A la espera del visto bueno de los socios de la entidad, la junta del Barça ha decidido “por unanimidad” construir un nuevo estadio sobre la estructura de la actual Camp Nou. “Un proyecto viable técnica y económicamente por el club”, según destacó ayer el presidente azulgrana Sandro Rosell, justificando así, por qué no se ha optado por levantar un nuevo estadio en otra zona de la ciudad.

La propuesta, que se someterá a votación de los socios del club el próximo 5 o 6 de abril, contempla la construcción de un estadio nuevo con la estructura del Camp Nou actual (ENEA), la construcción también de un nuevo Palau Blaugrana donde ahora está el Miniestadi, el traslado del Miniestadi en la Ciudad Deportiva de Sant Joan Despí, el desarrollo de un área social y comercial donde ahora está el Palau, la reconversión de la Masía en la sede institucional del club, mejoras de aparcamiento y accesibilidad y la integración de las instalaciones de la entidad en el barrio de Les Corts (con la creación de zonas abiertas y pasos públicos integrando la actividad del club con la ciudad). “Ahora mismo las relaciones con el barrio son pocas porque lo tenemos un poco dejado”, reconoció Rosell.

Las obras en la zona comenzarían en mayo de 2017 y concluirían en febrero de 2012. Y la inversión del club será de 600 millones de euros (420 para el estadio, 90 para el nuevo Palau, 40 para aparcamientos y movilidad, 30 para el Espacio Barça y 20 para el nuevo Miniestadi).

“Descartamos derramas de socios y grandes aportaciones de fuera del club. El mismo Barça ha de financiar el proyecto con los recursos generados. Tampoco cambiaremos el nombre del estadio, pero no descartamos darle un apellido como : Camp Nou Coca-Cola o Camp Nou Intel, por poner un ejemplo. Y que quede claro que no hemos negociado nada todavía con ninguna compañía”, señaló el vicepresidente económico del Barça, Javier Faus durante la presentación del proyecto.

La capacidad del nuevo estadio será de 105.000 asientos, todos a cubierto. La primera grada será más vertical, la segunda se mantendrá como ahora y en la tercera se completará lo que ahora es media anilla.

“Las obras implicarán el movimiento de un máximo del 10 % de los abonados”, añadió Jordi Moix, directivo responsable de patrimonio. “El equipo jugará todos sus partidos en el estadio durante el período constructivo y la afectación para los socios será mínima.

La directiva insiste en subrayar las diferencias de su proyecto con el propuesto en 2007 por el presidente Joan Laporta, el llamado proyecto Foster, con un presupuesto inicial de 250 millones de euros. “La diferencia con el proyecto Foster es que aquel contemplaba la pérdida de patrimonio para construir viviendas en la zona del Miniestadi. El proyecto se financiaba en parte con la venta de estas viviendas”, concluyó Moix. Entonces, el Ayuntamiento de Barcelona aceptó el plan del club para construir 1.600 pisos- la mitad de protección oficial en suelo público-, 30.000 metros de zona verde, 11.000 de equipamientos, 15.000 de uso hotelero y 8.000 para oficinas. Los vecinos se manifestaron en contra reiteradamente.

“Si se hace equipamiento deportivo o de una naturaleza similar, si no se especula con los terrenos para hacer más pisos, no nos quejaremos”, conviene Carlo Scoles, de la Asociación de vecinos del Camp Nou.

[if gte mso 9]> <![endif]

[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE <![endif][if gte mso 9]> <![endif][if gte mso 10]>

A l’espera del vistiplau dels socis de l’entitat, la junta del Barça ha decidit “per unanimitat” construir un nou estadi sobre l'estructura de l'actual Camp Nou. “Un projecte viable tècnica i econòmicament pel club”, segons va destacar ahir el president blaugrana Sandro Rosell, justificant així, per què no s’ha optat per aixecar un nou estadi en una altra zona de la ciutat.

La proposta, que se sotmetrà a votació dels socis del club el pròxim 5 o 6 d’abril, contempla la construcció d’un estadi nou amb l’estructura del Camp Nou actual (ENEA), la construcció també d’un nou Palau Blaugrana on ara hi ha el Miniestadi, el trasllat del Miniestadi a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, el desenvolupament d’una àrea social i comercial on ara hi ha el Palau, la reconversió de la Masia en la seu institucional del club, millores d’aparcament i accessibilitat i la integració de les instal·lacions de l’entitat al barri de Les Corts (amb la creació de zones obertes i passos públics integrant l’activitat del club amb la ciutat). “Ara mateix les relacions amb el barri són poques perquè ho tenim una mica deixat”, va reconèixer Rosell.

Les obres a la zona començarien al maig de 2017 i conclourien al febrer de 2021. I la inversió del club serà de 600 milions d’euros (420 per a l'estadi, 90 per al nou Palau, 40 per a aparcaments i mobilitat, 30 per a l'Espai Barça i 20 per al nou Miniestadi).

“Descartem derrames de socis i grans aportacions de fora del club. El mateix Barça ha de finançar el projecte amb els recursos generats. Tampoc canviarem el nom de l'estadi, però no descartem donar-li un cognom com: Camp Nou Coca-cola o Camp Nou Intel, per posar un exemple. I que quedi clar que no hem negociat res encara amb cap companyia”, va assenyalar el vicepresident econòmic del Barça, Javier Faus durant la presentació del projecte.

La capacitat del nou estadi serà de 105.000 seients, tots sota cobert. La primera graderia serà més vertical, la segona es mantindrà com ara i en la tercera es completarà el que ara és mitja anella.

“Les obres implicaran el moviment d'un màxim del 10% dels abonats”, va afegir Jordi Moix, directiu responsable de patrimoni. “L'equip jugarà tots els seus partits a l'estadi durant el període constructiu i l'afectaci óper als socis serà mínima.

La directiva blaugrana insisteix en subratllar les diferències del seu projecte amb el proposat el 2007 pel president Joan Laporta, l’anomenat projecte Foster, amb un pressupost inicial de 250 milions d’euros

“La diferència amb el projecte Foster és que aquell contemplava la pèrdua de patrimoni per construir habitatges a la zona del Miniestadi. Elprojecte es finançava, en part, amb la venda d’aquests habitatges” , va concloure Moix.

Aleshores, l’Ajuntament de Barcelona va acceptar el pla del club per construir-hi 1.600 pisos –la meitat de protecció oficial en sòl públic-, 30.000 metres de zona verda, 11.000 d’equipaments,15.000 d’us hoteler i 8.000 per a oficines. Els veïns es van manifestar en contra reiteradament.

“Si es fa equipament esportiu o d’una naturalesa semblant, si no s’especula amb els terrenys per fer-hi més pisos, no ens queixarem”, convé Carlo Scoles, de l’Associació de veïns del Camp Nou.

nimitat “ construir un nou estadi sobre l'estructura de l'actual Camp Nou.

“Un projecte viable tècnica i econòmicament pel club”, segons va destacar

ahir el president blaugrana Sandro Rosell, justificant així, perquè no s’ha

optat per aixecar un nou estadi en una altra zona de la ciutat.

La proposta, que se sotmetrà a votació dels socis del club el pròxim 5 o 6

d’abril, contempla la construcció d’un estadi nou amb l’estructura del Camp

Nou actual (ENEA), la construcció també d’un nou Palau Blaugrana on ara

hi ha el Miniestadi, el trasllat del Miniestadi a la Ciutat Esportiva de Sant

Joan Despí, el desenvolupament d’una àrea social i comercial on ara hi ha

el Palau, la reconversió de la Masia en la seu institucional del club, millores

d’aparcament i accessibilitat i la integració de les instal·lacions de l’entitat al

barri de Les Corts (amb la creació de zones obertes i passos públics integrant

l’activitat del club amb la ciutat). “Ara mateix les relacions amb el barri són

poques perquè ho tenim una mica deixat“, va reconèixer Rosell.

Les obres a la zona començarien al maig de 2017 i conclourien al febrer de

2012. I la inversió del club serà de 600 milions d’euros (420 per a l'estadi, 90

per al nou Palau, 40 per a aparcaments i mobilitat, 30 per a l'Espai Barça i 20

per al nou Miniestadi).

“Descartem derrames de socis i grans aportacions de fora del club. El

mateix Barça ha de finançar el projecte amb els recursos generats. Tampoc

canviarem el nom de l'estadi , però no descartem donar-li un cognom com:

Camp Nou Coca -cola o Camp Nou Intel, per posar un exemple. I que quedi

clar que no hem negociat res encara amb cap companyia“ ”, va assenyalar

el vicepresident econòmic del Barça, Javier Faus durant la presentació del

projecte.

La capacitat del nou estadi serà de 105.000 seients, tots sota cobert. La

primera graderia serà més vertical , la segona es mantindrà com ara i en la

tercera es completarà el que ara és mitja anella.

“Les obres implicaran el moviment d'un màxim del 10% dels abonats”, va

afegir Jordi Moix, directiu responsable de patrimoni. “L'equip jugarà tots els

seus partits a l'estadi durant el període constructiu i l'afectació per als socis

serà mínima .

La directiva blaugrana insisteix en subratllar les diferències del seu projecte

amb el proposat el 2007 pel president Joan Laporta, l’anomenat projecte

Foster, amb un pressupost inicial de 250 milions d’euros

“La diferència amb el projecte Foster és que aquell contemplava la pèrdua

de patrimoni per construir habitatges a la zona del Miniestadi. El projecte es

finançava, en part, amb la venda d’aquests habitatges“ , va concloure Moix.

Aleshores, l’Ajuntament de Barcelona va acceptar el pla del club per

construir-hi 1.600 pisos –la meitat de protecció oficial en sòl públic-, 30.000

metres de zona verda, 11.000 d’equipaments, 15.000 d’us hoteler i 8.000 per

a oficines. Els veïns es van manifestar en contra reiteradament.

“Si es fa equipament esportiu o d’una naturalesa semblant, si no s’especula

amb els terrenys per fer-hi més pisos, no ens queixarem“, convé Carlo

Scoles, de l’Associació de veïns del Camp Nou.

Decidida la junta del Barça a construir un nuevo Camp Nou en la zona que ahora ocupa el servicio de deportes de la Universidad de Barcelona (UB) o bien a remodelar el actual estadio manteniendo la estructura original, los vecinos de Les Corts y Pubilla Casas (L’Hospitalet) aguardan con expectación la decisión de la entidad. También la Universitat de Barcelona, que negocia con el club, aunque, de incio, se motró reticente a la venta o permuta de sus terrenos de la Diagonal, justo en la entrada de Barcelona. De hecho, en un comunicado este mismo jueves, la universidad ha refeafirmado que no está dispuesta a vender “ningún activo” de su patrimonio.

Aunque la junta azulgrana someterá la decisión final a la votación de todos sus socios, el vicepresidente económico, Javier Faus, explicó a Rac1 que los directivos preferirían la construcción de un nuevo estadio, en el que el Barça debería invertir más de 600 millones de euros, según señaló el propio Faus.

En este caso, además de ocupar los 100.000 m2 de los Servicios de Deportes de la UB, el club necesitaría varias hectáreas de la zona de Can Rigalt (L’Hospitalet), donde, desde 2006, los vecinos esperan que se desarrolle un plan integral municipal para la mejora de la zona.

“Tenían que hacer un parque de ocho hectáreas, pisos de protección oficial y libres, trasladar el Hospital General allí y soterrar las líneas eléctricas de Fecsa”, explica Daniel Giménez, de la Asociación de vecinos. Y, prosigue: “De todo esto, no sólo no se ha hecho nada, sino que la zona está actualmente muy deteriorada, se acumulan basura y aguas putrefactas. Está todo dejado. Y La Masia de Can Rigalt también está en mal estado”.

El Ayuntamiento de L'Hospitalet esgrime que la crisis ha paralizado el plan. Dicen que los terrenos pertenecen a varios propietarios que no quieren invertir, básicamente, porque ya no confían en la rentabilidad de construir pisos.

Uno de estos propietarios es el propio Barcelona que, en 1997, compró 64.740 m2. En principio, según explicó entonces el presidente Josep Lluís Núñez, ahí debía de construirse una pequeña ciudad deportiva y en la Masia de Can Rigalt (un edificio catalogado del s.XVIII), una nueva residencia para los jóvenes de la cantera.

El plan no siguió adelante y, hasta hace una semana, en los terrenos del Barcelona se acumulaban desechos y basura. La masía sigue tapiada y apuntalada.

En los últimos días, el club ha cercado la zona y han entrado máquinas para acondicionarla mínimamente. Todavía viven ahí algunos sin techo. “Si se construye el nuevo estadio en las pistas universitarias, estos terrenos de Can Rigalt los necesitarán para otras instalaciones, servicios, aparcamientos…”, comenta un trabajador.

“En de pocos días me he de reunir con la alcadesa, Núria Marín. De momento, no nos han dicho nada del Barça, pero si finalmente hacen el nuevo estadio aquí, queremos pedir al consistorio que haya alguna contrapartida que beneficie al barrio, que no sea sólo facilitarles todo para que construyan el campo y sus instalaciones deportivas”, concluye Giménez. “Que haya mejoras. Como mínimo, el parque prometido”.

El alcalde de Barcelona, Xavier Trias, también se decanta por la construcción de un nuevo estadio en la Diagonal. “Nos tenemos que poner de acuerdo con la Universidad, pero se hará en una zona que no creará problemas de entrada a la ciudad y si se hace bien y moderno, creo que será magnífico. Además, los terrenos donde está el estadio antiguo se convertirían en una zona universitaria la mar de chula. Así que los vecinos, también, bingo”, celebró Trias, en una entrevista en Catalunya Ràdio.

“De momento, seguimos con expectación qué decide el Barça, si lo remodelan o se lo llevan allí a la zona universitaria”, apunta Carlo Scoles, de la Asociación de vecinos del Camp Nou. “Ahora bien, si tenemos el más mínimo indicio de que se trabaja en una recalificación de los terrenos para hacer más pisos, que quieren especular, saldremos de nuevo a la calle”, añade, recordando la recalificación que el exalcalde de Barcelona Jordi Hereu firmó con Joan Laporta en 2009 por los terrenos del Miniestadi.

Entonces, el Ayuntamiento aceptó el plan del club para construir allí 1.600 pisos -la mitad de protección oficial en suelo público-, 30.000 metros de zona verde, 11.000 de equipamientos, 15.000 de uso hotelero y 8.000 para oficinas. Los vecinos se manifestaron en contra reiteradamente.

“Ahora, hay algunos que, por el revuelo que se organiza en los alrededores del estadio los días de partido y, sobre todo, por los problemas de aparcamiento, preferirían que se hiciera el Camp Nou en otro lugar. Pero los comerciantes advierten que, en ese caso, la actividad económica sufriría un descenso importante”, continúa Scoles. Y concluye: “Si se hace equipamiento deportivo o de una naturaleza similar, si no se especula con los terrenos para hacer más pisos, no nos quejaremos”.

Tanto si se construye un nuevo estadio en la Diagonal como si se hace uno nuevo manteniendo la estructura actual, la junta del Barcelona ya ha adelantado que será un campo cubierto (al menos la grada) y el aforo aumentará hasta los 105.000 espectadores.

“Si se remodela el actual estadio, el equipo seguirá compitiendo en él”, explicó Faus. “Las obras del interior del campo se harían en verano y las de fuera, en invierno”, ha resumido. El Barça descarta ceder el nombre del nuevo estadio a un patrocinador como ocurre con el Allianz Arena, de Munich, o el Emirates Stadium, del Arsenal. Lo más probable es, sin embargo, que sí se comercialice con ello. “Por ejemplo, sí estaríamos dispuestos a llamarlo Camp Nou Microsoft”, ha reconocido el directivo azulgrana para concluir: “La explotación de un estadio remodelado o nuevo nos aportaría unos 35-40 millones por temporada que ahora mismo no sacamos del Camp Nou”.

Decidida la junta del Barça a construir un nou Camp Nou a la zona que ara ocupa el servei d’esports de la Universitat de Barcelona (UB) o bé a remodelar l’actual estadi mantenint l’estructura original, els veïns de Les Corts i Pubilla Cases (L’Hospitalet) esperen amb expectació la decisió de l’entitat. També la UB, que, de moment, negocia amb el club, tot i que, d’inici, va mostrar-se reticent a la venda dels seus terrenys de la Diagonal, just a l’entrada de Barcelona. De fet, així ho ha remarcat en un comunicat aquest dijous, amb el qual referemen que no estan disposats a “vendre cap actiu” del seu partimoni.

Tot i que la junta blaugrana sotmetrà la decisió final a la votació de tots els seus socis, el vicepresident econòmic, Javier Faus, va explicar a Rac 1 que els directius preferirien la construcció d’un nou estadi, per la qual cosa el Barça hauria d’invertir més de 600 milions d’euros, segons va assenyalar el propi Faus.

En aquest cas, a més a més d’ocupar els 100.000 m2 dels Serveis d’Esports de la UB, el club necessitaria diverses hectàrees de la zona de Can Rigalt (l’Hospitalet), on, des de 2006, els veïns esperen que es desenvolupi un pla integral municipal per a la millora de la zona. “Havien de fer un parc de vuit hectàrees, pisos de protecció oficial i de lliures, traslladar-hi l’Hospital General i soterrar les línies elèctriques de Fecsa”, explica Daniel Giménez, de l’Associació de veïns. I, prossegueix: “De tot això, no només no s’ha fet res, sinó que la zona està molt deteriorada, s’acumulen escombraries i aigües putrefactes. Està tot deixat. I La Masia de Can Rigalt també està en mal estat”.

L’Ajuntament de l’Hospitalet esgrimeix que la crisi ha paralitzat el pla. Diuen que els terrenys pertanyen a diversos propietaris que no volen invertir-hi, sobretot, perquè ja no confien en la rendibilitat de construir-hi pisos.

Un d’aquests propietaris és el Barça que, al 1997 va comprar-ne 64.740 m2. En principi, segons va explicar l’aleshores president Josep Lluís Núñez, allà hi havien de fer una petita ciutat esportiva i a la Masia de Can Rigalt (un edifici catalogat del s. XVIII), una nova residència per als joves del planter. El pla no va tirar endavant i, fins fa una setmana, als terrenys del Barça s’hi acumulava brutícia. La Masia continua tapiada i apuntalada.

En els últims dies, el club ha tancat la zona i ha fet entrar-hi màquines per condicionar-la mínimament. Encara hi viuen alguns sense sostre. “Si fan el camp a les pistes universitàries, aquests terrenys de Can Rigalt els necessitaran per fer altres instal·lacions, serveis, aparcaments...”, comenta un treballador.

“D’aquí a pocs dies m’he de reunir amb l’alcadessa, Núria Marín. De moment, no ens han dit res del Barça, però si finalment fan el nou estadi aquí, volem demanar al consistori que hi hagi alguna contrapartida que beneficiï el barri de Pubilla Casas, que no sigui només facilitar-los tot perquè hi construeixin el camp i les seves instal·lacions esportives”, conclou Daniel Giménez. “Que hi hagi millores. Com a mínim, el parc promès”.

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, també es decanta per la construcció d’un nou estadi a la Diagonal. “Ens hem de posar d’acord amb la universitat, però es farà en una zona que no crearà problemes d’entrada a la ciutat i si es fa bé i modern, crec que serà magnífic. A més a més, els terrenys on hi ha l’estadi antic es convertirien en una zona universitària la mar de xula. Així que pels veïns, també, bingo”, va celebrar Trias, en una entrevista als Matins de Catalunya Ràdio.

“De moment, seguim amb expectació què decideix el Barça, si el remodelen o se l’emporten allà a la zona universitària”, apunta Carlo Scoles, de l’Associació de veïns del Camp Nou. “Ara bé, si tenim el més mínim indici que es treballa en una requalificació dels terrenys per fer-hi més pisos, que volen especular-hi, sortirem de nou al carrer”, afegeix, recordant la requalificació que Jordi Hereu va signar amb Joan Laporta el 2009 pels terrenys del Miniestadi.

Aleshores, l’Ajuntament de Barcelona va acceptar el pla del club per construir-hi 1.600 pisos –la meitat de protecció oficial en sòl públic-, 30.000 metres de zona verda, 11.000 d’equipaments, 15.000 d’us hoteler i 8.000 per a oficines. Els veïns es van manifestar en contra reiteradament.

“Ara, hi ha alguns que, pel rebombori que hi ha als voltants de l’estadi els dies de partit i, sobretot, pel problemes d’aparcament, preferirien que es fes el Camp Nou en un altre lloc. Però els comerciants adverteixen que l’activitat econòmica patiria un descens important”, continua Scoles. I conclou: “Si es fa equipament esportiu o d’una naturalesa semblant, si no s’especula amb els terrenys per fer-hi més pisos, no ens queixarem”.

Tant si es construeix un nou estadi a la Diagonal com si se’n fa un de nou mantenint l’estructura actual, la junta del Barça ja ha avançat que serà un camp cobert (si més no, la graderia) i l’aforament augmentarà fins als 105.000 espectadors.

“Si es remodela l’actual estadi, l’equip seguirà competint-hi”, va explicar Faus. “Les obres de dins el camp es farien a l’estiu i les de fora, a l’hivern”, ha resumit. El Barça descarta cedir el nom del nou estadi a un sponsor como passa amb l’Allianz Arena, de Munic, o l’Emirates Stadium, de l’Arsenal. El més probable és, però, que sí es comercialitzi amb el nom. “Per exemple, sí estaríem disposats a anomenar-lo Camp Nou Microsoft”, va reconèixer el directiu blaugrana per concloure: “De l’explotació d’un estadi nou o remodelat podríem treure’n uns 35-40 milions d’euros per temporada, uns diners que ara mateix no aconseguim del Camp Nou”.

Catalunya Ràdio ha anunciado este mediodía que la periodista Mònica Terribas dirigirá y presentará el magazine matinal de la emisora ​​las dos próximas temporadas. Terribas sustituye a Manel Fuentes al frente de El Matí, un proyecto que la ex directora de TV3 afronta “con la ambición de ser el referente informativo del país”.

Terribas debutará en la radio el 2 de septiembre, con un progama informativo y de entretenimiento que comenzará a las seis y se alargará hasta la una.

Editora y consejera delegada del diario Ara en los últimos meses, la periodista fue directora de TV3 de 2008 a 2012.

Las negociaciones para la contratación de Terribas se han prolongado más de lo previsto, en parte, por el anuncio de un ERE en la CCMA. Ilusionada por volver a ejercer desde la primera línea informativa, Terribas aterriza de nuevo en los medios públicos a pesar de la tensa relación que mantiene con Francesc Homs, el hombre fuerte del gobierno en la TV y la radio catalanas.

Catalunya Ràdio ha anunciat aquest migdia que la periodista Mònica Terribas dirigirà i presentarà el magazine matinal de l’emissora les dues pròximes temporades. Terribas substitueix Manel Fuentes al capdavant de El Matí, un projecte que l’ex directora de TV3 afronta “amb l’ambició de ser el referent informatiu del país”.

Terribas debutarà a la ràdio el 2 de setembre, amb un progama informatiu i d’entreteniment que començarà a les sis i s’allargarà fins a la una.

Editora i consellera delegada del diari Ara en els últims mesos, la periodista va ser directora de TV3 de 2008 a 2012.

Les negociacions per a la contractació de Terribas s’han allargat més del previst, en part, per l’anunci de l’ERO a la CCMA. Il·lusionada per tornar a exercir des de la primera línia informativa, Terribas aterra de nou als mitjans públics tot i la tensa relació que manté amb Francesc Homs, l’home fort del govern a la TV i la ràdio catalanes.

La asociación Stop Bales de Goma, formada por víctimas de estos proyectiles disparados por los Mossos en Cataluña, ha decidido llevar el caso de Carles Guillot al Tribunal Europeo de los Derechos Humanos, en Estrasburgo.

Guillot perdió un ojo por el impacto de una bala de goma durante el desalojo de la llamada Kasa de la Muntanya, en 2001, en el barrio de Gracia de Barcelona. Desde entonces ha recurrido a la justicia catalana y española para que se condenara al agente de la Policía Nacional responsable del disparo, pero después de once años de procesos judiciales (identificado al autor de los hechos, el juzgado archivó el caso en la fase de instrucción, pero el hombre recurrió a la Audiencia Nacional, al Tribunal Supremo y al Tribunal Constitucional), la justicia española ha cerrado el caso denegándole cualquier indemnización.

“Queremos que esta práctica, la de ignorar a las víctimas de la violencia policial, dando total impunidad a las fuerzas de seguridad, deje de ser la norma que impera Cataluña y en el resto del Estado”, claman desde la asociación. “Por eso hemos decidido llevar el caso al Tribunal Europeo de los Derechos Humanos y evitar así que esta situación de vulneración de nuestros derechos fundamentales se repita”, abundan.

Los abogados que llevarán el caso a Estrasburgo acusan al Estado Español de vulnerar los artículos 6.1 (Derecho a un proceso justo en un plazo razonable) y 3 (Prohibición de tratos inhumanos o degradantes) del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales.

Ahora, desde Stop Balas de Goma han puesto en marcha una campaña para conseguir dinero para llevar adelante el proceso, muy costoso a nivel económico.

En una comparecencia reciente ante la Comisión parlamentaria para el Estudio de seguridad y orden público y uso de material antidisturbios en eventos de masas, centrada en el uso de las balas goma a raíz del caso de Ester Quintana, el consejero de Interior, Ramon Espadaler, defendió la utilización de estos proyectiles nos situaciones “excepcionales”. “No estamos por la moratoria de las pelotas”, advirtió, alegando cuestiones de “responsabilidad”. Hace unos meses, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, había pedido a Interior la suspensión “inmediata” del uso de las balas de goma para considerar que estos proyectiles “pueden provocar daños irreparables e incluso, la muerte”.

L'associació Stop Bales de Goma, formada per víctimes d'aquests projectils disparats pels Mossos d'Esquadra a Catalunya, ha decidit portar el cas de Carles Guillot al Tribunal Europeu dels Drets Humans, a Estrasburg.

Guillot va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma durant el desallotjament de l'anomenada Kasa de la Muntanya, el 2001, al barri de Gràcia de Barcelona. Des d'aleshores ha recorregut a la justícia catalana i espanyola perquè es condemnés l'agent de la Policia Nacional responsable del tret, però després d'onze anys de processos judicials (identificat l'autor dels fets, el jutjat va arxivar el cas en la fase d'instrucció, però l'home va recórrer a l'Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional), la justícia espanyola ha tancat el cas denegant-li qualsevol indemnització.

“Volem que aquesta pràctica, la d'ignorar les víctimes de la violència policial, donant total impunitat a les forces de seguretat, deixi de ser la norma que impera Catalunya i a la resta de l'Estat”, clamen des de l'associació. “Per això hem decidit portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans i evitar així que aquesta situació de vulneració dels nostres drets fonamentals es repeteixi”, abunden.

Els advocats que portaran el cas a Estrasburg acusen l'Estat Espanyol de vulnerar els articles 6.1 (Dret a un procés just en un termini raonable) i 3 (Prohibició de tractes inhumans o degradants) del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.

Ara, des de Stop Bales de Goma han engegat una campanya per aconseguir diners per tirar endavant el procés, molt costós econòmicament parlant.

En una compareixença recent davant la Comissió parlamentària per a l'Estudi de seguretat i ordre públic i ús de material antiavalots en esdeveniments de masses, centrada en l'ús de les bales goma arran del cas d'Ester Quintana, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va defensar la utilització d'aquests projectils ens situacions “excepcionals”. “No estem per la moratòria de les pilotes”, va advertir, al·legant qüestions de “responsabilitat”. Fa uns mesos, el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, havia demanat a Interior la suspensió “immediata” de l'ús de les bales de goma per considerar que aquests projectils “poden provocar danys irreparables i fins i tot, la mort”.

Impulsor del show solidario –cocina y humor– montado en colaboración con Minoría Absoluta con el objetivo de recaudar dinero para el Casal del Infants, Ferran Adrià se quita la camisa de cocinero cuando termina el espectáculo, cruza la calle hasta el Museo de la Música y se convierte, también, en el maestro de ceremonias de la subasta de algunos objetos creados hace tan sólo unos minutos en su Fábrica de comida solidaria. Como los asistentes no se animan con las pujas, el cocinero coge el micrófono y, junto a la actriz Bea Segura, jalea a los asistentes. “Cuando Ferran se pone, se pone”, comenta uno de sus colegas. Ha convocado para la ocasión a los mejores cocineros de Cataluña: Joan Roca, Carme Ruscalleda, Christian Escribà, Albert Adrià, Nando Jubany, Carles Gaig y Mey Hofman, entre otros.

Entre una cosa y otra, con todo el espectáculo, Adrià habrá ayudado al Casal a conseguir más de 125.000 euros. “Se trata de ser solidario con algo innovador”, señala. “Además de recaudar dinero para el Casal de dels Infants, que es un proyecto maravilloso, con esta Fábrica de comida solidaria queremos demostrar que en un momento tan difícil por culpa de la crisis, se pueden hacer cosas. Se trata de ser innovadores” , continúa.

La de Adrià es una mentalidad más propia de otros países, sobre todo, de los Estados Unidos. “La sociedad civil debe ayudar. Yo no quiero llorar, quiero ayudar. Ya hay otra gente que se ocupa de pedir a la Administración. A nosotros, nos toca dar ejemplo, demostrar que se pueden hacer experimentos para recaudar dinero , actos que a nosotros también nos aportan cosas ”, insiste. “En este espectáculo –donde cada uno de los cocineros ha preparado en público una de sus especialidades– hay solidaridad, riesgo, innovación... Si todos aportamos cosas, saldremos de esta. La gente es cojonuda, falla el sistema, pero el sistema lo tenemos que cambiar nosotros ”, advierte el ex responsable de El Bulli.

En 2011, El Casal dels Infants se financiaba con un 47% de fondos privados (ciudadanos, empresas, instituciones y fundaciones) y un 53% de fondos públicos. En 2012, la aportación de la Administración disminuyó al 42%. Y en 2013, al 36%.

El año pasado, la organización, centrada en proyectos de educación de jóvenes y niños y con un presupuesto cercano a los 3 millones de €, recibió de fondos públicos un millón y medio de euros menos que el año anterior. “Ahora, calculamos que la aportación pública se volverá a reducir otro 50%”, explica Lluís Prats, vicepresidente del Casal.

Y prosigue: “El incremento de usuarios de nuestros proyectos aumenta a la vez que la entrada de dinero público a todos los que trabajamos en el tercer sector disminuye. Tenemos claro que el futuro pasa por conseguir fondos privados, porque con las subvenciones, difícilmente sobreviviremos”.

El Casal del Infants, que celebra 30 años este 2013, ayuda, anualmente, a más de 6000 niños, jóvenes y familias catalanas en riesgo.

“Acompañamos a las personas en situación de dificultad en la educación y el respeto mutuo. Si les ofrecemos oportunidades, su futuro será mejor. Además, están en su derecho”, añade la directora Rosa Balaguer. El Casal dels Infants ya no tiene sólo sede en el Raval. En Cataluña, la organización también trabaja en Badalona, ​​Santa Colomay Salt. Y, fuera, en Marruecos.

“Tal y como están las cosas, este verano tendremos que abrir puertas muchas más horas”, advierte Prats. Un 65% de las familias que visita el Casal necesita el apoyo de entidades que reparten comida para adquirir alimentos y un 25% de las familias con hijos menores de 9 años tienen problemas graves relacionados con la vivienda. Los proyectos del Casal que atienden a madres solteras están saturados, hay tres solicitudes por plaza.

“El número de socios que aportan ingresos se mantiene, pero cada vez necesitamos más apoyo de patrocinadores, de instituciones y empresas”, subraya Prats. “Cuando llamamos a la ventana de la Administración nos dicen que no hay un euro. Y nosotros, les pedimos que, como mínimo, nos abren puertas, que nos faciliten contactos y nos presenten a gente que sí puede ayudarnos”, concluye, cerca del Alcalde, Xavier Trias, presente en el espectáculo.

“Si queremos que la cultura y la investigación salgan adelante, no podemos esconder los patrocinadores. Si las empresas privadas no salvan la cultura, ahora mismo lo tenemos mal”, advierte Ferran Adrià. Explicadas las esferificaciones ante un público que ha pagado alrededor de los 20 euros por una entrada al show, el cocinero se hace fotos con todos aquellos que se lo piden, firma autógrafos y se muestra cariñoso. También con la gente de Damm. Los cerveceros abandonan de la fiesta contentos tras realizar una generosa aportación para el Casal dels Infants en la subasta.

Impulsor del xou solidari -cuina i humor- muntat en col·laboració amb Minoria Absoluta per recaptar diners pel Casal del Infants, Ferran Adrià es treu la camisa de cuiner quan acaba l'espectacle, travessa el carrer fins al Museu de la Música i es converteix, també, en el mestre de cerimònies de la subhasta d'alguns objectes creats fa tan sols uns minuts en la seva F à brica de menjar solidari. Com que la gent no acaba d'animar-se en les licitacions, el cuiner agafa el micròfon i, al costat de l'actriu Bea Segura, esperona als assistents. “Quan el Ferran s'hi posa, s'hi posa”, comenta un dels seus col·legues. Ha convocat per l'ocasió els millors cuiners de Catalunya: Joan Roca, Carme Ruscalleda, Christian Escribà, Albert Adrià, Nando Jubany, Carles Gaig i Mey Hofman, entre d'altres.

Entre una cosa i l'altra, amb tot l'espectacle, Adrià haurà ajudat al Casal a aconseguir més de 125.000 euros. “Es tracta de ser solidari amb alguna cosa innovadora”, assenyala. “A més a més de recaptar diners pel Casal dels Infants, que és un projecte meravellós, amb aquesta F à brica de menjar solidari volem demostrar que en un moment tan difícil per culpa de la crisi, es poden fer coses. Es tracta de ser innovadors”, continua.

La d'Adrià és una mentalitat més pròpia d'altres països, sobre tot, dels Estats Units. “La societat civil ha d'ajudar. Jo no vull plorar, vull ajudar. Ja hi ha altra gent que s'ocupa de demanar a l'Administració. A nosaltres, ens toca donar exemple, demostrar que es poden fer experiments per recaptar diners, actes que a nosaltres també ens aporten coses”, insisteix. “En aquest espectacle –on cada un dels cuiners ha preparat en públic una de les seves especialitats– hi ha solidaritat, risc, innovació... Si tots aportem coses, ens en sortirem. La gent és colllonuda, falla el sistema, però l'hem de canviar nosaltres”, adverteix l'exresponsable de El Bulli.

El 2011, El Casal dels Infants es finançava amb un 47% de fons privats (ciutadans, empreses, institucions i Fundacions) i un 53% de fons públics. El 2012, l'aportació de l'Administració va disminuir al 42%. I el 2013, al 36%.

L'any passat, l'organització, centrada en projectes d'educació de joves i nens i amb un pressupost pròxim als 3 milions d'€, va rebre de fons públics un milió i mig d'euros menys que l'any anterior. “Enguany, calculem que l'aportació pública es tornarà a reduir un altre 50%”, explica Lluís Prats, vicepresident del Casal.

I prosegueix: “L'increment d'usuaris dels nostres projectes augmenta a l'hora que l'entrada de diners públics a tots els que treballem en el tercer sector disminueix. Tenim clar que el futur passa per aconseguir fons privats, perquè amb les subvencions, difícilment sobreviurem”.

El Casal del Infants, que celebra 30 anys aquest 2013, ajuda cada anys més de 6000 infants, joves i famílies catalanes en risc.

“Acompanyem les persones en situació de dificultat en l'educació i el respecte mutu. Si els oferim oportunitats, el seu futur serà millor. A més a més, hi tenen dret”, afegeix la seva directora Rosa Balaguer. El Casal dels Infants ja no té només seu al Raval. A Catalunya, l'organització també treballa a Badalona, Santa Coloma i Salt. I, a fora, al Marroc.

“Tal i com estan les coses, aquest estiu haurem d'obrir porter moltes més hores”, adverteix Prats. Un 65% de les famílies que visita el Casal necessita el suport d'entitats que reparteixen menjar per adquirir aliments i un 25% de les famílies amb fills menors de 9 anys tenen problemes greus relacionats amb l'habitatge. Els projectes del Casal que atenen mares solteres estan saturats, hi ha tres sol·licituds per plaça.

“El nombre de socis que aporten ingressos es manté, però cada vegada necessitem més suport de patrocinadors, d'institucions i empreses”, subratlla Prats. “Quan piquem a la finestra de l'Administració ens diuen que no hi ha un ral. I nosaltres, els demanem que, com a mínim, ens obrin portes, que ens facilitin contactes i ens presentin gent que sí pot ajudar-nos”, conclou ben a prop de l'Alcalde, Xavier Trias, present a l'espectacle.

“Si volem que la cultura i la investigació tirin endavant, no podem amagar els patrocinadors. Si les empreses privades no salven la cultura, ara mateix ho tenim malament”, adverteix Ferran Adrià. Explicades les esferificacions davant un públic que ha pagat al voltant dels 20 euros per una entrada al xou, el cuiner es fa fotos amb tots aquells que li demanen, signa autògrafs i es mostra afectuós amb tothom. També amb la gent de Damm. Els cervecers marxen de la festa contents i havent fet una generosa aportació al Casal dels Infants en la subhasta.

Siete años después de los disturbios acaecidos en Barcelona, cuando la Guardia Urbana realizaba un control de identificaciones en la puerta de un edificio ocupado de la calle Sant Pere Més Baix donde se hacía una fiesta, y que acabaron con la grave lesión de un los agentes, los acusados y condenados por los hechos continúan clamando su inocencia.

Así lo reiteran Rodrigo Lanza, y Juan Daniel Pinto, dos de los acusados, en un documental que se ha presentado hoy en el antiguo Palacio del Cine de Via Laietana, cerrado desde 2001, y ocupado con motivo del estreno. Los organizadores han rebautizado la sala como Cine Patricia Heras, en memoria de una de las presas, que se suicidó en 2011.

El documental 'Des_Muntatge 4F' denuncia el proceso de detención y juicio de los cinco jóvenes acusados de agresión, los maltratos físicos sufrido por los detenidos, encarcelamientos arbitrarios –a Heras y a Alfredo Pestana los detuvieron en un hospital, no en el lugar de los hechos– y contradicciones en los informes de la agresión al agente. Y es que, en las primeras horas, el alcalde Joan Clos se refería al lanzamiento de una maceta desde la azotea del edificio (lo que exculparía a los acusados, que no estaban dentro del bloque), una versión que luego modificó por el lanzamiento de un piedra desde la calle.

Policías corruptos y un nuevo testigo

En la parte final del documental, se explica que Víctor Bayona y Bakari Samyang, dos de los agentes de la Guardia Urbana que participaron en las detenciones y cuyo testimonio resultó clave en el juicio, fueron expulsados del cuerpo en 2011 y condenados a dos años de prisión por torturas graves a un estudiante de Trinidad y Tobago, Yuri Jardine, residente en Barcelona. El abogado de Jardine también explica en el film cómo los dos agentes manipularon pruebas en este otro proceso.

Por último, el documental aporta la declaración de un joven, que oculta su identidad, y asegura que un conocido suyo le habría confesado haber tirado la maceta que habría herido el agente aquel 4 de febrero en Sant Pere Més Baix.

Set anys després dels aldarulls succeïts a Barcelona, quan la Guàrdia Urbana realitzava un control d'identificacions a la porta d'un edifici ocupat del carrer Sant Pere Més Baix on es feia una festa, i que van acabar amb la greu lesió d'un dels agents, els acusats i condemnats pels fets continuen clamant la seva innocència.

Així ho reiteren Rodrigo Lanza, i Juan Daniel Pintos, dos dels acusats, en un documental que s'ha presentat avui a l'antic Palau del Cinema de Via Laietana, tancat des de 2001, i ocupat per l'estrena. Els organitzadors han rebatejat la sala com a Cinema Patricia Heras, en memòria d'una de les empresonades, que es va suïcidar el 2011.

El documental 'Des_Muntatge 4F' denuncia el procés de detenció i judici dels cinc joves acusats d'agressió, els maltractaments físics sofert pels detinguts, empresonaments arbitraris –a Heras i a Alfredo Pestana els van detenir en un hospital, no al lloc dels fets– i contradiccions en els informes de l'agressió a l'agent. I és que, en les primeres hores, l'alcalde Joan Clos parla del llançament d'un test des del terrat de l'edifici (cosa que exculparia els acusats, que no eren dins el bloc), una versió que després modifica pel llançament d'un pedra des del carrer.

Policies corruptes i un nou testimoni

En la part final del documental, s'explica que Víctor Bayona i Bakari Samyang, dos dels agents de la Guàrdia Urbana que van participar en les detencions i, el testimoni dels qual va resultar clau en el judici, van ser expulsats del cos el 2011 i condemnats a dos anys de presó per tortures greus a un estudiant de Trinidad i Tobago, Yuri Jardine, resident a Barcelona. L'advocat de Jardine també explica al film com els dos agents van manipular proves en aquest procés.

Per últim, el documental aporta la declaració d'un jove, que oculta la seva identitat, i assegura que un conegut seu li hauria confessat que ell va llençar el test que hauria ferit l'agent aquell 4 de febrer a Sant Pere Més Baix.

La web del IDIBELL (Instituto de Investigación Biomédica de Bellvitge) destaca entre las noticias del día el hallazgo de uno de sus grupos de investigación: “Desarrollan un modelo de radioterapia que permite probar en ratones nuevos tratamientos de quimioterapia contra la metástasis cereberal”.

La dirección del centro, una fundación participada por el Hospital Universitario de Bellvitge, el Instituto Catalán de Oncología y la Universidad de Barcelona, ​​ha decidido, sin embargo, despedir por motivos económicos a la coordinadora del estudio, la doctora Àngels Sierra.

Además de Sierra, dedicada a la investigación del cáncer de mama desde 1992, el IDIBELL despedirá en los próximos días a tres investigadores, entre ellos, a la doctora Teresa Casals, pionera en el diagnóstico neonatal de la fibrosis quística.

“Tanto aquí como afuera el despido de la doctora Casals se ha recibido con estupefacción. Su trabajo es fundamental para el diagnóstico genético de la fibrosis. Nadie puede sustituirla, hace 25 años que se dedica a investigar esta enfermedad ”, lamenta Celestino Raya, presidente de la Asociación catalana de fibrosis quística.

Los recortes y una gestión, la del director Emilià Pola, cuestionada por los profesionales afectados golpean el activo más importante de uno de los cinco primeros centros de investigación de España, un centro líder en medicina celular.

Hace un mes y medio que los investigadores del IDIBELL recibieron una carta de la dirección comunicándoles su despido el próximo 22 de junio. “Los motivos son puramente económicos. En el último año los ingresos del Instituto disminuyeron en un millón de euros. Y se ha cerrando el ejercicio de 2012 con un déficit de 300.000 ”, explica Jordi Morató, responsable de comunicación del IDIBELL.

“Dicen que la solución pasa por despedir investigadores sin haber contemplado ninguna otra medida”, denuncia la doctora Àngels Sierra. “También se ha rebajado sueldos, se han ajustado becas internas y se está discutiendo otras medidas”, apunta Morató, sin precisar cuáles.

Obligado por ley en 2010 a aplicar una política de contención, en un año el centro aumentó los gastos en 4,1 millones y medio de euros. De hecho, según las cuentas de la entidad, de 2010 a 2011 sólo se recortó el gasto en investigación y desarrollo y en reparación y conservación del centro.

Irregularidades en el proceso de elección de los despedidos

Irregularidades en el proceso de elección de los despedidos

Además del recorte en investigadores, los afectados denuncian irregularidades en el proceso de elección de quién se va a despedir.

“Se ha hecho todo a espaldas de los comités científicos, tanto interno como externo”, insiste la doctora Àngels Sierra. “Este es un procedimiento de urgencia, el objetivo es salvar la situación económica del centro y es potestad de la dirección. Ni los patronos, ni la dirección, ni los socios de la Fundación han creído conveniente discutir la medida con los órganos del centro ”, conviene Morató.

“La dirección no sólo fijó unilateralmente los criterios en la elección de los despedidos, sino que ha evaluado la actividad científica de manera sesgada, arbitraria e incompleta”, abunda Sierra. “Las líneas que se cierran, aportaban unos ingresos para el Instituto muy por debajo de la media”, señala el portavoz del IDIBELL, evidenciando que en la decisión prima, por encima de todo, el criterio de rendimiento económico.

Después de conseguir tres patentes y de tener una cuarta en camino, Sierra lamenta que, “si el problema es económico”, desde el Instituto no se haya trabajado lo suficiente en “la explotación de las patentes” para lograr nueve recursos.

Los afectados denuncian también que, mientras el IDIBELL despide investigadores, ha incorporado un técnico adjunto a la dirección. “Ha sido una sustitución”, justifica Morató. “No se ha creado un nuevo cargo ni ampliado la plantilla para esta parte, se ha sustituido una figura que ya existía”.

El web de l’IDIBELL (l’Institut d’Investigació biomèdica de Bellvitge) destaca en les notícies del dia la troballa d’un dels seus grups de recerca: “Desenvolupen un model de radioteràpia que permet provar en ratolins nous tractaments de quimioteràpia contra la metàstasi cereberal”.

La direcció del centre, una fundació participada per l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut Català d’Oncologia i la Universitat de Barcelona, ha decidit, però, acomiadar per motius econòmics la coordinadora de l’estudi, la doctora Àngels Sierra.

A més de Sierra, dedicada a la investigació del càncer de mama des de 1992, l’IDIBELL acomiadarà en els pròxims dies tres investigadors més, entre ells, la doctora Teresa Casals, pionera en el diagnòstic neonatal de la fibrosi quística.

“Tant aquí com a fora l’acomiadament de la doctora Casals s’ha rebut amb estupefacció. La seva feina és fonamental pel diagnòstic genètic de la Fibrosi. Ningú pot substituir-la, fa 25 anys que es dedica a investigar aquesta malatia”, lamenta Celestino Raya, president de l’Associació catalana de fibrosi quística.

Les retallades i una gestió, la del director Emilià Pola, qüestionada pel professionals afectats colpegen l’actiu més important d’un dels cinc primers centres d’investigació de l’estat espanyol, capdavanter en medicina cel·lular

Fa un mes i mig que els investigadors de l’IDIBELL van rebre una carta de la direcció comunicant-los el seu acomiadament el pròxim 22 de juny. “Els motius són purament econòmics. En l’últim any els ingressos de l’Institut han disminuit en un milió d’euros. I s’ha tancat l’exercici de 2012 amb un dèficit de 300.000”, explica Jordi Morató, responsable de comunicació de l’IDIBELL.

“Diuen que la solució passa per acomiadar investigadors sense haver contemplat cap altra mesura”, denuncia la doctora Àngels Sierra. “També s’ha rebaixat sous, s’han ajustat beques internes i s’està discutint altres mesures”, apunta Morató, sense precisar quines.

Obligat per llei el 2010 a aplicar una política de contenció, en un any el centre va augmentar les despeses en 4,1 milions i mig d’euros. Segons els comptes de l’entitat, de 2010 a 2011 només es va retallar la despesa en recerca i desenvolupament i en reparació i conservació del centre.

Irregularitats en el procés d’elecció dels acomiadats

Irregularitats en el procés d’elecció dels acomiadatsA més a més de la retallada en investigadors, els afectats denuncien irregularitats en el procés d’elecció de qui s’acomiada.

“S’ha fet d’esquena als comitè científic, tant intern com extern”, insisteix la doctora Àngels Sierra. “Aquest és un procediment d’urgència, l’objectiu és salvar la situació econòmica del centre i és potestat de la direcció. Ni els patrons, ni la direcció, ni els socis de la Fundació han trobat convenient discutir la mesura amb els òrgans el centre”, convé Morató.

“La direcció no només va fixar unilateralment els criteris en la tria dels acomiadats, sinó que ha avaluat l'activitat científica de manera esbiaixada, arbitrària i incompleta”, abunda Sierra. “Les línies que es tanquen, aportaven uns ingresos per a l’Institut molt per sota de la mitjana”, assenyala el portaveu de l’IDIBELL fent evident que en la decisió prima, per sobre de tot, el criteri de rendiment econòmic.

Després d’aconseguir tres patents i de tenir-ne una quarta en camí, Sierra lamenta que, “si el problema és econòmic”, des de l’Institut no s’hagi treballat prou en “l'explotació de les patents” per aconseguir nou recursos.

Els afectats denuncien també que, mentre l’IDIBELL acomiada investigadors, ha incorporat un tècnic adjunt a la direcció. “Ha estat una substitució”, justifica Morató. “No s’ha creat un nou càrrec ni ampliat la plantilla per aquesta banda, s’ha substituit una figura que ja existia”.

La dirección de Catalunya Ràdio contempla la posibilidad de que Mònica Terribas sustituya a Manuel Fuentes la próxima temporada al frente de El Matí, el magazine estrella de la emisora. Fèlix Riera, máximo responsable de la radio pública, sondeó la periodista hace unas semanas, pero de momento Terribas no ha recibido ninguna oferta en firme.

De hecho, Riera busca editor para el espacio de mañanas desde antes que el propio Fuentes anunciara que dejaba la radio, a finales de abril, y ha hecho aproximaciones con otros profesionales aparte de la exdirectora de TV3. En la búsqueda, se ha sondeado a varios periodistas. Miquel Calçada y Antoni Bassas se habrían mostrado poco predispuestos a volver a la emisora. Riera, por su parte, habría descartado cambiar de programa a Sílvia Cóppulo, ahora los fines de semana, y no las tendría todas en mover a Tatiana Sisquella, por las tardes. En cuanto a la promoción interna, también ha sonado el nombre de Kilian Sebrià, conductor del informativo de la tarde. Y es que el director insiste en que el MCR debería adoptar una carácter más informativo que en los últimos años.

De la competencia, Riera se ha reunido, entre otros, con el narrador de los partidos del Barça en Rac1, Joan Maria Pou. I con otros profesionales de la comunicación como Albert Om.

Si no se promociona nadie de la casa, desde el Comité de empresa se valoraría positivamente la llegada de Terribas a la radio. Su acreditada trayectoria, creen, aseguraría la calidad periodística del espacio y permitiría hacer frente a 'El món a Rac1', ahora mismo líder de audiencia en la misma franja horaria.

Después de unos años dedicada a la gestión (en la dirección de TV3 de 2008 a 2012 y como editora en el diario Ara, en estos momentos), todo apunta a que si, finalmente, le llega la oferta, Terribas podría aceptar el timón del MCR.

Tras días de dudas, sobre todo porque las relaciones entre Francesc Homs, portavoz del Gobierno y hombre fuerte de Convergencia en cuestiones de la CCMA, y la periodista son muy tensas, el nombre de Terribas para sustituir Fuentes ha tomado fuerza.

La direcció de Catalunya Ràdio contempla la possibilitat que Mònica Terribas substitueixi Manuel Fuentes la pròxima temporada al capdavant d'El Matí, el magazine estrella de l’emissora. Fèlix Riera, màxim responsable de la ràdio pública, va sondejar la periodista fa unes setmanes, però, de moment, Terribas no ha rebut cap oferta en ferm.

De fet, Riera busca editor per l’espai matinal des d’abans que el propi Fuentes anunciés que deixava la ràdio, a finals d’abril, i ha fet aproximacions amb altres professionals a part de l’exdirectora de TV3. En la cerca, s’ha sondejat diversos periodistes. Miquel Calçada i Antoni Bassas s’haurien mostrat poc predisposats a tornar a l’emissora. Riera, per la seva banda, hauria descartat canviar de programa Sílvia Cóppulo, ara als caps de setmana, i no les tindria totes en moure Tatiana Sisquella, a les tardes. Pel que fa a la promoció interna, també ha sonat el nom de Kilian Sebrià, conductor de l’informatiu vespre. I és que el director insisteix en què l’MCR hauria d’adoptar una caire més informatiu que en els últims anys.

De la competència, Riera s’ha reunit, entre d’altres, amb el narrador dels partits del Barça a Rac1, Joan Maria Pou. I amb d'altres professionals de la comunicació com Albert Om.

Si no es promociona ningú de la casa, des del Comitè d’empresa es valoraria positivament l’arribada de Terribas a la ràdio. La seva acreditada trajectòria, creuen, asseguraria la qualitat periodística de l’espai i permetria plantar cara a El món a Rac1, ara mateix, líder d’audiència en la mateixa franja horària.

Després d’uns anys dedicada a la gestió (a la direcció de TV3 de 2008 a 2012 i com a editora al diari Ara, en aquests moments), tot apunta a que si, finalment, li arriba l'oferta, Terribas podria acceptar el timó de l’MCR.

Després de dies de dubtes, sobretot perquè les relacions entre Francesc Homs, portaveu del Govern i home fort de Convergència en qüestions de la CCMA, i la periodista són molt tenses, el nom de Terribas per substituir Fuentes ha pres força.

Més d’una trentena de municipis catalans participen en la celebració, l’11 de maig, del dia Mundial del comerç just

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) denega l’emissió de l’espot promocional de la jornada per consider-lo “publicitat amb finalitat política”

La Banca ètica creix a Espanya un 60% pel que fa a l’estalvi i un 20% en quant a prèstecs

Perplexos encara per la negativa de TV3 a emetre, com cada any des de 1999, l’espot promocional de la Festa del comerç just i la banca ètica, 31 localitats de Catalunya celebren aquests dies que “sí hi ha alternatives a la crisi”. Aquest és el lema de la 14ª edició de l’esdeveniment que coordina SETEM i que intenta sensibilitzar a la ciutadania sobre la gestió dels seus estalvis i consum. En els 14 anys d’història de la festa, TV3 sempre havia col·laborat amb els organitzadors emetent, de franc, l’anunci de la jornada . “Aquest any han denegat l’emissió per considerar-lo publicitat amb finalitat política”, expliquen des de SETEM. “Els criteris els marca el CAC”, afegeixen. En l’anunci, apareix una dona llegint un diari amb titulars referentes al rescat bancari i als desnonaments, dues qüestions que el CAC hauria considerat “temes de debat polític” actualment.

Creixement significatiu de la Banca ètica

Segons dades del Baròmetre Estatal de les Finances Ètiques 2012, tot i l’estacament del volum d'estalvi tant de les famílies com de les societats no financeres en l’últim any , les entitats de finances ètiques han aumentat en un 60% el volum d'estalvi recollit, ara mateix, per sobre dels 915 milions d'euros. Els préstecs en aquest tipus d’entitats també han tingut un creixement significatiu, al voltant del 20%. I s'han situat per sobre dels 700 milions d’euros.

Més d’una trentena de municipis catalans participen en la celebració, l’11 de maig, del dia Mundial del comerç just

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) denega l’emissió de l’espot promocional de la jornada per consider-lo “publicitat amb finalitat política”

La Banca ètica creix a Espanya un 60% pel que fa a l’estalvi i un 20% en quant a prèstecs

Perplexos encara per la negativa de TV3 a emetre, com cada any des de 1999, l’espot promocional de la Festa del comerç just i la banca ètica, 31 localitats de Catalunya celebren aquests dies que “sí hi ha alternatives a la crisi”. Aquest és el lema de la 14ª edició de l’esdeveniment que coordina SETEM i que intenta sensibilitzar a la ciutadania sobre la gestió dels seus estalvis i consum. En els 14 anys d’història de la festa, TV3 sempre havia col·laborat amb els organitzadors emetent, de franc, l’anunci de la jornada. “Aquest any han denegat l’emissió per considerar-lo publicitat amb finalitat política”, expliquen des de SETEM. “Els criteris els marca el CAC”, afegeixen. En l’anunci, apareix una dona llegint un diari amb titulars referentes al rescat bancari i als desnonaments, dues qüestions que el CAC hauria considerat “temes de debat polític” actualment.

Creixement significatiu de la Banca ètica

Segons dades del Baròmetre Estatal de les Finances Ètiques 2012, tot i l’estacament del volum d'estalvi tant de les famílies com de les societats no financeres en l’últim any, les entitats de finances ètiques han aumentat en un 60% el volum d'estalvi recollit, ara mateix, per sobre dels 915 milions d'euros. Els préstecs en aquest tipus d’entitats també han tingut un creixement significatiu, al voltant del 20%. I s'han situat per sobre dels 700 milions d’euros.

Más de una treintena de municipios catalanes participan en la celebración, el 11 de mayo, del día Mundial del comercio justo

El Consejo del Audiovisual de Cataluña (CAC) deniega la emisión del spot promocional de la jornada por considerarlo "publicidad con finalidad política"

La Banca ética crece en España un 60% con respecto al ahorro y un 20% en cuanto a préstamos

Perplejos todavía por la negativa de TV3 a emitir, como cada año desde 1999, el spot promocional de la Fiesta del comercio justo y la banca ética, 31 localidades de Cataluña celebran estos días que “sí hay alternativas a la crisis”. Este es el lema de la 14 ª edición del evento que coordina SETEM y que intenta sensibilizar a la ciudadanía sobre la gestión de sus ahorros y consumo. En los 14 años de historia de la fiesta, TV3 siempre había colaborado con los organizadores emitiendo, gratis, el anuncio de la jornada. “Este año han denegado la emisión por considerarlo publicidad con finalidad política”, explican desde SETEM. “Los criterios los marca el CAC”, añaden. En el anuncio, aparece una mujer leyendo un periódico con titulares referentes al rescate bancario y los desahucios, dos cuestiones que el CAC habría considerado “temas de debate político” actualmente.

Crecimiento significativo de la Banca ética

Según datos del Barómetro Estatal de las Finanzas Éticas 2012, a pesar del estancamiento del volumen de ahorro tanto de las familias como de las sociedades no financieras en el último año, las entidades de finanzas éticas han aumentado en un 60% el volumen de ahorro recogido, ahora mismo, por encima de los 915 millones de euros. Los préstamos también han tenido un crecimiento significativo en este tipo de entidades, en torno al 20%. Y se han situado por encima de los 700 millones de euros.

El gruix dels periodistes de l'emissora més escoltada de Catalunya cobra poc més de 1.000 euros mensuals

Satisfets pel lideratge d'audiència que avui els atorga l'Estudi General de Mitjans, els treballadors de Rac1 (amb 679.000 oients) reclamen a l'empresa la millora de les condicions laborals pactada l'estiu passat. Per això, alguns dels periodistes de l'emissora han aprofitat les dades de l'EGM per fer públic a través de les xarxes socials el seu conflicte amb el hashtag #totssom1000euristes.

I és que, estrelles a part, el gruix de periodistes de la cadena cobra poc més de 1.000 euros al mes. Tot i que l'estiu passat els treballadors i l'empresa del Grup Godó van signar un nou conveni que contemplava l'augment de sous, els periodistes continuen amb el salari congelat des de 2011. A més a més, les reunions que es mantenen aquests dies per aconseguir el compliment del conveni tampoc conviden a l'optimisme.

Per altra banda, Rac1 acaba de renovar algunes de les seves estrelles, como Jordi Basté i Toni Clapés. Segons fonts pròximes als periodistes, tots dos també han patit una “retallada considerable” dels seus emoluments.