“Si escoges un apartamento de vacaciones en este rincón subestimado de la ciudad, estarás a poca distancia de los sitios culturales, las zonas verdes de Montjuïc y a 15 minutos de las Ramblas. Aunque hay muchos bares y restaurantes, la mayoría de la zona es residencial, lo que hace que sea más tranquilo que estar en el centro de la ciudad”. Este reclamo es uno de los muchos anuncios para la contratación de apartamentos turísticos que se encuentran por internet, concretamente en el buscador oh-barcelona.com, y que hace referencia al barrio barcelonés del Poble Sec. Un barrio que, afirma el anuncio, “fue un distrito de clase obrera en el pasado”, pero que actualmente es un “lugar relajado, artístico y bohemio”.

Es una muestra de la mutación que atraviesa el Poble Sec. Hoteles, bares, restaurantes, coctelerías y apartamentos turísticos abren en las calles adyacentes al Paralelo y el gentío en las terrazas de la calle Blai es cada vez más numeroso. Pero eso no es todo, el convenio de colaboración firmado en 2009 entre la Fundación El Molino y el Ayuntamiento de Barcelona prevé una reforma urbanística que convertirá la Avenida Paralelo en un nuevo eje turístico y cultural.

La actuación municipal contempla la creación de cuatro plazas en cuatro cruces del Eixample, la resituación del carril bici en el centro de la avenida, un plan de iluminación vertical para los edificios más emblemáticos, un reforzamiento de la señalización de los espacios turísticos y de interés cultural y la uniformización del pavimento.

“Queremos conseguir que haya una reactivación, que la iluminación nueva haga más atractivo el Paralelo, para que venga más gente a pasear, a comprar y a consumir”, explica Jordi Martí (CiU), concejal del distrito de Sants-Montjuïc. El objetivo, según él, no es hacer revolucionar la avenida, sino “ponerla al día, limpiarla y modernizarla para dar respuesta a las necesidades de la gente que vive y trabaja en ella”.

Aunque la reforma, que costará unos 7 millones de euros, no está previsto que comience hasta 2015, el Poble Sec ya nota los efectos previos a la revitalización. Algunos ejemplos: la apertura del centro comercial Las Arenas en la plaza España, la instalación de franquicias de comida rápida como Burger King o Pans & Company, y también de restaurantes como el Tickets y la coctelería 41º de los hermanos Adrià, que ya han anunciado tres nuevos establecimientos más en el barrio. Además, la oferta cultural se ha ampliado con la adquisición del Teatro Arteria Paral·lel, luego vendido a la SGAE, y la compra del teatro Arnau, aún hoy sin uso conocido.

El alcalde Xavier Trias, en el marco de la exposición que se hizo el pasado invierno en el CCCB, presentó “La avenida de las personas”, la reforma que debe llevar a una mejora de la calidad de vida de la gente que ahí vive y trabaja. Pero no todo el mundo comparte ese optimismo sobre las consecuencias del proceso. “Más que el Paralelo de las personas deberían decir los turistas”, explica Xavier LaTorre, economista vinculado a proyectos sociales y miembro de la comisión Repensar Poble Sec. Javier Rodrigo, investigador y educador de arte, y Aurora Lonetto, doctoranda en geografía, son vecinos del barrio y forman parte, con LaTorre, de una comisión de la Asamblea del Poble Sec que ha analizado desde sus inicios la reforma y que se opone al proyecto de manera contundente. “Es una estrategia que responde a una transformación del modelo de ciudad, más enfocada al turismo cultural y de espectáculo y a posibilitar la apertura de otra línea que diversifique los destinos de los turistas para alejarlos de las ramblas, en vez de mejorar la calidad de vida de los vecinos y vecinas”, comenta Javier Rodrigo.

Éxodo de los vecinos con rentas más bajas

Las consecuencias de la reforma anunciada no se han hecho esperar. LaTorre explica que con “esta operación de imagen y de poner a la moda el barrio”, el alquiler de locales y viviendas no desciende e incluso en algunos casos está subiendo. Ahora mismo el precio de un inmueble es de unos 745 euros mes de media, en un barrio donde la mayoría de pisos son de entre 30 y 60 metros cuadrados. Esto, teniendo en cuenta que la renta media de Poble Sec es un 33% inferior a la de la ciudad, hace pensar en unos cambios demográficos que Rodrigo califica “de expulsión invisible y discriminación de las capas sociales más bajas”. Este proceso se llama gentrificación y consiste en una sustitución del tejido vecinal de toda la vida por uno nuevo con una capacidad adquisitiva más alta.

Aurora Lonetto vivía en el barrio hasta que tuvo que dejar su piso en la calle França Xica porque no podía pagar un alquiler que superaba los 800 euros, y sin previsión de disminuir, por una vivienda antigua de unos 65 metros cuadrados. Ella opina que la gentrificación en un proceso como éste es inevitable, pero confía en la presión vecinal para hacerle frente y detener el proceso. El concejal Jordi Martí argumenta que la actuación de la Administración es limitada: “Lo que hay que hacer -dice- es incentivar y regular las realidades para que haya cohesión social. Pero no podemos evitar un cierto movimiento natural de la población”.

El pasado de otros barrios anuncia el posible futuro del Paralelo. Albert Sancho es vecino del Poble Sec, pero es comerciante en Ciutat Vella -el centro histórico de Barcelona- y forma parte de la junta de la Asociación de vecinos y vecinas del barrio gótico. “Lo que se ha vivido en el distrito ha sido el impacto de la presión turística que ha afectado de manera clara en el vecindario en el ámbito de la vivienda, el comercio y el espacio público”.

Sancho comenta que en el barrio gótico cada vez hay más usos residenciales y que los pisos turísticos provocan problemas serios en las escaleras de vecinos, lo que conlleva la expulsión de gente de toda la vida. El tipo de comercio en el centro de Barcelona ha cambiado muchísimo: “ir a comprar un sujetador o unos calzoncillos en el Gótico es un verdadero problema; en cambio, te podrás comprar una camiseta del Barça en cada esquina”, comenta.

Además, Sancho ve con escepticismo la descongestión de La Rambla que prevé la reforma del Paralelo y afirma que conseguirá todo lo contrario: “las dinámicas que han asolado el centro de la ciudad se extenderán en el barrio de al lado y eso hará que vivir en el Poble Sec sea cada vez más difícil”.

Objetivo común de los vecinos: evitar la masificación

La llegada de turismo y la ida y venida de personas en el barrio es bien recibida por entidades y la asociación de vecinos, que ven positiva la reforma, pero con matices. José Guzmán, presidente de la Coordinadora de Entidades del Poble Sec, señala que el proceso de cambio debe hacerse con precaución y que hay que evitar la masificación turística de la zona.

“Lo que no puede pasar en el Paralelo es lo que ha pasado en la calle Blai, que empezamos con 4 terrazas para dinamizar la calle peatonal y ahora hay 28; esto se puede evitar con un plan de usos”, comenta Guzmán. Además, el representante de las entidades añade que el Paralelo debe convertirse en la puesta en escena de las realidades que existen en los barrios que viven a su alrededor y no permitir que Poble Sec vuelva a ser la trastienda del Paralelo. “El Paralelo tiene que ser el escaparate. Poble Sec, la tienda”.

De hecho, según Martín, la nueva reforma irradiará posibilidades de negocio y de conocimiento y esto será positivo para la gente que vive no sólo en el Poble Sec, sino también en el Raval y Sant Antoni. La pregunta que se hacen en Repensar Poble Sec es qué negocios, qué empleos y quién tendrá las oportunidades en esta nueva avenida. Javier Rodrigo teme que los vecinos no serán quienes se beneficien.

De momento, el convenio prevé la llegada de grandes marcas que se sumarán a las franquicias que ya están desde hace pocos años. “ El problema es cuando haces de la ciudad un parque temático. Si aquí se promoviera un consumo más solidario, más ético y más justo y se diera paso a unos negocios gastronómicos y culturales que fueran comercios cooperativos y tiendas de toda la vida, seguramente se lograría un flujo turístico mucho más ético y sostenible”, afirma Rodrigo. “El problema es cuando esto está sujeto a unas operaciones que conllevan una expulsión, que además, es invisible”, sentencia.

La noticia destapada por el diario La Vanguardia hace unos meses sobre la suspensión de pagos de la empresa gestora del teatro El Molino, Ocio Puro SL., podría poner en duda el modelo de cultura y de ocio que se propone con el nuevo Plan Paralelo. A nivel de barrio, la realidad es que esta revitalización forzada ya afecta al barrio antes de que comience la reforma. Habrá que ver cuál será la implantación final y qué capacidad de respuesta tendrán los vecinos y vecinas para hacer un Paralelo más cercano a su gente.

“Si esculls un apartament de vacances en aquest racó subestimat de la ciutat, estaràs a poca distància dels llocs culturals, les zones verdes de Montjuïc i a 15 minuts de les Rambles. Tot i que hi ha molts bars i restaurants, la majoria de la zona és residencial, la qual cosa fa que sigui més tranquil que estar al centre de la ciutat”. Aquest reclam és una de tantes crides a la contractació d'apartaments turístics que es troben per internet, concretament al buscador oh-barcelona.com, i que fa referència al Poble Sec. Un barri que, afirma l'anunci, “va ser un districte de classe obrera en el passat”, però que actualment és un “lloc relaxat, artístic i bohemi”.

És una mostra de la mutació que travessa el Poble Sec. Hotels, bars, restaurants, cocteleries i apartaments turístics obren als carrers adjacents al Paral·lel i la gentada de les terrasses del carrer Blai cada vegada és més nombrosa. Però això no és tot, el conveni de col·laboració signat el 2009 entre la Fundació El Molino i l'Ajuntament de Barcelona preveu una reforma urbanística que convertirà l'Avinguda Paral·lel en un nou eix turístic i cultural.

L'actuació municipal contempla la creació de quatre places a quatre cruïlles de l'Eixample, la resituació del carril bici al centre de l'avinguda, un pla d'il·luminació vertical per als edificis més emblemàtics, un reforçament de la senyalització dels espais turístics i d'interès cultural i la uniformització del paviment.

“Volem aconseguir que hi hagi una reactivació, que la il·luminació nova faci més atractiu el Paral·lel, perquè vingui més gent a passejar-hi, a comprar i a consumir”, explica Jordi Martí (CiU), regidor del districte de Sants-Montjuïc. L'objectiu, segons ell, no és fer-hi una revolució, sinó “posar-lo al dia, netejar i modernitzar el carrer per donar resposta a les necessitats de la gent que hi viu i hi treballa”.

Tot i que la reforma, que costarà uns 7 milions d'euros, no està previst que comenci fins el 2015, el Poble Sec ja nota l'arribada de la revitalització. En són exemples: l'obertura del centre comercial Les Arenes a la plaça Espanya, la instal·lació de franquícies de menjar ràpid com Burger King o Pans & Company, i també de restaurants com el Tickets i la cocteleria 41º dels germans Adrià, que ja han anunciat tres nous establiments més al barri. A més, l'oferta cultural s'ha ampliat amb l'adquisició del Teatre Arteria Paral·lel, després venut a l'SGAE, i la compra del Teatre Arnau, encara avui sense ús conegut.

L'alcalde Xavier Trias, en el marc de l'exposició que es va fer el passat hivern al CCCB, va presentar “L'avinguda de les persones”, la reforma que ha de portar una millora de qualitat de vida de la gent que hi viu i hi treballa. Però no tothom comparteix aquest optimisme sobre les conseqüències del procés. “Més que el Paral·lel de les persones haurien de dir dels turistes”, explica Xavier LaTorre, economista vinculat a projectes socials i membre de la comissió Repensar Poble Sec. Javier Rodrigo, investigador i educador d'art, i Aurora Lonetto, doctoranda en geografia, són veïns del barri i formen part, amb LaTorre, d'una comissió de l'Assemblea del Poble Sec que ha analitzat des dels seus inicis la reforma i s'hi oposa de manera contundent. “És una estratègia que respon a una transformació del model de ciutat, més enfocada al turisme cultural i de l'espectacle i a possibilitar l'obertura d'una altra línia que diversifiqui les destinacions dels turistes per allunyar-los de les rambles, més que a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes” comenta Javier Rodrigo.

Èxode dels veïns amb rendes més baixes

Les conseqüències de la reforma anunciada no s'han fet esperar. Latorre explica que amb “aquesta operació d'imatge i de posar a la moda el barri”, el lloguer de locals i habitatges no descendeix i fins i tot en alguns casos està pujant. Ara mateix el preu és d'uns 745 euros al mes de mitjana, en un barri on la majoria de pisos són d'entre 30 i 60 metres quadrats. Això, tenint en compte que la renda mitjana de Poble Sec és un 33% inferior a la de la ciutat, fa pensar en uns canvis demogràfics que Rodrigo qualifica “d'expulsió invisible i discriminació de les capes socials més baixes”. Del procés que comenta se'n diu gentrificació i consisteix en una substitució del teixit veïnal de tota la vida per un de nou amb una capacitat adquisitiva més alta.

Aurora Lonetto vivia al barri fins que va haver de deixar el seu pis al carrer França Xica perquè no podia pagar un lloguer que superava els 800 euros, i sense previsió de disminuir, per un habitatge antic d'uns 65 metres quadrats. Ella opina que la gentrificació en un procés com aquest és inevitable, però confia en la pressió veïnal per fer-li front i aturar el procés. El regidor Jordi Martí argumenta que l'actuació de l'Administració és limitada: “El que s'ha de fer -diu- és incentivar i regular les realitats perquè hi hagi cohesió social. Però no podem evitar un cert moviment natural de la població”.

El passat d'altres barris anuncia el possible futur del Paral·lel. Albert Sancho és veí de Poble Sec, però és comerciant a Ciutat Vella i forma part de la junta de l'Associació de veïns i veïnes del barri Gòtic. “El que s'ha viscut al districte ha estat l'impacte de la pressió turística que ha afectat de manera clara al veïnat en l'àmbit de l'habitatge, el comerç i l'espai públic”.

Sancho comenta que cada vegada hi ha menys ús residencial al barri Gòtic i que els pisos turístics provoquen problemes seriosos a les escales de veïns, fet que comporta l'expulsió de gent de tota la vida. El tipus de comerç al centre de Barcelona ha canviat moltíssim, “anar a comprar uns sostenidors o uns calçotets al Gòtic és un veritable problema, en canvi et podràs comprar una samarreta del Barça a cada cantonada”, comenta.

A més, Sancho veu amb escepticisme la descongestió de La Rambla que preveu la reforma del Paral·lel i afirma que s'aconseguirà tot el contrari: “les dinàmiques que han assolat el centre de la ciutat s'extendran al barri del costat i això farà que viure al Poble Sec sigui cada vegada més difícil”.

Objectiu comú dels veïns: evitar la massificació

L'arribada de turisme i l'anada i vinguda de persones al barri és ben rebuda per entitats i associació de veïns que veuen positiva la reforma, però amb matisos. Josep Guzmán, president de la Coordinadora d'Entitats de Poble Sec, assenyala que el procés de canvi s'ha de fer amb precaució i que cal evitar la massificació turística de la zona.

“El que no pot passar al Paral·lel és el que ha passat al carrer Blai, que vam començar amb 4 terrasses per dinamitzar el carrer peatonal i ara n'hi ha 28; això es pot evitar amb un pla d'usos”, comenta Guzmán. A més, el representant de les entitats afegeix que el Paral·lel ha de convertir-se en la posada en escena de les realitats que existeixen als barris que viuen al seu voltant i no permetre que Poble Sec torni a ser la rebotiga del Paral·lel. “El Paral·lel ha de ser l'aparador. El Poble Sec, la botiga”.

De fet, segons Martí, la nova reforma irradiarà possibilitats de negoci i de coneixement i això serà positiu per la gent que viu no només al Poble Sec, sinó també al Raval i a Sant Antoni. La pregunta que es fan a Repensar Poble Sec és quins negocis, quina feina i qui tindrà les oportunitats en aquesta avinguda. En Javier Rodrigo tem que els veïns no seran qui se'n beneficiïn.

De moment, el conveni preveu l'arribada de grans marques que se sumaran a les franquícies que ja hi són des de fa pocs anys. “El problema és quan fas de la ciutat un parc temàtic. Si aquí es promogués un consum més solidari, més ètic i més just i es fes lloc a uns negocis gastronòmics i culturals que fossin comerços cooperatius i botigues de tota la vida, segurament s'aconseguiria un flux turístic molt més ètic i sostenible” afirma Rodrigo. “El problema és quan això està subjecte a unes operacions que comporten una expulsió, que a més, és invisible”, sentencia.

La notícia destapada pel diari La Vanguardia fa uns mesos sobre la suspensió de pagaments de l'empresa gestora del teatre El Molino, Ocio Puro SL., podria posar en dubte el model de cultura i d'oci que es proposa amb el nou Pla Paral·lel. A nivell de barri, la realitat és que aquesta revitalització forçada ja afecta al barri abans que comenci la reforma, s'haurà de veure quina serà la implantació final i quina capacitat de resposta tindran els veïns i veïnes per tal de fer un Paral·lel més proper a la gent que hi viu.

]