Mientras el comité de empresa del Hospital de Sant Pau de Barcelona continúa con el encierro indefinido iniciado el pasado 28 de noviembre, varios centros se suman a los actos de protesta contra los recortes en la sanidad pública catalana. Las diferentes acciones y movilizaciones reciben el apoyo de la Plataforma Sindical de los Trabajadores Públicos. La Platafaforma agrupa sindicatos diversos como el Sindicato Independiente ANPE (Enseñanza), ASPEPC-SPS (Secundaria), CCOO, CSI-F, el sindicato de técnicos del Ministerio de Hacienda GESTHA, IAC, Intersindical-CSC, SAC, SATSE, SIAT, STAJ, UGT, USAE, USOC.

Según los sindicatos, los recortes no sólo suponen una agresión a los derechos laborales de los trabajadores y las trabajadoras del sector, sino que están deteriorando el servicio a la ciudadanía y lo están encaminando hacia su privatización. Además, temen que la Generalitat continúe recortando el presupuesto de la sanidad pública en 2013.

El Parc Taulí, el primero de la lista

El primer centro en seguir la estela del Sant Pau ha sido el Hospital Parc Taulí de Sabadell, donde el Comité de Empresa y trabajadores del hospital se han encerrado esta madrugada en el vestíbulo del centro. Durante las primeras horas de esta 'okupación' indefinida, se han concentrado allí unas cincuenta personas que han participado en una asamblea. Aparte del Parc Taulí de Sabadell, una decena de centros también se movilizarán con varias acciones que, en algunos casos, durarán hasta el viernes. En el Hospital del Vall d'Hebrón, las acciones ya han empezado, con varias asambleas, pero el cierre “contra la privatización-negocio de la sanidad” comenzará a la medianoche. Durante el día, habrá varias actividades entre las que destaca una asamblea con todos los trabajadores y trabajadoras.

El Clínic, en contra de la privatización

En el Hospital Clínic, un centro que podría ser privatizado de manera inminente, habrá concentraciones a partir de las 11:00 de la mañana y, además de una comida popular, el Grupo de Defensa de la Sanidad Pública hará una charla donde se debatirán las opciones de gestión pública y privada de la salud. Las acciones también llegarán al Hospital Joan XXIII de Tarragona donde se hará una cadena humana contra los recortes sociales y laborales. En el Hospital Comarcal del Alt Penedès, en Vilafranca, también se harán concentracioens. En el Hospital Virgen Cinta de Tortosa, también se prevé la formación de una cadena humana que rodee el hospital durante una una cerrada de doce horas que se alargará hasta las diez de la noche. En Girona, los sindicatos CATAC, CCOO, MC, SATSE y UGT han convocado un “receso” jugando con el simbolismo de la fecha y en el Hospital de Granollers hay convocada una protesta simbólica sobre los nuevos recortes planteados por la dirección en la negociación del convenio. El encierro en este centro vallesano durará 24 horas (entre las 8:00 horas del 13 de diciembre y las 8h de 14). En el Hospital Municipal de Badalona, ​​Badalona Servicios Asistenciales, también ha convocado una concentración a las 12:00 horas frente al edificio de administración. Además, también Badalona, ​​los trabajadores y las trabajadores del Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), junto con usuarios, harán a partir de las 13 horas una cadena humana que rodeará el hospital.

Aparte de las movilizaciones, la Plataforma Sindical de los Trabajadores Públicos aseguran que han acordado poner en marcha los equipos jurídicos para tomar acciones comunes frente a la supresión de la paga extra del mes de diciembre. En este sentido, convocarán una concentración ante el Parlamento el día que se constituya la décima legislatura.

Mentre el comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona continua amb la tancada indefinida iniciada el passat 28 de novembre, diversos centres se sumen als actes de protesta contra les retallades a la sanitat pública catalana. Les diferents accions i mobilitzacions reben el suport de la Plataforma Sindical dels Treballadors Públics. La Platafaforma agrupa sindicats diversos com el Sindicat Independent ANPE (Ensenyament), ASPEPC-SPS (Secundària), CCOO, CSI-F, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda GESTHA, IAC, Intersindical-CSC, SAC, SATSE, SIAT, STAJ, UGT, USAE, USOC.

Segons els sindicats, les retallades no només suposen una agressió als drets laborals dels treballadors i les treballadores del sector, sinó que estan deteriorant el servei a la ciutadania i s’està encaminant la seva privatització. A més, temen que la Generalitat continuï retallant el pressupost de la sanitat pública el 2013.

El Parc Taulí, el primer de la llista

El primer centre que s’ha afegit a les mobilitzacions del Sant Pau ha estat el Parc Taulí de Sabadell, on el Comitè d'Empresa i treballadors de l’hospital s’han tancat aquesta matinada al vestíbul del centre. Durant les primeres hores d’aquesta tancada indefinida, s’han concentrat una cinquantena de persones que han participat en una assemblea. A banda del Parc Taulí de Sabadell, una desena de centres també es mobilitzaran amb diverses accions que, en alguns casos, duraran fins divendres. A l'Hospital de la Vall d'Hebron, les mobilitzacions ja han començat amb diverses assemblees però el tancament “contra la privatització-negoci de la sanitat” començarà a la mitjanit. Durant el dia, hi haurà diverses activitats entre les quals destaca una assemblea amb tots els treballadors i treballadores.

Al Clínic, en contra de la privatització

A l'Hospital Clínic, un centre que podria ser privatitzat de manera imminent, hi haurà concentracions a partir de les 11:00 del matí i a més d’un dinar popular, el Grup de Defensa de la Sanitat Pública farà una xerrada on es debatran les opcions de gestió pública i privada de la salut. Les accions també arribaran a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona on es farà una cadena humana contra les retallades socials i laborals. A l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès, a Vilafranca, també es faran accions. A l'Hospital Verge Cinta de Tortosa, també es preveu la formació d’una cadena humana que envolti l’hospital durant una una tancada de dotze hores que s'allargarà fins les deu de la nit. A Girona, els sindicats CATAC, CCOO, MC, SATSE i UGT han convocat un “recés” jugant amb el simbolisme de la data i a l'Hospital de Granollers hi ha convocada una protesta simbòlica sobre les noves retallades plantejades per la direcció en la negociació del conveni. La tancada en aquest centre vallesà durarà 24 hores (entre les 8:00 hores del 13 de desembre i les 8h del 14). A l'Hospital Municipal de Badalona, Badalona Serveis Assistencials, també ha convocat una concentració a les 12:00 hores davant de l'edifici d'administració. A més, també a Badalona, els treballadors i les treballadors de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), juntament amb usuaris i usuàries, faran a partir de les 13 hores una cadena humana que envoltarà l’hospital.

A banda de les mobilitzacions, la Plataforma Sindical dels Treballadors Públics asseguren que han acordat posar en marxa els equips jurídics per prendre accions comunes davant la supressió de la paga extra del mes de desembre. En aquest sentit, convocaran una concentració davant el Parlament el dia que es constitueixi la desena legislatura.

Mentre el comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona continua amb la tancada indefinida iniciada el passat 28 de novembre, diversos centres se sumen als actes de protesta contra les retallades a la sanitat pública catalana. Les diferents accions i mobilitzacions reben el suport de la Plataforma Sindical dels Treballadors Públics. La Platafaforma agrupa sindicats diversos com el Sindicat Independent ANPE (Ensenyament), ASPEPC-SPS (Secundària), CCOO, CSI-F, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda GESTHA, IAC, Intersindical-CSC, SAC, SATSE, SIAT, STAJ, UGT, USAE, USOC.

Segons els sindicats, les retallades no només suposen una agressió als drets laborals dels treballadors i les treballadores del sector, sinó que estan deteriorant el servei a la ciutadania i s’està encaminant la seva privatització. A més, temen que la Generalitat continuï retallant el pressupost de la sanitat pública el 2013.

El Parc Taulí, el primer de la llista

El primer centre que s’ha afegit a les mobilitzacions del Sant Pau ha estat el Parc Taulí de Sabadell, on el Comitè d'Empresa i treballadors de l’hospital s’han tancat aquesta matinada al vestíbul del centre. Durant les primeres hores d’aquesta tancada indefinida, s’han concentrat una cinquantena de persones que han participat en una assemblea. A banda del Parc Taulí de Sabadell, una desena de centres també es mobilitzaran amb diverses accions que, en alguns casos, duraran fins divendres. A l'Hospital de la Vall d'Hebron, les mobilitzacions ja han començat amb diverses assemblees però el tancament “contra la privatització-negoci de la sanitat” començarà a la mitjanit. Durant el dia, hi haurà diverses activitats entre les quals destaca una assemblea amb tots els treballadors i treballadores.

Al Clínic, en contra de la privatització

A l'Hospital Clínic, un centre que podria ser privatitzat de manera imminent, hi haurà concentracions a partir de les 11:00 del matí i a més d’un dinar popular, el Grup de Defensa de la Sanitat Pública farà una xerrada on es debatran les opcions de gestió pública i privada de la salut. Les accions també arribaran a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona on es farà una cadena humana contra les retallades socials i laborals. A l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès, a Vilafranca, també es faran accions. A l'Hospital Verge Cinta de Tortosa, també es preveu la formació d’una cadena humana que envolti l’hospital durant una una tancada de dotze hores que s'allargarà fins les deu de la nit. A Girona, els sindicats CATAC, CCOO, MC, SATSE i UGT han convocat un “recés” jugant amb el simbolisme de la data i a l'Hospital de Granollers hi ha convocada una protesta simbòlica sobre les noves retallades plantejades per la direcció en la negociació del conveni. La tancada en aquest centre vallesà durarà 24 hores (entre les 8:00 hores del 13 de desembre i les 8h del 14). A l'Hospital Municipal de Badalona, Badalona Serveis Assistencials, també ha convocat una concentració a les 12:00 hores davant de l'edifici d'administració. A més, també a Badalona, els treballadors i les treballadors de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), juntament amb usuaris i usuàries, faran a partir de les 13 hores una cadena humana que envoltarà l’hospital.

A banda de les mobilitzacions, la Plataforma Sindical dels Treballadors Públics asseguren que han acordat posar en marxa els equips jurídics per prendre accions comunes davant la supressió de la paga extra del mes de desembre. En aquest sentit, convocaran una concentració davant el Parlament el dia que es constitueixi la desena legislatura.

La convivència entre Convergència i Unió i el Partit Popular al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) s’ha deteriorat mig any després de l’acord entre les dues formacions per col·locar Roger Loppacher i Daniel Sirera (expresident del PP de Catalunya) com a nous membres de l’ens públic. Un informe sol·licitat pel PP sobre la cobertura informativa de la manifestació de l’11 de setembre ha reobert el debat sobre la independència del CAC després que el passat mes de juliol, arrel dels nomenaments de Loppacher i Sirera, entitats i professionals del sector critiquessin la politització d’aquest òrgan de control audiovisual. Les funcions del CAC són, principalment, la defensa de la llibertat d'expressió i de la neutralitat informativa en l'àmbit audiovisual. Tot i això, el mecanisme de CiU a l’hora de signar l’acord per “constatar el pluralisme polític” en la cobertura de la manifestació de l’11 de setembre, deixa força dubtes sobre el compliment de les missions d’un ens públic independent.

Informe “esbiaixat”

Dues setmanes després de la Diada, el PP va demanar al CAC un informe sobre el tractament informatiu de la manifestació, així com els programes dedicats a la Diada als mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El portaveu adjunt del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Santi Rodríguez, considerava que s’havia perdut “la neutralitat i l’equilibri” d’aquests mitjans i també va sol·licitar un anàlisi de les despeses dels mitjans que van cobrir la jornada. Gairebé dos mesos després, el CAC ha conclòs que en la cobertura informativa de la manifestació de l’11 de setembre hi va haver “respecte al pluralisme polític i un cert equilibri pel que fa a la presència de les diferents opcions i opinions”. Tot i això, admet que les opinions crítiques amb la manifestació van tenir “un paper molt menor” en la freqüència de les entrevistes realitzades a TV3 i Catalunya Ràdio.

L’informe analitza els informatius diaris, programes i els espais de programació especial emesos a TV3 i Catalunya Ràdio (no es té en compte el 3/24 ni Catalunya Informació) entre els dies 9 i el 13 de setembre. En l’acord del Ple del CAC es recorda que per complir la missió de servei públic, els mitjans han d’utilitzar “tots els llenguatges, els formats i els gèneres propis de la comunicació audiovisual”. Pel que fa a l’aparició de polítics i agrupacions polítiques, en els espais analitzats, l’informe afegeix que “hi ha presència de totes les forces presents al Parlament, així com del diputat no adscrit”. A més, el CAC constata que “s’ha observat el principi de pluralisme en els teleinformatius analitzats” perquè apareixen representant del Govern de Catalunya, del Govern de l’Estat, dels governs d’altres comunitats autònomes, de representants de la Unió Europea i de l’Assemblea Nacional Catalana.

Després de conèixer l’informe i l’acord del CAC, signat per Loppacher i Sirera, Santi Rodríguez (PP) assegura que el document és “totalment esbiaixat” i denuncia que el vot de qualitat del president del CAC ha estat utilitzat per silenciar la publicació de tres vots particulars (dos dels representants del PSC i un del PP) que reiteren la manca de pluralisme en el tractament informatiu de l’11 de setembre. “No tenim cap dubte que l’informe ha estat redactat des de la seu de CIU”, assegura Rodríguez, que veu en l’ocultació dels vots particulars “un ús barroerament electoral de les institucions catalanes” per part de la federació nacionalista. La resposta de Santi Rodríguez sorprèn després que la seva formació pactés amb CiU el control de l’òrgan i de rebot, deixar-lo sense periodistes

CiU i PP: del pacte a la discrepància

L’anterior llei del CAC establia un Consell format per deu membres, però la reforma de la normativa a principis d’aquest any fixa que n’hi hagi sis escollits pel Parlament de Catalunya i que un d’ells sigui el president de l’ens públic. L’expresident del CAC, Ramon Font, va dimitir del seu càrrec el 20 de juny malgrat que encara li quedaven dos anys i mig de mandat. D’aquesta manera, a banda de Carme Figueras, Esteve Orriols, Josep Pont i Elisenda Malaret; restaven dues places que es van disputar Roger Loppacher, Daniel Sirera i Salvador Alsius. En aquest context, CiU i el PP van apostar pels perfils polítics de Loppacher i Sirera, mentre que ICV-EUiA i ERC van proposar la candidatura d’Alsius, l’únic candidat amb una trajectòria i perfil periodístic.

L’aposta conjunta de CiU i el PP va ser aprovada pel Parlament el 4 de juliol després d’una votació secreta en què Loppacher va obtenir 79 vots a favor, 21 en contra i 29 abstencions. D’altra banda, Sirera va rebre 77 vots a favor, 23 en contra i 28 abstencions. En tercer lloc, Alsius, l’únic periodista que aspirava al lloc, es va quedar en 24 vots a favor, 18 en contra i 86 abstencions. En una segona volta de votacions, Roger Loppacher va rebre el suport de CiU i el PP (79 vots favorables) per ser escollit president del CAC. L’acord entre les dues formacions va ser criticat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) que en un comunicat alertava sobre el “greuge” que suposaria “per a la independència del Consell” votar com a membres del CAC uns “candidats connotats per la seva afinitat política” en detriment de Salvador Alsius, que no milita en cap de les formacions polítiques de les quals n’era el candidat. L’SPC també acusava CiU d’estar “mimetitzant les posicions més retrògrades i contràries” a la independència dels mitjans públics.

Les retallades a la sanitat pública han marcat les actuacions del Departament de Salut durant la breu legislatura de dos anys que tot just s’acaba de tancar. En aquest espai de temps, l’Atenció Primària de Salut (APS) ha estat un dels àmbits del sistema sanitari que més ha patit la tisorada del govern català amb mesures tan dràstiques com el tancament de centres d'atenció primària, serveis d'urgència, o la disminució dels horaris d'atenció. Segons va alertar fa un any El Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP), l’entitat que agrupa a metges i infermeres de la sanitat catalana, aquestes retallades “sense criteris sanitaris raonats” signifiquen un deteriorament de la quantitat i qualitat dels serveis i repercuteixen en l’eficiència global del sistema. En aquest informe, el FOCAP denuncia “un gir en l'orientació del model d'atenció que també empitjora les condicions de treball dels professionals”. A banda de les retallades, el FOCAP, allunyat de qualsevol color polític o sindical, ha publicat un estudi de seguiment trimestral on compara les accions de govern en l’Atenció Primària de Salut amb el programa electoral de CiU per a les eleccions al Parlament de 2010. Els resultats són demolidors: de les 30 propostes que apareixen en el document, el Departament de Salut no n’ha complert cap i només un 23% s’han començat a desenvolupar. A més, en diversos punts s’observa que algunes mesures que ha pres la Generalitat, contradiuen el programa electoral.

Incompliment total

El Fòrum Català d’Atenció Primària divideix l’informe en nou apartats on s’hi detallen les actuacions en diversos àmbits de l’APS que tenen en compte els usuaris, el funcionament de l’atenció primària i els professionals d’aquest sector de la sanitat pública. Entre els punts proposats per CiU, destaquen els que fan referència a “horaris més amplis d’atenció a tota la Xarxa Sanitària d’Utilització Pública” i que s’han traduït en un tancament progressiu de punts d’atenció i reducció d’horaris. CiU tampoc ha aplicat mesures per “aconseguir un accés àgil i ràpid a l’atenció primària” i en canvi ha tancat centres, no ha substituït professionals. En aquest sentit, una reducció d’un 10,7% en el pressupost ha afectat l’accessibilitat a l’atenció primària i ha impedit reforçar-ne el seu paper en el sistema sanitari, tal i com preveia CiU en el seu programa electoral. Pel que fa a les llistes d’espera dels 300 caps que hi ha arreu del territori català, la federació garantia “un temps màxim per accedir a la consulta amb atenció especialitzada i a les proves diagnòstico-terapèutiques complementàries” però segons el FOCAP, s’ha allargat el temps d’espera per consultes i proves. L’entitat també alerta en contrast a la idea de CiU de “resoldre mancances en el sistema d’urgències”, que s’han tancat 60 punts d’atenció primària continuada i adverteix que en algunes comarques l’hospital és la única porta d’entrada per urgències.

D’ús racional a copagament

En el programa electoral, CiU apostava per facilitar que els metges i els farmacèutics treballessin conjuntament per “garantir una atenció adequada i de qualitat, especialment en l’àmbit de l’ús racional del medicament” però a dia d’avui, el Departament de Salut no ha fet cap acció en aquest sentit. De fet, el FOCAP apunta que els professionals no van rebre cap informació sobre l’aplicació de l’euro per recepta fins cinc dies abans de l’implantació de la taxa.D’altra banda, CiU considerava les tecnologies de la informació i la comunicació “la base de la col·laboració entre equips multidisciplinaris” però a implantació de la historia clínica compartida es va produir durant la última legislatura del tripartit i només l’Institut Català de la Salut ha incorporat la visita virtual a l’e-cap. Pel que fa els àmbits de recerca i formació, el FOCAP recull en el seu informe que, en alguns casos, s’ha eliminat pressupost de formació continuada quan fa només dos anys CiU assegurava que promouria “l’intercanvi de coneixements entre els professionals de la salut amb estades de formació a l’estranger”.

“Está todo a punto”. Así de clara fue la secretaria general del Departamento de Salud, Roser Fernández, cuando Diario Médico le preguntó sobre la privatización del Hospital Clínic, el segundo mayor centro sanitario público de Catalunya. Considerado un hospital de referencia nacional e internacional por su actividad médica y científica, el Clínic fue transferido a la Generalitat el 2007 y actualmente forma parte del Servei Català de la Salut como una entidad de naturaleza institucional pero sin ninguna forma jurídica concreta. El gobierno del tripartito había planteado la creación de un consorcio con presencia de la Generalitat, el Estado, el Ayuntamiento de Barcelona y la Universidad de Barcelona (UB) para gestionar un Clínic pero las elecciones al Parlament de 2010 paralizaron la reforma. Durante estos años, el centro ha contado con un patronato que hasta el 2011 presidió Marina Geli (PSC).

Tras la llegada de CiU al poder, Xavier Pomés -exconseller de los gobiernos de Jordi Pujol- asumió la presidencia del patronato. Su figura es clave para entender los planes de la Generalitat, que a mediados de 2012 nombró a Pomés presidente del Hospital de Sant Pau. La gestión de este centro, cuestionada tras la imputación de dos altos cargos por malversación, está dividida en tres fundaciones (patrimonial, gestora y de investigación) con presencia mayoritaria de las Administraciones y según avanzó el digital eldebat.cat, la Generalitat ya habría dado el visto bueno a una forma jurídica similar para el Clínic. El gobierno catalán se basa en un informe de la Sindicatura de Cuentas que alerta de la necesidad de dar una nueva estructura al ente pero como refleja un informe publicado en la revista ‘Mientras Tanto’, existen muchas dudas sobre la legalidad de un proceso que dividiría el centro en dos fundaciones e implicaría, por primera vez en Catalunya, la privatización de la gestión asistencial.

Reforma sin consensuar

Los planes de la Generalitat eran privatizar del Hospital Clínic a través de un decreto que ya ha sido redactado y que debía ser aprobado por el Consejo Ejecutivo del 20 de noviembre, con el Parlamento catalán disuelto. Sin embargo, las informaciones aparecidas durante las últimas semanas en diversos medios de comunicación han provocado que la decisión se retrase hasta después de las elecciones del 25 de noviembre. El sindicato Metges de Catalunya considera que el proceso de privatización de un hospital público no se puede “escapar” del debate parlamentario y recuerda, en un comunicado, que las negociaciones para una posible reforma de la titularidad del hospital deben emprenderse con “transparencia” y respetando “de forma escrupulosa” las reglas democráticas. En este sentido, el sindicato insta a la Generalitat a “no utilizar artimañas” en las que se aprovecha la ausencia de control del Parlamento para “consolidar cargos públicos, aprobar nombramientos y otorgar adjudicaciones y contratos” de forma “precipitada e innecesaria”.

La dirección del hospital ha remitido este miércoles una nota a los trabajadores dando explicaciones ante los insistentes rumores de privatización del hospital. El director general del hospital, Josep Maria Piqué, deja claro que la titularidad del patrimonio continuará siendo público pero no dice lo mismo de la gestión y apunta sin concretar que la gestión “no tendrá ánimo de lucro y su resultados revertirán directamente en la institución”. El secretario general de CCOO en el hospital Clínic, Sergi Hurtado, se muestra preocupado ante la situación actual ya que “se desconoce como podría afectar la privatización al centro sanitario”.

Un “replanteamiento” en la gestión

Tras la reunión del Consejo Ejecutivo de este martes, el portavoz de la Generalitat, Francesc Homs, aseguró que el gobierno catalán no tiene ninguna intención de privatizar el Hospital Clínic de Barcelona aunque sí apuntó a un “replanteamiento” para mejorar la gestión del centro. Homs, a quien no le constan negociaciones con grupos inversores para vender el Clínic, explica que “antes de recortar servicios”, la Generalitat prefiere estudiar la gestión de los órganos que los prestan porque “está obligada” a mejorarlos. En este sentido, el portavoz del gobierno catalán recuerda que la sanidad de titularidad concertada funciona con normalidad desde hace muchos años y ha rechazado el concepto “privatización” porque “conlleva un prejuicio y puede despistar”.

Ante esta situación, el representante sindical de CCOO, Sergi Hurtado, vaticina que “las listas de espera podrían ser más largas y a la vez se podría incrementar la actividad privada en el hospital”. A día de hoy, el porcentaje del trabajo que supone Barnaclínic es muy bajo y podría crecer fácilmente. Desde el comité de empresa reclaman que se frene el proceso de privatización y ponen sobre la mesa el empeoramiento de la sanidad pública en los dos últimos años. “No deben medir los resultados en base a beneficios económicos, deben tener en cuenta los beneficios sociales, y el control debe ser con órganos rigurosos y transparentes”, zanja Hurtado.

Manolo Baena, un prejubilado de 63 años vecino de Badalona (Barcelona), nunca había participado en movimientos reivindicativos pero asegura que la vejez lo ha convertido en un “revolucionario”. Durante los últimos meses ha participado en diversas concentraciones de los ‘iaioflautas’ y tras conocer la medida del euro por receta que anunció la Generalitat, Manolo pensó qué podía hacer para hacer frente a una tasa que considera “incongruente”. Consultó a la Confederación de Asociaciones Vecinales de Cataluña (CONFAVC) y del colectivo Dempeus per la salut pública para conocer qué acción de protesta podía llevar a cabo y se declaró insumiso del euro por receta.

“Lo que más me empujó a tomar la decisión fue la discriminación que sufren las personas que cobran pensiones bajas”, explica Manolo Baena, quien recuerda que la tasa se aplica de la misma forma independientemente de los ingresos. Le chocó que una mujer con una pensión que apenas superaba los 500 euros, tuviera que pagar lo mismo que él pese a cobrar más del doble. “Me dijo que pagaba el euro por receta porque tenía miedo a perder pensión”, explica Manolo. “Me pareció injusto y decidí actuar”, comenta Manolo Baena, quien cree que “el sistema se va a derrumbar si no combatimos este tipo de desigualdades”.

Desde la entrada en vigor del euro por receta el 23 de junio, más de 6.000 personas se han declarado insumisos y no han pagado el euro por receta en Catalunya. Según los datos del departamento de Salud de la Generalitat, los insumisos se han negado a pagar la tasa de cerca de 18.000 recetas, lo que significa un 0,05% del total de medicamentos dispensados en este periodo.Según Manolo Baena, el euro por receta de la Generalitat, sumado al copago farmacéutico aplicado por el gobierno español y al coste de la Seguridad Social “provoca que los impuestos sean más caros que el propio medicamento”.

El gobierno catalán insiste en la finalidad disuasoria del euro por receta y apunta que entre julio y agosto se despacharon un 20% menos de recetas que en el mismo periodo del año anterior. Aún así, desde la puesta en marcha del euro por receta -o 'tique moderador', como es denominado oficialmente- la Generalitat ha recaudado 33,6 millones de euros y esperan llegar a cerca de los 50 millones a final de año.

Comprensión en la farmacia

Desde que se declaró insumiso del euro por receta, Manolo no ha recibido ninguna notificación de la Generalitat para comunicarle que es un deudor de la Generalitat y no ha tenido ningún conflicto en su farmacia habitual, situada en el barrio de La Salut de Badalona. De hecho, el gobierno catalán aún está estudiando la manera de reclamar la tasa a todos aquellos que se han negado a pagarla. “Le digo a la farmacéutica que ejerce de funcionaria sin cobrar”, ironiza Manolo Baena, quien debe rellenar seis formularios -uno para cada medicamento que consume- y presentar una copia de su DNI cuántas veces se niegue a pagar el euro por receta. Estos formularios llegan al CatSalut pero hasta el momento no se ha concretado como van a reclamar las cantidades impagadas desde la administración.

Diversos sindicatos y asociaciones de vecinos ofrecen asesoramiento y tranquilizan explicando que darán apoyo legal cuando empiecen a llegar las reclamaciones a los insumisos. Asegura Manolo que al principio era más sencillo porque solamente debía rellenar un documento pero “cada vez lo ponen más complicado para evitar casos de insumisión y muchos pagan la tasa para evitar todo el papeleo”, apunta Manolo, quien recuerda que si un 10% de los pensionistas catalanes llevaran a cabo esta protesta pacífica, el gobierno catalán se replantearía la medida debido al enorme coste burocrático que le supondría.

Sin temor a las consecuencias

Tras consultar a un grupo de abogados, Manolo Baena está tranquilo y asegura que lo peor que le puede ocurrir es que la Generalitat le recargue un 20% sobre el importe no satisfecho. Lejos de preocuparle, anuncia que junto a unos amigos está pensando en nuevas acciones para declararse insumiso del copago farmacéutico. “Con la edad que tengo ya puedo empezar a meter follón y muchos vecinos de La Salut se están uniendo a la protesta pacífica”, añade sonriente Manolo.