En els últims dies ha tornat al centre del debat l’acord comercial entre la Unió Europea i els països del Mercosur. Se’n parla com d’una oportunitat econòmica, com d’un impuls al comerç internacional o com d’un pas necessari en un món globalitzat. Però hi ha una pregunta incòmoda que quasi ningú posa damunt la taula: som realment conscients del que ens ve en qüestió d’alimentació?

Perquè aquest acord no va només de números, aranzels o relacions diplomàtiques. Va del que mengem cada dia. De com es produeixen els aliments. I de quin model agrari decidim protegir… o abandonar.

El camp com a moneda de canvi

L’agricultura europea fa anys que suporta un nivell d’exigència elevadíssim. Normatives ambientals estrictes, controls sanitaris rigorosos, limitacions en l’ús de fitosanitaris, costos laborals alts i una burocràcia que no deixa de créixer. Tot això té una justificació clara: garantir aliments segurs, sostenibles i de qualitat.

El problema apareix quan, al mateix temps, Europa obri el seu mercat a productes procedents de països que no estan sotmesos a les mateixes regles.

Parlem d’aliments produïts amb matèries actives prohibides ací, amb estàndards laborals molt més baixos o amb models agrícoles intensius que serien inacceptables al nostre territori. I davant d’això, el productor europeu —i especialment el valencià— ha de competir en preu en una batalla que ja naix perduda.

Una agricultura valenciana especialment vulnerable

El País Valencià és un dels territoris més exposats a aquest tipus d’acords. Cítrics, arròs, hortalisses o altres cultius mediterranis són, precisament, alguns dels productes més sensibles en les negociacions comercials amb Mercosur.

Quan entren taronges de fora en plena campanya, quan l’arròs importat pressiona els preus a la baixa o quan la gran distribució utilitza el producte exterior com a arma de negociació, el resultat és sempre el mateix: explotacions que deixen de ser rendibles, camps que s’abandonen i joves que renuncien a continuar al camp.

Tot això passa mentre, paradoxalment, com a societat exigim productes de proximitat, sostenibles i amb garanties ambientals.

El fals mite del menjar barat

Sovint se’ns diu que aquests acords beneficien el consumidor perquè abarateixen el carro de la compra. Però és una visió curta i incompleta. Perquè menjar un poc més barat hui pot eixir molt car demà.

Quan desapareix el teixit agrari local:

La pandèmia, la guerra d’Ucraïna o les crisis logístiques recents ja ens han mostrat què passa quan la cadena alimentària es trenca. I, tot i això, continuem prenent decisions que debiliten encara més el nostre sistema productiu.

Una decisió que afecta a tota la societat

Defensar l’agricultura valenciana no és una qüestió corporativa ni un exercici de nostàlgia. És parlar de sobirania alimentària, de seguretat, de territori i de futur. És decidir si volem ser una societat que produeix aliments o una que simplement els importa.

Per això la pregunta continua sent necessària: la societat és conscient del que li ve en qüestió d’alimentació?

Perquè quan el camp cau, no només perden els llauradors. Perd tota la societat. I el preu real no es paga al supermercat, sinó amb dependència, vulnerabilitat i falta de control sobre allò més bàsic: la salut!

El Mercosur torna al centre del debat

Després de dècades de negociacions, la Unió Europea s’apropa a la signatura del tractat d’associació amb el Mercosur (Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai). L’acord preveu l’eliminació progressiva de la majoria d’aranzels i l’obertura de quotes de productes que afecten directament l’agricultura valenciana i europea.

Malgrat que la Comissió Europea defensa que el text incorpora mecanismes de salvaguarda i proteccions per a productes sensibles, les organitzacions agràries valencianes com La Unió, alertem que l’entrada de productes elaborats amb costos i estàndards diferents pot agreujar la crisi de rendibilitat que viu el sector.

El problema no és el comerç internacional en si, sinó la falta de reciprocitat real. Als productors valencians se’ls exigeix complir normes ambientals, sanitàries i laborals cada vegada més estrictes, mentre competeixen amb productes importats que no sempre juguen amb les mateixes regles.

Taxes als fertilitzants: pressió directa sobre els costos

A aquesta pressió comercial s’hi suma la decisió de la Unió Europea d’imposar nous aranzels als fertilitzants importats de Rússia i Bielorússia, com a part de l’estratègia geopolítica derivada de la guerra d’Ucraïna.

Aquestes mesures, que inclouen un percentatge fix i un càrrec per tona, afecten un recurs essencial per a molts cultius valencians. El fertilitzant no és una despesa puntual, sinó una partida estructural. Quan el seu cost puja i el preu en origen no acompanya, el marge del productor es redueix fins a límits insostenibles. Evidentment, els llauradors valencians, cada vegada anem utilitzant tècniques que redueixen la utilització d’aquests fertilitzants que no produïm ací, però les nostres plantacions s’han d’adaptar a aquesta nova manera de “menjar” i no es pot fer de hui per a demà.

El preu dels aliments i la paradoxa del camp

Tot i que l’encariment dels inputs pot pressionarà els preus a l’alça, això no implica necessàriament que el productor cobre més. De fet, pot donar-se la paradoxa que el preu al supermercat es mantinga relativament estable gràcies a les importacions, mentre el preu en origen continua ofegat.

A llarg termini, aquesta dinàmica comporta un risc major: la pèrdua de capacitat productiva local i l’augment de la dependència exterior. Quan un territori deixa de produir aliments, es torna més vulnerable a crisis globals i a fluctuacions de mercat que escapen al seu control. L’exemple perfecte es el de les mascaretes quan a la pandèmia de la COVID-19, que vam tindre que importar-les de tercers països amb totes les rutes comercials totalment parades. Volem el mateix per a l’alimentació? Volem dependre de tercers països per a poder tindre alguna cosa que tirar-nos a la boca?

Qui asumeix el cost?

La clau del debat és clara: qui paga el cost de la globalització i de les decisions geopolítiques? Si la resposta continua sent el productor agrari, el camp valencià perdrà explotacions, ofici i sobirania alimentària.

Les solucions passen per una reciprocitat efectiva en les importacions, salvaguardes comercials àgils i mecanismes que permeten absorbir l’increment dels costos dels imputs sense condemnar el sector. Sense aquestes garanties, el rebost valencià continuarà sent el pagador silenciós d’un sistema desequilibrat.

Qui pot revertir aquesta situació?

Les persones consumidores son les úniques que tenen el poder per a revertir aquesta situació. Els llauradors i ramaders valencians, depenem única i exclusivament de la gent que consumix el que produïm. I ja no parlem nomes de nosaltres, parlem de salut i benestar, i m’explique:

Produïm baix uns estàndards de seguretat alimentaria mes forts del mon, els europeus, cultius arrelats al territori, es a dir, mantenim poblades els territoris en risc de despoblament, mantenim a ratlla els grans incendis forestals que s’incrementen any rere any, mantenim un paisatge al que la societat pot acudir els caps de setmana a respirar aire pur del que no disposen a les grans ciutats, i la única manera de mantindre el que fem, es fixar-se ben bé en 2 coses: on comprem i a qui comprem.

La venda directa de productes al consumidor final no es cap salvació per a la agricultura i ramaderia valenciana, si que es de veres que es una eixida per a xicotets productors, però el nostre mercat de proximitat es la Unió Europea, que per a això es va crear a partir de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), per a tindre un mercat comú i compartir el que fem. Així i tot, es importantíssim que les persones consumidores observen ben bé les etiquetes del que compren, l’origen dels aliments, i la temporalitat del que consumixen.

Sense ordres, sense permisos, sense esperar ningú. Només amb la força del que estima la terra i sap què significa perdre-la. Centenars de llauradors —homes i dones— de molts llocs van aparcar la collita per posar el tractor al servei del poble. Van traure cotxes, van rescatar veïns atrapats, van repartir aliments i van ajudar a reconstruir. Aquell dia, el camp valencià no sols va alimentar: va sostindre el país.

“200 o 300 tractors, amb pales i remolcs, van acudir a retirar vehicles, fang i enderrocs als municipis més afectats”, relatava EFEAgro en aquells dies. ElDiario.es destacava que “Els llauradors buiden carrers i carreteres”. I El Debate ho resumia així: “Solidaridad agraria tras la DANA: agricultores con sus tractores ayudaron a rescatar vehículos antes de que llegara la UME”.

Els mitjans ho van contar. Alguns ens van posar noms i cognoms, però sempre recalcant que sols era la cara de centenars d’ells i elles, sols que, a mi mateix, em va sorgir la necessitat de mostrar el que estàvem fent per a què la societat en fora conscient. Però darrere de cada testimoni hi havia una mateixa història: la d’una gent que no entén la terra com una propietat, sinó com una responsabilitat.

Perquè estimar la terra no és una declaració romàntica; és una manera de viure. Qui treballa el camp sap que el que arrela es defensa. Per això, quan la natura colpeja, el món rural reacciona com una comunitat. Eixa solidaritat immediata és també sobirania: la capacitat d’actuar des de baix, de protegir el territori i a la gent que l’habita.

Per això, quan parlem de sobirania alimentària, no estem parlant només de qui produïx el menjar. Estem parlant d'arrelament, de comunitat i de defensa del territori. Qui viu del camp sap que l’aigua pot donar vida o arrasar-la; sap què és mirar el cel amb por o amb esperança; sap que la terra és més que un recurs econòmic: és la memòria d’un poble.

Quan arriben les catàstrofes naturals, eixa connexió és la que marca la diferència. Els tractors que van entrar als túnels d’Alfafar i Benetússer, els que van netejar camins a desenes de pobles, no van actuar per cap ordre: ho van fer perquè el camp valencià és també una xarxa de solidaritat. L’amor per la terra es traduïx en amor pels qui l’habiten.

Un any després, encara hi ha camps que no s’han refet del tot. Però queda la lliçó: mentre les administracions debaten protocols, el camp ja ha tornat a sembrar —de fang, de suor i de dignitat—. I cada vegada que un llaurador rescata un veí o ajuda a reconstruir un poble, ens recorda que sense terra no hi ha futur, i sense llauradors no hi ha res.

“Els tractors, la UME valenciana”, titulava El Temps poques setmanes després.

I és cert: davant la catàstrofe, el camp valencià no va dubtar.

Potser el millor homenatge als llauradors que van ajudar aquell dia és entendre que cuidar la terra és cuidar-nos a nosaltres mateixos. Que quan el camp s’ofega, el poble s’enfonsa; i que quan el camp es fa poble, res no ens pot tombar.

L’arròs com a peça ecològica

Els arrossars actuen com a zones humides que complementen el funcionament del llac. Quan els camps s’inunden, es convertixen en un hàbitat fonamental per a centenars d’espècies d’aus, moltes d’elles migratòries. Totes elles troben en els arrossars aliment i refugi.

A més, el cultiu permet mantindre un flux d’aigua constant entre les séquies, els arrossars i la mateixa Albufera. Este moviment ajuda a renovar l’aigua i a mantindre l’equilibri natural de l’ecosistema.

Un altre factor clau és la perellonà, la inundació hivernal dels camps quan la collita ja s’ha acabat. Esta pràctica, que té un origen agrícola i també cinegètic, es convertix en un autèntic baló d’oxigen per a la biodiversitat: peixos, granotes i aus hi troben un ecosistema idoni per sobreviure en l’hivern, però açò dona per a altre article que farem quan siga l’hora.

Una cultura arrelada

L’arròs a l’Albufera no és només natura, és també cultura i gastronomia. La paella, símbol universal de la cuina valenciana, no s’entendria sense este cultiu. Però més enllà del plat, l’arròs ha marcat la vida de pobles sencers: Sueca, Cullera, Sollana, el Palmar o Albalat de la Ribera respiren arròs. Els llauradors arrossers han construït, al llarg de segles, una relació íntima amb el terreny, modelant un paisatge únic al Mediterrani.

Els problemes que amenacen l’ecosistema

El futur de l’arròs i de l’Albufera està en risc per diverses pressions actuals:

1. Piricularia: este fong, que ataca les varietats tradicionals, està provocant en les últimes campanyes una reducció important de la producció i posa en perill la viabilitat del cultiu si no apareixen alternatives, en especial enguany, on la producció s’ha vist reduïda considerablement.

2. Canvi climàtic global: les alteracions dels cicles naturals i les temperatures extremes posen en tensió l’equilibri ecològic del parc i dificulten el desenvolupament òptim de la planta.

3. Palla d’arròs: després de la sega, les restes vegetals són un repte de gestió. Hui en dia tenim en marxa diversos projectes de valorització que busquen transformar la palla en recursos útils —com energia, farratge o materials biodegradables—, una oportunitat que pot convertir un problema en una solució innovadora, però hui en dia, continua la dificultat de l’extracció de la palla del camp per les condicions de la terra a l'aiguamoll. Al no poder utilitzar maquinaria convencional, perquè es quedaria atrapada al fang, hem de trobar una manera possible de extraure-la per a utilitzar-la.

4. Rendibilitat econòmica: els preus baixos i la competència de les importacions dificulten que molts llauradors puguen mantindre este cultiu, clau per a la pervivència de l’Albufera. En açò juga l’etiquetatge fraudulent als paquets, en els que dos empreses arrelades a València, aprofiten la nostra simbologia tradicional per a enganyar conscientment al consumidor.

El perill de perdre l’arròs

Si els arrossars desapareixen, l’Albufera patiria una transformació radical. El mosaic agrícola que ara actua com a pulmó ecològic es convertiria en terreny erm o urbanitzable. La biodiversitat es reduiria dràsticament, desapareixerien moltes aus que depenen d’este hàbitat i el llac quedaria encara més degradat.

Però la pèrdua seria també cultural i identitària. Sense arròs no hi ha paella, ni tradicions vinculades al cultiu. Es trencaria el vincle entre els pobles i el seu entorn, i l’Albufera correria el risc de convertir-se en un decorat sense vida, tornant als camps abandonats i sense eixe cicle d’aigua que dota a la llacuna per mig dels camps d’arròs.

Mirant cap al futur

El repte és majúscul, però també hi ha oportunitats. Cal un compromís institucional ferm que garantisca suficient aigua de qualitat per al cultiu i per al llac. És imprescindible invertir en depuradores o restaurar séquies, alhora de mantindre els filtres verds.

Alternatives a les matèries actives (els medicaments del cultiu) que ja estan agafant resistències i no poden controlar la malaltia més catastròfica que és el fong de la piricularia.

També és necessari continuar donant suport als projectes de valorització de la palla, fomentar la recerca en varietats adaptades i, sobretot, valorar socialment i econòmicament l’arròs. Protegir la DO Arròs de València, apostar pel producte de proximitat i fer entendre al consumidor que comprar arròs valencià és una manera de defensar un parc natural únic i un mode de vida.

Conclusió

L’Albufera és molt més que un llac; és un ecosistema viu que depèn directament de l’arròs. Davant les amenaces actuals, defensar el cultiu no és només un afer dels llauradors, sinó una responsabilitat compartida de tota la societat valenciana.

Salvar l’arròs és salvar la biodiversitat, la cultura i la identitat d’un poble. Sense arròs, l’Albufera es buida de vida. Amb ell, continuarà sent el pulmó i la postal del nostre territori

Muntanyes abandonades, incendis assegurats: la gestió forestal que ens falta

El tema dels incendis forestals torna a estar candent estes setmanes. Des de Catalunya fins a Galícia, passant per Castella i Lleó i Extremadura, les flames han arrasat milers d’hectàrees. Des de l’experiència i el que he vist en zones afectades, vull compartir algunes reflexions que també ens interpel·len al País Valencià.

Els incendis forestals són hui una de les majors amenaces per al nostre entorn rural i el nostre patrimoni natural, sobretot a les zones d’interior. Flames incontrolades, pobles arrasats, milers d’hectàrees cremades... autèntiques catàstrofes que es repeteixen cada any.

Cada estiu, el fum i les flames es convertixen en protagonistes de les notícies. L’escenari és sempre el mateix: avions i helicòpters descarregant aigua, veïns desallotjats, carreteres tallades, boscos i conreus destruïts. Quan el foc s’apaga, arriba el silenci, les promeses polítiques i la resignació. Però darrere d’esta rutina hi ha un problema molt més profund i incòmode: les nostres muntanyes estan abandonades.

Una muntanya carregada de combustible

Durant segles, la muntanya valenciana no era un espai “salvatge” com sovint la veiem hui. Era un espai viu, aprofitat i gestionat: ramaderia extensiva, llenya, carbó vegetal, cultius en bancals, recollida de plantes medicinals. Tot això creava un paisatge mosaic, més resistent al foc.

Amb l’abandonament rural, el panorama va canviar. Quan els llauradors i ramaders deixaren de treballar per falta de rendibilitat, quan les cabres i ovelles deixaren de pasturar, quan l’explotació tradicional de llenya va caure en desús, el bosc va créixer sense control. El resultat: un territori fràgil i preparat per a cremar-se.

A més, la propietat forestal està molt fragmentada: milers de parcel·les menudes, moltes en mans de famílies que ja no viuen al poble. Qui invertirà a netejar o aclarir un tros menut sense cap benefici econòmic? El problema és estructural.

Normatives que no arriben a terra

Sovint sentim que “la muntanya no es pot tocar” o que “això és cosa de l’Administració”. Però és fals. La llei marca obligacions clares tant en terrenys públics com en privats. El problema no és la falta de normativa, sinó la falta d’aplicació i recursos.

Terrenys públics: es poden i s’han de gestionar

Els terrenys forestals de la Generalitat, els ajuntaments o l’Estat no poden quedar abandonats.

La llei obliga les administracions a:

• Elaborar plans de gestió forestal (ordenació, repoblació, aclarides, tallafocs).

• Promoure i autoritzar aprofitaments tradicionals: llenya, biomassa, fusta, pasturatge o caça ordenada.

• Fer treballs de prevenció d’incendis: cremes controlades, franges de seguretat, punts d’aigua i accessos.

És a dir: es poden tocar i s’han de tocar, sempre amb criteri i dins d’un pla aprovat. El que està prohibit és urbanitzar, transformar massivament o talar sense control. El mite de la muntanya “intocable” és fals: el que passa és que moltes vegades no hi ha pressupost ni personal per a fer la gestió que tocaria.

Terrenys privats: obligacions sovint incomplides

La major part de la superfície forestal valenciana és privada, i els propietaris també tenen deures:

• Mantindre els terrenys en condicions que reduïsquen el risc d’incendi.

• Respectar les franges de protecció obligatòries (mínim 30 m nets de vegetació seca al voltant d’urbanitzacions i nuclis habitats).

• Permetre l’accés als serveis d’extinció en cas d’emergència.

En teoria, si un propietari no neteja, l’ajuntament o la Generalitat poden sancionar-lo i fins i tot actuar d’ofici, passant-li després la factura.

En la pràctica, això quasi mai passa:

• Els ajuntaments menuts no tenen mitjans jurídics ni econòmics.

• Molts propietaris viuen lluny o desconeixen que encara tenen la parcel·la.

• El cost de la neteja sol superar el possible benefici d’un tros menut i abandonat.

El resultat és que moltes parcel·les privades són autèntics polvorins.

El canvi climàtic: accelerador, no excusa

És cert que el canvi climàtic agreuja el problema. Les onades de calor són més llargues i intenses, la sequera asseca la vegetació i el vent de ponent fa que el foc avance a velocitats impossibles de controlar.

Però el canvi climàtic és l’accelerador, no la causa de fons. Un incendi només corre si té combustible. I al nostre territori el combustible sobra. Cada grau més de temperatura multiplica el risc si la muntanya continua sense gestionar-se.

Conseqüències ambientals i socials

Quan crema la muntanya no sols perdem arbres: perdem sòls, biodiversitat, seguretat i futur. Les conseqüències són devastadores:

• Pèrdua de biodiversitat: milers d’espècies animals i vegetals resulten afectades, moltes de manera irreversible.

• Emissió massiva de CO₂: els incendis alliberen tones de gasos d’efecte hivernacle.

• Desplaçament de comunitats: evacuacions, danys a vivendes, pobles arrasats.

• Impacte econòmic: destrucció de cultius, infraestructures i recursos turístics.

Les pèrdues per al sector agrícola, ramader i rural són milionàries.

Alternatives viables: de la teoria a la pràctica

El discurs és conegut: “cal previndre, cal gestionar”. Però, què significa realment? Hi ha experiències concretes que funcionen:

• Ramaderia extensiva: cabres i ovelles netegen el sotabosc i reduixen combustible, a més de generar activitat econòmica.

• Recuperació de pastures i aclarida de boscos: tallar arbres massa densos, obrir clars i recuperar bancals fa que els incendis siguen més fàcils de controlar.

• Biomassa forestal: el que ara és un risc podria ser un recurs energètic local. A altres regions ja hi ha pobles sencers amb calefacció de biomassa.

• Gestió col·lectiva: a països com França o Itàlia, els propietaris forestals s’associen per gestionar conjuntament els boscos i accedir a ajudes.

• Educació i implicació ciutadana: la muntanya no és un decorat d’oci, és part del territori productiu.

Cal exigir polítiques valentes i consumir d’una manera que mantinga viu el món rural.

El pes de la història

Fa només cinquanta anys, el foc era un risc, però menys devastador. Per què? Perquè la muntanya estava viva. Hi havia pastors, llenyaters, collidors d’espart, carboners. El bosc tenia un valor i, per tant, estava controlat.

Recuperar eixa situació no vol dir tornar al passat, sinó adaptar aquella saviesa a les necessitats del segle XXI: fer del bosc un recurs sostenible, no un problema.

Un futur a decidir

Cada incendi que arrasa milers d’hectàrees és també una pèrdua de sols, biodiversitat i oportunitats de futur. La muntanya cremada triga dècades a recuperar-se, i moltes vegades el que renaix ja no és el bosc madur que teníem, sinó un matollar encara més inflamable.

És un cercle viciós. Si continuem amb el model actual —apagar, lamentar i oblidar fins al pròxim foc—, el futur és clar: més incendis, més grans, més freqüents i més cars.

Però hi ha alternativa. Amb planificació, inversió i implicació ciutadana, podem transformar el risc en oportunitat. La muntanya no pot ser només un decorat. Necessita ser gestionada, aprofitada amb criteri i cuidada amb responsabilitat. És una part fonamental del nostre territori i de la nostra identitat.

El missatge és clar: sense gestió, el futur seran més incendis i més devastadors. Amb gestió, el futur pot ser un territori més segur, més viu i més sostenible. La tria és nostra.

Deu ser la frase més escoltada pels adolescents els anys 80, 90 i 2000. Jo vaig ser un de tants que la va escoltar en boca de la seua mare i del seu pare. A que vullc referir-me amb açò? A la defenestració, dels nostres pares, a allò que va fer ric el País Valencià no fa tants anys, almenys a les zones de regadiu. 30 anys de menyspreu a allò ens dona de menjar ens han abocat a una mitja d’edat dels nostres llauradors i ramaders de 64,4 anys. Que vol dir això? Per a respondre a esta pregunta, és necessari recórrer el camí que ha conduït l'agricultura fins a la seua situació actual.

I no es tracta només de la problemàtica social derivada de la falta de relleu generacional, sinó que també estem parlant de riscos mediambientals. Les dades del últim any donen per abandonades 6.437 hectàrees més només al País Valencià, és a dir, que 1 de cada 3 hectàrees abandonades a nivell estatal les tenim a casa, i és que al llarg dels últims 10 anys s’han perdut quasi la mitat d'explotacions agràries i s’ha reduït la superfície agrària en un 11%.

Començar en el camp no és fàcil, es necessiten recursos, terra, maquinària… una inversió molt gran, econòmicament parlant, que no tot el món està dispost o capacitat a fer. La majoria de llauradors i ramaders solen continuar amb l'explotació familiar, heretant tant la terra com els recursos necessaris. Però el que més para a un jove a l’hora d’incorporar-se al sector agrícola de zero sol ser la inestabilitat econòmica que comporta ser llaurador o ramader. La fluctuació de preus en la majoria de cultius és molt exagerada i és comprensible que, davant d'un salari mensual assegurat en altres sectors, siga difícil que algú vulga treballar assumint els riscos de jugar-se els diners. Riscos com el mercat global en què ens trobem, les contínues inclemències meteorològiques o les plagues, cada vegada més freqüents a causa del canvi climàtic, i la falta de recursos per a combatre-les. Estos dos factors –el menyspreu a l’ofici agrícola i la seua creixent falta de rendibilitat– són claus per entendre l’escàs relleu generacional que pateix l'agricultura en l'actualitat.

No obstant, els nous llauradors que s’incorporen, o millor dit, els llauradors més joves que ja porten alguns anys en el món agrari, a causa de totes les noves normatives i l’alta tecnificació del sector, solen ser persones amb una formació molt elevada. De fet, la professionalització del sector és essencial. La imatge de “paleto de camp” que encara té una part de la societat, fruit de la desvalorització que nosaltres mateixos vam provocar en el seu moment, està molt lluny de la realitat. Els llauradors i ramaders de hui en dia estan en contínua formació en noves normatives, tècniques de cultiu i varietats. Però tot i estar millor formats, els professionals han de fer front a una sèrie de problemes tant estructurals com conjunturals.

El model valencià

El tipus d’agricultura que tenim al País Valencià és familiar i de xicotetes i mitjanes explotacions. El famós minifundi. En l’actualitat, tenim aproximadament unes 100.000 explotacions agràries, de les quals, més del 80% tenen una superfície agrària útil de menys de 5 hectàrees i sols un 10% del total tenen més d’una UTA (Unitat de Treball Agrari) al any.

Esta tipologia d’explotacions presenta dos grans inconvenients: els costos de producció són més alts que en grans extensions i la fragmentació de la terra genera problemes a l’hora d’agrupar l’oferta per fer front als grans gegants que controlen la cadena agroalimentària. Així mateix, la carència d’una cultura de gestió en comú de la terra (el llaurador valencià sempre ha volgut fer-s’ho ell tot) i l’apego als terrenys, que amb molta suor han anat llegant-nos els nostres avantpassats, fa que ací es vaja a contracorrent de les tendències que es donen en altres països europeus, com és el cas de les concentracions parcel·laries. El més habitual és que un llaurador valencià tinga moltes parcel·les xicotetes o mitjanes repartides per tot el terme municipal o fins i tot, en diversos termes. Esta fragmentació provoca que es perda molt de temps anant d’una a l’altra i dificulta inversions, com ara el reg per degoteig, que no està implantat en totes les comarques de la Comunitat Valenciana.

Així com parlem de la tipologia de les explotacions, també podem abordar la tipologia dels llauradors per identificar les problemàtiques a les quals s’enfronta cadascun d’ells: el llaurador a temps parcial, el llaurador professional, les grans explotacions vinculades als comerços i els fons voltors.

El llaurador a temps parcial és aquell que té una xicoteta explotació que en el passat mantenia a la seua familia, però que hui en dia no és suficient per a viure i ha de tindre un altra faena. Malauradament, este tipus de llaurador està en perill d’extinció, perquè és molt difícilseguir el ritme de noves normatives, tecnologies, dels cultius i la formació continua necessària.

El llaurador professional, en canvi, viu o intenta viure de la seua explotació, incorporant totes les novetats i noves maneres de treballar que es van investigant. És el tipus de llaurador o ramader que es manté en formació contínua, aprofitant innovacions com l'ús de drons en els cultius, noves tècniques de sembra, o la investigació en varietats més adaptades i demandades per les grans centrals de distribució, que busquen fruita i verdura capaç de resistir molts dies als lineals. Tot i això, estos professionals están lligats a moltes normatives, la majoria derivades des de la Unió Europea, que compliquen el dia a dia del seu treball. Normatives ens obliguen a passar moltes hores davant l'ordinador i que ens lleven per a fer allò que realment ens agrada: cultivar i cuidar les nostres parcel·les i camps.

Però més enllà de les normatives europees, ens enfrontem a dos amenaces que realmente posen en perill l’agricultura valenciana. Per una part, els fons voltor, sempre disposats a invertir en finques de mitjana i gran extensió, comprant terrenys per agrupar-los. Per l'altra, les macroplantes fotovoltaiques, que en molts llocs i davant la baixa rendibilitat del camp, pretenen destruir el nostre territori per instal·lar plaques solars, eliminant així la biodiversitat i els terrenys cultivables que encara mantenen el paisatge característic, tant del'interior com de les zones de regadiu costaneres.

Davant d’aquesta situació, és molt difícil fer del sector agrari una opció atractiva per a la joventut. Lluny d’acabar, encara hi ha més factos que juguen en contra d'un sector que tant aporta a la societat.

“Reinventar” la comercialització

Avancem en la cadena agroalimentària per a passar a la comercialització, que al igual que la producción, cada vegada és més complicada. Abans hi havia moltes opcions per vendre la fruita: cooperatives en quasi tots els pobles que defensaven el producte dels socis, mercats d’“abastos” en totes les capitals de comarca, i la tradicional “tira de comptar”, on totes les fruiteries i verduleries s’abastien per cobrir la demanda local.

La competència entre tots estos canals ha fet que, a poc a poc, els comerços comercialitzadors hagen anat creixent, fent desaparèixer els més menuts. Això ha reduït la competència, i ha permés que aquestes grans empreses puguen pressionar els preus a la baixa. Moltes cooperatives de molts pobles han desaparegut al no poder competir amb les grans cadenes de supermercats, que volen fruita durant tot l’any. Ací cal fer un parèntesi per a destacar que la demanda de producte durant tot l'any no és completament compatible amb les fruites i verdures nacionals, ja que moltes d’elles són cultius estacionals o de temporada, i productes peribles que no es poden emmagatzemar durant períodes prolongats. Així, per a poder oferir fruita i verdura al llarg de tot l’any, les grans superfícies es veuen obligades a recórrer a la importació, ja siga d’Europa o de països tercers.

I ací també és important remarcar la competència deslleial amb estos països tercers i la situació de desavantatge en què queden els llauradors. Aquestes importacions no compleixen amb la normativa fitosanitària, els drets laborals ni la seguretat alimentària d’Europa. A més, es veuen afavorides per tractats internacionals, com el de Sud-àfrica, o l'acord que es vol impulsar ara amb els països del Mercosur.

Tot i això, hi ha una xicoteta part dels nostres llauradors i ramaders —els que no poden estar quets, els incansables— que busquen alternatives i noves formes de comercialització per a donar ixida a les seues produccions, com per exemple, la venda directa al consumidor. Este model està cada vegada més acceptat pel consumidor, farts de les estafes en l’origen del producte i altres males pràctiques que ocorren a les grans cadenes de supermercats. També estan els mercats de venda no sedentària, tant els tradicionals com els de nova creació, però desde el mateix sector es pensa que vendre esta manera, per desgràcia, no és la solució ni la salvació de l’agricultura valenciana.

Vaig donant-vos més ànims per a fer atractiva l’agricultura? Perquè açò no és tot.

Revertir la tendència negativa

Per a fer una radiografia fidel de la realitat de l’agricultura valenciana, no podem passar per alt un dels aspectes més crítics: l’agreujament de les plagues a causa del canvi climàtic. I per si no fóra prou, els agricultors tenim cada vegada menys eines fitosanitàries per a combatre-les. No és comprensible que des de la Unió Europea s’impose una política de restricció progressiva de les “medicines” dels cultius, sense quasi estudis sobre l'impacte que això té en l’agricultura valenciana, mentre que al mateix temps es firmen acords comercials internacionals que permeten l’entrada de productes d’altres països sense cap tipus de control fitosanitari, i així ho demostren les contínues intercepcions de plagues o malalties en les importacions.

Però tampoc podem oblidar que part de la culpa també és de la societat. Una societat que, hui en dia, ja no compra a les botigues dels barris per acudir a la comoditat dels grans supermercats, on trobem de tot, però d’una procedència dubtosa. I este és l’inici d’una “roda”: la majoria de la gent compra als supermercats perquè oferixen productes barats, però els mateixos supermercats per a poder oferir eixos preus, pressionen a la baixa els comercialitzadors, que al seu torn pressionen els productors. Això provoca que, davant la falta de rendibilitat dels cultius, molts productors abandonen les seues explotacions i els joves perden els al·licients per a incorporar-se al sector. I així es tanca el cercle, provocant més i més abandonament de les nostres terres, atacant la nostra sobirania alimentària i fent-nos dependre de països tercers amb una traçabilitat dubtosa i una precarització creixent. Tot açò contribuix a més problemes mediambientals, com estem veient cada vegada més: l’abandonament de cultius implica que ni es pasturen els boscos ni es cultiven les terres més desfavorides, convertint estos espais en polvorins que fan que els incendis que patim any rere any siguen més virulents que mai.

Canviar la situació que viu actualment l’agricultura no es produirà de la nit al dia. És el resultat d’una sèrie de canvis de tot tipus que s’han produit al llarg de molts anys i que han portat l’agricultura valenciana a la situació actual. Però està a les mans de tots nosaltres, com a societat, salvar l’agricultura i la ramaderia valenciana. En els petits detalls del nostre dia a dia, com consumir més fruita i verdura, observar l’origen dels productes que adquirim, optar per fruites i verdures de temporada, i pagar preus justos que no devalúen el treball dels agricultors, podem marcar la gran diferència. Encara que semble insignificant, cada acció compta i podem contribuir a ajudar aquelles persones que es desviuen cada dia per mantenir i conservar el nostre territori.