Soc de l’opinió que hi ha moments en la història d'un poble on la política no pot permetre's el luxe de la passivitat ni de la lamentació. Catarroja es troba exactament en eixe moment, just ara que han passat quasi dos anys després de la sacsejada de la DANA. Perquè el temps ens ajuda a mirar la realitat amb perspectiva, i perquè la ciutadania espera certeses, solucions i, sobretot, un horitzó clar.

Recentment hem escoltat diagnòstics institucionals molt preocupants que situen la fi de la reconstrucció a catorze anys vista, assenyalant les dificultats de la burocràcia i d'altres administracions. Tot i conéixer de primera mà la complexitat de la gestió, el ben cert és que des de Compromís no podem compartir eixa mirada. La resignació no pot ser mai el full de ruta d'un govern local. Catorze anys és una condemna de temps que Catarroja no pot assumir. I sabem que hi ha obres que seran llargues i costoses, però el nostre veïnat necessita solucions i que estiguem a l’alçada del temps que ens ha tocat viure. Perquè en la gestió pública no valen les excuses, sinó que ens deixem la pell i prioritzem el que vertaderament és important.

En situacions excepcionals com la que vivim, la cooperació hauria de ser una norma bàsica inquebrantable. La gestió local pot ser un motor molt actiu i hem de ser ben conscients de que sí que hi ha solució si tenim la voluntat política d'activar-les. Si alguna cosa he aprés del meu company i amic Jesús Monzó, alcalde de Catarroja de 2015 al 2023, és que governar és tindre obertes les portes de la casa de tots i prioritzar les necessitats de la ciutadania. Liderar des de dins per ser alcalde de totes i tots, exigir el que ens pertoca sense tirar balons fora. Potser incorporar totes les forces polítiques en els òrgans de decisió de la reconstrucció i sumar sinèrgies de qui en voldria aportar, hauria evitat la paràlisi actual. Transparència i colideratge, posar per davant al poble per sumar totes les mans disponibles per exigir i també per avançar.

El projecte per a Catarroja de Compromís mai s’ha basat en promeses buides, sinó en decisions transformadores i en la mà estesa a la societat. Amb els seus èxits i mancances. Un projecte per enfortir els serveis públics i no deixar ningú enrere. Perquè d’això va la recuperació total del nostre municipi. I per això cal que ens centrem en la recuperació integral de Catarroja. Entenem aquest procés no com un pedaç als danys que hem patit, sinó com l'oportunitat de dissenyar una Catarroja més resistent, segura i adaptada als reptes climàtics del futur. Una Catarroja que ha de prioritizar des de ja quines obres han d’estar acabades primer i centrar els esforços en elles, com el clavegueram i el barranc. Treballar dia a dia per a que els terminis no s'eternitzen, però també prendre decisions complexes junt a tota la corporació municipal.

Però no tot pot ser reconstrucció. Enfront de l’avanç de l’extrema dreta i d’un govern autonòmic que retalla en serveis públics per omplir les butxaques dels seus amics, és irrenunciable estar al costat d’impulsar serveis com la sanitat i l'educació pública. En este últim, els centres educatius de Catarroja són els espais on es construeix la igualtat del demà. La recuperació de Catarroja no estarà completa sense els centres educatius a ple rendiment i condicions adequades per al professorat i l’alumnat. Els últims mesos el professorat ens ha donat una lliçó de dignitat, i hem demostrat que la comunitat educativa junta i unida som l'escut davant de qualsevol intent de retallada, i que cal que els governs garantisquen infraestructures dignes, aules adequades i defensen un model educatiu inclusiu, arrelat al territori i en la nostra llengua. Això és el que com a regidor d’educació estic empenyat en complir i garantir, i per això davant la passivitat de la Consellera Ortí, hem decidit tirar endavant amb un finançament extern de més de mig milió d’euros municipals per poder pal·liar el que no està fent el PP en infraestructures pels nostres fills i filles. En definitiva, fer tot el possible per recuperar la dignitat de l’educació i dels serveis públics.

Finalment, no vull deixar de nomenar el repte al que s’enfronta la gent més jove, l’habitatge. Perquè no podem normalitzar que els joves de Catarroja hagen d'abandonar el seu poble pels preus prohibitius de la vivenda, com passa ja a València i molts pobles de l’àrea metropolitana. És una vergonya que ni el govern del PSOE a l’Estat ni el govern del PP a la Generalitat, limiten els preus i aproven polítiques contundents per parar esta xacra. Però també és hora que l'ajuntament de Catarroja lidere la recerca de sòl per a vivenda assequible, la creació d'una borsa local de lloguer jove i l'aplicació de mecanismes de regulació de preus en les zones més afectades per l'especulació. L'habitatge és un dret que hem de garantir des de la proximitat de la política local.

El camí que tenim per davant és exigent, però estem preparades per a recórrer-lo amb solvència i amb determinació absolutes. Si d'una cosa estic segur, és de la matèria primera de la qual està feta la gent del meu poble. Durant els dies més foscos de la DANA, mentre buidava ma casa de records i el fang ho cobria tot, mentre Mazón seguia al Ventorro i la resposta oficial no arribava, va ser la força col·lectiva del nostre poble el que ens va mantindre dempeus. Eixa pasta de la que estem fets no es pot perdre en laberints burocràtics ni en discursos de resignació. La força que demostràrem segueix intacta. Ara només falta un govern a la seua altura que la transforme en futur, en oportunitats i en benestar per a totes i tots.