<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Xavi Casanovas]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/xavi_casanovas/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Xavi Casanovas]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/513144/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Pueden los municipios poner la primera piedra hacia un sistema fiscal más justo?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/desigualdadblog/pueden-municipios-primera-sistema-fiscal_132_2665398.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e5739b9c-066a-4b8e-8cac-25b94b2afc30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Pueden los municipios poner la primera piedra hacia un sistema fiscal más justo?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La campaña 'Municipios libres de paraísos fiscales' ya ha despertado el interés de algunos ayuntamientos y de candidaturas que la ven como una medida clave para la lucha contra la evasión fiscal.</p></div><p class="article-text">
        Conocer la magnitud de la brecha salarial en nuestro pa&iacute;s no puede dejarnos indiferentes. Acabamos de saber que altos cargo y consejeros de las empresas del IBEX35 tienen rentas <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">104 veces superiores a la renta media de su empresa</a>. En 2013, &ldquo;tan solo&rdquo; lo eran 74 veces m&aacute;s. Este es el punto de partida: <strong>el mercado, sin regular, sin l&iacute;neas rojas que no pueda traspasar, parte de una desigualdad exorbitante</strong>. En el caso de Espa&ntilde;a con un <a href="http://datos.bancomundial.org/indicador/SI.POV.GINI" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&iacute;ndice de Gini de 50,7</a>&nbsp;(m&aacute;s alto que Estados Unidos que se encuentra en el 50,6).
    </p><p class="article-text">
        Deber&iacute;amos poder decir: &ldquo;tranquilos, por esto tenemos un buen sistema fiscal que garantiza que esta gran desigualdad de partida va a quedar moderada por la redistribuci&oacute;n v&iacute;a impuestos&rdquo;. &iquest;Podemos hacer tal afirmaci&oacute;n?
    </p><p class="article-text">
        Supimos hace poco, gracias a <a href="http://www.oxfamintermon.org/es/sala-de-prensa/nota-de-prensa/empresas-del-ibex35-incrementaron-en-un-44-su-presencia-en-paraisos-fi" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Oxfam Interm&oacute;n</a>, que <strong>de las 35 empresas del IBEX 35 hay 34 que tienen filiales en para&iacute;sos fiscales</strong>. En algunos casos, como el de #LuxLeaks, grandes multinacionales consiguen rebajar su factura fiscal en un 95%. Esta es una de las razones, entre muchas otras relacionadas con un sistema fiscal que hace aguas, por las cuales en el caso espa&ntilde;ol el &iacute;ndice de Gini despu&eacute;s de impuestos s&oacute;lo se consigue bajar hasta 33,8: el potencial redistributivo del sistema fiscal espa&ntilde;ol es m&aacute;s bajo que el de Grecia o Portugal.
    </p><p class="article-text">
        Y ahora llega la pregunta esperada. <strong>&iquest;Qu&eacute; podemos hacer para acabar con el ego&iacute;smo exorbitante de los para&iacute;sos fiscales?</strong> Resulta que este es un a&ntilde;o de elecciones, y estas son siempre un buen horizonte por el cual empezar. Fijaos, los dos partidos que aspiran a dejar en jaque al bipartidismo, Ciudadanos y Podemos, van desgranando sus programas a cuentagotas, pero hay una cuesti&oacute;n en la que ya se han mojado: el programa fiscal. Parece pues que la definici&oacute;n de la propuesta fiscal puede ser clave en los comicios que vienen. Dejaremos el an&aacute;lisis de sus programas para un pr&oacute;ximo art&iacute;culo. <strong>Centr&eacute;monos ahora en la primera meta, las elecciones municipales.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hace unas semanas la <a href="http://www.fiscalitatjusta.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Plataforma por una fiscalidad justa, ambiental y solidaria</a>&nbsp;present&oacute; sus <a href="http://www.fiscalitatjusta.cat/?page_id=831" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">45 propuestas sobre fiscalidad municipal</a>. Se trata de un an&aacute;lisis detallado de los m&aacute;rgenes que tienen los municipios para elaborar pol&iacute;ticas fiscales m&aacute;s progresivas (es decir, que pague m&aacute;s quien m&aacute;s tiene). Ciertamente los ayuntamientos tienen un margen muy peque&ntilde;o, pues su financiaci&oacute;n es b&aacute;sicamente v&iacute;a transferencias de las autonom&iacute;as y el Estado, y las competencias legislativas de los ayuntamientos son muy pocas, pero se pueden realizar algunas mejoras teniendo en cuenta estas 45 recomendaciones entorno a impuestos, tasas y multas.
    </p><p class="article-text">
        Entre ellas, una propuesta estrella: la campa&ntilde;a <strong>'Municipios libres de para&iacute;sos fiscales'</strong>. Esta medida persigue <strong>que los ayuntamientos discriminen negativamente en las contrataciones y concursos p&uacute;blicos aquellas empresas que tengan filiales en para&iacute;sos fiscales. </strong>Una medida as&iacute; permitir&iacute;a recaudar m&aacute;s impuestos al Estado promoviendo la actividad de aquellas empresas que s&iacute; pagan impuestos en nuestro pa&iacute;s y garantizar la igualdad de condiciones entre las diferentes empresas dado el agravio que existe actualmente en el trato fiscal recibido por grandes empresas (pagando tipos efectivos de s&oacute;lo el 3,5% en impuesto de sociedades) y PYMES (que pagan un tipo efectivo medio del 17%).
    </p><p class="article-text">
        <strong>La campa&ntilde;a 'Municipios libres de para&iacute;sos fiscales' ya ha despertado el inter&eacute;s de algunos ayuntamientos y de candidaturas que la ven una medida clave para la lucha contra la evasi&oacute;n fiscal.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Creemos que es la primera piedra que se puede aportar desde el municipalismo para la construcci&oacute;n de una sociedad m&aacute;s justa y menos desigual. Y que no podemos desaprovecharla. Desde ya, exijamos a nuestros alcaldables municipios libres de para&iacute;sos fiscales y una vez pasadas las elecciones trabajemos para conseguirlo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Casanovas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/desigualdadblog/pueden-municipios-primera-sistema-fiscal_132_2665398.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 19 May 2015 19:20:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e5739b9c-066a-4b8e-8cac-25b94b2afc30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="147700" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e5739b9c-066a-4b8e-8cac-25b94b2afc30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="147700" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Pueden los municipios poner la primera piedra hacia un sistema fiscal más justo?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e5739b9c-066a-4b8e-8cac-25b94b2afc30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Municipios,Paraísos fiscales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[No estem disposats a demanar un esforç més gran a qui més té?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/estem-disposats-demanar-esforc-mes_132_3678523.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Està a les mans de les bases dels partits anomenats d’esquerres pressionar i reclamar perquè es produeixin canvis per millorar la progressivitat fiscal a Catalunya</p></div><p class="article-text">
        Deixant de banda l&rsquo;excepcionalitat pol&iacute;tica que vivim a Catalunya i la seva translaci&oacute; pressupost&agrave;ria, quan el Govern planteja els pressupostos pel 2017 ens est&agrave; dient diverses coses.
    </p><p class="article-text">
        La primera t&eacute; a veure amb la situaci&oacute; d&rsquo;emerg&egrave;ncia social que vivim. El Govern va sorgir d'un Parlament que es va plantejar fer un ple excepcional sobre la pobresa on va adquirir el comprom&iacute;s seg&uuml;ent: estudiar l&rsquo;aplicaci&oacute; de noves figures fiscals i a millorar les ja existents, com ara l&rsquo;impost de successions, l&rsquo;impost sobre el patrimoni i el tram auton&ograve;mic de l&rsquo;IRPF, entre altres, que permetin incrementar els nivells d&rsquo;ingressos i garanteixin un sistema fiscal m&eacute;s progressiu. El Govern pot presentar uns pressupostos on no modifica cap de les figures anteriorment esmentades i esperar unanimitat i aprovaci&oacute; per part de la resta de forces pol&iacute;tiques i de la ciutadania?
    </p><p class="article-text">
        La segona t&eacute; a veure amb la gravetat de la situaci&oacute; social. Un 10% dels catalans viuen amb ingressos inferiors al 40% del salari mitj&agrave;, entre el 2011 i el 2014, a l&rsquo;estat espanyol han augmentat un 26,3% el n&uacute;mero de contribuents que declaren m&eacute;s de 150.000 euros i el nombre de multimilionaris (patrimoni superior a 30 milions d'euros) ha augmentat un 44% des del 2011. Amb aquest escenari, cal confiar tot el creixement dels ingressos a la millora econ&ograve;mica i a la rebaixa dels interessos que paguem pel deute, com fa l'actual proposta de pressupost? O potser cal que aprofitem aquesta millora econ&ograve;mica per demanar a qui m&eacute;s t&eacute; que ens ajudi a superar la situaci&oacute; actual?
    </p><p class="article-text">
        No valdria la pena abordar d&rsquo;una vegada per totes l&rsquo;establiment d&rsquo;una Renda Garantida de Ciutadania, proposta a la qual tamb&eacute; es va comprometre el Parlament per&ograve; que ni s&rsquo;olora en l&rsquo;actual llei d&rsquo;acompanyament dels pressupostos? Des del 2010 la&nbsp;<a href="http://www.fiscalitatjusta.cat" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solid&agrave;ria</a> ve sostenint que cal explorar amb valentia el marge de progressivitat que tenen les actuals pol&iacute;tiques fiscals a casa nostra.
    </p><p class="article-text">
        Com a Plataforma continuem creient que cal aprofitar la capacitat normativa que ofereix l&rsquo;Estatut per incrementar els ingressos p&uacute;blics i dotar-nos aix&iacute; dels recursos necessaris per fer front a l&rsquo;actual situaci&oacute; de crisi social. Cal millorar la progressivitat del nostre sistema fiscal assegurant que pagui m&eacute;s aquell que m&eacute;s t&eacute;. Hem d'incrementar la lluita contra el frau fiscal i l&rsquo;economia submergida potenciant l&rsquo;activitat inspectora i els recursos de l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria Catalana.
    </p><p class="article-text">
        Cal recordar que en una economia mixta de mercat, la disminuci&oacute; de les desigualtats, &eacute;s a dir, aconseguir una distribuci&oacute; m&eacute;s equitativa de la renda i la riquesa, &eacute;s una de les funcions del sector p&uacute;blic i per tant no se&rsquo;n pot desentendre. <a href="http://www.fiscalitatjusta.cat/?p=998" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Les propostes hi s&oacute;n</a>, i <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/economia/pujada-dimpostos-negociacio-pressupostos-catalans_0_571843764.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">del marge de millora en la progressivitat fiscal se n&rsquo;ha parlat molt</a>. Ara est&agrave; a les mans de les forces pol&iacute;tiques dur-les a terme. I tamb&eacute; est&agrave; a les mans de les bases dels partits anomenats d&rsquo;esquerres pressionar i reclamar que aquests canvis es produeixin, i demostrar aix&iacute; que realment som un pa&iacute;s preocupat per l&rsquo;equitat i la pobresa.
    </p><p class="article-text">
        D'altra manera, aquell que no es capa&ccedil; de demostrar que en el mentrestant comen&ccedil;a ja a aplicar all&ograve; que somnia pel futur proper, quan tingui totes les eines a l&rsquo;abast, qu&egrave; far&agrave;? La resposta &eacute;s clara.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Casanovas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/estem-disposats-demanar-esforc-mes_132_3678523.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 19 Dec 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[No estem disposats a demanar un esforç més gran a qui més té?]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿No estamos dispuestos a pedir un mayor esfuerzo a quien más tiene?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/dispuestos-pedir-mayor-esfuerzo_132_3678510.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Está en las manos de las bases de los partidos llamados de izquierda presionar y reclamar para que se produzcan cambios para mejorar la progresividad fiscal en Catalunya</p></div><p class="article-text">
        Dejando de lado la excepcionalidad pol&iacute;tica que vivimos en Catalunya y su traslaci&oacute;n presupuestaria, cuando el Govern plantea los presupuestos para 2017 nos est&aacute; diciendo varias cosas.
    </p><p class="article-text">
        La primera tiene que ver con la situaci&oacute;n de emergencia social que vivimos. El Govern surgi&oacute; de un Parlament que se plante&oacute; hacer un pleno excepcional sobre la pobreza donde adquiri&oacute; el siguiente compromiso: estudiar la aplicaci&oacute;n de nuevas figuras fiscales y a mejorar las ya existentes, tales como el impuesto de sucesiones, el impuesto sobre el patrimonio y el tramo auton&oacute;mico del IRPF, entre otros, que permitan incrementar los niveles de ingresos y garanticen un sistema fiscal m&aacute;s progresivo. &iquest;El Govern puede presentar unos presupuestos donde no modifica ninguna de las figuras anteriormente mencionadas y esperar unanimidad y aprobaci&oacute;n por parte del resto de fuerzas pol&iacute;ticas y de la ciudadan&iacute;a?
    </p><p class="article-text">
        La segunda tiene que ver con la gravedad de la situaci&oacute;n social. Un 10% de los catalanes viven con ingresos inferiores al 40% del salario medio, entre el 2011 y el 2014, en Espa&ntilde;a ha aumentado un 26,3% el n&uacute;mero de contribuyentes que declaran m&aacute;s de 150.000 euros y el n&uacute;mero de multimillonarios (patrimonio superior a 30 millones de euros) ha aumentado un 44% desde el 2011. &iquest;Con este escenario, hay que confiar todo el crecimiento de los ingresos a la mejora econ&oacute;mica y a la rebaja de los intereses que pagamos por la deuda, como hace la actual propuesta de presupuesto? &iquest;O quiz&aacute;s tendr&iacute;amos que aprovechar esta mejora econ&oacute;mica para pedir a quien m&aacute;s tiene que nos ayude a superar la situaci&oacute;n actual?
    </p><p class="article-text">
        &iquest;No valdr&iacute;a la pena abordar de una vez por todas el establecimiento de una Renta Garantizada de Ciudadan&iacute;a, propuesta a la que tambi&eacute;n se comprometi&oacute; el Parlament pero que ni se huele en la actual ley de acompa&ntilde;amiento de los presupuestos? Desde 2010 <a href="http://www.fiscalitatjusta.cat/?p=998" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Plataforma per una fiscalidtat justa, ambiental i solid&agrave;ria</a> viene sosteniendo que hay que explorar con valent&iacute;a el margen de progresividad que tienen las actuales pol&iacute;ticas fiscales en nuestro pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Como Plataforma seguimos creyendo que hay que aprovechar la capacidad normativa que ofrece el Estatut para incrementar los ingresos p&uacute;blicos y dotarnos as&iacute; de los recursos necesarios para hacer frente a la actual situaci&oacute;n de crisis social. Hay que mejorar la progresividad de nuestro sistema fiscal asegurando que pague m&aacute;s el que m&aacute;s tiene. Debemos incrementar la lucha contra el fraude fiscal y la econom&iacute;a sumergida potenciando la actividad inspectora y los recursos de la Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria Catalana.
    </p><p class="article-text">
        Hay que recordar que en una econom&iacute;a mixta de mercado, la disminuci&oacute;n de las desigualdades, es decir, lograr una distribuci&oacute;n m&aacute;s equitativa de la renta y la riqueza, es una de las funciones del sector p&uacute;blico y por lo tanto no puede desentenderse. <a href="http://www.fiscalitatjusta.cat/?p=998" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Las propuestas est&aacute;n ah&iacute;</a>, y del margen de mejora en <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/economia/subida-impuestos-negociacion-presupuestos-catalanes_0_571843086.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la progresividad fiscal se ha hablado mucho</a>. Ahora est&aacute; en manos de las fuerzas pol&iacute;ticas llevarlas a cabo. Y tambi&eacute;n est&aacute; en manos de las bases de los partidos llamados de izquierda presionar y reclamar que estos cambios se produzcan, y demostrar as&iacute; que realmente somos un pa&iacute;s preocupado por la equidad y la pobreza.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;De otra manera, aquel que no es capaz de demostrar que en el mientras tanto comienza ya a aplicar lo que sue&ntilde;a para el futuro cercano, cuando tenga todas las herramientas a su alcance, qu&eacute; har&aacute;? La respuesta es clara.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Casanovas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/dispuestos-pedir-mayor-esfuerzo_132_3678510.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 19 Dec 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[¿No estamos dispuestos a pedir un mayor esfuerzo a quien más tiene?]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Grifols s'estima més Irlanda, o el capital no té pàtria ni bandera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/grifols-sestima-irlanda-capital-bandera_132_2414658.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Cal denunciar l'establiment fiscal de Grifols a Irlanda per egoista, insolidari i curt de mires</p></div><p class="article-text">
        Que Grifols anunci&iuml; que <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/Grifols-quiere-Irlanda-capital-bandera_6_444515578.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">establir&agrave; la seva seu financera a Irlanda</a> arriba com a not&iacute;cia que ja no sorpr&egrave;n ning&uacute;. Ingenus els que creiem que dins el sistema capitalista hi ha empreses m&eacute;s bones que altres. Totes, sempre que poden, aprofiten l'entramat jur&iacute;dic vigent per a fer all&ograve; pel que han estat creades: maximitzar el benefici per a l'accionista. I per aconseguir aix&ograve; tenen dues opcions, o b&eacute; augmentar els ingressos o b&eacute; disminuir les despeses, i la despesa fiscal &eacute;s la manera m&eacute;s atractiva d'optimitzar: no fa soroll i pot ser molt sucosa.
    </p><p class="article-text">
        A Espanya, el 2013, els grans <em>holding</em> empresarials van pagar un tipus real sobre el benefici comptable del 6%. Nom&eacute;s fa vuit anys, el tipus nominal era del 35%. En aquell moment abaixar impostos resultava que era 'ser d'esquerres' (Zapatero dixit) i vam establir un nou tipus al 30%. La darrera reforma fiscal del PP, l'any passat, va decidir que encara era massa, que calia acostar els tipus a all&ograve; que realment es paga (i no fer que es pagui aquells tipus que democr&agrave;ticament hem escollit) i va preveure un tipus del 25% pel 2016. Amb una nul&middot;la progressivitat pel que fa a l'impost de societats (&eacute;s igual que siguis una PIME de 10 treballadors o una multinacional de 140.000). &Eacute;s el mantra de sempre: si augmentem els impostos el capital se'n va, millor abaixem-los que farem el pa&iacute;s m&eacute;s atractiu per a la inversi&oacute;. Pur cinisme desmesurat en una carrera su&iuml;cida que aconseguir&agrave;, finalment, que cap pa&iacute;s del m&oacute;n pugui gravar els beneficis empresarials.
    </p><p class="article-text">
        Tothom ho sap: l'impost de societats a Irlanda &eacute;s del 12,5%, per aix&ograve; moltes multinacionals que volen fer el salt a Europa, estableixen la seva seu fiscal en aquell pa&iacute;s: Amazon, HP, Apple,... o el cas de Facebook. L'any passat Facebook Espanya va facturar 3,9 milions d'euros, tots ells com a servei de suport a la seva filial irlandesa, Facebook Ireland Limited. A Irlanda hi va desviar gaireb&eacute; tots els beneficis, exceptuant 84.114 euros (la xocolata del lloro) d'impost sobre beneficis que es van quedar a Espanya.
    </p><p class="article-text">
        L'economista Gabriel Zucman explica a <em>La riqueza oculta de les naciones</em> (Pasado y presente, 2014) que dels beneficis obtinguts a l'estranger per les empreses dels EEUU, el 50 % procedeix de pa&iuml;sos amb una fiscalitat favorable: Singapur, el Carib, Su&iuml;ssa, Luxemburg, Holanda o Irlanda. El 1982 era el 20%.
    </p><p class="article-text">
        Grifols ens demostra que el viatge de sortida tamb&eacute; funciona. El director financer de la multinacional catalana per excel&middot;l&egrave;ncia, Alfredo Arroyo, ha adm&egrave;s que la decisi&oacute; s'ha pres pels avantatges fiscals i l'estabilitat d'Irlanda. Ja ho va dir l'actual president de la companyia, Victor Grifols: &ldquo;Amb fermesa i determinaci&oacute; es por arribar molt lluny&rdquo;, en aquest cas es referia al proc&eacute;s sobiranista: &ldquo;No s'arrugui president&rdquo; li va dir a Mas. Fent evident el gran problema del nostre sistema fiscal: el capital no t&eacute; p&agrave;tria ni bandera. La globalitzaci&oacute; ha obert totes les fronteres a la lliure circulaci&oacute; del capital, una catifa vermella pel capital mentre les persones continuen jugant-se la vida per travessar unes tanques cada vegada m&eacute;s impermeables.
    </p><p class="article-text">
        El projecte BEPS de la OCDE vol establir criteris comuns entre tots els pa&iuml;sos alhora d'establir les bases imposables. Aix&ograve; hauria de permetre evitar totes les vies d'elusi&oacute; fiscal vigent. &ldquo;&Eacute;s inacceptable que certes multinacionals facin grans beneficis a la UE i paguin molt poc o gens en impostos dins les nostres fronteres&rdquo;, deia Pierre Moscovici, comissionat d'economia de la UE fa uns dies en presentar el pla de lluita contra l'evasi&oacute; fiscal. Aix&ograve; s&iacute;, tamb&eacute; afirmava que &ldquo;no hi haur&agrave; tipus m&iacute;nims&rdquo;, deixant novament via lliure al <em>dumping</em> fiscal.
    </p><p class="article-text">
        En el mentrestant d'aquesta discussi&oacute; pol&iacute;tica eterna, els recursos se'ns escapen, la desigualtat augmenta (l'1% ja t&eacute; tanta riquesa com el 99% restant) i se'ns continua afirmant que la culpa &eacute;s que no ens esforcem prou, en un sistema que perpetua l'egoisme institucionalitzat.
    </p><p class="article-text">
        Caldr&agrave; doncs repensar de dalt a baix el nostre sistema impositiu si volem que serveixi per all&ograve; que va ser creat: redistribuir la riquesa. La clau est&agrave; en qu&egrave; les empreses paguin els impostos all&iacute; on facturen i generen benefici i no on tenen la seva seu fiscal. I s&iacute;, senyor Moscovici, caldran acords globals per acceptar tipus m&iacute;nims sin&oacute; sempre ens trobarem amb el mateix: l'abs&egrave;ncia d'un sistema fiscal global i la capacitat dels m&eacute;s rics d'evadir impostos fa i far&agrave; recaure tota la pressi&oacute; fiscal sobre les classes mitjanes i baixes, carregant-se tot principi d'equitat, progressivitat i m&iacute;nima just&iacute;cia social. I sobretot caldr&agrave; denunciar per egoista, insolid&agrave;ria i curta de mires decisions com les de l'empresa Grifols.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Casanovas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/grifols-sestima-irlanda-capital-bandera_132_2414658.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 24 Oct 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Grifols s'estima més Irlanda, o el capital no té pàtria ni bandera]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Grifols quiere más a Irlanda, o el capital no tiene patria ni bandera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/grifols-quiere-irlanda-capital-bandera_132_2414667.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Hay que denunciar el establecimiento fiscal de Grifols en Irlanda por egoísta, insolidario y corto de miras</p></div><p class="article-text">
        Que Grifols anuncie que&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/economia/Grifols-gestionara-Irlanda-tesoreria-principal_0_444105958.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">establecer&aacute; su sede financiera en Irlanda</a> llega como noticia que ya no sorprende a nadie. Ingenuos los que creemos que dentro del sistema capitalista hay empresas mejores que otras. Todas, siempre que pueden, aprovechan el entramado jur&iacute;dico vigente para hacer aquello por lo que han sido creadas: maximizar el beneficio para el accionista. Y para lograr esto tienen dos opciones, o bien aumentar los ingresos o bien disminuir los gastos, y el gasto fiscal es la manera m&aacute;s atractiva de optimizar: no hace ruido y puede ser muy jugosa.
    </p><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a, en 2013, los grandes <em>holding</em> empresariales pagaron un tipo real sobre el beneficio contable del 6%. S&oacute;lo hace ocho a&ntilde;os, el tipo nominal era del 35%. En ese momento bajar impuestos resultaba que era &ldquo;ser de izquierdas&rdquo; (Zapatero dixit) y establecimos un nuevo tipo al 30%. La &uacute;ltima reforma fiscal del PP, el a&ntilde;o pasado, decidi&oacute; que todav&iacute;a era demasiado, que hab&iacute;a que acercar los tipos a lo que realmente se paga (y no hacer que se pague aquellos tipos que democr&aacute;ticamente hemos elegido) y previ&oacute; un tipo del 25% para el 2016. Con una nula progresividad con respecto al impuesto de sociedades (es igual que seas una peque&ntilde;a empresa de 10 trabajadores o una multinacional de 140.000). Es el mantra de siempre: si aumentamos los impuestos el capital se va, mejor los bajamos y haremos el pa&iacute;s m&aacute;s atractivo para la inversi&oacute;n. Puro cinismo desmesurado en una carrera suicida que conseguir&aacute;, finalmente, que ning&uacute;n pa&iacute;s del mundo pueda gravar los beneficios empresariales.
    </p><p class="article-text">
        Todo el mundo lo sabe: el impuesto de sociedades en Irlanda es del 12,5%, por eso muchas multinacionales que quieren dar el salto a Europa, establecen su sede fiscal en ese pa&iacute;s: Amazon, HP, Apple, ... o el caso de Facebook. El a&ntilde;o pasado Facebook Espa&ntilde;a factur&oacute; 3,9 millones de euros, todos ellos como servicio de apoyo a su filial irlandesa, Facebook Ireland Limited. Hacia Irlanda desvi&oacute; casi todos los beneficios, exceptuando 84.114 euros (el chocolate del loro) de impuesto sobre beneficios que se quedaron en Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        El economista Gabriel Zucman explica en <em>La riqueza oculta de las naciones</em> (Pasado y presente, 2014) que los beneficios obtenidos en el extranjero por las empresas de los EEUU, el 50% procede de pa&iacute;ses con una fiscalidad favorable: Singapur, el Caribe, Suiza, Luxemburgo, Holanda o Irlanda. En 1982 era el 20%.
    </p><p class="article-text">
        Grifols nos demuestra que el viaje de salida tambi&eacute;n funciona. El director financiero de la multinacional catalana por excelencia, Alfredo Arroyo, admiti&oacute; que la decisi&oacute;n se ha tomado por las ventajas fiscales y la estabilidad de Irlanda. Ya lo dijo el actual presidente de la compa&ntilde;&iacute;a, Victor Grifols: &ldquo;Con firmeza y determinaci&oacute;n se puede llegar muy lejos&rdquo;, en este caso se refer&iacute;a al proceso soberanista: &ldquo;No se arrugue, presidente&rdquo; le dijo a Mas. Haciendo evidente el gran problema de nuestro sistema fiscal: el capital no tiene patria ni bandera. La globalizaci&oacute;n ha abierto todas las fronteras a la libre circulaci&oacute;n del capital, una alfombra roja por el capital mientras las personas contin&uacute;an jugando la vida para atravesar unas vallas cada vez m&aacute;s impermeables.
    </p><p class="article-text">
        El proyecto BEPS de la OCDE quiere establecer criterios comunes entre todos los pa&iacute;ses a la hora de establecer las bases imponibles. Esto deber&iacute;a permitir evitar todas las v&iacute;as de elusi&oacute;n fiscal vigente. &ldquo;Es inaceptable que ciertas multinacionales hagan grandes beneficios a la UE y paguen muy poco o nada en impuestos dentro de nuestras fronteras&rdquo;, dec&iacute;a Pierre Moscovici, comisionado de econom&iacute;a de la UE hace unos d&iacute;as al presentar el plan de lucha contra la evasi&oacute;n fiscal. Eso s&iacute;, tambi&eacute;n afirmaba que &ldquo;no habr&aacute; tipos m&iacute;nimos&rdquo;, dejando nuevamente v&iacute;a libre al <em>dumping</em> fiscal.
    </p><p class="article-text">
        En el mientras tanto de esta discusi&oacute;n pol&iacute;tica eterna, los recursos se nos escapan, la desigualdad aumenta (el 1% ya tiene tanta riqueza como el 99% restante) y se nos contin&uacute;a afirmando que la culpa es que no nos esforzamos lo suficiente, en un sistema que perpet&uacute;a el ego&iacute;smo institucionalizado.
    </p><p class="article-text">
        Habr&aacute; pues que repensar de arriba abajo nuestro sistema impositivo si queremos que sirva por lo que fue creado: redistribuir la riqueza. La clave est&aacute; en que las empresas paguen los impuestos all&iacute; donde facturan y generan beneficio y no donde tienen su sede fiscal. Y s&iacute;, se&ntilde;or Moscovici, ser&aacute;n necesarios acuerdos globales para aceptar tipos m&iacute;nimos sino siempre nos encontraremos con el mismo: la ausencia de un sistema fiscal global y la capacidad de los m&aacute;s ricos de evadir impuestos hace y har&aacute; recaer toda la presi&oacute;n fiscal sobre las clases medias y bajas, carg&aacute;ndose todo principio de equidad, progresividad y m&iacute;nima justicia social. Y sobre todo habr&aacute; que denunciar por ego&iacute;sta, insolidaria y corta de miras decisiones como las de la empresa Grifols.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Casanovas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/grifols-quiere-irlanda-capital-bandera_132_2414667.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 23 Oct 2015 18:28:05 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Grifols quiere más a Irlanda, o el capital no tiene patria ni bandera]]></media:title>
    </item>
  </channel>
</rss>
