<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Mireia Biel]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/mireia_biel/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Mireia Biel]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/511671/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El Liceu despide a los dos cantantes fallecidos en el accidente de Germanwings]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/liceu-cantantes-fallecidos-accidente-germanwings_1_4307672.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bc41f35c-412e-4ba5-8ff4-d668b966b2d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Liceu despide a los dos cantantes fallecidos en el accidente de Germanwings"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El recital de Philippe Jaroussky del miércoles por la noche se dedicará a los dos artistas, María Radner y Oleg Bryjak, y al resto de víctimas del accidente aéreo</p></div><p class="article-text">
        El silencio se ha apoderado del majestuoso p&oacute;rtico del Liceu este mediod&iacute;a.  Ni el fr&iacute;o ni la lluvia han evitado que una veintena de dirigentes, varias decenas de personas y muchos periodistas se hayan encontrado a las puertas del Gran Teatre del Liceu para despedir a la contralto Mar&iacute;a Radner y al bar&iacute;tono Oleg Bryjak, los dos cantantes de l&iacute;rica que hasta el s&aacute;bado actuaron en la &oacute;pera <em>Siegfried.</em>
    </p><p class="article-text">
         Eran dos voces principales del peque&ntilde;o mundo de artistas que interpretan la l&iacute;rica de Wagner.  De hecho, los dos cantantes compart&iacute;an la pasi&oacute;n por las obras wagnerianas, lo que les hizo coincidir en el reparto de <em>Siegfried</em> en el Liceu.  Durante un mes y medio se convirtieron en Erda (Radner) y Alberich (Bryjak. Justo este s&aacute;bado finalizaron las representaciones.
    </p><p class="article-text">
         La directora art&iacute;stica del Liceu, Christina Cheppelmann, asegur&oacute; esta ma&ntilde;ana que &ldquo;el homenaje era necesario porque han perdido la vida dos compa&ntilde;eros cercanos&rdquo;, pero ha pedido que &ldquo;no olvidemos que se estrell&oacute; un avi&oacute;n con 148 pasajeros m&aacute;s&rdquo;.  Cheppelman asegur&oacute; que est&aacute;n muy afectados y que &ldquo;se hab&iacute;an convertido en una peque&ntilde;a familia&rdquo; tras convivir tantas semanas.  Tambi&eacute;n ha querido recordar &ldquo;la gran carrera profesional que ambos han tenido&rdquo;, as&iacute; como &ldquo;su gran car&aacute;cter&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
         La joven Radner, de s&oacute;lo 34 a&ntilde;os era contralto, una voz apreciad&iacute;sima en el mundo de la l&iacute;rica por su singularidad.  Despuntaba con fuerza en la escena oper&iacute;stica como uno de los nuevos talentos en la &oacute;pera y el papel de Erda a <em>Siegfried</em> hab&iacute;a supuesto su debut en el Gran Teatro del Liceo.  Cogi&oacute; el vuelo de Germanwings con su marido y su beb&eacute; para volver a su ciudad natal, D&uuml;sseldorf, despu&eacute;s de haber aprovechado el fin de semana para visitar la capital catalana.
    </p><p class="article-text">
         Hac&iacute;a tres a&ntilde;os que hab&iacute;a empezado a actuar profesionalmente, la temporada 2012/2013.  La Royal Opera House Ring Cycle fue el primer escenario que pis&oacute;, por estrenarse ya como Erda en el Metropolitan de Nueva York.  La Scala de Mil&aacute;n la vio actuar en 2012 con <em>La Mujer Sin Sombra</em> de Richard Strauss.
    </p><p class="article-text">
         Oleg Bryjak naci&oacute; hace 54 a&ntilde;os en Kazajst&aacute;n y cogi&oacute; el vuelo 4U9525 para volver a D&uuml;sseldorf, donde era miembro de la Deutsche Oper am Rhein desde el 1998. Con una excelente trayectoria, Bryjak hab&iacute;a actuado en escenarios de todo el mundo, desde Par&iacute;s hasta Los &Aacute;ngeles, pasando por Zurich, Chicago, Londres o Sao Paulo y llevaba m&aacute;s de 30 &oacute;peras a sobre los hombros.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/liceu-cantantes-fallecidos-accidente-germanwings_1_4307672.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Mar 2015 15:23:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bc41f35c-412e-4ba5-8ff4-d668b966b2d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243504" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bc41f35c-412e-4ba5-8ff4-d668b966b2d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243504" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Liceu despide a los dos cantantes fallecidos en el accidente de Germanwings]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bc41f35c-412e-4ba5-8ff4-d668b966b2d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Liceu acomiada els dos cantants morts en l’accident de Germanwings]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/liceu-acomiada-cantants-laccident-germanwings_1_4307729.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bc41f35c-412e-4ba5-8ff4-d668b966b2d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Liceu acomiada els dos cantants morts en l’accident de Germanwings"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El recital de Philippe Jaroussky de dimecres a la nit es dedicarà als dos artistes i a la resta de víctimes de l’accident aeri</p></div><p class="article-text">
        El silenci s&rsquo;ha apoderat del majestu&oacute;s p&ograve;rtic del Liceu aquest migdia. Ni el fred ni la pluja han evitat que una vintena de dirigents, algunes desenes de persones i molts periodistes s&rsquo;hagin trobat a les portes del Gran Teatre del Liceu per acomiadar la contralt Maria Radner i el bar&iacute;ton Oleg Bryjak, els dos cantants de l&iacute;rica que fins dissabte van actuar a l&rsquo;&ograve;pera <em>Siegfried.</em>
    </p><p class="article-text">
        Eren dues veus cabdals del petit m&oacute;n d&rsquo;artistes que interpreten la l&iacute;rica de Wagner. De fet, tots dos cantants compartien la passi&oacute; per les obres wagnerianes, cosa que els va fer coincidir en el repartiment de <em>Siegfried </em>al Liceu. Durant un mes i mig es van convertir en Erda (Radner) i Alberich (Bryjak) i just dissabte van finalitzar les representacions.
    </p><p class="article-text">
        La directora art&iacute;stica del Liceu, Christina Cheppelmann, ha assegurat aquest mat&iacute; que &ldquo;l&rsquo;homenatge era necessari perqu&egrave; han perdut la vida dos companys propers&rdquo;, per&ograve; ha demanat que &ldquo;no oblidem que es va estavellar un avi&oacute; amb 148 passatgers m&eacute;s&rdquo;. Cheppelman ha assegurat que estan molt afectats i que &ldquo;s&rsquo;havien convertit en una petita fam&iacute;lia&rdquo; despr&eacute;s de conviure tantes setmanes. Tamb&eacute; ha volgut recordar &ldquo;la gran carrera professional que tots dos han tingut&rdquo;, aix&iacute; com &ldquo;el seu gran car&agrave;cter&rdquo;.  
    </p><p class="article-text">
        La jove Radner, de nom&eacute;s 34 anys era contralt, una veu apreciad&iacute;ssima en el m&oacute;n de la l&iacute;rica per la seva singularitat. Despuntava amb for&ccedil;a en l&rsquo;escena oper&iacute;stica com un dels nous talents en l&rsquo;&ograve;pera i el paper d&rsquo;Erda a <em>Siegfried </em>havia suposat el seu debut al Gran Teatre del Liceu. Va agafar el vol de Germanwings amb el seu marit i el seu beb&egrave; per tornar a la seva ciutat natal, D&uuml;sseldorf, despr&eacute;s d&rsquo;haver aprofitat el cap de setmana per visitar la capital catalana.
    </p><p class="article-text">
        Feia tres anys que havia comen&ccedil;at a actuar professionalment, la temporada 2012/2013. La Royal Opera House Ring Cycle va ser el primer escenari que va trepitjar, per estrenar-se ja com a Erda al Metropolitan de Nova York. L&rsquo;Scala de Mil&aacute;n la va veure actuar el 2012 amb <em>La Mujer Sin Sombra </em>de Richard Strauss. 
    </p><p class="article-text">
        Oleg Bryjak va n&eacute;ixer fa 54 anys a Kazakhstan i va agafar el vol 4U9525 per tornar a D&uuml;sseldorf, on era membre de la Deutsche Oper am Rhein des del 1998.Amb una excel&middot;lent traject&ograve;ria, Bryjak havia actuat en escenaris de tot el m&oacute;n, des de Par&iacute;s fins a Los Angeles, passant per Zurich, Chicago, Londres o Sao Paulo i portava m&eacute;s de 30 &ograve;peres a l&rsquo;esquena.  
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/liceu-acomiada-cantants-laccident-germanwings_1_4307729.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Mar 2015 15:12:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bc41f35c-412e-4ba5-8ff4-d668b966b2d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243504" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bc41f35c-412e-4ba5-8ff4-d668b966b2d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243504" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Liceu acomiada els dos cantants morts en l’accident de Germanwings]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bc41f35c-412e-4ba5-8ff4-d668b966b2d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La candidatura oficialista de Gemma Ubasart s'imposa en les primàries de Podem a Catalunya]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/oficialista-gemma-ubasart-podem-catalunya_1_4374160.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8b7c5276-0247-4110-ae89-a281821fc309_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La candidatura oficialista de Gemma Ubasart s&#039;imposa en les primàries de Podem a Catalunya"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La líder, que té l'aval del líder Pablo Iglesias, ha aconseguit el 77% dels vots</p></div><p class="article-text">
        Cap sorpresa en les prim&agrave;ries de Podem a Catalunya. La candidatura oficialista i recolzada per Pablo Iglesias, '&Eacute;s clar que podem', ha guanyat clarament les prim&agrave;ries que el partit ha celebrat durant aquesta setmana. Per tant, Gemma Ubasart es converteix en la nova Secret&agrave;ria General de Podem a Catalunya, territori en el qual el partit vol establir amb molta for&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        La professora universit&agrave;ria Gemma Ubasart ha guanyat les prim&agrave;ries celebrades per escollir la l&iacute;der de Podem a Catalunya en aconseguir el 76,95% dels vots emesos per internet, segons ha informat el partit pol&iacute;tic a trav&eacute;s de les xarxes socials.
    </p><p class="article-text">
        La seva vict&ograve;ria era molt previsible, tenint en compte que Ubasart ja ocupa la Secretaria d'Plurinacionalitat i Pol&iacute;tiques P&uacute;bliques per al Canvi i que &eacute;s una de les persones m&eacute;s properes al ja secretari general de Podem a Espanya, Pablo Iglesias.De fet, Iglesias va dipositar la seva confian&ccedil;a en ella per articular el bra&ccedil; catal&agrave; de la seva formaci&oacute;, amb la voluntat d'obrir una alternativa al corrent independentista, lluny del federalisme cl&agrave;ssic i l'Espanya recentralitzadora.
    </p><p class="article-text">
        La candidatura de la doctora en Ci&egrave;ncia Pol&iacute;tica i professora de Dret de la Universitat de Girona competia amb sis aspirants, entre ells l'advocat Pau Barreneche, de la llista 'Podem Catalunya Plural', als quals s'ha imposat clarament.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/oficialista-gemma-ubasart-podem-catalunya_1_4374160.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Feb 2015 22:25:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8b7c5276-0247-4110-ae89-a281821fc309_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="42831" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8b7c5276-0247-4110-ae89-a281821fc309_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="42831" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La candidatura oficialista de Gemma Ubasart s'imposa en les primàries de Podem a Catalunya]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8b7c5276-0247-4110-ae89-a281821fc309_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La candidatura oficialista de Gemma Ubasart se impone en las primarias de Podemos en Cataluña]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/candidatura-gemma-ubasart-podemos-cataluna_1_4374188.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8b7c5276-0247-4110-ae89-a281821fc309_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La candidatura oficialista de Gemma Ubasart se impone en las primarias de Podemos en Cataluña"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La líder, que tiene el aval del líder Pablo Iglesias, ha conseguido el 77% de los votos</p></div><p class="article-text">
        Ninguna sorpresa en las primarias de Podemos en Catalu&ntilde;a. La candidatura oficialista y respaldada por Pablo Iglesias, &lsquo;&Eacute;s clar que podem&rsquo;, ha ganado claramente las primarias que el partido ha celebrado durante esta semana. Por lo tanto, Gemma Ubasart se convierte en la nueva Secretaria General de Podemos en Catalu&ntilde;a, territorio en el que el partido quiere establecerse con mucha fuerza.
    </p><p class="article-text">
        La profesora universitaria Gemma Ubasart ha ganado las primarias celebradas para escoger a la l&iacute;der de Podemos en Catalu&ntilde;a al conseguir el 76,95% de los votos emitidos por internet, seg&uacute;n ha informado el partido pol&iacute;tico a trav&eacute;s de las redes sociales.
    </p><p class="article-text">
        Su victoria era muy previsible, teniendo en cuenta que Ubasart ya ocupa la Secretar&iacute;a de Plurinacionalidad y Pol&iacute;ticas P&uacute;blicas para el Cambio y que es una de las personas m&aacute;s cercanas al ya secretario general de Podemos en Espa&ntilde;a, Pablo Iglesias. De hecho, Iglesias deposit&oacute; su confianza en ella para articular el brazo catal&aacute;n de su formaci&oacute;n, con la voluntad de abrir una alternativa a la corriente independentista, lejos del federalismo cl&aacute;sico y la Espa&ntilde;a recentralizadora.
    </p><p class="article-text">
        La candidatura de la doctora en Ciencia Pol&iacute;tica y profesora de Derecho de la Universitat de Girona compet&iacute;a con seis aspirantes, entre ellos el abogado Pablo Barreneche, de la lista 'Podemos Catalu&ntilde;a Plural&rsquo;, a los que se ha impuesto claramente.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/candidatura-gemma-ubasart-podemos-cataluna_1_4374188.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Feb 2015 22:16:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8b7c5276-0247-4110-ae89-a281821fc309_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="42831" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8b7c5276-0247-4110-ae89-a281821fc309_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="42831" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La candidatura oficialista de Gemma Ubasart se impone en las primarias de Podemos en Cataluña]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8b7c5276-0247-4110-ae89-a281821fc309_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De la consulta del 2009 al 9-N: de la chispa de la movilización a un proceso "madurado"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/consulta-chispa-movilizacion-proceso-madurado_1_4527856.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6e200dec-fcc4-42a7-a62b-6c6d94d46430_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="De la consulta del 2009 al 9-N: de la chispa de la movilización a un proceso &quot;madurado&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Algunos de los organizadores de la consulta de 2009 reconocen que los dos procesos mantienen "paralelismos", pero afirman que el 9-N es una votación más "formal"</p></div><p class="article-text">
        Arenys de Munt se ha levantado este domingo bajo la expectaci&oacute;n de una jornada pol&iacute;tica excepcional.  A las tres y media de la ma&ntilde;ana, las ocho mesas habilitadas para votar ya se hab&iacute;an constituido con total normalidad en el Institut Domingo Perramon de Arenys de Munt.  Como muchos de los 1.317 locales de votaci&oacute;n de Catalunya, las colas han protagonizado los primeros minutos de la jornada y los aplausos han resonado en la apertura del instituto.
    </p><p class="article-text">
         Este 9 de noviembre, Arenys de Munt se ha reencontrado con las urnas y el pueblo ha revivido as&iacute; otra jornada hist&oacute;rica, la del 13 de septiembre de 2009. Entonces la sociedad civil llev&oacute; adelante una consulta popuar in&eacute;dita para preguntar a la ciudadan&iacute;a su opini&oacute;n sobre la independencia de Catalunya.  Un 41% de la poblaci&oacute;n particip&oacute; y el 's&iacute;' se impuso con un abrumador 96%.  La iniciativa se reprodujo en cientos de municipios catalanes y culmin&oacute; con la votaci&oacute;n de Barcelona en abril de 2011.
    </p><p class="article-text">
         &iquest;Qu&eacute; paralelismos hay entre el 9-N y la consulta del 2009?  &iquest;Qu&eacute; valor simb&oacute;lico tienen una y la otra?  Fuentes de ERC que participaron en la organizaci&oacute;n del proceso participativo de hace 5 a&ntilde;os, han explicado que &ldquo;las dos votaciones guardan ciertos paralelismos&rdquo;.  Ambas han recibido &ldquo;presiones, amenazas y prohibiciones&rdquo;, ya sea por parte del gobierno espa&ntilde;ol y el TC en el caso del 9-N, como con la suspensi&oacute;n del apoyo del Ayuntamiento a la consulta y los movimientos de la Falange Espa&ntilde;ola en la consulta de 2009.
    </p><p class="article-text">
         Y, evidentemente, aunque ninguna de las dos &ldquo;tienen ning&uacute;n valor jur&iacute;dico ni vinculante&rdquo;, la prohibici&oacute;n provoca que &ldquo;el valor simb&oacute;lico sea cada vez mayor, hasta convertir la votaci&oacute;n en un evento de un valor pol&iacute;tico que no puede ignorarse a partir de ma&ntilde;ana&rdquo;, han explicado.  A la salida del instituto esta misma fuente y otros votantes han reiterado la importancia &ldquo;del simbolismo que tiene la imagen del pueblo catal&aacute;n votando a pesar de todo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
         Joan Rabasseda, alcalde de Arenys de Munt ha asegurado que &ldquo;el 2009 fue un punto de inflexi&oacute;n de un proceso soberanista que despu&eacute;s no par&oacute; de crecer. Fue la chispa de la movilizaci&oacute;n ciudadana&rdquo;, que despu&eacute;s se ha traducido en las calles con manifestaciones como la del Estatuto en 2010 y las acciones reivindicativas de las tres &uacute;ltimas jornadas de Catalunya. Estos dos hechos, sumados a la crisis econ&oacute;mica y el distanciamiento pol&iacute;tico y social respecto Espa&ntilde;a, han fortalecido la voluntad de ejercer el derecho a decidir, as&iacute; como tambi&eacute;n la reivindicaci&oacute;n de la independencia. &ldquo;La gente ha perdido el miedo&rdquo;, remarca el alcalde.
    </p><p class="article-text">
         Y es que muchos de estos votantes ya lo hicieron hace 5 a&ntilde;os.  Este domingo han destacado la diferencia entre aquel proceso y el actual.  &ldquo;No tiene nada que ver con la consulta del 2009, esta es mucho m&aacute;s formal. Entonces el componente de la ilusi&oacute;n era muy grande. Esta vez hay m&aacute;s organizaci&oacute;n e institucionalidad&rdquo;, asegura Joan, uno de los voluntarios.  &ldquo;Cinco a&ntilde;os despu&eacute;s volvemos a votar, aunque sea en un proceso participativo que cada vez parece m&aacute;s un Arenys de Munt 2, pero organizado por el Gobierno. La gente ya no tiene miedo ni de votar ni de amenazas para que antes de ser independentistas, somos dem&oacute;cratas &rdquo;, concluy&oacute; Rabasseda.
    </p><p class="article-text">
         Familias enteras, parejas j&oacute;venes, jubilados e hijos acompa&ntilde;ando a sus padres ya mayores han sido im&aacute;genes recurrentes durante toda la ma&ntilde;ana.  A la salida, muchos sent&iacute;an orgullo, satisfacci&oacute;n y esperanza.  Como ha reconocido Rosa, quien explicaba que &ldquo;voto porque estoy en el derecho de hacerlo y porque ya estamos hartos.  Queremos seguir nuestro camino para reanimar el pa&iacute;s&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/consulta-chispa-movilizacion-proceso-madurado_1_4527856.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Nov 2014 21:22:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6e200dec-fcc4-42a7-a62b-6c6d94d46430_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243117" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6e200dec-fcc4-42a7-a62b-6c6d94d46430_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243117" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[De la consulta del 2009 al 9-N: de la chispa de la movilización a un proceso "madurado"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6e200dec-fcc4-42a7-a62b-6c6d94d46430_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De la consulta del 2009 al 9-N: de l’espurna de la mobilització a un procés “madurat”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/consulta-lespurna-mobilitzacio-proces-madurat_1_4527980.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6e200dec-fcc4-42a7-a62b-6c6d94d46430_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="De la consulta del 2009 al 9-N: de l’espurna de la mobilització a un procés “madurat”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Alguns dels organitzadors de la consulta del 2009 reconeixen que els dos processos mantenen “paral·lelismes”, però afirmen que el 9N és una votació més “formal”</p></div><p class="article-text">
        Arenys de Munt s&rsquo;ha llevat aquest diumenge sota l&rsquo;expectaci&oacute; d&rsquo;una jornada pol&iacute;tica excepcional. A tres quarts de nou del mat&iacute;, les vuit meses habilitades per votar ja s&rsquo;havien constitu&iuml;t amb total normalitat a l&rsquo;Institut Dom&egrave;nec Perramon d&rsquo;Arenys de Munt. Com a molts dels 1.317 locals de votaci&oacute; de Catalunya, les cues han protagonitzat els primers minuts de la jornada i els aplaudiments han ressonat a l&rsquo;obertura de l&rsquo;institut.
    </p><p class="article-text">
        Aquest 9 de novembre, Arenys de Munt s&rsquo;ha retrobat amb les urnes i el poble ha reviscut aix&iacute; una altra jornada hist&ograve;rica, la del 13 de setembre de 2009. Aleshores, la societat civil va tirar endavant un proc&eacute;s participatiu in&egrave;dit per preguntar a la ciutadania la seva opini&oacute; sobre la independ&egrave;ncia de Catalunya. Un 41% de la poblaci&oacute; va participar-hi i el &lsquo;s&iacute;&rsquo; va imposar-se amb un aclaparador 96%. La iniciativa va reproduir-se a centenars de municipis catalans i va culminar amb la votaci&oacute; de Barcelona l&rsquo;abril de 2011.
    </p><p class="article-text">
        Quins paral&middot;lelismes hi ha entre el 9N i la consulta del 2009? Quin valor simb&ograve;lic tenen l&rsquo;una i l&rsquo;altra? Fonts d&rsquo;Esquerra Republicana que van participar en l&rsquo;organitzaci&oacute; del proc&eacute;s participatiu d&rsquo;ara fa 5 anys, han explicat que &ldquo;les dues votacions guarden certs paral&middot;lelismes&rdquo;. Totes dues han rebut &ldquo;pressions, amenaces i prohibicions&rdquo;, ja sigui per part del govern espanyol i el TC en el cas del 9N, com amb la suspensi&oacute; del suport de l&rsquo;Ajuntament a la consulta i els moviments de la Falange Espa&ntilde;ola en la consulta del 2009.
    </p><p class="article-text">
        I, evidentment, tot i que cap de les dues &ldquo;tenen cap valor jur&iacute;dic ni vinculant&rdquo;, la prohibici&oacute; provoca que &ldquo;el valor simb&ograve;lic sigui cada vegada m&eacute;s gran, fins a convertir la votaci&oacute; en un esdeveniment d&rsquo;un valor pol&iacute;tic que no pot ignorar-se a partir de dem&agrave;&rdquo;, han explicat. A la sortida de l&rsquo;institut aquesta mateixa font i altres votants han reiterat la import&agrave;ncia &ldquo;del simbolisme que t&eacute; la imatge del poble catal&agrave; votant malgrat tot&rdquo;.  
    </p><p class="article-text">
        Joan Rabasseda, alcalde d'Arenys de Munt ha assegurat que &ldquo;el 2009 va ser un punt d'inflexi&oacute; d'un proc&eacute;s sobiranista que despr&eacute;s no va parar de cr&eacute;ixer. Va ser l'espurna de la mobilitzaci&oacute; ciutadana&rdquo;, que despr&eacute;s s&rsquo;ha tradu&iuml;t als carrers amb manifestacions com la de l&rsquo;Estatut el 2011 i les accions reivindicatives de les tres darreres diades de Catalunya. Aquests dos fets, sumats a la crisi econ&ograve;mica i al distanciament pol&iacute;tic i social respecte Espanya, han enfortit la voluntat d&rsquo;exercir el dret a decidir, aix&iacute; com tamb&eacute;  la reivindicaci&oacute; de la independ&egrave;ncia. &ldquo;La gent ha perdut la por&rdquo;, ha remarca tl&rsquo;alcalde.  
    </p><p class="article-text">
        I &eacute;s que molts d&rsquo;aquests votants ja ho van fer fa 5 anys. Aquest diumenge han destacat la difer&egrave;ncia entre aquell proc&eacute;s i l&rsquo;actual. &ldquo;No t&eacute; res a veure amb la consulta del 2009, aquesta &eacute;s molt m&eacute;s formal. Llavors el component de la il&middot;lusi&oacute; era molt gran. Aquesta vegada hi ha m&eacute;s organitzaci&oacute; i institucionalitat &rdquo;, assegura en Joan, un dels voluntaris. &ldquo;Cinc anys despr&eacute;s tornem a votar, encara que sigui en un proc&eacute;s participatiu que cada vegada sembla m&eacute;s un Arenys de Munt 2, per&ograve; organitzat pel Govern. La gent ja no t&eacute; por ni de votar ni d'amenaces perqu&egrave; abans de ser independentistes, som dem&ograve;crates&rdquo;, ha concl&ograve;s Rabasseda.
    </p><p class="article-text">
        Fam&iacute;lies senceres, parelles joves, jubilats i fills acompanyant els seus pares ja grans han estat imatges recurrents durant tot el mat&iacute;. A la sortida, molts sentien orgull, satisfacci&oacute; i esperan&ccedil;a. Com ha reconegut la Rosa, qui explicava que &ldquo;voto perqu&egrave; estic en el dret de fer-ho i perqu&egrave; ja n&rsquo;estem tips. Volem seguir el nostre cam&iacute; per reanimar el pa&iacute;s&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/consulta-lespurna-mobilitzacio-proces-madurat_1_4527980.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Nov 2014 21:02:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6e200dec-fcc4-42a7-a62b-6c6d94d46430_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243117" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6e200dec-fcc4-42a7-a62b-6c6d94d46430_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243117" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[De la consulta del 2009 al 9-N: de l’espurna de la mobilització a un procés “madurat”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6e200dec-fcc4-42a7-a62b-6c6d94d46430_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Caso 9-N]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 9-N assoleix els 2,25 milions de vots]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/arrenca-cues-sense-noticies-fiscalia_1_4530091.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6f11b520-f4b8-4157-8eda-801100497921_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El 9-N assoleix els 2,25 milions de vots"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 'sí' a la independència s'imposa amb el 80,72% dels sufragis; el 'sí-no' arriba al 10,11%, i el 'no' es queda en el 4,52%.</p><p class="subtitle">1.977.531 de persones havien participat abans de les 18:00 hores, segons ha comunicat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega</p><p class="subtitle">La jornada ha arrencat amb llargues cues i sense notícies de la fiscalia, i les 6.695 taules s'han constituït sense incidents</p></div><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>Prop de 2,25 milions de catalans s'han mobilitzat per votar aquest 9-N. Aquestes s&oacute;n les estimacions de la Generalitat tenint en compte que amb el 88,43% de les taules escrutades han votat 2.043.226 persones. La vict&ograve;ria, com era d'esperar, ha estat pel 's&iacute;' a la independ&egrave;ncia de Catalunya, amb el 80,72% dels vots per ara. Aquest percentatge significa que seran aproximadament unes 1,8 milions de persones les que hagin donat suport aquest diumenge a la separaci&oacute; de Catalunya de la resta de l'Estat. El missatge d'aquest 9-N, que ha omplert el territori de cues davant dels punts de votaci&oacute;, &eacute;s segons el president de la Generalitat que Catalunya vol governar-se a si mateixa.
    </p><p class="article-text">
         La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha facilitat aquestes xifres passada la mitjanit i despr&eacute;s de les valoracions del president i els principals partits pol&iacute;tics, que han qualificat la jornada d'un &egrave;xit democr&agrave;tic. Despr&eacute;s del 's&iacute;' a la independ&egrave;ncia, la segona opci&oacute; m&eacute;s votada ha estat el 's&iacute;-no' -'s&iacute; 'a que Catalunya sigui un nou Estat per&ograve;' no 'independent-, amb un 10,11% dels vots. El 'no' ha sumat el 4,55% de les paperetes, i la resta han estat vots blancs i nuls. La participaci&oacute; final, calculada en base al padr&oacute;, seria d'un 30,7%.
    </p><h3 class="article-text">&ldquo;Des de la carta de divendres no he rebut res&rdquo;</h3><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>A pocs minuts d'obrir el punt de votaci&oacute; de l'institut XXV Olimp&iacute;ada, al barri de Sants de Barcelona, el cap d'estudis del centre comentava que no ha rebut cap ordre per part de l'Administraci&oacute; o dels Mossos d'Esquadra. &ldquo;Des de la carta de divendres no he rebut res&rdquo;, assegurava Narc&iacute;s Fradera, en relaci&oacute; a la missiva de la Delegaci&oacute; del Govern a Catalunya que l'alertava del seu deure de complir amb la llei. Fradera es passejava entre el tr&agrave;fec de voluntaris que copaven el menjador de l'institut, ocupat per dotze meses de votaci&oacute;. A fora, gaireb&eacute; un centenar de persones feia cua al crit de &ldquo;votarem&rdquo;, fins que s'han obert les portes i han comen&ccedil;at a desfilar els votants.
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>Hi ha hagut alguns dubtes en aquest institut sobre com s'havia de desenvolupar el proc&eacute;s de votaci&oacute;, amb nerviosisme a pocs minuts d'arrencar la jornada, per&ograve; quan han comen&ccedil;at a entrar els participants la votaci&oacute; ha estat flu&iuml;da. A l'entrada de l'institut, destacava un altre punt de votaci&oacute;, en aquest cas per denunciar davant l'ONU i el Parlament Europeu l'actitud del Govern espanyol davant la reivindicaci&oacute; del dret a decidir catal&agrave;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Arturo Puente, João França, Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/arrenca-cues-sense-noticies-fiscalia_1_4530091.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Nov 2014 10:36:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6f11b520-f4b8-4157-8eda-801100497921_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="235908" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6f11b520-f4b8-4157-8eda-801100497921_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="235908" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El 9-N assoleix els 2,25 milions de vots]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6f11b520-f4b8-4157-8eda-801100497921_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 9-N alcanza los 2,25 millones de votos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/arranca-colas-noticias-fiscalia_1_4530299.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6f11b520-f4b8-4157-8eda-801100497921_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El 9-N alcanza los 2,25 millones de votos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 'sí' a la independencia se impone con el 80,72% de los sufragios; el 'sí-no' alcanza el 10,11%, y el 'no' se queda en el 4,52%.</p><p class="subtitle">n total de 1.977.531 personas habían participado antes de las 18:00 horas, según ha comunicado la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega</p><p class="subtitle">La jornada ha arrancado con largas colas y las 6.695 mesas se han constituido sin incidencias</p></div><p class="article-text">
        Cerca de 2,25 millones de catalanes se han movilizado para votar este 9-N. Estas son las estimaciones de la Generalitat teniendo en cuenta que con el 88,43% de las mesas escrutadas han votado 2.043.226 personas. La victoria, como era de esperar, ha sido por el 's&iacute;' a la independencia de Catalunya, con el 80,72% de los votos por ahora. Este porcentaje significa que ser&aacute;n unos 1,8 millones de personas las que hayan apoyado este domingo la separaci&oacute;n de Catalunya del resto del Estado. El mensaje de este 9-N, que ha llenado el territorio de colas frente a los puntos de votaci&oacute;n, es seg&uacute;n el president de la Generalitat que Catalunya quiere gobernarse a si misma. 
    </p><p class="article-text">
        La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha facilitado estas cifras pasada la medianoche y tras las valoraciones del presidente y los principales partidos pol&iacute;ticos, que han calificado la jornada de un &eacute;xito democr&aacute;tico. Despu&eacute;s del 's&iacute;' a la independencia, la segunda opci&oacute;n m&aacute;s votada ha sido el 's&iacute;-no' -'s&iacute;' a que Catalunya sea un nuevo Estado pero 'no' independiente-, con un 10,11% de los votos. El 'no' ha sumado el 4,55% de las papeletas, y el resto han sido votos blancos y nulos. La participaci&oacute;n final, calcul&aacute;ndola en base al padr&oacute;n, ser&iacute;a de un 30,7%. 
    </p><h3 class="article-text">Una jornada con largas colas</h3><p class="article-text">
        Catalunya ha despertado este domingo con la expectaci&oacute;n de una jornada pol&iacute;tica excepcional. Los centros de votaci&oacute;n del proceso participativo del 9-N han abierto con normalidad hacia las 9 de la ma&ntilde;ana en todo el territorio catal&aacute;n y las 6.695 mesas se han constituido sin incidencias. Enseguida se han ido formando las primeras colas de ciudadanos que deseaban depositar su voto en las urnas de cart&oacute;n. El proceso se desarrolla hasta el momento sin noticias de los juzgados, despu&eacute;s de que ayer la fiscal&iacute;a solicitara que os Mossos identificaran a los responsables de la apertura de los locales de titularidad p&uacute;blica, una exigencia a la que el Govern reaccion&oacute; declar&aacute;ndose &uacute;nico responsable por la tarde. El Govern ha emitido el primer comunicado de la jornada pasadas las 10 de la ma&ntilde;ana para informar de que no ha habido incidencias en ninguno de los 1.317 locales. 
    </p><p class="article-text">
        La &uacute;nica noticia en el terreno judicial la ha dado UPyD. El partido de Rosa D&iacute;ez ha presentado una denuncia en un juzgado de Barcelona contra el presidente de la Generalitat, Artur Mas, por desobediencia y prevaricaci&oacute;n al celebrar la consulta pese a su suspensi&oacute;n. El partido ha reclamado al Ministerio P&uacute;blico que ordene a las Fuerzas de Seguridad del Estado que procedan al &ldquo;desalojo y cierre&rdquo; de los centros de votaci&oacute;n habilitados &ldquo;con el uso proporcional de la fuerza si fuera menester en caso de resistencia&rdquo; y detenga a los &ldquo;autores y cooperadores necesarios&rdquo; de esta consulta. Sin embargo, el juez consider&oacute; desproporcionada esta medida y rechaz&oacute; la denuncia.
    </p><p class="article-text">
        Las largas colas delante de los colegios han sido la imagen predominante por todo el territorio catal&aacute;n. En el centro educativo de Vedruna, en el barrio barcelon&eacute;s del Raval, los participantes llenaban las calles colindantes desde primera hora de la ma&ntilde;ana. Tambi&eacute;n en el colegio de La Salle, en Gr&agrave;cia, medio centenar de personas esperaban delante de la puerta principal hasta un cuarto de hora antes de las 9, una cola que ha debido de recolocarse cuando las puertas que se han abierto han sido las laterales.
    </p><h3 class="article-text">&ldquo;Desde la carta del viernes no he recibido nada&rdquo;</h3><p class="article-text">
        A pocos minutos de abrir el punto de votaci&oacute;n del instituto XXV Olimp&iacute;ada, en el barrio de Sants de Barcelona, el jefe de estudios del centro comentaba que no ha recibido ninguna orden por parte de la Administraci&oacute;n o de los Mossos d'Esquadra. &ldquo;Desde la carta del viernes no he recibido nada&rdquo;, aseguraba Narc&iacute;s Fradera, en relaci&oacute;n a la misiva de la Delegaci&oacute;n del Gobierno en Catalunya que le alertaba de su deber de cumplir con la ley. Fradera se paseaba entre el traj&iacute;n de voluntarios que copaban el comedor del instituto, ocupado por doce mesas de votaci&oacute;n. Fuera, casi un centenar de personas hac&iacute;a cola al grito de &ldquo;votaremos&rdquo;, hasta que se han abierto las puertas y han empezado a desfilar los votantes.
    </p><p class="article-text">
        Ha habido algunas dudas en este instituto sobre c&oacute;mo se ten&iacute;a que desarrollar el proceso de votaci&oacute;n, con nerviosismo a pocos minutos de arrancar la jornada, pero en cuanto han empezado a entrar los participantes la votaci&oacute;n ha sido fluida. A la entrada del instituto, destacaba otro punto de votaci&oacute;n, en este caso para denunciar ante la ONU y el Parlamento Europeo la actitud del Gobierno espa&ntilde;ol ante la reivindicaci&oacute;n del derecho a decidir catal&aacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Arturo Puente, Mireia Biel, João França]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/arranca-colas-noticias-fiscalia_1_4530299.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Nov 2014 10:11:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6f11b520-f4b8-4157-8eda-801100497921_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="235908" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6f11b520-f4b8-4157-8eda-801100497921_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="235908" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El 9-N alcanza los 2,25 millones de votos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6f11b520-f4b8-4157-8eda-801100497921_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cataluña,Caso 9-N]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Museo Mobile: cuando los niños tocan el arte]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/museo-mobile-ninos-tocan-arte_132_4622889.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El museo itinerante visitará 40 localidades de España hasta finales de enero de 2015</p></div><p class="article-text">
        Un fascinante museo m&oacute;vil. Un cami&oacute;n de un rojo llamativo se planta en medio de patios de escuelas y plazas de toda Catalunya estos meses. Las franjas blancas que la envuelven acaban dibujando un tri&aacute;ngulo perfecto cuando el cami&oacute;n se abre y define cuatro espacios. Lo preside un conejo que se infla en el techo, tambi&eacute;n rojo. En el interior, un contenedor que se convierte en universo de sue&ntilde;os e imaginaci&oacute;n. Un museo itinerante, el Mus&eacute;e Mobile, que busca el primer contacto de los ni&ntilde;os con el arte contempor&aacute;neo.
    </p><p class="article-text">
        Dos educadores guian a los ni&ntilde;os a trav&eacute;s de las 14 obras de arte contempor&aacute;neo que artistas de renombre internacional han creado expresamente para ellos. Y s&oacute;lo para ellos, ya que el acceso es restringido por los adultos. Cristian &Aacute;lvarez es uno de esos educadores y explica que &ldquo;el MuMo les da las herramientas para acercarse al arte contempor&aacute;neo sin la presi&oacute;n de lo que puedan pensar los adultos de su alrededor&rdquo;. 
    </p><h3 class="article-text">Obras pensadas para ni&ntilde;os</h3><p class="article-text">
        El estadounidense James Turrell ha creado un espacio experimental de peque&ntilde;as dimensiones en el que una especie de huevo blanco cambia de colores, creando un universo de sensaciones para los m&aacute;s peque&ntilde;os. Miquel Barcel&oacute; ha dise&ntilde;ado expresamente para la gira espa&ntilde;ola, una figura de cer&aacute;mica. Nari Ward ha convertido los cordones de colores de los zapatos en la decoraci&oacute;n perfecta de las escaleras que conducen a los ni&ntilde;os a una segunda planta dedicada a la videoproyecci&oacute;n, con obras de Farhad Moshiri, Roman Signer o Pierre Huyghe. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los ni&ntilde;os no quieren intelectualizar el arte, sus pensamientos son puros&rdquo;, constata Ingrid Brochard, comisaria y fundadora del Museo Mobile. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; hab&eacute;is visto, aqu&iacute; dentro?&rdquo;. El Iren ha entrado en &ldquo;un t&uacute;nel de colores infinito, como el universo y una escalera llena de hilos de colores&rdquo;, Ester ha visitado &ldquo;un lugar que nunca m&aacute;s tendremos la oportunidad de conocer y donde nos han ense&ntilde;ado cosas nuevas que no hab&iacute;amos visto nunca &rdquo;. Pablo, conocedor de la transversalidad del proyecto, remata: &ldquo;Es un espacio creativo abierto a todos los ni&ntilde;os, para que tanto los de aqu&iacute; como los de &Aacute;frica podamos tener derecho a ver obras de arte&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Interactuar con el arte</h3><p class="article-text">
        Los ni&ntilde;os observan las obras, escuchan con atenci&oacute;n las preguntas de los educadores y sorprenden con sus respuestas. Contrariamente a lo que normalmente se puede hacer en los museos, aqu&iacute; pueden tocarlo pr&aacute;cticamente todo. Interact&uacute;an con las obras y con cada obra imaginan el relato que quieren. &Aacute;lvarez destaca que &ldquo;es una experiencia que los hace so&ntilde;ar y que los hace descubrir que el arte es una disciplina transformadora y creativa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hace tres a&ntilde;os que el m&aacute;s conocido como MuMo comenz&oacute; su periplo. Desde entonces ha visitado seis pa&iacute;ses de Europa y &Aacute;frica y m&aacute;s de 43.000 ni&ntilde;os han vivido la experiencia del contenedor de arte. Ingrid Brochard fund&oacute; el museo itinerante en Francia, con el objetivo &ldquo;de crear un proyecto &uacute;nicamente para ni&ntilde;os que pudiera derribar las fronteras y las diferencias culturales entre ellos&rdquo;. Pensaba, sobre todo, en aquellos ni&ntilde;os que no tienen acceso al arte. 
    </p><p class="article-text">
        El cami&oacute;n del MuMo es una caja de sorpresas que ha hecho la primera parada de su gira por Espa&ntilde;a en Barcelona. Desde esta semana y hasta el 30 de enero, el Mumo recorrer&aacute; 2.000 kil&oacute;metros y visitar&aacute; 40 localidades de Catalu&ntilde;a, Arag&oacute;n, Castilla y Le&oacute;n, Castilla-La Mancha, Madrid y Galicia, donde acoger&aacute; cerca de 7.500 ni&ntilde;os y ni&ntilde;as.
    </p><h3 class="article-text">El arte, bastante presente en la escuela?</h3><p class="article-text">
        Si Mahoma no va a la monta&ntilde;a, la monta&ntilde;a va a Mahoma. Y eso mismo ha hecho el MuMo, llegar directamente a los ni&ntilde;os. Seg&uacute;n un estudio europeo, los ni&ntilde;os visitan, de media, un museo al a&ntilde;o. El 40% de los padres no llevan a sus hijos a museos y el 16,8% de los ni&ntilde;os viven a m&aacute;s de una hora del museo m&aacute;s cercano.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; pues, es el arte suficientemente valorado en las aulas? La fundadora del proyecto recuerda que &ldquo;aunque en la escuela aprendemos a leer y escribir, tambi&eacute;n es muy importante aprender a abrir la imaginaci&oacute;n&rdquo;. El Mus&eacute;e Mobile intenta despertar ese instinto ya pesar de su estancia es pasajera, &ldquo;muchos ni&ntilde;os podemos cambiarles la vida&rdquo;, afirma Brochard. En la misma direcci&oacute;n va la reflexi&oacute;n que hace &Aacute;lvarez, el educador, que recuerda que &ldquo;el arte tiene unas caracter&iacute;sticas intr&iacute;nsecas vinculadas a la imaginaci&oacute;n que otras materias no proporcionan&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde dentro de las aulas, los profesores lo ven igual. Una de las maestras esperaba expectante la salida de los ni&ntilde;os del cami&oacute;n. Es tutora de Primaria de la escuela Josep Maria de Sagarra, la primera escuela que ha visitado el MuMo en Catalu&ntilde;a. Participan en el proyecto Magnet del MACBA, de modo que hace tiempo que el arte ocupa una espacio central en el proyecto educativo del centro y ello conlleva, seg&uacute;n ella, &ldquo;adoptar una visi&oacute;n muy rompedora y que permite trabajar transversalmente&rdquo;, ya que se aplican conceptos como la imaginaci&oacute;n, la creatividad o la originalidad a otras materias. &ldquo;El mundo escolar es tan cuadrado que cuando se puede aprender de una manera diferente, los ni&ntilde;os lo viven con una emoci&oacute;n indescriptible&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/museo-mobile-ninos-tocan-arte_132_4622889.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Oct 2014 06:39:56 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Museo Mobile: cuando los niños tocan el arte]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Musée Mobile: quan els nens toquen l’art]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/musee-mobile-quan-nens-toquen_132_4623046.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c6e0fb1a-c690-4b0d-a22d-94d3b60b8f8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Musée Mobile: quan els nens toquen l’art"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El museu itinerant visitarà 40 localitats d’Espanya fins a finals de gener del 2015</p></div><p class="article-text">
        Un fascinant museu m&ograve;bil. Un cami&oacute; d&rsquo;un vermell llampant es planta al bell mig de patis d&rsquo;escoles i places d&rsquo;arreu de Catalunya. Les franges blanques que l&rsquo;embolcallen acaben dibuixant un triangle perfecte quan el cami&oacute; s&rsquo;obre i defineix quatre espais. El presideix un conill que s&rsquo;infla al sostre, tamb&eacute; vermell. A l&rsquo;interior, un contenidor que es converteix en univers de somnis i imaginaci&oacute;. Un museu itinerant, el Mus&eacute;e Mobile, que busca el primer contacte dels nens amb l&rsquo;art contemporani.
    </p><p class="article-text">
        Dos educadors guiaran els nens a trav&eacute;s de les 14 obres d&rsquo;art contemporani que artistes de renom internacional han creat expressament per ells. I nom&eacute;s per a ells, ja que l&rsquo;acc&eacute;s &eacute;s restringit pels adults. Cristian &Aacute;lvarez &eacute;s un d&rsquo;aquests educadors i explica que &ldquo;el MuMo els d&oacute;na les eines per apropar-se a l&rsquo;art contemporani sense la pressi&oacute; del que puguin pensar els adults del seu voltant&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Obres pensades per nens</h3><p class="article-text">
        <strong>Obres pensades per nens</strong>El nord-americ&agrave; James Turrell ha creat un espai experimental de petites dimensions en el qual una esp&egrave;cie d&rsquo;ou blanc canvia de colors, creant un univers de sensacions pels m&eacute;s petits. Miquel Barcel&oacute; ha dissenyat, expressament per la gira espanyola, una figura de cer&agrave;mica. Nari Ward ha convertit els cordons de colors de les sabates en la decoraci&oacute; perfecta de les escales que condueixen els infants a una segona planta dedicada a la videoprojecci&oacute;, amb obres de Farhad Moshiri, Roman Signer o Pierre Huyghe.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Els nens no volen intel&middot;lectualitzar l&rsquo;art, els seus pensaments s&oacute;n purs&rdquo;, constata Ingrid Brochard, comiss&agrave;ria i fundadora del Mus&eacute;e Mobile. &ldquo;Qu&egrave; heu vist, aqu&iacute; dins?&rdquo;. L&rsquo;Iren ha entrat en &ldquo;un t&uacute;nel de colors infinit, com l&rsquo;univers i una escala plena de fils de colors&rdquo;, l&rsquo;Ester ha visitat &ldquo;un lloc que mai m&eacute;s tindrem l&rsquo;oportunitat de con&egrave;ixer i on ens han ensenyat coses noves que no hav&iacute;em vist mai&rdquo;. En Pau, coneixedor de la transversalitat del projecte, remata: &ldquo;&Eacute;s un espai creatiu obert a tots els nens, perqu&egrave; tant els d&rsquo;aqu&iacute; com els de l&rsquo;&Agrave;frica puguem tenir dret a veure obres d&rsquo;art&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3127cfb4-b00e-4df4-8ea5-1edd7e4e4eea_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3127cfb4-b00e-4df4-8ea5-1edd7e4e4eea_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3127cfb4-b00e-4df4-8ea5-1edd7e4e4eea_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3127cfb4-b00e-4df4-8ea5-1edd7e4e4eea_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3127cfb4-b00e-4df4-8ea5-1edd7e4e4eea_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3127cfb4-b00e-4df4-8ea5-1edd7e4e4eea_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3127cfb4-b00e-4df4-8ea5-1edd7e4e4eea_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text">Interactuar amb l&rsquo;art</h3><p class="article-text">
        <strong>Interactuar amb l&rsquo;art</strong>Els nens observen les obres, escolten amb atenci&oacute; les preguntes dels educadors i sorprenen amb les seves respostes. Contr&agrave;riament al que normalment es pot fer als museus, aqu&iacute; poden tocar-ho pr&agrave;cticament tot. Interactuen amb les obres i amb cada obra imaginen el relat que volen. &Aacute;lvarez destaca que &ldquo;&eacute;s una experi&egrave;ncia que els fa somiar i que els fa descobrir que l&rsquo;art &eacute;s una disciplina transformadora i creativa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fa tres anys que el m&eacute;s conegut com a MuMo va comen&ccedil;ar el seu periple. Des d&rsquo;aleshores ha visitat sis pa&iuml;sos d&rsquo;Europa i &Agrave;frica i m&eacute;s de 43.000 nens han viscut l&rsquo;experi&egrave;ncia del contenidor d&rsquo;art. Ingrid Brochard va fundar el museu itinerant a Fran&ccedil;a, amb l&rsquo;objectiu &ldquo;de crear un projecte &uacute;nicament per nens que pogu&eacute;s enderrocar les fronteres i les difer&egrave;ncies culturals entre ells&rdquo;. Pensava, sobretot, en aquells infants que no tenen acc&eacute;s a l&rsquo;art.
    </p><p class="article-text">
        El cami&oacute; del MuMo &eacute;s una caixa de sorpreses que ha fet la primera parada de la seva gira per Espanya a Barcelona. Des d&rsquo;aquesta setmana i fins el 30 de gener, el MuMo recorrer&agrave; 2.000 quil&ograve;metres i visitar&agrave; 40 localitats de Catalunya, Arag&oacute;, Castella i Lle&oacute;, Castella-la Manxa, Madrid i Galicia, on acollir&agrave; prop de 7.500 nens i nenes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24f03cc9-e5ae-4682-b367-2f54dad05d83_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24f03cc9-e5ae-4682-b367-2f54dad05d83_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24f03cc9-e5ae-4682-b367-2f54dad05d83_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24f03cc9-e5ae-4682-b367-2f54dad05d83_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24f03cc9-e5ae-4682-b367-2f54dad05d83_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24f03cc9-e5ae-4682-b367-2f54dad05d83_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24f03cc9-e5ae-4682-b367-2f54dad05d83_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text">L&rsquo;art, prou present a l&rsquo;escola?</h3><p class="article-text">
        <strong>L&rsquo;art, prou present a l&rsquo;escola?</strong>Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. I aix&ograve; mateix ha fet el MuMo, arribar directament als nens. Segons un estudi europeu, els nens visiten, de mitjana, un museu a l&rsquo;any. El 40% dels pares no porten els seus fills a museus i el 16,8% dels infants viuen a m&eacute;s d&rsquo;una hora del museu m&eacute;s proper.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; doncs, &eacute;s l&rsquo;art prou valorat a les aules? La fundadora del projecte recorda que &ldquo;encara que a l&rsquo;escola aprenem a llegir i a escriure, tamb&eacute; &eacute;s molt important aprendre a obrir la imaginaci&oacute;&rdquo;. El Mus&eacute;e Mobile intenta despertar aquest instint i malgrat la seva estada &eacute;s passatgera, &ldquo;a molts nens podem canviar-los la vida&rdquo;, afirma Brochard. En la mateixa direcci&oacute; va la reflexi&oacute; que fa &Aacute;lvarez, l&rsquo;educador, que recorda que &ldquo;l&rsquo;art t&eacute; unes caracter&iacute;stiques intr&iacute;nseques vinculades a la imaginaci&oacute; que altres mat&egrave;ries no proporcionen&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Des de dins les aules, els professors ho veuen igual. Una de les mestres esperava expectant la sortida dels nens del cami&oacute;. &Eacute;s tutora de Prim&agrave;ria de l&rsquo;escola Josep Maria de Sagarra. Participen en el projecte Magnet del MACBA, de manera que fa temps que l&rsquo;art ocupa una espai central en el projecte educatiu del centre i aix&ograve; comporta, segons ella, &ldquo;adoptar una visi&oacute; molt trencadora i que permet treballar transversalment&rdquo;, ja que s&rsquo;apliquen conceptes com la imaginaci&oacute;, la creativitat o l&rsquo;originalitat a altres mat&egrave;ries. &ldquo;El m&oacute;n escolar &eacute;s tan quadrat que quan es pot aprendre d&rsquo;una manera diferent, els nens ho viuen amb una emoci&oacute; indescriptible&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df468a4a-59c0-4090-a7da-6b89cd3a45b3_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df468a4a-59c0-4090-a7da-6b89cd3a45b3_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df468a4a-59c0-4090-a7da-6b89cd3a45b3_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df468a4a-59c0-4090-a7da-6b89cd3a45b3_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df468a4a-59c0-4090-a7da-6b89cd3a45b3_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df468a4a-59c0-4090-a7da-6b89cd3a45b3_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/df468a4a-59c0-4090-a7da-6b89cd3a45b3_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/musee-mobile-quan-nens-toquen_132_4623046.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Oct 2014 06:39:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c6e0fb1a-c690-4b0d-a22d-94d3b60b8f8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242844" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c6e0fb1a-c690-4b0d-a22d-94d3b60b8f8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242844" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Musée Mobile: quan els nens toquen l’art]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c6e0fb1a-c690-4b0d-a22d-94d3b60b8f8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Giuseppe Catozzella: "La premsa només es fixa en els immigrants quan el nombre de víctimes és esgarrifós"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/explica-immigrants-problema-victimes-esgarrifos_132_4631703.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/828aad89-a7ef-41ae-a6ac-73f985df5270_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Giuseppe Catozzella: &quot;La premsa només es fixa en els immigrants quan el nombre de víctimes és esgarrifós&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'escriptor italià Giuseppe Catozzella publica</p><p class="subtitle">Córrer sense por</p><p class="subtitle">, una novel.la basada en la història de Samia Yusuf Omar, atleta somali olímpica que va morir en una pastera intentant arribar a les costes d'Itàlia</p></div><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span>&ldquo;Tens la sensaci&oacute; que aquestes p&agrave;gines et canvien&rdquo;, ha constatat el c&egrave;lebre periodista Roberto Saviano despr&eacute;s de llegir <em>C&oacute;rrer cap a un somni</em> (Grijalbo i Sembra Llibres). De Giuseppe Catozzella, aquesta novel&middot;la ens endinsa en la hist&ograve;ria de Samia Yusuf Omar, l'atleta somali que va participar en els Jocs Ol&iacute;mpics de Pequ&iacute;n el 2008 i va morir anys despr&eacute;s mirant d'arribar a les costes d'It&agrave;lia. Samia va representar l'esperit ol&iacute;mpic quan va creuar en solitari la meta dels 200 metres llisos amb deu segons de retard respecte a la resta. I va voler tornar a Londres el 2012. Encara que hagu&eacute;s de tornar a sentir que les seves cames eren febles al costat de les rivals. Encara que sab&eacute;s que la seva equipaci&oacute; no era l'adequada. Encara que qued&eacute;s l'&uacute;ltima. Encara que hagu&eacute;s d'arribar a Europa en pastera per poder preparar-se per l'esdeveniment. Per&ograve; com en tants viatges des de L&iacute;bia fins a It&agrave;lia, el seu somni va quedar ofegat a la Mediterr&agrave;nia.
    </p><p class="article-text">
        Giuseppe Catozzella, escriptor i periodista itali&agrave;, ha publicat dues novel basades en treballs d'investigaci&oacute; en els quals retrata la cara m&eacute;s fosca i violenta d'It&agrave;lia: 'Espianti' sobre el tr&agrave;fic d'&ograve;rgans humans i 'Alveare' sobre el domini de la m&agrave;fia calabresa al nord del pa&iacute;s. Amb 'C&oacute;rrer sense por', Catozzella indaga en l'odissea de milers d'immigrants que intenten arribar a Europa des d'&Agrave;frica. I ho fa a trav&eacute;s de la commovedora atleta ol&iacute;mpica Samia, en un llibre que ja ha venut m&eacute;s de 50.000 c&ograve;pies a It&agrave;lia. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com et vas endinsar en la hist&ograve;ria de la Samia? </strong>
    </p><p class="article-text">
        La part m&eacute;s complicada va ser endinsar-me en la hist&ograve;ria de la Samia. Vaig arribar-hi per casualitat. Estava a Som&agrave;lia, gaireb&eacute; a la frontera amb Kenya documentant-me en un campament d'entrenament de talibans. Era l'agost de 2012, s'estaven desenvolupant les olimp&iacute;ades de Londres. Ni tan sols les havia seguit. Estava encesa a l'hotel la cadena Al-Jazeera i el presentador va fer un comentari breu sobre la Samia, que havia participat a Pequ&iacute;n 2008, i va explicar que s'havia ofegat al mar intentant arribar a It&agrave;lia. Em vaig quedar molt impressionat i vaig decidir abandonar el projecte en el qual estava treballant. Encara que la hist&ograve;ria era d'una somali, tamb&eacute; era molt italiana perqu&egrave; era una persona que estava intentant arribar al meu pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Per&ograve; vas aconseguir contactar amb la seva fam&iacute;lia i explicar la seva odissea. </strong>
    </p><p class="article-text">
        Va ser la part m&eacute;s dif&iacute;cil. Primer vaig contactar amb una periodista d'Al-Jazeera que havia conegut a Samia en persona i que coneixia tamb&eacute; a la germana, Odan. A la periodista li vaig demanar que em pos&eacute;s en contacte amb Odan, que vivia a H&egrave;lsinki i vaig trigar set mesos en aconseguir-ho perqu&egrave; desconfiava. El vaig aconseguir gr&agrave;cies a una mediadora somali que comunicava ella i que pertanyia al seu mateix clan. Vaig arribar a H&egrave;lsinki i vaig passar molt de temps amb ella. La fam&iacute;lia de Samia tenia moltes ganes de cridar al m&oacute;n la hist&ograve;ria de la seva germana, de tot el que li havia passat, per&ograve; no tenien els mitjans. Vaig tenir la bona sort que vaig poder contactar amb una tia a Alemanya i la sort ja incre&iuml;ble de poder parlar amb una noia que havia conviscut amb ella a Tr&iacute;poli.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El llibre fa un doble retrat: l'emigraci&oacute; d'una jove cap al miratge europeu i la vida d'un pa&iacute;s desconegut per a nosaltres, per&ograve; alhora proper perqu&egrave; els seus habitants somien amb arribar al sud d'Europa. </strong>
    </p><p class="article-text">
        La vida de Samia &eacute;s molt diferent de la meva. Est&agrave; en un pa&iacute;s que havia estat colonitzat per It&agrave;lia durant molts anys. &Eacute;s una terra molt pobra i destrossada per la guerra entre clans, tamb&eacute; afectada pel fonamentalisme isl&agrave;mic. &Eacute;s totalment diferent a la vida que coneixem nosaltres. Per&ograve; hi ha un somni en aquests joves que apareixen a la novel &middot; la que es desenvolupa en el nostre entorn, a It&agrave;lia ia Gr&egrave;cia principalment, que s&oacute;n els pa&iuml;sos d'entrada a Europa. Per a ells, Europa no &eacute;s una terra llunyana, est&agrave; en el seu imaginari col &middot; lectiu, &eacute;s un somni. &Eacute;s el lloc on tot es pot fer realitat. He volgut explicar aquesta arribada al pa&iacute;s dels somnis en el qual despr&eacute;s es pateixen moltes decepcions.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sovint, el somni europeu s'esvaeix. Quina &eacute;s la seva major decepci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Les decepcions s&oacute;n molt&iacute;ssimes. Per comen&ccedil;ar, des del gener i fins ara, a It&agrave;lia han arribada m&eacute;s de 130.000 persones. Hi ha una superpoblaci&oacute;. Aquesta &eacute;s la primera decepci&oacute; amb qu&egrave; es troben. La segona &eacute;s que les instal &middot; lacions que els acullen no estan preparades per a tanta gent i es veuen obligats a viure en condicions p&egrave;ssimes quant a higiene. Despr&eacute;s els s'internen en una mena de presons de les que no poden sortir i s&oacute;n els centres d'identificaci&oacute; i expulsi&oacute;. Aquesta realitat no &eacute;s la que ells esperaven. &Eacute;s un problema que tenen It&agrave;lia, per&ograve; &eacute;s un problema en realitat de tot Europa. It&agrave;lia ha d'afrontar aquesta situaci&oacute; amb unes lleis que estan mal fetes i que intenten canviar per&ograve; sense cap suport de la resta d'Europa que no vol saber res.
    </p><p class="article-text">
        Les lleis per demanar l'asil pol&iacute;tic indiquen que la persona nom&eacute;s puc demanar en el primer pa&iacute;s al que arriba, que en molts casos &eacute;s It&agrave;lia. Hi ha traficants d'&eacute;ssers humans tamb&eacute; a It&agrave;lia i que els ajuden a arribar a altres pa&iuml;sos. Fa poc s'han trobat cotxes a Alemanya ia Su&iuml;ssa plens d'immigrants i aix&ograve; ha creat moltes tensions.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aquesta &eacute;s una hist&ograve;ria de rigorosa actualitat. Tant a Espanya amb It&agrave;lia hem vist com milers d'immigrants creuaven les fronteres i morien en les costes d'Europa. El periodisme ha abandonat la hist&ograve;ria d'aquestes persones per convertir-sol en xifres?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En un moment de tremenda crisi econ&ograve;mica a Europa, &eacute;s un greu problema l'allau d'una massa de persones buscant un futur. Aix&ograve; &eacute;s el que representa la immigraci&oacute;. La premsa, els telenot&iacute;cies, no tenen intenci&oacute; ni capacitat per explicar la vida d'aquestes persones, nom&eacute;s se centren en aquest problema quan el nombre de v&iacute;ctimes &eacute;s esgarrif&oacute;s. La literatura pot fer-ho, pot centrar-se en la vida d'una sola persona que en certa manera explica la vida de tots els que els acaba passant el mateix.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La Samia no va aconseguir finalitzar aquest viatge. Amb qu&egrave; et quedes de la seva hist&ograve;ria? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Em quedo amb el coratge d'aquesta noia que va posar en joc tot el que ella era per aconseguir el seu somni. Ve a ser l'&egrave;pica dels nostres dies, seria l'equivalent a una hero&iuml;na &egrave;pica de l'antiguitat, alg&uacute; que ho arrisca tot per tal de realitzar-se.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/explica-immigrants-problema-victimes-esgarrifos_132_4631703.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 23 Sep 2014 06:12:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/828aad89-a7ef-41ae-a6ac-73f985df5270_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242651" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/828aad89-a7ef-41ae-a6ac-73f985df5270_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242651" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Giuseppe Catozzella: "La premsa només es fixa en els immigrants quan el nombre de víctimes és esgarrifós"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/828aad89-a7ef-41ae-a6ac-73f985df5270_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Giuseppe Catozzella: "La prensa solo se fija en los inmigrantes cuando el número de víctimas es espeluznante"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/inmigrantes-problema-numero-victimas-espeluznante_132_4631721.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/828aad89-a7ef-41ae-a6ac-73f985df5270_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Giuseppe Catozzella: &quot;La prensa solo se fija en los inmigrantes cuando el número de víctimas es espeluznante&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El escritor italiano Giuseppe Catozzella publica</p><p class="subtitle">Correr hacia un sueño</p><p class="subtitle">, una novela basada en la historia de Samia Yusuf Omar, atleta somalí olímpica que murió en una patera intentando llegar a las costas de Italia</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Tienes la sensaci&oacute;n que estas p&aacute;ginas te cambian&rdquo;, constat&oacute; el c&eacute;lebre periodista Roberto Saviano tras leer <em>Correr hacia un sue&ntilde;o</em> (Grijalbo y Sembra Llibres). De Giuseppe Catozzella, esta novela nos adentra en la historia de Samia Yusuf Omar, la atleta somal&iacute; que particip&oacute; en los Juegos Ol&iacute;mpicos de Pequ&iacute;n 2008 y muri&oacute; a&ntilde;os despu&eacute;s tratando de alcanzar las costas de Italia. Samia represent&oacute; el esp&iacute;ritu ol&iacute;mpico cuando lleg&oacute; en solitario a la meta de los 200 metros con diez segundos de retraso respecto al resto. Y quiso volver a Londres en 2012. Aunque tuviera que volver a sentir que sus piernas eran d&eacute;biles al lado de las rivales. Aunque supiera que su equipaci&oacute;n no era la adecuada. Aunque quedara la &uacute;ltima. Aunque tuviera que llegar a Europa en patera para poder prepararse para el evento. Pero como en tantos viajes desde Libia hasta Italia, su sue&ntilde;o qued&oacute; ahogado en el Mediterraneo.
    </p><p class="article-text">
        Giuseppe Catozzella, escritor y periodista italiano, ha publicado dos novelas basadas en trabajos de investigaci&oacute;n en los que retrata la cara m&aacute;s oscura y violenta de Italia: <em>Espianti</em> sobre el tr&aacute;fico de &oacute;rganos humanos y <em>Alveare,</em> sobre el dominio de la mafia calabresa en el norte del pa&iacute;s. En <em>Correr sin miedo</em>, Catozzella indaga en la odisea de miles de personas que intentan llegar a Europa desde &Aacute;frica. Y lo hace a trav&eacute;s de la conmovedora historia de la atleta ol&iacute;mpica Samia, en un libro que ya ha vendido m&aacute;s de 50.000 copias en Italia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo te adentraste en la historia de Samia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Llegu&eacute; a esta historia por casualidad. Estaba en Somalia, casi en la frontera con Kenya, document&aacute;ndome en un campamento de entrenamiento de talibanes. Era agosto de 2012, se estaban celebrando las olimp&iacute;adas de Londres. No las hab&iacute;a seguido siquiera. Estaba encendida en el hotel la cadena Al-Jazeera y el presentador hizo un comentario breve sobre Samia, que hab&iacute;a participado en Pequ&iacute;n 2008, y explic&oacute; que se hab&iacute;a ahogado en el mar intentando llegar a Italia. Me qued&eacute; muy impresionado y decid&iacute; abandonar el proyecto en el que estaba trabajando en ese momento. Aunque la historia era de una somal&iacute;, tambi&eacute;n era muy italiana porque era una persona que estaba intentando llegar a mi pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Pero conseguiste contactar con su familia y contar su odisea. </strong>
    </p><p class="article-text">
        Fue la parte m&aacute;s dif&iacute;cil. Primero contact&eacute; con una periodista de Al-Jazeera que hab&iacute;a conocido a Samia en persona y que conoc&iacute;a tambi&eacute;n a la hermana, Odan. Le ped&iacute; a la periodista que me pusiera en contacto con Odan, que viv&iacute;a en Helsinki, aunque tard&eacute; siete meses en conseguirlo, porque desconfiaba. Lo logr&eacute; gracias a una mediadora somal&iacute; que se comunicaba con ella y que pertenec&iacute;a a su mismo clan. Llegu&eacute; a Helsinki y pas&eacute; mucho tiempo con ella. La familia de Samia ten&iacute;a muchas ganas de gritar al mundo la historia de su hermana, de todo lo que le hab&iacute;a sucedido, pero no ten&iacute;an los medios. Tuve la buena suerte que pude contactar con una t&iacute;a en Alemania y la suerte ya incre&iacute;ble de poder hablar con una chica que hab&iacute;a convivido con ella en Tr&iacute;poli.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El libro hace un doble retrato: la emigraci&oacute;n de una joven hacia el miraje europeo y la vida de un pa&iacute;s desconocido para nosotros, pero a la vez cercano porque sus habitantes sue&ntilde;an con llegar al sur de Europa. </strong>
    </p><p class="article-text">
        La vida de Samia es muy diferente de la m&iacute;a. Est&aacute; en un pa&iacute;s, que hab&iacute;a estado colonizado por Italia durante muchos a&ntilde;os. Es una tierra muy pobre y destrozada por la guerra entre clanes, tambi&eacute;n afectada por el fundamentalismo isl&aacute;mico. Es totalmente distinta a la vida que conocemos nosotros. Pero hay un sue&ntilde;o en estos j&oacute;venes que aparecen en la novela que se desarrolla en nuestro entorno, en Italia y en Grecia principalmente, que son los pa&iacute;ses de entrada a Europa. Para ellos, Europa no es una tierra lejana, est&aacute; en su imaginario colectivo, es un sue&ntilde;o. Es el lugar donde todo se puede hacer realidad. He querido explicar esa llegada al pa&iacute;s de los sue&ntilde;os en el que luego se sufren muchas decepciones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A menudo, el sue&ntilde;o europeo se desvanece. &iquest;Cu&aacute;l es su mayor decepci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Las decepciones son much&iacute;simas. Para empezar, desde enero y hasta ahora, en Italia han llegada m&aacute;s de 130.000 personas. Hay una superpoblaci&oacute;n. Esta es la primera decepci&oacute;n con la que se encuentran. La segunda es que las instalaciones que les acogen no est&aacute;n preparadas para tanta gente y se ven obligados a vivir en condiciones p&eacute;simas en cuanto a higiene. Luego les internan en una especie de c&aacute;rceles de las que no pueden salir, los centros de identificaci&oacute;n y expulsi&oacute;n. Esta realidad no es la que ellos esperaban. Es un problema que tiene Italia, pero es un problema en realidad de toda Europa. Italia tiene que afrontar esta situaci&oacute;n con unas leyes que est&aacute;n mal hechas y que intentan cambiar, pero sin ning&uacute;n apoyo del resto de Europa, que no quiere saber nada.
    </p><p class="article-text">
        Las leyes para pedir el asilo pol&iacute;tico indican que la persona solo puede pedirlo en el primer pa&iacute;s al que llega, que en muchos casos es Italia. Hay traficantes de seres humanos que les ayudan a llegar a otros pa&iacute;ses. Hace poco se han encontrado coches en Alemania y en Suiza llenos de inmigrantes y esto ha creado muchas tensiones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Esta es una historia de rigurosa actualidad. Tanto en Espa&ntilde;a como en Italia hemos visto como miles de inmigrantes cruzaban las fronteras y mor&iacute;an en las costas de Europa. &iquest;El periodismo ha abandonado la historia de estas personas para convertirlos solo en cifras?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En un momento de tremenda crisis econ&oacute;mica en Europa, es un grave problema la avalancha de una masa de personas buscando un futuro. Esto es lo que representa la inmigraci&oacute;n. La prensa, los telediarios, no tienen intenci&oacute;n ni capacidad para contar la vida de estas personas, solamente se centran en este problema cuando el n&uacute;mero de v&iacute;ctimas resulta espeluznante. La literatura puede hacerlo, puede centrarse en la vida de una sola persona que en cierto modo cuenta la vida de todos a los que les acaba ocurriendo lo mismo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Samia no consigui&oacute; finalizar ese viaje. &iquest;Con qu&eacute; te quedas de su historia?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Me quedo con el coraje de esta chica que pone en juego todo lo que ella es para conseguir su sue&ntilde;o. Viene a ser la &eacute;pica de nuestros d&iacute;as, ser&iacute;a la equivalente a una hero&iacute;na &eacute;pica de la antig&uuml;edad, alguien que lo arriesga todo con tal de realizarse. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/inmigrantes-problema-numero-victimas-espeluznante_132_4631721.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Sep 2014 19:01:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/828aad89-a7ef-41ae-a6ac-73f985df5270_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242651" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/828aad89-a7ef-41ae-a6ac-73f985df5270_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242651" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Giuseppe Catozzella: "La prensa solo se fija en los inmigrantes cuando el número de víctimas es espeluznante"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/828aad89-a7ef-41ae-a6ac-73f985df5270_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Tras la puerta': una nueva fórmula de hacer teatro?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/puerta-nueva-formula-hacer-teatro_132_4640707.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cffdc788-088c-4f92-8013-6cb1b1bdfc09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&#039;Tras la puerta&#039;: una nueva fórmula de hacer teatro?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La compañía Pentateatre desplaza la acción de un escenario a una sala de hotel en la que el público se convierte en protagonista</p></div><p class="article-text">
        <em>&iexcl;Mierda t&iacute;o!</em> <em>&iexcl;La puerta est&aacute; cerrada!</em> As&iacute; comienza la odisea de dos hombres que se han quedado encerrados en una sala de un hotel. Hace tres d&iacute;as que no comen ni beben. El tercer d&iacute;a, de golpe, llega un grupo de p&uacute;blico con el que tendr&aacute;n que encontrar la manera no s&oacute;lo de salir de all&iacute;, sino tambi&eacute;n de convivir mientras lo consiguen. Frank Capdet <em>(Te quiero, eres perfecto, ya te cambiar&eacute;)</em> y Ferran Terraza <em>(REC)</em> dan vida a los protagonistas, que tendr&aacute;n que descubrir qu&eacute; les est&aacute; pasando. &ldquo;Juntos deber&aacute;n luchar para no caer en la locura y resolver el enigma.
    </p><p class="article-text">
        Hace m&aacute;s de dos a&ntilde;os, un grupo de j&oacute;venes inquietos hicieron nacer el <em>Pentateatre At&oacute;mico,</em> un conjunto de cinco obras de 15 minutos que representaron en un peque&ntilde;o bar del Eixample. Una de las propuestas era el texto que Marc Gonz&aacute;lez de la Varga lleva ahora a la sala del Hotel Acevi de Barcelona, <em>Tras la puerta.</em> De los 15 minutos iniciales, la obra ha pasado a tener 80.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el director, &ldquo;el p&uacute;blico se sit&uacute;a s&oacute;lo a dos palmos de los actores y en el mismo espacio en el que ocurre la acci&oacute;n&rdquo;. Esta complicidad que se establece con los asistentes es posible, tambi&eacute;n, gracias a &ldquo;la comedia, el suspense, el thriller, el drama y la iron&iacute;a que conviven en el texto&rdquo;. Un texto en el que hay &ldquo;grandes dosis de improvisaci&oacute;n&rdquo;, tal como explica,
    </p><h3 class="article-text">Sacar el teatro del escenario</h3><p class="article-text">
        <strong>Sacar el teatro del escenario</strong>Dos a&ntilde;os despu&eacute;s de que aquel formato de obras de 15 minutos obtuviera un &eacute;xito rotundo, la compa&ntilde;&iacute;a repite la idea: transportar la acci&oacute;n de un escenario en un espacio diferente, una sala de hotel. Gonz&aacute;lez de la Varga asegura que &ldquo;la acci&oacute;n sucede en una sala de hotel porque es m&aacute;s real y porque aporta una experiencia diferente por el p&uacute;blico&rdquo;. Y es que los asistentes se convierten en los protagonistas de la obra en el momento en que intervienen en la acci&oacute;n y ayudan a los chicos a salir adelante. Para el director, sin embargo, esta nueva f&oacute;rmula no se aplicar&aacute; sin raz&oacute;n: &ldquo;No hay que hacer s&oacute;lo para que la gente lo encuentra <em>guay,</em> sino porque como creadores creemos que vale la pena&rdquo;. Sino, seg&uacute;n Gonz&aacute;lez de la Varga, &ldquo;corremos el riesgo de que la cultura acaben siendo modos y no se trata de eso&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/puerta-nueva-formula-hacer-teatro_132_4640707.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 Sep 2014 11:57:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cffdc788-088c-4f92-8013-6cb1b1bdfc09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243051" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cffdc788-088c-4f92-8013-6cb1b1bdfc09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243051" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA['Tras la puerta': una nueva fórmula de hacer teatro?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cffdc788-088c-4f92-8013-6cb1b1bdfc09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘Tras la puerta’: una nova fórmula de fer teatre?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/puerta-nova-formula-fer-teatre_132_4640725.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cffdc788-088c-4f92-8013-6cb1b1bdfc09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="‘Tras la puerta’: una nova fórmula de fer teatre?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La companyia Pentateatre desplaça l’acció d’un escenari a una sala d’hotel en la que el públic es converteix en protagonista</p></div><p class="article-text">
        <em>&iexcl;Miera t&iacute;o! &iexcl;La puerta est&aacute; cerrada! </em>Aix&iacute; comen&ccedil;a l&rsquo;odissea de dos homes que s&rsquo;han quedat tancats en una sala d&rsquo;un hotel. Fa tres dies que no mengen ni beuen. El tercer dia, de cop, hi arriba un grup de p&uacute;blic amb qui hauran de trobar la manera no nom&eacute;s de sortir d&rsquo;all&agrave;, sin&oacute; tamb&eacute; de conviure-hi mentre ho aconsegueixen. Frank Capdet (<em>T&rsquo;estimo, ets perfecte, ja et canviar&eacute;) </em>i Ferran Terraza (<em>REC) </em>donen vida als protagonistes, que hauran de descobrir qu&egrave; els est&agrave; passant. &ldquo;Junts hauran de lluitar per no caure en la bogeria i resoldre l&rsquo;enigma.
    </p><p class="article-text">
        Fa m&eacute;s de dos anys, un grup de joves inquiets van fer n&eacute;ixer el <em>Pentateatre At&ograve;mic, </em>un conjunt de cinc obres de 15 minuts que van representar-se en un petit bar de l&rsquo;Eixample. Una de les propostes era el text que Marc Gonz&aacute;lez de la Varga porta ara a la sala de l&rsquo;Hotel Acevi de Barcelona, <em>Tras la puerta. </em>Dels 15 minuts inicials, l&rsquo;obra ha passat a tenir-ne 80.
    </p><p class="article-text">
        Segons el director, &ldquo;el p&uacute;blic se situa nom&eacute;s a dos pams dels actors i en el mateix espai en qu&egrave; passa l&rsquo;acci&oacute;&rdquo;. Aquesta complicitat que s&rsquo;estableix amb els assistents &eacute;s possible, tamb&eacute;, gr&agrave;cies a &ldquo;la com&egrave;dia, el suspens, el thriller, el drama i la ironia que conviuen al text&rdquo;. Un text en qu&egrave; hi ha &ldquo;grans dosis d&rsquo;improvisaci&oacute;&rdquo;, tal com explica,
    </p><h3 class="article-text">Treure el teatre de l&rsquo;escenari </h3><p class="article-text">
        <strong>Treure el teatre de l&rsquo;escenari </strong>Dos anys despr&eacute;s que aquell format d&rsquo;obres de 15 minuts obtingu&eacute;s un &egrave;xit rotund, la companyia repeteix la idea: transportar l&rsquo;acci&oacute; d&rsquo;un escenari a un espai diferent, una sala d&rsquo;hotel. Gonz&aacute;lez de la Varga assegura que &ldquo;l&rsquo;acci&oacute; passa en una sala d&rsquo;hotel perqu&egrave; &eacute;s m&eacute;s real i perqu&egrave; aporta una experi&egrave;ncia diferent pel p&uacute;blic&rdquo;. I &eacute;s que els assistents es converteixen en els protagonistes de l&rsquo;obra en el moment en qu&egrave; intervenen en l&rsquo;acci&oacute; i ajuden els nois a sortir-se&rsquo;n. Pel director, per&ograve;, aquesta nova f&oacute;rmula no s&rsquo;ha d&rsquo;aplicar sense ra&oacute;: &ldquo;No s&rsquo;ha de fer nom&eacute;s perqu&egrave; la gent ho troba <em>guai, </em>sin&oacute; perqu&egrave; com a creadors creiem que val la pena&rdquo;. Sin&oacute;, segons Gonz&aacute;lez de la Varga, &ldquo;correm el risc que la cultura acabin sent modes i no es tracta d&rsquo;aix&ograve;&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/puerta-nova-formula-fer-teatre_132_4640725.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 Sep 2014 11:30:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cffdc788-088c-4f92-8013-6cb1b1bdfc09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243051" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cffdc788-088c-4f92-8013-6cb1b1bdfc09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243051" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[‘Tras la puerta’: una nova fórmula de fer teatre?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cffdc788-088c-4f92-8013-6cb1b1bdfc09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP català defensa la maniobra de Moragas però nega que fos contra el procés sobiranista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pp-defensa-maniobra-moragas-sobiranista_1_4644911.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5c9ab812-fd63-46d5-bb48-8bc43e3874b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP català defensa la maniobra de Moragas però nega que fos contra el procés sobiranista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Que un dirigent aconselli que es posi en coneixement de les autoritats un delicte de frau fiscal amb proves no s'hauria de plantejar en negatiu", afirma el portaveu popular Enric Millo</p></div><p class="article-text">
        El Partit Popular de Catalunya ha lamentat les cr&iacute;tiques rebudes per l&rsquo;intercanvi de missatges entre el cap del gabinet de la presid&egrave;ncia de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, i l&rsquo;exdona de Jordi Pujol Ferrussola, Vict&ograve;ria &Aacute;lvarez. El portaveu popular al Parlament, Enric Millo, ha assegurat que el fet &ldquo;que un dirigent aconselli que es posi en coneixement de les autoritats un delicte de frau fiscal amb proves&rdquo;, tal com va fer Moragas amb &Aacute;lvarez a trav&eacute;s de diversos SMS publicats en exclusiva per eldiario.es, no s&rsquo;hauria de plantejar &ldquo;en negatiu&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Millo no ha volgut fer una valoraci&oacute; del contingut de les converses que van sortir a la llum perqu&egrave; les considera &ldquo;privades&rdquo;, igual que va fer el Govern Central. El portaveu del PP ha assegurat que el comportament de Moragas va ser &ldquo;el que haurien de tenir tots els ciutadans&rdquo;, perqu&egrave; si es t&eacute; coneixement i proves d&rsquo;un delicte s&rsquo;han de posar al servei de la just&iacute;cia, ha dit.
    </p><p class="article-text">
        El portaveu del PP, per tant, ha negat que la pressi&oacute; de Moragas sobre l&rsquo;examant de Pujol Ferrusola tingu&eacute;s finalitats pol&iacute;tiques relacionades amb el proc&eacute;s sobiranista catal&agrave;. Millo tamb&eacute; ha lamentat que hi hagi &ldquo;l&rsquo;obsessi&oacute;&rdquo; d&rsquo;assenyalar el PP com a responsable de vincular l&rsquo;auge independentista i el cas Pujol, &ldquo;tal com fan els advocats de Jordi Pujol&rdquo;. Segons ha dit, s&oacute;n q&uuml;estions que &ldquo;no tenen res a veure&rdquo;, malgrat que en l&rsquo;intercanvi de missatges queda clar que Moragas insta a &Aacute;lvarez a treure a la llum els cobraments irregulars de la fam&iacute;lia Pujol &ldquo;per salvar Espanya&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">&ldquo;Comportament oportunista&rdquo;</h3><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;Comportament oportunista&rdquo;</strong>Millo ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa pr&egrave;via al Debat de Pol&iacute;tica General que comen&ccedil;a avui i que &eacute;s el preludi d&rsquo;una setmana molt intensa en la que s&rsquo;aprovar&agrave; la llei de consultes i es convocar&agrave; la consulta a l&rsquo;ombra del cas Pujol i Esc&ograve;cia votar&agrave; en refer&egrave;ndum el seu futur aquest mateix dijous.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute; al debat, Millo ha criticat durament el govern d&rsquo;Artur Mas, a qui ha acusat d&rsquo;oportunista: &ldquo;Mai en la hist&ograve;ria del Parlament de Catalunya s&rsquo;havia comen&ccedil;at un debat de pol&iacute;tica general en dilluns i Mas ho ha fet per tapar la declaraci&oacute; que el fill de l&rsquo;expresident Pujol fa avui a l&rsquo;Audi&egrave;ncia Nacional. Tornen a fer servir l&rsquo;estelada per tapar les vergonyes del seu partit&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/pp-defensa-maniobra-moragas-sobiranista_1_4644911.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Sep 2014 12:34:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5c9ab812-fd63-46d5-bb48-8bc43e3874b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="609964" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5c9ab812-fd63-46d5-bb48-8bc43e3874b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="609964" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP català defensa la maniobra de Moragas però nega que fos contra el procés sobiranista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5c9ab812-fd63-46d5-bb48-8bc43e3874b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP catalán defiende la maniobra de Moragas pero niega que fuera contra el proceso soberanista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/pp-defiende-maniobra-moragas-soberanista_1_4645194.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5c9ab812-fd63-46d5-bb48-8bc43e3874b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP catalán defiende la maniobra de Moragas pero niega que fuera contra el proceso soberanista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Que un dirigente aconseje que se ponga en conocimiento de las autoridades un delito de fraude fiscal con pruebas no debería plantearse en negativo", afirma el portavoz popular Enric Millo</p></div><p class="article-text">
        El Partido Popular de Catalu&ntilde;a ha lamentado las cr&iacute;ticas recibidas por el intercambio de mensajes entre el jefe del gabinete de la presidencia de Mariano Rajoy, Jorge Moragas, y la ex mujer de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria &Aacute;lvarez. El portavoz popular en el Parlament, Enric Millo, ha asegurado que el hecho &ldquo;que un dirigente aconseje que se ponga en conocimiento de las autoridades un delito de fraude fiscal con pruebas&rdquo;, tal y como hizo Moragas con &Aacute;lvarez <a href="http://www.eldiario.es/politica/jefe-gabinete_0_302020799.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a trav&eacute;s de varios SMS publicados por eldiario.es</a>, no deber&iacute;a plantearse &ldquo;en negativo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Millo no ha querido hacer una valoraci&oacute;n del contenido de las conversaciones que salieron a la luz porque las considera &ldquo;privadas&rdquo;, al igual que hizo el Gobierno Central. El portavoz del PP asegur&oacute; que el comportamiento de Moragas fue &ldquo;lo que deber&iacute;an tener todos los ciudadanos&rdquo;, porque si se tiene conocimiento y pruebas de un delito deben ponerse al servicio de la justicia, dijo.
    </p><p class="article-text">
        El portavoz del PP, por tanto, ha negado que la presi&oacute;n de Moragas sobre el ex amante de Pujol Ferrusola tuviera finalidades pol&iacute;ticas relacionadas con el proceso soberanista catal&aacute;n. Millo tambi&eacute;n ha lamentado que haya &ldquo;la obsesi&oacute;n&rdquo; de se&ntilde;alar al PP como responsable de vincular el auge independentista y el caso Pujol, &ldquo;tal y como hacen los abogados de Jordi Pujol&rdquo;. Seg&uacute;n dijo, son cuestiones que &ldquo;no tienen nada que ver&rdquo;, aunque en el intercambio de mensajes queda claro que Moragas insta a &Aacute;lvarez a sacar a la luz los cobros irregulares de la familia Pujol &ldquo;para salvar Espa&ntilde;a&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">&ldquo;Comportamiento oportunista&rdquo; </h3><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;Comportamiento oportunista&rdquo; </strong>Millo ha hecho estas declaraciones en la rueda de prensa previa al Debate de Pol&iacute;tica General que comienza hoy y que es el preludio de una semana muy intensa en la que se aprobar&aacute; la ley de consultas y se convocar&aacute; la consulta a la sombra del caso Pujol y Escocia votar&aacute; en refer&eacute;ndum su futuro este mismo jueves.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute;n al debate, Millo ha criticado duramente al gobierno de Artur Mas, al que ha acusado de oportunista: &ldquo;Nunca en la historia del Parlamento de Catalu&ntilde;a hab&iacute;a comenzado un Debate de Pol&iacute;tica General en lunes y Mas lo ha hecho por tapar la declaraci&oacute;n de que el hijo del ex Pujol hace hoy en la Audiencia Nacional. Vuelven a usar la estelada para tapar las verg&uuml;enzas de su partido&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/pp-defiende-maniobra-moragas-soberanista_1_4645194.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Sep 2014 12:30:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5c9ab812-fd63-46d5-bb48-8bc43e3874b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="609964" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5c9ab812-fd63-46d5-bb48-8bc43e3874b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="609964" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP catalán defiende la maniobra de Moragas pero niega que fuera contra el proceso soberanista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5c9ab812-fd63-46d5-bb48-8bc43e3874b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Caso Pujol,Jorge Moragas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una V de més d'un milió de catalans demana votar el 9 de novembre]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/milers-dindependentistes-prenen-barcelona_1_4656861.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/42416c37-093c-43b7-a297-97b1732c508c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una V de més d&#039;un milió de catalans demana votar el 9 de novembre"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una marea humana llança des de Barcelona un missatge a favor de la consulta sobiranista, conformant una V gegant que ha omplert de gent les avingudes Diagonal i Gran Via de les Corts Catalanes</p><p class="subtitle">A les 17:14 h les dues columnes de la concentració s'unien rere el lema</p><p class="subtitle">9N Votarem, 9N Guanyarem</p><p class="subtitle">Barcelona ha absorbit durant tota la jornada centenars de milers d'independentistes, que enfundats en estelades i samarretes grogues i vermelles es passejaven per la ciutat entre actes de la Diada i la mirada curiosa dels turistes</p></div><p class="article-text">
        <span id="gt-res-content"></span><span id="gt-res-content"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>V de votar i V de v&egrave;ncer. Aquest &eacute;s el missatge que han llan&ccedil;at  centenars de milers d'independentistes catalans, congregats a Barcelona per donar l'empenta final al proc&eacute;s sobiranista dos mesos abans de la data prevista per a la consulta. <em>9N Votarem</em>, <em>9N Guanyarem</em>. Aquest era el lema rere el qual s'han situat m&eacute;s d'un mili&oacute; de persones -1,8 milions, segons la Gu&agrave;rdia Urbana-, que han conformat una 'V' gegant, omplint les avingudes Diagonal i Gran Via de les Corts Catalanes i formant a m&eacute;s un mosaic amb la senyera. 
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>Centenars de milers d'independentistes han anat arribant a Barcelona durant tota la jornada, la tercera Diada de Catalunya consecutiva que aconsegueix mobilitzar una aut&egrave;ntica marea humana a favor de la sobirania catalana. La intenci&oacute; de l'organitzaci&oacute; -una plataforma integrada per Assemblea Nacional de Catalunya i &Ograve;mnium Cultural- &eacute;s que aquesta sigui la manifestaci&oacute; &ldquo;definitiva&rdquo; per al proc&eacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>M&eacute;s de 1.500 autobusos han anat arribant a la ciutat des de tots els punts de Catalunya, a m&eacute;s d'uns 100.000 vehicles privats, segons els comptes de l'organitzaci&oacute;. Durant tot el mat&iacute; Barcelona ha absorbit a milers de manifestants, que han omplert la ciutat de c&agrave;ntics i dels colors de la senyera, i s'han passejat entre les activitats del Tricentenari i la mirada curiosa dels turistes. 
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>La concentraci&oacute; ha culminat a les 17:14 hores, hora fetitxe per a l'independentisme, m&eacute;s encara quan es compleixen 300 anys avui de la caiguda de Barcelona el 1714, durant la Guerra de Successi&oacute;. Ha estat llavors quan les dues columnes de la concentraci&oacute; han unit la seva cap&ccedil;alera a la pla&ccedil;a de les Gl&ograve;ries, i una jove que compleix 16 anys el dia 9 de novembre -edat m&iacute;nima per votar- han introdu&iuml;t un vot en una urna. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text"><span id="gt-res-content"></span><span id="gt-res-content"></span>Les urnes, innegociables </h3><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><strong>Les urnes, innegociables </strong><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>L'organitzaci&oacute; (ANC i &Ograve;mnium) ha enviat dos missatges cabdals despr&eacute;s de la concentraci&oacute;, un dirigit als partits pol&iacute;tics i un altre als ciutadans. Als primers els han exigit que deixin de banda els seus interessos i actu&iuml;n &ldquo;d'acord amb el moment hist&ograve;ric de Catalunya&rdquo;. I per als segons, han fet una crida a fer un &uacute;ltim esfor&ccedil; per &ldquo;conv&egrave;ncer els indecisos&rdquo; sobre la inedependencia abans del 9N. 
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>Aquestes eren paraules de Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, en el seu discurs des pla&ccedil;a Gl&ograve;ries davant el m&eacute;s d'un mili&oacute; de catalans concentrats. I amb el mateix to ha parlat Muriel Casals (&Ograve;mnium), que ha proclamat que &ldquo;la veu del poble catal&agrave; est&agrave; per sobre del que digui un tribunal partidista de Madrid&rdquo;, en refer&egrave;ncia al possible veto del Constitucional sobre la llei de consultes.
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>Hores abans, Artur Mas ja s'havia referit al 9N: ha volgut llan&ccedil;ar un missatge tranquil&middot;litzador als manifestants, assegurant que &ldquo;est&agrave; tot a punt&rdquo; per poder votar el 9 de novembre. El president, que ahir va avisar Rajoy que l'Estat encara est&agrave; a temps de permetre la consulta, ha reiterat que &ldquo;s'estan fent tots els esfor&ccedil;os per poder votar&rdquo;. Despr&eacute;s de la manifestaci&oacute;, Mas es reunir&agrave; al Palau de la Generalitat amb els impulsors de la concentraci&oacute;, l'ANC i &Ograve;mnium, que compareixeran en acabat. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text">Menys tensi&oacute;, m&eacute;s comprom&iacute;s</h3><p class="article-text">
        <strong>Menys tensi&oacute;, m&eacute;s comprom&iacute;s</strong><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>La consulta era l'objectiu que planaba durant tota la jornada sobre la multitud, contagiada d'euf&ograve;ria col&middot;lectiva. &ldquo;Estem segurs que el 9 de novembre votarem&rdquo;, asseguraven en Josep i la Mari Carme, que han arribat a mig mat&iacute; des de Manlleu. Molt animats, caminaven per l'Eixample i comentaven que &ldquo;si no ens deixen fer la consulta no tornarem a votar mai m&eacute;s en unes eleccions generals, per ser poc dem&ograve;crata l'Estat espanyol&rdquo;. Igual de conven&ccedil;ut estava en David, de Sant Pere de Vilamajor, que assegurava que es votar&agrave; &ldquo;s&iacute; o s&iacute;&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span><span id="result_box"></span>En David ha vingut al mat&iacute; amb autob&uacute;s, amb alguns amics de la Llagosta, un municipi de la zona del Vall&egrave;s. En el seu cas, ja van prendre part de les concentracions de les dues &uacute;ltimes Diades, i esperen que aquesta serveixi per &ldquo;emp&egrave;nyer&rdquo; Catalunya cap a la independ&egrave;ncia. Per a ells aquesta &eacute;s l'&uacute;nica via perqu&egrave; la societat catalana pugui avan&ccedil;ar econ&ograve;micament i culturalment, diuen.
    </p><p class="article-text">
        A les 17:14, un llarg aplaudiment ha donat per constitu&iuml;da la V. Una concentraci&oacute; que ha dibuixat la senyera i que ha fet onejar m&eacute;s estelades que mai. De tant en tant, els assistents cridaven per la independ&egrave;ncia, per&ograve; el silenci s&rsquo;ha fet valdre. Ni crits contra Espanya ni un ambient tens com el del 2012. Com si la il&middot;lusi&oacute; de la gran mobilitzaci&oacute; de fa dos anys s&rsquo;hagu&eacute;s convertit en un comprom&iacute;s amb el proc&eacute;s i el futur.
    </p><p class="article-text">
        La d&rsquo;avui ha estat una manifestaci&oacute; de reafirmaci&oacute;. La Sara ho t&eacute; clar: &ldquo;Ja no es tracta de seguir reclamant la independ&egrave;ncia. Ja saben que la volem. Avui hav&iacute;em de demostrar que som molts els que reclamem votar, els que volem democr&agrave;cia&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel, Pau Rodríguez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/milers-dindependentistes-prenen-barcelona_1_4656861.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Sep 2014 13:24:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/42416c37-093c-43b7-a297-97b1732c508c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242817" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/42416c37-093c-43b7-a297-97b1732c508c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242817" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una V de més d'un milió de catalans demana votar el 9 de novembre]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/42416c37-093c-43b7-a297-97b1732c508c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una V de multitudes pide votar el 9 de noviembre]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/miles-independentistas-toman-barcelona_1_4657096.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/42416c37-093c-43b7-a297-97b1732c508c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una V de multitudes pide votar el 9 de noviembre"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una marea humana lanza desde Barcelona un mensaje a favor de la consulta soberanista, conformando una V gigante que ha llenado de gente las avenidas Diagonal y Gran Via de les Corts Catalanes</p><p class="subtitle">A las 17:14 h las dos columnas de la concentración se unían tras el lema</p><p class="subtitle">9N Votaremos,</p><p class="subtitle">9N Ganaremos</p><p class="subtitle">Barcelona ha absorbido durante toda la jornada cientos de miles de independentistas, que enfundados en estelades y camisetas amarillas y rojas se paseaban por la ciudad entre actos de la Diada y la mirada curiosa de los turistas</p></div><p class="article-text">
        V de votar y V de vencer. Este es el mensaje que ha lanzado una aut&eacute;ntica marea humana de independentistas catalanes, congregados en Barcelona para dar el empuj&oacute;n final al proceso soberanista dos meses antes de la fecha prevista para la consulta. <em>9N Votaremos, 9N Ganaremos. </em>Este era el lema tras el cual se han situado m&aacute;s de un mill&oacute;n de personas que han conformado una 'V' gigante, llenando las avenidas Diagonal y Gran Via de les Corts Catalanes y formando adem&aacute;s un mosaico con la <em>senyera</em>.
    </p><p class="article-text">
        Cientos de miles de independentistas han ido llegando a Barcelona durante toda la jornada, la tercera Diada de Catalunya consecutiva que consigue movilizar a una aut&eacute;ntica marea humana a favor de la soberan&iacute;a catalana. La intenci&oacute;n de la organizaci&oacute;n -una plataforma integrada por Assemblea Nacional de Catalunya y &Ograve;mnium Cultural- es que esta sea la manifestaci&oacute;n &ldquo;definitiva&rdquo; para el proceso.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s de 1.500 autobuses han ido llegando a la ciudad desde todos los puntos de Catalunya, adem&aacute;s de unos 100.000 veh&iacute;culos privados, seg&uacute;n las cuentas de la organizaci&oacute;n. Durante toda la ma&ntilde;ana Barcelona ha absorbido a miles de manifestantes, que han llenado la ciudad de c&aacute;nticos y de los colores de la <em>senyera</em>, y se han paseado entre las actividades del Tricentenario y la mirada curiosa de los turistas.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute;n ha culminado a las 17:14 horas, hora fetiche para el independentismo, m&aacute;s todav&iacute;a cuando se cumplen 300 a&ntilde;os hoy de la ca&iacute;da de Barcelona en 1714, durante la Guerra de Sucesi&oacute;n. Ha sido entonces cuando las dos mareas humanas han unido su cabecera en la plaza de les Gl&ograve;ries, y una joven que cumple 16 a&ntilde;os el d&iacute;a 9 de noviembre -edad m&iacute;nima para votar- ha introducido un voto en una urna.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/df3c7a28-4e04-438e-a06a-5343a2edc521_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text">Las urnas, innegociables</h3><p class="article-text">
        <strong>Las urnas, innegociables</strong>La organizaci&oacute;n (ANC y &Ograve;mnium) ha enviado dos mensajes tras la masiva concentraci&oacute;n, uno dirigido a los partidos pol&iacute;ticos y otro a los ciudadanos. A los primeros les han exigido que dejen de lado sus intereses y act&uacute;en &ldquo;de acuerdo con el momento hist&oacute;rico de Catalunya&rdquo;. Y para los segundos, han hecho un llamamiento a hacer un &uacute;ltimo esfuerzo para &ldquo;convencer a los indecisos&rdquo; sobre la inedependencia antes del 9N.
    </p><p class="article-text">
        Estas eran palabras de Carme Forcadell, presidenta de la ANC, en su discurso desde plaza Gl&ograve;ries ante el m&aacute;s de un mill&oacute;n de catalanes concentrados. Y con el mismo tono ha hablado Muriel Casals (&Ograve;mnium), que ha proclamado que &ldquo;la voz del pueblo catal&aacute;n est&aacute; por encima de lo que diga un tribunal partidista de Madrid&rdquo;, en referencia al posible veto del Constitucional sobre la ley de consultas.
    </p><p class="article-text">
        Antes de la 'V', Artur Mas ya se hab&iacute;a referido a la consulta: ha querido lanzado un mensaje tranquilizador a los manifestantes, asegurando que &ldquo;est&aacute; todo a punto&rdquo; para poder votar el 9 de noviembre. El presidente, que ayer avis&oacute; a Rajoy que el Estado todav&iacute;a est&aacute; a tiempo de permitir la consulta, ha reiterado que &ldquo;se est&aacute;n haciendo todos los esfuerzos para poder votar&rdquo;. Despu&eacute;s de la manifestaci&oacute;n, Mas se reunir&aacute; en el Palau de la Generalitat con los impulsores de la concentraci&oacute;n, la ANC y &Ograve;mnium, que comparecer&aacute;n al acabar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ce181a6-9c9c-40ea-bba8-707c83324e01_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><h3 class="article-text">Menos tensi&oacute;n, m&aacute;s compromiso</h3><p class="article-text">
        <strong>Menos tensi&oacute;n, m&aacute;s compromiso</strong>La consulta era el objetivo que plaenaba durante toda la jornada sobre la multitud, contagiada de euforia colectiva. &ldquo;Estamos seguros que el 9 de noviembre votaremos&rdquo;, aseguraban Josep y Mari Carme, que han llegado a media ma&ntilde;ana desde Manlleu. Muy animados, caminaban por el Eixample y comentaban que si no nos dejan no volveremos a votar nunca m&aacute;s en unas elecciones generales, por ser poco dem&oacute;crata el Estado espa&ntilde;ol&ldquo;. Igual de convencido estaba David, de Sant Pere de Vilamajor, quien aseguraba que se votar&aacute; &rdquo;s&iacute; o s&iacute;&ldquo;.
    </p><p class="article-text">
        David ha venido por la ma&ntilde;ana en autob&uacute;s, con algunos amigos de la Llagosta, ambos municipios de la zona del Vall&egrave;s. En su caso, ya tomaron parte de las concentraciones de las dos &uacute;ltimas Diadas, y aseguraban que esta debe servir para &ldquo;empujar&rdquo; Catalunya hacia la independencia. Para ellos esta es la &uacute;nica v&iacute;a para que la sociedad catalana pueda avanzar econ&oacute;micamente y culturalmente.
    </p><p class="article-text">
        <span id="result_box"></span>A las 17:14 h un largo aplauso ha dado por constituida la V. Una concentraci&oacute;n que ha dibujado la senyera y que ha hecho ondear m&aacute;s esteladas que nunca. De vez en cuando, los asistentes gritaban por la independencia, pero el silencio se ha hecho valer. Ni gritos contra Espa&ntilde;a ni un ambiente tenso como el de 2012. Como si la ilusi&oacute;n de la gran movilizaci&oacute;n de hace dos a&ntilde;os se hubiera convertido en un compromiso con el proceso y el futuro. 
    </p><p class="article-text">
        La de hoy ha sido una manifestaci&oacute;n de reafirmaci&oacute;n. Sara lo tiene claro: &ldquo;Ya no se trata de seguir reclamando la independencia. Ya saben que la queremos. Hoy ten&iacute;amos que demostrar que somos muchos los que reclamamos votar, los que queremos democracia&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel, Pau Rodríguez, Edu Bayer (fotos), Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/miles-independentistas-toman-barcelona_1_4657096.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Sep 2014 13:17:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/42416c37-093c-43b7-a297-97b1732c508c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="242817" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/42416c37-093c-43b7-a297-97b1732c508c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="242817" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una V de multitudes pide votar el 9 de noviembre]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/42416c37-093c-43b7-a297-97b1732c508c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cataluña,Diada]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Miles de independentistas toman Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/miles-independentistas-toman-barcelona_1_4657410.html]]></link>
      <description><![CDATA[]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel, Enric Català (fotos)]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/miles-independentistas-toman-barcelona_1_4657410.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Sep 2014 12:51:09 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Miles de independentistas toman Barcelona]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La concentración de ultraderecha queda empequeñecida ante más de 200 antifascistas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/concentracion-ultraderecha-queda-empequenecida-antifascistas_1_4658634.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/30a45480-521f-4c94-8f1c-ff639410fe0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La concentración de ultraderecha queda empequeñecida ante más de 200 antifascistas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Unas 40 personas han participado en la manifestación de Alianza Nacional en la Rambla del Raval, una protesta que ha quedado pequeña ante la contra-acción de entidades antifascistas que ha congregado a más de 200 personas en el barrio</p><p class="subtitle">Los neonazis han avanzado hasta plaza Colón al grito de "catalanidad es hispanidad" y "separatismo se terrorismo"</p></div><p class="article-text">
        Una ultraderecha debilitada ha congregado a unas 40 personas en la Rambla del Raval de Barcelona en contra del proceso soberanista. La protesta, impulsada por Alianza Nacional y registrada a nombre de la coalici&oacute;n <em>La Espa&ntilde;a en marcha</em>, ha quedado empeque&ntilde;ecida ante la contra-acci&oacute;n que han organizado entidades y colectivos antifascistas horas antes. M&aacute;s de 200 personas han respondido a esta llamada, y se han concentrado en el mismo barrio del Raval durante toda la ma&ntilde;ana.
    </p><p class="article-text">
        Bajo el lema <em>Contra la manipulaci&oacute;n separatista de la historia</em>, los manifestantes ultraespa&ntilde;olistas han avanzado por el barrio, escoltados por un amplio dispositivo de los Mossos, hasta la plaza de Col&oacute;n. Entre los participantes de la protesta hab&iacute;a muchos luciendo tatuajes, camisetas y banderas de simbolog&iacute;a nazi y franquista. Predominaban, eso s&iacute;, las banderas de Alianza Nacional, y hab&iacute;a tambi&eacute;n algunas de las personas que irrumpieron en la librer&iacute;a Blanquerna -la delegaci&oacute;n del Gobierno en Madrid- el a&ntilde;o pasado.
    </p><p class="article-text">
        La manifestaci&oacute;n ha terminado en la misma plaza de Col&oacute;n, rodeada todav&iacute;a de polic&iacute;a. Durante todo el recorrido han cantado consignas como &ldquo;catalanidad es hispanidad&rdquo;, &ldquo;Espa&ntilde;a, siempre una grande y libre&rdquo; o &ldquo;separatismo se terrorismo&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>M&aacute;s de 200 personas contra los 'ultras' </strong>
    </p><p class="article-text">
        El portavoz de la plataforma 'Unidad contra el fascismo y el racismo Ciutat Vella', David Kerbala, ha denunciado que &ldquo;la conselleria de Interior haya permitido una manifestaci&oacute;n de un grupo nazi&rdquo;, el mismo que, seg&uacute;n afirman, atac&oacute; la sede de Blanquerna en Madrid hace un a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s de 200 personas se han concentrado durante toda la ma&ntilde;ana para demostrar su rechazo a la protesta neonazi autorizada hoy. En este sentido,
    </p><p class="article-text">
        Karbala ha considerado inadmisible que &ldquo;colectivos que encarnan lo que hicieron l&iacute;deres como Hitler, Mussolini o Franco puedan expresarlo sin problemas&rdquo;. La consejer&iacute;a de Interior ha permitido que las dos manifestaciones se celebraran en el Raval con s&oacute;lo dos horas de diferencia, una a las 10 y la otra a las 12, ya una calle de distancia. Es por ello que los Mossos y la Guardia Urbana han desplegado varios efectivos de la Brigada M&oacute;vil, aunque no ha habido finalmente incidentes ni disturbios.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Mireia Biel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/concentracion-ultraderecha-queda-empequenecida-antifascistas_1_4658634.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Sep 2014 11:15:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/30a45480-521f-4c94-8f1c-ff639410fe0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="142448" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/30a45480-521f-4c94-8f1c-ff639410fe0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="142448" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La concentración de ultraderecha queda empequeñecida ante más de 200 antifascistas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/30a45480-521f-4c94-8f1c-ff639410fe0f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
