La mancha de la misoginia se expande en nuestras sociedades de forma densa e imparable

Ayer amanecí escuchando a un señor decirme que debo cobrar menos que un hombre porque soy más débil, más pequeña y menos inteligente. Increíble pero cierto, y no ha sido un ataque aislado hacia mi persona de un ser cualquiera, ignorante a la par que despreciable. No, tal afirmación la ha espetado a Iratxe García y a todas las mujeres un Diputado Europeo en el debate sobre la brecha salarial. Precisamente cuando se estaba debatiendo porqué la directiva europea de 2006 no ha logrado cerrar la diferencia de sueldo entre hombres y mujeres, que llega a superar el 40 % en el caso de las pensiones. La respuesta de Iratxe perfecta, “estoy aquí entre otras cosas para defender a las mujeres de hombres como usted.”

Este señor es Eurodiputado y lo es porque lo han votado miles de personas que han creído que él era la mejor opción para representarles. Este señor no está loco, dice lo que piensa y piensa lo que dice. Y además no está solo, hay muchos más como él y en este momento están muy orgullosos de verse tan bien representados (mucho más desde que Trump es Presidente de los Estados Unidos).

El Parlamento Europeo no puede tolerar bajo ningún concepto este tipo de declaraciones que fomentan la discriminación, el odio y contravienen los derechos humanos. Del mismo modo, un bus tampoco debería poder circular o estacionar en la calle con mensajes homófobos o transfobos. El Parlamento Europeo y el resto de Parlamentos nacionales e instituciones deberán estar muy atentos por si esto vuelve ocurrir, cosa que no sería de extrañar porque los populismos y la extrema derecha acechan sin parar y es su labor garantizar que se respetan los derechos fundamentales de cualquier ciudadano.

La mancha de la misoginia se expande en nuestras sociedades de forma densa e imparable. La ofensiva en Polonia con el aborto, la reciente despenalización de la violencia doméstica en Rusia, los feminicidios en Latinoamérica o la insoportable violencia de género en España, donde ya van diecisiete asesinadas sólo en 2017, son una buena muestra de ello.

En menos de una semana volveremos a reivindicar nuestros derechos el 8 de marzo, pero este año será diferente al resto. Ante tal amenaza las mujeres no podemos responder como hemos hecho en los últimos años. No escuchan nuestra voz, no escuchan nuestros gritos, no les importan nuestros golpes ni nuestras tumbas, así que vamos a tener que explicarlo de otra manera. Este año cientos de organizaciones feministas han convocado una huelga internacional, es el momento de repolitizar el día 8 de marzo. De pasar de actos conmemorativos a reivindicar para no retroceder ni un paso. Las marchas masivas de mujeres del 21 de enero en Estados Unidos y en todo el mundo pueden suponer que estemos ante una cuarta ola feminista. Es necesario que las instituciones, donde las mujeres todavía estamos infrarepresentadas, canalicen las protestas y actúen en la misma dirección. Por eso es tan importante que este 8 de marzo todas las instituciones paren simbólicamente solidarizándose con esta reivindicación.

Hemos aprendido la lección, aunque algunos consideren que tenemos una capacidad intelectual menor. Los derechos de las mujeres no son hereditarios, cada generación debe pelearlos. Ayer batallábamos por el derecho al aborto en España y tuvimos que salir a la calle tal y como lo hicieron nuestras madres en su momento. Hoy, el enemigo a vencer es el odio a la mujer y a las minorías, el objetivo de los que nos menosprecian es borrar de un plumazo todos los pequeños y grandes pasos hechos en los últimos años. Depende de todos, hombres y mujeres, que nos organicemos y demos la batalla. Organizarse para resistir y vencer. Que empiece la cuarta ola feminista. Ésta será global.

La taca de la misogínia s'expandeix en les nostres societats de manera densa i imparable

Ahir em vaig llevar escoltant a un senyor dir-me que he de cobrar menys que un home perquè sóc més feble, més petita i menys intel·ligent. Increïble però cert, i no ha estat un atac aïllat cap a la meva persona d'un ésser qualsevol, ignorant al mateix temps que menyspreable. No, tal afirmació l'ha deixat anar a Iratxe García i a totes les dones un Diputat Europeu en el debat sobre l’escletxa salarial. Precisament quan s'estava debatent perquè la directiva europea del 2006 no ha aconseguit tancar la diferència de sou entre homes i dones, que arriba a superar el 40% en el cas de les pensions. La resposta d'Iratxe perfecta, “sóc aquí entre altres coses per defensar les dones d'homes com vostè”.

Aquest senyor és Eurodiputat i ho és perquè ho han votat milers de persones que han cregut que ell era la millor opció per a representar-los. Aquest senyor no està boig, diu el que pensa i pensa el que diu. I a més no està sol, n’hi ha molts més com ell i en aquest moment estan molt orgullosos de veure’s tan ben representats (molt més des que Trump és President dels Estats Units).

El Parlament Europeu no pot tolerar de cap manera aquest tipus de declaracions que fomenten la discriminació, l'odi i contravenen els drets humans. De la mateixa manera, un bus tampoc hauria de poder circular o estacionar al carrer amb missatges homòfobs o transfòbics. El Parlament Europeu i la resta de Parlaments nacionals i institucions hauran d'estar molt atents per si això torna a ocórrer, cosa que no seria d'estranyar perquè els populismes i l'extrema dreta resten a l’aguait tot el dia i és la seva tasca garantir que es respectin els drets fonamentals de qualsevol ciutadà.

La taca de la misogínia s'expandeix en les nostres societats de manera densa i imparable. L'ofensiva a Polònia amb l'avortament, la recent despenalització de la violència domèstica a Rússia, els feminicidis a Llatinoamèrica o la insuportable violència de gènere a Espanya, on ja van disset assassinades només en 2017, són una bona mostra d'això.

En menys d'una setmana tornarem a reivindicar els nostres drets el 8 de març, però aquest any serà diferent de la resta. Davant aquesta amenaça les dones no podem respondre com ho hem fet en els darrers anys. No escolten la nostra veu, no escolten els nostres crits, no els importen els nostres cops ni les nostres tombes, així que haurem d’explicar-ho d'una altra manera. Aquest any centenars d'organitzacions feministes han convocat una vaga internacional, és el moment de repolititzar el 8 de març. De passar d'actes commemoratius a reivindicar per a no retrocedir ni un pas. Les marxes massives de dones del 21 de gener als Estats Units i a tot el món poden suposar que estiguem davant una quarta onada feminista. Cal que les institucions, on les dones encara estem infrarepresentades, canalitzin les protestes i actuïn en la mateixa direcció. Per això és tan important que aquest 8 de març totes les institucions parin simbòlicament solidaritzant-se amb aquesta reivindicació.

Hem après la lliçó, encara que alguns considerin que tenim una capacitat intel·lectual menor. Els drets de les dones no són hereditaris, cada generació ha de lluitar per ells. Ahir lluitàvem pel dret a l'avortament a Espanya i vam haver de sortir al carrer tal com ho van fer les nostres mares en el seu moment. Avui, l'enemic a vèncer és l'odi a la dona i a les minories, l'objectiu dels que ens menyspreen és esborrar de cop tots els petits i grans passos fets en els últims anys. Depèn de tots, homes i dones, que ens organitzem i donem la batalla. Organitzar-se per resistir i vèncer. Que comenci la quarta onada feminista. Aquesta serà global.

Entre les carpetetes dels congressistes hi ha pamflets dels millors bordells i locals de contactes de la ciutat

Milers i milers de congressistes atapaeixen la Fira de Barcelona. Mark Zuckenberg, CEO de Facebook; Jimmy Wales, fundador de Viquipèdia, encapçalen el cartell de conferenciants. Taxis, restaurants, hotels, apartaments, botigues de Barcelona disparen la seva activitat en aquesta setmana. El motiu, el Mobile World Congress, el congrés de telefonia mòbil més important del món.

Traduït en xifres 90.000 congressistes, 2.000 expositors, 4.000 periodistes acreditats i un benefici per a Barcelona que alguns situen al voltant dels 400 milions. No amago una sensació d'èxit rotund en veure l'impacte econòmic que provoca el pas del #MWC15  per la ciutat.

El que el # MWC15 amaga

Entre les carpetetes dels congressistes hi ha pamflets dels millors bordells i locals de contactes de la ciutat. A l'entrada i a la sortida, diversos xulos, proxenetes, ofereixen flyers amb noies calentes, disposades a satisfer qualsevol desig dels atractius congressistes vinguts del món sencer atrets per 4 dies de congressos en una de les millors ciutats del món. Però el que amaga el # MWC15 és el model de ciutat que projectem. La marca Barcelona es vincula a l'oferta de turisme sexual de negocis? És un atractiu afegit a aquests grans esdeveniments?

La realitat, màfies i crim organitzat

Potser aquests atractius congressistes, triomfadors, enfundats en els seus impecables vestits negres, desconeguin que aquestes noies i dones amb les que volen passar una estona de diversió i luxúria, estan sent forçades a l'explotació sexual per deutes amb les seves màfies i proxenetes. Noies i dones joves que viuen atrapades en un autèntic formiguer del crim organitzat. Romaneses, nigerianes, sud-americanes que deambulen pels locals fingint passar una bona estona amb el client, quan en realitat estan forçades a prostituir-se fins saldar el seu deute amb els puteros i les màfies que les tenen segrestades. Com Nacions Unides reivindica, és una qüestió de Drets Humans.

Senyors congressistes, que vénen a conèixer l'avantguarda del SXXI a la capital del mòbil, no siguin còmplices de la més antiga opressió i violència contra les dones que existeix. No es permetin el luxe (o el capritx) de trencar els drets humans en aquesta ciutat.

La fi no justifica els mitjans

La injecció econòmica que suposa per a Barcelona organitzar un certamen internacional d'aquest calibre no justifica que aquest sigui el peatge que les dones víctimes de la prostitució, el tràfic i l'explotació sexual hagin de suportar. Un pragmatisme mal entès el que practica l'Ajuntament de Barcelona; aquest no és un mal menor, estem davant violacions de drets humans. L'Ajuntament ha de vetllar perquè l'organització de grans esdeveniments no empari aquestes pràctiques i per això s'ha de responsabilitzar als organitzadors a que prenguin mesures perquè no es reprodueixin. Per això s'han de posar en marxa durant tot l'esdeveniment campanyes de sensibilització dels congressistes sota la premissa: Tolerància Zero.

La responsabilitat social dels mitjans de comunicació

No deixa de sorprendre la cobertura que els mitjans de comunicació van donar al recollir la publicitat de serveis sexuals als diaris d'ahir. D'aquesta publicitat se'n podria  desprendre en certa manera un suport a la prostitució i al tràfic de persones. Cap diari generalista seriós europeu permet publicitat de prostitució en les seves pàgines. Els mitjans de comunicació catalans i espanyols haurien de seguir l'estela de la premsa europea i plantejar excloure dels seus rotatius.

Tolerància Zero

Barcelona i Catalunya s'han convertit en el gran bordell del sud d'Europa en els últims anys entre altres motius per la regulació dels locals de contactes. Hem de posar fi a aquesta forma d'explotació i de desigualtat profunda. No en aquesta ciutat. La Barcelona cosmopolita, oberta, somiadora, capaç de projectar-se al món traspassant les seves fronteres, només projectant com a capital mundial de drets, de la cultura, de l'esport es reivindica a si mateixa. A la Barcelona de l'avantguarda i el progrés no és possible que una persona home pugui comprar a una persona dona que no té llibertat d'elecció. I menys encara, sota la justificació del gran avanç i progrés que genera el MWC per a la ciutat. #ToleranciaCero # MWC15

Entre las carpetitas de los congresistas hay panfletos de los mejores burdeles y locales de alterne de la ciudad

Miles y miles de congresistas abarrotan la Fira de Barcelona. Mark Zuckenberg, CEO de Facebook; Jimmy Wales, fundador de Viquipèdia, encabezan el cartel de conferenciantes. Taxis, restaurantes, hoteles, apartamentos, tiendas de Barcelona disparan su actividad en esta semana. El motivo, el Mobile World Congress, el congreso de telefonía móvil más importante del mundo.

Traducido en cifras 90.000 congresistas, 2.000 expositores, 4.000 periodistas acreditados y un beneficio para Barcelona que algunos sitúan entorno a los  400 millones. No escondo una sensación de éxito rotundo al ver el impacto económico que provoca el paso del #MWC15 por la ciudad.

Lo que el #MWC15 esconde

Entre las carpetitas de los congresistas hay panfletos de los mejores burdeles y locales de alterne de la ciudad. A la entrada y a la salida, varios chulos, proxenetas ofrecen flyers con chicas calientes, dispuestas a satisfacer cualquier deseo de los apuestos congresistas venidos del mundo entero atraídos por 4 días de congresos en una de las mejores ciudades del mundo. Pero lo que esconde el #MWC15 es el modelo de ciudad que proyectamos. ¿La marca Barcelona se vincula a la oferta de turismo sexual de negocios? ¿Es un atractivo añadido en estos grandes eventos?

La realidad, mafias y crimen organizado

Puede que estos apuestos congresistas, triunfadores, enfundados en sus impecables trajes negros, desconozcan que estas chicas y mujeres con las que quieren pasar un rato de diversión y lujuria, están siendo forzadas a la explotación sexual por deudas con sus mafias y proxenetas. Chicas y mujeres jóvenes que viven atrapadas en un auténtico hervidero del crimen organizado. Rumanas, nigerianas, sudamericanas que deambulan por los locales fingiendo pasar un buen rato con el cliente, cuando en realidad están forzadas a prostituirse hasta saldar su deuda con los puteros y sus mafias que las tienen secuestradas. Como Naciones Unidas reivindica, es una cuestión de Derechos Humanos.

Señores congresistas, que vienen a conocer  la vanguardia del SXXI en la capital del móvil, no sean cómplices de la más antigua opresión y violencia contra las mujeres que existe. No  se permitan el lujo (o el capricho) de quebrantar los derechos humanos en esta ciudad.

El fin no justifica los medios

La inyección económica que supone para Barcelona organizar un certamen internacional de este calibre no justifica que éste sea el peaje que las mujeres víctimas de la prostitución, la trata y la explotación sexual deban soportar. Un pragmatismo mal entendido el que practica el Ayuntamiento de Barcelona; éste no es un mal menor, estamos ante violaciones de derechos humanos. El Ayuntamiento debe velar para que la organización de grandes eventos no ampare estas prácticas y por ello debe responsabilizar a los organizadores a que tomen medidas para que no se reproduzcan. Por ello deben ponerse en marcha durante todo el evento campañas de sensibilización de los congresistas bajo la premisa: Tolerancia Cero.

La responsabilidad social de los medios de comunicación

No deja de asombrarme la cobertura que los medios de comunicación dieron al recoger la publicidad de servicios sexuales en los periódicos de ayer. De esta publicidad podría desprenderse en cierto modo un apoyo a la prostitución y a la trata de personas. Ningún periódico generalista serio europeo permite publicidad de prostitución en sus páginas. Los medios de comunicación catalanes y españoles deberían seguir  la estela de la prensa europea y plantearse excluirla de sus rotativos.

Tolerancia Cero

Barcelona y Cataluña se han convertido en el gran burdel del sur de Europa en los últimos años entre otros motivos por la regulación de los locales de alterne. Debemos poner fin a esta forma de explotación y de desigualdad profunda. No en esta ciudad. La Barcelona cosmopolita, abierta, soñadora, capaz de proyectarse al mundo traspasando sus fronteras, tan solo proyectándose como  capital mundial de derechos, de la cultura, del deporte se reivindica a sí misma. En la Barcelona de la vanguardia y el progreso no cabe que una persona hombre pueda comprar a una persona mujer que no tiene libertad de elección. Y menos aún, bajo la justificación del gran avance y progreso que genera el MWC para la ciudad. #ToleranciaCero #MWC15

Según el Diccionario de la Real Academia Española HOMBRE es aquel que tiene cualidades consideradas varoniles por excelencia como son el valor y la firmeza. Confieso entonces que empiezo a notar los síntomas de una incipiente crisis de identidad; ¡probablemente yo sea un hombre!

Pero si continúo leyendo constato que entre las acepciones del adjetivo FEMENINO se encuentran débil y endeble. Así que tampoco soy una mujer femenina como creía y tampoco un hombre femenino. ¡pues vaya!

Creo que empiezo a ver la luz al leer que MASCULINO es sinónimo de enérgico. Ya lo tengo, soy un hombre masculino. Ahora ya me ha quedado clara y resuelta mi duda existencial: Aránzazu Calvera Cosculluela, hombre masculino.

La curiosidad me hace seguir en la gran aventura del DRAE en un ejercicio que calificaría de cercano al masoquismo...

Así me entero que a mi sexo no le está permitido GOZAR, ¡no!Porque gozar es conocer carnalmente a una mujer, ¡disfrutad amigas lesbianas vosotras que podéis!

Y ya me quedo patidifusa cuando veo que mi PADRE es el macho que me ha engendrado y mi MADRE es la hembra que me ha parido. De lo que deduzco que mi padre gozó y engendró a mi madre y que mi madre no debió gozar. Así que lo que mi madre hizo fue un acto pasivo, ser engendrada y un acto activo eso sí, parir, ¡y con dolor!

Una cosa buena, al fin encuentro algo que me alegra. Mi padre, al que he admirado toda mi vida por compartir al 50% las tareas domésticas, es un COCINILLA. ¡Pero no por sus deliciosos guisos y paellas, no! Vaya, la alegría me ha durado un suspiro… Resulta que mi padre es un hombre que se entromete en cosas, especialmente domésticas que no son de su incumbencia.

Una de las misiones del Diccionario es reflejar la realidad. En los 300 años de historia de la Real Academia Española apenas ocho mujeres han sido académicas de la lengua y de sus 43 miembros actuales, únicamente siete son mujeres. La sociedad española y europea ha vivido una revolución de las mujeres estos últimos años que ha hecho que, por suerte, a finales de 2014 el Diccionario de la Real Academia Española sea modificado para adaptarse a la nueva realidad social. Pero un tremendo miedo interior me asalta cuando me doy cuenta que para muchos y muchas estas acepciones estúpidas y sexistas son la realidad en la que viven en 2013, vivirán en 2014 y se mantendrán durante décadas tras la anunciada modificación. Espero no tener que esperar muchas décadas para ver que la composición de la RAE representa a la realidad social en la que las “débiles y endebles” son miembras de pleno derecho.

PD: Anonadada me quedo cuando me doy cuenta a estas alturas de la vida que soy perica (yo, del Athelic de cuna ¡y a mucha honra!) Por lo visto, PERIQUEAR es dicho de una mujer que disfruta de excesiva libertad.

GLOSARIO

- Femenino. Débil, endeble.

- Masculino. Varonil, enérgico.

- Hombre. Ser animado racional, varón o mujer. / Individuo que tiene las cualidades consideradas varoniles por excelencia, como el valor y la firmeza.

- Mujer. Persona del sexo femenino. / Que tiene las cualidades consideradas femeninas por excelencia.

- Padre. Varón o macho que ha engendrado. / Cabeza de una descendencia, familia o pueblo. / Padre de familia: jefe de una familia aunque no tenga hijos.

- Madre. Hembra que ha parido. / Madre de familia: mujer casada o viuda, cabeza de su casa.

- Gozar. Conocer carnalmente a una mujer.

- Cocinilla. Hombre que se entromete en cosas, especialmente domésticas, que no son de su incumbencia.

- Periquear. Dicho de una mujer: disfrutar de excesiva libertad.

Article publicat a Dones en Xarxa

Segons el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola HOME és aquell que té qualitats considerades masculines per excel·lència com són el valor i la fermesa. Confesso llavors que començo a notar els símptomes d'una incipient crisi d'identitat; ¡ probablement jo sigui un home!

Però si continuo llegint constato que entre les accepcions de l'adjectiu FEMENÍ es troben feble i dèbil. Així que tampoc sóc una dona femenina com creia i tampoc un home femení. Doncs vaja !

Crec que començo a veure la llum al llegir que MASCULÍ és sinònim d'enèrgic. Ja ho tinc, sóc un home masculí. Ara ja m'ha quedat clar i resolt el meu dubte existencial: Aránzazu Calvera Cosculluela, home masculí.

La curiositat em fa seguir en la gran aventura del DRAE en un exercici que qualificaria de proper al masoquisme ...

Així m'assabento que al meu sexe no li està permès GAUDIR, no! Perquè gaudir és conèixer carnalment a una dona, gaudiu amigues lesbianes vosaltres que podeu!

I ja em quedo patidifusa quan veig que el meu PARE és el mascle que m'ha engendrat i la meva MARE és la femella que m'ha parit. Del que dedueixo que el meu pare va gaudir i va engendrar a la meva mare i que la mare no va haver gaudir. Així que el que la meva mare va fer va ser un acte passiu, ésser engendrada i un acte actiu això sí, parir, i amb dolor!

Una cosa bona, per fi trobo alguna cosa que m'alegra. El meu pare, a qui he admirat tota la meva vida per compartir al 50% les tasques domèstiques, és a dir, un cuinetes. Però no pels seus deliciosos guisats i paelles, no! Vaja, l'alegria m'ha durat un sospir ... Resulta que el meu pare és un home que es fica en coses, especialment domèstiques que no són de la seva incumbència.

Una de les missions del Diccionari és reflectir la realitat. En els 300 anys d'història de la Reial Acadèmia Espanyola amb prou feines vuit dones han estat acadèmiques de la llengua i dels seus 43 membres actuals, únicament set són dones. La societat espanyola i europea ha viscut una revolució de les dones aquests últims anys que ha fet que, per sort, a finals de 2014 el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola sigui modificat per adaptar-se a la nova realitat social. Però un gran por interior m'assalta quan m'adono que per a molts i moltes aquestes accepcions estúpides i sexistes són la realitat en què viuen el 2013, viuran en 2014 i es mantindran durant dècades després l'anunciada modificació. Espero no haver d'esperar moltes dècades per veure que la composició de la RAE representa la realitat social en què les “febles i dèbils són membres de ple dret.

PD: anonadada em quedo quan m'adono a hores d'ara de la vida que sóc perica (jo, l' Athelic de sempre i a molta honra!) Es veu que PERIQUEAR és dit d'una dona que gaudeix d'excessiva llibertat.

GLOSSARI

- Femení. Feble, dèbil.

- Masculí. Viril, enèrgic .

- Home. Ser animat racional, home o dona. / Individu que té les qualitats considerades mascles per excel·lència, com el valor i la fermesa.

- Dona. Persona del sexe femení. / Que té les qualitats considerades femenines per excel·lència.

- Pare. Home o mascle que ha engendrat. / Cap d'una descendència, família o poble. / Pare de família: cap d'una família encara que no tingui fills.

- Mare. Femella que ha parit. / Mare de família: dona casada o vídua, cap de casa.

- Gaudir. Conèixer carnalment a una dona.

- Cuinetes. Home que es fica en coses, especialment domèstiques, que no són de la seva incumbència.

- Periquear. Dit d' una dona: gaudir d'excessiva llibertat .

Article publicat a Dones en Xarxa