Però també és cert que hui travessem un moment crític. Ho percebem en l’ànim de la militància i de l’electorat, en els decreixents suports electorals o en els col·lectius socials que abans se sentien propers i ara alguns d’ells ens miren amb certa distància. Ho veiem en les nostres divisions, quan no som capaços de projectar una estratègia comuna, i en la confusió que transmetem a la ciutadania. Què vol ser Compromís? “Mazón dimissió” sí, però què més? Quin és el nostre full de ruta i quina és la nostra alternativa política? No podem defugir aquesta pregunta. El País Valencià necessita un Compromís útil, fort i unit, i això només serà possible si s’actua des de la valentia, responsabilitat i rigor.

El que està en joc: la vida de la gent

Tot això no és un debat intern de despatxos, sinó una qüestió fonamental sobre la capacitat de Compromís per respondre als problemes reals de la ciutadania. Parlar del futur de Compromís no és parlar de reglaments, sinó de poder defensar amb força uns serveis socials públics que garantisquen els drets socials i humans; el dret a un habitatge digne davant un mercat desbocat; una sanitat i una educació públiques de qualitat, en valencià i inclusives; salaris justos i condicions laborals dignes; un finançament just per al nostre país; un transport públic que connecte els pobles; la defensa del territori i del medi ambient; la promoció de la cultura i la llengua; i la preparació davant les emergències climàtiques.

Sense una organització forta, totes aquestes batalles es difuminen. Amb una estructura sòlida i democràtica, Compromís pot tornar a ser l’instrument que done veu a totes aquestes lluites i represente amb dignitat els interessos de la majoria social valenciana.

La precarietat actual: una coalició que ja no és suficient

Compromís continua funcionant, orgànicament, com una coalició electoral de partits independents. Aquella fórmula va ser útil en el moment inicial per sumar les tres sensibilitats —valencianista, social i ecologista— i obrir un camí de treball conjunt. Però hui és insuficient. Una coalició electoral és, per definició, una eina conjuntural i tàctica, però no per construir un projecte sòlid i compartit a llarg termini.

El resultat és una estructura feble, massa dependent de les direccions, amb poca capacitat de decisió col·lectiva, amb una militància que sovint se sent relegada a un paper secundari i amb dificultat per incorporar noves sensibilitats progressistes del país. Tot plegat genera un dèficit democràtic, ineficiència en el treball organitzatiu, pèrdua d’il·lusió i desconnexió amb la societat. Quan la gent percep que Compromís és més una suma de sigles que un moviment viu i participatiu, deixa de veure’l com a referent.

Una estructura forta, democràtica i participativa

La solució no és diluir la nostra diversitat ni buscar invents improvisats. El que necessitem és una estructura forta, democràtica i estable que conjugue la unitat amb la pluralitat. És aquest el sentit de la federació que s’ha estat treballant en els darrers mesos: un marc comú amb regles clares, on la militància tinga la darrera paraula, on la participació siga real i on cada sensibilitat se senta respectada dins d’una veu col·lectiva sòlida.

La comissió mixta formada per Més, Iniciativa i Els Verds ha avançat molt en la redacció dels seus futurs estatuts, però el procés sembla haver quedat paralitzat. És el moment de reprendre’l amb transparència i generositat, perquè una organització sense estructura clara acaba debilitant la seua capacitat d’influir i de servir a les persones que viuen i treballen al País Valencià. La forma concreta pot ser flexible, pot ser una federació o una confederació; el que importa és garantir mecanismes de participació, transparència, presa de decisions compartida i funcionament eficaç i eficient.

Obrir-se sense desfer-se

En les últimes setmanes, moltes veus reclamen que cal mirar més enllà de Compromís, que cal articular un espai polític valencià progressista més ampli, capaç d’incorporar altres forces d’esquerres i valencianistes. I és cert: cal fer-ho. Però per a fer-ho amb credibilitat, cal tindre una casa forta i ordenada. Ningú confiarà en nosaltres si no som capaços d’alçar prèviament un instrument coherent i democràtic.

L’obertura a un espai polític valencià progressista no pot anar en detriment de la nostra pròpia estructura, sinó recolzar-se en ella per a ser creïble i sòlida. Només així podrem bastir una alternativa valenciana ambiciosa, transformadora i capaç de disputar l’hegemonia en la defensa del benestar col·lectiu, la igualtat i la identitat del nostre país.

Una crida a la responsabilitat col·lectiva

Per això fem una doble crida. A les direccions dels tres partits (Més, Iniciativa i Els Verds) perquè reprenguen de manera immediata el diàleg i les negociacions.Un procés responsable, amb un calendari definit, per resoldre tots els entrebancs i greuges pendents amb la generositat i alçada de mires que calga, per estructurar Compromís. I a la militància i simpatitzants: per a què facen sentir la seua veu, que exigisquen participar i que recorden que el projecte no pertany a ningú en particular, sinó a tot un poble que necessita esperança i representació.

Compromís només tindrà sentit si és valent, si parla clar i si torna a il·lusionar. Reforçar la seua estructura no és una opció accessòria: és l’única manera de garantir que continue sent útil i creïble.

El País Valencià mereix un instrument polític fort, coherent i democràtic. I nosaltres tenim l’obligació d’estar a l’alçada. Ara és l’hora de dir-ho amb força: volem un Compromís fort, unit i coherent, al servei del País Valencià i de la seua gent.

*Signen: David González, Francesc Gamero, Cristina Alemany, Gemma Avellan, Josep Maria Pañella, Beatriu Palmero, Rafa Climent, Jacinta Rubio, Jordi Pla, Imma Cardona, Andreu Martínez, Eva Sanchis, Josep Vicent Garcia.