“Un dia no podrem més i ho podrem tot”. Mentre els periodistes començaven a arribar a la seu de campanya de la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres, Higinia Roig, l'alter ego a Twitter del seu cap de llista, David Fernàndez, publicava aquesta eloqüent frase que resumeix amb encert el sentir de bona part dels seus votants.

En un vídeo publicat a Internet per un grup de suport, titulat “Som Unitat Popular”, que va tenir un notable èxit pel nombre de visites que mostra el comptador de YouTube, es feia al.lusió a aquest sentiment en un vers contundent: “Som els que ens enfrontem permanentment a la cultura de la derrota”.

No obstant això, els crits que han acompanyat Fernàndez al Casal Independentista Jaume Compte mentre posava davant els focus dels periodistes gràfics estaven carregats d'alegria, fins i tot aquest càntic que, per televisió, segur que ha sonat heterodox sabent que surt de la seu d'una candidatura: “Ocupem el Parlament”.

La CUP - Alternativa d'Esquerres ha aconseguit capitalitzar el cansament davant la situació econòmica general d'un conjunt prou ampli de la població com per entrar al Parlament, però ho ha fet no amb un discurs tremendista sinó amb una crida a la tenacitat per revertir la situació. Ho va dir Fernàndez en l'acte central de campanya, i l'ha repetit avui en la seva compareixença davant els mitjans per valorar els resultats: el seu objectiu és actuar com un cavall de Troia al Parlament.

És un objectiu compartit sense dubte amb molts altres companys de viatge, cosa que explica en bona mesura l'èxit electoral que suposa la seva entrada al Parlament quan fa poques setmanes encara debatien internament si s'havien de presentar. El nom de la llista inclou la frase “Alternativa d'Esquerres”, i no és per casualitat: és el paraigua que permet agrupar formacions com Revolta Global, Lluita Internacionalista i En Lluita, que han decidit presentar-se juntament amb la Candidatura d'Unitat Popular, l'instrument d'un moviment social, polític i sindical anomenat esquerra independentista per assegurar la seva presència en els ajuntaments i ara, també, al Parlament.

Aquests partits, i també altres col.lectius i institucions que han decidit donar el seu suport a aquesta opció electoral, per descomptat presenten diferents singularitats, però els uneix haver compartit espais de treball i de reivindicació en infinitud de manifestacions, concentracions, ocupacions simbòliques i altres protestes que han tingut lloc aquesta legislatura a Catalunya, ajudades sens dubte per la situació econòmica general i les retallades en serveis socials promoguts per l'executiu de Convergència i Unió.

El que les polítiques d'ultraausteritat, que tanta fortuna han fet al sud d'Europa -i, per tant, també a Catalunya-, han provocat en persones, famílies i col.lectius que han portat a l'exclusió social ho saben més bé que ningú els mateixos afectats, però després els activistes són probablement els que millor es poden fer un retrat complet de fins a quin punt la desesperació s'ha apoderat de la vida de molts. I fins els més tossuts detractors de CUP-Alternativa d'Esquerres podran apreciar, sense cap dubte, que estan davant d'una formació dedicada en cos i ànima a l'activisme.

“Un día no podremos más y lo podremos todo”. Mientras los periodistas comenzaban a llegar a la sede de campaña de la Candidatura d’Unitat Popular - Alternativa d’Esquerres, Higinia Roig, el alter ego en Twitter de su cabeza de lista, David Fernández, publicaba esta elocuente frase que resume con acierto el sentir de buena parte de sus votantes.

En un vídeo publicado en Internet por un grupo de apoyo, titulado “Som unitat popular”, que cosechó un notable éxito a juzgar por el número de visitas que muestra el contador de YouTube, se hacía alusión a este sentimiento en un verso contundente: “Somos los que nos enfrentamos permanentemente a la cultura de la derrota”.

Sin embargo, los gritos que han acompañado a Fernández en el Casal Independentista Jaume Compte mientras posaba ante los focos de los periodistas gráficos estaban cargados de alegría, incluso ese cántico que, por televisión, seguro que ha sonado heterodoxo sabiendo que sale de la sede de una candidatura: “Ocupemos el Parlament”.

La CUP - Alternativa d’Esquerres ha conseguido capitalizar el hartazgo ante la situación económica general de un conjunto suficientemente amplio de la población como para entrar en el Parlament, pero lo ha hecho no con un discurso tremendista sino con un llamamiento a la tenacidad para revertir la situación. Lo dijo Fernández en el acto central de campaña, y lo ha repetido hoy en su comparecencia ante los medios para valorar los resultados: su objetivo es actuar como un caballo de Troya en el Parlament.

Es una meta compartida sin duda con muchos otros compañeros de viaje, lo que explica en gran medida el éxito electoral que supone su entrada en el Parlament cuando hace escasas semanas aún debatían internamente si debían presentarse. El nombre de la lista incluye la frase “Alternativa d’Esquerres” y no es por casualidad: es el paraguas que permite agrupar a formaciones como Revolta Global, Lluita Internacionalista y En Lluita, que han decidido presentarse junto con la Candidatura d’Unitat Popular, el instrumento de un movimiento social, político y sindical llamado esquerra independentista para asegurarse su presencia en los ayuntamientos y ahora, también, en el Parlament.

Estos partidos, y también otros colectivos e instituciones que han decidido dar su apoyo a esta opción electoral, presentan por supuesto distintas singularidades, pero les une haber compartido espacios de trabajo y de reivindicación en infinitud de manifestaciones, concentraciones, ocupaciones simbólicas y otras protestas que han tenido lugar esta legislatura en Catalunya, coadyuvadas sin duda por la situación económica general y los recortes en servicios sociales promovidos por el ejecutivo de Convergència i Unió.

Lo que las políticas de ultraausteridad, que tanta fortuna han hecho en el sur de Europa –y, por lo tanto, también en Catalunya–, han provocado en personas, familias y colectivos a los que han llevado a la exclusión social lo saben mejor que nadie los propios afectados, pero tras ellos, los activistas son probablemente quienes mejor pueden hacerse un retrato completo de hasta qué punto la desesperación se ha adueñado de la vida de muchos. Y hasta los más tozudos detractores de CUP-Alternativa d’Esquerres podrán apreciar, sin ninguna duda, que están ante una formación dedicada en cuerpo y alma al activismo.