<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Danylo Titenko]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/danylo-titenko/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Danylo Titenko]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1053363" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat Valenciana admet que no sol revisar la compra de catèters a l’hospital del Vinalopó]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/generalitat-valenciana-admet-no-sol-revisar-compra-cateters-l-hospital-vinalopo_1_13125326.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1b53abb-a618-4c96-aac2-c73bfecfc6ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Generalitat Valenciana admet que no sol revisar la compra de catèters a l’hospital del Vinalopó"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Conselleria de Sanitat respon a través de Transparència que a l’Hospital d’Elx-Vinalopó, de gestió privada, no s’audita habitualment la compra de material fungible, i la Plataforma per la Reversió insisteix que torne a ser de gestió pública</p><p class="subtitle">Sanitat descarta que es reutilitzin catèters al Vinalopó i adverteix a Ribera Salut de multes de fins a 120.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        La Generalitat Valenciana admet que no controla peri&ograve;dicament el material sanitari d&rsquo;un sol &uacute;s a l&rsquo;Hospital d&rsquo;Elx-Vinalop&oacute;, l&rsquo;&uacute;nic centre hospitalari que queda privatitzat a la Comunitat Valenciana i sobre el qual planeja una den&uacute;ncia per la pretesa reutilitzaci&oacute; del material. La Direcci&oacute; General d&rsquo;Atenci&oacute; Hospital&agrave;ria assenyala en una resposta, remesa a trav&eacute;s de Transpar&egrave;ncia, que &ldquo;la compra de cat&egrave;ters, aix&iacute; com la resta del material fungible, no entra dins dels controls habituals que la Conselleria t&eacute; establits amb la concessi&oacute; fins hui&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La Plataforma per la Reversi&oacute; del Vinalop&oacute; va demanar a l&rsquo;executiu auton&ograve;mic informaci&oacute; sobre l&rsquo;&uacute;s de material sanitari en el centre, gestionat per la firma Ribera Salud, despr&eacute;s de la informaci&oacute; publicada per elDiario.es en exclusiva, en qu&egrave; la cap d&rsquo;Auditoria de l&rsquo;empresa apunta que en el centre hospitalari valenci&agrave; s&rsquo;han reutilitzat cat&egrave;ters esterilitzats. En un correu electr&ograve;nic datat el 6 d&rsquo;octubre de 2025, una responsable de la FIRMA planteja a l&rsquo;hospital de Torrej&oacute;n, a Madrid, que fa&ccedil;a el mateix per a estalviar costos, reutilitzant fins a 10 vegades material d&rsquo;un sol &uacute;s, i la posa en contacte amb personal del Vinalop&oacute;. L&rsquo;empresa ha negat aquestes pr&agrave;ctiques de manera contundent.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;esc&agrave;ndol va portar la Conselleria de Sanitat a fer una inspecci&oacute; sorpresa en el centre privatitzat, en qu&egrave; la Conselleria assegura que no s&rsquo;han detectat aquestes pr&agrave;ctiques denunciades. El titular de Sanitat, Marciano G&oacute;mez, va advertir en les Corts de sancions de fins a 120.000 euros previstes en els plecs si s&rsquo;observara qualsevol irregularitat en la concessi&oacute; sanit&agrave;ria i va assegurar que prendria mesures &ldquo;contundents&rdquo;. Segons va traslladar en seu parlament&agrave;ria, l&rsquo;informe de la inspecci&oacute; del doctor responsable dels serveis sanitaris va acreditar que durant la visita que es va fer a l&rsquo;hospital del Vinalop&oacute; el 16 del gener es despr&eacute;n que &ldquo;no &eacute;s objectiva la reutilitzaci&oacute; de material d&rsquo;un sol &uacute;s&rdquo; i que els diferents doctors i responsables manifesten que &ldquo;no es fan reutilitzacions dels productes d&rsquo;un sol &uacute;s i que s&rsquo;identifica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El PSPV porta el cas a la Fiscalia i Comprom&iacute;s sol&middot;licita documentaci&oacute;</strong>
    </p><p class="article-text">
        El PSPV ha presentat una den&uacute;ncia en la Fiscalia contra la ger&egrave;ncia de l&rsquo;hospital per presumptes delictes contra la salut p&uacute;blica, prevaricaci&oacute; i corrupci&oacute; en els negocis i reclama que s&rsquo;investigue tamb&eacute; la possible omissi&oacute; de control per part de la Generalitat Valenciana. Malgrat les explicacions traslladades pel titular de Sanitat, la diputada socialista Yaissel S&aacute;nchez va elevar a la Mesa de les Corts una bateria de preguntes al conseller sobre els controls i les inspeccions fets per la Conselleria abans que aquest diari publicara el correu electr&ograve;nic esmentat. En les respostes, com va informar elDiario.es, el conseller de Sanitat nom&eacute;s explica la normativa sota la qual es duen a terme les inspeccions i el procediment d&rsquo;aquestes, sense entrar al detall de les que es van fer abans de destapar-se el cas i de les possibles sancions o prevencions.
    </p><p class="article-text">
        En concret, la resposta es remet a &ldquo;la mem&ograve;ria anual de la Conselleria de Sanitat&rdquo; que recull &ldquo;les actuacions inspectores dutes a terme en els diferents centres sanitaris&rdquo;, aix&iacute; com altres normes de Sanitat.
    </p><p class="article-text">
        La coalici&oacute; Comprom&iacute;s tamb&eacute; va reclamar un registre de les intervencions en el centre hospitalari que han requerit cat&egrave;ters, a m&eacute;s de la documentaci&oacute; relacionada amb les compres d&rsquo;aquest material sanitari. L&rsquo;oposici&oacute; ha reivindicat peri&ograve;dicament la rescissi&oacute; del contracte amb Ribera Salud, que costaria desenes de milions a la Generalitat segons l&rsquo;acord de pr&ograve;rroga i abocarien a una batalla judicial, at&eacute;s que cap de les cl&agrave;usules que figuren en el plec com a motiu per a resoldre la concessi&oacute; parlen de possibles neglig&egrave;ncies.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La plataforma insisteix en la reversi&oacute; i en la falta de control</strong>
    </p><p class="article-text">
        El moviment ciutad&agrave;, que insisteix a reivindicar que l&rsquo;hospital torne a la gesti&oacute; p&uacute;blica, va demanar a la Conselleria accedir a l&rsquo;auditoria feta a l&rsquo;hospital. Aix&iacute; mateix, va sol&middot;licitar informaci&oacute; sobre el nombre de cat&egrave;ters comprats i utilitzats a m&eacute;s del registre d&rsquo;esterilitzacions en el centre, que dona servei a m&eacute;s de 150.000 persones a les comarques sud del Pa&iacute;s Valenci&agrave;. Per un error en la sol&middot;licitud, la Direcci&oacute; General d&rsquo;Atenci&oacute; Hospital&agrave;ria no va remetre l&rsquo;auditoria, per&ograve; s&iacute; que va afirmar que no es feien aquests controls tan concrets en el marc de l&rsquo;acord amb la mercantil.
    </p><p class="article-text">
        La resposta evidencia la falta de control sobre les concessions sanit&agrave;ries, denuncia la Plataforma, que lliga la reivindicaci&oacute; de reversi&oacute; a la deterioraci&oacute; assistencial estructural derivada de les privatitzacions. La gravetat d&rsquo;aquestes pr&agrave;ctiques denunciades va provocar protestes a les portes de l&rsquo;Hospital del Vinalop&oacute;, liderades per les i els usuaris sota el lema &ldquo;Sanitat p&uacute;blica, reversi&oacute;!&rdquo;. Segons la Plataforma del Vinalop&oacute;, les cont&iacute;nues queixes de la ciutadania demostren &ldquo;el nefast funcionament d&rsquo;aquest departament de salut amb falta de personal, falta de coordinaci&oacute;, metges de gu&agrave;rdia mai localitzables, entre altres q&uuml;estions que traslladen ve&iuml;ns i ve&iuml;nes a trav&eacute;s dels canals de comunicaci&oacute; de la plataforma i que sol&middot;liciten ajuda jur&iacute;dica davant el desemparament que senten i la indefensi&oacute;, moltes vegades, amb familiars morts&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez, Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/generalitat-valenciana-admet-no-sol-revisar-compra-cateters-l-hospital-vinalopo_1_13125326.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 04:00:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1b53abb-a618-4c96-aac2-c73bfecfc6ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2603686" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1b53abb-a618-4c96-aac2-c73bfecfc6ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2603686" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Generalitat Valenciana admet que no sol revisar la compra de catèters a l’hospital del Vinalopó]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1b53abb-a618-4c96-aac2-c73bfecfc6ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Valencia,Sanidad,Ribera Salud]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Generalitat Valenciana admite que no controla habitualmente la compra de catéteres en el hospital privatizado de Elche]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/generalitat-valenciana-admite-no-controla-habitualmente-compra-cateteres-hospital-privatizado-elche_1_13124756.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1b53abb-a618-4c96-aac2-c73bfecfc6ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Generalitat Valenciana admite que no controla habitualmente la compra de catéteres en el hospital privatizado de Elche"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Conselleria de Sanidad responde a través de Transparencia que en el Hospital de Elche-Vinalopó, de gestión privada, no se audita habitualmente la compra de material fungible, y la Plataforma por la Reversión insiste en que vuelva a ser de gestión pública</p><p class="subtitle">Sanidad descarta que se reutilicen catéteres en el Vinalopó y advierte a Ribera Salud de multas de hasta 120.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        La Generalitat Valenciana admite que no controla peri&oacute;dicamente el material sanitario de un solo uso en el Hospital de Elx-Vinalop&oacute;, el &uacute;nico centro hospitalario que queda privatizado en la Comunitat Valenciana, y <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/correo-revela-ribera-salud-reutilizo-diez-veces-cateteres-hospital-publico-elche-ordeno-hacerlo-torrejon_1_12909867.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sobre el que planea una denuncia por la supuesta reutilizaci&oacute;n del material. </a>La direcci&oacute;n general de Atenci&oacute;n Hospitalaria se&ntilde;ala en una respuesta, remitida a trav&eacute;s de Transparencia, que &ldquo;la compra de cat&eacute;teres, as&iacute; como el resto de material fungible, no entra dentro de los controles habituales que la conselleria tiene establecidos con la concesi&oacute;n hasta la fecha&rdquo;, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n a la que ha tenido acceso elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        La Plataforma por la Reversi&oacute;n del Vinalop&oacute; pidi&oacute; al Ejecutivo auton&oacute;mico informaci&oacute;n sobre el uso de material sanitario en el centro, gestionado por la firma Ribera Salud, tras la informaci&oacute;n publicada por elDiario.es en exclusiva, en la que la jefa de auditor&iacute;a de la empresa apunta que en el centro hospitalario valenciano se han reutilizado cat&eacute;teres esterilizados. En un correo electr&oacute;nico fechado el 6 de octubre de 2025, una responsable de la firma plantea al hospital de Torrej&oacute;n, en Madrid, que haga lo propio para ahorrar costes, reutilizando hasta 10 veces material de un solo uso, y la pone en contacto con personal del Vinalop&oacute;. La empresa ha negado estas pr&aacute;cticas de forma contundente.
    </p><p class="article-text">
        El esc&aacute;ndalo llev&oacute; a la conselleria de Sanidad a realizar una inspecci&oacute;n sorpresa en el centro privatizado, en la que conselleria asegura que no se han detectado estas pr&aacute;cticas denunciadas. El titular de Sanidad, Marciano G&oacute;mez, advirti&oacute; en las Corts de sanciones de hasta 120.000 euros previstas en los pliegos si se apreciara cualquier irregularidad en la concesi&oacute;n sanitaria y asegur&oacute; que tomar&iacute;a medidas &ldquo;contundentes&rdquo;. Seg&uacute;n traslad&oacute; en sede parlamentaria, el informe de la inspecci&oacute;n del doctor responsable de los servicios sanitarios acredit&oacute; que durante la visita que se hizo al hospital del Vinalop&oacute; el 16 del enero se desprende que &ldquo;no es objetiva la reutilizaci&oacute;n de material de un solo uso&rdquo; y que los diferentes doctores y responsables manifiestan que &ldquo;no se realizan reutilizaciones de los productos de un solo uso y que se identifica&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>El PSPV lleva el caso a Fiscal&iacute;a y Comprom&iacute;s solicita documentaci&oacute;n</strong>
    </p><p class="article-text">
        El PSPV ha presentado una denuncia en Fiscal&iacute;a<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/pspv-denuncia-fiscalia-presuntas-irregularidades-gestion-hospital-vinalopo-reutilizacion-material-sanitario_1_12996952.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> contra la gerencia del hospital por presuntos delitos contra la salud p&uacute;blica, prevaricaci&oacute;n y corrupci&oacute;n en los negocios</a> y reclama que se investigue tambi&eacute;n la posible omisi&oacute;n de control por parte de la Generalitat Valenciana. Pese a las explicaciones trasladadas por el titular de Sanidad, la diputada socialista Yaissel S&aacute;nchez elev&oacute; a la mesa de las Corts una bater&iacute;a de preguntas al conseller sobre los controles e inspecciones realizadas por la conselleria antes de que este diario publicara el mencionado correo electr&oacute;nico. <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/conseller-sanidad-oculta-parlamento-si-realizado-inspecciones-ribera-salud-escandalo-reutilizacion-cateters_1_13046179.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En las respuestas, como inform&oacute; elDiario.es, el conseller de Sanidad solo explica la normativa bajo la que se realizan las inspecciones y el procedimiento de las mismas</a>, sin entrar al detalle de las que se hicieron antes de destaparse el caso y de las posibles sanciones o apercibimientos.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la respuesta se remite a &ldquo;la memoria anual de la Conselleria de Sanidad&rdquo; que recoge &ldquo;las actuaciones inspectoras realizadas en los distintos centros sanitarios&rdquo;, as&iacute; como otras normas de Sanidad.
    </p><p class="article-text">
        La coalici&oacute;n Comprom&iacute;s tambi&eacute;n reclam&oacute; un registro de las intervenciones en el centro hospitalario que han requerido cat&eacute;teres, adem&aacute;s de la documentaci&oacute;n relacionada con las compras de este material sanitario. <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/resolucion-contrato-ribera-salud-presunta-reutilizacion-cateteres-expondria-generalitat-indemnizaciones-millonarias_1_12925215.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La oposici&oacute;n ha reivindicado peri&oacute;dicamente la rescisi&oacute;n del contrato con Ribera Salud, que costar&iacute;a decenas de millones a la Generalitat seg&uacute;n el acuerdo de pr&oacute;rroga y abocar&iacute;an a una batalla judicial</a>, dado que ninguna de las cl&aacute;usulas que figuran en el pliego como motivo para resolver la concesi&oacute;n hablan de posibles negligencias.
    </p><p class="article-text">
        La conselleria manifiesta que no conoce esta respuesta concreta de la responsable de Atenci&oacute;n Hospitalaria a la Plataforma. En cambio, s&iacute; ha trasladado informaci&oacute;n solicitada por los grupos de la oposici&oacute;n. A preguntas de Comprom&iacute;s, el departamento que dirige Marciano G&oacute;mez remiti&oacute; una relaci&oacute;n del material adquirido por el hospital y sus usos, adem&aacute;s de las especificaciones t&eacute;cnicas de los cat&eacute;teres. En este caso, y a petici&oacute;n del grupo parlamentario en las Corts, Sanidad s&iacute; recopil&oacute; la informaci&oacute;n solicitada. En concreto, en el caso de los cat&eacute;teres de electrofisiolog&iacute;a, Sanidad traslada que se utilizaron 130 en 80 intervenciones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La plataforma insiste en la reversi&oacute;n y en la falta de control</strong>
    </p><p class="article-text">
        El movimiento ciudadano, que insiste en reivindicar que el hospital regrese a la gesti&oacute;n p&uacute;blica, pidi&oacute; a la conselleria acceder a la auditor&iacute;a realizada al hospital. As&iacute; mismo, solicit&oacute; informaci&oacute;n sobre n&uacute;mero de cat&eacute;teres comprados y empleados adem&aacute;s del registro de esterilizaciones en el centro, que da servicio a m&aacute;s de 150.000 personas en las comarcas sur del Pa&iacute;s Valenciano. Por un error en la solicitud, la direcci&oacute;n general de Atenci&oacute;n Hospitalaria no remiti&oacute; la auditor&iacute;a, pero s&iacute; afirm&oacute; que no se realizaban estos controles tan concretos en el marco del acuerdo con la mercantil.
    </p><p class="article-text">
        La respuesta evidencia la falta de control sobre las concesiones sanitarias, denuncia la Plataforma, que liga la reivindicaci&oacute;n de reversi&oacute;n al deterioro asistencial estructural derivado de las privatizaciones. La gravedad de estas pr&aacute;cticas denunciadas provoc&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/protestas-puertas-hospital-vinalopo-caso-cateteres-ribera-salud-sanidad-publica-reversion_1_12927472.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">protestas a las puertas del hospital del Vinalop&oacute;, lideradas por las y los usuarios bajo el lema &ldquo;&iexcl;Sanidad p&uacute;blica, reversi&oacute;n!&rdquo;</a>. Seg&uacute;n la Plataforma del Vinalop&oacute;, las continuas quejas de la ciudadan&iacute;a demuestran &ldquo;el nefasto funcionamiento de este departamento de salud con falta de personal, falta de coordinaci&oacute;n, m&eacute;dicos de guardia nunca localizables, entre otras cuestiones que trasladan vecinos y vecinas a trav&eacute;s de los canales de comunicaci&oacute;n de la plataforma y quienes solicitan ayuda jur&iacute;dica ante el desamparo que sienten y la indefensi&oacute;n, en muchas ocasiones, con familiares fallecidos&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Martínez, Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/generalitat-valenciana-admite-no-controla-habitualmente-compra-cateteres-hospital-privatizado-elche_1_13124756.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Apr 2026 19:45:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1b53abb-a618-4c96-aac2-c73bfecfc6ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2603686" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1b53abb-a618-4c96-aac2-c73bfecfc6ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2603686" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Generalitat Valenciana admite que no controla habitualmente la compra de catéteres en el hospital privatizado de Elche]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1b53abb-a618-4c96-aac2-c73bfecfc6ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Valencia,Sanidad,Ribera Salud]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Iván Portugués, sobre la Solución Sur: "El nuevo cauce del Túria ha funcionado como un obstáculo para los flujos desbordados"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/ivan-portugues-solucion-sur-nuevo-cauce-turia-funcionado-obstaculo-flujos-desbordados_1_13112932.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a08214a9-83dc-4373-af63-c647e05e0cd0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Iván Portugués, sobre la Solución Sur: &quot;El nuevo cauce del Túria ha funcionado como un obstáculo para los flujos desbordados&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">“El problema es que las tormentas que provocaron inundaciones afectaron, sobre todo, al Poyo, y no tanto al Túria. Si la tormenta se desplaza más al norte, hacia la cuenca del río, podríamos estar hablando de una crecida de 4.000 m³/s, como la del Poyo o incluso más”, advierte el experto</p><p class="subtitle">Hemeroteca - Medio siglo del Plan Sur, la faraónica intervención franquista que cambió la fisonomía de la ciudad de Valencia
</p></div><p class="article-text">
        La realidad es tan compleja que, a menudo, la soluci&oacute;n de un problema genera nuevos riesgos. Iv&aacute;n Portugu&eacute;s, profesor de Geograf&iacute;a en la Universitat de Val&egrave;ncia y vecino de Benet&uacute;sser, se aproxim&oacute; de manera seria al estudio del r&iacute;o T&uacute;ria en su tesis doctoral, evidenciando su metamorfosis: &ldquo;De cauce torrencial urbano a corredor verde metropolitano&rdquo;. Posteriormente, el experto public&oacute; un estudio con el que profundiza en el caso de la desviaci&oacute;n fluvial del r&iacute;o T&uacute;ria. Dicho estudio manifiesta que el nuevo cauce &ldquo;alter&oacute; de forma pr&aacute;cticamente irreversible el funcionamiento del sistema fluvial y modific&oacute; el escenario del riesgo en la conurbaci&oacute;n metropolitana meridional&rdquo;. Para profundizar en la cuesti&oacute;n, nos hemos puesto en contacto con Iv&aacute;n, quien nos concedi&oacute; una entrevista que revel&oacute; muchos elementos, tanto cr&iacute;ticos como interesantes, del asunto.
    </p><p class="article-text">
        El nuevo cauce se concibi&oacute; para alejar las crecidas del centro de Valencia y, aunque ha cumplido parte de su funci&oacute;n hidr&aacute;ulica original, ha desatado consecuencias fatales: &ldquo;Ha tenido un efecto perverso, seguramente no contemplado en el momento de su dise&ntilde;o, que es el de ser un obst&aacute;culo a flujos desbordados que de otra manera se hubieran desperdigado por otros canales hist&oacute;ricos&rdquo;, dice el experto. De esta manera, la infraestructura &ldquo;ha conseguido el efecto de agravar la crecida en los pueblos que quedan al sur de ese nuevo cauce&rdquo;. La ocupaci&oacute;n intensiva de los paleocauces llev&oacute; a la impermeabilizaci&oacute;n del suelo, por lo que el agua, en realidad, no discurri&oacute; por lugares an&oacute;malos en el caso del 29-O, sino que recuper&oacute; &mdash;eso s&iacute;, de manera violenta&mdash; su espacio natural.
    </p><p class="article-text">
        Inicialmente, se proyect&oacute; que el nuevo cauce tendr&iacute;a una gran capacidad: &ldquo;Su anchura m&aacute;xima alcanza los 200 metros y su capacidad hidr&aacute;ulica es de 5.000 m&sup3;/s; es decir, un 35% superior a los caudales de la riada de 1957&rdquo;. No obstante, la realidad ha superado todas las previsiones: &ldquo;En el nuevo cauce no cab&iacute;a tanta agua como se pensaba, porque aparece vegetaci&oacute;n en el lecho, porque hay puentes que ocupan un volumen... entonces se va reduciendo la capacidad&rdquo;, advierte Iv&aacute;n. Primero fue Acuamed, en 2006, quien rebaj&oacute; la estimaci&oacute;n a los 4.200 m&sup3;/s; luego, en 2007, durante las jornadas del 50.&ordm; aniversario de la riada del T&uacute;ria, se situ&oacute; su capacidad efectiva en unos 3.600 m&sup3;/s. A esto hay que sumarle los efectos adversos del cambio clim&aacute;tico y la urbanizaci&oacute;n intensiva de la segunda corona metropolitana, lo que agrava a&uacute;n m&aacute;s la situaci&oacute;n, tanto desde el punto de vista medioambiental como sociol&oacute;gico.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, el peligro principal no reside en su incapacidad para vehicular las aguas del propio T&uacute;ria &mdash;ya que durante la DANA de 2024 canaliz&oacute; sin problemas estructurales unos 2.000 m&sup3;/s&mdash;, sino en que dicha infraestructura funciona como una barrera para los desbordamientos de otras cuencas. Si bien es cierto que una buena parte de los peque&ntilde;os r&iacute;os y barrancadas que desembocan en el Turia, en condiciones normales, carecen de agua o presentan caudales muy bajos, cuando ocurren precipitaciones extremas en el arco monta&ntilde;oso prelitoral, los afluentes se llenan de agua que va a parar directamente al r&iacute;o. El profesor Portugu&eacute;s advierte de otro peligro potencial: &ldquo;El problema es que las tormentas que provocaron inundaciones afectaron, sobre todo, al Poyo, y no tanto al Turia. Si la tormenta se desplaza m&aacute;s al norte, hacia la cuenca del r&iacute;o, podr&iacute;amos estar hablando de una crecida de 4.000 m&sup3;/s, como la del Poyo o incluso m&aacute;s&rdquo;. Esto quiere decir que, en el caso del 29-O, el nuevo cauce salv&oacute; la ciudad; pero no podemos estar seguros de que en el futuro sea igual de efectivo para canalizar las crecidas del Turia. El cambio clim&aacute;tico suma incertidumbre al asunto.
    </p><p class="article-text">
        Durante la cat&aacute;strofe del 29 de octubre de 2024, las aguas desbordadas toparon violentamente con los altos muros del nuevo cauce y los terraplenes elevados de la autov&iacute;a V-30, generando una enorme inundaci&oacute;n ininterrumpida que devast&oacute; las localidades de l'Horta Sud. El &ldquo;efecto dique&rdquo; que causaron dichas infraestructuras es, quiz&aacute;s, la prueba m&aacute;s evidente de que la gran obra hidr&aacute;ulica de la Soluci&oacute;n Sur traslad&oacute; el problema en lugar de solucionarlo. Detr&aacute;s de este desastre se vislumbra la negligencia pol&iacute;tica y de planificaci&oacute;n. Como sentencia el ge&oacute;grafo, &ldquo;el Plan Sur fue una excusa para modificarlo absolutamente todo, pero sin tener en cuenta ni la cuesti&oacute;n ambiental, ni la hidrol&oacute;gica&rdquo;. Iv&aacute;n no duda en se&ntilde;alar el origen pol&iacute;tico y propagand&iacute;stico de esta infraestructura: &ldquo;Es una obra de envergadura propia de dictadura, como sucede en otras dictaduras. Incluso, f&iacute;jate, se pon&iacute;an autobuses al servicio de la gente de los pueblos, de toda la Comunidad Valenciana, pero sobre todo de la provincia de Valencia, para que la poblaci&oacute;n pudiera ver esta obra&rdquo;. En palabras del profesor, &ldquo;es una obra claramente pol&iacute;tica porque era un escaparate de la modernidad&rdquo;, contempor&aacute;nea de la tecnocracia y del aperturismo econ&oacute;mico del pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Por si fuera poco, el da&ntilde;o del nuevo cauce es tambi&eacute;n psicol&oacute;gico. La sociohidrolog&iacute;a demuestra que este tipo de intervenciones estructurales contundentes reducen alarmantemente la percepci&oacute;n del peligro. &ldquo;Cuando construyes una obra de estas dimensiones, la imagen que proyectas es la salvaci&oacute;n [...] y eso genera inmediatamente un efecto de falsa seguridad sobre la poblaci&oacute;n&rdquo;, advierte el experto. Al confiar ciegamente en la tecnolog&iacute;a de la &eacute;poca, la sociedad relaj&oacute; su adaptaci&oacute;n hist&oacute;rica al riesgo y foment&oacute; una urbanizaci&oacute;n temeraria que impermeabiliz&oacute; el territorio. El exceso de confianza nos volvi&oacute; infinitamente m&aacute;s vulnerables: &ldquo;El gran error es ese, y es un error de todos; o sea, el crecimiento urban&iacute;stico no ha considerado nunca el riesgo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En definitiva, la desviaci&oacute;n del T&uacute;ria encarna el paradigma de c&oacute;mo una obra tecnocr&aacute;tica, dise&ntilde;ada sin una visi&oacute;n integral de la cuenca, puede resultar contraproducente. Hoy en d&iacute;a, las excusas del desconocimiento t&eacute;cnico ya no son v&aacute;lidas: &ldquo;Que pase esto, para m&iacute;, tiene delito, con todos los instrumentos de ordenaci&oacute;n del territorio y de la gesti&oacute;n de la emergencia que tenemos&rdquo;, afirma rotundamente el experto. Al comentar brevemente las responsabilidades pol&iacute;ticas, Iv&aacute;n afirm&oacute; que, en cuanto a la gesti&oacute;n de la emergencia, &ldquo;no tengo dudas [...] la competencia es auton&oacute;mica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Iv&aacute;n, para concluir, comparti&oacute; con nosotros algunos aprendizajes muy valiosos resultantes de la cat&aacute;strofe del 29-O: &ldquo;Tenemos que estar preparados, y para m&iacute; hay dos claves: la adaptaci&oacute;n y la autoprotecci&oacute;n&rdquo;. El profesor a&ntilde;ade: &ldquo;Si la sociedad comprende que vive en un espacio inundable y que esto continuar&aacute; pasando, tambi&eacute;n serviremos como un elemento de presi&oacute;n hacia nuestros gobernantes&rdquo;. Y no menos importante: &ldquo;El riesgo nulo no existe [...] hemos perdido el conocimiento del territorio, hemos crecido en la zona metropolitana, y hay muchos casos en el resto de Espa&ntilde;a que se encuentran en situaciones similares&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/ivan-portugues-solucion-sur-nuevo-cauce-turia-funcionado-obstaculo-flujos-desbordados_1_13112932.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Apr 2026 21:01:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a08214a9-83dc-4373-af63-c647e05e0cd0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="241684" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a08214a9-83dc-4373-af63-c647e05e0cd0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="241684" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Iván Portugués, sobre la Solución Sur: "El nuevo cauce del Túria ha funcionado como un obstáculo para los flujos desbordados"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a08214a9-83dc-4373-af63-c647e05e0cd0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[DANA,Ríos,Valencia,Inundaciones,Comunidad Valenciana,Comunitat Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Iván Portugués, sobre la Solució Sud: “El nou llit del Túria ha funcionat com un obstacle per als fluxos desbordats”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/ivan-portugues-solucio-sud-nou-llit-turia-funcionat-com-obstacle-per-als-fluxos-desbordats_1_13112983.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a08214a9-83dc-4373-af63-c647e05e0cd0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Iván Portugués, sobre la Solució Sud: “El nou llit del Túria ha funcionat com un obstacle per als fluxos desbordats”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">“El problema és que les tempestes que van provocar inundacions van afectar, sobretot, el Poio, i no tant el Túria. Si la tempesta es desplaça més al nord, cap a la conca del riu, podríem parlar d’una crescuda de 4.000 m³/s, com la del Poio o fins i tot més”, adverteix l’expert</p><p class="subtitle">Hemeroteca - Mig segle del Pla Sud, la faraònica intervenció franquista que va canviar la fisonomia de la ciutat de València
</p></div><p class="article-text">
        La realitat &eacute;s tan complexa que, sovint, la soluci&oacute; d&rsquo;un problema genera nous riscos. Iv&aacute;n Portugu&eacute;s, professor de geografia a la Universitat de Val&egrave;ncia i ve&iacute; de Benet&uacute;sser, es va aproximar de manera seriosa a l&rsquo;estudi del riu T&uacute;ria en la seua tesi doctoral, evidenciant la seua metamorfosi: &ldquo;De llit torrencial urb&agrave; a corredor verd metropolit&agrave;&rdquo;. Posteriorment, l&rsquo;expert va publicar un estudi amb qu&egrave; aprofundeix en el cas de la desviaci&oacute; fluvial del riu T&uacute;ria. Aquest estudi manifesta que el nou llit &ldquo;va alterar de manera pr&agrave;cticament irreversible el funcionament del sistema fluvial i va modificar l&rsquo;escenari del risc en la conurbaci&oacute; metropolitana meridional&rdquo;. Per a aprofundir en la q&uuml;esti&oacute;, ens hem posat en contacte amb Iv&aacute;n, que ens va concedir una entrevista que va revelar molts elements, tant cr&iacute;tics com interessants, de l&rsquo;assumpte.
    </p><p class="article-text">
        El nou llit es va concebre per a allunyar les crescudes del centre de Val&egrave;ncia i, encara que ha complit part de la seua funci&oacute; hidr&agrave;ulica original, ha desfermat conseq&uuml;&egrave;ncies fatals: &ldquo;Ha tingut un efecte pervers, segurament no previst en el moment del seu disseny, que &eacute;s el de ser un obstacle a fluxos desbordats que d&rsquo;una altra manera s&rsquo;haurien escampat per altres canals hist&ograve;rics&rdquo;, diu l&rsquo;expert. D&rsquo;aquesta manera, la infraestructura &ldquo;ha aconseguit l&rsquo;efecte d&rsquo;agreujar la crescuda als pobles que queden al sud d&rsquo;aquest nou llit&rdquo;. L&rsquo;ocupaci&oacute; intensiva dels paleollits va portar a la impermeabilitzaci&oacute; del s&ograve;l, per la qual cosa l&rsquo;aigua, en realitat, no va disc&oacute;rrer per llocs an&ograve;mals en el cas del 29O, sin&oacute; que va recuperar &mdash;aix&ograve; s&iacute;, de manera violenta&mdash; el seu espai natural.
    </p><p class="article-text">
        Inicialment, es va projectar que el nou llit tindria una gran capacitat: &ldquo;La seua ampl&agrave;ria m&agrave;xima arriba a 200 metres i la seua capacitat hidr&agrave;ulica &eacute;s de 5.000 m&sup3;/s; &eacute;s a dir, un 35% superior als cabals de la riuada del 1957&rdquo;. No obstant aix&ograve;, la realitat ha superat totes les previsions: &ldquo;En el nou llit no cabia tanta aigua com es pensava, perqu&egrave; apareix vegetaci&oacute; en el llit, perqu&egrave; hi ha ponts que ocupen un volum... llavors va reduint-se la capacitat&rdquo;, adverteix Iv&aacute;n. Primer va ser Acuamed, el 2006, qui va rebaixar l&rsquo;estimaci&oacute; a 4.200 m&sup3;/s; despr&eacute;s, el 2007, durant les jornades del 50&eacute; aniversari de la riuada del T&uacute;ria, es va situar la seua capacitat efectiva en uns 3.600 m&sup3;/s. A aix&ograve; cal sumar els efectes adversos del canvi clim&agrave;tic i la urbanitzaci&oacute; intensiva de la segona corona metropolitana, cosa que agreuja encara m&eacute;s la situaci&oacute;, tant des del punt de vista mediambiental com sociol&ograve;gic.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, el perill principal no rau en la seua incapacitat per a vehicular les aig&uuml;es del mateix T&uacute;ria &mdash;ja que durant la dana del 2024 va canalitzar sense problemes estructurals uns 2.000 m&sup3;/s&mdash;, sin&oacute; en el fet que aquesta infraestructura funciona com una barrera per als desbordaments d&rsquo;altres conques. Si b&eacute; &eacute;s cert que una bona part dels rius menuts i les barrancades que desemboquen al T&uacute;ria, en condicions normals, manquen d&rsquo;aigua o presenten cabals molt baixos, quan s&rsquo;esdevenen precipitacions extremes en l&rsquo;arc muntanyenc prelitoral, els afluents s&rsquo;omplin d&rsquo;aigua que va a parar directament al riu. El professor Portugu&eacute;s adverteix d&rsquo;un altre perill potencial: &ldquo;El problema &eacute;s que les tempestes que van provocar inundacions van afectar, sobretot, el Poio, i no tant el T&uacute;ria. Si la tempesta es despla&ccedil;a m&eacute;s al nord, cap a la conca del riu, podr&iacute;em parlar d&rsquo;una crescuda de 4.000 m&sup3;/s, com la del Poio o fins i tot m&eacute;s&rdquo;. Aix&ograve; vol dir que, en el cas del 29O, el nou llit va salvar la ciutat; per&ograve; no podem estar segurs que en el futur siga igual d&rsquo;efectiu per a canalitzar les crescudes del T&uacute;ria. El canvi clim&agrave;tic summa incertesa a l&rsquo;assumpte.
    </p><p class="article-text">
        Durant la cat&agrave;strofe del 29 d&rsquo;octubre de 2024, les aig&uuml;es desbordades van topar violentament amb els alts murs del nou llit i els terraplens elevats de l&rsquo;autovia V-30, i van generar una enorme inundaci&oacute; ininterrompuda que va devastar les localitats de l&rsquo;Horta Sud. L&rsquo;&ldquo;efecte dic&rdquo; que van causar aquestes infraestructures &eacute;s, potser, la prova m&eacute;s evident que la gran obra hidr&agrave;ulica de la Soluci&oacute; Sud va traslladar el problema en compte de solucionar-lo. Darrere d&rsquo;aquest desastre s&rsquo;albira la neglig&egrave;ncia pol&iacute;tica i de planificaci&oacute;. Com sentencia el ge&ograve;graf, &ldquo;el Pla Sud va ser una excusa per a modificar-ho absolutament tot, per&ograve; sense tindre en compte ni la q&uuml;esti&oacute; ambiental, ni la hidrol&ograve;gica&rdquo;. Iv&aacute;n no dubta a assenyalar l&rsquo;origen pol&iacute;tic i propagand&iacute;stic d&rsquo;aquesta infraestructura: &ldquo;&Eacute;s una obra d&rsquo;envergadura pr&ograve;pia de dictadura, com passa en altres dictadures. Fins i tot, fixa&rsquo;t, es posaven autobusos al servei de la gent dels pobles, de tota la Comunitat Valenciana, per&ograve; sobretot de la prov&iacute;ncia de Val&egrave;ncia, perqu&egrave; la poblaci&oacute; poguera veure aquesta obra&rdquo;. En paraules del professor, &ldquo;&eacute;s una obra clarament pol&iacute;tica, perqu&egrave; era un aparador de la modernitat&rdquo;, contempor&agrave;nia de la tecnocr&agrave;cia i de l&rsquo;oberturisme econ&ograve;mic del pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Per si no fora prou, el mal del nou llit &eacute;s tamb&eacute; psicol&ograve;gic. La sociohidrologia demostra que aquesta mena d&rsquo;intervencions estructurals contundents redueixen alarmantment la percepci&oacute; del perill. &ldquo;Quan construeixes una obra d&rsquo;aquestes dimensions, la imatge que projectes &eacute;s la salvaci&oacute; [...] i aix&ograve; genera immediatament un efecte de falsa seguretat sobre la poblaci&oacute;&rdquo;, adverteix l&rsquo;expert. Com que va confiar cegament en la tecnologia de l&rsquo;&egrave;poca, la societat va relaxar la seua adaptaci&oacute; hist&ograve;rica al risc i va fomentar una urbanitzaci&oacute; temer&agrave;ria que va impermeabilitzar el territori. L&rsquo;exc&eacute;s de confian&ccedil;a ens va tornar infinitament m&eacute;s vulnerables: &ldquo;El gran error &eacute;s aquest, i &eacute;s un error de tots; &eacute;s a dir, el creixement urban&iacute;stic no ha considerat mai el risc&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En definitiva, la desviaci&oacute; del T&uacute;ria encarna el paradigma de com una obra tecnocr&agrave;tica, dissenyada sense una visi&oacute; integral de la conca, pot resultar contraproduent. Hui dia, les excuses del desconeixement t&egrave;cnic ja no s&oacute;n v&agrave;lides: &ldquo;Que passe aix&ograve;, per a mi, t&eacute; delicte, amb tots els instruments d&rsquo;ordenaci&oacute; del territori i de la gesti&oacute; de l&rsquo;emerg&egrave;ncia que tenim&rdquo;, afirma rotundament l&rsquo;expert. En comentar breument les responsabilitats pol&iacute;tiques, Iv&aacute;n va afirmar que, quant a la gesti&oacute; de l&rsquo;emerg&egrave;ncia, &ldquo;no hi tinc dubtes [...] la compet&egrave;ncia &eacute;s auton&ograve;mica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Iv&aacute;n, per a concloure, va compartir amb nosaltres alguns aprenentatges molt valuosos resultants de la cat&agrave;strofe del 29O: &ldquo;Hem d&rsquo;estar preparats, i per a mi hi ha dues claus: l&rsquo;adaptaci&oacute; i l&rsquo;autoprotecci&oacute;&rdquo;. El professor afig: &ldquo;Si la societat compr&eacute;n que viu en un espai inundable i que aix&ograve; continuar&agrave; passant, tamb&eacute; servirem com un element de pressi&oacute; cap als nostres governants&rdquo;. I no menys important: &ldquo;El risc nul no existeix [...] hem perdut el coneixement del territori, hem crescut en la zona metropolitana, i hi ha molts casos en la resta d&rsquo;Espanya que estan en situacions similars&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/ivan-portugues-solucio-sud-nou-llit-turia-funcionat-com-obstacle-per-als-fluxos-desbordats_1_13112983.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Apr 2026 21:01:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a08214a9-83dc-4373-af63-c647e05e0cd0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="241684" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a08214a9-83dc-4373-af63-c647e05e0cd0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="241684" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Iván Portugués, sobre la Solució Sud: “El nou llit del Túria ha funcionat com un obstacle per als fluxos desbordats”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a08214a9-83dc-4373-af63-c647e05e0cd0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[DANA,Ríos,Valencia,Inundaciones,Comunidad Valenciana,Comunitat Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un de cada cinc diputats de les Corts declara entre tres i set habitatges en propietat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/cinc-diputats-les-corts-declara-tres-i-set-habitatges-propietat_1_13111462.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/de11354b-82a0-4692-bc1e-c736e3a9ba27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un de cada cinc diputats de les Corts declara entre tres i set habitatges en propietat"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’anàlisi de les declaracions de béns revela que una vintena dels parlamentaris són multipropietaris, amb un 60% d’aquests casos concentrats en el PP</p><p class="subtitle">La immobiliària de la Generalitat del PP: 29 alts càrrecs i el president tenen entre tres i huit habitatges en propietat</p></div><p class="article-text">
        Almenys 20 diputats i diputades del parlament auton&ograve;mic declaren tres habitatges o m&eacute;s en propietat. Si s&rsquo;inclouen locals comercials, immobles r&uacute;stics o altres actius, la xifra seria encara m&eacute;s gran, segons l&rsquo;an&agrave;lisi de les seues declaracions de b&eacute;ns registrades en el portal de transpar&egrave;ncia de les Corts. Aquest volum representa aproximadament el 20% de la cambra auton&ograve;mica; &eacute;s a dir, un de cada cinc parlamentaris. La magnitud d&rsquo;aquestes xifres resulta significativa no sols pel volum, sin&oacute; tamb&eacute; per la distribuci&oacute; desigual, en un context en qu&egrave; l&rsquo;habitatge s&rsquo;ha convertit en un dels principals eixos del debat pol&iacute;tic i social.
    </p><p class="article-text">
        Dins d&rsquo;aquest grup de 20 diputats amb m&eacute;s patrimoni immobiliari, dotze pertanyen al Partit Popular, cosa que suposa un 60% del total dels parlamentaris multipropietaris. Per darrere se situen Comprom&iacute;s i Vox, amb tres casos cadascun (15%), mentre que el PSPV t&eacute; dos diputats en aquest rang (10%). Encara que aquestes dades han de contextualitzar-se en funci&oacute; del pes de cada grup en la cambra, reflecteixen m&eacute;s pres&egrave;ncia de perfils amb multipropietat en determinades formacions.
    </p><p class="article-text">
        Entre els casos m&eacute;s destacats hi ha perfils que acumulen llargues llistes d&rsquo;immobles, a vegades repartits entre diferents prov&iacute;ncies i amb valors cadastrals elevats. El diputat del Partit Popular Manuel P&eacute;rez Fenoll declara el nombre m&eacute;s gran d&rsquo;immobles: posseeix el 50% de set habitatges a Alacant &mdash;un dels quals amb un valor cadastral de 393.110,02 euros&mdash;, a m&eacute;s de nou b&eacute;ns m&eacute;s sota diferents formes de titularitat. Li segueix Javier Guti&eacute;rrez Mart&iacute;n, tamb&eacute; del PP, amb nou immobles declarats, entre els quals sis habitatges a Alacant, un dels quals en propietat plena (100% de titularitat). En aquesta mateixa l&iacute;nia se situa Laura Soler Azor&iacute;n, diputada del PSPV, el cas de la qual tamb&eacute; &eacute;s destacat: declara cinc habitatges a Alacant, tots en ple domini; &eacute;s a dir, amb titularitat completa.
    </p><p class="article-text">
        A continuaci&oacute;, est&agrave; el diputat Alejo Font de Mora (PP), que declara una desena d&rsquo;immobles, entre els quals quatre habitatges en ple domini i altres amb participacions del 50% i del 25%, a m&eacute;s d&rsquo;altres b&eacute;ns amb diferents nivells de titularitat. Jes&uacute;s Antonio Lecha Tena (PP) posseeix tres habitatges i un altre immoble, tots al 100%. La diputada del PP Dolores Pe&ntilde;a Villaescusa declara tres habitatges a Alacant, tamb&eacute; en propietat plena. Mar&iacute;a G&oacute;mez Garc&iacute;a (PP) declara almenys cinc habitatges amb diferents nivells de titularitat: un en ple domini i la resta repartits en participacions pr&ograve;ximes a un ter&ccedil; o en r&egrave;gim de nua propietat, cosa que implica que no disposa del seu &uacute;s. S&rsquo;hi sumen locals i finques r&uacute;stiques compartides. Per part seua, Magdalena Mar&iacute;a Gonz&aacute;lez la Red (PP) declara uns quants habitatges repartits en diferents prov&iacute;ncies &mdash;com Alacant, Biscaia o Burgos&mdash;, combinant propietats en titularitat completa amb altres de compartides al 75% o al 25%.
    </p><p class="article-text">
        Entre els perfils amb m&eacute;s volum de patrimoni tamb&eacute; destaca Wenceslao Al&oacute;s Valls, diputat del Partit Popular, que declara nou immobles a la prov&iacute;ncia de Castell&oacute;. Entre aquests figuren tres habitatges &mdash;dos en propietat plena i u de compartit al 20%&mdash;, a m&eacute;s de dos locals al 100%, una propietat r&uacute;stica tamb&eacute; en titularitat completa i tres immobles urbans addicionals igualment en ple domini. Elena Mar&iacute;a Bastidas Bono (PP) declara almenys tres habitatges &mdash;dos a Val&egrave;ncia i un a Alacant&mdash; juntament amb altres immobles, predominant les propietats en ple domini, encara que tamb&eacute; figuren participacions compartides en un habitatge i un altre actiu. Luis Mart&iacute;nez Fuentes (PP) declara tres habitatges a la prov&iacute;ncia de Castell&oacute;, tots en copropietat &mdash;amb participacions del 50%, 25% i 10%&mdash;, a m&eacute;s de dos locals igualment compartits.
    </p><p class="article-text">
        En Vox, la diputada Julia Mar&iacute;a Llopis Noheda declara uns quants habitatges a la prov&iacute;ncia d&rsquo;Alacant, la major part en r&egrave;gim de copropietat al 50%, juntament amb altres immobles urbans i un local del qual posseeix la nua propietat. Ana Mar&iacute;a Bellver Alc&aacute;ntara (Vox) declara uns quants habitatges en r&egrave;gim de nua propietat &mdash;amb participacions del 50%, del 16,66% o fins i tot inferiors&mdash; repartits entre Val&egrave;ncia i Terol.
    </p><p class="article-text">
        Un dels casos m&eacute;s cridaners &eacute;s el de Mar&iacute;a de los &Aacute;ngeles Criado Gonz&aacute;lez, diputada de Vox. En la seua declaraci&oacute; del 2023 constaven set habitatges a la Comunitat Valenciana, sis dels quals en propietat plena i una participaci&oacute; minorit&agrave;ria, a m&eacute;s de participacions en empreses familiars. No obstant aix&ograve;, en la declaraci&oacute; m&eacute;s recent ja no figura cap habitatge a nom seu, sin&oacute; &uacute;nicament una donaci&oacute; en met&agrave;l&middot;lic. Aquest canvi significatiu, sense m&eacute;s detall explicatiu, posa el focus en les variacions entre declaracions i en la dificultat de seguir l&rsquo;evoluci&oacute; real del patrimoni dels c&agrave;rrecs p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        En Comprom&iacute;s, Joan Josep Baldov&iacute; Roda declara quatre habitatges a la prov&iacute;ncia de Val&egrave;ncia, totes en r&egrave;gim de copropietat &mdash;tres al 50% i un amb una participaci&oacute; pr&ograve;xima al 41%&mdash;, a m&eacute;s d&rsquo;un local compartit. Paula Virginia Espinosa Gim&eacute;nez presenta un perfil basat en la nua propietat, amb tres habitatges repartits entre Val&egrave;ncia i Albacete i participacions del 50%, a qu&egrave; se sumen altres immobles, com ara propietats r&uacute;stiques. Mar&iacute;a Jos&eacute; Amig&oacute; Laguarda declara dos habitatges a la prov&iacute;ncia de Val&egrave;ncia, un dels quals en propietat plena i un altre amb participacions minorit&agrave;ries &mdash;al voltant del 16%&mdash;, a m&eacute;s de dos immobles urbans m&eacute;s en copropietat. Per part seua, Mar&iacute;a Luisa Navarro Forcada, diputada del PSPV, declara tres habitatges a la prov&iacute;ncia d&rsquo;Alacant, tots en r&egrave;gim de copropietat al 50%, juntament amb dos immobles urbans m&eacute;s en les mateixes condicions. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Parwin Dawari, Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/cinc-diputats-les-corts-declara-tres-i-set-habitatges-propietat_1_13111462.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Apr 2026 21:00:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/de11354b-82a0-4692-bc1e-c736e3a9ba27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="156854" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/de11354b-82a0-4692-bc1e-c736e3a9ba27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="156854" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un de cada cinc diputats de les Corts declara entre tres i set habitatges en propietat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/de11354b-82a0-4692-bc1e-c736e3a9ba27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Corts Valencianes,Diputados,Declaración de bienes,Comunidad Valenciana,Valencia,Comunitat Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Uno de cada cinco diputados de las Corts declara entre tres y siete viviendas en propiedad]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/cinco-diputados-corts-declara-tres-siete-viviendas-propiedad_1_13111337.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/de11354b-82a0-4692-bc1e-c736e3a9ba27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Uno de cada cinco diputados de las Corts declara entre tres y siete viviendas en propiedad"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El análisis de las declaraciones de los bienes revela que una veintena de los parlamentarios son multipropietarios, con un 60% de estos casos concentrados en el PP</p><p class="subtitle">La 'inmobiliaria' de la Generalitat del PP: 29 altos cargos y el presidente tienen entre tres y ocho viviendas en propiedad
</p></div><p class="article-text">
        Al menos 20 diputados y diputadas del parlamento auton&oacute;mico declaran tres o m&aacute;s viviendas en propiedad. Si se incluyen locales comerciales, inmuebles r&uacute;sticos u otros activos, la cifra ser&iacute;a a&uacute;n mayor, seg&uacute;n el an&aacute;lisis de sus declaraciones de bienes registradas en el portal de transparencia de las Corts. Este volumen representa aproximadamente el 20% de la c&aacute;mara auton&oacute;mica; es decir, uno de cada cinco parlamentarios. La magnitud de estas cifras resulta significativa no solo por su volumen, sino tambi&eacute;n por su distribuci&oacute;n desigual, en un contexto en el que la vivienda se ha convertido en uno de los principales ejes del debate pol&iacute;tico y social.
    </p><p class="article-text">
        Dentro de este grupo de 20 diputados con mayor patrimonio inmobiliario, doce pertenecen al Partido Popular, lo que supone un 60% del total de parlamentarios multipropietarios. Por detr&aacute;s se sit&uacute;an Comprom&iacute;s y Vox, con tres casos cada uno (15%), mientras que el PSPV cuenta con dos diputados en este rango (10%). Aunque estos datos deben contextualizarse en funci&oacute;n del peso de cada grupo en la C&aacute;mara, reflejan una mayor presencia de perfiles con multipropiedad en determinadas formaciones.
    </p><p class="article-text">
        Entre los casos m&aacute;s destacados hay perfiles que acumulan largas listas de inmuebles, en ocasiones repartidos entre distintas provincias y con valores catastrales elevados. El diputado del Partido Popular Manuel P&eacute;rez Fenoll declara el mayor n&uacute;mero de inmuebles: posee el 50% de siete viviendas en Alicante &mdash;una de ellas con un valor catastral de 393.110,02 euros&mdash;, adem&aacute;s de otros nueve bienes bajo distintas formas de titularidad. Le sigue Javier Guti&eacute;rrez Mart&iacute;n, tambi&eacute;n del PP, con nueve inmuebles declarados, entre ellos seis viviendas en Alicante, una de ellas en propiedad plena (100% de titularidad). En esta misma l&iacute;nea se sit&uacute;a Laura Soler Azor&iacute;n, diputada del PSPV, cuyo caso tambi&eacute;n es destacado: declara cinco viviendas en Alicante, todas en pleno dominio; es decir, con titularidad completa.
    </p><p class="article-text">
        A continuaci&oacute;n se encuentra el diputado Alejo Font de Mora (PP), que declara una decena de inmuebles, entre ellos cuatro viviendas en pleno dominio y otras con participaciones del 50% y del 25%, adem&aacute;s de otros bienes con distintos niveles de titularidad. Jes&uacute;s Antonio Lecha Tena (PP) posee tres viviendas y otro inmueble, todos al 100%. La diputada del PP Dolores Pe&ntilde;a Villaescusa declara tres viviendas en Alicante, tambi&eacute;n en propiedad plena. Mar&iacute;a G&oacute;mez Garc&iacute;a (PP) declara al menos cinco viviendas con distintos niveles de titularidad: una en pleno dominio y el resto repartidas en participaciones cercanas a un tercio o en r&eacute;gimen de nuda propiedad, lo que implica que no dispone de su uso. A estas se suman locales y fincas r&uacute;sticas compartidas. Por su parte, Magdalena Mar&iacute;a Gonz&aacute;lez La Red (PP) declara varias viviendas repartidas en diferentes provincias &mdash;como Alicante, Vizcaya o Burgos&mdash;, combinando propiedades en titularidad completa con otras compartidas al 75% o al 25%.
    </p><p class="article-text">
        Entre los perfiles con mayor volumen de patrimonio tambi&eacute;n destaca Wenceslao Al&oacute;s Valls, diputado del Partido Popular, que declara nueve inmuebles en la provincia de Castell&oacute;n. Entre ellos figuran tres viviendas &mdash;dos en propiedad plena y una compartida al 20%&mdash;, adem&aacute;s de dos locales al 100%, una propiedad r&uacute;stica tambi&eacute;n en titularidad completa y tres inmuebles urbanos adicionales igualmente en pleno dominio. Elena Mar&iacute;a Bastidas Bono (PP) declara al menos tres viviendas &mdash;dos en Valencia y una en Alicante&mdash; junto a otros inmuebles, con predominio  de las propiedades en pleno dominio, aunque tambi&eacute;n aparecen participaciones compartidas en una vivienda y otro activo. Luis Mart&iacute;nez Fuentes (PP) declara tres viviendas en la provincia de Castell&oacute;n, todas en copropiedad &mdash;con participaciones del 50%, 25% y 10%&mdash;, adem&aacute;s de dos locales igualmente compartidos.
    </p><p class="article-text">
        En Vox, la diputada Julia Mar&iacute;a Llopis Noheda declara varias viviendas en la provincia de Alicante, en su mayor&iacute;a en r&eacute;gimen de copropiedad al 50%, junto a otros inmuebles urbanos y un local del que posee la nuda propiedad. Ana Mar&iacute;a Bellver Alc&aacute;ntara (Vox) declara varias viviendas en r&eacute;gimen de nuda propiedad &mdash;con participaciones del 50%, del 16,66% o incluso inferiores&mdash; repartidas entre Valencia y Teruel.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los casos m&aacute;s llamativos es el de Mar&iacute;a de los &Aacute;ngeles Criado Gonz&aacute;lez, diputada de Vox. En su declaraci&oacute;n de 2023 constaban siete viviendas en la Comunitat Valenciana, seis de ellas en propiedad plena y una participaci&oacute;n minoritaria, adem&aacute;s de participaciones en empresas familiares. Sin embargo, en la declaraci&oacute;n m&aacute;s reciente ya no figura ninguna vivienda a su nombre, sino &uacute;nicamente una donaci&oacute;n en met&aacute;lico. Este cambio significativo, sin mayor detalle explicativo, pone el foco en las variaciones entre declaraciones y en la dificultad de seguir la evoluci&oacute;n real del patrimonio de los cargos p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        En Comprom&iacute;s, Joan Josep Baldov&iacute; Roda declara cuatro viviendas en la provincia de Valencia, todas ellas en r&eacute;gimen de copropiedad &mdash;tres al 50% y una con una participaci&oacute;n cercana al 41%&mdash;, adem&aacute;s de un local compartido. Paula Virginia Espinosa Gim&eacute;nez presenta un perfil basado en la nuda propiedad, con tres viviendas repartidas entre Valencia y Albacete y participaciones del 50%, a las que se suman otros inmuebles, como propiedades r&uacute;sticas. Mar&iacute;a Jos&eacute; Amig&oacute; Laguarda declara dos viviendas en la provincia de Valencia, una de ellas en propiedad plena y otra con participaciones minoritarias &mdash;en torno al 16%&mdash;, adem&aacute;s de otros dos inmuebles urbanos en copropiedad. Por su parte, Mar&iacute;a Luisa Navarro Forcada, diputada del PSPV, declara tres viviendas en la provincia de Alicante, todas ellas en r&eacute;gimen de copropiedad al 50%, junto a otros dos inmuebles urbanos en las mismas condiciones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Parwin Dawari, Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/cinco-diputados-corts-declara-tres-siete-viviendas-propiedad_1_13111337.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Apr 2026 19:32:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/de11354b-82a0-4692-bc1e-c736e3a9ba27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="156854" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/de11354b-82a0-4692-bc1e-c736e3a9ba27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="156854" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Uno de cada cinco diputados de las Corts declara entre tres y siete viviendas en propiedad]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/de11354b-82a0-4692-bc1e-c736e3a9ba27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Corts Valencianes,Diputados,Declaración de bienes,Comunidad Valenciana,Valencia,Comunitat Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Comunitat Valenciana no para de crecer: más de 1,3 millones de habitantes desde el año 2000]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/comunitat-valenciana-no-crecer-1-3-millones-habitantes-ano-2000_1_13108492.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/64324f66-060c-4f24-88d9-6e8f2b00051e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Comunitat Valenciana no para de crecer: más de 1,3 millones de habitantes desde el año 2000"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Este crecimiento no es uniforme ni ubicuo, ya que algunas comarcas han registrado pérdidas de población de hasta un 26%, como el Rincón de Ademuz, mientras que otras han crecido espectacularmente, como es el caso del Camp del Túria, que prácticamente ha doblado su población</p><p class="subtitle">La Comunitat Valenciana alcanza los 5.350.000 habitantes tras crecer un 0,28% en el segundo trimestre de 2024
</p></div><p class="article-text">
        Desde el inicio del siglo XXI, la evoluci&oacute;n demogr&aacute;fica en Espa&ntilde;a ha seguido ritmos dispares. Si nos fijamos en el peso relativo de cada una de las comunidades aut&oacute;nomas (en adelante, CCAA) respecto del total de la poblaci&oacute;n, veremos que unas pocas CCAA no paran de sumar habitantes (sobre todo, Madrid, Catalu&ntilde;a y Comunitat Valenciana, aunque tambi&eacute;n Canarias, Baleares + Melilla, que es una ciudad aut&oacute;noma); otras se mantienen pr&aacute;cticamente estancadas (Castilla-La Mancha, Navarra + Ceuta, otra ciudad aut&oacute;noma); mientras que el resto est&aacute;n perdiendo poblaci&oacute;n. En el siguiente gr&aacute;fico, aparece toda la informaci&oacute;n detallada.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Pero cu&aacute;l es el porqu&eacute; de todo ello? Para empezar, no debemos perder de vista que, a pesar de que vastos territorios espa&ntilde;oles se est&eacute;n despoblando, la poblaci&oacute;n total del pa&iacute;s sigue creciendo. Esto se suele explicar indicando el atractivo del clima mediterr&aacute;neo, la riqueza cultural y gastron&oacute;mica, as&iacute; como el buen rollo que transmite la poblaci&oacute;n que habita Espa&ntilde;a. Asimismo, el dinamismo del mercado laboral es otro factor a tener en cuenta para explicar el crecimiento de la poblaci&oacute;n, especialmente en los casos de la Comunidad de Madrid, Catalu&ntilde;a y Comunitat Valenciana.
    </p><p class="article-text">
        Pero tambi&eacute;n hay CCAA que sufren el proceso de despoblaci&oacute;n, lo cual se debe, principalmente, al escaso dinamismo de sus econom&iacute;as, falta de oportunidades laborales y de acceso a algunos servicios b&aacute;sicos, especialmente cuando hablamos de zonas monta&ntilde;osas de dif&iacute;cil acceso.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n de algunas CCAA es m&aacute;s dif&iacute;cil de explicar. La mayor&iacute;a de &eacute;stas presentan perfiles mixtos, que aglutinan caracter&iacute;sticas de ambos tipos previamente expuestos. En este caso, el momento del ciclo econ&oacute;mico, en ocasiones, da pistas acerca de la evoluci&oacute;n demogr&aacute;fica.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Pero qu&eacute; hay de la Comunitat Valenciana? Desde el a&ntilde;o 2000, la tendencia general es galopantemente creciente. Si bien es cierto que la crisis de 2007-2008 desencaden&oacute;, unos a&ntilde;os despu&eacute;s, una ligera disminuci&oacute;n de la poblaci&oacute;n, no podemos obviar el crecimiento casi exponencial en las etapas de bonanza econ&oacute;mica. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="Evolución de la población en España, 2000-2025" aria-label="Líneas" id="datawrapper-chart-8PUNS" src="https://datawrapper.dwcdn.net/8PUNS/1/" scrolling="no" frameborder="0"
style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="423" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>
    </figure><p class="article-text">
        No obstante, dicho crecimiento, al igual que no se da de manera uniforme a escala nacional, tampoco lo es a escala auton&oacute;mica. El siguiente mapa presenta una evidente tendencia a la concentraci&oacute;n de la poblaci&oacute;n en las comarcas costeras, aunque con algunas salvedades.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el Camp del T&uacute;ria (87,6%), el Baix Segura (75%) y la Marina Baixa (59,3%) son las comarcas que m&aacute;s crecieron en lo que va del siglo XXI, mientras que el Rinc&oacute;n de Ademuz (-26,2%), l'Alt Maestrat (-17,1%) y els Ports (-14,9%) son las que m&aacute;s poblaci&oacute;n perdieron. Para dotar de mayor consistencia a nuestra investigaci&oacute;n, hemos hablado con Javier Esparcia, Catedr&aacute;tico de An&aacute;lisis Geogr&aacute;fico Regional en la Universidad de Valencia, quien resulta ser una de las personas que m&aacute;s tiempo ha dedicado al estudio y la comprensi&oacute;n de la evoluci&oacute;n demogr&aacute;fica valenciana.
    </p><p class="article-text">
        En primer lugar, hemos revisado con lupa las comarcas que sufren despoblaci&oacute;n. Javier nos se&ntilde;ala que, en zonas como el Rinc&oacute;n de Ademuz, l&rsquo;Alt Maestrat y els Ports, nos enfrentamos al problema de despoblamiento estructural. El catedr&aacute;tico subraya que los factores que mejor explican la situaci&oacute;n demogr&aacute;fica de dichas comarcas son la crisis del sistema agropecuario tradicional; tendencia a la concentraci&oacute;n econ&oacute;mica y demogr&aacute;fica en las ciudades o en los n&uacute;cleos comarcales m&aacute;s importantes; procesos de urbanizaci&oacute;n; as&iacute; como la mejora de los transportes (que favorece precisamente a esos centros). Por todo ello, estos territorios monta&ntilde;osos del interior entraron en un &ldquo;c&iacute;rculo vicioso de p&eacute;rdida de poblaci&oacute;n y demanda, envejecimiento, falta de servicios y oportunidades&rdquo;, seg&uacute;n se&ntilde;ala el experto. Una de las constataciones m&aacute;s fuertes de nuestra conversaci&oacute;n surge al abordar el mercado inmobiliario. Esparcia se&ntilde;ala una paradoja: aunque sobre el papel parezca que &ldquo;sobren casas&rdquo;, la cruda realidad consiste en que &ldquo;el parque disponible formalmente no es siempre realmente habitable&rdquo;. Esto supone una barrera para la llegada de nueva poblaci&oacute;n, que deber&iacute;a acometer costosas rehabilitaciones de vivienda, por lo que muchas personas pueden llegar a pensar que &ldquo;costar&iacute;a m&aacute;s el collar que el perro&rdquo;, cosa que resta todav&iacute;a m&aacute;s puntos a la opci&oacute;n de migrar a una comarca con estas caracter&iacute;sticas. A esto se suma, sorprendentemente, un &ldquo;proceso inflacionario en cuanto al precio de la vivienda, con frecuencia muy por encima de su valor real&rdquo;. Adem&aacute;s, dichas comarcas tienen un mercado laboral tan fr&aacute;gil que fomenta la constante salida de trabajadores hacia otras &aacute;reas: abundan perfiles de personas trabajadoras que viven en una comarca y trabajan en otra. Todo ello, crea unas condiciones en las que estas comarcas sufren una continua fuga de j&oacute;venes que empeora dr&aacute;sticamente su crecimiento natural (ya extremadamente deteriorado) y retroalimenta el declive.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="Evolución de la población valenciana entre 2000 y 2025 (%)" aria-label="Mapa coroplético" id="datawrapper-chart-jAAWd" src="https://datawrapper.dwcdn.net/jAAWd/1/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="858" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>
    </figure><p class="article-text">
        En segundo lugar, analicemos las comarcas campeonas en atracci&oacute;n de la poblaci&oacute;n. En la otra cara de la moneda, tenemos el Camp de T&uacute;ria, el Baix Segura y la Marina Baixa. Seg&uacute;n relata el experto, la clave de su explosi&oacute;n demogr&aacute;fica es clara: &ldquo;captan flujos de poblaci&oacute;n all&iacute; donde hoy se concentra la atracci&oacute;n demogr&aacute;fica valenciana, es decir, en los corredores metropolitanos y litorales&rdquo;. Al preguntarle espec&iacute;ficamente por el caso del Camp de T&uacute;ria, Esparcia desmiente el mito que concibe a las comarcas perif&eacute;ricas como espacios aislados y poco atractivos: &ldquo;no es una comarca 'perif&eacute;rica' en sentido d&eacute;bil, sino una periferia bien conectada y muy integrada funcionalmente&rdquo;. Esta comarca gana habitantes a un ritmo vertiginoso gracias a su &ldquo;accesibilidad, vivienda, suelo disponible y proximidad al mercado de trabajo urbano&rdquo;, atrayendo a familias j&oacute;venes del &aacute;rea metropolitana. De hecho, es una de las comarcas m&aacute;s j&oacute;venes de toda la Comunitat Valenciana. Ahora bien, en cuanto a las comarcas del Baix Segura y la Marina Baixa, las explicaciones son distintas. Javier subraya que su auge se sostiene sobre una &ldquo;combinaci&oacute;n muy potente de turismo en general, y residencial en particular, agricultura e inmigraci&oacute;n&rdquo;. En ambas comarcas, la llegada masiva de poblaci&oacute;n extranjera se presenta como un factor central, aportando tanto mano de obra activa como residentes jubilados &ldquo;atra&iacute;dos por el clima, el litoral y, desde hace ya a&ntilde;os, por el mercado inmobiliario&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A modo de conclusi&oacute;n, podemos constatar que la Comunitat Valenciana opera como un territorio profundamente desigual a nivel geogr&aacute;fico y socioecon&oacute;mico. El intenso dinamismo poblacional reciente le debe mucho a los saldos migratorios positivos que se han ido acumulando en lo que llevamos del siglo XXI. Adem&aacute;s, este dinamismo se concentra, b&aacute;sicamente, en aquellos espacios que participan de la econom&iacute;a metropolitana, el turismo y los mercados residenciales costeros. En contraposici&oacute;n, la despoblaci&oacute;n del interior no es un fen&oacute;meno coyuntural, sino el resultado de m&uacute;ltiples carencias sist&eacute;micas, como las de accesibilidad, empleo y servicios b&aacute;sico. Y, si bien es cierto que algunas actividades puntuales, como el turismo rural y las segundas residencias, mitigan parcialmente esta tendencia, resultan insuficientes para revertir el d&eacute;ficit estructural de residentes permanentes en el medio rural valenciano. Aunque qui&eacute;n sabe&hellip; quiz&aacute;s, las futuras generaciones prefieran una vida menos ajetreada y m&aacute;s sencilla, alejada del ruido, la saturaci&oacute;n y la contaminaci&oacute;n, tan abundantes en las ciudades y sus inmediaciones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/comunitat-valenciana-no-crecer-1-3-millones-habitantes-ano-2000_1_13108492.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 04 Apr 2026 21:56:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/64324f66-060c-4f24-88d9-6e8f2b00051e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="69047" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/64324f66-060c-4f24-88d9-6e8f2b00051e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="69047" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Comunitat Valenciana no para de crecer: más de 1,3 millones de habitantes desde el año 2000]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/64324f66-060c-4f24-88d9-6e8f2b00051e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,Población,Migrantes,Valencia,Comunidad Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Comunitat Valenciana no para de créixer: més de 1,3 milions d'habitants des de l'any 2000]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/comunitat-valenciana-no-creixer-mes-1-3-milions-d-habitants-des-l-any-2000_1_13108605.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/64324f66-060c-4f24-88d9-6e8f2b00051e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Comunitat Valenciana no para de créixer: més de 1,3 milions d&#039;habitants des de l&#039;any 2000"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aquest creixement no és uniforme ni ubic, ja que algunes comarques han registrat pèrdues de població de fins a un 26%, com el Racó d’Ademús, mentre que altres han crescut espectacularment, com és el cas del Camp de Túria, que pràcticament ha doblat la seua població</p><p class="subtitle">La Comunitat Valenciana arriba als 5.350.000 habitants després de créixer un 0,28% en el segon trimestre de 2024</p></div><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;inici del segle XXI, l&rsquo;evoluci&oacute; demogr&agrave;fica a Espanya ha seguit ritmes dispars. Si ens fixem en el pes relatiu de cadascuna de les comunitats aut&ograve;nomes (d&rsquo;ara en avant, CA) respecte del total de la poblaci&oacute;, veurem que unes poques CA no paren de sumar habitants (sobretot, Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana, encara que tamb&eacute; les Can&agrave;ries, les Balears i Melilla, que &eacute;s una ciutat aut&ograve;noma); altres es mantenen pr&agrave;cticament estancades (Castella-la Manxa, Navarra i Ceuta, una altra ciutat aut&ograve;noma); mentre que la resta van perdent poblaci&oacute;. En el gr&agrave;fic seg&uuml;ent, figura tota la informaci&oacute; detallada.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; quin &eacute;s el perqu&egrave; de tot aix&ograve;? Per a comen&ccedil;ar, no hem de perdre de vista que, a pesar que vastos territoris espanyols estiguen despoblant-se, la poblaci&oacute; total del pa&iacute;s continua creixent. Aix&ograve; se sol explicar indicant l&rsquo;atractiu del clima mediterrani, la riquesa cultural i gastron&ograve;mica, aix&iacute; com el bon rotllo que transmet la poblaci&oacute; que habita Espanya. Aix&iacute; mateix, el dinamisme del mercat laboral &eacute;s un altre factor a tindre en compte per a explicar el creixement de la poblaci&oacute;, especialment en els casos de la Comunitat de Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; tamb&eacute; hi ha CA que pateixen el proc&eacute;s de despoblaci&oacute;, cosa que es deu, principalment, a l&rsquo;esc&agrave;s dinamisme de les seues economies, falta d&rsquo;oportunitats laborals i d&rsquo;acc&eacute;s a alguns serveis b&agrave;sics, especialment quan parlem de zones muntanyenques d&rsquo;acc&eacute;s dif&iacute;cil.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; d&rsquo;algunes CA &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil d&rsquo;explicar. La major part d&rsquo;aquests territoris presenten perfils mixtos, que aglutinen caracter&iacute;stiques de tots dos tipus exposats pr&egrave;viament. En aquest cas, el moment del cicle econ&ograve;mic, a vegades, dona pistes sobre l&rsquo;evoluci&oacute; demogr&agrave;fica.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; qu&egrave; hi ha de la Comunitat Valenciana? Des de l&rsquo;any 2000, la tend&egrave;ncia general &eacute;s galopantment creixent. Si b&eacute; &eacute;s cert que la crisi dels anys 2007-2008 va desencadenar, uns anys despr&eacute;s, una lleugera disminuci&oacute; de la poblaci&oacute;, no podem obviar el creixement quasi exponencial en les etapes de bonan&ccedil;a econ&ograve;mica. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="Evolución de la
población en España, 2000-2025" aria-label="Líneas" id="datawrapper-chart-8PUNS"
src="https://datawrapper.dwcdn.net/8PUNS/1/" scrolling="no" frameborder="0"
style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="423" dataexternal="1"></iframe><script
type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void
0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var
t in a.data["datawrapper-height"])for(var
r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapperheight"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>
    </figure><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, aquest creixement, igual que no es dona de manera uniforme a escala nacional, tampoc ho &eacute;s a escala auton&ograve;mica. El mapa seg&uuml;ent presenta una tend&egrave;ncia evident a la concentraci&oacute; de la poblaci&oacute; a les comarques costaneres, encara que amb algunes excepcions.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el Camp de T&uacute;ria (87,6%), el Baix Segura (75%) i la Marina Baixa (59,3%) s&oacute;n les comarques que m&eacute;s van cr&eacute;ixer en el que va del segle XXI, mentre que el Rac&oacute; d&rsquo;Adem&uacute;s (-26,2%), l&rsquo;Alt Maestrat (-17,1%) i els Ports (-14,9%) s&oacute;n les que m&eacute;s poblaci&oacute; van perdre. Per a dotar de m&eacute;s consist&egrave;ncia a la nostra investigaci&oacute;, hem parlat amb Javier Esparcia, catedr&agrave;tic d&rsquo;an&agrave;lisi geogr&agrave;fica regional de la Universitat de Val&egrave;ncia, que resulta ser una de les persones que m&eacute;s temps ha dedicat a l&rsquo;estudi i la comprensi&oacute; de l&rsquo;evoluci&oacute; demogr&agrave;fica valenciana.
    </p><p class="article-text">
        En primer lloc, hem revisat amb lupa les comarques que pateixen despoblaci&oacute;. Javier ens assenyala que, en zones com el Rac&oacute; d&rsquo;Adem&uacute;s, l&rsquo;Alt Maestrat i els Ports, ens enfrontem al problema de despoblament estructural. El catedr&agrave;tic subratlla que els factors que millor expliquen la situaci&oacute; demogr&agrave;fica d&rsquo;aquestes comarques s&oacute;n la crisi del sistema agropecuari tradicional; tend&egrave;ncia a la concentraci&oacute; econ&ograve;mica i demogr&agrave;fica a les ciutats o en els nuclis comarcals m&eacute;s importants; processos d&rsquo;urbanitzaci&oacute;; aix&iacute; com la millora dels transports (que afavoreix precisament aquests centres). Per tot aix&ograve;, aquests territoris muntanyencs de l&rsquo;interior van entrar en un &ldquo;cercle vici&oacute;s de p&egrave;rdua de poblaci&oacute; i demanda, envelliment, falta de serveis i oportunitats&rdquo;, segons assenyala l&rsquo;expert. Una de les constatacions m&eacute;s fortes de la nostra conversa sorgeix en abordar el mercat immobiliari. Esparcia assenyala una paradoxa: encara que sobre el paper semble que &ldquo;sobren cases&rdquo;, la crua realitat consisteix en el fet que &ldquo;el parc disponible formalment no &eacute;s sempre realment habitable&rdquo;. Aix&ograve; suposa una barrera per a l&rsquo;arribada de nova poblaci&oacute;, que hauria d&rsquo;escometre costoses rehabilitacions d&rsquo;habitatge, per la qual cosa moltes persones poden arribar a pensar que &ldquo;costaria m&eacute;s el collaret que el gos&rdquo;, cosa que resta encara m&eacute;s punts a l&rsquo;opci&oacute; de migrar a una comarca amb aquestes caracter&iacute;stiques. A aix&ograve; se suma, sorprenentment, un &ldquo;proc&eacute;s inflacionari quant al preu de l&rsquo;habitatge, sovint molt per damunt del seu valor real&rdquo;. A m&eacute;s, aquestes comarques tenen un mercat laboral tan fr&agrave;gil que fomenta l&rsquo;eixida constant de treballadors cap a altres &agrave;rees: hi abunden perfils de persones treballadores que viuen en una comarca i treballen en una altra. Tot aix&ograve;, crea unes condicions en qu&egrave; aquestes comarques pateixen una fugida cont&iacute;nua de joves que empitjora dr&agrave;sticament el seu creixement natural (ja extremadament deteriorat) i realimenta el declivi.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="Evolución de la
población valenciana entre 2000 y 2025 (%)" aria-label="Mapa coroplético"
id="datawrapper-chart-jAAWd" src="https://datawrapper.dwcdn.net/jAAWd/1/"
scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border:
none;" height="858" data-external="1"></iframe><script
type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void
0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var
t in a.data["datawrapper-height"])for(var
r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapperheight"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>

    </figure><p class="article-text">
        En segon lloc, analitzem les comarques campiones en atracci&oacute; de la poblaci&oacute;. En l&rsquo;altra cara de la moneda, tenim el Camp de T&uacute;ria, el Baix Segura i la Marina Baixa. Segons relata l&rsquo;expert, la clau de la seua explosi&oacute; demogr&agrave;fica &eacute;s clara: &ldquo;Capten fluxos de poblaci&oacute; all&iacute; on hui es concentra l&rsquo;atracci&oacute; demogr&agrave;fica valenciana, &eacute;s a dir, en els corredors metropolitans i litorals&rdquo;. En preguntar-li espec&iacute;ficament pel cas del Camp de T&uacute;ria, Esparcia desmenteix el mite que concep les comarques perif&egrave;riques com a espais a&iuml;llats i poc atractius: &ldquo;No &eacute;s una comarca &lsquo;perif&egrave;rica&rsquo; en sentit feble, sin&oacute; una perif&egrave;ria ben connectada i molt integrada funcionalment&rdquo;. Aquesta comarca guanya habitants a un ritme vertigin&oacute;s gr&agrave;cies a la seua &ldquo;accessibilitat, habitatge, s&ograve;l disponible i proximitat al mercat de treball urb&agrave;&rdquo;, que atrau fam&iacute;lies joves de l&rsquo;&agrave;rea metropolitana. De fet, &eacute;s una de les comarques m&eacute;s joves de tota la Comunitat Valenciana. Ara b&eacute;, quant a les comarques del Baix Segura i la Marina Baixa, les explicacions s&oacute;n diferents. Javier subratlla que el seu auge se sost&eacute; sobre una &ldquo;combinaci&oacute; molt potent de turisme en general, i residencial en particular, agricultura i immigraci&oacute;&rdquo;. En totes dues comarques, l&rsquo;arribada massiva de poblaci&oacute; estrangera es presenta com un factor central, aportant tant m&agrave; d&rsquo;obra activa com residents jubilats &ldquo;atrets pel clima, el litoral i, des de fa ja anys, pel mercat immobiliari&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A tall de conclusi&oacute;, podem constatar que la Comunitat Valenciana opera com un territori profundament desigual en l&rsquo;&agrave;mbit geogr&agrave;fic i el socioecon&ograve;mic. L&rsquo;intens dinamisme poblacional recent deu molt als saldos migratoris positius que s&rsquo;han anat acumulant en el segle XXI. A m&eacute;s, aquest dinamisme es concentra, b&agrave;sicament, en els espais que participen de l&rsquo;economia metropolitana, el turisme i els mercats residencials costaners. En contraposici&oacute;, la despoblaci&oacute; de l&rsquo;interior no &eacute;s un fenomen conjuntural, sin&oacute; el resultat de m&uacute;ltiples mancances sist&egrave;miques, com les d&rsquo;accessibilitat, ocupaci&oacute; i serveis b&agrave;sics. I, si b&eacute; &eacute;s cert que algunes activitats puntuals, com el turisme rural i les segones resid&egrave;ncies, mitiguen parcialment aquesta tend&egrave;ncia, esdevenen insuficients per a revertir el d&egrave;ficit estructural de residents permanents en el medi rural valenci&agrave;. Encara que, qui sap&hellip; potser, les futures generacions prefereixen una vida menys atrafegada i m&eacute;s senzilla, allunyada del soroll, la saturaci&oacute; i la contaminaci&oacute;, tan abundants a les ciutats i els seus voltants.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/comunitat-valenciana-no-creixer-mes-1-3-milions-d-habitants-des-l-any-2000_1_13108605.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 04 Apr 2026 21:56:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/64324f66-060c-4f24-88d9-6e8f2b00051e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="69047" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/64324f66-060c-4f24-88d9-6e8f2b00051e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="69047" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Comunitat Valenciana no para de créixer: més de 1,3 milions d'habitants des de l'any 2000]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/64324f66-060c-4f24-88d9-6e8f2b00051e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Comunitat Valenciana,Población,Migrantes,Valencia,Comunidad Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El tren fantasma a la ‘mascletà’: una odissea d’una hora per a arribar d’Albal a València sense Rodalies]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/tren-fantasma-mascleta-odissea-d-hora-per-arribar-d-albal-valencia-sense-rodalies_1_13076257.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2636485c-11a2-473c-9295-fe7a335470bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El tren fantasma a la ‘mascletà’: una odissea d’una hora per a arribar d’Albal a València sense Rodalies"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La interrupció dels trens de Rodalies en les hores centrals en Falles provoca que els usuaris modifiquen les seues rutes i estira els temps per a desplaçar-se de l’àrea metropolitana al centre de la ciutat</p><p class="subtitle">Els trens de Rodalies no arribaran al centre de València en horari de mascletà des d'aquest divendres, a petició de l'Ajuntament
</p></div><p class="article-text">
        Les Falles han alterat la normalitat amb qu&egrave; circulen els trens de Rodalies de Val&egrave;ncia. L&rsquo;Ajuntament de Val&egrave;ncia va traslladar el febrer passat una sol&middot;licitud formal a Renfe per a interrompre el servei per raons de seguretat a les hores centrals del dia, al voltant de la <em>masclet&agrave;,</em> una mesura que ha afectat milers d&rsquo;usuaris en l&rsquo;&agrave;rea metropolitana.
    </p><p class="article-text">
        En concret, es va acordar la interrupci&oacute; de l&rsquo;arribada de trens a l&rsquo;Estaci&oacute; del Nord entre les 12.00 i les 15.00, per a limitar l&rsquo;aflu&egrave;ncia cont&iacute;nua de persones al carrer de X&agrave;tiva en aquest punt, que a aquestes hores ja presenta una aglomeraci&oacute; important de p&uacute;blic, igual que es fa amb les parades del metro del centre de la ciutat. Des de divendres passat, els usuaris de les l&iacute;nies C1 i C2 finalitzen el trajecte a Albal, i poden arribar al centre amb uns autobusos llan&ccedil;adora habilitats per la Generalitat fins al metro de Torrent Avinguda o fins a la pedania de la Torre, on enllacen amb l&rsquo;EMT. S&oacute;n 8 trens afectats per dia, amb capacitat per a m&eacute;s de mil persones.
    </p><p class="article-text">
        Per a comprovar la qualitat del servei prestat en aquestes condicions i l&rsquo;impacte real sobre la ciutadania, ens hem submergit en l&rsquo;odissea d&rsquo;intentar arribar a Val&egrave;ncia des de Silla en la franja cr&iacute;tica de 13.00 a 15.00. El trajecte que vam idear per a dilluns, 16 de mar&ccedil;, implica: agafar el tren de Silla a Albal; despr&eacute;s, agafar l&rsquo;autob&uacute;s llan&ccedil;adora Albal &ndash; La Torre; i finalment, la l&iacute;nia 27 de l&rsquo;EMT (La Torre &ndash; avinguda de l&rsquo;Oest). No obstant aix&ograve;, sobre el terreny, la realitat ens va obligar a modificar l&rsquo;itinerari.
    </p><h2 class="article-text">L'adaptaci&oacute; de la ciutadania davant la barrera institucional</h2><p class="article-text">
        En l&rsquo;andana d&rsquo;eixida, en l&rsquo;estaci&oacute; de Silla, una parada abans del final del trajecte, ja s&rsquo;evidenciava el primer fenomen sociol&ograve;gic derivat d&rsquo;aquest tall: l&rsquo;evasi&oacute; del transbord. Un ve&iacute; comenta que prefereix esperar el tren directe a Val&egrave;ncia seg&uuml;ent abans que sotmetre&rsquo;s a la ruta alternativa fins a Albal.
    </p><p class="article-text">
        Una altra estrat&egrave;gia d&rsquo;evasi&oacute; del transbord ha sigut la que ha adoptat ma mare, que havia d&rsquo;anar a les 14.00 al seu lloc de treball a Catarroja, dues parades despr&eacute;s. &ldquo;No &eacute;s raonable que la diversi&oacute; d&rsquo;uns impedisca que altres vagen a la faena&rdquo;, constata contundentment. Finalment, vaig haver d&rsquo;acostar-la amb cotxe al seu centre de treball. I mentre ma mare es preparava per a iniciar la seua jornada laboral, vaig tornar r&agrave;pidament a Silla per a iniciar la meua odissea cap a Val&egrave;ncia. El meu viatge va comen&ccedil;ar a les 14.00. El trajecte fins a Albal, que dura uns cinc minuts, es va completar sense incid&egrave;ncies. El tren anava pr&agrave;cticament buit.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior d&#039;un tren de Rodalies entre Silla i Albal a les 14 hores, durant la interrupció del servei per la mascletà."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior d&#039;un tren de Rodalies entre Silla i Albal a les 14 hores, durant la interrupció del servei per la mascletà.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En arribar a l&rsquo;estaci&oacute; d&rsquo;Albal a les 14.05, l&rsquo;escenari evidenciava un desplegament de seguretat desproporcionat respecte de l&rsquo;aflu&egrave;ncia real. A part dels operaris de Renfe i de l&rsquo;Autoritat de Transport Metropolit&agrave; de Val&egrave;ncia (ATMV), el recinte estava fortament custodiat per la Gu&agrave;rdia Civil: tres cotxes patrulla en l&rsquo;aparcament i entre huit i nou agents patrullant les instal&middot;lacions. Renfe va demanar un refor&ccedil; de la seguretat en les estacions.
    </p><h2 class="article-text">On est&agrave; la gent?</h2><p class="article-text">
        Una vegada en la zona de transbord, vaig localitzar l&rsquo;autob&uacute;s amb destinaci&oacute; a la Torre. En preguntar a la conductora per l&rsquo;hora d&rsquo;eixida, la seua resposta va revelar la falta d&rsquo;un horari planificat: &ldquo;Eixirem quan l&rsquo;inspector done l&rsquo;av&iacute;s&rdquo;. La immensa major part dels passatgers optaven per l&rsquo;autob&uacute;s cap a Torrent per a enlla&ccedil;ar amb Metroval&egrave;ncia, deixant-me com l&rsquo;&uacute;nic usuari interessat en la ruta cap a la Torre.
    </p><p class="article-text">
        El mateix inspector de l&rsquo;ATMV va confirmar la situaci&oacute;: &ldquo;S&rsquo;esperava m&eacute;s aflu&egrave;ncia de gent&rdquo;. va dir. La desconnexi&oacute; entre les previsions i la realitat es va fer patent. Mentre que el primer bus cap a Torrent va eixir quasi immediatament despr&eacute;s de l&rsquo;arribada del tren, el que tenia la Torre com a destinaci&oacute; estava parat. A les 14.26, despr&eacute;s de m&eacute;s de vint minuts d&rsquo;espera i per una q&uuml;esti&oacute; de mera efici&egrave;ncia de recursos p&uacute;blics, vaig comunicar a l&rsquo;inspector que em semblava un desprop&ograve;sit mobilitzar un autob&uacute;s per a un sol passatger, per la qual cosa vaig decidir canviar de ruta i pujar a l&rsquo;autob&uacute;s amb destinaci&oacute; a Torrent.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;inspector va assenyalar que l&rsquo;&uacute;ltim tren d&rsquo;aquesta franja hor&agrave;ria arribaria a Albal a les 14.36, per la qual cosa aquests passatgers serien els &uacute;ltims a utilitzar les llan&ccedil;adores. &ldquo;Hui &eacute;s un dia fluix, i aix&ograve; que solament hi ha tres cotxes&rdquo;, va admetre, estimant que els dies de vertadera tensi&oacute; log&iacute;stica estan per vindre.
    </p><p class="article-text">
        Quan vaig pujar al bus amb destinaci&oacute; a Torrent, all&iacute; ja hi havia unes poques persones assegudes. Alguns d&rsquo;aquests passatgers manifestaven obertament la seua frustraci&oacute;, queixant-se d&rsquo;estar m&eacute;s de 20 minuts esperant per a eixir. &ldquo;Estic m&eacute;s temps esperant que isca el bus que el que he tardat a arribar ac&iacute; [a Albal]&rdquo;, va dir un dels passatgers. Sembla que la pol&iacute;tica de l&rsquo;ATMV en aquesta mena de situacions consisteix a retardar l&rsquo;eixida del bus fins que s&rsquo;arribe a una certa quantitat m&iacute;nima de passatgers, cosa que, francament, em sembla &ograve;ptima, encara que aquest <em>modus operandi,</em> sens dubte, perjudica alguns usuaris que necessiten puntualitat.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, l&rsquo;autob&uacute;s, quasi buit, va encetar la marxa a les 14.39. Durant el trajecte, la conductora del bus em va resumir, molt amablement, els fluxos de viatgers, tant de hui com dels dies anteriors. D&rsquo;una banda, el primer viatge a Torrent, que ella mateixa va emprendre des de l&rsquo;estaci&oacute; d&rsquo;Albal a les 13.10, va eixir quasi ple (seients ocupats i gent dreta, encara que hi cabia alguna persona m&eacute;s), mentre que l&rsquo;autob&uacute;s que va eixir al mateix temps cap a la Torre a penes es va omplir a la meitat. Cal destacar que els que volen veure la <em>masclet&agrave;</em> en transport p&uacute;blic solen acudir una hora abans. D&rsquo;altra banda, la conductora em va confirmar que l&rsquo;aflu&egrave;ncia de gent fluctua: el divendres 13 i el diumenge 15 de mar&ccedil; van ser dies de baixa aflu&egrave;ncia, mentre que el dissabte 14 s&iacute; que es van registrar grans aglomeracions en aquesta mateixa franja hor&agrave;ria.
    </p><h2 class="article-text">Balan&ccedil; del trajecte</h2><p class="article-text">
        A les 14.50, l&rsquo;autob&uacute;s ens va deixar en la pla&ccedil;a de la Uni&oacute; Musical de Torrent, molt prop de l&rsquo;estaci&oacute; del metro. Despr&eacute;s d&rsquo;un &uacute;ltim transbord, amb metro, vaig arribar a la parada Jes&uacute;s (Val&egrave;ncia) a les 15.18. El metro tampoc estava m&eacute;s concorregut del normal.
    </p><p class="article-text">
        A tall de conclusi&oacute;, podem dir que el que en condicions normals &eacute;s un trajecte directe amb tren d&rsquo;uns 20-25 minuts, s&rsquo;ha convertit en una ruta fragmentada d&rsquo;una hora i d&iacute;huit minuts, si b&eacute; &eacute;s cert que no he presenciat cap aglomeraci&oacute; de persones al llarg del trajecte. A m&eacute;s, cal subratllar que, si jo haguera agafat el primer bus que va eixir en direcci&oacute; a Torrent, estime que hauria arribat a la parada del metro de Jes&uacute;s una mica abans de les 15.00, per la qual cosa la realitzaci&oacute; del viatge complet m&rsquo;hauria ocupat prop d&rsquo;una hora.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; m&eacute;s enll&agrave; dels n&uacute;meros, l&rsquo;experi&egrave;ncia posa de manifest que les mesures de seguretat perimetral impulsades per l&rsquo;Ajuntament de Val&egrave;ncia acaben traslladant el cost temporal i log&iacute;stic a la ciutadania. Davant aquesta situaci&oacute;, la resposta de les i els usuaris &eacute;s clara: una vegada m&eacute;s, han demostrat una enorme capacitat d&rsquo;adaptaci&oacute; als escenaris adversos, siga modificant els horaris del seu despla&ccedil;ament, siga optant per mitjans de transport alternatius o, fins i tot, cancel&middot;lant els seus despla&ccedil;aments.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/tren-fantasma-mascleta-odissea-d-hora-per-arribar-d-albal-valencia-sense-rodalies_1_13076257.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Mar 2026 22:00:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2636485c-11a2-473c-9295-fe7a335470bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="160901" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2636485c-11a2-473c-9295-fe7a335470bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="160901" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El tren fantasma a la ‘mascletà’: una odissea d’una hora per a arribar d’Albal a València sense Rodalies]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2636485c-11a2-473c-9295-fe7a335470bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cercanías,Renfe,Ayuntamiento de Valencia,María José Catalá,Óscar Puente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El tren fantasma a la mascletà: una odisea de una hora para llegar de Albal a València sin Cercanías]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/tren-fantasma-mascleta-odisea-hora-llegar-albal-valencia-cercanias_1_13074501.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2636485c-11a2-473c-9295-fe7a335470bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El tren fantasma a la mascletà: una odisea de una hora para llegar de Albal a València sin Cercanías"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La interrupción de los trenes de cercanías en las horas centrales en Fallas provoca que los usuarios modifiquen sus rutas y estira los tiempos para desplazarse del área metropolitana al centro de la ciudad</p><p class="subtitle">Los trenes de Cercanías no llegarán al centro de València en horario de mascletà desde este viernes, a petición del Ayuntamiento
</p></div><p class="article-text">
        Las Fallas han alterado la normalidad con la que circulan los trenes de Cercan&iacute;as de Val&egrave;ncia. El Ayuntamiento de Valencia traslad&oacute; el pasado febrero una solicitud formal a Renfe para interrumpir el servicio por razones de seguridad en las horas centrales del d&iacute;a, alrededor de la masclet&agrave;, una medida que ha afectado a miles de usuarios en el &aacute;rea metropolitana. 
    </p><p class="article-text">
        En concreto, se acord&oacute; la interrupci&oacute;n de la llegada de trenes a la Estaci&oacute;n del Norte entre las 12:00 y las 15:00 horas, para limitar la afluencia continua de personas a la Calle X&agrave;tiva en este punto, que a esas horas ya presenta una aglomeraci&oacute;n importante de p&uacute;blico, igual que se hace con las paradas de metro del centro de la ciudad. Desde el pasado viernes, los usuarios de las l&iacute;neas C1 y C2 finalizan el trayecto en Albal, y pueden llegar al centro con unos autobuses lanzadera habilitados por la Generalitat hasta el metro de Torrent Avinguda o hasta la pedan&iacute;a de La Torre, donde enlazan con la EMT. Son 8 trenes afectados por d&iacute;a, con capacidad para m&aacute;s de mil personas.
    </p><p class="article-text">
        Para comprobar la calidad del servicio prestado en estas condiciones y el impacto real sobre la ciudadan&iacute;a, nos hemos sumergido en la odisea de intentar llegar a Valencia desde Silla en la franja cr&iacute;tica de 13:00 a 15:00. El trayecto que ideamos para este lunes, 16 de marzo, implica: coger el tren de Silla a Albal; luego, coger el autob&uacute;s lanzadera Albal &ndash; La Torre; y finalmente, la l&iacute;nea 27 de la EMT (La Torre &ndash; Avinguda de l&rsquo;Oest). Sin embargo, sobre el terreno, la realidad nos oblig&oacute; a modificar el itinerario.
    </p><h2 class="article-text">La adaptaci&oacute;n de la ciudadan&iacute;a frente a la barrera institucional</h2><p class="article-text">
        En el and&eacute;n de salida, en la estaci&oacute;n de Silla, una parada antes del final del trayecto, ya se evidenciaba el primer fen&oacute;meno sociol&oacute;gico derivado de este corte: la evasi&oacute;n del transbordo. Un vecino comenta que prefiere esperar al siguiente tren directo a Val&egrave;ncia antes que someterse a la ruta alternativa hasta Albal. 
    </p><p class="article-text">
        Otra estrategia de evasi&oacute;n del trasbordo ha sido la que ha adoptado mi madre, quien ten&iacute;a que acudir a las 14:00 a su puesto de trabajo en Catarroja, dos paradas despu&eacute;s. &ldquo;No es razonable que la diversi&oacute;n de unos impida que otros acudan a su trabajo&rdquo;, constata contundentemente. Finalmente, tuve que acercarla en coche a su centro de trabajo. Y mientras mi madre se estaba preparando para iniciar su jornada laboral, he vuelto r&aacute;pidamente a Silla para iniciar mi odisea hacia Valencia. Mi viaje comenz&oacute; a las 14:00 horas. El trayecto hasta Albal, que dura unos cinco minutos, se complet&oacute; sin incidencias. El tren iba pr&aacute;cticamente vac&iacute;o.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68b7b65e-4c80-449d-bea2-5cc75710b8f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior de un tren de Cercanías entre Silla y Albal a las 14 horas, durante la interrupción del servicio por la mascletà."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior de un tren de Cercanías entre Silla y Albal a las 14 horas, durante la interrupción del servicio por la mascletà.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Al llegar a la estaci&oacute;n de Albal a las 14:05, el escenario evidenciaba un despliegue de seguridad desproporcionado respecto a la afluencia real. Aparte de los operarios de Renfe y de la Autoritat de Transport Metropolit&agrave; de Val&egrave;ncia (ATMV), el recinto estaba fuertemente custodiado por la Guardia Civil: tres coches patrulla en el aparcamiento y entre ocho y nueve agentes patrullando las instalaciones. Renfe pidi&oacute; un refuerzo de la seguridad en las estaciones.
    </p><h2 class="article-text">&iquest;D&oacute;nde est&aacute; la gente?</h2><p class="article-text">
        Una vez en la zona de transbordo, localic&eacute; el autob&uacute;s con destino a La Torre. Al preguntar a la conductora por la hora de salida, su respuesta revel&oacute; la falta de un horario planificado: &ldquo;Saldremos cuando el inspector d&eacute; el aviso&rdquo;. La inmensa mayor&iacute;a de los pasajeros optaba por el autob&uacute;s hacia Torrent para enlazar con Metrovalencia, dej&aacute;ndome como el &uacute;nico usuario interesado en la ruta hacia La Torre.
    </p><p class="article-text">
        El propio inspector de la ATMV confirm&oacute; la situaci&oacute;n: &ldquo;Se esperaba m&aacute;s afluencia de gente&rdquo;. La desconexi&oacute;n entre las previsiones y la realidad se hizo patente. Mientras que el primer bus hacia Torrent sali&oacute; casi de inmediato tras la llegada del tren, el que ten&iacute;a La Torre como destino permanec&iacute;a parado. A las 14:26, tras m&aacute;s de veinte minutos de espera y por una cuesti&oacute;n de mera eficiencia de recursos p&uacute;blicos, comuniqu&eacute; al inspector que me parec&iacute;a un desprop&oacute;sito movilizar un autob&uacute;s para un solo pasajero, por lo que decid&iacute; cambiar mi ruta y subir al autob&uacute;s con destino a Torrent.
    </p><p class="article-text">
        El inspector se&ntilde;al&oacute; que el &uacute;ltimo tren de esta franja horaria llegar&iacute;a a Albal a las 14:36, por lo que esos pasajeros ser&iacute;an los &uacute;ltimos en utilizar las lanzaderas. &ldquo;Hoy es un d&iacute;a flojo, y eso que solamente hay tres coches&rdquo;, admiti&oacute;, estimando que los d&iacute;as de verdadera tensi&oacute;n log&iacute;stica est&aacute;n por venir.
    </p><p class="article-text">
        Cuando sub&iacute; al bus con destino a Torrent, all&iacute; ya hab&iacute;a unas pocas personas sentadas. Algunos de estos pasajeros manifestaban abiertamente su frustraci&oacute;n, quej&aacute;ndose de llevar m&aacute;s de 20 minutos esperando para salir. &ldquo;Llevo m&aacute;s tiempo esperando a que salga el bus que lo que he tardado en llegar aqu&iacute; [a Albal]&rdquo;, dijo uno de los pasajeros. Parece que la pol&iacute;tica de la ATMV en este tipo de situaciones consiste en retrasar la salida del bus hasta que se consiga cierta cantidad m&iacute;nima de pasajeros, lo cual, francamente, me parece &oacute;ptimo, aunque este <em>modus operandi</em>, sin duda, perjudica a algunos usuarios que requieren puntualidad.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, el autob&uacute;s, casi vaci&oacute;, inici&oacute; la marcha a las 14:39. Durante el trayecto, la conductora del bus me resumi&oacute;, muy amablemente, los flujos de viajeros, tanto de hoy como de los d&iacute;as anteriores. Por un lado, el primer viaje a Torrent, que ella misma emprendi&oacute; desde la estaci&oacute;n de Albal a las 13:10, sali&oacute; casi lleno (asientos ocupados y gente de pie, aunque cab&iacute;a alguna persona m&aacute;s), mientras que el autob&uacute;s que sali&oacute; al mismo tiempo hacia La Torre apenas se llen&oacute; a la mitad. Cabe destacar que quienes quieren ver la masclet&agrave; en transporte p&uacute;blico suelen acudir una hora antes. Por otro lado, la conductora me confirm&oacute; que la afluencia de gente fluct&uacute;a: el viernes 13 y el domingo 15 de marzo fueron d&iacute;as de baja afluencia, mientras que el s&aacute;bado 14 s&iacute; se registraron grandes aglomeraciones en esta misma franja horaria.
    </p><h2 class="article-text">Balance del trayect<strong>o</strong></h2><p class="article-text">
        A las 14:50, el autob&uacute;s nos dej&oacute; en la plaza de la Uni&oacute; Musical de Torrent, muy cerca de la estaci&oacute;n de metro. Tras un &uacute;ltimo transbordo, en metro, llegu&eacute; a la parada Jes&uacute;s (Valencia) a las 15:18. El metro tampoco estaba m&aacute;s concurrido de lo normal.
    </p><p class="article-text">
        A modo de conclusi&oacute;n, podemos decir que lo que en condiciones normales es un trayecto directo en tren de unos 20-25 minutos, se ha convertido en una ruta fragmentada de una hora y dieciocho minutos, si bien es cierto que no he presenciado ninguna aglomeraci&oacute;n de personas a lo largo del trayecto. Adem&aacute;s, cabe subrayar que si yo hubiera cogido el primer bus que sali&oacute; en direcci&oacute;n a Torrent, estimo que hubiera llegado a la parada de metro Jes&uacute;s un poco antes de las 15:00, por lo que la realizaci&oacute;n del viaje completo me hubiera tomado cerca de una hora.
    </p><p class="article-text">
        Pero m&aacute;s all&aacute; de los n&uacute;meros, la experiencia pone de manifiesto c&oacute;mo las medidas de seguridad perimetral impulsadas por el Ayuntamiento de Valencia terminan trasladando el coste temporal y log&iacute;stico a la ciudadan&iacute;a. Ante esta situaci&oacute;n, la respuesta de las y los usuarios es clara: una vez m&aacute;s, han demostrado una enorme capacidad de adaptaci&oacute;n a los escenarios adversos, sea modificando los horarios de su desplazamiento, sea optando por medios de transporte alternativos o, incluso, cancelando sus desplazamientos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/tren-fantasma-mascleta-odisea-hora-llegar-albal-valencia-cercanias_1_13074501.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Mar 2026 21:08:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2636485c-11a2-473c-9295-fe7a335470bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="160901" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2636485c-11a2-473c-9295-fe7a335470bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="160901" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El tren fantasma a la mascletà: una odisea de una hora para llegar de Albal a València sin Cercanías]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2636485c-11a2-473c-9295-fe7a335470bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cercanías,Renfe,Ayuntamiento de Valencia,María José Catalá,Óscar Puente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La fractura del cicle hídric a la Mediterrània: “La desertificació té a veure amb l’ús inadequat del territori”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/fractura-cicle-hidric-mediterrania-desertificacio-veure-amb-l-us-inadequat-territori_1_13065470.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La fractura del cicle hídric a la Mediterrània: “La desertificació té a veure amb l’ús inadequat del territori”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El canvi climàtic en aquesta regió de transició ha deixat de ser una projecció futura i s’ha consolidat com una realitat material ineludible, alimentada pels efectes de les accions antròpiques</p></div><p class="article-text">
        El recent seminari <em>Certeses i incerteses del canvi clim&agrave;tic al Mediterrani</em>, organitzat per la Universitat de Val&egrave;ncia, ha servit com un f&ograve;rum d&rsquo;an&agrave;lisi cr&iacute;tica per a abordar la profunda transformaci&oacute; ambiental i socioecon&ograve;mica per la qual passa la conca mediterr&agrave;nia. El canvi clim&agrave;tic en aquesta regi&oacute; de transici&oacute; ha deixat de ser una projecci&oacute; futura i s&rsquo;ha consolidat com una realitat material ineludible, alimentada pels efectes de les accions antr&ograve;piques.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, les precipitacions mediterr&agrave;nies mostren una evoluci&oacute; especialment preocupant. Manuel Pulido, director de la C&agrave;tedra de Canvi Clim&agrave;tic (UPV), va sentenciar durant la seua pon&egrave;ncia que l&rsquo;aigua actua com el vector principal del canvi clim&agrave;tic. &ldquo;El risc h&iacute;dric futur estar&agrave; dominat per canvis extrems i per les combinacions de fen&ograve;mens extrems sota la no estacionarietat&rdquo;, afig l&rsquo;expert. La ge&ograve;grafa Mar&iacute;a Jos&eacute; Estrela, de la Universitat de Val&egrave;ncia, recorda que la irregularitat de les pluges sempre ha sigut una caracter&iacute;stica del clima mediterrani, per&ograve; adverteix que el canvi clim&agrave;tic va alterant la seua estructura.
    </p><p class="article-text">
        Els registres hist&ograve;rics demostren que els episodis torrencials no s&oacute;n nous &mdash;inundacions com les de l&rsquo;horta de Val&egrave;ncia el 1912 ja formen part de la hist&ograve;ria clim&agrave;tica de la regi&oacute;&mdash;, per&ograve; el seu comportament actual mostra canvis significatius. Al golf de Val&egrave;ncia, per exemple, de 31 grans esdeveniments de precipitaci&oacute; extrema registrats, 26 es van concentrar en el litoral centre-sud, amb acumulats superiors a 400 mil&middot;l&iacute;metres.
    </p><p class="article-text">
        En aquests processos, la Mediterr&agrave;nia actua com un aut&egrave;ntic &ldquo;acumulador combustible&rdquo; d&rsquo;energia i humitat que afavoreix les pluges torrencials quan es donen les condicions atmosf&egrave;riques adequades. No obstant aix&ograve;, el canvi m&eacute;s rellevant no &eacute;s nom&eacute;s l&rsquo;augment dels episodis extrems, sin&oacute; la transformaci&oacute; del mateix r&egrave;gim de precipitacions.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica Estrela, les pluges ordin&agrave;ries &mdash;les que recarreguen aq&uuml;&iacute;fers, alimenten rius i sostenen els ecosistemes&mdash; van perdent pes davant els esdeveniments extrems. &ldquo;Els esdeveniments extrems van reempla&ccedil;ant la precipitaci&oacute; ordin&agrave;ria&rdquo;, adverteix. Aix&ograve; implica que, encara que les pluges intenses puguen ser espectaculars, aporten menys benefici hidrol&ograve;gic real, perqu&egrave; gran part de l&rsquo;aigua es perd r&agrave;pidament per escolament o provoca danys abans d&rsquo;infiltrar-se en el s&ograve;l. En paral&middot;lel, una atmosfera m&eacute;s c&agrave;lida exigeix cada vegada m&eacute;s vapor d&rsquo;aigua, cosa que agreuja el desequilibri h&iacute;dric: hi ha menys pluja &uacute;til disponible per a satisfer una demanda atmosf&egrave;rica creixent. Aquesta din&agrave;mica evidencia, segons Manuel Pulido, una intensificaci&oacute; del cicle hidrol&ograve;gic pel canvi clim&agrave;tic indu&iuml;t per l&rsquo;home, cosa que erosiona la seguretat h&iacute;drica i multiplica les vulnerabilitats relacionades amb l&rsquo;aigua.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;aridesa, el s&ograve;l i la pressi&oacute; humana</strong></h2><p class="article-text">
        A aquesta transformaci&oacute; del cicle de l&rsquo;aigua se sumen altres processos de degradaci&oacute; ambiental. Jaime Mart&iacute;nez Valderrama, un investigador del CSIC, recorda que la desertificaci&oacute; no dep&eacute;n &uacute;nicament de l&rsquo;aridesa clim&agrave;tica. &ldquo;Un desert &eacute;s un lloc on plou poc&rdquo;, explica, &ldquo;per&ograve; la desertificaci&oacute; t&eacute; a veure amb l&rsquo;&uacute;s inadequat del territori&rdquo;. Les activitats humanes que van en contra de les condicions ambientals naturals poden accelerar la degradaci&oacute; dels s&ograve;ls fins i tot en regions on l&rsquo;aridesa ja &eacute;s elevada (per exemple, l&rsquo;&uacute;s de fertilitzants contamina els s&ograve;ls i els &ldquo;esprem&rdquo; fins que els deixa desnodrits). El resultat &eacute;s un sistema cada vegada m&eacute;s vulnerable, en qu&egrave; els canvis clim&agrave;tics i les pressions humanes s&rsquo;amplifiquen m&uacute;tuament. La il&middot;lustraci&oacute; seg&uuml;ent mostra com podria evolucionar el risc de desertificaci&oacute; a Europa en funci&oacute; de l&rsquo;escenari a qu&egrave; ens enfrontem o, dit d&rsquo;una altra manera, en funci&oacute; del que fem o no fem com a humanitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Canvi previst del risc de desertificació i l’índex d’aridesa el 2071-2100. Canvi previst de desertificació en un escenari de 2,4 °C (RCP 4,5 esquerra) i en un escenari de 4,3 °C (RCP 8,5-dreta) el 2071-2100 en comparació amb 1981-2100. (Font Spioni, J. Barbosa, Dosio A., McCormick N., Vogt I., ‘Is Europe at risk of desertification due to climate change?’, Geophysical Research Abstract, vol. 20, 2018, EGU2018-9557, 2018 General Assembly)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Canvi previst del risc de desertificació i l’índex d’aridesa el 2071-2100. Canvi previst de desertificació en un escenari de 2,4 °C (RCP 4,5 esquerra) i en un escenari de 4,3 °C (RCP 8,5-dreta) el 2071-2100 en comparació amb 1981-2100. (Font Spioni, J. Barbosa, Dosio A., McCormick N., Vogt I., ‘Is Europe at risk of desertification due to climate change?’, Geophysical Research Abstract, vol. 20, 2018, EGU2018-9557, 2018 General Assembly).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La dimensi&oacute; d&rsquo;aquesta vulnerabilitat es compr&eacute;n millor en ampliar l&rsquo;escala temporal. Segons els estudis paleoclim&agrave;tics presentats per Ernesto Tejedor, &ldquo;els registres dels &uacute;ltims 100 anys s&oacute;n insuficients per a capturar la variabilitat completa del clima mediterrani&rdquo;. En integrar dades paleoclim&agrave;tiques en la gesti&oacute; de riscos, es revela, per exemple, que, a la Mediterr&agrave;nia, l&rsquo;estiu del 2022 va ser el m&eacute;s c&agrave;lid en m&eacute;s de 900 anys, consolidant aix&iacute; un profund canvi de r&egrave;gim en muntanyes de latituds mitjanes dominat per l&rsquo;augment de l&rsquo;estr&eacute;s hidroclim&agrave;tic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un sistema clim&agrave;tic cada vegada m&eacute;s variable</strong></h2><p class="article-text">
        El tancament d&rsquo;aquest seminari va ser presentat per Ana Camarasa, catedr&agrave;tica de geografia f&iacute;sica, que va subratllar que, encara que el coneixement cient&iacute;fic continua ampliant-se i obri noves preguntes, les evid&egrave;ncies sobre el canvi clim&agrave;tic s&oacute;n ja contundents. &ldquo;Hi ha moltes incerteses, per&ograve; tamb&eacute; moltes evid&egrave;ncies. La situaci&oacute; de canvi &eacute;s din&agrave;mica i, a mesura que avancem en el coneixement, s&rsquo;obrin noves portes, per&ograve; aix&ograve; no invalida que el canvi clim&agrave;tic existeix&rdquo;, va afirmar.
    </p><p class="article-text">
        Camarasa tamb&eacute; va recordar que la Mediterr&agrave;nia &eacute;s especialment sensible a aquests canvis per la seua pr&ograve;pia naturalesa clim&agrave;tica. &ldquo;La Mediterr&agrave;nia &eacute;s una zona de transici&oacute; i un dels climes m&eacute;s variables; per aix&ograve; tota aquesta variabilitat i aquesta incertesa l&rsquo;afecten m&eacute;s que altres sistemes&rdquo;, va explicar. Aix&iacute; i tot, va assenyalar que les observacions mostren una coher&egrave;ncia clara en tota la regi&oacute;: &ldquo;No hi ha dubtes pel que fa a l&rsquo;increment de la temperatura&rdquo;. I el gr&agrave;fic seg&uuml;ent ho demostra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diferència entre la temperatura mitjana de la Mediterrània entre els mesos de juny i agost per a cada any des del 1986 al 2024 i la temperatura mitjana del període 1986-2015 (Font: Servei Marítim de Copernicus. Meteoclimática)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diferència entre la temperatura mitjana de la Mediterrània entre els mesos de juny i agost per a cada any des del 1986 al 2024 i la temperatura mitjana del període 1986-2015 (Font: Servei Marítim de Copernicus. Meteoclimática).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de les temperatures mitjanes, Camarasa va alertar en la seua intervenci&oacute; d&rsquo;una transposici&oacute; retardada de la calor cap a les precipitacions i sobre els impactes indirectes del clima, i va destacar la &ldquo;mortalitat silenciosa&rdquo; que provoquen les nits t&ograve;rrides sobre la salut p&uacute;blica. Ens trobem, va advertir, davant un escenari de &ldquo;multirisc&rdquo; en qu&egrave; la combinaci&oacute; de fen&ograve;mens extrems supera repetidament els nostres llindars de toler&agrave;ncia socials i estructurals.
    </p><p class="article-text">
        Per a fer front a aquesta situaci&oacute;, Camarasa advoca per una &ldquo;cocreaci&oacute;&rdquo; de mesures, involucrant la ciutadania i m&uacute;ltiples disciplines, per a desenvolupar un portafolis de mesures d&rsquo;adaptaci&oacute;; un portafolis que, segons Manuel Pulido, ha d&rsquo;atendre tant l&rsquo;oferta i la demanda, com la gesti&oacute; conjunta. En definitiva, davant la certesa que els riscos relacionats amb l&rsquo;aigua augmentaran amb cada grau de calfament global, la professora va concloure: &ldquo;Sabem que els extrems ocorreran m&eacute;s vegades i amb m&eacute;s intensitat; la incertesa &eacute;s quan, on i com. I ac&iacute; &eacute;s on el que fem hui determinar&agrave; el que passar&agrave; dem&agrave;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>* La producci&oacute; d&rsquo;aquest reportatge d&rsquo;eldiario.es t&eacute; el suport d&rsquo;una subvenci&oacute; del projecte Climate Frontline, liderat per EJC en col&middot;laboraci&oacute; amb Revolve.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/fractura-cicle-hidric-mediterrania-desertificacio-veure-amb-l-us-inadequat-territori_1_13065470.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Mar 2026 22:56:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1394657" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1394657" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La fractura del cicle hídric a la Mediterrània: “La desertificació té a veure amb l’ús inadequat del territori”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Mediterráneo,Sequía,Inundaciones,desertización]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La fractura del ciclo hídrico en el Mediterráneo: “La desertificación tiene que ver con el uso inadecuado del territorio”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/fractura-ciclo-hidrico-mediterraneo-desertificacion-ver-inadecuado-territorio_1_13060678.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La fractura del ciclo hídrico en el Mediterráneo: “La desertificación tiene que ver con el uso inadecuado del territorio”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El cambio climático en esta región de transición ha dejado de ser una proyección futura para consolidarse como una realidad material ineludible, alimentada por los efectos de las acciones antrópicas</p></div><p class="article-text">
        El reciente seminario <em>Certeses i incerteses del canvi clim&agrave;tic al Mediterrani</em>, organizado por la Universitat de Val&egrave;ncia, ha servido como un foro de an&aacute;lisis cr&iacute;tico para abordar la profunda transformaci&oacute;n ambiental y socioecon&oacute;mica que atraviesa la cuenca mediterr&aacute;nea. El cambio clim&aacute;tico en esta regi&oacute;n de transici&oacute;n ha dejado de ser una proyecci&oacute;n futura para consolidarse como una realidad material ineludible, alimentada por los efectos de las acciones antr&oacute;picas.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, las precipitaciones mediterr&aacute;neas muestran una evoluci&oacute;n especialmente preocupante. Manuel Pulido,<span class="highlight" style="--color:white;"> </span>director de la C&agrave;tedra de Canvi Clim&agrave;tic (UPV), sentenci&oacute; durante su ponencia que el agua act&uacute;a como el vector principal del cambio clim&aacute;tico. &ldquo;El riesgo h&iacute;drico futuro estar&aacute; dominado por cambios extremos y por las combinaciones de fen&oacute;menos extremos bajo la no estacionariedad&rdquo;, a&ntilde;ade el experto. La ge&oacute;grafa Mar&iacute;a Jos&eacute; Estrela, de la Universitat de Val&egrave;ncia, recuerda que la irregularidad de las lluvias siempre ha sido una caracter&iacute;stica del clima mediterr&aacute;neo, pero advierte de que el cambio clim&aacute;tico est&aacute; alterando su estructura.
    </p><p class="article-text">
        Los registros hist&oacute;ricos demuestran que los episodios torrenciales no son nuevos &mdash;inundaciones como las de la huerta de Valencia en 1912 ya forman parte de la historia clim&aacute;tica de la regi&oacute;n&mdash;, pero su comportamiento actual muestra cambios significativos. En el golfo de Valencia, por ejemplo, de 31 grandes eventos de precipitaci&oacute;n extrema registrados, 26 se concentraron en el litoral centro-sur, con acumulados superiores a 400 mil&iacute;metros.
    </p><p class="article-text">
        En estos procesos, el Mediterr&aacute;neo act&uacute;a como un aut&eacute;ntico &ldquo;acumulador combustible&rdquo; de energ&iacute;a y humedad que favorece las lluvias torrenciales cuando se dan las condiciones atmosf&eacute;ricas adecuadas. Sin embargo, el cambio m&aacute;s relevante no es solo el aumento de los episodios extremos, sino la transformaci&oacute;n del propio r&eacute;gimen de precipitaciones.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica Estrela, las lluvias ordinarias &mdash;las que recargan acu&iacute;feros, alimentan r&iacute;os y sostienen los ecosistemas&mdash; est&aacute;n perdiendo peso frente a los eventos extremos. &ldquo;Los eventos extremos est&aacute;n reemplazando a la precipitaci&oacute;n ordinaria&rdquo;, advierte. Esto implica que, aunque las lluvias intensas puedan ser espectaculares, aportan menos beneficio hidrol&oacute;gico real porque gran parte del agua se pierde r&aacute;pidamente por escorrent&iacute;a o provoca da&ntilde;os antes de infiltrarse en el suelo. En paralelo, una atm&oacute;sfera m&aacute;s c&aacute;lida exige cada vez m&aacute;s vapor de agua, lo que agrava el desequilibrio h&iacute;drico: hay menos lluvia &uacute;til disponible para satisfacer una demanda atmosf&eacute;rica creciente. Esta din&aacute;mica evidencia, seg&uacute;n Manuel Pulido, una intensificaci&oacute;n del ciclo hidrol&oacute;gico por el cambio clim&aacute;tico inducido por el hombre, lo cual erosiona la seguridad h&iacute;drica y multiplica las vulnerabilidades relacionadas con el agua.
    </p><h2 class="article-text">La aridez, el suelo y la presi&oacute;n humana</h2><p class="article-text">
        A esta transformaci&oacute;n del ciclo del agua se suman otros procesos de degradaci&oacute;n ambiental. Jaime Mart&iacute;nez Valderrama, un investigador del CSIC, recuerda que la desertificaci&oacute;n no depende &uacute;nicamente de la aridez clim&aacute;tica. &ldquo;Un desierto es un lugar donde llueve poco&rdquo;, explica, &ldquo;pero la desertificaci&oacute;n tiene que ver con el uso inadecuado del territorio&rdquo;. Aquellas actividades humanas que van en contra de las condiciones ambientales naturales pueden acelerar la degradaci&oacute;n de los suelos incluso en regiones donde la aridez ya es elevada (por ejemplo, el uso de fertilizantes contamina los suelos y los &ldquo;exprime&rdquo; hasta dejarlos desnutridos). El resultado es un sistema cada vez m&aacute;s vulnerable, en el que los cambios clim&aacute;ticos y las presiones humanas se amplifican mutuamente. La ilustraci&oacute;n siguiente muestra c&oacute;mo podr&iacute;a evolucionar el riesgo de desertificaci&oacute;n en Europa en funci&oacute;n del escenario al que nos enfrentemos o, dicho de otra forma, en funci&oacute;n de lo que hagamos o no hagamos como humanidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bceedae-1e82-42f6-abc8-e237cafe2be4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cambio previsto del riesgo de desertificación y el índice de aridez en 2071-2100. Cambio previsto de desertificación en un escenario de 2,4ºC (RCP 4,5 izquierda) y en un escenario de 4,3 ºC (RCP 8,5-derecha) en 2071-2100 en comparación con 1981-2100. (Fuente
Spioni, J. Barbosa, Dosio A., McCormick N., Vogt I., &#039;Is Europe at risk of desertification due to climate change?&#039;, Geophysical Research Abstract Vol. 20, 2018, EGU2018-9557, 2018 General Assembly)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cambio previsto del riesgo de desertificación y el índice de aridez en 2071-2100. Cambio previsto de desertificación en un escenario de 2,4ºC (RCP 4,5 izquierda) y en un escenario de 4,3 ºC (RCP 8,5-derecha) en 2071-2100 en comparación con 1981-2100. (Fuente
Spioni, J. Barbosa, Dosio A., McCormick N., Vogt I., &#039;Is Europe at risk of desertification due to climate change?&#039;, Geophysical Research Abstract Vol. 20, 2018, EGU2018-9557, 2018 General Assembly).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La dimensi&oacute;n de esta vulnerabilidad se comprende mejor al ampliar la escala temporal. Seg&uacute;n los estudios paleoclim&aacute;ticos presentados por Ernesto Tejedor, &ldquo;los registros de los &uacute;ltimos 100 a&ntilde;os son insuficientes para capturar la variabilidad completa del clima mediterr&aacute;neo&rdquo;. Al integrar datos paleoclim&aacute;ticos en la gesti&oacute;n de riesgos se revela, por ejemplo, que, en el Mediterr&aacute;neo, el verano de 2022 fue el m&aacute;s c&aacute;lido en m&aacute;s de 900 a&ntilde;os, consolidando un profundo cambio de r&eacute;gimen en monta&ntilde;as de latitudes medias dominado por el aumento del estr&eacute;s hidroclim&aacute;tico.
    </p><h2 class="article-text">Un sistema clim&aacute;tico cada vez m&aacute;s variable</h2><p class="article-text">
        El cierre de este seminario fue presentado por Ana Camarasa,<span class="highlight" style="--color:white;"> </span>catedr&aacute;tica de Geografia F&iacute;sica, quien subray&oacute; que, aunque el conocimiento cient&iacute;fico sigue ampli&aacute;ndose y abre nuevas preguntas, las evidencias sobre el cambio clim&aacute;tico son ya contundentes. &ldquo;Hay muchas incertidumbres, pero tambi&eacute;n muchas evidencias. La situaci&oacute;n de cambio es din&aacute;mica y a medida que avanzamos en el conocimiento se abren nuevas puertas, pero esto no invalida que el cambio clim&aacute;tico existe&rdquo;, afirm&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Camarasa tambi&eacute;n record&oacute; que el Mediterr&aacute;neo es especialmente sensible a estos cambios por su propia naturaleza clim&aacute;tica. &ldquo;El Mediterr&aacute;neo es una zona de transici&oacute;n y uno de los climas m&aacute;s variables; por eso toda esta variabilidad y esta incertidumbre le afectan m&aacute;s que a otros sistemas&rdquo;, explic&oacute;. Aun as&iacute;, se&ntilde;al&oacute; que las observaciones muestran una coherencia clara en toda la regi&oacute;n: &ldquo;No hay dudas respecto al incremento de la temperatura&rdquo;. Y el siguiente gr&aacute;fico lo demuestra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0b19112-fea6-4cf2-8d88-ef6688a774f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diferencia entre la temperatura media del Mediterráneo entre los meses de junio y agosto para cada año desde 1986 a 2024 y la temperatura media del periodo 1986-2015 (Fuente: Servicio Marítimo de Copernicus. Meteoclimática)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diferencia entre la temperatura media del Mediterráneo entre los meses de junio y agosto para cada año desde 1986 a 2024 y la temperatura media del periodo 1986-2015 (Fuente: Servicio Marítimo de Copernicus. Meteoclimática).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de las temperaturas medias, Camarasa alert&oacute; en su intervenci&oacute;n sobre una transposici&oacute;n retardada del calor hacia las precipitaciones y sobre los impactos indirectos del clima, destacando la &ldquo;mortalidad silenciosa&rdquo; que provocan las noches t&oacute;rridas sobre la salud p&uacute;blica. Nos encontramos, advirti&oacute;, ante un escenario de &ldquo;multirriesgo&rdquo; donde la combinaci&oacute;n de fen&oacute;menos extremos supera repetidamente nuestros umbrales de tolerancia sociales y estructurales.
    </p><p class="article-text">
        Para hacer frente a esta situaci&oacute;n, Camarasa aboga por una &ldquo;cocreaci&oacute;n&rdquo; de medidas, involucrando a la ciudadan&iacute;a y a m&uacute;ltiples disciplinas, para desarrollar un porfolio de medidas de adaptaci&oacute;n; un porfolio que, seg&uacute;n Manuel Pulido, debe atender tanto la oferta y la demanda, como la gesti&oacute;n conjunta. En definitiva, ante la certeza de que los riesgos relacionados con el agua aumentar&aacute;n con cada grado de calentamiento global, la profesora concluy&oacute;: &ldquo;Sabemos que los extremos van a ocurrir m&aacute;s veces y con mayor intensidad; la incertidumbre es cu&aacute;ndo, d&oacute;nde y c&oacute;mo. Y ah&iacute; es donde lo que hagamos hoy va a determinar lo que pasar&aacute; ma&ntilde;ana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <em>* La producci&oacute;n de este reportaje de elDiario.es cuenta con el apoyo de una subvenci&oacute;n del proyecto Climate Frontline, liderado por EJC en colaboraci&oacute;n con REVOLVE.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/fractura-ciclo-hidrico-mediterraneo-desertificacion-ver-inadecuado-territorio_1_13060678.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Mar 2026 22:56:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1394657" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1394657" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La fractura del ciclo hídrico en el Mediterráneo: “La desertificación tiene que ver con el uso inadecuado del territorio”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/92a10bba-08d4-4438-b400-990a22ac8ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Mediterráneo,Sequía,Inundaciones,desertización]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Cuánto dinero público cuesta una mascletà en la plaza del Ayuntamiento de València? Un 40 % más en siete años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/dinero-publico-cuesta-mascleta-plaza-ayuntamiento-valencia-40-siete-anos_1_13056122.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e1dacbb3-86c0-4ebb-be68-c4de75088215_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Cuánto dinero público cuesta una mascletà en la plaza del Ayuntamiento de València? Un 40 % más en siete años"></p><p class="article-text">
        Cuando vienen las Fallas, Val&egrave;ncia se sumerge en el ambiente de fiesta con olor a p&oacute;lvora. No son pocas las personas que visitan la ciudad entre el 1 y el 19 de marzo para ver con sus propios ojos los numerosos espect&aacute;culos pirot&eacute;cnicos que se organizan. Y aunque todos los actos falleros logran reunir una cantidad extraordinaria de asistentes, quiz&aacute;s, uno de los eventos m&aacute;s c&eacute;lebres son las masclet&agrave;s, organizadas por el Ayuntamiento de Val&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Desde el a&ntilde;o 2024 hasta la actualidad, el Ayuntamiento de Val&egrave;ncia paga 10.000 euros a las pirot&eacute;cnicas por cada masclet&agrave; que disparen. Pero si ampliamos la vista, veremos que, en el a&ntilde;o 2019 se abonaban 6.000 euros; en 2021, 7.500 euros; y en 2022, el importe ascendi&oacute; a los 8.000 euros por cada espect&aacute;culo. As&iacute; pues, entre 2019 y 2024, el precio que paga el Ayuntamiento ha aumentado un 40%. Y aunque puede parecer mucho dinero, no es tanto para la cantidad de p&oacute;lvora que se explota.
    </p><p class="article-text">
        Un pirot&eacute;cnico de alto standing sentencia que la retribuci&oacute;n de 10.000 euros no es suficiente para convertir este contrato p&uacute;blico en atractivo para los contratistas. Entonces, algunos de ellos prefieren decantarse por otros proyectos m&aacute;s rentables, dado que el mayor beneficio que trae el hecho de disparar para el Ayuntamiento de Val&egrave;ncia no es econ&oacute;mico, sino simb&oacute;lico: el prestigio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/dinero-publico-cuesta-mascleta-plaza-ayuntamiento-valencia-40-siete-anos_1_13056122.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 10 Mar 2026 13:16:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e1dacbb3-86c0-4ebb-be68-c4de75088215_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="256024" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e1dacbb3-86c0-4ebb-be68-c4de75088215_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="256024" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Cuánto dinero público cuesta una mascletà en la plaza del Ayuntamiento de València? Un 40 % más en siete años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e1dacbb3-86c0-4ebb-be68-c4de75088215_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Radiografia de la Generalitat: quasi la meitat dels 156 alts càrrecs de Pérez Llorca eren funcionaris abans d’entrar en política]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/radiografia-generalitat-quasi-meitat-dels-156-alts-carrecs-perez-llorca-eren-funcionaris-abans-d-entrar-politica_1_13052722.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9504e4ee-bf38-4af6-8f4b-5a5adbbe0968_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Radiografia de la Generalitat: quasi la meitat dels 156 alts càrrecs de Pérez Llorca eren funcionaris abans d’entrar en política"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 40% dels càrrecs de Presidència de la Generalitat provenen del sector privat, mentre que, en la Vicepresidència Primera, el 30% provenen directament de la política</p><p class="subtitle">La immobiliària de la Generalitat del PP: 29 alts càrrecs i el president tenen entre tres i huit habitatges en propietat
</p></div><p class="article-text">
        El sentit com&uacute; ens pot portar a imaginar els corredors dels diferents &ograve;rgans p&uacute;blics de decisi&oacute; com a espais en qu&egrave; predominen els perfils que han mantingut una traject&ograve;ria professional dedicada (quasi) en exclusiva als assumptes pol&iacute;tics. No obstant aix&ograve;, la radiografia professional dels alts c&agrave;rrecs del Consell revela una arquitectura institucional dissenyada sota la l&ograve;gica de superviv&egrave;ncia i de minimitzaci&oacute; de riscos. En poques paraules, quan es tracta dels serveis p&uacute;blics essencials, el Govern auton&ograve;mic tendeix a tindre poques ganes d&rsquo;experimentar i prefereix delegar la presa de decisions a les persones que tenen experi&egrave;ncia en el sector que administren.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;an&agrave;lisi de les traject&ograve;ries professionals dels 156 alts c&agrave;rrecs en els dos anys previs al seu nomenament demostra que els perfils tecnocr&agrave;tics i/o funcionarials s&oacute;n els que m&eacute;s abunden. Segons una an&agrave;lisi elaborada per elDiario.es sobre les dades del portal de transpar&egrave;ncia GVAOberta, prop del 45% de la c&uacute;pula governamental del president Juanfran P&eacute;rez Llorca prov&eacute; directament del sector p&uacute;blic, encara que la proporci&oacute; podria variar lleugerament, i fins i tot superar el 50%, at&eacute;s que un 11,5% dels alts c&agrave;rrecs presenten perfils mixtos, mentre que un 5,8% encara no han publicat els registres de les seues activitats professionals. No obstant aix&ograve;, aquest patr&oacute; de reclutament, aparentment esbiaixat en favor dels perfils t&egrave;cnics, no es distribueix de manera uniforme, sin&oacute; que &eacute;s evident, sobretot, en els casos de quatre conselleries: de Sanitat; d&rsquo;Educaci&oacute;, Cultura i Universitats; de Just&iacute;cia, Transpar&egrave;ncia i Participaci&oacute;; aix&iacute; com la d&rsquo;Emerg&egrave;ncies i Interior.
    </p><p class="article-text">
        Les xifres s&oacute;n contundents: en la Conselleria de Sanitat, 11 dels 13 alts c&agrave;rrecs (84,6%) s&oacute;n funcionaris; en Educaci&oacute;, Cultura i Universitats, la proporci&oacute; arriba a 13 de 17 (76,5%); en el cas de Just&iacute;cia, Transpar&egrave;ncia i Participaci&oacute;, 6 dels 8 alts comandaments (75,0%) pertanyen al sector p&uacute;blic; finalment, en Emerg&egrave;ncies i Interior, 5 de 8 perfils (62,5%) tenen aquest mateix origen.
    </p><p class="article-text">
        El gr&agrave;fic que figura a continuaci&oacute; il&middot;lustra com &eacute;s la composici&oacute; interna dels recursos humans de cada conselleria, evidenciant difer&egrave;ncies molt clares. D&rsquo;una banda, les quatre conselleries esmentades anteriorment, a m&eacute;s, tenen una pres&egrave;ncia nul&middot;la o quasi nul&middot;la dels perfils procedents del sector privat. Per contra, en la Conselleria de Presid&egrave;ncia predominen persones que anteriorment treballaven en el sector privat (40,7%), i deixen el funcionariat en un segon pla (29,6%).
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="Pes relatiu dels diferents perfils d'alts càrrecs del Consell, en funció de l'historial de la seva activitat professional" aria-label="Stacked column chart" id="datawrapper-chart-3GE8g" src="https://datawrapper.dwcdn.net/3GE8g/1/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="655" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>On estan llavors els &ldquo;pol&iacute;tics purs&rdquo;?</strong></h2><p class="article-text">
        Si els t&egrave;cnics s&oacute;n els que es concentren en la gesti&oacute; dels serveis b&agrave;sics, la pregunta &eacute;s evident: qui fa la pol&iacute;tica? Les dades revelen que els perfils purament pol&iacute;tics &mdash;els dedicats quasi al cent per cent a la vida de partit o a c&agrave;rrecs electes&mdash; representen a penes el 17,3% del total del Govern.
    </p><p class="article-text">
        Encara que els perfils pol&iacute;tics professionals estan presents en quasi totes les conselleries, tenen m&eacute;s pres&egrave;ncia en la Vicepresid&egrave;ncia Primera (Conselleria d&rsquo;Habitatge, Ocupaci&oacute;, Joventut i Igualtat), en qu&egrave; suposen un 31,3% del total de c&agrave;rrecs assignats, la Conselleria de Serveis Socials, Fam&iacute;lia i Inf&agrave;ncia (40%) i la Conselleria d&rsquo;Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca (37,5%). De fet, a m&eacute;s, la primera i l&rsquo;&uacute;ltima s&oacute;n les conselleries amb la pres&egrave;ncia m&eacute;s baixa de perfils funcionarials (12,5% i 10%).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Francament, ens resulta complicat explicar per qu&egrave; les dues &uacute;ltimes conselleries estan, en cert grau, polititzades. No obstant aix&ograve;, en el cas de la Vicepresid&egrave;ncia Primera, parlem d&rsquo;un &ograve;rgan molt exposat al p&uacute;blic i encarregat de la coordinaci&oacute; del gabinet i de l&rsquo;acci&oacute; pol&iacute;tica transversal. Llavors, per a fer front al desgast pol&iacute;tic resultant del mateix fet de governar, podria semblar m&eacute;s raonable optar per uns perfils m&eacute;s pol&iacute;tics que t&egrave;cnics, at&eacute;s que els primers solen estar m&eacute;s acostumats a les compareixences p&uacute;bliques i la rendici&oacute; de comptes davant les Corts.
    </p><p class="article-text">
        Entre els perfils purament pol&iacute;tics, es pot destacar Susana Camarero: va ser diputada, tant en les Corts com en el Congr&eacute;s, senadora, secret&agrave;ria d&rsquo;Estat de Serveis Socials i Igualtat i, ara, det&eacute; la Vicepresid&egrave;ncia Primera i &eacute;s consellera d&rsquo;Habitatge, Ocupaci&oacute;, Joventut i Igualtat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>I qu&egrave; hi ha dels perfils procedents del sector privat?</strong></h2><p class="article-text">
        El cas de la Conselleria de Presid&egrave;ncia &eacute;s el m&eacute;s cridaner. A m&eacute;s de ser un dels motors pol&iacute;tics del Govern, &eacute;s la gran porta d&rsquo;entrada per a les persones professionals del sector privat, ja que m&eacute;s del 40% dels seus alts c&agrave;rrecs (11 de 27) procedeixen directament d&rsquo;empreses (tant grans com pimes) o despatxos d&rsquo;advocats.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;executiu fitxa talent en el mercat per a agilitar la gesti&oacute; i sortejar els embossos burocr&agrave;tics. El mateix titular de la cartera esmentada, Jos&eacute; Luis D&iacute;ez Climent, segons el curr&iacute;culum publicat, &eacute;s un bon exemple de qu&egrave; parlem: un advocat que va treballar en les oficines d&rsquo;Andersen, una gran consultora internacional, i Grupo Pavasal, una empresa dedicada a la construcci&oacute; i la conservaci&oacute; d&rsquo;infraestructures civils, industrials i log&iacute;stiques. Un altre exemple &eacute;s el director general d&rsquo;Infraestructures Educatives, Jos&eacute; Mar&iacute;a Larena Berrocal, que va treballar quasi 20 anys en el BBVA, exercint les funcions de director d&rsquo;Oficines de Banca Comercial i ocupant-se de la gesti&oacute; de pimes, empreses i banca personal.
    </p><p class="article-text">
        En definitiva, sembla que el Govern actual de la Generalitat opta per un repartiment de tasques pragm&agrave;tic, tot i que tamb&eacute; &eacute;s cert que continua havent-hi casos en qu&egrave; una persona &eacute;s l&rsquo;encarregada de dirigir un sector poc relacionat amb la seua activitat professional pr&egrave;via. Aquests s&oacute;n els casos de Beatriz Sim&oacute;n Castellets, l&rsquo;actual directora general de Depend&egrave;ncia i de les Persones Majors, que va ser gerent en el sector t&egrave;xtil en els dos anys previs al seu nomenament, o Jos&eacute; Mar&iacute;a Larena Berrocal, a qui acabem d&rsquo;esmentar, indicant que va treballar prop de 20 anys en el BBVA; hi ha altres casos similars, que es poden examinar consultat la informaci&oacute; publicada en el portal GVA Oberta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko, Parwin Dawari]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/radiografia-generalitat-quasi-meitat-dels-156-alts-carrecs-perez-llorca-eren-funcionaris-abans-d-entrar-politica_1_13052722.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Mar 2026 22:00:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9504e4ee-bf38-4af6-8f4b-5a5adbbe0968_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="258982" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9504e4ee-bf38-4af6-8f4b-5a5adbbe0968_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="258982" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Radiografia de la Generalitat: quasi la meitat dels 156 alts càrrecs de Pérez Llorca eren funcionaris abans d’entrar en política]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9504e4ee-bf38-4af6-8f4b-5a5adbbe0968_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Generalitat Valenciana,Juanfran Pérez Llorca,Transparencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Radiografía de la Generalitat: casi la mitad de los 156 altos cargos de Pérez Llorca eran funcionarios antes de entrar en política]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/radiografia-generalitat-mitad-156-altos-cargos-perez-llorca-funcionarios-entrar-politica_1_13052250.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9504e4ee-bf38-4af6-8f4b-5a5adbbe0968_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Radiografía de la Generalitat: casi la mitad de los 156 altos cargos de Pérez Llorca eran funcionarios antes de entrar en política"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 40% de los cargos de Presidencia de la Generalitat provienen del sector privado, mientras que en la Vicepresidencia Primera, el 30% proviene directamente de la política</p><p class="subtitle">La 'inmobiliaria' de la Generalitat del PP: 29 altos cargos y el presidente tienen entre tres y ocho viviendas en propiedad</p></div><p class="article-text">
        El sentido com&uacute;n nos puede llevar a imaginar los pasillos de los distintos &oacute;rganos p&uacute;blicos de decisi&oacute;n como espacios en los que predominan los perfiles que han mantenido una trayectoria profesional dedicada (casi) en exclusiva a los asuntos pol&iacute;ticos. No obstante, la radiograf&iacute;a profesional de los altos cargos del Consell revela una arquitectura institucional dise&ntilde;ada bajo la l&oacute;gica de supervivencia y de minimizaci&oacute;n de riesgos. En pocas palabras, cuando se trata de los servicios p&uacute;blicos esenciales, el Gobierno auton&oacute;mico tiende a tener pocas ganas de experimentar y prefiere delegar la toma de decisiones a las personas que tienen experiencia en el sector que administran.
    </p><p class="article-text">
        El an&aacute;lisis de las trayectorias profesionales de los 156 altos cargos en los dos a&ntilde;os previos a su nombramiento demuestra que los perfiles tecnocr&aacute;ticos y/o funcionariales son los que m&aacute;s abundan. Seg&uacute;n un an&aacute;lisis elaborado por elDiario.es sobre los datos del portal de trasparencia GVAOberta, cerca del 45% de la c&uacute;pula gubernamental del presidente Juanfran P&eacute;rez Llorca proviene directamente del sector p&uacute;blico, aunque la proporci&oacute;n podr&iacute;a variar ligeramente, incluso superando el 50%, dado que un 11,5% de los altos cargos presentan perfiles mixtos, mientras que otros 5,8% todav&iacute;a no han publicado los registros de sus actividades profesionales. Sin embargo, este patr&oacute;n de reclutamiento, aparentemente sesgado en favor de los perfiles t&eacute;cnicos, no se distribuye de manera uniforme, sino que es evidente, sobre todo, en los casos de cuatro Consellerias: de Sanidad; de Educaci&oacute;n, Cultura y Universidades; de Justicia, Transparencia y Participaci&oacute;n; as&iacute; como la de Emergencias e Interior.
    </p><p class="article-text">
        Las cifras son contundentes: en la Conselleria de Sanidad, 11 de sus 13 altos cargos (84,6%) son funcionarios; en Educaci&oacute;n, Cultura y Universidades, la proporci&oacute;n alcanza a 13 de 17 (76,5%); en el caso de Justicia, Transparencia y Participaci&oacute;n, 6 de sus 8 altos mandos (75,0%) pertenecen al sector p&uacute;blico; por &uacute;ltimo, en Emergencias e Interior, 5 de 8 perfiles (62,5%) tienen este mismo origen.
    </p><p class="article-text">
        El gr&aacute;fico que aparece a continuaci&oacute;n ilustra c&oacute;mo es la composici&oacute;n interna de los recursos humanos de cada Conselleria, evidenciando diferencias muy claras. Por un lado, las cuatro Consellerias anteriormente citadas, adem&aacute;s, cuentan con una presencia nula o casi nula de los perfiles procedentes del sector privado. Por el contrario, en la Conselleria de Presidencia predominan personas que anteriormente trabajaban en el sector privado (40,7 %), dejando al funcionariado en un segundo plano (29,6%).
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <iframe title="Peso relativo de los distintos perfiles de altos cargos del Consell, en función del historial de su actividad profesional" aria-label="Stacked column chart" id="datawrapper-chart-3GE8g" src="https://datawrapper.dwcdn.net/3GE8g/1/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="655" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>
    </figure><h2 class="article-text">&iquest;D&oacute;nde est&aacute;n entonces los &ldquo;pol&iacute;ticos puros&rdquo;?</h2><p class="article-text">
        Si los t&eacute;cnicos son los que se concentran en la gesti&oacute;n de los servicios b&aacute;sicos, la pregunta es evidente: &iquest;qui&eacute;n hace la pol&iacute;tica? Los datos revelan que los perfiles puramente pol&iacute;ticos &mdash;aquellos dedicados casi al cien por cien a la vida de partido o a cargos electos&mdash; representan apenas el 17,3 % del total del Gobierno.
    </p><p class="article-text">
        Aunque los perfiles pol&iacute;ticos profesionales est&aacute;n presentes en casi todas las Consellerias, cuentan con una mayor presencia en la Vicepresidencia Primera (Conselleria de Vivienda, Empleo, Juventud e Igualdad), suponiendo un 31,3% del total de cargos asignados, la Conselleria de Servicios Sociales, Familia e Infancia (40%) y la Conselleria de Agricultura, Agua, Ganader&iacute;a y Pesca (37,5%). De hecho, adem&aacute;s, la primera y la &uacute;ltima son las Consellerias con la menor presencia de perfiles funcionariales (12,5% y 10%).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Francamente, nos resulta complicado explicar por qu&eacute; las dos &uacute;ltimas Consellerias est&aacute;n, en cierto grado, politizadas. No obstante, en el caso de la Vicepresidencia Primera, hablamos de un &oacute;rgano muy expuesto al p&uacute;blico y encargado de la coordinaci&oacute;n del gabinete y de la acci&oacute;n pol&iacute;tica transversal. Entonces, para hacer frente al desgaste pol&iacute;tico resultante del mismo hecho de gobernar, podr&iacute;a parecer m&aacute;s razonable optar por unos perfiles m&aacute;s pol&iacute;ticos que t&eacute;cnicos, dado que los primeros suelen estar m&aacute;s acostumbrados a las comparecencias p&uacute;blicas y la rendici&oacute;n de cuentas frente a Les Corts.
    </p><p class="article-text">
        Entre los perfiles puramente pol&iacute;ticos, se puede destacar a Susana Camarero: fue diputada, tanto en Les Corts como en el Congreso, senadora, Secretaria de Estado de Servicios Sociales e Igualdad y, ahora, ostenta la Vicepresidencia Primera y es Consellera de Vivienda, Empleo, Juventud e Igualdad.
    </p><h2 class="article-text">&iquest;Y qu&eacute; hay de los perfiles procedentes del sector privado?</h2><p class="article-text">
        El caso de la Conselleria de Presidencia es el m&aacute;s llamativo. Adem&aacute;s de ser uno de los motores pol&iacute;ticos del Gobierno, es la gran puerta de entrada para las y los profesionales del sector privado, ya que m&aacute;s del 40 % de sus altos cargos (11 de 27) proceden directamente de empresas (tanto grandes como PYMEs) o despachos de abogados.
    </p><p class="article-text">
        El Ejecutivo ficha talento en el mercado para agilizar la gesti&oacute;n y sortear los atascos burocr&aacute;ticos. El propio titular de la cartera mencionada, Jos&eacute; Luis D&iacute;ez Climent, seg&uacute;n el curr&iacute;culum publicado, es un buen ejemplo de lo que estamos hablando: un abogado que trabaj&oacute; en las oficinas de Andersen, una gran consultora internacional, y Grupo PAVASAL, una empresa dedicada a la construcci&oacute;n y conservaci&oacute;n de infraestructuras civiles, industriales y log&iacute;sticas. Otro ejemplo es el Director general de Infraestructuras Educativas, Jos&eacute; Mar&iacute;a Larena Berrocal, quien trabaj&oacute; casi 20 a&ntilde;os en BBVA, desempe&ntilde;ando las funciones de Director de Oficinas de Banca Comercial y ocup&aacute;ndose de la gesti&oacute;n de PYMEs, Empresas y Banca Personal.
    </p><p class="article-text">
        En definitiva, parece que el gobierno actual de la Generalitat opta por un reparto de tareas pragm&aacute;tico, aunque tambi&eacute;n es cierto que sigue habiendo casos en los que una persona es la encargada de dirigir un sector poco relacionado con su actividad profesional previa. Estos son los casos de Beatriz Sim&oacute;n Castellets, la actual Directora general de Dependencia y de las Personas Mayores, quien fue gerente en el sector textil en los dos a&ntilde;os previos a su nombramiento; o Jos&eacute; Mar&iacute;a Larena Berrocal, a quien acabamos de mencionar, indicando que trabaj&oacute; cerca de 20 a&ntilde;os en BBVA; existen otros casos similares, que se pueden examinar consultado la informaci&oacute;n publicada en el portal GVA Oberta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko, Parwin Dawari]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/radiografia-generalitat-mitad-156-altos-cargos-perez-llorca-funcionarios-entrar-politica_1_13052250.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Mar 2026 22:00:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9504e4ee-bf38-4af6-8f4b-5a5adbbe0968_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="258982" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9504e4ee-bf38-4af6-8f4b-5a5adbbe0968_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="258982" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Radiografía de la Generalitat: casi la mitad de los 156 altos cargos de Pérez Llorca eran funcionarios antes de entrar en política]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9504e4ee-bf38-4af6-8f4b-5a5adbbe0968_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Generalitat Valenciana,Juanfran Pérez Llorca,Transparencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[CSIC y universidades despliegan decenas de investigaciones desde la tierra y el espacio para averiguar el impacto medioambiental de la dana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/csic-universidades-despliegan-decenas-investigaciones-tierra-espacio-averiguar-impacto-medioambiental-dana_1_13026533.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/41d97843-7440-4dbb-a986-85abfbc391b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="CSIC y universidades despliegan decenas de investigaciones desde la tierra y el espacio para averiguar el impacto medioambiental de la dana"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cientos de investigadores analizan el peligro que suponen los fitosanitarias tóxicos que aparecieron tras las inundaciones, la contaminación de acuíferos y la respuesta que han dado las instituciones a las inundaciones del 29 de octubre de 2024 que se agudizaron por el efecto del cambio climático</p></div><p class="article-text">
        El 29 de octubre de 2024 siempre ser&aacute; recordado como un desastre, tanto natural como humano. La inundaci&oacute;n provocada por una dana, adem&aacute;s de acabar con la vida de 230 personas, arras&oacute; campos y ciudades, revolvi&oacute; el mar y los r&iacute;os, lo cual fue visible incluso desde el espacio, seg&uacute;n el seguimiento del sat&eacute;lite europeo Copernicus. Todos estos sedimientos removidos por la fuerza sacaron a la superficie todo tipo de fitosanitarios t&oacute;xicos y metales pesados.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s de 150 profesionales del CSIC, organizados en 15 grupos, se han desplazado desde que sucedi&oacute; la dana a las zonas afectadas para investigar los efectos del desastre sobre el ecosistema local. Los investigadores han tomado decenas de muestras de agua de pozos, fuentes y canales gravemente afectados por las inundaciones,&nbsp;y tambi&eacute;n en el parque natural de l'Albufera. Los an&aacute;lisis evidencian la presencia de plaguicidas, PFAS, retardantes de llama, f&aacute;rmacos,&nbsp;metales y compuestos vol&aacute;tiles, as&iacute; como productos de cuidado personal.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n este estudio, los acu&iacute;feros locales fueron gravemente afectados, al estudiar que el agua contaminada se filtr&oacute; a trav&eacute;s del suelo damnificado por la inundaci&oacute;n. Por ello, un equipo de profesionales del&nbsp;Instituto Geol&oacute;gico y Minero de Espa&ntilde;a (IGME-CSIC), el Instituto de Diagn&oacute;stico Ambiental y Estudios del Agua (IDAEA) y la Estaci&oacute;n Experimental de Zonas &Aacute;ridas (EEZA-CSIC)&nbsp;tambi&eacute;n han realizado un amplio&nbsp;control de aguas subterr&aacute;neas en el marco del proyecto Hidrodana. Aunque la investigaci&oacute;n todav&iacute;a est&aacute; en marcha y no haya resultados concluyentes, dada la magnitud de la cat&aacute;strofe, existe un alto grado de probabilidad de afectaci&oacute;n de aguas subterr&aacute;neas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80526d8c-73f7-4ffc-aca2-317b97e75785_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80526d8c-73f7-4ffc-aca2-317b97e75785_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80526d8c-73f7-4ffc-aca2-317b97e75785_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80526d8c-73f7-4ffc-aca2-317b97e75785_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80526d8c-73f7-4ffc-aca2-317b97e75785_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80526d8c-73f7-4ffc-aca2-317b97e75785_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80526d8c-73f7-4ffc-aca2-317b97e75785_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imágenes del movimiento de sedimentos tras la dana captadas por el satélite Landsat-8 de Copernicus el 30 de octubre de 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imágenes del movimiento de sedimentos tras la dana captadas por el satélite Landsat-8 de Copernicus el 30 de octubre de 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, en el marco de un estudio de la Universidad Polit&eacute;cnica de Val&egrave;ncia, centrado en Catarroja, se realiz&oacute; un an&aacute;lisis de los suelos afectados por la inundaci&oacute;n respecto al suelo de referencia. Esta investigaci&oacute;n revela que las inundaciones han transformado el suelo de &ldquo;forma ambivalente&rdquo;. Entre los cambios negativos, destaca la p&eacute;rdida de fertilidad: bajaron los niveles de nutrientes cr&iacute;ticos y se deterior&oacute; la materia org&aacute;nica, as&iacute; como la vida microbiana que mantiene sanas las ra&iacute;ces. 
    </p><p class="article-text">
        Entre las transformaciones positivas, a&ntilde;ade el informe, &ldquo;se puede resaltar que el exceso de agua gener&oacute; una reacci&oacute;n qu&iacute;mica que redujo la presencia de contaminantes antiguos, como el plomo y el mercurio, dejando los suelos inundados m&aacute;s limpios de metales pesados que los que no se mojaron&rdquo;. Y es aqu&iacute; donde est&aacute; el quid de la cuesti&oacute;n. Los metales pesados no desaparecen con facilidad; por lo tanto, tal y como se ve en la imagen satelital aportada, no es descabellado inferir que dichos compuestos qu&iacute;micos fueron a parar, junto al agua y el lodo, en el mar Mediterr&aacute;neo.
    </p><p class="article-text">
        Otro estudio, publicado recientemente por el CSIC, aclara que el cambio clim&aacute;tico aument&oacute; un 55% la extensi&oacute;n de la zona afectada por la dana de Valencia. Esto se relaciona con el crecimiento de la tasa de precipitaci&oacute;n en un 20% a causa del calentamiento global registrado durante el periodo industrial. Estas condiciones propician el aumento de la capacidad de la atm&oacute;sfera para albergar el vapor de agua, lo que deriva en mayores precipitaciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5bb54df-feab-49cc-af58-0678be508d3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5bb54df-feab-49cc-af58-0678be508d3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5bb54df-feab-49cc-af58-0678be508d3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5bb54df-feab-49cc-af58-0678be508d3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5bb54df-feab-49cc-af58-0678be508d3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5bb54df-feab-49cc-af58-0678be508d3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b5bb54df-feab-49cc-af58-0678be508d3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen captada por un satélite de Copernicus un día normal que evidencia el importante corrimiento de fangos el día de la dana."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen captada por un satélite de Copernicus un día normal que evidencia el importante corrimiento de fangos el día de la dana.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un mayor n&uacute;mero de precipitaciones no supondr&iacute;a un problema tan grave si la urbanizaci&oacute;n de l&rsquo;Horta Sud no ignorase la peligrosidad de los barrancos locales, como el del Poyo. Es sabido por todos que el suelo agr&iacute;cola es capaz de absorber grandes cantidades de agua; no obstante, una buena parte de estos suelos agr&iacute;colas de l&rsquo;Horta Sud fue transformada en urbanos o industriales, que no asimilan el agua, por lo que la velocidad y la violencia de la escorrent&iacute;a aumentan.
    </p><p class="article-text">
        Pero esto no es todo: la comunidad cient&iacute;fica advirti&oacute;, una y otra vez, de que l&rsquo;Horta Sud es una zona inundable, tanto por su casi nula elevaci&oacute;n, como por los extremos atmosf&eacute;ricos del clima mediterr&aacute;neo. Por un lado, la mayor&iacute;a de los municipios afectados se encuentra a menos de 30 metros sobre el nivel del mar, seg&uacute;n los datos publicados por la Infraestructura de Datos Espaciales Valenciana. &ldquo;Por otro lado, los municipios locales deben estar preparados para soportar meses de escasa precipitaci&oacute;n y, al mismo tiempo, para aguantar lluvias torrenciales que provocan anegamientos&rdquo;, seg&uacute;n explica Jorge Olcina, catedr&aacute;tico de An&aacute;lisis Geogr&aacute;fico Regional en la Universidad de Alicante.
    </p><p class="article-text">
        Entonces, a partir de estas condiciones, Jorge Olcina concluye que &ldquo;no son necesarias cantidades desorbitadas de precipitaci&oacute;n, por encima de 300 litros por metro cuadrado en 24 horas para ocasionar graves p&eacute;rdidas econ&oacute;micas o v&iacute;ctimas humanas cuando se desarrollan condiciones de gran inestabilidad atmosf&eacute;rica con descarga de lluvias abundantes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; se ha hecho para prevenir el desastre? Desde principios de los 2000, existen planes de infraestructuras hidrol&oacute;gicas que podr&iacute;an mitigar el impacto de los fen&oacute;menos atmosf&eacute;ricos extremos. No obstante, dichos planes no fueron ejecutados. De hecho, seg&uacute;n el Instituto de Ingenier&iacute;a de Espa&ntilde;a, &ldquo;las obras que evitar&iacute;an otro desastre en Valencia siguen sin hacerse&rdquo;. Asimismo, Pepe Ortiz, un bombero que prest&oacute; servicios durante la dana, constata, hablando por s&iacute; mismo y no en nombre de la instituci&oacute;n que representa, que se ha pasado a un modelo de gesti&oacute;n de emergencias &ldquo;en el que las decisiones est&aacute;n politizadas&rdquo;, mientras que, anteriormente, el poder pol&iacute;tico era tan solo un actor m&aacute;s en el proceso de toma de decisiones. &ldquo;A la hora de tomar las decisiones, la palabra de los pol&iacute;ticos sale reforzada en detrimento de los t&eacute;cnicos&rdquo;, asegura. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Francisco Jos&eacute; Gan Pampols, exvicepresidente Recuperaci&oacute;n Econ&oacute;mica y Social con el ejecutivo de Carlos Maz&oacute;n, present&oacute; el Plan Endavant, con m&aacute;s de 400 actuaciones, para cambiar el paradigma de gesti&oacute;n de emergencias actual, impulsando una gobernanza que coordine los esfuerzos entre gobiernos locales, empresas, ONGs y la comunidad. No obstante, el 4 de noviembre de 2025, Gan Pampols renunci&oacute; a su cargo, por lo que su plan se qued&oacute; en el olvido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1188b2f4-8aff-448d-87a9-757df3b87561_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1188b2f4-8aff-448d-87a9-757df3b87561_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1188b2f4-8aff-448d-87a9-757df3b87561_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1188b2f4-8aff-448d-87a9-757df3b87561_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1188b2f4-8aff-448d-87a9-757df3b87561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1188b2f4-8aff-448d-87a9-757df3b87561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1188b2f4-8aff-448d-87a9-757df3b87561_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos científicos del CSIC vuelan un dron sobre l&#039;Albufera."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos científicos del CSIC vuelan un dron sobre l&#039;Albufera.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En definitiva, las evidencias son claras: ignorar el apresurado avance del cambio clim&aacute;tico, impulsado por la actividad humana, resulta cada vez menos factible. Todo problema requiere una soluci&oacute;n, por lo que resulta urgente la ejecuci&oacute;n de los proyectos de infraestructura hidrol&oacute;gica necesarios para la prevenci&oacute;n de desastres similares. Carmen Daly, arquitecta de la Universitat Polit&egrave;cnica de Barcelona, afirma que las Soluciones Basadas en la Naturaleza (SBN), como podr&iacute;an ser los parques inundables, se presentan como &ldquo;una manera razonable y eficaz de hacer frente a las emergencias clim&aacute;ticas&rdquo;. Salva P&eacute;rez, representante de la Escola CiutaDANA, en una mesa redonda organizada para discutir sobre las narrativas sist&eacute;micas para informar antes, durante y despu&eacute;s de una emergencia clim&aacute;tica, afirma que existen infraestructuras que obstaculizan el flujo natural del agua cuando las lluvias se intensifican, poniendo como ejemplo al Cirquito Ricardo Tormo y el Centro Comercial Bonaire.
    </p><p class="article-text">
        Los expertos hacen hincapi&eacute; en las Soluciones Basadas en la Naturaleza, as&iacute; como expandir el sistema de alerta temprana y prestar m&aacute;s atenci&oacute;n a los avisos meteorol&oacute;gicos. Cabe reconocer que la consciencia social respecto de la peligrosidad de algunos fen&oacute;menos meteorol&oacute;gicos parece haber aumentado, teniendo en cuenta que las alertas meteorol&oacute;gicas ahora suenan con mayor frecuencia y los avisos en los noticiarios del tiempo ahora ocupan m&aacute;s espacio medi&aacute;tico y adoptan un tono m&aacute;s serio. No obstante, queda mucho camino por recorrer y mucha agua por caer, por lo que el tiempo apremia mientras que la puesta en marcha de las soluciones efectivas se retrasa.
    </p><p class="article-text">
        <em>* La producci&oacute;n de este reportaje de elDiario.es cuenta con el apoyo de una subvenci&oacute;n del proyecto Climate Frontline, liderado por EJC en colaboraci&oacute;n con REVOLVE.</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/csic-universidades-despliegan-decenas-investigaciones-tierra-espacio-averiguar-impacto-medioambiental-dana_1_13026533.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Feb 2026 22:56:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/41d97843-7440-4dbb-a986-85abfbc391b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="169757" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/41d97843-7440-4dbb-a986-85abfbc391b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="169757" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[CSIC y universidades despliegan decenas de investigaciones desde la tierra y el espacio para averiguar el impacto medioambiental de la dana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/41d97843-7440-4dbb-a986-85abfbc391b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El motor invisible que mueve la economía: más de la mitad de población valenciana es socia de una cooperativa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/motor-invisible-mueve-economia-mitad-poblacion-valenciana-socia-cooperativa_1_13025044.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7cc5625c-82bd-4453-a202-6317467498fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El motor invisible que mueve la economía: más de la mitad de población valenciana es socia de una cooperativa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El sector cooperativo local facturó en 2024 9.592 millones de euros, lo que supone el 7,18 % del PIB valenciano, y dio trabajo directo a 62.605 personas</p></div><p class="article-text">
        Hay personas que comparten algo sin saberlo: ser socios de una cooperativa. Ya sea comprando en un supermercado, vendiendo su cosecha, o manteniendo una cuenta en una caja de cr&eacute;dito, cerca de 2,7 millones de valencianos y valencianas sostienen con su participaci&oacute;n uno de los pilares m&aacute;s resilientes &mdash;y, a veces, silenciosos&mdash; de la econom&iacute;a auton&oacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        Este jueves, la Confederaci&oacute;n de Cooperativas de la Comunitat Valenciana (Concoval) y Uni&oacute; de Periodistes Valencians organizaron un evento formativo y deliberativo, en el que participaron Nardi Alba (directora de Concoval), Amparo Cervantes (comunicaci&oacute;n de Concoval), periodistas de distintos medios de comunicaci&oacute;n, as&iacute; como cuatro representantes de empresas y/o federaciones cooperativas valencianas: Teresa Bayarri (Consum), Mar Mestre (Caixa Popular), Ana Real (Fevecta) y Rub&eacute;n Cohen (Cooperatives Agro-aliment&agrave;ries).
    </p><p class="article-text">
        Durante la jornada, se present&oacute; una serie de datos interesantes, recogidos en un informe elaborado por Concoval y CIRIEC-Espa&ntilde;a. El sector cooperativo local, en 2024, factur&oacute; unos 9.592 millones de euros, lo que supone el 7,18 % del PIB valenciano. Pero si hay un m&uacute;sculo que el sector exhibe con orgullo es el del empleo: las cooperativas valencianas dan trabajo directo a 62.605 personas y demostraron ser las empresas que mejor sortearon crisis como la del Covid-19, priorizando la conservaci&oacute;n de los puestos de trabajo. De hecho, la provincia de Valencia es la que presenta el mayor volumen de empleo bajo esta f&oacute;rmula. Es m&aacute;s: la presencia femenina en sus plantillas alcanza el 61,42 %, cuatro puntos por encima de la media estatal (57,43%) para este tipo de empresas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Del campo a los paneles solares</strong></h2><p class="article-text">
        Aunque la distribuci&oacute;n y el consumo acaparan el grueso de la actividad, la ra&iacute;z del cooperativismo valenciano sigue hundida en la tierra. Las cooperativas agroalimentarias de la Comunitat generan m&aacute;s del 15 % del empleo nacional del sector, seg&uacute;n detallan los datos de Concoval.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, el modelo no solo vive de la tradici&oacute;n, sino tambi&eacute;n de la innovaci&oacute;n. La Confederaci&oacute; informa de que, en un contexto de transici&oacute;n ecol&oacute;gica, las comunidades energ&eacute;ticas han encontrado en la cooperativa su traje a medida. De los 182 proyectos de energ&iacute;a ciudadana constituidos hasta finales de 2024, casi un 30 % optaron por esta f&oacute;rmula empresarial.
    </p><h2 class="article-text">La cicatriz de la DANA y la resiliencia del modelo</h2><p class="article-text">
        Y aunque el panorama general parece esperanzador, el pasado relativamente reciente todav&iacute;a est&aacute; embarrado. La devastadora DANA de octubre de 2024 dej&oacute; una herida profunda en el tejido econ&oacute;mico de la provincia: seg&uacute;n los datos de CIRIEC-Espa&ntilde;a,  478 cooperativas ubicadas en la zona cero sufrieron da&ntilde;os. Esto supone que casi una de cada tres cooperativas (el 30,5 %) de la provincia de Valencia se vio directamente afectada, dejando en vilo la actividad de unas 11.000 personas trabajadoras y golpeando duramente tanto a los servicios como a las cosechas de c&iacute;tricos y arroz.
    </p><p class="article-text">
        Pese al golpe, si algo ha demostrado hist&oacute;ricamente el cooperativismo es su capacidad para absorber los impactos. Al poner a las personas por delante del capital, la prioridad en tiempos de crisis no suele ser el recorte, sino el mantenimiento del empleo y el rescate mutuo. En una econom&iacute;a acostumbrada a la volatilidad, las cooperativas valencianas siguen demostrando que, a veces, la mejor estrategia de supervivencia es remar juntos.
    </p><h2 class="article-text">La relaci&oacute;n entre el periodismo y el cooperativismo</h2><p class="article-text">
        El evento mencionado, bajo el t&iacute;tulo &ldquo;Por qu&eacute; las cooperativas deben ser fuente informativa&rdquo; dej&oacute; muchos aprendizajes, tanto para el sector period&iacute;stico como para el cooperativismo: las y los profesionales de la comunicaci&oacute;n cooperativa mencionados han presentado un modelo empresarial en el que las personas y el territorio est&aacute;n en el centro, lo que le da un valor diferencial y un cariz de autenticidad que, en ocasiones, han admitido, no son capaces de trasladar a los medios, en particular, y a la sociedad, en general.
    </p><p class="article-text">
        La jornada tambi&eacute;n ha servido para refutar algunos mitos que rodean a las cooperativas, como la reducci&oacute;n del cooperativismo al mundo agrario, su identificaci&oacute;n con una gesti&oacute;n poco profesional o su escasa capacidad innovadora, entre muchos otros. Asimismo, se ha destacado que la cooperativa es la manera m&aacute;s democr&aacute;tica de hacer empresa, dado que lleva impl&iacute;citos los valores como la sostenibilidad, la redistribuci&oacute;n y la creaci&oacute;n de un entorno laboral respetuoso.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las cuestiones que se ha abordado en la jornada es que el cooperativo no es un modelo para todos, ya que todo aquello que tenga que ver con la especulaci&oacute;n y con lograr un beneficio r&aacute;pido sin tener en cuenta las consecuencias no tiene cabida bajo esta f&oacute;rmula empresarial, que apuesta por el &eacute;xito colectivo, por encima del individualismo.  
    </p><p class="article-text">
        En este punto, cooperativas y medios han coincidido en la necesidad de trabajar conjuntamente, de manera que el cooperativismo sepa adaptarse a las necesidades de los medios, y que estos sean capaces de entender un modelo econ&oacute;mico que marca la diferencia, y tenerlos en cuenta para muchas m&aacute;s cosas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/motor-invisible-mueve-economia-mitad-poblacion-valenciana-socia-cooperativa_1_13025044.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Feb 2026 11:48:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7cc5625c-82bd-4453-a202-6317467498fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="292338" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7cc5625c-82bd-4453-a202-6317467498fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="292338" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El motor invisible que mueve la economía: más de la mitad de población valenciana es socia de una cooperativa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7cc5625c-82bd-4453-a202-6317467498fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Diputació de València impulsa la comarcalización de sus servicios con siete oficinas que refuerzan la atención a los 266 municipios]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/diputacio-valencia-impulsa-comarcalizacion-servicios-siete-oficinas-refuerzan-atencion-266-municipios_1_13017766.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1943ee02-ccbf-4c06-863a-b99930f36995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Diputació de València impulsa la comarcalización de sus servicios con siete oficinas que refuerzan la atención a los 266 municipios"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El plan establece sedes físicas en Utiel, Ontinyent, Llíria, Buñol, Xàtiva, Gandia y Alzira para dar servicio de asistencia técnica y asesoramiento jurídico y económico directos a los ayuntamientos de la provincia</p></div><p class="article-text">
        La Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia ha presentado este martes el Plan de Oficinas Comarcales de Asistencia a los Municipios, con el que busca la descentralizaci&oacute;n de algunos servicios p&uacute;blicos. La iniciativa fue presentada por el presidente de la Diputaci&oacute;, Vicent Momp&oacute;, y la vicepresidenta primera y responsable del &aacute;rea de Comarcalizaci&oacute;n, Natalia Enguix, quien ha remarcado que con esta iniciativa se pretende asegurar que la asistencia t&eacute;cnica y jur&iacute;dica llegue a todos los municipios de la provincia. Previamente, el proyecto se ha presentado a los grupos pol&iacute;ticos de la corporaci&oacute;n en una reuni&oacute;n t&eacute;cnica que cont&oacute; con la asistencia de PP, PSOE y Vox y la explicaci&oacute;n detallada del plan por parte del jefe de servicio de Comarcalizaci&oacute;n, Rafael Hern&aacute;ndez.
    </p><p class="article-text">
        El plan establece siete sedes situadas en Utiel, Ontinyent, Ll&iacute;ria, Bu&ntilde;ol, X&agrave;tiva, Gandia y Alzira, que se suman a la sede de Valencia, que presta los mismos servicios a las comarcas del Camp de Morvedre y l'Horta. De esta forma, la Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia pretende reforzar su apoyo a los 266 municipios y 3 entidades locales menores de la provincia, especialmente a los m&aacute;s peque&ntilde;os. Cabe destacar que el 70,3% de las localidades valencianas tienen menos de 5.000 habitantes y m&aacute;s de 80 ni siquiera llegan al millar de vecinos.
    </p><p class="article-text">
        Durante la rueda de prensa, el presidente Vicent Momp&oacute; ha manifestado que este plan &ldquo;encaja con lo que queremos que sea la Diputaci&oacute;: una instituci&oacute;n &uacute;til y abierta a los pueblos, que uniera a todo el territorio&rdquo;. Respecto a las metas pol&iacute;ticas del plan, Enguix ha constatado que el objetivo es &ldquo;acercar la asistencia t&eacute;cnica y jur&iacute;dica a los municipios m&aacute;s peque&ntilde;os; la agilidad para facilitar los tr&aacute;mites que mejoren la econom&iacute;a local y la lucha directa contra el despoblamiento actuando sobre el terreno para frenar la p&eacute;rdida de vecinos&rdquo;. La vicepresidenta ha subrayado que los ayuntamientos gestionan muchos asuntos complejos, como la contrataci&oacute;n p&uacute;blica, el urbanismo, la contabilidad o la administraci&oacute;n electr&oacute;nica con plantillas muy reducidas y sin cobertura estable de puestos esenciales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Detalles del plan</strong></h2><p class="article-text">
        El plan de comarcalizaci&oacute;n consiste en la desconcentraci&oacute;n de los recursos actuales de la Diputaci&oacute;n para acercar la asistencia a los ayuntamientos. Enguix ha incidido en que, mediante este plan, &ldquo;no estamos creando una nueva administraci&oacute;n ni estamos duplicando estructuras sin crear nuevos &oacute;rganos administrativos ni duplicar funciones&rdquo;. Las competencias de estas oficinas se fundamentan en el art&iacute;culo 136 de la Ley de Bases de R&eacute;gimen Local y el art&iacute;culo 50 de la Ley de R&eacute;gimen Local de la Comunidad Valenciana. Asimismo, la vicepresidenta ha asegurado que &ldquo;a los ayuntamientos no supondr&aacute; ning&uacute;n coste&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los municipios sede han sido seleccionados por ser nudos de comunicaci&oacute;n y, en gran medida, por disponer de instalaciones previas del Servicio de Gesti&oacute;n Tributaria (SGT) que pueden ser reaprovechadas.
    </p><p class="article-text">
        Las oficinas funcionar&aacute;n como puntos de atenci&oacute;n directa y ofrecer&aacute;n la asistencia t&eacute;cnica en arquitectura, ingenier&iacute;a, urbanismo y territorio; el asesoramiento jur&iacute;dico y econ&oacute;mico para expedientes complejos; la gesti&oacute;n de subvenciones y captaci&oacute;n de fondos europeos; as&iacute; como la infraestructura para que las administraciones locales puedan celebrar mesas de contrataci&oacute;n cerca de sus municipios. Adem&aacute;s, el modelo est&aacute; dise&ntilde;ado para ser flexible, contemplando la posible incorporaci&oacute;n futura de &aacute;reas como informaci&oacute;n ciudadana o servicios de Igualdad.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a la cobertura territorial, se ha informado de que desde estos siete puntos estrat&eacute;gicos se dar&aacute; servicio a la pr&aacute;ctica totalidad de las comarcas: Utiel atender&aacute; a la Plana Utiel-Requena, Valle de Ayora-Cofrentes y Rinc&oacute;n de Ademuz; Ontinyent a la Vall d&rsquo;Albaida; Ll&iacute;ria al Camp de T&uacute;ria y Els Serrans; Bu&ntilde;ol a la Hoya de Bu&ntilde;ol; X&agrave;tiva a la Costera y la Canal de Navarr&eacute;s; Gandia a la Safor; y Alzira a la Ribera Alta y Baixa. Por su parte, los municipios de l&rsquo;Horta y el Camp de Morvedre seguir&aacute;n siendo atendidos directamente por los servicios centrales &ldquo;debido a su cercan&iacute;a y buena conexi&oacute;n con la capital&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/diputacio-valencia-impulsa-comarcalizacion-servicios-siete-oficinas-refuerzan-atencion-266-municipios_1_13017766.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 24 Feb 2026 18:51:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1943ee02-ccbf-4c06-863a-b99930f36995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="198903" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1943ee02-ccbf-4c06-863a-b99930f36995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="198903" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Diputació de València impulsa la comarcalización de sus servicios con siete oficinas que refuerzan la atención a los 266 municipios]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1943ee02-ccbf-4c06-863a-b99930f36995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Radiografía de las empresas que declaran Pérez Llorca y 16 de sus altos cargos: negocio inmobiliario y hotelero, y 40 millones en activos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/radiografia-empresas-declaran-perez-llorca-16-altos-cargos-negocio-inmobiliario-hotelero-40-millones-activos_1_12994503.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/90bfdb96-a4c2-410f-bbd3-86a39428e2cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Radiografía de las empresas que declaran Pérez Llorca y 16 de sus altos cargos: negocio inmobiliario y hotelero, y 40 millones en activos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los datos publicados por los miembros del Gobierno valenciano revelan un importante patrimonio gestionado a través de sociedades: el presidente mantiene 126 participaciones en Alt de Pérez SL, con 833.000 euros en bienes, y 15 participaciones en Rancallosa I SL, con 4,3 millones en activos</p><p class="subtitle">La 'inmobiliaria' de la Generalitat del PP: 29 altos cargos y el presidente tienen entre tres y ocho viviendas en propiedad</p></div><p class="article-text">
        La transparencia es uno de los pilares fundamentales de toda democracia puesto que permite fiscalizar la labor de los representantes p&uacute;blicos y al mismo tiempo evitar o disuadir de la comisi&oacute;n de irregularidades en la gesti&oacute;n. Bajo esta premisa, elDiario.es ha analizado al detalle las declaraciones patrimoniales de los diferentes miembros del Gobierno valenciano, as&iacute; como de los altos cargos, a trav&eacute;s de sus &uacute;ltimas actualizaciones en la web de la Generalitat Valenciana, GVA Oberta, entre los a&ntilde;os 2025 y 2026, y cruzando la informaci&oacute;n disponible con la del registro mercantil.
    </p><p class="article-text">
        El resultado de este trabajo ha sido que 16 miembros del Consell y altos cargos, entre ellos el presidente Juan Francisco P&eacute;rez Llorca, cuentan con participaciones en diferentes empresas o entidades con activos valorados en 40 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de las mercantiles de las que forman parte se dedican al sector inmobiliario y el alquiler de inmuebles, en total nueve, y tres a negocios hoteleros y a otro tipo de alojamientos tur&iacute;sticos. El resto de empresas son de &aacute;reas muy diversas como los comercios al por menor, la consultor&iacute;a o la impresi&oacute;n y las artes gr&aacute;ficas. Por ejemplo, P&eacute;rez Llorca cuenta con 126 participaciones en Alt de P&eacute;rez SL, que cuenta con activos por valor de 833.000 euros (&uacute;ltimo dato de 2019), y 15 participaciones en Rancallosa I SL, con 4,3 millones de euros en activos (&uacute;ltimo dato publicado en 2009). La primera est&aacute; relacionada con alquiler de bienes inmobiliarios por cuenta propia y la segunda con promoci&oacute;n inmobiliaria.
    </p><p class="article-text">
        Entre los consellers, tienen parte de empresas el vicepresidente Vicente Mart&iacute;nez Mus, en concreto en Asesoria 130 SL, aunque no da informaci&oacute;n del n&uacute;mero de participaciones que ostenta. La mercantil cuenta con activos por valor de 211.092 (&uacute;ltimo dato de 2024) y se dedica a actividades de contabilidad, auditor&iacute;a y asesor&iacute;a fiscal. El conseller de Educaci&oacute;n, Jos&eacute; Antonio Rovira, tampoco informa de su n&uacute;mero de participaciones en Rojo Inver SL, empresa dedicada a alquiler de bienes inmobiliarios por cuenta propia y con activos declarados en 2023 de 2,4 millones de euros. Marciano G&oacute;mez, conseller de Sanidad, declara acciones de Telef&oacute;nica.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a los altos cargos, el Secretario auton&oacute;mico de Comunicaci&oacute;n, Vicente Ordaz, declara un 3% de &Oacute;rbita Azul SL, empresa de intermediaci&oacute;n en servicios inmobiliarios con activos por valor 18,9 millones de euros. &Aacute;lvaro Mart&iacute;nez, Abogado General de la Generalitat, declara tener participaciones en Sociedad Gastrual Investment SL, aunque no informa del n&uacute;mero ni de los activos. Se trata de una compa&ntilde;&iacute;a de sociedades holding. Sabina Goretti, secretaria auton&oacute;mica de Medio Ambiente y Territorio, declara formar parte de Jomasaina Invest SL, sin cuantificar en qu&eacute; medida. La empresa cuenta activos por valor de un mill&oacute;n de euros y se dedica a compraventa, construcci&oacute;n y promoci&oacute;n de terrenos y viviendas. 
    </p><p class="article-text">
        Manuel Arg&uuml;elles, director general de Energ&iacute;a y Minas, participa en Efyah Solution SL, empresa que se dedica a servicios financieros y que cuanta con activos de 7.415 euros declarados en 2024. Antonio Joaqu&iacute;n Woodward, director general de Patrimonio, declara participaciones sin especificar n&uacute;mero en Paradegaita SL - Gesti&oacute;n Hosteler&iacute;a y Fabricaci&oacute;n Vajilla Cer&aacute;mica, empresa con activos por valor de 298.125 euros declarados en 2024. Emilia Selva, secretaria auton&oacute;mica de Administraci&oacute;n P&uacute;blica, declara participaciones en Cotoliu LC SL - Compra venta y alquiler de bienes muebles e inmuebles, sin concretar n&uacute;mero ni activos. Bernardo Valdivieso, secretario auton&oacute;mico de Planificaci&oacute;n, Informaci&oacute;n y Transformaci&oacute;n Digital cuenta con 101 participaciones en Sophiaroom SL, empresa hotelera y de otro tipo de alojamientos. Tiene 244.069 euros de activos a trav&eacute;s de la matriz Valmatek Home Spain SL.
    </p><p class="article-text">
        Beatriz Sim&oacute;n, directora general de Dependencia y de las Personas Mayores, declara participaciones, sin especificar n&uacute;mero, en Simona Bearia SL, compa&ntilde;&iacute;a dedicada al comercio al por menor de prendas de vestir. Declara activos por un valor de 37.878 euros (a&ntilde;o 2023). B&aacute;rbara Congost, directora general de las Personas con Discapacidad, participa en Ramar Alquileres S.L., sin concretar en qu&eacute; medida. La empresa declar&oacute; en 2005 activos por valor de 975.707 euros y se dedica a promoci&oacute;n inmobiliaria. Jos&eacute; Antonio P&eacute;rez, director general de Universidades, participa en Carpem Heres, S.L. compra, venta, arrendamiento y explotaci&oacute;n bienes, mercantil con activos declarados en 2024 por valor de 1,4 millones de euros. Jorge Bellver, director general de Transparencia, participa en Ousborn Trader SL - Explotaci&oacute;n Fotovoltaica, con activos declarados en 2023 por valor de 177.461 euros. 
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, Israel Mart&iacute;nez, director general de Turismo, es el alto cargo que participa en m&aacute;s empresas aunque no detalla de cu&aacute;ntas participaciones dispone en cada una. En concreto, forma parte de las sociedades Plana Hoteles y Gesti&oacute;n SL, con 888.797 euros en activos; en Cooperfond Capital SL, empresa de hoteles y alojamientos con 2,6 millones de euros en activos; en Costa Trekota SL, empresa de promoci&oacute;n inmobiliaria con activos por valor de 5,3 millones; en Karamba Artist SL., empresa de impresi&oacute;n y artes gr&aacute;ficas; y en Capital II Consultor&iacute;a Estrat&eacute;gica SL, entidad dedicada a actividades de consultor&iacute;a de gesti&oacute;n empresarial con 103.096 euros en activos.
    </p><h2 class="article-text">Viviendas en propiedad</h2><p class="article-text">
        Como inform&oacute; este diario, el presidente de la Generalitat, Juanfran P&eacute;rez Llorca, junto a otros 29 altos cargos de su Gobierno, dispone en propiedad &mdash;bajo distintas f&oacute;rmulas&mdash; de entre tres y ocho viviendas, seg&uacute;n se desprende de las declaraciones de bienes depositadas en el portal de transparencia de la Generalitat (GVA Oberta). En total, de los 154 altos cargos del Ejecutivo, cerca de <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/inmobiliaria-generalitat-pp-29-altos-cargos-presidente-tres-ocho-viviendas-propiedad_1_12975804.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un 20% cuenta con un patrimonio inmobiliario superior a la media</a>, especialmente si se incluyen plazas de aparcamiento, locales comerciales o inmuebles r&uacute;sticos.
    </p><p class="article-text">
        La secretaria auton&oacute;mica de Igualdad, Asunci&oacute;n Quinz&aacute;, es quien declara un mayor n&uacute;mero de inmuebles: posee el 100% de siete propiedades en Valencia y el 25% de una octava. Le sigue Javier Balfag&oacute;n, director general de Tecnolog&iacute;as de la Informaci&oacute;n, con el 50% de siete viviendas y el 25% de una octava, repartidas entre Valencia, Cuenca y Teruel, adem&aacute;s de dos inmuebles r&uacute;sticos en esta &uacute;ltima provincia. El propio presidente de la Generalitat, Juanfran P&eacute;rez Llorca, no declara viviendas a t&iacute;tulo personal, pero s&iacute; ocho pisos a nombre de la empresa familiar que comparte con sus hermanas, y cuyas participaciones s&iacute; que figuran en su declaraci&oacute;n de bienes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko, Carlos Navarro Castelló]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/radiografia-empresas-declaran-perez-llorca-16-altos-cargos-negocio-inmobiliario-hotelero-40-millones-activos_1_12994503.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Feb 2026 22:00:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/90bfdb96-a4c2-410f-bbd3-86a39428e2cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="102262" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/90bfdb96-a4c2-410f-bbd3-86a39428e2cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="102262" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Radiografía de las empresas que declaran Pérez Llorca y 16 de sus altos cargos: negocio inmobiliario y hotelero, y 40 millones en activos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/90bfdb96-a4c2-410f-bbd3-86a39428e2cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Generalitat Valenciana,Empresas,Juanfran Pérez Llorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Radiografia de les empreses que declaren Pérez Llorca i 16 dels seus alts càrrecs: negoci immobiliari i hoteler i 40 milions en actius]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/radiografia-les-empreses-declaren-perez-llorca-i-16-dels-seus-alts-carrecs-negoci-immobiliari-i-hoteler-i-40-milions-actius_1_12995909.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/90bfdb96-a4c2-410f-bbd3-86a39428e2cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Radiografia de les empreses que declaren Pérez Llorca i 16 dels seus alts càrrecs: negoci immobiliari i hoteler i 40 milions en actius"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les dades publicades pels membres del Govern valencià revelen un patrimoni important gestionat a través de societats: el president manté 126 participacions en Alt de Pérez SL, amb 833.000 euros en béns, i 15 participacions en Rancallosa I SL, amb 4,3 milions en actius</p><p class="subtitle">La 'immobiliària' de la Generalitat del PP: 29 alts càrrecs i el president tenen entre tres i vuit habitatges en propietat</p></div><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">La transpar&egrave;ncia &eacute;s un dels pilars fonamentals de tota democr&agrave;cia, perqu&egrave; permet fiscalitzar la tasca dels representants p&uacute;blics i al mateix temps evitar o dissuadir de la comissi&oacute; d&rsquo;irregularitats en la gesti&oacute;.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">Sota aquesta premissa, elDiario.es ha analitzat al detall les declaracions patrimonials dels diferents membres del Govern valenci&agrave;, aix&iacute; com dels alts c&agrave;rrecs, a trav&eacute;s de les seues &uacute;ltimes actualitzacions en el web de la Generalitat Valenciana, Gva Oberta, entre els anys 2025 i 2026, i encreuant la informaci&oacute; disponible amb la del registre mercantil.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">El resultat d&rsquo;aquest treball ha sigut que 16 membres del Consell i alts c&agrave;rrecs, entre ells el president Juan Francisco P&eacute;rez Llorca, tenen participacions en diferents empreses o entitats amb actius valorats en 40 milions d&rsquo;euros.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">La major part de les mercantils de qu&egrave; formen part es dediquen al sector immobiliari i el lloguer d&rsquo;immobles, en total nou, i tres a negocis hotelers i a una altra mena d&rsquo;allotjaments tur&iacute;stics. La resta de les empreses s&oacute;n d&rsquo;&agrave;rees molt diverses, com els comer&ccedil;os al detall, la consultoria o la impressi&oacute; i les arts gr&agrave;fiques. Per exemple, P&eacute;rez Llorca t&eacute; 126 participacions en Alt de P&eacute;rez SL, que t&eacute; actius per valor de 833.000 euros (&uacute;ltima dada del 2019), i 15 participacions en Rancallosa I SL, amb 4,3 milions d&rsquo;euros en actius (&uacute;ltima dada publicada el 2009). La primera est&agrave; relacionada amb lloguer de b&eacute;ns immobiliaris per compte propi i la segona, amb promoci&oacute; immobili&agrave;ria.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">Entre els consellers, tenen part d&rsquo;empreses el vicepresident Vicente Mart&iacute;nez Mus, en concret en Asesor&iacute;a 130 SL, encara que no dona informaci&oacute; del nombre de participacions que t&eacute;. La mercantil t&eacute; actius per valor de 211.092 euros (&uacute;ltima dada del 2024) i es dedica a activitats de comptabilitat, auditoria i assessoria fiscal. El conseller d&rsquo;Educaci&oacute;, Jos&eacute; Antonio Rovira, tampoc informa del seu nombre de participacions en Rojo Inver SL, empresa dedicada al lloguer de b&eacute;ns immobiliaris per compte propi i amb actius declarats el 2023 de 2,4 milions d&rsquo;euros. Marciano G&oacute;mez, conseller de Sanitat, declara accions de Telef&oacute;nica.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">Quant als alts c&agrave;rrecs, el secretari auton&ograve;mic de Comunicaci&oacute;, Vicente Ordaz, declara un 3% d&rsquo;&Oacute;rbita Azul SL, empresa d&rsquo;intermediaci&oacute; en serveis immobiliaris amb actius per valor 18,9 milions d&rsquo;euros. &Aacute;lvaro Mart&iacute;nez, advocat general de la Generalitat, declara que t&eacute; participacions en Sociedad Gastrual Investment SL, encara que no informa del nombre ni dels actius. Es tracta d&rsquo;una companyia de societats h&ograve;lding. Sabina Goretti, secret&agrave;ria auton&ograve;mica de Medi Ambient i Territori, declara que forma part de Jomasaina Invest SL, sense quantificar en quina mesura. L&rsquo;empresa t&eacute; actius per valor d&rsquo;un mili&oacute; d&rsquo;euros i es dedica a compravenda, construcci&oacute; i promoci&oacute; de terrenys i habitatges.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">Manuel Arg&uuml;elles, director general d&rsquo;Energia i Mines, participa en Efyah Solution SL, empresa que es dedica a serveis financers i que t&eacute; actius de 7.415 euros declarats el 2024. Antonio Joaqu&iacute;n Woodward, director general de Patrimoni, declara participacions sense especificar-ne el nombre en Paradegaita SL &mdash;gesti&oacute; d&rsquo;hostaleria i fabricaci&oacute; de vaixella cer&agrave;mica&mdash; empresa amb actius per valor de 298.125 euros declarats el 2024. Emilia Selva, secret&agrave;ria auton&ograve;mica d&rsquo;Administraci&oacute; P&uacute;blica, declara participacions en Cotoliu LC SL &mdash;compravenda i lloguer de b&eacute;ns mobles i immobles&mdash;, sense concretar-ne el nombre ni els actius. Bernardo Valdivieso, secretari auton&ograve;mic de Planificaci&oacute;, Informaci&oacute; i Transformaci&oacute; Digital, t&eacute; 101 participacions en Sophiaroom SL, empresa hotelera i d&rsquo;una altra mena d&rsquo;allotjaments. T&eacute; 244.069 euros d&rsquo;actius a trav&eacute;s de la matriu Valmatek Home Spain SL.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">Beatriz Sim&oacute;n, directora general de Depend&egrave;ncia i de les Persones Majors, declara participacions, sense especificar-ne el nombre, en Simona Bearia SL, companyia dedicada al comer&ccedil; al detall de peces de roba. Declara actius per un valor de 37.878 euros (any 2023). B&aacute;rbara Congost, directora general de les Persones amb Discapacitat, participa en Ramar Alquileres SL, sense concretar en quina mesura. L&rsquo;empresa va declarar el 2005 actius per valor de 975.707 euros i es dedica a promoci&oacute; immobili&agrave;ria. Jos&eacute; Antonio P&eacute;rez, director general d&rsquo;Universitats, participa en Carpem Heres SL &mdash;compra, venda, arrendament i explotaci&oacute; de b&eacute;ns&mdash;, mercantil amb actius declarats el 2024 per valor d&rsquo;1,4 milions d&rsquo;euros. Jorge Bellver, director general de Transpar&egrave;ncia, participa en Ousborn Trader SL &mdash;explotaci&oacute; fotovoltaica&mdash;, amb actius declarats el 2023 per valor de 177.461 euros.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">Finalment, Israel Mart&iacute;nez, director general de Turisme, &eacute;s l&rsquo;alt c&agrave;rrec que participa en m&eacute;s empreses, encara que no detalla de quantes participacions disposa en cadascuna. En concret, forma part de les societats Plana Hoteles y Gesti&oacute;n SL, amb 888.797 euros en actius; en Cooperfond Capital SL, empresa d&rsquo;hotels i allotjaments amb 2,6 milions d&rsquo;euros en actius; en Costa Trekota SL, empresa de promoci&oacute; immobili&agrave;ria amb actius per valor de 5,3 milions; en Karamba Artist SL, empresa d&rsquo;impressi&oacute; i arts gr&agrave;fiques; i en Capital II Consultor&iacute;a Estrat&eacute;gica SL, entitat dedicada a activitats de consultoria de gesti&oacute; empresarial amb 103.096 euros en actius.</span>
    </p><h2 class="article-text"><span class="highlight" style="--color:white;">Habitatges en propietat</span></h2><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">Com va informar aquest diari, el president de la Generalitat, Juanfran P&eacute;rez Llorca, juntament amb 29 alts c&agrave;rrecs m&eacute;s del seu Govern, disposa en propietat &mdash;sota f&oacute;rmules diferents &mdash;entre tres i huit habitatges, segons es despr&eacute;n de les declaracions de b&eacute;ns depositades en el portal de transpar&egrave;ncia de la Generalitat (Gva Oberta). En total, dels 154 alts c&agrave;rrecs de l&rsquo;executiu, prop d&rsquo;un 20% tenen un patrimoni immobiliari superior a la mitjana, especialment si s&rsquo;hi inclouen places d&rsquo;aparcament, locals comercials o immobles r&uacute;stics.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">La secret&agrave;ria auton&ograve;mica d&rsquo;Igualtat, Asunci&oacute;n Quinz&aacute;, &eacute;s qui declara un nombre d&rsquo;immobles m&eacute;s gran: posseeix el 100% de set propietats a Val&egrave;ncia i el 25% d&rsquo;una de huitena. Li segueix Javier Balfag&oacute;n, director general de Tecnologies de la Informaci&oacute;, amb el 50% de set habitatges i el 25% d&rsquo;una de huit&eacute;, repartits entre Val&egrave;ncia, Conca i Terol, a m&eacute;s de dos immobles r&uacute;stics en aquesta &uacute;ltima prov&iacute;ncia. El mateix president de la Generalitat, Juanfran P&eacute;rez Llorca, no declara habitatges a t&iacute;tol personal, per&ograve; s&iacute; huit pisos a nom de l&rsquo;empresa familiar que comparteix amb les seues germanes, i les participacions dels quals s&iacute; que figuren en la seua declaraci&oacute; de b&eacute;ns.</span>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Danylo Titenko, Carlos Navarro Castelló]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/radiografia-les-empreses-declaren-perez-llorca-i-16-dels-seus-alts-carrecs-negoci-immobiliari-i-hoteler-i-40-milions-actius_1_12995909.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Feb 2026 21:54:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/90bfdb96-a4c2-410f-bbd3-86a39428e2cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="102262" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/90bfdb96-a4c2-410f-bbd3-86a39428e2cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="102262" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Radiografia de les empreses que declaren Pérez Llorca i 16 dels seus alts càrrecs: negoci immobiliari i hoteler i 40 milions en actius]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/90bfdb96-a4c2-410f-bbd3-86a39428e2cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Generalitat Valenciana,Empresas,Juanfran Pérez Llorca]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
