<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Lídia Penelo]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/lidia_penelo/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Lídia Penelo]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/510167" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La independència continuarà a les editorials de Jaume Vallcorba]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/independencia-continuara-editorials-jaume-vallcorba_132_4688337.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/018e243f-c709-458a-8dc9-f4820caf9244_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La independència continuarà a les editorials de Jaume Vallcorba"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La voluntat de Sandra Ollo, dona de Vallcorba i nova responsable de Quaderns Crema i Acantilado, és continuar les directrius rigorosament traçades per l'editor mort la setmana passada</p></div><p class="article-text">
        Amb la mort de l&rsquo;editor Jaume Vallcorba &eacute;s inevitable preguntar-se qu&egrave; passar&agrave; amb Quaderns Crema i Acantilado. Les travesses i suposicions per endevinar quin ser&agrave; el futur d&rsquo;aquests dos segells editorials -estimats per lectors &agrave;vids i exigents- ja fa mesos que circulen pels circuits literaris (ja se sap que les especulacions s&oacute;n un entreteniment barat).
    </p><p class="article-text">
        Treballador infatigable, Vallcorba dedicava els matins a anar al despatx (la seu de les editorials aixecades per Vallcorba &eacute;s un pis senyorial del carrer Muntaner de la zona alta), i les tardes les passava llegint a casa seva. Tanta lectura i feina ben feta assegura que sense l<em>&rsquo;alma mater</em> del projecte, la programaci&oacute; d&rsquo;Acantilado i Quaderns Crema pot tirar endavant com a m&iacute;nim un parell d&rsquo;anys com fins ara, segons fonts vinculades a l&rsquo;editorial. Dos anys s&oacute;n un temps suficient perqu&egrave; la nova responsable de Quaderns Crema i Acantilado, Sandra Ollo, la dona de Jaume Vallcorba (acompanyada per tot l&rsquo;equip), continui&iuml; explorant el cam&iacute; triat per Jaume Vallcorba.
    </p><p class="article-text">
        Fonts properes a l&rsquo;editorial afirmen que la voluntat de l&rsquo;hereva d&rsquo;aquest exquisit llegat editorial &eacute;s la de continuar les directrius que Vallcorba ha deixat rigorosament tra&ccedil;ades. Sembla ser que grans grups editorials com Planeta i Penguin Random House Mondadori ja han fet ofertes superlatives per aconseguir els cat&agrave;legs substanciosos d&rsquo;ambdues editorials, per&ograve; de moment Quaderns Crema i Acantilado continuaran amb la independ&egrave;ncia i valentia que les caracteritza.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un cat&agrave;leg valent</strong>
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;atzavara, planta robusta d&rsquo;origen mexic&agrave; amb flors que amaguen espines, va inspirar l&rsquo;editor Jaume Vallcorba quan buscava un logotip per identificar l&rsquo;acabada de n&eacute;ixer Quaderns Crema el 1979. Els primers t&iacute;tols publicats van ser Les <em>Poesies</em> d'Ausi&agrave;s March, a c&agrave;rrec de Joan Ferrater, i <em>El preludi</em> d'Antoni Mar&iacute;. &ldquo;Des dels inicis, la idea de Crema ha sigut la de crear una plataforma per a autors novells com ho van ser en el seu moment Ramon Solsona, Ferran Torrent, Antoni Puigverd o Quim Monz&oacute;. Alguns continuen amb nosaltres i d'altres no, per&ograve; tots van comen&ccedil;ar a Crema&rdquo;, explicava l'editor fa quatre anys quan celebrava el 30&egrave; aniversari de Quaderns Crema.
    </p><p class="article-text">
        El gust editorial de Jaume Vallcorba ha sigut el del gran humanista devot de les lleng&uuml;es rom&agrave;niques, el de l&rsquo;amant d&rsquo;obres medievals trobadoresques que s&rsquo;aboca a l&rsquo;edici&oacute; del bo i millor d&rsquo;aquesta tradici&oacute;. Per&ograve; Vallcorba tamb&eacute; ha anat m&eacute;s enll&agrave;, el seu olfacte ha perm&egrave;s la recuperaci&oacute; d&rsquo;autors oblidats i la descoberta de veus noves.
    </p><p class="article-text">
        La cura per la llengua, la construcci&oacute; de di&agrave;legs entre temps i g&egrave;neres, la vetlla pel nostre patrimoni intel&middot;lectual, l&rsquo;eixamplar fronteres i interessos... en definitiva, les ganes de traslladar la seva vasta erudici&oacute; als lectors ha estat possible gr&agrave;cies a la gran fe que dipositava en les paraules. Les atzavares viuen de mitjana uns 25 anys i tant de bo, Quaderns Crema i Acantilado segueixin creixent com ho fan aquestes plantes, als marges, vora el mar i lliures.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/independencia-continuara-editorials-jaume-vallcorba_132_4688337.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 Aug 2014 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/018e243f-c709-458a-8dc9-f4820caf9244_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="93186" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/018e243f-c709-458a-8dc9-f4820caf9244_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="93186" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La independència continuarà a les editorials de Jaume Vallcorba]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/018e243f-c709-458a-8dc9-f4820caf9244_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La independencia seguirá en las editoriales de Jaume Vallcorba]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/independencia-seguira-editoriales-jaume-vallcorba_132_4688323.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/018e243f-c709-458a-8dc9-f4820caf9244_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La independencia seguirá en las editoriales de Jaume Vallcorba"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La voluntad de Sandra Ollo, esposa de Vallcorba y ahora responsable de Acantilado y Quaderns Crema, es seguir las directrices rigurosamente trazadas por el editor fallecido la semana pasada</p></div><p class="article-text">
        Con la muerte del editor Jaume Vallcorba es inevitable preguntarse qu&eacute; pasar&aacute; con Quaderns Crema y Acantilado. Las traviesas y suposiciones para adivinar cu&aacute;l ser&aacute; el futuro de estos dos sellos editoriales -estimats para lectores &aacute;vidos y exigentes- ya hace meses que circulan por los circuitos literarios (ya se sabe que las especulaciones son un entretenimiento barato).
    </p><p class="article-text">
        Trabajador infatigable, Vallcorba dedicaba las ma&ntilde;anas a ir al despacho (la sede de las editoriales levantadas por Vallcorba es un piso se&ntilde;orial de la calle Muntaner de la zona alta), y las tardes las pasaba leyendo en su casa. Tanta lectura y trabajo bien hecho asegura que sin el alma mater del proyecto, la programaci&oacute;n de Acantilado y Quaderns Crema puede salir adelante por lo menos un par de a&ntilde;os como hasta ahora, seg&uacute;n fuentes vinculadas a la editorial. Dos a&ntilde;os son un tiempo suficiente para que la nueva responsable de Quaderns Crema y Acantilado, Sandra Ollo, la mujer de Jaume Vallcorba (acompa&ntilde;ada por todo el equipo), siga explorando el camino elegido por Jaume Vallcorba. 
    </p><p class="article-text">
        Fuentes cercanas a la editorial afirman que la voluntad de la heredera de este exquisito legado editorial es la de continuar las directrices que Vallcorba ha dejado rigurosamente trazadas. Parece ser que grandes grupos editoriales como Planeta y Penguin Random House Mondadori ya han hecho ofertas superlativas para conseguir los cat&aacute;logos sustanciosos de ambas editoriales, pero de momento, Quaderns Crema y Acantilado continuar&aacute;n con la independencia y valent&iacute;a que las caracteriza. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un cat&aacute;logo valiente </strong>
    </p><p class="article-text">
        La pita, planta robusta de origen mexicano con flores que esconden espinas, inspir&oacute; el editor Jaume Vallcorba cuando buscaba un logotipo para identificar la reci&eacute;n nacida Acantilado en 1979 Los primeros t&iacute;tulos publicados fueron Las Poes&iacute;as de Ausi&agrave;s March, a cargo de Joan Ferrater, y El preludio de Antoni Mar&iacute;. &ldquo;Desde los inicios, la idea de Crema ha sido la de crear una plataforma para autores noveles como lo fueron en su momento Ramon Solsona, Ferran Torrent, Antoni Puigverd o Quim Monz&oacute;. Algunos siguen con nosotros y otros no, pero todos empezaron a Crema &rdquo;, explicaba el editor hace cuatro a&ntilde;os cuando se celebraron el 30 aniversario de Quaderns Crema.
    </p><p class="article-text">
        El gusto editorial de Jaume Vallcorba ha sido el del gran humanista devoto de las lenguas romances, el de la amante de obras medievales trovadorescas que se vierte a la edici&oacute;n de lo mejor de esta tradici&oacute;n. Pero Vallcorba tambi&eacute;n ha ido m&aacute;s all&aacute;, su olfato ha permitido la recuperaci&oacute;n de autores olvidados y el descubrimiento de voces nuevas.
    </p><p class="article-text">
        El cuidado por la lengua, la construcci&oacute;n de di&aacute;logos entre tiempo y g&eacute;neros, la vela por nuestro patrimonio intelectual, el ensanchar fronteras e intereses ... en definitiva, las ganas de trasladar su vasta erudici&oacute;n los lectores ha sido posible gracias a la gran fe que depositaba en las palabras. Las pitas viven de media unos 25 a&ntilde;os y ojal&aacute;, Quaderns Crema y Acantilado sigan creciendo como lo hacen estas plantas, en los m&aacute;rgenes, junto al mar y libres.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/independencia-seguira-editoriales-jaume-vallcorba_132_4688323.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 Aug 2014 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/018e243f-c709-458a-8dc9-f4820caf9244_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="93186" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/018e243f-c709-458a-8dc9-f4820caf9244_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="93186" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La independencia seguirá en las editoriales de Jaume Vallcorba]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/018e243f-c709-458a-8dc9-f4820caf9244_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sarajevo, la ciudad de las mil y una caras]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/diario-de-viajes/sarajevo-ciudad-mil-caras_132_4835430.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5c98b934-8b61-4dc0-ac4e-47a072fe359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sarajevo, la ciudad de las mil y una caras"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La capital de Bosnia Herzegovina ha recuperado su histórica biblioteca, 22 años después de ser destruida por las milicias del general Mladic, y proyecta su vida cultural y artística como muestra de la paulatina reconstrucción de un país rico en naturaleza y tradiciones</p></div><p class="article-text">
        Llegar al centro Sarajevo en coche es un impacto que no se olvida. Las fachadas mordidas por las balas saludan a derecha y a izquierda de la avenida de los francotiradores, como se conoce a una de las arterias principales de la ciudad. Escribir Sarajevo en Google provoca un alud de palabras poco reconfortantes como destrucci&oacute;n, asesinatos, barbarie, hambre ...
    </p><p class="article-text">
        Pero Sarajevo, capital de Bosnia Herzegovina, es una ciudad que se esfuerza por maquillar las cicatrices de la guerra, y que sale adelante con el esp&iacute;ritu cosmopolita y cultural que la convirti&oacute; en un ejemplo de convivencia.
    </p><p class="article-text">
        Alojarse en el centro, cerca del antiguo barrio otomano llamado Bascarsija, permite dejar el coche y descubrir el coraz&oacute;n de la ciudad caminando. (Hay hoteles con precios para todos los bolsillos, y muchas familias que alquilan habitaciones). El punto neur&aacute;lgico de esta zona es la plaza que acoge la fuente de los viajeros, la fuente Segilj, desde la que se extiende un tendido de calles tortuosas llenas de comercios de todo tipo, caf&eacute;s (en Bosnia el caf&eacute; es fort&iacute;simo) y peque&ntilde;os restaurantes.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de ser uno de los rincones m&aacute;s tur&iacute;sticos de la ciudad (y con m&aacute;s souvenirs por metro cuadrado) vale la pena pasar un rato en una de las terrazas y pedir una <em>pivo</em> (una ca&ntilde;a) y un <em>cevapi </em>(un plato t&iacute;pico de Bosnia a base de carne asada y cebolla con salsa de yogurt). Entre sorbo y bocado es f&aacute;cil contemplar la belleza de esta ciudad excepcional.
    </p><p class="article-text">
        En Sarajevo, en menos de 400 metros cuadrados encuentras una iglesia ortodoxa, una iglesia cat&oacute;lica, una mezquita y una sinagoga. Una combinaci&oacute;n que despierta muchas reflexiones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Historia, cultura y deporte</strong>
    </p><p class="article-text">
        Sarajevo est&aacute; llena de historia pero tambi&eacute;n de futuro. Uno de los paseos hist&oacute;ricos indispensables es el que pasa por el puente latino o puente de Princip, que es el escenario que desencanden&oacute; el inicio de la Primera Guerra Mundial. Es en este puente donde Gavrilo Princip (entonces un joven nacionalista serbio) asesin&oacute; al archiduque del Imperio Austro-H&uacute;ngaro Franz Ferdinand y a su mujer Sof&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Y si queremos historia con mucho futuro podemos visitar la reci&eacute;n inaugurada biblioteca de Sarajevo. La m&iacute;tica Vijenica, uno de los s&iacute;mbolos de la ciudad, ha vuelto a abrir sus puertas despu&eacute;s de 22 a&ntilde;os de haber sido destruida, durante el asedio que sufri&oacute; la ciudad a cargo del general Mladic. La reconstrucci&oacute;n que comenz&oacute; en 1996 ha sido larga, pero desde entonces los conciertos y las exposiciones no han abandonado el recinto de una de las bibliotecas m&aacute;s importantes del mundo.
    </p><p class="article-text">
        Historia y cultura a parte, Sarajevo es una ciudad rodeada de naturaleza y que invita a hacer deporte (por algo fue Ciudad Ol&iacute;mpica de los juegos de invierno 1984). De hecho, a s&oacute;lo 28 kil&oacute;metros llegamos a la estaci&oacute;n de esqu&iacute; de Jahorina, que en verano permite hacer senderismo y llegar a pueblos donde asan un cordero con le&ntilde;a y sirven unas ensaladas a base de pepino y tomate de los de verdad. La <em>rakia</em> (un aguardiente primo hermano del orujo) suele poner el punto y final de las comidas y las sobremesas en Bosnia.
    </p><p class="article-text">
        Ahora bien, si no sois fans de las bebidas fuertes y os apetece una noche de buena cerveza y buena comida a un lugar aut&eacute;ntico, escaparos al restaurante de la Sarajevska Piva, la f&aacute;brica de cerveza que durante los m&aacute;s de mil d&iacute;as que dur&oacute; el sitio de Sarajevo continu&oacute; produciendo cerveza y proporcionando agua a los habitantes de la ciudad. La Sarajevska Piva es un s&iacute;mbolo de resistencia e ingenio de una ciudad que sum&oacute; una nueva dimensi&oacute;n a la palabra supervivencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/diario-de-viajes/sarajevo-ciudad-mil-caras_132_4835430.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 07 Jun 2014 07:25:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5c98b934-8b61-4dc0-ac4e-47a072fe359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243493" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5c98b934-8b61-4dc0-ac4e-47a072fe359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243493" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sarajevo, la ciudad de las mil y una caras]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5c98b934-8b61-4dc0-ac4e-47a072fe359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Viajes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sarajevo, la ciutat de les mil i una cares]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/diario-de-viajes/sarajevo-ciutat-mil-cares_132_4835446.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5c98b934-8b61-4dc0-ac4e-47a072fe359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sarajevo, la ciutat de les mil i una cares"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La capital de Bosnia Hercegovina ha recuperat la seva històrica biblioteca, 22 anys després de ser destruïda per les milícies del general Mladic, i projecta la seva vida cultural i artística com a mostra de la gradual reconstrucció de un país ric en natura i tradicions</p></div><p class="article-text">
        Arribar al centre Sarajevo en cotxe &eacute;s un impacte que no s&rsquo;oblida. Les fa&ccedil;anes mossegades per les bales saluden a dreta i a esquerra de  l&rsquo;avinguda dels franctiradors, com es coneix a una de les art&egrave;ries principals de la ciutat. Escriure Sarajevo a Google provoca un allau de paraules poc reconfortants com destrucci&oacute;, assassinats, b&agrave;rbarie, gana&hellip; 
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; Sarajevo, capital de Bosnia Hercegovina, &eacute;s una ciutat que s&rsquo;esfor&ccedil;a per maquillar les cicatrius de la guerra, i que tira endavant amb l&rsquo;esperit cosmopolita i cultural que la va convertir en un exemple de conviv&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Allotjar-se al centre, a prop de l&rsquo;antic barri otom&agrave; anomenat Bascarsija, permet deixar el cotxe i descobrir el cor de la ciutat caminant. (Hi ha hotels amb preus per a totes les butxaques, i moltes families que lloguen habitacions). El punt neur&agrave;lgic d&rsquo;aquesta zona &eacute;s la pla&ccedil;a que acull la font dels viatgers, la font Segilj, des de la qual s&rsquo;escampa una estesa de carrers retorts plens de comer&ccedil;os de tota mena, caf&egrave;s (a Bosnia el caf&egrave; &eacute;s fort&iacute;ssim) i petits restaurants. 
    </p><p class="article-text">
        Malgrat ser un dels racons m&eacute;s tur&iacute;stics de la ciutat (i amb m&eacute;s souvenirs per metre quadrat) val la pena passar una estona a una de les terrasses i demanar una <em>pivo</em> (una canya) i un <em>cevapi</em> (un plat t&iacute;pic de Bosnia a base de carn rostida i ceba amb salsa de yogurt). Entre glop i mossegada &eacute;s f&agrave;cil  contemplar la bellesa d&rsquo;aquesta ciutat excepcional. A Sarajevo en menys de 400 metres quadrats hi trobes una esgl&eacute;sia ortodoxa, una esgl&eacute;sia cat&ograve;lica, una mesquita i una sinagoga. Una combinaci&oacute; que desperta moltes reflexions.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hist&ograve;ria, cultura i esport</strong>
    </p><p class="article-text">
        Sarajevo est&agrave; plena d&rsquo;hist&ograve;ria per&ograve; tamb&eacute; de futur. Una de les passejades hist&ograve;riques indispensables &eacute;s la que passa pel pont llat&iacute; o pont de Princip, que &eacute;s l&rsquo;escenari que va desencandenar l&rsquo;inici de la Primera Guerra Mundial. &Eacute;s en aquest pont on Gavrilo Princip (aleshores un jove nacionalista serbi) va assassinar l&rsquo;arxiduc de l&rsquo;Imperi Austro-H&uacute;ngar Franz Ferdinand i la seva dona Sof&iacute;a. 
    </p><p class="article-text">
        I si volem hist&ograve;ria amb molt de futur podem visitar la recent inaugurada biblioteca de Sarajevo. La m&iacute;tica Vijenica, un dels s&iacute;mbols de la ciutat, ha tornat a obrir les seves portes despr&eacute;s de 22 anys d&rsquo;haver sigut destru&iuml;da durant el setge que va patir la ciutat a c&agrave;rrec del general Mladic. La reconstrucci&oacute; que va comen&ccedil;ar el 1996 ha sigut llarga per&ograve; des d&rsquo;aleshores els concerts i les exposicions no han abandonat el recinte d&rsquo;una de les biblioteques m&eacute;s importants del m&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Hist&ograve;ria i cultura a banda, Sarajevo &eacute;s una ciutat envoltada de natura i que convida a fer esport (per alguna cosa va ser Ciutat Ol&iacute;mpica dels jocs d&rsquo;hivern l&rsquo;any 1984). De fet, a nom&eacute;s 28 quil&ograve;metres arribem a l&rsquo;estaci&oacute; d&rsquo;esqu&iacute; de Jahorina, que a l&rsquo;estiu permet fer senderisme i arribar a poblets on rosteixen un xai amb llenya i serveixen unes amanides a base de cogombre i tomata de les de veritat. La <em>rakia</em> (un aiguardent cos&iacute; germ&agrave; de l&rsquo;orujo) acostuma a posar el punt i final dels &agrave;pats i les sobretaules a Bosnia.
    </p><p class="article-text">
        Ara b&eacute;, si no sou fans de les begudes fortes i us b&eacute; de gust un vespre de bona cervesa i bona teca a un lloc aut&egrave;ntic, escapeu-vos al restaurant de la Sarajevska Piva, la f&agrave;brica de cervesa que durant els m&eacute;s de mil dies que va durar el setge de Sarajevo va continuar produint cervesa i proporcionant aigua als habitants de la ciutat. La Sarajevska Piva &eacute;s un s&iacute;mbol de resist&egrave;ncia i enginy d&rsquo;una ciutat que va sumar una nova dimensi&oacute; a la paraula superviv&egrave;ncia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/diario-de-viajes/sarajevo-ciutat-mil-cares_132_4835446.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 07 Jun 2014 07:22:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5c98b934-8b61-4dc0-ac4e-47a072fe359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243493" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5c98b934-8b61-4dc0-ac4e-47a072fe359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243493" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sarajevo, la ciutat de les mil i una cares]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5c98b934-8b61-4dc0-ac4e-47a072fe359e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘Això no és africà’, atles de la sexualitat prohibida]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/aixo-africa-atles-sexualitat-prohibida_132_4878170.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a4bc2454-3668-4279-9112-7c5e1c5ade4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="‘Això no és africà’, atles de la sexualitat prohibida"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entrevista a</p><p class="subtitle">Marc Serena</p><p class="subtitle">, una reflexió del seu nou llibre el Dia Mundial contra l'Homofòbia</p></div><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de rec&oacute;rrer l&rsquo;&Agrave;frica el periodista Marc Serena ha constru&iuml;t un llibre valent, in&egrave;dit i emocionant.  Un llibre on com assenyala a les p&agrave;gines introduct&ograve;ries &ldquo;no hi ha lloc per a racistes ni per a integristes ni per a repressors&rdquo;. El que ofereix el darrer llibre de Serena &eacute;s un retrat de com viuen la homosexualitat els africans. Un llibre que d&oacute;na veu a ciutadans an&ograve;nims, a cambreres, inform&agrave;tics, advocades, imams, treballadors sexuals... Ciutadans que ja no volen patir m&eacute;s morts com les de l&rsquo;activista ugand&egrave;s David Kato (1964-2011) que va ser assassinat a casa seva tres mesos despr&eacute;s de ser titllat de gay per diari local.
    </p><p class="article-text">
        <em>Aix&ograve; no &eacute;s afric&agrave;</em> &eacute;s un ampli repertori de den&uacute;ncies, hi ha cr&iacute;tiques per a tothom, fins i tot per a la mateixa comunitat LGTB. Ara b&eacute;, no &eacute;s un llibre nom&eacute;s per a gais i lesbianes. Un llibre que parla de l&rsquo;amor, l&rsquo;amistat, la fam&iacute;lia, la religi&oacute;, la llibertat, la pol&iacute;tica... i, a la vegada, ens actualitza la visi&oacute; que tenim de l&rsquo;&Agrave;frica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per qu&egrave; vas decidir embrancar-te en aquesta aventura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El primer llibre el vaig escriure als vint-i-cinc anys i era m&eacute;s innocent. Per&ograve; amb el temps vaig arribar a la conclusi&oacute; que una de les injust&iacute;cies m&eacute;s terribles, m&eacute;s repetides i m&eacute;s silenciades que existeixen &eacute;s que hi hagi persones que siguin perseguides per la seva d&rsquo;estimar. A setanta-vuit pa&iuml;sos del m&oacute;n, el 40% del total, encara hi ha lleis hom&ograve;fobes. Ara aix&ograve; va apareixent m&eacute;s als mitjans per&ograve; fa tres anys, quan vaig comen&ccedil;ar la investigaci&oacute;, n&rsquo;havia sentit a parlar molt poc. Si aquest patiment deixa de ser invisible ja haurem guanyat alguna cosa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quin ha estat</strong> <strong>l&rsquo;aspecte m&eacute;s dur de l'el&middot;laboraci&oacute; del llibre</strong>
    </p><p class="article-text">
        No vaig voler explicar als meus pares ni a la majoria dels meus amics perqu&egrave; me n&rsquo;anava a l&rsquo;&Agrave;frica. No volia que es preocupessin o que em traguessin la idea del cap. Que hagi fet aquest viatge i tota aquest investigaci&oacute; amb els meus estalvis &eacute;s una prova de com s&rsquo;ignora aquest patiment. Has sentit a dir que a Eti&ograve;pia han canviat recentment la llei i que ara s&rsquo;equipara ser gai amb ser terrorista? Algun mitj&agrave; ha publicat una ratlla de les persones assassinades durant l&rsquo;&uacute;ltim any al Marroc per ser gais o lesbianes? Els activistes amb els quals parlo em diuen que en tenen const&agrave;ncia de sis, per&ograve; segur que s&oacute;n m&eacute;s. Quan mires el mapa d&rsquo;assassinats a persones trans a nivell mundial tamb&eacute; sembla que a l&rsquo;&Agrave;frica no n&rsquo;hi hagi. Hi ha morts que no consten enlloc. En el llibre explico com intento investigar un d&rsquo;aquests assassinats que no consten enlloc a Tanz&agrave;nia
    </p><p class="article-text">
        <strong>Despr&eacute;s d&rsquo;aprofundir com es viu la homosexualitat a l&rsquo;&Agrave;frica, quina percepci&oacute; tens dels drets homosexuals a Europa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tenim moltes assignatures per a resoldre: hi ha molts amics meus que encara no han sortit de l&rsquo;armari a casa seva, hi ha pares i mares que eviten la parella del seu fill o filla, hi ha molts joves que segueixen marxant del seu poble per anar a la ciutat per viure m&eacute;s an&ograve;nimament, als patis de les escoles &ldquo;maric&oacute;n&rdquo; segueixen sent un insult de s&egrave;rie, a moltes escoles se segueix passant de puntetes pel tema... Perqu&egrave; hem omplert tantes p&agrave;gines sobre la immigraci&oacute; i, en canvi, s&rsquo;ha dit tant poca coses sobre les persones que venen al nostre pa&iacute;s, no per diners, sin&oacute; perqu&egrave; els &eacute;s impossible tenir una relaci&oacute; de parella estable?
    </p><p class="article-text">
        <strong>Est&agrave;s preparant un nou projecte? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de treballar aquests tres anys per a fer aquest llibre ara m&rsquo;agradaria anar m&eacute;s enll&agrave;, per&ograve; m&rsquo;he quedat sense estalvis. Estic mirant com fer-m&rsquo;ho. Per&ograve; es dif&iacute;cil, en aquest pa&iacute;s hi ha una cosa pitjor que la censura, les prioritats. Aquest tema no &eacute;s prioritat. Als mitjans de comunicaci&oacute; on he treballat el pressupost per viatjar se&rsquo;l gastava el Departament d&rsquo;Esports.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s informaci&oacute;: 
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://estonoesafricano.tumblr.com/#78361238806" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://estonoesafricano.tumblr.com/#78361238806</a>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/aixo-africa-atles-sexualitat-prohibida_132_4878170.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 17 May 2014 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a4bc2454-3668-4279-9112-7c5e1c5ade4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242727" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a4bc2454-3668-4279-9112-7c5e1c5ade4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242727" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[‘Això no és africà’, atles de la sexualitat prohibida]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a4bc2454-3668-4279-9112-7c5e1c5ade4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘Esto no es africano’, atlas de la sexualidad prohibida]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/africano-atlas-sexualidad-prohibida_132_4878165.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a4bc2454-3668-4279-9112-7c5e1c5ade4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="‘Esto no es africano’, atlas de la sexualidad prohibida"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entrevista a</p><p class="subtitle">Marc Serena,</p><p class="subtitle">autor del libro 'Esto no es africano' el Día Mundial contra la Homofobia</p></div><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de recorrer &Aacute;frica el periodista Marc Serena ha construido un libro valiente , in&eacute;dito y emocionante. Un libro en el que como se&ntilde;ala en las p&aacute;ginas introductorias &ldquo;no hay lugar para racistas ni para integristas ni para represores&rdquo;. Lo que ofrece el &uacute;ltimo libro de Serena es un retrato de c&oacute;mo viven la homosexualidad los africanos. Un libro que da voz a ciudadanos an&oacute;nimos, camareras, inform&aacute;ticos, abogadas, imanes, trabajadores sexuales... Ciudadanos que ya no quieren sufrir m&aacute;s muertes como las del activista ugand&eacute;s David Kato (1964-2011) que fue asesinado en su casa tres meses despu&eacute;s de ser tachado de gay por el diario local.
    </p><p class="article-text">
        <em>Esto no es africano</em> es un amplio repertorio de denuncias, hay cr&iacute;ticas para todos, incluso para la misma comunidad LGTB. Ahora bien, no es un libro s&oacute;lo para gays y lesbianas , es un libro que habla del amor, la amistad, la familia, la religi&oacute;n, la libertad, la pol&iacute;tica... y, a la vez, nos actualiza la visi&oacute;n que tenemos de &Aacute;frica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por qu&eacute; te embarcaste en esta aventura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El primer libro lo escrib&iacute; a los veinte y cinco a&ntilde;os y era m&aacute;s inocente. Pero con el tiempo llegu&eacute; a la conclusi&oacute;n de que una de las injusticias m&aacute;s terribles, m&aacute;s repetidas y m&aacute;s silenciadas que existen es que hay personas que son perseguidas por su manera de querer. En setenta y ocho pa&iacute;ses del mundo, el 40% del total, todav&iacute;a hay leyes hom&oacute;fobas. Ahora esto va apareciendo m&aacute;s en los medios pero hace tres a&ntilde;os, cuando empec&eacute; la investigaci&oacute;n, hab&iacute;a o&iacute;do hablar muy poco del tema. Si este padecimiento deja de ser invisible ya habremos ganado algo .<strong> </strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;l ha sido el aspecto m&aacute;s duro de la elaboraci&oacute;n del libro?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No quise contar a mis padres ni a la mayor&iacute;a de mis amigos el porqu&eacute; me iba a &Aacute;frica. No quer&iacute;a que se preocuparan o que me sacaran la idea de la cabeza . Que haya hecho este viaje y toda esta investigaci&oacute;n con mis ahorros es una prueba de c&oacute;mo se ignora este padecimiento. &iquest;Has o&iacute;do que en Etiop&iacute;a han cambiado recientemente la ley y que ahora se equipara ser gay con ser terrorista? &iquest;Alg&uacute;n medio ha publicado sobre las personas asesinadas durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o en Marruecos por ser gays o lesbianas? Los activistas con los que hablo me dicen que tienen constancia de seis, pero seguro que son m&aacute;s. Cuando miras el mapa de asesinatos a personas trans a nivel mundial tambi&eacute;n parece que en &Aacute;frica no haya. Hay muertos que no constan en ninguna parte. En el libro explico como intento investigar uno de estos asesinatos en Tanzania y que no constan en ning&uacute;n sitio.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Despu&eacute;s de profundizar c&oacute;mo se vive la homosexualidad en &Aacute;frica, &iquest;qu&eacute; percepci&oacute;n tienes de los derechos homosexuales en Europa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tenemos muchas asignaturas para resolver : hay muchos amigos m&iacute;os que a&uacute;n no han salido del armario en su casa, hay padres y madres que evitan la pareja de su hijo o hija , hay muchos j&oacute;venes que siguen marchando de su pueblo para ir a la ciudad para vivir m&aacute;s an&oacute;nimamente , en los patios de las escuelas &ldquo; maric&oacute;n &rdquo; siguen siendo un insulto de serie , en muchas escuelas se sigue pasando de puntillas por el tema... Porque hemos llenado tantas p&aacute;ginas sobre la inmigraci&oacute;n y, en cambio, se ha dicho tanto poca cosas sobre las personas que vienen a nestro pa&iacute;s, no por dinero, sino porque les es imposible tener una relaci&oacute;n de pareja estable?
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Est&aacute;s preparando nuevos proyectos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de trabajar estos tres a&ntilde;os para hacer este libro ahora me gustar&iacute;a ir m&aacute;s all&aacute;, pero me he quedado sin ahorros. Estoy mirando como mont&aacute;rmelo, pero  es dif&iacute;cil, en este pa&iacute;s hay algo peor que la censura, las prioridades. Este tema no es prioridad. En los medios de comunicaci&oacute;n donde he trabajado el presupuesto para viajar lo gastaba el Departamento de Deportes.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s informaci&oacute;n: 
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://estonoesafricano.tumblr.com/#78361238806" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://estonoesafricano.tumblr.com/#78361238806</a>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/africano-atlas-sexualidad-prohibida_132_4878165.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 17 May 2014 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a4bc2454-3668-4279-9112-7c5e1c5ade4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242727" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a4bc2454-3668-4279-9112-7c5e1c5ade4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242727" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[‘Esto no es africano’, atlas de la sexualidad prohibida]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a4bc2454-3668-4279-9112-7c5e1c5ade4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Libros,África,Homofobia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A comer y a beber un cómic sobre cocina para no dejar de sonreír]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/beber-comic-cocina-dejar-sonreir_132_4886910.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/04d0f321-495e-4d33-b88f-d3f19dd4c38b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="A comer y a beber un cómic sobre cocina para no dejar de sonreír"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El autor, Guillaume Long, tiene un blog en la edición digital de 'Le Monde' con cientos de seguidores de su guía culinaria</p></div><p class="article-text">
        Para explicar c&oacute;mo se prepara un rape con puerros, Guillaume Long nos hace part&iacute;cipes de todo el proceso. Nos lleva a la pescader&iacute;a donde el pescadero diserta sobre la fealdad del rape, y la ristra de insultos que se derivan de la fauna marina. Despu&eacute;s de recrear la situaci&oacute;n, Long plantea la receta en pasos sencillos.
    </p><p class="article-text">
        Guillaume Long (Ginebra, 1977) es un ilustrador aficionado a la cocina que a trav&eacute;s de su blog en la edici&oacute;n digital de <em>Le Monde</em> ha conseguido bastantes seguidores que admiran su particular gu&iacute;a culinaria, y sobre todo, su sentido del humor.<a href="http://long.bloc.lemonde.fr" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> http://long.bloc.lemonde.fr</a>
    </p><p class="article-text">
        El libro <em>A comer ya beber</em>, publicado por la colecci&oacute;n gr&aacute;fica de la editorial Salamandra es un c&oacute;mic y un libro de recetas a la vez. El subt&iacute;tulo <em>Con las manos en la masa</em> da pistas del tono del volumen. Con un estilo divertido y desenfadado, el libro ofrece una interesante serie de recetas aptas para todos los que quieran pasar un rato entre fogones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El autor es h&aacute;bil a la hora de reconciliarnos con un manojo de espinacas y con las verduras en general. Preparar unos guisantes con zanahoria de una manera f&aacute;cil y saborosa bromeando de c&oacute;mo Gauguin se convirti&oacute; en fauvista, es uno de los trucos de Long para ir m&aacute;s all&aacute; del mundo de la gastronom&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hay p&aacute;ginas que hablan de las experiencias del autor, de viajes y cocinas del mundo (como la sueca ), cr&oacute;nicas de restaurantes que le gustan, y unos &uacute;tiles consejos culinarios explicados por Joel Reblochon, un personaje creado por el autor y que quiz&aacute;s se inspira en el gran chef Robuchon.En definitiva, <em>A comer ya beber</em> es un buen libro para saber m&aacute;s sobre cocina y no dejar de sonre&iacute;r.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/beber-comic-cocina-dejar-sonreir_132_4886910.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 May 2014 09:40:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/04d0f321-495e-4d33-b88f-d3f19dd4c38b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242643" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/04d0f321-495e-4d33-b88f-d3f19dd4c38b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242643" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[A comer y a beber un cómic sobre cocina para no dejar de sonreír]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/04d0f321-495e-4d33-b88f-d3f19dd4c38b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['A comer y a beber', un còmic sobre cuina per no deixar de somriure]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/comer-beber-cuina-deixar-somriure_132_4886915.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/04d0f321-495e-4d33-b88f-d3f19dd4c38b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&#039;A comer y a beber&#039;, un còmic sobre cuina per no deixar de somriure"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'autor, Guillaume Long, té un bloc a l'edició digital de 'Le Monde' amb centenars de seguidors de la seva guia culinària</p></div><p class="article-text">
        Per explicar com es prepara un rap amb porros, Guillaume Long ens fa part&iacute;ceps de tot el proc&eacute;s. Ens porta a la peixateria on el peixater diserta sobre la lletjor del rap, i el reguitzell d&rsquo;insults que es deriven de la fauna marina. Despr&eacute;s de recrear la situaci&oacute;, Long planteja la recepta en passes senzilles.
    </p><p class="article-text">
        Guillaume Long (Ginebra, 1977) &eacute;s un il&middot;lustrador aficionat a la cuina que a trav&eacute;s del seu bloc a l&rsquo;edici&oacute; digital de <em>Le Monde</em> ha aconseguit for&ccedil;a seguidors que admiren la seva particular guia culin&agrave;ria, i sobretot, el seu sentit de l&rsquo;humor.  <a href="http://long.bloc.lemonde.fr" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://long.bloc.lemonde.fr</a>
    </p><p class="article-text">
        El llibre <em>A comer y a beber</em>, publicat per la col&middot;lecci&oacute; gr&agrave;fica de l&rsquo;editorial Salamandra &eacute;s un c&ograve;mic i un llibre de receptes a la vegada. El subt&iacute;tol <em>Con las manos en la masa</em> ja d&oacute;na pistes del to del volum. Amb un estil divertit i desenfadat, el llibre ofereix una interessant s&egrave;rie de receptes aptes per tots els que vulguin passar una estona entre fogons.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/45f78400-bd9a-4398-8f25-3fe97f583a59_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;autor &eacute;s h&agrave;bil a l&rsquo;hora de reconciliar-nos amb un manat d&rsquo;espinacs i amb la colla de les verdures en general. Preparar uns p&egrave;sols amb pastanaga d&rsquo;una manera f&agrave;cil i saborosa fent broma de com Gauguin es va convertir en fauvista, &eacute;s un dels trucs de Long per anar m&eacute;s enll&agrave; del m&oacute;n de la gastronomia.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; hi ha p&agrave;gines que parlen de les experi&egrave;ncies de l&rsquo;autor, de viatges i cuines del m&oacute;n (com la sueca), cr&ograve;niques de restaurants que li agraden, i uns &uacute;tils consells culinaris explicats per Joel Reblochon, un personatge creat per l&rsquo;autor i que potser s&rsquo;inspira en el gran xef Robuchon. En definitiva, <em>A comer y a beber</em> &eacute;s un bon llibre per saber m&eacute;s sobre cuina i no deixar de somriure.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a7399a2-41ce-4d8e-b07b-6d7a9ba92cc5_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/comer-beber-cuina-deixar-somriure_132_4886915.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 May 2014 09:25:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/04d0f321-495e-4d33-b88f-d3f19dd4c38b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242643" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/04d0f321-495e-4d33-b88f-d3f19dd4c38b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242643" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA['A comer y a beber', un còmic sobre cuina per no deixar de somriure]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/04d0f321-495e-4d33-b88f-d3f19dd4c38b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘La Hondonada’ de Jhumpa Lahiri]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/hondonada-jhumpa-lahiri_132_4927900.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Una nueva historia de emigrantes indios que intentan integrarse a pesar de los choques culturales</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/34cdadd4-a11a-4a94-8cb0-3e874c11142e_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/34cdadd4-a11a-4a94-8cb0-3e874c11142e_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/34cdadd4-a11a-4a94-8cb0-3e874c11142e_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/34cdadd4-a11a-4a94-8cb0-3e874c11142e_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/34cdadd4-a11a-4a94-8cb0-3e874c11142e_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/34cdadd4-a11a-4a94-8cb0-3e874c11142e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/34cdadd4-a11a-4a94-8cb0-3e874c11142e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Una vez m&aacute;s la autora ofrece los retratos de unos emigrantes indios marcados por choques culturales abruptos y que sufren conflictos de identidad. La delicada escritura de Lahiri fascina por transmitir la profundidad de las emociones de cada d&iacute;a. En esta ocasi&oacute;n los hilos conductores son un par de hermanos que vuelven al humilde barrio de Calcuta donde nacieron.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/hondonada-jhumpa-lahiri_132_4927900.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Apr 2014 01:27:54 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[‘La Hondonada’ de Jhumpa Lahiri]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Era broma' de Gabriel Josipovic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/broma-gabriel-josipovic_132_4927954.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El escritor propone un juego de enigmas a través del humor con la nueva publicación</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99876d9a-6411-4ac9-a384-a8e24fb3f5ef_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99876d9a-6411-4ac9-a384-a8e24fb3f5ef_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99876d9a-6411-4ac9-a384-a8e24fb3f5ef_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99876d9a-6411-4ac9-a384-a8e24fb3f5ef_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99876d9a-6411-4ac9-a384-a8e24fb3f5ef_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99876d9a-6411-4ac9-a384-a8e24fb3f5ef_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99876d9a-6411-4ac9-a384-a8e24fb3f5ef_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Leer como si jug&aacute;ramos al Cluedo&rdquo; es la frase que ha utilizado la editora de este libro para promocionarlo. Una frase que cumple con creces las expectativas que el libro despierta. Un var&oacute;n, su esposa, una estudiante y un antiguo payaso son algunos de los personajes que aportan diversi&oacute;n y algo m&aacute;s a quien se acerque a estas p&aacute;ginas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/broma-gabriel-josipovic_132_4927954.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Apr 2014 01:23:57 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA['Era broma' de Gabriel Josipovic]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Mi vida querida' de Alice Munro]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/vida-querida-dalice-munro_132_4928009.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">La Nobel de literatura publica su último libro de cuentos, el más autobiográfico hasta el momento</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/117e0159-ac19-4056-a745-43cfc23a7070_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/117e0159-ac19-4056-a745-43cfc23a7070_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/117e0159-ac19-4056-a745-43cfc23a7070_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/117e0159-ac19-4056-a745-43cfc23a7070_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/117e0159-ac19-4056-a745-43cfc23a7070_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/117e0159-ac19-4056-a745-43cfc23a7070_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/117e0159-ac19-4056-a745-43cfc23a7070_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Los cuentos de Alice Munro son vitaminas en forma de palabras. Vitaminas para entender y aprender de nuestros cong&eacute;neres. En este volumen, tal vez el m&aacute;s autobiogr&aacute;fico de la premio Nobel canadiense, Munro ofrece unos relatos llenos de soledad, retos, desenga&ntilde;os, pero tambi&eacute;n de esperanza y humanidad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/vida-querida-dalice-munro_132_4928009.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Apr 2014 01:15:51 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA['Mi vida querida' de Alice Munro]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ana María Moix, un exemple de lucidesa, discreció i bona escriptura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/ana-maria-moix-discrecio-escriptura_132_4999510.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6a7b2930-1460-47c0-9570-b26fee2003d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ana María Moix, un exemple de lucidesa, discreció i bona escriptura"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Va dedicar la seva vida a les paraules, com a  periodista, editora,  poeta y narradora. Va ser</p><p class="subtitle">La Nena</p><p class="subtitle">de la Gauche  Divine, bona amiga i  confident de la majoria dels seus membres</p></div><p class="article-text">
        S&agrave;via,  l&uacute;cida i compromesa, la discreci&oacute; formava part de la manera de fer  d&rsquo;Ana Mar&iacute;a Moix, que despr&eacute;s de lluitar tres anys contra el c&agrave;ncer va  marxar el passat divendres 28 de febrer als 66 anys. 
    </p><p class="article-text">
        Nascuda  a Barcelona el 1947 va dedicar la seva vida a les paraules, com a  periodista, editora, poeta y narradora. Va ser <em>La Nena</em> de la Gauche  Divine, bona amiga i confident de la majoria dels seus membres, va ser  molt m&eacute;s que la germana de Terenci Moix i sobretot, es va forjar com una  escriptora de talent i ofici que sempre es va mantenir en un discret  segon terme, malgrat que els seus textos brillen amb la for&ccedil;a dels grans  narradors.
    </p><p class="article-text">
        Un dels darrers llibres que va publicar va ser &lsquo;Manifiesto personal&rsquo; publicat per Ediciones B el 2011. Aquest <em>manifest</em> va n&eacute;ixer de la necessitat d&rsquo;explicar el context pol&iacute;tic i social des  del punt de vista d&rsquo;alg&uacute; que fa vida de barri i analitza el que  l&rsquo;envolta per&ograve; amb la capacitat cr&iacute;tica d&rsquo;un pensament ben entrenat. Una  de les conclusions d&rsquo;aquest volum &eacute;s que vivim pitjor que fa vint anys i  no tant sols per l&rsquo;aspecte econ&ograve;mic sin&oacute; tamb&eacute; per la p&egrave;rdua  d&rsquo;humanitat. &ldquo;Oficialment diuen que la crisis va comen&ccedil;ar el 2008. Per&ograve;  tot aix&ograve; va arrancar als anys vuitanta, quan es van comen&ccedil;ar a respectar  nom&eacute;s els diners i es va abandonar la solidaritat, la just&iacute;cia social i  la llibertat&hellip; vaja, el que en definitiva s&oacute;n els drets humans&rdquo;,  argumentava Ana Mar&iacute;a Moix en una conversa  poc despr&eacute;s de publicar  &lsquo;Manifiesto personal&rsquo;.
    </p><p class="article-text">
        Menyspreava  la competitivitat, la individualitat i el narcisisme, i argumentava que  la &ldquo;la classe especuladora &eacute;s diab&ograve;lica i mereix l&rsquo;infern perqu&egrave; est&agrave;  enfonsant el pa&iacute;s&rdquo;, i que &ldquo;els especuladors s&oacute;n com el c&agrave;ncer que es  menja tot el que se li posa per davant, com les &agrave;nsies d&rsquo;avar&iacute;cia  d&rsquo;aquest capitalisme feixisita que vivim&rdquo;. Feia aquestes afirmacions  quan es comen&ccedil;ava a tractar de la malaltia, va mantenir l&rsquo;optimisme fins  al final, les ganes d&rsquo;escriure i les llargues converses. Ana Mar&iacute;a Moix  deixa un enorme buit en la vida dels que l&rsquo;estimaven i la tractaven  quotidianament, com Pere Gimferrer o Maruja Torres, entre molts altres. 
    </p><p class="article-text">
        Ara  b&eacute;, com ha escrit Maruja Torres al seu bloc, &ldquo;ploreu si voleu, per&ograve;  sobretot llegiu-la&rdquo;, i &eacute;s que els llibres de Ana Mar&iacute;a Moix s&oacute;n exemples  dels llibres que ens fan falta, dels que ens acompanyen i empenyen a  tirar endavant. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/ana-maria-moix-discrecio-escriptura_132_4999510.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Mar 2014 11:33:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6a7b2930-1460-47c0-9570-b26fee2003d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242281" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6a7b2930-1460-47c0-9570-b26fee2003d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242281" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ana María Moix, un exemple de lucidesa, discreció i bona escriptura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6a7b2930-1460-47c0-9570-b26fee2003d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ana María Moix, un ejemplo de lucidez, discreción y buena escritura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/ana-maria-moix-discrecion-escritura_132_4999500.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6a7b2930-1460-47c0-9570-b26fee2003d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ana María Moix, un ejemplo de lucidez, discreción y buena escritura"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Dedicó su vida a las palabras, como  periodista,  editora, poeta y  narradora. Fue La Nena de la Gauche  Divine, buena amiga  y confidente  de la mayoría de sus miembros</p></div><p class="article-text">
        Sabia,  l&uacute;cida y comprometida, la discreci&oacute;n formaba parte de la  manera de  hacer de Ana Mar&iacute;a Moix, que despu&eacute;s de luchar tres a&ntilde;os  contra el  c&aacute;ncer se fue el pasado viernes 28 de febrero a los 66 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Nacida  en Barcelona en 1947 dedic&oacute; su vida a las palabras, como  periodista,  editora, poeta y narradora. Fue La Nena de la Gauche  Divine, buena amiga  y confidente de la mayor&iacute;a de sus miembros, fue  mucho m&aacute;s que la  hermana de Terenci Moix y sobre todo, se forj&oacute; como  una escritora de  talento y oficio que siempre se mantuvo en un discreto  segundo t&eacute;rmino, a  pesar de que sus textos brillan con la fuerza de  los grandes  narradores.
    </p><p class="article-text">
        Uno  de los &uacute;ltimos libros que public&oacute; fue 'Manifiesto personal '  publicado  por Ediciones B en 2011. Este manifiesto naci&oacute; de la  necesidad de  explicar el contexto pol&iacute;tico y social desde el punto de  vista de  alguien que hace vida de barrio y analiza lo que le rodea pero  con la  capacidad cr&iacute;tica de un pensamiento bien entrenado. Una de las   conclusiones de este volumen es que vivimos peor que hace veinte a&ntilde;os y   no s&oacute;lo por el aspecto econ&oacute;mico sino tambi&eacute;n por la p&eacute;rdida de   humanidad. &ldquo;Oficialmente dicen que la crisis comenz&oacute; en 2008. Pero   todo esto arranc&oacute; en los a&ntilde;os ochenta, cuando se empezaron a respetar   s&oacute;lo el dinero y se abandon&oacute; la solidaridad, la justicia social y la   libertad... vaya, lo que en definitiva son los derechos humanos&rdquo;,   argumentaba Ana Mar&iacute;a Moix en una conversaci&oacute;n poco despu&eacute;s de publicar   'Manifiesto personal'.
    </p><p class="article-text">
        Despreciaba  la competitividad, la individualidad y el narcisismo, y  argumentaba que  la &ldquo;clase especuladora es diab&oacute;lica y merece el  infierno porque est&aacute;  hundiendo el pa&iacute;s&rdquo;, y que &ldquo;los especuladores son  como el c&aacute;ncer que se  come todo lo que se le pone por delante , como  las ansias de avaricia de  este capitalismo fascista que vivimos&rdquo;. Hac&iacute;a  estas afirmaciones  cuando se empezaba a tratar de la enfermedad,  mantuvo el optimismo hasta  el final, las ganas de escribir y las largas  conversaciones. Ana Mar&iacute;a  Moix deja un enorme vac&iacute;o en la vida de los  que la quer&iacute;an y trataban  cotidianamente, como Pere Gimferrer o Maruja  Torres, entre muchos  otros. 
    </p><p class="article-text">
        Ahora  bien, como ha escrito Maruja Torres en su blog, &ldquo;lloradla  si quer&eacute;is,  pero sobre todo, leedla&rdquo;, y es que los libros de Ana  Mar&iacute;a Moix son  ejemplos de los libros que nos hacen falta, los que nos  acompa&ntilde;an y  empujan hacia adelante.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/ana-maria-moix-discrecion-escritura_132_4999500.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Mar 2014 11:32:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6a7b2930-1460-47c0-9570-b26fee2003d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242281" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6a7b2930-1460-47c0-9570-b26fee2003d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242281" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ana María Moix, un ejemplo de lucidez, discreción y buena escritura]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6a7b2930-1460-47c0-9570-b26fee2003d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El poder no me merece mucho respeto"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/poder-merece-respeto_1_5124703.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4adda18f-f74d-47d1-bdb6-a295635d4695_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;El poder no me merece mucho respeto&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El libro</p><p class="subtitle">Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder</p><p class="subtitle">reúne las entrevistas más significativas de la periodista Margarita Rivière</p></div><p class="article-text">
        Juan Carlos I, Dolores Ib&aacute;rruri, Yoko Ono, Umberto Eco y Susan George tienen al menos, una cosa en com&uacute;n, a Margarita Rivi&egrave;re. La carrera de esta periodista nacida en Barcelona el 1944 ha pasado por la radio, la televisi&oacute;n y sobre todo por la prensa. Sus entrevistas para la contraportada de <em>El Peri&oacute;dico de Catalunya</em> fueron pioneras de un formato que sigue funcionando. Algunas de las entrevistas realizadas a personajes de inter&eacute;s mundial est&aacute;n presentes en este volumen editado por la Universitat de Barcelona. Dicho volumen refleja el  calado de esta periodista y ensayista que sigue analizando los intereses que mueven el mundo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;La premura impide digerir tanta riqueza humana&rdquo;, coment&oacute; en referencia al ritmo fren&eacute;tico de publicar una entrevista diaria durante a&ntilde;os. &iquest;Este libro le ha ayudado a sacar alguna lecci&oacute;n que pueda trasladar a su d&iacute;a a d&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Las ense&ntilde;anzas que he sacado de entrevistar a tant&iacute;sima gente son grandes. No me daba cuenta cuando hac&iacute;a una entrevista diaria, ahora s&iacute;. Algunas de las palabras que me dijo esta gente me han acompa&ntilde;ado toda la vida. Y he aprendido much&iacute;simo, entre otras cosas, que las personas no somos tan diferentes o que el poder no merece mucho respeto.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En las entrevistas de los a&ntilde;os 80, retrata una generaci&oacute;n preocupada por las desigualdades y el ego&iacute;smo. &iquest;Sigue usted con las mismas preocupaciones? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Por supuesto que s&iacute;. Pero ahora tengo alguna preocupaci&oacute;n m&aacute;s como la necesidad de todos de educarnos en para tener sentido cr&iacute;tico fundamentado y no &lsquo;surfear&rsquo; por la realidad.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En la introducci&oacute;n del libro, apunta que las redes sociales componen por s&iacute; mismas una imposible entrevista universal. Puede desarrollar la idea.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ser&iacute;a interesante poder confirmar esta hip&oacute;tesis, pero es dif&iacute;cil y requiere much&iacute;simo trabajo. Las encuestas lo intentan y s&oacute;lo sobrevuelan la realidad. Adem&aacute;s est&aacute; por ver si en las redes la gente es m&aacute;s sincera que en la realidad. Las redes son un invento magn&iacute;fico que puede estropearse al menos tanto como lo ha sido la televisi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; relaci&oacute;n tiene usted con las redes sociales?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Me interesan porque definen la realidad de los contempor&aacute;neos. &iquest;Sabremos utilizarlas para comunicar o para incomunicar?
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Son las respuestas del entrevistado las que despiertan las mejores preguntas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay entrevistados fastuosos que dicen cosas impensadas. Esos son los mejores. Por lo general la gente se explica sola. No hace falta m&aacute;s que pon&eacute;rselo f&aacute;cil. Ellos solos se retratan.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Asumir que una entrevista se trata de un flash, de un fragmento de realidad aporta humildad a la hora de ejercer el oficio de periodista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creo que s&oacute;lo puede aportar realismo. Qui&eacute;n pretenda conocer a alguien en un rato va listo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Abundan los entrevistadores que saben demasiado y tienden a reflejar sus propias ideas m&aacute;s que contar las del entrevistado?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Abunda m&aacute;s la superficialidad, pocos son los que tienen de verdad ideas o cosas interesantes que aportar, tanto entre entrevistadores como entrevistados.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sostiene que la entrevista es la base del periodismo, y que nos ayuda a saber m&aacute;s. La curiosidad se ejercita?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mi m&uacute;sculo de la curiosidad se ha hecho ya enorme, resulta que casi todo me interesa. Entonces te das cuenta de que para saber de algo has de profundizar. Y siempre hay poco tiempo para ello.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En 'Entrevistas' el perfil de los personajes es m&aacute;s que variado. Con los a&ntilde;os experiment&oacute; que muchos utilizaron la entrevista como una herramienta de promoci&oacute;n m&aacute;s que de informaci&oacute;n? </strong>
    </p><p class="article-text">
        En los ochenta no hab&iacute;a casi gabinetes de prensa. Hoy qui&eacute;n no tiene agente de prensa &lsquo;no existe&rsquo; a efectos informativos y encontrar a alguien no contaminado por la necesidad de promoci&oacute;n es una rareza. Joseph Losey lo dice muy claro en la entrevista que le hice en 1983. Ten&iacute;a toda la raz&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;De todas las personas con las que ha cruzado una entrevista, mitos y poetas son los personajes m&aacute;s dif&iacute;ciles de entrevistar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, desde luego. No se por qu&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La idea de que las mujeres somos unas supervivientes como le dijo Betty Friedan  como la encajar&iacute;a en la situaci&oacute;n actual?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Referido al conjunto global de las mujeres Friedan sigue teniendo raz&oacute;n. Entre nosotros algunas mujeres van tan &lsquo;sobradas&rsquo; como antes iban los hombres. L&aacute;stima.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En la nota que encabeza la entrevista con Susan George revela que se sigue carteando con ella. Establece l&iacute;mites con los entrevistados como lo hacen los terapeutas con sus pacientes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Absolutamente. S&oacute;lo en casos excepcionales, como este, tengo alguna relaci&oacute;n m&aacute;s personal.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Parece que lo de reivindicar la experiencia como placer no se lleva mucho. Sin embargo para usted es uno de los grandes privilegios que aporta la edad. Sin embargo, en las redacciones la media de edad cada vez es menor y a los periodistas de mayor edad los jubilan. &iquest;Qu&eacute; supone esto para el oficio?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Un desastre y un gran error. No me quiero extender m&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Partidaria de las entrevistas libres, sin reglas, qu&eacute; es lo que siempre ha repetido e insistido a los alumnos que asist&iacute;an a sus clases para aprender el g&eacute;nero de la entrevista? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Que el periodista pregunta no para s&iacute; sino para el p&uacute;blico, los ciudadanos. El periodista no es un privilegiado, sino un servidor.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Usted que defiende el escuchar al entrevistado para sacar el m&aacute;ximo partido de una entrevista, &iquest;qu&eacute; opini&oacute;n le merecen las entrevistas que se hacen por correo electr&oacute;nico?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;lo hice una con Manuel Castells a qui&eacute;n conoc&iacute;a bien. Hay que medir bien la confianza que se tiene con el entrevistado y la exactitud de sus palabras. Para el entrevistado las entrevistas por correo son una disciplina de concreci&oacute;n que al final se agradece.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/poder-merece-respeto_1_5124703.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Dec 2013 08:07:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4adda18f-f74d-47d1-bdb6-a295635d4695_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="43675" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4adda18f-f74d-47d1-bdb6-a295635d4695_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="43675" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["El poder no me merece mucho respeto"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4adda18f-f74d-47d1-bdb6-a295635d4695_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El poder no em mereix gaire respecte"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/poder-em-mereix-gaire-respecte_1_5124668.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4adda18f-f74d-47d1-bdb6-a295635d4695_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;El poder no em mereix gaire respecte&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El llibre</p><p class="subtitle">Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder</p><p class="subtitle">reuneix les entrevistes més significatives de la periodista Margarita Rivière</p></div><p class="article-text">
        Joan Carles I, Dolores Ib&aacute;rruri, Yoko Ono, Umberto Eco i Susan George tenen almenys una cosa en com&uacute;: a Margarita Rivi&egrave;re. La carrera d'aquesta periodista nascuda a Barcelona el 1944 ha passat per la r&agrave;dio, la televisi&oacute; i sobretot per la premsa. Les seves entrevistes per a la contraportada d'El Peri&oacute;dico de Catalunya van ser pioneres d'un format que segueix funcionant. Algunes de les entrevistes realitzades a personatges d'inter&egrave;s mundial s&oacute;n presents en aquest volum, <em>Di&aacute;logos con la pol&iacute;tica, la cultura y el poder</em>, editat per la Universitat de Barcelona. Aquest volum reflecteix el calat d'aquesta periodista i assagista que segueix analitzant els interessos que mouen el m&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;La urg&egrave;ncia impedeix pair tanta riquesa humana&rdquo;, va comentar en refer&egrave;ncia al ritme fren&egrave;tic de publicar una entrevista di&agrave;ria durant anys. Aquest llibre l'ha ajudat a treure alguna lli&ccedil;&oacute; que pugui traslladar al seu dia a dia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Els ensenyaments que he tret d'entrevistar tant&iacute;ssima gent s&oacute;n grans. No me n'adonava quan feia una entrevista di&agrave;ria, ara s&iacute;. Algunes de les paraules que em va dir aquesta gent m'han acompanyat tota la vida. I he apr&egrave;s molt&iacute;ssim, entre altres coses, que les persones no som tan diferents o que el poder no mereix gaire respecte.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En les entrevistes dels anys 80, retrata una generaci&oacute; preocupada per les desigualtats i l'egoisme. Segueix vost&egrave; amb les mateixes preocupacions?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Per descomptat que s&iacute;. Per&ograve; ara tinc alguna preocupaci&oacute; m&eacute;s com la necessitat de tots d'educar-nos per tenir sentit cr&iacute;tic fonamentat i no 'fer surf' per la realitat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En la introducci&oacute; del llibre, apunta que les xarxes socials componen per si mateixes una impossible entrevista universal. Pot desenvolupar la idea?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Seria interessant poder confirmar aquesta hip&ograve;tesi, per&ograve; &eacute;s dif&iacute;cil i requereix molt treball. Les enquestes ho intenten i nom&eacute;s sobrevolen la realitat. A m&eacute;s est&agrave; per veure si en les xarxes la gent &eacute;s m&eacute;s sincera que en la realitat. Les xarxes s&oacute;n un invent magn&iacute;fic que es pot espatllar almenys tant com ho ha estat la televisi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quina relaci&oacute; t&eacute; vost&egrave; amb les xarxes socials?</strong>
    </p><p class="article-text">
        M'interessen perqu&egrave; defineixen la realitat dels contemporanis. Sabrem utilitzar-les per comunicar o per incomunicar?
    </p><p class="article-text">
        <strong>S&oacute;n les respostes de l'entrevistat les que desperten les millors preguntes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha entrevistats fastuosos que diuen coses impensades. Aquests s&oacute;n els millors. En general la gent s'explica sola. No cal m&eacute;s que posar-ho f&agrave;cil. Ells sols es retraten.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Assumir que una entrevista es tracta d'un flash, d'un fragment de realitat aporta humilitat a l'hora d'exercir l'ofici de periodista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que nom&eacute;s pot aportar realisme. Qui pretengui con&egrave;ixer a alg&uacute; en una estona va llest.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Abunden els entrevistadors que saben massa i tendeixen a reflectir les seves pr&ograve;pies idees m&eacute;s per explicar les de l'entrevistat?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Abunda m&eacute;s la superficialitat, pocs s&oacute;n els que tenen de veritat idees o coses interessants que aportar, tant entre entrevistadors com entrevistats.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sost&eacute; que l'entrevista &eacute;s la base del periodisme, i que ens ajuda a saber m&eacute;s. La curiositat s'exercita?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El meu m&uacute;scul de la curiositat s'ha fet ja enorme, resulta que gaireb&eacute; tot m'interessa. Llavors t'adones que per saber d'alguna cosa has d'aprofundir. I sempre hi ha poc temps per a aix&ograve;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A 'Entrevistes' el perfil dels personatges &eacute;s m&eacute;s que variat. Amb els anys va experimentar que molts van utilitzar l'entrevista com una eina de promoci&oacute; m&eacute;s que d'informaci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En els vuitanta no hi havia gaireb&eacute; gabinets de premsa. Avui qui no t&eacute; agent de premsa 'no existeix' a efectes informatius i trobar a alg&uacute; no contaminat per la necessitat de promoci&oacute; &eacute;s una raresa. Joseph Losey ho diu molt clar en l'entrevista que li vaig fer el 1983. Tenia tota la ra&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De totes les persones amb les que ha creuat una entrevista, mites i poetes s&oacute;n els personatges m&eacute;s dif&iacute;cils d'entrevistar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, per descomptat. No per qu&egrave;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La idea que les dones som unes supervivents com li va dir Betty Friedan com la encaixaria en la situaci&oacute; actual?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Referit al conjunt global de les dones Friedan segueix tenint ra&oacute;. Entre nosaltres algunes dones van tan 'sobrades' com abans anaven els homes. Ll&agrave;stima.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A la nota que encap&ccedil;ala l'entrevista amb Susan George revela que se segueix cartejant amb ella. Estableix l&iacute;mits amb els entrevistats com ho fan els terapeutes amb els seus pacients?</strong><em>cartejant </em>
    </p><p class="article-text">
        Absolutament. Nom&eacute;s en casos excepcionals, com aquest, tinc alguna relaci&oacute; m&eacute;s personal.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sembla que aix&ograve; de reivindicar l'experi&egrave;ncia com a plaer no es porta molt. No obstant aix&ograve; per a vost&egrave; &eacute;s un dels grans privilegis que aporta l'edat. Per&ograve; en les redaccions la mitjana d'edat cada vegada &eacute;s menor i als periodistes de m&eacute;s edat els jubilen. Qu&egrave; suposa aix&ograve; per l'ofici?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Un desastre i un gran error. No em vull estendre m&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Partid&agrave;ria de les entrevistes lliures, sense regles, qu&egrave; &eacute;s el que sempre ha repetit i insistit als alumnes que assistien a les seves classes per aprendre el g&egrave;nere de l'entrevista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que el periodista pregunta no per a si mateix sin&oacute; per al p&uacute;blic, els ciutadans. El periodista no &eacute;s un privilegiat, sin&oacute; un servidor.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vost&egrave; que defensa escoltar l'entrevistat per treure el m&agrave;xim partit d'una entrevista, quina opini&oacute; li mereixen les entrevistes que es fan per correu electr&ograve;nic?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Nom&eacute;s vaig fer una amb Manuel Castells a qui coneixia b&eacute;. Cal mesurar b&eacute; la confian&ccedil;a que es t&eacute; amb l'entrevistat i l'exactitud de les seves paraules. Pel entrevistat les entrevistes per correu s&oacute;n una disciplina de concreci&oacute; que al final s'agraeix.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/poder-em-mereix-gaire-respecte_1_5124668.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Dec 2013 07:47:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4adda18f-f74d-47d1-bdb6-a295635d4695_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="43675" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4adda18f-f74d-47d1-bdb6-a295635d4695_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="43675" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["El poder no em mereix gaire respecte"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4adda18f-f74d-47d1-bdb6-a295635d4695_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las subversiones de Juan José Guillén y la pasión de vivir las cosas desde dentro]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/subversiones-juan-jose-guillen-dentro_132_5168372.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bc70c709-64a2-492f-bae8-13ab679e411d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las subversiones de Juan José Guillén y la pasión de vivir las cosas desde dentro"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Suite Nonell es la última obra expuesta del pintor, dibujante y escenógrafo</p></div><p class="article-text">
        En la versi&oacute;n en catal&aacute;n de Wikipedia, para ilustrar el art&iacute;culo dedicado al pintor Isidre Nonell encontramos una foto de 1904. En  la imagen aparece el artista con una mirada inquieta, como si el  fot&oacute;grafo le estorbara y tuviera prisa por continuar pintando. El fot&oacute;grafo en cuesti&oacute;n era Francisco Sierra, y en la instant&aacute;nea original hab&iacute;a m&aacute;s personajes. Lo que Wikipedia no ense&ntilde;a es que al lado de Nonell hab&iacute;a dos de las gitanas que a menudo utilizaba para hacer de modelos.
    </p><p class="article-text">
        Esta fotograf&iacute;a de Serra fascin&oacute; al pintor, dibujante y escen&oacute;grafo Juan Jos&eacute; Guill&eacute;n. La descubri&oacute; cuando era un joven de 17 a&ntilde;os que viv&iacute;a en Manlleu y empezaba a construirse un imaginario propio. Ahora,  esta fotograf&iacute;a le ha dado pie para crear la Suite Nonell, una serie  de 4 fotos impresas sobre tela y pintura acr&iacute;lica donde juega con los  colores y el puesto del pintor. La <em>Suite Nonell</em> se ha podido visitar en el Apartshowroom de la calle Notariado de Barcelona. Un  espacio creado por Jordi Vilella, donde adem&aacute;s de ofrecer una  programaci&oacute;n interesante y s&oacute;lida, el espectador ir&aacute; encontr&aacute;ndose con  las piezas m&aacute;s emblem&aacute;ticas de este dibujante que supo representar como  pocos el proceso de la Transici&oacute;n en una vi&ntilde;eta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Me  gusta montarme pel&iacute;culas, y este estar dentro y fuera del cuadro  que representa Nonell en la foto de Serra &iexcl;me entusiasma! Pero no quer&iacute;a hacer de copista de las gitanas, mi trabajo no es este. Lo que he hecho es pedir permiso para entrar en su estudio. Lo que he hecho es un juego&rdquo;, argumenta Guill&eacute;n en una terraza de un bar del Raval a media tarde.
    </p><p class="article-text">
        Jubilado  de profesor de escenograf&iacute;a en el Institut del Teatre, Guill&eacute;n est&aacute;  revisitando los elementos que le han dejado un poso en el imaginario. Le trae de cabeza hacer una serie que explique como Vel&aacute;zquez pint&oacute; Las Meninas. &ldquo;Me interesa explicar que se trata de un cuadro intelectual, que representa una escena que nunca existi&oacute;. Me  gustar&iacute;a representar como Vel&aacute;zquez lo compuso, c&oacute;mo utiliz&oacute; la  c&aacute;mara oscura para encuadrar a los personajes...&rdquo;, avanza con empuje.
    </p><p class="article-text">
        La s&aacute;tira, la farsa, el hacer parodia, subvertir la imagen son parte de sus mecanismos art&iacute;sticos. &ldquo;En teatro he hecho prensa, y en prensa he hecho teatro&rdquo; comenta socarr&oacute;n. Explica  que todo empez&oacute; cuando los ni&ntilde;os de Manlleu dorm&iacute;an, pero &eacute;l se iba al  teatro parroquial para ensayar la obra navide&ntilde;a <em>Els pastorets </em>(los pastorcillos). Fue entonces cuando aprendi&oacute; qu&eacute; son las bambalinas. Descubrir que las cosas a menudo son diferentes a como se ven marc&oacute; su talante.
    </p><p class="article-text">
        Para Guill&eacute;n el arte es un medio de comunicaci&oacute;n. Cuando  repasa las vertientes de su carrera (dividida entre la prensa, la  pedagog&iacute;a y la escenograf&iacute;a) no cae en la fatuidad, y prefiere hablar  de los proyectos que tiene entre manos. Curiosamente  la trayectoria de Guill&eacute;n y la de Nonell comparten algunos rasgos. Los dos publicaron sus dibujos sat&iacute;ricos y sociales en La Vanguardia. Los temas inc&oacute;modos han despertado el inter&eacute;s de los dos artistas.
    </p><h3 class="article-text">Una reivindicaci&oacute;n del arte figurativo</h3><p class="article-text">
        &ldquo;Yo soy figurativo, me gusta la representaci&oacute;n. Cuando viajo no me interesa la geograf&iacute;a, me interesa el individuo. A los 20 a&ntilde;os cuando aterric&eacute; en Barcelona me di cuenta que no pod&iacute;a ser pintor. La  dictadura en buena parte hizo que Catalu&ntilde;a alcanzara el informalismo  para separarse de las escuelas pict&oacute;ricas figurativas que mandaban en  Madrid, y claro, los figurativos no ten&iacute;an cabida en este panorama&rdquo;,  recuerda sin borrar la sonrisa.
    </p><p class="article-text">
        A ra&iacute;z  de la exposici&oacute;n sobre la Transici&oacute;n que organiz&oacute; la Biblioteca  Nacional de Espa&ntilde;a, Guill&eacute;n ha aceptado la propuesta de la biblioteca  de cederles su archivo. &ldquo;No hay mayor desprecio que el no aprecio&rdquo;, concluye para responder a que no llevara su fondo gr&aacute;fico al MNAC o el MACBA.
    </p><p class="article-text">
        Con la pintura, Guill&eacute;n asegura que est&aacute; volviendo a empezar. Ahora bien, se sigue alimentando de material vivo, de las cosas que pasan y de las que hacen fruncir el ce&ntilde;o. Mirar  y redescubrir la obra de Guill&eacute;n es un buen remedio para los lapsus de  memoria; aunque ya se sabe, a menudo lo que cura, pica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/subversiones-juan-jose-guillen-dentro_132_5168372.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Nov 2013 12:08:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bc70c709-64a2-492f-bae8-13ab679e411d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243270" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bc70c709-64a2-492f-bae8-13ab679e411d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243270" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las subversiones de Juan José Guillén y la pasión de vivir las cosas desde dentro]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bc70c709-64a2-492f-bae8-13ab679e411d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les subversions de Juan José Guillén i la passió de viure les coses des de dins]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/subversions-juan-jose-guillen-passio_132_5168378.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bc70c709-64a2-492f-bae8-13ab679e411d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Les subversions de Juan José Guillén i la passió de viure les coses des de dins"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Suite Nonell és la darrera obra exposada del pintor, dibuixant i escenògraf</p></div><p class="article-text">
        A la Viquip&egrave;dia, per il&middot;lustrar l&rsquo;article dedicat al pintor Isidre Nonell hi trobem una foto de 1904. A la imatge hi apareix l&rsquo;artista amb una mirada neguitosa, com si el fot&ograve;graf li fes nosa i tingu&eacute;s pressa per continuar pintant. El fot&ograve;graf en q&uuml;esti&oacute; era Francesc Serra, i a la instant&agrave;nia original hi havia m&eacute;s personatges. El que la Viquip&egrave;dia no ensenya &eacute;s que al costat de Nonell hi havia dues de les gitanes que sovint utilitzava per fer de models.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta fotografia de Serra va fascinar al pintor, dibuixant i escen&ograve;graf Juan Jos&eacute; Guill&eacute;n. La va descobrir quan era un jove de 17 anys que vivia a Manlleu i comen&ccedil;ava a construir-se un imaginari propi. Ara, aquesta fotografia li ha donat peu per crear la <em>Suite Nonell</em>, una s&egrave;rie de 4 fotos impreses sobre tela i pintura acr&iacute;lica on juga amb els colors i el posat del pintor.  La <em>Suite Nonell</em> s&rsquo;ha pogut visitar a l&rsquo;Apartshowroom del carrer Notariat de Barcelona. Un espai creat per Jordi Vilella, on a banda d&rsquo;oferir una programaci&oacute; interessant i s&ograve;lida, l&rsquo;espectador s&rsquo;anir&agrave; retrobant amb les peces m&eacute;s emblem&agrave;tiques d&rsquo;aquest dibuixant que va saber representar com pocs el proc&eacute;s de la Transici&oacute; dins una vinyeta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;M&rsquo;agrada muntar-me pel&middot;l&iacute;cules, i aquest l&rsquo;estar dins i fora del quadre que representa Nonell a la foto de Serra m&rsquo;entusiasma! Per&ograve; no volia fer de copista de les gitanes, la meva feina no &eacute;s aquesta. El que he fet &eacute;s demanar perm&iacute;s per entrar al seu estudi. El que he fet &eacute;s un joc&rdquo;, argumenta Guill&eacute;n a una terrassa d&rsquo;un bar del Raval a mitja tarda.
    </p><p class="article-text">
        Jubilat de professor d&rsquo;escenografia a l&rsquo;Institut del Teatre, Guill&eacute;n est&agrave; revisitant els elements que li han deixat un p&ograve;sit a l&rsquo;imaginari. Porta de cap fer una s&egrave;rie que expliqui com Vel&aacute;zquez va pintar <em>Las Meninas</em>. &ldquo;M&rsquo;interessa explicar que es tracta d&rsquo;un quadre intel&middot;lectual, que representa una escena que no va existir mai. M&rsquo;agradaria representar com Vel&aacute;zquez el va composar, com va utilitzar la c&agrave;mera fosca per enquadrar els personatges...&rdquo;, avan&ccedil;a amb embranzida.
    </p><p class="article-text">
        La s&agrave;tira, la farsa, el fer par&ograve;dia, subvertir la imatge s&oacute;n part dels seus mecanismes art&iacute;stics. &ldquo;En teatre he fet premsa, i en premsa he fet teatre&rdquo; comenta sorneguer. Explica que tot va comen&ccedil;ar quan els nens de Manlleu dormien, per&ograve; ell se n&rsquo;anava al teatre parroquial per assajar els pastorets. Va ser aleshores quan va aprendre qu&egrave; s&oacute;n les bambolines. Descobrir que les coses sovint s&oacute;n diferents a com es veuen, va marcar el seu tarann&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Per Guill&eacute;n l&rsquo;art &eacute;s un mitj&agrave; de comunicaci&oacute;. Quan repassa les vessants de la seva carrera (dividida entre la premsa, la pedagogia i l&rsquo;escenografia) no cau en la fatu&iuml;tat, i prefereix parlar dels projectes que t&eacute; entre mans. Curiosament la traject&ograve;ria de Guill&eacute;n i la de Nonell, comparteixen alguns trets, els dos van publicar els seus dibuixos sat&iacute;rics i socials a <em>La Vanguardia</em>. Els temes inc&ograve;modes han despertat l&rsquo;inter&egrave;s dels dos artistes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Una reivindicaci&oacute; de l&rsquo;art figuratiu</strong>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Jo s&oacute;c figuratiu, m&rsquo;agrada la representaci&oacute;. Quan viatjo no m&rsquo;interessa la geografia, m&rsquo;interessa l&rsquo;individu. Als 20 anys quan vaig aterrar a Barcelona em vaig adonar que no podia ser pintor. La dictadura en bona part va fer que Catalunya abrac&eacute;s l&rsquo;informalisme per separar-se de les escoles pict&ograve;riques figuratives que manaven a Madrid, i es clar els figuratius no hi tenien cabuda en aquest panorama&rdquo;, recorda sense esborrar el somriure.
    </p><p class="article-text">
        Arrel de l&rsquo;exposici&oacute; sobre la Transici&oacute; que va organitzar la Biblioteca Nacional de Espa&ntilde;a, Guill&eacute;n ha acceptat la proposta de la biblioteca de cedir-los el seu arxiu. &ldquo;No hi ha major despreci que el no apreci&rdquo;, conclou per respondre a perqu&egrave; no portar&agrave; el seu fons gr&agrave;fic al MNAC o al MACBA.
    </p><p class="article-text">
        Amb la pintura, Guill&eacute;n assegura que est&agrave; tornant a comen&ccedil;ar. Ara b&eacute;, es continua alimentant de material viu, de les coses que passen i de les fan arrufar les celles. Mirar i redescobrir l&rsquo;obra de Guill&eacute;n &eacute;s una bona cura pels lapsus de mem&ograve;ria, tot i que ja se sap, sovint el que cura, pica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/subversions-juan-jose-guillen-passio_132_5168378.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Nov 2013 11:52:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bc70c709-64a2-492f-bae8-13ab679e411d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243270" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bc70c709-64a2-492f-bae8-13ab679e411d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243270" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les subversions de Juan José Guillén i la passió de viure les coses des de dins]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bc70c709-64a2-492f-bae8-13ab679e411d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dinamita para los estereotipos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/dinamita-estereotipos_132_5720505.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/262bd9cd-d34c-4e8f-97fd-6dc0fe23476d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dinamita para los estereotipos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La  Virreina Centre de la Imatge acoge 'This is not a love song', una  exposición que explora las relaciones entre la música y las imágenes</p></div><p class="article-text">
        A una sala a oscuras y de paredes negras, tres pantallas exhiben la misma actriz cantando tres versiones de una misma canci&oacute;n. Los  visitantes que entran, se detienen y miran con curiosidad, hasta que lo  que podr&iacute;a parecer un divertido ejercicio de estilo se vuelve  inquietante. La chica canta en &aacute;rabe y no palabras de amor, sino una arenga de las que dec&iacute;an los soldados que serv&iacute;an a Saddam Hussein. El  montaje es obra de Abel Abidin, un artista de origen iraqu&iacute; que vive y  trabaja en Helsinki, un joven creador de la escena cultural &aacute;rabe que  huy&oacute; de Bagdad para denunciar la situaci&oacute;n de su pa&iacute;s. Los subt&iacute;tulos de la canci&oacute;n aparentemente dulce estremecen al tiempo manifiestan el ingenio del autor.
    </p><p class="article-text">
        <em>Three  love songs</em> forma parte de la exposici&oacute;n denominada <em>This is not a love  song</em>, que se puede visitar -y sin pagar entrada- en La Virreina Centre  de la Imate hasta el 29 de septiembre. El &ldquo;antivideoclip&rdquo; de Abel Abidin es uno de los muchos que se pueden ver en el montaje de La Virreina. El  conjunto de estos particulares antivideoclips (por definirlos de alguna  manera), desaf&iacute;an los estereotipos audiovisuales que promueven las  cadenas de televisi&oacute;n como MTV, y los respectivos mensajes pol&iacute;ticos y  sociales que contienen.
    </p><p class="article-text">
        Los peligros y privilegios de la cultura de consumo es una de las muchas dicotom&iacute;as que plantea la exposici&oacute;n. El  recorrido que sigue un orden cronol&oacute;gico y repasa las relaciones entre  la videocreaci&oacute;n y la m&uacute;sica pop, desde los a&ntilde;os sesenta hasta la  actualidad, ofrece un poso bastante &uacute;til para los interesados &#8203;&#8203;en el  videoarte. Y  es que en <em>This is not a love song</em> las piezas de videoartistas j&oacute;venes  como Carles Congost o Marc Bijl, comparten espacio con otras de Andy  Warhol, John Baldessari, Damien Hirst o Joseph Beuys, entre otros.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las obras emblem&aacute;ticas reunidas para la ocasi&oacute;n es <em>Rock My Religion</em> de Dan Graham. Una obra audiovisual de 1982 que explora la est&eacute;tica y la ideolog&iacute;a que alimentaron el fen&oacute;meno del rock and roll. En  <em>Rock My Religion</em>, Graham mezcla textos, entrevistas, dibujos y  actuaciones de m&uacute;sicos como Elvis, Jim Morrison, Henry Rollins o Patty  Smith.
    </p><p class="article-text">
        Dado  que las historias del arte y los acad&eacute;micos suelen pasar de puntillas  por el videoarte, la exposici&oacute;n llena un vac&iacute;o historiogr&aacute;fico  importante, y logra explicar de una manera apta para todos los p&uacute;blicos  las ra&iacute;ces de una uni&oacute;n muy fruct&iacute;fera: la de la m&uacute;sica y las im&aacute;genes. No  es casualidad que John Lennon, Laurie Anderson o los miembros de Franz  Ferdinand se formaran en escuelas de arte, antes de dedicarse  profesionalmente a la m&uacute;sica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/dinamita-estereotipos_132_5720505.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Jun 2013 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/262bd9cd-d34c-4e8f-97fd-6dc0fe23476d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243174" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/262bd9cd-d34c-4e8f-97fd-6dc0fe23476d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243174" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dinamita para los estereotipos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/262bd9cd-d34c-4e8f-97fd-6dc0fe23476d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dinamita pels estereotips]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/dinamita-pels-estereotips_132_5720492.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/262bd9cd-d34c-4e8f-97fd-6dc0fe23476d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dinamita pels estereotips"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Virreina Centre de la imatge acull ‘This is not a love song’, una exposició que explora les relacions entre la música i les imatges</p></div><p class="article-text">
        A una sala a les fosques i de parets negres, tres pantalles exhibeixen la mateixa actriu cantant tres versions d&rsquo;una mateixa can&ccedil;&oacute;. Els visitants que hi entren, s&rsquo;aturen i s&rsquo;ho miren encuriosits, fins que el que podr&iacute;a semblar un divertit exercici d&rsquo;estil es torna inquietant. La noia canta en &agrave;rab i no pas paraules d&rsquo;amor, sin&oacute; una arenga de les que deien els soldats que servien a Saddam Hussein. El muntatge &eacute;s obra d&rsquo;Abel Abidin un artista d&rsquo;origen iraqui&agrave; que viu i treballa a Helsinki, un jove creador de l&rsquo;escena cultura &agrave;rab que va fugir de Bagdad per denunciar la situaci&oacute;n del seu pa&iacute;s. Els subt&iacute;tols de la can&ccedil;&oacute; aparentment dol&ccedil;a esgarrifen i alhora manifesten l&rsquo;enginy de l&rsquo;autor.
    </p><p class="article-text">
        <em>Three love songs</em> forma part de l&rsquo;exposici&oacute; anomenada <em>This is not a love song</em>, que es pot visitar &ndash; i sense pagar entrada- a La Virreina Centre de la imatge fins el 29 de setembre. L&rsquo;&ldquo;antivideoclip&rdquo; d&rsquo;Abel Abidin&eacute;s un dels molts que es poden veure al muntatge de La Virreina. El conjunt d&rsquo;aquests particulars antivideoclips (per definir-los d&rsquo;alguna manera), desafien els estereotips audiovisuals que promouen les cadenes de televisi&oacute; com l&rsquo;MTV, i els respectius missatges pol&iacute;tics i socials que contenen.
    </p><p class="article-text">
        Els perills i privilegis de la cultura de consum&eacute;s una de les moltes dicotomies que planteja l&rsquo;exposici&oacute;. El recorregut que segueix un ordre cronol&ograve;gic i repassa les relacions entre la videocreaci&oacute; i la m&uacute;sica pop, des dels anys seixanta fins a l&rsquo;actualitat, ofereix un p&ograve;sit for&ccedil;a &uacute;til pels interessats en el videoart. I &eacute;s que a <em>This is not a love song</em> les peces de videoartistes joves com Carles Congost o Marc Bijl, comparteixen espai amb d&rsquo;altres d&rsquo;Andy Warhol, John Baldessari, Damien Hirst o Joseph Beuys, entre d&rsquo;altres.
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les obres emblem&agrave;tiques reunides per a l&rsquo;ocasi&oacute; &eacute;s <em>Rock My Religion</em> de Dan Graham. Una obra audiovisual de 1982 que explora la est&egrave;tica i la ideologia que van alimentar el fenomen del rock-and-roll. A <em>Rock My Religion,</em> Graham barreja textos, entrevistes, dibuixos i actuacions de m&uacute;sics com Elvis, Jim Morrison, Henry Rollins o Patty Smith.
    </p><p class="article-text">
        At&egrave;s que les hist&ograve;ries de l&rsquo;art i els acad&egrave;mics acostumen a passar de puntetes pel videoart, l&rsquo;exposici&oacute; omple un buit historiogr&agrave;fic important, i aconsegueix explicar d&rsquo;una manera apta per a tots els p&uacute;blics les arrels d&rsquo;una uni&oacute; molt fruct&iacute;fera: la de la m&uacute;sica i les imatges. No &eacute;s pas casualitat que John Lennon, Laurie Anderson o els membres de Franz Ferdinand es formessin en escoles d&rsquo;art, abans de dedicar-se professionalment a la m&uacute;sica
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/dinamita-pels-estereotips_132_5720492.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Jun 2013 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/262bd9cd-d34c-4e8f-97fd-6dc0fe23476d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243174" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/262bd9cd-d34c-4e8f-97fd-6dc0fe23476d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243174" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dinamita pels estereotips]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/262bd9cd-d34c-4e8f-97fd-6dc0fe23476d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los amigos romanos de Pasolini]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/amigos-romanos-pasolini_132_5687474.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dc2d7a77-cfa0-4ced-96b3-09476e5ef0c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los amigos romanos de Pasolini"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El CCCB de Barcelona acoge PASOLINI ROMA, una muestra que repasa la relación del escritor y cineasta con la capital italiana</p></div><p class="article-text">
        En enero de 1950 Pier Paolo Pasolini (1922-1975) lleg&oacute; a  Roma como un granuja con hambre de atar palabras. Instalado en uno de  los suburbios de la capital italiana, se dej&oacute; seducir por la  marginalidad. Los  pobres, rateros, prostitutas y chulos de todo tipo le  ayudaron a  conocer la ciudad que se convirti&oacute; en su cantera creativa.
    </p><p class="article-text">
        Desde   el 23 de mayo hasta el 15 de septiembre, el CCCB acoge la exposici&oacute;n   PASOLINI ROMA, un montaje coproducido por cuatro instituciones  europeas y  que ofrece un recorrido por las relaciones que  el escritor y  cineasta entabl&oacute; con Roma. Dividida  en seis bloques  cronol&oacute;gicos, la muestra expone los ingredientes que  Pasolini utiliz&oacute;  para cocinar un nuevo imaginario de la ciudad, el  imaginario que  esparci&oacute; en numerosos libros y pel&iacute;culas. Cartas,  fotograf&iacute;as, objetos y  documentos audiovisuales vertebran el montaje,  donde como temas  recurrentes est&aacute;n presentes la poes&iacute;a, el sexo, el cine  y el compromiso  social.
    </p><p class="article-text">
        Que Pasolini era  amigo de sus amigos es una de las ideas que atrapan al visitante. Y  de  entre todos los amigos, conocidos y saludados, hay un par que   influyeron de manera especial en la manera de explicar el mundo de   Pasolini: Sandro Penna y Alberto Moravia.
    </p><p class="article-text">
        La  libertad sexual, el ambiente desacomplejado de las orillas del T&iacute;ber y  la poes&iacute;a alejada de experimentos formales de <strong>Sandro Penna</strong> fueron  cruciales para Pasolini. La  gram&aacute;tica seca, los versos breves,  las dotes de observaci&oacute;n y la  intensidad carnal de los poemas de  Penna marcaron la escritura de  Pasolini. El  volumen que re&uacute;ne <em>Cruz y  delicia</em> y <em>Extra&ntilde;ezas</em>, publicado por Lumen en  2007, es una buena puerta  de entrada a la poes&iacute;a de Sandro Penna.
    </p><p class="article-text">
        Con  la publicaci&oacute;n de su primer libro, <em>Chicos de vida</em>, Pasolini entr&oacute; en  el c&iacute;rculo intelectual de Roma, y &#8203;&#8203;conect&oacute; con <strong>Alberto Moravia</strong>,  uno de  los patriarcas de la literatura europea del siglo XX. Moravia,   que en 1927 public&oacute; su primera novela con dinero de su bolsillo y sufri&oacute;   el boicot fascista, se dio a conocer en todo el mundo con novelas como   <em>La Romana</em> o <em>El amor conyugal</em> y comparti&oacute; con Pasolini muchas   experiencias. Uno de los ejemplos con m&aacute;s rendimiento literario fue el  viaje a la India de 1961. Tras  el periplo, los dos escritores escribieron  un libro sobre ello; <em>El olor de la  India</em> en el caso de Pasolini y <em>Una cierta idea de  la India</em> por parte de  Moravia.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La amistad es m&aacute;s dif&iacute;cil y  escasa que el amor. Por  eso, hay que salvarla como sea&rdquo;, escribi&oacute;  Moravia, y la Roma de  Pasolini est&aacute; llena de amigos ,como Elsa Morante,  Ninetto Davoli, Atilio  Bertolucci, Dacia Mariani, Atonioni,  Rosellini... Todos ellos presentes  en la exposici&oacute;n del CCCB. Si  despu&eacute;s de visitar la muestra llegan las ganas de leer los libros de  Pasolini, hay un mont&oacute;n para elegir: <em>El padre salvaje</em>, <em>El olor de la  India</em>, <em>Cartas Luteranas</em>, <em>Porcile </em>y<em> Fabulaciones</em> son s&oacute;lo algunos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lídia Penelo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/amigos-romanos-pasolini_132_5687474.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 May 2013 18:36:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dc2d7a77-cfa0-4ced-96b3-09476e5ef0c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6066666" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dc2d7a77-cfa0-4ced-96b3-09476e5ef0c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6066666" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los amigos romanos de Pasolini]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dc2d7a77-cfa0-4ced-96b3-09476e5ef0c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
