En els últims dies ha tornat al centre del debat l’acord comercial entre la Unió Europea i els països del Mercosur. Se’n parla com d’una oportunitat econòmica, com d’un impuls al comerç internacional o com d’un pas necessari en un món globalitzat. Però hi ha una pregunta incòmoda que quasi ningú posa damunt la taula: som realment conscients del que ens ve en qüestió d’alimentació?

Perquè aquest acord no va només de números, aranzels o relacions diplomàtiques. Va del que mengem cada dia. De com es produeixen els aliments. I de quin model agrari decidim protegir… o abandonar.

El camp com a moneda de canvi

L’agricultura europea fa anys que suporta un nivell d’exigència elevadíssim. Normatives ambientals estrictes, controls sanitaris rigorosos, limitacions en l’ús de fitosanitaris, costos laborals alts i una burocràcia que no deixa de créixer. Tot això té una justificació clara: garantir aliments segurs, sostenibles i de qualitat.

El problema apareix quan, al mateix temps, Europa obri el seu mercat a productes procedents de països que no estan sotmesos a les mateixes regles.

Parlem d’aliments produïts amb matèries actives prohibides ací, amb estàndards laborals molt més baixos o amb models agrícoles intensius que serien inacceptables al nostre territori. I davant d’això, el productor europeu —i especialment el valencià— ha de competir en preu en una batalla que ja naix perduda.

Una agricultura valenciana especialment vulnerable

El País Valencià és un dels territoris més exposats a aquest tipus d’acords. Cítrics, arròs, hortalisses o altres cultius mediterranis són, precisament, alguns dels productes més sensibles en les negociacions comercials amb Mercosur.

Quan entren taronges de fora en plena campanya, quan l’arròs importat pressiona els preus a la baixa o quan la gran distribució utilitza el producte exterior com a arma de negociació, el resultat és sempre el mateix: explotacions que deixen de ser rendibles, camps que s’abandonen i joves que renuncien a continuar al camp.

Tot això passa mentre, paradoxalment, com a societat exigim productes de proximitat, sostenibles i amb garanties ambientals.

El fals mite del menjar barat

Sovint se’ns diu que aquests acords beneficien el consumidor perquè abarateixen el carro de la compra. Però és una visió curta i incompleta. Perquè menjar un poc més barat hui pot eixir molt car demà.

Quan desapareix el teixit agrari local:

La pandèmia, la guerra d’Ucraïna o les crisis logístiques recents ja ens han mostrat què passa quan la cadena alimentària es trenca. I, tot i això, continuem prenent decisions que debiliten encara més el nostre sistema productiu.

Una decisió que afecta a tota la societat

Defensar l’agricultura valenciana no és una qüestió corporativa ni un exercici de nostàlgia. És parlar de sobirania alimentària, de seguretat, de territori i de futur. És decidir si volem ser una societat que produeix aliments o una que simplement els importa.

Per això la pregunta continua sent necessària: la societat és conscient del que li ve en qüestió d’alimentació?

Perquè quan el camp cau, no només perden els llauradors. Perd tota la societat. I el preu real no es paga al supermercat, sinó amb dependència, vulnerabilitat i falta de control sobre allò més bàsic: la salut!

L’Ohai Gandia no és una tenda de campanya entre quatre arbres. No és una família dormint un cap de setmana en contacte amb la natura. No és un projecte menut, integrat, discret i lleuger. És una infraestructura turística de gran escala projectada en sòl no urbanitzable, en l’entorn del Molí de Santa Maria, prop de l’Alqueria del Duc, dels ullals i de la Marjal de la Safor.

La Declaració d’Interés Comunitari aprovada per la Comissió Territorial d’Urbanisme parla d’un “campamento de turismo” en sòl no urbanitzable, vinculat inicialment a 188.707 metres quadrats de terreny, amb 163.011 metres quadrats ocupats per l’activitat, 7.166 metres quadrats de superfície construïda i una vigència de 30 anys. És a dir, tres dècades d’ús turístic autoritzat sobre un espai natural.

El projecte d’activitat posterior encara dona una imatge més clara de la magnitud: parla d’una parcel·la de 190.397 metres quadrats, amb 3.974 metres quadrats de construccions, 2.431 metres quadrats d’espais esportius i piscines, 10.230 metres quadrats de vials rodats, 2.617 metres quadrats de camins per als vianants, 3.474 metres quadrats d’aparcament i 220 places de garatge o aparcament. En els usos subsidiaris apareixen, a més, cafeteria i gimnàs.

Estes coses són importants nomenar-les amb totes les dades reals, perquè moltes vegades les paraules amaguen el volum real de les coses. “Glamping” sona amable. “Eco-resort” sona modern. “Turisme sostenible” sona quasi innocent. Però 190.000 metres quadrats ja no són una experiència íntima amb la natura. I com diria la gent a la qual va dirigit, serien com dènou Bernabeus de territori posats al servei del turisme.

I dins d’este recinte no volen posar quatre cabanyes. El projecte preveu 220 allotjaments: 90 tendes tipus tipi per a dos persones, 60 tendes tipus tipi dobles per a quatre persones, 38 cabanyes Ohai per a dos persones i 32 cabanyes Ohai dobles per a quatre persones. La capacitat total prevista és de 624 persones allotjades. A això cal sumar-li fins a 198 persones de personal en temporada alta. En total, el càlcul del mateix projecte pot arribar a 822 persones entre clients i treballadors.

Per tant, no parlem d’una activitat testimonial. Parlem d’un poble turístic privat dins d’una parcel·la rústica. El projecte descriu edificis repartits per tota la parcel·la, amb activitats diferents: oficines, restaurant, cafeteria, recepció, manteniment, zones per a treballadors i allotjaments. També diu que l’activitat estarà en marxa les 24 hores del dia; que el restaurant i la cafeteria tindran activitat diürna i nocturna, i que la recepció funcionarà amb personal sempre present. Això no és una activitat que entre i ix del territori sense deixar rastre. És una maquinària turística funcionant dia i nit.

El restaurant, anomenat en el projecte Casual Dining, té un aforament calculat de 205 persones. L’edifici d’Eventos —Meeting & Events— inclou bar, barra interior, sales privades i sales polivalents, amb un aforament calculat de 178 persones. També apareixen espais com poolbar, kids club, fitness, yoga, HUB, recepció i altres edificis vinculats a l’activitat.

És a dir: no és dormir en una tenda i escoltar granotes. És anar a un complex amb allotjament, restaurant, bar, esdeveniments, piscines, zona infantil, esport, gimnàs, yoga, buguis, aparcaments i serveis interns.

I fins i tot elements com el spa o el cine exterior han aparegut en la tramitació, encara que les respostes a les al·legacions deixen clar que queden exclosos de la llicència ambiental per no estar definits en el projecte presentat. Si finalment es volen instal·lar, hauran de presentar un projecte específic per a la seua legalització.

Este detall no és menor, al contrari, és molt revelador, perquè demostra fins a quin punt el relat amable del “contacte amb la natura” contrasta amb la realitat administrativa i material del projecte. Quan una actuació necessita anar legalitzant peces, separar usos, tramitar autoritzacions específiques i condicionar elements del complex, potser ja no estem davant d’una activitat lleugera i integrada en el paisatge. Potser estem davant d’una infraestructura turística complexa que intenta presentar-se amb una imatge molt més innocent del que realment és.

També hi haurà aigua. Molta aigua. El projecte preveu prolongar una canonada existent des del carrer Molí de Santa Maria fins a la parcel·la i fer una connexió pel Camí Vell del Grau amb la xarxa municipal. Des d’allí, una central d’aigua potable situada dins de la parcel·la abastix tot el càmping. El mateix document diu que hi haurà un edifici per al tractament i emmagatzematge de l’aigua potable i que el càmping disposarà de sistema d’emmagatzematge, potabilització i bombeig en cas de fallada de la xarxa local.

També hi haurà aigües residuals. El projecte les considera assimilables a domèstiques i preveu evacuar-les directament a la xarxa municipal de clavegueram. Les aigües pluvials que no puga assumir el terreny o els aljubs previstos per a reg s’haurien de conduir cap a l’exterior de la parcel·la mitjançant embornals i canalitzacions enterrades, amb abocament cap a una via fluvial al sud que desemboca al port de Gandia o cap a la xarxa de sanejament del nord, al Camí de l’Alqueria del Duc.

També es preveuen separadors d’hidrocarburs en les zones d’aparcament. Per tant, tampoc parlem d’un ús “natural” del territori. Parlem d’una parcel·la rural convertida en una infraestructura amb xarxes d’aigua potable, clavegueram, pluvials, tractament, bombeig, aparcaments i vials interns.

I encara falta un altre element clau: les piscines. I este punt és especialment important. La mateixa resposta a les al·legacions recorda que la llicència ambiental no empara l’autorització d’ús de les diferents piscines, que tenen la condició de públiques. Per a poder utilitzar-les, el promotor haurà d’obtindre una llicència específica a l’empara de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics, i presentar un projecte de legalització de totes elles.

És a dir, no estem parlant d’una bassa ornamental ni d’un ús menor dins d’un espai rural. Estem parlant d’instal·lacions d’ús públic, vinculades a una activitat turística, que necessiten una tramitació pròpia. Una altra peça més d’un complex que es ven com a contacte amb la natura, però que funciona amb la lògica d’un resort.

És curiós com funciona el llenguatge. Si dius “basses adaptades a l’ús públic” pareix quasi una millora. Però si ho poses en el context complet, el que tens és un espai rural amb allotjaments, restaurant, esdeveniments, piscines d’ús públic pendents de llicència específica, zona infantil, zona esportiva, aparcaments, vials, aigua potable, clavegueram i activitat turística 24 hores.

També hi haurà mobilitat interna. El projecte diu que s’accedirà al recinte pel Camí Vell del Grau i que dins hi haurà un aparcament lateral al qual s’arriba mitjançant un vial principal. Des d’ahí, hi haurà vials interns per arribar als allotjaments a peu, amb bicicleta o amb vehicles elèctrics tipus buggy. També preveu un vial principal de doble sentit de 6 metres d’ample, dos vials secundaris de 4 metres cap a l’oest de la parcel·la, capacitat per al pas de camions de bombers i espais de maniobra.

I per a poder fer funcionar tot això, cal tocar els accessos de fora. La mateixa DIC condicionava l’eficàcia del projecte a millorar els accessos des del Camí Vell del Grau i el Camí de l’Alqueria del Duc. La documentació municipal diu que el projecte d’ampliació dels camins el redacta, executa i costeja el promotor, i que l’aprovació permetria declarar la utilitat pública i la necessitat d’ocupació dels terrenys, legitimant l’inici de l’expedient expropiatori. És a dir, que el projecte no sols ocupa una parcel·la. Necessita modificar camins, ampliar accessos, condicionar mobilitat i posar en marxa mecanismes públics per a fer viable una activitat privada.

Recentment, els accessos al glamping Ohai Gandia ja començaven a prendre forma, amb una franja de terreny per habilitar una via ciclopeatonal als accessos del Camí de l’Alqueria del Duc i del Camí Vell del Grau, coincidint amb l’execució d’un nou tram de la carretera Nazaret-Oliva que donaria a les instal·lacions una eixida directa a una artèria principal. I ací està una de les claus de tot açò. Sempre passa igual. Primer es presenta com una millora d’accessibilitat. Després descobrim que sense esta accessibilitat el negoci no seria possible.

També es ven com a oportunitat econòmica. En la presentació de Fitur es parlava d’un projecte impulsat per Sunny Resorts, amb una inversió de més de 20 milions d’euros, i s’afirmava que l’eco-resort podria generar centenars de llocs de treball durant l’obra, entre 50 i 150 llocs directes una vegada funcionara i més de 100.000 turistes a l’any.

Però la pregunta no pot ser només quants diners promet un projecte. La pregunta ha de ser què transforma per generar-los.

I ací ve el que més problema causa a la gent que intentem mantindre el territori, perquè el lloc triat no és neutre. La Marjal de la Safor té 1.244,86 hectàrees i està inclosa dins de la ZEPA Mondúber-Marjal de la Safor, segons la Generalitat Valenciana. La Marjal de Gandia, a més, forma part d’este sistema d’aigua, ullals, séquies, camps i biodiversitat que durant anys ha sigut mirat massa vegades com una nosa i ara, de sobte, alguns volen convertir en reclam turístic.

La mateixa promoció del projecte utilitza totes les paraules que ara venen: sostenible, respectuós amb el medi ambient, premium, integració en el territori, reducció de l’impacte, energies renovables, baixa contaminació lumínica, punts de recàrrega, reciclatge, mobilitat amb rutes per als vianants i ciclorutes. També diu que algunes zones es regeneraran, que es cultivaran fruites, verdures i plantes aromàtiques per abastir la restauració i que es crearà una pantalla vegetal cap a la zona protegida.

Però arriba un moment en què cal separar el relat del fet material. El relat diu “eco”. El fet material diu 190.000 metres quadrats. El relat diu “glamping”. El fet material diu 220 allotjaments. El relat diu “integració en el paisatge”. El fet material diu vials de sis metres, aparcaments, piscines públiques pendents de llicència específica, restaurant, esdeveniments, buguis, canonades, clavegueram, bombeig i activitat 24 hores. El relat diu “contacte amb la natura”. El fet material diu convertir la natura en producte.

No es tracta d’estar en contra del turisme. El País Valencià viu també del turisme, i seria absurd negar-ho. La qüestió és quin turisme volem, on el volem i a costa de què. Perquè no tot allò que genera activitat econòmica és automàticament positiu. Una macrogranja genera activitat. Una cimentera genera activitat. Un polígon damunt d’horta productiva genera activitat. Però la pregunta de fons no pot ser només quants llocs de treball promet un projecte. La pregunta ha de ser què destruïx, què altera o què privatitza per crear-los.

I en este cas, la crítica ètica és evident. Estem davant d’una manera de mirar el territori que no el veu com un bé comú, sinó com una oportunitat de negoci. Una mirada que agafa espais agrícoles, zones humides, paisatges fràgils i entorns amb valor ambiental i els reinterpreta com a escenaris per a experiències de luxe.

Això és el que està passant, no sols a Gandia, Planes i en molts altres llocs. Ja no cal presentar un projecte com una urbanització. Ara es presenta com una experiència. Ja no cal dir resort. Ara es diu eco-resort. Ja no cal dir explotació turística del paisatge. Ara es diu connexió amb la natura.

Però una marjal no necessita un glamping per a tindre valor, ja el té.

Té valor per l’aigua que guarda, per la biodiversitat que sosté, pels camins que conserva, pels cultius que l’envolten, pels ullals que la mantenen viva i per la memòria de la gent que ha conviscut amb ella molt abans que arribaren els noms en anglés i les simulacions boniques.

La pròpia tramitació els delata. Si necessites una Declaració d’Interés Comunitari, una llicència ambiental, millores d’accessos, connexions d’aigua potable, evacuació d’aigües residuals, aparcaments, vials interns, autoritzacions específiques per a piscines públiques i possibles projectes posteriors per a legalitzar elements com un spa o un cine exterior, potser no estàs integrant-te en la natura. Potser estàs convertint-la en infraestructura turística.

El futur no pot consistir a convertir cada racó amb valor ambiental en una oportunitat de negoci. El futur no pot ser posar-li fusta clara, llums càlides, quatre paraules verdes i una etiqueta sostenible a la transformació del paisatge.

El futur hauria de passar per recuperar zones humides, protegir els ullals, ordenar el turisme, dignificar l’agricultura i entendre que hi ha llocs on, simplement, no cal construir res més, benvolgut Prieto

Perquè protegir el territori no és frenar el futur. És garantir-lo.

A Planes, al Comtat, el projecte The Modern Eco Village s’ha presentat com una oportunitat per a crear una comunitat sostenible, moderna i autosuficient. La seua pròpia web parla d’un “eco-poble” que vol unir sostenibilitat i desenvolupament urbà, amb arquitectura sostenible, energia neta, alimentació regenerativa i una nova manera de viure. També anuncia jardins comunitaris, boscos fruiters, granges, escoles, restaurants, oficines, centre de benestar i altres serveis propis.

Dit així, sembla una postal perfecta. Però la pregunta és inevitable: estem parlant realment d’una ecoaldea o d’una macro-urbanització venuda amb màrqueting verd?

Perquè este projecte no apareix sobre un territori buit ni sobre un full en blanc. The Modern Eco Village pretén reactivar un desenvolupament urbanístic al Mas de la Foia, en una zona on ja va fracassar un pla semblant fa dos dècades. Aquell projecte anterior, vinculat a La Joya de Planes, va quedar associat a la crisi de la rajola i va deixar pendent una actuació urbanística important, amb l’ombra d’un aval de 600.000 euros que encara genera preguntes polítiques i veïnals.

Açò és clau. No parlem d’un projecte rural nascut de la vida local, de l’agricultura o de la necessitat real del poble. Parlem d’un vell projecte urbanístic que torna ara amb una nova imatge, una nova narrativa i un embolcall molt més atractiu: l’ecoaldea, o el que és el mateix, un Greenwashing de manual, com llavar-li la cara amb característiques verdes a una macro-urbanització al mig de la muntanya. I quan un projecte de la bombolla torna vestit de sostenibilitat, el mínim que podem exigir és transparència absoluta.

Les xifres no enganyen a ningú, 190 villes (de 750000 euros en amunt cadascuna, varia segons les qualitats dels materials triats pels compradors) i al voltant de 400 cases més menudes de 50 metres quadrats i pati d'altres 50 (de 175000 en avant). Vivendes adossades o aïllades, amb serveis propis com comerços, escola, centre sanitari, cafeteries, instal·lacions esportives, horts, granges i seguretat privada. En qualsevol cas, l’escala és enorme per a un municipi com Planes, de no aplega a 500 habitants. El mateix debat ha arribat al Congrés, on s’ha preguntat al Govern per un projecte que podria tindre entre 500 i 600 vivendes i atraure entre 800 i 1.500 nous residents. Això no és una actuació menor. És un canvi de model.

Una urbanització d’eixa dimensió podria triplicar o fins i tot transformar radicalment la població del municipi. I no sols en termes de nombre d’habitants. També pot alterar la llengua, la identitat, l’escola, els serveis, el comerç, la vida social i fins i tot la representació política del poble. Quan una urbanització privada té una dimensió semblant o superior al nucli tradicional, el poble deixa de decidir només sobre el seu futur: passa a conviure amb una realitat paral·lela.

I ací hi ha un dels punts més preocupants: el projecte no es presenta simplement com unes vivendes integrades dins de Planes, sinó com una comunitat autosuficient. És a dir, amb serveis propis, espais de consum propis, escola pròpia, producció alimentària pròpia i vida social pròpia. La mateixa documentació crítica que m’han fet arribar alerta que això pot acabar funcionant com una “colònia de luxe” poc connectada amb el poble, orientada sobretot a població del nord d’Europa i d’alt poder adquisitiu, de fet, el lloc on està previst fer-la no està ni prop, per anar des del poble fins a la urbanització hi ha més de 4 quilòmetres.

Per això, dir que “portarà vida al poble” pot ser una mitja veritat. Pot portar gent, sí. Però no necessàriament vida per al poble. Una cosa és atraure famílies que s’integren, compren al comerç local, porten els xiquets a l’escola pública, participen en les festes, aprenen la llengua i fan poble. I una altra molt diferent és construir una comunitat tancada, amb els seus propis serveis, la seua pròpia escola, la seua pròpia economia i la seua pròpia seguretat, no deixa de ser un espai tancat, on la relació urbanització-poble serà nul·la, excepte quan necessiten els serveis públics que, per desgràcia, hi ha pocs o inclús mancança d’alguns necessaris, que passaran a col·lapsar més encara.

També cal parlar de l’aigua. I parlar-ne seriosament. Vivim en un territori mediterrani, amb sequeres cada vegada més freqüents i amb una pressió creixent sobre els recursos hídrics. De fet, els últims anys, han aplegat a tindre restriccions per la sequera de 2023 i 2024. Per això, abans d’autoritzar una actuació d’esta magnitud, la pregunta no pot ser només si les cases tindran plaques solars o si es reciclaran aigües grises. La pregunta central és molt més bàsica: d’on eixirà l’aigua potable?

S’ha recollit els recels de veïns i oposició per la viabilitat hídrica del projecte, la falta d’informació oficial i la gestió futura de serveis bàsics com el fem, l’enllumenat públic o la depuració d’aigües residuals. També s’ha constituït la plataforma Salvem Planes, protegim el Comtat, que qüestiona que un projecte d’esta escala siga assumible per al municipi.

La documentació veïnal apunta una qüestió molt greu: si la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no té constància oficial suficient del projecte o encara no ha emés l’informe corresponent, no pot haver-hi una garantia clara sobre els recursos hídrics necessaris. En un projecte així, això no és un detall administratiu. És el centre de tot. Sense aigua, no hi ha sostenibilitat. Sense aigua, no hi ha ecoaldea. Sense aigua, el que hi ha és pressió afegida sobre un territori que ja té límits.

I encara hi ha una altra contradicció: el pantà de Beniarrés es ven en la promoció com un entorn idíl·lic, quasi com un llac recreatiu. Però Beniarrés no és un llac de postal. La mateixa Confederació Hidrogràfica del Xúquer identifica l’embassament amb una funcionalitat de laminació i regadiu, vinculat al reg dels camps de la Safor, no com un parc aquàtic privat al servei d’una promoció immobiliària.

La sostenibilitat tampoc pot oblidar el paisatge. El projecte s’ubica en un entorn sensible, pròxim al riu Serpis i al pantà de Beniarrés. La plataforma veïnal alerta de l’impacte ambiental, de l’efecte de fonamentar un espai verd i del fet que la macrourbanització estaria dins del paisatge protegit del Serpis.

I ací tornem a la contradicció de base: no tot el que es diu verd és sostenible. Posar arbres entre xalets no convertix una urbanització en agricultura regenerativa. Fer servir paraules com “eco”, “regeneratiu” o “autosuficient” no elimina l’impacte de transformar un espai rural en centenars de vivendes. El territori no és una pàgina web. No és un decorat per a vendre una experiència. És sòl, és aigua, és biodiversitat, és memòria, és patrimoni i és vida local.

Un dels punts més delicats és el Mas Blau. Dins dels terrenys previstos pel projecte es troba este antic caseriu senyorial, de valor arquitectònic i artístic, propietat del poble de Planes i actualment deteriorat. La crítica veïnal alerta que, amb el MEV, el Mas Blau podria quedar dins de la macro urbanització, envoltat de tancaments i seguretat privada, i acabar integrat de facto en un espai residencial exclusiu. I açò mereix una reflexió molt clara: si el Mas Blau és patrimoni públic, ha de continuar sent públic. Rehabilitar-lo no pot convertir-se en una moneda de canvi perquè acabe funcionant com una cafeteria, escola o equipament al servei exclusiu d’una urbanització privada. El patrimoni d’un poble no pot quedar tancat darrere d’una barrera.

I finalment està el relat polític. Els qui defenen estos projectes solen utilitzar un argument molt potent: la despoblació. I és cert que molts pobles d’interior necessiten futur, faena, gent jove, cases habitables, serveis i oportunitats. Però precisament per això cal anar amb molta cura. La desesperació no pot convertir qualsevol macro projecte privat en una salvació.

Planes, com tants altres pobles, necessita polítiques reals contra el despoblament: rehabilitació d’habitatges, lloguer assequible, suport a l’agricultura, banc de terres, formació, ocupació local, serveis per a la gent major, turisme rural coherent, comercialització de productes locals com l’oli o la cirera, i una escola vinculada al territori. Això sí que són alternatives reals al despoblament, i no macro projectes que desfan un paisatge com el del voltant del pantà de Beniarrés.

El problema és que estes solucions són més lentes, menys espectaculars i no venen tan bé en Instagram. Però són les que fan poble de veritat.

Per això l’oposició al MEV no hauria de caricaturitzar-se com una qüestió ideològica o com una reacció contra la gent que ve de fora. No va d’això. Va de decidir quin model de territori volem. Va de saber si els pobles d’interior han de reviure des de dins o convertir-se en productes immobiliaris per a rendes altes. Va de preguntar-nos qui guanya, qui perd i què queda quan s’apaga el màrqueting.

Una ecoaldea hauria de nàixer del respecte profund al territori. No de reciclar una urbanització fallida de la bombolla amb un relat més bonic. Una comunitat sostenible hauria d’enfortir el poble que l’acull. No crear una realitat paral·lela amb serveis propis. Un projecte regeneratiu hauria de regenerar la vida local. No substituir-la. I un poble com Planes no necessita una colònia de luxe disfressada d’ecoaldea. Necessita futur, sí. Però un futur que respecte la seua aigua, el seu paisatge, la seua llengua, el seu patrimoni i la seua gent. Perquè el territori no és un decorat per a Instagram. És casa.

El Mercosur torna al centre del debat

Després de dècades de negociacions, la Unió Europea s’apropa a la signatura del tractat d’associació amb el Mercosur (Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai). L’acord preveu l’eliminació progressiva de la majoria d’aranzels i l’obertura de quotes de productes que afecten directament l’agricultura valenciana i europea.

Malgrat que la Comissió Europea defensa que el text incorpora mecanismes de salvaguarda i proteccions per a productes sensibles, les organitzacions agràries valencianes com La Unió, alertem que l’entrada de productes elaborats amb costos i estàndards diferents pot agreujar la crisi de rendibilitat que viu el sector.

El problema no és el comerç internacional en si, sinó la falta de reciprocitat real. Als productors valencians se’ls exigeix complir normes ambientals, sanitàries i laborals cada vegada més estrictes, mentre competeixen amb productes importats que no sempre juguen amb les mateixes regles.

Taxes als fertilitzants: pressió directa sobre els costos

A aquesta pressió comercial s’hi suma la decisió de la Unió Europea d’imposar nous aranzels als fertilitzants importats de Rússia i Bielorússia, com a part de l’estratègia geopolítica derivada de la guerra d’Ucraïna.

Aquestes mesures, que inclouen un percentatge fix i un càrrec per tona, afecten un recurs essencial per a molts cultius valencians. El fertilitzant no és una despesa puntual, sinó una partida estructural. Quan el seu cost puja i el preu en origen no acompanya, el marge del productor es redueix fins a límits insostenibles. Evidentment, els llauradors valencians, cada vegada anem utilitzant tècniques que redueixen la utilització d’aquests fertilitzants que no produïm ací, però les nostres plantacions s’han d’adaptar a aquesta nova manera de “menjar” i no es pot fer de hui per a demà.

El preu dels aliments i la paradoxa del camp

Tot i que l’encariment dels inputs pot pressionarà els preus a l’alça, això no implica necessàriament que el productor cobre més. De fet, pot donar-se la paradoxa que el preu al supermercat es mantinga relativament estable gràcies a les importacions, mentre el preu en origen continua ofegat.

A llarg termini, aquesta dinàmica comporta un risc major: la pèrdua de capacitat productiva local i l’augment de la dependència exterior. Quan un territori deixa de produir aliments, es torna més vulnerable a crisis globals i a fluctuacions de mercat que escapen al seu control. L’exemple perfecte es el de les mascaretes quan a la pandèmia de la COVID-19, que vam tindre que importar-les de tercers països amb totes les rutes comercials totalment parades. Volem el mateix per a l’alimentació? Volem dependre de tercers països per a poder tindre alguna cosa que tirar-nos a la boca?

Qui asumeix el cost?

La clau del debat és clara: qui paga el cost de la globalització i de les decisions geopolítiques? Si la resposta continua sent el productor agrari, el camp valencià perdrà explotacions, ofici i sobirania alimentària.

Les solucions passen per una reciprocitat efectiva en les importacions, salvaguardes comercials àgils i mecanismes que permeten absorbir l’increment dels costos dels imputs sense condemnar el sector. Sense aquestes garanties, el rebost valencià continuarà sent el pagador silenciós d’un sistema desequilibrat.

Qui pot revertir aquesta situació?

Les persones consumidores son les úniques que tenen el poder per a revertir aquesta situació. Els llauradors i ramaders valencians, depenem única i exclusivament de la gent que consumix el que produïm. I ja no parlem nomes de nosaltres, parlem de salut i benestar, i m’explique:

Produïm baix uns estàndards de seguretat alimentaria mes forts del mon, els europeus, cultius arrelats al territori, es a dir, mantenim poblades els territoris en risc de despoblament, mantenim a ratlla els grans incendis forestals que s’incrementen any rere any, mantenim un paisatge al que la societat pot acudir els caps de setmana a respirar aire pur del que no disposen a les grans ciutats, i la única manera de mantindre el que fem, es fixar-se ben bé en 2 coses: on comprem i a qui comprem.

La venda directa de productes al consumidor final no es cap salvació per a la agricultura i ramaderia valenciana, si que es de veres que es una eixida per a xicotets productors, però el nostre mercat de proximitat es la Unió Europea, que per a això es va crear a partir de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), per a tindre un mercat comú i compartir el que fem. Així i tot, es importantíssim que les persones consumidores observen ben bé les etiquetes del que compren, l’origen dels aliments, i la temporalitat del que consumixen.

Sense ordres, sense permisos, sense esperar ningú. Només amb la força del que estima la terra i sap què significa perdre-la. Centenars de llauradors —homes i dones— de molts llocs van aparcar la collita per posar el tractor al servei del poble. Van traure cotxes, van rescatar veïns atrapats, van repartir aliments i van ajudar a reconstruir. Aquell dia, el camp valencià no sols va alimentar: va sostindre el país.

“200 o 300 tractors, amb pales i remolcs, van acudir a retirar vehicles, fang i enderrocs als municipis més afectats”, relatava EFEAgro en aquells dies. ElDiario.es destacava que “Els llauradors buiden carrers i carreteres”. I El Debate ho resumia així: “Solidaridad agraria tras la DANA: agricultores con sus tractores ayudaron a rescatar vehículos antes de que llegara la UME”.

Els mitjans ho van contar. Alguns ens van posar noms i cognoms, però sempre recalcant que sols era la cara de centenars d’ells i elles, sols que, a mi mateix, em va sorgir la necessitat de mostrar el que estàvem fent per a què la societat en fora conscient. Però darrere de cada testimoni hi havia una mateixa història: la d’una gent que no entén la terra com una propietat, sinó com una responsabilitat.

Perquè estimar la terra no és una declaració romàntica; és una manera de viure. Qui treballa el camp sap que el que arrela es defensa. Per això, quan la natura colpeja, el món rural reacciona com una comunitat. Eixa solidaritat immediata és també sobirania: la capacitat d’actuar des de baix, de protegir el territori i a la gent que l’habita.

Per això, quan parlem de sobirania alimentària, no estem parlant només de qui produïx el menjar. Estem parlant d'arrelament, de comunitat i de defensa del territori. Qui viu del camp sap que l’aigua pot donar vida o arrasar-la; sap què és mirar el cel amb por o amb esperança; sap que la terra és més que un recurs econòmic: és la memòria d’un poble.

Quan arriben les catàstrofes naturals, eixa connexió és la que marca la diferència. Els tractors que van entrar als túnels d’Alfafar i Benetússer, els que van netejar camins a desenes de pobles, no van actuar per cap ordre: ho van fer perquè el camp valencià és també una xarxa de solidaritat. L’amor per la terra es traduïx en amor pels qui l’habiten.

Un any després, encara hi ha camps que no s’han refet del tot. Però queda la lliçó: mentre les administracions debaten protocols, el camp ja ha tornat a sembrar —de fang, de suor i de dignitat—. I cada vegada que un llaurador rescata un veí o ajuda a reconstruir un poble, ens recorda que sense terra no hi ha futur, i sense llauradors no hi ha res.

“Els tractors, la UME valenciana”, titulava El Temps poques setmanes després.

I és cert: davant la catàstrofe, el camp valencià no va dubtar.

Potser el millor homenatge als llauradors que van ajudar aquell dia és entendre que cuidar la terra és cuidar-nos a nosaltres mateixos. Que quan el camp s’ofega, el poble s’enfonsa; i que quan el camp es fa poble, res no ens pot tombar.

L’arròs com a peça ecològica

Els arrossars actuen com a zones humides que complementen el funcionament del llac. Quan els camps s’inunden, es convertixen en un hàbitat fonamental per a centenars d’espècies d’aus, moltes d’elles migratòries. Totes elles troben en els arrossars aliment i refugi.

A més, el cultiu permet mantindre un flux d’aigua constant entre les séquies, els arrossars i la mateixa Albufera. Este moviment ajuda a renovar l’aigua i a mantindre l’equilibri natural de l’ecosistema.

Un altre factor clau és la perellonà, la inundació hivernal dels camps quan la collita ja s’ha acabat. Esta pràctica, que té un origen agrícola i també cinegètic, es convertix en un autèntic baló d’oxigen per a la biodiversitat: peixos, granotes i aus hi troben un ecosistema idoni per sobreviure en l’hivern, però açò dona per a altre article que farem quan siga l’hora.

Una cultura arrelada

L’arròs a l’Albufera no és només natura, és també cultura i gastronomia. La paella, símbol universal de la cuina valenciana, no s’entendria sense este cultiu. Però més enllà del plat, l’arròs ha marcat la vida de pobles sencers: Sueca, Cullera, Sollana, el Palmar o Albalat de la Ribera respiren arròs. Els llauradors arrossers han construït, al llarg de segles, una relació íntima amb el terreny, modelant un paisatge únic al Mediterrani.

Els problemes que amenacen l’ecosistema

El futur de l’arròs i de l’Albufera està en risc per diverses pressions actuals:

1. Piricularia: este fong, que ataca les varietats tradicionals, està provocant en les últimes campanyes una reducció important de la producció i posa en perill la viabilitat del cultiu si no apareixen alternatives, en especial enguany, on la producció s’ha vist reduïda considerablement.

2. Canvi climàtic global: les alteracions dels cicles naturals i les temperatures extremes posen en tensió l’equilibri ecològic del parc i dificulten el desenvolupament òptim de la planta.

3. Palla d’arròs: després de la sega, les restes vegetals són un repte de gestió. Hui en dia tenim en marxa diversos projectes de valorització que busquen transformar la palla en recursos útils —com energia, farratge o materials biodegradables—, una oportunitat que pot convertir un problema en una solució innovadora, però hui en dia, continua la dificultat de l’extracció de la palla del camp per les condicions de la terra a l'aiguamoll. Al no poder utilitzar maquinaria convencional, perquè es quedaria atrapada al fang, hem de trobar una manera possible de extraure-la per a utilitzar-la.

4. Rendibilitat econòmica: els preus baixos i la competència de les importacions dificulten que molts llauradors puguen mantindre este cultiu, clau per a la pervivència de l’Albufera. En açò juga l’etiquetatge fraudulent als paquets, en els que dos empreses arrelades a València, aprofiten la nostra simbologia tradicional per a enganyar conscientment al consumidor.

El perill de perdre l’arròs

Si els arrossars desapareixen, l’Albufera patiria una transformació radical. El mosaic agrícola que ara actua com a pulmó ecològic es convertiria en terreny erm o urbanitzable. La biodiversitat es reduiria dràsticament, desapareixerien moltes aus que depenen d’este hàbitat i el llac quedaria encara més degradat.

Però la pèrdua seria també cultural i identitària. Sense arròs no hi ha paella, ni tradicions vinculades al cultiu. Es trencaria el vincle entre els pobles i el seu entorn, i l’Albufera correria el risc de convertir-se en un decorat sense vida, tornant als camps abandonats i sense eixe cicle d’aigua que dota a la llacuna per mig dels camps d’arròs.

Mirant cap al futur

El repte és majúscul, però també hi ha oportunitats. Cal un compromís institucional ferm que garantisca suficient aigua de qualitat per al cultiu i per al llac. És imprescindible invertir en depuradores o restaurar séquies, alhora de mantindre els filtres verds.

Alternatives a les matèries actives (els medicaments del cultiu) que ja estan agafant resistències i no poden controlar la malaltia més catastròfica que és el fong de la piricularia.

També és necessari continuar donant suport als projectes de valorització de la palla, fomentar la recerca en varietats adaptades i, sobretot, valorar socialment i econòmicament l’arròs. Protegir la DO Arròs de València, apostar pel producte de proximitat i fer entendre al consumidor que comprar arròs valencià és una manera de defensar un parc natural únic i un mode de vida.

Conclusió

L’Albufera és molt més que un llac; és un ecosistema viu que depèn directament de l’arròs. Davant les amenaces actuals, defensar el cultiu no és només un afer dels llauradors, sinó una responsabilitat compartida de tota la societat valenciana.

Salvar l’arròs és salvar la biodiversitat, la cultura i la identitat d’un poble. Sense arròs, l’Albufera es buida de vida. Amb ell, continuarà sent el pulmó i la postal del nostre territori

Muntanyes abandonades, incendis assegurats: la gestió forestal que ens falta

El tema dels incendis forestals torna a estar candent estes setmanes. Des de Catalunya fins a Galícia, passant per Castella i Lleó i Extremadura, les flames han arrasat milers d’hectàrees. Des de l’experiència i el que he vist en zones afectades, vull compartir algunes reflexions que també ens interpel·len al País Valencià.

Els incendis forestals són hui una de les majors amenaces per al nostre entorn rural i el nostre patrimoni natural, sobretot a les zones d’interior. Flames incontrolades, pobles arrasats, milers d’hectàrees cremades... autèntiques catàstrofes que es repeteixen cada any.

Cada estiu, el fum i les flames es convertixen en protagonistes de les notícies. L’escenari és sempre el mateix: avions i helicòpters descarregant aigua, veïns desallotjats, carreteres tallades, boscos i conreus destruïts. Quan el foc s’apaga, arriba el silenci, les promeses polítiques i la resignació. Però darrere d’esta rutina hi ha un problema molt més profund i incòmode: les nostres muntanyes estan abandonades.

Una muntanya carregada de combustible

Durant segles, la muntanya valenciana no era un espai “salvatge” com sovint la veiem hui. Era un espai viu, aprofitat i gestionat: ramaderia extensiva, llenya, carbó vegetal, cultius en bancals, recollida de plantes medicinals. Tot això creava un paisatge mosaic, més resistent al foc.

Amb l’abandonament rural, el panorama va canviar. Quan els llauradors i ramaders deixaren de treballar per falta de rendibilitat, quan les cabres i ovelles deixaren de pasturar, quan l’explotació tradicional de llenya va caure en desús, el bosc va créixer sense control. El resultat: un territori fràgil i preparat per a cremar-se.

A més, la propietat forestal està molt fragmentada: milers de parcel·les menudes, moltes en mans de famílies que ja no viuen al poble. Qui invertirà a netejar o aclarir un tros menut sense cap benefici econòmic? El problema és estructural.

Normatives que no arriben a terra

Sovint sentim que “la muntanya no es pot tocar” o que “això és cosa de l’Administració”. Però és fals. La llei marca obligacions clares tant en terrenys públics com en privats. El problema no és la falta de normativa, sinó la falta d’aplicació i recursos.

Terrenys públics: es poden i s’han de gestionar

Els terrenys forestals de la Generalitat, els ajuntaments o l’Estat no poden quedar abandonats.

La llei obliga les administracions a:

• Elaborar plans de gestió forestal (ordenació, repoblació, aclarides, tallafocs).

• Promoure i autoritzar aprofitaments tradicionals: llenya, biomassa, fusta, pasturatge o caça ordenada.

• Fer treballs de prevenció d’incendis: cremes controlades, franges de seguretat, punts d’aigua i accessos.

És a dir: es poden tocar i s’han de tocar, sempre amb criteri i dins d’un pla aprovat. El que està prohibit és urbanitzar, transformar massivament o talar sense control. El mite de la muntanya “intocable” és fals: el que passa és que moltes vegades no hi ha pressupost ni personal per a fer la gestió que tocaria.

Terrenys privats: obligacions sovint incomplides

La major part de la superfície forestal valenciana és privada, i els propietaris també tenen deures:

• Mantindre els terrenys en condicions que reduïsquen el risc d’incendi.

• Respectar les franges de protecció obligatòries (mínim 30 m nets de vegetació seca al voltant d’urbanitzacions i nuclis habitats).

• Permetre l’accés als serveis d’extinció en cas d’emergència.

En teoria, si un propietari no neteja, l’ajuntament o la Generalitat poden sancionar-lo i fins i tot actuar d’ofici, passant-li després la factura.

En la pràctica, això quasi mai passa:

• Els ajuntaments menuts no tenen mitjans jurídics ni econòmics.

• Molts propietaris viuen lluny o desconeixen que encara tenen la parcel·la.

• El cost de la neteja sol superar el possible benefici d’un tros menut i abandonat.

El resultat és que moltes parcel·les privades són autèntics polvorins.

El canvi climàtic: accelerador, no excusa

És cert que el canvi climàtic agreuja el problema. Les onades de calor són més llargues i intenses, la sequera asseca la vegetació i el vent de ponent fa que el foc avance a velocitats impossibles de controlar.

Però el canvi climàtic és l’accelerador, no la causa de fons. Un incendi només corre si té combustible. I al nostre territori el combustible sobra. Cada grau més de temperatura multiplica el risc si la muntanya continua sense gestionar-se.

Conseqüències ambientals i socials

Quan crema la muntanya no sols perdem arbres: perdem sòls, biodiversitat, seguretat i futur. Les conseqüències són devastadores:

• Pèrdua de biodiversitat: milers d’espècies animals i vegetals resulten afectades, moltes de manera irreversible.

• Emissió massiva de CO₂: els incendis alliberen tones de gasos d’efecte hivernacle.

• Desplaçament de comunitats: evacuacions, danys a vivendes, pobles arrasats.

• Impacte econòmic: destrucció de cultius, infraestructures i recursos turístics.

Les pèrdues per al sector agrícola, ramader i rural són milionàries.

Alternatives viables: de la teoria a la pràctica

El discurs és conegut: “cal previndre, cal gestionar”. Però, què significa realment? Hi ha experiències concretes que funcionen:

• Ramaderia extensiva: cabres i ovelles netegen el sotabosc i reduixen combustible, a més de generar activitat econòmica.

• Recuperació de pastures i aclarida de boscos: tallar arbres massa densos, obrir clars i recuperar bancals fa que els incendis siguen més fàcils de controlar.

• Biomassa forestal: el que ara és un risc podria ser un recurs energètic local. A altres regions ja hi ha pobles sencers amb calefacció de biomassa.

• Gestió col·lectiva: a països com França o Itàlia, els propietaris forestals s’associen per gestionar conjuntament els boscos i accedir a ajudes.

• Educació i implicació ciutadana: la muntanya no és un decorat d’oci, és part del territori productiu.

Cal exigir polítiques valentes i consumir d’una manera que mantinga viu el món rural.

El pes de la història

Fa només cinquanta anys, el foc era un risc, però menys devastador. Per què? Perquè la muntanya estava viva. Hi havia pastors, llenyaters, collidors d’espart, carboners. El bosc tenia un valor i, per tant, estava controlat.

Recuperar eixa situació no vol dir tornar al passat, sinó adaptar aquella saviesa a les necessitats del segle XXI: fer del bosc un recurs sostenible, no un problema.

Un futur a decidir

Cada incendi que arrasa milers d’hectàrees és també una pèrdua de sols, biodiversitat i oportunitats de futur. La muntanya cremada triga dècades a recuperar-se, i moltes vegades el que renaix ja no és el bosc madur que teníem, sinó un matollar encara més inflamable.

És un cercle viciós. Si continuem amb el model actual —apagar, lamentar i oblidar fins al pròxim foc—, el futur és clar: més incendis, més grans, més freqüents i més cars.

Però hi ha alternativa. Amb planificació, inversió i implicació ciutadana, podem transformar el risc en oportunitat. La muntanya no pot ser només un decorat. Necessita ser gestionada, aprofitada amb criteri i cuidada amb responsabilitat. És una part fonamental del nostre territori i de la nostra identitat.

El missatge és clar: sense gestió, el futur seran més incendis i més devastadors. Amb gestió, el futur pot ser un territori més segur, més viu i més sostenible. La tria és nostra.

Deu ser la frase més escoltada pels adolescents els anys 80, 90 i 2000. Jo vaig ser un de tants que la va escoltar en boca de la seua mare i del seu pare. A que vullc referir-me amb açò? A la defenestració, dels nostres pares, a allò que va fer ric el País Valencià no fa tants anys, almenys a les zones de regadiu. 30 anys de menyspreu a allò ens dona de menjar ens han abocat a una mitja d’edat dels nostres llauradors i ramaders de 64,4 anys. Que vol dir això? Per a respondre a esta pregunta, és necessari recórrer el camí que ha conduït l'agricultura fins a la seua situació actual.

I no es tracta només de la problemàtica social derivada de la falta de relleu generacional, sinó que també estem parlant de riscos mediambientals. Les dades del últim any donen per abandonades 6.437 hectàrees més només al País Valencià, és a dir, que 1 de cada 3 hectàrees abandonades a nivell estatal les tenim a casa, i és que al llarg dels últims 10 anys s’han perdut quasi la mitat d'explotacions agràries i s’ha reduït la superfície agrària en un 11%.

Començar en el camp no és fàcil, es necessiten recursos, terra, maquinària… una inversió molt gran, econòmicament parlant, que no tot el món està dispost o capacitat a fer. La majoria de llauradors i ramaders solen continuar amb l'explotació familiar, heretant tant la terra com els recursos necessaris. Però el que més para a un jove a l’hora d’incorporar-se al sector agrícola de zero sol ser la inestabilitat econòmica que comporta ser llaurador o ramader. La fluctuació de preus en la majoria de cultius és molt exagerada i és comprensible que, davant d'un salari mensual assegurat en altres sectors, siga difícil que algú vulga treballar assumint els riscos de jugar-se els diners. Riscos com el mercat global en què ens trobem, les contínues inclemències meteorològiques o les plagues, cada vegada més freqüents a causa del canvi climàtic, i la falta de recursos per a combatre-les. Estos dos factors –el menyspreu a l’ofici agrícola i la seua creixent falta de rendibilitat– són claus per entendre l’escàs relleu generacional que pateix l'agricultura en l'actualitat.

No obstant, els nous llauradors que s’incorporen, o millor dit, els llauradors més joves que ja porten alguns anys en el món agrari, a causa de totes les noves normatives i l’alta tecnificació del sector, solen ser persones amb una formació molt elevada. De fet, la professionalització del sector és essencial. La imatge de “paleto de camp” que encara té una part de la societat, fruit de la desvalorització que nosaltres mateixos vam provocar en el seu moment, està molt lluny de la realitat. Els llauradors i ramaders de hui en dia estan en contínua formació en noves normatives, tècniques de cultiu i varietats. Però tot i estar millor formats, els professionals han de fer front a una sèrie de problemes tant estructurals com conjunturals.

El model valencià

El tipus d’agricultura que tenim al País Valencià és familiar i de xicotetes i mitjanes explotacions. El famós minifundi. En l’actualitat, tenim aproximadament unes 100.000 explotacions agràries, de les quals, més del 80% tenen una superfície agrària útil de menys de 5 hectàrees i sols un 10% del total tenen més d’una UTA (Unitat de Treball Agrari) al any.

Esta tipologia d’explotacions presenta dos grans inconvenients: els costos de producció són més alts que en grans extensions i la fragmentació de la terra genera problemes a l’hora d’agrupar l’oferta per fer front als grans gegants que controlen la cadena agroalimentària. Així mateix, la carència d’una cultura de gestió en comú de la terra (el llaurador valencià sempre ha volgut fer-s’ho ell tot) i l’apego als terrenys, que amb molta suor han anat llegant-nos els nostres avantpassats, fa que ací es vaja a contracorrent de les tendències que es donen en altres països europeus, com és el cas de les concentracions parcel·laries. El més habitual és que un llaurador valencià tinga moltes parcel·les xicotetes o mitjanes repartides per tot el terme municipal o fins i tot, en diversos termes. Esta fragmentació provoca que es perda molt de temps anant d’una a l’altra i dificulta inversions, com ara el reg per degoteig, que no està implantat en totes les comarques de la Comunitat Valenciana.

Així com parlem de la tipologia de les explotacions, també podem abordar la tipologia dels llauradors per identificar les problemàtiques a les quals s’enfronta cadascun d’ells: el llaurador a temps parcial, el llaurador professional, les grans explotacions vinculades als comerços i els fons voltors.

El llaurador a temps parcial és aquell que té una xicoteta explotació que en el passat mantenia a la seua familia, però que hui en dia no és suficient per a viure i ha de tindre un altra faena. Malauradament, este tipus de llaurador està en perill d’extinció, perquè és molt difícilseguir el ritme de noves normatives, tecnologies, dels cultius i la formació continua necessària.

El llaurador professional, en canvi, viu o intenta viure de la seua explotació, incorporant totes les novetats i noves maneres de treballar que es van investigant. És el tipus de llaurador o ramader que es manté en formació contínua, aprofitant innovacions com l'ús de drons en els cultius, noves tècniques de sembra, o la investigació en varietats més adaptades i demandades per les grans centrals de distribució, que busquen fruita i verdura capaç de resistir molts dies als lineals. Tot i això, estos professionals están lligats a moltes normatives, la majoria derivades des de la Unió Europea, que compliquen el dia a dia del seu treball. Normatives ens obliguen a passar moltes hores davant l'ordinador i que ens lleven per a fer allò que realment ens agrada: cultivar i cuidar les nostres parcel·les i camps.

Però més enllà de les normatives europees, ens enfrontem a dos amenaces que realmente posen en perill l’agricultura valenciana. Per una part, els fons voltor, sempre disposats a invertir en finques de mitjana i gran extensió, comprant terrenys per agrupar-los. Per l'altra, les macroplantes fotovoltaiques, que en molts llocs i davant la baixa rendibilitat del camp, pretenen destruir el nostre territori per instal·lar plaques solars, eliminant així la biodiversitat i els terrenys cultivables que encara mantenen el paisatge característic, tant del'interior com de les zones de regadiu costaneres.

Davant d’aquesta situació, és molt difícil fer del sector agrari una opció atractiva per a la joventut. Lluny d’acabar, encara hi ha més factos que juguen en contra d'un sector que tant aporta a la societat.

“Reinventar” la comercialització

Avancem en la cadena agroalimentària per a passar a la comercialització, que al igual que la producción, cada vegada és més complicada. Abans hi havia moltes opcions per vendre la fruita: cooperatives en quasi tots els pobles que defensaven el producte dels socis, mercats d’“abastos” en totes les capitals de comarca, i la tradicional “tira de comptar”, on totes les fruiteries i verduleries s’abastien per cobrir la demanda local.

La competència entre tots estos canals ha fet que, a poc a poc, els comerços comercialitzadors hagen anat creixent, fent desaparèixer els més menuts. Això ha reduït la competència, i ha permés que aquestes grans empreses puguen pressionar els preus a la baixa. Moltes cooperatives de molts pobles han desaparegut al no poder competir amb les grans cadenes de supermercats, que volen fruita durant tot l’any. Ací cal fer un parèntesi per a destacar que la demanda de producte durant tot l'any no és completament compatible amb les fruites i verdures nacionals, ja que moltes d’elles són cultius estacionals o de temporada, i productes peribles que no es poden emmagatzemar durant períodes prolongats. Així, per a poder oferir fruita i verdura al llarg de tot l’any, les grans superfícies es veuen obligades a recórrer a la importació, ja siga d’Europa o de països tercers.

I ací també és important remarcar la competència deslleial amb estos països tercers i la situació de desavantatge en què queden els llauradors. Aquestes importacions no compleixen amb la normativa fitosanitària, els drets laborals ni la seguretat alimentària d’Europa. A més, es veuen afavorides per tractats internacionals, com el de Sud-àfrica, o l'acord que es vol impulsar ara amb els països del Mercosur.

Tot i això, hi ha una xicoteta part dels nostres llauradors i ramaders —els que no poden estar quets, els incansables— que busquen alternatives i noves formes de comercialització per a donar ixida a les seues produccions, com per exemple, la venda directa al consumidor. Este model està cada vegada més acceptat pel consumidor, farts de les estafes en l’origen del producte i altres males pràctiques que ocorren a les grans cadenes de supermercats. També estan els mercats de venda no sedentària, tant els tradicionals com els de nova creació, però desde el mateix sector es pensa que vendre esta manera, per desgràcia, no és la solució ni la salvació de l’agricultura valenciana.

Vaig donant-vos més ànims per a fer atractiva l’agricultura? Perquè açò no és tot.

Revertir la tendència negativa

Per a fer una radiografia fidel de la realitat de l’agricultura valenciana, no podem passar per alt un dels aspectes més crítics: l’agreujament de les plagues a causa del canvi climàtic. I per si no fóra prou, els agricultors tenim cada vegada menys eines fitosanitàries per a combatre-les. No és comprensible que des de la Unió Europea s’impose una política de restricció progressiva de les “medicines” dels cultius, sense quasi estudis sobre l'impacte que això té en l’agricultura valenciana, mentre que al mateix temps es firmen acords comercials internacionals que permeten l’entrada de productes d’altres països sense cap tipus de control fitosanitari, i així ho demostren les contínues intercepcions de plagues o malalties en les importacions.

Però tampoc podem oblidar que part de la culpa també és de la societat. Una societat que, hui en dia, ja no compra a les botigues dels barris per acudir a la comoditat dels grans supermercats, on trobem de tot, però d’una procedència dubtosa. I este és l’inici d’una “roda”: la majoria de la gent compra als supermercats perquè oferixen productes barats, però els mateixos supermercats per a poder oferir eixos preus, pressionen a la baixa els comercialitzadors, que al seu torn pressionen els productors. Això provoca que, davant la falta de rendibilitat dels cultius, molts productors abandonen les seues explotacions i els joves perden els al·licients per a incorporar-se al sector. I així es tanca el cercle, provocant més i més abandonament de les nostres terres, atacant la nostra sobirania alimentària i fent-nos dependre de països tercers amb una traçabilitat dubtosa i una precarització creixent. Tot açò contribuix a més problemes mediambientals, com estem veient cada vegada més: l’abandonament de cultius implica que ni es pasturen els boscos ni es cultiven les terres més desfavorides, convertint estos espais en polvorins que fan que els incendis que patim any rere any siguen més virulents que mai.

Canviar la situació que viu actualment l’agricultura no es produirà de la nit al dia. És el resultat d’una sèrie de canvis de tot tipus que s’han produit al llarg de molts anys i que han portat l’agricultura valenciana a la situació actual. Però està a les mans de tots nosaltres, com a societat, salvar l’agricultura i la ramaderia valenciana. En els petits detalls del nostre dia a dia, com consumir més fruita i verdura, observar l’origen dels productes que adquirim, optar per fruites i verdures de temporada, i pagar preus justos que no devalúen el treball dels agricultors, podem marcar la gran diferència. Encara que semble insignificant, cada acció compta i podem contribuir a ajudar aquelles persones que es desviuen cada dia per mantenir i conservar el nostre territori.