Com a docent que ha viscut aquestes proves de primera mà, em veig obligat a desmuntar, modestament, aquest manifest triomfalista.

Entre els múltiples defectes formals que presenten el disseny de les proves i els resultats que es fan arribar als centres, em centraré en un aspecte concret. La Conselleria envia unes dades als centres. Podria creure's que són els resultats de les proves, però en realitat és només una comparació dels resultats del propi centre en comparació amb els altres del País Valencià. L'any següent envia noves dades, i compara les dades amb les del curs anterior. Ací la qüestió és si el centre ha millorat o ha empitjorat. Bo, o se suposa, perquè un centre pot millorar molt, però si ho fa menys que els de l'entorn, semblarà que ha empitjorat.

Bo, quin embolic, eh? Bé, la qüestió és: que passa si les dades han empitjorat respecte al curs anterior? Doncs senzillament que la Conselleria “castiga” els docents a dissenyar un Pla de Millora urgent que el que realment suposa és un munt de tasques administratives, totalment inútils. Com que són els propis docents qui han de pàssar les proves a l'alumnat (si, són els docents del centre, cap agència independent i externa ho fa), alguns centres acaben movilitzant-se per millorar els resultats. Els interessa pujar en la classificació, és bo per al centre, millorarà el seu prestigi, evitaran ser castigats amb el Pla de Millora... Molts pensen: xé, prepararem la prova prèviament amb els alumnes i, ja posats, per què no ajudar-los a contestar millor?

Podrien comparar resultats acadèmics, fuit del treball diari a l'aula. Però en eixe cas les dades no serien manipulables. Prefereixen dissenyar un sistema propi, que poden controlar.

La qüestió és fer una cursa de centres, amb trampes incloses. Eixa Fòrmula 1 educativa forma part d'una estratègia ben dissenyada. La Conselleria fa competir els centres amb unes proves que vesteix de independents i científiques, les dades milloren i.... Miracle!!! Ara que tenen dades positives poden eixir davant dels mitjans i dir sense cap vergonya: no passa res si augmentem la ràtio d'alumnes per aula, fins i tot és bo. Poden proclamar que els retalls beneficien els resultats i continuar somrient. Poden dir, a tort i dret: el miracle educatiu valencià existeix.