Possiblement no és un exercici senzill fer una ressenya d’un llibre absolutament transgressor en l’àmbit de la narrativa valenciana. Fenollosa, un jove escriptor, d’aquells que ha decidit consacrar la seua vida a la literatura, ens ofereix un text que trenca els esquemes de la literatura tradicional o, si més no, del gruix de la producció literaria del nostre país. I ho fa desacomplexadament, desafiant la por i la prevenció que tants autors tenen a perdre lectors, a no arribar al gran públic, o a un públic potencial més ample en un mercat on cada llibre que es publica en la nostra llengua difícilment ultrapassa les cin-centes còpies venudes. ‘Narcís o l’onanisme’ trenca esquemes i s’engloba en el camp de la literatura experimental que tants han practicat en dècades passades: des de Cortàzar o Delibes a la literatura castellana, fins al propi Quim Monzó en la propia literatura catalana. En el cas que ens ocupa és ben palés que l’autor difumina hàbilment la frontera entre la crítica social i la complexitat de la pròpia creació literaria on els esdeveniments de cada capítol són perfectament intercanviables amb l’anterior o el posterior. A tot estirar, l’únic continuum temporal s’albira amb les Falles, el seu començament i la propia cremà; i tal vegada un foc alliberador, que en realitat no és tal perquè l’angoixa creixent del protagonista i la seua insostenible situació económica no s’aturaran un colp acabada la festa major. No es desgavellat pensar que l’autor s’ha fixat per construir el seu personatge en un sector de professionals que han passat –i continúen passant estos dies-- per situacions semblants. Un escamot de joves periodistes que tracten de sobreviure al si dels escasos i precaris mitjans escrits en valencià i que molt sovint intenten complementar els seus ingressos o qui sap si el seu prestigi social, amb la creació literària. La particularitat del Narcís, però, és que Fenollosa porta el protagonista fins al límit. Al límit de l’angoixa, la penúria –que toca la fibra del lector més sensible-, del desemparment i fins i tot de la inconsciència; i ho fa amb un llenguatge directe, concís i vehement on la ficció i el realisme també ens obsequien amb un retrat de l’entorn i d’una societat amb la que es sent defraudat i a la que critica de manera irónica però també contundent: el menifotisme amb la llengua o la cultura de les clases mitjanes, la coentor i el soroll del món faller, o el sustrat feixista excessivment arrelat encara al Cap i Casal. I al bell mig d’un escenari que assumeix que és absolutament depriment, el jove aspirant a periodista lluita per trobar-se a si mateix, per cercar una raó per a viure en una ciutat i un país que ,com tants i tants altres, té la percepció que és irrecuperable. I es rebel.la, i escriu, i torna a escriure; i es fa gintònics quan escriu i quan no escriu, qui sap si per matar les penes i no pensar en el dia següent, o per rebuscar els adjectius adients al disc dur de la memoria, igual com Josep Pla feia mentre cargolava i fumava cigarretes molt lentament. Però el relat, com no podría ser d’altra manera, transcorre en realitat al ritme trepidant que l’autor imprimeix emprant els signes de puntuació mínims i indispensables. Sens dubte, una altra aposta potent de la jove editorial Drassana per un llibre allunyat dels estàndards als que estem acostumats, amb un relat agossarat, valent i desacomplexat que de debò ha de ser capaç de trobar un públic al qui resultar d’interés.

Resulta complejo detallar una a una las cosas por las que uno un buen dia decide lanzarse a participar de lleno en un experimento como son unas primarias. En esta tierra no hay tradición alguna en comicios de este tipo y los expertos, supongo que en base a lo que sucede en otras democrácias, aseguran que este tipo de elecciones suelen dejar muchos cadáveres políticos por el camino. No lo sé y tampoco me preocupa en exceso. Como ciudadano comprometido me preocuparía mucho más permanecer inmóvil ante el la injustícia, el saqueo, la creciente fractura social y la mala praxis política que esta tierra y esta sociedad vienen padeciendo desde hace ya veinte años. Decidí sumarme al proyecto e Coalició Compromís en 2009 después de muchos años de mirarme la política prudentemente desde fuera. Decidí pasar a la acción porqué hablando de política con amigos y familiares, o mostrándoles mi indignación, no solucionaba nada; y me afilié a uno de los partidos integrantes de la coalición activándome al máximo y siendo consciente de que podía aportar un perfil diferente y enriquecedor para la transversalidad de un proyecto que estaba dando sus primeros pasos.

Tras haber pasado por diversas candidaturas en elecciones municipales, autonómicas y estatales, me dispongo a intentar encabezar la lista a Les Corts por la circunscripción de Castellón porqué entiendo que es desde esa institución desde donde se puede incidir en más cosas a la hora de mejorar las condiciones de vida de todos los valencianos; y en ese sentido pienso que es fundamentalmente en la educación y en la economía desde donde se habrán de llevar a cabo actuaciones que a medio y largo plazo traigan consigo beneficios a todos los niveles.

Desde la educación porqué solamente poniendo en valor la educación pública tendremos en el futuro ciudadanos más preparados, más solidarios, más respetuosos y con más criterio. Posiblemente ciudadanos más libres y que exigiran más transparencia y más libertad de expresión. Ciudadanos que en el futuro seguro que que no volveran a banalizar la corrupción Desde la economía porqué sólo recuperando un sistema financiero propio, dotándonos de mejores infraestructuras y logrando una mejor financiación -la que nos corresponde, sin más- podremos conseguir un tejido empresarial de pymes más competitivo aquí, en Europa y en el mundo; lograremos que proyectos de jóvenes que crean empleo salgan adelante, al tiempo que atraeremos inversores que vuelvan a confiaren esta tierra y en todo el potencial que es capaz de ofrecer. Y se potenciaran unos sectores tradicionales que habrán de seguir tirando del carro, pero el cooperativismo y las empresas con proyectos de sostenibilidad tendrán por descontado mucho que aportar. Al igual que es complicado detallar los porqués de concurrir a las primarias, tampoco es fácil listar la cantidad de actuaciones que hay que priorizar en un programa político que a fin de cuentas tendrán que elaborar los expertos antes de mayo.

Creo que habrá que mantenerse firmes y reivindicativos ante Madrid, y aplicar el máximo de sentido común para atender las proridades y las urgencias con las que esta tierra se va a encontrar en el momento en que los populares dejen de gobernar. Y finalmente tengo el convencimiento de que para que el País Valenciano adquiera un dia los niveles de bienestar y de autogobierno que merece va a resultar absolutamente necesario que una fuerza política de aquí, y que no atienda a los intereses de los grandes partidos estatales, consiga una representación destacable en nuestras instituciones y logre asumir el máximo de competencias. Es ahí donde reside en buena medida el sentido de “responsabilidad” extra que tenemos con esta tierra quienes siempre hemos pensado en clave valenciana.

Roger Mira es Candidato a encabezar la lista de Compromís por Castelló en las primarias a Les Corts Valencianes.

Personajes como Serafín Castellano, el síndic Jorge Bellver, o la propia Isabel Bonig, han convencido al president de la necesidad de meterse en un lodazal que siempre ha dado votos, sin pararse a pensar en que existen nada más y nada menos que 46 sentencias en firme de diversos tribunales (TC, TS o TSJCV) que demuestran jurídicamente la unidad de la lengua en todos sus aspectos y que, al igual que toda la comunidad universitaria internacional, equiparan los términos “valenciano” y “catalán” para referirse a la misma lengua. Más grave aún resulta no percatarse de que más de la mitad de la población alfabetizada ha crecido y convivido con una “Llei d’Ús i Ensenyament del valencià” que entró en vigor a finales de 1983. Apelar a estas alturas a la sinrazón supone un dislate de tales dimensiones que desde dentro del propio Consell parecen haber surgido voces discordantes aunque de momento sin el peso suficiente para poner freno a las bravuconadas de los altavoces más beligerantes.

Y mientras con éstas teorías soliviantan a una parte de la opinión pública, aprovechan otros flancos para atiborrar a los medios con una ingente cantidad de datos que demostrarían que los valencianos hemos dejado atrás la recesión. Eso si, siempre gracias a las políticas llevadas a cabo desde Madrid y, por supuesto, desde el la propia Generalitat Valenciana. Resulta evidente que las exportaciones valencianas han mejorado de manera ostensible durante el último ejercicio; que nuestras exportaciones se han incrementado un 13% en 2013, duplicando la media estatal del 5%; y que existe un superávit comercial de 3.000 millones de euros.

Datos elocuentes y significativos pero que cualquier empresario y también cualquier ciudadano de pié, sabe que no son producto de las políticas del Consell. Y si no fíjense en algunos ejemplos: en los últimos dos ejercicios la mitad de las oficinas del IVEX en el extranjero lo cuál ha provocado que los empresarios valencianos se encuentren en desventaja frente a otras CCAA a la hora de acceder a asesoramiento e información; se ha permitido la pérdida de nuestro sistema financiero con la desaparición de Bancaja, el Banco de Valencia o la CAM, amén de algunas cajas rurales de ámbito local o provincial que han pasado a manos de entidades de otras comunidades; se ha llevado al IVF a la quiebra o, pese a las inyecciones de capital de última hora, se ha dejado a la SGR -entidad esencial para avalar a las pymes- morir casi por asfixia debido a la negligencia de sus anteriores gestores, todos ellos eso sí, cargos con un claro color político.

A esa falta de acceso al crédito, que no solamente resulta esencial para la inversión en tecnología, en I+D+i, sino para la anticipación de operaciones con el extranjero, se suma la falta de liquidez del gobierno central para reembolsar el IVA que cualquier empresa exportadora tiene que anticipar. En la actualidad algunas de esas empresas que están tirando del carro exportan más del 90% de su producción con lo cuál no tienen posibilidad de repercutir en su facturación un IVA que sí tienen que soportar de sus proveedores nacionales. Esta situación genera graves tensiones en su tesorería, y al no tener posibilidad de acceder al crédito que se precisa, puede llevar a empresas rentables, en crecimiento, y que están generando empleo, al borde del estrangulamiento financiero.

Los niveles de desempleo siguen siendo parecidos a los de hace un año, y por cada puesto de trabajo de carácter indefinido, se crean diez con carácter temporal, factores a los que hay que añadir el regreso de muchos inmigrantes a sus países de origen o el envejecimiento de la población. La ficción de esta supuesta mejora de la situación económica provocada supuestamente por las políticas populares se desmonta con bastante simplicidad, y si hay un repunte de las exportaciones, éste se debe a que los empresarios valencianos del mueble, la cerámica o el calzado han redoblado sus esfuerzos en los mercados internacionales ante la caída de la demanda nacional. Y ello por su parte, ha supuesto orientar el producto al cliente, explorar nuevos mercados, incrementar la colaboración entre las empresas de un mismo sector, invertir en tecnología más eficiente y más productiva o ajustar las plantillas, los salarios o los márgenes comerciales.

Per què alguns sí que se n’anaven de vegades i altres no mai. Per què alguns pocs tenien algun defecte físic o alguna cicatriu. Inclús per què sovint arribaven xiquets nous que es comentava havien estat expulsats d’altres col•legis. La meva era una escola que tot i estar essencialment pública com a escola d’Educació General Bàsica, era costejada per la Diputació Provincial per allò d’ocupar-se de totes aquelles animetes procedents de famílies desmembrades, dels infants maltractats o dels que senzillament estaven òrfens d’algun o dels dos progenitors.

He començat l’article amb aquesta introducció perquè aquelles terribles desigualtats socials les he tornades a observar recentment a l’escola pública on s’eduquen les meves filles. Una escola cèntrica, on casualment també vaig passar jo la darrera etapa de l'EGB i on van ser educats la meva mare i els meus oncles. Un centre educatiu centenari, i que malgrat haver estat des de sempre públic havia gaudit de cert prestigi a una capital de província on, a banda dels centres públics dispersos pels barris, a penes hi havia un col•legi religiós per a nens i un parell per a nenes que funcionaven en una mena de règim imagine que aleshores ja concertat. El cas és que el meu col•legi –el dels darrers anys- era públic. Públic però de molt de prestigi en aquell Castelló dels primers anys de la democràcia. Tant de prestigi que les famílies benestants de la ciutat no tenien problema en portar allà els seus descendents. Per davant meu va passar com qui diría, el millor de cada casa. I no en sentit irònic. Alguns en acabant esdevingueren alcaldes, i d’altres consellers a la Generalitat Valenciana. Inclús u molt conegut va arribar un dia a ser el President de tots els valencians. Amb un pati menut que és pràcticament el mateix que hi ha ara i amb unes instal•lacions en general velles i modestes, el col•legi Herrero (Mártires del Magisterio era el seu nom complet i oficial quan jo hi anava) tenia fama de ser un centre amb un professorat de qualitat i on els alumnes eixien amb una bona base per a passar al BUP. Era, em vaig adonar també, un centre on la majoria proveníem de classes mitjanes i on a penes s’observaven aquelles terribles diferències que havia presenciat de més menut.

Han passat trenta anys i el país ha canviat, o ens l’han canviat. I els que l’han canviat, particularment els que han volgut canviar-ho tot durant els darrers vint anys, s’han ocupat conscientment de desprestigiar l’educació pública del país i ho han fet com tots sabem: fomentant el concert amb centres educatius religiosos, amb escoles concertades i amb col•legis privats,. De col•legis concertats en tenim a cabassades. Alguns que eren absolutament privats, en arribar la crisi econòmica van esdevindre concertats i així ens trobem fins i tot el cas de centres que depenen del mateix Opus Dei i que segreguen els xiquets i les xiquetes en funció del seu sexe, rebent subvencions.

Recapitulant: el Partit Popular no ha cessat un instant en potenciar l’ensenyament privat i concertat a la vegada que ha aprofitat per a crear la falsa imatge –o la percepció generalitzada per amples capes de la societat- de què en eixos centres els alumnes reben una educació més personalitzada i de més qualitat. Els ciutadans corrents, particularment aqueixes classes mitjanes amb aspiracions que han assimilat a la perfecció durant un parell de dècades que vivim al país de les meravelles, del progrés i dels grans esdeveniments no han dubtat en renunciar a qualsevol cosa per tal que els seus xiquets puguen gaudir d’aqueixa educació diferenciada. Perquè anant a un col•legi concertat o privat, no solament s’assoleix altre status, sinó que s’evita que la prole es puga barrejar amb nens que no són com ells. Amb immigrants de tots els països imaginables, amb nens de famílies que no arriben a final de més, amb xiquets que ells consideren fills de la marginació social. A sobre, maten dos pardals d’un tret ja que s’hi eviten qualsevol possibilitat de què el xiquet tinga el risc de ser escolaritzat en valencià, o fer punta en una d’eixes escoles públiques farcides de professors d’esquerres i catalanistes. Aquesta és la impressió que hi ha al carrer, especialment als grans nuclis urbans del País, per la senzilla raó que algú s’ha encarregat d’anar destriant la societat, d’anar, amb pas lent però ferm, dirigint una societat aborregada i dòcil cap a llocs on esdevinga més fàcil de controlar.

Aquell prestigiós col•legi públic on jo vaig estudiar a les acaballes de la meva educació primària s’ha convertit si més no en un centre on pràcticament un antic alumne pot arribar a sentir-se en l'actualitat un estrany, un foraster a ca pròpia. Desenes de pares nigerians, magrebins, sud-americans i romanesos s’amunteguen a les portes a les cinc de la vesprada. Quan jo hi anava, cada curs ocupava tres aules de quaranta o quaranta-quatre alumnes. A hores d’ara arribo allà i a penes reconec un parell de companys que curs amunt, curs avall eren també alumnes del centre els primers anys vuitanta. Tothom ha fugit. Tothom té la trista percepció de què aquell espai farcit d’immigrants ,de gent sense recursos, i de xiquets que arriben a escola sense haver desdejunat perquè la família viu en la misèria més absoluta, no és bo per a ells ni per als seus. I menys encara quan se n’adonen de què és un centre on la meitat de línies són en valencià. És la trista realitat d’una herència perversa.