmente&rdquo;, explica Dur&aacute;n, doctora en Comunicaci&oacute;n, quien destaca un cambio positivo en los medios de comunicaci&oacute;n. &ldquo;Hay periodistas que siguen salt&aacute;ndose las normas deontol&oacute;gicas, publicando, por ejemplo, el m&eacute;todo empleado, pero hemos observado una mejora considerable. S&iacute; nos parece importante, pese a que los expertos insistan en hablar de multicausa, incidir en el detonante, porque ocultarlo es tapar otro problema social grave, como puede ser el <em>bullying</em>, tambi&eacute;n convertido en ciberacoso. El riesgo m&aacute;s preocupante ahora son las redes sociales&rdquo;, a&ntilde;ade.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para los familiares de este reportaje, ese enfoque no es una cuesti&oacute;n abstracta. Juan, por su parte, habla de la importancia del respeto y la empat&iacute;a. Mientras, Laura insiste en no simplificar. Y Ana recuerda que, muchas veces, no hay palabras que consuelen, pero s&iacute; gestos que acompa&ntilde;an. Y es que informar bien, en este contexto, no solo es una responsabilidad profesional: tambi&eacute;n es una forma de cuidado colectivo.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de todo, los tres coinciden en que es posible seguir adelante. No en el sentido de olvidar, sino de aprender a convivir con la ausencia. La terapia, los grupos de apoyo y el acompa&ntilde;amiento de otras personas en situaciones similares aparecen como pilares fundamentales. &ldquo;Aprend&iacute; a convivir con ello y a seguir adelante&rdquo;, explica Juan. Ana lo resume con una idea que desmonta muchos t&oacute;picos: &ldquo;El tiempo no cura, simplemente mitiga&rdquo;. Laura, por su parte, a&ntilde;ade una mirada que mezcla dolor y resiliencia: &ldquo;Aunque la p&eacute;rdida deja una huella permanente es posible reconstruir la vida&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Quiz&aacute; ah&iacute; reside la clave: no en cerrar el duelo, sino en transformarlo. Y, sobre todo, en dejar de vivirlo en silencio. Contarlo y pedir ayuda, como le ocurri&oacute; a quien escribe estas l&iacute;neas, para sanar y saber cuidar mejor a los que nos rodean.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vivir-despues-suicidio-duelo-invisible-quedan_1_13111501.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Apr 2026 20:05:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="378018" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="378018" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vivir después del suicidio: el duelo invisible de los que se quedan]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f14658fa-7fea-480c-a6a7-3972fbcaeec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Suicidio,Salud mental]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando elegir a quién curar implica dejar morir a otros: el drama de los médicos en Gaza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/elegir-curar-implica-morir-drama-medicos-gaza_1_12974032.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" width="3145" height="1769" alt="Cuando elegir a quién curar implica dejar morir a otros: el drama de los médicos en Gaza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Elena Gómez, médica del 061-SAMU, relata su experiencia durante un mes en la Franja de Gaza como parte de una misión humanitaria bajo el paraguas de la ONU</p><p class="subtitle">El abogado gazatí Raji Sourani, sobre la Junta de Paz de Trump: “No tenemos voz en nuestro futuro”</p></div><p class="article-text">
        Los hechos ocurren el pasado mes de noviembre, pero lo vivido en Gaza sigue teniendo repercusiones y no puede considerarse cerrado ni reducido al pasado. La experiencia de Elena G&oacute;mez, m&eacute;dica del 061-SAMU en Palma (Mallorca), da cuenta de un mes en primera l&iacute;nea sanitaria en la Franja, en un contexto extremo donde la medicina deja de ser un ejercicio cl&iacute;nico convencional para convertirse en una sucesi&oacute;n constante de decisiones urgentes, condicionadas por la escasez absoluta, la violencia sostenida, el colapso casi total del sistema de salud, pero con una entrega humana sin parang&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Es a finales de 2025 cuando la facultativa accede a uno de los escenarios m&aacute;s castigados del planeta. Su objetivo es doble: dar testimonio de lo que ocurre y, al mismo tiempo, contribuir directamente desde su labor m&eacute;dica, evitando que la sociedad normalice lo que ella y una gran mayor&iacute;a definen como genocidio. G&oacute;mez, con un largo recorrido en el mundo del voluntariado y fundadora de la ONG Kubuka, no se considera hero&iacute;na ni alguien que haya salvado vidas a destajo; lo que hace en Gaza es &ldquo;un deber moral y un privilegio&rdquo;. Estar all&iacute; en primera l&iacute;nea y aportar todo lo que est&eacute; en su mano. Eso quiere.
    </p><p class="article-text">
        Entrar en Gaza no es un viaje, ni siquiera una misi&oacute;n en el sentido convencional, sino un proceso prolongado, incierto y profundamente arbitrario. El &uacute;nico corredor humanitario existente funciona a trav&eacute;s de Jordania, donde m&eacute;dicos y personal humanitario esperan durante d&iacute;as o semanas a que Israel, a trav&eacute;s del COGAT (Coordinaci&oacute;n de Actividades Gubernamentales en los Territorios), conceda el permiso de acceso, a sabiendas de que aproximadamente la mitad de las solicitudes son rechazadas sin explicaci&oacute;n clara, lo que genera una sensaci&oacute;n de impotencia incluso antes de llegar a la Franja.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_50p_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_50p_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_75p_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_75p_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.jpg"
                    alt="Cuando la médica llega a Gaza, el proclamado alto el fuego no existe sobre el terreno."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cuando la médica llega a Gaza, el proclamado alto el fuego no existe sobre el terreno.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Incluso con el visto bueno del COGAT, la entrada en la zona no est&aacute; garantizada para Elena. El acceso solo se permite los martes y los jueves, de modo que, si el permiso llega un viernes, es necesario esperar algunos d&iacute;as para cumplir con el objetivo. Aun as&iacute;, en el &uacute;ltimo control (el que implica traspasar la l&iacute;nea militar), un soldado te puede impedir el paso: basta con &ldquo;caerle mal&rdquo; al soldado, portar dos m&oacute;viles o llevar m&aacute;s gasas o antibi&oacute;ticos de los que un servidor p&uacute;blico considere necesarios y &ldquo;ya est&aacute;&rdquo;, critica la m&eacute;dica. Y es que aunque el permiso est&eacute; concedido, pueden devolverte, por lo que quienes son rechazados deben regresar a su pa&iacute;s de origen, convirtiendo la log&iacute;stica en un desaf&iacute;o constante y lleno de incertidumbre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el último control, un soldado te puede impedir el paso: basta con &#039;caerle mal&#039; al soldado, portar dos móviles o llevar más gasas o antibióticos de los que un servidor público considere necesarios y &#039;ya está&#039;, critica la médica</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Algunos facultativos, escudados en organizaciones de calado (como grandes ONGs con mayores recursos econ&oacute;micos), intentan denunciar el hecho ante organismos internacionales, pero en la mayor&iacute;a de los casos esas denuncias no llegan a ninguna parte. Desde Jordania, la sensaci&oacute;n es la de luchar contra algo que, demasiadas veces, resulta in&uacute;til. Esta barrera administrativa marca desde el inicio la precariedad y la dificultad de cualquier labor humanitaria en la zona.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una misi&oacute;n bajo el paraguas de la ONU</strong></h2><p class="article-text">
        La entrada de Elena, como ocurre con el resto, se realiza como misi&oacute;n m&eacute;dica humanitaria (Medical Relief Mission), bajo el paraguas de la Organizaci&oacute;n Mundial de la Salud (OMS) -organismo dependiente de Naciones Unidas (ONU)- y coordinada con el ej&eacute;rcito israel&iacute; (IDF) y el propio COGAT. Tras muchos meses ofreci&eacute;ndose para entrar como voluntaria en la zona en guerra, una ONG peque&ntilde;a (se evita el nombre por posibles represalias) con base en Estados Unidos le env&iacute;a un mensaje y la &lsquo;ficha&rsquo;. La ONG lleva m&aacute;s de una d&eacute;cada enviando m&eacute;dicos desde Occidente a Pakist&aacute;n y actualmente tambi&eacute;n desarrolla misiones en Sud&aacute;n. Esta coordinaci&oacute;n con m&uacute;ltiples organismos marca desde el primer momento la complejidad de la misi&oacute;n: cada movimiento, cada acceso y cada asignaci&oacute;n de personal est&aacute; estrictamente controlado.
    </p><p class="article-text">
        Un d&iacute;a antes de entrar en la Franja se comunica el destino final de cada profesional. La OMS distribuye a los m&eacute;dicos seg&uacute;n las necesidades detectadas y la especialidad de cada uno, asegurando que los recursos humanos se ajusten a la urgencia de la situaci&oacute;n. El d&iacute;a se&ntilde;alado, el acceso se realiza en convoy, con equipos organizados por &aacute;reas m&eacute;dicas que se incorporan directamente a sus respectivos servicios, lo que marca el inicio de lo que ser&aacute; una experiencia intensa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A la falta de medios se suma otro problema: muchos de los médicos más veteranos, adjuntos y responsables han sido asesinados o están en prisión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A la falta de medios se suma otro problema: muchos de los médicos más veteranos, adjuntos y responsables han sido asesinados o están en prisión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un alto el fuego que no existe</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando Elena llega a Gaza, el proclamado alto el fuego no existe sobre el terreno. Durante todo ese mes, las explosiones y los ataques contin&uacute;an formando parte del paisaje sonoro cotidiano, a pesar de que el relato oficial y el que se hace creer sea otro. As&iacute; lo cuenta ahora a elDiario.es la m&eacute;dico radicada en Balears, quien detalla la crueldad vivida y las profundas heridas tanto f&iacute;sicas como ps&iacute;quicas que la violencia activa deja desde la oficialidad aunque se presente bajo una narrativa totalmente distinta.
    </p><p class="article-text">
        Acaso no son ya las altas cifras de los momentos m&aacute;s intensos de la guerra, cuando los heridos llegaban en avalanchas imposibles de gestionar, pero s&iacute; se vive un goteo constante e ininterrumpido. Esa sensaci&oacute;n de urgencia permanente, aunque a menor escala que en plena guerra, mantiene a los equipos m&eacute;dicos en un estado de tensi&oacute;n continua, donde cada decisi&oacute;n puede significar la vida o la muerte de alguien.
    </p><p class="article-text">
        En Gaza solo hay tres grandes hospitales funcionando y ninguno lo hace a pleno rendimiento. Uno cuenta con quir&oacute;fano; otro, &ldquo;ni siquiera eso&rdquo;, detalla la doctora. La escasez de medios no es puntual, sino estructural, y afecta a cada aspecto de la atenci&oacute;n sanitaria. El hospital que le es asignado es Al Shifa, en el norte de la Franja, uno de los centros m&aacute;s importantes de toda Palestina y tambi&eacute;n uno de los m&aacute;s castigados por la barbarie. Ha sido invadido en dos ocasiones, la &uacute;ltima en marzo de 2025, dejando tras de s&iacute; una huella profunda en su capacidad operativa y en su personal. 
    </p><p class="article-text">
        Al incorporarse al servicio de urgencias, la indicaci&oacute;n que recibe Elena es directa: &ldquo;Aporta como quieras&rdquo;. No hay tiempo para pensar ni planificar estrategias. La gente muere cada pocos segundos o llega en estado cr&iacute;tico por momentos. Con el supuesto alto al fuego, el n&uacute;mero de v&iacute;ctimas que llegan a Al Shifa a diario es una media de unas veinticinco, con cuarenta afectados unos d&iacute;as y diez, otros. No obstante, proyecta su mente a los peores momentos de un pasado reciente que ella no ha vivido, pero otros de sus compa&ntilde;eros, s&iacute;. Y es que con unas quinientas v&iacute;ctimas al d&iacute;a, &ldquo;no te da tiempo a pensar c&oacute;mo ser &uacute;til&rdquo;, piensa en alto G&oacute;mez sobre los m&aacute;s sangrientos momentos vividos en conflicto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hay tiempo para pensar ni planificar estrategias. La gente muere cada pocos segundos o llega en estado crítico por momentos</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Urgencias sin medios y sanitarios como objetivo</strong></h2><p class="article-text">
        Hay m&eacute;dicos. S&iacute;. Pero falta casi todo lo dem&aacute;s. No hay antibi&oacute;ticos suficientes. Ni v&iacute;as, ni sangre, ni respiradores, ni ox&iacute;geno. Tampoco medidores de saturaci&oacute;n de ox&iacute;geno ni de frecuencia card&iacute;aca. A la vez, llegan cinco personas gravemente heridas y, ante la falta absoluta de recursos, solo se puede intentar salvar a una. Elegir a qui&eacute;n tratar significa, en la pr&aacute;ctica, decidir a qui&eacute;n dejar morir. Es una carga constante que marca cada jornada. Lo cuenta a este medio quien lo vive en un hospital que ha contado con el altruismo de World Central Kitchen.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En ese sentido, el problema del abastecimiento de sangre es especialmente grave. No llega para cubrir las necesidades m&iacute;nimas. Algunas personas han donado sangre hasta en tres ocasiones, pero incluso as&iacute; no es suficiente. La sensaci&oacute;n de impotencia se comparte entre todos los sanitarios, reforzando la tensi&oacute;n de un trabajo donde el l&iacute;mite no est&aacute; definido por la competencia m&eacute;dica, sino por la carencia de recursos b&aacute;sicos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Elena Gómez muestra un tatreez palestino, bordado usado para decorar vestidos y que en este caso simboliza cada una de las zonas de la Franja de Gaza"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Elena Gómez muestra un tatreez palestino, bordado usado para decorar vestidos y que en este caso simboliza cada una de las zonas de la Franja de Gaza                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A la falta de medios se suma otro problema: muchos de los m&eacute;dicos m&aacute;s veteranos, adjuntos y responsables han sido asesinados o est&aacute;n en prisi&oacute;n. Esto obliga a que m&eacute;dicos residentes asuman responsabilidades para las que no siempre cuentan con supervisi&oacute;n suficiente. Hace tiempo ya que los sanitarios se han convertido en objetivo, no solo por los bombardeos, sino porque eliminar a quienes pueden salvar vidas forma parte de la estrategia del conflicto. Las consecuencias van m&aacute;s all&aacute; de las heridas de guerra: pacientes con patolog&iacute;as cr&oacute;nicas, ictus o infartos no pueden ser atendidos y, en muchos casos, mueren sin tratamiento.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muchos de los médicos más veteranos, adjuntos y responsables han sido asesinados o están en prisión. Esto obliga a que médicos residentes asuman responsabilidades para las que no siempre cuentan con supervisión suficiente</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En ese contexto extremo surge una iniciativa inesperada. Muchos m&eacute;dicos saben responder a las urgencias propias de la guerra, pero carecen de formaci&oacute;n en soporte vital avanzado. Y es ah&iacute; cuando Elena se ofrece a formarles, aun sin ser instructora ni haberse visto nunca antes en una tesitura similar. E imparte varias formaciones semanales, centradas sobre todo en paradas cardiorrespiratorias y manejo de emergencias. El resto del tiempo trabaja a destajo en urgencias. El resultado: cerca de doscientos residentes reciben esa formaci&oacute;n, que se extiende tambi&eacute;n a hospitales del sur de la Franja, integrando aprendizaje y acci&oacute;n en un mismo flujo continuo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Vivir dentro del hospital y entereza local</strong></h2><p class="article-text">
        Los m&eacute;dicos en acci&oacute;n humanitaria no pueden (o deben) salir de los hospitales al estar completamente monitorizados por las fuerzas israel&iacute;es. Su presencia all&iacute; los convierte en lugares relativamente m&aacute;s seguros. Cuando no est&aacute;n, los centros m&eacute;dicos se traducen en objetivo al no contar con &lsquo;observadores&rsquo; internacionales. Es por ello que los sanitarios locales insisten: &ldquo;Cuando est&aacute;is aqu&iacute;, estamos m&aacute;s seguros&rdquo;. De esta forma, dormir fuera no es opci&oacute;n y permanecer las 24 horas en el hospital es, al mismo tiempo, una forma de protecci&oacute;n y una forma de encierro.
    </p><p class="article-text">
        En medio de tanta devastaci&oacute;n, lo que le impresiona a Elena G&oacute;mez es la actitud de la poblaci&oacute;n local. Una bondad extrema, una religiosidad profunda que funciona como refugio y la repetici&oacute;n constante del <em>alhamdulillah</em> como aceptaci&oacute;n a la voluntad de Allah. Que se haga su voluntad. Un &lsquo;abrazo&rsquo; acaso entendido como una disociaci&oacute;n, una manera de proteger la mente despu&eacute;s de haber sufrido mucho dolor durante mucho tiempo, como ocurre con quien es capaz de estar junto a un familiar mientras le est&aacute;n amputando una pierna y sabe separar hecho de emoci&oacute;n.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9zk0q0" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Durante una guardia, un enfermero le cuenta a la profesional sanitaria su historia y la de otra compa&ntilde;era. Ha pasado casi dos a&ntilde;os en prisi&oacute;n por simplemente hacer su trabajo (ayudar a personas que se estaban muriendo). Tras ser detenido por militares israel&iacute;es, el sanitario est&aacute; 140 d&iacute;as con los ojos vendados, sin poder ir al ba&ntilde;o y, por tanto, haci&eacute;ndose todas sus necesidades encima, denuncia. Cuando sale del encierro, conoce que su mujer y sus hijos han vivido en la calle, una realidad a la que ahora &eacute;l se ve abocado. Su hogar, un refugio improvisado hecho de telas, sin techo, y alejado de una simple tienda de campa&ntilde;a que no puede costear al valer el triple que la cantidad que recibe como salario (la tienda cuesta trescientos d&oacute;lares, mientras que su salario es de cien).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No le da la vida para m&aacute;s&rdquo;, resume Elena sobre el enfermero y su entorno m&aacute;s cercano, sobre una familia que ha arrastrado deudas (al haber pedido dinero prestado para subsistir), contra&iacute;das durante los dos a&ntilde;os en los que &eacute;l permanece en prisi&oacute;n y, por ende, sin generar ingresos. &ldquo;He estado dos a&ntilde;os sin poder ver la luz ni el cielo y ahora, al menos, puedo verlos permanentemente&rdquo;, le confiesa el enfermero a la doctora. &Eacute;l ha sufrido una p&eacute;rdida considerable de peso, tiene varias costillas rotas, huesos de la cara fracturados por las palizas y le han roto las piernas, maltrato que le lleva a estar varios meses sin recibir asistencia m&eacute;dica. Nunca ha pedido nada. Solo que no se olviden de &eacute;l ni de los suyos. Que no los dejen solos.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un enfermero estuvo casi dos años en prisión por hacer su trabajo. Estuvo 140 días con los ojos vendados, sin poder ir al baño. Tiene las costillas rotas, ha sufrido una pérdida considerable de peso y le han roto las piernas</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una tierra borrada</strong></h2><p class="article-text">
        El pasado 1 de enero, el Gobierno de Israel anunci&oacute; que 37 organizaciones sin &aacute;nimo de lucro que no se hab&iacute;an registrado antes de final de a&ntilde;o deb&iacute;an cerrar sus operaciones en Gaza y en la Cisjordania ocupada en un plazo de sesenta d&iacute;as, es decir, antes del 1 de marzo (ahora actualizado a fecha de 28 de febrero), seg&uacute;n la legislaci&oacute;n vigente. Entre las organizaciones afectadas, adem&aacute;s de M&eacute;dicos Sin Fronteras (MSF), se encuentran el Consejo Noruego para los Refugiados, World Vision International, CARE y Oxfam, entre otras. 
    </p><p class="article-text">
        Israel llega, as&iacute;, a prohibir por completo la entrada de ayuda humanitaria cuando Gaza ya es un lugar donde no quedan &ldquo;ni escombros y es una pizarra en blanco&rdquo;, a&ntilde;ade G&oacute;mez. La Franja, que ocupa 360 kil&oacute;metros cuadrados -45 kil&oacute;metros de largo y apenas 10 de ancho- es el sin&oacute;nimo de un campo de refugiados gigantesco que, pese a todo, coge un respiro en peque&ntilde;os focos, como en Deir al-Balah, zona menos devastada por la barbarie.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tejido con el diseño de Gaza ciudad. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tejido con el diseño de Gaza ciudad.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La infancia como objetivo</strong></h2><p class="article-text">
        En toda su extensi&oacute;n, la violencia contra la poblaci&oacute;n infantil ha sido sistem&aacute;tica en esta masacre, como recoge <em>Un crit pels infants de Gaza, </em>libro que incluye colaboraciones de periodistas, fot&oacute;grafos, ilustradores, poetas, expertos y habitantes de Gaza para hablar sobre unos &ldquo;peque&ntilde;os que son y han sido v&iacute;ctimas directas, queridas (buscadas) y en ning&uacute;n caso accidentales de Israel&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Lo se&ntilde;ala Raji Sourani, el abogado palestino referente en la defensa de derechos humanos y miembro del equipo sudafricano que lleva al Gobierno de Netanyahu ante los tribunales internacionales. Por su parte, el doctor Ahmad Al-Farra habla ya desde el principio de un nuevo acr&oacute;nimo <em>WCNSF </em>(<em>Wounded Child, No Surviving Family</em>), que hace referencia a esos ni&ntilde;os heridos sin ning&uacute;n familiar superviviente. J&oacute;venes que durante tres a&ntilde;os consecutivos no han podido comenzar el curso con normalidad (nueve de cada diez centros educativos han sido da&ntilde;ados o destruidos).
    </p><h2 class="article-text"><strong>Seguir diciendo &ldquo;sigo vivo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;o y medio, el artista gazat&iacute; Maisara Baroud ha publicado a diario una ilustraci&oacute;n desde Gaza bajo el proyecto<em> I&rsquo;m still alive</em>. Un gesto creativo, pol&iacute;tico y profundamente humano para documentar el genocidio y, al mismo tiempo, hacer llegar a los suyos un mensaje simple: hab&iacute;a sobrevivido una noche m&aacute;s. No como una cuesti&oacute;n de protagonismo ni de heroicidad, sino como acto supervivencia, la misma a la que se ha aferrado una sociedad que ha visto c&oacute;mo desde octubre de 2023 los nacimientos han ca&iacute;do dr&aacute;sticamente y donde dar a luz y cuidar de los hijos se ha convertido en un acto de resistencia.
    </p><p class="article-text">
        Con su testimonio, la m&eacute;dica de urgencias Elena G&oacute;mez deja constancia de una realidad vivida en primera l&iacute;nea sanitaria, donde la medicina se ha ejercido y se ejerce sin medios, pero bajo vigilancia constante y con una humanidad que persiste incluso cuando (casi) todo lo dem&aacute;s ha sido arrasado y donde lo &uacute;nico que se pide, una y otra vez, es no ser olvidados.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/elegir-curar-implica-morir-drama-medicos-gaza_1_12974032.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 05:31:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" length="3642988" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3642988" width="3145" height="1769"/>
      <media:title><![CDATA[Cuando elegir a quién curar implica dejar morir a otros: el drama de los médicos en Gaza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" width="3145" height="1769"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Gaza,Franja de Gaza,Médicos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan triar qui curar implica deixar morir els altres: el drama dels metges a Gaza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-triar-qui-curar-implica-deixar-morir-els-altres-drama-dels-metges-gaza_1_12976884.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" width="3145" height="1769" alt="Quan triar qui curar implica deixar morir els altres: el drama dels metges a Gaza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Elena Gómez, metgessa del 061-SAMU, relata la seva experiència durant un mes a la Franja de Gaza com a part d’una missió humanitària sota el paraigua de l’ONU</p><p class="subtitle">L'advocat gazià Raji Sourani, sobre el Pla de Pau de Trump: “No tenim veu en el nostre futur”</p></div><p class="article-text">
        Els fets tenen lloc el novembre passat, per&ograve; all&ograve; viscut a Gaza continua tenint repercussions i no es pot considerar tancat ni redu&iuml;t al passat. L&rsquo;experi&egrave;ncia d&rsquo;Elena G&oacute;mez, metgessa del 061-SAMU a Palma (Mallorca), dona compte d&rsquo;un mes en primera l&iacute;nia sanit&agrave;ria a la Franja, en un context extrem on la medicina deixa de ser un exercici cl&iacute;nic convencional per convertir-se en una successi&oacute; constant de decisions urgents, condicionades per l&rsquo;escassetat absoluta, la viol&egrave;ncia sostinguda, el col&middot;lapse gaireb&eacute; total del sistema de salut, per&ograve; amb una entrega humana sense parang&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s a finals del 2025 quan la facultativa accedeix a un dels escenaris m&eacute;s castigats del planeta. El seu objectiu &eacute;s doble: donar testimoni del que hi passa i, alhora, contribuir directament des de la seva tasca m&egrave;dica, evitant que la societat normalitzi all&ograve; que ella i una gran majoria defineixen com a genocidi. G&oacute;mez, amb un llarg recorregut en el m&oacute;n del voluntariat i fundadora de l&rsquo;ONG Kubuka, no es considera hero&iuml;na ni alg&uacute; que hagi salvat vides a cabassos; el que fa a Gaza &eacute;s &ldquo;un deure moral i un privilegi&rdquo;. Ser-hi en primera l&iacute;nia i aportar tot el que estigui a les seves mans. Aix&ograve; &eacute;s el que vol.
    </p><p class="article-text">
        Entrar a Gaza no &eacute;s un viatge, ni tan sols una missi&oacute; en el sentit convencional, sin&oacute; un proc&eacute;s prolongat, incert i profundament arbitrari. L&rsquo;&uacute;nic corredor humanitari existent funciona a trav&eacute;s de Jord&agrave;nia, on metges i personal humanitari esperen durant dies o setmanes que Israel, a trav&eacute;s del COGAT (Coordinaci&oacute; d&rsquo;Activitats Governamentals als Territoris), concedeixi el perm&iacute;s d&rsquo;acc&eacute;s, sabent que aproximadament la meitat de les sol&middot;licituds s&oacute;n rebutjades sense una explicaci&oacute; clara, cosa que genera una sensaci&oacute; d&rsquo;impot&egrave;ncia fins i tot abans d&rsquo;arribar a la Franja.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_50p_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_50p_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_75p_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_75p_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4cf6ae99-72a3-4b44-b125-5d1c83827102_source-aspect-ratio_default_0_x2342y1577.jpg"
                    alt="Quan la metgessa arriba a Gaza, el proclamat alto el foc no existeix sobre el terreny."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Quan la metgessa arriba a Gaza, el proclamat alto el foc no existeix sobre el terreny.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fins i tot amb el vistiplau del COGAT, l&rsquo;entrada a la zona no est&agrave; garantida per a l&rsquo;Elena. L&rsquo;acc&eacute;s nom&eacute;s es permet els dimarts i els dijous, de manera que si el perm&iacute;s arriba un divendres cal esperar alguns dies per complir l&rsquo;objectiu. Tot i aix&iacute;, en l&rsquo;&uacute;ltim control (el que implica traspassar la l&iacute;nia militar), un soldat et pot impedir el pas: n&rsquo;hi ha prou amb &ldquo;caure-li malament&rdquo; al soldat, portar dos m&ograve;bils o dur m&eacute;s gases o antibi&ograve;tics dels que un servidor p&uacute;blic consideri necessaris i &ldquo;ja est&agrave;&rdquo;, critica la metgessa. I &eacute;s que, encara que el perm&iacute;s estigui concedit, et poden fer tornar enrere, de manera que els qui s&oacute;n rebutjats han de tornar al seu pa&iacute;s d&rsquo;origen, convertint la log&iacute;stica en un repte constant i ple d&rsquo;incertesa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A l&#039;últim control, un soldat et pot impedir el pas: n&#039;hi ha prou amb caure-li malament al soldat, portar dos mòbils o portar més gases o antibiòtics dels que un servidor públic consideri necessaris i ja està, critica la metgessa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Alguns facultatius, emparats per organitzacions de pes (com grans ONG amb m&eacute;s recursos econ&ograve;mics), intenten denunciar els fets davant organismes internacionals, per&ograve; en la majoria dels casos aquestes den&uacute;ncies no arriben enlloc. Des de Jord&agrave;nia, la sensaci&oacute; &eacute;s la de lluitar contra alguna cosa que, massa sovint, resulta in&uacute;til. Aquesta barrera administrativa marca des de l&rsquo;inici la precarietat i la dificultat de qualsevol tasca humanit&agrave;ria a la zona..
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una missi&oacute; sota el paraigua de l&rsquo;ONU</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;entrada de l&rsquo;Elena, com passa amb la resta, es fa com a missi&oacute; m&egrave;dica humanit&agrave;ria (Medical Relief Mission), sota el paraigua de l&rsquo;Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut (OMS) &mdash;organisme dependent de les Nacions Unides (ONU)&mdash; i coordinada amb l&rsquo;ex&egrave;rcit israeli&agrave; (IDF) i el mateix COGAT. Despr&eacute;s de molts mesos oferint-se per entrar com a volunt&agrave;ria a la zona en guerra, una ONG petita (se n&rsquo;evita el nom per possibles repres&agrave;lies) amb base als Estats Units li envia un missatge i la &ldquo;fitxa&rdquo;. L&rsquo;ONG fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada que envia metges des d&rsquo;Occident al Pakistan i actualment tamb&eacute; desenvolupa missions al Sudan. Aquesta coordinaci&oacute; amb m&uacute;ltiples organismes marca des del primer moment la complexitat de la missi&oacute;: cada moviment, cada acc&eacute;s i cada assignaci&oacute; de personal est&agrave; estrictament controlada.
    </p><p class="article-text">
        Un dia abans d&rsquo;entrar a la Franja es comunica la destinaci&oacute; final de cada professional. L&rsquo;OMS distribueix els metges segons les necessitats detectades i l&rsquo;especialitat de cadascun, assegurant que els recursos humans s&rsquo;ajustin a la urg&egrave;ncia de la situaci&oacute;. El dia assenyalat, l&rsquo;acc&eacute;s es fa en comboi, amb equips organitzats per &agrave;rees m&egrave;diques que s&rsquo;incorporen directament als seus respectius serveis, cosa que marca l&rsquo;inici del que ser&agrave; una experi&egrave;ncia intensa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5eba60e1-7e40-4b4d-a650-19464f5cb6ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A la manca de mitjans es suma un altre problema: molts dels metges més veterans, adjunts i responsables han estat assassinats o estan a la presó."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A la manca de mitjans es suma un altre problema: molts dels metges més veterans, adjunts i responsables han estat assassinats o estan a la presó.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un alto el foc que no existeix i hospitals a mig gas</strong></h2><p class="article-text">
        Quan l&rsquo;Elena arriba a Gaza, el proclamat alto el foc no existeix sobre el terreny. Durant tot aquell mes, les explosions i els atacs continuen formant part del paisatge sonor quotidi&agrave;, malgrat que el relat oficial i el que es fa creure sigui un altre. Aix&iacute; ho explica ara a elDiario.es la metgessa establerta a les Balears, que detalla la crueltat viscuda i les profundes ferides tant f&iacute;siques com ps&iacute;quiques que la viol&egrave;ncia activa deixa des de l&rsquo;oficialitat, encara que es presenti sota una narrativa totalment diferent.
    </p><p class="article-text">
        Potser ja no s&oacute;n les xifres elevades dels moments m&eacute;s intensos de la guerra, quan els ferits arribaven en allaus impossibles de gestionar, per&ograve; s&iacute; que es viu un degoteig constant i ininterromput. Aquesta sensaci&oacute; d&rsquo;urg&egrave;ncia permanent, tot i que a una escala menor que en plena guerra mant&eacute; els equips m&egrave;dics en un estat de tensi&oacute; cont&iacute;nua, on cada decisi&oacute; pot significar la vida o la mort d&rsquo;alg&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        A Gaza nom&eacute;s hi ha tres grans hospitals en funcionament i cap no ho fa a ple rendiment. Un compta amb quir&ograve;fan; un altre, &ldquo;ni tan sols aix&ograve;&rdquo;, detalla la doctora. L&rsquo;escassetat de mitjans no &eacute;s puntual, sin&oacute; estructural, i afecta tots els aspectes de l&rsquo;atenci&oacute; sanit&agrave;ria. L&rsquo;hospital que li &eacute;s assignat &eacute;s Al Shifa, al nord de la Franja, un dels centres m&eacute;s importants de tota Palestina i tamb&eacute; un dels m&eacute;s castigats per la barb&agrave;rie. Ha estat enva&iuml;t en dues ocasions, l&rsquo;&uacute;ltima el mar&ccedil; del 2025, deixant una empremta profunda en la seva capacitat operativa i en el seu personal. En incorporar-se al servei d&rsquo;urg&egrave;ncies, la indicaci&oacute; que rep l&rsquo;Elena &eacute;s directa: &ldquo;aporta com vulguis&rdquo;. No hi ha temps per pensar ni planificar estrat&egrave;gies. La gent mor cada pocs segons o arriba en estat cr&iacute;tic de manera constant. Amb el suposat alto el foc, el nombre de v&iacute;ctimes que arriben di&agrave;riament a Al Shifa &eacute;s d&rsquo;una mitjana d&rsquo;unes vint-i-cinc, amb quaranta afectats alguns dies i deu altres. Tot i aix&ograve;, projecta la ment cap als pitjors moments d&rsquo;un passat recent que ella no ha viscut per&ograve; s&iacute; alguns dels seus companys. I &eacute;s que amb unes cinc-centes v&iacute;ctimes al dia, &ldquo;no et dona temps a pensar com puc ser &uacute;til&rdquo;, reflexiona en veu alta G&oacute;mez sobre els moments m&eacute;s sagnants viscuts en el conflicte.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hi ha temps per pensar ni planificar estratègies. La gent mor cada pocs segons o arriba en estat crític per moments</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Urg&egrave;ncies sense mitjans i sanitaris com a objectiu</strong></h2><p class="article-text">
        Hi ha metges. S&iacute;. Per&ograve; falta gaireb&eacute; tot el resta. No hi ha prou antibi&ograve;tics. Ni vies, ni sang, ni respiradors, ni oxigen. Tampoc mesuradors de saturaci&oacute; d&rsquo;oxigen ni de freq&uuml;&egrave;ncia card&iacute;aca. Alhora, arriben cinc persones greument ferides i, davant la manca absoluta de recursos, nom&eacute;s se&rsquo;n pot intentar salvar una. Escollir a qui tractar significa, en la pr&agrave;ctica, decidir a qui deixar morir. &Eacute;s una c&agrave;rrega constant que marca cada jornada. Ho explica a aquest mitj&agrave; qui ho viu en un hospital que ha comptat amb l&rsquo;altruisme de World Central Kitchen.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el problema del subministrament de sang &eacute;s especialment greu. No n&rsquo;arriba prou per cobrir les necessitats m&iacute;nimes. Algunes persones han donat sang fins a tres vegades, per&ograve; fins i tot aix&iacute; no &eacute;s suficient. La sensaci&oacute; d&rsquo;impot&egrave;ncia &eacute;s compartida entre tots els sanitaris, refor&ccedil;ant la tensi&oacute; d&rsquo;una feina on el l&iacute;mit no el marca la compet&egrave;ncia m&egrave;dica, sin&oacute; la manca de recursos b&agrave;sics.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c590ec2b-ba1d-476d-8d4f-25b813897572_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Elena Gómez mostra un tatreez palestí, brodat usat per decorar vestits i que en aquest cas simbolitza cadascuna de les zones de la Franja de Gaza."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Elena Gómez mostra un tatreez palestí, brodat usat per decorar vestits i que en aquest cas simbolitza cadascuna de les zones de la Franja de Gaza.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A la manca de mitjans s&rsquo;hi afegeix un altre problema: molts dels metges m&eacute;s veterans, adjunts i responsables han estat assassinats o s&oacute;n a la pres&oacute;. Aix&ograve; obliga que metges residents assumeixin responsabilitats per a les quals no sempre disposen de prou supervisi&oacute;. Fa temps que els sanitaris s&rsquo;han convertit en objectiu, no nom&eacute;s pels bombardejos, sin&oacute; perqu&egrave; eliminar aquells que poden salvar vides forma part de l&rsquo;estrat&egrave;gia del conflicte. Les conseq&uuml;&egrave;ncies van m&eacute;s enll&agrave; de les ferides de guerra: pacients amb patologies cr&ograve;niques, ictus o infarts no poden ser atesos i, en molts casos, moren sense tractament.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Molts dels metges més veterans, adjunts i responsables han estat assassinats o estan a la presó. Això obliga que metges residents assumeixin responsabilitats per a les quals no sempre compten amb prou supervisió</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquest context extrem sorgeix una iniciativa inesperada. Molts metges saben respondre a les urg&egrave;ncies pr&ograve;pies de la guerra, per&ograve; manquen de formaci&oacute; en suport vital avan&ccedil;at. I &eacute;s aqu&iacute; quan l&rsquo;Elena s&rsquo;ofereix a formar-los, tot i no ser instructora ni haver-se vist mai abans en una situaci&oacute; similar. I imparteix diverses formacions setmanals, centrades sobretot en aturades cardiorespirat&ograve;ries i maneig d&rsquo;emerg&egrave;ncies. La resta del temps treballa sense descans a urg&egrave;ncies. El resultat: prop de dos-cents residents reben aquesta formaci&oacute;, que s&rsquo;est&eacute;n tamb&eacute; a hospitals del sud de la Franja, integrant aprenentatge i acci&oacute; en un mateix flux continu.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Viure dins l&rsquo;hospital i enteresa local</strong></h2><p class="article-text">
        Els metges en acci&oacute; humanit&agrave;ria no poden (o no han de) sortir dels hospitals en estar completament monitoritzats per les forces israelianes. La seva pres&egrave;ncia els converteix en llocs relativament m&eacute;s segurs. Quan no hi s&oacute;n, els centres m&egrave;dics esdevenen objectiu en no comptar amb 'observadors' internacionals. Per aix&ograve;, els sanitaris locals insisteixen: &ldquo;Quan sou aqu&iacute;, estem m&eacute;s segurs&rdquo;. D&rsquo;aquesta manera, dormir fora no &eacute;s una opci&oacute; i romandre les 24 hores a l&rsquo;hospital &eacute;s, alhora, una forma de protecci&oacute; i una forma d&rsquo;empresonament.
    </p><p class="article-text">
        Enmig de tanta devastaci&oacute;, all&ograve; que impressiona l&rsquo;Elena G&oacute;mez &eacute;s l&rsquo;actitud de la poblaci&oacute; local. Una bondat extrema, una religiositat profunda que funciona com a refugi i la repetici&oacute; constant de&nbsp;<em>l&rsquo;alhamdulillah</em>&nbsp;com a acceptaci&oacute; de la voluntat d&rsquo;Al&middot;l&agrave;. Que es faci la seva voluntat. Una &ldquo;abra&ccedil;ada&rdquo; potser entesa com una dissociaci&oacute;, una manera de protegir la ment despr&eacute;s d&rsquo;haver patit molt de dolor durant molt de temps, com passa amb qui &eacute;s capa&ccedil; d&rsquo;estar al costat d&rsquo;un familiar mentre li estan amputant una cama i sap separar el fet de l&rsquo;emoci&oacute;.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9zk0q0" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Durant una gu&agrave;rdia, un infermer explica a la professional sanit&agrave;ria la seva hist&ograve;ria i la d&rsquo;una altra companya. Ha passat gaireb&eacute; dos anys a la pres&oacute; simplement per fer la seva feina (ajudar persones que s&rsquo;estaven morint). Despr&eacute;s de ser detingut per militars israelians, el sanitari passa 140 dies amb els ulls embenats, sense poder anar al lavabo i, per tant, fent-se totes les seves necessitats a sobre. Quan surt del confinament, s&rsquo;assabenta que la seva dona i els seus fills han viscut al carrer, una realitat a la qual ara ell mateix es veu abocat. La seva llar &eacute;s un refugi improvisat fet de teles, sense sostre, i lluny d&rsquo;una simple tenda de campanya que no es pot permetre, ja que costa el triple del que rep com a salari (la tenda costa tres-cents d&ograve;lars, mentre que el seu salari &eacute;s de cent).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No li dona la vida per a m&eacute;s&rdquo;, resumeix l&rsquo;Elena sobre l&rsquo;infermer i el seu entorn m&eacute;s proper, sobre una fam&iacute;lia que ha arrossegat deutes (en haver demanat diners prestats per subsistir) contrets durant els dos anys en qu&egrave; ell ha estat a la pres&oacute; i, per tant, sense generar ingressos. Tot i aix&iacute;, &ldquo;he estat dos anys sense poder veure la llum ni el cel i ara, almenys, els puc veure permanentment&rdquo;, li confessa l&rsquo;infermer a la doctora. Ha perdut pes, t&eacute; diverses costelles trencades, ossos de la cara fracturats per les pallisses i li han trencat les cames, maltractaments que l&rsquo;han portat a estar diversos mesos sense rebre assist&egrave;ncia m&egrave;dica. Mai no ha demanat res. Nom&eacute;s que no s&rsquo;oblidin d&rsquo;ell ni dels seus. Que no els deixin sols.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">- &quot;Un infermer va estar gairebé dos anys a la presó per fer la seva feina. Va estar 140 dies amb els ulls embenats, sense poder anar al bany. Té les costelles trencades, ha perdut pes i li han trencat les cames</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Una terra esborrada</strong>
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;1 de gener passat, el Govern d&rsquo;Israel anuncia que 37 organitzacions sense &agrave;nim de lucre que no s&rsquo;havien registrat abans de final d&rsquo;any han de tancar les seves operacions a Gaza i a la Cisjord&agrave;nia ocupada en un termini de seixanta dies, &eacute;s a dir, abans de l&rsquo;1 de mar&ccedil; (ara actualitzat a data de 28 de febrer), segons la legislaci&oacute; vigent. Entre les organitzacions afectades, a m&eacute;s de Metges Sense Fronteres (MSF), hi ha el Consell Noruec per als Refugiats, World Vision International, CARE i Oxfam, entre d&rsquo;altres. 
    </p><p class="article-text">
        Israel arriba aix&iacute; a prohibir completament l&rsquo;entrada d&rsquo;ajuda humanit&agrave;ria quan Gaza ja &eacute;s un lloc on no queden &ldquo;ni runes i &eacute;s una pissarra en blanc&rdquo;, afegeix G&oacute;mez. La Franja, que ocupa 360 quil&ograve;metres quadrats &mdash;45 quil&ograve;metres de llarg i tot just 10 d&rsquo;ample&mdash;, &eacute;s el sin&ograve;nim d&rsquo;un camp de refugiats gegant&iacute; que, malgrat tot, pren un respir en petits focus, com a Deir al-Balah, una zona menys devastada per la barb&agrave;rie.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e2c2b71b-1758-45ab-8193-9fc47f58048e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Teixit amb el disseny de Gaza ciutat."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Teixit amb el disseny de Gaza ciutat.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La inf&agrave;ncia com a objectiu</strong></h2><p class="article-text">
        En tota la seva extensi&oacute;, la viol&egrave;ncia contra la poblaci&oacute; infantil ha estat sistem&agrave;tica en aquesta massacre, com recull&nbsp;<em>Un crit pels infants de Gaza</em>, llibre que inclou col&middot;laboracions de periodistes, fot&ograve;grafs, il&middot;lustradors, poetes, experts i habitants de Gaza per parlar d&rsquo;uns &ldquo;petits que s&oacute;n i han estat v&iacute;ctimes directes, estimades (cercades) i en cap cas accidentals d&rsquo;Israel&rdquo;. Ho assenyala Raji Sourani, l&rsquo;advocat palest&iacute; referent en la defensa dels drets humans i membre de l&rsquo;equip sud-afric&agrave; que porta el Govern de Netanyahu davant els tribunals internacionals. Per la seva banda, el doctor Ahmad Al-Farra parla ja des del principi d&rsquo;un nou acr&ograve;nim WCNSF (Wounded Child, No Surviving Family), que fa refer&egrave;ncia a aquells infants ferits sense cap familiar supervivent. Joves que durant tres anys consecutius no han pogut comen&ccedil;ar el curs amb normalitat (nou de cada deu centres educatius han estat danyats o destru&iuml;ts).
    </p><h2 class="article-text"><strong>Continuar dient &ldquo;s&oacute;c viu&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Durant un any i mig, l&rsquo;artista gazat&iacute; Maisara Baroud ha publicat di&agrave;riament una il&middot;lustraci&oacute; des de Gaza sota el projecte<em>&nbsp;I&rsquo;m still alive</em>. Un gest creatiu, pol&iacute;tic i profundament hum&agrave; per documentar el genocidi i, alhora, fer arribar als seus un missatge simple: havia sobreviscut una nit m&eacute;s. No com una q&uuml;esti&oacute; de protagonisme ni d&rsquo;hero&iuml;citat, sin&oacute; com un acte de superviv&egrave;ncia, la mateixa a la qual s&rsquo;ha aferrat una societat que ha vist com des de l&rsquo;octubre del 2023 els naixements han caigut dr&agrave;sticament i on donar a llum i tenir cura dels fills s&rsquo;ha convertit en un acte de resist&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Amb el seu testimoni, la metgessa d&rsquo;urg&egrave;ncies Elena G&oacute;mez deixa const&agrave;ncia d&rsquo;una realitat viscuda en primera l&iacute;nia sanit&agrave;ria, on la medicina s&rsquo;ha exercit i s&rsquo;exerceix sense mitjans, per&ograve; sota vigil&agrave;ncia constant i amb una humanitat que persisteix fins i tot quan (gaireb&eacute;) tot ha estat arrasat, i on l&rsquo;&uacute;nic que es demana, una vegada i una altra, &eacute;s no ser oblidats.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-triar-qui-curar-implica-deixar-morir-els-altres-drama-dels-metges-gaza_1_12976884.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 05:30:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" length="3642988" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3642988" width="3145" height="1769"/>
      <media:title><![CDATA[Quan triar qui curar implica deixar morir els altres: el drama dels metges a Gaza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b196e92c-bb69-4f6a-b99f-822d51196a58_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136113.jpg" width="3145" height="1769"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Gaza,Franja de Gaza,Médicos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’inspector de Policia acusat de col·laborar amb el narcotràfic reclama des de la presó noves declaracions]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-inspector-policia-acusat-col-laborar-amb-narcotrafic-reclama-des-preso-noves-declaracions_1_12904920.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" width="1200" height="675" alt="L’inspector de Policia acusat de col·laborar amb el narcotràfic reclama des de la presó noves declaracions"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Faustino Nogales, excap del Grup II d’Estupefaents de la Policia Nacional a les Balears, demana citar comandaments de Duanes i del Servei Fiscal i de Fronteres de la Guàrdia Civil</p><p class="subtitle">Talps a la Policia, balises als agents i compra de periodistes: així operava la banda més gran de narcos de Mallorca</p></div><p class="article-text">
        &nbsp;La investigaci&oacute; que va permetre desarticular una de les xarxes de narcotr&agrave;fic m&eacute;s grans que han operat a Mallorca, presumptament liderada per Stefan Milojevic, suma ara un nou moviment des de l&rsquo;interior mateix de la causa. Faustino Nogales, exresponsable del Grup d&rsquo;Estupefaents de la Policia Nacional a les Balears i en pres&oacute; provisional per la seva presumpta col&middot;laboraci&oacute; amb la trama, ha sol&middot;licitat al jutjat que instrueix el procediment la compareixen&ccedil;a de diversos caps de Duanes i d&rsquo;un comandament del Servei Fiscal i de Fronteres de la Gu&agrave;rdia Civil.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;escrit, presentat pel seu advocat davant el Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 7 de Palma i al qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es, sost&eacute; que Nogales mantenia amb aquests responsables una relaci&oacute; professional directa en diferents operatius conjunts contra el narcotr&agrave;fic. La defensa considera que les seves declaracions s&oacute;n rellevants per contextualitzar actuacions policials que ara estan sent examinades per la Just&iacute;cia.
    </p><p class="article-text">
        Nogales est&agrave; investigat per suborn, revelaci&oacute; de secrets i omissi&oacute; del deure de perseguir delictes, il&middot;l&iacute;cits pels quals el jutge va acordar el seu ingr&eacute;s a la pres&oacute; el passat mes d&rsquo;agost en apreciar risc de fuga i d&rsquo;interfer&egrave;ncia en la investigaci&oacute;. El seu paper &eacute;s especialment sensible per la posici&oacute; que ocupava i pel possible acc&eacute;s a informaci&oacute; operativa d&rsquo;alt nivell. Despr&eacute;s d&rsquo;haver estat investigat per Afers Interns, ara correspon a la Just&iacute;cia valorar si aquestes indagacions van ser v&agrave;lides i si no es van sobrepassar els l&iacute;mits legals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una xarxa amb m&egrave;todes d&rsquo;organitzaci&oacute; mafiosa</strong></h2><p class="article-text">
        La causa es va originar arran d&rsquo;una investigaci&oacute; de gran abast que va situar Stefan Milojevic com a presumpte l&iacute;der d&rsquo;una suposada estructura criminal amb capacitat per introduir grans quantitats de droga a l&rsquo;illa i redistribuir-les a altres punts d&rsquo;Europa i de la pen&iacute;nsula. La xarxa operava amb m&egrave;todes propis d&rsquo;organitzacions estructurades i, segons els investigadors, hauria comptat amb suports interns per esquivar controls i anticipar-se a les actuacions policials.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s en aquest context on s&rsquo;emmarquen les sospites sobre Nogales, a qui s&rsquo;atribueix haver afavorit presumptament l&rsquo;organitzaci&oacute; des de dins del sistema. La petici&oacute; de noves declaracions introdueix ara una possible ampliaci&oacute; del focus de la investigaci&oacute;, que es va saldar amb 76 detinguts i la incautaci&oacute;, entre d&rsquo;altres, de 687 quilos de coca&iuml;na i 2.500 quilos d&rsquo;haixix.
    </p><p class="article-text">
        Entre els arrestats en la macrooperaci&oacute; d&rsquo;aquest estiu de la Policia Nacional i la Gu&agrave;rdia Civil tamb&eacute; hi figura l&rsquo;advocat Ignacio Gonzalo M&aacute;rquez, per un presumpte delicte de blanqueig de capitals procedents del narcotr&agrave;fic, aix&iacute; com Stefan Milojevic, l&iacute;der de la banda motera neonazi United Tribuns a Espanya i lluitador d&rsquo;MMA.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Converses interceptades</strong></h2><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil i la Policia Nacional van interceptar diverses converses entre Nogales i Milojevic. En una d&rsquo;elles, Milojevic parlava per tel&egrave;fon amb l&rsquo;inspector i l&rsquo;informava que havien desaparegut &ldquo;diverses llapes&rdquo; dels seus vehicles a Eivissa i Alemanya, &eacute;s a dir, balises de seguiment instal&middot;lades pels agents especialitzats per vigilar els narcotraficants.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Saps qu&egrave; ha passat?&rdquo;, va preguntar Milojevic a Nogales.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;El qu&egrave;?&rdquo;, va respondre aquest.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Han desaparegut les llapes d&rsquo;Eivissa&rdquo;, va afirmar.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Han desaparegut?&rdquo;, va q&uuml;estionar l&rsquo;inspector.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Una del p&agrave;rquing on el cotxe fa tres o quatre mesos que no es mou i l&rsquo;altra a Alemanya&rdquo;, va dir Milojevic.
    </p><p class="article-text">
        &mdash; &ldquo;Estava clar&rdquo;, va acabar dient Nogales.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el presumpte l&iacute;der de la banda va comentar en una conversa recollida al sumari, al qual va tenir acc&eacute;s elDiario.es, que existien &ldquo;conills&rdquo;, un sin&ograve;nim de &ldquo;talps&rdquo;, &eacute;s a dir, individus que, aprofitant les seves funcions laborals, tenen acc&eacute;s a informaci&oacute; privilegiada i la faciliten als narcotraficants.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-inspector-policia-acusat-col-laborar-amb-narcotrafic-reclama-des-preso-noves-declaracions_1_12904920.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 13 Jan 2026 17:07:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" length="95604" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" type="image/jpeg" fileSize="95604" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’inspector de Policia acusat de col·laborar amb el narcotràfic reclama des de la presó noves declaracions]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Narcotráfico,Narcos,Drogas,Tráfico de drogas,Consumo de drogas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El inspector de Policía acusado de colaborar con el narcotráfico reclama desde prisión nuevas declaraciones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/inspector-policia-acusado-colaborar-narcotrafico-reclama-prision-nuevas-declaraciones_1_12904212.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" width="1200" height="675" alt="El inspector de Policía acusado de colaborar con el narcotráfico reclama desde prisión nuevas declaraciones"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Faustino Nogales, exjefe del Grupo II de Estupefacientes de la Policía Nacional en Balears, pide citar a mandos de Aduanas y del Servicio Fiscal y de Fronteras de la Guardia Civil</p><p class="subtitle">Topos en la Policía, balizas para seguir a agentes y nexos con la mafia: así operaba la mayor banda de narcos de Mallorca</p></div><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n que desarticul&oacute; una de las mayores redes de narcotr&aacute;fico que han operado en Mallorca, presuntamente liderada por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-detiene-stefan-milojevic-lider-united-tribuns-narcotrafico-organizacion-criminal_1_12529254.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Stefan Milojevic</a>, suma ahora un nuevo movimiento desde el interior de la propia causa. Faustino Nogales, exresponsable del Grupo II de Estupefacientes de la Polic&iacute;a Nacional en Balears y en prisi&oacute;n provisional por presuntamente colaborar con la trama, ha solicitado al juzgado que instruye el procedimiento la comparecencia de varios jefes de Aduanas y de un mando del Servicio Fiscal y de Fronteras de la Guardia Civil.
    </p><p class="article-text">
        El escrito, presentado por su abogado ante el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 7 de Palma y al que ha tenido acceso elDiario.es, sostiene que Nogales manten&iacute;a con estos responsables una relaci&oacute;n profesional directa en distintas operaciones conjuntas contra el narcotr&aacute;fico. La defensa considera que sus declaraciones son relevantes para contextualizar actuaciones policiales que ahora est&aacute;n siendo examinadas por la Justicia.
    </p><p class="article-text">
        Nogales est&aacute; investigado por cohecho, revelaci&oacute;n de secretos y omisi&oacute;n de perseguir delitos, il&iacute;citos por los que el juez acord&oacute; su ingreso en prisi&oacute;n el pasado agosto al apreciar riesgo de fuga y de interferencia en la investigaci&oacute;n. Su papel resulta especialmente sensible por la posici&oacute;n que ocupaba y por el posible acceso a informaci&oacute;n operativa de alto nivel. Tras ser investigado por Asuntos Internos, ahora debe valorar la Justicia si dichas indagaciones fueron v&aacute;lidas y no se sobrepasaron.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una red con m&eacute;todos de organizaci&oacute;n mafiosa</strong></h2><p class="article-text">
        La causa se origin&oacute; tras una investigaci&oacute;n de gran envergadura que situ&oacute; a Stefan Milojevic como presunto l&iacute;der de una supuesta estructura criminal con capacidad para introducir grandes cantidades de droga en la isla y redistribuirlas a otros puntos de Europa y la pen&iacute;nsula. La red operaba con m&eacute;todos propios de organizaciones estructuradas y, seg&uacute;n los investigadores, habr&iacute;a contado con apoyos internos para eludir controles y anticiparse a las actuaciones policiales.
    </p><p class="article-text">
        Es en ese contexto donde se encuadran las sospechas sobre Nogales, al que se atribuye haber favorecido presuntamente a la organizaci&oacute;n desde dentro del sistema. La petici&oacute;n de nuevas declaraciones introduce ahora una posible ampliaci&oacute;n del foco de la investigaci&oacute;n, que se sald&oacute; con 76 detenidos y la incautaci&oacute;n de, entre otros, 687 kilos de coca&iacute;na y 2.500 kilos de hach&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Entre los arrestados en la macrooperaci&oacute;n de este verano de la Polic&iacute;a Nacional y la Guardia Civil se encuentra tambi&eacute;n el abogado Ignacio Gonzalo M&aacute;rquez por presuntamente blanquear dinero procedente del narcotr&aacute;fico y Stefan Milojevic, l&iacute;der de la banda motera neonazi United Tribuns en Espa&ntilde;a y&nbsp;<a href="https://fightersrec.com/Fighter/Stefan-Milojevic-Bjekovic" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">peleador de MMA</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Conversaciones interceptadas</strong></h2><p class="article-text">
        La Guardia Civil y la Polic&iacute;a Nacional interceptaron diferentes conversaciones entre Nogales y Milojevic. En una de ellas, Milojevic hablaba por tel&eacute;fono con el inspector y le informa que hab&iacute;an desaparecido &ldquo;varias lapas&rdquo; en sus veh&iacute;culos de Eivissa y Alemania, es decir, balizas de seguimiento instaladas por los agentes especializados para vigilar a los narcos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &mdash;&ldquo;&iquest;Sabes qu&eacute; ha pasado?&rdquo;, pregunt&oacute; Milojevic a Nogales. &ldquo;&iquest;El qu&eacute;?&rdquo;, le respondi&oacute; este. &ldquo;Han desaparecido las lapas de Ibiza&rdquo;, afirm&oacute;. &ldquo;&iquest;Han desaparecido?&rdquo;, cuestion&oacute; el inspector. &ldquo;Una del parking que est&aacute; el coche ah&iacute; tres cuatro meses sin moverse y la otra en Alemania&rdquo;, afirm&oacute; Milojevic. &ldquo;Estaba claro&rdquo;, termin&oacute; diciendo Nogales.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el presunto l&iacute;der de la banda coment&oacute; en una conversaci&oacute;n recogida en el sumario, al que tuvo acceso elDiario.es, que exist&iacute;an &ldquo;conejos&rdquo;, un sin&oacute;nimo de &ldquo;topos&rdquo;, es decir, individuos que, aprovechando sus funciones laborales, tienen acceso a informaci&oacute;n privilegiada y se la trasladan a los narcos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/inspector-policia-acusado-colaborar-narcotrafico-reclama-prision-nuevas-declaraciones_1_12904212.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 13 Jan 2026 14:03:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" length="95604" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" type="image/jpeg" fileSize="95604" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El inspector de Policía acusado de colaborar con el narcotráfico reclama desde prisión nuevas declaraciones]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/71b284d4-49f5-44ac-a062-d1fe9a3cd9ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x332y66.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Narcotráfico,Narcos,Drogas,Tráfico de drogas,Consumo de drogas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La substitució genètica que pot canviar el destí de l'Oriol: “Una petita millora seria al·lucinant”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/substitucio-genetica-pot-canviar-desti-d-oriol-petita-millora-seria-lucinant_1_12897462.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La substitució genètica que pot canviar el destí de l&#039;Oriol: “Una petita millora seria al·lucinant”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A Espanya, 36 persones estan diagnosticades amb la síndrome FOXG1, una malaltia rara causada per una mutació en un dels gens clau en el desenvolupament cerebral. La investigació ofereix per primera vegada una esperança tangible per al seu tractament després d’experiments en ratolins</p><p class="subtitle">Podcast - Tots som mutants</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;Oriol no parla. No camina ni manipula; no agafa ni assenyala. Res de tot aix&ograve; formava part del m&oacute;n al qual ell podia accedir mentre creixia, ni tampoc ho podien imaginar els seus pares, els mallorquins David Campaner i Queta Soc&iacute;as, quan el van tenir per primera vegada als bra&ccedil;os. Amb el pas del temps, descobririen que el seu fill habitava un m&oacute;n sense paraules, sense gestos funcionals i sense moviments voluntaris reconeixibles. Un m&oacute;n que, lluny de ser buit, ells han apr&egrave;s a llegir, a interpretar i, sobretot, a compartir amb ell.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;entrevista t&eacute; lloc en un d&rsquo;aquells moments que formen part de la rutina familiar: s&oacute;n les 20 hores i a l&rsquo;Oriol li toca anar-se&rsquo;n al llit. Mentrestant, el seu pare, David, parla amb serenor, amb aquell to que nom&eacute;s s&rsquo;adquireix quan la vida t&rsquo;obliga a conviure durant anys amb all&ograve; extraordinari. Ho fa sobre el seu fill Oriol. Avui t&eacute; 14 anys i &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic cas diagnosticat a les Balears de la s&iacute;ndrome FOXG1, una malaltia neurol&ograve;gica rara, gen&egrave;tica, devastadora&hellip; per&ograve;, potser per primera vegada, amb una sortida real a la vista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.jpg"
                    alt="Potser gràcies a la substitució genètica, el destí de l&#039;Oriol i de centenars de nens a tot el món està a punt de canviar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Potser gràcies a la substitució genètica, el destí de l&#039;Oriol i de centenars de nens a tot el món està a punt de canviar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Al nucli domèstic toca, a la seva manera, un piano Casio. De petit, ho tenia clar: sempre s&#039;abalançava sobre les tecles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Al nucli domèstic toca, a la seva manera, un piano Casio. De petit, ho tenia clar: sempre s&#039;abalançava sobre les tecles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El dia a dia del jove &eacute;s el d&rsquo;una persona amb depend&egrave;ncia absoluta. &ldquo;Ell no parla, no camina, no manipula, no agafa&hellip; cal fer-li-ho tot&rdquo;, explica el seu pare sense dramatisme, amb la naturalitat de qui ha normalitzat all&ograve; que mai no hauria d&rsquo;haver estat normal. No existeix una comunicaci&oacute; convencional i qualsevol persona que no hi convisqui, reconeix David, &ldquo;no notaria cap mena de comunicaci&oacute; significativa&rdquo;. Tanmateix, hi ha matisos. L&rsquo;Oriol t&eacute; una mica de contacte visual. Mira. De vegades costa, de vegades cal esperar, per&ograve; ho aconsegueix. I no mira tothom de la mateixa manera. &Eacute;s selectiu: a algunes persones les observa i somriu; a d&rsquo;altres, no. &ldquo;La mirada &eacute;s una evoluci&oacute; enorme. Fa uns anys aquest estadi no existia&rdquo;, subratlla. En el cas de l&rsquo;Oriol, cada petit avan&ccedil; &eacute;s un esdeveniment.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Ell no parla, no camina, no manipula, no agafa… cal fer-li-ho tot&#039;, explica el seu pare. L&#039;Oriol utilitza la mirada per comunicar-se. &#039;És una revolució enorme&#039;, afegeix el progenitor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; ja hi era des del naixement, per&ograve; en tractar-se d&rsquo;una malaltia gen&egrave;tica, ning&uacute; no la va poder detectar d&rsquo;immediat. No va ser fins que l&rsquo;Oriol va complir dos anys que alguna cosa va comen&ccedil;ar a no quadrar. La parla no arribava, els balboteigs no es materialitzaven i la seva evoluci&oacute; no s&rsquo;assemblava a la d&rsquo;altres infants de la seva edat. Aqu&iacute; va comen&ccedil;ar una aut&egrave;ntica odissea familiar. Primer van passar per hospitals privats de Mallorca, despr&eacute;s per la sanitat p&uacute;blica, amb Son Espases com a primer punt de refer&egrave;ncia. Per&ograve; les respostes no arribaven. El diagn&ograve;stic definitiu va apar&egrave;ixer fora de l&rsquo;illa, a l&rsquo;Hospital Sant Joan de D&eacute;u de Barcelona, despr&eacute;s de viatges constants cada dues o tres setmanes, proves interminables i una espera emocionalment demolidora. All&agrave; van posar nom al que li passava a l&rsquo;Oriol: s&iacute;ndrome FOXG1.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_50p_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_50p_1133915.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_75p_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_75p_1133915.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.jpg"
                    alt="El jove té una mica de contacte visual. Mira. De vegades costa, de vegades cal esperar, però ho aconsegueix. I no mira a tothom per igual. És selectiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El jove té una mica de contacte visual. Mira. De vegades costa, de vegades cal esperar, però ho aconsegueix. I no mira a tothom per igual. És selectiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Nombre de casos</strong></h2><p class="article-text">
        A Espanya hi ha 36 casos registrats d&rsquo;aquesta malaltia rara. Existeix una associaci&oacute; nacional, sense seu f&iacute;sica, per&ograve; estretament vinculada a la fundaci&oacute; internacional que impulsa la investigaci&oacute; des dels Estats Units, la FOXG1 Research Foundation. &ldquo;El primer dia a Sant Joan de D&eacute;u no l&rsquo;oblidarem mai&rdquo;, recorda David. &ldquo;Va ser un dia en qu&egrave; ens vam oblidar que ten&iacute;em un fill amb discapacitat. Ens van tractar com a pares i l&rsquo;Oriol com un nen. All&agrave; va comen&ccedil;ar una relaci&oacute; preciosa amb els sanitaris&rdquo;. Ho diu amb convicci&oacute;: &ldquo;S&iacute; que es pot aconseguir que el teu fill sigui at&egrave;s com el teu fill i no com alg&uacute; amb discapacitat&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El primer dia a l&#039;Hospital Sant Joan de Déu no l&#039;oblidarem mai. Va ser un dia en què se&#039;ns va oblidar que teníem un fill discapacitat. Ens van tractar com a pares i a l&#039;Oriol com a un nen
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">David</span>
                                        <span>—</span> Pare d&#039;Oriol
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La s&iacute;ndrome FOXG1 &eacute;s un trastorn neurol&ograve;gic rar causat per una mutaci&oacute; en el gen FOXG1, un dels gens clau en el desenvolupament cerebral durant l&rsquo;etapa embrion&agrave;ria. Conegut tamb&eacute; com a <em>Brain factor 1</em>, aquest gen activa molts altres gens fonamentals per al cervell. La majoria dels infants afectats no parlen, presenten discapacitats f&iacute;siques i cognitives greus, epil&egrave;psia intratable, trastorns del moviment, dificultats respirat&ograve;ries, problemes de visi&oacute; i d&rsquo;alimentaci&oacute;. Es calcula que hi ha uns 1.500 casos a tot el m&oacute;n, tot i que el nombre de diagn&ograve;stics augmenta any rere any. La mutaci&oacute; sol ser <em>de novo</em>, &eacute;s a dir, espont&agrave;nia i no heretada. La seva investigaci&oacute; podria ajudar a trobar solucions per a altres malalties com l&rsquo;Alzheimer, l&rsquo;esquizofr&egrave;nia o l&rsquo;epil&egrave;psia.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Oriol va comen&ccedil;ar a ser estudiat a Barcelona per la doctora en gen&egrave;tica Judith Armstrong, on es van recollir cultius cel&middot;lulars per investigar el seu cas. Aquella l&iacute;nia de treball va fer un gir quan la Universitat de Buffalo, als Estats Units, va assumir el lideratge de la investigaci&oacute;. I &eacute;s que aquest campus &eacute;s avui l&rsquo;epicentre mundial de l&rsquo;estudi del FOXG1. Des de Sant Joan de D&eacute;u es van compartir totes les dades cl&iacute;niques de l&rsquo;Oriol amb l&rsquo;equip nord-americ&agrave;, vinculat a la FOXG1 Research Foundation, una entitat que, com tantes vegades passa en les malalties rares, va n&eacute;ixer de l&rsquo;empenta d&rsquo;uns pares que es van negar a rendir-se, ja que el seu fill pateix la mateixa s&iacute;ndrome.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A Espanya hi ha 36 casos registrats d&#039;aquesta malaltia rara."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A Espanya hi ha 36 casos registrats d&#039;aquesta malaltia rara.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Substituci&oacute; gen&egrave;tica</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Posa la pell de gallina&rdquo;, diu David en parlar del punt en qu&egrave; es troba avui la investigaci&oacute;. Perqu&egrave; all&ograve; que s&rsquo;est&agrave; desenvolupant podria arribar a ser una cura (el tractament no desfaria els danys cerebrals provocats durant el desenvolupament), tot i que resulti gaireb&eacute; impossible d&rsquo;imaginar quan s&rsquo;observa l&rsquo;estat actual de l&rsquo;Oriol. La via &eacute;s una ter&agrave;pia de substituci&oacute; gen&egrave;tica, una t&egrave;cnica absolutament innovadora, combinada amb intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, que ja ha estat provada amb &egrave;xit en ratolins. Tal com explica a elDiario.es el genetista Llu&iacute;s Montoliu, investigador cient&iacute;fic del CSIC i sotsdirector del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB), als Estats Units uns investigadors han preparat un model animal de la s&iacute;ndrome amb rosegadors mitjan&ccedil;ant la CRISPR (una t&egrave;cnica d&rsquo;edici&oacute; gen&egrave;tica revolucion&agrave;ria, ja que es basa en el descobriment que les prote&iuml;nes Cas tallen l&rsquo;ADN sempre que se&rsquo;ls proporcioni un ARN de reconeixement adequat). Com que l&rsquo;ARN es pot sintetitzar al laboratori, les possibilitats podrien ser infinites.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Universitat de Buffalo, als Estats Units, estudia una teràpia de substitució genètica, combinada amb intel·ligència artificial, que ja ha estat provada amb èxit en rates</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els pares, David i Queta, es reparteixen funcions, torns i responsabilitats, atents les 24 hores del dia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els pares, David i Queta, es reparteixen funcions, torns i responsabilitats, atents les 24 hores del dia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La majoria dels nens afectats per la FOXG1 no parlen, presenten discapacitats físiques i cognitives greus, epilèpsia intractable, trastorns del moviment, dificultats respiratòries, problemes de visió i d&#039;alimentació."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La majoria dels nens afectats per la FOXG1 no parlen, presenten discapacitats físiques i cognitives greus, epilèpsia intractable, trastorns del moviment, dificultats respiratòries, problemes de visió i d&#039;alimentació.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La FOXG1 &eacute;s una mutaci&oacute; cel&middot;lular que impedeix que determinades c&egrave;l&middot;lules del sistema nervi&oacute;s facin la seva funci&oacute;. La ter&agrave;pia consisteix a introduir una nova codificaci&oacute; gen&egrave;tica mitjan&ccedil;ant una simple injecci&oacute;. Un vector viral transporta el FOXG1 sa fins a les c&egrave;l&middot;lules necess&agrave;ries, substitueix la prote&iuml;na defectuosa i ajuda les c&egrave;l&middot;lules a funcionar amb normalitat. &ldquo;Els estudis estarien lluny, de moment, de convertir-se en una aplicaci&oacute; cl&iacute;nica, en una ter&agrave;pia que es pugui oferir des dels hospitals&rdquo;, objecta el genetista, que tanmateix explica que la recerca i els resultats en el model animal &ldquo;s&oacute;n prometedors&rdquo;, tot i saber que hi ha limitacions (rosegadors i humans comparteixen alguns paral&middot;lelismes fisiol&ograve;gics, metab&ograve;lics i anat&ograve;mics, encara que no tots). 
    </p><p class="article-text">
        Afegeix que les ter&agrave;pies van encaminades a aturar el deteriorament neuronal progressiu i irreversible provocat per aquesta malaltia i que, en alguns rosegadors &mdash;que, a difer&egrave;ncia dels humans, tenen visi&oacute; nocturna&mdash;, s&rsquo;ha vist que alguns dels s&iacute;mptomes que presentava el model animal no desapareixen, per&ograve; s&iacute; que milloren. Amb tot, el 2026 comen&ccedil;aran els assaigs cl&iacute;nics en humans, tant a Buffalo com en altres punts dels Estats Units i d&rsquo;Europa.
    </p><p class="article-text">
        Per arribar fins aqu&iacute;, encara &eacute;s imprescindible recaptar fons. La fam&iacute;lia i l&rsquo;associaci&oacute; impulsen mercats solidaris, venda de samarretes, donacions particulars i la implicaci&oacute; d&rsquo;empresaris que desitgen formar part d&rsquo;un aven&ccedil; que podria marcar un abans i un despr&eacute;s. Cal l&rsquo;&uacute;ltima gran partida econ&ograve;mica. I hi ha una dada clau: aquesta investigaci&oacute; no nom&eacute;s beneficiar&agrave; el FOXG1. &Eacute;s una malaltia &lsquo;germana&rsquo; de la s&iacute;ndrome de Rett i la soluci&oacute; gen&egrave;tica que s&rsquo;est&agrave; desenvolupant podria obrir portes a moltes altres patologies rares. No &eacute;s una quimera: ja ha passat abans en altres disciplines. El 2025, onze infants amb sordesa incurable van tornar a sentir gr&agrave;cies a la ter&agrave;pia g&egrave;nica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquesta investigació pionera també podria beneficiar altres patologies rares, com la síndrome de Rett</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Treballar l&rsquo;estimulaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Quan se li pregunta per les rutines del seu fill, David recorre a l&rsquo;humor per explicar: &ldquo;&Eacute;s com qualsevol altre adolescent de 14 anys&hellip; una marmota que no es desperta&rdquo;. L&rsquo;Oriol estudia a l&rsquo;Associaci&oacute; de Par&agrave;lisi Cerebral i Malalties Afins (ASPACE), en una aula amb quatre alumnes m&eacute;s amb altres discapacitats. All&agrave; treballen l&rsquo;estimulaci&oacute;, la comunicaci&oacute; mitjan&ccedil;ant el sistema Tobii &mdash;lectura de pupil&middot;les i plafons visuals&mdash;. Rep tractaments de fisioter&agrave;pia i treballa amb m&uacute;sica, veu pel&middot;l&iacute;cules i tamb&eacute; hi ha temps perqu&egrave; pugui estar amb els amics tranquilament. &ldquo;Cal deixar tanta canya&rdquo;, diu el seu pare mentre somriu.
    </p><p class="article-text">
        El FOXG1 no ent&eacute;n d&rsquo;est&agrave;ndards. Hi ha infants que caminen, d&rsquo;altres que es comuniquen. Aquest no &eacute;s el cas de l&rsquo;Oriol, que a m&eacute;s pateix epil&egrave;psia refract&agrave;ria, amb manifestacions molt diferents de les habituals. En el seu cas, una crisi pot apar&egrave;ixer com a moviments laterals de la mand&iacute;bula, dilataci&oacute; de pupil&middot;les, caigudes sobtades del cap i ulls cap amunt o fins i tot una rialla histri&ograve;nica. &ldquo;Ha tingut molts patrons diferents. No ens cansem&hellip; podem fer una conga amb tot&rdquo;, fa broma David.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A l&#039;Oriol li agrada l&#039;últim disc de Rosalía, el fado portuguès i algunes peces de Maria Callas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l&#039;Oriol li agrada l&#039;últim disc de Rosalía, el fado portuguès i algunes peces de Maria Callas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Amb l&rsquo;Oriol cal tenir una empresa&rdquo;, resumeix el pare. Ell i la Queta es reparteixen funcions, torns i responsabilitats, atents les 24 hores del dia. No es pot abaixar la gu&agrave;rdia. El vincle m&eacute;s clar de l&rsquo;Oriol amb l&rsquo;art &eacute;s la m&uacute;sica. Li encanta l&rsquo;&uacute;ltim disc de Rosal&iacute;a, el fado portugu&egrave;s, algunes peces de Maria Callas &mdash;no totes&mdash; i una mica de reggaeton que escolta a l&rsquo;escola. Al nucli dom&egrave;stic toca, a la seva manera, un piano Casio. De petit, quan anava amb el seu exoesquelet, ho tenia clar: sempre s&rsquo;abalan&ccedil;ava sobre les tecles.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A l&#039;Oriol li agrada l&#039;últim disc de Rosalía, el fado portuguès, algunes peces de Maria Callas —no totes— i una mica de reggaeton que escolta a l&#039;escola</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El que cobreix el sistema p&uacute;blic</strong></h2><p class="article-text">
        Les institucions cobreixen els vols i les dietes per a les revisions a Barcelona i part del material ortop&egrave;dic, per&ograve; les mancances s&oacute;n notables. A tall d&rsquo;exemple, un bipedestador costa uns 7.000 euros i avui l&rsquo;ajuda tot just cobreix el 30%. El mateix passa amb un caminador. L&rsquo;Oriol t&eacute; escoliosi i les aportacions p&uacute;bliques resulten insuficients per a la fam&iacute;lia. Actualment camina amb un NF-Walker, un estabilitzador que la fam&iacute;lia va aconseguir a Bilbao despr&eacute;s d&rsquo;una recerca gaireb&eacute; artesanal per ortop&egrave;dies de tot el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, David llan&ccedil;a una petici&oacute; clara: empatia i escolta. &ldquo;Els pares no som metges per&ograve; s&iacute; que vivim el dia a dia. En les malalties rares no hi ha patrons tancats&rdquo;. I mira cap al futur amb una barreja de prud&egrave;ncia i esperan&ccedil;a: &ldquo;Ens crida molt l&rsquo;atenci&oacute; pensar amb qu&egrave; ens podr&iacute;em trobar amb l&rsquo;Oriol si finalment es dona la modificaci&oacute; gen&egrave;tica. Si hi ha una petita millora&hellip; aix&ograve; ja seria al&middot;lucinant&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un bipedestador costa uns 7.000 euros i avui l&#039;ajuda pública amb prou feines cobreix el 30%."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un bipedestador costa uns 7.000 euros i avui l&#039;ajuda pública amb prou feines cobreix el 30%.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Oriol Campaner i els seus pares formen una fam&iacute;lia petita per&ograve; s&ograve;lida. Cada tarda, quan el jove torna a casa, l&rsquo;&ldquo;etern nad&oacute;&rdquo; necessita totes les atencions. Bolquer, cures constants i una entrega absoluta. I tot i aix&iacute;, la paraula que m&eacute;s es repeteix no &eacute;s resignaci&oacute;, sin&oacute; esperan&ccedil;a. Perqu&egrave; potser, gr&agrave;cies a la substituci&oacute; gen&egrave;tica, el dest&iacute; de l&rsquo;Oriol i de centenars d&rsquo;infants arreu del m&oacute;n est&agrave; a punt de canviar. I perqu&egrave;, una vegada m&eacute;s, tot va comen&ccedil;ar amb uns pares que es van negar a acceptar que no hi havia res a fer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/substitucio-genetica-pot-canviar-desti-d-oriol-petita-millora-seria-lucinant_1_12897462.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 10 Jan 2026 05:31:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1223950" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1223950" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La substitució genètica que pot canviar el destí de l'Oriol: “Una petita millora seria al·lucinant”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Enfermedades raras,Mallorca,Genética,Sanidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La sustitución genética que puede cambiar el destino de Oriol: "Una pequeña mejoría sería alucinante"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sustitucion-genetica-cambiar-destino-oriol-pequena-mejoria-seria-alucinante_1_12894881.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La sustitución genética que puede cambiar el destino de Oriol: &quot;Una pequeña mejoría sería alucinante&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En España, 36 personas están diagnosticadas con el síndrome FOXG1, una enfermedad rara causada por una mutación en uno de los genes clave en el desarrollo cerebral. La investigación ofrece por primera vez una esperanza tangible para su tratamiento tras experimentos exitosos en ratones</p><p class="subtitle">Podcast - Todos somos mutantes</p></div><p class="article-text">
        Oriol no habla. No camina ni manipula; no coge ni se&ntilde;ala. Nada de eso estaba en el mundo que Oriol pod&iacute;a alcanzar al crecer, ni tampoco pod&iacute;an imaginarlo sus padres, los mallorquines David Campaner y Queta Soc&iacute;as, cuando lo tuvieron por primera vez entre los brazos. Con el paso del tiempo, descubrir&iacute;an que su hijo habitaba un mundo sin palabras, sin gestos funcionales y sin movimientos voluntarios reconocibles. Un mundo que, lejos de ser vac&iacute;o, ellos han aprendido a leer, a interpretar y, sobre todo, a compartir con &eacute;l.
    </p><p class="article-text">
        La entrevista se produce en uno de esos momentos que forman parte de la rutina familiar: son las 20 horas y a Oriol le toca meterse en la cama. Mientras, su padre, David, habla con serenidad, con ese tono que solo se adquiere cuando la vida te obliga a convivir durante a&ntilde;os con lo extraordinario. Lo hace sobre su hijo Oriol. Tiene hoy 14 a&ntilde;os y es el &uacute;nico caso diagnosticado en Balears del s&iacute;ndrome FOXG1, una enfermedad neurol&oacute;gica rara, gen&eacute;tica, devastadora&hellip; pero, quiz&aacute; por primera vez, con una salida real a la vista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eeb67adc-3fc7-4ea9-b5d8-d1ed33798bd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1983y1356.jpg"
                    alt="Acaso gracias a la sustitución genética, el destino de Oriol y de cientos de niños en todo el mundo esté a punto de cambiar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acaso gracias a la sustitución genética, el destino de Oriol y de cientos de niños en todo el mundo esté a punto de cambiar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fc09f36c-f117-4466-9f2f-d7ddd9ed61b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el núcleo doméstico toca, a su manera, un piano Casio. De pequeño, lo tenía claro: siempre se abalanzaba sobre las teclas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el núcleo doméstico toca, a su manera, un piano Casio. De pequeño, lo tenía claro: siempre se abalanzaba sobre las teclas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El d&iacute;a a d&iacute;a de Oriol es el de una persona con dependencia absoluta. &ldquo;&Eacute;l no habla, no camina, no manipula, no coge&hellip; hay que hac&eacute;rselo todo&rdquo;, explica su padre sin dramatismo, con la naturalidad de quien ha normalizado lo que nunca debi&oacute; ser normal. No existe una comunicaci&oacute;n convencional y cualquier persona que no conviva con &eacute;l, reconoce David, &ldquo;no notar&iacute;a ning&uacute;n tipo de comunicaci&oacute;n significativa&rdquo;. Sin embargo, hay matices. Oriol tiene algo de contacto visual. Mira. A veces cuesta, a veces hay que esperar, pero lo consigue. Y no mira a todo el mundo por igual. Es selectivo: a algunas personas las observa y sonr&iacute;e; a otras, no. &ldquo;La mirada es una evoluci&oacute;n enorme. Hace unos a&ntilde;os ese estadio no exist&iacute;a&rdquo;, subraya. En el caso de Oriol, cada peque&ntilde;o avance es un acontecimiento.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Él no habla, no camina, no manipula, no coge… hay que hacérselo todo&#039;, explica su padre. Oriol utiliza la mirada para comunicarse. &#039;Es una revolución enorme&#039;, añade el progenitor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Todo esto estaba ya ah&iacute; desde el nacimiento, pero, al tratarse de una enfermedad gen&eacute;tica, nadie pudo detectarla de inmediato. No fue hasta que Oriol cumpli&oacute; dos a&ntilde;os cuando algo empez&oacute; a no cuadrar. El habla no llegaba, los balbuceos no se materializaban y su evoluci&oacute;n no se parec&iacute;a a la de otros ni&ntilde;os de su edad. Ah&iacute; comenz&oacute; una aut&eacute;ntica odisea familiar. Primero pasaron por hospitales privados de Mallorca, despu&eacute;s por la sanidad p&uacute;blica, con Son Espases como punto de referencia inicial. Pero las respuestas no llegaban. El diagn&oacute;stico definitivo apareci&oacute; fuera de la isla, en el Hospital Sant Joan de D&eacute;u de Barcelona, tras viajes constantes cada dos o tres semanas, pruebas interminables y una espera emocionalmente demoledora. All&iacute; pusieron nombre a lo que le ocurr&iacute;a a Oriol: s&iacute;ndrome FOXG1.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_50p_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_50p_1133915.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_75p_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_75p_1133915.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c83d15f-071e-44d8-9e2e-c6b7e5488e4e_16-9-aspect-ratio_default_1133915.jpg"
                    alt="El joven tiene algo de contacto visual. Mira. A veces cuesta, a veces hay que esperar, pero lo consigue. Y no mira a todo el mundo por igual. Es selectivo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El joven tiene algo de contacto visual. Mira. A veces cuesta, a veces hay que esperar, pero lo consigue. Y no mira a todo el mundo por igual. Es selectivo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>N&uacute;mero de casos</strong></h2><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a hay 36 casos registrados de esta enfermedad rara. Existe una asociaci&oacute;n nacional, sin sede f&iacute;sica, pero estrechamente vinculada a la fundaci&oacute;n internacional que impulsa la investigaci&oacute;n desde Estados Unidos, la FOXG1 Research Foundation.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El primer d&iacute;a en Sant Joan de D&eacute;u no lo olvidaremos nunca&rdquo;, recuerda David. &ldquo;Fue un d&iacute;a en el que se nos olvid&oacute; que ten&iacute;amos un hijo discapacitado. Nos trataron como padres y a Oriol como a un ni&ntilde;o. Ah&iacute; empez&oacute; una relaci&oacute;n preciosa con los sanitarios&rdquo;. Lo dice con convicci&oacute;n: &ldquo;S&iacute; que se puede conseguir que a tu hijo lo atiendan como a tu hijo y no como a alguien discapacitado&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El primer día en Hospital Sant Joan de Déu no lo olvidaremos nunca. Fue un día en el que se nos olvidó que teníamos un hijo discapacitado. Nos trataron como padres y a Oriol como a un niño
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">David</span>
                                        <span>—</span> Padre de Oriol
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El s&iacute;ndrome FOXG1 es un trastorno neurol&oacute;gico raro causado por una mutaci&oacute;n en el gen FOXG1, uno de los genes clave en el desarrollo cerebral durante la etapa embrionaria. Conocido tambi&eacute;n como <em>Brain factor 1</em>, este gen activa muchos otros genes fundamentales para el cerebro. La mayor&iacute;a de los ni&ntilde;os afectados no hablan, presentan discapacidades f&iacute;sicas y cognitivas graves, epilepsia intratable, trastornos del movimiento, dificultades respiratorias, problemas de visi&oacute;n y de alimentaci&oacute;n. Se calcula que hay unos 1.500 casos en todo el mundo, aunque el n&uacute;mero de diagn&oacute;sticos aumenta a&ntilde;o tras a&ntilde;o. La mutaci&oacute;n suele ser <em>de novo</em>, es decir, espont&aacute;nea y no heredada. Su investigaci&oacute;n podr&iacute;a ayudar en la soluci&oacute;n de otras enfermedades como el Alzheimer, la esquizofrenia o la epilepsia.
    </p><p class="article-text">
        Oriol comenz&oacute; a ser estudiado en Barcelona por la doctora en gen&eacute;tica Judith Armstrong, donde se recogieron cultivos celulares para investigar su caso. Aquella l&iacute;nea de trabajo dio un giro cuando la Universidad de Buffalo, en Estados Unidos, asumi&oacute; el liderazgo de la investigaci&oacute;n. Y es que ese campus es hoy el epicentro mundial del estudio del FOXG1. Desde Sant Joan de D&eacute;u se compartieron todos los datos cl&iacute;nicos de Oriol con el equipo estadounidense, vinculado a la FOXG1 Research Foundation, una entidad que, como tantas veces ocurre en las enfermedades raras, naci&oacute; del empuje de unos padres que se negaron a rendirse, ya que su hijo sufre el mismo s&iacute;ndrome.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c877c8d-ef97-45af-ad6a-5679cb3a34f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En España hay 36 casos registrados de esta enfermedad rara."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En España hay 36 casos registrados de esta enfermedad rara.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sustituci&oacute;n gen&eacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Pone la piel de gallina&rdquo;, dice David al hablar del punto en el que se encuentra hoy la investigaci&oacute;n. Porque lo que se est&aacute; desarrollando podr&iacute;a llegar a ser una cura (el tratamiento no deshar&iacute;a los da&ntilde;os cerebrales provocados durante el desarrollo), aunque resulte casi imposible de imaginar cuando se observa el estado actual de Oriol. La v&iacute;a es una terapia de sustituci&oacute;n gen&eacute;tica, una t&eacute;cnica absolutamente innovadora, combinada con inteligencia artificial, que ya ha sido probada con &eacute;xito en ratones. Como explica a elDiario.es el genetista Llu&iacute;s Montoliu, investigador cient&iacute;fico del CSIC y vicedirector del Centro Nacional de Biotecnolog&iacute;a (CNB), en EEUU unos investigadores han preparado un modelo animal del s&iacute;ndrome con roedores mediante la CRISPR (t&eacute;cnica de edici&oacute;n gen&eacute;tica revolucionaria, ya que se basa en el descubrimiento de que las prote&iacute;nas Cas cortan el ADN siempre que se les proporcione un ARN de reconocimiento adecuado). Como el ARN se puede sintetizar en el laboratorio, las posibilidades podr&iacute;an ser infinitas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Universidad de Buffalo, en Estados Unidos, estudia una terapia de sustitución genética, combinada con inteligencia artificial, que ya ha sido probada con éxito en ratas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f92c553-629c-4d1c-8994-6db6ece28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los padres, David y Queta, se reparten funciones, turnos y responsabilidades, atentos las 24 horas del día."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los padres, David y Queta, se reparten funciones, turnos y responsabilidades, atentos las 24 horas del día.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e0c38b84-0d15-41fb-b6ea-3309f3db6c9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La mayoría de los niños afectados por el FOXG1 no hablan, presentan discapacidades físicas y cognitivas graves, epilepsia intratable, trastornos del movimiento, dificultades respiratorias, problemas de visión y de alimentación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La mayoría de los niños afectados por el FOXG1 no hablan, presentan discapacidades físicas y cognitivas graves, epilepsia intratable, trastornos del movimiento, dificultades respiratorias, problemas de visión y de alimentación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La FOXG1 es una mutaci&oacute;n celular que impide que determinadas c&eacute;lulas del sistema nervioso hagan su funci&oacute;n. La terapia consiste en introducir una nueva codificaci&oacute;n gen&eacute;tica mediante una simple inyecci&oacute;n. Un vector viral transporta el FOXG1 sano hasta las c&eacute;lulas necesarias, reemplaza la prote&iacute;na defectuosa y ayuda a las c&eacute;lulas a funcionar con normalidad. &ldquo;Los estudios estar&iacute;an lejos por el momento de convertirse en una aplicaci&oacute;n cl&iacute;nica, en una terapia que se pueda ofertar desde los hospitales&rdquo;, objeta el genetista, quien, sin embargo, cuenta que la investigaci&oacute;n y los resultados en el modelo animal &ldquo;son&nbsp;prometedores&rdquo;, aun sabiendo que hay limitaciones (comparten los roedores y los humanos algunos paralelismos fisiol&oacute;gicos, metab&oacute;licos y anat&oacute;micos, aunque no todos). 
    </p><p class="article-text">
        A&ntilde;ade que las terapias van encaminadas a detener el deterioro neuronal progresivo e irreversible provocado por esta enfermedad y que en algunos roedores -que a diferencia de los humanos tienen visi&oacute;n nocturna- se ha visto que algunos de los s&iacute;ntomas que ten&iacute;a el modelo animal no desaparecen, pero s&iacute; mejoran. Con todo, en 2026 comenzar&aacute;n los ensayos cl&iacute;nicos en humanos, tanto en Buffalo como en otros puntos de Estados Unidos y Europa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para llegar hasta ah&iacute;, todav&iacute;a es imprescindible recaudar fondos. La familia y la asociaci&oacute;n impulsan mercadillos, venta de camisetas, donaciones particulares y la implicaci&oacute;n de empresarios que desean formar parte de un avance que podr&iacute;a marcar un antes y un despu&eacute;s. Se necesita la &uacute;ltima gran partida econ&oacute;mica. Y hay un dato clave: esta investigaci&oacute;n no solo beneficiar&aacute; al FOXG1. Es una enfermedad &lsquo;hermana&rsquo; del s&iacute;ndrome de Rett y la soluci&oacute;n gen&eacute;tica que se est&aacute; desarrollando podr&iacute;a abrir puertas a muchas otras patolog&iacute;as raras. No es una quimera: ya ha ocurrido antes en otras disciplinas. En 2025 once ni&ntilde;os con sordera incurable volvieron a o&iacute;r gracias a la terapia g&eacute;nica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Esta investigación pionera también podría beneficiar a otras patologías raras, como el síndrome de Rett</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Trabajar la estimulaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando se le pregunta por las rutinas de Oriol, David recurre al humor para explicar: &ldquo;Es como cualquier otro adolescente de 14 a&ntilde;os&hellip; una marmota que no se despierta&rdquo;. Oriol estudia en la Asociaci&oacute;n de Par&aacute;lisis Cerebral y Enfermedades Afines (ASPACE), en un aula con otros cuatro alumnos con otras discapacidades. All&iacute; trabajan la estimulaci&oacute;n, la comunicaci&oacute;n mediante el sistema Tobii &mdash;lectura de pupilas y tableros visuales&mdash;. Recibe tratamientos con fisioterapia y trabajan con m&uacute;sica, ven pel&iacute;culas y tambi&eacute;n hay tiempo para que est&eacute;n tranquilos los amigos. &ldquo;Hay que dejar de tanto machaque&rdquo;, dice su padre mientras sonr&iacute;e.
    </p><p class="article-text">
        El FOXG1 no entiende de est&aacute;ndares. Hay ni&ntilde;os que caminan, otros que se comunican. Ese no es el caso de Oriol, quien adem&aacute;s padece de epilepsia refractaria, con manifestaciones muy distintas a las habituales. En su caso, una crisis puede aparecer como movimientos laterales de mand&iacute;bula, dilataci&oacute;n de pupilas, ca&iacute;das repentinas de cabeza y ojos hacia arriba o incluso una risa histri&oacute;nica. &ldquo;Ha tenido muchos patrones distintos. No nos cansamos&hellip; podemos hacer una conga con todo&rdquo;, bromea David.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/708124c3-2626-401b-8f95-a97c672fcaf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A Oriol le encanta el último disco de Rosalía, el fado portugués y algunas piezas de Maria Callas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A Oriol le encanta el último disco de Rosalía, el fado portugués y algunas piezas de Maria Callas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Con Oriol hay que tener una empresa&rdquo;, resume el padre. &Eacute;l y Queta se reparten funciones, turnos y responsabilidades, atentos las 24 horas del d&iacute;a. No se puede bajar la guardia. El v&iacute;nculo m&aacute;s claro de Oriol con el arte es la m&uacute;sica. Le encanta el &uacute;ltimo disco de Rosal&iacute;a, el fado portugu&eacute;s, algunas piezas de Maria Callas &mdash;no todas&mdash; y algo de reguet&oacute;n que escucha en el colegio. En el n&uacute;cleo dom&eacute;stico toca, a su manera, un piano Casio. De peque&ntilde;o, cuando iba con su exoesqueleto, lo ten&iacute;a claro: siempre se abalanzaba sobre las teclas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Oriol le encanta el último disco de Rosalía, el fado portugués, algunas piezas de Maria Callas —no todas— y algo de reguetón que escucha en el colegio</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Lo que cubre el sistema p&uacute;blico</strong></h2><p class="article-text">
        Las instituciones cubren los vuelos y dietas para las revisiones en Barcelona y parte del material ortop&eacute;dico, pero las carencias son notables. A modo de ejemplo, un bipedestador &ndash;un sistema de verticalizaci&oacute;n&ndash; cuesta unos 7.000 euros y hoy la ayuda apenas cubre el 30%. Lo mismo ocurre con un caminador. Oriol tiene escoliosis y las aportaciones p&uacute;blicas resultan insuficientes para la familia. Actualmente, camina con un NF-Walker, un estabilizador que la familia consigui&oacute; en Bilbao tras una b&uacute;squeda casi artesanal por ortopedias de todo el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, David lanza una petici&oacute;n clara: empat&iacute;a y escucha. &ldquo;Los padres no somos m&eacute;dicos, pero s&iacute; vivimos el d&iacute;a a d&iacute;a. En las enfermedades raras no hay patrones cerrados&rdquo;. Y mira al futuro con una mezcla de prudencia y esperanza: &ldquo;Nos llama mucho la atenci&oacute;n pensar con qu&eacute; Oriol nos podr&iacute;amos encontrar si finalmente se da la modificaci&oacute;n gen&eacute;tica. Si hay una peque&ntilde;a mejor&iacute;a&hellip; eso ya ser&iacute;a alucinante&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/74c11c46-fdaf-4a09-8e8c-0b3e64ceedbe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un bipedestador cuesta unos 7.000 euros y hoy la ayuda pública apenas cubre el 30%."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un bipedestador cuesta unos 7.000 euros y hoy la ayuda pública apenas cubre el 30%.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Oriol Campaner y sus padres conforman una familia peque&ntilde;a, pero s&oacute;lida. Cada tarde, cuando el joven vuelve a casa, el &ldquo;eterno beb&eacute;&rdquo; necesita todas las atenciones. Pa&ntilde;al, cuidados constantes y una entrega absoluta. Y aun as&iacute;, la palabra que m&aacute;s se repite no es resignaci&oacute;n, sino esperanza. Porque quiz&aacute;, gracias a la sustituci&oacute;n gen&eacute;tica, el destino de Oriol y de cientos de ni&ntilde;os en todo el mundo est&eacute; a punto de cambiar. Y porque, una vez m&aacute;s, todo empez&oacute; con unos padres que se negaron a aceptar que no hab&iacute;a nada que hacer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sustitucion-genetica-cambiar-destino-oriol-pequena-mejoria-seria-alucinante_1_12894881.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 09 Jan 2026 21:11:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1223950" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1223950" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La sustitución genética que puede cambiar el destino de Oriol: "Una pequeña mejoría sería alucinante"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/980218dd-0e70-4734-81ef-1c3f838764ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Enfermedades raras,Mallorca,Genética,Sanidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La història de Deborah, que refà la seva vida després d’anys de maltractament: “No odiaré tota la vida”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/historia-deborah-refa-seva-vida-despres-d-anys-maltractament-no-odiare-tota-vida_1_12869191.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" width="1200" height="675" alt="La història de Deborah, que refà la seva vida després d’anys de maltractament: “No odiaré tota la vida”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Va sobreviure a una relació marcada pel control absolut, la violència física, sexual i psicològica, i una asfíxia econòmica que encara avui arrossega en forma de deutes. Va viure aïllada de la seva família. Decideix parlar ara per les altres dones que poden viure una situació semblant</p><p class="subtitle">Gairebé una de cada tres dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella</p></div><p class="article-text">
        Parlar amb na Deborah &eacute;s escoltar una veu que no es romp, tot i que per dins encara tremoli. Els seus ulls conserven la petjada del que ha viscut: dolor, por, cansament. Per&ograve; tamb&eacute; hi ha alguna cosa m&eacute;s, una serenor treballada a pols, una dignitat que no s&rsquo;apr&egrave;n als llibres. Deborah concedeix aquesta entrevista a elDiario.es setmanes despr&eacute;s d&rsquo;haver parlat davant de joves a Andratx en una jornada sobre feminisme i relacions interpersonals. All&agrave; va relatar, sense endolcir res, l&rsquo;infern que va travessar durant cinc anys. Ho va fer per les que poden estar vivint una situaci&oacute; similar i per les que ja no ho poden explicar.
    </p><p class="article-text">
        Quan es va concedir aquesta entrevista, na Deborah, que fa 25 anys que treballa com a zeladora a la sanitat p&uacute;blica i t&eacute; dos fills, es trobava de baixa, passant per un moment delicat de salut mental. I &eacute;s que, malgrat que els fets que narra van oc&oacute;rrer fa anys, els cops de fuet, les conseq&uuml;&egrave;ncies, continuaven i continuen presents: f&iacute;siques, emocionals, psicol&ograve;giques i econ&ograve;miques. &ldquo;Despr&eacute;s de molt de temps i d&rsquo;aguantar moltes coses, ara surt tot&rdquo;, resumeix. Per concedir la conversa, na Deborah va demanar consell al seu psiquiatre i va ser ell qui la va animar a parlar per les dones assassinades, per les que no van arribar a explicar la seva hist&ograve;ria i no van poder sortir d&rsquo;aquell infern. &ldquo;No s&rsquo;ha de callar&rdquo;, repeteix, tot i que la por encara l&rsquo;acompanya quan camina sola, entra en un p&agrave;rquing o transita per llocs foscos, espais als quals accedeix amb un esprai de pebre a la m&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="‘De víctima a supervivent i de supervivent a transformadora’ s’ha convertit en el lema de na Deborah"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                ‘De víctima a supervivent i de supervivent a transformadora’ s’ha convertit en el lema de na Deborah                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De galant a &ldquo;monstre&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Deborah va con&egrave;ixer la seva exparella a finals del 2017. Al principi tot va ser intensitat, detalls rom&agrave;ntics, galanteria, viatges, motos, una vida que semblava emocionant i dins dels c&agrave;nons d&rsquo;una parella que s&rsquo;estima i es respecta. Es van casar l&rsquo;agost de l&rsquo;any seg&uuml;ent i la relaci&oacute; va durar cinc anys.
    </p><p class="article-text">
        Tot va comen&ccedil;ar amb un ritme a mig gas. I &eacute;s que la viol&egrave;ncia no va arribar de cop. Primer va ser el control, les preguntes constants, el retret per quedar amb amigues. Despr&eacute;s, l&rsquo;a&iuml;llament. Aqu&iacute;, el primer que va fer la seva exparella va ser apartar-la de la seva fam&iacute;lia: la va obligar a enviar un burofax a la seva mare dient-li que no volia tenir contacte amb ella. Va estar cinc anys sense veure-la ni comunicar-s&rsquo;hi. Tamb&eacute; la va anar allunyant de les seves amistats, excepte algunes dones clau que mai no li van deixar anar la m&agrave;: una amiga sanit&agrave;ria que la va sostenir des del principi i li va aconsellar deixar de pagar-li les coses per veure com reaccionava &ndash;&ldquo;Aqu&iacute; es va tornar encara m&eacute;s monstre&rdquo;&ndash; i una segona que, m&eacute;s endavant, va netejar el seu nom en el m&oacute;n de les motos despr&eacute;s d&rsquo;explicar el malson viscut (va explicar la realitat del cas per si existia la possibilitat que l&rsquo;agressor ment&iacute;s o expos+as una versi&oacute; falsa del que havia passat).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No era un monstre, era un &lsquo;malalt&rsquo; [<em>no es refereix a una malaltia mental, sin&oacute; a alg&uacute; dolent, masclista i maltractador</em>]&rdquo;, corregeix sobre alg&uacute; que, si no aconsegueix canviar, &ldquo;repetir&agrave; el mateix patr&oacute;&rdquo;, alhora que insisteix en la necessitat de formar sobretot les generacions m&eacute;s joves en com cuidar i respectar la persona que tens al davant.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El primer que va fer la seva exparella va ser apartar-la de la seva família: la va obligar a enviar un burofax a la seva mare dient-li que no volia tenir contacte amb ella. Va estar cinc anys sense veure-la ni comunicar-s’hi</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La viol&egrave;ncia va ser m&uacute;ltiple i constant. F&iacute;sica, psicol&ograve;gica, econ&ograve;mica i sexual. Ell la manipulava amb frases aparentment simples per&ograve; devastadores: &ldquo;Si m&rsquo;estimes, far&agrave;s aix&ograve; per mi&rdquo;; &ldquo;si no em pagues les despeses, &eacute;s que no m&rsquo;estimes&rdquo;. Sota aquest xantatge emocional, na Deborah va acceptar pagar pr&eacute;stecs que no eren seus, com el d&rsquo;una moto d&rsquo;alta gamma que durant anys va continuar costejant, aix&iacute; com deutes sobre b&eacute;ns que no va arribar a gaudir mai. &ldquo;El cop que m&eacute;s fa mal &eacute;s el que no es veu&rdquo;, diu quan parla d&rsquo;aquesta viol&egrave;ncia silenciosa que va entrant a poc a poc a la teva vida fins que aconsegueix anul&middot;lar-te.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Maltractament de tota mena</strong></h2><p class="article-text">
        La viol&egrave;ncia sexual tamb&eacute; va formar part de la relaci&oacute;. Pressions constants, pr&agrave;ctiques que li feien molt de mal, frases com &ldquo;mira el sostre i aguanta, que per aix&ograve; ets la meva dona&rdquo;. O sent&egrave;ncies humiliants: &ldquo;Aix&ograve; t&rsquo;ho mereixes perqu&egrave; no ets una bona mestressa de casa&rdquo;, &ldquo;amb aquest cos qui et voldr&agrave;&rdquo; o &ldquo;ning&uacute; t&rsquo;estimar&agrave; m&eacute;s que jo&rdquo;. Un dia va arribar a l&rsquo;aniversari d&rsquo;una amiga amb el rostre totalment desencaixat. Minuts abans, ell l&rsquo;havia estampada contra un armari i li havia dit que aniria a buscar una altra dona &ldquo;que li don&agrave;s el que ella no li volia donar&rdquo;. El maltractador, com un camale&oacute;, jugava les seves cartes i aquesta viol&egrave;ncia s&rsquo;anava intercalant amb la part dol&ccedil;a, amb comportaments &ldquo;normals&rdquo; o amorosos i fins i tot amb exemplaritat en espais p&uacute;blics o quan quedaven amb amics o familiars. Una moneda que, a l&rsquo;ombra, mostrava la seva pitjor cara.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La dona va patir pressions constants, pràctiques que li feien molt de mal, frases com &#039;mira el sostre i aguanta, que per això ets la meva dona&#039;. O sentències humiliants: &#039;Això t’ho mereixes perquè no ets una bona mestressa de casa&#039;, &#039;amb aquest cos qui et voldrà&#039; o &#039;ningú t’estimarà més que jo&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>A la recerca d'ajuda</strong></h2><p class="article-text">
        Va ser durant la pand&egrave;mia quan tot es va agreujar. Mentre ella treballava sense descans en un dels hospitals de refer&egrave;ncia de les Balears, ell aprofitava per humiliar un dels fills de la sanit&agrave;ria, burlant-se&rsquo;n amb frases cruels. Tot aix&ograve; despr&eacute;s de fer-se passar per bona persona dient que es quedava a viure amb ella i amb el seu fill &ldquo;per protegir-los&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Les conseq&uuml;&egrave;ncies van colpejar de ple els fills. El gran, que vivia amb na Deborah abans que arrib&agrave;s l&rsquo;agressor, es va veure obligat a marxar de casa i anar a viure amb el seu pare biol&ograve;gic pel clima de viol&egrave;ncia generat per aquell home. Un altre dels fills, el petit, que es va quedar a viure amb ella per protegir-la de l&rsquo;abusador, va arribar a tal nivell de desesperaci&oacute; que, en ple hivern, sortia a passejar el ca expressament sense abric i s&rsquo;atracava a les immediacions d&rsquo;una comissaria esperant que algun agent li pregunt&agrave;s qu&egrave; hi feia. Ning&uacute; no ho va fer. El dolor va continuar avan&ccedil;ant en silenci. El maltractador va arribar fins i tot a tirar-li el pip&iacute; del ca a la cara al jove.
    </p><p class="article-text">
        Na Deborah reconeix que va arribar a desenvolupar un aut&egrave;ntic s&iacute;ndrome d&rsquo;Estocolm. Quan va acudir a l&rsquo;Institut Balear de Salut Mental de la Inf&agrave;ncia i l&rsquo;Adolesc&egrave;ncia (IBSMIA), on va arribar despr&eacute;s d&rsquo;un fet molt greu en l&rsquo;&agrave;mbit dom&egrave;stic, una treballadora social li va dir que ella era una v&iacute;ctima, tot i que na Deborah no va ser capa&ccedil; de recon&egrave;ixer-s&rsquo;hi. De fet, mai no va arribar a denunciar; no perqu&egrave; no tengu&eacute;s motius, sin&oacute; per por de repres&agrave;lies encara pitjors. Per aix&ograve; insisteix tant a explicar que trucar al 016 no deixa rastre al registre de trucades. &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s una fita real&rdquo;, diu, pensant en les dones que viuen aterrides davant la possibilitat que el seu agressor descobreixi que han demanat ajuda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Deborah forma part de Venus sense Cànon, un grup de dones supervivents de violència de gènere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Deborah forma part de Venus sense Cànon, un grup de dones supervivents de violència de gènere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Quan va decidir separar-se, el 2022, cinc anys despr&eacute;s d&rsquo;haver conegut el maltractador, la realitat va ser brutal. Al compte bancari hi tenia cinquanta euros; la nevera, buida, i els nins, destrossats. Aquell dia va enviar els fills a dinar a casa de la seva mare i va comen&ccedil;ar a fer totes les gu&agrave;rdies possibles per recompondre&rsquo;s econ&ograve;micament, fent feina sense descans. De dilluns a divendres treballava en un centre de salut i els caps de setmana es va veure obligada a treballar en un altre per poder subsistir i recuperar-se del cop. &ldquo;El valor hum&agrave; d&rsquo;algunes professionals i el contacte amb els nins em van salvar. Em van donar molt&rdquo;, recorda, mentre relata com l&rsquo;estr&egrave;s acumulat va passar factura: problemes de tiroide, depressi&oacute; i seq&uuml;eles f&iacute;siques greus derivades d&rsquo;anys de dolor i pr&agrave;ctiques sexuals abusives. &ldquo;Qu&egrave; t&rsquo;han fet?&rdquo;, li van preguntar els metges, espantats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan va decidir separar-se, el 2022, cinc anys després d’haver conegut el maltractador, la realitat va ser brutal. Al compte bancari hi tenia cinquanta euros; la nevera, buida, i els nins, destrossats</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>De v&iacute;ctima a supervivent i de supervivent a transformadora</strong></h2><p class="article-text">
        Ara, na Deborah forma part de <em>Venus sense C&agrave;non</em>, un grup de dones supervivents de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere nascut el 2018 despr&eacute;s d&rsquo;un taller d&rsquo;art impulsat per la Fundaci&oacute; IRES i el Casal Solleric. &ldquo;All&agrave; entenem que el dolor compartit pesa menys i que juntes som m&eacute;s fortes&rdquo;, expliquen des del col&middot;lectiu. S&oacute;n dones que, despr&eacute;s d&rsquo;acabar les seves ter&agrave;pies, decideixen no separar-se. Continuen acompanyant-se, sostenint-se, creant i transformant el dolor en paraula i acci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Des de la Fundaci&oacute; IRES destaquen que espais com aquest permeten &ldquo;passar del silenci imposat a la reconstrucci&oacute; personal i col&middot;lectiva&rdquo;. El lema del grup &eacute;s clar: <em>&lsquo;De v&iacute;ctima a supervivent i de supervivent a transformadora&rsquo;</em>. Aix&iacute;, na Deborah alerta especialment sobre la revictimitzaci&oacute;: &ldquo;M&rsquo;ha passat, ho assumesc, ho dic i intent treure&rsquo;n alguna cosa positiva per canviar el m&oacute;n amb el meu testimoni&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Treballar a l&rsquo;hospital la va salvar. I afegeix que t&eacute; la sort de desenvolupar la seva feina en un entorn on se sent protegida, estimada i recolzada en tot moment, una cosa per a ella &ldquo;meravellosa i salvadora&rdquo;. En aquest sentit, agraeix el suport d&rsquo;UGT, sindicat al qual pertany i que no li va deixar anar la m&agrave;. &ldquo;Crec en els sindicats, fan una feina meravellosa&rdquo;, afirma. Gr&agrave;cies a aquest suport institucional &ndash;al qual ella va accedir com a afiliada, per&ograve; que est&agrave; disponible per a qualsevol v&iacute;ctima acreditada&ndash;, va poder accedir a mesures de protecci&oacute; laboral per evitar que el seu agressor la pogu&eacute;s seguir. Va aconseguir la primera Comissi&oacute; de Serveis &ndash;trasllat de lloc de treball&ndash; concedida per viol&egrave;ncia de g&egrave;nere, passant de treballar en un centre de salut a un hospital.
    </p><p class="article-text">
        En alguns moments de la seva vida, fora de la seva tasca professional &ndash;ja que com a zeladora no t&eacute; aquesta funci&oacute;&ndash;, na Deborah ha pogut ajudar altres dones en situacions molt vulnerables. No des d&rsquo;un rol sanitari espec&iacute;fic, sin&oacute; des de l&rsquo;escolta i la qualitat humana. En algun cas, compartir la seva experi&egrave;ncia ha servit perqu&egrave; altres s&rsquo;obrissin. Denuncia que encara hi ha entorns on no sempre es creu les dones m&eacute;s estigmatitzades i reconeix que, tot i que la sanitat p&uacute;blica compta amb grans professionals, falten temps i recursos per abordar una viol&egrave;ncia que necessita profunditat i escolta.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El perd&oacute; com a superaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Na Deborah, que encara avui continua pagant aquell casament <em>motero</em> celebrat a tot luxe, ha perdonat per superar, tot i que no oblida. &Eacute;s creient. Va a missa cada diumenge perqu&egrave; li d&oacute;na pau. &ldquo;No s&rsquo;ha d&rsquo;odiar tota la vida&rdquo;, diu. Perdona per poder avan&ccedil;ar, sense justificar mai el que va viure. Ha refet la seva vida amb una nova parella, &ldquo;un &agrave;ngel sense ales&rdquo; que va ser present durant aquesta entrevista. Deborah i ell es van fer parella de fet i aquell dia, emmarcat per sempre, ella es va vestir de lila, el mateix color del cor que es va tatuar en acabar la seva ter&agrave;pia.
    </p><p class="article-text">
        A Andratx, despr&eacute;s de compartir la seva experi&egrave;ncia a la xerrada organitzada des de l&rsquo;&agrave;rea de sensibilitzaci&oacute; i prevenci&oacute; de les viol&egrave;ncies masclistes de la Fundaci&oacute; IRES, encarregada des dels serveis socials del municipi i on van participar uns 300 joves, diverses nines se li van acostar per abra&ccedil;ar-la. Quan va arribar al cotxe, va rompre a plorar. Aquelles paraules van obrir altres hist&ograve;ries, d&rsquo;al&middot;lots i al&middot;lotes que van comen&ccedil;ar a explicar viol&egrave;ncies viscudes a casa seva. &ldquo;Van intentar destruir-nos, per&ograve; no van poder&rdquo;, diu amb un puny tancat que destil&middot;la for&ccedil;a i valentia.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, na Deborah, profundament agra&iuml;da a la direcci&oacute; d&rsquo;infermeria de l&rsquo;hospital on fa feina, compta ara amb una mare que s&rsquo;ha convertit en la seva millor amiga, i no es cansa de repetir el missatge: de la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere se&rsquo;n surt, per&ograve; cal demanar ajuda. I acaba animant altres dones que estiguin passant per una situaci&oacute; semblant a la seva a parlar. Pot ser aquest sigui un primer pas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/historia-deborah-refa-seva-vida-despres-d-anys-maltractament-no-odiare-tota-vida_1_12869191.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 25 Dec 2025 05:30:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" length="2158199" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2158199" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La història de Deborah, que refà la seva vida després d’anys de maltractament: “No odiaré tota la vida”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Violencia machista,Machismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La historia de Deborah, que rehace su vida tras años de maltrato: “No odiaré para siempre”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-deborah-rehace-vida-anos-maltrato-no-odiare_1_12864098.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" width="1200" height="675" alt="La historia de Deborah, que rehace su vida tras años de maltrato: “No odiaré para siempre”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Sobrevivió a una relación marcada por el control absoluto, la violencia física, sexual y psicológica y una asfixia económica que todavía hoy arrastra en forma de deudas. Vivió aislada de su familia. Decide hablar ahora por las otras mujeres que puedan vivir una situación familiar</p><p class="subtitle">Casi una de cada tres mujeres ha sufrido violencia machista por parte de su pareja o expareja</p></div><p class="article-text">
        Hablar con Deborah es escuchar una voz que no se quiebra, aunque por dentro a&uacute;n tiemble. Sus ojos conservan la huella de lo vivido: dolor, miedo, cansancio. Pero tambi&eacute;n hay algo m&aacute;s, una serenidad trabajada a pulso, una dignidad que no se aprende en los libros. Deborah concede esta entrevista a elDiario.es semanas despu&eacute;s de haber hablado ante j&oacute;venes en Andratx en una jornada sobre feminismo y relaciones interpersonales. All&iacute; relat&oacute;, sin edulcorar nada, el infierno que atraves&oacute; durante cinco a&ntilde;os. Lo hizo por las que pueden estar viviendo una situaci&oacute;n similar y por las que ya no pueden hacerlo.
    </p><p class="article-text">
        Cuando se concedi&oacute; esta entrevista, Deborah, que lleva 25 a&ntilde;os trabajando como celadora en la sanidad p&uacute;blica y tiene dos hijos, se encontraba de baja al estar pasando por un momento delicado de salud mental. Y es que, a pesar de que los hechos que narra ocurrieron a&ntilde;os atr&aacute;s, los latigazos, las consecuencias, segu&iacute;an y siguen ah&iacute;: f&iacute;sicas, emocionales, psicol&oacute;gicas y econ&oacute;micas. &ldquo;Despu&eacute;s de mucho tiempo y de aguantar muchas cosas, ahora sale todo&rdquo;, resume. 
    </p><p class="article-text">
        Para conceder la charla, Deborah pidi&oacute; consejo a su psiquiatra y fue &eacute;l quien la anim&oacute; a hablar por las mujeres asesinadas, por las que no llegaron a contar su historia y no pudieron salir de ese infierno. &ldquo;No hay que callarse&rdquo;, repite, aunque el miedo todav&iacute;a la acompa&ntilde;e cuando camina sola, entra en un parking o transita por lugares oscuros, espacios a los que accede con un spray de pimienta en la mano.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/94357424-b103-4703-91e5-c8cb4884db13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;De víctima a superviviente y de superviviente a transformadora&#039; se ha convertido en el lema de Deborah."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;De víctima a superviviente y de superviviente a transformadora&#039; se ha convertido en el lema de Deborah.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De gal&aacute;n a 'monstruo'</strong></h2><p class="article-text">
        Deborah conoci&oacute; a su expareja a finales de 2017. Al principio todo fue intensidad, detalles rom&aacute;nticos, galanter&iacute;a, viajes, motos, una vida que parec&iacute;a emocionante y dentro de los c&aacute;nones de una pareja que se quiere y se respeta. Se casaron en agosto del a&ntilde;o siguiente y la relaci&oacute;n dur&oacute; cinco a&ntilde;os.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Todo arranc&oacute; con un <em>tempo </em>a medio gas. Y es que la violencia no lleg&oacute; de golpe. Primero fue el control, las preguntas constantes, el reproche por quedar con amigas. Despu&eacute;s, el aislamiento. Ah&iacute;, lo primero que hizo su expareja fue apartarla de su familia: la oblig&oacute; a mandar un burofax a su madre dici&eacute;ndole que no quer&iacute;a tener contacto con ella. Estuvo cinco a&ntilde;os sin verla y sin comunicarse con ella. Tambi&eacute;n la fue alejando de sus amistades, salvo algunas mujeres clave que nunca la soltaron de la mano: una amiga sanitaria que la sostuvo desde el principio y le aconsej&oacute; dejar de pagarle las cosas para ver c&oacute;mo reaccionaba &mdash;&ldquo;Ah&iacute; se volvi&oacute; todav&iacute;a m&aacute;s monstruo&rdquo;&mdash; y una segunda que, m&aacute;s adelante  limpi&oacute; su nombre en el mundo de las motos tras contar la pesadilla vivida (explic&oacute; la realidad del asunto por si exist&iacute;a la posibilidad de que el agresor mintiera o explicara una tesitura falsa de lo acontecido). 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No era un monstruo, era un 'enfermo' [no se refiere a enfermo mental, sino a alguien malo, machista y maltratador]&rdquo;, corrige sobre alguien al que, si no se consigue cambiar, &ldquo;va a repetir el mismo patr&oacute;n&rdquo;, a la par que incide en la necesidad de formar sobre todo a las generaciones m&aacute;s j&oacute;venes en c&oacute;mo cuidar y respetar a la persona que tienes enfrente.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo primero que hizo su expareja fue apartarla de su familia: la obligó a mandar un burofax a su madre diciéndole que no quería tener contacto con ella. Estuvo cinco años sin verla y sin comunicarse con ella</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La violencia fue m&uacute;ltiple y constante. F&iacute;sica, psicol&oacute;gica, econ&oacute;mica y sexual. &Eacute;l la manipulaba con frases aparentemente simples, pero devastadoras: &ldquo;Si me quieres, har&aacute;s esto por m&iacute;&rdquo;; &ldquo;si no me pagas los gastos, es que no me quieres&rdquo;. Bajo ese chantaje emocional, Deborah acept&oacute; pagar pr&eacute;stamos que no eran suyos, como el de una moto de alta gama que durante a&ntilde;os sigui&oacute; costeando, al igual que deudas sobre bienes que no lleg&oacute; a disfrutar nunca. &ldquo;La hostia que m&aacute;s duele es la que no se ve&rdquo;, dice cuando habla de esa violencia silenciosa que va entrando poco a poco en tu vida hasta que consigue anularte.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Maltrato de toda &iacute;ndole</strong></h2><p class="article-text">
        La violencia sexual tambi&eacute;n form&oacute; parte de la relaci&oacute;n. Presiones constantes, pr&aacute;cticas que le causaban mucho dolor, frases como &ldquo;mira al techo y aguanta, que para eso eres mi mujer&rdquo;. O sentencias humillantes: &ldquo;Esto te lo mereces porque no eres buena ama de casa&rdquo;, &ldquo;con ese cuerpo qui&eacute;n te va a querer&rdquo; o &ldquo;nadie te va a querer m&aacute;s que yo&rdquo;. Un d&iacute;a lleg&oacute; al cumplea&ntilde;os de una amiga con el rostro totalmente desencajado. Minutos antes, el susodicho la hab&iacute;a estampado contra un armario y le hab&iacute;a dicho que se iba a buscar a otra mujer &ldquo;que le diera lo que ella no le quer&iacute;a dar&rdquo;. El maltratador, cual camale&oacute;n, jugaba sus cartas y esa violencia se iba intercalando con la parte dulce, con comportamientos 'normales' o amorosos y con, incluso, ejemplaridad en espacios p&uacute;blicos o cuando quedaban con amigos o familiares. Una moneda que en la sombra ve&iacute;a su peor cara.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La mujer sufrió presiones constantes, prácticas que le causaban mucho dolor, frases como “mira al techo y aguanta, que para eso eres mi mujer”. O sentencias humillantes: “Esto te lo mereces porque no eres buena ama de casa”, “con ese cuerpo quién te va a querer” o “nadie te va a querer más que yo”</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En b&uacute;squeda de ayuda</strong></h2><p class="article-text">
        Fue durante la pandemia cuando se agrav&oacute; todo. Mientras ella trabajaba sin descanso en uno de los hospitales de referencia de Balears, &eacute;l aprovechaba para humillar a uno de los hijos de la sanitaria, burl&aacute;ndose de &eacute;l con frases crueles. Todo ello despu&eacute;s de d&aacute;rselas de buena persona tras haber dicho que se quedaba a vivir con ella y con su hijo &ldquo;para protegerlos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las consecuencias golpearon de lleno a los hijos. El mayor, que viv&iacute;a con Deborah antes de que llegara el agresor, se vio obligado a marcharse de casa y a irse a vivir con su padre biol&oacute;gico por culpa del clima de violencia generado por aquel hombre. Otro de los hijos, el peque&ntilde;o, que se qued&oacute; a vivir con ella para protegerla del abusador, lleg&oacute; a tal nivel de desesperaci&oacute;n que, en pleno invierno, sal&iacute;a a pasear al perro a prop&oacute;sito sin abrigo y se acercaba a las inmediaciones de una comisar&iacute;a esperando que alg&uacute;n agente le preguntara qu&eacute; hac&iacute;a all&iacute;. Nadie lo hizo. El dolor sigui&oacute; avanzando en silencio. El maltratador lleg&oacute; incluso a echarle el pis del can en la cara al joven.
    </p><p class="article-text">
        Deborah reconoce que lleg&oacute; a desarrollar un aut&eacute;ntico s&iacute;ndrome de Estocolmo. Cuando acudi&oacute; al Instituto Balear para la Salud Mental de la Infancia y la Adolescencia (IBSMIA), donde lleg&oacute; tras un hecho muy grave en el seno dom&eacute;stico, una trabajadora social le dijo que ella era una v&iacute;ctima, aunque Deborah no fue capaz de reconocerse como tal. De hecho, nunca lleg&oacute; a denunciar; no porque no tuviera motivos, sino por miedo a represalias a&uacute;n peores. Por eso insiste tanto en explicar que llamar al 016 no deja rastro en el registro de llamadas. &ldquo;Eso es un verdadero hito&rdquo;, dice, pensando en las mujeres que viven aterradas ante la posibilidad de que su agresor descubra que han pedido ayuda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4cbe0454-153d-4434-bcba-61cc56d60745_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Deborah forma parte de Venus sense Cànon, un grupo de mujeres supervivientes de violencia de género."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Deborah forma parte de Venus sense Cànon, un grupo de mujeres supervivientes de violencia de género.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cuando decidi&oacute; separarse, en 2022, cinco a&ntilde;os despu&eacute;s de haber conocido al maltratador, la realidad fue brutal. En la cuenta bancaria contaba con cincuenta euros; la nevera, vac&iacute;a, y los ni&ntilde;os, destrozados. Ese d&iacute;a envi&oacute; a sus hijos a comer a casa de su madre y empez&oacute; a hacer todas las guardias posibles para recomponerse econ&oacute;micamente, trabajando sin descanso. De lunes a viernes trabajaba en un centro de salud y los fines de semana se vio en la necesidad de trabajar en otro para poder subsistir y recuperarse del golpazo. &ldquo;El valor humano de algunas profesionales y el contacto con los ni&ntilde;os me salvaron. Me dieron mucho&rdquo;, recuerda, mientras relata c&oacute;mo el estr&eacute;s acumulado pas&oacute; factura: problemas de tiroides, depresi&oacute;n y secuelas f&iacute;sicas graves derivadas de a&ntilde;os de dolor y pr&aacute;cticas sexuales abusivas. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; te han hecho?&rdquo;, le preguntaron los m&eacute;dicos, asustados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando decidió separarse, en 2022, cinco años después de haber conocido al maltratador, la realidad fue brutal. En la cuenta bancaria contaba con cincuenta euros; la nevera, vacía, y los niños, destrozados</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>De v&iacute;ctima a superviviente y de superviviente a transformadora</strong></h2><p class="article-text">
        Hoy Deborah forma parte de <em>Venus sense C&agrave;non</em>, un grupo de mujeres supervivientes de violencia de g&eacute;nero nacido en 2018 tras un taller de arte impulsado por la Fundaci&oacute;n IRES y el Casal Solleric. &ldquo;All&iacute; entendemos que el dolor compartido pesa menos y que juntas somos m&aacute;s fuertes&rdquo;, explican desde el colectivo. Son mujeres que, tras acabar sus terapias, deciden no separarse. Siguen acompa&ntilde;&aacute;ndose, sosteni&eacute;ndose, creando y transformando el dolor en palabra y acci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la Fundaci&oacute;n IRES destacan que espacios como este permiten &ldquo;pasar del silencio impuesto a la reconstrucci&oacute;n personal y colectiva&rdquo;. El lema del grupo es claro: 'De v&iacute;ctima a superviviente y de superviviente a transformadora'. As&iacute;, Deborah alerta especialmente sobre la revictimizaci&oacute;n: &ldquo;Me ha pasado, lo asumo, lo digo y trato de sacar algo positivo para cambiar el mundo con mi testimonio&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Trabajar en el hospital la salv&oacute;. Y a&ntilde;ade que tiene la suerte de desempe&ntilde;ar su labor en un entorno donde se siente protegida, querida y apoyada en todo momento, algo para ella &ldquo;maravilloso y salvador&rdquo;. En este sentido, agradece el respaldo de UGT, sindicato al que pertenece y que no le solt&oacute; la mano. &ldquo;Creo en los sindicatos, hacen un trabajo maravilloso&rdquo;, afirma. Gracias a ese apoyo institucional &mdash;al que ella se acogi&oacute; como afiliada, pero que est&aacute; disponible para cualquier v&iacute;ctima acreditada&mdash;, pudo acceder a medidas de protecci&oacute;n laboral para evitar que su agresor pudiera seguirla. Consigui&oacute; la primera Comisi&oacute;n de Servicios &mdash;traslado de lugar de trabajo&mdash; concedida por violencia de g&eacute;nero, pasando de trabajar de un centro de salud a hospital.
    </p><p class="article-text">
        En algunos momentos de su vida, fuera de su labor profesional &mdash;ya que como celadora no tiene esa funci&oacute;n&mdash;, Deborah ha podido ayudar a otras mujeres en situaciones muy vulnerables. No desde un rol sanitario espec&iacute;fico, sino desde la escucha y la calidad humana. En alg&uacute;n caso, compartir su experiencia ha servido para que otras se abrieran. Denuncia que todav&iacute;a hay entornos donde no siempre se cree a las mujeres m&aacute;s estigmatizadas y reconoce que, aunque la sanidad p&uacute;blica cuenta con grandes profesionales, falta tiempo y recursos para abordar una violencia que necesita profundidad y escucha.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El perd&oacute;n como superaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Deborah, que sigue pagando hoy aquella boda motera celebrada por todo lo alto, ha perdonado para superar, aunque no olvida. Es creyente. Va a misa cada domingo porque le da paz. &ldquo;No hay que odiar toda la vida&rdquo;, dice. Perdona para poder avanzar, sin justificar jam&aacute;s lo vivido. Ha rehecho su vida con una pareja nueva, &ldquo;un &aacute;ngel sin alas&rdquo; que estuvo presente durante esta entrevista. Deborah y &eacute;l se hicieron pareja de hecho y ese d&iacute;a, enmarcado para siempre, ella se visti&oacute; de lila, el mismo color del coraz&oacute;n que se tatu&oacute; al terminar su terapia.
    </p><p class="article-text">
        En Andratx, tras compartir su experiencia en la charla organizada desde el &aacute;rea de sensibilizaci&oacute;n y prevenci&oacute;n de las materias machistas de la Fundaci&oacute;n IRES, encargada desde servicios sociales del municipio y donde participaron unos 300 j&oacute;venes, varias ni&ntilde;as se acercaron a abrazarla. Cuando lleg&oacute; al coche, rompi&oacute; a llorar. Aquellas palabras abrieron otras historias, de chicos y chicas que empezaron a contar violencias vividas en sus casas. &ldquo;Intentaron destrozarnos, pero no pudieron&rdquo;, dice con un pu&ntilde;o cerrado que destila fuerza y valent&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, Deborah, sumamente agradecida a la direcci&oacute;n de enfermer&iacute;a del hospital en el que trabaja, cuenta ahora con una madre que se ha convertido en su mejor amiga, y no se cansa de repetir el mensaje: de la violencia de g&eacute;nero se sale, pero hay que pedir ayuda. Y acaba animando a hablar a otras mujeres que est&eacute;n pasando por una situaci&oacute;n parecida a la suya. Puede ser este un primer paso.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-deborah-rehace-vida-anos-maltrato-no-odiare_1_12864098.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Dec 2025 20:10:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" length="2158199" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2158199" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La historia de Deborah, que rehace su vida tras años de maltrato: “No odiaré para siempre”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e9abfb84-77bf-41cf-bb4c-70e726681ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2183y2320.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Violencia machista,Machismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marc Seguí torna a Mallorca: "Arriba un moment en què t'adones que vas corrent i és una cosa que no vull fer"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/marc-segui-torna-mallorca-moment-t-adones-vas-corrent-i-cosa-no-vull-fer_1_12789385.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" width="2499" height="1406" alt="Marc Seguí torna a Mallorca: &quot;Arriba un moment en què t&#039;adones que vas corrent i és una cosa que no vull fer&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'artista mallorquí tanca avui a Es Gremi el seu ‘No tengo prisa Tour’, un viatge que combina pop urbà, electrònica i emoció, i que després de finalitzar el recorregut per sales de tot el país en realitat és l'inici d'una etapa encara més llarga</p><p class="subtitle">Tomeu Penya, cantautor: “Omplir una plaça et dóna orgull, però aprens quan falles”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Vull que tots els passos que doni siguin amb confian&ccedil;a&rdquo;. Marc Segu&iacute; (Palma, 1998) ho t&eacute; clar i at&eacute;n a elDiario.es amb la calma que l&rsquo;acompanya en aquesta etapa, un moment de reflexi&oacute; profunda just abans de tancar la seva No tengo prisa Tour en Es Gremi, Mallorca, la seva illa natal. Encara que la gira s'acomiada dels escenaris, per a ell aix&ograve; no &eacute;s un final, sin&oacute; una continu&iuml;tat d'un projecte que continua viu. La idea de no tenir pressa es reflecteix en tot: des de la seva m&uacute;sica fins a la manera en que organitza els seus dies, la forma en que prepara cada concert i com es relaciona amb la seva fam&iacute;lia i amics. &Eacute;s la calma amb qui ha apr&egrave;s a valorar cada pas en la seva carrera i en la vida, i que vol que cada decisi&oacute;, cada can&ccedil;&oacute;, cada instant, estigui presa amb confian&ccedil;a i sense precipitaci&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Mallorca marca la difer&egrave;ncia a la rutina di&agrave;ria de Marc. Lluny del frenes&iacute; de Madrid, on el treball, la producci&oacute; musical i els compromisos marquen l'agenda, la seva illa li retorna a un ritme m&eacute;s pausat, m&eacute;s natural. Aqu&iacute;, Marc recupera la proximitat de la seva fam&iacute;lia i dels seus amics, i disposa els seus dies amb rituals que li permeten protegir-se i cuidar-se. Els dies de concert, per exemple, t&eacute; regles que es tradueixen com a estrictes: aixecar-se d'hora, fer un poc d'esport i cuidar la veu com un element delicat que necessita protecci&oacute;. &ldquo;A la m&iacute;nima distracci&oacute;&hellip; un es pot constipar amb facilitat i especialment afectar la veu&rdquo;, explica, recordant que fins i tot un petit descuit pot afectar el rendiment sobre l'escenari. Aquesta disciplina no &eacute;s obsessi&oacute;, sin&oacute; un mode de &ldquo;trepitjar ferm&rdquo;, de mantenir-se &iacute;ntegre i saludable, conscient que la seva veu &eacute;s l'instrument que el connecta amb el p&uacute;blic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un trajecte molt llarg</strong></h2><p class="article-text">
        La clausura de la gira a Es Gremi t&eacute; un significat especial. Per en Marc, no &eacute;s un ad&eacute;u, sin&oacute; un nou cap&iacute;tol: l'etapa de &lsquo;No tengo prisa&rsquo; encara continua. En els &uacute;ltims concerts per algunes sales espanyoles, el p&uacute;blic acudia a escoltar les can&ccedil;ons del seu disc, que va n&eacute;ixer d'un &ldquo;respir molt gran&rdquo;, de la tranquil&middot;litat de poder experimentar sense pressi&oacute;, i d'un m&oacute;n visual que complementa la m&uacute;sica de manera inseparable. &ldquo;M&eacute;s que el final d'etapa, &eacute;s l'inici d'una trajecte molt llarg i de tancament de gira, s&iacute;, per&ograve; tamb&eacute; l'avantsala de concerts i festivals on tractar&eacute; de donar una cosa nova al p&uacute;blic&rdquo;, assegura. T&eacute; can&ccedil;ons noves guardades, projectes que encara no ha decidit com revelar. Tot est&agrave; pensat amb calma, la mateixa que despr&egrave;n l'artista durant aquesta entrevista, perqu&egrave; vol que cada pas encaixi perfectament al seu cap, sense cedir a la pressa ni a la pressi&oacute; externa. La seva mare, acostumada al ritme fren&egrave;tic d'anys anteriors, a vegades se sorpr&egrave;n en veure'l tan pausat i li pregunta si est&agrave; b&eacute;. Ell somriu, conscient que la calma tamb&eacute; desconcerta quan hem acostumat als altres a la nostra urg&egrave;ncia inquietant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;Mai no es perdrà la meva manera d&#039;escriure ni la meva manera de fer melodies, juntament amb la meva veu&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;Mai no es perdrà la meva manera d&#039;escriure ni la meva manera de fer melodies, juntament amb la meva veu&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, aquesta serenitat es transforma just abans de sortir a l'escenari. Al backstage, Marc &eacute;s un remol&iacute; contingut: nervi&oacute;s, concentrat i a&iuml;llat. &ldquo;No vull veure a ning&uacute;, no vull que ning&uacute; em parli, nom&eacute;s vull que arranqui el concert&rdquo;, confessa. La serenitat nom&eacute;s arriba quan trepitja les taules i observa al seu p&uacute;blic: &ldquo;Fins que no comen&ccedil;a el concert i veig que est&agrave; tot b&eacute; no em tranquil&middot;litzo. Veus, aquesta calma de la qual parlo i ara practico m&eacute;s, encara no me l'he pogut aplicar&rdquo;. Abans, en gires anteriors, l'emoci&oacute; podia ser tan intensa que part de la nit se li escapava de la mem&ograve;ria, alguna cosa que potser li pot recordar a un a aquest moment de m&agrave;xima excitaci&oacute; o xoc vital que quan vol recordar-lo a posteriori no &eacute;s capa&ccedil;. Ara ha apr&egrave;s el cantant a equilibrar concentraci&oacute; i gaudi, mantenint la pres&egrave;ncia i el goig del moment sense perdre la connexi&oacute; amb el p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        El so del tour reflecteix l'evoluci&oacute; art&iacute;stica de Marc. La mescla de pop urb&agrave;, electr&ograve;nica i emoci&oacute; s'integra en una proposta que respecta la seva identitat. &ldquo;Mai es perdr&agrave; la meva manera d'escriure ni la meva manera de fer melodies, juntament amb la meva veu&rdquo;, assegura a aquest mitj&agrave;. La seva banda, la que l&rsquo;acompanya, s'ha adaptat a aquesta nova dimensi&oacute;: tecles, electr&ograve;nica, bateria que alterna amb percussi&oacute;, i guitarres que apareixen en moments concrets. Tot aix&ograve; convida a un directe fresc, potent i emocional, on cada detall sonor refor&ccedil;a la personalitat de Marc com a creador, deixant clar que explorar nous g&egrave;neres o potser, anomenem-los colors de m&uacute;sica, no significa perdre l'ess&egrave;ncia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Caminades di&agrave;ries, assossec i un ca com a escorta</strong></h2><p class="article-text">
        El seu proc&eacute;s creatiu &eacute;s minuci&oacute;s i perseverant. &Eacute;s habitual que escrigui de nit, vetllant quan els terminis estrenyen, per&ograve; sempre prioritzant la tranquil&middot;litat i el temps de reflexi&oacute;. A Madrid, sol entrar a l'estudi sobre les dotze del migdia i anar-se&rsquo;n sobre les vuit de la tarda (a vegades li donen les deu), i no dubta a detenir-se quan nota que nom&eacute;s continua component per la in&egrave;rcia de crear i crear. &ldquo;A vegades faig deu can&ccedil;ons perqu&egrave; me'n agradi una&rdquo;, confessa. Ha gravat als estudis de Warner Music o Metropol, per&ograve; ara, el seu propi estudi, prop de Porta de l'&Agrave;ngel, s'ha convertit en un refugi de creaci&oacute; on arriba caminant cada dia acompanyat del seu gos Fideu, un chihuahua al qual el mallorqu&iacute; li atribueix atributs humans definint-lo com &ldquo;encantador&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge promocional de &#039;No tengo prisa Tour&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge promocional de &#039;No tengo prisa Tour&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De retorn a casa, recorrent a peu els carrers de la capital i amb el ca d'escorta, el cantant repassa gravacions, analitza el que t&eacute; potencial i decideix amb cura quines lletres mereixen ser rescatades per a seguir endavant. Quan necessita deixar reposar la ment o quan la lletra composta en l'estudi no &eacute;s del seu grat al cent per cent, recorre als seus dos comodins de la cridada, a la seva mare i al seu nucli dur d'amics.
    </p><p class="article-text">
        La fam&iacute;lia ocupa un lloc central en la seva vida i en la seva narrativa. Fa pocs dies, en aterrar a Mallorca, els seus avis paterns el van rebre a l'aeroport amb abra&ccedil;ades i emoci&oacute; inclosos, que van quedar immortalitzats a Instagram. Aquest gest, amb el &ldquo;passa el temps r&agrave;pid&rdquo; del seu avi, potser fila amb els versos del poeta de la Generaci&oacute; de 1950 Jaime Gil de Biedma qui va escriure &ldquo;que la vida anava de deb&ograve; / un ho comen&ccedil;a a comprendre m&eacute;s tard / - com tots els joves, jo vaig venir / a portar-me&rsquo;n la vida per davant&rdquo;, evocant entre altres coses la veu dels qui recorden que la joventut no es repeteix. Serveixin aquestes l&iacute;nies tamb&eacute; per a recordar i recomanar les bones versions que van fer d'aquest poema Joan.
    </p><p class="article-text">
        Manel Serrat i Miguel Poveda. &ldquo;Tinc una fam&iacute;lia molt bonica i als meus ulls &eacute;s perfecta; no canviava res ells&rdquo;, diu Marc Segu&iacute; orgull&oacute;s. La seva mare sempre va creure en ell, fins i tot abans que ell mateix ho fes, mentre que el seu pare, m&eacute;s prudent en els inicis de la seva carrera, ara el crida &ldquo;fluixejant&rdquo; i traient pit dels &egrave;xits. Els seus avis, que cantaven en missa, viuen aquest &ldquo;embull&rdquo; musical com un regal. Marc recorda un concert a Palma, durant les festes de Sant Sebasti&agrave;, en el qual estaven tan emocionats que poc els va faltar per a beure's un cubalibre&hellip;encara que ja sabem que l'edat constreny.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;Tinc una família molt bonica i als meus ulls és perfecta; no canviaria res d&#039;ells&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;Tinc una família molt bonica i als meus ulls és perfecta; no canviaria res d&#039;ells&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La inf&agrave;ncia de Marc tamb&eacute; est&agrave; plena d'hist&ograve;ries que van marcar el seu car&agrave;cter. Era un pe&ccedil;a al col&middot;legi, o potser la paraula &lsquo;pillo&rsquo; sona m&eacute;s ajustada. Jugava a futbol al Santa Catalina Atl&eacute;tico i un dia se li va oc&oacute;rrer la brillant idea de falsificar les seves males notes perqu&egrave; no el treguessin d'aquest el seu esport favorit despr&eacute;s d'haver susp&egrave;s nou mat&egrave;ries. &ldquo;Em vaig trobar el meu pare cara a cara a l'institut i vaig pensar: ara s&iacute; que s'ha embolicat&rdquo;, recorda amb la boca petita per&ograve; sense perdre la perspic&agrave;cia que el caracteritza. Amb tot, i abans que l'&egrave;xit truqu&eacute;s a la seva porta, Marc Segu&iacute; presumeix avui de no haver estat mai un &lsquo;nini&rsquo;: va treballar a botigues de roba a Palma alhora que escrivia can&ccedil;ons i posteriorment es va traslladar a Londres per a fer de rentaplats. All&agrave;, el clima de la ciutat i la fredor d'algunes de les seves gents no van fer que s'emport&eacute;s un bon sabor de boca, malgrat enaltir a toro passat quanta diversi&oacute; i inter&egrave;s pugui arribar a oferir la capital anglesa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La m&uacute;sica de Marc enfront d'una fatal determinaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Entre amistats i records, l'autor de t&iacute;tols com a &lsquo;Tiroteo&rsquo;, &lsquo;No tengo prisa&rsquo; o &lsquo;360&rsquo; rememora un moment hilarant al costat d'un altre artista, Marquitos (abans Oddliquor), amb qui al set de gravaci&oacute; ha compartit riallades interminables, imitacions i bromes que encara guarda amb afecte. I &eacute;s que alguns moments o persones ens marquen per sempre. Com quan va recalar el cantant a M&egrave;xic, on despr&eacute;s d'un concert una noia se li va acostar per a confessar-li que havia intentat su&iuml;cidar-se diverses vegades i que la seva m&uacute;sica va ser el punt d'inflexi&oacute; que la va fer quedar-se amb la resta dels mortals i, per tant, no prendre aquesta fatal determinaci&oacute;. Marc la va abra&ccedil;ar, comprom&egrave;s i reflexiu sobre la import&agrave;ncia de crear can&ccedil;ons que acompanyin i no defraudin.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;No vull veure ningú, no vull que ningú em parli, només vull que arrenqui el concert&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;No vull veure ningú, no vull que ningú em parli, només vull que arrenqui el concert&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Preguntat pel seu jo adolescent i per si aquest el vei&eacute;s avui actuar en aquest &uacute;ltim xou del tour, Segu&iacute; conta que es quedaria en silenci durant el moment m&eacute;s &iacute;ntim del directe, aquest instant m&agrave;gic en que s'uneixen piano (amb mans de Kevin D&iacute;az) i veu. &ldquo;&Eacute;s un moment en el que tota la sala est&agrave; en silenci i el p&uacute;blic es posa a reflexionar sobre el que diu l'artista&rdquo;, afegeix en aquest jocs de miralls entre passat i present. Aquest instant seria el que m&eacute;s li impactaria a l'int&egrave;rpret i el que li faria pensar qu&eacute; bonic el reeixit.
    </p><p class="article-text">
        La rutina de Marc Segu&iacute; ja est&agrave; pautada per a aquest divendres, l'&uacute;ltima nit de la gira: madrug&oacute;, bon desdejuni, esport, retorn a casa i reposar ment i veu abans de la gran nit. Aquesta tranquil&middot;litat reflexa en una promesa tamb&eacute; la filosofia vital del virtu&oacute;s: &ldquo;Si algun dia no obtingu&eacute;s un euro de la m&uacute;sica, continuaria volent superar el meu projecte i fer noves coses&rdquo;. No t&eacute; pressa, no necessita accelerar; vol que cada pas sigui amb confian&ccedil;a, tenacitat, temps i sentit. Per a tancar, quan se li demana acabar la frase: &ldquo;No soc la persona que la gent creu quan em veuen&hellip;&rdquo;, ho t&eacute; clar: &ldquo;Davant d'una cambra&rdquo;. Necessita intimitat, proximitat, un entorn c&ograve;mode. I qui no? Per aix&ograve; aquest final a Es Gremi no se sent a final; se sent a retorn, a arrel, a escena de comen&ccedil;ament: on comen&ccedil;a la seg&uuml;ent.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/marc-segui-torna-mallorca-moment-t-adones-vas-corrent-i-cosa-no-vull-fer_1_12789385.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Nov 2025 17:30:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" length="2017254" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2017254" width="2499" height="1406"/>
      <media:title><![CDATA[Marc Seguí torna a Mallorca: "Arriba un moment en què t'adones que vas corrent i és una cosa que no vull fer"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" width="2499" height="1406"/>
      <media:keywords><![CDATA[Música,Conciertos,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marc Seguí regresa a Mallorca: “Llega un momento en el que te das cuenta de que vas corriendo y es algo que no quiero hacer”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/marc-segui-regresa-mallorca-llega-momento-das-cuenta-vas-corriendo-no-quiero_1_12786576.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" width="2499" height="1406" alt="Marc Seguí regresa a Mallorca: “Llega un momento en el que te das cuenta de que vas corriendo y es algo que no quiero hacer”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El artista mallorquín clausura hoy en Es Gremi su ‘No tengo prisa Tour’, un viaje que combina pop urbano, electrónica y emoción, y que tras finalizar el recorrido por salas de todo el país en realidad es el inicio de una etapa aún más larga</p><p class="subtitle">Tomeu Penya, cantautor: “Llenar una plaza te da orgullo, pero aprendes cuando fallas”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Quiero que todos los pasos que d&eacute; sean con confianza&rdquo;. Marc Segu&iacute; (Palma, 1998) lo tiene claro y atiende a elDiario.es con la calma que lo acompa&ntilde;a en esta etapa, un momento de reflexi&oacute;n profunda justo antes de cerrar su <em>No tengo prisa Tour</em> en Es Gremi, Mallorca, su isla natal. Aunque la gira se despide de los escenarios, para &eacute;l esto no es un final, sino una continuidad de un proyecto que sigue vivo. La idea de no tener prisa se refleja en todo: desde su m&uacute;sica hasta la manera en que organiza sus d&iacute;as, la forma en que prepara cada concierto y c&oacute;mo se relaciona con su familia y amigos. Es la calma de quien ha aprendido a valorar cada paso en su carrera y en la vida, y que quiere que cada decisi&oacute;n, cada canci&oacute;n, cada instante, est&eacute; tomada con confianza y sin precipitaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Mallorca marca la diferencia en la rutina diaria de Marc. Lejos del frenes&iacute; de Madrid, donde el trabajo, la producci&oacute;n musical y los compromisos marcan la agenda, su isla le devuelve a un ritmo m&aacute;s pausado, m&aacute;s natural. Aqu&iacute;, Marc recupera la cercan&iacute;a de su familia y de sus amigos, y dispone sus d&iacute;as con rituales que le permiten protegerse y cuidarse. Los d&iacute;as de concierto, por ejemplo, tiene reglas que se traducen como estrictas: levantarse temprano, hacer algo de deporte y cuidar la voz cual elemento delicado que necesita protecci&oacute;n. &ldquo;Al m&iacute;nimo despiste&hellip; uno se puede resfriar con facilidad y en especial afectar a la voz&rdquo;, explica, recordando que incluso un peque&ntilde;o descuido puede afectar el rendimiento sobre el escenario. Esta disciplina no es obsesi&oacute;n, sino un modo de &ldquo;pisar firme&rdquo;, de mantenerse &iacute;ntegro y saludable, consciente de que su voz es el instrumento que lo conecta con el p&uacute;blico.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un trayecto muy largo</strong></h2><p class="article-text">
        La clausura de la gira en Es Gremi tiene un significado especial. Para Marc, no es un adi&oacute;s, sino un nuevo cap&iacute;tulo: la etapa de &lsquo;No tengo prisa&rsquo; a&uacute;n contin&uacute;a. En los &uacute;ltimos conciertos por algunas salas espa&ntilde;olas, el p&uacute;blico acud&iacute;a a escuchar las canciones de su disco, que naci&oacute; de un &ldquo;respiro muy grande&rdquo;, de la tranquilidad de poder experimentar sin presi&oacute;n, y de un mundo visual que complementa la m&uacute;sica de forma inseparable. &ldquo;M&aacute;s que el final de etapa, es el inicio de una trayecto muy largo y de cierre de gira, s&iacute;, pero tambi&eacute;n la antesala de conciertos y festivales donde tratar&eacute; de dar algo nuevo al p&uacute;blico&rdquo;, asegura. Tiene canciones nuevas guardadas, proyectos que a&uacute;n no ha decidido c&oacute;mo desvelar. Todo est&aacute; pensado con calma, la misma que desprende el artista durante esta entrevista, porque quiere que cada paso encaje perfectamente en su cabeza, sin ceder a la prisa ni a la presi&oacute;n externa. Su madre, acostumbrada al ritmo fren&eacute;tico de a&ntilde;os anteriores, a veces se sorprende al verlo tan pausado y le pregunta si est&aacute; bien. &Eacute;l sonr&iacute;e, consciente de que la calma tambi&eacute;n desconcierta cuando hemos acostumbrado a los dem&aacute;s a nuestra premura inquietante.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/302152eb-98e7-4020-9923-452a6890d85a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;Nunca se va a perder mi manera de escribir ni mi manera de hacer melodías, juntamente con mi voz&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;Nunca se va a perder mi manera de escribir ni mi manera de hacer melodías, juntamente con mi voz&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, esa serenidad se transforma justo antes de salir al escenario. En el <em>backstage</em>, Marc es un torbellino contenido: nervioso, concentrado y aislado. &ldquo;No quiero ver a nadie, no quiero que nadie me hable, solo quiero que arranque el concierto&rdquo;, confiesa. La serenidad solo llega cuando pisa las tablas y observa a su p&uacute;blico: &ldquo;Hasta que no empieza el concierto y veo que est&aacute; todo bien no me tranquilizo. Ves, esa calma de la que hablo y ahora practico m&aacute;s, todav&iacute;a no me la he podido aplicar&rdquo;. Antes, en giras anteriores, la emoci&oacute;n pod&iacute;a ser tan intensa que parte de la noche se le escapaba de la memoria, algo que acaso le puede recordar a uno a ese momento de m&aacute;xima excitaci&oacute;n o shock vital que cuando quiere recordarlo a posteriori no es capaz. Ahora ha aprendido el cantante a equilibrar concentraci&oacute;n y disfrute, manteniendo la presencia y el gozo del momento sin perder la conexi&oacute;n con el p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        El sonido del tour refleja la evoluci&oacute;n art&iacute;stica de Marc. La mezcla de pop urbano, electr&oacute;nica y emoci&oacute;n se integra en una propuesta que respeta su identidad. &ldquo;Nunca se va a perder mi manera de escribir ni mi manera de hacer melod&iacute;as, juntamente con mi voz&rdquo;, asegura a este medio. Su banda, la que le acompa&ntilde;a, se ha adaptado a esta nueva dimensi&oacute;n: teclas, electr&oacute;nica, bater&iacute;a que alterna con percusi&oacute;n, y guitarras que aparecen en momentos concretos. Todo ello invita a un directo fresco, potente y emocional, donde cada detalle sonoro refuerza la personalidad de Marc como creador, dejando claro que explorar nuevos g&eacute;neros o acaso, llam&eacute;mosles colores de m&uacute;sica, no significa perder la esencia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Caminatas diarias, sosiego y un can como escolta</strong></h2><p class="article-text">
        Su proceso creativo es minucioso y perseverante. Es habitual que escriba de noche, trasnochando cuando los plazos aprietan, pero siempre priorizando la tranquilidad y el tiempo de reflexi&oacute;n. En Madrid, suele entrar al estudio sobre las doce del mediod&iacute;a e irse a eso de las ocho de la tarde (a veces le dan las diez), y no duda en detenerse cuando nota que solo contin&uacute;a componiendo por la inercia de crear y crear. &ldquo;A veces hago diez canciones para que me guste una&rdquo;, confiesa. Ha grabado en los estudios de Warner Music o Metropol, pero ahora, su propio estudio, cerca de Puerta del &Aacute;ngel, se ha convertido en un refugio de creaci&oacute;n donde llega caminando cada d&iacute;a acompa&ntilde;ado de su perro Fideo, un chihuahua al que el mallorqu&iacute;n le atribuye atributos humanos al definirlo como &ldquo;encantador&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/021c5721-c49c-4ee9-8461-a6a15e079c4c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen promocional de &#039;No tengo prisa Tour&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen promocional de &#039;No tengo prisa Tour&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De regreso a casa, recorriendo a pie las calles de la capital y con el can de escolta, el cantante repasa grabaciones, analiza lo que tiene potencial y decide con cuidado qu&eacute; letras merecen ser rescatadas para seguir adelante. Cuando necesita dejar reposar la mente o cuando la letra compuesta en el estudio no es de su agrado al cien por cien, recurre a sus dos comodines de la llamada, a su madre y a su n&uacute;cleo duro de amigos.
    </p><p class="article-text">
        La familia ocupa un lugar central en su vida y en su narrativa. Hace pocos d&iacute;as, al aterrizar en Mallorca, sus abuelos paternos lo recibieron en el aeropuerto con abrazos y emoci&oacute;n incluidos, que quedaron inmortalizados en Instagram. Ese gesto, con el &ldquo;pasa el tiempo r&aacute;pido&rdquo; de su abuelo, acaso hila con los versos del poeta de la Generaci&oacute;n de 1950 Jaime Gil de Biedma quien escribi&oacute; &ldquo;que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender m&aacute;s tarde / - como todos los j&oacute;venes, yo vine / a llevarme la vida por delante&rdquo;, evocando entre otras cosas la voz de quienes recuerdan que la juventud no se repite. Sirvan estas l&iacute;neas tambi&eacute;n para recordar y recomendar las buenas versiones que hicieron de ese poema Joan
    </p><p class="article-text">
        Manel Serrat y Miguel Poveda. &ldquo;Tengo una familia muy bonita y a mis ojos es perfecta; no cambiaba nada ellos&rdquo;, dice Marc Segu&iacute; orgulloso. Su madre siempre crey&oacute; en &eacute;l, incluso antes de que &eacute;l mismo lo hiciera, mientras que su padre, m&aacute;s prudente en los inicios de su carrera, ahora lo llama &ldquo;flipando&rdquo; y sacando pecho de los &eacute;xitos. Sus abuelos, que cantaban en misa, viven este &ldquo;tinglado&rdquo; musical como un regalo. Marc recuerda un concierto en Palma, durante las fiestas de Sant Sebasti&agrave;, en el que estaban tan emocionados que poco les falt&oacute; para beberse un cubalibre&hellip;aunque ya sabemos que la edad apremia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/201ac39a-50c1-4c19-9ef7-3b76b0216f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;Tengo una familia muy bonita y a mis ojos es perfecta; no cambiaba nada ellos&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;Tengo una familia muy bonita y a mis ojos es perfecta; no cambiaba nada ellos&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La infancia de Marc tambi&eacute;n est&aacute; llena de historias que marcaron su car&aacute;cter. Era un <em>pieza </em>en el colegio, o acaso la palabra pill&iacute;n suena m&aacute;s ajustada. Jugaba a f&uacute;tbol en el Santa Catalina Atl&eacute;tico y un d&iacute;a se le ocurri&oacute; la brillante idea de falsificar sus malas notas para que no lo sacaran de ese su deporte favorito tras haber suspendido nueve materias. &ldquo;Me encontr&eacute; a mi padre cara a cara en el instituto y pens&eacute;: ahora s&iacute; que se ha liado&rdquo;, recuerda con la boca peque&ntilde;a pero sin perder la perspicacia que lo caracteriza. Con todo, y antes de que el &eacute;xito llamara a su puerta, Marc Segu&iacute; presume hoy de no haber sido nunca un <em>nini</em>: trabaj&oacute; en tiendas de ropa en Palma a la vez que escrib&iacute;a canciones y posteriormente se traslad&oacute; a Londres para hacer de friegaplatos. All&iacute;, el clima de la ciudad y la frialdad de algunas de sus gentes no hicieron que se llevara un buen sabor de boca, a pesar de ensalzar a toro pasado cu&aacute;nta diversi&oacute;n e inter&eacute;s pueda llegar a ofrecer la capital inglesa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La m&uacute;sica de Marc frente a una fatal determinaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Entre amistades y recuerdos, el autor de t&iacute;tulos como Tiroteo, No tengo prisa o 360 rememora un momento hilarante junto a otro artista, Marquitos (antes Oddliquor), con quien en el set de grabaci&oacute;n ha compartido carcajadas interminables, imitaciones y bromas que a&uacute;n guarda con cari&ntilde;o. Y es que algunos momentos o personas nos marcan para siempre. Como cuando recal&oacute; el cantante en M&eacute;xico, donde tras un concierto una chica se le acerc&oacute; para confesarle que hab&iacute;a intentado suicidarse varias veces y que su m&uacute;sica fue el punto de inflexi&oacute;n que la hizo quedarse con el resto de los mortales y, por tanto, no tomar esa fatal determinaci&oacute;n. Marc la abraz&oacute;, comprometido y reflexivo sobre la importancia de crear canciones que acompa&ntilde;en y no defrauden.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5b27b68e-c73f-4d28-a465-10a81495dcd7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marc Seguí: &quot;No quiero ver a nadie, no quiero que nadie me hable, solo quiero que arranque el concierto&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marc Seguí: &quot;No quiero ver a nadie, no quiero que nadie me hable, solo quiero que arranque el concierto&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Preguntado por su yo adolescente y por si este lo viera hoy actuar en este &uacute;ltimo show del tour, Segu&iacute; cuenta que se quedar&iacute;a en silencio durante el momento m&aacute;s &iacute;ntimo del directo, ese instante m&aacute;gico en el que se unen piano (con manos de Kevin D&iacute;az) y voz. &ldquo;Es un momento en el que toda la sala est&aacute; en silencio y el p&uacute;blico se pone a reflexionar sobre lo que dice el artista&rdquo;, a&ntilde;ade en ese juegos de espejos entre pasado y presente. Ese instante ser&iacute;a el que m&aacute;s le impactar&iacute;a al int&eacute;rprete y el que le har&iacute;a pensar qu&eacute; bonito lo logrado.
    </p><p class="article-text">
        La rutina de Marc Segu&iacute; ya est&aacute; pautada para este viernes, la &uacute;ltima noche de la gira: madrug&oacute;n, buen desayuno, deporte, regreso a casa y reposar mente y voz antes de la gran noche. Esa tranquilidad refleja en una promesa tambi&eacute;n la filosof&iacute;a vital del virtuoso: &ldquo;Si alg&uacute;n d&iacute;a no consiguiera un euro de la m&uacute;sica, seguir&iacute;a queriendo superar mi proyecto y hacer nuevas cosas&rdquo;. No tiene prisa, no necesita acelerar; quiere que cada paso sea con confianza, tenacidad, tiempo y sentido. Para cerrar, cuando se le pide terminar la frase: &ldquo;No soy la persona que la gente cree cuando me ven&hellip;&rdquo;, lo tiene claro: &ldquo;Delante de una c&aacute;mara&rdquo;. Necesita intimidad, cercan&iacute;a, un entorno c&oacute;modo. &iquest;Y qui&eacute;n no? Por eso este final en Es Gremi no se siente a final; se siente a retorno, a ra&iacute;z, a escena de comienzo: donde empieza la siguiente.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/marc-segui-regresa-mallorca-llega-momento-das-cuenta-vas-corriendo-no-quiero_1_12786576.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Nov 2025 12:12:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" length="2017254" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2017254" width="2499" height="1406"/>
      <media:title><![CDATA[Marc Seguí regresa a Mallorca: “Llega un momento en el que te das cuenta de que vas corriendo y es algo que no quiero hacer”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8792d311-2a85-46f1-8455-7badf8195533_16-9-discover-aspect-ratio_default_1130946.jpg" width="2499" height="1406"/>
      <media:keywords><![CDATA[Música,Conciertos,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tymon Kolasiński, el cervell més ràpid del món amb un cub de Rubik: “La ment és més creativa que una màquina”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tymon-kolasinski-cervell-mes-rapid-mon-amb-cub-rubik-ment-mes-creativa-maquina_1_12762371.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tymon Kolasiński, el cervell més ràpid del món amb un cub de Rubik: “La ment és més creativa que una màquina”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El campió polonès d’speedcubing, rècord mundial en la categoria de 5x5 i amb només vint anys, enlluerna a Espanya, un país que cada vegada acull més tornejos i experts en aquest esport, que presenta nombrosos beneficis cognitius i socials</p><p class="subtitle">Pot una sola persona albergar dues ments? Els nens epilèptics amb el 'cervell dividit' tenen la resposta</p></div><p class="article-text">
        Durant uns segons, el silenci va ser absolut. El p&uacute;blic contenia la respiraci&oacute; mentre les mans i els ulls de Tymon Kolasi&#324;ski es movien a una velocitat impossible. 4,63 segons despr&eacute;s &mdash;es diu aviat&mdash;, el cub de Rubik estava resolt en la categoria de 3x3. El cron&ograve;metre s&rsquo;aturava i l&rsquo;aplaudiment esclatava a la sala. La combinaci&oacute; de velocitat i precisi&oacute; va deixar sense al&egrave; fins i tot els competidors m&eacute;s experimentats. Cada gir, cada moviment, semblava orquestrat amb una precisi&oacute; matem&agrave;tica que desafia la percepci&oacute; humana.
    </p><p class="article-text">
        El jove polon&egrave;s, considerat una de les ments m&eacute;s r&agrave;pides del m&oacute;n, acabava de signar una altra actuaci&oacute; magistral a Espanya, on el cap de setmana passat es va proclamar campi&oacute; en les categories de 3x3, 4x4 i 5x5. Amb nom&eacute;s vint anys, Kolasi&#324;ski lidera el r&agrave;nquing mundial de 5x5 (30,45 segons) i &eacute;s segon en 4x4, per&ograve; el que m&eacute;s impressiona no s&oacute;n les xifres: &eacute;s la serenor amb qu&egrave; domina el caos, el domini absolut de cada segon i la consist&egrave;ncia que mant&eacute; sota una pressi&oacute; extrema. Tot aix&ograve; darrere d&rsquo;unes ulleres que, m&eacute;s que de visi&oacute;, entenen d&rsquo;agilitat mental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les participants al torneig de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les participants al torneig de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La fascinaci&oacute; pel cub i la competici&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        En l&rsquo;entrevista concedida a elDiario.es, Tymon recorda que el seu primer contacte amb el cub de Rubik va ser a casa, de petit. Van passar anys fins que el va aconseguir resoldre als deu anys, per&ograve; no va ser el cub en si el que el captivava, com el repte de millorar constantment i l&rsquo;emoci&oacute; de la competici&oacute;. Per a ell, competir &mdash;sigui en <em>speedcubing</em>, tennis o un altre esport&mdash; &eacute;s el &ldquo;m&eacute;s divertit&rdquo; de la vida, i cada intent ofereix una nova lli&ccedil;&oacute; sobre disciplina, concentraci&oacute; i automejorament. Aquesta filosofia l&rsquo;ha convertit en un referent per a joves i veterans dels cubs arreu del m&oacute;n, amb gaireb&eacute; 30.000 seguidors a la xarxa social Instagram.
    </p><p class="article-text">
        En cada resoluci&oacute;, darrere dels girs que semblen autom&agrave;tics, hi ha c&agrave;lculs, mem&ograve;ria i reflexos. Tymon explica que, quan competeix, tot funciona per reflex: si comen&ccedil;a a pensar massa, els resultats empitjoren. En els entrenaments, en canvi, es concentra en detalls espec&iacute;fics per perfeccionar cada fase de la seva resoluci&oacute;, mostrant que fins i tot els campions m&eacute;s r&agrave;pids aprenen constantment i que la perfecci&oacute; no &eacute;s un punt d&rsquo;arribada, sin&oacute; un proc&eacute;s continu de millora.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'hum&agrave; davant de la m&agrave;quina</strong></h2><p class="article-text">
        En l&rsquo;era de la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, que pot resoldre un cub de Rubik al moment, Tymon reflexiona sobre la difer&egrave;ncia entre la ment humana i la m&agrave;quina. Les m&agrave;quines poden ser m&eacute;s r&agrave;pides, per&ograve; el valor de l&rsquo;esport resideix en les persones. &ldquo;No podem aprendre gaire d&rsquo;una m&agrave;quina creada per imitar-nos o superar-nos, per&ograve; s&iacute; que podem aprendre molt d&rsquo;una altra persona que ha apr&egrave;s a ser com una m&agrave;quina&rdquo;, afirma. Aquesta perspectiva redefineix el significat del triomf: no es tracta nom&eacute;s de r&egrave;cords, sin&oacute; de la interacci&oacute;, l&rsquo;estrat&egrave;gia i la creativitat humana. Per a ell, aix&ograve; defineix l&rsquo;ess&egrave;ncia dels cubs de Rubik: un encontre entre ment, t&egrave;cnica i comunitat, on cada competidor representa un univers d&rsquo;esfor&ccedil; i creativitat. Cada cub resolt &eacute;s un testimoni de paci&egrave;ncia, dedicaci&oacute; i capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute;, qualitats que transcendeixen la mera competici&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Calvià Open 2025 ha reunit 67 competidors procedents de 16 països"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Calvià Open 2025 ha reunit 67 competidors procedents de 16 països                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Resoldre un cub de Rubik no és gens senzill, però la ciència ha demostrat nombrosos beneficis en els seus usuaris, com la memòria de treball"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Resoldre un cub de Rubik no és gens senzill, però la ciència ha demostrat nombrosos beneficis en els seus usuaris, com la memòria de treball                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podem aprendre gaire d’una màquina creada per imitar-nos o superar-nos, però sí que podem aprendre molt d’una altra persona que ha après a ser com una màquina</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tymon Kolasiński</span>
                                        <span>—</span> Campió del món del cub de Rubik
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Beneficis cognitius i socials</strong></h2><p class="article-text">
        Resoldre un cub de Rubik activa la mem&ograve;ria de treball, la coordinaci&oacute; m&agrave;-ull i la planificaci&oacute; estrat&egrave;gica. Estudis neuropsicol&ograve;gics, com aquest publicat a ResearchGate, assenyalen que exercicis com aquest milloren l&rsquo;atenci&oacute; i redueixen l&rsquo;ansietat, mentre que en pacients amb Parkinson i altres malalties neurodegeneratives poden afavorir la destresa manual i certes funcions cognitives. A m&eacute;s, aquesta pr&agrave;ctica de resoluci&oacute; de cubs ajuda a enfortir la perseveran&ccedil;a i la confian&ccedil;a en la resoluci&oacute; de problemes complexos.
    </p><p class="article-text">
        El cub tamb&eacute; ha demostrat el seu impacte en persones amb autisme, com Max Park &mdash;r&egrave;cord mundial en la categoria de 4x4 amb 15,71 segons&mdash;, qui va trobar en el cub una eina per millorar la motricitat, la concentraci&oacute; i la socialitzaci&oacute;, convertint-se en un exemple inspirador per a la comunitat internacional. Hist&ograve;ries com la de Max mostren que el <em>speedcubing</em> pot ser una via d&rsquo;inclusi&oacute; i desenvolupament personal, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;esport competitiu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Memòria de treball, coordinació mà-ull, planificació estratègica, millora de l’atenció, reducció de l’ansietat… La ciència demostra que resoldre un cub de Rubik pot ser molt beneficiós</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, gr&agrave;cies a la col&middot;laboraci&oacute; entre Rubik&rsquo;s Brand i l&rsquo;ONCE, es va desenvolupar un cub t&agrave;ctil per a persones cegues, amb textures diferents per a cada color. Jugadors amb discapacitat visual poden competir en igualtat de condicions, com demostra Berta Garc&iacute;a, campiona europea i espanyola en la modalitat A cegues, que va resoldre 36 cubs seguits de 38 memoritzats en menys d&rsquo;una hora. Aquest desenvolupament evidencia com la innovaci&oacute; pot obrir portes a qui tradicionalment no podia participar, refor&ccedil;ant el missatge que resoldre cubs &eacute;s inclusiu i que qualsevol persona pot gaudir dels beneficis cognitius i socials de l&rsquo;esport.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, Tymon Kolasi&#324;ski confia que la resoluci&oacute; r&agrave;pida del cub continuar&agrave; creixent i professionalitzant-se, amb competicions m&eacute;s estructurades que permetin a joves de tot el m&oacute;n explotar el seu potencial. &ldquo;El cub pot canviar vides&rdquo;, assegura, destacant que no es tracta nom&eacute;s de batre r&egrave;cords, sin&oacute; de millorar la ment i la interacci&oacute; social. Creu, a m&eacute;s, que la comunitat i la passi&oacute; pel cub continuaran creixent, i espera que les competicions es tornin m&eacute;s professionals per donar suport al talent emergent. &ldquo;Cada cub que resolem &eacute;s una oportunitat per millorar, aprendre i connectar amb els altres&rdquo;, afegeix, deixant un missatge de motivaci&oacute; per a la pr&ograve;xima generaci&oacute; de <em>speedcubers</em>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Kolasiński és capaç de resoldre el cub de 5x5 en 30,45 segons, la qual cosa suposa el rècord mundial"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Kolasiński és capaç de resoldre el cub de 5x5 en 30,45 segons, la qual cosa suposa el rècord mundial                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El torneig de Calvià està avalat per la World Cube Association (WCA) i organitzat per Speedcubing Mallorca, amb Marc Serra i Gustavo Hidalgo al capdavant"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El torneig de Calvià està avalat per la World Cube Association (WCA) i organitzat per Speedcubing Mallorca, amb Marc Serra i Gustavo Hidalgo al capdavant                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mallorca, un encreuament d&rsquo;accents i passions</strong></h2><p class="article-text">
        El Calvi&agrave; Open 2025 va reunir els dies 8 i 9 de novembre 67 competidors procedents de 16 pa&iuml;sos, incloent-hi Pol&ograve;nia, Fran&ccedil;a, Alemanya, It&agrave;lia, EUA, Israel, Marroc, Xina, Ucra&iuml;na, R&uacute;ssia, S&egrave;rbia, Bulg&agrave;ria, Regne Unit i Espanya. Aquest torneig oficial, avalat per la World Cube Association (WCA) i organitzat per Speedcubing Mallorca, amb Marc Serra i Gustavo Hidalgo al capdavant, va transformar l&rsquo;illa en un punt de trobada global. La diversitat d&rsquo;accents, estils de resoluci&oacute; i estrat&egrave;gies va crear un ambient vibrant on cada participant aportava alguna cosa &uacute;nica a l&rsquo;esdeveniment.
    </p><p class="article-text">
        Serra, a m&eacute;s d&rsquo;organitzador, va aconseguir el segon lloc en la modalitat de Clock, mentre que Jaume Ramos va ser tercer i Antoni Guiscafr&eacute; va completar el podi en Skewb. &ldquo;Fa cinc anys &eacute;rem un grup petit que es reunia per afici&oacute;. Avui competim amb els millors del m&oacute;n&rdquo;, comenta Serra, ressaltant el creixement de la comunitat local i el prestigi internacional de l&rsquo;esdeveniment. La celebraci&oacute; va ser tant pels resultats com per l&rsquo;energia compartida entre participants i p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        El fenomen local t&eacute; un referent global: Cuby, el tutorial de resoluci&oacute; del qual a YouTube acumula m&eacute;s de 81 milions de visualitzacions, convertint-se en el v&iacute;deo m&eacute;s vist del m&oacute;n sobre resoldre cubs. El seu enfocament pedag&ograve;gic i pacient ensenya que cada gir &eacute;s molt m&eacute;s que un algoritme: &eacute;s concentraci&oacute;, calma i m&egrave;tode. El seu &egrave;xit demostra com la passi&oacute; local pot convertir-se en un referent global, inspirant milers de persones a descobrir el m&oacute;n del <em>speedcubing</em> i a veure-hi una eina d&rsquo;aprenentatge i entreteniment. &ldquo;Cada cub &eacute;s una oportunitat per aprendre alguna cosa nova&rdquo;, afirma Cuby als seus seguidors. El seu estil proper i educatiu ha estat clau perqu&egrave; Mallorca es consolidi com un punt de refer&egrave;ncia internacional en aquest esport mental.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-GyY0OxDk5lI-6975', 'youtube', 'GyY0OxDk5lI', document.getElementById('yt-GyY0OxDk5lI-6975'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-GyY0OxDk5lI-6975 src="https://www.youtube.com/embed/GyY0OxDk5lI?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><h2 class="article-text"><strong>Un cub que connecta persones</strong></h2><p class="article-text">
        A Mallorca, l&rsquo;estudiant de segon de Batxillerat de l&rsquo;IES Sant Mar&ccedil;al, Pau C&agrave;naves, acaba de realitzar, com a Treball de Recerca de Batxillerat, un estudi pioner sobre l&rsquo;impacte social del <em>speedcubing</em>. El seu treball, basat en enquestes a 73 competidors, mostra que com m&eacute;s competicions es viuen, millor &eacute;s la integraci&oacute; social i l&rsquo;autoestima dels participants. A m&eacute;s, els tornejos creen un espai on es comparteixen coneixements, es fan amistats i es refor&ccedil;a la comunitat.
    </p><p class="article-text">
        Ell, juntament amb els seus, la seva fam&iacute;lia, il&middot;lustra aquesta din&agrave;mica: Joan, pare i col&middot;leccionista d&rsquo;uns dos-cents cubs, comparteix la passi&oacute; amb els seus fills, Pau i Ll&uacute;cia (que va comen&ccedil;ar a competir amb vuit anys), fomentant valors de paci&egrave;ncia, perseveran&ccedil;a i col&middot;laboraci&oacute;. Aquesta connexi&oacute; intergeneracional refor&ccedil;a la idea que aquest joc de destresa i concentraci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s un esport, sin&oacute; un llenguatge com&uacute; que uneix persones de diferents edats i contextos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Amb només vint anys, Kolasiński lidera el rànquing mundial de 5x5 i és segon en 4x4"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Amb només vint anys, Kolasiński lidera el rànquing mundial de 5x5 i és segon en 4x4                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un trencaclosques infinit</strong></h2><p class="article-text">
        Inventat el 1974 per Ern&#337; Rubik, el cub t&eacute; m&eacute;s de 43 trilions de combinacions possibles i se n&rsquo;han venut m&eacute;s de 400 milions d&rsquo;unitats. Tot i que resoldre&rsquo;l de manera aleat&ograve;ria seria impossible, amb pr&agrave;ctica i m&egrave;tode qualsevol ment entrenada pot trobar l&rsquo;ordre en el caos, convertint el cub en un reflex del cervell hum&agrave; i un s&iacute;mbol de creativitat, perseveran&ccedil;a i comunitat.
    </p><p class="article-text">
        Kolasi&#324;ski ho resumeix amb una frase que encapsula tot l&rsquo;esperit del Calvi&agrave; Open: &ldquo;El cub demostra que la ment humana continua sent m&eacute;s creativa que qualsevol m&agrave;quina&rdquo;. All&agrave;, entre girs, rialles i cron&ograve;metres, va quedar clar que el <em>speedcubing</em> no &eacute;s nom&eacute;s un joc de destresa, sin&oacute; una manera d&rsquo;entendre la intel&middot;lig&egrave;ncia, la cooperaci&oacute; i la tenacitat humana. Ara, amb tot aix&ograve;, els <em>speedcubers</em> ja posen la mirada en el Campionat Nacional, que se celebrar&agrave; del 6 al 8 de desembre a Tarragona. I aix&iacute;, els cubs van quedar dits i fets.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tymon-kolasinski-cervell-mes-rapid-mon-amb-cub-rubik-ment-mes-creativa-maquina_1_12762371.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Nov 2025 15:30:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="669010" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="669010" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tymon Kolasiński, el cervell més ràpid del món amb un cub de Rubik: “La ment és més creativa que una màquina”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ciencia,Neurología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tymon Kolasiński, el cerebro más rápido del mundo con un cubo de Rubik: “La mente es más creativa que una máquina”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tymon-kolasinski-cerebro-rapido-mundo-cubo-rubik-mente-creativa-maquina_1_12759963.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tymon Kolasiński, el cerebro más rápido del mundo con un cubo de Rubik: “La mente es más creativa que una máquina”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El campeón polaco de speedcubing, récord mundial en la categoría de 5x5 y de tan solo 20 años, deslumbra en España, país que cada vez acoge más torneos y expertos en este deporte, que presenta numerosos beneficios cognitivos y sociales</p><p class="subtitle">¿Puede una sola persona albergar dos mentes? Los niños epilépticos con el 'cerebro dividido' tienen la respuesta</p></div><p class="article-text">
        Durante unos segundos, el silencio fue absoluto. El p&uacute;blico conten&iacute;a la respiraci&oacute;n mientras las manos y ojos de Tymon Kolasi&#324;ski se mov&iacute;an a una velocidad imposible. 4,63 segundos despu&eacute;s, se dice r&aacute;pido, el cubo de Rubik estaba resuelto en la categor&iacute;a de 3x3. El cron&oacute;metro se deten&iacute;a y el aplauso estallaba en la sala. La combinaci&oacute;n de velocidad y precisi&oacute;n dej&oacute; sin aliento incluso a los competidores m&aacute;s experimentados. Cada giro, cada movimiento, parec&iacute;a orquestado con una precisi&oacute;n matem&aacute;tica que parec&iacute;a desafiar la percepci&oacute;n humana.
    </p><p class="article-text">
        El joven polaco, considerado una de las mentes m&aacute;s r&aacute;pidas del mundo y que se dedica en exclusiva a los cubos, acababa de firmar otra actuaci&oacute;n magistral en Espa&ntilde;a, donde el pasado fin de semana se proclam&oacute; campe&oacute;n en las categor&iacute;as de 3x3, 4x4 y 5x5. 
    </p><p class="article-text">
        Con apenas 20 a&ntilde;os, Kolasi&#324;ski lidera el ranking mundial de 5x5 (30,45 segundos) y es segundo en 4x4, pero lo que m&aacute;s impresiona no son las cifras: es la serenidad con la que domina el caos, el dominio absoluto de cada segundo y la consistencia que mantiene bajo presi&oacute;n extrema. Todo ello detr&aacute;s de unas gafas que de lo que mejor entienden es de agilidad mental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d1ac4846-7efa-402c-a27c-5f795c71f685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las participantes en el torneo de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las participantes en el torneo de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La fascinaci&oacute;n por el cubo y la competici&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        En la entrevista concedida a elDiario.es, Tymon recuerda que su primer contacto con el cubo de Rubik fue en casa, de ni&ntilde;o. Pasaron a&ntilde;os hasta que logr&oacute; resolverlo a los diez a&ntilde;os, pero no fue tanto el cubo en s&iacute; lo que lo atrap&oacute;, sino el desaf&iacute;o de mejorar constantemente y la emoci&oacute;n de la competici&oacute;n. Para &eacute;l, competir &mdash;ya sea en speedcubing, tenis u otro deporte&mdash; es lo &ldquo;m&aacute;s divertido&rdquo; de la vida, y cada intento ofrece una lecci&oacute;n nueva sobre disciplina, concentraci&oacute;n y automejoramiento. Esta filosof&iacute;a lo ha convertido en un referente para j&oacute;venes y veteranos de los cubos en todo el mundo, contando en la red social de Instagram con casi 30.000 seguidores.
    </p><p class="article-text">
        En cada resoluci&oacute;n, detr&aacute;s de los giros que parecen autom&aacute;ticos, hay c&aacute;lculos, memoria y reflejos. Tymon explica que, cuando compite, todo funciona por reflejo: si empieza a pensar demasiado, los resultados empeoran. En los entrenamientos, en cambio, se concentra en detalles espec&iacute;ficos para perfeccionar cada fase de su resoluci&oacute;n, mostrando que incluso los campeones m&aacute;s r&aacute;pidos aprenden constantemente y que la perfecci&oacute;n no es un punto de llegada, sino un proceso continuo de mejora.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Lo humano frente a la m&aacute;quina</strong></h2><p class="article-text">
        En la era de la inteligencia artificial, que puede resolver un cubo al instante, Tymon reflexiona sobre la diferencia entre mente humana y m&aacute;quina. Las m&aacute;quinas pueden ser m&aacute;s r&aacute;pidas, pero el valor del deporte reside en las personas. &ldquo;No podemos aprender mucho de una m&aacute;quina creada para imitarnos o superarnos, pero s&iacute; podemos aprender mucho de otra persona que ha aprendido a ser como una m&aacute;quina&rdquo;, afirma. Esta perspectiva redefine el significado del triunfo: no se trata solo de r&eacute;cords, sino de la interacci&oacute;n, la estrategia y la creatividad humana. Para &eacute;l, esto define la esencia de los cubos de rubik: un encuentro entre mente, t&eacute;cnica y comunidad, donde cada competidor representa un universo de esfuerzo y creatividad. Cada cubo resuelto es un testimonio de paciencia, dedicaci&oacute;n y capacidad de adaptaci&oacute;n, cualidades que trascienden la mera competencia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c64e2df1-3d77-446e-aff9-44bf337918f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Calvià Open 2025 ha reunido a 67 competidores procedentes de 16 países."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Calvià Open 2025 ha reunido a 67 competidores procedentes de 16 países.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ed30e2b-acf5-49f1-b041-a5abf0471cfe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Resolver un cubo no es nada sencillo, pero la ciencia ha demostrado numerosos beneficios en sus usuarios, como la memoria de trabajo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Resolver un cubo no es nada sencillo, pero la ciencia ha demostrado numerosos beneficios en sus usuarios, como la memoria de trabajo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podemos aprender mucho de una máquina creada para imitarnos o superarnos, pero sí podemos aprender mucho de otra persona que ha aprendido a ser como una máquina</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tymon Kolasiński</span>
                                        <span>—</span> Campeón del mundo del cubo de Rubik
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Beneficios cognitivos y sociales</strong></h2><p class="article-text">
        Resolver un cubo activa la memoria de trabajo, la coordinaci&oacute;n mano-ojo y la planificaci&oacute;n estrat&eacute;gica. Estudios neuropsicol&oacute;gicos, <a href="https://www.researchgate.net/publication/312044271_Precise_hand_movement_telerehabilitation_with_virtual_cubes_for_patients_with_Parkinson%27s_disease" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como este publicado en ResearchGate</a>, se&ntilde;alan que ejercicios como este mejoran la atenci&oacute;n y reducen ansiedad, mientras que en pacientes con Parkinson y otras enfermedades neurodegenerativas pueden favorecer la destreza manual y ciertas funciones cognitivas. Adem&aacute;s, esta pr&aacute;ctica de resoluci&oacute;n de cubos ayuda a fortalecer la perseverancia y la confianza en la resoluci&oacute;n de problemas complejos.
    </p><p class="article-text">
        El cubo tambi&eacute;n ha demostrado su impacto en personas con autismo, como Max Park &ndash;ostenta el r&eacute;cord mundial en la categor&iacute;a de 4x4 con 15,71 segundos&ndash;, quien encontr&oacute; en el cubo una herramienta para mejorar motricidad, concentraci&oacute;n y socializaci&oacute;n, convirti&eacute;ndose en un ejemplo inspirador para la comunidad internacional. Historias como la de Max muestran que el speedcubing puede ser una v&iacute;a de inclusi&oacute;n y desarrollo personal, m&aacute;s all&aacute; del deporte competitivo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Memoria de trabajo, coordinación mano-ojo, planificación estratégica, mejora de la atención, reducción de la ansiedad... La ciencia demuestra que resolver un cubo de Rubik puede ser muy beneficioso</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otra parte, gracias a la colaboraci&oacute;n entre Rubik&rsquo;s Brand y la ONCE, se desarroll&oacute; un cubo t&aacute;ctil para personas ciegas, con texturas distintas para cada color. Jugadores con discapacidad visual pueden competir en igualdad de condiciones. Este desarrollo evidencia c&oacute;mo la innovaci&oacute;n puede abrir puertas a quienes tradicionalmente no pod&iacute;an participar, reforzando el mensaje de que organizar cubos es inclusivo y que cualquier persona puede disfrutar de los beneficios cognitivos y sociales del deporte.
    </p><p class="article-text">
        Mientras, Tymon Kolasi&#324;ski conf&iacute;a en que la resoluci&oacute;n r&aacute;pida del cubo seguir&aacute; creciendo y profesionaliz&aacute;ndose, con competiciones m&aacute;s estructuradas que permitan a j&oacute;venes de todo el mundo explotar su potencial. &ldquo;El cubo puede cambiar vidas&rdquo;, asegura, destacando que no se trata solo de romper r&eacute;cords, sino de mejorar la mente y la interacci&oacute;n social. Cree, adem&aacute;s, que la comunidad y la pasi&oacute;n por el cubo continuar&aacute;n creciendo, y espera que las competiciones se vuelvan m&aacute;s profesionales para apoyar el talento emergente. &ldquo;Cada cubo que resolvemos es una oportunidad para mejorar, aprender y conectar con otros&rdquo;, a&ntilde;ade, dejando un mensaje de motivaci&oacute;n para la pr&oacute;xima generaci&oacute;n de speedcubers.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/661295a6-b86b-4f9e-acef-6cff4f994c04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Kolasiński es capaz de resolver el cubo de 5x5 en 30,45 segundos, lo que supone el récord mundial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Kolasiński es capaz de resolver el cubo de 5x5 en 30,45 segundos, lo que supone el récord mundial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e034dabe-0c3d-4e3b-a47a-b69e01251c3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El torneo de Calvià está avalado por la World Cube Association (WCA) y organizado por Speedcubing Mallorca, con Marc Serra y Gustavo Hidalgo a la cabeza."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El torneo de Calvià está avalado por la World Cube Association (WCA) y organizado por Speedcubing Mallorca, con Marc Serra y Gustavo Hidalgo a la cabeza.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mallorca, un cruce de acentos y pasiones</strong></h2><p class="article-text">
        El Calvi&agrave; Open 2025 reuni&oacute; el 8 y el 9 de noviembre a 67 competidores procedentes de 16 pa&iacute;ses, incluyendo Polonia, Francia, Alemania, Italia, EEUU, Israel, Marruecos, China, Ucrania, Rusia, Serbia, Bulgaria, Reino Unido y Espa&ntilde;a. Este torneo oficial, avalado por la World Cube Association (WCA) y organizado por Speedcubing Mallorca, con Marc Serra y Gustavo Hidalgo a la cabeza, transform&oacute; la isla en un punto de encuentro global. La diversidad de acentos, estilos de resoluci&oacute;n y estrategias cre&oacute; un ambiente vibrante donde cada participante aport&oacute; algo &uacute;nico al evento.
    </p><p class="article-text">
        Serra, adem&aacute;s de organizador, logr&oacute; el segundo puesto en la modalidad de Clock, mientras que Jaume Ramos fue tercero y Antoni Guiscafr&eacute; complet&oacute; el podio en Skewb. &ldquo;Hace cinco a&ntilde;os &eacute;ramos un grupo peque&ntilde;o que se reun&iacute;a por afici&oacute;n. Hoy competimos con los mejores del mundo&rdquo;, comenta Serra, resaltando el crecimiento de la comunidad local y el prestigio internacional del evento. La celebraci&oacute;n fue tanto por los resultados como por la energ&iacute;a compartida entre participantes y p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        El fen&oacute;meno local tiene un referente global: Cuby, cuyo tutorial de resoluci&oacute;n en YouTube acumula m&aacute;s de 81 millones de visitas, convirti&eacute;ndose en el v&iacute;deo m&aacute;s visto del mundo sobre organizar cubos. Su enfoque pedag&oacute;gico y paciente ense&ntilde;a que cada giro es mucho m&aacute;s que un algoritmo: es concentraci&oacute;n, calma y m&eacute;todo. Su &eacute;xito demuestra c&oacute;mo la pasi&oacute;n local puede convertirse en un referente global, inspirando a miles a descubrir el mundo del speedcubing y a ver en &eacute;l una herramienta de aprendizaje y entretenimiento. &ldquo;Cada cubo es una oportunidad para aprender algo nuevo&rdquo;, afirma Cuby a sus seguidores. Su estilo cercano y educativo ha sido clave para que Mallorca se consolide como un punto de referencia internacional en este deporte mental.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-GyY0OxDk5lI-3726', 'youtube', 'GyY0OxDk5lI', document.getElementById('yt-GyY0OxDk5lI-3726'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-GyY0OxDk5lI-3726 src="https://www.youtube.com/embed/GyY0OxDk5lI?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><h2 class="article-text"><strong>Un cubo que conecta personas</strong></h2><p class="article-text">
        En Mallorca, el estudiante de Segundo de Bachillerato del IES Sant Mar&ccedil;al Pau C&agrave;naves acaba de realizar, como Trabajo de Investigaci&oacute;n de Bachillerato, un estudio pionero sobre el impacto social del speedcubing. Su trabajo, basado en encuestas a 73 competidores, muestra que cuantas m&aacute;s competiciones se viven, mejor es la integraci&oacute;n social y la autoestima de los participantes. Adem&aacute;s, los torneos crean un espacio donde se comparten conocimientos, se hacen amistades y se fortalece la comunidad.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;l, junto a los suyos, su familia, ilustra esta din&aacute;mica: Joan, padre y coleccionista de alrededor de doscientos cubos, comparte la pasi&oacute;n con sus hijos, Pau y Ll&uacute;cia (empez&oacute; a competir con ocho a&ntilde;os), fomentando valores de paciencia, perseverancia y colaboraci&oacute;n. Esta conexi&oacute;n intergeneracional refuerza la idea de que este juego de destreza y concentraci&oacute;n no es solo un deporte, sino un lenguaje com&uacute;n que une personas de distintas edades y contextos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/320c133f-0f78-442d-b329-62188dc52262_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Con apenas 20 años, Kolasiński lidera el ranking mundial de 5x5 y es segundo en 4x4."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Con apenas 20 años, Kolasiński lidera el ranking mundial de 5x5 y es segundo en 4x4.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un rompecabezas infinito</strong></h2><p class="article-text">
        Inventado en 1974 por Ern&#337; Rubik, el cubo tiene m&aacute;s de 43 trillones de combinaciones posibles y se han vendido m&aacute;s de 400 millones de unidades. Aunque resolverlo de forma aleatoria ser&iacute;a imposible, con pr&aacute;ctica y m&eacute;todo cualquier mente entrenada puede hallar el orden en el caos, convirtiendo el cubo en un reflejo del cerebro humano y un s&iacute;mbolo de creatividad, perseverancia y comunidad.
    </p><p class="article-text">
        Kolasi&#324;ski lo resume con una frase que encierra todo el esp&iacute;ritu del Calvi&agrave; Open: &ldquo;El cubo demuestra que la mente humana sigue siendo m&aacute;s creativa que cualquier m&aacute;quina&rdquo;. All&iacute;, entre giros, risas y cron&oacute;metros, qued&oacute; claro que el speedcubing no es solo un juego de destreza, sino una forma de entender la inteligencia, la cooperaci&oacute;n y la tenacidad humana. Ahora, con todo, los speedcubers ya ponen la mirada en el Campeonato Nacional, que se celebrar&aacute; del 6 al 8 de diciembre en Tarragona. Y, as&iacute;, los cubos quedaron dichos y hechos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tymon-kolasinski-cerebro-rapido-mundo-cubo-rubik-mente-creativa-maquina_1_12759963.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Nov 2025 20:47:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="669010" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="669010" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tymon Kolasiński, el cerebro más rápido del mundo con un cubo de Rubik: “La mente es más creativa que una máquina”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2ff362cb-8bee-44fd-b9a7-6ce2cd798ec0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ciencia,Neurología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arturo González, médico: "Todas las enfermedades son biopsicosociales; si no miras a la persona, el tratamiento fracasa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arturo-gonzalez-medico-enfermedades-son-biopsicosociales-si-no-miras-persona-tratamiento-fracasa_1_12741054.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18139770-c0c0-48e8-afa3-1a234864f534_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Arturo González, médico: &quot;Todas las enfermedades son biopsicosociales; si no miras a la persona, el tratamiento fracasa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Arturo González Laborda, médico de familia en Mallorca y poeta, lleva veinte años entre consultas y versos. En su último libro 'Saliente de guardia' narra en poesía lo que supuso la pandemia y la postpandemia, pero también reflexiona sobre los desafíos de la medicina actual: la burocracia, la falta de relevo en la especialidad, la sobremedicación o la necesidad de recuperar la mirada humana</p><p class="subtitle">Entrevista - Melitta Jakab: “Si refuerzas la Atención Primaria, la gente es más feliz y los políticos pueden conseguir más votos”</p></div><p class="article-text">
        El Centro de Salud de Son Rutlan en Palma comienza a llenarse incluso antes de que amanezca del todo. El murmullo de conversaciones, el sonido de las impresoras y el ir y venir de pacientes forman parte de una coreograf&iacute;a que se repite cada ma&ntilde;ana. Antes de las nueve de la ma&ntilde;ana, Arturo se levanta, abre la puerta de su consulta y da la mano al primer paciente del d&iacute;a. Ese gesto, aparentemente sencillo y casi en desuso en un sistema saturado, resume bien su manera de ejercer: entiende la medicina como un v&iacute;nculo humano. &ldquo;La fortaleza de la medicina de familia est&aacute; en el contacto; si no hay confianza, no hay diagn&oacute;stico&rdquo;, afirma mientras se acomoda en el sof&aacute; de casi tres metros de largo donde tiene lugar la entrevista.
    </p><p class="article-text">
        Nacido en el barrio de La Jota, en Zaragoza, con algo de Granada en la memoria y mallorqu&iacute;n de adopci&oacute;n, Gonz&aacute;lez no se limita a escuchar a quienes llegan con un problema de salud: tambi&eacute;n los escribe. Poeta adem&aacute;s de m&eacute;dico, ha publicado tres poemarios (<em>Dietario de amor y otras fiebres</em>, <em>De viaje</em> y <em>Saliente de guardia</em>) y colabora en revistas literarias y proyectos como Acordes Conversos, que combina m&uacute;sica, canci&oacute;n de autor y poes&iacute;a por distintos escenarios del pa&iacute;s. No esconde la dificultad de definirse en un solo oficio: &ldquo;No s&eacute; si soy m&aacute;s m&eacute;dico que poeta o m&aacute;s poeta que m&eacute;dico. Pero las dos cosas me conforman, me ayudan y me dan fuerza para vivir&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La poes&iacute;a como forma de mirar</strong></h2><p class="article-text">
        Su &uacute;ltimo libro, <em>Saliente de guardia</em>, es un retrato po&eacute;tico de la pandemia y lo que qued&oacute; despu&eacute;s. All&iacute; se recogen las guardias interminables, el miedo, los duelos, pero tambi&eacute;n la resiliencia. El prop&oacute;sito, explica, fue dejar constancia de lo que vivieron los pacientes y, al mismo tiempo, de lo que &eacute;l mismo se llevaba a casa tras cada jornada: lo que quedaba adherido como m&eacute;dico y como persona. Para Gonz&aacute;lez, la escritura no es solo un refugio, sino tambi&eacute;n un entrenamiento emocional. Recuerda la frase de Robert Warren &mdash;&ldquo;El poema no es tanto algo que se ve, como una luz que permite ver otras cosas&rdquo;&mdash; para explicar c&oacute;mo la poes&iacute;a le sirve como una suerte de ensayo de la empat&iacute;a. Esa sensibilidad, sostiene, se traduce en un mejor contacto con el paciente, en una escucha m&aacute;s profunda y en una ayuda m&aacute;s completa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una especialidad en crisis</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando la conversaci&oacute;n se dirige a los problemas estructurales, los datos hablan por s&iacute; solos: en mayo de 2025, m&aacute;s de la mitad de las plazas MIR de Medicina de Familia quedaron vacantes. Gonz&aacute;lez lo interpreta como una consecuencia l&oacute;gica de una especialidad que no suele copar grandes titulares. Frente a otras ramas de la medicina donde los logros son inmediatos y visibles, la medicina de familia se mide a fuego lento. &ldquo;Nuestros resultados se ven en el tiempo: una diabetes bien controlada, una hipertensi&oacute;n estable, una relaci&oacute;n de confianza que evita hospitalizaciones. Es un trabajo de fondo, paciente y casi artesanal. Quiz&aacute; eso lo haga menos atractivo, pero para m&iacute; tiene un valor inmenso&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nuestros resultados se ven en el tiempo: una diabetes bien controlada, una hipertensión estable, una relación de confianza que evita hospitalizaciones. Es un trabajo de fondo, paciente y casi artesanal. Quizá eso lo haga menos atractivo, pero para mí tiene un valor inmenso&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esa falta de atractivo se combina con la presi&oacute;n cotidiana de un sistema burocratizado. Se lamenta de que rellenan papeles cuando deber&iacute;an &ldquo;estar escuchando&rdquo; y considera una contradicci&oacute;n que, en plena Atenci&oacute;n Primaria, las listas de espera para ver al m&eacute;dico de familia puedan prolongarse semanas o incluso llegar al mes. &ldquo;Tenemos m&eacute;dicos m&aacute;s preparados que nunca (en cronicidad, cuidados paliativos, ecograf&iacute;a, cirug&iacute;a menor, entrevista cl&iacute;nica o investigaci&oacute;n... por poner algunos ejemplos), pero con menos tiempo que nunca para desplegar lo aprendido&rdquo;, resume con cierta frustraci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c48f4b44-ce58-453f-9c90-3d4024014400_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;No sé si soy más médico que poeta o más poeta que médico. Pero las dos cosas me conforman, me ayudan y me dan fuerza para vivir&quot;, comenta González."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;No sé si soy más médico que poeta o más poeta que médico. Pero las dos cosas me conforman, me ayudan y me dan fuerza para vivir&quot;, comenta González.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cuando la conversaci&oacute;n se abre al papel de las artes en la medicina, Gonz&aacute;lez no duda en extender la mirada m&aacute;s all&aacute; de la poes&iacute;a. La pintura, la literatura o la m&uacute;sica, asegura, no son simples aficiones paralelas, sino una forma de aprender a percibir al otro con m&aacute;s profundidad. &ldquo;Todo eso ayuda a mirar de otra manera. Te da sensibilidad y esa sensibilidad despu&eacute;s se traduce en el trato con el paciente, en una escucha m&aacute;s completa&rdquo;, explica. En su consulta lo vive como un efecto casi tangible: el h&aacute;bito de detenerse en un verso, en un color o en una melod&iacute;a acaba siendo tambi&eacute;n el h&aacute;bito de detenerse en los silencios de un enfermo, en la manera en que baja la mirada o en lo que queda sin pronunciar.
    </p><p class="article-text">
        Tampoco olvida la importancia de la relaci&oacute;n con otras especialidades, un terreno donde percibe una evoluci&oacute;n positiva, pero que requiere de mayor agilidad para hacer los traspasos de la atenci&oacute;n primaria al especialista hospitalario. &ldquo;Necesitamos m&aacute;s facilidad de contacto, m&aacute;s coordinaci&oacute;n que antes. Eso hace que el trabajo se enriquezca, porque no somos compartimentos estancos. La medicina de familia necesita del resto y el resto tambi&eacute;n necesita de nosotros&rdquo;. Para &eacute;l, esa comunicaci&oacute;n fluida no solo permite resolver mejor los casos cl&iacute;nicos, sino que refuerza la idea de que la medicina es una tarea coral, hecha de voces que se entrelazan para acompa&ntilde;ar a cada persona en su recorrido por la enfermedad y la salud.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Necesitamos más facilidad de contacto, más coordinación que antes. Eso hace que el trabajo se enriquezca, porque no somos compartimentos estancos. La medicina de familia necesita del resto y el resto también necesita de nosotros&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El valor del acompa&ntilde;amiento</strong></h2><p class="article-text">
        En su visi&oacute;n, la esencia de esta profesi&oacute;n est&aacute; en ser acompa&ntilde;ante de vida. Y lo dice con la emoci&oacute;n de quien lo escucha en boca de sus pacientes, no de las instituciones. Recuerda un estudio noruego publicado en el <em>British Journal of General Practice</em> que demuestra que mantener al mismo m&eacute;dico durante m&aacute;s de quince a&ntilde;os reduce entre un 25% y un 30% las urgencias, las hospitalizaciones y la mortalidad. Que ese hallazgo no se haya traducido en pol&iacute;ticas s&oacute;lidas le resulta incomprensible: &ldquo;Que no se potencie algo tan probado es doloroso&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A falta de estrategias estructurales, Gonz&aacute;lez apuesta por los peque&ntilde;os gestos. En su consulta, nunca grita el nombre desde dentro: prefiere salir a recibir al paciente, presentarse si es la primera vez o recordar detalles de conversaciones previas. Considera que esos gestos generan la confianza necesaria para que la persona se abra y, con ello, pueda ser atendida en toda su complejidad. Si pudiera colgar un poema en la puerta, elegir&iacute;a uno breve de su maestro Emilio Pedro G&oacute;mez: &ldquo;Escucha. Necesitas saber que te escuchamos&rdquo;. Y para s&iacute; mismo en la parte trasera de la puerta, la que &eacute;l ve, guardar&iacute;a una advertencia de su amigo y colega Jes&uacute;s Ochoa: &ldquo;Pi&eacute;nsalo / solo tienes un paciente / este, ahora&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Escenas que parecen literatura</strong></h2><p class="article-text">
        Algunas guardias se convierten en relatos con tintes de realismo m&aacute;gico. Recuerda, por ejemplo, cuando en un pueblo de la Mallorca rural una mujer camin&oacute; durante horas en plena madrugada para pedir ayuda porque su marido estaba enfermo. Cuando llegaron a la vivienda, encontraron una escena desoladora: un caso extremo de di&oacute;genes, sin tel&eacute;fono, sin recursos b&aacute;sicos. &ldquo;Fue brutal, podr&iacute;a haber sido escrito por Garc&iacute;a M&aacute;rquez&rdquo;, confiesa.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n conserva las lecciones de pacientes que ya no est&aacute;n, que ya han traspasado a otro estadio. De algunos aprendi&oacute; que, incluso en su fase final, segu&iacute;an cuidando a los dem&aacute;s sin propon&eacute;rselo. Ese hallazgo lo considera &ldquo;admirable&rdquo; y confiesa que la poes&iacute;a le ayuda a reconocer belleza en lugares donde aparentemente solo existe sufrimiento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_50p_1129696.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_50p_1129696.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_75p_1129696.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_75p_1129696.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_default_1129696.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_default_1129696.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ad9e3b8a-268c-4237-97f9-0c141bdce146_16-9-aspect-ratio_default_1129696.jpg"
                    alt="El médico posa con su último libro &#039;Saliente de guardia&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El médico posa con su último libro &#039;Saliente de guardia&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Eutanasia, medicaci&oacute;n y salud mental</strong></h2><p class="article-text">
        En materia de final de vida, es claro: el encarnizamiento terap&eacute;utico del pasado ha dado paso a un equilibrio mayor gracias a los cuidados paliativos, las voluntades anticipadas y la eutanasia, aunque el proceso administrativo sigue siendo demasiado lento. &ldquo;A veces el paciente muere antes de que se complete el tr&aacute;mite. La muerte, como la vida, tambi&eacute;n hay que cuidarla&rdquo;, sostiene.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A veces el paciente muere antes de que se complete el trámite [de la eutanasia]. La muerte, como la vida, también hay que cuidarla</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Respecto a la industria farmac&eacute;utica, muestra un equilibrio entre respeto y cr&iacute;tica. Admite que existe sobremedicaci&oacute;n, &ldquo;incluso de la vida misma&rdquo;, porque siempre resulta m&aacute;s sencillo recetar una pastilla que explorar las causas de fondo. &Eacute;l prefiere detenerse en el contexto social y familiar de cada persona antes de medicar, convencido de que ah&iacute; reside buena parte de la clave.
    </p><p class="article-text">
        Y cuando se le pregunta por la enfermedad que mejor refleja la decadencia social actual, no duda: la salud mental de los j&oacute;venes. Espa&ntilde;a, recuerda, es el pa&iacute;s que m&aacute;s benzodiacepinas consume en el mundo, y el aumento de intentos autol&iacute;ticos es alarmante. Considera que el modelo de productividad constante y la imposibilidad de detenerse a la que estamos sometidos empujan a muchos hacia la ansiedad y la desesperanza. El resultado, a menudo, es una receta r&aacute;pida que enmascara el problema sin resolverlo. &ldquo;Lo que hace falta son psic&oacute;logos y espacios de acompa&ntilde;amiento, no m&aacute;s f&aacute;rmacos&rdquo;, apunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que hace falta son psicólogos y espacios de acompañamiento, no más fármacos&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Entre la bata y los versos</strong></h2><p class="article-text">
        A pesar de todo, no cree que la pandemia haya debilitado el v&iacute;nculo entre m&eacute;dico y paciente; al contrario, asegura que le dio la oportunidad de conocerlos mejor y de fortalecer las relaciones. Trae a la memoria la historia de una paciente llamada, de forma ficticia, Ana Mar&iacute;a: en su casa era Mar&iacute;a, pero en el hospital se presentaba como Ana, su yo enfermo. Esa divisi&oacute;n, explica, le serv&iacute;a como mecanismo de protecci&oacute;n para no dejar que la enfermedad contaminara por completo su identidad. &ldquo;Me parece tan hermoso que acabar&eacute; escribiendo sobre ello&rdquo;, comenta.
    </p><p class="article-text">
        La entrevista concluye como empez&oacute;, con la calma de quien abre una puerta para escuchar. Gonz&aacute;lez recita alguno de sus poemas, sonr&iacute;e y confiesa una vez m&aacute;s su dilema identitario: no sabe si es m&aacute;s m&eacute;dico que poeta o al rev&eacute;s. Pero lo que s&iacute; tiene claro es que ambas facetas lo sostienen, lo ayudan y le dan fuerza para vivir.
    </p><p class="article-text">
        Ma&ntilde;ana, la sala de espera de Arturo seguir&aacute; llena. Dentro de su despacho, sobre la mesa, una receta a medio escribir convivir&aacute; con un cuaderno en blanco anhelante de poes&iacute;a. Dos herramientas distintas, con un mismo fin: acompa&ntilde;ar vidas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arturo-gonzalez-medico-enfermedades-son-biopsicosociales-si-no-miras-persona-tratamiento-fracasa_1_12741054.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Nov 2025 16:38:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18139770-c0c0-48e8-afa3-1a234864f534_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="180647" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18139770-c0c0-48e8-afa3-1a234864f534_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="180647" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Arturo González, médico: "Todas las enfermedades son biopsicosociales; si no miras a la persona, el tratamiento fracasa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18139770-c0c0-48e8-afa3-1a234864f534_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Médicos,Atención primaria]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tomeu Penya, cantautor: “Omplir una plaça et fa sentir orgullós, però aprens quan falles”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tomeu-penya-cantautor-omplir-placa-et-fa-sentir-orgullos-aprens-quan-falles_1_12716383.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tomeu Penya, cantautor: &quot;Omplir una plaça et dóna orgull, però aprens quan falles&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aquest referent indiscutible de la música en català, que celebra quatre dècades i un lustre de trajectòria, explica en exclusiva a elDiario.es la preparació de ‘Llavors t’enyor’, una nova proposta en col·laboració amb el baríton Simón Orfila</p><p class="subtitle">EXCLUSIVA - Escolta la nova cançó de Tomeu Penya, 'Llavors t’enyor', amb Simón Orfila</p></div><p class="article-text">
        La tarda cau sobre el Pla de Mallorca amb aquella llum que sembla daurar les pedres. La carretera que uneix Vilafranca amb Palma s&rsquo;obre com un fil de pols i mem&ograve;ria. &Eacute;s un trajecte que sembla fet de can&ccedil;ons: aquelles melodies que, com descrivia Oliver Sacks, es converteixen en cucs musicals, petits fragments de so que s&rsquo;instal&middot;len a la mem&ograve;ria i tornen quan menys t&rsquo;ho esperes. La veu que sona a la r&agrave;dio &eacute;s la mateixa que una de les que va dins del vehicle: greu, propera, amb aquell accent que fa olor de terra i de mar. Tomeu Penya viatja al seient del copilot i la conversa amb elDiario.es transcorr entre corbes suaus i can&ccedil;ons pr&ograve;pies.
    </p><p class="article-text">
        El mallorqu&iacute; fa balan&ccedil; d&rsquo;un ahir, el seu, que ara agafa forces per a un present i un futur on vol continuar, almenys, amb la mateixa intensitat i dedicaci&oacute; al p&uacute;blic com fins ara. Mentrestant, el seu discurs avan&ccedil;a amb la calma d&rsquo;alg&uacute; que reconeix no tocar mai el cl&agrave;xon. &ldquo;Un homo no pot pensar en tot&rdquo;, comenta, amb aquella ironia que pareix la seva manera natural d&rsquo;estar al m&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Als seus inicis, Tomeu Penya reconeix haver escrit temes en castell&agrave; i angl&egrave;s. Li agradava el so de les paraules, la cad&egrave;ncia musical i la llibertat de rimar sense l&iacute;mit. Per&ograve; va arribar el dia en qu&egrave; es va preguntar per qu&egrave; no fer-ho en la seva llengua materna. &ldquo;Per qu&egrave; no en mallorqu&iacute;, si &eacute;s la meva?&rdquo;, argumenta ara. Ning&uacute; ho feia a Mallorca aleshores (fa quatre d&egrave;cades). Nom&eacute;s Toni Morl&agrave; o Los Valldemossa, &ldquo;que cantaven alguna coseta en mallorqu&iacute;&rdquo;, explica Penya. Aquell canvi va ser un acte de fe. &ldquo;Li vaig posar castanyetes el&egrave;ctriques, baix, bateria i un so nou. Vaig recuperar els meus records dels pagesos quan anaven a llaurar. Aix&ograve; era el que volia cantar: el meu m&oacute;n&rdquo;, afegeix.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9sme3w" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>Del camp a l'escenari</strong></h2><p class="article-text">
        Des de llavors, la seva veu es va convertir en la de tota una illa. El que va comen&ccedil;ar com un experiment es va transformar en una carrera de quaranta-cinc anys, trenta-quatre discos i m&eacute;s de tres-centes cinquanta can&ccedil;ons, amb les quals ha omplert places, teatres i festivals. Als vuitanta i noranta, Tomeu va ser una figura imprescindible de la m&uacute;sica catalana i balear: un pont entre all&ograve; rural i all&ograve; modern, entre la guitarra ac&uacute;stica i l&rsquo;el&egrave;ctrica. Ara &eacute;s alg&uacute; que pot presumir de tenir seguidors de totes les generacions.
    </p><p class="article-text">
        Ha compost <em>country</em>, <em>rock and roll</em>, balades i temes tradicionals, per&ograve; sempre amb l&rsquo;&agrave;nima del pag&egrave;s que mira el cel abans de sembrar. I &eacute;s que, tot i haver tocat en escenaris de mitja Europa, mai no ha perdut el sentit de pertinen&ccedil;a. &ldquo;Sempre he estat d&rsquo;aqu&iacute;. La resta s&oacute;n excursions&rdquo;, diu. De fet, un dels seus temes, <em>RDI Comunitat des Pla</em>, &eacute;s un retrat ir&ograve;nic d&rsquo;aquesta Mallorca profunda que coneix al detall. En ell, denuncia els abusos dels aeroports, l&rsquo;<em>overbooking</em> i la resignaci&oacute; insular. &ldquo;No vagis a reclamar, tanmateix no serveix per res&rdquo;, canta amb aquella mescla de sarcasme i afecte que el caracteritza. La can&ccedil;&oacute; &eacute;s una declaraci&oacute; d&rsquo;identitat: un petit himne per a una terra que potser ha apr&egrave;s a riure&rsquo;s d&rsquo;ella mateixa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Als vuitanta i noranta, en Tomeu va ser una figura imprescindible de la música catalana i balear: un pont entre allò rural i allò modern, entre la guitarra acústica i l’elèctrica. Ara és algú que pot presumir de tenir seguidors de totes les generacions</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Entre el whisky i la tendresa</strong></h2><p class="article-text">
        La seva biografia &eacute;s plena d&rsquo;episodis que semblen partitures. Recorda amb humor la seva &egrave;poca a Barcelona, quan sovint parava per la ciutat comtal i sempre acabava al mateix bar &mdash;del qual no revela el nom&mdash;, on el rebien amb un cartell que deia &ldquo;Ha arribat Cristina&rdquo;, en honor a la dona que va inspirar el seu tema <em>Cris</em>. Li guardaven botelles de Ballantine&rsquo;s amb el seu nom segellat. Unes quinze. No pas per beure-se-les d&rsquo;una tirada, sin&oacute; en cust&ograve;dia per al futur i amb una cad&egrave;ncia de mitja botella per concert i una altra per compartir entre els tres m&uacute;sics. Als inicis, quan va comen&ccedil;ar a anar de gira, el cantautor rebia c&agrave;tering complet, amb menjar variat, per&ograve; aviat va reduir la llista: nom&eacute;s whisky. Ho tenia clar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu Penya ha dut les seves composicions per tot Espanya, Europa i Amèrica Llatina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu Penya ha dut les seves composicions per tot Espanya, Europa i Amèrica Llatina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Recorda Tomeu Penya aquelles matinades de concert que acabaven amb pa i botifarr&oacute;, amb ell i els seus m&uacute;sics beguts i belles dones que desapareixien a l&rsquo;alba. Pel que es despr&egrave;n de les seves paraules, era un temps de disbauxa sana i d&rsquo;innoc&egrave;ncia. Ell era feli&ccedil;, molt feli&ccedil;, perqu&egrave; aleshores gaireb&eacute; no el coneixia ning&uacute; i podia fer el que volgu&eacute;s, tot i ser un home que diu, en aquesta entrevista, haver estat sempre comprom&egrave;s amb el <em>savoir &ecirc;tre</em>. Aquest comprom&iacute;s tamb&eacute; s&rsquo;extreu de les seves paraules i d&rsquo;una mirada que destella nost&agrave;lgia.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;amor, la vida li ha ensenyat a Tomeu Penya a saber perdre amb eleg&agrave;ncia. Es va casar dues vegades, i les dues vegades el van deixar. &ldquo;Mai no he estat bon jugador de lligues; sempre m&rsquo;han lligat a mi&rdquo;, confessa. Ara, a aquestes al&ccedil;ades i amb un to sarc&agrave;stic, assegura que algunes dones s&rsquo;acosten a ell perqu&egrave; pensen que deu tenir la butxaca folgada i que ja li queda poc per estirar la pota. &ldquo;Els hi dic que he firmat un contracte per viure trenta anys m&eacute;s; aix&iacute; les fastiguej&rdquo;, remata amb desimboltura.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La filla que li va ensenyar Am&egrave;rica</strong></h2><p class="article-text">
        De totes les dones de la seva vida n&rsquo;hi ha una que el va revolucionar per sempre: la seva filla Alexandra, qui durant anys va ser &ldquo;la nina&rdquo; de casa. No obstant aix&ograve;, va ser durant un viatge als Estats Units quan pare i filla es van unir de veritat. N&rsquo;Alexandra, o n&rsquo;&Agrave;lex com l&rsquo;anomena el seu pare, que havia viscut tres anys als EUA, li va mostrar Calif&ograve;rnia, des de Malibu fins a San Francisco, i ell la va poder redescobrir, ja com una dona brillant i culta que sabia totes les can&ccedil;ons que sonaven a la r&agrave;dio. La frase &ldquo;papa, no te&rsquo;n recordes que sempre em duies v&iacute;deos i m&uacute;sica quan tornaves dels teus viatges?&rdquo; explicaria la seva destresa amb les lletres i la mem&ograve;ria. D&rsquo;aquella complicitat en va n&eacute;ixer la seva col&middot;laboraci&oacute; <em>Has vist ploure mai</em>, una versi&oacute; mallorquina del cl&agrave;ssic <em>Have you ever seen the rain</em> de Creedence Clearwater Revival. La van gravar amb naturalitat, sense retocs. &ldquo;El <em>tuning</em> no fa miracles&rdquo;, bromeja Tomeu. Per&ograve; &ldquo;ella no ho va necessitar&rdquo;.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9sme8s" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, al Teatre de l&rsquo;Alian&ccedil;a de Barcelona, pare i filla van viure un dels moments m&eacute;s emotius de la seva carrera: ell va comen&ccedil;ar a cantar tot sol, i poc despr&eacute;s ella va apar&egrave;ixer entre el p&uacute;blic, va creuar el passad&iacute;s i va pujar a l&rsquo;escenari. Van acabar el seu <em>Has vist ploure mai</em> junts, mentre tot el teatre aplaudia dempeus. &ldquo;All&ograve; va ser...&rdquo;, sospira Tomeu Penya sense acabar la frase. El p&uacute;blic, embadalit, davant una interpretaci&oacute; a duet que ning&uacute; no esperava. Alguns periodistes s&rsquo;acostaren al m&uacute;sic despr&eacute;s del concert i, emocionats, li preguntaren: &ldquo;I aix&ograve;, Tomeu?&rdquo;. &ldquo;Res, sorpreses que agraden molt...&rdquo;, va respondre.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, l&rsquo;artista assegura haver plorat nom&eacute;s una vegada damunt de l&rsquo;escenari. Va ser a Porreres, interpretant <em>Un tass&oacute; de suc</em>. Aquella tarda el cantautor havia discutit amb la mare de la seva filla, que, despr&eacute;s de l&rsquo;emprenyo i abans del concert, se n&rsquo;havia anat amb la petita a Palma. &ldquo;No vaig poder cantar. Em vaig quedar sense veu. No es pot cantar quan plores&rdquo;, sentencia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Buika, Chenoa i una nova alian&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        En un dels estudis d&rsquo;elDiario.es, ja a Palma, en Tomeu agafa una tassa amb aigua i parla de les dones que ha conegut, per&ograve; sobretot de les artistes amb qui ha treballat. &ldquo;He tengut sort&rdquo;, diu. De Concha Buika, amb qui va gravar <em>Ho fem</em>, recorda la seva for&ccedil;a desbordant. &ldquo;T&eacute; foc a la veu, un volc&agrave;&rdquo;. De Chenoa, amb qui va fer <em>Dona Reggae</em>, explica que ja aleshores s&rsquo;intu&iuml;a que seria gran. Afegeix que &eacute;s &ldquo;pura energia&rdquo;, una dona que aviat va saber qu&egrave; volia.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9smeb0" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        La conversa adquireix un brillantor especial quan el cantautor menciona el que est&agrave; per venir. Est&agrave; assajant amb el bar&iacute;ton menorqu&iacute; de projecci&oacute; internacional Sim&oacute;n Orfila per llan&ccedil;ar un nou projecte musical. Es dir&agrave; <em>Llavors t&rsquo;enyor</em>, una col&middot;laboraci&oacute; entre dos titans de la m&uacute;sica i el so de la qual coneixerem &ldquo;si m&eacute;s no, d&rsquo;aqu&iacute; a un parell de mesos&rdquo;. Se li nota al mallorqu&iacute; la impaci&egrave;ncia alegre d&rsquo;aquell que encara somia amb un futur prometedor, malgrat els seus setanta-set anys.
    </p><p class="article-text">
        <span id="canco"></span>
    </p><audio controls controlsList="nodownload">
    <source src="https://static.eldiario.es/eldiario/public/content/audio/original/2025/1029/17/whatsapp-audio-2025-10-29-at-16-31-22-1-mp3-3.mp3" type="audio/mpeg">
    Your browser does not support the audio element.
</audio><p class="article-text">
        Tomeu Penya ha col&middot;laborat amb altres noms importants de la m&uacute;sica. Ho va fer amb Paco de Luc&iacute;a, de qui guarda aquell record com un tresor: &ldquo;No tocava la guitarra, la respirava. Amb ell vaig entendre qu&egrave; vol dir deixar-se l&rsquo;&agrave;nima en un acord&rdquo;. Joan Manuel Serrat &eacute;s un altre dels noms amb qui el vinculen les partitures i amb qui mant&eacute; una amistat sentida i duradora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fidel al seu lema –“La vida sense bauxa és poca cosa”–, el mallorquí continua conquerint admiradors de totes les edats"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fidel al seu lema –“La vida sense bauxa és poca cosa”–, el mallorquí continua conquerint admiradors de totes les edats                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El temps, la casa i les lletres</strong></h2><p class="article-text">
        Amb els anys i despr&eacute;s d&rsquo;haver adquirit i venut diverses propietats, Tomeu Penya ha tornat a la casa familiar de Vilafranca de Bonany. All&agrave; la seva mare cosia i el seu germ&agrave; Jordi jugava abans que un cotxe l&rsquo;atropell&agrave;s amb la bicicleta i el fes traspassar a un altre estadi de l&rsquo;exist&egrave;ncia. &ldquo;La meva mare i el meu germ&agrave; varen morir joves, amb poc m&eacute;s de cinquanta anys. El meu pare ho va fer als setanta. I mira&rsquo;m a mi, que era el m&eacute;s viciat i <em>juerguista</em>, i aqu&iacute; seguesc&rdquo;. Ho diu entre rialles, per&ograve; amb tendresa i amb l&rsquo;al&egrave; posat en un passat congelat com a temps preuat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La meva mare i el meu germà varen morir joves, amb poc més de cinquanta anys. El meu pare ho va fer als setanta. I mira’m a mi, que era el més viciós i ‘juerguista’, i aquí seguesc</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu Penya</span>
                                        <span>—</span> Cantautor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tamb&eacute; conserva, el de Vilafranca, una casa a Menorca, una illa que per a ell &eacute;s sin&ograve;nim de refugi, netedat i espai natural sense additius, &ldquo;el que era Mallorca fa quaranta anys&rdquo;. Agraeix viatjar a l&rsquo;illa menor per veure-hi una societat en qu&egrave; &ldquo;tothom&rdquo; &eacute;s artista, ja que o b&eacute; canten, o b&eacute; fan gloses, o fins i tot toquen algun instrument. El compositor no es refereix a una societat millor ni pitjor, sin&oacute; a la puresa, a l&rsquo;autenticitat que es destil&middot;la de la seva gent, a &ldquo;una cosa que s&rsquo;est&agrave; perdent&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat els &egrave;xits, a la seva vida no tot han estat escenaris plens. Recorda les primeres ensopegades, com aquell concert a la pla&ccedil;a del Rei de Barcelona, on gaireb&eacute; no hi va acudir p&uacute;blic. &ldquo;All&ograve; em va fer tocar de peus a terra&rdquo;, confessa. &ldquo;All&agrave; vaig entendre que havia de fer alguna cosa per impactar&rdquo;. D&rsquo;aquella experi&egrave;ncia en va n&eacute;ixer <em>Mallorquins i catalans</em>, un tema que va presentar al programa de La Trinca <em>No passa res</em> i que va acabar sent n&uacute;mero &uacute;. &ldquo;Si fas el que &eacute;s teu, i ho continues fent, al final sempre arriba alguna cosa bona&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Allò em va fer tocar de peus a terra&#039;, confessa Tomeu Penya sobre un concert a Barcelona on gairebé no hi va acudir públic en els seus inicis</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La lli&ccedil;&oacute; del temps i el m&oacute;n actual</strong></h2><p class="article-text">
        En m&eacute;s de quatre d&egrave;cades de carrera, Tomeu Penya ha rebut discos d&rsquo;or, premis i reconeixements, per&ograve; el que m&eacute;s valora &eacute;s l&rsquo;afecte del p&uacute;blic: &ldquo;Ara tenc seguidors de quatre generacions. &Eacute;s incre&iuml;ble veure padrins, fills i n&eacute;ts cantant les mateixes can&ccedil;ons&rdquo;. Ho subratlla alg&uacute; que creu que la m&uacute;sica ha d&rsquo;alleugerir, no pas afegir pes, i que s&rsquo;ha de convertir en un ant&iacute;dot per a les vicissituds i problem&agrave;tiques del dia a dia. Potser per aix&ograve; els seus concerts acaben sempre amb una elecci&oacute;: la del p&uacute;blic, que a cada cloenda pot triar qu&egrave; vol escoltar. D&rsquo;entre m&eacute;s de tres-centes composicions, n&rsquo;hi ha una que s'end&uacute; la palma, <em>De tot cor</em>, que gaireb&eacute; sempre &eacute;s la m&eacute;s demanada. &ldquo;Tamb&eacute; &eacute;s de les meves preferides&rdquo;, reconeix l&rsquo;artista.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-g4TyEzcSwWQ-4395', 'youtube', 'g4TyEzcSwWQ', document.getElementById('yt-g4TyEzcSwWQ-4395'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-g4TyEzcSwWQ-4395 src="https://www.youtube.com/embed/g4TyEzcSwWQ?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Tomeu Penya expressa amb tristesa que el m&oacute;n actual no &eacute;s el que voldria habitar. Lamenta que, despr&eacute;s de la pand&egrave;mia, lluny de sorgir una societat m&eacute;s humana i solid&agrave;ria, &ldquo;ens haguem tornat m&eacute;s egoistes i distants, vivint en un conflicte constant i sota el domini de grans pot&egrave;ncies mentre oblidem l&rsquo;empatia i el suport mutu&rdquo;. Creu que la vertadera mentida del nostre temps &eacute;s pensar nom&eacute;s en un mateix, quan en realitat el sentit d&rsquo;humanitat rau en preocupar-nos i ajudar-nos els uns als altres. Tanmateix, confessa que sent que, en lloc d&rsquo;avan&ccedil;ar, &ldquo;hem retrocedit&rdquo; en la nostra condici&oacute; humana.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, a l&rsquo;estudi, li deixam una guitarra que no esperava. L&rsquo;afina amb precisi&oacute; i raspeja les primeres notes de <em>Pedra Foguera</em>. La seva veu, m&eacute;s aspra que abans, conserva aquella calidesa que fa que cada paraula sembli una confid&egrave;ncia. Despr&eacute;s, gaireb&eacute; en un xiuxiueig, reflexiona: &ldquo;Omplir una pla&ccedil;a amb milers de persones et fa sentir orgull&oacute;s, per&ograve; no t&rsquo;ensenya res. Realment aprens quan falles&rdquo;. De l&rsquo;estudi en surt alg&uacute; gran. I ho fa amb pas tranquil. Puja al cotxe, el motor s&rsquo;enc&eacute;n i, de nou, la seva pr&ograve;pia veu sona a Spotify en forma de can&ccedil;&oacute;. El xofer i ell no deixen de cantar i cantar... El cotxe es perd per la carretera que el torna a la seva estimada Vilafranca i, per un moment, pareix que tot el paisatge tamb&eacute; canta amb ell. De nou, tot &eacute;s m&uacute;sica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tomeu-penya-cantautor-omplir-placa-et-fa-sentir-orgullos-aprens-quan-falles_1_12716383.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Oct 2025 05:30:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1098066" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1098066" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tomeu Penya, cantautor: “Omplir una plaça et fa sentir orgullós, però aprens quan falles”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Música]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tomeu Penya, cantautor: "Llenar una plaza te da orgullo, pero aprendes cuando fallas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/tomeu-penya-cantautor-llenar-plaza-da-orgullo-aprendes-fallas_1_12709837.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tomeu Penya, cantautor: &quot;Llenar una plaza te da orgullo, pero aprendes cuando fallas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Este referente indiscutible de la música en catalán, que celebra cuatro décadas y un lustro de trayectoria, revela en exclusiva la preparación de 'Llavors t’enyor', una nueva propuesta en colaboración con el barítono Simón Orfila </p><p class="subtitle">EXCLUSIVA - Escucha la nueva canción de Tomeu Penya, 'Llavors t’enyor', con Simón Orfila</p></div><p class="article-text">
        La tarde cae sobre el Pla de Mallorca con esa luz que parece dorar las piedras. La carretera que une Vilafranca con Palma se abre como un hilo de polvo y memoria. Es un trayecto que parece hecho de canciones: esas melod&iacute;as que, como describ&iacute;a Oliver Sacks, se convierten en gusanos musicales, peque&ntilde;os fragmentos de sonido que se instalan en la memoria y regresan cuando menos se espera. La voz que suena en la radio es la misma que una de las que va dentro del veh&iacute;culo: grave, cercana, con ese acento que huele a tierra y a mar. Tomeu Penya viaja en el asiento del copiloto y la conversaci&oacute;n con elDiario.es se da entre curvas suaves y canciones propias. 
    </p><p class="article-text">
        El mallorqu&iacute;n hace balance de un ayer, el suyo, que coge ahora fuerzas para un presente y un futuro donde quiere seguir al menos con la misma intensidad y entrega a al p&uacute;blico como hasta ahora. Mientras, su discurso transcurre con el sosiego de alguien que reconoce no tocar nunca el claxon. &ldquo;Un hombre no puede pensar en todo&rdquo;, comenta, con esa iron&iacute;a que parece su manera natural de estar en el mundo.
    </p><p class="article-text">
        En sus inicios, Tomeu Penya reconoce haber escrito temas en castellano e ingl&eacute;s. Le gustaba el sonido de las palabras, la cadencia musical y la libertad de rimar sin l&iacute;mite. Pero lleg&oacute; el d&iacute;a en que se pregunt&oacute; por qu&eacute; no hacerlo en su lengua materna. &ldquo;&iquest;Por qu&eacute; no en mallorqu&iacute;n, si es el m&iacute;o?&rdquo;, arguye ahora. Nadie lo hac&iacute;a en Mallorca por aquel entonces (cuatro d&eacute;cadas atr&aacute;s). Apenas Toni Morl&agrave; o Los Valldemossa, &ldquo;que cantaban alguna cosita en mallorqu&iacute;n&rdquo;, explica Penya. Aquel cambio fue un gesto de fe. &ldquo;Le puse casta&ntilde;etas el&eacute;ctricas, bajo, bater&iacute;a y un sonido nuevo. Recuper&eacute; mis recuerdos de los payeses cuando iban a labrar. Eso era lo que quer&iacute;a cantar: lo m&iacute;o&rdquo;, apostilla.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9sme3w" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>Del campo al escenario</strong></h2><p class="article-text">
        Desde entonces, su voz se convirti&oacute; en la de toda una isla. Lo que empez&oacute; como un experimento se transform&oacute; en una carrera de cuarenta y cinco a&ntilde;os, treinta y cuatro discos y m&aacute;s de trescientas cincuenta canciones, con las que ha llenado plazas, teatros y festivales. En los ochenta y noventa, Tomeu fue una figura imprescindible de la m&uacute;sica catalana y balear: un puente entre lo rural y lo moderno, entre la guitarra ac&uacute;stica y la el&eacute;ctrica. Ahora, alguien que puede presumir de tener seguidores de todas las generaciones.
    </p><p class="article-text">
        Ha compuesto <em>country</em>, <em>rock and roll</em>, baladas y temas tradicionales, pero siempre con el alma del pay&eacute;s que mira el cielo antes de sembrar. Y es que, aunque haya tocado en escenarios de media Europa, nunca ha perdido el sentido de pertenencia. &ldquo;Siempre he sido de aqu&iacute;. Lo dem&aacute;s son excursiones&rdquo;, cuenta. De hecho, uno de sus temas, <em>RDI Comunitat des Pla</em>, es un retrato ir&oacute;nico de esa Mallorca profunda que conoce al dedillo. En &eacute;l, denuncia los abusos de los aeropuertos, el <em>overbooking </em>y la resignaci&oacute;n insular. &ldquo;<em>No vagis a reclamar, tanmateix no serveix per res</em>&rdquo; [<em>No vayas a reclamar, no sirve para nada</em>], canta con esa mezcla de sarcasmo y cari&ntilde;o que lo caracteriza. La canci&oacute;n es una declaraci&oacute;n de identidad: un himno peque&ntilde;o para una tierra que acaso ha aprendido a re&iacute;rse de s&iacute; misma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En los ochenta y noventa, Tomeu fue una figura imprescindible de la música catalana y balear: un puente entre lo rural y lo moderno, entre la guitarra acústica y la eléctrica. Ahora, alguien que puede presumir de tener seguidores de todas las generaciones</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Entre el whisky y la ternura</strong></h2><p class="article-text">
        Su biograf&iacute;a est&aacute; llena de episodios que parecen partituras. Recuerda con humor su &eacute;poca en Barcelona, cuando recalaba a menudo por la ciudad condal y siempre terminaba en el mismo bar &mdash;del que no revela el nombre&mdash;, donde lo recib&iacute;an con un cartel que rezaba &ldquo;Ha llegado Cristina&rdquo;, en honor a la mujer que inspir&oacute; su tema <em>Cris</em>. Le guardaban botellas de <em>Ballantine&rsquo;s </em>con su nombre sellado en ellas. Unas quince. No para ingerirlas de una sentada, sino en custodia para un futuro y con una cadencia de media botella por concierto y otra unidad a compartir entre sus tres m&uacute;sicos. En los comienzos, cuando empez&oacute; a irse de giras, el cantautor recib&iacute;a <em>catering</em> completo, con comida variada, pero pronto redujo la lista: solo <em>whisky</em>. Lo ten&iacute;a claro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu Penya ha llevado sus composiciones por toda España, Europa y América Latina."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu Penya ha llevado sus composiciones por toda España, Europa y América Latina.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Recuerda Tomeu Penya aquellas madrugadas de concierto que terminaban con pan y <em>botifarr&oacute;n</em>, con &eacute;l y sus m&uacute;sicos beodos y bellas mujeres que desaparec&iacute;an al amanecer. A entender por sus palabras, era un tiempo de desmadre sano y de inocencia. &Eacute;l era feliz, muy feliz, porque por aquel entonces apenas le conoc&iacute;an y pod&iacute;a hacer lo que quisiera, a pesar de ser un tipo que dice en esta entrevista haber estado siempre comprometido con el <em>savoir &ecirc;tre</em>. Ese compromiso se extrae tambi&eacute;n de sus palabras y de una mirada que destella nostalgia.
    </p><p class="article-text">
        En el amor, la vida le ha ense&ntilde;ado a Tomeu Penya a saber perder con elegancia. Se cas&oacute; dos veces, y las dos veces lo dejaron. &ldquo;Nunca he sido buen jugador del ligue; siempre me han ligado a m&iacute;&rdquo;, confiesa. Ahora, a estas alturas y con tinte sarc&aacute;stico, asegura que algunas mujeres se acercan a &eacute;l porque piensan que debe tener un bolsillo holgado y que ya le queda poco para estirar la pata. &ldquo;Les digo que he firmado un contrato para vivir treinta a&ntilde;os m&aacute;s; as&iacute; las fastidio&rdquo;, remata con desparpajo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La hija que le ense&ntilde;&oacute; Am&eacute;rica</strong></h2><p class="article-text">
        De todas las mujeres de su vida hay una que lo revolucion&oacute; para siempre: su hija Alexandra, quien durante a&ntilde;os fue &ldquo;la ni&ntilde;a&rdquo; de casa. No obstante, fue durante un viaje a Estados Unidos cuando padre e hija se unieron de verdad. Alexandra, o &Aacute;lex como la llama su padre, que hab&iacute;a vivido tres a&ntilde;os en EEUU, le mostr&oacute; California, desde Malib&uacute; hasta San Francisco, y &eacute;l la pudo redescubrir, ya como mujer brillante y culta que sab&iacute;a todas las canciones que sonaban en la radio. La frase &ldquo;Pap&aacute;, &iquest;no te acuerdas que siempre me tra&iacute;as v&iacute;deos y m&uacute;sica cuando volv&iacute;as de tus viajes?&rdquo; explicar&iacute;a su destreza con las letras y la memoria. De esa complicidad naci&oacute; su colaboraci&oacute;n <em>Has vist ploure mai</em>, una versi&oacute;n mallorquina del cl&aacute;sico <em>Have you ever seen the rain </em>de Creedence Clearwater Revival. La grabaron con naturalidad, sin retoques. &ldquo;El <em>tuning</em> no hace milagros&rdquo;, bromea Tomeu. Pero &ldquo;ella no lo necesit&oacute;&rdquo;.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9sme8s" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Por otra parte, en el Teatre de l&rsquo;Alian&ccedil;a de Barcelona, vivieron padre e hija uno de los momentos m&aacute;s emotivos de su carrera: &eacute;l comenz&oacute; a cantar solo, y poco despu&eacute;s ella apareci&oacute; entre el p&uacute;blico, cruz&oacute; el pasillo y subi&oacute; al escenario. Terminaron su <em>Has vist ploure mai</em> juntos, mientras el teatro entero aplaud&iacute;a de pie. &ldquo;Aquello fue...&rdquo;, suspira Tomeu Penya sin acabar la frase. El p&uacute;blico, embelesado, ante una interpretaci&oacute;n a d&uacute;o que no esperaba. Algunos periodistas se acercaron al m&uacute;sico tras el concierto y, emocionados, le preguntaron: &ldquo;&iquest;Y esto, Tomeu?&rdquo;. Nada, sorpresas que gustan mucho&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Con todo, el artista asegura solo haber llorado una vez sobre el escenario. Fue en Porreres, interpretando <em>Un tass&oacute; de suc</em>. Aquella tarde el cantautor hab&iacute;a discutido con la madre de su hija, que tras el enfado y previo al concierto se hab&iacute;a marchado con la peque&ntilde;a a Palma. &ldquo;No pude cantar. Me qued&eacute; sin voz. No se puede cantar cuando lloras&rdquo;, sentencia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Buika, Chenoa y una nueva alianza</strong></h2><p class="article-text">
        En uno de los estudios de elDiario.es, ya en Palma, Tomeu agarra una taza con agua y habla de las mujeres que ha conocido, pero sobre todo de las artistas con las que ha trabajado. &ldquo;He tenido suerte&rdquo;, dice. De Concha Buika, con quien grab&oacute; <em>Ho fem</em>, recuerda su fuerza desbordante. &ldquo;Tiene fuego en la voz, un volc&aacute;n&rdquo;. De Chenoa, con quien hizo <em>Dona Reggae</em>, cuenta que ya entonces se intu&iacute;a que ser&iacute;a grande. A&ntilde;ade que es &ldquo;pura energ&iacute;a&rdquo;, una mujer que pronto supo lo que quer&iacute;a.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9smeb0" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        La conversaci&oacute;n cobra un brillo especial cuando el cantautor menciona lo que viene. Est&aacute; ensayando con el bar&iacute;tono menorqu&iacute;n de proyecci&oacute;n internacional Sim&oacute;n Orfila para lanzar un nuevo proyecto musical. Se llamar&aacute; <em>Llavors t&rsquo;enyor</em>, una colaboraci&oacute;n entre dos titanes de la m&uacute;sica y cuyo sonido conocemos en exclusiva en este art&iacute;culo de elDiario.es. Se le nota al mallorqu&iacute;n la impaciencia alegre de quien todav&iacute;a sue&ntilde;a con un futuro prometedor, a pesar de sus setenta y siete a&ntilde;os de edad.
    </p><p class="article-text">
        <span id="cancion"></span>
    </p><audio controls controlsList="nodownload">
    <source src="https://static.eldiario.es/eldiario/public/content/audio/original/2025/1029/17/whatsapp-audio-2025-10-29-at-16-31-22-1-mp3-2.mp3" type="audio/mpeg">
    Your browser does not support the audio element.
</audio><p class="article-text">
        Tomeu Penya ha colaborado con otros nombres importantes de la m&uacute;sica. Lo hizo con Paco de Luc&iacute;a, del que guarda ese recuerdo como un tesoro: &ldquo;No tocaba la guitarra, la respiraba. Con &eacute;l entend&iacute; lo que significa dejarse el alma en un acorde&rdquo;. Joan Manel Serrat es otro de los nombres al que le unen las partituras y con quien guarda una sentida y duradera amistad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5a283b2d-ee0a-4eae-83de-d0196c44359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fiel a su lema —“La vida sin cachondeo es poca cosa”—, el mallorquín sigue conquistando a admiradores de todas las edades"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fiel a su lema —“La vida sin cachondeo es poca cosa”—, el mallorquín sigue conquistando a admiradores de todas las edades                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El tiempo, la casa y las letras</strong></h2><p class="article-text">
        Con los a&ntilde;os y tras adquirir y vender varias propiedades, Tomeu Penya ha vuelto a la casa familiar de Vilafranca de Bonany. All&iacute; su madre cos&iacute;a y su hermano Jordi jugaba antes de que un coche lo arrollara en bicicleta e hiciera que traspasara a otro estadio de la existencia. &ldquo;Mi madre y mi hermano murieron j&oacute;venes, con poco m&aacute;s de cincuenta a&ntilde;os. Mi padre lo hizo a los setenta. Y m&iacute;rame a m&iacute;, que era el m&aacute;s vicioso y juerguista, y aqu&iacute; sigo&rdquo;. Lo dice a carcajadas, pero con ternura y con el aliento puesto en un pasado congelado cual tiempo preciado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mi madre y mi hermano murieron jóvenes, con poco más de cincuenta años. Mi padre lo hizo a los setenta. Y mírame a mí, que era el más vicioso y juerguista, y aquí sigo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu Penya</span>
                                        <span>—</span> Cantautor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n conserva el de Vilafranca una casa en Menorca, una isla que para &eacute;l es sin&oacute;nimo de refugio, limpieza y espacio natural sin aderezos, &ldquo;lo que era Mallorca hace cuarenta a&ntilde;os&rdquo;. Agradece viajar a la isla menor por ver a una sociedad en la que &ldquo;todos&rdquo; son artistas, ya que o bien cantan, o bien hacen glosas, o incluso tocan alg&uacute;n instrumento. No se refiere el compositor a una sociedad mejor ni peor, sino a la pureza, a la autenticidad que se destila de sus gentes, a &ldquo;algo que se est&aacute; perdiendo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de los &eacute;xitos, en su vida no todo han sido escenarios llenos. Recuerda los primeros tropiezos, como aquel concierto en la plaza del Rei de Barcelona, donde apenas acudi&oacute; p&uacute;blico. &ldquo;Aquello me baj&oacute; a la tierra&rdquo;, confiesa. &ldquo;All&iacute; entend&iacute; que deb&iacute;a hacer algo para impactar&rdquo;. De esa experiencia naci&oacute; <em>Mallorquins i catalans</em>, un tema que present&oacute; en el programa de La Trinca <em>No passa res</em> y acab&oacute; siendo n&uacute;mero uno. &ldquo;Si haces lo tuyo, y sigues haci&eacute;ndolo, al final algo bueno llega&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Aquello me bajó a la tierra&#039;, confiesa Tomeu Penya sobre un concierto en Barcelona donde apenas acudió público en sus inicios</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La lecci&oacute;n del tiempo y el mundo actual</strong></h2><p class="article-text">
        En m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas de carrera, Tomeu Penya ha recibido discos de oro, premios y reconocimientos, pero lo que m&aacute;s valora es el cari&ntilde;o del p&uacute;blico: &ldquo;Ahora tengo seguidores de cuatro generaciones. Es incre&iacute;ble ver a abuelos, hijos y nietos cantando las mismas canciones&rdquo;. Lo subraya alguien quien cree que la m&uacute;sica debe aliviar, no a&ntilde;adir peso, y debe convertirse en un ant&iacute;doto para las vicisitudes y problem&aacute;ticas del d&iacute;a a d&iacute;a. Tal vez por eso sus conciertos acaben siempre con una elecci&oacute;n, la del p&uacute;blico, que en cada cierre de velada puede elegir qu&eacute; quiere escuchar. De las m&aacute;s de trescientas composiciones, una se lleva la palma, <em>De tot cor</em>, que casi siempre es la m&aacute;s pedida. &ldquo;Es de mis favoritas tambi&eacute;n&rdquo;, reconoce el artista.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-g4TyEzcSwWQ-6709', 'youtube', 'g4TyEzcSwWQ', document.getElementById('yt-g4TyEzcSwWQ-6709'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-g4TyEzcSwWQ-6709 src="https://www.youtube.com/embed/g4TyEzcSwWQ?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Tomeu Penya expresa con tristeza que el mundo actual no es el que desear&iacute;a habitar. Lamenta que, tras la pandemia, lejos de surgir una sociedad m&aacute;s humana y solidaria, &ldquo;nos hayamos vuelto m&aacute;s ego&iacute;stas y distantes, viviendo en un constante conflicto y bajo el dominio de grandes potencias mientras olvidamos la empat&iacute;a y el apoyo mutuo&rdquo;. Cree que la verdadera mentira de nuestro tiempo es pensar solo en uno mismo, cuando en realidad el sentido de humanidad est&aacute; en preocuparnos y ayudarnos unos a otros. Sin embargo, confiesa que siente que, en vez de avanzar, &ldquo;hemos retrocedido&rdquo; en nuestra condici&oacute;n humana.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, en el estudio, le prestamos una guitarra que no espera. Afina con precisi&oacute;n y rasguea las primeras notas de <em>Pedra Foguera</em>. Su voz, m&aacute;s &aacute;spera que antes, conserva esa calidez que hace que cada palabra parezca una confidencia. Luego, casi en un susurro, reflexiona: &ldquo;Llenar una plaza con miles personas te da orgullo, pero no te ense&ntilde;a nada. Realmente aprendes cuando fallas&rdquo;. Sale del estudio alguien &lsquo;grande&rsquo;. Y lo hace con paso tranquilo. Se sube al coche, el motor del coche se enciende y de nuevo su propia voz suena en <em>Spotify </em>en forma de canci&oacute;n. Su ch&oacute;fer y &eacute;l no dejan de cantar y cantar&hellip; El coche se pierde en la carretera que le devuelve a su Vilafranca querida y, por un momento, parece que el paisaje entero tambi&eacute;n canta con &eacute;l. De nuevo, todo es m&uacute;sica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/tomeu-penya-cantautor-llenar-plaza-da-orgullo-aprendes-fallas_1_12709837.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Oct 2025 05:00:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1098066" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1098066" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tomeu Penya, cantautor: "Llenar una plaza te da orgullo, pero aprendes cuando fallas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b2e91a6-f7ac-4d6b-a8b2-2318371e6e2a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Música]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ana María Matute, la gran escriptora que es va refugiar a Mallorca després de l'intent del 'mal marit' de silenciar la seva veu]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ana-maria-matute-gran-escriptora-refugiar-mallorca-despres-l-intent-mal-marit-silenciar-seva-veu_1_12612494.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/afd8f770-52a8-4491-b895-3b20f602fb73_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y776.jpg" width="1200" height="675" alt="Ana María Matute, la gran escriptora que es va refugiar a Mallorca després de l&#039;intent del &#039;mal marit&#039; de silenciar la seva veu"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La novel·lista catalana, que va viure a l'illa en la dècada de 1960, va trobar en aquest lloc el 'bon' amor i la inspiració literària per a obres clau</p><p class="subtitle">La “llibertat radical” d'Ana María Matute, una escriptora sempre al costat dels dèbils</p></div><p class="article-text">
        Ana Mar&iacute;a&nbsp;Matute, una de les veus m&eacute;s brillants de la literatura espanyola del segle XX, va trobar a Mallorca, durant els anys seixanta del segle passat, un refugi &iacute;ntim i fecund per a la seva vida i la seva creaci&oacute;. Va arribar a l'illa en l'estiu de 1962 i, en els afables horabaixes mallorquins, acostumava a passejar pel jard&iacute; del seu apartament a&nbsp;Porto&nbsp;Pi amb el seu fill en bra&ccedil;os, acomiadant-se de les flors que creixien al costat de la mar. Aquest gest senzill, gaireb&eacute; ritual, revelava no sols el seu vincle profund amb el paisatge, sin&oacute; tamb&eacute; la seva extraordin&agrave;ria sensibilitat per a descobrir bellesa en l'aspecte quotidi&agrave;. En aquell temps, residia en un modest pis llogat al costat del seu esp&ograve;s, el tamb&eacute; escriptor Ram&oacute;n Eugenio&nbsp;Goicoechea. La parella afrontava problemes econ&ograve;mics: ell havia venut mobles i utensilis dom&egrave;stics per a subsistir, un reflex clar de la precarietat que acompanyava a aquells anys dif&iacute;cils.
    </p><p class="article-text">
        El veritable punt d'inflexi&oacute; en la vida d'Ana Mar&iacute;a&nbsp;Matute&nbsp;va arribar quan Ram&oacute;n Eugenio&nbsp;Goicoechea&nbsp;va prendre la decisi&oacute; de vendre la m&agrave;quina d'escriure amb la que ella sostenia el seu ofici i la seva independ&egrave;ncia. Per a l'escriptora, aquell gest no va ser nom&eacute;s una tra&iuml;ci&oacute; material, sin&oacute; un intent de silenciar la seva veu i, al mateix temps, el senyal definitiu del final del seu matrimoni. Amb els anys, ho evocaria amb cruesa, referint-se a ell com &ldquo;el marit dolent&rdquo;, expressi&oacute; que condensava el dolor i la ferida d'aquella ruptura. La separaci&oacute; va deixar petjades profundes:&nbsp;Goicoechea&nbsp;es va emportar al seu fill Juan Pablo a Barcelona i, a l'Espanya franquista, la llei va atorgar autom&agrave;ticament la cust&ograve;dia al pare, la qual cosa va suposar per a&nbsp;Matute&nbsp;una p&egrave;rdua devastadora.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La primera depressi&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        En aquells anys, Ana Mar&iacute;a&nbsp;Matute&nbsp;va travessar la seva primera depressi&oacute;, un moment dolor&oacute;s que la va portar a refugiar-se a Palma, on va ser rebuda amb calidesa per Camilo Jos&eacute; Cela i la seva esposa,&nbsp;Charo&nbsp;Conde, a la casa que tots dos tenien a Son&nbsp;Armadans.&nbsp;Matute&nbsp;solia fer broma amb ironia i tendresa en recordar que Cela &ldquo;recollia escriptors com uns altres recullen gatets del carrer&rdquo;, una frase que deixava entreveure al seu torn tant la generositat de l'autor gallec com el fi sentit de l'humor de la narradora catalana.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, Mallorca no sols va ser un refugi, sin&oacute; tamb&eacute; el lloc on el dest&iacute; li va presentar a Julio&nbsp;Brocard, empresari al qual ella mateixa deia &ldquo;el marit bo&rdquo;. Amb ell va compartir gaireb&eacute; tres d&egrave;cades de vida fins a la seva mort en 1990, ocorreguda precisament el dia de l'aniversari de&nbsp;Matute, un cop que la va sumir en una profunda tristesa. Aquesta relaci&oacute; li va brindar estabilitat i felicitat, i despr&eacute;s de la p&egrave;rdua, l'escriptora no va dubtar a confessar que havia dit adeu a &ldquo;el seu gran amor&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Mallorca, l&#039;escriptora va ser rebuda amb calidesa per Camilo José Cela i la seva esposa. Va conèixer a Julio Brocard, empresari al qual ella mateixa deia “el marit bo”, el seu gran amor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mallorca no va anar nom&eacute;s un refugi personal per a Ana Mar&iacute;a&nbsp;Matute, sin&oacute; tamb&eacute; una poderosa font d'inspiraci&oacute; liter&agrave;ria. La seva novel&middot;la <em>Primera mem&ograve;ria</em>, amb la qual va obtenir el Premi Nadal en 1959, est&agrave; ambientada a l'illa en les albors de la Guerra Civil. Encara que el nom de Mallorca mai apareix de manera expl&iacute;cita, en les seves p&agrave;gines es reconeixen escenaris com el barri de Santa Catalina, el port de Palma o Son&nbsp;Major&nbsp;&mdash;probable al&middot;lusi&oacute; a Cala&nbsp;Major&mdash;. All&iacute; l'autora va escriure: &ldquo;Aquesta &eacute;s una illa de fenicis i de mercaders. A les cases d'aquest poble, en els seus murs i en les seves secretes parets, en tot lloc, hi ha monedes d'or enterrades&rdquo;. Una frase que condensa la riquesa hist&ograve;rica i cultural que la fascinava.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La seva novel·la Primera memòria, amb la qual va obtenir el Premi Nadal en 1959, està ambientada a l&#039;illa en les albors de la Guerra Civil</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Enguany se celebra el centenari del naixement de l&#039;escriptora catalana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Enguany se celebra el centenari del naixement de l&#039;escriptora catalana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Comprom&iacute;s amb la injust&iacute;cia i la mem&ograve;ria col&middot;lectiva</strong></h2><p class="article-text">
        En l'obra,&nbsp;Matute&nbsp;tamb&eacute; aborda l'estigmatitzaci&oacute; dels&nbsp;xuetes, descendents dels jueus conversos, a trav&eacute;s de la hist&ograve;ria dels germans&nbsp;Tarong&iacute;, acusats de ser espies al servei del b&agrave;ndol franquista. Les disputes dels joves protagonistes transcorren en &ldquo;la pla&ccedil;a dels jueus&rdquo;, clara al&middot;lusi&oacute; a la pla&ccedil;a&nbsp;Gomila, escenari en el segle XVII de les actuacions de fe de la Inquisici&oacute;. Amb aquestes refer&egrave;ncies, l'escriptora no sols evocava el paisatge i la mem&ograve;ria de l'illa, sin&oacute; que tamb&eacute; reafirmava el seu comprom&iacute;s amb la den&uacute;ncia de la injust&iacute;cia i amb la preservaci&oacute; de la mem&ograve;ria col&middot;lectiva.
    </p><p class="article-text">
        En 1998, Ana Mar&iacute;a&nbsp;Matute&nbsp;va tornar a Mallorca amb motiu de la seva obra <em>Oblidat rei&nbsp;Gud&uacute;</em>&nbsp;i per a participar en un curs de literatura. All&iacute; va reafirmar la seva visi&oacute; de l'ofici amb una frase que resumia el seu esperit inconformista: &ldquo;Escriure &eacute;s sempre una manera de protestar&rdquo;. La seva veu, una de les m&eacute;s singulars i poderoses de la literatura en llengua castellana, roman viva avui dia, confirmant-la com una de les grans escriptores del segle XX.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ana María Matute va deixar el seu llegat en la Caixa de les Lletres"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ana María Matute va deixar el seu llegat en la Caixa de les Lletres                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la seva amistat amb Carme Riera</strong></h2><p class="article-text">
        L'illa, no obstant aix&ograve;, mai va deixar de ser per a ella un lloc entranyable. Carme Riera recorda que, cada vegada que tornava a Mallorca per a passar l'estiu,&nbsp;Matute&nbsp;li deia amb una mescla d'afecte i enveja: &ldquo;Quina sort tens d'anar-te'n a Mallorca de vacances!&rdquo;. Aquest comentari, que l'escriptora mallorquina evoca encara amb un somriure, reflecteix la complicitat entre totes dues i l'amor de&nbsp;Matute&nbsp;per l'illa. Ella mateixa ho va expressar amb paraules senzilles, per&ograve; sentides: &ldquo;Que maca &eacute;s l'illa!&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'amistat entre Ana Mar&iacute;a&nbsp;Matute&nbsp;i Carme Riera va n&eacute;ixer a Barcelona, quan aquesta &uacute;ltima comen&ccedil;ava a fer els seus primers passos en el m&oacute;n literari. Des de l'inici van compartir una mateixa passi&oacute; per les lletres i una sensibilitat que les unia m&eacute;s enll&agrave; de les paraules. Prova d'aquesta complicitat va ser el pr&ograve;leg que Riera va escriure per a una edici&oacute; de<em> Primera mem&ograve;ria</em>, la novel&middot;la en la qual&nbsp;Matute&nbsp;evocava la seva inf&agrave;ncia a Mallorca. M&eacute;s que una simple col&middot;laboraci&oacute; liter&agrave;ria, aquell gest es va convertir en un pont entre dos mons i dues veus que es reconeixien sense necessitat d'explicacions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Homenatge a l&#039;escriptora, que també va ser acadèmica i Premi Cervantes 2010"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Homenatge a l&#039;escriptora, que també va ser acadèmica i Premi Cervantes 2010                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La seva relaci&oacute; &eacute;s un exemple de com la literatura pot convertir-se en un lla&ccedil; invisible que uneix a les persones i que transcendeix el temps i l'espai. En cada trobada, en cada paraula compartida, ambdues teixien una amistat alimentada per l'amor com&uacute; a les lletres i a l'illa que les acollia. I encara que els anys hagin passat, el ress&ograve; d'aquesta complicitat perdura com una hist&ograve;ria viva, present tant en els seus llibres com en la mem&ograve;ria dels qui les van llegir.
    </p><p class="article-text">
        En 2025 se celebra el centenari del naixement d'Ana Mar&iacute;a&nbsp;Matute&nbsp;(26 de juliol de 1925), una data que ha donat lloc a homenatges i reedicions destinades a honrar la seva mem&ograve;ria. Aquestes iniciatives no sols recuperen la seva veu, sin&oacute; que recorden a l'autora com una creadora capa&ccedil; de transformar les seves experi&egrave;ncies en una obra liter&agrave;ria profunda, sensible i commovedora, que continua il&middot;luminant a noves generacions de lectors.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ana-maria-matute-gran-escriptora-refugiar-mallorca-despres-l-intent-mal-marit-silenciar-seva-veu_1_12612494.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Sep 2025 10:03:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/afd8f770-52a8-4491-b895-3b20f602fb73_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y776.jpg" length="1277209" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/afd8f770-52a8-4491-b895-3b20f602fb73_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y776.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1277209" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ana María Matute, la gran escriptora que es va refugiar a Mallorca després de l'intent del 'mal marit' de silenciar la seva veu]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/afd8f770-52a8-4491-b895-3b20f602fb73_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y776.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ana María Matute, la gran escritora que se refugió en Mallorca tras el intento del 'mal marido' de silenciar su voz]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/ana-maria-matute-gran-escritora-refugio-mallorca-mal-marido-silenciar-voz_1_12610971.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/afd8f770-52a8-4491-b895-3b20f602fb73_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y776.jpg" width="1200" height="675" alt="Ana María Matute, la gran escritora que se refugió en Mallorca tras el intento del &#039;mal marido&#039; de silenciar su voz"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La novelista catalana, que vivió en la isla en la década de 1960, encontró en este lugar el 'buen' amor y la inspiración literaria para obras clave</p><p class="subtitle">La “libertad radical” de Ana María Matute, una escritora siempre al lado de los débiles</p></div><p class="article-text">
        Ana Mar&iacute;a Matute, una de las voces m&aacute;s brillantes de la literatura espa&ntilde;ola del siglo XX, hall&oacute; en Mallorca, durante los a&ntilde;os sesenta del siglo pasado, un refugio &iacute;ntimo y fecundo para su vida y su creaci&oacute;n. Lleg&oacute; a la isla en el verano de 1962 y, en las apacibles tardes mallorquinas, acostumbraba a pasear por el jard&iacute;n de su apartamento en Porto Pi con su hijo en brazos, despidi&eacute;ndose de las flores que crec&iacute;an junto al mar. Este gesto sencillo, casi ritual, revelaba no solo su v&iacute;nculo profundo con el paisaje, sino tambi&eacute;n su extraordinaria sensibilidad para descubrir belleza en lo cotidiano. En aquel tiempo, resid&iacute;a en un modesto piso alquilado junto a su esposo, el tambi&eacute;n escritor Ram&oacute;n Eugenio Goicoechea. La pareja afrontaba estrecheces econ&oacute;micas: &eacute;l hab&iacute;a empe&ntilde;ado muebles y utensilios dom&eacute;sticos para subsistir, un reflejo claro de la precariedad que acompa&ntilde;aba a aquellos a&ntilde;os dif&iacute;ciles.
    </p><p class="article-text">
        El verdadero punto de inflexi&oacute;n en la vida de Ana Mar&iacute;a Matute lleg&oacute; cuando Ram&oacute;n Eugenio Goicoechea tom&oacute; la decisi&oacute;n de vender la m&aacute;quina de escribir con la que ella sosten&iacute;a su oficio y su independencia. Para la escritora, aquel gesto no fue solo una traici&oacute;n material, sino un intento de silenciar su voz y, al mismo tiempo, la se&ntilde;al definitiva del final de su matrimonio. Con los a&ntilde;os, lo evocar&iacute;a con crudeza, refiri&eacute;ndose a &eacute;l como &ldquo;el marido malo&rdquo;, expresi&oacute;n que condensaba el dolor y la herida de aquella ruptura. La separaci&oacute;n dej&oacute; huellas profundas: Goicoechea se llev&oacute; a su hijo Juan Pablo a Barcelona y, en la Espa&ntilde;a franquista, la ley otorg&oacute; autom&aacute;ticamente la custodia al padre, lo que supuso para Matute una p&eacute;rdida devastadora.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La primera depresi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        En aquellos a&ntilde;os, Ana Mar&iacute;a Matute atraves&oacute; su primera depresi&oacute;n, un momento doloroso que la llev&oacute; a refugiarse en Palma, donde fue recibida con calidez por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/informal-animaos-trabajad-cabreo-camilo-jose-cela-arquitectos-casa-mallorca_1_10751004.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Camilo Jos&eacute; Cela</a> y su esposa, Charo Conde, en la casa que ambos ten&iacute;an en Son Armadans. Matute sol&iacute;a bromear con iron&iacute;a y ternura al recordar que Cela &ldquo;recog&iacute;a escritores como otros recogen gatitos de la calle&rdquo;, una frase que dejaba entrever a su vez tanto la generosidad del autor gallego como el fino sentido del humor de la narradora catalana.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Con todo, Mallorca no solo fue un refugio, sino tambi&eacute;n el lugar donde el destino le present&oacute; a Julio Brocard, empresario al que ella misma llamaba &ldquo;el marido bueno&rdquo;. Con &eacute;l comparti&oacute; casi tres d&eacute;cadas de vida hasta su muerte en 1990, ocurrida precisamente el d&iacute;a del cumplea&ntilde;os de Matute, un golpe que la sumi&oacute; en una profunda tristeza. Esa relaci&oacute;n le brind&oacute; estabilidad y felicidad, y tras la p&eacute;rdida, la escritora no dud&oacute; en confesar que hab&iacute;a dicho adi&oacute;s a &ldquo;su gran amor&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Mallorca, la escritora fue recibida con calidez por Camilo José Cela y su esposa. Conoció a Julio Brocard, empresario al que ella misma llamaba “el marido bueno”, su gran amor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mallorca no fue solo un refugio personal para Ana Mar&iacute;a Matute, sino tambi&eacute;n una poderosa fuente de inspiraci&oacute;n literaria. Su novela <em>Primera memoria</em>, con la que obtuvo el Premio Nadal en 1959, est&aacute; ambientada en la isla en los albores de la Guerra Civil. Aunque el nombre de Mallorca nunca aparece de forma expl&iacute;cita, en sus p&aacute;ginas se reconocen escenarios como el barrio de Santa Catalina, el puerto de Palma o Son Major &mdash;probable alusi&oacute;n a Cala Major&mdash;. All&iacute; la autora escribi&oacute;: &ldquo;Esta es una isla de fenicios y de mercaderes. En las casas de este pueblo, en sus muros y en sus secretas paredes, en todo lugar, hay monedas de oro enterradas&rdquo;. Una frase que condensa la riqueza hist&oacute;rica y cultural que la fascinaba.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Su novela Primera memoria, con la que obtuvo el Premio Nadal en 1959, está ambientada en la isla en los albores de la Guerra Civil</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5fc313a6-ec83-41f2-9ad6-aa83fc7b71f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Este año se celebra el centenario del nacimiento de la escritora catalana."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Este año se celebra el centenario del nacimiento de la escritora catalana.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Compromiso con la injusticia y la memoria colectiva</strong></h2><p class="article-text">
        En la obra, Matute tambi&eacute;n aborda la estigmatizaci&oacute;n de los <em>xuetes</em>, descendientes de los jud&iacute;os conversos, a trav&eacute;s de la historia de los hermanos Tarong&iacute;, acusados de ser esp&iacute;as al servicio del bando franquista. Las disputas de los j&oacute;venes protagonistas transcurren en &ldquo;la plaza de los jud&iacute;os&rdquo;, clara alusi&oacute;n a la plaza Gomila, escenario en el siglo XVII de los autos de fe de la Inquisici&oacute;n. Con estas referencias, la escritora no solo evocaba el paisaje y la memoria de la isla, sino que tambi&eacute;n reafirmaba su compromiso con la denuncia de la injusticia y con la preservaci&oacute;n de la memoria colectiva.
    </p><p class="article-text">
        En 1998, Ana Mar&iacute;a Matute volvi&oacute; a Mallorca con motivo de su obra <em>Olvidado rey Gud&uacute;</em> y para participar en un curso de literatura. All&iacute; reafirm&oacute; su visi&oacute;n del oficio con una frase que resum&iacute;a su esp&iacute;ritu inconformista: &ldquo;Escribir es siempre una forma de protestar&rdquo;. Su voz, una de las m&aacute;s singulares y poderosas de la literatura en lengua castellana, permanece viva hoy en d&iacute;a, confirm&aacute;ndola como una de las grandes escritoras del siglo XX.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bfce783c-666a-40f8-83d1-a9548573c58f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ana María Matute dejó su legado en la Caja de las Letras."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ana María Matute dejó su legado en la Caja de las Letras.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De su amistad con Carme Riera</strong></h2><p class="article-text">
        La isla, sin embargo, nunca dej&oacute; de ser para ella un lugar entra&ntilde;able. Carme Riera recuerda que, cada vez que regresaba a Mallorca para pasar el verano, Matute le dec&iacute;a con una mezcla de afecto y envidia: &ldquo;&iexcl;Qu&eacute; suerte tienes de irte a Mallorca de vacaciones!&rdquo;. Ese comentario, que la escritora mallorquina evoca a&uacute;n con una sonrisa, refleja la complicidad entre ambas y el amor de Matute por la isla. Ella misma lo expres&oacute; con palabras sencillas pero sentidas: &ldquo;&iexcl;Qu&eacute; guapa es la isla!&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La amistad entre Ana Mar&iacute;a Matute y Carme Riera naci&oacute; en Barcelona, cuando esta &uacute;ltima comenzaba a dar sus primeros pasos en el mundo literario. Desde el inicio compartieron una misma pasi&oacute;n por las letras y una sensibilidad que las un&iacute;a m&aacute;s all&aacute; de las palabras. Prueba de esa complicidad fue el pr&oacute;logo que Riera escribi&oacute; para una edici&oacute;n de <em>Primera memoria</em>, la novela en la que Matute evocaba su infancia en Mallorca. M&aacute;s que una simple colaboraci&oacute;n literaria, aquel gesto se convirti&oacute; en un puente entre dos mundos y dos voces que se reconoc&iacute;an sin necesidad de explicaciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3d14bf9-8838-4d05-9f3e-27a5503ac0b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Homenaje a la escritora, que también fue académica y Premio Cervantes 2010."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Homenaje a la escritora, que también fue académica y Premio Cervantes 2010.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su relaci&oacute;n es un ejemplo de c&oacute;mo la literatura puede convertirse en un lazo invisible que une a las personas y que trasciende el tiempo y el espacio. En cada encuentro, en cada palabra compartida, ambas tej&iacute;an una amistad alimentada por el amor com&uacute;n a las letras y a la isla que las acog&iacute;a. Y aunque los a&ntilde;os hayan pasado, el eco de esa complicidad perdura como una historia viva, presente tanto en sus libros como en la memoria de quienes las leyeron.
    </p><p class="article-text">
        En 2025 se celebra el centenario del nacimiento de Ana Mar&iacute;a Matute (26 de julio de 1925), una fecha que ha dado lugar a homenajes y reediciones destinadas a honrar su memoria. Estas iniciativas no solo recuperan su voz, sino que recuerdan a la autora como una creadora capaz de transformar sus experiencias en una obra literaria profunda, sensible y conmovedora, que sigue iluminando a nuevas generaciones de lectores.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/ana-maria-matute-gran-escritora-refugio-mallorca-mal-marido-silenciar-voz_1_12610971.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Sep 2025 20:15:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/afd8f770-52a8-4491-b895-3b20f602fb73_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y776.jpg" length="1277209" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/afd8f770-52a8-4491-b895-3b20f602fb73_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y776.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1277209" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ana María Matute, la gran escritora que se refugió en Mallorca tras el intento del 'mal marido' de silenciar su voz]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/afd8f770-52a8-4491-b895-3b20f602fb73_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y776.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Més enllà del llenç de Joan Miró]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-enlla-llenc-joan-miro_1_12550577.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Més enllà del llenç de Joan Miró"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'àmbit menys conegut del pintor català: la seva passió per col·leccionar objectes, el seu vincle amb la naturalesa, el seu compromís social i les tertúlies que van marcar els seus viatges</p><p class="subtitle">L'obra de Joan Miró, l'artista de formes simples i força simbòlica: “No sols va ser un gran pintor, era molt generós”</p></div><p class="article-text">
        Potser sigui la intensa policromia de blaus, vermells, negres, grocs i verds la composici&oacute; o record visual que tots tenim del pintor catal&agrave; Joan Mir&oacute; (Barcelona, 1893 - Palma, 1983) en els seus quadres. O tal vegada s&oacute;n les formes de les seves escultures o les seves cer&agrave;miques c&ograve;smiques. Malgrat aix&ograve;, existeix un &agrave;mbit menys conegut, vinculat al seu comprom&iacute;s amb els esdeveniments existencials del seu moment, que s&oacute;n sobretot els de la postguerra; la seva col&middot;lecci&oacute; d'objectes, algunes de les tert&uacute;lies que van marcar la seva vida i la seva especial vinculaci&oacute; amb la naturalesa. Les seg&uuml;ents l&iacute;nies pretenen endinsar-se en aquest altre Mir&oacute;: el que atorgava vida al que per a alguns nom&eacute;s es tractava de desfets inservibles; el que dibuixava en les seves obres la for&ccedil;a de la vegetaci&oacute;; o el que amb el seu art i discurs segellava un exercici de rebel&middot;lia.
    </p><p class="article-text">
        L'espai de treball de Mir&oacute;, el seu taller, no era nom&eacute;s un lloc per a pintar, sin&oacute; un santuari de descobriments. En les seves prestatgeries s'acumulaven vells &uacute;tils de cultiu, corrioles de vaixells, fustes rosegades per la mar, ossos d'animals, pedres deformades o claus oxidats. En definitiva, objectes en des&uacute;s, oblidats, als quals l'artista catal&agrave; els atorgava una segona vida o que b&eacute; servien com a elements integrats en un nou llenguatge simb&ograve;lic i on&iacute;ric.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/928a08d0-733e-4589-b5eb-c26aab5ed62f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El pintor en el seu estudi de Barcelona en 1963, envoltat d&#039;alguna de les seves obres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El pintor en el seu estudi de Barcelona en 1963, envoltat d&#039;alguna de les seves obres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els objectes tenien per a l'artista una vida secreta, que calia aprendre a escoltar. A <em>Objeto </em>(1931), per exemple, s'aprecia una obra composta per a&iuml;llant, claus, fusta cremada, sorra i peces de rellotgeria sobre fusta. A m&eacute;s, dona vida l'artista a <em>Su Majestad el rey</em> (1974) a partir d'utensilis, joguines o branques que parlen per si sols sense necessitat d'explicaci&oacute;. Cada pe&ccedil;a a&iuml;llada t&eacute; mem&ograve;ria, la que de manera individual amaga all&ograve; que s'ha fet amb ella: el record i les viv&egrave;ncies de qui ha crescut amb una joguina de fusta i sent nost&agrave;lgia amb el batec del pas del temps; amb uns claus que tal vegada van sostenir dos taulons que van conformar una taula de fusta o amb una rosca d'un rellotge centenari que va passar d'una generaci&oacute; a una altra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6968a77-d082-4dcd-8cb7-a6b303cde53c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Aidez l&#039;Espagne&#039; (1937), de Joan Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Aidez l&#039;Espagne&#039; (1937), de Joan Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La terra: origen i refugi</strong></h2><p class="article-text">
        La filia pels objectes trobats de Mir&oacute; explica aix&iacute; mateix la seva sensibilitat global: apreciava valor en all&ograve; accessori, all&ograve; rebutjat, all&ograve; perif&egrave;ric. Aplicat tant a les obres a les quals donava vida amb les seves mans com a la vida mateixa i a la terra que ho envoltava. En l'element natural, va trobar part de la seva arrel est&egrave;tica i espiritual. Mont-roig del Camp (Tarragona) no va anar nom&eacute;s un lloc de sanaci&oacute; (va arribar malalt&iacute;s) i estiueig per a aquest artista total. Entre els ametllers i els camps de blat va trobar una forma de vida senzilla, d'austeritat potser envejable, que el va marcar per sempre. &ldquo;Mont-roig &eacute;s per a mi una revelaci&oacute;. Tot neix all&agrave;&rdquo;, afirmava.
    </p><p class="article-text">
        El medi rural li va ensenyar les formes i estructura de la naturalesa, el pols de les estacions, la dimensi&oacute; del paisatge. Aquella terra de gresos vermells, dura i f&egrave;rtil alhora, en part per la seva riquesa en &ograve;xid de ferro, es va convertir en el color de fons del seu m&oacute;n interior. En les seves obres apareixen constantment elements naturals: estrelles, ocells, llunes, insectes. No com a <em>atrezzo</em>, sin&oacute; com a protagonistes d'un cosmos org&agrave;nic, viu i essencial.
    </p><p class="article-text">
        A Mallorca, on va viure els seus &uacute;ltims anys, va tornar a refugiar-se en un entorn similar. El seu taller a Son Boter &eacute;s gaireb&eacute; una extensi&oacute; del camp. All&agrave; treballava a l'aire lliure, envoltat d'arbres i observant la llum i el vent. Per a ell, naturalesa i creaci&oacute; eren una mateixa cosa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c46bda64-5dca-4cb7-8543-9aa564b570e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Any 1954. Retrat de l&#039;artista català Joan Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Any 1954. Retrat de l&#039;artista català Joan Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un comprom&iacute;s amb la llibertat </strong></h2><p class="article-text">
        En l'aparent lleugeresa dels colors i les formes de Joan Mir&oacute; existeix una pulsi&oacute; &egrave;tica profunda. Lluny de ser un artista tancat en el seu retir creatiu, va ser una persona compromesa amb el temps que li va tocar viure, defensor ferri de la llibertat individual i col&middot;lectiva sensible a la injust&iacute;cia, sempre reivindicat a partir de la for&ccedil;a de l'art i la seva emulsi&oacute;. Va fer costat activament al govern republic&agrave; en l'exili durant la Guerra Civil espanyola amb el seu cartell titulat <em>Aidez l&rsquo;Espagne </em>(1937), que va ser realitzat amb motiu d'una exposici&oacute; antifeixista a Par&iacute;s i es va convertir en una crida directa a la solidaritat internacional. A l'<em>affiche</em>, una figura humana en tons groc, vermell i negre aixeca el puny enlaire sobre un fons blau i el fa amb una crida, un crit mut. &ldquo;Em fa mal profundament el que ocorre al meu pa&iacute;s. No puc callar&rdquo;, expressava en una carta amb tint de dolor, impot&egrave;ncia i reivindicaci&oacute; durant aquests anys.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró va donar suport activament al govern republicà en l&#039;exili. &#039;Em fa mal profundament el que ocorre al meu país. No puc callar&#039;, expressava en una carta</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d3a036b-763d-43c5-b1da-44d3c833d4f4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartes i postals de Miró, escrites entre el 1911 i el 1945 a amics, col·legues i familiars com Pablo Picasso, Sebastià Gasch, Salvador Dalí, Joan Prats o Lola Anglada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartes i postals de Miró, escrites entre el 1911 i el 1945 a amics, col·legues i familiars com Pablo Picasso, Sebastià Gasch, Salvador Dalí, Joan Prats o Lola Anglada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb el transcurs de la dictadura de Franco, Mir&oacute; va adoptar una forma de resist&egrave;ncia amb car&agrave;cter m&eacute;s simb&ograve;lic, per&ograve; igualment ferm. El seu art es va mantenir al marge de la propaganda m&eacute;s directa i fero&ccedil;, per&ograve; va expressar una tensi&oacute; constant, una rebel&middot;lia soterrada. Un dels exemples m&eacute;s contundents va ser el seu mural <em>El Segador</em> que, encarregat per al pavell&oacute; espanyol de l'Exposici&oacute; Universal de Par&iacute;s de 1937 (all&agrave; tamb&eacute; es trobava el <em>Guernica </em>del malagueny Picasso), representa la figura del pag&egrave;s catal&agrave; en empipament rebel, amb una fal&ccedil; al&ccedil;ada, s&iacute;mbol de resist&egrave;ncia popular i connexi&oacute; amb la terra, aquesta arrel a la qual tot &eacute;sser hum&agrave; s'aferra en algun moment vital. Amb tot, el mural va desapar&egrave;ixer despr&eacute;s de l'exposici&oacute;, per&ograve; el gest va quedar en la hist&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        Durant l'etapa franquista, va realitzar Joan Mir&oacute; Constelaciones, una s&egrave;rie de petites obres en paper que, malgrat semblar innocents i po&egrave;tiques, amaguen una visi&oacute; cr&iacute;tica del m&oacute;n, una crida subtil contra la foscor de la guerra i el cruent totalitarisme. &ldquo;Quan pinto, em rebel&middot;lo. &Eacute;s la meva manera de dir no&rdquo;, resumeix la seva visi&oacute; de l'art com una forma d'insurrecci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Posteriorment, quan Espanya comen&ccedil;ava a despertar de la ferocitat de la dictadura, Joan Mir&oacute; va secundar activament el moviment democr&agrave;tic i, d'altra banda, es va sumar als homenatges al l&iacute;der pol&iacute;tic Salvador Allende, en iniciatives a favor de l'amnistia i en exposicions que denunciaven la repressi&oacute;. En els seus discursos p&uacute;blics, parlava cada vegada amb m&eacute;s contund&egrave;ncia. En un dels seus textos m&eacute;s coneguts, es pot llegir: &ldquo;Estic per destruir tot el que no sigui essencial, per a defensar el que &eacute;s pur. L'art ha de ser una arma contra l'opressi&oacute;&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró va secundar activament el moviment democràtic després de la mort de Franco i es va sumar als homenatges al líder polític Salvador Allende: &#039;Estic per destruir tot el que no sigui essencial, per a defensar el que és pur. L&#039;art ha de ser una arma contra l&#039;opressió&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Entre tert&uacute;lies i camins</strong></h2><p class="article-text">
        Encara que era un home reservat, Mir&oacute; valorava profundament les tert&uacute;lies, les trobades i intercanvis d'idees i tend&egrave;ncies amb altres artistes o personalitats, els intercanvis que anaven m&eacute;s enll&agrave; de la seva pr&ograve;pia frontera d'origen. En els seus anys en la capital francesa, va compartir caf&egrave;s i debats amb els surrealistes &mdash;especialment amb Andr&eacute; Breton, qui li va comprar diversos quadres, entre ells, <em>Le pi&egrave;ge </em>(1924)&mdash;, encara que va mantenir sempre una certa dist&agrave;ncia ideol&ograve;gica. I &eacute;s que es va resistir a ser domesticat per qualsevol moviment, al mateix temps que va preferir el di&agrave;leg lliure en comptes de la milit&agrave;ncia est&egrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, la seva amistat amb Pablo Picasso va estar marcada pel respecte mutu i algunes arrels: el Mediterrani, la inf&agrave;ncia popular o la fascinaci&oacute; per l'art primitiu. Tamb&eacute; va ser pr&ograve;xim a l'artista estatunidenc Alexander Calder, a qui admirava per la seva capacitat de combinar joc i estructura.
    </p><p class="article-text">
        Mir&oacute; va viatjar amb freq&uuml;&egrave;ncia, encara que sempre amb un objectiu clar, tornar a la base: primer Barcelona i Mont-roig i despr&eacute;s Palma. Va visitar els Estats Units, on la seva obra va tenir una enorme influ&egrave;ncia sobre l'expressionisme abstracte, i al Jap&oacute; va trobar una afinitat est&egrave;tica amb el buit, la s&iacute;ntesi i el gest. Mentrestant, a Am&egrave;rica Llatina alguns estudiosos van notar una certa connexi&oacute; amb els pobles ind&iacute;genes i les seves formes ancestrals d'expressi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aquests viatges, Mir&oacute; mai va abandonar el costum de treballar de matinada i la necessitat de silenci. Pintava en solitud i en comuni&oacute; amb els materials, tal vegada a vegades vivint la paradoxa de l'artista que viatja sense realment arribar a fer-ho o que busca l'arrel estant allunyat de l'origen.
    </p><p class="article-text">
        En aquest desenvolupament personal i professional, el catal&agrave; no va estar sol. I &eacute;s que darrere d'un gran home hi ha o sol haver-hi una gran dona. Pilar Juncosa (Palma, 1904 - Palma 1995) no sols va ser la seva esposa, sin&oacute; un fort pilar emocional i una figura essencial per al seu equilibri existencial i la conservaci&oacute; del seu llegat com a artista. Va ser una de les impulsores de la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca &mdash;creada en 1981&mdash; i des de l'ombra el va ajudar en l'organitzaci&oacute; dels seus quefers diaris, de la seva correspond&egrave;ncia postal i de les seves relacions de diversa &iacute;ndole, sobretot a mesura que la fama del creador anava en augment. &ldquo;Pilar, la meva esposa, &eacute;s una companya ideal per a mi. Sense ella, jo seria un orfe perdut en aquest m&oacute;n. Fora del meu treball, no tinc cap noci&oacute; sobre altres coses i de com &eacute;s necessari organitzar-se. Ella &eacute;s el meu &agrave;ngel de la guarda&rdquo;, comentava el pintor catal&agrave; sobre la seva dona.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miró mai va abandonar el costum de treballar de matinada i la necessitat de silenci. Pintava en solitud i en comunió amb els materials</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una mirada compromesa, atenta i lliure</strong></h2><p class="article-text">
        Parlar de Joan Mir&oacute; &eacute;s parlar d'una manera de mirar el m&oacute;n: atenta, lliure, humil. No va ser un artista que fora a la recerca de fama, alguna cosa que, no obstant aix&ograve;, s&iacute; que va aconseguir en vida. Tampoc va buscar agradar. El seu va ser un altre cam&iacute;: el de qui s'ajup a recollir un objecte oblidat, l'observa en silenci i l'uneix a altres elements inanimats per a convertir-los en una sola obra d'art.
    </p><p class="article-text">
        Aquest mateix gest, el d'observar i engrandir el petit i l'invisible, &eacute;s tamb&eacute; un gest de lliurament, de resist&egrave;ncia enfront de la viol&egrave;ncia, la censura i el soroll. El seu art, lluny d'envellir, continua parlant avui amb for&ccedil;a, com el rastre que deixa un animal en la neu: &eacute;s subtil, ef&iacute;mer, per&ograve; al seu torn est&agrave; carregat de bellesa i de veritat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-enlla-llenc-joan-miro_1_12550577.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 Aug 2025 05:30:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="598979" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="598979" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Més enllà del llenç de Joan Miró]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b0e8d2e9-a8e4-4586-9cbe-86842524dbd1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Joan Miró,Islas Baleares,Arte,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
