Barcelona ha sido testigo de otro intento de desahucio. En este caso de María Goretti, una gallega de origen de 38 años que padece el síndrome de sensibilización central, una patología que incluye el síndrome de fatiga crónica, fibromialgia y a sensibilidad química. María tiene dificultades para pagar el alquiler de su piso desde 2013, después de dejar el trabajo debido a su enfermedad, y tenía previsto el desalojo de su casa para hoy, a raíz de los impagos. Pero contra lo que estaba previsto, la presión de los vecinos y activistas de 500x20 y la PAH ha parado la expulsión.

Este era el tercer intento de desahucio que sufre María desde el 2013. Entonces su entorno se puso en contacto con los servicios sociales de Barcelona, que le aseguraron que le buscarían un piso de protección oficial. Pero a estas alturas todavía lo espera. Y de todos modos el traslado sería problemático, porque su actual piso está adaptado para que pueda vivir en sus condiciones: las paredes están pintadas con pintura ecológica y la electricidad es de bajo consumo.

Desde el Ayuntamiento de Barcelona aseguran, sin embargo, que han tratado de asistirla a través de los servicios sociales desde que conocen el caso, pero que ella nunca ha querido colaborar, con lo que no pueden hacer nada. Entre otras negativas, afirman que se resiste a abrir la puerta a los trabajadores sociales del Servicio de Atención Domiciliaria.

María vive prácticamente incomunicada, ni tiene internet ni sale a la calle, y el único contacto que mantiene con el exterior es a través de sus amigos más cercanos y los abogados del colectivo Ronda, aparte de la televisión. Gran amante de los deportes de riesgo, dice que actualmente –ironías del destino– su gran riesgo es no caer al suelo cuando va al baño.

La presión vecinal ha hecho que los Mossos comunicaran a los abogados de María, a las 10 h, que el desahucio estaba parado. Ni siquiera la comisión judicial se ha acercado a su domicilio, en la calle Sant Antoni Maria Claret, en el barrio del Guinardó de Barcelona, aunque el procedimiento habitual suele ser que sea ésta la que comunica la paralización de los desahucios a los afectados.

Barcelona ha estat testimoni d'un altre intent de desnonament. En aquest cas de Maria Goretti, una gallega d'origen de 38 anys que pateix la síndrome de sensibilització central, una patologia que inclou la síndrome de fatiga crònica, la sensibilitat química i la fibromiàlgia. La Maria té dificultats per pagar el lloguer del pis des del 2013, després de deixar la feina a causa de la seva malaltia, i tenia previst el desallotjament de casa seva per avui, arran dels impagaments. Però contra el que estava previst, la pressió dels veïns i activistes de 500x20 i la PAH ha aturat l'expulsió.

Aquest era el tercer intent de desnonament que patia la Maria des del 2013. Alhesores es va posar en contacte amb els serveis socials de Barcelona, on li van dir que li buscarien un pis de protecció oficial. Però a hores d'ara encara l'espera. I de tota manera el trasllat seria problemàtic, perquè el seu actual pis està adaptat perquè hi pugui viure en les seves condicions: les parets estan pintades amb pintura ecològica i l'electricitat és de baix consum.

Des de l'Ajuntament de Barcelona asseguren, però, que han tractat d'assistir-la a través dels serveis socials des que coneixen el cas, però que ella mai ha volgut col·laborar, de manera que no poden fer-hi res. Entre altres negatives, afirmen que es resisteix a obrir la porta als treballadors socials del Servei d'Atenció Domiciliària.

La Maria viu pràcticament incomunicada, ni té internet ni surt al carrer, i l'únic contacte que manté amb l'exterior és a través dels seus amics més propers i dels advocats del col·lectiu Ronda, a banda de la televisió. Gran amant dels esports de risc, diu que actualment –ironies del destí– el seu gran risc és no caure al terra quan va al bany.

La pressió veïnal ha fet que els Mossos d'Esquadra comuniquessin als advocats de la Maria, a les 10 h, que el desnonament estava aturat. Ni tan sols la comissió judicial s'ha apropat al seu domicili, al carrer Sant Antoni Maria Claret, al barri del Guinardó de Barcelona, tot i que el procediment habitual sol ser que sigui aquesta la que comunica la paral·lització dels desnonaments als afectats.