<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Marcos Augusto Lladó]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/marcos-augusto-llado/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Marcos Augusto Lladó]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1055916/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA["Miró era vist com un català i un roig": Mallorca va rebutjar (al principi) l’artista universal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/miro-vist-com-catala-i-roig-mallorca-rebutjar-principi-l-artista-universal_1_13255783.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/73e617ef-8168-4236-aa95-3ea66831b2bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Miró era vist com un català i un roig&quot;: Mallorca va rebutjar (al principi) l’artista universal"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Quan el pintor es va instal·lar a l’illa va ser ignorat en determinats cercles i fins i tot se li va negar la instal·lació d’obres públiques com uns vitralls a la Catedral de Palma i unes escultures al Parc de la Mar</p><p class="subtitle">Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró: “El meu avi no pintava per fer-se milionari, estava en contra de l'especulació”</p></div><p class="article-text">
        No tot va ser harmonia entre Joan Mir&oacute; i Mallorca. Quan l&rsquo;artista va decidir convertir l&rsquo;illa en casa seva, a mitjan anys cinquanta, el panorama era molt diferent del que es pot veure avui. Malgrat les campanyes institucionals recents, especialment les vinculades a la candidatura de Palma com a Capital Europea de la Cultura 2031, que han tendit a refor&ccedil;ar una imatge d&rsquo;&iacute;ntima connexi&oacute;, diversos especialistes coincideixen en el fet que el vincle de l&rsquo;artista amb l&rsquo;illa va ser complex.
    </p><p class="article-text">
        Un d&rsquo;ells &eacute;s el periodista cultural i bi&ograve;graf de l&rsquo;artista Josep Massot, autor de <em>Mir&oacute;, el nen que parlava amb els arbres</em>, qui planteja una lectura cr&iacute;tica de l&rsquo;acollida que va rebre l&rsquo;artista a la seva arribada. Considera que no va ser rebut amb els bra&ccedil;os oberts en una Mallorca que era lluny de reunir les condicions necess&agrave;ries per recon&egrave;ixer la dimensi&oacute; internacional del creador. Tot i que ja havia exposat arreu del m&oacute;n, quan Mir&oacute; va arribar gaireb&eacute; no comptava amb un cercle proper d&rsquo;amistats. D&rsquo;aqu&iacute; que s&rsquo;hagi convertit en un t&ograve;pic la idea que, a l&rsquo;illa, Mir&oacute; era nom&eacute;s el marit de na Pilar.
    </p><p class="article-text">
        Massot, que recentment va participar en un simposi dedicat a la figura de Mir&oacute; celebrat a la Fundaci&oacute; Mir&oacute; Mallorca, destaca que entre els seus primers suports hi va haver l&rsquo;editor Pere A. Serra, una figura que va saber &ldquo;comprendre la rellev&agrave;ncia del creador&rdquo;. A aquest s&rsquo;hi van afegir altres persones, com Ferran Cano, fundador de l&rsquo;antiga galeria 4 Gats. Per&ograve; entre totes elles cal destacar Nini Quetglas. La fundadora, juntament amb el seu exmarit Pep Pinya, de la galeria Pelaires de Palma, va recon&egrave;ixer que Mir&oacute; es va convertir en el seu &ldquo;protector&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Quetglas explica que, quan varen proposar a l&rsquo;Ajuntament de Palma la donaci&oacute; de l&rsquo;escultura <em>Nancy</em>, de Calder, que avui llueix als jardins de s&rsquo;Hort del Rei, el batle d&rsquo;aleshores els va dir &ldquo;que si a l&rsquo;Ajuntament li havia de costar una sola pesseta&rdquo; se la podien &ldquo;endur&rdquo;. Un fet que &eacute;s simptom&agrave;tic de com funcionaven les coses a principis dels anys setanta en una ciutat que encara hauria d&rsquo;esperar alguns anys per a l&rsquo;arribada de la modernitat. La premsa de l&rsquo;&egrave;poca tampoc no va contribuir a facilitar la integraci&oacute; de l&rsquo;artista. Algunes cr&iacute;tiques van ser obertament hostils.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrat de l&#039;artista Joan Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrat de l&#039;artista Joan Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les litografies de Mallorca</strong></h2><p class="article-text">
        Aquesta tensi&oacute;, segons el bi&ograve;graf, es reflecteix en les litografies de la s&egrave;rie <em>Mallorca</em>. Es tracta d&rsquo;una de les m&eacute;s conegudes dins l&rsquo;abundant obra gr&agrave;fica mironiana, realitzada l&rsquo;any 1973. Lluny d&rsquo;interpretar-les com un homenatge, aquestes peces evidenciarien el malestar davant la transformaci&oacute; accelerada del territori. Hi &eacute;s present una preocupaci&oacute; per la p&egrave;rdua d&rsquo;identitat cultural, l&rsquo;erosi&oacute; del paisatge i el retroc&eacute;s de la llengua pr&ograve;pia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatges de la sèrie Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatges de la sèrie Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cal destacar que, entre les exposicions celebrades entorn de la figura de Mir&oacute;, Magdalena Aguil&oacute;, exdirectora de la Fundaci&oacute; Mir&oacute; i actual comiss&agrave;ria independent, va mostrar la s&egrave;rie completa al Museu de Mallorca en el marc de l&rsquo;&ldquo;Any Mir&oacute;&rdquo;, impulsat per totes les institucions de l&rsquo;illa. Va ser una m&eacute;s de les exposicions que mostraren &ldquo;la import&agrave;ncia de Mallorca per a Mir&oacute;&rdquo;, sense aprofundir en les tensions que l&rsquo;artista va viure amb l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        En el text publicat pel mateix Consell de Mallorca es destaca l&rsquo;inter&egrave;s de &ldquo;donar valor al llegat de Joan Mir&oacute; i el seu vincle amb Mallorca, on va viure, treballar i deixar un patrimoni que avui forma part del paisatge art&iacute;stic&rdquo;. Justament la deformaci&oacute; d&rsquo;un altre paisatge, en aquest cas f&iacute;sic, va ser la font de les cr&iacute;tiques que l&rsquo;artista va dirigir a l&rsquo;illa. Ara, la instituci&oacute; insular ha anunciat que comprar&agrave; la s&egrave;rie completa d&rsquo;obra gr&agrave;fica, per 400.000 euros, per dipositar-la al Museu de Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de Son Boter, un dels tallers de Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de Son Boter, un dels tallers de Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A banda dels testimonis de les persones que el varen tractar, hi ha un text publicat d&rsquo;una conversa de l&rsquo;artista amb Camilo Jos&eacute; Cela, recollida a la revista <em>Papeles de Son Armadans</em>. En aquest deixa clar el seu malestar amb uns mallorquins que han deixat morir la terra i no respecten la seva pr&ograve;pia cultura. L&rsquo;escriptor residia, aleshores, prop de Cala Major, al barri de la Bonanova, i no era ali&egrave; al creixement que s&rsquo;estava produint en tota aquella zona.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A la publicació Papeles de Son Armadans, Miró va conversar amb Camilo José Cela i li va manifestar el seu malestar amb uns mallorquins que van deixar morir la terra i no respectaven la seva pròpia cultura</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Mir&oacute;, rebutjat</strong></h2><p class="article-text">
        Les diferents negatives a projectes presentats per l&rsquo;artista tamb&eacute; s&oacute;n un s&iacute;mptoma de la manera com va ser ent&egrave;s. Mir&oacute; va mantenir contactes amb el Bisbat per realitzar uns vitralls a la Catedral, per&ograve; se li va denegar el perm&iacute;s. D&rsquo;aquesta manera, la intervenci&oacute; mironiana hauria dialogat amb una de pr&egrave;via, executada a la capella central i signada per Antoni Gaud&iacute;, i amb una altra de posterior, la capella de Sant Pere, de Miquel Barcel&oacute;. Per&ograve; el pintor catal&agrave; no va obtenir la resposta que esperava. La seva intervenci&oacute;, impulsada pel canonge Baltasar Coll, es va veure frenada pels sectors conservadors, que consideraven la seva pintura com &ldquo;infantil&rdquo;, segons es comentava aleshores. L&rsquo;any 1979 el pintor va abandonar definitivament el projecte.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els sectors conservadors veien la pintura de Miró com alguna cosa &quot;infantil&quot; i per això el Bisbat de Mallorca va negar a l&#039;artista l&#039;oportunitat de realitzar uns vitralls a la Catedral</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tampoc no va obtenir perm&iacute;s per instal&middot;lar unes escultures al Parc de la Mar, novament de la m&agrave; de Nini Quetglas. L&rsquo;artista va pensar en una pe&ccedil;a situada davant la Catedral, aix&iacute; com en un mosaic. Amb un altre projecte, aquest de car&agrave;cter privat, li va passar exactament el mateix. Es tracta d&rsquo;un nou edifici a pocs metres del taller Sert, pensat per a la producci&oacute; d&rsquo;obra gr&agrave;fica. Mir&oacute; realitzava les seves litografies i gravats al sud de Fran&ccedil;a, per&ograve; volia apropar l&rsquo;espai de producci&oacute; perqu&egrave; li result&agrave;s m&eacute;s c&ograve;mode i no haver-se de despla&ccedil;ar a un altre pa&iacute;s. Tot i estar visat pel Col&middot;legi d&rsquo;Arquitectes, el projecte li va ser denegat sense gaires explicacions. El responsable d&rsquo;aquest, l&rsquo;arquitecte Antoni Juncosa, que va participar en l&rsquo;esmentat simposi de la Fundaci&oacute; Mir&oacute;, va ser contundent: &ldquo;Mir&oacute; era vist com un catal&agrave; i un roig&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del taller Sert."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del taller Sert.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cal destacar que l&rsquo;artista va rebutjar qualsevol reconeixement per part de la dictadura, mantenint una dist&agrave;ncia radical respecte del franquisme. Aquesta actitud refor&ccedil;a la dimensi&oacute; pol&iacute;tica de la seva figura i ajuda a entendre la seva voluntat de no vincular-se, ni tan sols de manera simb&ograve;lica, amb el r&egrave;gim. De fet, una de les seves imatges m&eacute;s conegudes s&oacute;n els cartells que va realitzar en suport de la Segona Rep&uacute;blica espanyola.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;artista va rebutjar qualsevol reconeixement per part de la dictadura, mantenint una distància radical respecte al franquisme</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Massot ha assenyalat en diverses ocasions el rics que Mir&oacute; es converteixi en una &ldquo;marca de ciutat&rdquo;. En aquest sentit, cal recordar la proposta de Palma 2031, que articulava la figura de Mir&oacute; com un dels eixos de la capitalitat cultural que proposava l&rsquo;Ajuntament de Palma. El bi&ograve;graf apunta que &ldquo;no basta pronunciar el nom de Mir&oacute; per impulsar-ne la visibilitat ni la comprensi&oacute; de la seva obra&rdquo;, alhora que considera que Mallorca ha de reivindicar &ldquo;el retorn de l&rsquo;obra de l&rsquo;artista quan es compleixin els cinquanta anys de la seva mort&rdquo;, la d&rsquo;un creador que, malgrat haver fundat un llenguatge universal, no va trobar una via de comunicaci&oacute; directa amb determinats sectors de l&rsquo;illa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marcos Augusto Lladó]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/miro-vist-com-catala-i-roig-mallorca-rebutjar-principi-l-artista-universal_1_13255783.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 31 May 2026 04:31:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/73e617ef-8168-4236-aa95-3ea66831b2bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2182073" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/73e617ef-8168-4236-aa95-3ea66831b2bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2182073" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Miró era vist com un català i un roig": Mallorca va rebutjar (al principi) l’artista universal]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/73e617ef-8168-4236-aa95-3ea66831b2bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Artistas,Pintura,Mallorca,Arte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Miró era visto como un catalán y un rojo": Mallorca rechazó (al principio) al artista universal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/miro-visto-catalan-rojo-mallorca-rechazo-principio-artista-universal_1_13255715.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/73e617ef-8168-4236-aa95-3ea66831b2bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Miró era visto como un catalán y un rojo&quot;: Mallorca rechazó (al principio) al artista universal"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cuando el pintor se instaló en la isla fue ignorado en ciertos círculos y se le negó incluso la instalación de obras públicas como unos vitrales en la Catedral de Palma y unas esculturas en el Parc de la Mar</p><p class="subtitle">La obra de Joan Miró, el artista de formas simples y fuerza simbólica: “No solo fue un gran pintor, era muy generoso”</p></div><p class="article-text">
        No todo fue armon&iacute;a entre Joan Mir&oacute; y Mallorca. Cuando el artista decidi&oacute; hacer de la isla su casa, a mediados de los a&ntilde;os 50, el paisaje era distinto al que&nbsp;puede verse hoy. A pesar de las campa&ntilde;as institucionales recientes, especialmente las vinculadas a la candidatura de Palma como capitalidad cultural europea de 2031, que han tendido a reforzar una imagen de &iacute;ntima conexi&oacute;n, diversos especialistas coinciden en que el v&iacute;nculo del artista con la isla fue complejo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Uno de ellos es el periodista cultural y bi&oacute;grafo del artista Josep Massot, autor de&nbsp;<em>Mir&oacute;, el ni&ntilde;o que hablaba con los &aacute;rboles</em>, quien plantea una lectura cr&iacute;tica sobre la acogida que recibi&oacute; el artista a su llegada. Considera que no fue recibido con los brazos abiertos en una Mallorca que estaba lejos de reunir las condiciones necesarias para reconocer la dimensi&oacute;n internacional del creador. Pese a que ya hab&iacute;a expuesto en medio mundo, a su llegada Mir&oacute; apenas cont&oacute; con un c&iacute;rculo cercano de amistades. De ah&iacute; que sea un t&oacute;pico la idea de que, en la isla, Mir&oacute; era solo el marido de do&ntilde;a Pilar. 
    </p><p class="article-text">
        Massot, que particip&oacute; recientemente en un simposio dedicado a la figura de Mir&oacute; celebrado en la Fundaci&oacute; Mir&oacute; de Palma, destaca que entre sus primeros apoyos se encontr&oacute; el editor Pere A. Serra, una figura que supo &ldquo;comprender la relevancia del creador&rdquo;. A este se le sumaron otras personas, como Ferran Cano, fundador de la antigua galer&iacute;a 4 Gats. Pero entre todas ellas cabe destacar a Nini Quetglas. La fundadora, junto a su exmarido, Pep Pinya, de la galer&iacute;a Pelaires de Palma reconoci&oacute; que Mir&oacute; se convirti&oacute; en su &ldquo;protector&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Quetglas explica que, cuando le propusieron al Ajuntament de Palma la donaci&oacute;n de la escultura&nbsp;<em>Nancy</em>, de Calder, que hoy luce en los jardines de S&rsquo;Hort del Rei, el alcalde de entonces les dijo &ldquo;que si al Ayuntamiento le iba a costar una sola peseta&rdquo; se la pod&iacute;an &ldquo;llevar&rdquo;. Algo que resulta sintom&aacute;tico de c&oacute;mo funcionaban las cosas a principios de los 70 en una ciudad que tendr&iacute;a que esperar algunos a&ntilde;os para la llegada de la modernidad.&nbsp;La prensa de la &eacute;poca tampoco contribuy&oacute; a facilitar la integraci&oacute;n del artista. Algunas cr&iacute;ticas fueron abiertamente hostiles.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9732e20c-5b12-4cc4-9c79-89f599d08b0f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Retrato del artista Joan Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Retrato del artista Joan Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las litograf&iacute;as de Mallorca</strong></h2><p class="article-text">
        Esa tensi&oacute;n, seg&uacute;n el bi&oacute;grafo, se refleja en las litograf&iacute;as de la serie&nbsp;<em>Mallorca.&nbsp;</em>Se trata<em>&nbsp;</em>de<em>&nbsp;</em>una de las m&aacute;s conocidas entre la abundante obra gr&aacute;fica mironiana, realizada en el a&ntilde;o 1973. Lejos de interpretarlas como un homenaje, estas piezas evidenciar&iacute;an el malestar ante la transformaci&oacute;n acelerada del territorio. En ellas se percibe una preocupaci&oacute;n por la p&eacute;rdida de identidad cultural, la erosi&oacute;n del paisaje y el retroceso de la lengua propia. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e910492d-7f73-4510-b8b1-9bfa54cf9b82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imágenes de la serie Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imágenes de la serie Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cabe destacar que, entre las exposiciones que se han celebrado en torno a la figura de Mir&oacute;, Magdalena Aguil&oacute;, exdirectora de la Fundaci&oacute;n Mir&oacute; y actual comisaria independiente, mostr&oacute; la serie completa en el Museo de Mallorca en el marco del &ldquo;A&ntilde;o Mir&oacute;&rdquo;, impulsado por todas las instituciones de la isla. Fue una m&aacute;s de las exposiciones que mostraron &ldquo;la importancia de Mallorca para Mir&oacute;&rdquo;, sin entrar en las tensiones que el artista vivi&oacute; con la isla. 
    </p><p class="article-text">
        En el texto publicado por el propio Consell de Mallorca se destaca el inter&eacute;s en &ldquo;poner en valor el legado de Joan Mir&oacute; y su v&iacute;nculo con Mallorca, donde vivi&oacute;, trabaj&oacute; y dej&oacute; un patrimonio que hoy forma parte del paisaje art&iacute;stico&rdquo;. Justamente la deformaci&oacute;n de otro paisaje, en este caso f&iacute;sico, fue la fuente de las cr&iacute;ticas que el artista verti&oacute; sobre la isla. Ahora, la instituci&oacute;n insular anunci&oacute; hace unas semanas que comprar&aacute; la serie completa de obra gr&aacute;fica, por 400.000 euros, para depositarla en el Museo de Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3b2fac6f-162d-4b9e-92a8-7cae4a786d56_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de Son Boter, uno de los talleres de Miró."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de Son Boter, uno de los talleres de Miró.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aparte de los testimonios de las personas que le trataron, existe un texto publicado de una conversaci&oacute;n del artista con <a href="https://www.eldiario.es/cantabria/cela-casona-tudanca-culturacantabria-tudanca_1_11825436.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Camilo Jos&eacute; Cela</a>, recogida en la revista&nbsp;<em>Papeles de Son Armadans</em>. En &eacute;l, deja claro su malestar con unos mallorquines que han dejado morir la tierra y no&nbsp;respetan su propia cultura.&nbsp;El escritor resid&iacute;a, por aquel entonces, cerca de Cala Major, en el barrio de la Bonanova, y no era ajeno al crecimiento que se estaba produciendo en toda esa zona.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la publicación Papeles de Son Armadans, Miró conversó con Camilo José Cela y le manifestó su malestar con unos mallorquines que dejaron morir la tierra y no respetaban su propia cultura</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Mir&oacute;, rechazado</strong></h2><p class="article-text">
        Las diferentes negativas a proyectos presentados por el artista tambi&eacute;n son un s&iacute;ntoma de la manera en la que fue entendido. Mir&oacute; mantuvo contactos con el obispado para realizar unos vitrales en la Catedral, pero se le deneg&oacute; el permiso. De esta manera, la intervenci&oacute;n mironiana hubiera dialogado con una previa, ejecutada en la capilla central y firmada por Antoni Gaud&iacute;, y con otra posterior, la capilla de Sant Pere, de Miquel Barcel&oacute;. Pero el pintor catal&aacute;n no obtuvo la respuesta que ansiaba. Su intervenci&oacute;n, impulsada por el&nbsp;<em>canonge</em>&nbsp;Baltasar Coll, se vio frenada por los sectores conservadores, que ve&iacute;an su pintura como algo &ldquo;infantil&rdquo;, seg&uacute;n se coment&oacute; entonces. En 1979, el pintor abandon&oacute; definitivamente el proyecto.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los sectores conservadores veían la pintura de Miró como algo &quot;infantil&quot; y por ello el Obispado de Mallorca negó al artista la oportunidad de realizar unos vitrales en la Catedral</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tampoco obtuvo permiso para instalar unas esculturas en el Parc de la Mar, de nuevo de la mano de Nini Quetglas. El artista pens&oacute; en una&nbsp;pieza situada frente a la Catedral, as&iacute; como un mosaico. Con otro proyecto, este de car&aacute;cter privado, le ocurri&oacute; lo mismo. Se trata de un nuevo edificio a escasos metros&nbsp;del taller Sert, pensado para la producci&oacute;n de obra gr&aacute;fica. Mir&oacute; realizaba sus litograf&iacute;as y grabados en el sur de Francia, pero quer&iacute;a acercar el espacio de producci&oacute;n para que le fuera m&aacute;s c&oacute;modo y no tener que desplazarse a otro pa&iacute;s. Pese a estar visado por el Colegio de Arquitectos, el proyecto le fue denegado sin demasiadas aclaraciones. El responsable del mismo, el arquitecto Antoni Juncosa, que particip&oacute; en el citado simposio de la Fundaci&oacute;n Mir&oacute;, fue contundente: &ldquo;Mir&oacute; era visto como un catal&aacute;n y un rojo&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3eeb085a-343a-4a50-a3e4-7bd432ff3ce6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del taller Sert."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del taller Sert.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cabe destacar que el artista rechaz&oacute; cualquier reconocimiento por parte de la dictadura, manteniendo una distancia radical respecto al franquismo. Esta actitud refuerza la dimensi&oacute;n pol&iacute;tica de su figura y ayuda a entender su voluntad de no vincularse, ni siquiera de forma simb&oacute;lica, con el r&eacute;gimen. No en vano, una de sus im&aacute;genes m&aacute;s conocidas fueron los carteles que ejecut&oacute; de apoyo a la Segunda Rep&uacute;blica espa&ntilde;ola.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El artista rechazó cualquier reconocimiento por parte de la dictadura, manteniendo una distancia radical respecto al franquismo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Massot se&ntilde;al&oacute; en diversas ocasiones el peligro que existe de que Mir&oacute; se convierta en una &ldquo;marca de ciudad&rdquo;. En este sentido, cabe recordar la propuesta de Palma 2031 que articulaba sobre Mir&oacute; como uno de los ejes de la&nbsp;capitalidad cultural que propon&iacute;a el Ajuntament de Palma. El bi&oacute;grafo apunta &ldquo;que no basta con pronunciar el nombre de Mir&oacute; para impulsar su visibilidad ni el entendimiento de su obra&rdquo;, a la vez que considera que Mallorca debe reivindicar &ldquo;el retorno de la obra del artista, cuando se cumplan los 50 a&ntilde;os de la muerte&rdquo; de un creador que, pese a fundar un lenguaje universal, no encontr&oacute; una v&iacute;a de comunicaci&oacute;n directa con ciertos sectores de la isla.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marcos Augusto Lladó]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/miro-visto-catalan-rojo-mallorca-rechazo-principio-artista-universal_1_13255715.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 30 May 2026 20:21:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/73e617ef-8168-4236-aa95-3ea66831b2bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2182073" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/73e617ef-8168-4236-aa95-3ea66831b2bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2182073" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Miró era visto como un catalán y un rojo": Mallorca rechazó (al principio) al artista universal]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/73e617ef-8168-4236-aa95-3ea66831b2bf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Artistas,Pintura,Mallorca,Arte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Biel Mesquida, poeta: “Falta intel·ligència política, fins i tot per part de l’esquerra, pel que fa a la literatura que no és castellana"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/biel-mesquida-poeta-falta-intel-ligencia-politica-fins-i-tot-per-part-l-esquerra-pel-fa-literatura-no-castellana_1_13223318.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d2357299-4b41-49cc-b016-4ae6a325b7c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142993.jpg" width="1099" height="618" alt="Biel Mesquida, poeta: “Falta intel·ligència política, fins i tot per part de l’esquerra, pel que fa a la literatura que no és castellana&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes reivindica la importància de les llengües: “Hauria d’existir una política clara de protecció del gallec, l’euskera i el català, i una política de traduccions potent”</p><p class="subtitle">Grans escriptors de la llengua catalana del segle XX tenen la seva “casa” a Mallorca</p></div><p class="article-text">
        El primer que crida l&rsquo;atenci&oacute; de l&rsquo;escriptor Biel Mesquida &eacute;s el seu entusiasme. La manera de meravellar-se de cada paraula. Les assaboreix, com si fos la primera vegada que s&rsquo;hi topa. L&rsquo;autor est&agrave; aquests dies d&rsquo;enhorabona: acaba de rebre el Premi d&rsquo;Honor de les Lletres Catalanes, el guard&oacute; m&eacute;s important que pot obtenir un autor en aquesta llengua, que enguany recau en aquest &ldquo;creador de mots&rdquo;, tal com el va definir Nicolau Dols en les jornades que li va dedicar la Universitat de les Illes Balears. En aquestes jornades es va repassar tota la seva obra. Els participants van coincidir que Mesquida &eacute;s, sobretot, poeta. En els seus silencis, mentre respon cada pregunta amb veu greu, segueix amb atenci&oacute; el llenguatge, com el poeta que &eacute;s. Aquest mateix llenguatge que va plasmar en t&iacute;tols com&nbsp;<em>Llefre de tu</em>,&nbsp;<em>L&rsquo;adolescent de sal</em>&nbsp;o&nbsp;<em>Acrollam</em>.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Acaba de rebre el Premi d&rsquo;Honor de les Lletres Catalanes. Qu&egrave; suposa per a vost&egrave;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Des que em van dir que me&rsquo;l donaven fins ara, he estat for&ccedil;a desbordat. Vaig pensar que era una meravella, perqu&egrave; representa una cosa que forma part de la meva vida m&eacute;s &iacute;ntima: jo escric perqu&egrave; estimo. Escric per ser estimat, escric perqu&egrave; m&rsquo;atreveixo a escriure. L&rsquo;altre dia, per Sant Jordi, a Barcelona, va venir una senyora a veure&rsquo;m. Tenia una pres&egrave;ncia molt forta, gaireb&eacute; com Carmen Amaya, amb una energia tremenda. Estava nerviosa, emocionada. Em va agafar les mans i em va dir: &ldquo;Gr&agrave;cies per aquestes mans&rdquo;. Va ser un moment intens, no m&rsquo;havia passat mai una cosa aix&iacute;. Un premi com aquest significa que hi ha un jurat ampli, de catorze persones, que ha decidit que tu ets aquella persona que mereix aquest reconeixement. En el fons &eacute;s un gest d&rsquo;amor col&middot;lectiu. I aix&ograve; em va impressionar molt. No &eacute;s un fet abstracte, &eacute;s un grup de gent que creu en all&ograve; que has fet.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aquest fet d&rsquo;escriure per ser estimat condiciona la seva escriptura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo sempre dic que soc un lector professional i escriptor amateur. L&rsquo;altre dia vaig apuntar al meu quadern una cosa que em va agradar molt: em considero un debutant etern. Sempre escric com si comenc&eacute;s. Aix&ograve; m&rsquo;anima, perqu&egrave; et mant&eacute; en la incertesa, sense certeses, sense equilibri. Si me n&rsquo;an&eacute;s a un lloc, a una illa deserta, on ning&uacute; no em lleg&iacute;s mai m&eacute;s, no escriuria. Llegiria altres coses: la mar, el sol, les palmeres. Em perdria en aquestes lectures.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mesquida en l&#039;acte de lliurament dels premis."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mesquida en l&#039;acte de lliurament dels premis.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Escriu perqu&egrave; el llegeixin, per&ograve; tamb&eacute; ocupa un lloc molt important com a referent per a una generaci&oacute; d&rsquo;escriptors LGTBIQ+. La seva figura va m&eacute;s enll&agrave; de la literatura.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute; i no. Jo no em considero un referent en aquest sentit. Tinc un pensament molt lliure. No escric des d&rsquo;una ideologia concreta, tot i que la meva obra pugui ajudar determinades lluites. El meu territori &eacute;s la llibertat. Quan vaig escriure&nbsp;<em>El bell pa&iacute;s</em>, no pensava fer un llibre militant. Per&ograve; als anys setanta, en plena dictadura, parlar obertament del desig homosexual ja era revolucionari. El llibre va ser prohibit. No es podia publicar. Per&ograve; hi va haver gent que el va defensar, que el va estimar. Es van fer edicions clandestines, ciclostilades, que van circular de m&agrave; en m&agrave;. Jo no tenia ni drets ni control: l&rsquo;important era que el llibre exist&iacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No escric des d&#039;una ideologia concreta, tot i que la meva obra pugui ajudar determinades lluites</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Tamb&eacute; hi va haver moments de conflicte o rebuig, com la publicaci&oacute; de&nbsp;</strong><em><strong>L&rsquo;adolescent de sal</strong></em><strong>, un llibre rupturista que avui est&agrave; considerat com un dels m&eacute;s importants de la literatura catalana de les darreres d&egrave;cades.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, &eacute;s clar. Quan fas una cosa que trenca amb l&rsquo;establert, hi ha rebuig. Hi va haver gent que no va entendre ni&nbsp;<em>El bell pa&iacute;s</em>&nbsp;ni&nbsp;<em>L&rsquo;adolescent de sal</em>, que els va veure com una cosa monstruosa, fins i tot ofensiva. Era una &egrave;poca molt reprimida. I de sobte apareix un llibre que ho trenca tot. &Eacute;s normal que gener&eacute;s incomoditat. Jo tenia 26 anys quan vaig guanyar el premi Prudenci Bertrana i vaig haver d&rsquo;esperar alguns anys m&eacute;s, per la censura, per veure el llibre publicat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Despr&eacute;s hi ha la q&uuml;esti&oacute; de la traducci&oacute;. En les jornades que li va dedicar la universitat es va parlar molt del poc tradu&iuml;da que est&agrave; la literatura catalana, fins i tot al castell&agrave;.</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un problema important. &Eacute;s un mal estructural de l&rsquo;Estat espanyol. Les literatures que no s&oacute;n castellanes han estat marginades hist&ograve;ricament. I no nom&eacute;s per la dictadura, tamb&eacute; despr&eacute;s. Ha faltat intel&middot;lig&egrave;ncia pol&iacute;tica, fins i tot per part de l&rsquo;esquerra. Hauria d&rsquo;existir una pol&iacute;tica clara de protecci&oacute; de les lleng&uuml;es gallega, basca i catalana. I tamb&eacute; una pol&iacute;tica de traduccions potent, en ambd&oacute;s sentits. Aix&ograve; &eacute;s el normal en altres llocs, i aqu&iacute; no passa. Pa&iuml;sos petits com Dinamarca o Noruega ho tenen molt clar. Si no hi ha traducci&oacute;, no hi ha circulaci&oacute;. I si no hi ha circulaci&oacute;, la literatura queda tancada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hauria d&#039;existir una política clara de protecció de les llengües gallega, basca i catalana. I també una política de traduccions potent, en ambdues direccions. Això és el normal en altres llocs i aquí no succeeix</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>De fet, hi ha autors catalans amb una dimensi&oacute; liter&agrave;ria extraordin&agrave;ria que no tenen aquesta projecci&oacute; internacional.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Exacte. I no &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de qualitat. Hi ha literatures m&eacute;s petites que han aconseguit una pres&egrave;ncia internacional molt m&eacute;s gran. Falta estructura, falta pol&iacute;tica cultural. Jo tinc tradu&iuml;ts tres llibres:&nbsp;<em>Acrollam</em>, a Aleph Editores;&nbsp;<em>Excelsior</em>, a Anagrama; i el darrer me&rsquo;l va publicar Letraversal fa uns anys:&nbsp;<em>El hermoso pa&iacute;s donde los hombres desean a los hombres</em>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Biel Mesquida: &quot;Les literatures que no són castellanes han estat marginades històricament&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Biel Mesquida: &quot;Les literatures que no són castellanes han estat marginades històricament&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Pel que fa a generacions liter&agrave;ries, es parla molt de la del 70, de la modernitat en catal&agrave;&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, per&ograve; aix&ograve; &eacute;s m&eacute;s aviat una construcci&oacute; escolar. Serveix per explicar &egrave;poques, per&ograve; a mi no m&rsquo;interessa. M&rsquo;interessen els escriptors individualment. Cada autor &eacute;s un univers. Jo no em considero part d&rsquo;una generaci&oacute;, ni dels 70 ni de cap altra. Grup de Bloomsbury? Doncs a mi m&rsquo;agrada la Woolf i la Sitwell, no Vita Sackville-West, per exemple.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les generacions d&#039;escriptors són més aviat una construcció escolar. Serveix per explicar èpoques, però a mi no m&#039;interessa. M&#039;interessen els escriptors individualment. Cada autor és un univers. Jo no em considero part d&#039;una generació, ni dels 70 ni de cap altra</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Una cosa que crec que t&eacute; un toc generacional &eacute;s el di&agrave;leg entre arts: fotografia, pintura, cinema.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Soc molt curi&oacute;s. M&rsquo;hauria agradat ser com Leonardo da Vinci, alg&uacute; que no separa disciplines. Des de petit vaig tenir aquesta inquietud. Als meus pares els van dir que servia tant per a les ci&egrave;ncies com per a les lletres. La literatura, en el meu cas, forma part d&rsquo;un conjunt m&eacute;s ampli de pr&agrave;ctiques creatives. He publicat treballs amb artistes, cosa que t&eacute; com a punt de partida l&rsquo;amistat, com &eacute;s el cas de Miquel Barcel&oacute; o Steva Terrades, de Taller Llun&agrave;tic.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Del Mesquida artista, qu&egrave; em podria dir?</strong>
    </p><p class="article-text">
        He treballat la fotografia, per exemple. Sempre dic que m&rsquo;ha ensenyat a mirar. Si no fes fotos, no veuria el m&oacute;n igual. I ara moltes de les meves imatges estan intervingudes digitalment i despr&eacute;s les penjo a Instagram. En aquest sentit, &eacute;s per a mi gaireb&eacute; un espai creatiu. Tamb&eacute; vaig fer cinema en Super-8, fa molts anys. Encara conservo les pel&middot;l&iacute;cules.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Parlant de cinema, va signar el gui&oacute; de&nbsp;</strong><em><strong>El mar</strong></em><strong>, la novel&middot;la de Blai Bonet, amb Agust&iacute; Villaronga i Antoni Aloy.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, el projecte el vam iniciar en Toni i jo, i s&rsquo;hi va afegir poc despr&eacute;s l&rsquo;Agust&iacute;. Tots els canvis havien d&rsquo;estar aprovats pels tres. Despr&eacute;s vam lliurar el resultat a Blai Bonet, que ens va respondre amb un &ldquo;I ol&eacute;&rdquo;, escrit al final del text. Tamb&eacute; ens va fer algunes anotacions. Per&ograve; va morir de sobte abans de poder veure el resultat. Per a mi era fonamental la fidelitat al text.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tamb&eacute; la seva feina d&rsquo;activisme cultural ha estat fonamental, especialment amb el Festival de Poesia de la Mediterr&agrave;nia, en qu&egrave; cada convidat recitava en la seva pr&ograve;pia llengua sense traducci&oacute;.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Els festivals s&oacute;n molt repetitius. No volia centrar-me nom&eacute;s en el significat del poema, sin&oacute; en la seva m&uacute;sica. Que el p&uacute;blic escolt&eacute;s, encara que no ho entengu&eacute;s tot. Era un festival molt lliure, molt f&iacute;sic. Importava la veu, la pres&egrave;ncia. No la recitaci&oacute; perfecta, sin&oacute; l&rsquo;autenticitat. Un poeta pot tenir una veu &ldquo;incorrecta&rdquo; per&ograve; profundament veritable. Cada poeta t&eacute; la seva pr&ograve;pia m&uacute;sica. M&rsquo;interessava el significant. Despr&eacute;s, si vols, llegeixes el text i accedeixes al significat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tamb&eacute; ha recitat la seva obra amb m&uacute;sica i en formats h&iacute;brids.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, per&ograve; sempre amb cura. De vegades la m&uacute;sica pot enriquir el poema, per&ograve; d&rsquo;altres el destrueix. Dep&egrave;n de com dialoguin. El m&eacute;s important &eacute;s saber si aporta. Recordo una vegada que em van proposar acompanyar un poema amb m&uacute;sica i vaig dir que no, perqu&egrave; era un poema molt narratiu que necessitava la veu sola. La compositora em va proposar acompanyar-me nom&eacute;s amb el seu cos, com a percussi&oacute;, i aix&ograve; em va semblar meravell&oacute;s i va funcionar molt b&eacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Sóc molt curiós. M&#039;hauria agradat ser com Leonardo da Vinci, algú que no separa disciplines&quot;, assegura el poeta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Sóc molt curiós. M&#039;hauria agradat ser com Leonardo da Vinci, algú que no separa disciplines&quot;, assegura el poeta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Sobre la seva escriptura, tinc la sensaci&oacute; que li interessa molt la reescriptura.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, per&ograve; cada vegada menys. Tornant a la m&uacute;sica, ara treballo com en el jazz: hi ha un tema inicial i a partir d&rsquo;aqu&iacute; improviso, torno, modifico. &Eacute;s un proc&eacute;s continu. Soc un escriptor lent. Molt lent. Per aix&ograve; aix&ograve; del &ldquo;debutant etern&rdquo;: sempre estic comen&ccedil;ant. Escric en quaderns i despr&eacute;s els repasso.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sóc un escriptor lent. Molt lent. Per això el del “debutant etern”: sempre estic començant. Escric en quaderns i després els repasso</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En aquest sentit, la seva feina als mitjans de comunicaci&oacute; li serveix com a espai de treball o bit&agrave;cola.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, perqu&egrave; t&rsquo;obliguen a tenir disciplina. Soc una persona molt dispersa, curiosa, molt hedonista. Fins i tot una mica mandrosa. Si no em disciplin&eacute;s, no escriuria. I els mitjans t&rsquo;hi obliguen: cal lliurar, cal concretar, cal tancar. Els he utilitzat com un laboratori. No tens la llibertat absoluta d&rsquo;un llibre, per&ograve; has d&rsquo;operar dins d&rsquo;aquest marge. I aix&ograve; m&rsquo;ha ajudat molt a construir una manera de treballar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un punt fonamental de la seva obra &eacute;s el retrat que fa de Mallorca.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, m&rsquo;ajuda a donar forma a les meves hist&ograve;ries. Parlo del que conec, i fins a un cert punt, l&rsquo;illa &eacute;s tamb&eacute; el meu laboratori. Considero que &eacute;s literatura documental. Fa poc vaig sentir que alg&uacute; parlava de poesia documental, i em va encantar la idea. Fa anys que vaig comen&ccedil;ar assenyalant el turisme, quan no era tan habitual fer-ho. Ara la gent ja ent&eacute;n el problema, per&ograve; hi va haver una &egrave;poca en qu&egrave; no s&rsquo;entenia. No era tan f&agrave;cil parlar del turisme aleshores.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fa anys que vaig començar assenyalant al turisme, quan no era tan habitual fer-ho. Ara la gent ja entén el problema, però hi va haver una època en què no s&#039;entenia. No era tan fàcil parlar del turisme aleshores</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Sobre&nbsp;</strong><em><strong>Trast</strong></em><strong>, el seu darrer llibre, sorpr&egrave;n la seva dimensi&oacute; pol&iacute;tica en el context actual.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No hi penso quan escric. No calculo l&rsquo;impacte. Simplement escric. El vaig escriure en uns set mesos. Va ser r&agrave;pid per a mi. Tenia la necessitat de fer-ho en aquell moment. &Eacute;s un llibre unitari, com un gran poema. Tamb&eacute; escolto el que escric, ho llegeixo en veu alta. La m&uacute;sica &eacute;s molt important.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marcos Augusto Lladó]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/biel-mesquida-poeta-falta-intel-ligencia-politica-fins-i-tot-per-part-l-esquerra-pel-fa-literatura-no-castellana_1_13223318.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 17 May 2026 09:52:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d2357299-4b41-49cc-b016-4ae6a325b7c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142993.jpg" length="261847" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d2357299-4b41-49cc-b016-4ae6a325b7c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142993.jpg" type="image/jpeg" fileSize="261847" width="1099" height="618"/>
      <media:title><![CDATA[Biel Mesquida, poeta: “Falta intel·ligència política, fins i tot per part de l’esquerra, pel que fa a la literatura que no és castellana"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d2357299-4b41-49cc-b016-4ae6a325b7c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142993.jpg" width="1099" height="618"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Literatura,Poesía,Catalán]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Biel Mesquida, poeta: "Falta inteligencia política, incluso por parte de la izquierda, con la literatura que no es castellana"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/biel-mesquida-poeta-falta-inteligencia-politica-parte-izquierda-literatura-no-castellana_1_13216734.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d2357299-4b41-49cc-b016-4ae6a325b7c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142993.jpg" width="1099" height="618" alt="Biel Mesquida, poeta: &quot;Falta inteligencia política, incluso por parte de la izquierda, con la literatura que no es castellana&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes reivindica la importancia de las lenguas: “Debería existir una política clara de protección del gallego, euskera y catalán y una de traducciones potente”</p><p class="subtitle">Grandes escritores de la lengua catalana del siglo XX tienen por fin su “casa” en Mallorca</p></div><p class="article-text">
        Lo primero que llama la atenci&oacute;n del escritor Biel Mesquida (Castell&oacute; de la Plana, 1947) es su entusiasmo. La forma&nbsp;de maravillarse con cada palabra. Las paladea, como si fuera la primera vez que se topa con ellas. El autor est&aacute; estos d&iacute;as de enhorabuena: le acaban de conceder el Premi d&rsquo;Honor de les Lletres Catalanes, el galard&oacute;n m&aacute;s importante que puede obtener un autor en esa lengua, que este a&ntilde;o recae en ese &ldquo;creador de mots&rdquo; [creador de palabras], tal y como lo defini&oacute; Nicolau Dols en las jornadas que le dedic&oacute; la Universitat de les Illes Balears. 
    </p><p class="article-text">
        En ellas se repas&oacute; toda su obra. Los participantes coincidieron en que Mesquida es, sobre todo, poeta. En sus silencios, mientras contesta cada pregunta con voz grave, sigue con atenci&oacute;n el lenguaje, como el poeta que es. Ese mismo lenguaje que verti&oacute; en t&iacute;tulos como&nbsp;<em>Llefre de tu</em>,&nbsp;<em>L&rsquo;adolescent de sal</em>&nbsp;o&nbsp;<em>Acrollam</em>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Acaba de recibir el Premi d&rsquo;Honor de les Lletres Catalanes. &iquest;Qu&eacute; supone para usted?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Desde que me dijeron que me lo daban, hasta ahora, he estado bastante desbordado. Pens&eacute; que era una maravilla, porque representa algo que forma parte de mi vida m&aacute;s &iacute;ntima: yo escribo porque amo. Escribo para ser amado, escribo porque me atrevo a escribir. El otro d&iacute;a, en Sant Jordi, en Barcelona, vino una se&ntilde;ora a verme. Ten&iacute;a una presencia muy fuerte, casi como Carmen Amaya, con una energ&iacute;a tremenda. Estaba nerviosa, emocionada. Me cogi&oacute; las manos y me dijo: &ldquo;Gracias por estas manos&rdquo;. Fue un momento intenso, no me hab&iacute;a pasado nunca algo as&iacute;. Un premio como este significa que hay un jurado amplio, de catorce personas, que ha decidido que t&uacute; eres esa persona cuya obra merece ese reconocimiento. En el fondo es un gesto de amor colectivo. Y eso me impresion&oacute; mucho. No es un hecho abstracto, es un grupo de gente que cree en lo que has hecho.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Ese escribir para ser amado condiciona su escritura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo siempre digo que soy un lector profesional y escritor amateur. El otro d&iacute;a apunt&eacute; en mi cuaderno una cosa que me gust&oacute; mucho: me considero un debutante eterno. Siempre escribo como si empezara. Eso me anima, porque te mantiene en la incertidumbre, sin certezas, sin equilibrio. Si me fuera a un lugar, a una isla desierta, donde nadie me leyese nunca m&aacute;s, no escribir&iacute;a. Leer&iacute;a otras cosas: el mar, el sol, las palmeras. Me perder&iacute;a en esas lecturas.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f66edcb-e3b1-40e3-8d97-4a6bf6fe9274_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mesquida en el acto de entrega de los premios."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mesquida en el acto de entrega de los premios.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Escribe para que le lean, pero tambi&eacute;n ocupa un lugar muy importante como referente para una generaci&oacute;n de escritores LGTBIQ+. Su figura va m&aacute;s all&aacute; de la literatura.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute; y no. Yo no me considero un referente en ese sentido. Tengo un pensamiento muy libre. No escribo desde una ideolog&iacute;a concreta, aunque mi obra pueda ayudar a determinadas luchas. Mi territorio es la libertad. Cuando escrib&iacute;&nbsp;<em>El bell pa&iacute;s</em>, no pensaba en hacer un libro militante. Pero en los a&ntilde;os setenta, en plena dictadura, hablar abiertamente del deseo homosexual ya era revolucionario. El libro fue prohibido. No se pod&iacute;a publicar. Pero hubo gente que lo defendi&oacute;, que lo quiso. Se hicieron ediciones clandestinas, ciclostiladas, que circularon de mano en mano. Yo no ten&iacute;a ni derechos ni control: lo importante era que el libro existiera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No escribo desde una ideología concreta, aunque mi obra pueda ayudar a determinadas luchas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n hubo momentos de conflicto o rechazo, como la publicaci&oacute;n de&nbsp;</strong><em><strong>L&rsquo;adolescent de sal</strong></em><strong>, un libro rupturista que hoy est&aacute; considerado como uno de los m&aacute;s importantes de la literatura catalana de las &uacute;ltimas d&eacute;cadas&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, claro. Cuando haces algo que rompe con lo establecido, hay rechazo. Hubo gente que no entendi&oacute; ni el&nbsp;<em>El bell pa&iacute;s&nbsp;</em>ni<em>&nbsp;L&rsquo;adolescent de sal</em>, que los vieron como algo monstruoso, incluso ofensivo. Era una &eacute;poca muy reprimida. Y de repente aparece un libro que rompe con todo. Es normal que generara incomodidad. Yo ten&iacute;a 26 a&ntilde;os cuando gan&eacute; el premio Prudenci Bertrana y tuve que esperar algunos a&ntilde;os m&aacute;s, por la censura, para ver el libro publicado.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Luego est&aacute; la cuesti&oacute;n de la traducci&oacute;n. En las jornadas que le dedic&oacute; la universidad se habl&oacute; mucho de lo poco traducida que est&aacute; la literatura catalana, incluso al castellano.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es un problema importante. Es un mal estructural del Estado espa&ntilde;ol. Las literaturas que no son castellanas han sido marginadas hist&oacute;ricamente. Y no solo por la dictadura, tambi&eacute;n despu&eacute;s. Ha faltado inteligencia pol&iacute;tica, incluso por parte de la izquierda. Deber&iacute;a existir una pol&iacute;tica clara de protecci&oacute;n de las lenguas gallega, euskera y catalana. Y tambi&eacute;n una pol&iacute;tica de traducciones potente, en ambas direcciones. Eso es lo normal en otros lugares y aqu&iacute; no sucede. Pa&iacute;ses peque&ntilde;os como Dinamarca o Noruega lo tienen muy claro. Si no hay traducci&oacute;n, no hay circulaci&oacute;n. Y si no hay circulaci&oacute;n, la literatura queda encerrada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Debería existir una política clara de protección de las lenguas gallega, euskera y catalana. Y también una política de traducciones potente, en ambas direcciones. Eso es lo normal en otros lugares y aquí no sucede</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>De hecho, hay autores catalanes con una dimensi&oacute;n literaria extraordinaria que no tienen esa proyecci&oacute;n internacional.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Exacto. Y no es una cuesti&oacute;n de calidad. Hay literaturas m&aacute;s peque&ntilde;as que han conseguido una presencia internacional mucho mayor. Falta estructura, falta pol&iacute;tica cultural. Yo tengo traducidos tres libros:&nbsp;<em>Acrollam,&nbsp;</em>en Aleph Editores<em>, Excelsior</em>, en Anagrama, y el &uacute;ltimo me lo public&oacute; Letraversal hace unos a&ntilde;os:&nbsp;<em>El hermoso pa&iacute;s donde los hombres desean a los hombres.</em>&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2747ec8e-049c-4635-aaf1-26ac097535c2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Biel Mesquida: &quot;Las literaturas que no son castellanas han sido marginadas históricamente&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Biel Mesquida: &quot;Las literaturas que no son castellanas han sido marginadas históricamente&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En cuanto a generaciones literarias, se habla mucho de la del 70, de la modernidad en catal&aacute;n&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, pero eso es m&aacute;s bien una construcci&oacute;n escolar. Sirve para explicar &eacute;pocas, pero a m&iacute; no me interesa. Me interesan los escritores individualmente. Cada autor es un universo. Yo no me considero parte de una generaci&oacute;n, ni de los 70 ni de ninguna otra. &iquest;Grupo de Bloomsbury? Pues a m&iacute; me gusta la Woolf y la Sitwell, no Vita Sackville-West, por ejemplo.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las generaciones de escritores son más bien una construcción escolar. Sirve para explicar épocas, pero a mí no me interesa. Me interesan los escritores individualmente. Cada autor es un universo. Yo no me considero parte de una generación, ni de los 70 ni de ninguna otra</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Algo que creo que tiene un toque generacional es el di&aacute;logo entre artes: fotograf&iacute;a, pintura, cine.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Soy muy curioso. Me habr&iacute;a gustado ser como Leonardo da Vinci, alguien que no separa disciplinas. Desde peque&ntilde;o tuve esa inquietud. A mis padres les dijeron que serv&iacute;a tanto para las ciencias como para las letras. La literatura, en mi caso, forma parte de un conjunto m&aacute;s amplio de pr&aacute;cticas creativas. He publicado trabajos con artistas, algo que tiene como punto de partida la amistad, como es el caso de Miquel Barcel&oacute; o Steva Terrades, de Taller Llun&agrave;tic.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Del Mesquida artista, &iquest;qu&eacute; me podr&iacute;a decir?</strong>
    </p><p class="article-text">
        He trabajado la fotograf&iacute;a, por ejemplo. Siempre digo que me ha ense&ntilde;ado a mirar. Si no hiciera fotos, no ver&iacute;a el mundo igual. Y ahora muchas de mis im&aacute;genes est&aacute;n intervenidas digitalmente y luego las cuelgo en Instagram. En ese sentido, es para m&iacute; casi un espacio creativo. Tambi&eacute;n hice cine en Super-8, hace muchos a&ntilde;os. A&uacute;n conservo las pel&iacute;culas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hablando de cine, firm&oacute; el guion de&nbsp;</strong><em><strong>El mar</strong></em><strong>, la novela de Blai Bonet, con Agust&iacute; Villaronga y Antoni Aloy.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, el proyecto lo iniciamos Toni y yo, y se sum&oacute; poco despu&eacute;s Agust&iacute;. Todos los cambios ten&iacute;an que estar aprobados por los tres. Luego le entregamos el resultado a Blai Bonet que nos respondi&oacute; con un &ldquo;I ol&eacute;&rdquo;, escrito al final del texto. Tambi&eacute;n nos dio algunas anotaciones. Pero muri&oacute; de repente antes de que pudiera ver el resultado. Para m&iacute; era fundamental la fidelidad al texto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n su trabajo de activismo cultural ha sido fundamental, especialmente con el Festival de Poesia de la Mediterr&agrave;nia, en el que cada invitado recitaba en su propia lengua sin traducci&oacute;n.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Los festivales son muy repetitivos. No quer&iacute;a centrarme solo en el significado del poema, sino en su m&uacute;sica. Que el p&uacute;blico escuchara, aunque no entendiera todo. Era un festival muy libre, muy f&iacute;sico. Importaba la voz, la presencia. No la recitaci&oacute;n perfecta, sino la autenticidad. Un poeta puede tener una voz &ldquo;incorrecta&rdquo;, pero profundamente verdadera. Cada poeta tiene su propia m&uacute;sica. Me interesaba el significante. Luego, si quieres, lees el texto y accedes al significado.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n ha recitado su trabajo con m&uacute;sica y en formatos h&iacute;bridos.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, pero siempre con cuidado. A veces la m&uacute;sica puede enriquecer el poema, pero otras lo destruye. Depende de c&oacute;mo dialoguen. Lo m&aacute;s importante es saber si aporta. Recuerdo una vez que me propusieron acompa&ntilde;ar un poema con m&uacute;sica y dije que no, porque era un poema muy narrativo que necesitaba la voz sola. La compositora me propuso acompa&ntilde;arme solo con su cuerpo, como percusi&oacute;n, y eso me pareci&oacute; maravilloso y funcion&oacute; muy bien.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38be32ff-638b-4176-baff-3b9bdb256b75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Soy muy curioso. Me habría gustado ser como Leonardo da Vinci, alguien que no separa disciplinas&quot;, asegura el poeta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Soy muy curioso. Me habría gustado ser como Leonardo da Vinci, alguien que no separa disciplinas&quot;, asegura el poeta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Sobre su escritura, tengo la sensaci&oacute;n de que le interesa mucho la reescritura.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, pero cada vez menos. Volviendo a la m&uacute;sica, ahora trabajo como en el jazz: hay un tema inicial y a partir de ah&iacute; improviso, vuelvo, modifico. Es un proceso continuo. Soy un escritor lento. Muy lento. Por eso lo del &ldquo;debutante eterno&rdquo;: siempre estoy empezando. Escribo en cuadernos y luego los repaso.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Soy un escritor lento. Muy lento. Por eso lo del “debutante eterno”: siempre estoy empezando. Escribo en cuadernos y luego los repaso</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En ese sentido, su trabajo en los medios de comunicaci&oacute;n le sirve como espacio de trabajo o bit&aacute;cora.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, porque te obligan a tener disciplina. Soy una persona muy dispersa, curiosa, muy hedonista. Incluso un poco perezosa. Si no me disciplinara, no escribir&iacute;a. Y los medios te obligan: hay que entregar, hay que concretar, hay que cerrar. Los he utilizado como un laboratorio. No tienes la libertad absoluta de un libro, pero debes operar en ese margen. Y eso me ha ayudado mucho a construir una forma de trabajo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un punto fundamental de su obra es el retrato que hace de Mallorca.</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, me sirve para darle forma a mis historias. Hablo de lo que conozco y creo que podr&iacute;a decirse que, hasta cierto punto, la isla es tambi&eacute;n mi laboratorio. Considero que es literatura documental. Hace poco escuch&eacute; que alguien hablaba de poes&iacute;a documental y me encant&oacute; la idea. Hace a&ntilde;os que comenc&eacute; se&ntilde;alando al turismo, cuando no era tan habitual hacerlo. Ahora la gente ya entiende el problema, pero hubo una &eacute;poca en la que no se entend&iacute;a. No era tan f&aacute;cil hablar del turismo entonces.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hace años que comencé señalando al turismo, cuando no era tan habitual hacerlo. Ahora la gente ya entiende el problema, pero hubo una época en la que no se entendía. No era tan fácil hablar del turismo entonces</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Sobre&nbsp;</strong><em><strong>Trast</strong></em><strong>, su &uacute;ltimo libro, sorprende su dimensi&oacute;n pol&iacute;tica en el contexto actual.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No pienso en eso cuando escribo. No calculo el impacto. Simplemente escribo. Lo escrib&iacute; en unos siete meses. Fue r&aacute;pido para m&iacute;. Ten&iacute;a la necesidad de hacerlo en ese momento. Es un libro unitario, como un gran poema. Tambi&eacute;n escucho lo que escribo, lo leo en voz alta. La m&uacute;sica es muy importante.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marcos Augusto Lladó]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/biel-mesquida-poeta-falta-inteligencia-politica-parte-izquierda-literatura-no-castellana_1_13216734.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 16 May 2026 21:31:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d2357299-4b41-49cc-b016-4ae6a325b7c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142993.jpg" length="261847" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d2357299-4b41-49cc-b016-4ae6a325b7c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142993.jpg" type="image/jpeg" fileSize="261847" width="1099" height="618"/>
      <media:title><![CDATA[Biel Mesquida, poeta: "Falta inteligencia política, incluso por parte de la izquierda, con la literatura que no es castellana"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d2357299-4b41-49cc-b016-4ae6a325b7c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142993.jpg" width="1099" height="618"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Literatura,Poesía,Catalán]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Grans escriptors de la llengua catalana del segle XX tenen la seva “casa” a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/grans-escriptors-llengua-catalana-segle-xx-tenen-seva-casa-mallorca_1_13202945.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8eef0cba-9572-473b-b2c4-d859a3ddea12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Grans escriptors de la llengua catalana del segle XX tenen la seva “casa” a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Fundació Mallorca Literària és l’encarregada de gestionar les cases-museu de Llorenç Villalonga, Blai Bonet i Joan Alcover. En aquests espais, la correspondència privada, els manuscrits de les seves obres i les biblioteques personals acompanyen el visitant</p><p class="subtitle">Josep Maria Llompart, cent anys del “poeta insubornable” que no va callar davant Franco i va mantenir viva la llengua catalana</p></div><p class="article-text">
        Tres dels escriptors m&eacute;s importants de la literatura catalana del segle XX tenen casa a Mallorca. L&rsquo;autor de&nbsp;<em>Bearn</em>, Lloren&ccedil; Villalonga, Blai Bonet i Joan Alcover s&oacute;n presents en espais que en recorden la mem&ograve;ria, mostrant la import&agrave;ncia de la seva obra m&eacute;s enll&agrave; de la literatura escrita en catal&agrave;. La Fundaci&oacute; Mallorca Liter&agrave;ria, impulsora dels centres, avan&ccedil;a en la consolidaci&oacute; de la seva xarxa de cases museu amb la recent obertura del Casal de la Poesia dedicat a Blai Bonet, a Santany&iacute;, i amb la museografia de la casa de Joan Alcover a Palma, fruit d&rsquo;un acord amb l&rsquo;Obra Cultural Balear.
    </p><p class="article-text">
        Totes dues iniciatives reforcen un model que cerca anar m&eacute;s enll&agrave; de la conservaci&oacute; patrimonial per activar aquests espais de reflexi&oacute; i difusi&oacute; liter&agrave;ria. Un fet rellevant en el context actual, en qu&egrave; els premis nacionals donen cada vegada m&eacute;s atenci&oacute; a les literatures de l&rsquo;Estat en la seva pluralitat i en qu&egrave; les cases d&rsquo;escriptors esdevenen testimonis del seu llegat. La recent adquisici&oacute; de la casa de Velintonia, del Nobel Vicente Aleixandre, per part de la Comunitat de Madrid, i la de Luis Cernuda a Sevilla, reforcen aquesta idea de centralitat de llocs dedicats a la mem&ograve;ria de les paraules.
    </p><p class="article-text">
        El Consell de Mallorca feia anys que anunciava l&rsquo;obertura del Casal de la Poesia, que compta amb el llegat cedit pels nebots de Blai Bonet. El centre, adquirit el 2003, fou obert finalment el 2024, despr&eacute;s d&rsquo;anys de dilacions i problemes. Despr&eacute;s d&rsquo;una profunda reforma, la que fou la casa de l&rsquo;escriptor a Santany&iacute; custodia un arxiu documental de primer ordre, a m&eacute;s de ser el primer espai tem&agrave;tic de la Fundaci&oacute; Mallorca Liter&agrave;ria, centrat en aquest cas en la poesia.
    </p><p class="article-text">
        Tot i que Bonet tamb&eacute; conre&agrave; la narrativa, la seva empremta m&eacute;s profunda es troba en la l&iacute;rica i en la intensitat po&egrave;tica de la seva prosa. Fins i tot&nbsp;<em>El mar</em>, la seva novel&middot;la portada a la pantalla per Agust&iacute; Villaronga, cont&eacute; un fort component po&egrave;tic. La mirada de l&rsquo;autor est&agrave; travessada pel desig i la religiositat. En aquest sentit, el comissari a Catalunya del centenari de l&rsquo;autor i coordinador del nou centre, Pau Vadell, subratlla &ldquo;la centralitat de la paraula po&egrave;tica&rdquo; en les seves obres.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Espai de la casa Blai Bonet en el qual es poden veure algunes peces artístiques de la col·lecció del poeta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Espai de la casa Blai Bonet en el qual es poden veure algunes peces artístiques de la col·lecció del poeta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La casa reuneix tamb&eacute; una petita col&middot;lecci&oacute; de peces d&rsquo;artistes que formaren part del seu cercle, entre els quals hi ha Antoni T&agrave;pies, amb qui Bonet col&middot;labor&agrave; en una monografia, a m&eacute;s d&rsquo;una altra pe&ccedil;a de Joan Mir&oacute; o un cartell que li disseny&agrave; Miquel Barcel&oacute;. Juntament amb la biblioteca personal de l&rsquo;autor, el centre conserva manuscrits, dibuixos i collages que revelen una faceta menys coneguda d&rsquo;ell, ja mostrada en una exposici&oacute; al Centre Cultural de la Miseric&ograve;rdia, comissariada per Joana Serra. Aquest vessant pl&agrave;stic troba ara continu&iuml;tat en el casal amb una selecci&oacute; de peces, que filen un relat expositiu que articula literatura i arts pl&agrave;stiques.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hem treballat en una proposta contempor&agrave;nia, allunyant-nos de la idea rom&agrave;ntica de casa-museu d&rsquo;escriptor, on es pensava que l&rsquo;atmosfera ja transmetia contingut. La museologia actual exigeix altres plantejaments per oferir una imatge m&eacute;s completa&rdquo;, explica la directora de la fundaci&oacute; i tamb&eacute; poeta, Carme Castells.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hem treballat en una proposta contemporània, allunyant-nos de la idea romàntica de casa-museu d&#039;escriptor, on es pensava que la simple atmosfera ja transmetia contingut. La museologia actual exigeix altres plantejaments per oferir una imatge més completa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Carme Castells</span>
                                        <span>—</span> Directora de la fundació i poeta 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana del nou centre de la poesia a la casa del poeta Blai Bonet."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana del nou centre de la poesia a la casa del poeta Blai Bonet.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Centenari de la mort d'Alcover</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;aposta per actualitzar els discursos expositius s&rsquo;est&eacute;n tamb&eacute; a Palma, on la Fundaci&oacute; ha assumit la planificaci&oacute; museogr&agrave;fica de la casa de Joan Alcover, propietat de l&rsquo;Obra Cultural Balear. La incorporaci&oacute; de l&rsquo;espai coincideix amb el centenari de la mort del poeta, una efem&egrave;ride que impuls&agrave; la seva renovaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;acord ha perm&egrave;s replantejar el recorregut amb criteris actuals, incorporant nous eixos tem&agrave;tics a partir del treball directe amb l&rsquo;arxiu de l&rsquo;autor, dipositat a l&rsquo;Arxiu del Regne de Mallorca. Manuscrits, correspond&egrave;ncia i retalls de premsa, anotats pel mateix Alcover, que &ldquo;han perm&egrave;s reconstruir la seva traject&ograve;ria intel&middot;lectual i perfilar els seus principals interessos&rdquo;, afirma Castells. El treball tamb&eacute; els ajud&agrave; a con&egrave;ixer una &ldquo;dimensi&oacute; internacional de l&rsquo;autor, que tenia una xarxa de relacions amb autors en altres lleng&uuml;es&rdquo;, explica. Un exemple en podria ser la traducci&oacute; d&rsquo;un llibre del premi Nobel Frederic Mistral al catal&agrave;, ara que algunes veus especulen sobre quan arribar&agrave; el guard&oacute; a les lletres catalanes.
    </p><p class="article-text">
        Segons el president de l&rsquo;Obra Cultural Balear, Antoni Llabr&eacute;s, la nova proposta de muse&iuml;tzaci&oacute; respon a &ldquo;la necessitat de contextualitzar millor la figura del poeta dins la Mallorca del seu temps&rdquo;, en el marc de l&rsquo;Any Alcover. Des de la seva inauguraci&oacute; el 2008, l&rsquo;espai havia mantingut el mateix plantejament expositiu i &ldquo;ja era hora de renovar-lo&rdquo;, assenyala.
    </p><p class="article-text">
        Situada al n&uacute;mero 24 del carrer de Sant Alonso, la casa fou cedida a l&rsquo;entitat per Pau Alcover de Haro, &uacute;nic fill supervivent de l&rsquo;autor. M&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;exhibici&oacute; de primeres edicions, el recorregut incorpora aspectes clau de la seva obra, com el dol per la p&egrave;rdua, un element que marc&agrave; profundament la seva escriptura, aix&iacute; com un espai dedicat a&nbsp;<em>La Balanguera</em>, actual himne de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;itinerari evoca tamb&eacute; la tert&uacute;lia que Alcover organitzava al seu domicili, per la qual passaren figures destacades de la cultura del seu temps, com Antonio Maura o Miquel Costa i Llobera, a m&eacute;s de visitants puntuals. Entre aquests darrers, destaquen Rub&eacute;n Dar&iacute;o o Miguel de Unamuno, atrets cap a l&rsquo;illa en part per l&rsquo;activitat cultural impulsada pel mecenes Joan Sureda Bimet. Com assenyala Castells, &ldquo;Alcover i la seva correspond&egrave;ncia i xarxa d&rsquo;amistat situen la literatura catalana en di&agrave;leg amb altres&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;itinerari de la casa d&#039;Alcover evoca la tertúlia que organitzava al seu propi domicili amb figures destacades com Antonio Maura, Miquel Costa i Llobera, Rubén Darío o Miguel de Unamuno</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La incorporaci&oacute; d&rsquo;aquest espai suposa tamb&eacute; l&rsquo;arribada de Mallorca Liter&agrave;ria al centre de Palma, cosa que permetr&agrave; refor&ccedil;ar la seva programaci&oacute; amb activitats educatives i de difusi&oacute; per arribar a nous p&uacute;blics.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La casa d'estiu de Villalonga</strong></h2><p class="article-text">
        Dins la xarxa de la fundaci&oacute;, l&rsquo;espai m&eacute;s consolidat continua essent Can Sabater, a Binissalem, antiga resid&egrave;ncia d&rsquo;estiu de Lloren&ccedil; Villalonga. Obert fins i tot abans de la creaci&oacute; formal de la fundaci&oacute;, conserva part de la biblioteca de l&rsquo;autor i el despatx on escrigu&eacute; durant els anys de la guerra. L&rsquo;exposici&oacute; permanent inclou tamb&eacute; imatges de la seva vida, aix&iacute; com el manuscrit de la seva obra m&eacute;s significativa:&nbsp;<em>Bearn o la sala de les nines</em>. L&rsquo;obra fou adaptada al cinema i &eacute;s considerada una de les novel&middot;les fonamentals del segle XX no nom&eacute;s en catal&agrave;, ja que dialoga d&rsquo;igual a igual amb Lampedusa i el seu&nbsp;<em>El gatopardo</em>, amb la qual l&rsquo;obra del mallorqu&iacute; fou comparada per les seves similituds tem&agrave;tiques, ja que ambdues aborden la decad&egrave;ncia de l&rsquo;aristocr&agrave;cia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;exposició de Llorenç Villalonga inclou el manuscrit de la seva gran obra, Bearn o la sala de les nines, una de les novel·les fonamentals del segle XX</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La xarxa es completa amb una altra casa, la del Pare Rafel Ginard, centrada en la cultura popular de l&rsquo;illa. La fundaci&oacute; tamb&eacute; atresora arxius d&rsquo;autors com Antoni Serra o Maria Ant&ograve;nia Oliver, a qui es dedic&agrave; un petit espai a Can Sabater. Els llegats inclouen correspond&egrave;ncia, fotografies i materials que permeten aprofundir en el context cultural de les seves traject&ograve;ries, aix&iacute; com documentaci&oacute; que &ldquo;permet con&egrave;ixer la relaci&oacute; amb els editors o amb el m&oacute;n editorial, una informaci&oacute; molt rellevant per entendre el context de l&rsquo;&egrave;poca&rdquo;, explica Castells.
    </p><p class="article-text">
        El centenari de Bonet i Alcover ha impulsat, a m&eacute;s, una programaci&oacute; espec&iacute;fica amb trobades liter&agrave;ries, recitals i beques de resid&egrave;ncia. L&rsquo;escriptora Aina Riera, una de les benefici&agrave;ries d&rsquo;una estada al centre de Santany&iacute;, destaca que l&rsquo;experi&egrave;ncia li ofer&iacute; &ldquo;un temps de silenci per revisar Blai Bonet&rdquo;, alhora que avan&ccedil;ava en l&rsquo;escriptura del seu nou poemari.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entrada del Casal de Can Sabater, residència d&#039;estiu de Llorenç Villalonga."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entrada del Casal de Can Sabater, residència d&#039;estiu de Llorenç Villalonga.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre les iniciatives recents destaca tamb&eacute; el festival de literatura La Coma, posat en marxa l&rsquo;any passat. &ldquo;Per a nosaltres fou clau quan Jeanette Winterson ens confirm&agrave; la seva participaci&oacute;&rdquo;, assenyala Castells. La nova edici&oacute;, centrada en la tem&agrave;tica de &ldquo;el fil del relat&rdquo;, reunir&agrave; autores com Mariana Enr&iacute;quez, Luna Miguel, Laura Fern&aacute;ndez o Carlota Gurt. Al seu costat, veus de l&rsquo;escena liter&agrave;ria mallorquina com Miquel Bezares, que recordar&agrave; Blai Bonet, una de les pres&egrave;ncies que marcaren l&rsquo;any literari. A l&rsquo;anterior edici&oacute; de La Coma participaren, entre d&rsquo;altres, &Aacute;ngelo N&eacute;store i Sebasti&agrave; Portell, que mantingueren un di&agrave;leg que evidenci&agrave; les afinitats existents entre les seves obres.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jeanette Winterson, protagonista del primer festival La Coma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jeanette Winterson, protagonista del primer festival La Coma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb aquest conjunt d&rsquo;iniciatives, Mallorca Liter&agrave;ria no nom&eacute;s preserva el llegat dels escriptors de l&rsquo;illa, sin&oacute; que el projecta cap al present, convertint els centenaris d&rsquo;autors en celebracions d&rsquo;una obra que connecta als autors catalans amb altres literatures, per mostrar la for&ccedil;a i la vig&egrave;ncia de la tradici&oacute; liter&agrave;ria.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marcos Augusto Lladó]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/grans-escriptors-llengua-catalana-segle-xx-tenen-seva-casa-mallorca_1_13202945.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 08 May 2026 04:31:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8eef0cba-9572-473b-b2c4-d859a3ddea12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="236876" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8eef0cba-9572-473b-b2c4-d859a3ddea12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="236876" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Grans escriptors de la llengua catalana del segle XX tenen la seva “casa” a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8eef0cba-9572-473b-b2c4-d859a3ddea12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Poesía,Literatura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Grandes escritores de la lengua catalana del siglo XX tienen por fin su "casa" en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/grandes-escritores-lengua-catalana-siglo-xx-casa-mallorca_1_13194767.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8eef0cba-9572-473b-b2c4-d859a3ddea12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Grandes escritores de la lengua catalana del siglo XX tienen por fin su &quot;casa&quot; en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Fundación Mallorca Literaria es la encargada de gestionar las casas-museo de Llorenç Villalonga, Blai Bonet y Joan Alcover. En estos espacios, la correspondiencia privada, los manuscritos de sus obras maestras y las bibliotecas personales acompañan al visitante</p><p class="subtitle">Josep Maria Llompart, cien años del “poeta insobornable” que no calló ante Franco y mantuvo viva la lengua catalana</p></div><p class="article-text">
        Tres de los escritores m&aacute;s importantes de la literatura catalana del siglo XX tienen casa en Mallorca. El autor de&nbsp;<em>Bearn</em>, Lloren&ccedil; Villalonga, Blai Bonet y Joan Alcover est&aacute;n presentes en espacios que recuerdan su memoria, mostrando el alcance de su obra m&aacute;s all&aacute; de la literatura escrita en catal&aacute;n. La Fundaci&oacute;n Mallorca Literaria, impulsora de los centros, avanza en la consolidaci&oacute;n de su red de casas museo con la reciente puesta en marcha del Casal de la Poes&iacute;a dedicado a Blai Bonet, en Santany&iacute;, y con la museograf&iacute;a de la casa de Joan Alcover en Palma, fruto de un acuerdo con la Obra Cultural Balear. 
    </p><p class="article-text">
        Ambas iniciativas refuerzan un modelo que busca ir m&aacute;s all&aacute; de la conservaci&oacute;n patrimonial para activar estos espacios de reflexi&oacute;n y difusi&oacute;n literaria. Algo relevante en el contexto actual, en el que los premios nacionales atienden cada vez m&aacute;s a las literaturas del estado en su pluralidad y donde las casas de escritores se convierten en testimonios de su legado. La reciente adquisici&oacute;n de la casa de Velintonia del Nobel Vicente Aleixandre, por la comunidad de Madrid, y la de Luis Cernuda, en Sevilla, refuerzan esa idea de centralidad de lugares dedicados a la memoria de las palabras.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El Consell de Mallorca llevaba a&ntilde;os anunciando la apertura del Casal de la Poes&iacute;a, que cuenta con el legado cedido por los sobrinos de Blai Bonet. El centro, adquirido en 2003, fue abierto finalmente en 2024, tras a&ntilde;os de dilaciones y problemas. Tras una profunda reforma, la que fuera la casa del escritor en Santany&iacute; custodia un archivo documental de primer orden, adem&aacute;s de ser el primer espacio tem&aacute;tico de la Fundaci&oacute;n Mallorca Liter&agrave;ria, centrado en este caso en la poes&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Aunque Bonet cultiv&oacute; tambi&eacute;n la narrativa, su huella m&aacute;s profunda se encuentra en la l&iacute;rica y en la intensidad po&eacute;tica de su prosa. Incluso&nbsp;<em>El mar</em>, su novela llevada a la pantalla por August&iacute; Villaronga, alberga mucho de lenguaje po&eacute;tico. La mirada del autor est&aacute; atravesada por el deseo y la religiosidad. En ese sentido, el comisario en Catalunya del centenario del autor y coordinador del nuevo centro, Pau Vadell, subraya &ldquo;la centralidad de la palabra po&eacute;tica&rdquo; en sus obras.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9471fc4d-d0ac-4dcc-bc28-17c3275aab17_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Espacio de la casa Blai Bonet en el que se pueden ver algunas piezas artísticas de la colección del poeta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Espacio de la casa Blai Bonet en el que se pueden ver algunas piezas artísticas de la colección del poeta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La casa re&uacute;ne asimismo una peque&ntilde;a colecci&oacute;n de piezas de artistas que formaron parte de su c&iacute;rculo, entre ellos Antoni T&agrave;pies, con quien Bonet colabor&oacute; en una monograf&iacute;a, adem&aacute;s de otra de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/obra-joan-miro-artista-formas-simples-fuerza-simbolica-no-gran-pintor-generoso_1_12517286.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Mir&oacute;</a> o un cartel que le dise&ntilde;&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/miquel-barcelo-pintor-admiro-gente-politicamente-incorrecta-picasso-no-gusta-cancelar_1_11820608.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Miquel Barcel&oacute;</a>. Junto a la biblioteca personal del autor, el centro conserva manuscritos, dibujos y collages que revelan una faceta menos conocida de su trabajo, ya mostrada en una exposici&oacute;n en el Centre Cultural de La Miseric&ograve;rdia, comisariada por Joana Serra. Esta vertiente pl&aacute;stica encuentra ahora continuidad en el casal con una selecci&oacute;n de piezas, que hilvanan un relato expositivo que articula literatura y artes pl&aacute;sticas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hemos trabajado en una propuesta contempor&aacute;nea, alej&aacute;ndonos de la idea rom&aacute;ntica de casa-museo de escritor, donde se pensaba que la simple atm&oacute;sfera ya transmit&iacute;a contenido. La museolog&iacute;a actual exige otros planteamientos para ofrecer una imagen m&aacute;s completa&rdquo;, explica la directora de la fundaci&oacute;n, la tambi&eacute;n poeta Carme Castells.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hemos trabajado en una propuesta contemporánea, alejándonos de la idea romántica de casa-museo de escritor, donde se pensaba que la simple atmósfera ya transmitía contenido. La museología actual exige otros planteamientos para ofrecer una imagen más completa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Carme Castells</span>
                                        <span>—</span> Directora de la fundación y poeta 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3ecb770f-100b-4d86-88ab-a3b726b8ea6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada del nuevo centro de la poesía en la casa del poeta Blai Bonet."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada del nuevo centro de la poesía en la casa del poeta Blai Bonet.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Centenario de la muerte de Alcover</strong></h2><p class="article-text">
        La apuesta por actualizar los discursos expositivos se extiende tambi&eacute;n a Palma, donde la Fundaci&oacute;n ha asumido la planificaci&oacute;n museogr&aacute;fica de la casa de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-alcover-poeta-abordo-consentimiento-sexual-siglo-prosa-tesoro-literario_1_12930854.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Alcover</a>, propiedad de la Obra Cultural Balear. La incorporaci&oacute;n del espacio coincide con el centenario de la muerte del poeta, una efem&eacute;ride que impuls&oacute; su renovaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El acuerdo ha permitido replantear el recorrido con criterios actuales, incorporando nuevos ejes tem&aacute;ticos a partir del trabajo directo con el archivo del autor, depositado en el Arxiu del Regne de Mallorca. Manuscritos, correspondencia y recortes de prensa, anotados por el propio Alcover, que &ldquo;han servido para reconstruir su trayectoria intelectual y perfilar sus principales intereses&rdquo;, afirma Castells. El trabajo tambi&eacute;n les ayud&oacute; a conocer una &ldquo;dimensi&oacute;n internacional del autor, que ten&iacute;a una red de relaciones con autores en otras lenguas&rdquo;, explica. Un ejemplo de eso podr&iacute;a ser la traducci&oacute;n de un libro del premio Nobel Frederic Mistral al catal&aacute;n, ahora que algunas voces especulan sobre cu&aacute;ndo llegar&aacute; el galard&oacute;n a las letras catalanas.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el presidente de la Obra Cultural Balear, Antoni Llabr&eacute;s, la nueva propuesta de musealizaci&oacute;n responde a &ldquo;la necesidad de contextualizar mejor la figura del poeta dentro de la Mallorca de su tiempo&rdquo;, en el marco del A&ntilde;o Alcover. Desde su inauguraci&oacute;n en 2008, el espacio hab&iacute;a mantenido el mismo planteamiento expositivo y &ldquo;ya era hora de renovarlo&rdquo;, se&ntilde;ala.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Situada en el n&uacute;mero 24 de la calle de Sant Alonso, la casa fue cedida a la entidad por Pau Alcover de Haro, &uacute;nico hijo superviviente del autor. M&aacute;s all&aacute; de la exhibici&oacute;n de primeras ediciones, el recorrido incorpora aspectos clave de su obra, como el duelo por la p&eacute;rdida, algo que marc&oacute; profundamente su escritura, as&iacute; como un espacio dedicado a&nbsp;<em>La Balanguera</em>, actual himno de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El itinerario evoca tambi&eacute;n la tertulia que Alcover organizaba en su propio domicilio, por la que pasaron figuras destacadas de la cultura de su tiempo, como Antonio Maura o Miquel Costa i Llobera, adem&aacute;s de visitantes puntuales. Entre estos &uacute;ltimos, destacan Rub&eacute;n Dar&iacute;o o <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/miguel-unamuno-isla-dorada-obra-maestra-dios_1_11891068.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Miguel de Unamuno</a>, atra&iacute;dos a la isla en parte por la actividad cultural impulsada por el mecenas Joan Sureda Bimet. Como se&ntilde;ala Castells, Alcover fue un personaje cuya &ldquo;correspondencia y sus redes de amistad sit&uacute;an a la literatura catalana en di&aacute;logo con otras&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El itinerario de la casa de Alcover evoca la tertulia que organizaba en su propio domicilio con figuras destacadas como Antonio Maura, Miquel Costa i Llobera, Rubén Darío o Miguel de Unamuno</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La incorporaci&oacute;n de este espacio supone, adem&aacute;s, la llegada de Mallorca Liter&agrave;ria al centro de Palma, lo que permitir&aacute; reforzar su programaci&oacute;n con actividades educativas y de difusi&oacute;n para llegar a nuevos p&uacute;blicos.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>La casa de verano de Villalonga</strong></h2><p class="article-text">
        Dentro de la red de la fundaci&oacute;n, el espacio m&aacute;s consolidado sigue siendo Can Sabater, en Binissalem, antigua residencia de verano de Lloren&ccedil; Villalonga. Abierto incluso antes de la creaci&oacute;n formal de la propia fundaci&oacute;n, conserva parte de la biblioteca del autor y el austero despacho en el que el autor escribi&oacute; durante los a&ntilde;os de la guerra. La exposici&oacute;n permanente incluye tambi&eacute;n im&aacute;genes de su vida, as&iacute; como el manuscrito de su obra m&aacute;s significativa:&nbsp;<em>Bearn</em>&nbsp;<em>o la sala de les nines</em>. La obra fue adaptada al cine y est&aacute; considerada una de las novelas fundamentales del siglo XX no solo en catal&aacute;n, ya que dialoga de t&uacute; a t&uacute; con Lampedusa y su&nbsp;<em>El gatopardo</em>, con la que la obra del mallorqu&iacute;n fue comparada por sus similitudes tem&aacute;ticas, ya que ambas abordan la decadencia de la aristocracia.&nbsp;&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La exposición de Llorenç Villalonga incluye el manuscrito de su gran obra, Bearn o la sala de les nines, una de las novelas fundamentales del siglo XX</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La red se completa con otra casa, la del Pare Rafel Ginard, centrada en el folclore de la isla. La fundaci&oacute;n tambi&eacute;n atesora archivos de autores como Antoni Serra o Maria Ant&ograve;nia Oliver, a la que se le dedic&oacute; un peque&ntilde;o espacio en Can Sabater. Los legados incluyen correspondencia, fotograf&iacute;as y materiales que permiten profundizar en el contexto cultural de sus trayectorias, as&iacute; como documentaci&oacute;n que &ldquo;permite conocer la relaci&oacute;n con los editores o con el mundo editorial, una informaci&oacute;n muy relevante para entender el contexto de la &eacute;poca&rdquo;, explica Castells.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El centenario de Bonet y Alcover ha impulsado, adem&aacute;s, una programaci&oacute;n espec&iacute;fica con encuentros literarios, recitales y becas de residencia. La escritora Aina Riera, una de las beneficiarias de una estancia en el centro de Santany&iacute;, destaca que la experiencia le ofreci&oacute; &ldquo;un tiempo de silencio para revisar a Blai Bonet&rdquo;, a la vez que avanzaba en la escritura de su nuevo poemario.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39a6be83-54de-4b15-85ce-44c6b53fa581_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entrada del Casal de Can Sabater, residencia de verano de Llorenç Villalonga."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entrada del Casal de Can Sabater, residencia de verano de Llorenç Villalonga.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre las iniciativas recientes destaca tambi&eacute;n el festival de literatura La Coma, puesto en marcha el a&ntilde;o pasado. &ldquo;Para nosotros fue clave cuando Jeanette Winterson nos confirm&oacute; su participaci&oacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala Castells. La nueva edici&oacute;n, centrada en la tem&aacute;tica de &ldquo;el hilo del relato&rdquo;, reunir&aacute; a autoras como Mariana Enr&iacute;quez, Luna Miguel, Laura Fern&aacute;ndez o Carlota Gurt. Junto a ellas, voces de la escena mallorquina como Miquel Bezares, que recordar&aacute; a Blai Bonet, una de las presencias que marcaron el a&ntilde;o literario. En la anterior edici&oacute;n de La Coma participaron, entre otros, &Aacute;ngelo N&eacute;store y Sebasti&agrave; Portell, quienes mantuvieron un di&aacute;logo que evidenci&oacute; las afinidades que existen entre sus obras.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/558ea91b-77a2-4bbf-8642-6d66f20f315a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jeanette Winterson, protagonista del primer festival La Coma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jeanette Winterson, protagonista del primer festival La Coma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Con este conjunto de iniciativas, Mallorca Liter&agrave;ria no solo preserva el legado de los escritores de la isla, sino que lo proyecta hacia el presente, convirtiendo los centenarios de autores en celebraciones de una obra que conecta a los autores catalanes con otras literaturas, para mostrar la fuerza y la vigencia de su tradici&oacute;n literaria.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marcos Augusto Lladó]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/grandes-escritores-lengua-catalana-siglo-xx-casa-mallorca_1_13194767.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 08 May 2026 04:02:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8eef0cba-9572-473b-b2c4-d859a3ddea12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="236876" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8eef0cba-9572-473b-b2c4-d859a3ddea12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="236876" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Grandes escritores de la lengua catalana del siglo XX tienen por fin su "casa" en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8eef0cba-9572-473b-b2c4-d859a3ddea12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Poesía,Literatura]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
