Hui, però, eixe bram podria definir la relació política valenciana. Quin sentit té argumentar, raonar, reflexionar, quan a l’altre costat només hi ha garrot, quan l’extrema dreta clama, amb xantatge pressupostari inclós, que “muera la inteligencia” i el president del Ventorro deambula com un fantasma covard que va amagant-se del poble que haguera tingut que protegir.

No podem parlar amb ells, perquè no compartim ni tan sols el mateix codi. Insulten les víctimes de la DANA, no respecten l’Estatut d’Autonomia, neguen el valor de la ciència, assejtgen jutgesses, acacen dissidents i embruten i enfanguen per a sobreviure un dia més. Podria contar ací que volen destrossar l’AVL per a finançar xiringuitos i pseudociència, però és que ni això. Eixes entitats que ara subvencionen també els importen tres pitos. Són l’ariet per a complir el seu vertader full de ruta: la liquidació del valencià i del sentiment valencianista.

Per a això han de dividir-nos, intoxicar-nos i criminalitzar-nos.

L’estratègia és senzilla i mesquina. Volen desfer-nos en una sola legislatura aprofitant la feblesa i la necessitat d’un president que per al seu poble ja no ho és i d’un PP segrestat al Ventorro i pagant-li el rescat a VOX. I si cal carregar-se el país, la indústria cultural i el prestigi de la nostra llengua, quin problema hi ha?

Com a valencians, com a progressistes, com a demòcrates... ja no tenim res més que parlar amb ells. No queda un sol pont que transitar entre nosaltres. La vella i saludable discrepància política entre partits que tenien en comú, almenys, la prosperitat de la seua terra ha sigut devastada pels bàrbars. No queden símbols compartits. No queda respecte institucional. No queda res.

Ara, els valencians que no podem suportar un dia més esta burla, només tenim un objectiu: recuperar la Comunitat Valenciana. Forçar-los a votar. Eixir al carrer, tots i totes, sense peròs ni reserves a enfrontar esta emergència social, política i reputacional.

Volem urnes i les volem ja. Volem eixir d’este malson. I per això fem una crida a tota la societat valenciana, als centenars de milers de persones que no som com ells. A la bona gent que s’estima de veres esta bona terra. De dretes, d’esquerres, abstencionistes, a tots!

Fem força i fem-la junts i juntes. Deixem de banda dubtes i tacticismes. Fem avant, ara, ací, carrer a carrer, poble a poble, perquè si no, en despertar, el dinosaure seguirà en el palau i serà massa tard.