elDiario.es - Marcos Augusto Lladó

Grans escriptors de la llengua catalana del segle XX tenen la seva “casa” a Mallorca

Marcos Augusto Lladó — Fri, 08 May 2026 04:31:51 +0000

La Fundació Mallorca Literària és l’encarregada de gestionar les cases-museu de Llorenç Villalonga, Blai Bonet i Joan Alcover. En aquests espais, la correspondència privada, els manuscrits de les seves obres i les biblioteques personals acompanyen el visitant

Josep Maria Llompart, cent anys del “poeta insubornable” que no va callar davant Franco i va mantenir viva la llengua catalana

Tres dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX tenen casa a Mallorca. L’autor de Bearn, Llorenç Villalonga, Blai Bonet i Joan Alcover són presents en espais que en recorden la memòria, mostrant la importància de la seva obra més enllà de la literatura escrita en català. La Fundació Mallorca Literària, impulsora dels centres, avança en la consolidació de la seva xarxa de cases museu amb la recent obertura del Casal de la Poesia dedicat a Blai Bonet, a Santanyí, i amb la museografia de la casa de Joan Alcover a Palma, fruit d’un acord amb l’Obra Cultural Balear.

Totes dues iniciatives reforcen un model que cerca anar més enllà de la conservació patrimonial per activar aquests espais de reflexió i difusió literària. Un fet rellevant en el context actual, en què els premis nacionals donen cada vegada més atenció a les literatures de l’Estat en la seva pluralitat i en què les cases d’escriptors esdevenen testimonis del seu llegat. La recent adquisició de la casa de Velintonia, del Nobel Vicente Aleixandre, per part de la Comunitat de Madrid, i la de Luis Cernuda a Sevilla, reforcen aquesta idea de centralitat de llocs dedicats a la memòria de les paraules.

El Consell de Mallorca feia anys que anunciava l’obertura del Casal de la Poesia, que compta amb el llegat cedit pels nebots de Blai Bonet. El centre, adquirit el 2003, fou obert finalment el 2024, després d’anys de dilacions i problemes. Després d’una profunda reforma, la que fou la casa de l’escriptor a Santanyí custodia un arxiu documental de primer ordre, a més de ser el primer espai temàtic de la Fundació Mallorca Literària, centrat en aquest cas en la poesia.

Tot i que Bonet també conreà la narrativa, la seva empremta més profunda es troba en la lírica i en la intensitat poètica de la seva prosa. Fins i tot El mar, la seva novel·la portada a la pantalla per Agustí Villaronga, conté un fort component poètic. La mirada de l’autor està travessada pel desig i la religiositat. En aquest sentit, el comissari a Catalunya del centenari de l’autor i coordinador del nou centre, Pau Vadell, subratlla “la centralitat de la paraula poètica” en les seves obres.

La casa reuneix també una petita col·lecció de peces d’artistes que formaren part del seu cercle, entre els quals hi ha Antoni Tàpies, amb qui Bonet col·laborà en una monografia, a més d’una altra peça de Joan Miró o un cartell que li dissenyà Miquel Barceló. Juntament amb la biblioteca personal de l’autor, el centre conserva manuscrits, dibuixos i collages que revelen una faceta menys coneguda d’ell, ja mostrada en una exposició al Centre Cultural de la Misericòrdia, comissariada per Joana Serra. Aquest vessant plàstic troba ara continuïtat en el casal amb una selecció de peces, que filen un relat expositiu que articula literatura i arts plàstiques.

“Hem treballat en una proposta contemporània, allunyant-nos de la idea romàntica de casa-museu d’escriptor, on es pensava que l’atmosfera ja transmetia contingut. La museologia actual exigeix altres plantejaments per oferir una imatge més completa”, explica la directora de la fundació i també poeta, Carme Castells.

Hem treballat en una proposta contemporània, allunyant-nos de la idea romàntica de casa-museu d'escriptor, on es pensava que la simple atmosfera ja transmetia contingut. La museologia actual exigeix altres plantejaments per oferir una imatge més completa

Carme Castells — Directora de la fundació i poeta

Centenari de la mort d'Alcover

L’aposta per actualitzar els discursos expositius s’estén també a Palma, on la Fundació ha assumit la planificació museogràfica de la casa de Joan Alcover, propietat de l’Obra Cultural Balear. La incorporació de l’espai coincideix amb el centenari de la mort del poeta, una efemèride que impulsà la seva renovació.

L’acord ha permès replantejar el recorregut amb criteris actuals, incorporant nous eixos temàtics a partir del treball directe amb l’arxiu de l’autor, dipositat a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Manuscrits, correspondència i retalls de premsa, anotats pel mateix Alcover, que “han permès reconstruir la seva trajectòria intel·lectual i perfilar els seus principals interessos”, afirma Castells. El treball també els ajudà a conèixer una “dimensió internacional de l’autor, que tenia una xarxa de relacions amb autors en altres llengües”, explica. Un exemple en podria ser la traducció d’un llibre del premi Nobel Frederic Mistral al català, ara que algunes veus especulen sobre quan arribarà el guardó a les lletres catalanes.

Segons el president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, la nova proposta de museïtzació respon a “la necessitat de contextualitzar millor la figura del poeta dins la Mallorca del seu temps”, en el marc de l’Any Alcover. Des de la seva inauguració el 2008, l’espai havia mantingut el mateix plantejament expositiu i “ja era hora de renovar-lo”, assenyala.

Situada al número 24 del carrer de Sant Alonso, la casa fou cedida a l’entitat per Pau Alcover de Haro, únic fill supervivent de l’autor. Més enllà de l’exhibició de primeres edicions, el recorregut incorpora aspectes clau de la seva obra, com el dol per la pèrdua, un element que marcà profundament la seva escriptura, així com un espai dedicat a La Balanguera, actual himne de Mallorca.

L’itinerari evoca també la tertúlia que Alcover organitzava al seu domicili, per la qual passaren figures destacades de la cultura del seu temps, com Antonio Maura o Miquel Costa i Llobera, a més de visitants puntuals. Entre aquests darrers, destaquen Rubén Darío o Miguel de Unamuno, atrets cap a l’illa en part per l’activitat cultural impulsada pel mecenes Joan Sureda Bimet. Com assenyala Castells, “Alcover i la seva correspondència i xarxa d’amistat situen la literatura catalana en diàleg amb altres”.

L'itinerari de la casa d'Alcover evoca la tertúlia que organitzava al seu propi domicili amb figures destacades com Antonio Maura, Miquel Costa i Llobera, Rubén Darío o Miguel de Unamuno

La incorporació d’aquest espai suposa també l’arribada de Mallorca Literària al centre de Palma, cosa que permetrà reforçar la seva programació amb activitats educatives i de difusió per arribar a nous públics.

La casa d'estiu de Villalonga

Dins la xarxa de la fundació, l’espai més consolidat continua essent Can Sabater, a Binissalem, antiga residència d’estiu de Llorenç Villalonga. Obert fins i tot abans de la creació formal de la fundació, conserva part de la biblioteca de l’autor i el despatx on escrigué durant els anys de la guerra. L’exposició permanent inclou també imatges de la seva vida, així com el manuscrit de la seva obra més significativa: Bearn o la sala de les nines. L’obra fou adaptada al cinema i és considerada una de les novel·les fonamentals del segle XX no només en català, ja que dialoga d’igual a igual amb Lampedusa i el seu El gatopardo, amb la qual l’obra del mallorquí fou comparada per les seves similituds temàtiques, ja que ambdues aborden la decadència de l’aristocràcia.

L'exposició de Llorenç Villalonga inclou el manuscrit de la seva gran obra, Bearn o la sala de les nines, una de les novel·les fonamentals del segle XX

La xarxa es completa amb una altra casa, la del Pare Rafel Ginard, centrada en la cultura popular de l’illa. La fundació també atresora arxius d’autors com Antoni Serra o Maria Antònia Oliver, a qui es dedicà un petit espai a Can Sabater. Els llegats inclouen correspondència, fotografies i materials que permeten aprofundir en el context cultural de les seves trajectòries, així com documentació que “permet conèixer la relació amb els editors o amb el món editorial, una informació molt rellevant per entendre el context de l’època”, explica Castells.

El centenari de Bonet i Alcover ha impulsat, a més, una programació específica amb trobades literàries, recitals i beques de residència. L’escriptora Aina Riera, una de les beneficiàries d’una estada al centre de Santanyí, destaca que l’experiència li oferí “un temps de silenci per revisar Blai Bonet”, alhora que avançava en l’escriptura del seu nou poemari.

Entre les iniciatives recents destaca també el festival de literatura La Coma, posat en marxa l’any passat. “Per a nosaltres fou clau quan Jeanette Winterson ens confirmà la seva participació”, assenyala Castells. La nova edició, centrada en la temàtica de “el fil del relat”, reunirà autores com Mariana Enríquez, Luna Miguel, Laura Fernández o Carlota Gurt. Al seu costat, veus de l’escena literària mallorquina com Miquel Bezares, que recordarà Blai Bonet, una de les presències que marcaren l’any literari. A l’anterior edició de La Coma participaren, entre d’altres, Ángelo Néstore i Sebastià Portell, que mantingueren un diàleg que evidencià les afinitats existents entre les seves obres.

Amb aquest conjunt d’iniciatives, Mallorca Literària no només preserva el llegat dels escriptors de l’illa, sinó que el projecta cap al present, convertint els centenaris d’autors en celebracions d’una obra que connecta als autors catalans amb altres literatures, per mostrar la força i la vigència de la tradició literària.

Grandes escritores de la lengua catalana del siglo XX tienen por fin su "casa" en Mallorca

Marcos Augusto Lladó — Fri, 08 May 2026 04:02:30 +0000

La Fundación Mallorca Literaria es la encargada de gestionar las casas-museo de Llorenç Villalonga, Blai Bonet y Joan Alcover. En estos espacios, la correspondiencia privada, los manuscritos de sus obras maestras y las bibliotecas personales acompañan al visitante

Josep Maria Llompart, cien años del “poeta insobornable” que no calló ante Franco y mantuvo viva la lengua catalana

Tres de los escritores más importantes de la literatura catalana del siglo XX tienen casa en Mallorca. El autor de Bearn, Llorenç Villalonga, Blai Bonet y Joan Alcover están presentes en espacios que recuerdan su memoria, mostrando el alcance de su obra más allá de la literatura escrita en catalán. La Fundación Mallorca Literaria, impulsora de los centros, avanza en la consolidación de su red de casas museo con la reciente puesta en marcha del Casal de la Poesía dedicado a Blai Bonet, en Santanyí, y con la museografía de la casa de Joan Alcover en Palma, fruto de un acuerdo con la Obra Cultural Balear.

Ambas iniciativas refuerzan un modelo que busca ir más allá de la conservación patrimonial para activar estos espacios de reflexión y difusión literaria. Algo relevante en el contexto actual, en el que los premios nacionales atienden cada vez más a las literaturas del estado en su pluralidad y donde las casas de escritores se convierten en testimonios de su legado. La reciente adquisición de la casa de Velintonia del Nobel Vicente Aleixandre, por la comunidad de Madrid, y la de Luis Cernuda, en Sevilla, refuerzan esa idea de centralidad de lugares dedicados a la memoria de las palabras.

El Consell de Mallorca llevaba años anunciando la apertura del Casal de la Poesía, que cuenta con el legado cedido por los sobrinos de Blai Bonet. El centro, adquirido en 2003, fue abierto finalmente en 2024, tras años de dilaciones y problemas. Tras una profunda reforma, la que fuera la casa del escritor en Santanyí custodia un archivo documental de primer orden, además de ser el primer espacio temático de la Fundación Mallorca Literària, centrado en este caso en la poesía.

Aunque Bonet cultivó también la narrativa, su huella más profunda se encuentra en la lírica y en la intensidad poética de su prosa. Incluso El mar, su novela llevada a la pantalla por Augustí Villaronga, alberga mucho de lenguaje poético. La mirada del autor está atravesada por el deseo y la religiosidad. En ese sentido, el comisario en Catalunya del centenario del autor y coordinador del nuevo centro, Pau Vadell, subraya “la centralidad de la palabra poética” en sus obras.

La casa reúne asimismo una pequeña colección de piezas de artistas que formaron parte de su círculo, entre ellos Antoni Tàpies, con quien Bonet colaboró en una monografía, además de otra de Joan Miró o un cartel que le diseñó Miquel Barceló. Junto a la biblioteca personal del autor, el centro conserva manuscritos, dibujos y collages que revelan una faceta menos conocida de su trabajo, ya mostrada en una exposición en el Centre Cultural de La Misericòrdia, comisariada por Joana Serra. Esta vertiente plástica encuentra ahora continuidad en el casal con una selección de piezas, que hilvanan un relato expositivo que articula literatura y artes plásticas.

“Hemos trabajado en una propuesta contemporánea, alejándonos de la idea romántica de casa-museo de escritor, donde se pensaba que la simple atmósfera ya transmitía contenido. La museología actual exige otros planteamientos para ofrecer una imagen más completa”, explica la directora de la fundación, la también poeta Carme Castells.

Hemos trabajado en una propuesta contemporánea, alejándonos de la idea romántica de casa-museo de escritor, donde se pensaba que la simple atmósfera ya transmitía contenido. La museología actual exige otros planteamientos para ofrecer una imagen más completa

Carme Castells — Directora de la fundación y poeta

Centenario de la muerte de Alcover

La apuesta por actualizar los discursos expositivos se extiende también a Palma, donde la Fundación ha asumido la planificación museográfica de la casa de Joan Alcover, propiedad de la Obra Cultural Balear. La incorporación del espacio coincide con el centenario de la muerte del poeta, una efeméride que impulsó su renovación.

El acuerdo ha permitido replantear el recorrido con criterios actuales, incorporando nuevos ejes temáticos a partir del trabajo directo con el archivo del autor, depositado en el Arxiu del Regne de Mallorca. Manuscritos, correspondencia y recortes de prensa, anotados por el propio Alcover, que “han servido para reconstruir su trayectoria intelectual y perfilar sus principales intereses”, afirma Castells. El trabajo también les ayudó a conocer una “dimensión internacional del autor, que tenía una red de relaciones con autores en otras lenguas”, explica. Un ejemplo de eso podría ser la traducción de un libro del premio Nobel Frederic Mistral al catalán, ahora que algunas voces especulan sobre cuándo llegará el galardón a las letras catalanas.

Según el presidente de la Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, la nueva propuesta de musealización responde a “la necesidad de contextualizar mejor la figura del poeta dentro de la Mallorca de su tiempo”, en el marco del Año Alcover. Desde su inauguración en 2008, el espacio había mantenido el mismo planteamiento expositivo y “ya era hora de renovarlo”, señala.

Situada en el número 24 de la calle de Sant Alonso, la casa fue cedida a la entidad por Pau Alcover de Haro, único hijo superviviente del autor. Más allá de la exhibición de primeras ediciones, el recorrido incorpora aspectos clave de su obra, como el duelo por la pérdida, algo que marcó profundamente su escritura, así como un espacio dedicado a La Balanguera, actual himno de Mallorca.

El itinerario evoca también la tertulia que Alcover organizaba en su propio domicilio, por la que pasaron figuras destacadas de la cultura de su tiempo, como Antonio Maura o Miquel Costa i Llobera, además de visitantes puntuales. Entre estos últimos, destacan Rubén Darío o Miguel de Unamuno, atraídos a la isla en parte por la actividad cultural impulsada por el mecenas Joan Sureda Bimet. Como señala Castells, Alcover fue un personaje cuya “correspondencia y sus redes de amistad sitúan a la literatura catalana en diálogo con otras”.

El itinerario de la casa de Alcover evoca la tertulia que organizaba en su propio domicilio con figuras destacadas como Antonio Maura, Miquel Costa i Llobera, Rubén Darío o Miguel de Unamuno

La incorporación de este espacio supone, además, la llegada de Mallorca Literària al centro de Palma, lo que permitirá reforzar su programación con actividades educativas y de difusión para llegar a nuevos públicos.

La casa de verano de Villalonga

Dentro de la red de la fundación, el espacio más consolidado sigue siendo Can Sabater, en Binissalem, antigua residencia de verano de Llorenç Villalonga. Abierto incluso antes de la creación formal de la propia fundación, conserva parte de la biblioteca del autor y el austero despacho en el que el autor escribió durante los años de la guerra. La exposición permanente incluye también imágenes de su vida, así como el manuscrito de su obra más significativa: Bearn o la sala de les nines. La obra fue adaptada al cine y está considerada una de las novelas fundamentales del siglo XX no solo en catalán, ya que dialoga de tú a tú con Lampedusa y su El gatopardo, con la que la obra del mallorquín fue comparada por sus similitudes temáticas, ya que ambas abordan la decadencia de la aristocracia.

La exposición de Llorenç Villalonga incluye el manuscrito de su gran obra, Bearn o la sala de les nines, una de las novelas fundamentales del siglo XX

La red se completa con otra casa, la del Pare Rafel Ginard, centrada en el folclore de la isla. La fundación también atesora archivos de autores como Antoni Serra o Maria Antònia Oliver, a la que se le dedicó un pequeño espacio en Can Sabater. Los legados incluyen correspondencia, fotografías y materiales que permiten profundizar en el contexto cultural de sus trayectorias, así como documentación que “permite conocer la relación con los editores o con el mundo editorial, una información muy relevante para entender el contexto de la época”, explica Castells.

El centenario de Bonet y Alcover ha impulsado, además, una programación específica con encuentros literarios, recitales y becas de residencia. La escritora Aina Riera, una de las beneficiarias de una estancia en el centro de Santanyí, destaca que la experiencia le ofreció “un tiempo de silencio para revisar a Blai Bonet”, a la vez que avanzaba en la escritura de su nuevo poemario.

Entre las iniciativas recientes destaca también el festival de literatura La Coma, puesto en marcha el año pasado. “Para nosotros fue clave cuando Jeanette Winterson nos confirmó su participación”, señala Castells. La nueva edición, centrada en la temática de “el hilo del relato”, reunirá a autoras como Mariana Enríquez, Luna Miguel, Laura Fernández o Carlota Gurt. Junto a ellas, voces de la escena mallorquina como Miquel Bezares, que recordará a Blai Bonet, una de las presencias que marcaron el año literario. En la anterior edición de La Coma participaron, entre otros, Ángelo Néstore y Sebastià Portell, quienes mantuvieron un diálogo que evidenció las afinidades que existen entre sus obras.

Con este conjunto de iniciativas, Mallorca Literària no solo preserva el legado de los escritores de la isla, sino que lo proyecta hacia el presente, convirtiendo los centenarios de autores en celebraciones de una obra que conecta a los autores catalanes con otras literaturas, para mostrar la fuerza y la vigencia de su tradición literaria.