<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Xavier Ribera]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/xavier_ribera/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Xavier Ribera]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/511249/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Els set magnífics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/els-set-magnifics_132_2462377.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els set magnífics"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Que cadascú adapti com millor li plagui l’èpic western de John Sturges, remake de “Els set samurais” d’Akira Kurosawa, a la realitat catalana</p></div><p class="article-text">
        Amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;alliberar-se de la tirania de Calvera, cap d&rsquo;una banda de malfactors, els habitants d&rsquo;un llogaret prenen la decisi&oacute; de contractar set pistolers perqu&egrave; els alliberin d&rsquo;aquesta opressi&oacute;. Els &lsquo;set magn&iacute;fics&rsquo; accepten el repte i elaboren un pla per capturar el bandit que, malgrat la seva destresa, acaba fracassant... A partir d&rsquo;aqu&iacute;, que cadasc&uacute; adapti com millor li plagui l&rsquo;&egrave;pic western de John Sturges, remake de &ldquo;Els set samurais&rdquo; d&rsquo;Akira Kurosawa, a la realitat catalana. Albiol al marge, quasi tots coincidiran a atorgar el paper de Calvera a Mariano Rajoy i, si se&rsquo;m permet la simplicitat, el de Yul Brynner a Ra&uuml;l Romeva.
    </p><h3 class="article-text">Professor em&egrave;rit de lambada</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Si fa poc m&eacute;s d&rsquo;un any alg&uacute; hagu&eacute;s dit que Ra&uuml;l Romeva seria el candidat d&rsquo;una llista de conflu&egrave;ncia amb el president Artur Mas i el cap de l&rsquo;oposici&oacute; Oriol Junqueras de n&uacute;meros 4 i 5 respectivament, li haguessin dit que s&rsquo;havia begut l&rsquo;enteniment. Per&ograve; el proc&eacute;s ha fet que la pol&iacute;tica catalana sigui de tot menys previsible. Ra&uuml;l Romeva, fins les darreres eleccions eurodiputat d&rsquo;Iniciativa per Catalunya, s&rsquo;han convertit en l&rsquo;home de consens entre Converg&egrave;ncia i Esquerra. Es desconeix, quants van perir abans en la taula de negociacions.
    </p><p class="article-text">
        El seu curr&iacute;culum avala la tria: doctor en relacions internacionals i llicenciat en ci&egrave;ncies econ&ograve;miques. La seva traject&ograve;ria professional va del bracet de la cultura de la pau. La milit&agrave;ncia pol&iacute;tica comen&ccedil;a l&rsquo;any 1989; el 2004 &eacute;s elegit eurodiputat i es mant&eacute; fins al 2014, quan abandona Iniciativa per discrep&agrave;ncies amb la direcci&oacute; del partit per la tebior independentista. Penja els h&agrave;bits pol&iacute;tics amb la idea d&rsquo;apartar-se, almenys durant un temps. Per&ograve; el retir pol&iacute;tic li dura un no-res. Acaba estant en el lloc oport&uacute; en el moment indicat i esdev&eacute; l&rsquo;escollit. Per si tot plegat fos poc, Romeva ha estat nadador, bastoner, dansaire i professor de lambada, i &eacute;s casteller i escriptor.
    </p><h3 class="article-text">Ballar&iacute; del federalisme</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A Miquel Iceta nom&eacute;s li faltava ser el candidat del PSC a les eleccions catalanes, i ja ho &eacute;s. Abans, ha fet tots els papers de l&rsquo;auca socialista i, malgrat els diversos terratr&egrave;mols que han sacsejat el partit, ell &eacute;s un gat vell que sap caure dret. Els qui l&rsquo;admiren, socialistes i/o forans, coincideixen a elogiar la seva intel&middot;lig&egrave;ncia, murrieria i verb apassionat. Se&rsquo;l veuen capa&ccedil; de vendre sorra al desert, i fe de D&eacute;u que el que necessiten els socialistes ara &eacute;s un bon flautista d&rsquo;Hamel&iacute;n, h&agrave;bil amb la flauta i en l&rsquo;encant de masses.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; no sembla que amb la reconeguda destresa del qui anomenen lampista del PSC &ndash;es coneix tots els topalls del partit a Nicaragua&ndash; n&rsquo;hi hagi prou per capgirar l&rsquo;esfondrament socialista. Les enquestes releguen a comparsa el paper d&rsquo;un partit que l&rsquo;any 1999 i amb Pasqual Maragall al capdavant va tocar cim, guanyat les eleccions en vots per&ograve; no en escons &ndash;tot i obtenir-ne 50. Des de llavors, el PSC no ha deixat de perdre llen&ccedil;ols a cada bogada.
    </p><p class="article-text">
        Iceta, que esgrimeix com a bandera electoral el federalisme, ha aconseguit esgarrapar els seus instants de gl&ograve;ria en una campanya dif&iacute;cil i diferent gr&agrave;cies a la seva desinhibici&oacute; ballarina.
    </p><h3 class="article-text">Un pivot contundent</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;exjugador juvenil del Badalona, Xavier Garc&iacute;a Albiol, va entrar en pol&iacute;tica als 23 anys i ara en far&agrave; 48. Tot i que costa no veure&rsquo;l, va aguantar sense fer massa soroll escalfant la banqueta del Partit Popular fins assolir la preuada alcaldia de Badalona. A partir d&rsquo;aqu&iacute;, aquest pivot contundent no ha deixat d&rsquo;encistellar i, per fer-ho, no ha dubtat en usar sempre que li ha calgut un joc barroer, de colzes i cops baixos &ndash;discurs xen&ograve;fob. Per&ograve; Badalona no &eacute;s Catalunya i, tot i que encara hi ha partit per disputar, les enquestes no li s&oacute;n gens favorables.
    </p><p class="article-text">
        Quan va ser nomenat candidat del PP catal&agrave;, va repetir fins a l&rsquo;esgotament que ell sempre ha tret millors resultats que els seus predecessors. Alicia S&aacute;nchez-Camacho va treure 19 diputats en les eleccions de 2012; ara les enquestes situen els populars en una forquilla 11-13 diputats. De llengua afilada, Albiol esgota els darrers minuts de partit observant impotent el marcador advers i l&rsquo;estretor d&rsquo;una remuntada.
    </p><h3 class="article-text">El ve&iacute; desconegut</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i que a cop de dir que &eacute;s el gran desconegut de la campanya &ndash;p&ograve;dium que es disputa amb Arrimadas&ndash;, Llu&iacute;s Rabell ha anat assolint certa popularitat, el que &eacute;s cert &eacute;s que aquest activista ve&iuml;nal, traductor i int&egrave;rpret, lluita per surar en un mar ple de pol&iacute;tics medi&agrave;tics. La foto de <em>mil</em> micr&ograve;fons apuntant al seu mentor Pablo Iglesias i menyspreant-lo a ell, que &eacute;s en realitat el candidat de Catalunya s&iacute; que es pot, ha fet fortuna com a resum m&eacute;s o menys cruel d&rsquo;una tossuda realitat.
    </p><p class="article-text">
        Rabell arrossega aquest handicap i l&rsquo;ambig&uuml;itat d&rsquo;una coalici&oacute; d&rsquo;esquerres on conviuen independentistes i unionistes sota el paraigua del dret a decidir. Cansat que l&rsquo;assenyalin com independentista dia s&iacute; i dia tamb&eacute; perqu&egrave; va votar &lsquo;s&iacute;-s&iacute;&rsquo; el 9N, en un dels debats a set bandes, Rabell va voler deixar clar que ho va fer perqu&egrave; no hi havia papereta de &ldquo;l&rsquo;aneu a fer punyetes&rdquo;, que &eacute;s el que en realitat el cos li demanava votar.
    </p><h3 class="article-text">La noia que hi ha darrere el Rivera</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria d'In&eacute;s Arrimadas &eacute;s com la de les grans actrius que van entrar en el m&oacute;n de la interpretaci&oacute; per casualitat: quantes vegades no haurem sentit l&rsquo;amanit &ldquo;vaig acompanyar una amiga a un c&agrave;sting i em van agafar a mi&rdquo;. Doncs, a l&rsquo;Arrimadas li va passar quelcom semblant: va acompanyar una amiga a un m&iacute;ting d&rsquo;Albert Rivera i en va quedar enlluernada. I aix&ograve; va passar no fa pas massa, l&rsquo;any 2011.
    </p><p class="article-text">
        A partir de llavors, el seu creixement dins la formaci&oacute; ha estat mete&ograve;ric: ja en les darrers eleccions catalanes (2012) va ocupar el quart lloc de la llista, i ara n&rsquo;&eacute;s la candidata. Nascuda a Jerez de la Frontera, Arrimadas &eacute;s llicenciada en Dret i Administraci&oacute; i Direcci&oacute; d&rsquo;Empreses.
    </p><p class="article-text">
        La principal virtut de Ciutadans pot interpretar-se alhora com un defecte: la for&ccedil;a del seu l&iacute;der Albert Rivera. Aix&iacute;, l&rsquo;ombra d&rsquo;aquest esdev&eacute; allargada i cobreix per complet la candidata. El m&eacute;s curi&oacute;s del cas &eacute;s que els dos grans desconeguts d&rsquo;aquesta campanya, ella i Rabell, es disputen quedar segons i endur-se el liderat de l&rsquo;oposici&oacute;.
    </p><h3 class="article-text">Anticapitalista encorbatat</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La CUP ha passat de les samarretes reivindicatives del pol&iacute;tic revelaci&oacute; del passat mandat, David Fern&agrave;ndez, a l&rsquo;eleg&agrave;ncia m&eacute;s cl&agrave;ssica de les corbates de l&rsquo;aspirant Antonio Ba&ntilde;os. Diuen que, tret d&rsquo;aquesta opci&oacute; est&egrave;tica, l&rsquo;esperit &eacute;s el mateix. A difer&egrave;ncia del candidat Fern&agrave;ndez, Ba&ntilde;os no &eacute;s un desconegut, per&ograve; l&rsquo;efervesc&egrave;ncia adquirida aquests pocs anys pel primer pot condicionar al nounat pol&iacute;tic. De moment, Ba&ntilde;os tiba d&rsquo;estil propi, desenfadat per&ograve; rigor&oacute;s, a l&rsquo;hora plantar cara al repte del relleu.
    </p><p class="article-text">
        Periodista &ndash;tamb&eacute; com Fern&agrave;ndez&ndash;, escriptor, federalista desenganyat i membre de la plataforma independentista de castellanoparlants S&uacute;mate, Ba&ntilde;os es defineix anticapitalista conven&ccedil;ut. L&rsquo;home es veu en cor de portar les regnes del cavall de Troia de les classes popular catalanes i, si ens refiem de les enquestes, l&rsquo;animal anir&agrave; for&ccedil;a m&eacute;s ple que en l&rsquo;anterior singladura. Tamb&eacute; d&rsquo;acord amb les enquestes, les dones i homes de Ba&ntilde;os poden esdevenir claus en el trag&iacute; del proc&eacute;s independentista.
    </p><h3 class="article-text">Palad&iacute; del &lsquo;seny&rsquo;</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Fa dos dies, Ramon Espadaler era el fidel conseller d&rsquo;Interior del govern Mas. De perfil discret, el secretari general del comit&egrave; de govern d&rsquo;UDC s&rsquo;ha mantingut sempre lleial al perpetu i incombustible l&iacute;der democratacristi&agrave; Josep Antoni Duran i Lleida. El trencament amb Converg&egrave;ncia ha catapultat Espadaler a la candidatura d&rsquo;Uni&oacute; en solitari.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, aviat es resoldr&agrave; una de les inc&ograve;gnites no resoltes m&eacute;s interpel&middot;lada en la recent hist&ograve;ria de Catalunya: quina for&ccedil;a t&eacute; Uni&oacute; sense Converg&egrave;ncia? De moment, les enquestes no li atorguen gaire robustesa, per&ograve; Espadaler s&rsquo;aferra a les sensacions del carrer per defensar un resultat digne en les properes eleccions. De moment, aquest llicenciat en Geografia i Hist&ograve;ria afiliat a Uni&oacute; des de 1988 s&rsquo;ha autoproclamat palad&iacute; de &lsquo;seny&rsquo; i s&rsquo;autoanomena tamb&eacute; com l&rsquo;hereu de l&rsquo;esperit de la vella i ara fraccionada CiU.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/els-set-magnifics_132_2462377.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 27 Sep 2015 00:47:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244216" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244216" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els set magnífics]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Elecciones Cataluña 27S 2015]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A QUIEN LEA | ¿Para qué sirven las cámaras?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/xabier-ribera-opinion-camaras-comercio_132_1103320.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        &ldquo;Tornem a comen&ccedil;ar i constatem
    </p><p class="article-text">
        darrere el crit el silenci insondable,
    </p><p class="article-text">
        el blanc profund en els colors del llen&ccedil;,
    </p><p class="article-text">
        en l&rsquo;urna fosca el forat de l&rsquo;aurora.&ldquo;
    </p><p class="article-text">
        Jaume P&eacute;rez-Montaner. &ldquo;Solatge&rdquo;(2009)
    </p><p class="article-text">
        En los momentos dif&iacute;ciles necesitamos a los mejores en las instituciones y tenemos a los peores. Bien lo saben quienes los pusieron y los mantienen. La caracter&iacute;stica de esta&nbsp; crisis del Covid-19 es la velocidad. Seguida por las contradicciones. Recogido de&nbsp; la resoluci&oacute;n de la Delegaci&oacute;n del Gobierno en la Comunitat Valenciana, de 27 de marzo de 2020, sobre horarios comeciales autorizados:&nbsp; &ldquo;Ante la falta de coordinaci&oacute;n existente entre la Conselleria de Econom&iacute;a Sostenible ( &hellip;&hellip;.) y los sectores implicados (sic), procede por parte de esta Delegaci&oacute;n del Gobierno en la C.V. dejar sin efecto la Resoluci&oacute;n (de 26 de marzo) de la Delegaci&oacute;n del Gobierno en la C.V. por la que se limita el horario comercial y se dispone el cierre en domingos y festivos de determinados establecimientos&rdquo;.&nbsp; Ni los hermanos Marx, en sus mejores juegos de palabras, hubieran sido capaces de redactar esta disposici&oacute;n, donde se destaca en negrita: &ldquo;Que en ning&uacute;n momento se ha consultado con los sectores&nbsp; (empresariales) antes de adoptar la primera resoluci&oacute;n&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Surrealismo</h3><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; pas&oacute;? La Delegaci&oacute;n del Gobierno emite una resoluci&oacute;n sobre las horas de apertura en establecimientos considerados de primera necesidad. No consulta a los sectores afectados. Adem&aacute;s ignora que existe un departamento de la Generalitat Valenciana que tiene la facultad de ordenar el cierre y apertura de los locales comerciales. Emite una disposici&oacute;n sin o&iacute;r a la conselleria. Al d&iacute;a siguiente tiene que dejar sin efecto sus &oacute;rdenes, para evitar un choque institucional entre comerciantes, Generalitat y la Delegaci&oacute;n de Gobierno que comanda Gloria Calero. Le adjudican la culpa a la conselleria, por no coordinarse con&nbsp; los sectores econ&oacute;micos, cuando lo cierto es que la Delegaci&oacute;n del Gobierno lanz&oacute; una resoluci&oacute;n sin escuchar ni a la conselleria ni a los empresarios. La Confederaci&oacute;n Empresarial, CEV, que aglutina a los grandes distribuidores, comerciantes y a las estaciones de servicio, &nbsp;hiperactu&oacute; y expres&oacute; su disconformidad. La paga la conselleria de Rafael Climent y Natxo Costa.
    </p><h3 class="article-text">C&aacute;maras &iquest;Para qu&eacute;?</h3><p class="article-text">
        Estos desprop&oacute;sitos podr&iacute;an encauzarse a trav&eacute;s de las C&aacute;maras Oficiales de Comercio, Industria, Servicios y Navegaci&oacute;n, cuyo objetivo es racionalizar y mejorar la organizaci&oacute;n econ&oacute;mica y empresarial. Existen cinco C&aacute;maras de Comercio en la Comunitat Valenciana, coordinadas por el flamante Consejo de C&aacute;maras auton&oacute;mico. Dirigido por Lourdes Soriano y presidido por Jos&eacute; Vicente Morata. Quien su vez preside la C&aacute;mara de Comercio de Val&egrave;ncia, con un director general, Jorge Linares. Ambos asistidos por la secretaria general, Ana Encabo, que pas&oacute; directamente de la pol&iacute;tica auton&oacute;mica con el PP a tan significado cargo de responsabilidad empresarial y econ&oacute;mica. Estas instituciones est&aacute;n avaladas por la distribuci&oacute;n geogr&aacute;fica de las diferentes C&aacute;maras de Comercio (Alcoi, Alicante, Castell&oacute;, Orihuela y Val&egrave;ncia) y su dilatada existencia en el tiempo. Desde 1886 al servicio de la econom&iacute;a valenciana, deber&iacute;an dejar patente su capacidad y compromiso existencial en esta crisis. Ahora sanitaria y social. &nbsp;Con dram&aacute;ticas consecuencias en el empleo, la productividad y la financiaci&oacute;n de las empresas.
    </p><h3 class="article-text">Potencial</h3><p class="article-text">
        Las C&aacute;maras de Comercio son oficiales, existen por ley y dependen en sus competencias de la Generalitat Valenciana. &Uacute;nicas instituciones a las que pertenece la totalidad de las empresas. No son privadas aunque se rigen por el derecho privado. Contradicci&oacute;n del legislador. Por su configuraci&oacute;n son el conducto institucional id&oacute;neo para canalizar las relaciones entre las administraciones --de las que dependen-- con los sectores econ&oacute;micos, con la sociedad y con las patronales. Las organizaciones empresariales son casi privadas (reciben subvenciones p&uacute;blicas) y defensoras de los intereses particulares de sus afiliados. Debido a las deficiencias de la Ley de 2014 por la que se rigen las C&aacute;maras de Comercio en Espa&ntilde;a&mdash;nada coherente, ni democr&aacute;tica--, estas &nbsp;corporaciones acusan una excesiva subordinaci&oacute;n&mdash;incoherente-- por parte de las organizaciones empresariales y grandes compa&ntilde;&iacute;as que acceden a sus &oacute;rganos de gobierno, mediante el pago de lib&eacute;rrimas aportaciones dinerarias. Un pasteleo. Por esta perversa disposici&oacute;n legal se ha conseguido que C&aacute;maras y patronales&nbsp; est&eacute;n vinculadas y enfrentadas al mismo tiempo. Compiten. Responden a un mismo p&uacute;blico &mdash;las empresas-- aunque son de naturaleza distinta.
    </p><h3 class="article-text">Misi&oacute;n</h3><p class="article-text">
        Si las C&aacute;maras de Comercio y la administraci&oacute;n tutelante --en el caso valenciano la Generalitat--, tienen sentido de la responsabilidad y de su raz&oacute;n de ser, no dudar&iacute;an en prestar el mejor servicio a los intereses generales de la econom&iacute;a. Que, adem&aacute;s, les compete. Contribuir&iacute;an as&iacute; al bienestar del pueblo valenciano, volcando sus recursos humanos (200 empleados), de conocimiento y de corporaci&oacute;n de derecho p&uacute;blico. Para paliar los efectos de la pandemia de coronavirus que ha descalabrado a los habitantes del Pa&iacute;s Valenciano. La Generalitat de los sucesivos &ldquo;Pactes del Bot&agrave;nic&rdquo;, no ha sido capaz de poner orden y aprovechar el potencial asesor, informador y organizativo de las C&aacute;maras de Comercio. Ahora tiene la oportunidad y la responsabilidad de&nbsp; hacer de las C&aacute;maras de Comercio entidades id&oacute;neas y eficaces para reconstruir el tejido empresarial y productivo de la Comunitat Valenciana. Si no lo consiguen ahora, &iquest;para qu&eacute; sirven las C&aacute;maras?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/xabier-ribera-opinion-camaras-comercio_132_1103320.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Mar 2020 20:06:41 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[A QUIEN LEA | ¿Para qué sirven las cámaras?]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Comercio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A QUIEN LEA | Un sitio en la pugna final]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/xavier-ribera-opinion_132_1175618.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        &ldquo;Despr&eacute;s&nbsp; de tanta lluita ve el rep&ograve;s
    </p><p class="article-text">
        i aquell moment d&rsquo;apaigavar la set
    </p><p class="article-text">
        i el descans nocturn. I cau la nit
    </p><p class="article-text">
        amb la sorpresa rutilant dels astres.&ldquo;
    </p><p class="article-text">
        Antoni T&agrave;pies-Barba, 1992
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;La realidad de que los independistas catalanes se pasan de rosca no implica que el resto de espa&ntilde;oles sean pusil&aacute;nimes. Ni que se dejen enga&ntilde;ar. Al cl&aacute;sico futbol&iacute;stico &ndash;Bar&ccedil;a-Madrid&mdash;que concentr&oacute; la tensi&oacute;n espa&ntilde;ola &nbsp;y a m&aacute;s de 650 millones de espectadores, le ha seguido un ins&oacute;lito pulso entre Madrid y Barcelona sobre la parte del PIB espa&ntilde;ol que aportan a la econom&iacute;a. Y va ganado Madrid a los puntos. Entre ambos se adjudican el 40 por cien de la riqueza de un pa&iacute;s perplejo. El INE ha hecho el resto, al adaptar criterios en su cocina.&nbsp; Son dos dimensiones asim&eacute;tricas. Catalunya es nacionalidad para unos y territorio auton&oacute;mico cuatriprovincial para la oficialidad. Madrid, uniprovincial, extempor&aacute;nea, artificial, acumula los resortes de poder del Estado. Es el mayor engendro &nbsp;constitucional en la Espa&ntilde;a de las Autonom&iacute;as. Carece de atributos y razones para ejercer&nbsp; de comunidad aut&oacute;noma si pretende ser la capital de todos los espa&ntilde;oles.&nbsp; Una cosa u otra. &iquest;O la riqueza de Madrid proviene de Alpedrete o de sus f&eacute;rtiles huertas?
    </p><h3 class="article-text">Bloc-Comprom&iacute;s</h3><p class="article-text">
        Los partidos pol&iacute;ticos son un campo de minas. En el tiempo que corre el partido-coalici&oacute;n Comprom&iacute;s, de &aacute;mbito territorial en el Pa&iacute;s Valenciano, ha tenido unos resultados electorales err&aacute;ticos en las tres &uacute;ltimas elecciones: auton&oacute;micas, municipales y generales. En las Europeas, tampoco brillantes, el eurodiputado Jordi Sebasti&agrave; perdi&oacute; su acta y la Comunitat Valenciana su &uacute;nico representante genuino en el Parlamento Europeo. Donde se tratan &nbsp;asuntos que afectan a la econom&iacute;a valenciana y a la vida de los ciudadanos. Las c&uacute;pulas empresariales aut&oacute;ctonas, ni se enteran ni saben lo que les conviene. Por el camino que van, ni financiaci&oacute;n justa y equitativa, ni Corredor Mediterr&aacute;neo, ni tercer hilo, ni infraestructuras decentes.. La autonom&iacute;a valenciana est&aacute; en peligro de permanecer instalada en el furg&oacute;n de cola. &iquest;Qu&eacute; dir&aacute;n los dirigentes del Bloc firmantes destacados del &uacute;ltimo manifiesto&nbsp; ret&oacute;rico para anunciar la buena nueva congresual de junio del 2020? &iquest;Qu&eacute; aportar&aacute;n de su bagaje de cinco a&ntilde;os, Enric Morera, o Rafael Climent ?&nbsp; Los cargos adem&aacute;s de ser confortables, comprometen.
    </p><h3 class="article-text">Batalla final</h3><p class="article-text">
        La batalla final en la conocida serie de televisi&oacute;n&nbsp; &ldquo;Juego de Tronos&rdquo; no significaba el fin, sino el medio para llegar al final. Un tablero de acci&oacute;n devastado en el que las alianzas m&aacute;gicas no consiguen neutralizar la profunda rabia del maligno &ldquo;Rey de la Noche&rdquo;, Cercel Lamisser. Tampoco result&oacute; un tiempo desperdiciado. Mediante las crisis inici&aacute;ticas se preparan los contrincantes para superar las pruebas definitivas. Si para algo sirve la amenaza de la Muerte&mdash;del ser al no ser&mdash;es para ense&ntilde;ar a todos los protagonistass que su humanidad es lo m&aacute;s preciado que tienen. La pugna entre Comprom&iacute;s y el PSOE les lleva a reinterpretar los intentos de asalto y desplazamiento&nbsp; a la m&iacute;nima que se advierte signos de debilidad en el socio/contrario. Con un convidado de piedra: Unidas Podemos, que ha tratado de colonizar a la coalici&oacute;n Comprom&iacute;s, sin inteligencia ni &eacute;xito.
    </p><h3 class="article-text">Fagocitar</h3><p class="article-text">
        Podemos y Comprom&iacute;s coinciden en algunos rasgos progresistas pero permanecen distantes&nbsp; en principios&nbsp; consubstanciales con su raz&oacute;n de ser. Si la estructura operativa de Comprom&iacute;s es b&aacute;sicamente la que le aporta el Bloc Nacionalista Valenci&agrave;, es dif&iacute;cil que Unidas Podemos y la &nbsp;coalici&oacute;n valencianista coexistan sin fricci&oacute;n. El partido que lideran Pablo Iglesias e Irene Montero tiene muy clara la relaci&oacute;n entre el grande y el peque&ntilde;o, entre la parte y el todo. Sin concesiones como sabe bien Joan Baldov&iacute;. Se congracia con el soberanismo catal&aacute;n por estrategia de posicionamiento pol&iacute;tico. Aunque no comparte sus ideas fuerza. Podemos, proviene del centralismo positivista y Comprom&iacute;s, si quiere ser algo y representar a los valencianos, ha de afianzarse en la identidad perif&eacute;rica. Postulados sociales y progresistas aparte. Comprom&iacute;s llega al progresismo por el territorio y U. Podemos tienta las tesis soberanistas en raz&oacute;n a la fuerza que ejercen.
    </p><h3 class="article-text">Esp&iacute;ritu de Morella</h3><p class="article-text">
        La pugna en el Consell del Bot&agrave;nic se circunscribe al pulso entre las fuerzas pol&iacute;ticas que lo conforman. Desde su puesta en escena en 2015, que ya inici&oacute; sus pasos en la porf&iacute;a de M&oacute;nica Oltra para presidir la Generalitat frente a la posici&oacute;n, entonces d&eacute;bil ,de Ximo Puig como candidato del PSOE. El president Puig consolid&oacute; su posici&oacute;n amparado en&nbsp; el&nbsp; dise&ntilde;o del &ldquo;Esp&iacute;ritu de Morella&rdquo;. Con&nbsp; una instituci&oacute;n auton&oacute;mica mandurrucheada durante cinco lustros por el PP y arruinada en sus finanzas, el gobierno de Puig y Oltra tuvo que afrontar m&uacute;ltiples desaf&iacute;os que todav&iacute;a colean. Las instituciones estaban minadas con directrices, vicios y personal, que proced&iacute;a de la &eacute;poca anterior y que deb&iacute;a su empleo a la filiaci&oacute;n y al nepotismo. A diferencia de c&oacute;mo actu&oacute; el PP de Eduardo Zaplana, la Generalitat del Bot&agrave;nic mantuvo los pilares fundamentales de la situaci&oacute;n anterior. Los &ldquo;rojos, independentistas y revientaconciencias&rdquo;&ldquo; no depuraron.&nbsp; M&oacute;nica Otra y Rafael Climent dejaron el campo econ&oacute;mico y empresarial a Ximo Puig, para que se congraciara con sus representantes preeminentes. El pacto del sill&oacute;n al estilo Morella. Cultura,&nbsp; educaci&oacute;n, bienestar social y sanidad, son partidas esenciales en los presupuestos de la Generalitat (86%)&nbsp; e insondables agujeros negros de la deuda . Nadie supo encauzarlas por la senda de la regeneraci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/xavier-ribera-opinion_132_1175618.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 22 Dec 2019 22:02:01 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[A QUIEN LEA | Un sitio en la pugna final]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La escultura y el mar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/escultura-mar_1_1375555.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        &ldquo;Tu, l&rsquo;escultura, pols avui,/
    </p><p class="article-text">
        p&agrave;l&middot;lida, al grat d&rsquo;un aquil&oacute; de gestos/
    </p><p class="article-text">
        admiratius. Sense con&egrave;ixer els jocs/
    </p><p class="article-text">
        ni els lleures infant&iacute;vols, et llan&ccedil;ares,/
    </p><p class="article-text">
        tu, la &lsquo;dumb blonde&rsquo;, v&iacute;ctima innocent,/
    </p><p class="article-text">
        cap l&rsquo;enorme trampa de la vida.&ldquo;
    </p><p class="article-text">
        Miquel Dol&ccedil;, 1973
    </p><p class="article-text">
        Hace diecisiete a&ntilde;os, en 2002, un grupo de personas decidieron conmemorar el primer centenario de la Asociaci&oacute;n Naviera Valenciana. De tal forma, que quedara patente el papel desempe&ntilde;ado por una de las entidades empresariales con mayor solera. Ni CEV, ni Femeval, ni AVE. Entre ellos el presidente, Pedro Navarro Zorraqu&iacute;n, el gerente, Gabriel Cobo y algunos de los asociados m&aacute;s relevantes&mdash;Alfredo Arlandis, Salvador Furi&oacute;, Francisco Roca, Jos&eacute; Vicente Mart&iacute;nez, amigos entra&ntilde;ables--  permitieron participar a un equipo de profesionales, en un proyecto apasionante.
    </p><p class="article-text">
         BARCOS Y MERCANC&Iacute;AS
    </p><p class="article-text">
        Se quiso conseguir que la ciudad de Val&egrave;ncia valorara y apreciara la importancia que tiene la actividad comercial mar&iacute;tima para  la urbe y para el conjunto de la econom&iacute;a. Los puertos son estrat&eacute;gicos. El de Val&egrave;ncia una perla para Puertos del Estado. Caja de resonancia de la econom&iacute;a valenciana. Para conseguirlo se edit&oacute; un libro conmemorativo, se celebr&oacute; una gala memorable y  encarg&oacute; una escultura, en acero corten &ndash; rudo e indestructible como la vida en el mar&mdash; que ensamblara en tres planos unidos por los efectos de las olas, el viento y la voluntad humana. Compendio de lo que significa la actividad portuaria para el conjunto de los valencianos con proyecci&oacute;n europea y mundial.
    </p><p class="article-text">
        VISIBILIDAD
    </p><p class="article-text">
        La idea de realizar la escultura cuaj&oacute; en el seno de la Junta directiva de la Asociaci&oacute;n Naviera Valenciana (AVN) a cuyas reuniones asist&iacute;a como persona de confianza. Se seleccion&oacute; a un artista que present&oacute; un boceto junto con un presupuesto que inclu&iacute;a la producci&oacute;n e instalaci&oacute;n de la escultura principal. Se ubic&oacute; en mayo de 2002, con el benepl&aacute;cito y colaboraci&oacute;n de la Autoridad Portuaria de Val&egrave;ncia (APN) frente al Edificio del Reloj, en homenaje a la entidad centenaria que ha reunido a los principales operadores portuarios de varias generaciones con 17 presidentes.  Representantes de consignatarios y empresas estibadoras, protagonistas de la supervivencia, auge y proyecci&oacute;n del comercio naviero y mar&iacute;timo en Valencia. Se opt&oacute; por el proyecto escult&oacute;rico que present&oacute; el artista Francisco Sebasti&aacute;n Nicolau, para una pieza original de cuatro metros, sobre pedestal de piedra. Para mayor repercusi&oacute;n se hicieron  r&eacute;plicas en aluminio.
    </p><p class="article-text">
        AL FONDO EL MAR
    </p><p class="article-text">
        Val&egrave;ncia, a pesar de los esfuerzos realizados, permanece de espaldas al mar. En el aspecto f&iacute;sico, porque nada en la ciudad, en el acontecer habitual, focaliza la  trascendencia que el entorno y la significaci&oacute;n mar&iacute;tima tienen en la personalidad abierta y cosmopolita de la urbe.  Desde el &aacute;ngulo conceptual, Val&egrave;ncia no puede vivir ajena al mar para configurarse y ser comprendida. Instituciones centenarias como el Tribunal y Llibre del Consolat de Mar, la Llotja dels Mercaders, les Drassanes, la Taula de Canvis, los ateneos Mercantil y Mar&iacute;timo.
    </p><p class="article-text">
        SIN NAVEGACI&Oacute;N
    </p><p class="article-text">
        Hasta la C&aacute;mara de Comercio, a la que alguien  elimin&oacute; en su denominaci&oacute;n la navegaci&oacute;n. &iexcl;Qu&eacute; verg&uuml;enza! Los legisladores contempor&aacute;neos, tienen  inter&eacute;s en despersonalizar y homogeneizar. Eliminan en sus se&ntilde;as de identidad los factores que conforman la esencia y raz&oacute;n de ser. &iquest;Si a Val&eacute;ncia, se le quita su sabor mar&iacute;timo, su car&aacute;cter de ciudad plural, su personalidad comercial y exportadora, qu&eacute; quedar&iacute;a de ella? &iquest;Sus calles principales del Mar y de las Barcas? &iquest;El recuerdo brumoso del italiano Roger de Lauria, del jud&iacute;o Llu&iacute;s de Sant&aacute;ngel o del almirante Gabriel Ciscar o el poeta Aguirre i Matiol?  El novelista, Vicente Blasco Ib&aacute;&ntilde;ez, hombre de acci&oacute;n, cuando agot&oacute; su ciclo valenciano, se entusiasm&oacute; en &ldquo;Los Argonautas&rdquo; y &ldquo;Mare Nostrum&rdquo;, con el protagonista legendario Ulises Ferragut. Porque Val&egrave;ncia sin el mar no se entiende.
    </p><p class="article-text">
        DESAPARECI&Oacute;
    </p><p class="article-text">
        La escultura de la centenaria Asociaci&oacute;n Naviera Valenciana fue eliminada por los fastos de la Copa del Am&eacute;rica y la F&oacute;rmula 1, cuyas cuentas han tra&iacute;do cola. Fue retirada de su enclave original, donde molestaba a los organizadores. Acab&oacute; arrumbada en unos almacenes de la Autoridad Portuaria de Val&egrave;ncia, a la que se entreg&oacute; para su custodia. Pasados los a&ntilde;os y tras el fiasco de la F&oacute;rmula 1 para Val&egrave;ncia, el artista-autor Francisco Sebasti&aacute;n y yo reparamos en que la escultura no se hab&iacute;a repuesto en su emplazamiento inicial y se ignoraba su paradero. Su pedestal hab&iacute;a resultado da&ntilde;ado en el traslado y  la obra estaba deteriorada por el paso del tiempo en condiciones precarias.  Se hab&iacute;a alterado el estado del acero en la obra de arte que estaba pensada para permanecer a la intemperie. Al habla con la Asociaci&oacute;n Naviera, a trav&eacute;s de Quico Romeu (Romeu y Cia) y con el director de La Marina, Vicent Llorens, &eacute;ste &uacute;ltimo localiz&oacute; la pieza escult&oacute;rica.
    </p><p class="article-text">
        EXPIACI&Oacute;N
    </p><p class="article-text">
        Puso en contacto a sus propietarios, responsables, patrocinadores y personas con sensibilidad para reponer la obra conmemorativa en un emplazamiento id&oacute;neo, pr&oacute;ximo al que ocup&oacute; en su inauguraci&oacute;n en 2002. La segunda colocaci&oacute;n se celebr&oacute; el 12 de julio pasado, con motivo del 117 aniversario de la ANV. As&iacute; se recuper&oacute; una escultura digna en su concepci&oacute;n, factura e intencionalidad. Se repar&oacute; la desidia de quien la mand&oacute; quitar de su sitio.  La actividad comercial mar&iacute;tima y naviera expi&oacute; la prepotencia  de una ignominia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/escultura-mar_1_1375555.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 31 Aug 2019 17:21:29 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La escultura y el mar]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Oclusión empresarial]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/oclusion-empresarial_132_1450471.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        <em>&ldquo;&iquest;Qui no tindr&aacute;&hellip;? Quan el ramat/</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>obeeix sense ambages la veu &uacute;nica/</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>del &agrave;rbitre suprem,/</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>&iquest;qui no tindr&agrave;, digueu-me, orelles d&rsquo;ase?&ldquo;</em>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Miquel Dol&ccedil;, 1974</strong>
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;En &nbsp;tiempo de sobreactuaci&oacute;n pol&iacute;tica, sorprende el bajo perfil empresarial. El &uacute;ltimo cisma suscitado entre la Confederaci&oacute;n Empresarial Valenciana (CEV) y la Asociaci&oacute;n Valenciana de Empresarios (AVE) es un nuevo episodio. Se estrena el &nbsp;relato pol&iacute;tico para cuatro a&ntilde;os, donde los empresarios quieren posicionarse en un horizonte de estabilidad.
    </p><h3 class="article-text">De poder a poder</h3><p class="article-text">
        El colectivo de emprendedores es sociol&oacute;gicamente conservador y alineado, hasta ahora, con posiciones pr&oacute;ximas al Partido Popular. El PSOE siente la tentaci&oacute;n de reinventarse como interlocutor. El lobby que quiere influir en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) busca su cuota de complicidad entre poder pol&iacute;tico y econ&oacute;mico. Vicente Boluda (AVE) acaba de fichar a Felipe Gonz&aacute;lez para&nbsp; su consejo de administraci&oacute;n. De poder a poder. &iquest;Se repetir&aacute; la escena del sof&aacute; en el Palau de la Generalitat, entre Ximo Puig, president del Consell y Juan Roig, patr&oacute;n de patronos? Evitar pasados errores permitir&iacute;a afrontar la nueva etapa con renovada perspectiva.
    </p><h3 class="article-text">De la mano</h3><p class="article-text">
        &nbsp;Urge tomar el pulso a la situaci&oacute;n y exponer el futuro desde el Govern Valenci&agrave;. Conclusi&oacute;n: el poder pol&iacute;tico necesita al empresarial para instrumentalizar la iniciativa privada. &iquest;Qui&eacute;n manda aqu&iacute;? &iquest;Se reproduce el modelo de la legislatura anterior? Aquella se presumi&oacute; pasajera. La actual ya es permanente. Con la &ldquo;novedad&rdquo; de que el actual Consell cuenta con una vicepresidencia y dos consejer&iacute;as de Unidas Podemos, a las &oacute;rdenes de Rub&eacute;n Mart&iacute;nez Dalmau. El balance fue complaciente para el flanco pol&iacute;tico comandado por el president Ximo Puig, con sus consellers del ramo&mdash;que repiten-, Vicent Soler (Hisenda) y Rafael Climent (Economia del bien com&uacute;n) parco en iniciativas.
    </p><h3 class="article-text">&iquest;Qui&eacute;n fracasa?</h3><p class="article-text">
        &nbsp;Los empresarios &nbsp;tendr&aacute;n &nbsp;que significarse en un erial sin resultados en competitividad y creaci&oacute;n de empleo. &iquest;Seguimos apostando por un pa&iacute;s de camareros y empleados de baja cualificaci&oacute;n? &iquest;Al &nbsp;fin se emprende una pol&iacute;tica industrial eficaz? &iquest;Si Ford- Almussafes flaqueara, tenemos plan B, para trabajadores y proveedores? El enfriamiento del idilio &nbsp;entre AVE y CEV, ha hecho que la primera abandone a la segunda, a cuenta de la utilizaci&oacute;n del edificio del patrimonio sindical que, en su d&iacute;a fue propiedad del Sindicato (vertical) de Frutos y Productos Hort&iacute;colas. &iquest;Plantamos cara ya al gobierno de Madrid, presidido por un incierto Pedro S&aacute;nchez, con m&uacute;ltiples frentes abiertos?
    </p><p class="article-text">
        Tres frentes marcan las exigencias econ&oacute;micas para el Govern de Ximo Puig. La incapacidad, hasta hoy, de solucionar la financiaci&oacute;n injusta que impide el despegue del Pa&iacute;s Valenciano. Los niveles escasos de inversi&oacute;n de la Administraci&oacute;n central en territorio valenciano. La decadencia que arrastra la econom&iacute;a, desde los fastos de la Copa del Am&eacute;rica, de la F&oacute;rmula 1 y de la crisis financiera que dio al traste con Bancaja, &nbsp;CAM, &nbsp;Banco de Valencia y la SGR, con procesos, condenas y multas a dirigentes y consejeros. Cuya consecuencia inmediata ha sido la erosi&oacute;n del PIB valenciano y la debilidad del mercado de trabajo para j&oacute;venes y parados de larga duraci&oacute;n. Es end&eacute;mica la lucha infructuosa por relanzar la productividad y la competitividad. &Uacute;nico remedio para superar el horizonte de la actividad productiva, estancada en el sector servicios, con empleo de baja calidad. Caracter&iacute;stica del imperante turismo de sol y playa.
    </p><h3 class="article-text">Foros&nbsp; &nbsp;</h3><p class="article-text">
        Los tres foros donde se bate&nbsp; el cobre siguen conformados por las organizaciones empresariales (Salvador Navarro), las C&aacute;maras de Comercio (Jos&eacute; Vicente Morata) y las ferias de Val&egrave;ncia (Jos&eacute; Vicente Gonz&aacute;lez) e IFA, con sede en Alicante.&nbsp; Las Autoridades Portuarias de Valencia&mdash;Aurelio Mart&iacute;nez-- (con Sagunt y Gandia), Castell&oacute; y Alicante,--entes p&uacute;blicos-- son cajas de resonancia de la econom&iacute;a, dependientes del Ministerio de Fomento. Un negocio saneado. Prioridades que no han de acabar en frustraciones: solucionar la financiaci&oacute;n y encarrilar el Corredor Mediterr&aacute;neo. Se trata de conocer el proyecto &nbsp;auton&oacute;mico auspiciado por el poder pol&iacute;tico, en afinidad y colaboraci&oacute;n con los representantes empresariales para levantar el vuelo de la econom&iacute;a. Punto de apoyo para cambiar el modelo econ&oacute;mico y tirar del progreso en el Pa&iacute;s Valenciano. Hace falta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/oclusion-empresarial_132_1450471.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Jul 2019 16:29:06 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Oclusión empresarial]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La probable inmortalidad de Cruyff]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/probable-inmortalidad-cruyff_1_4089156.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">En cierto modo y vista la polvareda que el deceso ha alzado, la inmortalidad anunciada por el propio interesado ha pasado de probable a probada</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;En cierto modo, soy probablemente inmortal&rdquo;, dijo en su d&iacute;a Johan Cruyff. Ahora, la mortalidad del genio nos evoca aquella frase. En cierto modo y vista la polvareda que el deceso ha alzado, la inmortalidad anunciada por el propio interesado ha pasado de probable a probada. Hace tiempo que 'el Flaco' es eterno y todo hace sospechar que &eacute;l lo sab&iacute;a. Un Cruyff imperecedero gracias a un mont&oacute;n de m&eacute;ritos. Destacamos s&oacute;lo unos cuantos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Primer m&eacute;rito: junto con Pel&eacute;, Maradona y Di St&eacute;fano, Cruyff forma parte del cuarteto de mejor jugadores de f&uacute;tbol del siglo XX. Segundo m&eacute;rito: se le otorga la paternidad del f&uacute;tbol moderno. Tercer m&eacute;rito: es el creador del imborrable Dream Team (el de las cuatro ligas consecutivas y el de la primera Copa de Europa del Bar&ccedil;a, la de Wembley). Cuarto m&eacute;rito: el tremendo legado de su fundaci&oacute;n, dedicada a la promoci&oacute;n del deporte para ni&ntilde;os discapacitados, que le sobrevive. Quinto m&eacute;rito: &eacute;l ha sido, desde hace muchos a&ntilde;os, el famoso entorno del FC Barcelona, y todo lo que opinaba, gustara m&aacute;s o menos, era escuchado y en gran parte compartido. Sexto m&eacute;rito: supo cambiar la mentalidad del Bar&ccedil;a y, en cierto modo, la de Catalunya, abriendo las miras a ambos. Y s&eacute;ptimo m&eacute;rito: era el fil&oacute;sofo del f&uacute;tbol, a &eacute;l le debemos una enciclopedia de cruyffismos imborrables (&ldquo;si nosotros tenemos el bal&oacute;n ellos no pueden marcar&rdquo;, &ldquo;el dinero debe estar en el campo, no en el banco&rdquo;, &ldquo;mis delanteros s&oacute;lo deben correr quince metros, salvo que sean est&uacute;pidos&rdquo;,&ldquo;si el equipo contrario tiene un jugador que se desmarca muy bien, no lo marcamos y as&iacute; no podr&aacute; desmarcarse&rdquo;, &ldquo;el f&uacute;tbol se juega con el cerebro&rdquo;, &ldquo;si no puedes ganar, aseg&uacute;rate de no perder&rdquo;, &ldquo;salid y disfrutad&rdquo;, entre otros).
    </p><p class="article-text">
        Aunque nunca aprendi&oacute; a hablar catal&aacute;n, este 'catal&aacute;n' nacido en &Aacute;msterdam en 1947 supo sintonizar a la perfecci&oacute;n con una Catalunya que le vener&oacute; y que ahora le llora. As&iacute;, pronto fij&oacute; su residencia en Catalunya. No sin problemas con la dictadura franquista, el holand&eacute;s decidi&oacute; poner el nombre del patr&oacute;n de Catalunya, Jordi, a su primer hijo. Tambi&eacute;n defendi&oacute; abiertamente el derecho a decidir de los catalanes, adem&aacute;s de aceptar la direcci&oacute;n de la selecci&oacute;n de f&uacute;tbol del pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El paneg&iacute;rico puede ser (como &eacute;l) eterno, as&iacute; como la gratitud. Justo despu&eacute;s de la muerte, r&aacute;pidamente corri&oacute; entre los cul&eacute;s el rumor de la necesidad de honrarle, y hacerlo de manera may&uacute;scula. Toma fuerza la idea de aprovechar la anunciada remodelaci&oacute;n del estadio para ponerle el nombre del mito. Estadio Johan Cruyff, suena bien, &iquest;verdad?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/probable-inmortalidad-cruyff_1_4089156.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 25 Mar 2016 11:25:35 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La probable inmortalidad de Cruyff]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Fútbol,FC Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La probable immortalitat de Cruyff]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/probable-immortalitat-cruyff_1_4089225.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">En certa manera i vista la polseguera que el decés ha alçat, la immortalitat anunciada pel mateix interessat ha passat de probable a provada</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;En certa manera, s&oacute;c probablement immortal&rdquo;, va dir en el seu dia Johan Cruyff. Ara, la mortalitat del geni ens evoca aquella frase. En certa manera i vista la polseguera que el dec&eacute;s ha al&ccedil;at, la immortalitat anunciada pel mateix interessat ha passat de probable a provada. Fa temps que &lsquo;el Flaco&rsquo; &eacute;s etern i tot fa sospitar que ell ho sabia. Un Cruyff imperible gr&agrave;cies a un munt de m&egrave;rits. Destaquem-ne nom&eacute;s uns quants.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/70b308be-4aa9-4aa4-9d52-17952181fccb_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Primer m&egrave;rit: juntament amb Pel&eacute;, Maradona i Di St&eacute;fano, Cruyff forma part del quartet de millor jugadors de futbol del segle XX. Segon m&egrave;rit: se li atorga la paternitat del futbol modern. Tercer m&egrave;rit: &eacute;s el creador de l&rsquo;inesborrable <em>Dream Team</em> (el de les quatre lligues consecutives i el de la primera Copa d&rsquo;Europa del Bar&ccedil;a, la de Wembley). Quart m&egrave;rit: el tremend llegat de la seva fundaci&oacute;, dedicada a la promoci&oacute; de l&rsquo;esport per a nens discapacitats, que el sobreviu. Cinqu&egrave; m&egrave;rit: ell ha estat, des de fa molts anys, el fam&oacute;s entorn del FC Barcelona, i tot all&ograve; que opinava, agrad&eacute;s m&eacute;s o menys, era escoltat i en gran part compartit. Sis&egrave; m&egrave;rit: va saber canviar la mentalitat del Bar&ccedil;a i, en certa manera, la de Catalunya, obrint les mires a ambd&oacute;s. I set&egrave; m&egrave;rit: era el fil&ograve;sof del futbol, a ell li devem una enciclop&egrave;dia de <em>cruyffismes </em>inesborrables (&ldquo;si nosaltres tenim la pilota ells no poden marcar&rdquo;, &ldquo;els diners han de ser al camp, no al banc&rdquo;, &ldquo;els meus davanters nom&eacute;s han de c&oacute;rrer quinze metres, tret que siguin est&uacute;pids&rdquo;, &ldquo;si l&rsquo;equip contrari t&eacute; un jugador que es desmarca molt b&eacute;, no el marquem i aix&iacute; no podr&agrave; desmarcar-se&rdquo;, &ldquo;el futbol es juga amb el cervell&rdquo;, &ldquo;si no pots guanyar, assegura&rsquo;t de no perdre&rdquo;, &ldquo;sortiu i gaudiu&rdquo;, entre d&rsquo;altres).
    </p><p class="article-text">
        Tot i que mai va aprendre a parlar catal&agrave;, aquest &lsquo;catal&agrave;&rsquo; nascut a Amsterdam l&rsquo;any 1947 va saber sintonitzar a la perfecci&oacute; amb una Catalunya que el va venerar i que ara el plora. Aix&iacute;, ben aviat va fixar la seva resid&egrave;ncia a Catalunya. No sense problemes amb la dictadura franquista, l&rsquo;holand&egrave;s va decidir posar el nom del patr&oacute; de Catalunya, Jordi, al seu primer fill. Tamb&eacute; va defensar obertament el dret a decidir dels catalans, a m&eacute;s d&rsquo;acceptar la direcci&oacute; de la selecci&oacute; de futbol del pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El paneg&iacute;ric pot ser (com ell) etern, com tamb&eacute; la gratitud. Just despr&eacute;s de la mort, r&agrave;pidament va c&oacute;rrer entre els culers la brama de la necessitat d&rsquo;honorar-lo, i fer-ho de manera maj&uacute;scula. Agafa for&ccedil;a la idea d&rsquo;aprofitar l&rsquo;anunciada remodelaci&oacute; de l&rsquo;estadi per posar-li el nom del mite. Estadi Johan Cruyff, sona b&eacute;, oi?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/probable-immortalitat-cruyff_1_4089225.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 25 Mar 2016 11:06:18 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[La probable immortalitat de Cruyff]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Fútbol,FC Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los siete magníficos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/els-set-magnifics_132_2463780.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="Els caps de llista de les candidatures d&#039;aquest 27-S / JAUME BACH"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Que cada uno adapte como mejor le plazca el épico western de John Sturges, remake de "Los siete samuráis" de Akira Kurosawa, a la realidad catalana</p></div><p class="article-text">
        Con el objetivo de liberarse de la tiran&iacute;a de Calvera, jefe de una banda de malhechores, los habitantes de una aldea toman la decisi&oacute;n de contratar siete pistoleros para que los liberen de esta opresi&oacute;n. Los 'siete magn&iacute;ficos' aceptan el reto y elaboran un plan para capturar al bandido que, a pesar de su destreza, termina fracasando... A partir de ah&iacute;, que cada uno adapte como mejor le plazca el &eacute;pico western de John Sturges, remake de &ldquo;Los siete samur&aacute;is&rdquo; de Akira Kurosawa, a la realidad catalana. Albiol al margen, casi todos coincidir&aacute;n en otorgar el papel de Calvera a Mariano Rajoy y, si se me permite la simplicidad, el de Yul Brynner a Ra&uuml;l Romeva.
    </p><h3 class="article-text">Profesor em&eacute;rito de lambada</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8174497b-f78f-4326-9cea-18e2b330209b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Si hace poco m&aacute;s de un a&ntilde;o alguien hubiera dicho que Ra&uuml;l Romeva ser&iacute;a el candidato de una lista de confluencia con el presidente Artur Mas y el jefe de la oposici&oacute;n Oriol Junqueras de n&uacute;meros 4 y 5 respectivamente, le habr&iacute;an dicho que hab&iacute;a perdido el juicio. Pero el proceso ha hecho que la pol&iacute;tica catalana sea de todo menos previsible. Romeva, hasta las &uacute;ltimas elecciones eurodiputado de Iniciativa per Catalunya, se ha convertido en el hombre de consenso entre Converg&egrave;ncia y Esquerra. Se desconoce cu&aacute;ntos perecieron antes en la mesa de negociaciones.
    </p><p class="article-text">
        Su curr&iacute;culum avala la elecci&oacute;n: doctor en relaciones internacionales y licenciado en Ciencias Econ&oacute;micas. Su trayectoria profesional de la mano de la cultura de la paz. La militancia pol&iacute;tica comienza en 1989; en 2004 es elegido eurodiputado y se mantiene hasta 2014, cuando abandona Iniciativa por discrepancias con la direcci&oacute;n del partido por la tibieza independentista. Cuelga los h&aacute;bitos pol&iacute;ticos con la idea de apartarse, al menos durante un tiempo. Pero el retiro pol&iacute;tico le dura nada. Acaba estando en el lugar oportuno en el momento indicado y se convierte en el elegido. Por si todo ello fuera poco, Romeva ha sido nadador, bastoner, bailar&iacute;n y profesor de lambada, y es casteller y escritor.
    </p><h3 class="article-text">Bailar&iacute;n del federalismo</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca289306-1576-4757-9f99-9afa85b695ed_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A Miquel Iceta s&oacute;lo le faltaba ser el candidato del PSC en las elecciones catalanas, y ya lo es. Antes, ha hecho todos los papeles del auca socialista y, a pesar de los diversos terremotos que han sacudido el partido, &eacute;l es un perro viejo que sabe caer derecho. Quienes lo admiran, socialistas y/o for&aacute;neos, coinciden en elogiar su inteligencia, piller&iacute;a y verbo apasionado. Se le ve capaz de vender arena en el desierto, y fe de Dios que lo que necesitan los socialistas ahora es un buen flautista de Hamel&iacute;n, h&aacute;bil con la flauta y en el encanto de masas.
    </p><p class="article-text">
        Pero no parece que con la reconocida destreza del que llaman fontanero del PSC &ndash;se conoce todos los topes del partido en Nicaragua&ndash; baste para cambiar el hundimiento socialista. Las encuestas relegan a comparsa el papel de un partido que en 1999 y con Pasqual Maragall al frente toc&oacute; la cima, ganado las elecciones en votos pero no en esca&ntilde;os &ndash;a pesar de obtener 50. Desde entonces, el PSC no ha dejado de perder s&aacute;banas en cada colada.
    </p><p class="article-text">
        Iceta, que esgrime como bandera electoral el federalismo, ha conseguido ara&ntilde;ar sus instantes de gloria en una campa&ntilde;a dif&iacute;cil y diferente gracias a su desinhibici&oacute;n bailarina.
    </p><h3 class="article-text">Un p&iacute;vot contundente</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e901c3b8-6cf7-4e3b-ad3b-1c57e4083a09_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        El exjugador juvenil del Badalona, Xavier Garc&iacute;a Albiol, entr&oacute; en pol&iacute;tica a los 23 a&ntilde;os y ahora cumplir&aacute; 48. Aunque cuesta no verlo, aguant&oacute; sin hacer demasiado ruido calentando el banquillo del PP hasta alcanzar la preciada alcald&iacute;a de Badalona. A partir de aqu&iacute;, este p&iacute;vot contundente no ha dejado de encestar y, por ello, no ha dudado en usar siempre que le ha hecho falta un juego torpe, de codos y golpes bajos &ndash;discurso xen&oacute;fobo. Pero Badalona no es Catalunya y, aunque todav&iacute;a hay partido por disputar, las encuestas no le son nada favorables.
    </p><p class="article-text">
        Cuando fue nombrado candidato del PP catal&aacute;n, repiti&oacute; hasta el agotamiento que &eacute;l siempre ha sacado mejores resultados que sus predecesores. Alicia S&aacute;nchez-Camacho sac&oacute; 19 diputados en las elecciones de 2012; ahora las encuestas sit&uacute;an los populares en una horquilla 11-13 diputados. De lengua afilada, Albiol agota los &uacute;ltimos minutos de partido observando impotente el marcador adverso y la estrechez de una remontada.
    </p><h3 class="article-text">El vecino desconocido</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2706b82a-7f14-40d9-8fae-8e31acda11c4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Aunque en vez de decir que es el gran desconocido de la campa&ntilde;a &ndash;podio que se disputa con Arrimadas&ndash;, Llu&iacute;s Rabell ha ido alcanzando cierta popularidad, lo que es cierto es que este activista vecinal, traductor e int&eacute;rprete, lucha por flotar en un mar lleno de pol&iacute;ticos medi&aacute;ticos. La foto de mil micr&oacute;fonos apuntando a su mentor Pablo Iglesias y despreci&aacute;ndole a &eacute;l, que es en realidad el candidato de Catalunya S&iacute; que es Pot, ha hecho fortuna como resumen m&aacute;s o menos cruel de una terca realidad.
    </p><p class="article-text">
        Rabell arrastra este h&aacute;ndicap y la ambig&uuml;edad de una coalici&oacute;n de izquierdas donde conviven independentistas y unionistas bajo el paraguas del derecho a decidir. Cansado de que lo se&ntilde;alen como independentista d&iacute;a s&iacute; y d&iacute;a tambi&eacute;n porque vot&oacute; 's&iacute;-s&iacute;' el 9-N, en uno de los debates a siete bandas, Rabell quiso dejar claro que lo hizo porque no hab&iacute;a papeleta del &ldquo;id al carajo&rdquo;, que es lo que en realidad el cuerpo le ped&iacute;a votar.
    </p><h3 class="article-text">La chica que hay detr&aacute;s de Rivera</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d86b33b-3511-4662-9acc-10368125e3f8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La historia de In&eacute;s Arrimadas es como la de las grandes actrices que entraron en el mundo de la interpretaci&oacute;n por casualidad: &iquest;cu&aacute;ntas veces no habremos o&iacute;do el aderezado &ldquo;acompa&ntilde;&eacute; a una amiga a un casting y me cogieron a m&iacute;&rdquo;? Pues, a Arrimadas le pas&oacute; algo parecido: acompa&ntilde;&oacute; a una amiga a un mitin de Albert Rivera y qued&oacute; deslumbrada. Y esto ocurri&oacute; no hace demasiado, en 2011.
    </p><p class="article-text">
        A partir de entonces, su crecimiento dentro de la formaci&oacute;n ha sido mete&oacute;rico: ya en las &uacute;ltimos elecciones catalanas (2012) ocup&oacute; el cuarto lugar de la lista, y ahora es la candidata. Nacida en Jerez de la Frontera, Arrimadas es licenciada en Derecho y Administraci&oacute;n y Direcci&oacute;n de Empresas.
    </p><p class="article-text">
        La principal virtud de Ciudadanos puede interpretarse a la vez como un defecto: la fuerza de su l&iacute;der, Albert Rivera. As&iacute;, la sombra de este deviene alargada y cubre por completo la candidata. Lo curioso del caso es que los dos grandes desconocidos de esta campa&ntilde;a, ella y Rabell, se disputan quedar segundos y llevarse el liderato de la oposici&oacute;n.
    </p><h3 class="article-text">Anticapitalista encorbatado</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a128b002-d178-4f21-89b0-05c74ac48f2a_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La CUP ha pasado de las camisetas reivindicativas del pol&iacute;tico revelaci&oacute;n del pasado mandato, David Fern&agrave;ndez, a la elegancia m&aacute;s cl&aacute;sica de las corbatas del aspirante Antonio Ba&ntilde;os. Dicen que, salvo esta opci&oacute;n est&eacute;tica, el esp&iacute;ritu es el mismo. A diferencia del candidato Fern&aacute;ndez, Ba&ntilde;os no es un desconocido, pero la efervescencia adquirida estos pocos a&ntilde;os por el primero puede condicionar al reci&eacute;n nacido pol&iacute;tico. De momento, Ba&ntilde;os tensa de estilo propio, desenfadado pero riguroso, a la hora hacer frente al reto del relieve.
    </p><p class="article-text">
        Periodista &ndash;como Fern&agrave;ndez&ndash;, escritor, federalista desenga&ntilde;ado y miembro de la plataforma independentista de castellanohablantes S&uacute;mate, Ba&ntilde;os se define anticapitalista convencido. El hombre se ve capaz de llevar las riendas del caballo de Troya de las clases populares catalanas y, si nos fiamos de las encuestas, el animal ir&aacute; bastante m&aacute;s lleno que en la anterior legislatura. Tambi&eacute;n de acuerdo con las encuestas, las mujeres y hombres de Ba&ntilde;os pueden convertirse en claves en el traj&iacute;n del proceso independentista.
    </p><h3 class="article-text">Palad&iacute;n del 'seny'</h3><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48419cfa-de56-4a99-9be4-2f5d6c0818d4_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Hasta hace nada, Ramon Espadaler era el fiel consejero de Interior del gobierno de Mas. De perfil discreto, el secretario general del comit&eacute; de gobierno de UDC ha mantenido siempre leal al perpetuo e incombustible l&iacute;der democristiano Josep Antoni Duran Lleida. La rotura con Converg&egrave;ncia ha catapultado Espadaler a la candidatura de Uni&oacute; en solitario.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, pronto se resolver&aacute; una de las inc&oacute;gnitas no resueltas m&aacute;s interpelada en la reciente historia de Catalunya: &iquest;qu&eacute; fuerza tiene Uni&oacute;n sin Convergencia? De momento, las encuestas no le otorgan mucha robustez, pero Espadaler se aferra a las sensaciones de la calle para defender un resultado digno en las pr&oacute;ximas elecciones. De momento, este licenciado en Geograf&iacute;a e Historia afiliado a Uni&oacute; desde 1988 se ha autoproclamado palad&iacute;n de 'seny' y autodenomina tambi&eacute;n como el heredero del esp&iacute;ritu de la vieja y ahora fraccionada CiU.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/els-set-magnifics_132_2463780.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 26 Sep 2015 19:10:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244216" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244216" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Los siete magníficos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2a51425e-f26f-40a0-afb5-cd3ac950b5d8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Elecciones Cataluña 27S 2015]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Buenafuente, artesà del riure]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/buenafuente-artesa-riure_132_2549858.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">S’ha convertit en un dels genis del monòleg a Espanya, format que li serveix per arrencar els seus programes, i que en format llibre li ha permès convertir-se en un exitós escriptor mediàtic.</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Partidari de riure&rsquo;s de tot per poder sobreviure, Andreu Buenafuente (1965) ja imitava Jes&uacute;s Hermida a l&rsquo;escola. S&rsquo;adon&agrave; llavors que tenia una gr&agrave;cia que ha desenvolupat al llarg d&rsquo;una dilatada i poli&egrave;drica carrera. En una primera aproximaci&oacute; al personatge, d&rsquo;ell es podria resumir: humorista, presentador i productor. Per&ograve; el reusenc t&eacute; un resum dif&iacute;cil i, segurament, haur&iacute;em d&rsquo;ampliar fins a l&rsquo;esgotament les olletes tastades per l&rsquo;heterodox personatge.
    </p><p class="article-text">
        Va entrar d&rsquo;aprenent a la r&agrave;dio de Reus (COPE) als 17 anys fent esports. Set anys m&eacute;s tard comen&ccedil;ava l&rsquo;inici d&rsquo;un viatge que encara no ha acabat: present&agrave; el programa El terrat (SER Catalunya), amb el qual va assolir el seu primer Ondas al millor programa de r&agrave;dio local. Llavors va crear la productora El Terrat, un afortunat invent que encara rutlla.
    </p><p class="article-text">
        A la televisi&oacute; va entrar-hi l&rsquo;any ol&iacute;mpic de la m&agrave; de Miquel Cal&ccedil;ada, llavors Mikimoto, a <em>Persones Humanes</em> (TV3), d&rsquo;Alfons Ar&uacute;s a <em>Al ataque</em> (Antena 3) i de Xavier Sard&agrave; a <em>Tot per l&rsquo;audi&egrave;ncia</em> (TV3). Ben aviat arribaria el seu primer programa, <em>Sense T&iacute;tol</em> (1995), i despr&eacute;s les seves seq&uuml;eles: <em>Sense T&iacute;tol 2</em> (1996), <em>Sense T&iacute;tol, Sense Vacances</em> (1997), i <em>Sense T&iacute;tol S/N</em> (1998). Per&ograve; l&rsquo;&egrave;xit absolut va arribar amb el late show <em>La cosa nostra</em> i, despr&eacute;s, <em>Una altra cosa</em>. D&rsquo;aqu&iacute; va saltar a Antena 3 i va continuar l&rsquo;&egrave;xit, ara ja a nivell estatal, amb un programa similar al de TV3. Li va tocar rivalitzar amb el m&iacute;tic <em>Cr&oacute;nicas Marcianas</em>, i va guanyar. Fa dues temporades i despr&eacute;s d&rsquo;un par&egrave;ntesi, va tornar amb el programa <em>En el aire</em>, que dirigeix i presenta a La Sexta.
    </p><p class="article-text">
        En tot aquest temps, Buenafuente ha fet tot aix&ograve; i m&eacute;s, i s&rsquo;ha convertit en un dels genis del mon&ograve;leg a Espanya, format que li serveix per arrencar els seus programes, i que en format llibre li ha perm&egrave;s convertir-se en un exit&oacute;s escriptor medi&agrave;tic. La seva productora tamb&eacute; ha fet altres programes com ara <em>Salvados</em>, que dirigeix i presenta Jordi &Eacute;vole, de l&rsquo;escola Buenafuente, que ha esdevingut un referent period&iacute;stic. En aquest cam&iacute;, Buenafuente ha cultivat altres aficions, com ara la del dibuix. &Eacute;s en aquest camp que el polifac&egrave;tic reusenc es relaxa. Recentment va publicar el seu primer llibre de dibuixos: <em>No entiendo nada</em>.
    </p><p class="article-text">
        Per si tot aix&ograve; fos poc, aquest any el c&ograve;mic catal&agrave; ser&agrave; el pregoner de les festes de la Merc&egrave; de Barcelona despr&eacute;s d&rsquo;acceptar la invitaci&oacute; que li ha fet la nova alcaldessa, Ada Colau.&nbsp; Va dir que s&iacute; sense pensar-s&rsquo;ho dos cops, confessant que &ldquo;&eacute;s de les coses m&eacute;s boniques que et poden passar&rdquo;. I &eacute;s que una de les virtuts del personatge &eacute;s la de saber-se engrescar en nous projectes partint de zero, amb l&rsquo;excitaci&oacute; d&rsquo;un nouvingut, com si comenc&eacute;s en tot aix&ograve; ahir mateix. Ara est&agrave; en aquesta fase, com un nen amb sabates noves amb la idea de ser pregoner de la ciutat que el va adoptar, i preparant una pel&middot;l&iacute;cula amb el seu &lsquo;germ&agrave;&rsquo; art&iacute;stic, Berto Romero. I a les nits, per no tornar-se boig amb la pressi&oacute; dels &egrave;xits i l&rsquo;amena&ccedil;a dels fracassos, pinta i els seus mals espanta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/buenafuente-artesa-riure_132_2549858.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Buenafuente, artesà del riure]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Buenafuente, artesano de la risa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/buenafuente-artesano-risa_132_2549852.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Se ha convertido en uno de los genios del monólogo en España, formato que le sirve para arrancar sus programas, y que en formato libro le ha permitido convertirse en un exitoso escritor mediático</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/da348ca5-4048-4ea5-9496-b856db55617c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Partidario de re&iacute;rse de todo para poder sobrevivir, Andreu Buenafuente (1965) ya imitaba a Jes&uacute;s Hermida en la escuela. Se dio cuenta entonces que ten&iacute;a una gracia que ha desarrollado a lo largo de una dilatada y poli&eacute;drica carrera. En una primera aproximaci&oacute;n al personaje, de &eacute;l se podr&iacute;a resumir: humorista, presentador y productor. Pero el reusense tiene un resumen dif&iacute;cil y, seguramente, deber&iacute;amos ampliar hasta el agotamiento los caldos catados por el heterodoxo personaje.
    </p><p class="article-text">
        Entr&oacute; de aprendiz en la radio de Reus (COPE) a los 17 a&ntilde;os haciendo deportes. Siete a&ntilde;os m&aacute;s tarde comenzaba el inicio de un viaje que a&uacute;n no ha terminado: present&oacute; el programa <em>El Terrat</em> (SER Catalunya), con el que logr&oacute; su primer Ondas al mejor programa de radio local. Entonces cre&oacute; la productora El Terrat, un afortunado invento que a&uacute;n funciona.
    </p><p class="article-text">
        En la televisi&oacute;n entr&oacute; durante el a&ntilde;o ol&iacute;mpico de la mano de Miquel Cal&ccedil;ada, entonces Mikimoto, en <em>Persones Humanes</em> (TV3), de Alfonso Ar&uacute;s en<em> Al ataque</em> (Antena 3) y de Xavier Sard&agrave; en <em>Tot per l'audi&egrave;ncia</em>&nbsp;(TV3). Pronto llegar&iacute;a su primer programa, <em>Sense T&iacute;tol</em> (1995), y despu&eacute;s sus secuelas: <em>Sense T&iacute;tol&nbsp;2</em> (1996),&nbsp;<em>Sense T&iacute;tol, Sense Vacances</em>&nbsp;(1997), y&nbsp;<em>Sense T&iacute;tol&nbsp;S/N</em> (1998). Pero el &eacute;xito absoluto lleg&oacute; con el late show <em>La cosa nostra</em>&nbsp;y, luego,<em> Una altra&nbsp;cosa</em>. De ah&iacute; salt&oacute; a Antena 3 y continu&oacute; el &eacute;xito, ahora ya a nivel estatal, con un programa similar al de TV3. Le toc&oacute; rivalizar con el m&iacute;tico <em>Cr&oacute;nicas Marcianas</em>, y gan&oacute;. Hace dos temporadas y despu&eacute;s de un par&eacute;ntesis, volvi&oacute; con el programa <em>En el aire</em>, que dirige y presenta en La Sexta.
    </p><p class="article-text">
        En todo este tiempo, Buenafuente ha hecho todo esto y m&aacute;s, y se ha convertido en uno de los genios del mon&oacute;logo en Espa&ntilde;a, formato que le sirve para arrancar sus programas, y que en formato libro le ha permitido convertirse en un exitoso escritor medi&aacute;tico. Su productora tambi&eacute;n ha hecho otros programas como <em>Salvados</em>, que dirige y presenta Jordi &Eacute;vole, de la escuela Buenafuente, que se ha convertido en un referente period&iacute;stico. En este camino, Buenafuente ha cultivado otras aficiones, como la del dibujo. Es en este campo que el polifac&eacute;tico reusense se relaja. Recientemente public&oacute; su primer libro de dibujos: <em>No entenc res</em>.
    </p><p class="article-text">
        Por si todo esto fuera poco, este a&ntilde;o el c&oacute;mico catal&aacute;n ser&aacute; el pregonero de las fiestas de la Merc&egrave; de Barcelona despu&eacute;s de aceptar la invitaci&oacute;n que le ha hecho la nueva alcaldesa, Ada Colau. Dijo que s&iacute; sin pensarlo dos veces, confesando que &ldquo;es de las cosas m&aacute;s bonitas que te pueden pasar&rdquo;. Y es que una de las virtudes del personaje es la de saberse animar con&nbsp;nuevos proyectos partiendo de cero, con la excitaci&oacute;n de un reci&eacute;n llegado, como si comenzara en todo esto ayer mismo. Ahora est&aacute; en esta fase, como un ni&ntilde;o con zapatos nuevos con la idea de ser pregonero de la ciudad que lo adopt&oacute;, y preparando una pel&iacute;cula con su 'hermano' art&iacute;stico, Berto Romero. Y por las noches, para no volverse loco con la presi&oacute;n de los &eacute;xitos y la amenaza de los fracasos, pinta y sus males espanta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/buenafuente-artesano-risa_132_2549852.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Buenafuente, artesano de la risa]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pasqual Maragall, un polític inoblidable]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pasqual-maragall-politic-inoblidable_132_2565570.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Maragall passa a la història de la política com un lluitador, incapaç de deixar de batallar per grans i/o aparentment impossibles que fossin els somnis marcats</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ha estat moltes coses i per unes quantes passar&agrave; a la hist&ograve;ria, per&ograve; per sobre de totes elles se li situa l&rsquo;alcaldia de Barcelona. Ara que els nous alcaldes balbucegen els seus primers discursos, fa bo recordar un dels que diuen que va ser el m&eacute;s gran: Pasqual Maragall (1941). Pels espais que ara trepitja Ada Colau i fa poc ho feia Xavier Trias, abans lliscava amb per&iacute;cia el tercer dels vuit germans Maragall. Un barcelon&iacute; de ra&ccedil;a que el 1965, amb 24 anys, va ingressar com a economista al gabinet t&egrave;cnic de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona i que, encadenant distintes i m&eacute;s responsabilitats, ja no abandonaria la casa de la vila barcelonesa fins l&rsquo;any 1997 quan, llavors ja amb 56 anys, deixava l&rsquo;alcaldia de la capital catalana. En aquests 32 anys van passar una pila de coses que van marcar la biografia del pol&iacute;tic i la de la mateixa ciutat.
    </p><p class="article-text">
        Maragall &eacute;s n&eacute;t del poeta Joan Maragall. Aix&ograve;, com ell mateix ha reconegut en m&eacute;s d&rsquo;una ocasi&oacute;, marca molt. El seu historial pol&iacute;tic arrenca amb la milit&agrave;ncia activa en el Front Obrer de Catalunya (FOC), federat amb el moviment antifranquista d&rsquo;esquerres Frente de Liberaci&oacute;n Popular (FLP). El 1974 va impulsar Converg&egrave;ncia Socialista de Catalunya, un dels grups fundacionals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), on va crear la Federaci&oacute; de Barcelona. En l&rsquo;&agrave;mbit acad&egrave;mic, va cursar a la Universitat de Barcelona les carreres de Dret i Econ&ograve;miques, i ha estat professor universitari.
    </p><p class="article-text">
        El seu periple pol&iacute;tic &eacute;s prou conegut i notori: va rellevar Narc&iacute;s Serra com alcalde de Barcelona l&rsquo;any 1982. Deu anys despr&eacute;s, va posar Barcelona al mapa del m&oacute;n transformant-la gr&agrave;cies a l&rsquo;impuls dels Jocs Ol&iacute;mpics de 1992. El 1997 Pasqual Maragall va donar per acabada l&rsquo;etapa d&rsquo;alcalde i va recuperar la doc&egrave;ncia universit&agrave;ria a Roma i a Nova York. El 1998 va retornar a la pol&iacute;tica activa i el 1999 fou candidat del PSC-Ciutadans pel Canvi a la presid&egrave;ncia de la Generalitat. Va ser president de la Generalitat de Catalunya de 2003 a 2006. Sota el seu mandat es va aprovar en refer&egrave;ndum el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya el 18 de juny de 2006. No s&oacute;n pocs els qui veuen en aquell gest i en la posterior oposici&oacute; que va generar en el conjunt d&rsquo;Espanya, l&rsquo;espoleta que va fer explotar l&rsquo;actual proc&eacute;s independentista que viu el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El 20 d&rsquo;octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar en una roda de premsa a l&rsquo;Hospital de Sant Pau que pateix un principi d&rsquo;Alzheimer. En el mateix acte va afirmar que dedicaria tots els seus esfor&ccedil;os a combatre la malaltia. A l&rsquo;abril de 2008 es va presentar la Fundaci&oacute; Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l&rsquo;Alzheimer.
    </p><p class="article-text">
        Va ser just quan, acompanyat de la seva esposa, Diana Garrigosa, anunciava la malaltia que l&rsquo;ha acabat apartant de la vida p&uacute;blica, que Maragall va pronunciar una frase que resumeix amb prou encert la seva vida: &ldquo;Vam fer els jocs ol&iacute;mpics, vam aprovar i ratificar l&rsquo;Estatut i ara anirem a per l&rsquo;Alzheimer&rdquo;. Maragall passa a la hist&ograve;ria de la pol&iacute;tica com un lluitador, incapa&ccedil; de deixar de batallar per grans i/o aparentment impossibles que fossin els somnis marcats. Tamb&eacute; haur&agrave; estat un pol&iacute;tic singular, el de les &lsquo;maragallades&rsquo;, que al principi resultaven inc&ograve;modes i al final han acabat entranyables. D&rsquo;aquelles idees aparentment esbojarrades, d&rsquo;aquells suposats deliris, d&rsquo;aquell fer espontani, n&rsquo;han sortit grans obres i un pol&iacute;tic referent.
    </p><p class="article-text">
        La seva Barcelona i la seva Catalunya continuen encarant nous i maj&uacute;sculs reptes, per&ograve; l&rsquo;Alzheimer ens priva de saber qu&egrave; en pensa i com ho veu el n&eacute;t del poeta que, com aquella oda infinita, &ldquo;refila en la eternitat&rdquo;...
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pasqual-maragall-politic-inoblidable_132_2565570.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Pasqual Maragall, un polític inoblidable]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pasqual Maragall, un político inolvidable]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pasqual-maragall-politico-inolvidable_132_2565551.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Maragall pasa a la historia de la política como un luchador, incapaz de dejar de batallar por grandes y/o aparentemente imposibles que fueran los sueños marcados</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1f6a2cc2-976a-41a2-8c15-6200b8109f5c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ha sido muchas cosas y por unas cuantas pasar&aacute; a la historia, pero por encima de todas ellas se le sit&uacute;a la alcald&iacute;a de Barcelona. Ahora que los nuevos alcaldes balbucean sus primeros discursos, es bueno recordar uno de los que dicen que fue el m&aacute;s grande: Pasqual Maragall (1941). Por los espacios que ahora pisa Ada Colau y hace poco lo hac&iacute;a Xavier Trias, antes deslizaba con pericia el tercero de los ocho hermanos Maragall. Un barcelon&eacute;s de raza que en 1965, con 24 a&ntilde;os, ingres&oacute; como economista en el gabinete t&eacute;cnico del Ayuntamiento de Barcelona y que, encadenando distintas y m&aacute;s responsabilidades, ya no abandonar&iacute;a la casa de la ciudad barcelonesa hasta el a&ntilde;o 1997 cuando, entonces ya con 56 a&ntilde;os, dejaba la alcald&iacute;a de la capital catalana. En esos 32 a&ntilde;os pasaron un mont&oacute;n de cosas que marcaron la biograf&iacute;a del pol&iacute;tico y la de la misma ciudad.
    </p><p class="article-text">
        Maragall es nieto del poeta Joan Maragall. Esto, como &eacute;l mismo ha reconocido en m&aacute;s de una ocasi&oacute;n, marca mucho. Su historial pol&iacute;tico arranca con la militancia activa en el Frente Obrero de Catalunya (FOC), federado con el movimiento antifranquista de izquierdas Frente de Liberaci&oacute;n Popular (FLP). En 1974 impuls&oacute; Convergencia Socialista de Catalunya, uno de los grupos fundacionales del Partido de los Socialistas de Catalunya (PSC-PSOE), donde cre&oacute; la Federaci&oacute;n de Barcelona. En el &aacute;mbito acad&eacute;mico, curs&oacute; en la Universidad de Barcelona las carreras de Derecho y Econ&oacute;micas, y ha sido profesor universitario.
    </p><p class="article-text">
        Su periplo pol&iacute;tico es bastante conocido y notorio: relev&oacute; a Narc&iacute;s Serra como alcalde de Barcelona en 1982. Diez a&ntilde;os despu&eacute;s, puso Barcelona en el mapa del mundo transform&aacute;ndola gracias al impulso de los Juegos Ol&iacute;mpicos de 1992. En 1997 Maragall dio por terminada la etapa de alcalde y recuper&oacute; la docencia universitaria en Roma y Nueva York. En 1998 retorn&oacute; a la pol&iacute;tica activa y en 1999 fue candidato del PSC-Ciutadans pel Canvi a la presidencia de la Generalitat. Fue presidente de la Generalitat de Catalunya de 2003 a 2006. Bajo su mandato se aprob&oacute; en refer&eacute;ndum el nuevo Estatuto de Autonom&iacute;a de Catalunya el 18 de junio de 2006. No son pocos los que ven en ese gesto y en la posterior oposici&oacute;n que gener&oacute; en el conjunto de Espa&ntilde;a, la espoleta que hizo explotar el actual proceso independentista que vive el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El 20 de octubre de 2007 Maragall anunci&oacute; en una rueda de prensa en el Hospital de Sant Pau que sufr&iacute;a un principio de Alzheimer. En el mismo acto afirm&oacute; que dedicar&iacute;a todos sus esfuerzos a combatir la enfermedad. En abril de 2008 se present&oacute; la Fundaci&oacute;n Pasqual Maragall para la Investigaci&oacute;n sobre el Alzheimer.
    </p><p class="article-text">
        Fue justo cuando, acompa&ntilde;ado de su esposa, Diana Garrigosa, anunciaba la enfermedad que lo ha acabado apartando de la vida p&uacute;blica, que Maragall pronunci&oacute; una frase que resume con bastante acierto su vida: &ldquo;Hicimos los juegos ol&iacute;mpicos, aprobamos y ratificamos el Estatut y ahora iremos a por el Alzheimer&rdquo;. Maragall pasa a la historia de la pol&iacute;tica como un luchador, incapaz de dejar de batallar por grandes y/o aparentemente imposibles que fueran los sue&ntilde;os marcados. Tambi&eacute;n habr&aacute; sido un pol&iacute;tico singular, el de las 'maragalladas', que al principio resultaban inc&oacute;modas y al final han acabado entra&ntilde;ables. De aquellas ideas aparentemente disparatadas, de aquellos supuestos delirios, de aquel hacer espont&aacute;neo, han salido grandes obras y un pol&iacute;tico referente.
    </p><p class="article-text">
        Su Barcelona y su Catalunya contin&uacute;an encarando nuevos y may&uacute;sculos retos, pero el Alzheimer nos priva de saber qu&eacute; piensa y c&oacute;mo lo ve el nieto del poeta que, como aquella oda infinita, &ldquo;gorjea en la eternidad&rdquo;...
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pasqual-maragall-politico-inolvidable_132_2565551.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Pasqual Maragall, un político inolvidable]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Luis Enrique, el geni imperfecte]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/luis-enrique-geni-imperfecte_132_2256026.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Amant del surf i de les maratons,</p><p class="subtitle">Lucho</p><p class="subtitle">ha sabut de moment mantenir l’equilibri en un mar, el del Barça, sempre d’aigües agitades, i conservar sense defallir una resistència que uns quants han posat a prova</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         En una sola temporada ha estat capa&ccedil; de tot i de m&eacute;s: il&middot;lusionar, fer dubtar, malfiar, decebre, enfadar, renyir amb el Messi, amb la directiva, tornar a il&middot;lusionar, fer somiar, meravellar, abra&ccedil;ar-se amb el Messi... Ell no s&rsquo;ha mogut de lloc, ha estat el temut entorn del Bar&ccedil;a, que &eacute;s bellugad&iacute;s de mena, propens al ball de sant Vito, de forfollar f&agrave;cil, qui no ha parat d&rsquo;anar amunt i avall de la cr&iacute;tica a l&rsquo;elogi... Impert&egrave;rrit, com qui sent ploure, Luis Enrique (1970) s&rsquo;ha mantingut fidel a la seva filosofia i, despr&eacute;s de sembrar enmig de la tempesta, recull ara, ja amb la calma, els fruits esperats. Ara ja &eacute;s un heroi. Aqu&iacute; &eacute;s f&agrave;cil passar de dimoni a sant sense necessitat de beatificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s geni de car&agrave;cter que de divinitat sobrenatural, l&rsquo;asturi&agrave; ha tornat a repetir all&ograve; que ja va fer com a jugador: ser ell, no canviar, i guanyar-se la gent a foc lent, a cop de feina i autenticitat. Aix&iacute;, allunyat de la divinitat, sent una persona normal i corrent, amb defectes i virtuts, Luis Enrique s&rsquo;ha tornat a guanyar el selectiu cor culer. Si abans va saber fer-se perdonar pel seu passat madridista, ara ha aconseguit sobreviure i marcar estil propi despr&eacute;s del cicle Guardiola, un repte, sin&oacute; impossible, gens f&agrave;cil.
    </p><p class="article-text">
        Quan era jugador ja era vers&agrave;til, va acabar jugant en quasi totes les posicions de camp, tret de porter i defensa central. Tres clubs han marcat la seva carrera com a professional del futbol: l&rsquo;Sporting de Gij&oacute;n, on va debutar a Primera Divisi&oacute;, el Reial Madrid, on va cr&eacute;ixer, i el FC Barcelona, on es va retirar. Com que va destacar ben aviat en el club de la seva terra, el Madrid va decidir fitxar-lo. El seu periple merengue &eacute;s ple de llums i ombres, per&ograve; al final van pesar m&eacute;s les segones i va fitxar pel FC Barcelona, on va encaixar des del primer moment i fins a la seva retirada. Tamb&eacute; va ser al Bar&ccedil;a on va comen&ccedil;ar a entrenar, substituint Guardiola al filial. D&rsquo;all&agrave; faria el salt a la Roma, despr&eacute;s al Celta, i de nou al Bar&ccedil;a, on en la seva primera temporada ha fet el segon triplet de la hist&ograve;ria del Bar&ccedil;a: Champions, lliga i copa.
    </p><p class="article-text">
        Gat vell, l&rsquo;asturi&agrave; ha escenificat en la recta final de la temporada el desfullar de la margarida del seu futur, deixant-se estimar. Enfrontat a la directiva pel cessament d&rsquo;Andoni Zubizarreta, amic i director esportiu que el va fitxar, finalment ha triat per&ograve; continuar al Bar&ccedil;a, ampliant, fins i tot, el seu contracte.
    </p><p class="article-text">
        Amant del surf i de les maratons, Lucho ha sabut de moment mantenir l&rsquo;equilibri en un mar, el del Bar&ccedil;a, sempre d&rsquo;aig&uuml;es agitades, i conservar sense defallir una resist&egrave;ncia que uns quants han posat a prova al llarg d&rsquo;una temporada que b&eacute; est&agrave; perqu&egrave; b&eacute; acaba.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/luis-enrique-geni-imperfecte_132_2256026.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Jun 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Luis Enrique, el geni imperfecte]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Luis Enrique, el genio imperfecto]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/luis-enrique-geni-imperfecte_132_2256014.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Amante del surf y de las maratones,</p><p class="subtitle">Lucho</p><p class="subtitle">ha sabido de momento mantener el equilibrio en un mar, el del Barça, siempre de aguas agitadas, y conservar sin desfallecer una resistencia que unos cuantos han puesto a prueba</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/187c02af-4b59-4d74-ab4a-f8388bab243b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         En una sola temporada ha sido capaz de todo y m&aacute;s: ilusionar, hacer dudar, desconfiar, decepcionar, enfadarse, re&ntilde;ir con el Messi, con la directiva, volver a ilusionar, hacer so&ntilde;ar, maravillarse, abrazarse con Messi... &Eacute;l no se ha movido de lugar, ha sido el temido entorno del Bar&ccedil;a, que es de tipo movedizo, propenso al baile de San Vito, de forfollar f&aacute;cil, que no ha parado de subir y bajar de la cr&iacute;tica al elogio... Impert&eacute;rrito, como quien oye llover, Luis Enrique (1970) se ha mantenido fiel a su filosof&iacute;a y, despu&eacute;s de sembrar en medio de la tormenta, recoge ahora, ya con la calma, los frutos esperados. Ahora ya es un h&eacute;roe. Aqu&iacute; es f&aacute;cil pasar de demonio a santo sin necesidad de beatificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s genio de car&aacute;cter que de divinidad sobrenatural, el asturiano volvi&oacute; a repetir lo que ya hizo como jugador: ser &eacute;l, no cambiar, y ganarse a la gente a fuego lento, a golpe de trabajo y autenticidad. As&iacute;, alejado de la divinidad, siendo una persona normal y corriente, con defectos y virtudes, Luis Enrique ha vuelto a ganar el selectivo coraz&oacute;n cul&eacute;. Si antes supo hacerse perdonar por su pasado madridista, ahora ha conseguido sobrevivir y marcar estilo propio despu&eacute;s del ciclo Guardiola, un reto, sino imposible, nada f&aacute;cil.
    </p><p class="article-text">
        Cuando era jugador ya era vers&aacute;til, termin&oacute; jugando en casi todas las posiciones de campo, salvo portero y defensa central. Tres clubes han marcado su carrera como profesional del f&uacute;tbol: el Sporting de Gij&oacute;n, donde debut&oacute; en Primera Divisi&oacute;n, el Real Madrid, donde creci&oacute;, y el FC Barcelona, donde se retir&oacute;. Como destac&oacute; muy pronto en el club de su tierra, el Madrid decidi&oacute; ficharlo. Su periplo merengue est&aacute; lleno de luces y sombras, pero al final pesaron m&aacute;s las segundas y fich&oacute; por el FC Barcelona, donde encaj&oacute; desde el primer momento y hasta su retirada. Tambi&eacute;n fue el Bar&ccedil;a donde comenz&oacute; a entrenar, sustituyendo Guardiola en el filial. De all&iacute; dar&iacute;a el salto a la Roma, luego al Celta, y de nuevo al Bar&ccedil;a, donde en su primera temporada ha hecho el segundo triplete de la historia del Bar&ccedil;a: Champions, liga y copa.
    </p><p class="article-text">
        Perro viejo, el asturiano ha escenificado en la recta final de la temporada el deshojar la margarita de su futuro, dej&aacute;ndose querer. Enfrentado a la directiva por el cese de Andoni Zubizarreta, amigo y director deportivo que lo fich&oacute;, finalmente ha elegido pero continuar en el Bar&ccedil;a, ampliando, incluso, su contrato.
    </p><p class="article-text">
        Amante del surf y de las maratones, Lucho ha sabido de momento mantener el equilibrio en un mar, el del Bar&ccedil;a, siempre de aguas agitadas, y conservar sin desfallecer una resistencia que unos cuantos han puesto a prueba a lo largo de una temporada que bien est&aacute; porque bien termina.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/luis-enrique-geni-imperfecte_132_2256014.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Jun 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Luis Enrique, el genio imperfecto]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pep Guardiola, más que un entrenador]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pep-guardiola-entrenador_132_2677249.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El santpedorenc ha sido para el fútbol más que un jugador y más que un entrenador. Como su maestro Cruyff, Guardiola se ha convertido en un auténtico filósofo del fútbol</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Imborrable la imagen de aquel recogepelotas renacuajo que al terminar una semifinal de Copa de Europa entre el Bar&ccedil;a y el Goteborg en 86 reclamaba a V&iacute;ctor Mu&ntilde;oz la camiseta.  Veintid&oacute;s a&ntilde;os despu&eacute;s ese mismo ni&ntilde;o, haciendo ahora de entrenador del primer equipo del FC Barcelona, ped&iacute;a, al margen del resultado, intensidad a los recogepelotas de un Bar&ccedil;a-Madrid.  Un po&eacute;tico bucle que resume la intensidad de un futbolero de los pies a la cabeza: Pep Guardiola (1971).
    </p><p class="article-text">
         En medio, aquel ni&ntilde;o que idolatraba a Michel Platini, de quien ten&iacute;a un p&oacute;ster colgado en la habitaci&oacute;n, se ha hecho mayor y en m&aacute;s de un sentido.  Del Gimn&agrave;stic de Manresa pas&oacute; a la Mas&iacute;a.  Despu&eacute;s de crecer en las categor&iacute;as inferiores del Bar&ccedil;a, debut&oacute; en el primer equipo el 16 de diciembre de 1990 contra el C&aacute;diz, y lo hizo como titular.  A partir del a&ntilde;o 1991, Johan Cruyff lo seleccion&oacute; como medio-centro del primer equipo.  Inmediatamente se convirti&oacute; en el director de orquesta del memorable Dream Team.  Tras la retirada de Jos&eacute; Mari Bakero, Guardiola se convirti&oacute; en el capit&aacute;n del equipo.
    </p><p class="article-text">
         La segunda parte de Pep Guardiola en el Bar&ccedil;a comienza en junio de 2007, cuando se pone delante del Bar&ccedil;a B, y un temporada despu&eacute;s, el d&iacute;a 5 de junio de 2008, firma con el presidente del Bar&ccedil;a entonces Joan Laporta, un contrato para entrenar al primer equipo, en sustituci&oacute;n de Frank Rijkaard.  A partir de aqu&iacute; y hasta 2012, el Bar&ccedil;a vive uno de los per&iacute;odos m&aacute;s exitosos de su historia, logrando dos champions y tres ligas, entre otros trofeos y disputando el juego m&aacute;s vistoso que se le recuerda.
    </p><p class="article-text">
         Sin embargo, y como el Bar&ccedil;a, el santpedorenc ha sido para el f&uacute;tbol m&aacute;s que un jugador y m&aacute;s que un entrenador.  Como su maestro Cruyff, Guardiola se ha convertido en un aut&eacute;ntico fil&oacute;sofo del f&uacute;tbol.  Dice el entorno que su afon&iacute;a caracter&iacute;stica indica pasi&oacute;n;  es decir, si pierde la voz es que todo va bien.  Y la pierde a menudo hablando de f&uacute;tbol, pero tambi&eacute;n de su pa&iacute;s, Catalunya, que lo hace levantarse <em>ben d'hora ben d'hora </em>para que acabe siendo imparable.  Guardiola se ha significado a favor de la independencia y de la cultura catalana.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, el hijo pr&oacute;digo ha vuelto a casa, pero no para quedarse. Ha venido con el uniforme del Bayern, a disputar en el equipo de su vida el trofeo m&aacute;s preciado de f&uacute;tbol, la Champions League. Ha sido la primera vez que ha actuado como rival del Bar&ccedil;a, el equipo de su coraz&oacute;n, y en el Camp Nou, el escenario de su vida. Y en Barcelona y Munich ha vivido Seguramente uno de los peor de sus pesadillas cuando recog&iacute;a pelotas para estar cerca de sus &iacute;dolos. Ha sido m&aacute;s que una eliminatoria para m&aacute;s que un entrenador. Y al final el constructor del mejor Bar&ccedil;a ha acabado siendo v&iacute;ctima de su obra. Seguro, que en el fondo, est&aacute; orgulloso.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pep-guardiola-entrenador_132_2677249.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 May 2015 19:29:48 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Pep Guardiola, más que un entrenador]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pep Guardiola, més que un entrenador]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pep-guardiola-mes-entrenador_132_2677260.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El santpedorenc ha estat per al futbol més que un jugador i més que un entrenador. Com el seu mestre Cruyff, Guardiola s’ha convertit en un autèntic filòsof del futbol</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/52c702e5-578a-4bec-b254-c441d8b00a82_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Inesborrable la imatge d&rsquo;aquell aplegapilotes nap-buf que en acabar una semifinal de Copa d&rsquo;Europa entre el Bar&ccedil;a i el Goteborg l&rsquo;any 86 reclamava a V&iacute;ctor Mu&ntilde;oz la samarreta. Vint-i-dos anys despr&eacute;s aquell mateix nen, fent ara entrenador del primer equip del FC Barcelona, demanava, al marge del resultat, intensitat als aplegapilotes d&rsquo;un Bar&ccedil;a-Madrid. Un po&egrave;tic bucle que resum la intensitat d&rsquo;un futboler de cap a peus: Pep Guardiola (1971).
    </p><p class="article-text">
        Entremig, aquell nen que idolatrava Michel Platini, de qui tenia un p&ograve;ster penjat a l&rsquo;habitaci&oacute;, s&rsquo;ha fet gran i en m&eacute;s d&rsquo;un sentit. Del Gimn&agrave;stic de Manresa va passar a la Masia. Despr&eacute;s de cr&eacute;ixer en les categories inferiors del Bar&ccedil;a, va debutar al primer equip el 16 de desembre de 1990 contra el Cadis, i ho va fer com a titular. A partir de l&rsquo;any 1991, Johan Cruyff el va seleccionar com a mig-centre del primer equip. Immediatament es va convertir en el director d'orquestra del memorable Dream Team. Despr&eacute;s de la retirada de Jos&eacute; Mari Bakero, Guardiola va esdevenir el capit&agrave; de l'equip.
    </p><p class="article-text">
        La segona part de Pep Guardiola al Bar&ccedil;a comen&ccedil;a el juny de 2007, quan es posa al davant del Bar&ccedil;a B, i un temporada despr&eacute;s, el dia 5 de juny de 2008, signa amb el president del Bar&ccedil;a de llavors Joan Laporta, un contracte per entrenar el primer equip, en substituci&oacute; de Frank Rijkaard. A partir d&rsquo;aqu&iacute; i fins el 2012, el Bar&ccedil;a viu un dels per&iacute;odes m&eacute;s reeixits de la seva hist&ograve;ria, assolint dues campions i tres lligues, entre d&rsquo;altres trofeus i disputant el joc m&eacute;s vist&oacute;s que se li recorda.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve;, i com el Bar&ccedil;a, el santpedorenc ha estat per al futbol m&eacute;s que un jugador i m&eacute;s que un entrenador. Com el seu mestre Cruyff, Guardiola s&rsquo;ha convertit en un aut&egrave;ntic fil&ograve;sof del futbol. Diu l&rsquo;entorn que la seva afonia caracter&iacute;stica indica passi&oacute;; &eacute;s a dir, si perd la veu &eacute;s que tot va b&eacute;. I la perd sovint parlant de futbol, per&ograve; tamb&eacute; del seu pa&iacute;s, Catalunya, que el fa llevar ben d&rsquo;hora ben d&rsquo;hora perqu&egrave; acabi sent imparable. Guardiola s&rsquo;ha significat a favor de la independ&egrave;ncia i de la cultura catalana.
    </p><p class="article-text">
        Ara, el fill pr&ograve;dig ha tornat a casa, per&ograve; no per quedar-se. Ha vingut amb l&rsquo;uniforme del Bayern, a disputar a l&rsquo;equip de la seva vida el trofeu m&eacute;s preuat de futbol, la Champions League. Ha estat la primera vegada que ha actuat com a rival del Bar&ccedil;a, l&rsquo;equip del seu cor, i al Camp Nou, l&rsquo;escenari de la seva vida. I a Barcelona i a Munich ha viscut Segurament un dels pitjor dels seus malsons quan recollia pilotes per estar a prop dels seus &iacute;dols. Ha estat m&eacute;s que una eliminat&ograve;ria per al m&eacute;s que un entrenador. I al final el constructor del millor Bar&ccedil;a a acabat sent v&iacute;ctima de la seva obra. Segur, que en el fons, n&rsquo;est&agrave; orgull&oacute;s.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/pep-guardiola-mes-entrenador_132_2677260.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 May 2015 19:24:05 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Pep Guardiola, més que un entrenador]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Albert Sánchez Piñol, 'veni, vidi, vici']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/albert-sanchez-pinol-vedi-vici_132_2708181.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El procés sobiranista ha convertit en matèria molt sensible la interpretació de la Guerra de Successió, fins al punt que la diplomàcia espanyola va activar-se per obstaculitzar la difusió internacional de la novel·la.</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Una de les millors not&iacute;cies del que va de segle XXI ha estat el naixement literari d&rsquo;Albert S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol (1965).L&rsquo;antrop&ograve;leg i africanista barcelon&iacute; ha revolucionat el panorama de la literatura catalana convertint-se en un tres i no res en un dels autors m&eacute;s internacional. L&rsquo;home s&rsquo;ha transformaten un aut&egrave;ntic rei Mides, que converteix en best seller tota all&ograve; que toca, i a sobre amb altes dosis de qualitat en l&rsquo;escriptura. 
    </p><p class="article-text">
        El focus de l&rsquo;&egrave;xit el van il&middot;luminar de manera extraordin&agrave;ria amb La pell freda (2002), la seva primera novel&middot;la. Aquesta obra, que sorpr&egrave;n per la seva for&ccedil;a i originalitat, va aconseguir un triomf excepcional de ventes i cr&iacute;tica, venent-se els drets de traducci&oacute; a 37 lleng&uuml;es, que aviat &eacute;s dit, i assolint l&rsquo;edici&oacute; catalana m&eacute;s de 150.000 vendes. La pell freda conta la hist&ograve;ria d&rsquo;un antic lluitador de la independ&egrave;ncia d&rsquo;Irlanda que, desenganyat de la vida, fuig de la societat i es refugia en una illa perduda enmig de l&rsquo;oce&agrave; Atl&agrave;ntic, on hi fa d&rsquo;oficial atmosf&egrave;ric. A l&rsquo;illa hi ha un far i un sol habitant, de dif&iacute;cil conviv&egrave;ncia, i &eacute;ssers monstruosos. Amb tot aix&ograve;, S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol crea un estudi antropol&ograve;gic sobre la relaci&oacute; entre els dos homes i les seves soledats. 
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol va provar d&rsquo;estudiar Dret, per&ograve; finalment va decantar-se per l&rsquo;antropologia, especialitzant-se en estudis de l&rsquo;&Agrave;frica. Per concloure la seva tesi doctoral viatge als anys 90 al Congo. Del tercer pa&iacute;s m&eacute;s gran de l&rsquo;&Agrave;frica, l&rsquo;escriptor catal&agrave; ha de sortir per cames, fugint de la guerra civil. D&rsquo;aquells coneixements despr&eacute;s escriuria Pandora al Congo (2005), on Pi&ntilde;ol narra la hist&ograve;ria d'un jove gal&middot;l&egrave;s que viatja al Congo amb dos arist&ograve;crates a explotar una mina i com, despr&eacute;s i en temps de la Primera Guerra Mundial, explica la seva hist&ograve;ria a un periodista.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute;, amb Tretze Tristos Tr&agrave;ngols (2008), s&rsquo;endinsa amb &egrave;xit en el m&oacute;n de la narraci&oacute; curta. Especialment elogiat &eacute;s el seu treball d&rsquo;assaig sat&iacute;ric Pallassos i mostres (2000), que descriu a vuit dictadors africans. La cr&iacute;tica ha dit es tracta d&rsquo;un llibre formidable, que il&middot;lumina a trav&eacute;s de la documentaci&oacute; i la s&agrave;tira una fosca realitat. 
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol s&rsquo;atreveix tamb&eacute; amb la novel&middot;la de ficci&oacute; hist&ograve;rica i escriu Victus, i ho fa amb un &egrave;xit encara m&eacute;s absolut. L'obra es basa en una fict&iacute;cia biografia del tinent coronel navarr&egrave;s Mart&iacute;n de Zubir&iacute;a i Olano. Zubir&iacute;a, amb 98 anys, narra des de Viena i just abans de la Revoluci&oacute; Francesa, les seves mem&ograve;ries com a ajudant reial del tinent mariscal Antonio de Villarroel durant la Guerra de Successi&oacute; Espanyola, especialment durant el Setge de Barcelona (1713-1714). L&rsquo;escriptor barcelon&iacute; escriu Victus en castell&agrave; i Xavier P&agrave;mies li tradueix al catal&agrave;. Tant l&rsquo;original com la traducci&oacute; esdevenen els llibres m&eacute;s venuts del Sant Jordi de 2013.Fins i tot Rajoy va confessar haver-lo llegit.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; l&rsquo;&egrave;xit de vendes va venir acompanyat per la pol&egrave;mica. I &eacute;s que el proc&eacute;s sobiranista ha convertit en mat&egrave;ria molt sensible la interpretaci&oacute; de la Guerra de Successi&oacute;, fins al punt que la diplom&agrave;cia espanyola va activar-se per obstaculitzar la difusi&oacute; internacional de la novel&middot;la.
    </p><p class="article-text">
        En la seva obra, S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol, que pot tamb&eacute; presumir d&rsquo;articulista censurat,fa una aposta decidida per la literatura popular, per&ograve; sense deixar de banda la qualitat. En el preg&oacute; de 2013 a l&rsquo;Ajuntament de Barcelona ho resumia aix&iacute;: &ldquo;Escriure un llibre que no llegir&agrave; ning&uacute; &eacute;s el m&eacute;s f&agrave;cil del m&oacute;n. Jo confio i crec en la literatura popular i alhora de qualitat&rdquo;, i ho reblava afirmant: &ldquo;La gent diu a les entrevistes que als 8 anys llegia Tolstoi. Jo llegia Mortadel&middot;lo&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/albert-sanchez-pinol-vedi-vici_132_2708181.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Albert Sánchez Piñol, 'veni, vidi, vici']]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Albert Sánchez-Piñol, 'veni, vidi, vici']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/albert-sanchez-pinol-veni-vidi-vici_132_2708174.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El proceso soberanista ha convertido en materia muy sensible la interpretación de la Guerra de Sucesión, hasta el punto de que la diplomacia española se activó para obstaculizar la difusión internacional de la 'Victus'</p></div><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24068f43-2040-4680-964b-c8c89258e42f_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
         Una de las mejores noticias de lo que va de siglo XXI ha sido el nacimiento literario de Albert S&aacute;nchez-Pi&ntilde;ol (1965). El antrop&oacute;logo y africanista barcelon&eacute;s ha revolucionado el panorama de la literatura catalana convirti&eacute;ndose en un santiam&eacute;n en un los autores m&aacute;s internacional. El hombre se ha transformado en un aut&eacute;ntico rey Midas, que convierte en best seller toda lo que toca, y encima con altas dosis de calidad en la escritura.
    </p><p class="article-text">
        El foco del &eacute;xito le iluminaron de manera extraordinaria con <em>La piel fr&iacute;a</em> (2002), su primera novela. Esta obra, que sorprende por su fuerza y originalidad, consigui&oacute; un triunfo excepcional de ventas y cr&iacute;tica, vendi&eacute;ndose los derechos de traducci&oacute;n a 37 lenguas, que se dice pronto, y logrando la edici&oacute;n catalana m&aacute;s de 150.000 ventas. <em>La piel fr&iacute;a</em> cuenta la historia de un antiguo luchador de la independencia de Irlanda que, desenga&ntilde;ado de la vida, huye de la sociedad y se refugia en una isla perdida en medio del oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico, donde hace de oficial atmosf&eacute;rico. En la isla hay un faro y un solo habitante, de dif&iacute;cil convivencia, y seres monstruosos. Con todo ello, S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol crea un estudio antropol&oacute;gico sobre la relaci&oacute;n entre los dos hombres y sus soledades.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol prob&oacute; de estudiar Derecho, pero finalmente se decant&oacute; por la antropolog&iacute;a, especializ&aacute;ndose en estudios de &Aacute;frica. Para concluir su tesis doctoral viaj&oacute; en los a&ntilde;os 90 al Congo. Del tercer pa&iacute;s m&aacute;s grande de &Aacute;frica, el escritor catal&aacute;n debi&oacute; salir por piernas, huyendo de la guerra civil. De aquellos conocimientos despu&eacute;s escribir&iacute;a <em>Pandora en el Congo</em> (2005), donde Pi&ntilde;ol narra la historia de un joven gal&eacute;s que viaja al Congo con dos arist&oacute;cratas a explotar una mina y c&oacute;mo, despu&eacute;s y en tiempos de la Primera Guerra Mundial, cuenta su historia a un periodista.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n, con <em>Trece Tristes Trances</em> (2008), se adentra con &eacute;xito en el mundo de la narraci&oacute;n corta. Especialmente elogiado es su trabajo de ensayo sat&iacute;rico <em>Payasos y muestras</em> (2000), que describe a ocho dictadores africanos. La cr&iacute;tica ha dicho que se trata de un libro formidable, que ilumina a trav&eacute;s de la documentaci&oacute;n y la s&aacute;tira una oscura realidad.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Pi&ntilde;ol se atreve tambi&eacute;n con la novela de ficci&oacute;n hist&oacute;rica y escribe <em>Victus</em>, y lo hace con un &eacute;xito a&uacute;n m&aacute;s absoluto. La obra se basa en una ficticia biograf&iacute;a del teniente coronel navarro Mart&iacute;n de Zubir&iacute;a y Olano. Zubir&iacute;a, con 98 a&ntilde;os, narra desde Viena y justo antes de la Revoluci&oacute;n Francesa, sus memorias como ayudante real del teniente mariscal Antonio de Villarroel durante la Guerra de Sucesi&oacute;n Espa&ntilde;ola, especialmente durante el Sitio de Barcelona (1713-1714). El escritor barcelon&eacute;s escribe <em>Victus</em> en castellano y Xavier P&agrave;mies le traduce al catal&aacute;n. Tanto el original como la traducci&oacute;n se convierten en los libros m&aacute;s vendidos del Sant Jordi de 2013. Hasta Rajoy confes&oacute; haberlo le&iacute;do.
    </p><p class="article-text">
        Pero el &eacute;xito de ventas vino acompa&ntilde;ado por la pol&eacute;mica. Y es que el proceso soberanista ha convertido en materia muy sensible la interpretaci&oacute;n de la Guerra de Sucesi&oacute;n, hasta el punto de que la diplomacia espa&ntilde;ola se activ&oacute; para obstaculizar la difusi&oacute;n internacional de la novela.
    </p><p class="article-text">
        En su obra, S&aacute;nche-Pi&ntilde;ol, que puede tambi&eacute;n presumir de articulista censurado, hace una apuesta decidida por la literatura popular, pero sin dejar de lado la calidad. En el preg&oacute;n de 2013 en el Ayuntamiento de Barcelona lo resum&iacute;a as&iacute;: &ldquo;Escribir un libro que no leer&aacute; nadie es lo m&aacute;s f&aacute;cil del mundo. Yo conf&iacute;o y creo en la literatura popular y al mismo tiempo de calidad&rdquo;, y lo remachaba afirmando: &ldquo;La gente dice en las entrevistas que a los 8 a&ntilde;os le&iacute;a Tolstoi. Yo le&iacute;a Mortadelo&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/albert-sanchez-pinol-veni-vidi-vici_132_2708174.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Albert Sánchez-Piñol, 'veni, vidi, vici']]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lucía Caram, la monja 'cojonera']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/agenda-desmontando-supuesto-caso-laporta_132_4281437.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Lucía Caram, la monja &#039;cojonera&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Medio en broma medio en serio, ha llegado a decir que quizás a Rajoy le costaría entrar en el cielo, luego matizó: entrar entrará porque Dios se misericordioso, pero no por méritos propios.</p></div><p class="article-text">
        De verborrea excelsa, la argentina catalana se ha convertido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en una monja rara avis. Sor Luc&iacute;a Caram, nacida en Tucum&aacute;n (Argentina) en 1966 y residente en Manresa desde hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os, se ha convertido en una monja medi&aacute;tica que se rifan los principales medios de comunicaci&oacute;n del pa&iacute;s porque con su locuacidad, simpat&iacute;a y carencia de pelos en la lengua, convence y gusta al gran p&uacute;blico. La llaman monja 'cojonera' y ella no tiene ning&uacute;n tipo de objecci&oacute;n a a&ntilde;adir que si le llaman as&iacute; ser&aacute; porque les toca, y los toca.
    </p><p class="article-text">
        Medio en broma medio en serio, ha llegado a decir que quiz&aacute;s a Rajoy le costar&iacute;a entrar en el cielo, luego matiz&oacute;: entrar entrar&aacute; porque Dios se misericordioso, pero no por m&eacute;ritos propios. En su cruzada contra la pobreza tambi&eacute;n ha llegado a pedir la dimisi&oacute;n del ministro Montoro. De gira medi&aacute;tica constante, no ha tenido problemas en polemizar con personajes de todo tipo, desde el peque&ntilde;o Nicol&aacute;s hasta el ex jefe de comunicaci&oacute;n del primer gobierno de Aznar, Miguel &Aacute;ngel Rodr&iacute;guez.
    </p><p class="article-text">
        La polvareda que se ha levantado en torno a la monja revolucionaria dificulta a menudo conocer su traj&iacute;n diario y tarea principal: aparte de levantarse temprano muy temprano, como evangelizaba Pep Guardiola, para rezar, Caram multiplica como si fueran panes y peces sus horas para ayudar a los pobres. Con este objetivo, que la ocupa y preocupa, forma parte de la Fundaci&oacute;n Rosa Oriol de Manresa.
    </p><p class="article-text">
        Aparte de sus responsabilidades en el convento de Santa Clara de la capital del Bages, y de su particular guerra contra la pobreza, Caram, como buena argentina, tambi&eacute;n cocina e, incluso, ha publicado un libro de recetas. En el mundo literario tambi&eacute;n ha hecho fortuna gracias a libros como &ldquo;Mi claustro es el mundo&rdquo; y &ldquo;A Dios rogando&rdquo;, que la han acabado de popularizar. Otra de las aficiones que la han hecho famosa especialmente en Catalunya es su extraordinaria pasi&oacute;n por el Bar&ccedil;a en general y por Leo Messi en particular.
    </p><p class="article-text">
        Aunque se confes&oacute; abiertamente fan de su compatricio Papa Francisco, sor Luc&iacute;a Caram se ha desmarcado abiertamente y de manera p&uacute;blica de los posicionamientos m&aacute;s reaccionarios de la Iglesia: aborto, anticonceptivos, homosexualidad, el papel de las mujeres en la iglesia... Tambi&eacute;n, como su compa&ntilde;era de la monja Teresa Forcades, se ha pronunciado a favor del proceso de independencia de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        Todo ello se resume con una de sus frases m&aacute;s habituales: &ldquo;Antes ped&iacute;a ayuda a Dios, y ahora pido a todo dios&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/agenda-desmontando-supuesto-caso-laporta_132_4281437.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Apr 2015 03:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="28930" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="28930" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Lucía Caram, la monja 'cojonera']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lucía Caram, la monja ‘collonera’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/lucia-caram-monja-collonera_132_4281422.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Lucía Caram, la monja ‘collonera’"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mig en broma mig seriosament, ha arribat a dir que potser a Rajoy li costaria entrar al cel, després va matisar: entrar entrarà perquè Déu es misericordiós, però no per mèrits propis.</p></div><p class="article-text">
        De verborrea excelsa, l&rsquo;argentina catalana s&rsquo;ha convertit en els darrers anys en una monja rara avis. Sor Luc&iacute;a Caram, nascuda a Tucum&aacute;n (Argentina) l&rsquo;any 1966 i resident a Manresa des de fa m&eacute;s de vint anys, ha esdevingut una monja medi&agrave;tica que es rifen els principals mitjans de comunicaci&oacute; del pa&iacute;s perqu&egrave; amb la seva loquacitat, simpatia i car&egrave;ncia de p&egrave;ls a la llengua, conven&ccedil; i agrada al gran p&uacute;blic. L&rsquo;anomenen monja &lsquo;collonera&rsquo; i ella no t&eacute; cap mena d&rsquo;objecci&oacute;a afegir que si li diuen aix&iacute; deu ser perqu&egrave; els toca, i els toca.
    </p><p class="article-text">
        Mig en broma mig seriosament, ha arribat a dir que potser a Rajoy li costaria entrar al cel, despr&eacute;s va matisar: entrar entrar&agrave; perqu&egrave; D&eacute;u es misericordi&oacute;s, per&ograve; no per m&egrave;rits propis. En la seva creuada contra la pobresa tamb&eacute; ha arribat a demanar la dimissi&oacute; del ministre Montoro. De gira medi&agrave;tica constant, no ha tingut problemes en polemitzar amb personatges de tota mena, des del petit Nicol&aacute;s fins a l&rsquo;excap de comunicaci&oacute; del primer govern d&rsquo;Aznar, Miguel &Aacute;ngel Rodr&iacute;guez.
    </p><p class="article-text">
        La polseguera que s&rsquo;ha al&ccedil;at al voltant de la monja revolucionaria dificulta tot sovint saberdel seu trag&iacute; diari i tasca principal: a part de llevar-se ben d&rsquo;hora ben d&rsquo;hora, com evangelitzava Pep Guardiola, per resar, Caram multiplica com si fossin pans i peixos les seves hores per ajudar els pobres. Amb aquest objectiu, que l&rsquo;ocupa i preocupa, forma part de la Fundaci&oacute; Rosa Oriol de Manresa.
    </p><p class="article-text">
        A part de les seves responsabilitats al convent de Santa Clara de la capital del Bages, i de la seva particular guerra contra la pobresa, Caram, com a bona argentina, tamb&eacute; cuineja i, fins i tot, ha publicat un llibre de receptes. En el m&oacute;n literaritamb&eacute; ha fet fortuna gr&agrave;cies a llibres com &ldquo;Mi claustro es el mundo&rdquo; i &ldquo;A Dios rogando&rdquo;, que l&rsquo;han acabat de popularitzar. Una altra de les aficions que l&rsquo;han fet famosa especialment a Catalunya, &eacute;s la seva extraordin&agrave;ria passi&oacute; pel Bar&ccedil;a en general i per Leo Messi en particular.
    </p><p class="article-text">
        Tot i confessar-se obertament fan del seu compatrici Papa Francisco, sor Luc&iacute;a Caram s&rsquo;ha desmarcat obertament i de manera p&uacute;blica dels posicionaments m&eacute;s reaccionaris de l&rsquo;Esgl&eacute;sia: avortament, anticonceptius, homosexualitat, el paper de les dones a l&rsquo;esgl&eacute;sia... Tamb&eacute;, com la seva companya la monja Teresa Forcades, s&rsquo;ha pronunciat a favor del proc&eacute;sd&rsquo;independ&egrave;ncia de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        Tot plegat es resumeix amb una de les seves frases m&eacute;s habituals: &ldquo;Abans demanava ajuda a D&eacute;u, i ara demano a tot d&eacute;u&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Ribera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/personal/lucia-caram-monja-collonera_132_4281422.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Apr 2015 03:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="28930" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="28930" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Lucía Caram, la monja ‘collonera’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cfee6164-ec9d-4d6a-b13d-7c980c550d8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
