Europa va edificar la seua prosperitat després de la Guerra Freda sobre una idea de futur postmaterialista: una societat de serveis i benestar dins d’un ordre financer, comercial i de drets humans sota el paraigua de l’ONU. La globalització com a plasmació pràctica del “final de la història” de Fukuyama. Però tot això s’aguantava sobre tres pilars ben materials: les mercaderies xinèses barates (i l’accés al seu immens mercat), el gas i el petroli russos, i la protecció militar dels Estats Units. En només cinc anys, i amb la crisi del 2008 com a ressaca de fons, estos tres suports s’han anat esbocant un darrere l’altre.

La pandèmia ens va recordar que poden existir xocs externs incontrolables, capaços de rebentar les cadenes de subministrament just-in-time. I, quan arriba l’escassetat, cada país prioritza els seus ciutadans. L’estat va tornar a exercir la seua funció bàsica: garantir la supervivència de la societat. Es van imposar restriccions impensables i es van mobilitzar recursos quasi infinits a través de l’emissió de moneda i deute, aconseguint miracles econòmics: mantindre l’activitat amb els serveis tancats, posar en marxa vacunes en mesos, suspendre regles fiscals que fins aleshores semblaven inamovibles. Com Keynes va dir fa un segle: qualsevol cosa que imaginem, ens la podem permetre.

Els fons NextGeneratio finançats amb deute europeu conjunt (els famosos eurobons), eren justament la mena de proposta que Varoufakis i Tsipras van defensar el 2015 per resoldre la crisi europea, i que Merkel i companyia van rebutjar de forma vehement. Ara, amb el rearmament europeu impulsat per la segona presidència de Trump, la història sembla repetir-se. La necessitat d’inversió en defensa ha conduit a una nova flexibilització dels límits d’endeutament públic, amb la proposta d’un nou paquet d’eurobons d’una magnitud comparable als NextGeneration. Fins i tot Alemanya, que durant dècades ha encapçalat l’oposició al deute europeu, està a punt de modificar el seu propi límit constitucional de dèficit (el model de l’infame article 135 de la Constitució espanyola, que PP i PSOE van pactar el 2011). Berlín es prepara per aprovar un paquet de despesa massiu que inclou, a banda de l’increment militar, 500.000 milions en infraestructures i 100.000 per a la transició climàtica. Impulsat, i això no és poca cosa, per un canceller conservador i exbanquer d’inversió. Estem, com a mínim, davant d’un nou temps polític i econòmic.

2) Què és la defensa?

Però, és realment necessària esta despesa? És un debat legítim. Jo mateix no creia possible la invasió russa d’Ucraïna el 2022. Pensava que era un relat alarmista i bel·licista de la CIA i els grans mitjans, i que els països de l’Est d’Europa exageraven per la seua història. Però m’equivocava. La guerra ha demostrat que els incentius de mercat i les sancions no poden frenar un lideratge autoritari decidit a actuar, i que una economia de guerra com la russa és molt més resilient del que es pensava.

Vam calcular malament els riscos, i els qui advertien sobre la fragilitat del sistema de seguretat europeu tenien raó. Hem d'estar preparats per tornar-nos a equivocar: dir ara que una invasió russa de la Unió Europea és poc probable és tan cert com que continua sent un risc a tindre en compte. Els Estats Units poden tindre motius interns i econòmics per desentendre’s de la defensa europea, però això no canvia el fet que la seguretat del continent, i amb ella bona part del seu benestar, s’ha sustentat durant dècades sobre la despesa militar nord-americana i la presència de les seues bases. Pot ser que siga una situació electoralment passatgera, però sembla raonable plantejar que l’arquitectura de seguretat europea –tant en àmbits tradicionals com el militar, com en camps més nous com la ciberseguretat– no depenga de la decisió d’un grapat d’electors de Wisconsin cada quatre anys.

L’actual fase de geopolitització i competició entre grans potències ens obliga a recordar veritats incòmodes en matèria regulatòria: les empreses tecnològiques nord-americanes estan obligades per llei a col·laborar amb el seu govern en matèria de dades i informació sensible. El comportament de Musk, Zuckerberg i companyia ens mostra fins a quin punt són instruments de la política del seu país, i viceversa. Passa exactament el mateix amb les empreses xinèses en àmbits com el 5G o el control de xarxes elèctriques.

En este escenari, la defensa ja no es pot entendre només com la compra d’armament convencional, sinó com la capacitat d’un estat o una regió per garantir la seua autonomia tecnològica i protegir infraestructures crítiques. De fet, la Unió Europea, en l’informe Draghi, el seu document estratègic més important, destaca la importància d’àmbits com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, els satèl·lits, les xarxes elèctriques, les telecomunicacions i el transport com a eixos clau d’una estratègia industrial i de defensa europea. L’informe, per cert, planteja la necessitat d’uns 800.000 milions d’euros d’inversió anual (és a dir, uns NextGeneration cada any) per mirar de solventar l’endarreriment tecnològic i industrial europeu. 

3) La guerra multidomini

Ja anem veient que la defensa és un concepte molt més ampli en matèria econòmica que la simple guerra. Però, cap a on està evolucionant la guerra en si mateixa? La resposta a este nou paradigma és un rearmament convencional massiu? Tot apunta que no.

El model clàssic que imaginem, en què fàbriques com les de Volkswagen es posen a produir tancs per a Rheinmetall, és en bona part un anacronisme. L’hegemonia nord-americana després de la caiguda de l’URSS, junt amb les guerres del Golf o la invasió de l’Afganistan, van ensenyar a potències com Rússia, la Xina o l’Iran que enfrontar-se directament amb un exèrcit superior en diners, tecnologia i poder aeronaval és un suïcidi. Per això, van desenvolupar estratègies de negació A2/AD (anti-access/area denial), pensades per fer inviables els atacs aeris i obligar l’enemic a avançar a cegues, amb grans pèrdues humanes i materials. Basades en míssils de llarg abast, sistemes antiaeris avançats, satèl·lits de vigilància i drons, estes estratègies fonamentalment defensives han convertit la guerra moderna en una lluita de desgast, més que no en una guerra de moviment; i a més resulten solucions molt més barates que els portavions i F-22 de l’exèrcit nord-americà.

Això és exactament el que hem vist a Ucraïna: després del fracàs inicial de la invasió russa i del suport tecnològic occidental a Kíev, el front s’ha estabilitzat en una guerra costosa i sostinguda durant anys. Els guanys territorials es mesuren en pocs quilòmetres i la lluita es concentra en atacs constants de míssils i drons per destruir infraestructures crítiques –xarxes elèctriques, telecomunicacions, carreteres, línies ferroviàries, preses– i deixar l’adversari sense capacitat operativa. Sense suport aeri i telecomunicacions per satèl·lit, la guerra terrestre no és molt diferent de la Primera Guerra Mundial: trinxeres, posicions fixes i ofensives que es cobren un preu humà alt per cada petit avanç.

Este canvi explica per què els Estats Units, en la seua Tercera Estratègia de Compensació, van acunyar el concepte de guerra multidomini, on els conflictes ja no es decideixen només a terra, mar i aire, sinó també en l’espai exterior, el ciberespai i la guerra electrònica.Per a això aposten per forces més menudes, descentralitzades i tecnològicament avançades, reduint la necessitat de grans operacions convencionals; a això li diuen operacions en mosaic. Els conflictes d’Ucraïna i l’enfrontament entre Israel i l’Iran són una mostra clara d’este nou model: una guerra d’intercepció entre míssils i drons, on la batalla no es lliura tant sobre el terreny com en l’aire i l’espai; la clau és la diferència de costos entre atac i defensa per obligar l’adversari a negociar.

Recomane molt llegir Guerra multidominio y mosaico de Guillermo Pulido (Catarata, 2021) a aquest respecte. 

4) Campions continentals o keynesianisme distòpic

L’informe Draghi proposa crear grans empreses campiones europees capaces de competir a escala global, prenent com a referència l’èxit d’Airbus en aviació. Tot i reconéixer la importància del model social europeu, no planteja mecanismes de cogestió, participació accionarial pública ni integració de les pimes i l’economia social en la política industrial. L’enfocament prioritza la competitivitat global i la innovació tecnològica per damunt de l’adaptació a les estructures socials europees. I tampoc contempla que no tots els sectors tenen la mateixa complexitat i les barreres d’entrada que tenen l’aviació o l’energia nuclear.

El problema de crear conglomerats tan grans és que es poden reproduir dinàmiques com les dels Estats Units, on un model inicialment basat en la innovació i la competència ha derivat en una concentració extrema del sector tecnològic. És cert que molts avanços civils –Internet, GPS, microones– van nàixer de la investigació militar pública, però amb el temps Silicon Valley s’ha convertit en un oligopoli amb accés privilegiat a contractes públics i una relació problemàtica amb el poder polític. El risc és evident: la defensa i la sobirania tecnològica europees podrien acabar depenent d’unes poques corporacions incontrolables.

Un contramodel interessant per la seua actualitat és el xinès. El model xinès d’innovació funciona amb una intervenció directa de l’Estat, que no es limita a regular el mercat, sinó que fixa objectius econòmics i tecnològics clars. La inversió pública es dirigix cap a infraestructures industrials, tecnologia i recerca, i les administracions regionals i locals tenen autonomia per captar inversions i finançar projectes segons les seues necessitats. Això genera un ecosistema altament competitiu on múltiples actors experimenten i desenvolupen solucions en paral·lel. L’èxit de recent de DeepSeek és un exemple perfecte d’aquesta innovació distribuïda. 

A diferència del model occidental, el govern xinès no selecciona prèviament uns pocs “campions nacionals”, sinó que deixa que la competència extrema trie els guanyadors. L’Estat establix les àrees prioritàries, però és el mercat qui determina els projectes que sobreviuen. No hi ha proteccionisme absolut ni garanties de supervivència per a les empreses participants: la competència és ferotge, els marges de benefici són mínims i la majoria d’empreses acaben fracassant. Només unes poques aconseguixen consolidar-se com a líders industrials.

Este sistema ha permés a la Xina liderar sectors estratègics com panells solars, bateries o vehicles elèctrics, però té un cost social molt alt. La pressió per rendir al màxim es tradueix en jornades laborals extenuants, salaris baixos i escassa protecció per als treballadors. La precarietat forma part del mateix sistema: la rendibilitat de moltes empreses es basa en marges molt estrets i en la capacitat de reduir costos al mínim. És difícil imaginar la població europea adoptant voluntàriament un model de vida així. 

Europa ja ha experimentat amb models híbrids similars, com la compra de vacunes durant la pandèmia, on diversos projectes competien sota un mateix paraigua d’incentius públics. No obstant això, a diferència de la Xina, la majoria d’estats europeus no tenen estructures tècniques prou sòlides per gestionar programes industrials d’alta complexitat de manera sostinguda.

Això es deu a diversos factors: una estructura institucional feble per liderar la I+D, falta de personal tècnic amb poder de decisió dins de l’administració i l’absència d’una tradició d’integració cívico-militar en la política industrial. En comptes de disposar d’organismes públics que coordinen directament la innovació estratègica, molts estats europeus han externalitzat estes funcions a consultores privades o han deixat la responsabilitat en mans d’un nombre reduït d’actors corporatius, la qual cosa els limita enormement.

5) Defensa planetària de codi obert

Des dels temps dels acords de postguerra fins a les narratives pròpies de la ciència ficció, la percepció d’una amenaça comuna ha impulsat la cooperació entre estats. Hui, la defensa no es limita a l’armament convencional: inclou intel·ligència artificial, telecomunicacions i infraestructures tant físiques com digitals. La novetat és que estem en una època en que la qüestió climàtica ha convertit el planeta sencer -la biosfera- en un únic subjecte polític: o ens salvem tots junts o ens socarrem també junts. No hi ha escapatòria, l’únic que podem elegir és com adaptar-nos-hi.

Així vist, la crisi climàtica i la seguretat són dos aspectes d’un mateix problema. La lluita per recursos escassos -ara, els minerals i les terres rares- alimenta els conflictes i reforça la militarització. L’única alternativa realista és una estratègia de defensa que integre la transició ecològica com a prioritat estructural, fent de les renovables i l’accés a tecnologia un pilar fonamental d’un problema que és essencialment planetari.

Si estes tecnologies es concentren en monopolis privats i/o blocs geopolítics, el món seguirà operant sota una lògica de suma zero. En canvi, potenciar tecnologies de codi obert i lliure accés pot garantir un ecosistema tecnològic divers i reduir dependències. DeepSeek en IA o BlueSky en xarxes socials demostren que és possible construir alternatives de codi obert als oligopolis tecnològics. 

Per garantir la continuïtat això ens cal aplicar una política militar eminentment defensiva, que aposte per la protecció d’infraestructures crítiques i la dissuasió tecnològica, i no per la projecció ofensiva de força cap a l’exterior. Un model basat en tecnologia d’ús dual –amb aplicacions civils i militars– pot convertir la investigació en defensa en un motor d’innovació oberta, creant tecnologies compartides i accessibles que reforcen la sobirania sense esperonar una nova cursa armamentística. Apostar per això o per un paradigma antiquat de tancs i servei militar marcarà en bona part el nostre futur, com a europeus i com a espècie.

Europa construyó su prosperidad tras la Guerra Fría sobre una idea de futuro postmaterialista: una sociedad de servicios y bienestar dentro de un orden financiero, comercial y de derechos humanos bajo el paraguas de la ONU. La globalización como plasmación práctica del “fin de la historia” de Fukuyama. Pero todo esto se sostenía sobre tres pilares muy materiales: mercancías chinas baratas (y acceso a su inmenso mercado), gas y petróleo rusos, y la protección militar de Estados Unidos. En solo cinco años, y con la crisis de 2008 como resaca de fondo, estos tres soportes se han ido resquebrajando uno tras otro.

La pandemia nos recordó que pueden existir choques externos incontrolables, capaces de hacer saltar por los aires las cadenas de suministro just-in-time. Y, cuando llega la escasez, cada país prioriza a sus propios ciudadanos. El Estado volvió a ejercer su función básica: garantizar la supervivencia de la sociedad. Se impusieron restricciones impensables y se movilizaron recursos casi infinitos a través de la emisión de moneda y deuda, logrando auténticos milagros económicos: mantener la actividad con los servicios cerrados, desarrollar vacunas en meses, suspender reglas fiscales que hasta entonces parecían inamovibles. Como dijo Keynes hace un siglo: cualquier cosa que podamos imaginar, podemos permitírnosla.

Los fondos NextGeneration, financiados con deuda europea conjunta (los famosos eurobonos), eran exactamente el tipo de propuesta que Varoufakis y Tsipras defendieron en 2015 para resolver la crisis europea, y que Merkel y compañía rechazaron de forma vehemente. Ahora, con el rearme europeo impulsado por la segunda presidencia de Trump, la historia parece repetirse. La necesidad de inversión en defensa ha llevado a una nueva flexibilización de los límites de endeudamiento público, con la propuesta de un nuevo paquete de eurobonos de una magnitud comparable a los NextGeneration. Incluso Alemania, que durante décadas ha liderado la oposición a la deuda europea, está a punto de modificar su propio límite constitucional de déficit (el modelo del infame artículo 135 de la Constitución española, que PP y PSOE pactaron en 2011). Berlín se prepara para aprobar un paquete de gasto masivo que incluye, además del aumento militar, 500.000 millones en infraestructuras y 100.000 para la transición climática. Impulsado, y eso no es poca cosa, por un canciller conservador y exbanquero de inversión. Estamos, como mínimo, ante una nueva era política y económica.

2) ¿Qué es la defensa?

Pero, ¿es realmente necesario este gasto? Es un debate legítimo. Yo mismo no creía posible la invasión rusa de Ucrania en 2022. Pensaba que era un relato alarmista y belicista de la CIA y los grandes medios, y que los países del Este de Europa exageraban por su historia. Pero me equivocaba. La guerra ha demostrado que los incentivos de mercado y las sanciones no pueden frenar a un liderazgo autoritario decidido a actuar, y que una economía de guerra como la rusa es mucho más resistente de lo que se pensaba.

Calculamos mal los riesgos, y quienes advertían sobre la fragilidad del sistema de seguridad europeo tenían razón. Debemos estar preparados para volver a equivocarnos: decir ahora que una invasión rusa de la Unión Europea es poco probable es tan cierto como que sigue siendo un riesgo a considerar. Estados Unidos puede tener motivos internos y económicos para desentenderse de la defensa europea, pero eso no cambia el hecho de que la seguridad del continente, y con ella buena parte de su bienestar, ha dependido durante décadas del gasto militar estadounidense y de la presencia de sus bases. Puede que sea una situación coyuntural, pero parece razonable plantear que la arquitectura de seguridad europea –tanto en ámbitos tradicionales como el militar, como en otros más recientes como la ciberseguridad– no dependa de la decisión de un puñado de electores de Wisconsin cada cuatro años.

La actual fase de geopolitización y competencia entre grandes potencias nos obliga a recordar verdades incómodas en materia regulatoria: las empresas tecnológicas estadounidenses están obligadas por ley a colaborar con su gobierno en temas de datos e información sensible. El comportamiento de Musk, Zuckerberg y compañía demuestra hasta qué punto son instrumentos de la política de su país, y viceversa. Ocurre lo mismo con las empresas chinas en sectores como el 5G o el control de redes eléctricas.

En este escenario, la defensa ya no puede entenderse solo como la compra de armamento convencional, sino como la capacidad de un Estado o una región para garantizar su autonomía tecnológica y proteger infraestructuras críticas. De hecho, la Unión Europea, en el informe Draghi, su documento estratégico más importante, destaca la relevancia de ámbitos como la inteligencia artificial, la ciberseguridad, los satélites, las redes eléctricas, las telecomunicaciones y el transporte como ejes clave de una estrategia industrial y de defensa europea. El informe, además, plantea la necesidad de unos 800.000 millones de euros de inversión anual (es decir, unos NextGeneration cada año) para tratar de corregir el retraso tecnológico e industrial del continente.

3) La guerra multidominio

Ya hemos visto que la defensa es un concepto mucho más amplio en materia económica que la simple guerra. Pero, ¿hacia dónde está evolucionando la guerra en sí misma? ¿La respuesta a este nuevo paradigma es un rearme convencional masivo? Todo apunta a que no.

El modelo clásico que imaginamos, donde fábricas como las de Volkswagen se ponen a producir tanques para Rheinmetall, es en gran parte un anacronismo. La hegemonía estadounidense tras la caída de la URSS, junto con las guerras del Golfo o la invasión de Afganistán, enseñaron a potencias como Rusia, China o Irán que enfrentarse directamente con un ejército superior en tecnología y poder aeronaval es un suicidio. Por ello, desarrollaron estrategias de negación A2/AD (anti-access/area denial), diseñadas para dificultar los ataques aéreos y obligar al enemigo a avanzar a ciegas, con grandes pérdidas humanas y materiales. Basadas en misiles de largo alcance, sistemas antiaéreos avanzados, satélites de vigilancia y drones, estas estrategias fundamentalmente defensivas han convertido la guerra moderna en una lucha de desgaste, más que de movimientos; y además resultan soluciones mucho más baratas que los portaviones y F-22 del ejército norteamericano.

Esto es exactamente lo que hemos visto en Ucrania: tras el fracaso inicial de la invasión rusa y el apoyo tecnológico occidental a Kiev, el frente se ha estabilizado en una guerra costosa y prolongada durante años. Los avances territoriales se miden en pocos kilómetros y la lucha se centra en ataques constantes de misiles y drones para destruir infraestructuras críticas –redes eléctricas, telecomunicaciones, carreteras, líneas ferroviarias, presas– y dejar al adversario sin capacidad operativa. Sin apoyo aéreo ni telecomunicaciones por satélite, la guerra terrestre no es muy diferente de la Primera Guerra Mundial: trincheras, posiciones fijas y ofensivas con un coste humano altísimo por cada pequeño avance.

Este cambio explica por qué Estados Unidos, en su Tercera Estrategia de Compensación, acuñó el concepto de guerra multidominio, donde los conflictos ya no se deciden solo en tierra, mar y aire, sino también en el espacio exterior, el ciberespacio y la guerra electrónica. Para ello, apuestan por fuerzas más pequeñas, descentralizadas y tecnológicamente avanzadas, reduciendo la necesidad de grandes operaciones convencionales; a esto lo llaman operaciones en mosaico. Los conflictos en Ucrania y el enfrentamiento entre Israel e Irán son ejemplos claros de este nuevo modelo: una guerra de intercepción entre misiles y drones, donde la batalla no se libra tanto sobre el terreno como en el aire y el espacio; la clave es la diferencia de costes entre ataque y defensa para obligar al adversario a negociar.

Para entender mejor este enfoque, recomiendo leer Guerra multidominio y mosaico de Guillermo Pulido (Catarata, 2021).

4) Campeones continentales o keynesianismo distópico

El informe Draghi propone crear grandes empresas campeonas europeas capaces de competir a escala global, tomando como referencia el éxito de Airbus en aviación. Sin embargo, aunque reconoce la importancia del modelo social europeo, no plantea mecanismos de cogestión, participación accionarial pública ni integración de las pymes y la economía social en la política industrial. El enfoque prioriza la competitividad global y la innovación tecnológica por encima de la adaptación a las estructuras sociales europeas. Además, no todos los sectores tienen la misma complejidad ni las mismas barreras de entrada que la aviación o la energía nuclear.

El problema de crear conglomerados tan grandes es que pueden replicar dinámicas como las de Estados Unidos, donde un modelo inicialmente basado en la innovación y la competencia ha derivado en una concentración extrema del sector tecnológico. Es cierto que muchos avances civiles –Internet, GPS, microondas– nacieron de la investigación militar pública, pero con el tiempo Silicon Valley se ha convertido en un oligopolio con acceso privilegiado a contratos públicos y una relación problemática con el poder político. El riesgo es evidente: la defensa y la soberanía tecnológica europeas podrían acabar dependiendo de un puñado de corporaciones incontrolables.

Un contramodelo interesante por su actualidad es el chino. Su modelo de innovación opera con una intervención directa del Estado, que no se limita a regular el mercado, sino que fija objetivos económicos y tecnológicos claros. La inversión pública se dirige a infraestructuras industriales, tecnología e investigación, mientras que las administraciones regionales y locales tienen autonomía para captar inversiones y financiar proyectos según sus necesidades. Esto genera un ecosistema altamente competitivo donde múltiples actores experimentan y desarrollan soluciones en paralelo. El éxito reciente de DeepSeek en inteligencia artificial es un ejemplo perfecto de esta innovación distribuida.

A diferencia del modelo occidental, el gobierno chino no selecciona previamente unos pocos “campeones nacionales”, sino que deja que la competencia extrema elija a los ganadores. El Estado establece las áreas prioritarias, pero es el mercado quien determina qué proyectos sobreviven. No hay proteccionismo absoluto ni garantías de supervivencia para las empresas participantes: la competencia es feroz, los márgenes de beneficio son mínimos y la mayoría de empresas acaban fracasando. Solo unas pocas logran consolidarse como líderes industriales.

Este sistema ha permitido a China liderar sectores estratégicos como paneles solares, baterías o vehículos eléctricos, pero tiene un coste social muy alto. La presión por rendir al máximo se traduce en jornadas laborales extenuantes, salarios bajos y escasa protección para los trabajadores. La precariedad forma parte del propio sistema: la rentabilidad de muchas empresas se basa en márgenes muy estrechos y en la reducción de costes al mínimo. Es difícil imaginar que la población europea adopte voluntariamente un modelo de vida así.

Europa ya ha experimentado con modelos híbridos similares, como la compra de vacunas durante la pandemia, donde varios proyectos competían bajo un mismo paraguas de incentivos públicos. Sin embargo, a diferencia de China, la mayoría de los estados europeos carecen de estructuras técnicas lo suficientemente sólidas para gestionar programas industriales de alta complejidad de forma sostenida.

Esto se debe a varios factores: una estructura institucional débil para liderar la I+D, falta de personal técnico con poder de decisión dentro de la administración y la ausencia de una tradición de integración cívico-militar en la política industrial. En lugar de contar con organismos públicos que coordinen directamente la innovación estratégica, muchos estados europeos han externalizado estas funciones a consultoras privadas o han delegado la responsabilidad en un reducido número de actores corporativos, lo que limita enormemente su capacidad de actuación.

5) Defensa planetaria de código abierto

Desde los acuerdos de posguerra hasta las narrativas propias de la ciencia ficción, la percepción de una amenaza común ha impulsado la cooperación entre estados. Hoy, la defensa no se limita al armamento convencional: incluye inteligencia artificial, telecomunicaciones e infraestructuras tanto físicas como digitales. La novedad es que vivimos en una era donde la cuestión climática ha convertido al planeta entero –la biosfera– en un único sujeto político: o nos salvamos juntos o nos abrasamos juntos. No hay escapatoria, solo podemos elegir cómo nos adaptamos.

Vista así, la crisis climática y la seguridad son dos caras del mismo problema. La lucha por recursos escasos –hoy, minerales y tierras raras– alimenta los conflictos y refuerza la militarización. La única alternativa realista es una estrategia de defensa que integre la transición ecológica como prioridad estructural, haciendo de las renovables y el acceso a la tecnología un pilar fundamental de un problema que es esencialmente planetario.

Si estas tecnologías quedan en manos de monopolios privados o bloques geopolíticos, el mundo seguirá operando bajo una lógica de suma cero. En cambio, fomentar tecnologías de código abierto y libre acceso puede garantizar un ecosistema tecnológico más diverso y reducir dependencias. DeepSeek en inteligencia artificial o BlueSky en redes sociales demuestran que es posible construir alternativas abiertas a los oligopolios tecnológicos.

Para que esto tenga continuidad, necesitamos aplicar una política militar eminentemente defensiva, centrada en la protección de infraestructuras críticas y la disuasión tecnológica, y no en la proyección ofensiva de fuerza hacia el exterior. Un modelo basado en tecnología de doble uso –con aplicaciones tanto civiles como militares– puede convertir la investigación en defensa en un motor de innovación abierta, creando tecnologías compartidas y accesibles que refuercen la soberanía sin alimentar una nueva carrera armamentística. Apostar por este camino o por un paradigma obsoleto de tanques y servicio militar obligatorio marcará, en gran medida, nuestro futuro, en tanto que europeos y también en tanto que humanos.

En aquell article parlava del xoc entre aquest com després hem vist fugaç avatar de la gauche divine amb l'incipient descontentament social per la inflació, concretament dels transportistes que havien anat a protestar a la porta de l'acte; l'eclosió d'un malestar que, vista l'experiència comparada europea, tenia molts números d'acabar rentabilitzant l'extrema dreta. El que ha passat des d'aleshores en bona part de la Unió Europea s'ha mogut en aquesta direcció: una dreta radical amb un discurs tan agressiu com fresc ha sabut mimetitzar-se en les lluites socials i combinar el malestar amb l'austeritat, els tractats de lliure comerç o la inflació galopant amb la seua pròpia agenda sobre el feminisme, la immigració i la seguretat ciutadana. L'aparició d'Aliança Catalana i Se Acabó La Fiesta en els últims comicis catalans i europeus ha aportat finalment un estil ultradretà homologable internacionalment: amb llenguatge directe, temàtiques i perfils de lideratge sociològicament diferents de les elits tradicionals espanyoles, capaços de fer forat a l'abstencionisme i altres espais polítics. És a dir, tot el que Vox no ha aconseguit ser fins ara.

Els sabuts opinòlegs d'una certa edat que han coincidit a menysprear els 800.000 vots d'Alvise com un cas de friquisme comparable a Ruiz Mateos ignoren el fet que aquest es va presentar justament en el punt àlgid de la seua popularitat i coneixement ciutadà; en el cas del líder de SALF és just al revés, i és arran del seu èxit electoral que la seua exposició en mitjans tradicionals que fins ara l'havien ignorat s'ha multiplicat exponencialment. Alvise no ha amagat que el seu objectiu són les eleccions generals; i el cert és que amb els números de les europees en províncies poblades que reparteixen molts escons -Madrid, València, Alacant, Màlaga, Sevilla, etc.- podria assegurar la presència en el Congrés d'un grup parlamentari petit però sorollós. I això només seria el principi.

L'esquerra realment existent en el seu divan de debats existencials pot ignorar-los com a representants del masclisme i el passat -com van fer els seguidors del proto-Sumar en 2021- o compartir a Internet estadístiques sobre ocupació i creixement del PIB atribuint el malestar social a la desinformació -l'enfocament preferit de PRISA i el PSOE. Existeix una tercera possibilitat, que és la que intentaré esbossar: en el context dels debats de l'enèsima refundació de l'esquerra, podem aprendre alguna cosa de l'auge de la nova extrema dreta, més enllà del rebuig que ens produeix? I en homenatge a totes i tots els que creuen que això ho arregla l'educació, ho he dividit en cinc còmodes lliçons.

Primera: Show me the money. És un debat clàssic de l'esquerra el de la relació entre partits i mitjans de comunicació, però, tot i la gran quantitat de polítics de tot espectre que provenen de o han acabat exercint el periodisme, el debat ha quedat un poc anquilosat en categories del passat. A l'esquerra s'ha tendit a assumir que els diferents opinadors de dreta estan al servei del PP i de Vox. El cas més influent d'entre ells, Federico Jiménez Losantos, que té la seua pròpia agenda i és capaç de marcar límits al PP, seria un bon contraexemple avançat al seu temps: va abandonar la cadena COPE i va fundar la seua pròpia ràdio, la qual cosa li ha donat molta més independència editorial que la que tenia en el seu moment. I molt al contrari del que pensaven els seus il·lusos enterradors en la Conferència Episcopal, la seua influència en l'àmbit de la dreta no ha anat a menys, sinó a més.

Alvise, com Javier Negre, Un Tío Blanco Hetero, Cristina Seguí o Juan Ramón Rallo són exemples del mateix, adaptats als codis d'internet i que funcionen i es financen a través de la seua pròpia comunitat de seguidors. Encara que la propaganda de les paguetes i els tripijocs de les administracions públiques del PP i Vox té recorregut fins a cert punt, no explica tota la fotografia. Alvise, per exemple, té obert un Patreon -amb més de 600 donants recurrents- i té fixat en el seu canal de Telegram el seu compte bancari i de Bizum per a rebre donacions. En el context de la crisi del negoci tradicional de la premsa, marcada per la publicitat institucional i els esdeveniments d'empresa, això dona a aquests perfils una gran independència i capacitat de maniobra que no tenen els grans mitjans. La gran majoria dels seus equivalents progressistes viuen de les seues col·laboracions en ràdios i televisions convencionals, cosa que els porta a discursos molt més complaents i limita seriosament la seua independència; i no tenen una activitat comparable en xarxes socials. Hi ha poques o quasi cap excepció: Canal Red, és en essència un òrgan de partit i Iglesias exerceix -i cobra com- tertulià en diversos mitjans convencionals; l'únic cas homologable als opinadors de la dreta a dia de hui seria Facu Díaz i el seu canal de Twitch.

Segona: Comunitat. Encara que Alvise té comptes en quasi totes les plataformes i xarxes socials digitals, el plat fort és el seu canal de Telegram, que té més de 520.000 subscriptors, prop dels 640.000 que té Donald Trump. Vox, el seu més directe competidor en el Telegram polític espanyol, amb prou faenes passa de 44.000; Podemos, el següent, uns 20.000. Gràcies al jutge Pedraz ja sabem que en Telegram no hi ha gairebé traves al contingut que es pot publicar, i que és molt difícil de controlar per part dels governs, per la densa xarxa de servidors proxy que garanteixen l'accés. La comunitat es va moure allí pels riscos que comportava el compte de Twitter/X del seu creador -que li han tancat diverses vegades- i va demostrar ser un encert, convertint-se en el principal espai de difusió del seu creador.

A diferència dels partits o els mitjans tradicionals -fins i tot dels que tenen una comunitat activa de subscriptors de pagament- i que el volum de publicacions i activitat suggereix un treball d'equip i no individual, l'estètica del canal d'Alvise està molt treballada per a donar sensació d'improvisat, contracultural i donar molt protagonisme a la comunitat, als membres de la qual denomina “esquirols”.

En el canal de Telegram totes les publicacions tenen disponibles les reaccions i es poden comentar lliurement. I, bé siga ell mateix a partir de missatges programats -Telegram dona molta facilitat per a això- o un esforç de la gent que té contractada, hi ha activitat durant pràcticament tot el dia i la nit. No paren d'aparéixer informacions que semblen d'urgència -sempre hi ha un to d'ansietat, s'arriba tard a salvar Espanya-, planteja reptes als seus seguidors, els demana informació sobre temes o persones concretes, que facen fotos, que esperen algun càrrec en l'aeroport o a la porta de casa seua. A estones recorda més a Jijantes, el canal de Twitch de Gerard Romero amb els seus subscriptors perseguint futbolistes i directius pel carrer, que a un mitjà o una plataforma política. És més: a part del canal en si hi ha tota una comunitat amateur, el més destacat de la qual és un xat de Telegram amb més de 60.000 persones parlant constantment sobre Alvise, els continguts i el seu canal i ara, els de la seua agrupació d'electors.

Comparen amb les condicions d'accés de la comunitat d'un mitjà o ja no diguem d'un partit d'esquerres: tot absolutament jerarquitzat, la comunicació i les xarxes socials en mans de periodistes professionals o alliberats; i la interacció, per descomptat, es redueix a comentaris moderats, una versió digital de les velles cartes al director.

Tercera: actes. Alvise dona molta importància als actes, que encara que acuradament planificats tenen la mateixa estètica keep it cutre que la seua comunicació digital. Assumint que en la societat fragmentada actual la majoria de la comunicació és en línia i els actes presencials són per a convençuts, Se Acabó La Fiesta entén els seus actes com “quedades” de la comunitat construïda en les xarxes, una experiència de desvirtualització per a fer amics en una època marcada per la soledat no buscada. A més de reforçar el seu relat de persones senzilles lluitant amb pocs mitjans contra les elits globalistes, les quedades serveixen per a qüestions pràctiques com repartir les paperetes de vot; el tipus d'activitat que els partits tradicionals reserven al mailing pagat.

Comparem amb el clàssic míting, el congrés o el podcast en directe del mitjà afí de caràcter progressista: l'assistent està en una cadira en un paper passiu, sense cap rol reservat ni accés al micròfon mentre els professionals a sou s'encarreguen de la producció de l'acte. En el poc probable cas que s'arribe sense conéixer ningú... quines facilitats se'ls donen per a construir afinitats personals i polítiques allà?

Quarta: unitat vs creixement. Les dades del CIS apunten que, encara que la majoria dels votants de SALF venen de Vox i el PP, fins a un 40% dels votants de la nova formació ve directament de l'abstenció. Mentre l'esquerra es passa la vida en el fetitxe de la unitat i la reconciliació familiar -reconciliar-se amb Podemos abans que amb la gent que s'ha anat a l'abstenció- la dreta és capaç d'ampliar espais mirant on no mira ningú: com dèiem abans, entre la gent aïllada que té una demanda de comunitat i donar sentit a la seua existència. Aquesta independència econòmica i estratègica permet explorar nous caladors socials, experimentar amb tipus de discurs i introduir noves qüestions en el debat públic -el que es diu “moure la finestra d'Overton”, és a dir, allò del que es parla en l'esfera pública. Alvise explora temàtiques fora de l'agenda de la dreta tradicional espanyola: la seguretat ciutadana carcerària a l'estil Bukele, les conspiracions a l'estil QAnon o la islamofòbia, tres temes absents o amb poc protagonisme en el discurs de PP i Vox. L'activisme de carrer i mediàtic d'ultradreta ja ha aconseguit canviar l'orientació del PP de Feijóo cap a un to més bel·ligerant i agressiu, així com dissipar el risc de pacte amb els nacionalistes moderats, que diluiria el protagonisme del seu espai; ara, també ha acabat amb el seu somni de reunificar l'espai a la seua dreta a curt i mitjà termini.

És paradoxal que en el camp de l'esquerra siga just al revés: tots i cadascun dels partits suposadament més radicals o a l'esquerra del PSOE exhibeixen una gran retòrica de responsabilitat per a parar l'extrema dreta i manteniment del Govern, mentre és el PSOE el que confronta amb to agressiu i planteja les eleccions en termes plebiscitaris de broc gros.

Cinquè: populisme o governisme. Alvise manté un to molt agressiu, que recorda al de Milei, quant a la casta política, la corrupció i la limitació de sous i despesa pública en la matèria; recorda molt, encara que en versió histriònica, a aquell “¿Cuando fue la última vez que votaste con ilusión?” del Podemos de 2014 en què un jove Pablo Iglesias es presentava com aire fresc enfront de gent del PP i PSOE que portava tota la vida entre política professional i portes giratòries. Hui per a l'esquerra ja no la il·lusió sinó tota emoció té mala premsa i és el territori de l'extrema dreta; el seu territori és la il·lustració, les polítiques públiques i la gestió administrativa; encara que continuen en peu el 135 de la Constitució, la Llei d'Estabilitat Pressupostària i no haja canviat el finançament autonòmic ni municipal.

Alvise ha vist el forat: Vox ha perdut impuls entrant a governar en autonomies i ajuntaments amb competències molt menors; el desequilibri entre discurs i resultats comença a generar cert desencant en el seu electorat, veurem què passa ara amb una tercera força en litigi. Potser ha aprés o aprendrà de Giorgia Meloni que no entrar en governs com a soci menor a tota costa i semblar que tens alguna cosa semblant a principis -o fer-ho cínicament per a diferenciar el teu producte dels teus competidors directes- pot tenir premi. El que és cert és que la qüestió antipolítica, més que present en la societat a la qual un escolte una conversa en el bar, en un grup d'amics o un dinar familiar, no ha desaparegut i ningú més l'aprofita, immersos com estan en una deriva ultrainstitucional.

Mentrestant, en l'esquerra aquest debat no apareix ni se l'espera. Els pactes de govern amb el PSOE exercint com a soci menor han portat a la companyia abans denominada “espai confederal” als seus pitjors resultats des de 2008, en caiguda lliure elecció rere elecció, però ningú es planteja, encara en el cas de voler continuar apuntalant a Pedro Sánchez amb el PSOE i ja amb alguns anys d'experiència a les esquenes, si s'aconsegueixen més coses des de dins o des de fora del Govern. La major pujada del salari mínim es va aconseguir amb Podemos com a soci extern. Ni tan sols el Podemos d'avui, expulsat d'aquest Govern a puntellons, no té una altra aspiració -i no ho amaguen- que tornar a tenir ministres amb carteres menors.

Potser fóra un debat pertinent, encara que calga enfrontar el tabú de sacrificar els sous d'un parell de dotzenes d'estreles del progressisme: l'equilibri entre el que s'aconsegueix dins amb ministeris sense pressupost, i l'erm que es deixa fora, amb tot el camp lliure per a aventurers com Alvise.

En aquel artículo hablaba del choque entre este visto lo visto fugaz avatar de la gauche divine con el incipiente descontento social por la inflación, en concreto de los transportistas que habían ido a protestar a la puerta del acto; la eclosión de un malestar que, vista la experiencia comparada europea, tenía muchos números de acabar rentabilizando la ultraderecha. Lo que ha pasado desde entonces en buena parte de la Unión Europea se ha movido en esta dirección: una derecha radical con un discurso tan agresivo como fresco ha sabido mimetizarse en las luchas sociales y combinar el malestar con la austeridad, los tratados de libre comercio o la inflación galopante con su propia agenda sobre el feminismo, la inmigración y la seguridad ciudadana. La aparición de Aliança Catalana y Se Acabó La Fiesta en los últimos comicios catalanes y europeos ha aportado al fin un estilo ultraderechista homologable internacionalmente: con lenguaje directo, temáticas y perfiles de liderazgo a la vez sociológicamente distintos a las élites tradicionales españolas, capaces de horadar el abstencionismo y otros espacios políticos. Es decir, todo lo que Vox no ha conseguido ser hasta ahora.

Los resabidos opinólogos de cierta edad que han coincidido en despreciar los 800.000 votos de Alvise como un caso de frikismo comparable a Ruiz Mateos ignoran el hecho que este se presentó justamente en el cénit de su popularidad y conocimiento ciudadano; en el caso del líder de SALF es justo al revés, y es a raíz de su éxito electoral que su exposición en medios tradicionales que hasta ahora le habían ignorado se ha multiplicado exponencialmente. Alvise no ha escondido que su objetivo son las elecciones generales; y lo cierto es que con los números de las europeas en provincias pobladas que reparten bastantes escaños -Madrid, València, Alacant, Málaga, Sevilla, etc- podría asegurar la presencia en el Congreso de un grupo parlamentario pequeño pero ruidoso. Y esto solo sería el principio.

La izquierda realmente existente en su diván de debates existenciales puede ignorarlos como representantes del machirulismo y el pasado -como hicieron los supporters del proto-Sumar en 2021- o compartir en Internet estadísticas sobre empleo y crecimiento del PIB atribuyendo el malestar social a la desinformación -el enfoque preferido de PRISA y el PSOE. Existe una tercera posibilidad, que es la que intentaré esbozar: en el contexto de los debates de la enésima refundación de la izquierda ¿podemos aprender algo del auge de la nueva extrema derecha, más allá del rechazo que nos produce? Y en homenaje a todas y todos los que creen que todo esto lo arregla la educación, lo he dividido en cinco cómodas lecciones.  

Primera: Show me the money. Es un debate clásico de la izquierda el de la relación entre partidos y medios de comunicación, pero, aún con con la gran cantidad de políticos de todo espectro que provienen de o han acabado ejerciendo el periodismo, el debate ha quedado un poco anquilosado en categorías del pasado. En la izquierda se ha tendido a asumir que los diferentes opinadores de derechas están al servicio del PP y de Vox. El caso más influyente de entre ellos, Federico Jiménez Losantos, que tiene su propia agenda y es capaz de marcar límites al PP, seria un buen contraejemplo avanzado a su tiempo: abandonó la cadena COPE y fundó su propia radio, lo que le ha dado mucha más independencia editorial que la que tenía en su momento. Y muy al contrario de lo que pensaban sus ilusos enterradores en la Conferencia Episcopal, su influencia en el ámbito de la derecha no ha ido a menos, sino a más.

Alvise, como Javier Negre, Un Tío Blanco Hetero, Cristina Seguí o Juan Ramón Rallo son ejemplos de lo mismo, adaptados a los códigos de internet y que funcionan y se financian a través de su propia comunidad de seguidores. Aunque la propaganda de las paguitas y los chanchullos de las administraciones públicas del PP y Vox tiene recorrido hasta cierto punto, no explica toda la fotografía. Alvise, por ejemplo, tiene abierto un Patreon -con más de 600 donantes recurrentes- y tiene fijado en su canal de Telegram su cuenta bancaria y de Bizum para recibir donaciones. En el contexto de la crisis del negocio tradicional de la prensa, marcada por la publicidad institucional y los eventos de empresa, esto da a estos perfiles una gran independencia y capacidad de maniobra que no tienen los grandes medios. La gran mayoría de sus equivalentes progresistas viven de sus colaboraciones en radios y televisiones convencionales, lo que les lleva a discursos mucho más complacientes y limita seriamente su independencia; y no tienen una actividad comparable en redes sociales. Hay pocas o casi ninguna excepción: Canal Red, es en esencia un órgano de partido e Iglesias ejerce -y cobra como- tertuliano en varios medios convencionales; el único caso homologable a los opinadores de la derecha a día de hoy sería Facu Díaz y su canal de Twitch.

Segunda: Comunidad. Aunque Alvise tiene cuentas en casi todas las plataformas y redes sociales digitales, el plato fuerte es su canal de Telegram, que tiene más de 520.000 suscriptores, cerca de los 640.000 que tiene Donald Trump. Vox, su más directo competidor en el Telegram político español, apenas pasa de 44.000; Podemos, el siguiente, unos 20.000. Gracias al juez Pedraz ya sabemos que en Telegram no hay apenas cortapisas al contenido que se puede publicar, y que es muy difícil de controlar por parte de los gobiernos, por la densa red de servidores proxy que garantizan el acceso. La comunidad se movió ahí por los riesgos que entrañaba la cuenta de Twitter/X de su creador -que le han cerrado varias veces- y demostró ser un acierto, convirtiéndose en el principal espacio de difusión de su creador.

A diferencia de los partidos o los medios tradicionales -incluso de los que tienen una comunidad activa de suscriptores de pago- y que el volumen de publicaciones y actividad sugiere un trabajo de equipo y no individual, la estética del canal de Alvise está muy trabajado para dar sensación de improvisado, contracultural y dar mucho protagonismo a la comunidad, a los miembros de la cual denomina “ardillas”.

En el canal de Telegram todas las publicaciones tienen disponibles las reacciones y se pueden comentar libremente. Y, bien sea él mismo a partir de mensajes programados -Telegram da mucha facilidad para ello- o un esfuerzo de la gente que tiene contratada, hay actividad durante prácticamente todo el día y la noche. No paran de aparecer informaciones que parecen de urgencia -siempre hay un tono de ansiedad, se llega tarde a salvar España-, plantea retos a sus seguidores, les pide información sobre temas o personas concretas, que hagan fotos, que esperen a algún cargo en el aeropuerto o a la puerta de su casa. A ratos recuerda más a Jijantes, el canal de Twitch de Gerard Romero con sus suscriptores persiguiendo a futbolistas y directivos por la calle, que a un medio o una plataforma política. Es más: aparte del canal en sí hay toda una comunidad amateur, el más destacado de los cuales es un chat de Telegram con más de 60.000 personas hablando constantemente sobre Alvise, los contenidos y su canal y ahora, los de su agrupación de electores.

Comparen con las condiciones de acceso de la comunidad de un medio o ya no digamos un partido de izquierdas: todo absolutamente jerarquizado, la comunicación y las redes sociales en manos de periodistas profesionales o liberados; y la interacción, por supuesto, se reduce a comentarios moderados, una versión digital de las viejas cartas al director.

Tercera: actos actrativos. Alvise da mucha importancia a los actos, que aunque cuidadosamente planeados tienen la misma estética keep it cutre que su comunicación digital. Asumiendo que en la sociedad fragmentada actual la mayoría de la comunicación es online y los actos presenciales son para convencidos, Se Acabó La Fiesta entiende sus actos como “quedadas” de la comunidad construida en las redes, una experiencia de desvirtualización para hacer amigos en una época marcada por la soledad no buscada. Además de reforzar su relato de personas sencillas luchando con pocos medios contra las élites globalistas, las quedadas sirven para cuestiones prácticas como repartir las papeletas de voto; el tipo de actividad que los partidos tradicionales reservan al mailing pagado.

Comparemos con el clásico mitin, el congreso o el podcast en directo del medio afín de carácter progresista: el asistente está en una silla en un papel pasivo, sin ningún rol reservado ni acceso al micrófono mientras los profesionales a sueldo se encargan de la producción del acto. En el poco probable caso de que se llegue sin conocer a nadie... ¿qué facilidades se les dan para construir afinidades personales y políticas allí?

Cuarta: unidad vs crecimiento. Los datos del CIS apuntan a que, aunque la mayoría de los votantes de SALF vienen de Vox y el PP, hasta un 40% de los votantes de la nueva formación viene directamente de la abstención. Mientras la izquierda se pasa la vida en el fetiche de la unidad y la reconciliación familiar -reconciliarse con Podemos antes que con la gente que se ha ido a la abstención- la derecha es capaz de ampliar espacios mirando adonde no mira nadie: como decíamos antes, entre la gente aislada que tiene una demanda de comunidad y dar sentido a su existencia. Esta independencia económica y estratégica permite explorar nuevos caladeros sociales, experimentar con tipos de discurso e introducir nuevas cuestiones en el debate público -lo que se dice “mover la ventana de Overton”, es decir, aquello de lo que se habla en la esfera pública. Alvise explora temáticas fuera de la agenda de la derecha tradicional española: la seguridad ciudadana carcelaria a lo Bukele, las conspiraciones al estilo QAnon o la islamofobia, tres temas ausentes o con poco protagonismo en el discurso de PP y Vox. El activismo callejero y mediático de ultraderecha ya ha conseguido cambiar la orientación del PP de Feijóo hacia un tono más beligerante y agresivo, así como disipar el riesgo de pacto con los nacionalistas moderados, que diluiría el protagonismo de su espacio; ahora, también ha acabado con su sueño de reunificar el espacio a su derecha a corto y medio plazo.

Es paradójico que en el campo de la izquierda sea justo al revés: todos y cada uno de los partidos supuestamente más radicales o a la izquierda del PSOE exhiben una gran retórica de responsabilidad para parar a la extrema derecha y mantenimiento del Gobierno, mientras es el PSOE el que confronta con tono agresivo y plantea las elecciones en términos plebiscitarios de brocha gorda.

Quinto: populismo o gobernismo. Alvise mantiene un tono muy agresivo, que recuerda al de Milei en cuanto a la casta política, la corrupción y la limitación de sueldos y gasto público en la materia; recuerda mucho, aunque en versión histriónica a aquella “¿Cuando fue la última vez de votaste con ilusión?” del Podemos de 2014 en que un joven Pablo Iglesias se presentaba como aire fresco frente a gente del PP y PSOE que llevaba toda la vida entre política profesional y puertas giratorias. Hoy para la izquierda ya no la ilusión sino toda emoción tiene mala prensa y es el territorio de la extrema derecha; su territorio es la ilustración, las políticas públicas y la gestión administrativa; aunque siguen en pie el 135 de la Constitución, la Ley de Estabilidad Presupuestaria y no ha cambiado la financiación autonómica ni municipal.

Alvise ha visto el hueco: Vox ha perdido fuelle entrando a gobernar en autonomías y ayuntamientos con competencias muy menores; el desequilibrio entre discurso y resultados empieza a generar cierto desencanto en su electorado, veremos qué pasa ahora con una tercera fuerza en liza. Quizá ha aprendido o aprenderá de Giorgia Meloni que no entrar en gobiernos como socio menor a toda costa y parecer que tienes algo similar a principios -o hacerlo cínicamente para diferenciar tu producto de tus competidores directos- puede tener premio. Lo que es cierto es que la cuestión antipolítica, más que presente en la sociedad a la que uno escuche una conversación en el bar, en un grupo de amigos o una comida familiar, no ha desaparecido y nadie más la aprovecha, inmersos como están en una deriva ultrainstitucional.

Mientras tanto, en la izquierda este debate no aparece ni se le espera. Los pactos de gobierno con el PSOE ejerciendo como socio menor han llevado a la compañía antes denominada “espacio confederal” a sus peores resultados desde 2008, en caída libre elección tras elección, pero nadie se plantea, aún en el caso de querer seguir apuntalando a Pedro Sánchez con el PSOE y ya con algunos años de experiencia a las espaldas, si se consiguen más cosas desde dentro o desde fuera del Gobierno. La mayor subida del salario mínimo se consiguió con Podemos como socio externo. Ni tan siquiera el Podemos de hoy, expulsado de este Gobierno a patadas, no tiene otra aspiración -y no lo esconden- que volver a tener ministros con carteras menores.

Quizá fuese un debate pertinente, aunque haya que enfrentar el tabú de sacrificar los sueldos de un par de docenas de estrellas del progresismo: el equilibrio entre lo que se consigue dentro con ministerios sin presupuesto, y el erial que se deja fuera, con todo el campo libre para aventureros como Alvise. 

I cada any, fent-me ràbia, no falte a la cita i escric alguna cosa, les meues impressions, la ràbia que em fa la imminència del Nou d’Octubre i vore què som, en què ens hem convertit o potser el que hem sigut sempre però no volia vore. No sempre els publique. Durant anys m’ha preocupat que el que puga dir no resultara prou constructiu, propositiu. Com conjugar emoció amb raó, fer textos programàtics, sobre este tema o el que fóra. La veritat és que cada volta m’importa menys. No sé en quin text ho deia Chirbes, a qui ara, llegint el segon tom dels seus diaris, tinc tan present: no soc psicòleg, ni sacerdot, i tampoc polític -en un sentit professional- i la meua faena no és donar esperança. Reconec que m’ha costat d’arribar a este punt. Tot això per dir que em sent més desapegat que mai, potser no molt més que altres anys, de tot això de la identitat valenciana.

Durant molts anys vaig creure que la relació amb la valencianitat -en realitat igual que amb el socialisme, i siga el que siga l’èxit en política- era una qüestió epistemològica, cognoscible. Hi hauria una forma objectiva, científica i única d’aproximar-me -d’aproximar-nos-hi- i una volta sabuda, descobert el ressort, tot seria més fàcil. Que som el que som per la nostra ètnia -que per a mi, amb els vuit cognoms ben catalans és fàcil de deduir- però amb el temps este determinisme em va encaixar regular amb els orígens i les inquietuds d’altres, i sobretot perquè no responia la pregunta dels motius pels quals se’ns aproxima gent d’altres orígens, de les onades migratòries del segle XIII al XX. Després la classe social, després les institucions protorepublicanes, la voluntat d’existir, motius per separat o junts, que acabaven caient en la tautologia. I la veritat que dos dècades -o tres, segons per on comence- de llegir i escoltar parlar sense parar sobre els “temes valencians” i la industrialització i una i altra cosa crec que no m’ha acostat gens a saber què som i perquè som. Com a molt a descartar la idea que siga una cosa que es puga saber, que estiga ja codificada. Això, no vos ho amague, em provoca una angoixa considerable: estic com al principi i amb més dubtes. Però crec que als 34 anys i escaig ja ho he acceptat, que és un patir del qual no em lliuraré.

Això em porta, sense voler, a una certa nostàlgia. La nostàlgia de temps més senzills, les dicotomies clares, els bons i dolents, i els grupets de convençuts contra un món hostil i ple de trampes, una espècie de Matrix i els quatre matats de Sion en la seua nau espacial -una nau que que canvia constantment de sigles- i va desconnectant a la gent de la màquina: ho resumiria amb que contra el PP -que no és només el PP, però ja m’enteneu- viviem millor.

Pense que això no m’afecta només a mi: les escissions -implícites i explícites- en les organitzacions d’esquerra demanant tornar a les certeses d’una doctrina comprensible i el comfort de grups reduits, fregant la lògica de secta, no estan lluny de la tendència de l’evangelisme que triomfa a Amèrica Llatina, l’islamisme radical o els ultraortodoxos jueus: supose que és una tendència general, el desig o la nostàlgia d’una vida més senzilla i ordenada, en un món de crisis, guerres, pandèmies i poques certeses. Les històries personals dels meus contemporanis -també molts exmilitants- les percep una altra declinació del mateix problema, només que amb els fills, la criança i la defensa dels contorns de la pròpia casa amb l’entusiasme d’un pare de família republicà d’Alabama; i faig la comparació perquè lluny de ser una opció estrictament personal són temes -la criança, la parella estable, l’habitatge en propietat- que acaben configurant una sort de credo dels qual fan una predicació activa i constant al seu entorn. Uns enyoren les organitzacions verticals i ortodoxes que no han viscut i de les quals els seus majors fugien -fugiem- en la mesura del possible; els altres les famílies com a projecte integral que els nostres pares -sobretot les nostres mares- volien evitar a tota costa. Sentim parlar molt de l’extrema dreta com un fenomen extern, al que hem de tindre por: més enllà que afecte als nostres veïns o familiars no estaria malament vore quant de reaccionaris portem tots dins.

En fi, que em perd: la nostàlgia. Em pareix perillós fixar els nostres ideals per a uns entorns, una època, uns moments indistingibles de la joventut, i especialment -com a mínim en el meu cas i de molts militants- dels anys d’universitat, de tant de temps compartit amb gent i quan tot ho declinàvem en termes de potencial, quan ningú encara no haviem pres decisions vitals irreversibles que ens hagueren de separar. Però si: era més fàcil. D’aquells temps -entre els anys finals de la universitat i els primers de malviure el món laboral de la crisi de 2008- la imatge que em ve al cap és el videoclip de “La vida sense tu” d’Obrint Pas, que diria que és l’encarnació de la nostàlgia. No només el poema que li dona inici, no només la lletra, sinó també la imatge, la Plaça Rodona d’abans de la reforma, i aquelles imatges mig estàtiques de tots aquells qui consideràvem “els bons”, quan era fàcil mirar i identificar a simple vista el costat correcte de la Història: els músics en valencià, els llauradors, els de Ca Revolta i Escola Valenciana, els mestres i alumnes d’una escola de Benimaclet. Cap dels que ixen a les imatges havien tingut temps encara de participar en governs, en l’elaboració de lleis o simplement en les contradiccions inherents a formar una família i escolaritzar als crios. Insistisc, qualsevol diria que contra el PP viviem millor. Com a mínim, més comfortables.

Supose que és això. Les commemoracions del 9 d’Octubre, els actes institucionals, la ràdio-televisió, no ens interpel·laven en absolut. I era fàcil pensar que, com a mínim, contra aquell horror cabien altres coses que teniem encara per immaculades, encara que eren per a minories. Deia del videoclip d’Obrint Pas perquè reflectix bé una època concreta, l’última legislatura del PP amb tot caient-se a trossos per la corrupció i la crisi i la sensació que esta si, que a la pròxima si que guanyàvem, que els nostres entorns i espais estaven, com diria Marx, prenyats de futur. Tot era potencial perquè no hi havia espais de diàleg amb l’altre, d’escolta, només confrontació, propostes que no eren per a hui. Pense en la ciutat. Una ciutat plena de cotxes, contaminada, hostil, però que sentiem més nostra pels seus intersticis: encara no tan plena de turistes, on era més fàcil organitzar un concert o una activitat que no hui, sense tanta presència policial a la primera de canvi. Com que la deixadesa del PP deixava més espais per a l’experimentació, més buits aprofitables. Recorde encara la nit de la victòria electoral de 2015 arribar a la Plaça de l’Ajuntament en cotxe i aparcar-lo precàriament en un carril bus, no sé si al carrer de les Barques o algun d’aquells d’a prop, del tot deserts. La gent de festa, abraçant a pràctics desconeguts per una alegria compartida. A molts dels qui m’acompanyaven aquella nit hui no els abraçaria, a la majoria els saludaria i prou, com a moment algun comentari sarcàstic. Quant té a vore tota esta amargor amb voler recuperar estes sensacions -l’optimisme, l’esperança- que he perdut i que potser eren pròpies de la ingenuïtat i de la vintena? Tampoc no ho sé.

Abans també, quan les coses anaven malament ens quedava un consol: el sant de més lluny fa més miracles. Un company de l’època de Maulets solia dir que un altre món és possible, i eixe món és -era, com a mínim- Barcelona. Algú altre afegia que convenia no arrimar-se massa, per si deixava de ser-ho. Durant molts anys va tindre sentit encendre el ciri a la Mare de Déu de Montserrat, quan les coses fallaven, i la seua adaptació laica, que era sintonitzar la TV3. També ens hem quedat sense això. Fa deu anys, encara, amb el tema del Procés en ebullició, teniem cada any una manifestació o exhibició multitudinària que ens recordava la seua magnificència, la seua capacitat de convocatòria; les nostres manifestacions, en franca decadència des de la segona meitat dels 2000, almenys tenien on emmirallar-se. Ara, entre eleccions, presons i exilis la política catalana sembla haver de tirar mà dels jugadors del Juvenil B i fa la sensació de ser una sitcom allargada artificialment, amb falta d’arguments, ara claredat, adés referèndum, després DUI. S’han succeït quatre Presidents a la Plaça de Sant Jaume des de 2015 mentre Ximo Puig segueix, impertèrrit, al càrrec, com aquell qui porta -és el cas- tota la vida en l’ofici.

Compartim exposició al turisme massiu, expulsió de la gent de les cases, problemes amb l’energia, infrafinançament i infraestructures de transport fetes merda, i ni tan sols ens queda el consol que ells ho facen millor i així tindre a qui imitar. De fet, per al que sembla que importa avui en dia, que és atraure inversions -com la planta de motors elèctrics de Volkswagen- sembla que ho fem millor, i a ells els fugen les seus de les empreses. Pedro Sánchez segueix governant tranquil, aprova cada any els pressupostos amb els seus i els nostres vots, i a canvi ni un duro ni cap solució, que si no venen els altres i és pitjor. Unes minories d’això que dirien hiper-ventilades, és cert, demanen més contundència, més masculinitat. Si pose algun missatge a les xarxes -al tuiter, vull dir- en aquest sentit sempre trobe RT i likes fàcils, sempre del mateix perfil: són hòmens, són votants nacionalistes, volen més collons. Ho dic com a impressió personal: a zero dones sembla interessar-los massa el tema de l’infrafinançament, de la necessitat de contundència. Tampoc a pràcticament ningú fora del twitter. Al final ho evite. Don’t feed the troll. Però no ho fa menys veritat: portem -vuit? deu?, ja no ho sé- anys amb el sistema de finançament caducat, i, acceptem-ho conscienciar, informar sobre el tema no ens ha acostat un centímetre a la solució. Acceptem-ho, hem perdut: al nord i al sud del Sénia.

Ací, hui per hui, no veig massa raons per l’esperança. Les organitzacions civils que un dia van ser el nostre orgull, a les que hem volgut recórrer per explicar que som una altra cosa, una societat viva, tenen menys socis que mai, costa que la gent pague, que s’unisca a alguna cosa. Tot és el projecte individual, els projectes individuals. Què vos he de dir jo, que porte mitja vida col·laborant en premsa i ara tinc un podcast. Pots tindre tota la vocació civil del món hui per hui ets tu -i una persona o dos més- contra el món. Que el producte de ficció valencià més exitós del present segle -costumisme de l’Alqueria Blanca a banda- siga Noruega, una novel·la sobre el fracàs del projecte personal d’un mascle urbanita de mitjana edat en una ciutat en canvi i permanent decadència, pense que és representatiu del zeitgeist; també que l’haja escrit un dependent de comerç, molt més connectat als humors socials i d’època que tots els professors junts, enamorats de la forma i el preciosisme estètic. Hi ha la masculinitat decadent que igual es deixa perdre bevent i reivindica més contundència i a l’altra vora la volubilitat del càrrec electe i la seua crua realpolitik: que no tornen els dolents sempre va d’un pèl, més val ser prudents i no moure massa el vesper. El pitjor és que de moment tots dos tenen part de raó. I tot això em fa preguntar-me per els i sobretot les, que no estan en el debat públic. Perquè no els interessa. O perquè directament callen.

Ara fa cinc anys de l’1 d’Octubre i encara que ja semble Història Antiga encara hi ha en tot allò alguna cosa que em commou i em fa intuir per on crec que van els tirs si com a identitat -identitat nacional, en singular o en plural, minoritària en un estat com l’espanyol- volem alçar, com es diu popularment, un gat pel rabo, és a dir: no desaparèixer com a poble. Ningú no dubta a hores d’ara que els líders -institucionals però també associatius- del Procés han fallat, que no tenien un pla clar, que van improvisar i que el fet que ho hagen pagat personalment i penalment en alguns casos no els treu la responsabilitat política d’haver sigut uns perfectes inútils. Això és cert. Però també que van moure alguna cosa més que la suma dels factors. Tinc certa intuïció, convenciment -pel que he llegit, pel que m’han contat, més una sensació epidèrmica- que darrere les persones que van fer possible obrir les escoles i defensar-les de la policia no hi havia només convençuts ni independentistes de tota la vida. Que més de 200.000 persones se la jugaren per votar no o en blanc a un referèndum il·legal, amb cost per a la seua salut, quan en teoria no hi guanyaven res; tinc la impressió que molta gent votaria si, com a protesta, perquè tampoc tenia conseqüències jurídiques clares. Igual és: pense que no eren només els convençuts o els previstos, que es va desbordar. Igual que les protestes contra la sentència del Suprem en 2019: a l’aeroport, entre els detinguts als disturbis, no hi havia -només- la clàssica composició de l’independentisme, hi havia joves, d’altres orígens, inquietuds i classe social. M’intriga qui són, què els mou, per què hi eren.

Hui per hui de tot això és el que més m’interessa: les històries i identitats de la gent que no entra massa bé als càlculs d’uns o altres, als qui l’Espanya de hui no els encaixa però no tenen clar què volen en canvi: per mi hi ha un fil molt clar entre els qui posen el cos per defensar una Catalunya que no és el que han mamat a casa -a famílies on els té igual Guifré el Pilós i el Virolai, fent la caricatura, però que potser si que han adoptat cagar el tió i l’escudella per Nadal- i els qui, venint de famílies castellanoparlants o de nouvinguts han passat a votar a Compromís en l’última dècada perquè són “los de aquí” o els agradava la valentia i contundència de Mónica Oltra. Són la gent a qui cap dels grans experts esperava, als qui una crisi o altra ha obert a noves perspectives. Pense que si hi ha alguna clau per al pany de la identitat valenciana, de la crisi territorial i l’infrafinançament passa per elles i ells, d’entendre què els motiva i on volen arribar; i els de vuit cognoms i historial nacionalista consolidat -com és el meu cas i el de bona part del meu entorn- ens correspondria, més que insistir en els nostres debats bizantins habituals, escoltar i mirar d’entendre un poc com respiren els altres valencians que resulta que demogràficament són majoria.

No ho dic perquè el simple coneixement o l’interès antropològic ens haja de salvar, però si tant ens preocupa l’auge internacional de les idees d’extrema dreta ens convindria evitar escenaris de confrontació identitària frontal: hui per hui els de les minories nacionals, els qui no ens sentim gens espanyols -com és el meu cas- o més valencians que espanyols, tenim les de perdre. Què hi farem: no és just. Hi ha elements objectius de sobra que parlen de maltractament, històric i actual. Però, acceptem-ho: la societat no ens acompanya en el malestar. Dit tot això, el món segueix girant mentre ens mirem el melic, i de reptes globals no ens en falten: la transició energètica i ecològica ja està ací, i em pregunte quan -donant per fet que no ens quedarà més remei- ens haurem de posar a rebentar rodes de cotxes contaminants i gasoductes, i qui sap si també macroplantes solars. D’això no se’n parla a les clares, ni el Nou d’Octubre ni cap dia: em pregunte si un País Valencià erm i desèrtic d’ací vint anys (Comunitat, perdóp) segueix sent la tierra de las flores, etcètera de l’himne regional. Però igual això ho deixe per a l’any que ve: si l’holocaust nuclear m’ho permet, clar.