<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Isabel Donet]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/isabel-donet/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Isabel Donet]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1056775/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[De Guadalupe a Carolina, passant per la Camarero]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/opinion/guadalupe-carolina-passant-per-camarero_129_13679278.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        En febrer de 1947, a Benig&agrave;nim, una jove anomenada Guadalupe Fortu&ntilde;o Moscard&oacute; va morir assassinada a punyalades pel xicot que, suposadament, l'estimava i volia casar-se amb ella.
    </p><p class="article-text">
        Guadalupe era cosina germana de mon pare. Ell tenia catorze anys quan la van matar. Mai no ho va oblidar. Ni ell ni ning&uacute; de la fam&iacute;lia.
    </p><p class="article-text">
        En aquella Espanya grisa, on les dones vivien sotmeses a l'autoritat masculina i necessitaven el perm&iacute;s del pare o del marit per a moltes decisions de la vida, l'assassinat d'una dona a mans de qui deia estimar-la tenia fins i tot una denominaci&oacute; particular:&nbsp;<em>crim passional</em>.
    </p><p class="article-text">
        Quina manera m&eacute;s perversa d'endolcir l'horror! Com si la passi&oacute; poguera explicar una ganivetada. Com si darrere de la mort hi haguera un exc&eacute;s d'amor i no una voluntat de possessi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Han passat quasi huitanta anys. Les dones hem conquerit drets que Guadalupe ni tan sols hauria pogut imaginar. Per&ograve; cada 25 de novembre tornen a la mem&ograve;ria els noms de les dones assassinades: els de les que vam con&eacute;ixer i els de tantes altres de qui nom&eacute;s hem sabut quan ja era massa tard.
    </p><p class="article-text">
        I em pregunte qu&egrave; pensaria Guadalupe si poguera contemplar el m&oacute;n que hem constru&iuml;t. Segurament li sorprendria veure dones estudiant, treballant, governant i decidint sobre les seues vides. Per&ograve; potser li costaria comprendre que encara h&agrave;gem d'eixir al carrer per a recordar una cosa tan elemental com el dret a viure sense viol&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave; les lleis han canviat, per&ograve; la realitat no sempre ha avan&ccedil;at al mateix ritme.
    </p><p class="article-text">
        A les portes d'un nou 25N, des de les organitzacions feministes valencianes continuem reclamant a la Generalitat l'aprovaci&oacute; del&nbsp;II Pacte Valenci&agrave; contra la Viol&egrave;ncia de G&egrave;nere i Masclista. No partim de zero: moltes entitats hem dedicat temps, coneixements i esfor&ccedil;os a elaborar prop de tres-centes mesures.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, el pacte continua pendent.
    </p><p class="article-text">
        Forme part de la junta directiva de Dones Progressistes i em costa entendre que una q&uuml;esti&oacute; d'esta transcend&egrave;ncia continue atrapada als despatxos de la Generalitat. A la vicepresidenta Susana Camarero li reclamem una resposta clara, compromisos concrets i un calendari. Perqu&egrave; els pactes no protegixen cap dona mentre continuen guardats en un calaix.
    </p><p class="article-text">
        I els pressupostos tampoc no salven vides per la simple virtut d'estar aprovats.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats feministes hem denunciat que durant el 2025 van quedar sense executar m&eacute;s de deu milions d'euros de fons estatals destinats a combatre la viol&egrave;ncia masclista. La Generalitat rebutja eixa xifra i assegura que el grau d'execuci&oacute; va superar el 95%.
    </p><p class="article-text">
        Una discrep&agrave;ncia massa important per a resoldre-la amb declaracions encreuades. Exigim transpar&egrave;ncia, comptes detallats i informaci&oacute; p&uacute;blica. Cada euro hauria de poder seguir-se fins a convertir-se en atenci&oacute; psicol&ograve;gica, assist&egrave;ncia jur&iacute;dica, protecci&oacute;, prevenci&oacute; o recursos d'acollida.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha, a m&eacute;s, una altra forma de desemparament que sovint queda amagada darrere de les estad&iacute;stiques: la de les dones que aconseguixen fugir de la viol&egrave;ncia, per&ograve; no troben un lloc segur on comen&ccedil;ar de nou.
    </p><p class="article-text">
        Pense en el cas d'una mare de dos fills menors, un d'ells amb una discapacitat del 95%, que mesos arrere s'enfrontava a un desnonament sense disposar d'una alternativa habitacional adequada. La hipoteca corresponia al seu exmarit, que va deixar de pagar-la.
    </p><p class="article-text">
        No pretenc substituir els tribunals ni simplificar una situaci&oacute; jur&iacute;dica complexa. Per&ograve; s&iacute; que em pregunte qu&egrave; significa protegir una dona si, despr&eacute;s d'aconseguir escapar de la viol&egrave;ncia, es troba davant d'una altra porta que tamb&eacute; se li tanca.
    </p><p class="article-text">
        La vivenda no &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; aliena a les pol&iacute;tiques d'igualtat. Per a moltes dones, disposar d'un sostre segur &eacute;s la difer&egrave;ncia entre recuperar la llibertat o continuar sotmeses a la depend&egrave;ncia econ&ograve;mica i emocional de l'agressor.
    </p><p class="article-text">
        No podem demanar a una dona que trenque amb la viol&egrave;ncia i despr&eacute;s deixar-la sola quan est&agrave; a punt de perdre sa casa.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el calendari pol&iacute;tic continua avan&ccedil;ant.
    </p><p class="article-text">
        El 29 de novembre tornarem a les urnes. Canviaran o no les majories parlament&agrave;ries, per&ograve; les necessitats de les v&iacute;ctimes continuaran sent les mateixes. I els drets conquistats, per molt que ens haja costat aconseguir-los, no s&oacute;n irreversibles.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha qui encara s'incomoda quan escolta la paraula&nbsp;<em>feminisme</em>. A mi em preocupa m&eacute;s la facilitat amb qu&egrave; algunes persones q&uuml;estionen les pol&iacute;tiques d'igualtat o redu&iuml;xen la viol&egrave;ncia masclista a una q&uuml;esti&oacute; terminol&ograve;gica.
    </p><p class="article-text">
        Les paraules importen. Guadalupe ho sabia sense saber-ho: al seu assassinat li van dir&nbsp;<em>crim passional</em>. Canviar el nom de les coses pot ser una manera de comen&ccedil;ar a recon&eacute;ixer-les. O d'intentar amagar-les.
    </p><p class="article-text">
        I ara que m'acoste al final, hi ha un altre nom que em torna a la mem&ograve;ria: Carolina Planells.
    </p><p class="article-text">
        Enguany he tingut l'honor de rebre el premi de narrativa de Paiporta que porta el seu nom, dedicat a la lluita contra la viol&egrave;ncia masclista. Un reconeixement que em commou per all&ograve; que representa, molt m&eacute;s enll&agrave; de la literatura.
    </p><p class="article-text">
        Recorde aquell dilluns fred de gener de 2009, quan vaig arribar a Paiporta per a treballar com a periodista de Canal 9. Hi ha dies en qu&egrave; l'ofici pesa d'una manera especial. Les cames tremolen, el cor s'encongix i les paraules, que s&oacute;n la nostra ferramenta de treball, es resistixen a eixir.
    </p><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de Carolina &eacute;s una d'eixes que no s'esborren.
    </p><p class="article-text">
        Quan escric, m'agrada pensar que la literatura pot fer alguna cosa m&eacute;s que contar hist&ograve;ries. No canviar&agrave; el m&oacute;n per si sola, per&ograve; pot remoure consci&egrave;ncies, rescatar noms de l'oblit i posar davant de l'espill els qui encara neguen all&ograve; que resulta impossible d'ignorar.
    </p><p class="article-text">
        Guadalupe. Carolina. Dos noms, dos temps i massa preguntes que continuen obertes.
    </p><p class="article-text">
        Han passat quasi huitanta anys des de l'assassinat de Guadalupe i prop de d&iacute;huit des del de Carolina. Per&ograve; el que no podem permetre &eacute;s que el temps avance m&eacute;s de pressa que la nostra capacitat de protegir les dones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Isabel Donet]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/opinion/guadalupe-carolina-passant-per-camarero_129_13679278.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Nov 2026 07:53:08 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[De Guadalupe a Carolina, passant per la Camarero]]></media:title>
    </item>
  </channel>
</rss>
