El grup SOCIAL(S) té la col·laboració amb el professorat d’etapes no universitàries com a tret identitari central i és a través d’aquesta com tenim un coneixement panoràmic de les dificultats estructurals del sistema educatiu valencià. Gràcies a la nostra experiència com a docents preuniversitaris, a la nostra docència en assignatures teòriques i mòduls de pràctiques en els graus d’infantil i primària i en el màster de professorat de secundària, als cursos de formació permanent en què participem, a les iniciatives de transferència del coneixement o als projectes d’investigació sobre ensenyament i aprenentatge de les ciències socials que impulsem en col·legis i instituts, tenim un coneixement ampli i directe de les nombroses problemàtiques i queixes del professorat. Queixes que ens arriben, per exemple, a través dels milers de tutors de pràctiques als centres d’infantil, primària i secundària, un professorat que juga un paper insubstituïble en l’acolliment i la mentorització a les seues aules de l’estudiantat universitari, dels futurs docents. Una tasca sense la qual l’estudiantat no podria completar la seua preparació i que el professorat dels centres realitza de manera desinteressada, sense rebre cap mena de remuneració econòmica ni reconeixement institucional suficient, tot i que aquest tema no estiga apareixent aquestes setmanes entre les reivindicacions principals dels vaguistes. Sí estan emergint amb més claredat altres reivindicacions docents que venim escoltant del professorat preuniversitari des de fa uns quants anys en entrevistes i enquestes o, de manera més informal, en correus i converses durant les visites que fem als centres de pràctiques del nostre estudiantat. Algunes relacionades amb problemes de més llarga durada; altres conseqüència del trencament, a partir del 2023, dels avanços —com ara en increment de plantilles, planificació de millores en infraestructures (Pla Edificant) o substitucions de baixes— impulsats pel Botànic. És per tot això que no ens sorprèn gens l’abast d’aquesta necessària vaga.

Es tracta de reivindicacions molt diverses, algunes d’elles compartides també amb les universitats i bona part de les quals parteix d’una premissa que des de les inquietuds intel·lectuals i democràtiques del grup SOCIAL(S) esdevé absolutament clau: el benestar del professorat i la dotació suficient de mitjans per a l’educació pública són la base fonamental de partida, una condició bàsica necessària per poder fer realitat un ensenyament crític i integral de les noves generacions, que permeta desenvolupar en l’alumnat del segle XXI habilitats argumentatives i competències ciutadanes. Manifestem, així, el nostre suport a la demanda d’una millora de les condicions laborals i salarials d’un col·lectiu que acumula anys de pèrdua de poder adquisitiu en un context de creixement del cost de la vida. Així mateix, ens solidaritzem amb una queixa compartida amb el professorat universitari: la necessitat de revisar les tasques administratives associades a la professió, així com una simplificació burocràtica que facilite la conciliació i la desconnexió digital i permeta dedicar el temps de treball a allò clau, és a dir, l’atenció a l’alumnat. Igualment, considerem prioritària la reivindicació de la disminució de les ràtios per aula per garantir l’atenció, l’equitat i la cohesió de tot l’alumnat. I, en relació, entenem que resulta fonamental la reversió de totes les retallades dels últims anys en plantilles docents i la cobertura immediata de les baixes. També considerem clau la millora global de les infraestructures, amb especial atenció als centres afectats per la DANA i als que no compleixen la normativa sobre confort tèrmic. Igualment, valorem críticament la censura per part de la Conselleria d’Educació, que com a grup hem patit directament en cursos de formació permanent en matèria de memòria democràtica i que ha suposat, en el cas de la matèria de valencià, la supressió d’autors balears i catalans del currículum. Enfront d’aquesta i de l’impuls de l’anomenada llei de llibertat educativa, donem suport a la defensa del valencià com a llengua vehicular preferent i de cohesió social. Per últim, i de manera més general, compartim la necessitat d’enfortir l’educació pública front a la deriva privatitzadora, apreciable en la formació professional, els polèmics concerts al batxillerat (sent la Comunitat Valenciana tristament a l’avantguarda), les subvencions a centres que segreguen per sexe, els criteris segregadors de zonificació i, entre d’altres, la consegüent guetificació de l’escola pública. O, en el nostre cas, en l’auge notable de les universitats privades que, entre altres efectes, influeix en el cost i la qualitat de la formació docent, nodrint-se de l’escassetat de places per cursar el Màster de Professorat de Secundària a les universitats públiques.

Tot plegat ens duu a manifestar el nostre ferm suport a la vaga educativa indefinida, davant la qual la Generalitat Valenciana no ha estat a l’altura, amb tàctiques basades en la dilatació de la negociació, la criminalització de la protesta, l’amenaça, els serveis mínims abusius, les desqualificacions i l’ús interessat de la universitat en el conflicte, com s’ha apreciat a propòsit de les proves PAU. Des de les universitats, no podem posar-nos de perfil davant una problemàtica que ens interpel·la absolutament; davant la lluita d’un professorat que ens ha format prèviament als docents universitaris i prepara els nostres futurs estudiants; col·labora en la formació dels futurs docents i al seu torn ha sigut format a les nostres facultats. No podem romandre equidistants davant de l’erosió continuada d’un sistema educatiu que ha de tindre com a objectiu l’equitat i el desenvolupament integral de tot l’alumnat, independentment de la seua condició econòmica. Aquesta vaga està demostrant la gran capacitat d’organització del professorat, la seua resiliència i la ferma defensa dels serveis públics. El sistema econòmic en el qual vivim tendeix a prioritzar la rendibilitat i el negoci, com bé sabem des del món universitari. Enfront d’aquesta deriva, la vaga és, en realitat, un servei públic i un exemple a la ciutadania, tot demostrant, de nou, que l’educació no és una despesa sinó una inversió de futur. Com bé sabem els que ens dediquem a la història, les conquestes socials mai no han estat definitives, no han sigut mai una concessió i sempre han requerit de l’acció coordinada de la societat. Aquesta vaga no ha acabat, però ja és història dels moviments socials.

Per tot això, des del grup SOCIAL(S) de la Universitat de València refermem el nostre compromís amb la dignitat del professorat preuniversitari i la qualitat de l'escola pública, entenent que la seua lluita actual és també nostra i és la garantia d'una societat més justa, crítica i democràtica per al futur. Donem suport a la vaga, visibilitzem els professionals que fan possible l'educació ciutadana dia a dia i demanem una negociació immediata i real que atenga les seues legítimes demandes.