Deu anys després de l'inici de les obres, la Generalitat es replanteja el projecte del canal Segarra-Garrigues. L'obra pública més important de Catalunya després de l'AVE afronta nombrosos problemes financers, mediambientals i socials. El canal que havia d'ampliar a 70.000 hectàrees les zones de regadiu a Lleida pràcticament ha esgotat el pressupost de 1.500 milions d'euros i, a dia d'avui, només rega poc més de 3.000 hectàrees. Alguns dels polítics i funcionaris que van impulsar el canal són avui els que gestionen l'empresa privada Aigües Segarra Garrigues, és a dir, els que es beneficien del negoci de l'explotació de l'aigua.

Catalunyaplural.cat ha tingut accés a un informe intern de l'empresa de la Generalitat encarregada d'executar les obres que, ja el 2007, parlava d'una desviació pressupostària del 81%, és a dir que una obra amb un pressupost de 1.069 milions d'euros pot acabar costant 1.928 milions. L'informe culpa els directius de l'empresa concessionària, Aigües Segarra Garrigues (ASG) i a diversos càrrecs de la Generalitat d'haver permès l'encariment de l'obra fins al punt de fer-la inviable.

Davant la falta de viabilitat econòmica del projecte, la Generalitat, segons ha sabut Catalunyaplural.cat, ha encarregat al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), adscrit al departament de Presidència, la seva reavaluació. Un grup d'experts, reunits a instàncies del CADS, considera que “cal redefinir l'àmbit territorial, les funcions i els usuaris del canal Segarra-Garrigues per aconseguir un projecte útil per al conjunt de Catalunya i viable econòmicament”.

Entre les recomanacions del CADS destaca la d'utilitzar l'aigua del canal per reforçar el subministrament a l'àrea metropolitana de Barcelona, una vella proposta d'Agbar.

El canal Segarra-Garrigues es va concebre fa 14 anys com un projecte de col·laboració entre l'Estat i la Generalitat. L'Estat va assumir la construcció del canal principal, valorat en uns 444 milions d'euros. La Generalitat va assumir la xarxa de distribució que porta l'aigua fins a les finques, valorada en 1.069 milions. Amb aquesta finalitat, el juny del 2003, va adjudicar a Aigües del Segarra Garrigues (ASG) la construcció de l'obra, el seu finançament i l'explotació del sistema de regadiu. La Generalitat no havia d'assumir cap risc financer. ASG estava obligada a lliurar l'obra al preu màxim fixat en el contracte (1.069 milions), al qual segons sembla no podrà fer front.

Tot i que havia guanyat el concurs amb un preu tancat, els primers projectes constructius d'ASG ja encarien l'obra entre un 40% i un 60% sobre els preus de mercat, segons indica un informe intern de Regsega, l'empresa pública de la Generalitat encarregada de supervisar l'execució de la xarxa secundària.

D'adjudicadors a adjudicataris

D'adjudicadors a adjudicatarisL'actual president d'ASG és Josep Grau, que va ser conseller d'Agricultura entre 1999 i 2003, sota el mandat de Jordi Pujol, durant el qual es va llançar el projecte del canal i es fixen les bases del concurs d'adjudicació, el més important, fins llavors, de la història de Catalunya. Grau va preparar la licitació del concurs amb Josep Antoni Rosell, que llavors era subdirector general d'infraestructures en el departament d'Agricultura. Al poc temps de signar-se el contracte, Rosell va passar a ser director general d'ASG. Avui, Rosell és director general de Infraestructures.cat, l'empresa de la Generalitat que gestiona les obres públiques, inclosa la xarxa de distribució del canal Segarra-Garrigues, que construeix la pròpia ASG. També va intervenir Germà Gordó, avui conseller de Justícia i aleshores secretari general d'Agricultura.

ASG, com a empresa privada, pot adjudicar obres i projectes de forma directa, sense la necessitat d'organitzar un concurs públic. Tot indica que la companyia d'enginyeria Auding Intraesa va ser una de les que més es va beneficiar amb la redacció de projectes i la direcció d'obres a la xarxa secundària. El conseller delegat d'aquesta companyia era Joan Lluís Quer, un tècnic que ha viscut a cavall entre l'empresa privada i l'administració, i que avui és el president d'Infraestructures.cat.

Segons les bases del concurs, la valoració tècnica suposava un 70% de la nota final, i l'econòmica un 30%. Aquesta proporció no respecta les recomanacions de la Comissió Nacional de la Competència i de la Unió Europea perquè beneficia les empreses que ofereixen el millor plantejament tècnic però no necessàriament el més eficaç ni el més econòmic. La UE recomana que es valori la capacitat de l'empresa de realitzar el projecte, no la seva experiència, com va ser el cas en el concurs del canal, i que un cop decidit aquest aspecte s'opti per l'oferta més barata. Auding Intraesa obtenia tant avantatge en la valoració tècnica que la seva oferta econòmica amb prou feines era rellevant.

El projecte de la xarxa secundària és faraònic. Inclou 3.500 quilòmetres de canonades, 1.500 quilòmetres de camins rurals nous, 43 basses de regulació i 17 estacions de bombament, a més de la concentració parcel.lària de milers de finques.

Per facilitar la seva execució i control financer, el projecte es va dividir en quinze sectors de reg. Cada sector tenia el seu pressupost tancat. La Generalitat, a través de l'empresa pública Regsega, vetllava perquè ASG complís amb el pressupost de cada tram. Els tècnics de Regsega, però, van alertar molt aviat a la Generalitat que ASG sobrepassava sistemàticament el pressupost en els trams que executava. La resposta, segons la documentació a la qual ha tingut accés catalunyaplural.cat, va ser la de fixar-se només en el pressupost total de 1.069 milions d'euros. D'aquesta manera, s'incomplia el contracte però s'aconseguia passar les auditories anuals de la Sindicatura de Comptes.

El doble de car però només una vintena part coberta

El doble de car però només una vintena part cobertaA dia d'avui, la despesa acreditada en la xarxa secundària ascendeix, segons la informació a la qual ha tingut accés catalunyaplural.cat, a prop de 750 milions d'euros. No obstant això, el valor real per obra executada és molt inferior. No arriba als 500 milions d'euros. La desviació que Regsega ha calculat per a tota l'obra és del 81%. És a dir, que el pressupostat en 1.069 milions d'euros pot acabar costant 1.928.000.

Això explica que, tot i haver-se gastat gairebé el 70% del pressupost, la xarxa secundària estigui, ara per ara, molt incompleta.

Així mateix, de les 68.000 hectàrees de reg, només hi ha possibilitat de regar en 12.000, encara que només s'està regant de manera efectiva en 3.000. Per optimitzar l'accés a l'aigua, s’havia de realitzar una concentració parcel.lària que afectava 55.000 hectàrees. Avui només s'han pogut concentrar 20.000 hectàrees. S'han gastat 70 milions en aquest procés, quan, segons la documentació a la qual ha tingut accés catalunyaplural.cat, no hauria d'haver costat més de 60. Les obres de la xarxa secundària estan aturades des d'octubre. Només es reprendran per sectors i només quan en cada sector el 70% dels propietaris es comprometin a comprar l'aigua.

Mentre la Generalitat no ha tingut més remei que replantejar-se el projecte, l'Estat tindrà el canal acabat a final d'any. Serà una gran infraestructura de 85 quilòmetres, entre l'embassament de Rialb i el d'Albagés (encara per construir), que, però, no es pot utilitzar en tota la seva capacitat.

L'empresa pública AcuaEbro, a més d'ajustar al calendari, complirà amb el pressupost de 444 milions d'euros. La Generalitat va acceptar en el seu dia pagar a terminis la meitat d'aquesta quantitat. De moment, però, no ha fet front a cap termini i deu més de 70 milions a AcuaEbro, que ha recorregut a la justícia per cobrar.

Si a la Generalitat no li surten els comptes, a ASG tampoc. La superfície real de reg és molt inferior a la prevista el 2003 i, encara en les zones on es pot regar, no està gens clar que els agricultors estiguin disposats a assumir el cost que suposa passar del secà al regadiu. ASG pot explotar el canal durant 30 anys, a partir del dia en què tots els sectors tinguin el 70% dels propietaris adherits, cosa que, potser, no passi mai.

Diez años después del inicio de las obras, la Generalitat se replantea el proyecto del canal Segarra-Garrigues. La obra pública más importante de Cataluña después del AVE afronta numerosos problemas financieros, medioambientales y sociales. El canal que debía ampliar en 70.000 hectáreas las zonas de regadío en Lleida prácticamente ha agotado el presupuesto de 1.500 millones de euros y, a día de hoy, sólo riega poco más de 3.000 hectáreas. Algunos de los políticos y funcionarios que impulsaron el canal son hoy los que gestionan la empresa privada Aigües Segarra Garrigues, es decir, los que se benefician del negocio de la explotación del agua.

catalunyaplural.cat ha tenido acceso a un informe interno de la empresa de la Generalitat encargada de ejecutar las obras que, ya en el 2007, hablaba de una desviación presupuestaria del 81%, es decir, que una obra presupuestada en 1.069 millones de euros puede acabar costando 1.928 millones. El informe culpa a los directivos de la empresa concesionaria, Aigües Segarra Garrigues (ASG), y a diversos cargos de la Generalitat de haber permitido el encarecimiento de la obra hasta el punto de hacerla inviable.

Ante la falta de viabilidad económica del proyecto, la Generalitat, según ha sabido catalunyaplural.cat, ha encargado al Consejo Asesor para el Desarrollo Sostenible (CADS), adscrito al departamento de Presidencia, su reevaluación. Un grupo de expertos, reunido a instancias del CADS, considera que “es necesario redefinir el ámbito territorial, las funciones y los usuarios del canal Segarra-Garrigues para conseguir un proyecto útil para el conjunto de Catalunya y viable económicamente”.

Entre las recomendaciones del CADS destaca la de utilizar el agua del canal para reforzar el suministro en el área metropolitana de Barcelona, una vieja propuesta de Agbar.

El canal Segarra-Garrigues se concibió hace 14 años como un proyecto de colaboración entre el Estado y la Generalitat. El Estado asumió la construcción del canal principal, valorado en unos 444 millones de euros. La Generalitat asumió la red de distribución que lleva el agua hasta las fincas, valorada en 1.069 millones. Para este fin, en junio del 2003, adjudicó a Aigües del Segarra Garrigues (ASG) la construcción de la obra, su financiación y la explotación del sistema de regadío. La Generalitat no debía asumir ningún riesgo financiero. ASG estaba obligada a entregar la obra al precio máximo fijado en el contrato (1.069 millones), al que al parecer no podrá hacer frente.

A pesar de que había ganado el concurso con un precio cerrado, los primeros proyectos constructivos de ASG ya encarecían la obra entre un 40% y un 60% sobre los precios de mercado, según indica un informe interno de Regsega, la empresa pública de la Generalitat encargada de supervisar la ejecución de la red secundaria.

De adjudicadores a adjudicatarios

De adjudicadores a adjudicatariosEl actual presidente de ASG es Josep Grau, conseller de Agricultura entre 1999 y 2003, años de mandato de Jordi Pujol durante los cuales se lanzó el proyecto del canal y se fijan las bases del concurso de adjudicación, el más importante, hasta entonces, de la historia de Catalunya.

Grau preparó la licitación del concurso con Josep Antoni Rosell, que entonces era subdirector general de infraestructuras en el departamento de Agricultura. Al poco tiempo de firmarse el contrato, Rosell pasó a ser director general de ASG. Hoy, Rosell es director general de Infraestructures.cat, la empresa de la Generalitat que gestiona las obras públicas, incluida la red de distribución del canal Segarra-Garrigues, que construye la propia ASG. También intervino Germà Gordó, hoy conseller de Justicia y por aquel entonces secretario general de Agricultura.

ASG, como empresa privada, puede adjudicar obras y proyectos de forma directa, sin la necesidad de organizar un concurso público. Todo indica que la compañía de ingeniería Auding Intraesa fue una de las que más se benefició con la redacción de proyectos y la dirección de obras en la red secundaria. El consejero delegado de esta compañía era Joan Lluís Quer, un técnico que ha vivido a caballo entre la empresa privada y la administración, y que hoy es el presidente de Infraestructures.cat.

Según las bases del concurso, la valoración técnica suponía un 70% de la nota final, y la económica un 30%. Esta proporción no respeta las recomendaciones de la Comisión Nacional de la Competencia y de la Unión Europea porque beneficia a las empresas que ofrecen el mejor planteamiento técnico pero no necesariamente el más eficaz ni el más económico. La UE recomienda que se valore la capacidad de la empresa de realizar el proyecto, no su experiencia, como fue el caso en el concurso del canal, y que una vez decidido este aspecto se opte por la oferta más barata. Auding Intraesa obtenía tanta ventaja en la valoración técnica que su oferta económica apenas era relevante.

El proyecto de la red secundaria es faraónico. Incluye 3.500 kilómetros de tuberías, 1.500 kilómetros de caminos rurales nuevos, 43 balsas de regulación y 17 estaciones de bombeo, además de la concentración parcelaria de miles de fincas.

Para facilitar su ejecución y control financiero, el proyecto se dividió en quince sectores de riego. Cada sector tenía su presupuesto cerrado. La Generalitat, a través de la empresa pública Regsega, velaba para que ASG cumpliera con el presupuesto de cada tramo. Los técnicos de Regsega, sin embargo, alertaron muy pronto a la Generalitat de que ASG sobrepasaba sistemáticamente el presupuesto en los tramos que ejecutaba. La respuesta, según la documentación a la que ha tenido acceso catalunyaplural.cat, fue la de fijarse sólo en el presupuesto total de 1.069 millones de euros. De esta manera, se incumplía el contrato pero se lograba pasar las auditorías anuales de la Sindicatura de Comptes.

El doble de caro pero sólo una vigésima parte cubierta

El doble de caro pero sólo una vigésima parte cubiertaA día de hoy, el gasto acreditado en la red secundaria asciende, según la información a la que ha tenido acceso catalunyaplural.cat, a cerca de 750 millones de euros. Sin embargo, el valor real por obra ejecutada es muy inferior. No llega a los 500 millones de euros. La desviación que Regsega ha calculado para toda la obra es del 81%. Es decir, que lo presupuestado en 1.069 millones de euros puede acabar costando 1.928 millones.

Esto explica que, a pesar de haberse gastado casi el 70% del presupuesto, la red secundaria esté, hoy por hoy, muy incompleta.

Asimismo, de las 68.000 hectáreas de riego, sólo hay posibilidad de regar en 12.000, aunque sólo se está regando de manera efectiva en 3.000. Para optimizar el acceso al agua, debía realizarse una concentración parcelaria que afectaba a 55.000 hectáreas. Hoy sólo se han podido concentrar 20.000 hectáreas. Se han gastado 70 millones en este proceso, cuando, según la documentación a la que ha tenido acceso catalunyaplural.cat, no debería haber costado más de 60. Las obras de la red secundaria están paradas desde octubre. Sólo se reanudarán por sectores y sólo cuando en cada sector el 70% de los propietarios se comprometan a comprar el agua.

Mientras la Generalitat no ha tenido más remedio que replantearse el proyecto, el Estado tendrá el canal terminado a final de año. Será una gran infraestructura de 85 kilómetros, entre el embalse de Rialb y el de Albagés (aún por construir), que, sin embargo, no podrá utilizarse en toda su capacidad.

La empresa pública AcuaEbro, además de ajustarse al calendario, cumplirá con el presupuesto de 444 millones de euros. La Generalitat aceptó en su día pagar a plazos la mitad de esta cantidad. De momento, sin embargo, no ha hecho frente a ningún plazo y adeuda más de 70 millones a AcuaEbro, que ha recurrido a la justicia para cobrar.

Si a la Generalitat no le salen las cuentas, a ASG tampoco. La superficie real de riego es muy inferior a la prevista en 2003 y, aún en las zonas donde se puede regar, no está nada claro que los agricultores estén dispuestos a asumir el coste que supone pasar del secano al regadío. ASG podrá explotar el canal durante 30 años, a partir del día en que todos los sectores tengan el 70% de los propietarios adheridos, algo que, tal vez, no ocurra nunca.