<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Martí Atance]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/marti_atance/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Martí Atance]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/513333/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA['Fusiles', de Bertolt Brecht, o cuando el teatro y la vida no pueden ser neutrales]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/fusiles-bertolt-brecht-pueden-neutrales_132_4207993.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bc577a23-d061-4227-916a-c9f0471f0a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&#039;Fusiles&#039;, de Bertolt Brecht, o cuando el teatro y la vida no pueden ser neutrales"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Daniel J. Meyer, acompañado de cinco jóvenes promesas, nos demuestra que hay momentos en la vida en que no se puede ser imparcial con la obra de Bertolt Brecht 'Los fusiles de la Sra. Carrar ', que se estrena el 3 de febrero en el Teatro Almería</p></div><p class="article-text">
        Hace unos a&ntilde;os que el teatro joven ha conquistado la ciudad de Barcelona y cada vez se llevan a cabo m&aacute;s obras con esta <em>nueva</em> etiqueta. Teatro con el adjetivo joven se asocia con inconformidad, ilusi&oacute;n, protesta y responsabilidad, tanto individual como colectiva. Es el caso de la Cia. Descartable Teatre que, bajo la direcci&oacute;n del joven director Daniel J. Meyer, se atreve a adaptar el texto del dramaturgo alem&aacute;n Bertolt Brecht 'Los fusiles de la Sra. Carrar ', una obra escrita en 1937 donde se reivindica la dificultad de ser neutral en un conflicto como el de la Guerra Civil espa&ntilde;ola. La obra desprende una reflexi&oacute;n pol&iacute;tica e ideol&oacute;gica a partir de un conflicto armado.
    </p><p class="article-text">
        Descartable Teatre, una compa&ntilde;&iacute;a fundada hace cuatro a&ntilde;os por Daniel J. Meyer y Laia Pallej&agrave; y de la que actualmente tambi&eacute;n forma parte Cristina Ferrer, tiene la finalidad de acercar las artes esc&eacute;nicas a un p&uacute;blico joven, que pueda encontrar una plataforma donde mostrar sus inquietudes, actitudes ante la vida ya la vez que sea grata y entretenida. La manera de hacer de Descartable Teatre es directa e ingeniosa, transcurre en paralelo a la sociedad que los rodea. De ah&iacute; su nombre, que adem&aacute;s da t&iacute;tulo a una de sus obras, 'Descartable' (2011).
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s vinieron, entre otros, 'Deflacionable' (2012), o 'Daiana &amp; Giggy Live Sex' (2012), todas ellas adaptadas, escritas y dirigidas por Daniel J. Meyer. A 'Fusiles', que se estrena el 3 de febrero en el Teatro Almer&iacute;a, Daniel J. Meyer cuenta con un reparto de lujo: cinco j&oacute;venes actores todos ellos dentro de la media de edad de 25 a&ntilde;os, con un bagaje profesional a sus espaldas como Jaume Madaula, Quim &Aacute;vila, Georgina Latre o Jordi Llovet.
    </p><p class="article-text">
        La m&aacute;s novel, Cristina Arenas, sale del Insitut del Teatre y no nos deja indiferentes con su actuaci&oacute;n. Arenas encarna el papel de Teresa Carrar, la m&aacute;s grande de los tres hermanos, alrededor de la cual gira todo el n&uacute;cleo argumental de la pieza.
    </p><p class="article-text">
        Meyer, con su plantel de j&oacute;venes promesas, ratifica su compromiso de responsabilidad que tiene el teatro joven y cree que la obligaci&oacute;n de su generaci&oacute;n es posicionarse de forma contundente para generar un cambio estructural y espec&iacute;fico. &ldquo;Hay que hacer del teatro joven actual un motor de ilusi&oacute;n y de ideas capaz de percibir el mundo y mostrarlo bajo diferentes formas para que llegue al p&uacute;blico joven y despierte su inter&eacute;s&rdquo;, dice.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; pues, un texto de casi 80 a&ntilde;os sirve para tratar un tema tan vigente y universal como es la dicotom&iacute;a entre lo individual y lo colectivo cuando hay que posicionar en el &aacute;mbito social y pol&iacute;tico. El contexto: la guerra civil espa&ntilde;ola. El mensaje: hay momentos de la historia donde nadie se puede mantener neutral.
    </p><p class="article-text">
        Un texto escogido a conciencia, una compa&ntilde;&iacute;a joven y comprometida, en definitiva un trabajo cuidadoso, digno de ser en nuestra agenda a partir del 3 de febrero y hasta el 13 de marzo en el Teatre Almeria.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Martí Atance]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/fusiles-bertolt-brecht-pueden-neutrales_132_4207993.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Feb 2016 09:48:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bc577a23-d061-4227-916a-c9f0471f0a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243496" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bc577a23-d061-4227-916a-c9f0471f0a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243496" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA['Fusiles', de Bertolt Brecht, o cuando el teatro y la vida no pueden ser neutrales]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bc577a23-d061-4227-916a-c9f0471f0a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[‘Fusells’, de Bertolt Brecht, o quan el teatre i  la vida no poden ser neutrals]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/fusells-bertolt-brecht-teatre-neutrals_132_4208976.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bc577a23-d061-4227-916a-c9f0471f0a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="‘Fusells’, de Bertolt Brecht, o quan el teatre i  la vida no poden ser neutrals"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Daniel J. Meyer, acompanyat de cinc joves promeses, ens demostra que hi ha moments en la vida en que no es pot ser imparcial amb l'obra de Bertolt Brecht 'Els fusells de la Sra. Carrar</p><p class="subtitle">, que s'estrena el 3 de febrer al Teatre Almeria</p></div><p class="article-text">
        Ja fa uns anys que el teatre jove ha conquerit la ciutat de Barcelona i cada cop es duen a terme m&eacute;s obres amb aquesta <em>nova</em> etiqueta. Teatre amb l'adjectiu jove s'associa amb inconformitat, il&middot;lusi&oacute;, protesta i responsabilitat, tant individual com a col&middot;lectiva. &Eacute;s el cas de la Cia. Descartable Teatre que, sota la direcci&oacute; del jove director Daniel J Meyer, s&rsquo;atreveix a adaptar el text del dramaturg alemany Bertolt Brecht 'Els fusells de la Sra. Carrar<em>'</em>, una obra escrita al 1937 on es reivindica la dificultat de ser neutral en un conflicte com el de la Guerra Civil espanyola.  L'obra despr&egrave;n una reflexi&oacute; pol&iacute;tica i ideol&ograve;gica a partir d'un conflicte armat.
    </p><p class="article-text">
        Descartable Teatre, una companyia fundada fa quatre anys per Daniel J. Meyer i Laia Pallej&agrave; i de la qual actualment tamb&eacute; en forma part Cristina Ferrer, t&eacute; la finalitat d&rsquo;apropar les arts esc&egrave;niques a un p&uacute;blic jove, que hi pugui trobar una plataforma on mostrar les seves inquietuds, actituds davant la vida i alhora que sigui grata i entretinguda. La manera de fer de Descartable Teatre &eacute;s directa i enginyosa, transcorre en paral&middot;lel a la societat que els envolta. D&rsquo;aqu&iacute; el seu nom, que a m&eacute;s d&oacute;na t&iacute;tol a una de les seves obres, 'Descartable' (2011).
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s van venir, entre d'altres, 'Deflacionable' (2012), o 'Daian&amp;Giggy Live Sex' (2012), totes elles adaptades, escrites i dirigides per Daniel J. Meyer. A 'Fusells', que s&rsquo;estrena el 3 de febrer al Teatre Almeria, Daniel J. Meyer compta amb un repartiment de luxe: cinc joves actors tots ells dins la mitja d&rsquo;edat de 25 anys, amb un bagatge professional al seu darrera com Jaume Madaula, Quim &Agrave;vila, Georgina Latre o Jordi Llovet.
    </p><p class="article-text">
        La m&eacute;s novella, Cristina Arenas, surt de l'Institu del Teatre i no ens deixa indiferents amb la seva actuaci&oacute;. Arenas encarna el paper de Teresa Carrar, la m&eacute;s gran dels tres germans, al voltant de la qual gira tot el nucli argumental de la pe&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        Meyer, amb el seu planter de joves promeses, ratifica el seu comprom&iacute;s de responsabilitat que t&eacute; el teatre jove i creu que l'obligaci&oacute; de la seva generaci&oacute; &eacute;s posicionar-se de forma contundent per tal de generar un canvi estructural i espec&iacute;fic. &ldquo;Cal fer del teatre jove actual un motor d&rsquo;il&middot;lusi&oacute; i d&rsquo;idees capa&ccedil; de percebre el m&oacute;n i mostrar-lo sota diferents formes perqu&egrave; arribi al p&uacute;blic jove i desperti el seu inter&egrave;s&rdquo;, diu.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; doncs, un text de gaireb&eacute; 80 anys serveix per tractar un tema tan vigent i universal com &eacute;s la dicotomia entre all&ograve; individual i all&ograve; col&middot;lectiu quan ens hem de posicionar en l&rsquo;&agrave;mbit social i pol&iacute;tic. El context: la guerra civil espanyola. El missatge: hi ha moments de la hist&ograve;ria on ning&uacute; es pot mantenir neutral.
    </p><p class="article-text">
        Un text escollit a consci&egrave;ncia, una companyia jove i compromesa, en definitiva un treball cur&oacute;s, digne de ser a la nostra agenda a partir del 3 de febrer i fins al 13 de mar&ccedil; al teatre Almeria.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Martí Atance]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/fusells-bertolt-brecht-teatre-neutrals_132_4208976.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Feb 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bc577a23-d061-4227-916a-c9f0471f0a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243496" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bc577a23-d061-4227-916a-c9f0471f0a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243496" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[‘Fusells’, de Bertolt Brecht, o quan el teatre i  la vida no poden ser neutrals]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bc577a23-d061-4227-916a-c9f0471f0a46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nao Albet y Marcel Borràs suben los skates al escenario]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/nao-albet-marcel-borras-escenario_132_2559036.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8f3491be-e1b8-4233-9e79-d6439b92c857_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Nao Albet y Marcel Borràs suben los skates al escenario"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Los Esqueiters", un espectáculo sobre skaters, con skaters y sin actores que se puede ver esta semana en el CCCB</p></div><p class="article-text">
        Dicen que la falta de tiempo les ha privado de pasar por el Institut del Teatre, y a&uacute;n as&iacute; se han ido formando como actores y directores. Un proyecto de Roger Bernat los uni&oacute; y desde entonces no se han separado porque hab&iacute;a algo que ten&iacute;an en com&uacute;n: todo lo que pensaban, lo que hablaban, lo que contemplaban los llevaba hacia un mismo camino, hacia un g&eacute;nero, el teatro. Esto fue en 2007, el mismo a&ntilde;o en que se atrevieron a saltar a los escenarios como autores y directores.
    </p><p class="article-text">
        Son un pack, cuando les proponen una obra ya lo hacen pensando que la direcci&oacute;n ser&aacute; en pareja. Todo lo que viven lo ligan al teatro. Sus obras se acercan m&aacute;s a la performance que el montaje teatral convencional y buena muestra de ello son los cinco t&iacute;tulos que han dirigido hasta ahora y la obra que este a&ntilde;o llevan al escenario del CCCB en la edici&oacute;n del Grec 2015.
    </p><p class="article-text">
        La Plaza del MACBA es donde han ido a buscar a sus compa&ntilde;eros de viaje. Personajes sobre ruedas, venidos de diferentes partes del planeta: Noruega, Estados Unidos, Italia y Francia. &ldquo;Desde el primer momento ten&iacute;amos claro que quer&iacute;amos trabajar con skaters de calle, es decir, gente acostumbrada a viajar por el mundo y conocer bien las ciudades, las personas, la noche ... y todos con una misma forma de vida: vivir el presente &rdquo;, comenta Marcel Borr&agrave;s. &ldquo;Buscamos tirando de contactos, buscando por las plazas de Barcelona y explicando el nuevo proyecto encontramos los cuatro compa&ntilde;eros de viaje, j&oacute;venes que hab&iacute;an venido a la capital catalana para patinar&rdquo;, a&ntilde;ade Borr&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Los protagonistas son j&oacute;venes de entre 25 y 35 a&ntilde;os: el italiano Alfredo, la noruega Kristina, el franc&eacute;s Mike y el estadounidense Dallas. A todos ellos les ha unido el teatro y el carisma de estos dos directores. Albet y Borr&agrave;s explican que si estos son los cuatro afortunados es porque durante la elecci&oacute;n mostraron m&aacute;s inter&eacute;s que el resto, desprend&iacute;an ganas y esp&iacute;ritu de participaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Durante el a&ntilde;o que ya llevan de ensayos y funciones dando cuenta de sus cualidades, ya no s&oacute;lo como personas, sino desde el punto de vista esc&eacute;nico: han aprendido a decir el texto con total naturalidad, a moverse por el espacio con conciencia, a disfrutar sobre el escenario, a convivir con los nervios, a vivir las sensaciones que aporta sentir el calor del p&uacute;blico ... Todos ellos comparten con Nao Albet y Marcel Borr&agrave;s diferentes experiencias y percepciones, con una finalidad: reflexionar en torno al concepto de libertad. La obra ya ha estrenado en el festival de Temporada Alta (Girona-Salt). El p&uacute;blico que ha vivido esta experiencia se pregunta si de verdad son s&oacute;lo skaters, ya que parecen actores profesionales. &ldquo;Ellos se han convertido en actores, nosotros de momento todav&iacute;a no somos skaters&rdquo;, comentan Albet y Borr&agrave;s
    </p><p class="article-text">
        Nao Albet se inici&oacute; como actor y a sus 23 a&ntilde;os tiene una larga carrera en teatro y televisi&oacute;n. Ha sido dirigido por Mario Gas, Calixto Bieito, David Selvas ... y ha actuado en series como &ldquo;Vent del pl&agrave;&rdquo; o &ldquo;Cu&eacute;ntame como pas&oacute;&rdquo;, entre otras. En cine particip&oacute; en &ldquo;Incidencias&rdquo;, de Jos&eacute; Corbacho y Juan Cruz. Marcel Borr&agrave;s, Olot de 24 a&ntilde;os, ha sido m&aacute;s hombre de cine y televisi&oacute;n que de teatro, con la participaci&oacute;n en &ldquo;53 d&iacute;as de invierno&rdquo;, &ldquo;Tres metros sobre el cielo&rdquo; y series como &ldquo;Hospital central&rdquo; o &ldquo;Pulseras rojas &rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Martí Atance]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/nao-albet-marcel-borras-escenario_132_2559036.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Jul 2015 07:26:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8f3491be-e1b8-4233-9e79-d6439b92c857_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="354130" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8f3491be-e1b8-4233-9e79-d6439b92c857_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="354130" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nao Albet y Marcel Borràs suben los skates al escenario]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8f3491be-e1b8-4233-9e79-d6439b92c857_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nao Albet i Marcel Borràs pugen els skates a l’escenari]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/nao-albet-marcel-borras-lescenari_132_2559042.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8f3491be-e1b8-4233-9e79-d6439b92c857_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Nao Albet i Marcel Borràs pugen els skates a l’escenari"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">“Los Esqueiters</p><p class="subtitle">, un espectacle sobre</p><p class="subtitle">skaters</p><p class="subtitle">, amb</p><p class="subtitle">skaters</p><p class="subtitle">i sense actors que es pot veure aquesta setmana al CCCB</p></div><p class="article-text">
        Els directors Nao Albet i Marcel Borr&agrave;s pugen aquest cop als escenaris una obra urbana que combina la llibertat gaireb&eacute; an&agrave;rquica dels <em>skaters</em> amb els moviments predeterminats del teatre. &ldquo;Los Esqueiters<em>&rdquo;</em>, un espectacle sobre <em>skaters</em>, amb <em>skaters</em> i sense actors que es pot veure aquesta setmana al CCCB.
    </p><p class="article-text">
        Diuen que la falta de temps els ha privat de passar per l&rsquo;Institut del Teatre, i tot i aix&ograve; s&rsquo;han anat formant com actors i directors. Un projecte de Roger Bernat els va unir i des de llavors no s&rsquo;han separat perqu&egrave; hi havia una cosa que tenien en com&uacute;: tot el que pensaven, el que parlaven, el que contemplaven els portava cap a un mateix cam&iacute;, cap a un g&egrave;nere, el teatre. Aix&ograve; va ser l&rsquo;any 2007, el mateix en que es van atrevir a saltar als escenaris com autors i directors.
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;n un pack, quan els hi proposen una obra ja ho fan pensant que la direcci&oacute; ser&agrave; en parella. Tot el que viuen ho lliguen al teatre. Les seves obres s&rsquo;apropen m&eacute;s a la performance que al muntatge teatral convencional i bona mostra d&rsquo;aix&ograve; s&oacute;n els cinc t&iacute;tols que han dirigit fins ara i l&rsquo;obra que aquest any pugen a l&rsquo;escenari del CCCB dins l&rsquo;edici&oacute; del Grec 2015.
    </p><p class="article-text">
        La Pla&ccedil;a del MACBA &eacute;s on han anat a buscar els seus companys de viatge. Personatges sobre rodes, vinguts de diferents parts del planeta: Noruega, Estats Units, It&agrave;lia i Fran&ccedil;a. &ldquo;Des d&rsquo;un primer moment ten&iacute;em clar que vol&iacute;em treballar amb skaters de carrer, &eacute;s a dir, gent acostumada a viatjar pel m&oacute;n i con&egrave;ixer b&eacute; les ciutats, les persones, la nit... i tots amb una mateixa forma de vida: viure el present&rdquo;, comenta Marcel Borr&agrave;s. &ldquo;Vam buscar tirant de contactes, buscant per les places de Barcelona i anant explicant el nou projecte vam trobar els quatre companys de viatge, joves que havien vingut a la capital catalana per patinar&rdquo;, afegeix Borr&agrave;s.
    </p><p class="article-text">
        Els protagonistes s&oacute;n joves d&rsquo;entre 25 i 35 anys: l&rsquo;itali&agrave; Alfredo, la noruega Kristina, el franc&eacute;s Mike i el nord-americ&agrave; Dallas. A tots ells els ha unit el teatre i el carisma d&rsquo;aquests dos directors. Albet i Borr&agrave;s expliquen que si aquests s&oacute;n els quatre afortunats &eacute;s perqu&egrave; durant la tria van mostrar m&eacute;s inter&egrave;s que la resta, desprenien ganes i esperit de participaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Durant l&rsquo;any que ja porten d&rsquo;assajos i funcions se&rsquo;n adonat de les seves qualitats, ja no nom&eacute;s com a persones, sin&oacute; des del punt de vista esc&egrave;nic: han apr&eacute;s a dir el text amb total naturalitat, a moure&rsquo;s per l&rsquo;espai amb consci&egrave;ncia, a gaudir damunt l&rsquo;escenari, a conviure amb els nervis, a viure les sensacions que aporta sentir el caliu del p&uacute;blic... Tots ells comparteixen amb Nao Albet i Marcel Borr&agrave;s diferents experi&egrave;ncies i percepcions, amb una finalitat: reflexionar entorn al concepte de llibertat. L&rsquo;obra ja ha estat estrenada al festival de Temporada Alta (Girona&ndash;Salt). El p&uacute;blic que ha viscut aquesta experi&egrave;ncia es pregunta si de deb&ograve; s&oacute;n nom&eacute;s skaters, ja que semblen actors professionals. &ldquo;Ells han esdevingut actors, nosaltres de moment encara no som skaters&rdquo;, comenten Albet i Borr&agrave;s
    </p><p class="article-text">
        Nao Albet es va iniciar com actor i als seus 23 anys t&eacute; una llarga carrera en teatre i televisi&oacute;. Ha estat dirigit per Mario Gas, Calixto Bieito, David Selvas... i ha actuat en s&egrave;ries com &ldquo;Ventdelpl&agrave;&rdquo; o &ldquo;Cu&eacute;ntame como pas&oacute;&rdquo;, entre d&rsquo;altres. En cinema va participar a &ldquo;Incidencias&rdquo;, de Jos&eacute; Corbacho y Juan Cruz. Marcel Borr&agrave;s, olot&iacute; de 24 anys, ha estat m&eacute;s home de cinema i televisi&oacute; que no pas de teatre, amb la participaci&oacute; a &ldquo;53 d&iacute;as de invierno&rdquo;, &ldquo;Tres metros sobre el cielo&rdquo; i s&egrave;ries com &ldquo;Hospital central&rdquo; o &ldquo;Polseres Vermelles&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Martí Atance]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-cultura/nao-albet-marcel-borras-lescenari_132_2559042.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Jul 2015 07:24:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8f3491be-e1b8-4233-9e79-d6439b92c857_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="354130" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8f3491be-e1b8-4233-9e79-d6439b92c857_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="354130" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nao Albet i Marcel Borràs pugen els skates a l’escenari]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8f3491be-e1b8-4233-9e79-d6439b92c857_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
  </channel>
</rss>
