"És temps de primavera. Fem florir la municipalització dels serveis essencials de la nostra ciutat. Els veïns i veïnes i la plantilla de Parcs i Jardins s'ho mereixen", demana Maria José Lecha, regidora de la CUP-Capgirem Barcelona

Si vius o treballes a Barcelona i t'importen els drets dels treballadors i treballadores no és difícil que t'hagis fixat en la plantilla de Parcs i Jardins de la ciutat. Sempre mobilitzats pel verd urbà, sempre presents en les lluites dels diferents col·lectius. Un exemple per la resta de la classe obrera.

La manca absoluta d'Oferta Pública d'Ocupació (OPO) des de l'any 2008 i amb insuficients OPO's en el passat ha fet impossible encarar les feines que té encomanades aquest Institut Municipal i ha provocat la inevitable mobilització de la plantilla. Els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins tenen organització pròpia, conscient i necessària.

Quina solució van dur a terme els diferents governs municipals a aquesta problemàtica? L'externalització dels serveis propis en benefici de les empreses privades del sector. Cap novetat en el front privatitzador, ja sigui amb PSC i ICV-EUiA o amb CiU. El mateix problema, la mateixa resposta.

En aquest moment en que la Llei de Pressupostos General de l'Estat (LPGE) restringeix la contractació pública de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, la seva plantilla es troba molt envellida, amb més del 60% dels treballadors i treballadores per sobre dels 50 anys, amb un gran número de persones amb restriccions laborals per motius de salut i amb una ràtio de 0'93 treballadores per hectàrea, quan el propi conveni col·lectiu en marca 1'2.

És una realitat que la zona verda del nostre municipi ha estat creixent constantment des dels anys 90, i que aquest increment de zona verda hauria de representar un augment dels recursos. No obstant, la manca de personal ha incrementat el nivell de privatització i no ha beneficiat la qualitat del servei. Tot al contrari, els estudis que han dut a terme diferents municipis en crisi pressupostària (no seria el cas de Barcelona) indiquen com a solució als seus problemes econòmics la remunicipalització dels serveis.

La LPGE, malgrat les restriccions en la contractació, obre les portes a que les administracions, fent una consideració de les necessitats essencials que tenen, puguin contractar personal propi per dotar les seves plantilles de treballadors i treballadores per oferir als veïns i veïnes uns serveis municipals que assegurin que les seves necessitats estiguin cobertes.

Com que no existeix una definició legal de servei essencial, resta en mans de cada administració la determinació de quins serveis prestat són essencials. En aquest sentit, convé aclarir que servei essencial no és sinònim de servei obligatori. Aquests últims són els recollits en l'article 26 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, i en tant que obligatoris podrien considerar-se essencials, però no són els únics. De fet, es podria considerar que servei essencial és tot aquell servei absolutament necessari pel benestar dels veïns i veïnes i que permet assegurar el funcionament regular de la pròpia entitat local.

En aquest sentit, l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona ha de ser considerat un servei essencial per la seva pròpia naturalesa i per les feines que li té encomanades l'Ajuntament, entre elles la recollida, el tractament i l'aprofitament dels residus vegetals de la ciutat, el tractament d'aigües freàtiques per reg, el control de la qualitat de l'aigua de reg a tota la ciutat i el control dels consums o la cura del patrimoni verd de la ciutat

És temps de primavera. Fem florir la municipalització dels serveis essencials de la nostra ciutat. Els veïns i veïnes i la plantilla de Parcs i Jardins s'ho mereixen.

"Es tiempo de primavera. Hagamos florecer la municipalización de los servicios esenciales de nuestra ciudad. Los vecinos y vecinas y la plantilla de Parques y Jardines se lo merecen", defiende la regidora de la CUP-Capgirem Barcelona María José Lecha

Si vives o trabajas en Barcelona y te importan los derechos de los trabajadores no es difícil que te hayas fijado en la plantilla de Parques y Jardines de la ciudad. Siempre movilizados por el verde urbano, siempre presentes en las luchas de los diferentes colectivos. Un ejemplo para el resto de la clase obrera.

La falta absoluta de Oferta Pública de Empleo (OPE) desde el año 2008 y con insuficientes OPEs en el pasado ha hecho imposible encarar las tareas que tiene encomendadas este Instituto Municipal y ha provocado la inevitable movilización de la plantilla. Los trabajadores de Parques y Jardines tienen organización propia, consciente y necesaria.

¿Qué solución llevaron a cabo los diferentes gobiernos municipales a esta problemática? La externalización de los servicios propios en beneficio de las empresas privadas del sector. Sin novedades en el frente privatizador, ya sea con PSC e ICV-EUiA o con CiU. El mismo problema, la misma respuesta.

En este momento en que la Ley de Presupuestos General del Estado (LPGE) restringe la contratación pública del Instituto Municipal de Parques y Jardines, su plantilla se encuentra muy envejecida, con más del 60% de los trabajadores por encima los 50 años, con un gran número de personas con restricciones laborales por motivos de salud y con un ratio de 0'93 trabajadoras por hectárea, cuando el propio convenio colectivo marca 1'2.

Es una realidad que la zona verde de nuestro municipio ha estado creciendo constantemente desde los años 90, y que este incremento de zona verde debería representar un aumento de los recursos. No obstante, la falta de personal ha incrementado el nivel de privatización y no ha beneficiado la calidad del servicio. Todo lo contrario: los estudios que han llevado a cabo diferentes municipios en crisis presupuestaria (no sería el caso de Barcelona) indican como solución a sus problemas económicos la remunicipalización de los servicios.

La LPGE, pese a las restricciones en la contratación, abre las puertas a que las administraciones, haciendo una consideración de las necesidades esenciales que tienen, puedan contratar personal propio para dotar sus plantillas de trabajadores para ofrecer a los vecinos y vecinas unos servicios municipales que aseguren que sus necesidades estén cubiertas.

Como no existe una definición legal de servicio esencial, queda en manos de cada administración la determinación de qué servicios prestado son esenciales. En este sentido, conviene aclarar que servicio esencial no es sinónimo de servicio obligatorio. Estos últimos son los recogidos en el artículo 26 de la Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local, y en tanto que obligatorios podrían considerarse esenciales, pero no son los únicos. De hecho, se podría considerar que servicio esencial es todo aquel servicio absolutamente necesario para el bienestar de los vecinos y vecinas y que permite asegurar el funcionamiento regular de la propia entidad local.

En este sentido, el Instituto Municipal de Parques y Jardines de Barcelona debe ser considerado un servicio esencial para su propia naturaleza y por los trabajos que le tiene encomendadas el Ayuntamiento, entre ellas la recogida, el tratamiento y el aprovechamiento de los residuos vegetales de la ciudad, el tratamiento de aguas freaticas para riego, el control de la calidad del agua de riego en toda la ciudad y el control de los consumos o el cuidado del patrimonio verde de la ciudad

Es tiempo de primavera. Hagamos florecer la municipalización de los servicios esenciales de nuestra ciudad. Los vecinos y vecinas y la plantilla de Parques y Jardines se lo merecen.

El concurs per mantenir externalitzada a la majoria de la plantilla de BTV continua endavant malgrat l’oposició de l’Assemblea de treballadors i treballadores

A Barcelona, tothom pensa que BTV és l’eina comunicativa municipal. Pocs i poques coneixen que, en realitat, no hi ha cap empresa amb aquest nom, sinó que el destí d’aquest mitjà de comunicació recau en una societat privada municipal anomenada Informació i Comunicació de Barcelona, ICB S.A.

Aquesta empresa és l’exemple paradigmàtic de com funcionen les externalitzacions a l’Ajuntament de Barcelona. Oficialment té una plantilla municipal de 20 persones, entre d’altres els directius, mentre que manté a uns aproximadament 160 treballadors i treballadores en una empresa externa anomenada BCN Audiovisual S.L. i uns 40 més en diverses subcontractes. D’aquests últims, el 24 de juliol ja es van quedar sense feina uns 23 en finiquitar la concessió del servei.

Durant aquest mes de juliol s’està acabant de tancar la nova licitació de la contracta que fins ara portava l’empresa BCN Audiovisual S.L. i està per veure en quines mans privades acaba caient aquest concurs.

El programa electoral de Barcelona en Comú es comprometia a “prioritzar la realització dels serveis des de la mateixa estructura organitzativa i evitar el recurs excessiu a l’externalització”. La plantilla d’externalitzats a BTV veien en aquesta declaració i en les pròpies paraules de l’Alcaldessa on se’ls citava, com l’oportunitat de passar a treballar directament per ICB S.A.

És lògic per tant que el passat 29 de juny l’Assemblea de treballadores i treballadors de tot l’entramat de Barcelona Televisió (BTV) declarés en un comunicat: “Cal aturar el nou concurs de privatització de la gestió i producció de continguts, tal i com recull el programa electoral de Barcelona en Comú per als serveis municipals”al mateix temps que sol·licitaven la dimissió del Consell d’administració d’ICB S.A.

No ha succeït ni una cosa ni l’altra. Ni s’ha aturat el concurs, ni ha dimitit el Consell d’administració on hi ha una representació elegida per CiU (Vicenç Villatoro, Conseller), PSC (Josep Maria Carbonell, Conseller), PP (Carlos Nieto, President) i ERC (Isona Passola, Consellera).

El Comitè d’empresa de BCN Audiovisual S.L. es reuní amb el govern de la ciutat que va manifestar la proposta de crear a partir de setembre una Comissió de treball entre l’executiu i el Comitè d’empresa per estudiar la internalització de la plantilla en un futur. Malauradament això implica perdre la oportunitat de revertir la externalització sense costos d’indemnització, en un moment que acaba una cessió i està en concurs la renovació.

En una reunió de la CUP Capgirem Barcelona mantinguda amb la Sra. Colau, l'Alcaldessa, va manifestar que BTV no es contemplava dins de les mesures d’urgència. Certament la comunicació, tot i ser important,  potser no era un eix en el pla de xoc de Barcelona en Comú, però la precarització laboral i els acomiadaments sí.

Desgraciadament, no aturar el concurs implica que mentrestant una empresa privada continuarà fent negoci d’un mitjà de comunicació públic, alhora que allarga durant uns anys la possibilitat d’aturar les externalitzacions.

A més a més, la manca d’actuació en aturar el concurs deixa en mans de tercers (Jutges) les denuncies per cessió il·legal de treballadors que una quarantena d’empleats van realitzar contra ICB S.A. De fet, si es tingués voluntat política aquesta empresa municipal podria acceptar les males pràctiques laborals realitzades fins el moment i amb un acord abans del judici, obriria les portes a començar un canvi de model, com a mínim laboral, a BTV.

El fet que el bufet Cuatrecasas representi a ICB S.A. en aquest cas laboral també fa més difícil l'acord. No es poden obviar les informacions aparegudes sobre els costos econòmics que representava per el consistori aquest bufet involucrat en un greu episodi de frau fiscal. (https://directa.cat/xavier-trias-va-gastar-nou-milions-deuros-en-despatxos-dadvocats-externs-al-consistori)

El cas de les companyes de BTV i la participació de Cuatrecasas en defensa d'ICB S.A. és un altre exemple de malbaratament de diner públic.

Des de la CUP Capgirem Barcelona apostem per donar-li la volta a l’hegemonia, tant de la dreta com de l’esquerra capitalista, que ha portat a les externalitzacions massives de l’Ajuntament des de fa anys.

En el programa polític amb que ens vam presentar a aquestes eleccions municipals afirmàvem: “La sobirania de classe vol dir sumar l'administració local a un projecte emancipador més ampli: el municipalisme rupturista. Aquest projecte , té un dels seus principals objectius en la recuperació , consolidació i creixement dels serveis públics tot aplicant la gestió directa i el rebuig de les externalitzacions, i en una institució atravessada pel control democràtic directe de la col·lectivitat i en especial de les classes populars i treballadores.”

No podem permetre que la institució es converteixi en un organisme que es dedica a recaptar diner públic per transferir-lo a les empreses privades.

És moment de ser valentes i apostar per municipalitzar les plantilles que continuen en mans privades per començar a poder realitzar un servei sense les pressions del mercat.

Nosaltres batallarem per que això sigui així.

L’elaboració d’una nova programació implicarà que un bon grapat de treballadores i treballadors es quedaran sense feina a partir del 24 de juliol

El passat 29 de juny les treballadores i treballadors de Barcelona Televisió (BTV) alertaven dels riscos que suposa l’actual model de televisió pública basat en la privatització de la seva gestió i producció de continguts. Desgraciadament aquesta advertència ja s’ha concretat amb fets.

L’elaboració d’una nova programació implicarà que un bon grapat de treballadores i treballadors es quedaran sense feina a partir del 24 de juliol. Són professionals que han estat encadenant durant anys contractes, alguns dels quals fins i tot en qualitat de falsos autònoms. Per aquest motiu, molts d’ells a l’octubre de l’any passat van presentar demanda per cessió il·legal.

Aquests treballadors i treballadores esperaven que amb l’arribada d’un nou equip de govern a la ciutat aquesta situació de precarietat quedaria resolta. Desafortunadament, el passat dimarts 22 de juny es publicaven les bases d’un nou concurs públic per continuar amb la privatització de la gestió i producció de continguts. Tot això decidit per un Consell d’administració amb majoria de l’anterior govern i on el representant d’ICV va dimitir temps enrere.

No és estrany que les pròpies treballadores i treballadors de BTV exigissin en Assemblea General el passat dilluns la dimissió d’aquest Consell, amb majoria de CiU i PP i amb presència de PSC i ERC, petició a la qual ens sumem des de la CUP Capgirem Barcelona.

Per altre banda, s’ha de recordar que tant en el programa de Barcelona en Comú, com en el discurs d’investidura de l’alcaldessa, Ada Colau, es parlava de la necessitat de resoldre la precarietat a les empreses públiques de l’Ajuntament.

Tothom pot entendre que Barcelona en Comú acaba d’aterrar al govern, que els seus ritmes no són els mateixos que les i els treballadors que estan sent acomiadats o que preveuen encara més precarietat pels que es quedin, però la coincidència en el temps d’aquesta situació necessita de respostes urgents i decidides. No actuar en aquesta qüestió significa perpetuar el model dissenyat per l’anterior equip de govern de l’extinta CiU.

Un model que ofereix beneficis als operadors privats però que retalla drets i sous. Que vincula treballadors a programes específics i no a la televisió en el seu conjunt per, d’aquesta manera, poder-los acomiadar més fàcilment i sense grans costos, com és el cas actual.

A BTV el problema de fons, com en la sanitat o en el transport públic, és de model, on la col·laboració públic-privada acaba implicant precarietat, retallades i una manca de participació i control per part de les pròpies treballadors i treballadors i de les veïnes i els veïns.

Amb una situació com l’actual, d’acomiadaments i contractes precaris, i un nou concurs públic que manté l’externalització d’un 95% del personal que treballa a BTV, és el moment de plantejar, no només el cessament per part del Plenari de l’Ajuntament del Consell d’Administració, sinó iniciar el procés de creació d’un Institut Públic que substitueixi l’actual societat anònima que gestiona BTV, anul·lant les concessions del servei i internalitzant a la plantilla. I cal fer-ho per garantir que BTV deixa de ser propietat dels interessos dels partits polítics de torn a cada moment, com passa ara, i que garanteixi –tal i com reclamen les seves treballadores i treballadors- el dret a la informació i a la comunicació, un bé comú imprescindible per al foment de la cultura, el debat democràtic, la pluralitat i el pensament crític.

La elaboración de una nueva programación implicará que un buen número de trabajadoras y trabajadores se quedarán sin trabajo a partir del 24 de julio

El pasado 29 de junio las trabajadoras y trabajadores de Barcelona Televisió (BTV) alertaban de los riesgos que supone el actual modelo de televisión pública basado en la privatización de su gestión y producción de contenidos. Desgraciadamente esta advertencia ya se ha concretado con hechos.

La elaboración de una nueva programación implicará que un buen número de trabajadoras y trabajadores se quedarán sin trabajo a partir del 24 de julio. Son profesionales que han estado encadenando durante años contratos, algunos de los cuales incluso en calidad de falsos autónomos. Por este motivo, muchos de ellos en octubre del año pasado presentaron demanda por cesión ilegal.

Estos trabajadores esperaban que con la llegada de un nuevo equipo de gobierno a la ciudad esta situación de precariedad quedaría resuelta. Desafortunadamente, el pasado martes 22 de junio se publicaban las bases de un nuevo concurso público para continuar con la privatización de la gestión y producción de contenidos. Todo ello decidido por un Consejo de administración con mayoría del anterior gobierno y donde el representante de ICV dimitió hace tiempo.

No es extraño que las propias trabajadoras y trabajadores de BTV exigieran en Asamblea General el pasado lunes la dimisión de este Consejo, con mayoría de CiU y PP y con presencia de PSC y ERC, petición a la que nos sumamos desde la CUP Capgirem Barcelona.

Por otro lado, hay que recordar que tanto en el programa de Barcelona en Comú, como en el discurso de investidura de la alcaldesa, Ada Colau, se hablaba de la necesidad de resolver la precariedad en las empresas públicas del ayuntamiento.

Cualquiera puede entender que Barcelona en Comú acaba de aterrizar en el gobierno, que sus ritmos no son los mismos que las y los trabajadores que están siendo despedidos o que prevén aún más precariedad para los que se queden, pero la coincidencia en el tiempo de esta situación necesita respuestas urgentes y decididas. No actuar en esta cuestión significa perpetuar el modelo diseñado por el anterior equipo de gobierno de la extinta CiU.

Un modelo que ofrece beneficios a los operadores privados pero que recorta derechos y sueldos. Que vincula trabajadores a programas específicos y no a la televisión en su conjunto para, de este modo, poder despedir más fácilmente y sin grandes costes, como es el caso actual.

En BTV el problema de fondo, como en la sanidad o en el transporte público, es de modelo, donde la colaboración público-privada termina implicando precariedad, recortes y una falta de participación y control por parte de las propias trabajadoras y trabajadores y de las vecinas y los vecinos.

Con una situación como la actual, de despidos y contratos precarios, y un nuevo concurso público que mantiene la externalización de un 95% del personal que trabaja en BTV, es el momento de plantear, no sólo el cese por parte del plenario del Ayuntamiento del Consejo de Administración, sino iniciar el proceso de creación de un Instituto Público que sustituya la actual sociedad anónima que gestiona BTV, anulando las concesiones del servicio e internalizando a la plantilla. Y hay que hacerlo para garantizar que BTV deja de ser propiedad de los intereses de los partidos políticos de turno en cada momento, como ocurre ahora, y que garantice –tal como reclaman sus trabajadoras y trabajadores– el derecho a la información y a la comunicación, un bien común imprescindible para el fomento de la cultura, el debate democrático, la pluralidad y el pensamiento crítico.