<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Laia Pajuelo Sans]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/laia_pajuelo_sans/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Laia Pajuelo Sans]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/511226/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El cos importa fins que ja no importa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/masclisme-violencia-masclista-sexisme_132_2412032.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/465533ed-ec7b-4d6c-a0ac-46d3a68c30eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El cos importa fins que ja no importa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La feminitat, en l’imaginari social, està mutilada. Per tal d’aconseguir aquest ideal has d’amputar-te, retallar una mica de tu mateixa, els teus desitjos, somnis, habilitats</p></div><p class="article-text">
        <em><strong>ES BIEN SABIDO QUE LAS HAMBURGUESAS PUEDEN SER: ENTRADAS EN CARNES, VERDULERAS, PICANTES, RESULTONAS, SOLTERONAS, EMPERIFOLLADAS, PLANCHADAS, REFRITAS, ESPECIALES O CL&Aacute;SICAS&hellip; PERO TODAS, SIN EXCEPCI&Oacute;N, IGUALMENTE TENTADORAS&hellip;</strong></em>
    </p><p class="article-text">
        <em><strong>&iquest;Te apetece probar la mejor hamburguesa de la ciudad?</strong></em>
    </p><p class="article-text">
        <em>&mdash;</em>
    </p><p class="article-text">
        <em><strong>Doncs no, no em ve de gust.</strong></em>
    </p><p class="article-text">
        Aquesta &eacute;s la filosofia del negoci <strong>&ldquo;La Burguesa&rdquo;</strong> que ja t&eacute; 4 locals a Barcelona. Gr&agrave;cies a la informaci&oacute; que em va enviar una amiga he descobert que al Carrer Tuset, 15 hi ha un restaurant on no hi anir&eacute; mai. Per dos motius: el primer, s&oacute;c vegetariana; el segon, &eacute;s un lloc esgarrif&oacute;s amb una imatge corporativa sexista.<strong> Emula esquarterar una dona com a reclam publicitari per incitar a cruspir-te un combinat de carn amb patates.</strong> S&rsquo;hauran herniat de pensar com fer un joc de paraules entre <strong>&ldquo;Hamburguesa&rdquo;</strong> i <strong>&ldquo;La Burguesa&rdquo;</strong>. Hauran cagat a gust despr&eacute;s de penjar el cartell de la tronada imitaci&oacute; de &ldquo;La Maja Desnuda&rdquo; de Goya en el que la dona apareix com si fos un porc, una truja, i la tallessin a trossets.
    </p><p class="article-text">
        Ja no &eacute;s nom&eacute;s perqu&egrave; m&rsquo;estimi als animals, &eacute;s que m&rsquo;estimo les dones! &Eacute;s que teniu un restaurant que em fa vomitar. Vull posar mil fulls de reclamaci&oacute;, per&ograve; no vull entrar per la porta. Vull dir a cada persona que vulgui asseure&rsquo;s a les vostres cadires <em>modernetes</em>-<em>vintage</em> que se'n vagi a dinar a casa!
    </p><p class="article-text">
        <strong>Voleu tallar la dona a peda&ccedil;os, fragmentar-la en parts petites per vendre&rsquo;ns la seva carn?</strong> N&rsquo;hi ha de molts tipus, no us ho penseu! Ens convideu a demanar &ldquo;pezu&ntilde;ar&rdquo;, tallar el &ldquo;pescuezo&rdquo;, tastar la &ldquo;chica liguero&rdquo; i endinsar-nos als sabors del &ldquo;pecadillo&rdquo;&hellip; Per&ograve;, que us heu begut l&rsquo;enteniment?
    </p><p class="article-text">
        Segur que en aquest cos tallat amb l&iacute;nies discont&iacute;nues trobes la teva part preferida per esquarterar, perqu&egrave; no n&rsquo;hi havia prou amb matar els animals i servir-los entre fulles d&rsquo;enciam i pa de s&egrave;sam, tamb&eacute; ho farem amb les dones. Ah, no!, que ja ho f&egrave;iem! &Eacute;s nom&eacute;s un recordatori de com de bo i saludable n'&eacute;s tallar el cos de les dones, vendre&rsquo;l per parts, anunciar-ho a la paret, a les xarxes socials i voler fer gr&agrave;cia amb el nom i les refer&egrave;ncies a la burgesia com a valor afegit del vostre negoci.<strong> I la clientela, lluny d&rsquo;adonar-se que menja sota un cartellera indignant, endrapa carn per saciar la gana del patriarcat.</strong> Una gana que en realitat no &eacute;s gana, perqu&egrave; nosaltres de gana, no n&rsquo;hem passat,per&ograve; menjar-se una senyora hamburguesa &eacute;s el millor que hi ha&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Quina part &eacute;s la que m&eacute;s t&rsquo;agrada?La faig crua, al punt o molt feta? Acompanyo el colze de la dona amb patates? Vol un refresc amb aquesta verdulera? Li posa a la clientela &ldquo;en safata&rdquo;, perqu&egrave; no pensi, perqu&egrave; se senti satisfeta i no exerciti l&rsquo;esperit cr&iacute;tic. <strong>Els noms de les hamburgueses s&oacute;n: Verdulera, La Mamma, Viuda alegre, Catalana, Sueca, Jamona, Madame&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>La feminitat, en l&rsquo;imaginari social, est&agrave; mutilada.</strong> Per tal d&rsquo;aconseguir aquest ideal has d&rsquo;amputar-te, retallar una mica de tu mateixa, els teus desitjos, somnis, habilitats&hellip; Per encaixar has de renunciar i donar el teu cos al domini p&uacute;blic, al millor postor. Ja vaig parlar-vos del <em>Body Magic</em>, <a href="http://muliersapiens.com/2013/05/13/iia-part-el-cos-de-la-dona-el-cos-mes-familiar/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recordeu</a>?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ens posen al forn, com a una gran col&middot;lecci&oacute; de <em>cupcakes</em>. Som saboroses, acolorides, decorades&hellip; i se&rsquo;ns mengen. <strong>Tenen gana de nosaltres, dels nostres nutrients.</strong> Ens fornegen i a deglutir! La societat can&iacute;bal se&rsquo;ns menja. <strong>El cos importa fins que ja no importa. </strong>Fins que ja no &eacute;s bell, ni funcional ni decoratiu.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Despr&eacute;s del rot ve el &ldquo;bon profit&rdquo;.</strong>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/masclisme-violencia-masclista-sexisme_132_2412032.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 29 Oct 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/465533ed-ec7b-4d6c-a0ac-46d3a68c30eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244356" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/465533ed-ec7b-4d6c-a0ac-46d3a68c30eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244356" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El cos importa fins que ja no importa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/465533ed-ec7b-4d6c-a0ac-46d3a68c30eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Violència Masclista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Escrituras "tierrapéuticas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualdad-discriminacion-de-genero-feminismo_132_3522298.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">La aparición en un programa de televisión de la jovencita Alyssa Carson propició un rastro asqueroso de comentarios en las redes sobre sus orejas</p></div><p class="article-text">
        Ahora s&iacute;, llevo todo en enero buscando el momento de volver a re-emprender el blog, guardando art&iacute;culos e ideas para enlazar. Y definitivamente me ha hecho falta encender el ordenador y ponerme a picar, tal cual, el primer art&iacute;culo del a&ntilde;o. Es s&aacute;bado por la ma&ntilde;ana. A esa hora normalmente duermo, pero me he despertado antes de que sonara el despertador y eso, amigas m&iacute;as, como bien saben, no suele pasar... As&iacute; que ahora tengo un rato antes para redactar.
    </p><p class="article-text">
        He desayunado, he cocinado unas verduritas, y me he sentado en el sof&aacute;, con la bata, bien envuelta, y he empezado a curiosear  Instagram y Facebook, y claro... me ha aparecido este v&iacute;deo y ha sido la excusa perfecta para poner manos a la obra. Podr&iacute;a decir que es el v&iacute;deo m&aacute;s espantoso que he visto en mucho tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Y ahora es lunes y ha sido todo un poco de escritura <em>interruptus</em>, o como se escriba. (quer&iacute;a sonar a lat&iacute;n). Han pasado 2 semanas. Tuve que salir de casa corriendo por un tema de inundaciones laborales que no vienen al caso, pero que pararon en seco mi inspiraci&oacute;n y ya no s&eacute; de qu&eacute; v&iacute;deo os estaba hablando, mi cerebro lo ha borrado completamente. Si lo encuentro ya lo pondr&eacute;!
    </p><p class="article-text">
        Y ahora es mi&eacute;rcoles y casi un mes despu&eacute;s de ese d&iacute;a me siento otra vez con ganas y no ganas de escribir. Con ganas de tirar la toalla o de ponerme la manta a la cabeza. Tampoco recuerdo por qu&eacute; dej&eacute; de escribir el lunes.
    </p><p class="article-text">
        No he entendido nunca las ollas a presi&oacute;n. No se si el mecanismo aquel por donde sale el vapor se debe dejar cerrado o abierto. Lo vuelvo a entender y me olvido. Pues yo ahora mismo soy como esta olla a presi&oacute;n, que no sabe si cerrarse con todo el vapor, silbar, o estallar.
    </p><p class="article-text">
        Pod&eacute;is pensar que tengo mala memoria, pero en realidad no es as&iacute;, soy bastante buena, pero supongo que selectiva o caprichosa. Y me pregunto, &iquest;tambi&eacute;n lo soy yo de selectiva y caprichosa? &iquest;Es pedir tanto? &iquest;Es tan dif&iacute;cil lo que quiero? &iquest;Por qu&eacute; el universo me lo est&aacute; poniendo m&aacute;s dif&iacute;cil de lo que pensaba?. Siento que nadie me entiende, ya que no vive dentro de m&iacute;, con mis sue&ntilde;os, con mis miedos y mis anhelos. Hay deseos que te retuercen la barriga, hay esperanzas que te cambian lo que cre&iacute;as, cierto, hay sentimientos que ya no sabes si son tuyos o te los han dejado en prenda.
    </p><p class="article-text">
        Hay escrituras que se convierten en terap&eacute;uticas, y digo &ldquo;tierra&rdquo; porque me hacen tener los pies en el suelo, pero vaya, soy signo de aire y siempre estoy en las nubes, as&iacute; que esto de aterrizar no siempre me satisface. No os contar&eacute; que tengo. Pod&eacute;is deducir todo lo que quer&aacute;is, puede que no me pase nada. Quiz&aacute;s soy como una canci&oacute;n y su estribillo, y tengo que volver a empezar para sonar de nuevo, pero al impasse, en la pausa, as&iacute; como quien no quiere la cosa, o as&iacute; como quien lo quiere todo...
    </p><p class="article-text">
        Recordar&eacute; los insultos a la jovencita Alyssa Carson que se est&aacute; preparando para ser astronauta con 15 a&ntilde;os! Yo tambi&eacute;n quer&iacute;a ser astronauta de peque&ntilde;a! Esta chica es pol&iacute;glota, es la primera persona en conocer todos los centros espaciales visitables de la NASA que est&aacute;n repartidos por todo el mundo, y se entrena cada d&iacute;a para conseguir su objetivo de ir a Marte, todo ello siguiendo los cursos de secundaria que le tocan. Su aparici&oacute;n en un programa de la tele propici&oacute; un rastro asqueroso de comentarios en las redes sobre sus orejas. Da conferencias, tiene su propio portal y los comentarios ofensivos van a parar a como tiene o no tiene las orejas. &iquest;De verdad? Quiz&aacute;s ahora entiendo eso de ir a Marte, es para emigrar...
    </p><p class="article-text">
        Y esta putrefacci&oacute;n de gente me ruboriza, s&iacute;, de verg&uuml;enza ajena. Pero como se trata de poner buena cara me pregunto, &iquest;como enmascararla? Ah s&iacute;! Tendr&eacute; que comprarme ese<em> maquillaje que se llama Orgasm</em><a href="https://www.youtube.com/watch?v=D-YwObywAYU" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Orgasm</a> y explicar con el hashtag #queteruboriza lo que me ruboriza de los humanos. Y ponerme doble capa para disimular las arrugas que me aparecen en el rostro cuando &ldquo;Softcatal&agrave;&rdquo; me corrige &ldquo;amigas&rdquo; por &ldquo;amigo&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/igualdad-discriminacion-de-genero-feminismo_132_3522298.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Mar 2017 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Escrituras "tierrapéuticas"]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Discriminación de género,Feminismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Escriptures "terrapèutiques"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/feminismes-discriminacio-de-genere-igualtat_132_3522229.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">L'aparició en un programa de televisió de la joveneta Alyssa Carson va propiciar un rastre fastigós de comentaris a les xarxes sobre les seves orelles</p></div><p class="article-text">
        Ara s&iacute;, porto tot el gener buscant el moment de tornar a reprendre el bloc, guardant articles i idees per enlla&ccedil;ar. Definitivament m'ha calgut engegar l'ordinador i posar-me a picar, tal com raja, el primer article de l'any. &Eacute;s dissabte al mat&iacute;, a aquesta hora normalment dormo, per&ograve; m'he despertat abans que son&eacute;s el despertador i aix&ograve;, amigues meves, com b&eacute; sabeu, no acostuma a passar... Aix&iacute; que ara tinc una estona per endavant per redactar.
    </p><p class="article-text">
        He esmorzat, he cuinat unes verduretes, i m'he assegut al sof&agrave;, amb la bata, ben embolicada, i he comen&ccedil;at a xafardejar l'Instagram i el Facebook, i clar... m'ha aparegut aquest v&iacute;deo i ha estat l'excusa perfecta per posar fil a l'agulla. Podria dir que &eacute;s el v&iacute;deo m&eacute;s espant&oacute;s que he vist en molt de temps.
    </p><p class="article-text">
        Ara &eacute;s dilluns i ha estat tot plegat una mica d'escriptura <em>interruptus</em>, o com s'escrigui. (volia sonar a llat&iacute;). Han passat dues setmanes. Vaig haver de sortir de casa corrents per un tema d'inundacions laborals que ara no v&eacute;nen al cas, per&ograve; que van aturar en sec la meva inspiraci&oacute; i ja no s&eacute; de quin v&iacute;deo us estava parlant, el meu cervell ho ha esborrat completament. Si el trobo ja el publicar&eacute;!
    </p><p class="article-text">
        I ara &eacute;s dimecres i quasi un mes despr&eacute;s d'aquell dia m'assec altre cop amb ganes i no ganes d'escriure. Amb ganes de tirar la tovallola o de posar-me la manta al cap. Tampoc recordo perqu&egrave; vaig deixar d'escriure el dilluns.
    </p><p class="article-text">
        No he ent&egrave;s mai les olles de pressi&oacute;, no s&eacute; si el mecanisme aquell per on surt el vapor s'ha de deixar tancat o obert. Ho torno a entendre i me n'oblido. Doncs jo ara mateix s&oacute;c com aquesta olla de pressi&oacute; que no sap si tancar-se amb tot el vapor, xiular, o esclatar.
    </p><p class="article-text">
        Podeu pensar que tinc una merda de mem&ograve;ria, per&ograve; en realitat no &eacute;s aix&iacute;, &eacute;s bastant bona, per&ograve; suposo que selectiva o capritxosa. I em pregunto, tamb&eacute; ho s&oacute;c jo de selectiva i capritxosa? &Eacute;s demanar tant? &Eacute;s tan dif&iacute;cil el que vull? Per qu&egrave; l'univers m'ho est&agrave; posant m&eacute;s dif&iacute;cil de qu&egrave; em pensava. Sento que ning&uacute; m'ent&eacute;n, ja que no viviu dins meu, amb els meus somnis, amb les meves pors i els meus anhels. Hi ha desitjos que et retorcen la panxa, hi ha esperances que et capgiren el que creies cert, hi ha sentiments que ja no saps si s&oacute;n teus o te'ls han deixat com a penyora.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha escriptures que es converteixen en terrap&egrave;utiques, i dic &ldquo;terra&rdquo; perqu&egrave; em fan tocar de peus a terra, per&ograve; vaja, s&oacute;c signe d'aire i sempre estic als n&uacute;vols, aix&iacute; que aix&ograve; d'aterrar no sempre em satisf&agrave;. No us explicar&eacute; qu&egrave; tinc. Podeu deduir tot el que vulgueu, potser no em passa res. Potser s&oacute;c com una can&ccedil;&oacute; i la seva tornada, i he de tornar a comen&ccedil;ar per sonar de nou, per&ograve; a l'imp&agrave;s, a la pausa, aix&iacute; com qui no vol la cosa, o aix&iacute; com qui ho vol tot.
    </p><p class="article-text">
        Recordar&eacute; els insults a la joveneta Alyssa Carson que s'est&agrave; preparant per ser astronauta amb 15 anys! Jo tamb&eacute; volia ser astronauta de petita! Aquesta noia &eacute;s poliglota, &eacute;s la primera persona a con&egrave;ixer tots els centres espacials visitables de la NASA que estan repartits arreu del m&oacute;n, i s'entrena cada dia per aconseguir el seu objectiu d'anar a Mart, tot aix&ograve; seguint els cursos de secund&agrave;ria que li toquen. El tema &eacute;s que la seva aparici&oacute; a un programa de la tele va propiciar un rastre fastig&oacute;s de comentaris a les xarxes sobre les seves orelles. Fa confer&egrave;ncies, t&eacute; el seu propi portal i els comentaris ofensius van a parar a com t&eacute; o no t&eacute; les orelles. De veritat? Potser ara entenc aix&ograve; d'anar a Mart, &eacute;s per emigrar-hi...
    </p><p class="article-text">
        I aquesta putrefacci&oacute; de gent em ruboritza s&iacute;, de vergonya cap als altres. Per&ograve; com es tracta de posar bona cara em pregunto, com emmascarar-la? Ah s&iacute;! Haur&eacute; de comprar-me aquest un&nbsp;maquillatge que es diu Orgasm i explicar amb un hashtag #queteruboriza el que em ruboritza dels humans.
    </p><p class="article-text">
        I posar-me doble capa per dissimular les arrugues que se'm fan a l'expressi&oacute; quan el Softcatal&agrave; em corregeix &ldquo;amigues&rdquo; per &ldquo;amic&rdquo;.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/feminismes-discriminacio-de-genere-igualtat_132_3522229.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Mar 2017 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Escriptures "terrapèutiques"]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando nada es seguro, todo es posible!]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/violencia-domestica-violencias-economia-feminista_132_2338771.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; podemos hacer para deshacer las violencias? &iquest;Qu&eacute; nos est&aacute; pasando? &iquest;Qu&eacute; puedo hacer yo?</strong> No se si encender la tele o apagarla. Me siento mal si miro las noticias y si no las miro ... Soy tan poca cosa en medio de la guerra, pero al mismo tiempo, siento tantas ganas de ir a dar un par de hostias a los se&ntilde;ores de la guerra ... Ser&aacute; esta misma rabia violenta que me escuece la que tienen ellos corriendo por las venas que les hace estallar bombas, matar ni&ntilde;os ... y toda una serie de barbaries que ya sab&eacute;is ... Deseo que no, pero la violencia es violencia, no? Estoy confundida.
    </p><p class="article-text">
        Siguen siendo asesinadas mujeres en mi orilla, a manos de sus parejas, aquellas manos que un d&iacute;a las tocaron con afecto y respeto (o eso quiero pensar) hoy empu&ntilde;an un arma y atacan. <strong>Y la orden del producto s&iacute; altera los factores. Suicidaos primero, y luego matadlas ...</strong> &iquest;Por qu&eacute; siento tanta ira dentro de m&iacute; cuando me entero de otro acto de violencia machista y quisiera ir ante estos desgraciados y zurrarlos? &iquest;Por qu&eacute; se me acaban las palabras y los di&aacute;logos? Me siento extra&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        Reflexiono en torno a los pensamientos de <strong>Silvia Federici</strong> que pronunci&oacute; en las <strong>Jornadas de Econom&iacute;a Feminista</strong> en Vic el pasado mes de julio, a ver si me aportan luz en esta oscuridad.
    </p><p class="article-text">
        Nos cuenta que hay que transformar, buscar los propios recursos, desenmascarar el lenguaje de la planificaci&oacute;n estructural econ&oacute;mica. Necesitamos comprender. La violencia es un aspecto estructural. El hombre supervisa el papel de la mujer en casa,<strong> la violencia dom&eacute;stica no es privada, es un mecanismo con ra&iacute;ces en la organizaci&oacute;n social</strong>. El capitalismo deval&uacute;a nuestra vida y as&iacute; ha ido acumulando su riqueza, nos ha robado el trabajo y nos ha invisibilizado. C&oacute;mo llevar el salario a la lucha reproductiva? El salario se utiliza como medida de relaci&oacute;n jer&aacute;rquica, y digo yo, donde est&aacute; ahora la sal de la vida?
    </p><p class="article-text">
        No podemos hablar de una econom&iacute;a que no entendemos, nos hablan de la econom&iacute;a m&aacute;s cercana a unas estructuras de poder que no son nuestras. Tenemos una insistencia enfermiza en contar. Debes tener una &oacute;ptica que reconoce el sistema con el que vas a negociar, pero,<strong> como responder desde el feminismo para confrontar el sistema? Debemos conocer la l&oacute;gica del sistema al que nos enfrentamos. El poder de crear no est&aacute; en el estado, est&aacute; en nosotros. El conocimiento es un ant&iacute;doto contra el miedo.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Debemos reunificar lo que ha sido separado para resistir, pero resistir no es suficiente. Lo justo es lo que no destruye nuestra vida, lo que la sostiene. La nueva sociedad sale de nuestra lucha, <strong>y es que cuando nada es seguro, todo es posible.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Las explicaciones de la <strong>Federici</strong> son m&uacute;sica para mis o&iacute;dos y releo mi trabajo de investigaci&oacute;n del <a href="http://www.ub.edu/duoda/?lang=ca" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Master de Duoda</a> sobre la Econom&iacute;a de las relaciones Femeninas porque el mundo en que quiero vivir es lo que tengo que construir. Y dec&iacute;a as&iacute;:
    </p><p class="article-text">
        &amp;lt;&amp;lt; La empresa relacional es el punto de partida de extensi&oacute;n de las ramas de crecimiento personal, una empresa que sale de las entra&ntilde;as, de la escucha, de la rendici&oacute;n a la diferencia sexual. La pr&aacute;ctica pol&iacute;tica de empezar por m&iacute; y compartirlo contigo, de generar una esfera entre las dos, un espacio que no amenaza porque compartimos la visi&oacute;n, sino del final, del camino.
    </p><p class="article-text">
        Emprendo, activo, remuevo, conozco, deshago, atiendo ... Verbos en presente que hablan del movimiento, del deseo de no pasar de puntillas, del deseo de huella hacia lo que me hace feliz.<strong> Mi felicidad como medida de los logros, del bienestar, de la paz que quiero.</strong>
    </p><p class="article-text">
        ...
    </p><p class="article-text">
        <strong>Me abro a la relaci&oacute;n</strong>. Me abro porque quiero y el deseo se hace realidad. Experimento a tu lado lo que naci&oacute; en m&iacute;, contigo, en libertad. Fundamos llevando nuestro mundo en un espacio compartido, y lo hacemos crecer, lo regamos, la acompa&ntilde;amos. Un mundo de barro, de elementos b&aacute;sicos que dan forma a nuestros sue&ntilde;os, nuestros suspiros. Potingues queridas para sacar adelante nuestras vidas, nuestras realidades, figuras con formas inimaginables en un entorno secreto, acogedor, propio.
    </p><p class="article-text">
        Formas supremas de pol&iacute;tica invisible en las que no es necesario etiquetar. Ser sin sufijo, sin -ismos. Inteligencia intuitiva que permite intercambiar saberes, trabajo manual, trabajo cocinado, trabajo sentido. Una identidad que nos vincula al grupo, en el cen&aacute;culo, que hace que la vida contin&uacute;e.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tergiversar el nombre de Econom&iacute;a para llamarla Econonuestra, porque no es &ldquo;m&iacute;a&rdquo; o &ldquo;tuya&rdquo; sino nuestra.</strong> Nos alcanza, nos compromete, nos posiciona. Una alternativa sostenible, como alternativa de la imperante, del hegem&oacute;nico. Conciencia ecol&oacute;gica para detener las apropiaciones del trabajo femenino, de los recursos naturales. Medir el &eacute;xito a partir del cuidado, de la protecci&oacute;n, del empoderamiento, de lo que nos es innato. Mediar con la tierra, las semillas y el germinar. La Bioesfera es la Femesfera, una esfera femenina de la no violencia, de educaci&oacute;n para la transformaci&oacute;n de la representatividad de la mujer. &amp;gt;&amp;gt;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Y con motivo del # 25N nos acompa&ntilde;a la preciosa ilustraci&oacute;n de mi vieja y bella amiga Laia Riera Sanjaume para seguir suspirando:</strong><a href="http://lairisars.blogspot.com.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Laia Riera Sanjaume</a>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8aa871a3-6cce-4806-a2ce-cd3f5dca1233_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8aa871a3-6cce-4806-a2ce-cd3f5dca1233_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8aa871a3-6cce-4806-a2ce-cd3f5dca1233_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8aa871a3-6cce-4806-a2ce-cd3f5dca1233_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8aa871a3-6cce-4806-a2ce-cd3f5dca1233_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8aa871a3-6cce-4806-a2ce-cd3f5dca1233_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8aa871a3-6cce-4806-a2ce-cd3f5dca1233_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/violencia-domestica-violencias-economia-feminista_132_2338771.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Nov 2015 07:56:21 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Cuando nada es seguro, todo es posible!]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Violencia doméstica,Economía feminista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan res és segur, tot és possible!]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/violencies-economia-feminista_132_2338749.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; podem fer per desfer les viol&egrave;ncies? Qu&egrave; ens est&agrave; passant? Qu&egrave; puc fer jo?</strong> No s&eacute; si encendre la tele o apagar-la. Em sento malament si miro les not&iacute;cies i si no les miro&hellip; S&oacute;c tan poca cosa enmig la guerra, per&ograve; alhora, sento tantes ganes d&rsquo;anar a donar un parell d&rsquo;h&ograve;sties als senyors de la guerra&hellip; Ser&agrave; aquesta mateixa r&agrave;bia violenta que em cou a mi la que tenen ells corrent per les venes que els fa explotar bombes, matar infants&hellip; i tot un seguit de barb&agrave;ries que ja sabeu&hellip; Desitjo que no, per&ograve; la viol&egrave;ncia &eacute;s viol&egrave;ncia, no? Estic confosa.
    </p><p class="article-text">
        Continuen essent assassinades dones a la meva vora, a mans de les seves parelles, aquelles mans que un dia les van tocar amb afecte i respecte (o aix&ograve; vull pensar) avui empunyen una arma i ataquen. <strong>I l&rsquo;ordre del producte s&iacute; altera els factors. Su&iuml;cideu-vos primer, i despr&eacute;s mateu-les&hellip;</strong> Per qu&egrave; sento tanta ira dins meu quan m&rsquo;assabento d&rsquo;un altre acte de viol&egrave;ncia masclista i voldria anar davant d&rsquo;aquests desgraciats i estomacar-los? Per qu&egrave; se m&rsquo;acaben les paraules i els di&agrave;legs? Em sento estranya.
    </p><p class="article-text">
        Reflexiono entorn els pensaments de la <strong>Silvia Federici</strong> que va pronunciar a les<strong>Jornades d&rsquo;Economia Feminista</strong> a Vic el passat mes de juliol, a veure si m&rsquo;aporten llum en aquesta obscuritat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3fb00e4c-4f85-4947-adb0-066815954124_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3fb00e4c-4f85-4947-adb0-066815954124_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3fb00e4c-4f85-4947-adb0-066815954124_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3fb00e4c-4f85-4947-adb0-066815954124_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3fb00e4c-4f85-4947-adb0-066815954124_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3fb00e4c-4f85-4947-adb0-066815954124_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3fb00e4c-4f85-4947-adb0-066815954124_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ens explica que cal transformar, buscar els propis recursos, desemmascarar el llenguatge de la planificaci&oacute; estructural econ&ograve;mica. Necessitem comprendre. La viol&egrave;ncia &eacute;s un aspecte estructural. L&rsquo;home supervisa el paper de la dona a casa, <strong>la viol&egrave;ncia dom&egrave;stica no &eacute;s privada, &eacute;s un mecanisme amb arrels a l&rsquo;organitzaci&oacute; social.</strong> El capitalisme devalua la nostra vida i aix&iacute; ha anat acumulant la seva riquesa, ens ha robat la feina i ens ha invisibilitzat. Com portar el salari a la lluita reproductiva? El salari es fa servir com a mesura de relaci&oacute; jer&agrave;rquica, i dic jo, on est&agrave; ara la sal de la vida?
    </p><p class="article-text">
        No podem parlar d&rsquo;una economia que no entenem, ens parlen de l&rsquo;economia m&eacute;s propera a unes estructures de poder que no s&oacute;n nostres. Tenim una insist&egrave;ncia malaltissa en contar. Has de tenir una &ograve;ptica que reconeix el sistema amb el que vas a negociar, per&ograve;, <strong>com respondre des del feminisme per confrontar el sistema? Hem de con&egrave;ixer la l&ograve;gica del sistema al que ens enfrontem. El poder de crear no est&agrave; a l&rsquo;estat, est&agrave; en nosaltres. El coneixement &eacute;s un ant&iacute;dot contra la por.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hem de reunificar el que ha estat separat per resistir, per&ograve; resistir no &eacute;s suficient. El que &eacute;s just &eacute;s el que no destrueix la nostra vida, el que la sost&eacute;. La nova societat surt de la nostra lluita, <strong>i &eacute;s que quan res &eacute;s segur, tot &eacute;s possible.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Les explicacions de la <strong>Federici</strong> s&oacute;n m&uacute;sica per les meves orelles i rellegeixo el meu treball d&rsquo;investigaci&oacute; del <a href="http://www.ub.edu/duoda/?lang=ca" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">M&agrave;ster de Duoda</a> sobre l&rsquo;Economia de les relacions Femenines perqu&egrave; el m&oacute;n en qu&egrave; vull viure &eacute;s el que he de construir. I deia aix&iacute;:
    </p><p class="article-text">
        &amp;lt;<l relacional el punt de partida d les branques creixement personal una empresa que surt entranyes l la rendici a difer sexual. pr pol comen per mi i compartir-ho amb tu generar esfera entre dues un espai no amena perqu compartim visi sin del final cam></l>
    </p><p class="article-text">
        Emprenc, activo, remoc, conec, desfaig, atenc&hellip; Verbs en present que parlen del moviment, del desig de no passar de puntetes, del desig de petjada cap a all&ograve; que em fa feli&ccedil;. <strong>La meva felicitat com a mesura dels &egrave;xits, del benestar, de la pau que vull.</strong>
    </p><p class="article-text">
        &hellip;
    </p><p class="article-text">
        <strong>M&rsquo;obro a la relaci&oacute;.</strong> M&rsquo;obro perqu&egrave; vull i el desig es fa realitat. Experimento al teu costat el que va n&eacute;ixer en mi, amb tu, en llibertat. Fundem portant el nostre m&oacute;n a un espai compartit, i el fem cr&eacute;ixer, el reguem, l&rsquo;acompanyem. Un m&oacute;n de fang, d&rsquo;elements b&agrave;sics que donen forma als nostres somnis, als nostres sospirs. Potingues volgudes per tirar endavant les nostres vides, les nostres realitats, figures amb formes inimaginables en un entorn secret, acollidor, propi.
    </p><p class="article-text">
        Formes supremes de pol&iacute;tica invisible a les que no cal etiquetar. Ser sense sufix, sense &ndash;ismes. Intel&middot;lig&egrave;ncia intu&iuml;tiva que permet intercanviar sabers, treball manual, treball cuinat, treball sentit. Una identitat que ens vincula al grup, al cenacle, que fa que la vida continu&iuml;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tergiversar el nom d&rsquo;Economia per anomenar-la Econonostra, perqu&egrave; no &eacute;s &ldquo;m&iacute;a&rdquo; o &ldquo;tuya&rdquo; sin&oacute; nostra.</strong> Ens ateny, ens compromet, ens posiciona. Una alternativa sostenible, com a alternativa de l&rsquo;imperant, de l&rsquo;hegem&ograve;nic. Consci&egrave;ncia ecol&ograve;gica per aturar les apropiacions del treball femen&iacute;, dels recursos naturals. Mesurar l&rsquo;&egrave;xit a partir de la cura, de la protecci&oacute;, de l&rsquo;empoderament, d&rsquo;all&ograve; que ens &eacute;s innat. Mediar amb la terra, les llavors i el germinar. La Bioesfera &eacute;s la Femesfera, una esfera femenina de la no viol&egrave;ncia, d&rsquo;educaci&oacute; per a la transformaci&oacute; de la representativitat de la dona. &amp;gt;&amp;gt;
    </p><p class="article-text">
        <strong>I amb motiu del #25N ens acompanya la preciosa il&middot;lustraci&oacute; de la meva vella i bella amiga Laia Riera Sanjaume per seguir sospirant:</strong><a href="http://lairisars.blogspot.com.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Laia Riera Sanjaume</a>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb9f9fe3-6ac4-404a-83da-102fefb65d28_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb9f9fe3-6ac4-404a-83da-102fefb65d28_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb9f9fe3-6ac4-404a-83da-102fefb65d28_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb9f9fe3-6ac4-404a-83da-102fefb65d28_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb9f9fe3-6ac4-404a-83da-102fefb65d28_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb9f9fe3-6ac4-404a-83da-102fefb65d28_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fb9f9fe3-6ac4-404a-83da-102fefb65d28_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/violencies-economia-feminista_132_2338749.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Nov 2015 07:53:34 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Quan res és segur, tot és possible!]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Economía feminista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El cuerpo importa hasta que ya no importa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/sexismo-patriarcado_132_2407256.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/465533ed-ec7b-4d6c-a0ac-46d3a68c30eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El cuerpo importa hasta que ya no importa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La feminidad, en el imaginario social, está mutilada. Para conseguir este ideal debes amputarte, recortar algo de ti misma, tus deseos, sueños, habilidades</p></div><p class="article-text">
        <strong>ES BIEN SABIDO QUE LAS HAMBURGUESAS PUEDEN SER: ENTRADAS EN CARNES, VERDULERAS, PICANTES, RESULTONAS, SOLTERONAS, EMPERIFOLLADAS, PLANCHADAS, REFRITAS, ESPECIALES O CL&Aacute;SICAS&hellip; PERO TODAS, SIN EXCEPCI&Oacute;N, IGUALMENTE TENTADORAS&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Te apetece probar la mejor hamburguesa de la ciudad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &mdash;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pues no, no me apetece.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Esta es la filosof&iacute;a del negocio <strong>&ldquo;La Burguesa&rdquo;</strong> que ya tiene 4 locales en Barcelona. Gracias a la informaci&oacute;n que me envi&oacute; una amiga he descubierto que en la Calle Tuset, 15 hay un restaurante al que no ir&eacute; nunca. Por dos motivos: el primero, soy vegetariana; el segundo, es un lugar espeluznante con una imagen corporativa sexista. Emula descuartizar a una mujer como reclamo publicitario para incitar a zamparse tiene un combinado de carne con patatas. Se deber&aacute;n herniado que pensar c&oacute;mo hacer un juego de palabras entre &ldquo;Hamburguesa&rdquo; y &ldquo;La Burguesa&rdquo;. Deber&aacute;n haber cagado a gusto despu&eacute;s de colgar el cartel de la tormenta imitaci&oacute;n de &ldquo;La Maja Desnuda&rdquo; de Goya en el que<strong> la mujer aparece como si fuera un cerdo</strong>, una cerda, y la cortaran en trocitos.
    </p><p class="article-text">
        &iexcl;Ya no es s&oacute;lo porque me quiera a los animales, es que prefiero las mujeres! Es que tiene un restaurante que me hace vomitar. Quiero poner mil hojas de reclamaci&oacute;n, pero no quiero entrar por la puerta. &iexcl;Quiero decir a cada persona que quiera sentarse a sus sillas <em>modernillo-vintage</em> que se vaya a comer a casa!
    </p><p class="article-text">
        <strong>Desea cortar la mujer en parches, fragmentarla en partes peque&ntilde;as para vendernos su carne?</strong> Los hay de muchos tipos, no os lo pens&eacute;is! Nos invita a pedir &ldquo;pezu&ntilde;a&rdquo;, cortar el &ldquo;pescuezo&rdquo;, probar la &ldquo;chica liguero&rdquo; y adentrarnos a los sabores del &ldquo;pecadillo&rdquo; ... Pero, que os hab&eacute;is vuelto locos?
    </p><p class="article-text">
        Seguro que en este cuerpo cortado con l&iacute;neas discontinuas encuentras tu parte preferida para descuartizar, porque no bastaba con matar a los animales y servirlos entre hojas de lechuga y pan de s&eacute;samo, tambi&eacute;n lo haremos con las mujeres. Ah, no !, que ya lo hac&iacute;amos! Es s&oacute;lo un recordatorio de cu&aacute;n bueno y saludable es cortar el cuerpo de las mujeres, venderlo por partes, anunciarlo en la pared, en las redes sociales y querer hacer gracia con el nombre y las referencias a la burgues&iacute;a como valor a&ntilde;adido de su negocio. Y la clientela, lejos de darse cuenta de que come bajo un cartelera indignante, <strong>engullir carne para saciar el hambre del patriarcado</strong>. Un hambre que en realidad no es hambre, porque nosotros de hambre, no hemos pasado, pero comerse una se&ntilde;ora hamburguesa es el mejor que hay ...
    </p><p class="article-text">
        Qu&eacute; parte es la que m&aacute;s te gusta? La hago cruda, al punto o muy hecha? Acompa&ntilde;o el codo de la mujer con patatas? Quiere un refresco con esta verdulera? Le pone a la clientela &ldquo;en bandeja&rdquo;, para que no piense, para que se sienta satisfecha y no ejercite el esp&iacute;ritu cr&iacute;tico. <strong>Los nombres de las hamburguesas son: verdulera, La Mamma, Viuda alegre, Catalana, Sueca, jam&oacute;n, Madame ...</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>La feminidad, en el imaginario social, est&aacute; mutilada</strong>. Para conseguir este ideal debes amputarte, recortar algo de ti misma, tus deseos, sue&ntilde;os, habilidades ... para encajar tienes que renunciar y dar tu cuerpo al dominio p&uacute;blico, al mejor postor. Ya hablaros del Body Magic, recuerde?
    </p><p class="article-text">
        Nos ponen al horno, como una gran colecci&oacute;n de<em> cupcakes</em>. Somos sabrosas, coloridas, decoradas ... y se nos comen. Tienen hambre de nosotras, de nuestros nutrientes. Nos hornean y deglutir! La sociedad can&iacute;bal se nos come. <strong>El cuerpo importa hasta que ya no importa.</strong> Hasta que ya no es bello, ni funcional ni decorativo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tras el eructo viene el &ldquo;buen provecho&rdquo;.</strong>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/sexismo-patriarcado_132_2407256.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 28 Oct 2015 20:11:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/465533ed-ec7b-4d6c-a0ac-46d3a68c30eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244356" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/465533ed-ec7b-4d6c-a0ac-46d3a68c30eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244356" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El cuerpo importa hasta que ya no importa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/465533ed-ec7b-4d6c-a0ac-46d3a68c30eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sexismo,Patriarcado]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La regla y los Gelokitties]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/regla-menstruacion-ovarios_132_5863390.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        <strong>Estoy un poco cansada de interpretaciones entorno mi querida menstruaci&oacute;n.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay reglas que me hacen da&ntilde;o, s&iacute;, y s&oacute;lo quiero espachurrarme en el sof&aacute;, retorcerme, despotricar, maldecir y tomar medicinas para que me pase el dolor. Y no quiero que nadie haga conjeturas sobre si tengo quistes en los ovarios, infertilidad potencial, problemas con mi madre, contradicciones con mi sexualidad o que me digan que tengo que parir para que se me agrande el cuello del &uacute;tero, que me diga que analice conflictos interiores o que es porque he nacido en primavera y las que nacemos en primavera somos m&aacute;s propensas a los dolores menstruales.<strong> No quiero recomendaciones para que haga yoga o danza del vientre, de que respire conscientemente, abrace mi dolor y lo atraviese ... o de que relaje el &uacute;tero con meditaciones guiadas y me reconcilie con mis ovarios con una visualizaci&oacute;n de luces de colores.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Me gustar&iacute;a que me tapasen con una manta, que me preguntara si se me lleva una infusi&oacute;n calentita y me dejara en paz con mis pinchazos o con lo que sea que sienta. Y que en todo caso, se me preguntasen, en que te puedo ayudar?</strong> Y te dir&eacute; que necesito. Puede ser silencio, puede que me cuentes algo para distraer mi cabeza, puede que me pongas la mano encima de la barriga y me digas que &ldquo;todo ir&aacute; bien&rdquo;. En cada momento me puede valer una cosa u otra, ya te lo dir&eacute;, pero no t'adelantes diagnosticarme.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <!--[if IE 9]>
                    <video style="display: none;"><![endif]-->
                    <source
                            type="image/webp"
                            srcset="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L500xH562/El_ciclo_menstrual_Alejandra_Lunik-a0883.webp"
                    >
                    <!--[if IE 9]></video><![endif]-->
                                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L500xH562/El_ciclo_menstrual_Alejandra_Lunik-a0883.jpg"
                    alt=""
                >
            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El cicle menstrual dibuixat per Alejandra Lunik
    </p><p class="article-text">
        <strong>Estoy cansada de escuchar personas que se llaman &ldquo;expertas de la regla&rdquo; juzgar todas las reglas por igual</strong>; tener soluciones maravillosas para mi regla en concreto, porque saben exactamente c&oacute;mo me siento; invitarme a beberme mi sangre o quererme clavar agujas en no s&eacute; d&oacute;nde porque me pase el dolor. Y lo que m&aacute;s rabia me da es que me critiquen porque tomo paracetamol. <strong>Tomo Gelocatil, s&iacute;, lo admito. Me gusta decirle Gelokitty, a pesar de haberme pasado al Dolocatil que es m&aacute;s barato. Tomo paracetamol porque hay reglas en que no quiero analizar mi dolor, hacer reflexiones ancestrales ni ning&uacute;n remedio de Dios. Quiero que se me pase, y pronto. Y quiero sentirme libre de poderme medicar.</strong> Porque no quiero quedarme tirada en el sof&aacute;, porque quiero ir a trabajar, porque he quedado con alguien que hace tiempo que no veo y quiero verla ... porque no tengo que dar explicaciones, y aunque quiz&aacute; ser&iacute;a m&aacute;s sano detenerme, tomar la baja, o anular el encuentro con una amiga, a veces me apetece tomar un medicamento para sentirme un poco mejor y sentirme libre de poder decidir qu&eacute; hago.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Parece que hay varias metas a alcanzar en torno a la regla, ya ver&eacute;is que me quedo corta:</strong> 
    </p><p class="article-text">
        -La Regla no existe. Si la tienes, escondela.
    </p><p class="article-text">
        -Amedrentar las parejas para que no tengan relaciones sexuales con la regla como compa&ntilde;era.
    </p><p class="article-text">
        -combatirla con compresas y tampones con tecnolog&iacute;as avanzadas Odor Control.
    </p><p class="article-text">
        -convencer a la poblaci&oacute;n que la sangre menstrual es azul.
    </p><p class="article-text">
        -Entender que lo m&aacute;s importante es que no te haga da&ntilde;o y puedas practicar mucho deporte e ir a la playa.
    </p><p class="article-text">
        -Saber que la clave es que t&uacute; ejerzas control sobre ella para decirle c&oacute;mo tiene que ser, como te ha de tratar y las molestias que te ha de causar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sembla que hi ha un cicle menstrual que ho explica tot, unes hormones que ho confirmen i uns estudis que ho corroboren. Bla, bla, bla</strong>&hellip; Sembla que has d&rsquo;estar excitada en per&iacute;ode f&egrave;rtil, tenir totes les aventures possibles per corroborar la teva agilitat en els dies que et ve a visitar &ldquo;la mujer de rojo&rdquo; i portar la faldilla m&eacute;s curta per demostrar confian&ccedil;a p&uacute;blicament.<strong> Sembla que t&rsquo;has de posar espongetes a la vagina per poder tenir relacions de penetraci&oacute; i aturar la regla perqu&egrave; el xicot no s&rsquo;embruti el pito&hellip; Bla, bla, bla&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Parece que hay un ciclo menstrual que lo explica todo, unas hormonas que lo confirman y unos estudios que lo corroboran. Bla, bla, bla ...</strong> Parece que tienes que estar excitada en periodo f&eacute;rtil, tener todas las aventuras posibles para corroborar tu agilidad en los d&iacute;as que te viene a visitar &ldquo;la mujer de rojo&rdquo; y llevar la falda m&aacute;s corta para demostrar confianza p&uacute;blicamente. <strong>Parece que tienes que ponerte esponjitas en la vagina para poder tener relaciones de penetraci&oacute;n y detener la regla para que el novio no se ensucie el pito ... Bla, bla, bla ...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mi dismenorrea como la han llamado no me visita todos los meses, tiene sus propios horarios y deseos, y no se debe a endometriosis, miomas, c&aacute;nceres, dispositivos intrauterinos, ITS ... ni nada de eso. <strong>Me duele porque estoy estresada?</strong> Puede ser s&iacute;. Ser mujer es estresante. Me estreso entre otras cosas cuando siento que no puedo menstruar en paz, que este momento &iacute;ntimo es ecografiado, descodificado, psicoanalizado y evaluado con varias lupas ... la de<strong> &ldquo;otra vez con dolor de regla?&rdquo;, &ldquo;Ya has ido al m&eacute;dico , no &rdquo;?,&ldquo; &iquest;Seguro que no te ocurre nada en el inconsciente? &rdquo;&iquest;Te has fijado que con luna llena todo es diferente &ldquo;... Y una mierda!</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sinceramente, no me importa</strong>. Es verdad que no me gusta sentirme hinchada e ir con los pantalones desabrochados por todas partes, ni manchar el suelo cuando me cambio la copa menstrual, ni enrojecer toallas cuando me ducho o notar que ya no me quedan fuerzas y que me he de quedar en la cama, pero lectoras y lectores, si es que habeis llegado hasta aqu&iacute; y os ha pasado tambi&eacute;n por la cabeza la frase &ldquo;Si tienes la regla, es que est&aacute;s viva&rdquo; o &ldquo;Ya la echar&aacute;s de menos cuando no la tengas&rdquo;. <strong>No sufr&aacute;is, amo mucho mi regla, no la cambiar&iacute;a por ninguna otra, e incluso he puesto nombre a mis ovarios para dirigirme a ellos con educaci&oacute;n o sin, seg&uacute;n la fase de la luna que me rija ..., y no, no tengo histeria, ni traumas. Bla, bla, bla ... Mirad que dibujo tan bonito he hecho!</strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <!--[if IE 9]>
                    <video style="display: none;"><![endif]-->
                    <source
                            type="image/webp"
                            srcset="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L500xH667/La_regla-55e28.webp"
                    >
                    <!--[if IE 9]></video><![endif]-->
                                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L500xH667/La_regla-55e28.jpg"
                    alt=""
                >
            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/regla-menstruacion-ovarios_132_5863390.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Jun 2015 16:55:26 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La regla y los Gelokitties]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Menstruación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La regla i els Gelokitties]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/regla-menstruacion-ovarios_132_5863377.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        <strong>Estic una mica cansada d&rsquo;interpretacions entorn la meva estimada menstruaci&oacute;.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha regles que em fan mal, s&iacute;, i nom&eacute;s vull jaure al sof&agrave;, retor&ccedil;ar-me, renegar, maleir i prendre medicines perqu&egrave; em passi el dolor. I no vull que ning&uacute; faci conjectures sobre si tinc quists als ovaris, infertilitat potencial, problemes amb la meva mare, contradiccions amb la meva sexualitat o que em diguin que he de parir perqu&egrave; se m&rsquo;eixampli el coll de l&rsquo;&uacute;ter, que em digui que analitzi conflictes interiors o que &eacute;s perqu&egrave; he nascut a la primavera i les que naixem a la primavera som m&eacute;s propenses als dolors menstruals. <strong>No vull recomanacions que faci ioga o dansa del ventre, de que respiri conscientment, abraci el meu dolor i el travessi&hellip; o de que relaxi l&rsquo;&uacute;ter amb meditacions guiades i em reconcilii amb els meus ovaris amb una visualitzaci&oacute; de llums de colors.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>M&rsquo;agradaria que se&rsquo;m tap&eacute;s amb una manta, se&rsquo;m pregunt&eacute;s si se&rsquo;m porta una infusi&oacute; calenteta i se&rsquo;m deix&eacute;s en pau amb les meves punxades o amb el que sigui que senti</strong>. I que en tot cas, se&rsquo;m pregunt&eacute;s, en qu&egrave; et puc ajudar? I et dir&eacute; qu&egrave; necessito. Pot ser silenci, pot ser que m&rsquo;expliquis alguna cosa per distreure el meu cap, pot ser que em posis la m&agrave; damunt la panxa i em diguis que &ldquo;tot anir&agrave; b&eacute;&rdquo;. A cada moment em pot valdre una cosa o altra, ja t&rsquo;ho dir&eacute;, per&ograve; no t&rsquo;adelantis a diagnosticar-me.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <!--[if IE 9]>
                    <video style="display: none;"><![endif]-->
                    <source
                            type="image/webp"
                            srcset="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L500xH562/El_ciclo_menstrual_Alejandra_Lunik-a0883.webp"
                    >
                    <!--[if IE 9]></video><![endif]-->
                                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L500xH562/El_ciclo_menstrual_Alejandra_Lunik-a0883.jpg"
                    alt=""
                >
            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El cicle menstrual dibuixat per Alejandra Lunik
    </p><p class="article-text">
        <strong>Estic cansada d&rsquo;escoltar persones que s&rsquo;anomenen &ldquo;expertes de la regla&rdquo; jutjar totes les regles per igual</strong>; tenir solucions meravelloses per a la meva regla en concret, perqu&egrave; saben exactament com em sento; convidar-me a beure&rsquo;m la meva sang o voler-me clavar agulles a no s&eacute; on perqu&egrave; em passi el dolor. I el que m&eacute;s r&agrave;bia em fa &eacute;s que em critiquin perqu&egrave; prenc paracetamol. <strong>Prenc Gelocatil, s&iacute;, ho admeto. M&rsquo;agrada dir-li Gelokitty, tot i haver-me passat al Dolocatil que &eacute;s m&eacute;s barat. Prenc paracetamol perqu&egrave; hi ha regles en qu&egrave; no vull analitzar el meu dolor, fer reflexions ancestrals ni cap remei de D&eacute;u. Vull que se&rsquo;m passi, i aviat. I vull sentir-me lliure de poder-me medicar</strong>. Perqu&egrave; no vull jaure al sof&agrave;, perqu&egrave; vull anar a treballar, perqu&egrave; he quedat amb alg&uacute; que fa temps que no veig i vull veure-la&hellip; perqu&egrave; no he de donar explicacions, i tot i que potser seria m&eacute;s sa aturar-me, agafar la baixa, o anul&bull;lar la trobada amb una amiga, a vegades em ve de gust prendre un medicament per sentir-me una mica millor i sentir-me lliure de poder decidir qu&egrave; faig.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sembla que hi ha diverses fites a assolir entorn de la regla, ja veureu que em quedo curta:</strong> 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <div class="gif__wrapper gif__wrapper--halign">
                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L16xH14/puce_prive-07a10.gif"
                    alt=""
                >
            </div>

            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         La regla no existeix. Si la tens, amaga-la. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <div class="gif__wrapper gif__wrapper--halign">
                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L16xH14/puce_prive-07a10.gif"
                    alt=""
                >
            </div>

            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Esporuguir les parelles perqu&egrave; no tinguin relacions sexuals amb la regla com a companya. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <div class="gif__wrapper gif__wrapper--halign">
                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L16xH14/puce_prive-07a10.gif"
                    alt=""
                >
            </div>

            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Combatre-la amb compreses i tampons amb tecnologies avan&ccedil;ades Odor Control. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <div class="gif__wrapper gif__wrapper--halign">
                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L16xH14/puce_prive-07a10.gif"
                    alt=""
                >
            </div>

            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Conv&egrave;ncer la poblaci&oacute; que la sang menstrual &eacute;s blava. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <div class="gif__wrapper gif__wrapper--halign">
                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L16xH14/puce_prive-07a10.gif"
                    alt=""
                >
            </div>

            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Entendre que el m&eacute;s important &eacute;s que no et faci mal i puguis practicar molt esport i anar a la platja. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <div class="gif__wrapper gif__wrapper--halign">
                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L16xH14/puce_prive-07a10.gif"
                    alt=""
                >
            </div>

            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Saber que la clau &eacute;s que tu exerceixis control sobre ella per dir-li com ha de ser, com t&rsquo;ha de tractar i les mol&egrave;sties que t&rsquo;ha de causar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sembla que hi ha un cicle menstrual que ho explica tot, unes hormones que ho confirmen i uns estudis que ho corroboren. Bla, bla, bla</strong>&hellip; Sembla que has d&rsquo;estar excitada en per&iacute;ode f&egrave;rtil, tenir totes les aventures possibles per corroborar la teva agilitat en els dies que et ve a visitar &ldquo;la mujer de rojo&rdquo; i portar la faldilla m&eacute;s curta per demostrar confian&ccedil;a p&uacute;blicament.<strong> Sembla que t&rsquo;has de posar espongetes a la vagina per poder tenir relacions de penetraci&oacute; i aturar la regla perqu&egrave; el xicot no s&rsquo;embruti el pito&hellip; Bla, bla, bla&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        La meva dismenorrea com l&rsquo;han anomenat no em visita tots els mesos, t&eacute; els seus propis horaris i desitjos, i no es deu a endometriosis, miomes, c&agrave;ncers, dispositius intrauterins, ITS&hellip; ni res d&rsquo;aix&ograve;. <strong>Em fa mal perqu&egrave; estic estressada? Pot ser s&iacute;. Ser dona &eacute;s estressant.</strong> M&rsquo;estresso entre altres coses quan sento que no puc menstruar en pau, que aquest moment &iacute;ntim &eacute;s ecografiat, descodificat, psicoanalitzat i avaluat amb diverses lupes&hellip; la de<strong>&ldquo;un altre cop amb dolor de regla?&rdquo;, &ldquo;Ja has anat al metge, no&rdquo;?, &ldquo;Vols dir que no et passa res a l&rsquo;inconscient?&rdquo;, &ldquo;T&rsquo;has fixat que amb lluna plena tot &eacute;s diferent&rdquo;&hellip; I una merda!</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sincerament, no m&rsquo;importa.</strong> &Eacute;s veritat que no m&rsquo;agrada sentir-me inflada i anar amb els pantalons descordats per tot arreu, ni tacar el terra quan em canvio la copa menstrual, ni envermellir tovalloles quan em dutxo o notar que ja no em queden forces i haver de quedar-me al llit, per&ograve; lectores i lectors, si &eacute;s que heu arribat fins aqu&iacute; i us ha passat tamb&eacute; pel cap la frase &ldquo;Si tens la regla, &eacute;s que est&agrave;s viva&rdquo; o &ldquo;Ja la trobar&agrave;s a faltar quan no la tinguis&rdquo;.<strong> No patiu, estimo molt la meva regla, no la canviaria per cap altra, i fins i tot he posat nom als meus ovaris per dirigir-me a ells amb educaci&oacute; o sense segons la fase de la lluna que em regeixi&hellip;, i no, no tinc hist&egrave;ria, ni traumes. Bla, bla, bla&hellip; Mireu quin dibuix tan bonic he fet! </strong>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                                        <!--[if IE 9]>
                    <video style="display: none;"><![endif]-->
                    <source
                            type="image/webp"
                            srcset="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L500xH667/La_regla-55e28.webp"
                    >
                    <!--[if IE 9]></video><![endif]-->
                                <img
                                        src="http://www.donesenxarxa.cat/local/cache-vignettes/L500xH667/La_regla-55e28.jpg"
                    alt=""
                >
            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/regla-menstruacion-ovarios_132_5863377.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Jun 2015 16:25:13 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La regla i els Gelokitties]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Menstruación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[8 minuts]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/abus-performance_132_4323026.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        <strong>8 minuts</strong> &eacute;s el que li ha durat a l&rsquo;artista afgana <strong>Kubra Jademi</strong> la seva performance als carrers de Kabul sobre l&rsquo;assetjament sexual que viuen les dones a Afganistan. Explica que tenia 4 anys la primera vegada que un estrany la va assetjar pel carrer tocant-li les natges, i recorda haver pensat &ldquo;<strong>Tant de bo la meva roba interior fos de ferro&rdquo;</strong>.
    </p><p class="article-text">
        La performance ha durat 8 minuts, perqu&egrave; l&rsquo;han comen&ccedil;at a insultar i a llen&ccedil;ar pedres.<strong> Duia una armadura de ferro damunt els vestits i passejava...</strong> L&rsquo;artista t&eacute; 27 anys i est&agrave; decidida a trencar el silenci sobre un tema molt angoixant per a les dones afganes que no poden parlar dels tocaments que reben di&agrave;riament quan surten al carrer. Altres protestes de Jademi han provocat que visqui amena&ccedil;ada de mort, per&ograve; ella no atura la seva lluita, encara que les seves obres durin uns minuts&hellip;
    </p><p class="article-text">
        8 de mar&ccedil;. Un dia en el que celebrar &eacute;s reivindicar. Celebro tamb&eacute; 4 anys de vida del bloc <a href="http://muliersapiens.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mulier Sapiens.</a> 100 entrades. Un espai per a la refle-acci&oacute; feminista, virtual i personal en la mesura que sento i desitjo. Moltes gr&agrave;cies companyes lectores per acollir les meves paraules en el vostre temps tan preuat.
    </p><p class="article-text">
        La dissenyadora gr&agrave;fica <strong>Anjana Iyer</strong> &eacute;s l&rsquo;autora d&rsquo;una s&egrave;rie d&rsquo;imatges que il&middot;lustra una s&egrave;rie de paraules en diferents lleng&uuml;es de dif&iacute;cil traducci&oacute;&hellip; Les agrupa en el seu treball &ldquo;Found in translation&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha una que m&rsquo;ha generat molta curiositat que es parla a la regi&oacute; sud-oriental de la Rep&uacute;blica Democr&agrave;tica del Congo: &ldquo;Ilunga&rdquo; (Tshiluba). <strong>&ldquo;Ilunga&rdquo; &eacute;s la persona que est&agrave; disposada a perdonar qualsevol ab&uacute;s la primera vegada, a tolerar-lo una segona vegada, per&ograve; mai una tercera vegada.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; ens fa arribar a posar nom a sostenir l&rsquo;ab&uacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha una armadura,
    </p><p class="article-text">
        d&rsquo;un metall preci&oacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha un sostenir,
    </p><p class="article-text">
        d&rsquo;un detall insidi&oacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Em prenc la mol&egrave;stia,
    </p><p class="article-text">
        em val l&rsquo;alegria,
    </p><p class="article-text">
        no la pena.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha una primera vegada, una segona,
    </p><p class="article-text">
        una tercera, i fins i tot una quarta.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha una armadura d&rsquo;un detall amor&oacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha un subjectar l&rsquo;inc&iacute;s,
    </p><p class="article-text">
        els anys,
    </p><p class="article-text">
        els mistos,
    </p><p class="article-text">
        i les transaccions.
    </p><p class="article-text">
        Laia Pajuelo Sans
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/abus-performance_132_4323026.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Mar 2015 11:25:25 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[8 minuts]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[8 minutos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/performance_132_4323042.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        <strong>8 minutos</strong> es lo que le ha durado a la artista afgana Kubra Jademar su performance en las calles de Kabul sobre el acoso sexual que viven las mujeres en Afganist&aacute;n. Explica que ten&iacute;a 4 a&ntilde;os la primera vez que un extra&ntilde;o la acos&oacute; por la calle toc&aacute;ndole las nalgas, y recuerda haber pensado <strong>&ldquo;Ojal&aacute; mi ropa interior fuera de hierro&rdquo;</strong>.
    </p><p class="article-text">
        La performance ha durado 8 minutos, porque la han empezado a insultar y a tirar piedras. <strong>Llevaba una armadura de hierro sobre los vestidos y paseaba ...</strong> La artista tiene 27 a&ntilde;os y est&aacute; decidida a romper el silencio sobre un tema muy angustioso para las mujeres afganas que no pueden hablar de los tocamientos que reciben diariamente cuando salen a la calle. Otras protestas de Jademi han provocado que viva amenazada de muerte, pero ella no detiene su lucha, aunque sus obras duren unos minutos ...
    </p><p class="article-text">
        8 de marzo. Un d&iacute;a en el que celebrar es reivindicar. Celebro tambi&eacute;n 4 a&ntilde;os de vida del blog <a href="http://muliersapiens.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mulier Sapiens</a>. 100 entradas. Un espacio para la refle-acci&oacute;n feminista, virtual y personal en la medida que siento y deseo. Muchas gracias compa&ntilde;eras lectoras por acoger mis palabras en vuestro tiempo tan valioso.
    </p><p class="article-text">
        La dise&ntilde;adora gr&aacute;fica <strong>Anjana Iyer</strong> es la autora de una serie de im&aacute;genes que ilustra una serie de palabras en diferentes idiomas de dif&iacute;cil traducci&oacute;n ... Las agrupa en su trabajo &ldquo;Found in translation&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hay una que me ha generado mucha curiosidad que se habla en la regi&oacute;n sur-oriental de la Rep&uacute;blica Democr&aacute;tica del Congo: &ldquo;Ilunga&rdquo; (Tshiluba). &ldquo;<strong>Ilunga&rdquo; es la persona que est&aacute; dispuesta a perdonar cualquier abuso la primera vez, a tolerarlo una segunda vez, pero nunca una tercera vez.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; nos hace llegar a poner nombre a sostener el abuso?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hay una armadura,
    </p><p class="article-text">
        de un metal precioso.
    </p><p class="article-text">
        Hay un sostener,
    </p><p class="article-text">
        de un detalle insidioso.
    </p><p class="article-text">
        Me tomo la molestia,
    </p><p class="article-text">
        me vale la alegr&iacute;a,
    </p><p class="article-text">
        no la pena.
    </p><p class="article-text">
        Hay una primera vez, una segunda,
    </p><p class="article-text">
        una tercera, e incluso una cuarta.
    </p><p class="article-text">
        Hay una armadura de un detalle amoroso.
    </p><p class="article-text">
        Hay un sujetar el inciso,
    </p><p class="article-text">
        los a&ntilde;os,
    </p><p class="article-text">
        las cerillas,
    </p><p class="article-text">
        y las transacciones.
    </p><p class="article-text">
        Laia Pajuelo Sans
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/performance_132_4323042.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Mar 2015 11:16:23 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[8 minutos]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[#25N Dia de l’amor envers les dones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/dia-lamor-envers-dones_132_4483837.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Vull celebrar el</p><p class="subtitle">dia dels homes que tracten bé les dones</p><p class="subtitle">. Una celebració que hauria de ser diària</p></div><p class="article-text">
        Vull celebrar el <strong>dia dels homes que tracten b&eacute; les dones</strong>. Una celebraci&oacute; que hauria de ser di&agrave;ria, i que malauradament no &eacute;s aix&iacute;. Cito l&rsquo;uruguai&agrave; Eduardo Galeano amb la seg&uuml;ent reflexi&oacute;:
    </p><p class="article-text">
        &amp;lt;&amp;lt;&ldquo;<em>Hay criminales que proclaman tan campantes &rdquo;la mat&eacute; porque era m&iacute;a&ldquo;, as&iacute; no m&aacute;s, como si fuera cosa de sentido com&uacute;n y justo de toda justicia y derecho de propiedad privada, que hace al hombre due&ntilde;o de la mujer. Pero ninguno, ninguno, ni el m&aacute;s macho de los supermachos tiene la valent&iacute;a de confesar &rdquo;la mat&eacute; por miedo&ldquo; porque al fin y al cabo el miedo de la mujer a la violencia del hombre es el espejo del miedo del hombre a la mujer sin miedo</em>&rdquo;.&amp;gt;&amp;gt;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vull brindar per aquells homes que</strong>:
    </p><p class="article-text">
        -No concebeu la viol&egrave;ncia com a via per fer-vos valer davant la vostra parella.
    </p><p class="article-text">
        -Us preneu els conflictes com una ocasi&oacute; per aprendre i cr&eacute;ixer en companyia.
    </p><p class="article-text">
        -Us poseu al nostre lloc i procureu comprendre&rsquo;ns.
    </p><p class="article-text">
        -Us alegreu de les nostres aficions i temps lliures i ens animeu a trucar les nostres amigues per quedar.
    </p><p class="article-text">
        -Ens porteu caldo i ens feu mimos quan no ens trobem b&eacute; i ens pregunteu qu&egrave; m&eacute;s podeu fer per nosaltres.
    </p><p class="article-text">
        -Ens sorpreneu amb detalls que sabeu que ens agraden i ens fan felices.
    </p><p class="article-text">
        -Ens mireu amb respecte i amor en les nostres virtuts i defectes.
    </p><p class="article-text">
        -Ens feu riure i dieu ximpleries perqu&egrave; us encanta veure&rsquo;ns contentes.
    </p><p class="article-text">
        -Compreneu que la relaci&oacute; &eacute;s un vincle mutu i el viviu amb alegria i llibertat.
    </p><p class="article-text">
        -No sou gelosos del nostre passat i voleu construir un projecte de vida al nostre costat.
    </p><p class="article-text">
        -No xafardegeu els nostres espais personals perqu&egrave; confieu en nosaltres i en vosaltres mateixos.
    </p><p class="article-text">
        -Valoreu les nostres intu&iuml;cions i somnis, i ens esteu a la vora.
    </p><p class="article-text">
        -Ens doneu suport a la nostra creativitat i a la nostra mandra.
    </p><p class="article-text">
        -Ens feu massatges als peus, perqu&egrave; s&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        -Cuideu la vida afectiva i emocional amb un clima de comunicaci&oacute; sincer i optimista.
    </p><p class="article-text">
        -Ens pregunten si ens agrada que en toquin m&eacute;s cap aqu&iacute; o m&eacute;s cap all&agrave;&hellip;
    </p><p class="article-text">
        -Ens feu el sopar perqu&egrave; estem molt cansades.
    </p><p class="article-text">
        -Feu amb entusiasme aquelles gestions que tan poc ens agrada fer i us deleguem amb molt de gust.
    </p><p class="article-text">
        -Ens estimeu amb l&rsquo;esperit, la ment i el cos, o si &eacute;s nom&eacute;s amb una d&rsquo;aquestes coses, ens estimeu respectuosament.
    </p><p class="article-text">
        -Decidiu amb nosaltres i no per nosaltres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un brindis per aquells que no exerciu viol&egrave;ncia envers nosaltres, de cap tipus, perqu&egrave; en sou pocs, una esp&egrave;cie en perill d&rsquo;extinci&oacute;, una minoria que cal cuidar, que sou exemple per a la resta d&rsquo;homes que s&rsquo;ha d&rsquo;adonar que som m&eacute;s felices amb homes com vosaltres, tant si teniu barba com si no, si us agrada el futbol o no, si us heu oblidat de rentar els plats&hellip; perqu&egrave; al cap i a la fi ens sentim estimades, enamorades, i quan les coses no van com ens agradaria&hellip; ens asseiem al sof&agrave; amb la manta i parlem, i plorem, i ens abracem, i seguim endavant, perqu&egrave; la nostra relaci&oacute; &eacute;s s&ograve;lida, &eacute;s m&agrave;gica, ens fa somiar&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Article publicat originalment al <a href="http://muliersapiens.com/2014/11/25/25n-dia-de-lamor-envers-les-dones/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">bloc de Laia Pajuelo</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/dia-lamor-envers-dones_132_4483837.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Dec 2014 11:34:03 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[#25N Dia de l’amor envers les dones]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[F de fotografia i de feminista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/fotografia-feminista_132_4658009.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        <strong>Mulier Sapiens</strong> ha tornat d&rsquo;unes vacances on s&rsquo;ha sentit molt b&eacute; de poder fotografiar racons bonics de Portugal i It&agrave;lia, intentant captar la bellesa d&rsquo;un instant per ajudar la meva mem&ograve;ria a retenir certs detalls i paisatges. M&rsquo;he refermat en la meva passi&oacute; per la fotografia, i per aix&ograve;, <strong>el primer post de l&rsquo;&uacute;ltim quadrimestre de l&rsquo;any el vull dedicar al sentit de fer un clic, fotogr&agrave;fic i cerebral.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquest agost <strong>el fot&ograve;graf Raj Shetje s&rsquo;ha inspirat per fer una campanya de moda en la violaci&oacute; grupal, fa dos anys a Nirbhaya de 23 anys, en un autob&uacute;s de Dheli.</strong> <strong>Es veu que no tenia una altra font de creativitat</strong> que el calvari que va viure la noia, que finalment va morir a causa de les ferides perpetuades per un grup d&rsquo;homes. <strong>S&rsquo;estima que a l&rsquo;&Iacute;ndia s&oacute;n violades unes 100 dones al dia, la major part pels propis marits, que es veu que no saben masturbar-se quan estan excitats.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>El fot&ograve;graf titula la sessi&oacute; amb la frase The Wrong Turn, o sigui, &ldquo;El torn equivocat&rdquo;.</strong><em>The Wrong Turn, </em> El torn equivocat d&rsquo;aquell grup d&rsquo;homes que no s&rsquo;hauria d&rsquo;haver pujat en aquell autob&uacute;s, i el torn equivocat alhora de disparar fotografies per fer una sessi&oacute; de moda per vendre a partir d&rsquo;una imatge d&rsquo;una dona agredida. S&iacute;, un torn molt &ldquo;Wrong&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s la primera vegada, que la moda vesteix els cossos de luxe per emular situacions d&rsquo;ab&uacute;s cap a les dones, tot i que el fot&ograve;graf hagi negat la relaci&oacute; amb la violaci&oacute; de Nirbaya, s&iacute; que ha afirmat que &ldquo;la fotografia &eacute;s el mitj&agrave; que tinc per a comunicar-me, que &eacute;s tan simple com aix&ograve;, que &eacute;s art&rdquo;. <strong>S&iacute;, la fotografia &eacute;s un mitj&agrave; art&iacute;stic, per&ograve; la seva fotografia de moda no &eacute;s art, &eacute;s una merda.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hi ha una estranya tend&egrave;ncia de fer servir les dones en postura de &ldquo;Fes com si t&rsquo;anessin a violar&rdquo;, &ldquo;Fes-te la morta&rdquo;, &ldquo;L&rsquo;espantada&rdquo;</strong>&hellip; Postures de terror, decorades amb brillants i un logotip conegut que venen molt. D&ograve;lars per aqu&iacute;, euros per all&agrave;&hellip; I nosaltres comprant les escenes per sentir-nos millor.
    </p><p class="article-text">
        Grans marques ens han omplert les revistes amb fotografies semblants per anunciar els seus productes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Cesare Paciotti sembla que aix&iacute; ens explica que ven sabates de luxe.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>He descobert que el que ven Duncan Quinn en aquesta foto s&oacute;n corbates.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Jimmy Choo ven sabates en aquesta escena.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>I per acabar, m&rsquo;agradaria fer una menci&oacute; especial a un fot&ograve;graf que es diu Steven Meisel, que es veu que &eacute;s idiota&hellip;</strong>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/fotografia-feminista_132_4658009.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Sep 2014 10:52:27 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[F de fotografia i de feminista]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Donaciones,Feminismo,Fotografía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[F de Foto y de Feminista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/cesare-paciotti-dona-duncan-quinn-feminisme-fotografia-guy-bourdin-jimmy-choo-mujer-mulier-mulier-sapiens-nirbhaya-raj-shetje-relish-sisley-steven-meisel-superette-the-wrong-turn_132_4658028.html]]></link>
      <description><![CDATA[]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/cesare-paciotti-dona-duncan-quinn-feminisme-fotografia-guy-bourdin-jimmy-choo-mujer-mulier-mulier-sapiens-nirbhaya-raj-shetje-relish-sisley-steven-meisel-superette-the-wrong-turn_132_4658028.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Sep 2014 09:31:08 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[F de Foto y de Feminista]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Fotografía,Feminismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Tócala otra vez, Sam”… ¡Pero sólo si ella quiere!]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/tocala-vez-sam-solo-quiere_132_4946838.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        El permiso. El permiso robado. El permiso te lo doy yo, no me lo quitas t&uacute;. Si digo que no, es que no. Si no te doy mi consentimiento me est&aacute;s hiriendo. No quiero que lo intentes algo m&aacute;s&hellip; No me gusta, no me apetece&hellip; &iexcl;Resp&eacute;tame!
    </p><p class="article-text">
         La campa&ntilde;a &ldquo;No Ever&rdquo; promovida por la polic&iacute;a de Inglaterra es la primera campa&ntilde;a televisiva destinada a abordar las actitudes sociales entorno a los abusos. Una falda corta no quiere decir &ldquo;Puedes entrar&rdquo;, un escote pronunciado no significa &ldquo;Puedes tocar&rdquo;&hellip;
    </p><p class="article-text">
         La campa&ntilde;a reflexiona respecto a que nada justifica el abuso, la mujer no provoca con su ropa o comportamiento que la violen. Nos preocupamos de ense&ntilde;ar a las chicas a no ser violadas, pero no a los chicos a no violar. Hacen falta tantos programas integrales que aborden la educaci&oacute;n afectiva y sexual que trabajen el saber decir que no, y saberlo aceptar&hellip;
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://www.youtube.com/watch?v=8MwtVKFE84Y" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://www.youtube.com/watch?v=8MwtVKFE84Y</a>
    </p><p class="article-text">
        Las orangutanes de Indonesia tampoco pueden decir que no. La violaci&oacute;n de orangutanes en algunos pa&iacute;ses de Asia es una pr&aacute;ctica com&uacute;n seg&uacute;n informa la veterinaria Karmele Llano desde la Borneo Orangut&aacute;n Survival (BOS) donde trabaja activamente por la defensa de los derechos de los animales.
    </p><p class="article-text">
         Ella ha denunciado el trato a la orangut&aacute;n Pony, de doce a&ntilde;os de edad a la que encontraron completamente depilada, maquillada, perfumada, y encadenada para complacer todos los abusos sexuales de los trabajadores de empresas de madera y de las plantaciones del aceite de palma de los bosques cercanos.
    </p><p class="article-text">
        Cuando la organizaci&oacute;n pudo rescatar al animal los trabajadores se sublevaron con cuchillos y hachas muy enfadados, porque claro, se llevaban su fuente de placer&hellip;
    </p><p class="article-text">
         Ahora Pony vive en la isla de Bangmat que se utiliza para la reinserci&oacute;n de orangutanes maltratados intentando vivir una vida en la naturaleza sin el abuso del hombre.
    </p><p class="article-text">
         Los orangutanes se est&aacute;n extinguiendo. S&oacute;lo quedan 20.000 ejemplares seg&uacute;n un informe de la Orangut&aacute;n Foundation. Unos animales que comparten el 97% de su patrimonio gen&eacute;tico con nosotros. Se calcula que en diez a&ntilde;os se habr&aacute;n extinguido.
    </p><p class="article-text">
         O se abusa de ellas o son vendidas como animal de compa&ntilde;&iacute;a para familias adineradas en Taiw&aacute;n&hellip;
    </p><p class="article-text">
         En Alemania por ejemplo, la legislaci&oacute;n no contempla que sea ilegal practicar sexo con animales, no se considera que se est&eacute;n vulnerando sus derechos&hellip; Como no est&aacute; penado, ninguna persona puede afrontar cargos para abusar sexualmente de los animales.
    </p><p class="article-text">
         Las ONG alertan que los zoof&iacute;licos est&aacute;n amparados a la hora de abusar de los animales, porque incluso hay &ldquo;zoos er&oacute;ticos&rdquo; conocidos por burdeles &ldquo;bestiality&rdquo; donde los clientes pagan para abusar de ovejas, cabras&hellip;
    </p><p class="article-text">
         El presidente de la Comisi&oacute;n de Agricultura Hans-Michael Goldmann, manifest&oacute; que el gobierno trabaja para prohibir el uso de los animales en actos sexuales con personas&hellip;
    </p><p class="article-text">
         Agujeros invadidos por el hombre sin su consentimiento, sin deseo, sin placer. No se trata del sexo, se trata del poder, de las relaciones de poder donde uno se piensa superior a las otras y se los hace da&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
         No significa No. Y si no le puedes preguntar, consid&eacute;rate respondido: NO.
    </p><p class="article-text">
        Article publicat a <a href="http://www.donesenxarxa.cat/tocala-otra-vez-sam-pero-nomes-si?lang=ca" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Dones en xarxa</a>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/tocala-vez-sam-solo-quiere_132_4946838.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Apr 2014 10:16:56 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[“Tócala otra vez, Sam”… ¡Pero sólo si ella quiere!]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Donaciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Tócala otra vez Sam”… Però només si ella vol!]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/tocala-vez-sam-nomes-vol_132_4946845.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        <strong>El perm&iacute;s. El perm&iacute;s robat. El perm&iacute;s te&rsquo;l dono jo, no me&rsquo;l prens tu</strong>. Si dic que no, &eacute;s que no. Si no et dono el meu consentiment m&rsquo;est&agrave;s ferint. No vull que ho intentis una mica m&eacute;s&hellip; No m&rsquo;agrada, no em ve de gust&hellip; Respecta&rsquo;m!
    </p><p class="article-text">
        La campanya <strong>&ldquo;No ever&rdquo;</strong> promoguda per la policia d&rsquo;Anglaterra &eacute;s la primera campanya televisiva destinada a abordar les actituds socials entorn als abusos. <strong>Una faldilla curta no vol dir &ldquo;Pots entrar&rdquo;, un escot pronunciat no significa &ldquo;Pots tocar&rdquo;&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        La campanya reflexiona respecte a que <strong>res justifica l&rsquo;ab&uacute;s, la dona no provoca amb la seva roba o comportament que la violin.</strong> Ens preocupem d&rsquo;ensenyar les noies a no ser violades, per&ograve; no als nois a no violar. Manquen tants programes integrals que abordin l&rsquo;educaci&oacute; afectiva i sexual que treballin el saber dir que no, i el saber-lo acceptar&hellip;
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://www.youtube.com/watch?v=8MwtVKFE84Y" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">http://www.youtube.com/watch?v=8MwtVKFE84Y</a>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Les orangutanes d&rsquo;Indon&egrave;sia tampoc poden dir que no.</strong> La violaci&oacute; d&rsquo;orangutans a alguns pa&iuml;sos d&rsquo;&Agrave;sia &eacute;s una pr&agrave;ctica com&uacute; segons informa la veterin&agrave;ria <strong>Karmele Llano</strong> des de la <strong>Borneo Orangutan Survival (BOS)</strong> on hi treballa activament per la defensa dels drets dels animals.
    </p><p class="article-text">
        Ella ha denunciat el tracte a l&rsquo;orangutana Pony, de dotze anys d&rsquo;edat a la que van trobar completament depilada, maquillada, perfumada, i encadenada per complaure tots els abusos sexuals dels treballadors d&rsquo;empreses de fusta i de les plantacions de l&rsquo;oli de palma del boscos del voltant.
    </p><p class="article-text">
        Quan l&rsquo;organitzaci&oacute; va poder rescatar l&rsquo;animal els treballadors es van revoltar amb ganivets i destrals molt enfadats, perqu&egrave; &eacute;s clar, s&rsquo;enduien la seva font de plaer&hellip;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ara Pony viu a l&rsquo;illa de Bangmat que s&rsquo;utilitza per a la reinserci&oacute; d&rsquo;orangutans maltractats intentant viure una vida a la natura sense l&rsquo;ab&uacute;s de l&rsquo;home.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Els orangutans s&rsquo;estan extingint. Nom&eacute;s en queden 20.000 exemplars segons un informe de la Orangutan Foundation.</strong> Uns animals que comparteixen el 97% del seu patrimoni gen&egrave;tic amb nosaltres. Es calcula que en deu anys s&rsquo;hauran extingit.
    </p><p class="article-text">
        O s&rsquo;abusa d&rsquo;elles o s&oacute;n venudes com a animal de companyia per a fam&iacute;lies adinerades a Taiwan&hellip;
    </p><p class="article-text">
        <strong>A Alemanya per exemple, la legislaci&oacute; no contempla que sigui il&middot;legal practicar sexe amb animals</strong>, no es considera que s&rsquo;estiguin vulnerant els seus drets&hellip; Com que no est&agrave; penat, cap persona pot afrontar c&agrave;rrecs per abusar sexualment dels animals.
    </p><p class="article-text">
        Les ONG alerten que els zoof&iacute;lics estan emparats alhora d&rsquo;abusar dels animals, perqu&egrave; fins i tot hi ha &ldquo;zoos er&ograve;tics&rdquo; coneguts per bordells <strong>&ldquo;bestiality&rdquo;</strong> on els clients paguen per abusar d&rsquo;ovelles, cabres&hellip;
    </p><p class="article-text">
        El president de la Comissi&oacute; d&rsquo;Agricultura <strong>Hans-Michael Goldmann</strong>, va manifesta que el govern treballa per prohibir l&rsquo;&uacute;s dels animals en actes sexuals amb persones&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Forats enva&iuml;ts per l&rsquo;home sense el seu consentiment, sense desig, sense plaer. <strong>No es tracta del sexe, es tracta del poder</strong>, de les relacions de poder on un es pensa superior a les altres i els hi fa mal.
    </p><p class="article-text">
        <strong>No significa No. I si no li pots preguntar, considera&rsquo;t respost: NO.</strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong> </strong>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/tocala-vez-sam-nomes-vol_132_4946845.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Apr 2014 09:56:48 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[“Tócala otra vez Sam”… Però només si ella vol!]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Donaciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ostentatio mammarum]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/ostentatio-mammarum_132_5065358.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Los pechos ya no son símbolo de autoridad o de alimento. Son un símbolo sexual robado y manipulado por el patriarcado.</p></div><p class="article-text">
        Las nodrizas amamantan la sociedad desde tiempos inmemoriales. Hay millones de amamantamientos an&oacute;nimos, algunos hist&oacute;ricos, los primeros y m&aacute;s conocidos, el de la loba que amamanta a R&oacute;mulo y Remo &ldquo;fundadores&rdquo; de la ciudad de Roma, Italia. El t&eacute;rmino &ldquo;loba&rdquo;, en lat&iacute;n &ldquo;lupa&rdquo; serv&iacute;a para nombrar las prostitutas de la &eacute;poca. El mito de que el animal dio de mamar los gemelos se explicar&iacute;a por el error en la traducci&oacute;n de c&oacute;mo llamaban la mujer, una prostituta, quien se har&iacute;a cargo de ellos, adopt&aacute;ndolos y cri&aacute;ndolos.
    </p><p class="article-text">
        Una nodriza o ama de leche es una mujer que amamanta a un beb&eacute; que no es suyo. Recurrir a una nodriza se remonta a la prehistoria, y fue un hecho habitual hasta el S. XIX debido a que hab&iacute;a madres que no pod&iacute;an o no quer&iacute;an hacerlo. No pod&iacute;an por razones f&iacute;sicas, o bien por razones sociales ya que se consideraba una tarea inadecuada para las clases superiores. En entornos pobres, ser nodriza te aseguraba un trabajo en una casa rica.
    </p><p class="article-text">
        El desarrollo de nuevas f&oacute;rmulas de leche en polvo ha llevado a la gradual extinci&oacute;n de las nodrizas en los pa&iacute;ses &ldquo;desarrollados&rdquo; . O quiz&aacute;s no ...
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En este cuadro de Rubens una joven ofrece su pecho a un se&ntilde;or. La imagen bos puede chocar. Si conocemos la historia de los personajes quiz&aacute; nos sorprenda m&aacute;s al saber que son padre e hija. El parentesco lo conocemos de la mano del compilador de an&eacute;cdotas hist&oacute;ricas Valerius Maximus que nos narra como la joven romana da de mamar al padre, a punto de morir de hambre, en la c&aacute;rcel.
    </p><p class="article-text">
        El cuadro de Rubens llama &ldquo;Caridad Romana &rdquo; (1612 ) porque cuando las autoridades romanas vieron la escena se conmovieron y concedieron la libertad al padre.
    </p><p class="article-text">
        Los Bishnoi son miembros de una comunidad en el Oeste de la India creada por Gur&uacute; Jambeshwar Bhagavan, conocido como Jambaji (1451 a 1536). Bishnoi o Vishno&iuml; (de Bisho, &ldquo;veinte&rdquo; y chico , &ldquo;nuevo&rdquo; en rajasthani, una forma dialectal del hindi) son los 29 preceptos promulgados por este Gur&uacute;. Los Bishnoi protegen con su vida los &aacute;rboles y los animales desde hace m&aacute;s de 500 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Las mujeres dan de mamar a las gacelas desnutridas o hu&eacute;rfanos como un beb&eacute; m&aacute;s, acogi&eacute;ndose a la familia y aliment&aacute;ndose durante largos per&iacute;odos hasta que las devuelven fuertes y saludables en la naturaleza.
    </p><p class="article-text">
        En 2001, una mujer que intentaba ir de la Rep&uacute;blica Dominicana en Puerto Rico en patera con 15 personas m&aacute;s salv&oacute; su vida d&aacute;ndoles de mamar. Se les acab&oacute; el agua y la comida y subsistieron gracias a su leche. Hasta hac&iacute;a 4 d&iacute;as hab&iacute;a dado de mamar a su hijo y, por tanto, pod&iacute;a tambi&eacute;n hacerlo con los m&aacute;s grandes, los anim&oacute; a perder la verg&uuml;enza y a nutrirse de ella. La leche de esta mujer mantuvo vivas 16 personas, incluida ella misma durante 12 d&iacute;as en alg&uacute;n lugar del oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico.
    </p><p class="article-text">
        Antiguamente el Ostentatio Mammarum hac&iacute;a referencia al gesto materno de autoridad que hac&iacute;an las mujeres en situaciones l&iacute;mite ense&ntilde;ando los pechos para concienciar a los hijos, los soldados , etc. porque el pecho les hab&iacute;a alimentado, el pecho deb&iacute;a hacer recordar a sus madres, la ni&ntilde;ez, el tener que dar las gracias por haber nacido de ellas.
    </p><p class="article-text">
        Del Ostentatio Mammarum se ha tergiversado el significado. Los pechos ya no son s&iacute;mbolo de autoridad o de alimento. Son un s&iacute;mbolo sexual robado y manipulado por el patriarcado. En la tienda de Primark expulsan por dar de mamar a un beb&eacute; ... Mientras tanto, el mundo de la publicidad ostenta con los pechos para anunciar cualquier producto o censura pezones de algunas artistas y los retransmite s&oacute;lo a las llamadas &ldquo;horas decentes &rdquo; ...
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Los pechos est&aacute;n asustados. (La Teta Asustada , 2009 Claudia Llosa).
    </p><p class="article-text">
        Quiz&aacute;s la libertad ya no gu&iacute;a al pueblo.
    </p><p class="article-text">
        El pasado mes de diciembre hizo un a&ntilde;o de la violaci&oacute;n por un grupo de hombres a una chica en un autob&uacute;s en la India. Una violaci&oacute;n que le caus&oacute; la muerte dos semanas despu&eacute;s en un hospital de Nueva Delhi. La joven chica de 19 a&ntilde;os viajaba con un compa&ntilde;ero al que golpearon, para luego violar a la chica con una barra de hierro, caus&aacute;ndole heridas internas muy graves que acabaron con su vida. El siguiente v&iacute;deo es en motivo del aniversario de la muerte de la joven, y de todas las violencias que sufren las mujeres.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-SDYFqQZEdRA-4371', 'youtube', 'SDYFqQZEdRA', document.getElementById('yt-SDYFqQZEdRA-4371'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-SDYFqQZEdRA-4371 src="https://www.youtube.com/embed/SDYFqQZEdRA?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Mira como miras cuando me miras as&iacute;&rdquo; es un trabajo realizado por la <a href="http://www.whistlingwoods.net/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Whistling Woods International</a> que lleva por t&iacute;tulo: &ldquo;Dekha Le&rdquo;. El lema es: &ldquo;Piensa, Act&uacute;a, Reflexiona&rdquo; para que los hombres se den cuenta de c&oacute;mo miran cuando nos miran, entre otras partes, los pechos.
    </p><p class="article-text">
        Article publicat a <a href="http://www.donesenxarxa.cat/ostentatio-mammarum" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Dones en xarxa</a>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/ostentatio-mammarum_132_5065358.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jan 2014 08:44:04 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Ostentatio mammarum]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Donaciones,Primark]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ostentatio mammarum]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/ostentatio-mammarum_132_5065375.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Els pits ja no són símbol d’autoritat o d’aliment. Són un símbol sexual robat i manipulat pel patriarcat.</p></div><p class="article-text">
        Les dides alleten la societat des de temps immemorables. Hi ha milions d&rsquo;alletaments an&ograve;nims, alguns d&rsquo;hist&ograve;rics, dels primers i m&eacute;s coneguts, el de la lloba que alleta R&ograve;mul i Rem, &ldquo;fundadors&rdquo; de la ciutat de Roma, It&agrave;lia. El terme &ldquo;lloba&rdquo;, en llat&iacute; &ldquo;lupa&rdquo; servia per anomenar les prostitutes de l&rsquo;&egrave;poca. El mite que l&rsquo;animal va donar de mamar els bessons s&rsquo;explicaria per l&rsquo;error en la traducci&oacute; de com anomenaven la dona, una prostituta, qui es faria c&agrave;rrec d&rsquo;ells, adoptant-los i criant-los.
    </p><p class="article-text">
        Una dida o ama de llet &eacute;s una dona que alleta un nad&oacute; que no &eacute;s seu. Rec&oacute;rrer a una dida es remunta a la prehist&ograve;ria, i va ser un fet habitual fins al s. XIX ja que hi havia mares que no podien o no volien fer-ho. No podien per raons f&iacute;siques, o b&eacute; per raons socials ja que es considerava una tasca inadequada per a les classes superiors. En entorns pobres, &eacute;sser Dida t&rsquo;assegurava una feina a una casa rica.
    </p><p class="article-text">
        El desenvolupament de noves f&oacute;rmules de llet en pols va portat a la gradual extinci&oacute; de les dides als pa&iuml;sos &ldquo;desenvolupats&rdquo;. O potser no&hellip;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3e7efd73-b397-4ac5-b037-29541a1e63c3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En aquest quadre de Rubens una jove ofereix el seu pit a un senyor. La imatge ens pot xocar. Si coneixem la hist&ograve;ria dels personatges potser ens sobta m&eacute;s en saber que s&oacute;n pare i filla. El parentesc el coneixem de la m&agrave; del compilador d&rsquo;an&egrave;cdotes hist&ograve;riques Valerius Maximus que ens narra com la jove romana d&oacute;na de mamar al pare, a punt de morir de gana, a la garjola. 
    </p><p class="article-text">
        El quadre de Rubens s&rsquo;anomena &ldquo;Caritat Romana&rdquo; (1612) perqu&egrave; quan les autoritats romanes van veure l&rsquo;escena es van commoure i concedeixen la llibertat al pare.
    </p><p class="article-text">
        Els Bishno&iuml;s s&oacute;n membres d&rsquo;una comunitat a l&rsquo;Oest de l&rsquo;&Iacute;ndia creada pel Gur&uacute; Jambeshwar Bhagavan, conegut com Jambaji (1451-1536). Bishno&iuml;s o Vishno&iuml; (de bish, &ldquo;vint&rdquo; y no&iuml;, &ldquo;nou&rdquo; en rajasthani, una forma dialectal del hindi) s&oacute;n els 29 preceptes promulgats per aquest Gur&uacute;. Els Bishnois protegeixen amb la seva vida els arbres i els animals des de fa m&eacute;s de 500 anys.
    </p><p class="article-text">
        Les dones donen de mamar a les gaseles desnodrides o orfes com a un nad&oacute; m&eacute;s, acollint-les a la fam&iacute;lia i alimentant-les durant llargs per&iacute;odes fins que les retornen fortes i saludables a la natura.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;any 2001, una dona que intentava anar de la rep&uacute;blica Dominicana a Puerto Rico en pastera amb 15 persones m&eacute;s va salvar la seva vida donant-les de mamar. Se&rsquo;ls va acabar l&rsquo;aigua i el menjar i van subsistir gr&agrave;cies a la seva llet. Fins feia 4 dies havia donat de mamar al seu fill, i, per tant, podia tamb&eacute; fer-ho amb els m&eacute;s grans, els va animar a perdre la vergonya i a nodrir-se d&rsquo; ella. La llet d&rsquo;aquesta dona va mantenir vives 16 persones, inclosa ella mateixa durant 12 dies en algun lloc de l&rsquo;oce&agrave; Atl&agrave;ntic.
    </p><p class="article-text">
        Antigament l&rsquo;Ostentatio Mammarum feia refer&egrave;ncia al gest matern d&rsquo;autoritat que feien les dones en situacions l&iacute;mit  ensenyant els pits per conscienciar els fills, els soldats, etc. perqu&egrave; el pit els havia alimentat, el pit els havia de fer recordar les seves mares, la infantesa, l&rsquo;haver de donar les gr&agrave;cies per haver nascut d&rsquo;elles.
    </p><p class="article-text">
        De l&rsquo;Ostentatio Mammarum se n&rsquo;ha tergiversat el significat. Els pits ja no s&oacute;n s&iacute;mbol d&rsquo;autoritat o d&rsquo;aliment. S&oacute;n un s&iacute;mbol sexual robat i manipulat pel patriarcat. A la botiga de Primark t&rsquo;expulsen per donar de mamar a un nad&oacute;&hellip;  Mentrestant, el m&oacute;n de la publicitat ostenta amb els pits per anunciar qualsevol producte o censura mugrons d&rsquo;algunes artistes i els retransmet nom&eacute;s a les anomenades &ldquo;hores decents&rdquo;&hellip;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa6b97fd-6146-4cae-9bca-903ca73f32cf_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf611e1a-40a1-4561-ac4a-eade391533a0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Els pits estan espantats. (La Teta Asustada, 2009 Claudia Llosa). Potser la llibertat ja no guia el poble.
    </p><p class="article-text">
        El passat mes de desembre va fer un any de la violaci&oacute; per un grup d&rsquo;homes a una noia en un autob&uacute;s a l&rsquo;&Iacute;ndia. Una violaci&oacute; que li va causar la mort dues setmanes despr&eacute;s en un hospital de Nova Delhi. La jove noia de 19 anys viatjava amb un company a quin van colpejar, per despr&eacute;s violar la noia amb una barra de ferro, causant-li ferides internes molt greus que van acabar amb la seva vida. El seg&uuml;ent v&iacute;deo &eacute;s en motiu de l&rsquo;aniversari de la mort de la jove, i de totes les viol&egrave;ncies que pateixen les dones.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Mira com mires quan em mires aix&iacute;&rdquo; &eacute;s un treball realitzat per la <a href="http://www.whistlingwoods.net/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Whistling Woods International</a> que porta per t&iacute;tol: &ldquo;Dekh Le&rdquo;. El lema &eacute;s: &ldquo;Pensa, Actua, Reflexiona&rdquo; per tal que els homes s&rsquo;adonin de com miren quan ens miren, entre d&rsquo;altres parts, els pits.
    </p><p class="article-text">
        Article publicat a <a href="http://www.donesenxarxa.cat/ostentatio-mammarum" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Donesenxarxa</a>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laia Pajuelo Sans, Laia Pajuelo Sans]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/dones-en-xarxa/ostentatio-mammarum_132_5065375.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jan 2014 08:12:34 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Ostentatio mammarum]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Donaciones,Primark]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
