<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Antonio Esquinas]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/antonio_esquinas/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Antonio Esquinas]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/511807/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Repugnància]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/repugnancia_132_2147731.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        A 2015 es va presentar &ldquo;L'Univers d'Emocions&rdquo;, un projecte realitzat conjuntament per Eduard Punset, el professor Rafael Bisquerra i l'estudi PalauGea la fi del qual era oferir una representaci&oacute; gr&agrave;fica de les emocions humanes. Aquest mapa permet viatjar per la diversitat emocional a la qual podem arribar els &eacute;ssers humans.
    </p><p class="article-text">
        Fent un s&iacute;mil astron&ograve;mic en ell apareixien constel&middot;lacions d'emocions positives, negatives i ambig&uuml;es. Dins d'aquestes constel&middot;lacions trobaven gal&agrave;xies que formaven les emocions m&eacute;s b&agrave;siques i en les que, els seus diferents matisos, estaven representats com a diferents estrelles.
    </p><p class="article-text">
        Els successos d'aquesta setmana m'han fet pensar en aquest mapa, concretament he pensat en una &ldquo;gal&agrave;xia&rdquo; concreta, la del f&agrave;stic. La gal&agrave;xia del f&agrave;stic est&agrave; formada per l'aversi&oacute;, la repugn&agrave;ncia, el rebuig i el menyspreu.
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;c, o almenys ho intente, una persona amb una visi&oacute; positiva del m&oacute;n, de l'&eacute;sser hum&agrave; i del futur, per&ograve; francament, hi ha moments en qu&egrave; costa molt ser-ho.
    </p><p class="article-text">
        Cristina Cifuentes no desapareixia de la presid&egrave;ncia de la Comunitat de Madrid perqu&egrave; els seus companys/es i/o ella hi hagueren ent&eacute;s que la seua imatge perjudicava les institucions que representaven. Tampoc ho feia pel treball exemplar dels i les periodistes que complint la seua funci&oacute; democr&agrave;tica d'obligar als poderosos a rendir comptes. Ho feia perqu&egrave; les clavegueres de l'estat i/o del seu partit aix&iacute; ho havien decidit, i com l'escorp&iacute; de la faula d'Esopo, en la seua naturalesa no hi havia altres modes m&eacute;s democr&agrave;tics de fer-ho. Els propietaris d'una o varies de les mans que l'aplaudien fa uns dies a Sevilla, probablement foren els mateixos que tragueren d'un fosc calaix les imatges a l'Eroski que tots/es hem vist. Un calaix que guardara de ben segur molts altres claus per molts altres f&egrave;retres, a l'espera de ser trets en el moment adequat.
    </p><p class="article-text">
        La major part dels que creiem que era necess&agrave;ria aquesta dimissi&oacute; hem viatjat emocionalment de la incredulitat per la utilitzaci&oacute; d'aquesta metodologia criminal per apartar a una persona del poder, al rebuig de vorer el cinisme del PP al parlar de &ldquo;nova etapa&rdquo; o el mal dissimulat alleujament de &ldquo;Ciudadanos&rdquo; per no haver de fer all&ograve; que se suposa el motiu primigeni de la seua exist&egrave;ncia, la regeneraci&oacute; pol&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Rebutge aquesta hipocresia d'aplaudiments de mat&iacute; i ganivetades de nit.
    </p><p class="article-text">
        Rebutge aquesta pol&iacute;tica de &ldquo;tot val&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Rebutge que el partit al govern &ldquo;actue com una organitzaci&oacute; criminal&rdquo;, tal com va afirmar la UDEF, i ac&iacute; ning&uacute; fa&ccedil;a res.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; si hi ha hagut una not&iacute;cia que m'ha rebolicat les entranyes ha estat la sent&egrave;ncia de la Secci&oacute; Segona de l'Audi&egrave;ncia Provincial de Navarra sobre el cas de &ldquo;La Manada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Com desitge que aquest article siga publicat, i a m&eacute;s s&eacute; que com a representant pol&iacute;tic he de guardar certa mesura, no expressar&eacute; el que pense del vot del magistrat que considerava que aquestes &ldquo;b&egrave;sties&rdquo; haurien de ser absoltes sense c&agrave;rrecs. Sols parlar&eacute; de la condemna que expressa la sentencia, en la que diu que no existeix un delicte de violaci&oacute; perqu&egrave; no hi ha hagut viol&egrave;ncia per&ograve; si un delicte d'agressi&oacute; sexual, perqu&egrave; &ldquo;Les pr&agrave;ctiques sexuals es van realitzar sense l'aquiesc&egrave;ncia de la denunciant, que es va veure sotmesa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El meu &agrave;mbit de coneixement m&eacute;s ample no &eacute;s el jur&iacute;dic, per&ograve; el moral em permet asseverar clarament i sense dubtes que una relaci&oacute; sexual no consentida &eacute;s violenta, hi haja implicada poca o molta for&ccedil;a f&iacute;sica, i per tant &eacute;s una violaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Em repugna que a&ccedil;&ograve; siga posat en dubte.
    </p><p class="article-text">
        Em repugna que a&ccedil;&ograve; haja de ser explicat.
    </p><p class="article-text">
        Em repugna que siga necessari que una dona haja de ser apallissada o que la maten perqu&egrave; un tribunal reconega que ha existit violaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta just&iacute;cia no &eacute;s digna d'una societat que ha lluitat perqu&egrave; la viol&egrave;ncia de g&egrave;nere siga perseguida com el mal que &eacute;s. Aquesta sent&egrave;ncia respon a una realitat culturalment masclista i discriminat&ograve;ria contra els drets de les dones que no pot m&eacute;s que produir f&agrave;stic.
    </p><p class="article-text">
        El f&agrave;stic t&eacute; com a funci&oacute; evolutiva impedir que ingerim subst&agrave;ncies dolentes per a la nostra salut, per&ograve; no impedeix que apareguen. L'&uacute;nic que podem fer &eacute;s evitar-les, fer-les desapar&eacute;ixer o reaccionar quan malauradament han aparegut.
    </p><p class="article-text">
        Com ja he dit, s&oacute;c optimista, i vull vorer que, per damunt d'aquests putrefactes fets, hi ha indicis de qu&egrave; podem recuperar la salut democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        Escolte a Gabilondo a parlar de recuperar el respecte i la dignitat que el poble madrileny mereix, fita que al Pa&iacute;s Valenci&agrave; es va aconseguir amb l'arribada dels socialistes a la Generalitat.
    </p><p class="article-text">
        Llig que el meu partit t&eacute; registrada en el Congr&eacute;s una proposici&oacute; de modificaci&oacute; de Llei org&agrave;nica del Poder Judicial, que va encaminada a la formaci&oacute; dels membres de la judicatura per tal que facen una interpretaci&oacute; m&eacute;s correcta i protectora de les lleis contra el masclisme.
    </p><p class="article-text">
        Veig desenes de milers de persones, dones i homes, que no abaixen el cap, que no es resignen i que s'estan manifestant en ciutats de tot l'estat en protesta per la sent&egrave;ncia judicial dictada a &ldquo;La Manada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tinc esperances que entre tots i totes construirem un m&oacute;n millor, m&eacute;s just, m&eacute;s igualitari, del que puguem sentir-nos orgullosos i orgulloses.
    </p><p class="article-text">
        Si mires al cel, l'esperan&ccedil;a es troba a la gal&agrave;xia de l'alegria, no t&eacute; perduda.
    </p><p class="article-text">
        <strong>*Antonio Esquinas, alcalde de Castell&oacute; de Rugat i secretari general del PSPV de La Vall d'Albaida</strong>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antonio Esquinas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/repugnancia_132_2147731.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Apr 2018 12:17:26 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Repugnància]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Eren les Primàries, estúpids!]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eren-primaries-estupids_132_4853202.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p class="article-text">
        Poc abans de les eleccions de 1992, Bush (pare) era considerat imbatible per la majoria dels analistes pol&iacute;tics, fonamentalment a causa dels seus &egrave;xits en pol&iacute;tica exterior, com la fi de la Guerra Freda i la Guerra del Golf P&egrave;rsic; la seua popularitat llavors havia arribat al 90% d'acceptaci&oacute;, un r&egrave;cord hist&ograve;ric. En aquestes circumst&agrave;ncies els assessors electorals de Bill Clinton, van assenyalar que havia d'enfocar sobre q&uuml;estions m&eacute;s relacionades amb la vida quotidiana dels ciutadans i les seues necessitats m&eacute;s immediates. Per tal de mantenir la campanya enfocada en un missatge es va enganxar un cartell a les oficines centrals amb tres punts escrits:
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li>Canvi 'vs' m&eacute;s del mateix</li>
                                    <li>Es l'economia, est&uacute;pid</li>
                                    <li>No oblidar el sistema de salut</li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Tot i que el cartell era nom&eacute;s un recordatori intern, la frase es va convertir en una mena d'esl&ograve;gan no oficial de la campanya de Clinton, que va resultar decisiu per modificar la relaci&oacute; de forces i derrotar Bush, cosa impensable poc abans.
    </p><p class="article-text">
        El frac&agrave;s a les eleccions europees sols han fet m&eacute;s pal&eacute;s del que ja ho era la p&egrave;rdua de confian&ccedil;a i de credibilitat que pateix el PSOE des d'aquell fat&iacute;dic 12 de maig de 2010 on Zapatero es va plegar als interessos europeus. No hi ha que enganyar-se ni enrocar-se en excuses bizantines que ning&uacute; entendria. Aquell va ser el punt d&rsquo;inflexi&oacute;, per&ograve; han segut els hereus m&eacute;s que l&rsquo;her&egrave;ncia els que han perm&egrave;s i son responsables del estat actual del socialisme espanyol.
    </p><p class="article-text">
        Si &eacute;s important el diagn&ograve;stic, ho es m&eacute;s analitzar les causes. El conjunt de forces progressistes supera de manera ampla a les de dreta i/o centre dreta;  lideratges nous i joves sorgeixen amb for&ccedil;a, no sols el cas de Podemos amb el seu messi&agrave;nic l&iacute;der, si no Susana D&iacute;az que, dins del socialisme i amb la mateixa &ldquo;her&egrave;ncia&rdquo; que abans comentava, arrasa a Andalusia; finalment hi ha un c&agrave;stig als partits cl&agrave;ssics, no sols al PSOE i al PP si no tamb&eacute; a IU, a qui Podemos &ldquo;planta cara&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Una vegada fets els an&agrave;lisis pertinents el que &eacute;s realment vital es saber com afrontar aquest resultat. Qu&egrave; hem de fer els socialistes per recuperar la confian&ccedil;a i la credibilitat de la societat? Per a mi sols hi ha un cam&iacute; que ens torne a convertir en el referent social dels progressistes d&rsquo;aquest pa&iacute;s. Aquest cam&iacute; te tres elements principals:
    </p><p class="article-text">
        El canvi de lideratge. Alfredo Perez Rubalcaba no podia continuar sent el cap visible que representara el socialisme espanyol ni un segon m&eacute;s. La societat i el moment hist&ograve;ric demanen noves respostes a nous problemes i diferents maneres de relaci&oacute; entre governant i ciutad&agrave; que Rubalcaba no podia representar. Ell tamb&eacute; ho va entendre aix&iacute; i el dilluns va tancar la seua etapa.
    </p><p class="article-text">
        Un altre element es tindre un posicionament n&iacute;tidament d&rsquo;esquerres. La coher&egrave;ncia i el comprom&iacute;s ideol&ograve;gic &eacute;s el que diferencia a un l&iacute;der d&rsquo;un gestor, el primer te una visi&oacute; d&rsquo;una societat a la que vol arribar, el segon sols t&eacute; una s&egrave;rie d&rsquo;elements (patrimoni, recursos, etc.) que, en el millor dels casos, ha de cuidar. Aquest comprom&iacute;s i coher&egrave;ncia s&rsquo;han de mantindre per damunt de costos tant personals com electorals, perqu&egrave; aquells que confien en nosaltres a trav&eacute;s del seu vot podran entendre mes o menys una equivocaci&oacute;, per&ograve; el que mai acceptaran &eacute;s una &ldquo;tra&iuml;ci&oacute;&rdquo;. La llibertat, la igualtat i la just&iacute;cia social son les nostres arrels, la nostra identitat i la nostra meta tot en un, i no ha d'haver-hi cap circumstancia on a&ccedil;&ograve; no siga prioritari o on es puga oblidar, tant en p&uacute;blic com en privat. Els militants socialistes volen una rep&uacute;blica federal laica com a model d&rsquo;estat i els &ograve;rgans de direcci&oacute; no deuen ni amagar-ho ni anestesiar aquesta pulsi&oacute;, ben al contrari, hi ha que reivindicar-la i defendre-la sempre que es puga. La recerca del m&iacute;tic &ldquo;centre pol&iacute;tic&rdquo; ens dur&agrave; a un forat negre en el que sols podem desapar&egrave;ixer.
    </p><p class="article-text">
        Finalment com a &uacute;ltim element, les prim&agrave;ries obertes. Eixa &eacute;s la clau del f&ograve;rmula. El rearmament ideol&ograve;gic o el canvi de lideratge abans esmentats s&oacute;n possibles dins dels par&agrave;metres de qualsevol partit cl&agrave;ssic. El secretari general ha plantejat la seua dimissi&oacute; i el pertinent congr&eacute;s extraordinari d&rsquo;on pot eixir una nova l&iacute;nia d&rsquo;actuaci&oacute; i un nou referent del socialisme possiblement jove i, a priori, atractiu electoralment. Per&ograve; aix&ograve; no canviaria res. El ciudat&agrave; interpretaria, err&ograve;niament o no, que els &ldquo;aparells&rdquo; pol&iacute;tics, una vegada m&eacute;s, no compten amb ell per triar els seus representants ni el projecte que representen. Per a ell seria &ldquo;m&eacute;s del mateix&rdquo; amb un nou embolcall. &Eacute;s per aix&ograve; que les prim&agrave;ries han de ser immediates i el mes obertes possible. Congr&eacute;s s&iacute;, per&ograve; despr&egrave;s de les prim&agrave;ries. La ciutadania no pot esperar ni un minut m&eacute;s a que el PSOE dirimeixca les seues cuites internes; els militants i simpatitzants no podem perdre mes temps en &ldquo;batalles de sal&oacute;&rdquo; mentre veguem que el partit dels nostres avis, dels nostres pares, es desf&agrave; en un atac de &ldquo;meliquitis&rdquo;. Posteriorment a canviar de lideratge donem-li a la gent les ferramentes, no per ajudar-nos a refer un nou projecte, sin&oacute; perqu&egrave; ells els dirigeixquen i nosaltres sols sigam el instrument que el fem possible.
    </p><p class="article-text">
        Tenim una oportunitat per transformar, novament, el nostre pa&iacute;s. Que el representant d&rsquo;un dels partits majoritaris siga escollit per tota la societat i no per una oligarquia marcaria un abans i un despr&egrave;s a la historia de la nostra jove democr&agrave;cia.
    </p><p class="article-text">
        No deixem que el nostre partit es converteixca en irrellevant i al preguntar-nos on hem errat alg&uacute; ens responga &ldquo;Eren les Prim&agrave;ries, est&uacute;pids!&rdquo;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antonio Esquinas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eren-primaries-estupids_132_4853202.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 28 May 2014 16:32:56 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Eren les Primàries, estúpids!]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[PSOE]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
