elDiario.es - Guiem Alba

Un cartell generat amb IA marca les festes de Sa Pobla: “No és casual que la glossa visqui un moment d'auge”

Guiem Alba, Francisco Ubilla — Fri, 09 Jan 2026 19:03:53 +0000

“Són com les facècies de Cadis: un instrument poderós per a expressar opinió política”, comenta el regidor Biel Payeras sobre Sant Antoni

Entre dimonis i sants: Sant Antoni, la festa de Mallorca que es resisteix a la globalització

“La glossa va néixer dels pagesos que treballaven el camp. Era la seva manera de conrear la terra, de suportar una vida tan dura, i solien cantar contra l'abús de poder”. Qui parla és Biel Payeras, regidor de Cultura i Festes de Sa Pobla, un petit poble de Mallorca ple de tradició. “No és casual que la glossa visqui avui un moment d'auge. És com les facècies de Cadis: un instrument poderós per a expressar opinió política”, afegeix el polític de Més per Sa Pobla. El propi alcalde, Biel Ferragut (Independents per Sa Pobla), reconeix haver estat objectiu d'algun vers esmolat. “Aquesta és la gràcia: poder dir el que penses sense que l'altre s'enfadi”, compte.

Ningú a Sa Pobla, creient o agnòstic, vol quedar-se fora de la parròquia de Sant Antoni Abat aquest dimecres. I no és perquè aquest sigui un poble especialment beat (“Avui dia hi ha més ateus que cristians”, admet Pep Pons, president de la Obreria Sant Antoni i catòlic convençut), sinó perquè aquí Sant Antoni és una mica més que una festa. És la cita més important de l'any. Ho reconeixen tots, des de la Obreria fins a l'Ajuntament. I ho confirma una mobilització veïnal que es mesura en mesos de preparació, desenes d'actes i una participació difícil d'igualar.

“Ha passat Nadal i han passat els Reis i jo ni m'he assabentat. Des de setembre només penso en Sant Antoni”, conta Pep Pons. Pons coordina a una trentena de persones que s'encarreguen que la colla funcioni, de vestir els dimonis, d'assajar cada setmana des de fa més d'un mes i de mantenir viva la maquinària festiva durant més de dues setmanes.

Des de l'Ajuntament, Payeras també reconeix arribar exhaust a l'inici de les celebracions. “Sa Pobla és un poble molt intens. Venim de l'última fira del calendari, al novembre, i des de llavors no hem parat”, diu. Enguany, 81 persones s'han presentat al sorteig per a vestir-se de dimoni en 2027. Només hi ha sis places vacants.

El polèmic cartell

Amb aquest nivell d'implicació emocional, és fàcil entendre la polèmica generada fa unes setmanes, quan l'Ajuntament de Muro va triar el cartell guanyador per a les seves festes de Sant Antoni. El cartell, creat pel publicista Marc Mallafré amb ajuda de la intel·ligència artificial, recrea el quadre David con la cabeza de Goliat de Caravaggio, encara que en aquest cas el gegant decapitat no és més que el pobre “Conguito”, el dimoni més icònic de Sa Pobla.

Payeras, que va participar en el jurat per a triar el cartell de Sa Pobla, reflexiona sobre l'ocorregut a Muro: “La IA ens ha enxampat desprevinguts, com va passar en el seu moment amb Photoshop. No es tracta de posar portes al camp, però quan algú es presenta a un concurs, està èticament obligat a dir si ha usat IA”.

Resulta curiosa la irrupció de la intel·ligència artificial en una festa popular que es remunta a l'Edat mitjana. En realitat, aquests dies Sa Pobla s'assembla més a David el pastor que a Goliat el gegant. Perquè prefereix un cartell amb autor abans que una còpia i l'enginy d'una glossa abans que la provocació d'una màquina. Tan aliena als algorismes i els prompts com un botifarró torrat sobre un tros de pa. En qualsevol cas, els poblers exerciran aquests dies la seva petita venjança poètica. Pep Pons ho resumeix sense embuts: “Enguany, les glosses seran per a Muro”.

Una celebració de 700 anys

Vist des d'un altre angle, potser el cartell de Muro va encertar en retratar al dimoni de Sa Pobla com un gegant. Al cap i a la fi, no hi ha Sant Antoni més gran, sorollós i calorós que el pobler. Payeras subratlla tres claus que expliquen la magnitud d'aquesta festa al municipi. La primera és històrica: segons el cronista oficial de la Vila de Sa Pobla, Joan Payeras Llull, la celebració es documenta des de fa gairebé 700 anys. La segona és identitària: “Sant Antoni es viu des d'un ventall ampli de gestos i rituals. Aquí conviuen el Sant Antoni religiós, el popular i el pagà”. I la tercera és social: la festa beu de la tradició pagesa, de la glossa nascuda en el treball en el camp com a forma de resistència i de crítica al poder.

Sant Antoni és una festa que viu dels seus símbols. D'una banda, els compartits: la glossa i la ximbomba, els dimonis i els foguerons. Per l'altre, els propis de Sa Pobla: la espinagada (una coca farcida de llom o anguila) i el ball dels caparrots, incorporats a la tradició poblera en 1952 gràcies a Alejandro Cuéllar, un secretari de l'Ajuntament que era català.

Com aquesta amalgama de símbols populars està viva, en 2026 incorpora també novetats. Per exemple, la recuperació d'uns caparrots amb una història poc coneguda: van ser creats fa dues dècades en un projecte terapèutic per a persones amb discapacitat de l'associació Es Grif, però mai van arribar a sortir al carrer i van acabar deteriorats. Gràcies a una subvenció del Consell de Mallorca, han estat restaurats i debuten ara per primera vegada.

A més, el Col·lectiu Sa Negreta organitza des de fa anys l'únic fogueró popular obert a tothom, que conviu amb al voltant de 200 fogueres privades a les quals s'accedeix amb invitació.

La festa de Sa Pobla crema amb tanta força que fa anys que va creuar la mar. En 1993, el farmacèutic pobler Toni Torrens i Gost va impulsar la celebració de Sant Antoni al barri de Gràcia, a Barcelona, perquè els seus fills vivien allà i no concebia que es perdessin els foguerons. La festa va quallar en un districte que abans de ser barri era poble i que, com Sa Pobla, continua defensant les seves festes, la seva llengua i un teixit associatiu resistent al calendari turístic. Tres dècades després, les fogueres continuen cremant cada gener a Barcelona, i tornaran a fer-ho el pròxim 31.

Potser Sant Antoni funciona, dins i fora de casa, perquè admet mirades distintes: l'espiritual de Pep Pons, que recorda al sant que es va retirar al desert i va ser temptat pels dimonis. La popular de Biel Payeras, que espera fora de l'església fins que acaba la missa i diu: “Des d'un punt de vista laic, Sant Antoni és tan cultural com Nadal”.

Però, per sobre de tot, Sant Antoni sobreviu perquè mai va ser una festa oficialista, una festa del capellà o de l'alcalde. Sant Antoni és, per sobre de tot, una festa del poble: de les 81 persones que s'han presentat per a vestir-se de dimoni, dels centenars de poblers que rosteixen botifarrons enfront de la seva portassa, dels milers de mallorquins que, de Tramuntana a Llevant, canten glosses a la calor d'una foguera compartida.

Un cartel generado con IA marca las fiestas de Sa Pobla: "No es casual que la glosa viva un momento de auge"

Guiem Alba, Francisco Ubilla — Fri, 09 Jan 2026 16:22:54 +0000

"Son como las chirigotas de Cádiz: un instrumento poderoso para expresar opinión política", comenta el regidor Biel Payeras sobre Sant Antoni

Entre demonios y santos: Sant Antoni, la fiesta de la Mallorca que se resiste a la globalización

“La glosa nació de los payeses que trabajaban el campo. Era su manera de cultivar la tierra, de sobrellevar una vida tan dura, y solían cantar contra el abuso de poder”. Quien habla es Biel Payeras, regidor de Cultura y Fiestas de Sa Pobla, un pequeño pueblo de Mallorca lleno de tradición. “No es casual que la glosa viva hoy un momento de auge. Es como las chirigotas de Cádiz: un instrumento poderoso para expresar opinión política”, añade el político de Més per Sa Pobla. El propio alcalde, Biel Ferragut (Independents per Sa Pobla), reconoce haber sido objetivo de algún que otro verso afilado. “Esa es la gracia: poder decir lo que piensas sin que el otro se enfade”, cuenta.

Nadie en Sa Pobla, creyente o agnóstico, quiere quedarse fuera de la parroquia de Sant Antoni Abat este miércoles. Y no es porque este sea un pueblo especialmente beato (“Hoy en día hay más ateos que cristianos”, admite Pep Pons, presidente de la Obreria Sant Antoni y católico convencido), sino porque aquí Sant Antoni es algo más que una fiesta. Es la cita más importante del año. Lo reconocen todos, desde la Obreria hasta el Ayuntamiento. Y lo confirma una movilización vecinal que se mide en meses de preparación, decenas de actos y una participación difícil de igualar.

“Ha pasado Navidad y han pasado los Reyes y yo ni me he enterado. Desde septiembre solo pienso en Sant Antoni”, cuenta Pep Pons. Pons coordina a una treintena de personas que se encargan de que la colla funcione, de vestir a los dimonis, de ensayar cada semana desde hace más de un mes y de mantener viva la maquinaria festiva durante más de dos semanas.

Desde el Ayuntamiento, Payeras también reconoce llegar exhausto al inicio de las celebraciones. “Sa Pobla es un pueblo muy intenso. Venimos de la última feria del calendario, en noviembre, y desde entonces no hemos parado”, dice. Este año, 81 personas se han presentado al sorteo para vestirse de dimoni en 2027. Solo hay seis plazas vacantes.

El polémico cartel

Con este nivel de implicación emocional, es fácil entender la polémica generada hace unas semanas, cuando el Ayuntamiento de Muro eligió el cartel ganador para sus fiestas de Sant Antoni. El cartel, creado por el publicista Marc Mallafré con ayuda de la inteligencia artificial, recrea el cuadro David con la cabeza de Goliat de Caravaggio, aunque en este caso el gigante decapitado no es más que el pobre “Conguito”, el dimoni más icónico de Sa Pobla.

Payeras, que participó en el jurado para elegir el cartel de Sa Pobla, reflexiona sobre lo ocurrido en Muro: “La IA nos ha pillado desprevenidos, como pasó en su día con Photoshop. No se trata de poner puertas al campo, pero cuando alguien se presenta a un concurso, está éticamente obligado a decir si ha usado IA”.

Resulta curiosa la irrupción de la inteligencia artificial en una fiesta popular que se remonta a la Edad Media. En realidad, estos días Sa Pobla se parece más a David el pastor que a Goliat el gigante. Porque prefiere un cartel con autor antes que una copia y el ingenio de una glosa antes que la provocación de una máquina. Tan ajena a los algoritmos y los prompts como un botifarró torrat sobre un trozo de pan. En cualquier caso, los poblers ejercerán estos días su pequeña venganza poética. Pep Pons lo resume sin rodeos: “Este año, las glosas serán para Muro”.

Una celebración de 700 años

Visto desde otro ángulo, quizá el cartel de Muro acertó al retratar al dimoni de Sa Pobla como un gigante. Al fin y al cabo, no hay Sant Antoni más grande, ruidoso y caluroso que el pobler. Payeras subraya tres claves que explican la magnitud de esta fiesta en el municipio. La primera es histórica: según el cronista oficial de la Vila de Sa Pobla, Joan Payeras Llull, la celebración se documenta desde hace casi 700 años. La segunda es identitaria: “Sant Antoni se vive desde un abanico amplio de gestos y rituales. Aquí conviven el Sant Antoni religioso, el popular y el pagano”. Y la tercera es social: la fiesta bebe de la tradición campesina, de la glosa nacida en el trabajo en el campo como forma de resistencia y de crítica al poder.

Sant Antoni es una fiesta que vive de sus símbolos. Por un lado, los compartidos: la glosa y la ximbomba, los dimonis y los foguerons. Por el otro, los propios de Sa Pobla: la espinagada (una coca rellena de lomo o anguila) y el baile de los caparrots, incorporados a la tradición poblera en 1952 gracias a Alejandro Cuéllar, un secretario del Ayuntamiento que era catalán.

Como esta amalgama de símbolos populares está viva, en 2026 incorpora también novedades. Por ejemplo, la recuperación de unos caparrots con una historia poco conocida: fueron creados hace dos décadas en un proyecto terapéutico para personas con discapacidad de la asociación Es Grif, pero nunca llegaron a salir a la calle y acabaron deteriorados. Gracias a una subvención del Consell de Mallorca, han sido restaurados y debutan ahora por primera vez.

Además, el Col·lectiu Sa Negreta organiza desde hace años el único fogueró popular abierto a todo el mundo, que convive con alrededor de 200 hogueras privadas a las que se accede con invitación.

La fiesta de Sa Pobla arde con tanta fuerza que hace años que cruzó el mar. En 1993, el farmacéutico pobler Toni Torrens i Gost impulsó la celebración de Sant Antoni en el barrio de Gràcia, en Barcelona, porque sus hijos vivían allí y no concebía que se perdieran los foguerons. La fiesta cuajó en un distrito que antes de ser barrio era pueblo y que, como Sa Pobla, sigue defendiendo sus fiestas, su lengua y un tejido asociativo resistente al calendario turístico. Tres décadas después, las hogueras siguen ardiendo cada enero en Barcelona, y volverán a hacerlo el próximo 31.

Quizá Sant Antoni funciona, dentro y fuera de casa, porque admite miradas distintas: la espiritual de Pep Pons, que recuerda al santo que se retiró al desierto y fue tentado por los demonios. La popular de Biel Payeras, que espera fuera de la iglesia hasta que termina la misa y dice: “Desde un punto de vista laico, Sant Antoni es tan cultural como la Navidad”.

Pero, por encima de todo, Sant Antoni sobrevive porque nunca fue una fiesta oficialista, una fiesta del cura o del alcalde. Sant Antoni es, por encima de todo, una fiesta del pueblo: de las 81 personas que se han presentado para vestirse de dimoni, de los cientos de poblers que asan botifarrons frente a su portassa, de los miles de mallorquines que, de Tramuntana a Llevant, cantan glosas al calor de una hoguera compartida.