De Ghana se habla poco en la prensa occidental y eso, curiosamente, es buena señal. Se trata de uno de los países más estables, democráticos y libre de incidentes, y también de uno de los más prósperos del África occidental. Por eso, una visita por Ghana acaba siendo una experiencia inolvidable de creatividad, vistosismo y algarabía africanas en un entorno menos caótico y más asequible. Un viaje al África que sueña en presente.

Para descubrir lo esencial de la historia de Ghana, el primer país de la región que accedió a la independencia, en 1957, nada mejor que una visita al mausoleo de Kwame Nkrumah, el líder que guió al país en sus albores y uno de los grandes defensores del panafricanismo. Una gran avenida con dos estanques flanqueados con estatuillas de unos arrodillados tocadores de “abein”, el instrumento de cuerno que se hace soplar para rendir honores a un personaje carismático, conduce al monumento en el que descansa Nkrumah para la eternidad desde 1992, cuando su figura fue rehabilitada públicamente.

El parque homenaje a Nkrumah se ubica en el antiguo campo de polo, que en época colonial no admitía la presencia de los negros, y prácticamente al lado de la inmensa plaza de la Independencia, ancha para admitir imponentes desfiles militares y con gradas que la rodean y tapan la vista al mar. La plaza es la única reminiscencia estética de veleidades prosoviéticas y de regímenes autoritarios, que fueron parte de la historia de Ghana.

Libre de guerras con vecinos, promoviendo instituciones democráticas desde 1992, con niveles de delincuencia razonablemetne buenos, Ghana avanza hacia el futuro con menos incertezas que muchas naciones que la rodean. Y con orgullo. Ghana enarbola la bandera de la diáspora y es el hogar que muchos afroestadounidenses han elegido para instalarse en África y descubrir sus raíces.

Algunos apartamentos de lujo con vistas al mar hablan de los nuevos moradores del país, que regresan siglos después de que sus ancestros hubiesen sido llevados a América como esclavos. No es de extrañar que Ghana fuera el destino del primer viaje de Barack Obama cuando fue elegido presidente de los Estados Unidos en 2008. Ghana es una democracia estable desde 1992, cuando el dictador Jerry Rawlings decidió someter su presidencia a las urnas y supo desaparecer de la escena pública. Si se analizan sus vecinos en el Golfo de Guinea (Costa de Marfil, Togo, Burkina Faso, Sierra Leona, Liberia…), la trayectoria tiene mérito.

Los antiguos fuertes donde se encarcelaba a los esclavos antes de fletar esas galeras del terror al Atlántico son una de las principales visitas turísticas de Ghana, la antigua Costa de Oro de la época colonial, un país bendecido con magníficas playas en su extenso litoral. Y las comuniaciones por carretera, aunque mucho más lentas que las de Europa, no son de las peores de África. Ghana fue uno de los mercados de esclavos más importantes para el Nuevo Mundo. Un importante productor de oro después y, ahora, una nueva meca del petróleo en África, que ha despertado un boom inmobiliario.

Accra es una capital apacible y hasta cierto punto segura. También es calurosa y está afectada por atascos de tráfico impropios de sus dimensiones medianas, pero presenta una escena cultural y musical atractivas. El país también cuenta con el legado cultural del imperio Ashanti y con una de las artesanías textiles más preciadas de toda África.

Una aldea digna para visitar en Accra es Teshi, soñolienta como todas y, a la vez, encantadora. Los comercios se alinean a lo largo de la carretera principal, de forma colorista, con carteles pintados a mano, anuncios de cabelleras trenzadas perfectas, y cuadros para adornar paredes con personajes famosos.

El mar ni se intuye, pero está a menos de un kilómetro. En la costa hay las barcazas de pescadores y un barrio degradado con chabolas de techos de hojalata. Y afloran talleres artesanales donde se elaboran ataúdes en forma de avión, de latas de refresco o hasta de pianos. Es una singularidad más de Ghana, un ejemplo de África viable, posible y atractiva.

Vueling ofrece vuelos semanales desde Barcelona a Accra a partir de junio y durante el verano.

De Ghana s’en parla poc als diaris d’arreu el món i això és un bon senyal. Es tracta d'un dels països més estables, democràtics i lliures d'incidents, i també d'un dels més pròspers, de l'Àfrica occidental. Per això, una visita per Ghana acaba sent una experiència inoblidable de creativitat, xivarri i colors de l’Àfrica en un entorn menys caòtic i més assequible. Un viatge per l’Àfrica que somia en present.

Per descobrir l'essencial de la història de Ghana, el primer país de la regió que va accedir a la independència, el 1957, res millor que una visita al mausoleu de Kwame Nkrumah, el líder que va guiar el país en el seu naixement, i un dels grans defensors del panafricanisme. Una gran avinguda amb dos estanys flanquejats amb estatuetes d'uns agenollats tocadors de “abein”, l'instrument de banya que es fa bufar per rendir honors a un personatge carismàtic, condueix al monument en el qual descansa Nkrumah per a l'eternitat des del 1992, quan la seva figura va ser rehabilitada públicament.

El parc homenatge a Nkrumah s'ubica a l'antic camp de polo, cosa que reforça el simbolisme ja que a l’ època colonial no admetia la presència dels negres, i pràcticament al costat de la immensa plaça de la Independència, ampla per admetre imponents desfilades militars i amb grades que l'envolten i tapen la vista al mar. La plaça és l'única reminiscència estètica de vel·leïtats prosoviétiques i de règims autoritaris, que van ser part de la història de Ghana.

Lliure de guerres amb veïns, promovent institucions democràtiques des de 1992, amb nivells de delinqüència raonables, Ghana avança cap al futur amb menys incerteses que moltes nacions que l'envolten. I amb orgull. Ghana enarbora la bandera de la diàspora i és la llar que molts afroamericans dels Estats Units han escollit per a instal·lar-se a l'Àfrica i reivindicar les seves arrels.

Alguns apartaments de luxe amb vistes al mar parlen d’aquests nouvinguts al país, que tornen segles després que els seus ancestres haguessin estat portats a Amèrica com a esclaus. No és d'estranyar que Ghana fos el destí del primer viatge de Barack Obama quan va ser elegit president dels Estats Units en 2008. Ghana és una democràcia estable des de 1992, quan el dictador Jerry Rawlings va decidir sotmetre la seva presidència a les urnes i va saber desaparèixer de l'escena pública. Si s'analitzen els seus veïns al golf de Guinea (Costa d'Ivori, Togo, Burkina Faso, Sierra Leone, Libèria ...), la trajectòria té mèrit.

Els antics forts on s’empresonava als esclaus abans de fer navegar aquestes galeres del terror a l'Atlàntic són una de les principals visites turístiques de Ghana, l'antiga Costa d'Or de l'època colonial, un país beneït amb magnífiques platges en el seu extens litoral.

I les comunicacions per carretera, encara que molt més lentes que les d'Europa, no són de les pitjors d'Àfrica. Ghana va ser un dels mercats d'esclaus més importants, després va ser un important productor d'or i, ara, una nova meca del petroli a l'Àfrica, cosa que ha desfermat un boom immobiliari.

Accra és una capital afable i fins a cert punt segura. També és calorosa i està afectada per embussos de trànsit impropis de les seves dimensions mitjanes, però presenta una escena cultural i musical atractives. El país també compta amb el llegat cultural de l'imperi Ashanti i amb una de les artesanies tèxtils més preuades de tot Àfrica.

Un barri digna per visitar i tenir una idea de com és Accra és Teshi, somnolent com tots i, alhora, encissador. Els comerços s'alineen al llarg de la carretera principal, de forma colorista, amb cartells pintats a mà, anuncis de cabelleres trenades perfectes, i quadres per adornar parets amb persoatges famosos.

El mar ni s'intueix, però està a menys d'un quilòmetre. A la costa hi ha les barcasses de pescadors i un barri degradat amb barraques de sostres de llauna. I afloren tallers artesanals on s'elaboren taüts en forma d'avió, de llaunes de refresc o fins i tot de pianos. És una singularitat més de Ghana, un exemple d'Àfrica viable, possible i atractiva.

Vueling ofereix vols setmanals des de Barcelona a Accra a partir del juny i tot l'estiu.

Gorée, una petita illa a la qual s'arriba en una curt trajecte en una xalupa des de Dakar, segueix sent un dels escenaris més accessibles per respirar una de les memòries més tràgiques de la humanitat, la de l'esclavitud. I tot i que la visita a una de les puntes més occidentals d'Àfrica hauria de semblar trista pel seu passat d'abusos, l'esclat de vida de la benvinguda i la calma que es respira la converteixen en una experiència de plenitud. Almenys això es pensa mentre els nens es diverteixen en algaravia en arribar a l'embarcador de l'illa de Gorée, xipollejant despreocupats.

Gorée és una experiència única al Senegal. L'absència de cotxes i, per tant, de bona part dels sorolls de Dakar, sembla allunyar-la de l'Àfrica sobtadament. Les dones caminen elegants vestides amb el “bubú”, el vestit tradicional, i el turbant, com si cada dia fos digne de la millor presència. Les buguenvíl·lies s'escampen pels murs de les mansions colonials. Les teulades vermelloses i els balcons de ferro de les cases recorden un passat més esplèndid. Tot i que el present és més bonic que decadent. Els artistes que des de fa dècades han convertit Gorée en un refugi bohemi exhibeixen les seves teles de vius colors, una expressió de la negritud. I es respira silenci, una sensació gens habitual a l'Àfrica.

Tot just a tres quilòmetres de Dakar, Gorée se situa a l'entrada de la rada de la capital senegalesa. La seva situació era privilegiada i ja els portuguesos, els primers a aventurar-se per aquestes terres en 1444, el van convertir en un bastió a l'Àfrica. Un turó en un extrem trenca el seu perfil pla i la fa més visible mentre el barco de passatgers s'acosta.

De punta a punta hi ha tot jus un miler de metres i l'illa pot creuar-se a peu en vint minuts, però l'interessant de Gorée és entretenir-se pels carrerons, deixar passar el temps sense importar a quina hora surt el següent ferri.

Tots els camins de Gorée porten a una casa de doble escala corbada, la Maison des Esclaves, la casa dels Esclaus, un dels grans centres de confinament de la costa occidental africana. La principal atracció turística de l'illa, declarada Patrimoni de la Humanitat el 1977, té una doble planta. Les escales condueixen a la planta superior, la senyorial, la dels esclavistes, que dormien sobre les cel·les on s'amuntegaven als esclaus, obligats a arrossegar-se amb grillons i boles de ferro de llast. Al final d'un corredor hi ha un forat, que sembla un marc que deixa veure l'oceà. En realitat era l'anomenada porta sense retorn: els esclaus la franquejaven per pujar al vaixell i ja mai tornar.

La porta sense retorn fa esgarrifar. Els guies expliquen avui en dia les fuetades i el procès d’engreixament dels esclaus, que havien d’arribar al pes idoni per ser venuts. Els esclaus passaven entre tres i quatre mesos a Gorée abans del “passatge intermedi”, el viatge en vaixell a l’Amèrica. Una cinquena part dels infortunats sucumbia abans d'arribar a port per les condicions insalubres del transport.

No hi ha registre de quants esclaus van partir de l'illot de Gorée cap al Nou Món, encara que es calcula que van ser uns 60.000. La fortificació de Gorée va ser construïda el 1776 pels holandesos i va passar a mans franceses el 1817 fins a la independència del Senegal en 1960.

Com que els experts calculen que fins a un total de 28 milions de persones van ser traficades des d'Àfrica, el volum de trànsit de esclaus de Gorée va ser inferior al d'altres centres similars de Ghana, Costa d'Ivori, Benín o Guinea, però la seva reconversió en museu i la conservació de l'espai tal com era en aquella etapa abjecta l'han convertit en un recordatori palmari de la brutalitat de l'esclavitud. I en un dels al·licients de qualsevol visita a Senegal.

Vueling ofereix vols setmanals des de Barcelona a Dakar a partir del mes d'abril.

Gorée, una pequeña isla a la que se llega en una corta travesía en chalupa desde Dakar, sigue siento uno de los escenarios más accesibles para empaparse de una de las memorias más trágicas de la humanidad, la de la esclavitud. Y pese a que la visita a una de las puntas más occidentales de África debiera parecer triste por su pasado de abusos, el estallido de vida de la bienvenida y la apacibilidad la convierten en una experiencia de plenitud. Al menos eso se piensa mientras los niños se divierten en algarabía al llegar al embarcadero de la isla de Gorée, chapoteando despreocupados.

Gorée es una experiencia única en Senegal. La ausencia de coches y, por lo tanto, de buena parte de los ruidos de Dakar, parece alejarla de África súbitamente. Las mujeres caminan elegantes vestidas con su gran “bubú”, el vestido tradicional, y el turbante, como si cada día fuera digno de la mejor presencia. Las buganvillas se desparraman por los muros de las mansiones coloniales. Los tejados rojizos y los balcones de hierro de las casas recuerdan un pasado más espléndido. El presente es más coqueto que decadente. Y los artistas que desde hace décadas han convertido Gorée en un refugio bohemio exhiben sus telas de vivos colores, una expresión de la negritud. Y se respira silencio, algo impagable en África.

Apenas a tres kilómetros de Dakar, Gorée se ubica a la entrada de la rada de la capital senegalesa. Su situación era privilegiada y ya los portugueses, los primeros en aventurarse por estas tierras en 1444, lo convirtieron en un bastión en África. Una colina en un extremo rompe su perfil llano y la hace más visible conforme el ferry de pasajeros se acerca.

De punta a punta hay apenas mil metros y la isla puede cruzarse en veinte minutos, pero lo interesante de Gorée es entretenerse por las callejuelas, dejar pasar el tiempo sin importar a que hora sale el siguiente ferry.

Todos los caminos de Gorée llevan a una casa de doble escalera curvada, la Maison des Esclaves, la casa de los Esclavos, uno de los grandes centros de confinamiento de la costa occidental africana. La principal atracción turística de la isla, declarada Patrimonio de la Humanidad en 1977, tiene una doble planta. Las escaleras conducen a la planta superior, la señorial, la de los esclavistas, que dormían sobre las celdas donde hacinaban a los esclavos, obligados a arrastrarse con grilletes y bolas de hierro de lastre. Al final de un corredor hay un hueco. Parece un marco que deja ver el océano pero era la llamada puerta sin retorno. Los esclavos la franqueaban para subir al barco y ya nunca volver.

La puerta sin retorno estremece y provoca alguna lágrima. Hoy en día hay guías que explican los latigazos y el pesaje, el engorde los ilotas hasta que alcanzaban el peso adecuado para ser vendidos. Los esclavos pasaban entre tres y cuatro meses en Gorée antes del pasaje intermedio, el viaje en barco a América y una quinta parte sucumbía antes de llegar a puerto por las condiciones insalubres del transporte.

No hay registro de cuántos esclavos partieron del islote de Gorée hacia el Nuevo Mundo, aunque se calcula que fueron unos 60.000. La fortificación de Gorée fue construida en 1776 por los holandeses y pasó a manos francesas en 1817 hasta la independencia de Senegal en 1960.

Puesto que los expertos calculan que hasta un total de 28 millones de personas fueron traficadas desde África, el volumen de tráfico de esclavos de Gorée fue inferior al de otros centros similares de Ghana, Costa de Marfil, Benín o Guinea, pero su reconversión en museo y la conservación del espacio tal y como era en aquella etapa abyecta lo han convertido en un recordatorio palmario de la brutalidad de la esclavitud. Y en uno de los alicientes de cualquier visita a Senegal.

Vueling ofrece vuelos semanales desde Barcelona a Dakar a partir del mes de abril.

París, ciudad de paseos, enamora al caminante a cada verano. Y para andar, nada mejor que las riberas del Sena. El recorrido clásico, por la monumentalidad del margen derecho y la solemnidad del Louvre, suele ser suficiente para absorber la atmósfera de la capital francesa, pero una buena alternativa es hacer el tramo del boulevard Henri IV hasta el Ayuntamiento, el lugar de trabajo de la primera mujer alcaldesa de la ciudad, Anne Hidalgo, de origen español.

Precisamente Hidalgo, en su época de teniente de alcalde y coincidiendo con el primer mandato de José Luis Rodríguez Zapatero en el gobierno español, impulsó ese paseo, que es la parte final de la llamada Ruta de La Nueve, la ruta de la liberación, el recorrido de la columna que firmó la derrota de los nazis en París, una avanzadilla formada casi exclusivamente por republicanos españoles empujados al exilio.

Una placa en el boulevard Henri IV rememora la participación de los españoles en la liberación de París, un hecho que fue olvidado durante décadas. En España, por motivos obvios en pleno franquismo. En Francia por el prurito de no menguar la “grandeur” y reconocer que los que se enfrentaron a la última resistencia del régimen hitleriano fueron aquellos españoles a los que Charles De Gaulle prometió una ayuda que nunca se concretó para luchar contra el franquismo una vez acabada la Segunda guerra mundial.

Para los más puristas, la verdadera ruta de La Nueve empieza en la Porte d’Italie, en la margen izquierda del Sena, más al este del Barrio Latino que ganaría popularidad con la bohemia y las revueltas estudiantiles de los sesenta. Luego atraviesa el distrito 13, que no es uno de los más turísticos de París, aunque está lleno de instituciones culturales en los Jardins des Plantes conforme uno se acerca al río.

Los brigadistas españoles atravesaron el Sena por el puente de Austerlitz, donde otra placa evoca la liberación, que se revive cada 24 de agosto. Del puente, el más ancho de todos los que se han levantado en la capital francesa, se llega casi directamente al boulevard de la Bastille, en paralelo al canal de Saint-Martin, que puede ser uno de los desvíos de esta ruta más recomendables, un paseo por el corazón del republicanismo francés.

La plaza de la Republique y los alrededores, como el boulevard Richard Lenoir, permiten ver un París mundano y alternativo, un barrio dinámico con una buena oferta de vino, gastronomía y arte, los tres placeres capitalinos fundamentales.

Una vez disfrutado el desvío, se puede volver al Sena pasando por la plaza des Vosges, una de las más melancólicas de París, y la casa de Victor Hugo, el escritor romántico que más enalteció el republicanismo y la causa de los desfavorecidos.

A orillas del Sena otra vez, el Quai de l’Hôtel de Ville conduce directamente, con unas vistas espléndidas a l’île de la Cité y a la catedral de Notre Dame, al Ayuntamiento, donde entró el republicano Amadeo Grané para exigir la rendición de las autoridades nazis ese agosto de 1944, del que se van a cumplir 70 años, y la explícita Esplanada de la Liberación, ya en pleno corazón del París más clásico y majestuoso.

Hay una descripción detallada de la ruta de La Nueve, la compañía que luego siguió su aventura militar hasta Alemania, llegando a liberar el Nido del Cóndor de Hitler, en la web del Instituto Cervantes (http://paris.rutascervantes.es/ruta/lanueve), fruto de la reivindicación que oficializó Anne Hidalgo.

París, ciutat de passejades, enamora cada estiu. I per caminar, res millor que els marges del Sena. El recorregut clàssic, per la monumentalitat de la riba dreta i la solemnitat del Louvre, és normalment suficient per absorbir l'ambient de la capital francesa, però una bona alternativa és fer el tram pel boulevard Henri IV a l'Ajuntament, l’actual lloc de treball de la primera dona alcaldessa de la ciutat, Anne Hidalgo, d'origen espanyol.

Precisament Hidalgo, quan era tinent d'alcalde i coincidint amb el primer mandat de José Luis Rodríguez Zapatero en el govern espanyol, va impulsar aquest passeig, que és la part final de la trajectòria de 'La Nueve', el camí d'alliberament, la ruta que va seguir la columna que va signar la derrota dels nazis a París, una companyia militar d’avançada que estava formada gairebé exclusivament per republicans espanyols de l'exili.

Una placa al boulevard Henri IV recorda la participació dels espanyols en l'alliberament de París, un fet que va ser oblidat durant dècades. A Espanya, per raons òbvies sota el règim de Franco. A França per la recança de menystenir la “grandeur” i reconéixer que els que es van enfrontar a la última resistència del règim de Hitler van ser aquells els espanyols que van rebre de Charles De Gaulle una promesa de suport per lluitar conra el règim franquista que mai va es va concretar un cop acabada la Segona Guerra Mundial.

Per als més puristes, el veritable començament del camí es troba a la Porte d'Italie, a la riba esquerra del Sena, més a l'est del barri llatí que va guanyar popularitat amb la bohèmia i les protestes estudiantils dels anys seixanta.

Després es passa pel mig del Districte 13, que no és dels més turístics de París, tot i que acull moltes institucions culturals als voltants dels Jardins des Plantes, quan el caminant s'acosta al riu.

Les brigades espanyoles van travessar el Sena pel pont d'Austerlitz, a on una altra placa evoca l'alliberament, que es recorda cada 24 d'agost. El pont, el més ample de tots els que s’han construit a la capital francesa, condueix gairebé directament al bulevard de la Bastille, en paral·lel al canal de Saint-Martin. Aquest és un dels desviaments més recomanables d’aquesta ruta, un passeig pel cor del republicanisme francès.

La plaça de la Republique i els seus voltants, com el bulevard Richard Lenoir, deixa entreveure un París mundà i alternatiu, un barri dinàmic amb una bona oferta de vi, gastronomia i art, els plaers fonamentals de la capital. Un cop assaborit el desviament, es pot tornar al Sena passant abans per la plaça dels Vosges, una de les més malencòniques de París, i la casa de Victor Hugo, un dels escriptors romànitcs francesos que més va enarbolar la bandera del republicanisme i dels més desfavorits.

Una altra vegada a la riba del Sena, el Quai de l'Hotel de Ville porta, amb unes vistes esplèndides a l' île de la Cité i la catedral de Notre Dame, a l'Ajuntament, on va entrar el republicà Amadeo Grané per exigir la rendició de les autoritats nazis aquell agost de 1944, ara farà 70 anys, i a l'esplanada de l'Alliberament, de nom explícit, ja al cor del París clàssic i majestuós.

Trobem una descripció detallada de la ruta de 'La Nueve', la companyia que després va seguir amb la seva aventura militar fins Alemanya, essent els que van alliberar el Niu del Còndor d'Hitler, a la web de l'Instituto Cervantes, gràcies als esforços d’Anne Hidalgo per recuperar la memòria republicana espanyola a París.

Desde lo alto de la Kasbah, donde se encuentra antiguo palacio del sultán reconvertido en museo de historia, los hombres gustan de sentarse en bancos de piedra agrietados para admirar el Mediterráneo, para otear el continente que queda justo delante, Europa, apenas 20 kilómetros al frente, un difuminado de tierra oscura sobre el horizonte azul plateado. Tánger, tradicionalmente uno de los últimos faros antes de adentrarse en el océano Atlántico, sigue siendo hoy la mejor puerta de entrada para entender Marruecos y comenzar a comprender África.

En estos tiempos de ignominia en las vallas que desangran el sueño de inmigrantes sin visado ni suerte, las distancias entre Europa y África se reducirían, al menos mentalmente, con una visita a Tánger, abierta y cosmopolita, joven y dinámica, y a la vez, atrapada en el conservadurismo y la asfixia de un régimen encerrado.

Desdeñada a menudo como ciudad poco turística, víctima de su fama ahora ya injustificada de insegura y agobiante, Tánger exhibe sin disimulo el legado cultural y las contradicciones de la sociedad marroquí contemporánea.

Tánger es un balcón al mar constante. Desde la playa principal, que se llena de mujeres veladas y niños que corretean por la arena, hasta la Medina, el conjunto arquitectónico de los restos de la ciudad amurallada, pasando por barrios de chabolas como Beni Makada, donde se alimenta la ambición de una Europa opulenta, a menudo distorsionada gracias a las imágenes que se captan en las parabólicas, con frecuencia alentada por lenguajes universales como el fútbol.

Dentro de la Medina, el Zoco Pequeño, territorio de terrazas libre de comerciantes, es la plaza insoslayable, de esas que se degusta pacientemente, con la mirada perdida y a sorbos de café. Carece del calor humano y la monumentalidad de Jemaa el Fna, el epicentro de Marrakech, pero lo que sucede en el Zoco pequeño de Tánger parece auténtico, permite imaginarse que uno está realizando una inmersión en el día a día cotidiano de una sociedad que busca maneras de expresarse pese a los corsés que le imponen. Es un mundo misterioso, masculino, de olor a cigarro, a especias y a té, sin prisa, arcaico y seductor.

Tampoco hay en el Zoco Pequeño espías ni bohemios. Quien vaya a Tánger tras las huellas de los “beatniks” o la vida regalada de los tiempos del protectorado internacional descubrirá que no queda nada. De la morada inspiradora de Paul Bowles solamente dan testimonio fotografías en bares que se reconocen únicamente porque las muestran y presumen.

Entre muros encalados, escalinatas en calles empinadas, fuentes ajardinadas y el aroma del salitre y locales de pescado sabroso, Tánger está recuperando el esplendor perdido sin caer en la artificialidad del reclamo turístico. En la Medina surgen casas típicas, Dar, transformadas en posadas con encanto, que están haciendo olvidar la profunda decadencia que se vivió tras la época de la Zona Libre internacional.

Fue el actual monarca, Mohamed VI, quien se empeñó en revitalizar la ciudad, invirtiendo en la recuperación del puerto marítimo y en una nueva terminal de mercancías, la mejora de la seguridad y la restauración del centro histórico.

Mohamed VI se reservó, eso sí, una mansión extraordinaria, en las afueras de la ciudad, de camino a las colinas del Cabo Spartel, la punta atlántica africana, allá donde la leyenda sitúa la gruta de Hércules, el forzudo condenado a trabajos pesarosos, como los marroquíes que se esfuerzan día a día para volver a ubicar a Tánger en el mapa del turismo mundial.

Des de dalt de la Kasbah, on es troba l’antic palau del sultà reconvertit ara en museu d’història, grupets d’homes s’asseuen en bancs de pedra esquerdats per admirar la Mediterrània, per fer una ullada al continent que queda tot just davant, Europa, menys de 20 quilòmetres al front, un difuminat de terra fosca sobre l’horitzó blau platejat. Tànger, tradicionalment un dels últims fars abans d'endinsar-se a l’Oceà Atlàntic, segueix sent avui la millor porta d’entrada per entendre el Marroc i començar a comprendre l'Àfrica.

En aquests temps d’ignomínia a les tanques que dessagnen el somni d'immigrants sense visat ni sort, les distàncies entre Europa i Àfrica es reduirien una mica, al menys mentalment, amb una visita a Tànger, oberta i cosmopolita, jove i dinàmica, i a la vegada, capficada en el seu conservadurisme i agobiada per l’asfíxia d’un règim de mires tancades.

Sovint menyspreada com a ciutat de poca riqueza turística, víctima de la fama ara ja injustificada d’insegura i aclaparadora, Tànger exhibeix sense disfresses el llegat cultural i les contradiccions de la societat contemporània marroquí.

Tànger és un balcó al mar permanent. Ja sigui al passeig marítim, que està ple de dones amb vel i nens que juguen sobra la sorra, ja sigui a l’atalaia de la Medina, el conjunt arquitectònic de les restes de la ciutat emmurallada, o fins i tot a barriades com Beni Makada, on s'alimenta l'ambició d'una Europa opulenta, sovint distorsionada per imatges difoses a les parabòliques, sovint encoratjada per llenguatges universals com ara el futbol.

Dins la Medina, el Petit Soc, territori de terrasses solanes lliure de comerciants, és la plaça a la qual s’ha de dedicar temps, d’aquelles que s’assaboreixen de manera pacient, amb mirades perdudes i glops de café. Li falta la calidesa i la monumentalitat de la plaça de Jemaa el Fna, l'epicentre de Marrakech, però tot el que es veu i es viu al Petit Soc de Tànger sembla autèntic, permet capbusar-se en les escenes quotidianes d'una societat que busca vies d’expressió tot i les cotilles que l’imposen. És un món lent, misteriós, masculí, arcaic i seductor, ple d’olors de cigar, d’espècies i de tés.

Tampoc s’hi trobaran al Petit Soc espies o bohemis. Qui vagi a Tànger rera les petjades dels “beatniks” o la vida de plaer dels temps del protectorat internacional descobrirà que no en queda res. De la ciutat inspiradora de Paul Bowles només es veuen fotografies com a testimonis muts d’una época en uns bars que viuen de la nostàlgia.

Entre parets blanques, escales de carrers costeruts, fonts dins de jardins, olor del mar i peixos saborosos que omplen les cartes dels restaurants, Tànger està recuperant l'esplendor perdut sense caure en l'artificialitat que acostuma a acompanyar les grans atraccions turístiques. Els Dar, les cases típiques de la Medina transformades en cases d’hostes amb encant, ajuden a oblidar els anys decadents que es van experimentar després de l'era de la Zona Franca internacional.

Va ser el rei actual, Mohamed VI, qui va insistir en la revitalització de la ciutat, invertint en la recuperació del port de mar i en una nova terminal de mercaderies, millorant la seguretat i restaurant el centre històric.

Això sí, a canvi, Mohamed VI es va reservar una mansió extraordinària situada als afores de la ciutat, al camí cap els turons del Cap Spartel, la punta nord de l’Àfrica atlàntica, allà on la llegenda situa la cova d'Hèrcules, el forçut condemnat a traballs feixucs, com els marroquins que s’esforcen dia a dia per tornar a posar Tànger al mapa del turisme mundial.

El llac Kivu aclapara per la seva bellesa. Els distintius turons de Ruanda cauen fins les seves aigües assossegades. Vora el llac també hi ha més d’una platja de sorra blanquinosa i, de manera inesperada, mansions amb jardins tractats amb molta cura, garatges privats i reixes amb potents sistemes d'alarma. Aquesta imatge digna de la Suïssa més benestant es troba únicament a Gisenyi, la ciutat ruandesa que és el pas principal cap a la República democràctica del Congo. I, en realitat, aquest barri acomodat té molt a veure amb les circumstàncies dispars de Rwanda i del Congo, ja que moltes d'aquestes cases pertanyen, com es dedueix veient les matrícules dels cotxes ostentosos aparcats al seu interior, a congolesos que viuen a l'altre costat de la frontera per la protecció i la seguretat que troben a Ruanda.

A Gisenyi hi ha dos duanes amb el Congo. La “frontera gran” -així l'anomenen- és l'única per la qual poden circular els vehicles i per accedir-hi cal travessar aquest barri luxós amb vistes al llac Kivu. Hi ha poc trànsit a la frontera gran, tot i que de vegades fan cua, aparcats i carregats de paciència, desenes de camions de mercaderies, cotxes de luxe i tot terrenys de orgnizaciones humanitàries. A diferència de la barrera més refinada, la “frontera petita”, a un parell de quilòmetres de la “gran”, és el lloc de trànsit de les persones. I, malgrat que ja se situa en un barri que no té res de opulent, la duana recorda el contrast entre els dos països: asfalt, ordre i diligència en el costat ruandès; fang, caos i retards en el congolès.

A l'altre costat de la frontera, a la mateixa vora del Kivu però ja en territori del Congo, la ciutat de Goma s'alça com a testimoni del patiment de l'Àfrica més inestable i frustrada. Goma està aïllada per carretera de la capital del seu propi país, Kinshasa, i la comunicació fluvial, per les vies del cor de les tenebres de Joseph Conrad, resulta lenta i poc fiable. Però les desgràcies de Goma no es limiten només a que pertany a un estat fallit amb un govern central llunyà i poc operatiu. La seva situació com a ciutat de referència de la regió Kivu Nord, plena de riqueses minerals com el coltan, imprescindibles per a la fabricació de mòbils i ordinadors, l'han convertit en escenari recurrent de la bel·licositat que dessagna contínuament al Congo.

L'última guerrilla, o la penúltima, com prediuen els locals perquè pocs es creuen que arribi la pau definitiva, va estar activa fins a l'octubre passat, quan els rebels del M23 van ser derrotats per l'exèrcit congolès. El M23 es refugiava a les muntanyes dels Virunga i per aquest motiu, un cop més, el turisme havia deixat d'anar a veure els goril·les del vessant congolès, privant al país d'una font d'ingressos que sí que aporta suculents dòlars a Ruanda.

Ruanda, que ara creix econòmicament i gaudeix de pau, seguretat i estabilitat, també és culpable, en part, dels mals del Congo. De vegades de forma improvisada, com quan l'allau de refugiats hutus ruandesos van fugir a Goma després del genocidi, creant un greu problema logístic i humanitari. De vegades de forma premeditada, com quan l'actual govern ruandès dóna suport actiu als grups guerrillers. Així va succeir amb el M23, que va tenir força fins que Ruanda va decidir abandonar-lo. El president Kagame sempre negava la intervenció a la guerrilla, però els Estats Units, cansats d'aquest joc, van retirar part de l'ajuda econòmica a Ruanda per pressionar Kagame. La naturalesa també contribueix a la maledicció de Goma, i el 2002, quan no hi havia refugiats i guerrilles, mitja ciutat va quedar enterrada en lava i cendra després de la tremenda erupció del Nyiragongo, el volcà que encara embruta de vermell les nits del llac Kivu amb la resplendor del llac de lava que acull dins el seu cràter.

Resulta curiós com un país petitó i amb un passat recent tempestuós com Ruanda té capacitat per influir, negativament, en el destí de la República Democràtica del Congo, el segon país més gran de l’Àfrica, que s’extén des de la zona dels grans llacs fins a l'oceà Atlàntic. I també veure com les calamitats van afectant al Congo sense que això desperti l'interès mundial. És clar que hi ha altres crisis a Àfrica encara més oblidades, com la de la República Centreafricana, que viu en una inestabilitat bèl·lica permanent.

La manca d'un visat impedeix que pugui passar la “petita frontera” i endinsar-me a Goma, ja recuperada de les seqüeles de l’explosió volcànica gràcies a l’esforç dels líders locals. Per tant, giro enrera i enfilo la rampa cap a la tranquil·litat de Rwanda, al balneari del llac Kivu, aquesta Gisenyi que segueix a l'espera de convertir-se en un dels grans reclams turístics d'Àfrica. Per això encara necessita la pau al Congo, ja que la inestabilitat manté la mala reputació de la regió. De moment estan proliferant els hotels amb petits xalets al turó de Rubavu, als afores de Gisenyi, amb vistes al llac, al Congo, i al bell i simètric volcà Nyiragongo. Cau la nit i, des d'aquesta talaia, veig un avió que acaba d'enlairar-se de Goma, amb destinació a les profunditats del Congo, d'aquesta Àfrica que no acaba de renéixer com ja ho ha fet Ruanda.

El lago Kivu abruma por su belleza. Sus calmas aguas están orilladas por las sempiternas colinas ruandesas, por alguna que otra playa de arena blanquecina y, lo más inesperado, por mansiones con jardines cuidados, garajes privados y verjas con potentes sistemas de alarmas. Esa estampa digna de la Suiza más pudiente se encuentra únicamente en Gisenyi, la ciudad ruandesa que es el paso principal hacia la República Democráctica del Congo. Y, en realidad, ese barrio acomodado tiene mucho que ver con las circunstancias dispares de Ruanda y del Congo pues muchas de esas villas pertenecen, como delatan las matrículas de los cochazos aparcados en su interior, a congoleses que viven al otro lado de la frontera en busca de la apacibilidad y la seguridad ruandesa.

En Gisenyi hay dos aduanas con el Congo. La “frontera grande”, la llaman así, es la única por la que pueden circular los vehículos y para acceder a la misma hay que atravesar ese barrio adinerado con vistas al lago Kivu. Hay poco bullicio en la frontera grande, aunque a veces hacen cola, estacionados y con paciencia, decenas de camiones de mercancías, coches de lujo y todoterrenos de orgnizaciones humanitarias. En contraste con la barrera de guante blanco, la “frontera pequeña”, a un par de kilómetros de la “grande”, es el lugar de tránsito de las personas. Y, pese a que ya se sitúa en un barrio que no tiene nada de opulento, la barrera evoca el contraste entre los dos países: asfalto, orden y diligencia en el lado ruandés; barro, caos y demoras en el congolés.

Al otro lado de la frontera, en la misma orilla del Kivu pero ya en territorio del Congo, la ciudad de Goma se yergue como testimonio sufrido del África más inestable y frustrada. Goma está aislada por carretera de la capital de su propio país, Kinshasa, y la comunicación fluvial, por los cauces del corazón de las tinieblas de Joseph Conrad, resulta lenta y poco fiable. Pero las desgracias de Goma no se limitan solamente a que pertenece a un estado fallido con un gobierno central lejano y poco operativo. Su situación como ciudad de referencia de la región Kivu Norte, repleta de riquezas minerales como el coltán, imprescindibles para la fabricación de móviles y ordenadores, la han convertido en escenario recurrente de la belicosidad que desangra continuamente al Congo.

La última guerrilla, o la penúltima, como dicen los lugareños, porque pocos se creen que llegue la paz definitiva, estuvo activa hasta el octubre pasado, cuando los rebeldes del M23 fueron derrotados por el ejército congolés. El M23 se refugiaba en las montañas de los Virunga y de ahí que, una vez más, el turismo había dejado de ir a ver a los gorilas de la vertiente, privando al país de una fuente de ingresos que sí que aporta suculentos dólares a Ruanda.

Ruanda, que ahora crece económicamente y goza de paz, seguridad y estabilidad, también es culpable, en parte, de los males del Congo. A veces de forma improvisada, como cuando la avalancha de refugiados hutus ruandeses huyó a Goma tras el genocidio, creando un grave problema logístico y humanitario. A veces de forma premeditada, como cuando el actual gobierno ruandés brinda apoyo activo a los grupos guerrilleros. Así sucedió con el M23, que tuvo fuerza hasta que Ruanda decidió abandonarlo. El presidente Kagame siempre negaba la intervención de Ruanda en la guerrilla, pero Estados Unidos, cansado de ese juego, retiró parte de la ayuda económica a Ruanda para presionar a Kagame. Y la presión dio sus frutos. La naturaleza también contribuye a la maldición de Goma, y en 2002, cuando no había refugiados y guerrillas, media ciudad quedó enterrada en lava y ceniza tras la tremenda erupción del Nyiragongo, el volcán que todavía enrojece las noches del lago Kivu con el resplandor del lago de lava que cobija en su cráter.

Resulta curioso como un país chiquito con un pasado reciente tormentoso como Ruanda tiene capacidad para influir, negativamente, en los destinos de la República Democrática del Congo, el segundo país más extenso de África, que ocupa desde la zona de los grandes lagos hasta el océano Atlántico. Y cómo las calamidades van afectando al Congo sin que eso despierte demasiado el interés mundial. Claro que hay otras crisis en África aún más olvidadas, como la de la República Centroafricana, que vive en una intestabilidad bélica permanente.

La falta de un visado impide que pueda pasar la pequeña frontera y adentrarme a Goma, cuyas autoridades locales han logrado recuperarla de las secuelas de la explosión volcánica. Doy vuelta a tras y subo la rampa hacia la tranquilidad de Ruanda, al balneario del lago Kivu, esa Gisenyi que sigue a la espera de convertirse en uno de los grandes reclamos turisticos de África. Para ello necesita la paz en el Congo, cuya inestabiliad aporta mala reputación a la región. De momento están proliferando bungalows en la colina de Rubavu, en las afueras de Gisenyi, con vistas al lago, al Congo, y al bello y simétrico volcán Nyiragongo. Cae la noche y, desde esa atalaya, veo un avión que acaba de despegar de Goma, con destino a las profundidades del Congo, de esa África que no acaba de renacer como ya lo ha hecho Ruanda.

Al final, en l'últim moment, el cel es va obrir i vaig poder veure els volcans de Ruanda al complet, les seves siluetes i els seus cims, inclosa la del Bisoke, que és com un con perfecte truncat al capdamunt per fer encaixar al llac que amaga al seu interior. Després de quatre dies a Musanze, la ciutat més propera al parc nacional que protegeix els goril·les de muntanya, va ser mentre vagarejava camí a l'estació d'autobús ja per anar-me’n de la ciutat quan vaig poder albirar nítidament els cinc colossos.

A Musanze, que abans es deia Ruhengeri i que, com moltes ciutats i províncies, ha estat rebatejada per la voluntat del president Kagame de refundar el país a tots els nivells, també serveix el principi de netedat que es nota només arribar a la capital Kigali. Musanze està neta i això encara té més mèrit perquè, la majoria de carrers, excepte un parell o tres de principals, estan sense asfaltar.

A Musanze he recordat que a l’Àfrica tot és arranjable. Se m’ha caigut una vareta de les ulleres graduades i la solució més adequada seria la de buscar una òptica a Musanze, però no n’he sabut trobar-ne, així que, després de preguntar, em van portar a un botiga en la qual feien reparacions d’equips de música, televisors, vídeos... pura ferralla antiquada que, per algun miracle de l’encarregat de la botiga, segueixen funcionant. Són televisors de marca Telefunken, per entendre'ns, d'aquells que a Europa van deixar de vendre’s fa trenta anys. Amb les meves ulleres ni deu minuts va trigar el dependent en perpetrar un arranjament feble però suficient. Els dos primers minuts els va invertir en estudiar el mecanisme de subjecció. Després va prendre una gillette, va llimar una peça, va tallar una altra i ho va ensamblar amb un tornavís petitó. Genial! Visca l’Àfrica!

L'estació d'autobusos interurbans és d'allò més caòtic que he vist a Ruanda, però comparat amb d’altres terminals de l’Àfrica o de l'Àsia, és molt asesquible. I eficient. I ningú et mareja perquè li acabis comprant snacks o provisions per al viatge. A més, el meu destí, el llac Kivu, un lloc paradisíac que si no estigués enmig d'una de les regions més conflictives de l'Àfrica seria una meca turística, queda a menys de dues hores. El bus, que no va ple -Ruanda és un dels països méss densament poblats del món però mai dóna aquesta sensació- de seguida passa pel davant de l'edifici de la Fundació Dian Fossey: els continuadors del treball de la primatòloga ja no viuen a la selva sinó en pisos i cases de Musanze. Els temps canvien.

A Ruanda els paisatges es succeeixen ràpidament, canvien de turó en turó. Serpentejant per la vall, aviat els volcans es van quedant enrere. Perdem altura i la calor comença a apretar. Apareixen els primers camps on es conrea café. I, després d'un gir, sorgeix davant el llac Kivu, un dels més petits dels grans llacs africans, assentat sobre la Gran Vall del Rift, l'espina dorsal que parteix Àfrica en dues parts i una bretxa geològica que garanteix l'activitat sísmica i vulcanològica. El volcà Nyiragongo, responsable d'algun dels mals que afligeixen el Congo, presideix majestuós l'horitzó, però els núvols oculten el centelleig de la seva caldera de foc. Temps hi haurà per recórrer aquest llac explosiu, no per la seva situació geogràfica sinó pel metà que conté en les seves profunditats, i la divisòria entre una Àfrica prometedora i una altra malmesa, entre una Ruanda renascuda i un Congo que simbolitza el drama dels estats fallits.

Al final, en el último momento, el cielo se abrió y pude ver los volcanes de Ruanda al completo, sus siluetas y sus cimas, incluida la del Bisoke, que es como un cono perfecto truncado en lo más alto para encajar al lago que contiene en su interior. Después de cuatro días en Musanze, la ciudad más cercana al parque nacional que protege a los gorilas de montaña, fue al callejear camino a la estación de autobús ya para irme cuando puede apreciar nítidamente los cinco colosos.

En Musanze, que antes se llamaba Ruhengeri y que, como muchas ciudades y provincias, ha sido rebautizada por la voluntad del presidente Kagame de refundar el país a todos los niveles, también rige el principio de pulcritud que se nota nada más llegar a la capital Kigali. Musanze está limpia y eso aún tiene mérito porque excepto la calle principal, que de hecho es la carretera, y un par de calles colindantes, el resto está sin asfaltar.

En Musanze he recordado que África es el mejor lugar del mundo para los apaños. Se me cayó una varilla de las gafas graduadas y la solución más adecuada era buscar una óptica en Musanze, pero no supe encontrar ninguna, así que, después de preguntar, me llevaron a un tienda en la que reparaban equipos de música, televisores, vídeos… pura chatarra tecnológica antiucada que, gracias al manitas de la tienda, seguía funcionando. Eran televisores Telefunken, para entendernos, de esos que en Europa dejaron de venderse treinta años atrás. Pues ni tardó diez minutos el dependiente en perpetrar un arreglo endeble pero suficiente. Los dos primeros minutos los invirtió en estudiar el mecanismo de sujeción. Luego tomó una gillette, limó una pieza, cortó otra y lo ensambló con un destornillador chiquito. ¡Genial! ¡Viva África!

La estación de autobuses interurbanos es de lo más caótico que he visto en Ruanda, pero comparado con otras terminales de África o de Asia, es muy asesquible. Y eficiente. Y nadie te atosiga para que compres snacks o provisiones para el viaje. Además, mi destino, el lago Kivu, un lugar paradisíaco que si no estuviera en medio de una de las regiones más conflictivas de África sería una meca turística, está a menos de dos horas. El bus, que no va lleno –Ruanda es uno de los países mñas densamente poblados del mundo pero nunca da esa sensación- enseguida pasa por el edificio de la Fundación Dian Fossey: los continuadores del trabajo de la primatóloga ya no viven en la selva sino en pisos y casas de Musanze. Los tiempos cambian.

En Ruanda los paisajes se suceden rápidamente, de una colina a otra.Tras serpentear por el valle, los volcanes van quedándose atrás. Perdemos altura y el calor empieza a apretar. Aparecen los primeros cafetales. Y, tras una curva, el lago Kivu, uno de los más pequeños de los grandes lagos africanos, asentado sobre el Gran Valle del Rift, la espina dorsal que parte África en dos partes y una brecha geológica que garantiza la actividad sísmica y vulcanológica. El volcán Nyiragongo, responsable de alguno de los males que afligen al Congo, preside majestuoso el horizonte, pero las nubes ocultan el destello de su caldera de fuego. Tiempo habrá para recorrer este lago explosivo, no por su situación geográfica sino por el metano que contiene en sus profundidades, y la divisoria entre una África prometedora y otra malograda, entre una Ruanda renacida y un Congo que simboliza el drama de los estados fallidos.

El único aviso fue un repentino temblor de hojas. Y, sin tiempo a reaccionar, tras una sacudida entre los arbustos, allí se plantó el gorila, a escasos cinco metros, una hembra que seguía cuesta abajo el rastro juguetón de su cría, sin miedo, sin agresividad, sin darle la más mínima importancia a los intrusos humanos. Instantes después fueron surgiendo, uno tras otro, como duendes tropicales que hubieran estado ocultándose adrede, más gorilas. Salieron con ímpetu, en desorden, raudos, y esquivando a las ocho personas que habíamos ido a buscarlos. Hasta que, al cabo de un rato, Aygasha, el macho alfa, el gorila de lomo plateado que controla una de las familias gorilas de montaña más numerosas del Parque Nacional de los Volcanes de Ruanda, apareció cerrando el grupo, se irguió, husmeó y, con su silencio, aceptó nuestra presencia.

Cuando descienden por una ladera, los gorilas son graciosos. Aprovechan su cuerpo robusto, peludo y flexible para doblar los arbustos como si fueran lianas y propulsarse para ir avanzando. Parecen inmunes a los rasguños y golpes que los humanos tememos en la selva. Y se preocupan únicamente de comer y de descansar, y, los más pequeños, de jugar. Mientras una madre da buena cuenta de unas cañas de bambú, uno de los alimentos favoritos de los gorilas de montaña, que tienen una dieta vegetariana, dos crías se entretienen en lo alto de un arbusto tapándose la cara con sus manos de color ceniza y haciendo muecas hasta que súbitamente huyen como alma que lleva el diablo.

Definitivamente, por mucho que el contacto esté preparado por los rastreadores y guardas del parque, el encuentro con los gorilas de montaña es una de las grandes experiencias que todavía se pueden vivir en la naturaleza salvaje. Y a diferencia de ver tigres o leones, carnívoros con los que hay que poner un vehículo de por medio para tener protección, o de avistar ballenas, dueñas de los mares, con los gorilas se comparte el terreno. Aygasha escruta al humano con su mirada, sentado en una postura bonachona, incluso se diría que a veces posando frente a las cámaras fotográficas, acercándose o alejándose tanto como quiere, pero a la vez estableciendo una barrera clara: es el último de la comitiva y nadie puede franquear su posición para acercarse a su familia.

Aygasha está de buen humor y en ningún momento agita sus puños contra su poderoso pecho, el gesto que más se recuerda de los gorilas gracias a películas como King Kong. Hollywood ha distorsionado a su antojo los aspectos más temibles de muchos animales. Pirañas asesinas, anacondas terroríficas y, cómo no, tiburones gigantes que aterrorizan playas, pero King Kong supo captar la capacidad de sentimiento de la fiera. Y la familia de Aygasha, por algún atavismo incomprensible, desprende cercanía y ternura. En ese bosque de altura, donde Diane Fossey decía que se tirita de frío más que se suda de calor –los gorilas de montaña sobreviven en un hábitat a más de 3.000 metros-, la bestia fiera evoca un eslabón ancestral.

Además, Aygasha tiene una historia de cine. Incapaz de entenderse con el macho dominante de su familia de origen, tuvo que refugiarse en la jungla y acabar de crecer en solitario. Hasta que un día acabó aprovechó su oportunidad. El lomo plateado de una familia murió inesperadamente y un macho inexperto se hizo cargo del grupo. Aygasha se topó con ese grupo y derrotó al novato líder. Y desde entonces cimentó su leyenda. Fue combatiendo con otros gorilas y los fue derrotando uno tras otro. Era un ganador. Y a cada victoria, la recompensa era una hembra. Algunos guías del parque bromean con que Aygasha era el “playboy” de los montes Virunga. Su familia llegó a tener 28 miembros.

Las familias de los gorilas son como los imperios de los humanos: se expanden hasta que alcanzan un punto que empiezan a ser insostenibles. Los buenos tiempos de Aygasha ya han pasado. Las peleas de gorilas son a puñetazos y, sobre todo, a mordiscos. Un asunto brutal, en el sentido más literal. Y Aygasha ya empieza a estar un poco mayor, tanto para hacerse cargo de la satisfacción y protección de sus hembras como para andar con trifulcas vecinales. Ahora su familia la integran 21 gorilas, con tendencia a aligerarse, y pese a todo, sigue siendo de las más numerosas del parque.

Los guías enseñan a comportarse y a comunicarse ante los gorilas, emitiendo sonidos guturales para saludar y reconocer la sumisión ante la fiera. Los encuentros están limitados a un máximo de una hora para no entorpecer demasiado la rutina diaria de los grandes primates. Los gorilas de montaña son una especie que únicamente habita en esa región de los Virunga, montañas que tienen diferentes nombres según las vertientes caigan dentro de los límites de Ruanda, el Congo y Uganda. Los más de 700 ejemplares censados viven entre esos tres países, moviéndose ajenos a las fronteras, aunque son animales territoriales y acostumbran a merodear por los mismos lugares. Su supervivencia y protección se debe, básicamente, al trabajo de Dian Fossey, que fue la primera investigadora en relacionarse con los gorilas en lugar de contentarse con observarlos.

Ruanda es el país que ha sabido sacar mejor beneficio turístico de los gorilas. Solo en Ruanda hay diez familias de gorilas como la de Aygasha, habituadas al contacto con los humanos. Los grupos de visitantes son de ocho personas, como máximo. En total, 80 personas cada día, unas 22.000 al año, tienen el privilegio de disfrutar de esa hora de contacto primal en la selva. Obtener el permiso es básicamente una cuestión de paciencia y dinero. Ruanda hace pagar 750 dólares estadounidenses a los extranjeros mientras que el Congo, -cuyo parque está cerrado en la actualidad por la rebelión armada en la zona- solamente cobra 300 dólares. Y en verano, la época seca, puede haber una demora de semanas para entrar en el cupo.

Cuando ya casi llevamos una hora siguiendo los pasos de los gorilas, Aygasha se planta en un claro de la jungla, se sienta como si hubiera encontrado un trono a su altura de rey, y hace gestos para que se alejen los demás miembros de la familia. Se queda sólo con los humanos. Se está despidiendo. Y me pregunto si realmente los humanos tenemos derecho a entrometernos en su hábitat, a irrumpir en su quehacer diario. Muchos defensores de los derechos de los animales discrepan de las actividades turísticas de observación de los animales. Pero el debate no va más allá porque los beneficios superan con creces a los posibles daños. Nunca ha habido un incidente serio con un gorila en este tipo de encuentros. Tampoco un gorila ha resultado dañado. Si no existiera ese turismo, Ruanda perdería su segunda mayor fuente de divisas. Y lo más trágico, los gorilas ya habrían desaparecido. Solamente quedarían visiones distorsionadas de las películas.

L'únic avís va ser una sobtada tremolor de fulles. I, sense temps de reaccionar, després d'una sacsejada entre els arbustos, el goril·la eses davant, a escassos cinc metres, una femella que seguia pendent avall avall el rastre juganer de la seva cria, sense por, sense agressivitat, sense donar cap importància als intrusos humans. Poc després van anar sorgint, un rere l'altre, com follets tropicals que haguessin estat ocultant-se expressament, més goril·les. Van sortir amb ímpetu, en desordre, rabents, i esquivant les vuit persones que havíem anat a buscar-los. Fins que, al cap d'una estona, Aygasha, el mascle alfa, el goril·la d’esquena platejada que controla una de les famílies de goril·les de muntanya més nombroses del Parc Nacional dels Volcans de Rwanda, va aparèixer tancant el grup, es va aixecar, va mirar encuriosit i , amb el seu silenci, va acceptar la nostra presència.

Quan baixen per un vessant, els goril·les tenen gràcia. Aprofiten el seu cos robust , pelut i flexible per doblegar els arbustos com si fossin lianes i propulsar-se per anar avançant. Semblen immunes a les rascades i els cops que els humans temem dins la selva. I es preocupen únicament de menjar i de descansar, i , els més menuts, de jugar. Mentre una mare s’atiborra d'unes canyes de bambú, un dels aliments favorits dels goril·les de muntanya, que segueixen una dieta vegetariana, dues cries s'entretenen dalt de tot d'un arbust tapant-se la cara amb les mans de color cendra i fent ganyotes fins que sobtadament fugen esperitats.

Definitivament, per molt que el contacte estigui preparat pels rastrejadors i guardes del parc, la trobada amb els goril·les de muntanya és una de les grans experiències que encara es poden viure a la natura salvatge. I a diferència de veure tigres o lleons, animals carnívors amb els quals cal posar un vehicle pel mig per gaudir de protecció, o d'albirar balenes al seu medi inabastable, amb els goril·les es comparteix el terreny. Aygasha escruta l'humà amb la seva mirada, apropant-se o allunyant-se tant com vol, amb una postura de bonàs i fins i tot de vegades sembla que estigui agradant-se pressumint davant les càmeres fotogràfiques, però alhora establint una barrera clara: tanca la comitiva i ningú pot franquejar la seva posició per acostar-se a la seva família.

Aygasha està de bon humor i en cap moment agita els seus punys contra el poderós pit, el gest que més es recorda dels goril·les gràcies a pel·lícules com King Kong. Hollywood ha distorsionat al seu gust comercial els aspectes més temibles de molts animals: piranyes assassines, anacondes terrorífiques i, com no, taurons gegants que terroritzen platges, però King Kong va saber copsar la capacitat de tenir sentiment de la fera. I la família de Aygasha, per raó d’algun atavisme incomprensible, desprèn proximitat i tendresa. En aquest bosc d'altura, on Dian Fossey deia que es tremola més de fred que se sua de calor -els goril·les de muntanya sobreviuen en un hàbitat a més de 3.000 metres- , la bèstia evoca una baula ancestral.

A més, Aygasha té una història digne del cinema. Incompatible amb el mascle dominant de la seva família d'origen, va haver de refugiar-se a la jungla i acabar de créixer en solitari. Fins que un dia va aprofitar la seva oportunitat. L’esquena platejada d'una família va morir inesperadament i un mascle inexpert es va fer càrrec del grup. Aygasha va topar amb aquest grup i va derrotar al líder novell. I des de llavors va anar configurant la seva llegenda. Va enfrontar-se amb altres goril·les i els va anar derrotant, un rere l'altre. Era un guanyador. I per cada triomf, la recompensa era una femella. Alguns guies del parc fan broma i diuen que Aygasha era el “playboy” de les muntanyes Virunga.

La família d’Aygasha va arribar a tenir 28 membres. Peró les famílies dels goril·les són com els imperis dels humans: s'expandeixen fins que arriben a un punt que comencen a ser insostenibles. Els bons temps d’Aygasha ja són un record. Les baralles de goril·les són a cops de puny i, sobretot , a dentellades. Un assumpte brutal, en el sentit més literal. I Aygasha ja comença a ser massa gran, tant per fer-se càrrec de la satisfacció i protecció de les seves femelles com per involucar-se amb massa baralles més. Ara la seva família la integren ja només 21 goril·les.

Els guies ens ensenyen a comportar-nos i a comunicar-nos amb els goril·les, emetent sons guturals per saludar i reconèixer la nostra submissió davant la fera. Les trobades estan limitades a un màxim d'una hora per no entorpir massa la rutina diària d’aquests grans primats. Els goril·les de muntanya són una espècie que únicament habita en aquesta regió dels Virunga, una serralada que té noms diferents segons caigui dins dels límits de Ruanda, el Congo o Uganda. Els més de 700 exemplars censats viuen entre aquests tres països, movent-se aliens a les fronteres, encara que són animals territorials i acostumen a deixar-se veure pels mateixos llocs. La seva supervivència i protecció es deu, bàsicament, a la feina de Dian Fossey, que va ser la primera investigadora que, a més d’observar els goril·les, va aprendre a relacionar-se amb ells.

Ruanda és el país que ha sabut treure millor benefici turístic dels goril·les. Només a Ruanda hi ha deu famílies de goril·les com la d’Aygasha, habituades al contacte amb els humans. Els grups de visitants són de vuit persones, com a màxim. En total, 80 persones cada dia, unes 22.000 a l'any, tenen el privilegi de gaudir d'aquesta hora de contacte primal a la selva. Obtenir el permís és bàsicament una qüestió de paciència i diners. Ruanda fa pagar 750 dòlars nord-americans als estrangers mentre que el Congo, -tot i que ara el parc està tancat per la rebel·lió armada a la zona- només en cobra 300. I a l'estiu, a l'època seca, pot haver una espera de setmanes per poder tenir un lloc dins dels grups.

Quan ja gairebé portem una hora seguint els passos dels goril·les, Aygasha es planta en un clar de la jungla, s’asseu com si hagués trobat un podi digne de la seva condició de mascle dominant, i fa gestos perquè s'allunyin els altres membres de la família. Es queda ell sol només amb els humans. Entenc que és el seu adéu. I em pregunto si realment els humans tenim dret a ficarn-nos dins del seu medi, a aparéixer enmig de les seves rutines de primera hora del matí. Molts col·lectius pels drets dels animals discrepen de les activitats turístiques d'observació d’animals. Però el debat no va més enllà perquè els beneficis superen amb escreix als possibles danys. Mai hi ha hagut un incident seriós amb un goril·la en aquest tipus de trobades. Tampoc cap goril·la ha pres mal. Si no existís aquest turisme, Ruanda perdria la seva segona major font de divises. I, encara més tràgic, els goril·les ja haurien desaparegut. Només ens quedarien les visions distorsionades de les pel·lícules

El dia havia començat serè però quan vaig treure el cap al cim de la muntanya Bisoke la boira ja havia espessit el panorama. A sota hi havia, cal suposar, un magnífic llac natural atrapat dins del cràter, i davant, la República Democràtica del Congo. En realitat no es veia res a dos metres a la rodona. Estàvem a 3.700 metres d'altura i escaix, al final d'una ascensió molt costera de més de tres hores per les vessants que habiten els goril·les de muntanya, i Alphonse, el meu guia, petant-se de riure, va etzibar-me un comentari que ja m'havia deixat anar un parell de vegades mentre patia pendent amunt: “¡'Muzungu' in the mist!”. Un “blanc” encerclat per la boira, sense la recompensa d'una de les millors vistes possibles del Parc Nacional dels Volcans a Ruanda.

“Muzungu” és un terme del swahili que brolla espontàniament, i sovint en veu molt alta, de la gola dels nens de la zona dels grans llacs africans tot just veure una persona de raça blanca. Alphonse és el guia oficial que els gestors del parc assignen obligatòriament per a qualsevol activitat que es vulgui fer dins dels límits de la reserva. Vaig tenir la sort que aquell dia ningú més volia pujar al Bisoke, un dels centinel·les de la selva que custodiaven el campament de la primatòloga Dian Fossey. Així que tenia un guia personal i de seguida vam amistançar-nos aprofitant els descansos o en els moments excepcionals en què l'esforç no feia impossible parlar.

Caminar guanyant altura, sense importar l’estat de forma física, és una lluita d'esbufecs estentoris contra la falta d'aire. Ingènuament, el ritme que acabes imposant-te resulta poc idoni davant l'escassetat d'oxigen i acabes fatigat després d’uns quants passos. El guia anava obrint camí intentant posar seny als meus ímpetus i desplegava un manual de tàctiques psicològiques aplicables al turistes. Així, quan escoltava que la meva respiració s'entretallava excessivament, en lloc de girar-se i preguntar-me si estava cansat, cosa òbvia, s'aturava i s’ho manegava perquè la pausa fos deguda a que ell tenia la necessitat de fer-me cinc cèntims d’un secret: “Saps d'on vénen els noms del dels cinc volcans?” , em preguntava. “Ni idea”, li contestava jo. I, llavors, en la més pura tradició del comptador d'històries africà, declamant com si tingués un auditori davant, m’alliçonava: “Muhabura vol dir aquell que es veu des de tots els llocs i, de veritat, que es veu des de gairebé tota Ruanda; el Gahinga té la forma de la mamella d'una dona, i el Sabyinyo, de la dentadura d'un home molt vell; el Bisoke és aquell que està amarat en aigua, i el Karisimbi, el més alt de tots ells, el que té neu”. Clar i il·lustratiu. En dos minuts. Un decans suficient. Alè recuperat.

Alphonse gaudia explicant històries. I no parava de riure. És d’un dels pobles limítrofs amb el parc nacional, d’aquestes viles esparracades a l’altiplà que, sortosament, s'estan beneficiant dels dòlars del turisme dels goril·les. I aquest és un dels grans encerts de l'actual règim presidencial ruandès: el 5% dels ingressos del parc reverteixen en obres i serveis per als vilatans d’aquesta àrea de la província de Ruhengeri allunyada de la capital. La regió al voltant de Kinigi, on es troben les oficines del parc dels volcans, és eminentment agrícola, i el caminet que porta al Bisoke passa pel costat, al principi del recorregut, de camps de patates i de flors de piretre, una planta que es fa servir com a insecticida natural. L'entrada al parc nacional mai passa desapercebuda perquè una patrulla militar s'incorpora a l'expedició a partir d'aquell moment. La versió oficial diu que, els soldats, armats amb rifles, vigilen per si s'acosten els búfals salvatges. Alphonse té la teoria que els seus superiors els envien a caminar per les muntanyes perquè volen que facin exercici en lloc de mandrejar per la caserna. No sé quina és la raó veritable però el fet que els volcans siguin compartits amb el Congo i que hi hagi litigis pendents entre els dos països segur que hi té a veure.

En mig del descens Bisoke, la boira es dispersa a estones i deixa fruir de la bellesa de la vall dels Virunga. Ruanda és verd i ocre, intensa, amb desenes de turons amansits per les terrasses que aprofiten el fèrtil sòl volcànic. Els goril·les de muntanya continuen sense fer acte de presència a la selva de bambú. Però ja falten pocs dies perquè rebi el permís oficial per anar a veure'ls. I la boirina, fins i tot a l'inici de la temporada de pluges, acaba esvaint-se.

El día amaneció despejado pero cuando me asomé a la cima del monte Bisoke la niebla había espesado el panorama. Debajo había, se supone, un magnífico lago natural atrapado dentro del cráter, y enfrente, la República Democrática del Congo. En realidad no se vía nada a dos metros a la redonda. Estábamos a poco más de 3.700 metros de altura, al final de una empinada ascensión de más de tres horas por los ribazos que habitan los gorilas de montaña, y Alphonse, mi guía, repitió un comentario que ya me había soltado un par de veces mientras penaba pendiente arriba, riéndose a carcajadas: “¡‘Muzungu’ in the mist”. Un “blanco” en la niebla, sin recompensa de una de las mejores vistas posibles del Parque Nacional de los Volcanes en Ruanda.

Muzungu es un término que los ruandeses han tomado prestado del swahili y que brota espontáneamente, y a menudo sonoramente, de los niños de la zona de los grandes lagos africanos en cuanto ven a un blanco. Alphonse es el guía oficial que los gestores del parque asignan obligatoriamente para cualquier actividad que se quiera hacer dentro de los límites de la reserva. Tuve la suerte que ese día nadie más quería subir al Bisoke, una de las torres de jungla que flanqueaban el campamento de la primatóloga Dian Fossey. Así que tenía un guía personal y enseguida trabamos amistad, labrada durante los descansos o en los raros momentos en los que el esfuerzo no impedía hablar o bromear.

Conforme se gana altura, caminar, al margen de que la forma física sea ideal o no, es una lucha de jadeos estentóreos contra la falta de aire. Ingenuamente, el ritmo que uno se impone es demasiado alto para la escasez de oxígeno, con lo que acaba fatigado al cabo de pocos pasos. El guía iba por delante intentando refrenar los ímpetus y desplegaba un manual de tácticas psicológicas aplicables al turistas. Así, cuando escuchaba que mi respiración se entrecortaba excesivamente, en lugar de girarse y preguntar si estaba cansado, lo que era obvio, se detenía y provocaba una pausa como si fuera él quien tuviera la necesidad de pararse para revelarme algún secreto: “¿Sabes de dónde vienen los nombres del los cinco volcanes?”, me preguntaba. “Ni idea”, contestaba. Y, entonces en la más pura tradición del contador de historias africano, declamando como si tuviera un auditorio delante, me aleccionaba: “Muhabura quiere decir el que se ve desde todos los sitios y, de verdad que se ve desde casi toda Ruanda; Gahinga es la teta de una mujer porque tiene esa forma, igual que el Sabyinyo parece la dentadura de un anciano; el Bisoke es el que está empapado en agua; y el Karisimbi, el más alto, es el que tiene nieve”. Claro e ilustrativo. Descanso de dos minutos. Aliento recuperado.

Alphonse disfrutaba contando historias. Y no paraba de reírse. Era de uno de los pueblos limítrofes con el parque nacional, de esas aldeas dispersas en una meseta de altura que se están beneficiando de los dólares del turismo de los gorilas. Y ese es uno de los grandes éxitos del actual régimen presidencial ruandés: el 5% de los ingresos del parque revierten en obras y servicios para los lugareños de esta parte de la provincia de Ruhengeri alejada de la capital. La región alrededor de Kinigi, donde se encuentran las oficinas del parque de los volcanes, es eminentemente agrícola, y el sendero que lleva al Bisoke sortea al principio patatales y campos de flores de pelitre, planta que se usa como insecticida natural. La entrada en el parque nacional nunca pasa inadvertida porque una patrulla militar se junta a la expedición a partir de ese momento. Dicen oficialmente que los soldados, armados con rifles, vigilan por si se acercan búfalos salvajes. Alphonse tiene la teoría de que los mandan sus superiores, que quieren que cada día hagan ejercicio en lugar de holgazanear por el cuartel. No sé cuál es la razón verdadera pero el hecho de esos volcanes sean compartidos con el Congo y que haya litigios pendientes entre ambos países seguro que influye.

Bien avanzado el descenso del Bisoke, la niebla se dispersa por momentos y asoma la belleza del valle de los Virunga. Ruanda es verde y ocre, intensa, de las laderas domadas con las terrazas acondicionadas para aprovechar el fértil suelo volcánico. Los gorilas de montaña siguen sin mostrarse entre la selva de bambú. Pero ya faltan pocos días para que reciba el permiso oficial para ir a verlos. Y la neblina, incluso al inicio de la temporada de lluvias, acaba desvaneciéndose.

“Nyiramachabelli”. Ese fue el mote que los ruandeses pusieron a Dian Fossey. Significa “la mujer que supo adaptarse al bosque” y encabeza el epitafio en la tumba de piedras en la que reposa la investigadora estadounidense, en un claro de las montañas de la niebla, junto a los restos de Digit, uno de los gorilas de montaña de los que se había encaprichado y que fue descuartizado por los cazadores furtivos.

El mito de Fossey, forjado a finales de los años ochenta, cuando fue asesinada en su humilde guarida en la selva y su aventurera vida fue interpretada en el cine por Sigourney Weaver, empieza a perderse en la memoria. Y la popularidad menguante se nota en el descenso de turistas que deciden caminar las casi tres horas de sendero por la jungla de bambú que lleva hasta su antiguo campamento. Apenas 700 personas al año solicitan permiso, y pagan la tasa correspondiente, al Parque Nacional de los Volcanes, para poderse acercar al antiguo Centro de Investigación Karisoke, donde la primatóloga de vocación forjó una de las campañas más exitosas de defensa de una especie en peligro de extinción.

Fossey instaló su cuartel general a más de tres mil metros de altura, en un collado que separa a los montes Karisimbi y Bisoke, dos de los cinco volcanes de la cordillera de los Virunga sobre la que se trazó las fronteras entre Ruanda, el Congo y Uganda. De ahí Karisoke, el nombre de la estación científica, que originalmente solo era un modesto albergue que servía de base para realizar un censo de gorilas. Dian Fossey se acomodó en unos terrenos ancestrales que eran usados por las tribus locales como campos de caza y de recolección, lo cual le granjeó los primeros encontronazos con los lugareños y desde allí no solo contó a esos primates endémicos del África Central sino que aprendió a relacionarse e interactuar con ellos, una actitud pionera entre los científicos que le valió una portada en el National Geographic, por aquel entonces una de las pocas revistas capaces de crear fenómenos mediáticos mundiales.

Dian Fossey era testaruda y huraña, de trato poco diplomático, y se granjeó tantos enemigos que cuando se halló su cadáver en el campamento –fue acuchillada hasta la muerte en la Navidad de 1985 porque ese era el único día en que no había nadie más en el complejo residencial- no se pudo saber quién fue el responsable. Siempre se ha sospechado de que su asesinato fue orquestado por cazadores furtivos, pero nunca se averiguó. La película “Gorilas en la niebla” (1989) edulcora la vida de Dian Fossey, aunque incluye escenas duras y basadas en hechos reales como la tortura que aplicó a un furtivo, y obvia hechos fundamentales como que en los últimos años Fossey apenas realizaba trabajos de campo en el monte y se refugiaba en el alcohol, pero Ruanda le está eternamente agradecida. Si hoy existen gorilas, es gracias a Dian Fossey. Si hoy el turismo ruandés genera casi 300 millones de dólares de ingresos anuales, es gracias a los gorilas.

Camino a los escombros del Karisoke, la confianza en avistar algún gorila se va desvaneciendo conforme se avanza y la pérdida de oxígeno empieza a notarse al respirar. Troncos con pedazos de corteza arrancados indican que los gorilas se han estado dando un festín no hace mucho tiempo, pero la jungla esconde a sus criaturas. El paseo es agradable. Al llegar a la estación, la idealización de una mujer intrépida entregada a una causa es lo que hace la jornada inolvidable. De la estación de Fossey quedan únicamente tablones desvencijados de los antiguos barracones de los guardias y trozos inconexos de lo que fueron los cimientos de madera de la cabaña principal. El Parque Nacional de los Volcanes intentó conservar los restos del campamento, pero los militares y las milicias los arrasaron durante el conflicto bélico posterior al genocidio, a mediados de los noventa.

Ironías del destino, el turismo, que Dian Fossey despreciaba, ha acabado siendo la salvación de los gorilas. Mi viaje por Ruanda continúa, a la espera de los gorilas. De momento, un sol radiante inunda el valle de Ruhengeri, donde una investigadora empecinada cambió el destino de una de las especies con más parecido a los humanos. Junto a la tumba de Fossey, las cruces por los gorilas desaparecidos son recordatorios punzantes. Los que vivieron menos de treinta años tuvieron un final trágico. Como Fossey, ejecutada a los 53 años.

“Nyiramachabelli”. Aquest va ser el sobrenom que els ruandesos van adjudicar a Dian Fossey. Ve a significar “la dona que va saber adaptar-se al bosc”, i encapçala l'epitafi a la tomba de pedres en la qual reposa la investigadora nord-americana, en una clariana de les muntanyes de la boira, al costat de les despulles de Digit, un dels goril·les de muntanya dels quals s'havia encapritxat i que va ser esquarterat pels caçadors furtius .

El mite de Fossey, forjat a finals dels anys vuitanta, quan va ser assassinada al seu humil cau a la selva i la seva vida venturosa va ser interpretada al cinema per Sigourney Weaver, comença a perdre’s en la memòria. I la popularitat minvant es nota en el descens de turistes que decideixen caminar les gairebé tres hores de sender per la jungla de bambú que porta fins al seu antic campament. Tot just 700 persones a l'any demanen permís, i paguen la taxa corresponent, al Parc Nacional dels Volcans, per poder atansar-se fins l'antic Centre d'Investigació Karisoke, on la primatòloga de vocació va forjar una de les campanyes més reeixides de defensa d'una espècie en perill d'extinció.

Fossey va instal·lar les seves pertinences a més de tres mil metres d'alçada, en una collada que separa les muntanyes Karisimbi i Bisoke, dos dels cinc volcans de la serralada dels Virunga sobre la qual s’han dibuixat les fronteres entre Ruanda, el Congo i Uganda. El nom Karisoke, el de l’estació científica, que originalment només era un modest alberg que servia de base per realitzar un cens de goril·les, surt de la contracció del dels dos volcans. Dian Fossey es va acomodar en uns terrenys ancestrals que eren usats per les tribus locals com camps de caça i recol·lecció, la qual cosa li va suposar els primers enfrontaments amb els camperols de la zona. Des del seu campament, Fossey va anar més enllà de dedicar-se a compta aquests primats endèmics de l'Àfrica Central: va gosar de relacionar-se i interactuar amb ells, una actitud pionera entre els científics que li va valer una portada a la National Geographic, per aquell temps una de les poques revistes amb prou repercusió per crear fenòmens mediàtics mundials.

Dian Fossey era tossuda i esquerpa, de tracte gens diplomàtic, i es va guanyar tants enemics que quan es va trobar el seu cadàver al campament -va ser apunyalada fins a la mort en el Nadal de 1985 perquè aquell era l'únic dia en què no hi havia ningú més al complex residencial- no es va poder saber qui va ser el culpable. Sempre s'ha sospitat que el seu assassinat va ser perpetrat per caçadors furtius, però mai es va esbrinar del tot cert. La pel·lícula “Goril·les a la boira” (1989) endolceix la vida de Dian Fossey, encara que inclou escenes dures i basades en fets reals com la tortura que va infligir a un furtiu, i menysté fets fonamentals com que en els últims anys Fossey ja gairebé va renunciar a fer treball de camp a la muntanya i trobava refugi en l'alcohol, però Rwanda li està eternament agraïda. Si avui hi ha goril·les, és gràcies a Dian Fossey. Si avui el turisme ruandès genera gairebé 300 milions de dòlars d'ingressos anuals, és gràcies als goril·les.

Camí a les runes del Karisoke, l’esperança de trobar algun goril·la es va esvaint a mida que s’avanaça i en respirar es va notant la pèrdua d’oxígen a l’ambient. Troncs amb trossos d'escorça arrencats indiquen que els goril·les han estat de festa per allà fa poc temps, però la jungla encara amaga les seves criatures. No obstant, el passeig acaba sent agradable. En arribar a l'estació, la idealització d'una dona intrèpida entregada a una causa és el que fa la jornada inoblidable. Perquè, de l'estació de Dian Fossey, queden únicament fustes desballestades dels antics barracons dels guàrdies i pedaços del que un dia van ser els fonaments de fusta de la cabana principal. El Parc Nacional dels Volcans va intentar conservar les restes del campament com a reclam turístic, però els militars i les milícies els van destruir durant el conflicte bèl·lic posterior al genocidi, a mitjans dels anys noranta.

Ironies del destí, el turisme, que Dian Fossey menyspreava, ha acabat sent la salvació dels goril·les. El meu viatge per Ruanda continua, a l'espera dels goril·les. De moment, un sol radiant enlluerna la vall de Ruhengeri, on una investigadora tossuda va canviar el destí d'una de les espècies de més semblança amb els humans. Al costat de la tomba de Fossey, les creus pels goril·les desapareguts esdevenen recordatoris punyents. Els que van viure menys de trenta anys van tenir un final tràgic. Com Fossey, executada als 53 anys.

Els anys i els viatges acostumen a formalitats insospitades a les duanes, però les arbitrarietats sempre acaben d’agafar per sorpresa. Al petit i monàrquicament turmentat arxipèlag de Tonga, per exemple, inquireixen sobre si hom té la intenció d'introduir material perniciós, sense especificar què és nociu i què no, la qual cosa permet que els oficials facin al seu gust. Però, tot i anteriors experiències, la prohibició en arribar a Ruanda va ser insòlita: les bosses de plàstic serien requisades. Ruanda, petit país al cor de l'Àfrica que encara, gairebé 20 anys després, lluita per enterrar la imatge d'un genocidi atroç, intenta imposar valors com l'ecologisme. Per això, abans que el visitant ho descobreixi a la duana, el sobrecàrrec de l'avió que acaba d'aterrar a Kigali, informa amablement pels altaveus: “¡Deixin les bosses de plàstic a l'avió!”.

Potser per l'avís a la cabina, almenys els clients habituals de les botigues duty free van tenir temps de recol·locar les compres a les maletes. Perquè com que ningú ja exhibia plàstics, no hi va haver controls d'equipatge a la terminal d'arribades. Terminal és un terme generós: Kigali té un d'aquests aeroports en els quals els passatgers van caminant de l'avió a les dependències per la pista. Enllestits els tràmits fronterers amb rapidesa i molta eficàcia -després la gent es queixa de l'Àfrica, però entrar als Estats Units, per exemple, és molt més martiritzant-, n’hi ha prou amb un recorregut pels carrers de Kigali, nets i lliures de bosses i papers a les voreres, per adonar-se de les excel·lents rareses ruandeses: una obsessió per la neteja i un ordre i assossec inaudits en el continent. I, per descomptat, qualsevol compra es lliura en una bossa de paper marró reciclat, com les que es veuen a les pel·lícules i sèries de televisió americanes.

Un grapat de venedors ambulants recalcitrants disposats a encolomar-te qualsevol cosa, des d'una memòria USB a una postal de goril·les, recorden, de tant en tant, que l'Àfrica és un continent de xivarri urbà. Kigali és una capital de carrers que pugen i baixen, de zigazagues extenuants, i horitzons de pujols clapejats per sostres d’uralita, que barreja l'exotisme d'Àfrica amb la tranquil·litat i l'asèpsia de Suïssa. Alguns l'anomenen, certament amb mala intenció, la Singapur d'Àfrica: perquè és una nació petitona, que ni arriba a la superfície de Galícia, envoltada per gegants territorials africans com la República Democràtica del Congo, Tanzània o Kènia, o perquè el seu creixement econòmic en l'últim lustre ha estat d'un 8% anual, digne dels dracs asiàtics en aquests temps de crisi. I, sobretot, per la deriva autoritària del seu president, Paul Kagame, un d'aquests líders austers i intel·lectuals que introdueix amb fermesa qualsevol regla o norma que li sembla apropiada per als seus ciutadans. Kagame té visions bondadoses de com ha de ser un país pròsper i en harmonia, però les fa executar a la força.

Així, els ruandesos, més que campanyes que fomentin la higiene, tenen lleis que obliguen a vestir-se amb roba neta o que regulen fins i tots hàbits domèstics. Entre d’altres coses, tampoc poden tenir comportaments sectaris -sense concretar més- ni els hi està recomenat que facin pública l’ètnia a la qual pertanyen. El mantra oficial, que es repeteix més per por que per convicció, és que no hi ha ni tutsis ni hutus, només hi ha ruandesos. Kagame, president des del 2003 i que s'està plantejant modificar la constiución per optar a un tercer mandat, té fama de ser persona espartana i tenaç o, segons ho miren els seus opositors des de l'exili o la presó, de ser obstinat i despietat. Diuen que dorm poques hores, sempre enfeinat revisant informes, detallats poble per poble. El problema, com a molts líders als quals els incomoda la democràcia, és que li manca sentit de l'humor i té tendència a enutjar-se amb els que pensen de manera diferent a la seva. Tampoc cal exagerar: Paul Kagame no és Robert Mugabe, el delirant dèspota de Zimbabue, encara que poc a poc està dilapidant el prestigi que es va llaurar amb la recuperació econòmica, moral i social de Ruanda .

En menys de dues dècades, Kagame ha aconseguit que el seu país sigui menys pobre i menys corrupte, i que la voluminosa ajuda exterior s'hagi traduït en realitats, en carreteres, hospitals i escoles, un fet que, malauradament, també és insòlit a l'Àfrica. Però l'èxit ruandès està transformant el Kagame admirat en un president tirànic.

Al vespre, els ratpenats comencen a agitar-se als arbres de l’escassament concorregut centre de Kigali. Una talla gegant de fusta, que representa una família de goril·les de muntanya, tot just davant de l'hotel dels Mil Turons, celebèrrim després d’inspirar la pel·lícula Hotel Rwanda, assenyala el camí. El país petit és famós per la seva fauna i, més precisament, pels goril·les de muntanya. Per tant, cal fer l’esforç per anar a buscar-los i a veure'ls. Temps hi haurà per tornar a Kigali i… per parlar de Kagame.

Los años y los viajes acostumbran a formalidades insospechadas en las aduanas, pero las arbitrariedades siempre acaban sorprendiendo. En el pequeño y monárquicamente atormentado archipiélago de Tonga, por ejemplo, inquieren sobre si se tiene la intención de introducir material pernicioso, sin especificar qué es lo nocivo y lo que no, lo cual da manga ancha a los oficiales para interpretar a su albedrío. Pero, pese a experiencias pasadas chocantes, la prohibición al llegar a Ruanda fue insólita: las bolsas de plástico quedan requisadas. Ruanda, pequeño país en el corazón de África que todavía, casi 20 años después, lucha por enterrar la imagen de un genocidio atroz, intenta imponer valores como el ecologismo. Por eso, antes de que el visitante se tope con la cruda realidad en la aduana, el sobrecargo del avión que acaba de aterrizar en Kigali, nos informa amablemente por los altavoces: “Dejen las bolsas de plástico en el avión”.

Gracias al aviso en la cabina, al menos los habituales del duty free tuvieron tiempo de recolocar sus compras en las maletas. Tal vez porque nadie acarreaba ya plástico a la vista, no hubo controles de equipaje en la terminal de llegadas. Terminal es ser generoso, más bien era una salita: Kigali tiene uno de esos aeropuertos en los que los pasajeros van caminando del avión a las dependencias por la pista. Salvados los trámites fronterizos con rapidez y mucha eficacia –luego la gente se queja de África, pero entrar en Estados Unidos, por ejemplo, es mucho más martirio-, bastó con un recorrido por las calles de Kigali, limpias y libres de bolsas y papeles en las aceras, para darse cuenta de esas excelentes rarezas ruandesas: una obsesión por la limpieza y un orden y sosiego inauditos en el contiente. Y, por supuesto, cualquier compra se entrega en una bolsa de papel marrón reciclado, como las que se ven en las películas y series americanas.

Unos pocos vendedores ambulantes recalcitrantes empeñados en endosarte desde una memoria USB a una postal de gorilas recuerdan, de vez en cuando, que África es un continente de barullo urbano. Kigali es una capital de calles serpeteantes, subidas extenuantes y horizontes de colinas moteadas por techos de hojalata, que mezcla el exotismo de África con la tranquilidad y la asepsia de Suiza. Algunos la llaman, con cierta mala intención, la Singapur de África. Porque es una nación chiquita, algo más pequeña que la comunidad autónoma de Galicia, rodeada por gigantes territoriales africanos como la República Democrática del Congo, Tanzania o Kenia. Porque su crecimiento económico en el último lustro ha sido de un 8% anual, algo digno de dragones asiáticos en estos tiempos de crisis, y por las tendencias autoritarias de su presidente, Paul Kagame, uno de esos líderes austeros e intelectuales que sanciona con firmeza cualquier regla o norma que le parece apropiada para sus ciudadanos. Kagame tiene visiones bondadosas de cómo debe ser un país próspero y en armonía, pero las manda ejecutar a la fuerza.

Así, los ruandeses, más que campañas que fomenten la higiene, tienen leyes que dictaminan que hay que vestirse con ropa limpia o que regulan hábitos domésticos. Entre otras cosas, tampoco pueden tener comportamientos sectarios –sin detallar más- ni queda bien que revelen su etnia. El lema oficial, que se repite más por miedo que por convicción, es que no hay tutsis ni hutus, solamente hay ruandeses. Kagame, presidente desde el 2003 y que se está planteando modificar la Constitución para optar a un tercer mandato, tiene fama de espartano y tenaz o de, según los opositores en el exilio o la cárcel, de obstinado y despiadado. Dicen que duerme pocas horas, siempre revisando informes, aldea por aldea. El problema, como a muchos líderes a los que les incomoda la democracia, es que carece de sentido del humor y tiene tendencia a enojarse con los que piensan de manera diferente a la suya. No hay que confundirse: Kagame no es Robert Mugabe, el delirante déspota de Zimbabue, aunque poco a poco está dilapidando el prestigio que se labró con la recuperación económica, psicológica y social de Ruanda.

En menos de dos décadas, Kagame ha conseguido que su país sea menos pobre y menos corrupto, y que la voluminosa ayuda exterior se haya traducido en realidades, en carreteras, en hospitales y escuelas, algo, por desgracia, también insólito en África. Pero el éxito ruandés está transformando al Kagame admirado en un presidente tiránico. Al atardecer, los murciélagos empiezan a agitarse en los árboles del escasamente transitado centro de Kigali. Una talla gigante de madera, que representa a una familia de gorilas de montaña, frente al Hotel de las Mil Colinas, celebérrimo tras inspirar la película Hotel Ruanda, señala el camino. El diminuto país es famoso por su fauna y, en concreto, por los gorilas de montaña. Hay que ir a buscarlos y verlos. Tiempo habrá de volver a Kigali y de volver a hablar de Kagame.