<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Ramon Canal]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/ramon_canal/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Ramon Canal]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/510456/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El futur d’Haití es juga a les seves ciutats]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pista-urbana/politiques-urbanes-ciutats-desenvolupament-haiti-cooperacio_132_5629760.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/44495155-03e3-4c84-8754-1ca82f05aca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El futur d’Haití es juga a les seves ciutats"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Haití,</p><p class="subtitle">perla del Carib</p><p class="subtitle">, el segon país d’Amèrica en independitzar-se i l’únic en què els esclaus van vèncer i expulsar els seus amos. Una esperança de llibertat truncada pel bloqueig i l’ofec financer de l’antiga metròpoli (França), afegits al militarisme i la divisió de les noves elits nacionals. Sense oblidar els desastres naturals que periòdicament han destrossat vides i infraestructures. Fins a quin punt té sentit parlar de polítiques urbanes en un país com Haití, amb un Índex de Desenvolupament Humà dels més baixos del món i un dels pocs en què el percentatge de població rural encara supera el de població urbana? Tot el sentit del món, com veurem a continuació.</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;Hait&iacute; contemporani va n&eacute;ixer al segle XVIII com una col&ograve;nia agr&agrave;ria esclavista basada en el monocultiu del sucre. Un cop suprimit aquest sistema productiu, el camp haiti&agrave; ha mantingut una proporci&oacute; minorit&agrave;ria de cultius dedicats a l&rsquo;exportaci&oacute; (sucre, cacau, caf&egrave;,...), dins un sector agrari poc desenvolupat i b&agrave;sicament enfocat cap al mercat interior. Des dels anys 80 el cultiu de l'arr&ograve;s, aliment essencial en la dieta haitiana, s&rsquo;ha vist molt afectat per la liberalitzaci&oacute; comercial i la importaci&oacute; cada cop m&eacute;s massiva del subvencionat <em>Miami rice[1]</em><a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[1]</a>. Per altra part, l&rsquo;ecosistema rural tamb&eacute; s&rsquo;ha anat degradant per la desforestaci&oacute; incontrolada i la intensificaci&oacute; excessiva dels cultius. Si en comptes de subvencionar els agricultors dels pa&iuml;sos m&eacute;s rics  s&rsquo;ajud&eacute;s Hait&iacute; a reduir la depend&egrave;ncia energ&egrave;tica respecte al carb&oacute; vegetal, s&rsquo;ajudaria a regenerar la capacitat productiva i els recursos naturals del pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Tot plegat ha anat depauperant la fr&agrave;gil economia rural haitiana, fins al punt de for&ccedil;ar migracions massives. La sortida habitual per a la poblaci&oacute; que el camp no pot absorbir, a banda de l&rsquo;arriscada navegaci&oacute; cap a les costes de Florida, han estat les ciutats, i molt particularment la capital. Creada l&rsquo;any 1749, Port-au-Prince va acabar superant l&rsquo;antiga capital colonial de Cap Fran&ccedil;ais (ara Cap Hait&iacute;en), per esdevenir, al llarg del segle XX, una aglomeraci&oacute; de m&eacute;s de 3 milions d&rsquo;habitants. Una enorme i incontrolable extensi&oacute; de <em>bidonvilles</em> ha acabat engolint les ciutats de l&rsquo;entorn, com P&eacute;tionville o Carrefour.
    </p><p class="article-text">
        Les ciutats haitianes s&oacute;n costaneres i solen estar separades les unes de les altres per serralades que en dificulten la connexi&oacute; terrestre. La falta d&rsquo;una comunicaci&oacute; efica&ccedil; se suma a la molt prec&agrave;ria exist&egrave;ncia de les institucions que configuren un Estat modern (com el sistema judicial, el sistema tributari, etc.), per limitar l'efic&agrave;cia de pol&iacute;tiques que podr&iacute;em considerar essencials per al desenvolupament i el benestar, com la sanitat, la seguretat o la gesti&oacute; dels residus. I si parlem d&rsquo;educaci&oacute;, en el joven&iacute;ssim Hait&iacute; les escoles s&oacute;n omnipresents, per&ograve; de baixa qualitat, i les universitats fins fa ben poc nom&eacute;s existien a la capital.
    </p><p class="article-text">
        De fet, es podria dir que nom&eacute;s Port-au-Prince ha conegut la modernitat del segle XX, si per aix&ograve; entenem edificis de m&eacute;s de dues plantes, carrers de m&eacute;s d&rsquo;un carril, aeroport comercial, hospitals, llibreries, etc. Pr&agrave;cticament tots els ens p&uacute;blics s&rsquo;ubiquen all&agrave;, i la din&agrave;mica pol&iacute;tica es mou a l&rsquo;entorn dels seus barris nobles i els seus suburbis. En aquest sentit, el problema de l&rsquo;organitzaci&oacute; territorial d&rsquo;Hait&iacute; no ha estat d&rsquo;excessiu control i ofegament de la perif&egrave;ria per part del centre, sin&oacute; de pur i simple abandonament. S&rsquo;ha encunyat el concepte &ldquo;Republique de Port-au-Prince&rdquo; per caracteritzar un Estat en el qual les elits capitalines controlen els fluxos d&rsquo;intercanvi amb l&rsquo;exterior per al seu &uacute;nic i exclusiu benefici.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes elits no han tingut fins ara cap inter&egrave;s en una descentralitzaci&oacute; real i efectiva, de la mateixa manera que no l&rsquo;han tingut en un sistema democr&agrave;tic que pogu&eacute;s q&uuml;estionar els seus privilegis i els interessos occidentals posats en un sector industrial de m&agrave; d&rsquo;obra barat&iacute;ssima. L&rsquo;entusiasta democr&agrave;cia sorgida l&rsquo;any 1986 de la caiguda del dictador Jean Claude Duvalier, no va ser capa&ccedil; de superar l&rsquo;abisme social i territorial que divideix Hait&iacute;. Terrorisme d&rsquo;extrema dreta i una molt acusada fragmentaci&oacute; pol&iacute;tica van mantenir el pa&iacute;s pr&agrave;cticament ingovernable fins que l&rsquo;any 2004 l&rsquo;ONU, comissionada i recolzada pels EUA, Canad&agrave; i Fran&ccedil;a, va ocupar Hait&iacute; per expulsar el president electe Aristide, reprimir les classes populars m&eacute;s polititzades i garantir una certa estabilitat<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[2]</a>.
    </p><p class="article-text">
        La constituci&oacute; vigent, aprovada el 1987, contempla una potent descentralitzaci&oacute;, basada en 10 departaments, 140 municipis i 568 seccions comunals, amb un sistema perfectament homologable de democr&agrave;cia local<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[3]</a>. El seu desenvolupament normatiu, per&ograve;, no es va fer efectiu fins al cap de 20 anys. Van ser justament els alcaldes i els equips sorgits de les primeres eleccions democr&agrave;tiques els que van haver d&rsquo;enfrontar-se sobre el terreny als efectes del terratr&egrave;mol de 2010<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[4]</a>. De fet, tot i l&rsquo;escassesa de recursos, els ajuntaments van ser les &uacute;niques institucions del pa&iacute;s que van voler i saber donar algun tipus de resposta en una situaci&oacute; d&rsquo;extrema necessitat. Tanmateix, al cap de poc temps el mandat d&rsquo;aquells alcaldes va expirar, i en comptes de convocar noves eleccions el president Martelly va optar per cessar-los i nomenar els seus substituts a dit, situant els municipis sota la tutela efectiva del Ministeri de l&rsquo;Interior.
    </p><p class="article-text">
        Ara com ara, despr&eacute;s de tantes decepcions, en la poblaci&oacute; haitiana el clamor per la descentralitzaci&oacute; i democr&agrave;cia local conviu amb un descr&egrave;dit quasi absolut de la pol&iacute;tica i de tot all&ograve; que representa. Les elits econ&ograve;miques, nacionals i internacionals, es recolzen en aquest sentiment antipol&iacute;tic per mantenir una aproximaci&oacute; merament t&egrave;cnica al desenvolupament. Per&ograve; aix&ograve; t&eacute; un recorregut molt limitat, perqu&egrave; sense discurs i sense un projecte basat en valors compartits, desapareix la possibilitat d&rsquo;articular alguna cosa que vagi m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;inter&egrave;s privat de milions d&rsquo;haitians, bona part dels quals simplement malda per sobreviure dia a dia. A Hait&iacute; &eacute;s realment xocant el contrast entre la dignitat de l&rsquo;espai particular, comen&ccedil;ant per l&rsquo;actitud i la imatge de les persones, i la indignitat de l&rsquo;espai p&uacute;blic, des de l&rsquo;omnipresent problema de les deixalles al mal funcionament de les institucions p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; tot i les enormes dificultats, &eacute;s un fet que la societat haitiana no s&rsquo;ha enfonsat. La rica vida comunit&agrave;ria ha suplert moltes car&egrave;ncies, i la cooperaci&oacute; internacional, malgrat els seus errors, ha aportat recursos i coneixements imprescindibles. En un Hait&iacute; que bull no hi falten idees per tirar endavant el pa&iacute;s, per&ograve; aquestes no es podran portar mai a la pr&agrave;ctica sense institucions que responguin a la voluntat de la ciutadania. I hom &eacute;s cada vegada m&eacute;s conscient que sense governs locals capa&ccedil;os de garantir un conjunt de serveis b&agrave;sics no hi haur&agrave; ni desenvolupament ni millora de la qualitat de vida<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[5]</a>. En aquest sentit seria especialment necess&agrave;ria la consolidaci&oacute; d&rsquo;una xarxa de ciutats interm&egrave;dies<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[6]</a>, raonablement denses i ben equipades, que oferissin pols de desenvolupament i d&rsquo;oportunitats laborals alternatius a la sobresaturada Port-au-Prince.
    </p><p class="article-text">
        Una d&rsquo;aquestes ciutats, capital de la prov&iacute;ncia del Sud-Est, &eacute;s Jacmel (170.000 habs.)<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[7]</a>. Alhora que la <a href="http://www.aecid.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cooperaci&oacute; oficial espanyola</a> hi impulsa la restauraci&oacute; d&rsquo;un centre hist&ograve;ric devastat pel terratr&egrave;mol, l&rsquo;<a href="http://www.acup.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Associaci&oacute; Catalana d&rsquo;Universitats P&uacute;bliques</a><a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[8]</a> hi porta a terme un projecte de cooperaci&oacute; que combina la formaci&oacute; en planificaci&oacute; i pol&iacute;tiques urbanes -adre&ccedil;ada a t&egrave;cnics i activistes locals- amb la praxi sobre el terreny. Es tracta de definir com s'ha de desenvolupar la ciutat, tenint en compte el fort creixement demogr&agrave;fic present i futur posant en valor els seus actius paisatg&iacute;stics i culturals. Es tracta, en segon terme, d&rsquo;acordar i realitzar una millora urbana que tingui un impacte significatiu en la qualitat de vida de la gent. Es tracta, en definitiva, de refor&ccedil;ar l&rsquo;esfera p&uacute;blica local, el coneixement i la interrelaci&oacute; entre els actors que estan cridats a ser protagonistes del futur de Jacmel, al servei d&rsquo;un pa&iacute;s que malgrat tot no perd l&rsquo;esperan&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[1]</a> <a href="http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-11472874" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-11472874</a>
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[2]</a> <a href="http://newleftreview.org/II/37/justin-podur-kofi-annan-s-haiti" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://newleftreview.org/II/37/justin-podur-kofi-annan-s-Hait&iacute;</a>
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[3]</a> <a href="http://pdf.usaid.gov/pdf_docs/PNADN818.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://pdf.usaid.gov/pdf_docs/PNADN818.pdf</a>
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[4]</a> Entre els quals m&eacute;s de 300.000 morts, un nombre similar de ferits i 1,2 milions de persones sense llar <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Tremblement_de_terre_d%27Ha%C3%AFti_de_2010" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://fr.wikipedia.org/wiki/Tremblement_de_terre_d%27Ha%C3%AFti_de_2010</a>.
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[5]</a> Aix&ograve; pressuposa tamb&eacute; la disponibilitat d'un sistema fiscal efica&ccedil;, que permeti dotar ajuntaments i departaments de capacitat de finan&ccedil;ament. Actualment la despesa p&uacute;blica efectuada pels ens locals nom&eacute;s suposa un 3% del total, amb nivells de despesa per c&agrave;pita &iacute;nfims a pr&agrave;cticament tot el territori.
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[6]</a> Ciutats interm&egrave;dies en el sentit de dimensi&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; funcional, d&rsquo;intermediaci&oacute; entre local i global; per aprofundir vegeu: <a href="http://www.unesco.org/most/ciudades.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://www.unesco.org/most/ciudades.pdf</a>
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[7]</a> <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Jacmel" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://fr.wikipedia.org/wiki/Jacmel</a>
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[8]</a> Amb implicaci&oacute; de la <a href="http://www.uab.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UAB</a> (<a href="http://www.uab.cat/antropologia" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Dept. d'Antropologia</a> i <a href="http://igop.uab.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">IGOP</a>), la <a href="http://www.udl.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UdL</a> i la <a href="http://www.upc.edu/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UPC</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ramon Canal]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pista-urbana/politiques-urbanes-ciutats-desenvolupament-haiti-cooperacio_132_5629760.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 08 Apr 2013 10:01:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/44495155-03e3-4c84-8754-1ca82f05aca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4537856" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/44495155-03e3-4c84-8754-1ca82f05aca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4537856" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El futur d’Haití es juga a les seves ciutats]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/44495155-03e3-4c84-8754-1ca82f05aca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Haití]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El futuro de Haití se juega en sus ciudades]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pista-urbana/politicas-urbanas-descentralizacion-haiti-cooperacion_132_5633654.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/44495155-03e3-4c84-8754-1ca82f05aca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El futuro de Haití se juega en sus ciudades"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Haití, perla del Caribe, el segundo país de América en independizarse y el único en el que los esclavos vencieron y expulsaron a sus dueños. Una esperanza de libertad truncada por el bloqueo y el ahogo financiero de la antigua metrópoli (Francia), añadidos al militarismo y la división de las nuevas élites nacionales. Sin olvidar los desastres naturales que periódicamente han destrozado vidas e infraestructuras. ¿Hasta qué punto tiene sentido hablar de políticas urbanas en un país como Haití, con un Índice de Desarrollo Humano de los más bajos del mundo y uno de los pocos en los que el porcentaje de población rural aún supera el de población urbana? Todo el sentido del mundo, como veremos a continuación.</p></div><p class="article-text">
        El Hait&iacute; contempor&aacute;neo naci&oacute; en el siglo XVIII como una colonia agraria esclavista basada en el monocultivo del az&uacute;car. Una vez suprimido este sistema productivo, el campo haitiano ha mantenido una proporci&oacute;n minoritaria de cultivos dedicados a la exportaci&oacute;n (az&uacute;car, cacao, caf&eacute;), como parte de un sector agrario poco desarrollado y b&aacute;sicamente enfocado hacia el mercado interior. Desde los a&ntilde;os 80 el cultivo del arroz, alimento esencial en la dieta haitiana, se ha visto muy afectado por la liberalizaci&oacute;n comercial y la importaci&oacute;n cada vez m&aacute;s masiva del subvencionado <em>Miami rice</em><a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[1]</a>. Por otra parte, el ecosistema rural tambi&eacute;n se ha ido degradando por la deforestaci&oacute;n incontrolada y la intensificaci&oacute;n excesiva de los cultivos. Si en vez de subvencionar a los agricultores de los pa&iacute;ses m&aacute;s ricos se ayudase a Hait&iacute; a reducir su dependencia energ&eacute;tica respecto al carb&oacute;n vegetal, esto permitir&iacute;a regenerar la capacidad productiva y los recursos naturales del pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Todo ello ha ido depauperado la fr&aacute;gil econom&iacute;a rural haitiana, hasta el punto de forzar migraciones masivas. La salida habitual para la poblaci&oacute;n que el campo no puede absorber, adem&aacute;s de la arriesgada navegaci&oacute;n hacia las costas de Florida, han sido las ciudades, y muy particularmente la capital. Creada en 1749, Puerto Pr&iacute;ncipe termin&oacute; superando la antigua capital colonial de Cap Fran&ccedil;ais (ahora Cap Haitien), para convertirse, a lo largo del siglo XX, en una aglomeraci&oacute;n de m&aacute;s de 3 millones de habitantes. Una enorme e incontrolable extensi&oacute;n de <em>bidonvilles</em> ha terminado engullendo las ciudades del entorno, como Petionville o Carrefour.
    </p><p class="article-text">
        Las ciudades haitianas son costeras, y suelen estar separadas unas de otras por cordilleras que dificultan la conexi&oacute;n terrestre. La falta de una comunicaci&oacute;n eficaz se suma a la muy precaria existencia de las instituciones que configuran un Estado moderno (como el sistema judicial, el sistema tributario, etc.), para limitar la eficacia de pol&iacute;ticas que podr&iacute;amos considerar esenciales para el desarrollo y el bienestar, como la sanidad, la seguridad o la gesti&oacute;n de los residuos. Y si hablamos de educaci&oacute;n, en el jovenc&iacute;simo Hait&iacute; las escuelas son omnipresentes, pero de baja calidad, y las universidades hasta hace poco s&oacute;lo exist&iacute;an en la capital.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, se podr&iacute;a decir que s&oacute;lo Puerto Pr&iacute;ncipe ha conocido la modernidad del siglo XX, si por ello entendemos edificios de m&aacute;s de dos plantas, calles de m&aacute;s de un carril, aeropuerto comercial, hospitales, librer&iacute;as, etc. Pr&aacute;cticamente todos los entes p&uacute;blicos se ubican all&iacute;, y la din&aacute;mica pol&iacute;tica se mueve en torno a sus barrios nobles y sus suburbios. En este sentido, el problema de la organizaci&oacute;n territorial de Hait&iacute; no ha sido de excesivo control y ahogamiento de la periferia por parte del centro, sino de puro y simple abandono. Se ha acu&ntilde;ado el concepto &ldquo;Rep&uacute;blica de Puerto Pr&iacute;ncipe&rdquo; para caracterizar a un Estado en el que las &eacute;lites capitalinas controlan los flujos de intercambio con el exterior para su &uacute;nico y exclusivo beneficio.
    </p><p class="article-text">
        Estas &eacute;lites no han tenido hasta ahora ning&uacute;n inter&eacute;s en una descentralizaci&oacute;n real y efectiva, de la misma manera que no lo han tenido en un sistema democr&aacute;tico que pudiera cuestionar sus privilegios y los intereses occidentales colocados en un sector industrial de mano de obra barat&iacute;sima. La entusiasta democracia surgida en 1986 tras la ca&iacute;da del dictador Jean Claude Duvalier, no fue capaz de superar el abismo social y territorial que divide Hait&iacute;. Terrorismo de extrema derecha y una muy acusada fragmentaci&oacute;n pol&iacute;tica mantuvieron al pa&iacute;s pr&aacute;cticamente ingobernable hasta que el a&ntilde;o 2004 la ONU, comisionada y apoyada por EEUU, Canad&aacute; y Francia, ocup&oacute; Hait&iacute; para expulsar al presidente electo Aristide, reprimir a las clases populares m&aacute;s politizadas y garantizar una cierta estabilidad<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[2]</a>.
    </p><p class="article-text">
        La constituci&oacute;n vigente, aprobada en 1987, contempla una potente descentralizaci&oacute;n, basada en 10 departamentos, 140 municipios y 568 secciones comunales, con un sistema perfectamente homologable de democracia local<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[3]</a>. Su desarrollo normativo, sin embargo, no se hizo efectivo hasta 20 a&ntilde;os m&aacute;s tarde. Fueron justamente los alcaldes y los equipos surgidos de las primeras elecciones democr&aacute;ticas los que tuvieron que enfrentarse sobre el terreno los efectos del terremoto de 2010<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[4]</a>. De hecho, a pesar de la escasez de recursos, los ayuntamientos fueron las &uacute;nicas instituciones del pa&iacute;s que quisieron y supieron dar alg&uacute;n tipo de respuesta en una situaci&oacute;n de extrema necesidad. Sin embargo, al poco tiempo el mandato de aquellos alcaldes expir&oacute;, y en vez de convocar nuevas elecciones el presidente Martelly opt&oacute; por cesarlos y nombrar sus sustitutos a dedo, situando los municipios bajo la tutela efectiva del Ministerio de del Interior.
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, despu&eacute;s de tantas decepciones, en la poblaci&oacute;n haitiana el clamor por la descentralizaci&oacute;n y democracia local convive con un descr&eacute;dito casi absoluto de la pol&iacute;tica y de todo aquello que representa. Las &eacute;lites econ&oacute;micas, nacionales e internacionales, se apoyan en este sentimiento antipol&iacute;tico para mantener en enfoque meramente t&eacute;cnico a la cuesti&oacute;n del desarrollo. Pero esto tiene un recorrido muy limitado, porque sin discurso y sin un proyecto basado en valores compartidos, desaparece la posibilidad de articular algo que vaya m&aacute;s all&aacute; del inter&eacute;s privado de millones de haitianos, buena parte de los cuales simplemente se esfuerza por sobrevivir d&iacute;a a d&iacute;a. En Hait&iacute; es realmente chocante el contraste entre la dignidad del espacio particular, empezando por la actitud y la imagen de las personas, y la indignidad del espacio p&uacute;blico, desde la omnipresente problema de la basura al mal funcionamiento de las instituciones p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        Pero a pesar de las enormes dificultades, es un hecho que la sociedad haitiana no se ha hundido. Su rica vida comunitaria ha suplido muchas carencias, y la cooperaci&oacute;n internacional, a pesar de sus errores, ha aportado recursos y conocimientos imprescindibles. En un Hait&iacute; que hierve no faltan ideas para sacar adelante el pa&iacute;s, pero &eacute;stas no se podr&aacute;n llevar nunca a la pr&aacute;ctica sin instituciones que respondan a la voluntad de la ciudadan&iacute;a. Y cada vez se es m&aacute;s consciente de que sin gobiernos locales capaces de garantizar un conjunto de servicios b&aacute;sicos no habr&aacute; ni desarrollo ni mejora de la calidad de vida<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[5]</a>. En este sentido ser&iacute;a especialmente necesaria la consolidaci&oacute;n de una red de ciudades intermedias<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[6]</a>, razonablemente densas y bien equipadas, que ofrecieran polos de desarrollo y de oportunidades laborales alternativos a la sobresaturada ciudad de Puerto Pr&iacute;ncipe.
    </p><p class="article-text">
        Una de estas ciudades intermedias, capital de la provincia del Sureste, es Jacmel (170.000 habs.). Al tiempo que la <a href="http://www.aecid.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cooperaci&oacute;n oficial espa&ntilde;ola</a> impulsa la restauraci&oacute;n de su centro hist&oacute;rico, devastado por el terremoto, la <a href="http://www.acup.cat/es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Asociaci&oacute;n Catalana de Universidades P&uacute;blicas</a><a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[7]</a> lleva a cabo un proyecto de cooperaci&oacute;n que combina la formaci&oacute;n en planificaci&oacute;n y pol&iacute;ticas urbanas con la praxis sobre el terreno. Se trata de definir c&oacute;mo debe desarrollarse la ciudad, teniendo en cuenta el fuerte crecimiento demogr&aacute;fico presente y futuro, y poniendo en valor sus activos paisaj&iacute;sticos y culturales. Se trata, en segundo t&eacute;rmino, de acordar y realizar una mejora urbana que tenga un impacto significativo en la calidad de vida de la gente. Se trata, en definitiva, de reforzar la esfera p&uacute;blica local, el conocimiento y la interrelaci&oacute;n entre los actores que est&aacute;n llamados a ser protagonistas del futuro de Jacmel, al servicio de un pa&iacute;s que a pesar de todo no pierde la esperanza.
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[1]</a> <a href="http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-11472874" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-11472874</a>
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[2]</a> <a href="http://newleftreview.org/II/37/justin-podur-kofi-annan-s-Hait%C3%AD" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://newleftreview.org/II/37/justin-podur-kofi-annan-s-Hait&iacute;</a>
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[3]</a> <a href="http://pdf.usaid.gov/pdf_docs/PNADN818.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://pdf.usaid.gov/pdf_docs/PNADN818.pdf</a>
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[4]</a> Entre los cuales m&aacute;s de 300.000 muertos, un n&uacute;mero similar de heridos y 1,2 millones de personas sin hogar (<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Tremblement_de_terre_d%27Ha%C3%AFti_de_2010" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://fr.wikipedia.org/wiki/Tremblement_de_terre_d%27Ha%C3%AFti_de_2010</a>).
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[5]</a> Esto presupone tambi&eacute;n la disponibilidad de un sistema fiscal eficaz, que permita dotar ayuntamientos y departamentos de capacidad de financiaci&oacute;n. Actualmente el gasto p&uacute;blico efectuado por los entes locales s&oacute;lo supone un 3% del total, con niveles de gasto per c&aacute;pita &iacute;nfimos en pr&aacute;cticamente todo el territorio.
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[6]</a> Ciudades intermedias en el sentido de dimensi&oacute;n, pero tambi&eacute;n funcional, de intermediaci&oacute;n entre local y global; para profundizar v&eacute;ase: <a href="http://www.unesco.org/most/ciudades.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://www.unesco.org/most/ciudades.pdf</a>
    </p><p class="article-text">
        <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">[7]</a> Con implicaci&oacute;n de la <a href="http://www.uab.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UAB</a> (<a href="http://www.uab.cat/antropologia" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Dept. d'Antropologia</a> i <a href="http://igop.uab.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">IGOP</a>), la <a href="http://www.udl.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UdL</a> y la <a href="http://www.upc.edu/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UPC</a>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ramon Canal]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pista-urbana/politicas-urbanas-descentralizacion-haiti-cooperacion_132_5633654.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 08 Apr 2013 09:58:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/44495155-03e3-4c84-8754-1ca82f05aca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4537856" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/44495155-03e3-4c84-8754-1ca82f05aca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4537856" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El futuro de Haití se juega en sus ciudades]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/44495155-03e3-4c84-8754-1ca82f05aca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Haití]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
