La proliferació de mocadors blancs no sempre respon a motius semblants, però, als efectes cercats per aquestes ratlles, se solen utilitzar per a expressar el desacord o el cabreig. Per alguna raó que desconec, el blanc sol venir associat a l’enuig o la protesta: les mares i àvies de la plaça de Maig a l’Argentina, el 'chapapote' o desastre del Prestige el 2002 (el “Nunca mais” i ,“los hilillos”de Rajoy), la defensa de la sanitat pública, etc.

La mocadorà de què parle no té, òbviament, res a veure amb Sant Dionís ni amb el malparat autogovern que “celebrem” tossudament cada 9 d’ Octubre. La cosa va –i ja comença a avorrir tanta reincidència, perquè lluitar per allò evident produeix cansament- de la “festa” del 28 de Maig, quan escollirem els qui ens governaran els propers quatre anys en municipis i moltes autonomies descafeïnades. I molts milers ho farem enxampats en la trampa del vot útil perquè el que ens vindria de gust seria exercir un vot de càstig a una esquerra que -una vegada més- posa per davant els seus interessos partidaris (o personals) dels d’aquells ingenus que els votem sols perquè no tornen els bàrbars, familiars i ben coneguts, d'altra banda.

Trenque el meu recomanable silenci per traure el meu mocador blanc (crec que som molts milers) i esbroncar simbòlicament els autors de l’espectacle no apte per a esperits sensibles que ens estan oferint Unides Podem i Sumar. El PSOE (de centre-esquerra i majoritàriament espanyolista en opinió d’un servidor) no juga en aquest sainet -almenys explícitament- però les matemàtiques electorals semblen dir que, amb una esquerra (incloent-hi pietosament el PSOE) que s’ ignora odiosament i que governa a desgrat en coalició, el risc  de retrocés és alt, molt alt, massa alt. El problema és que en l’escenari pessimista, en el “bloc d’esquerra” (el “bloc” com a eufemisme) tots tindran la culpa segons l’altre i als ciutadans ens fotran. Ignore per quin precepte diví Unides Podem i Sumar han ajornat l’acord (si al remat superen les maleïdes línies roges) a les generals de cap d’any perquè, pobrets, el 28-M quedava massa prop i no tenien temps.

Donaré la paraula a alguns que han tret també el mocador blanc i que tenen més ofici que un servidor. Per ordre cronològic, l’11 d’abril Javier Gallego va escriure en el seu blog de “Lo Llevamos crudo”: “O pactan Podemos y Sumar o serà Vox y PP. Nadie fuera de las turbas y las purgas tuiteras entiende que no se entiendan....Yo no voy a contribuir a que la hoguera pueda convertirse en pira funeraria. No quiero que la  derecha  coja las palomitas para ver cómo la izquierda despelleja a sus santas y venera a sus mártires. Me niego a ser un izquierdista tristón, amenazado y cenizo. Podemos sumar. Pueden sumar. Deben Hacerlo”.

Uns dies més tard (el 20 d’ abril), el mateix autor, en el mateix blog , reblà el clau i va escriure:“Podemos y Sumar quieren negociar aunque no lo parezca. Pero primero libran esta guerra para debilitar al contrario. El problema son las bajas de votantes que se producirán y los avances sociales que se pueden perder”. I utilitza com a títol de la reflexió la coneguda frase del president de la Primera República Estanislao Figueras: “Estoy hasta los cojones de todos nosotros”, que em recorda l’ enyorat Labordeta quan tingué l’encert d’ enviar a la merda aquells que el boicotejaven al Congrès i no el deixaven parlar.

El mateix dia 20 d’abril, a La Vanguardia, Sergi Pàmies escrigué unes reflexions escaients (La revolución narcisista), a compte , entre altres exemples, de la icònica entrevista de Jordi Évole a Yolanda Diaz: “El contenido de la entrevista(?) fue, por monotemático, decepcionante: variaciones sobre la frivolidad fraticida de Podemos y Sumar, y sobre la química de la discordia, personalista y narcisista, entre Díaz y Iglesias. De hecho, todos los actores de la representación(?), ausentes y presentes, encarnan alguna forma de narcisismo, egolatria y megalomania modernas”.

Li estalviaré al lector algunes joies vessades per Pablo Iglesias y Juan Carlos Monedero en els seus respectius programes mediàtics (les essències esquerranes), així com la duríssima i improcedent crítica d’Hector Illueca a Compromís (La Vanguardia 21/04/2023). Evidentment, trepitgem camins erronis i les dinàmiques maniquees de tirios y troyanos, o capuletos y montescos, romanen tan falses com antigues i obsoletes.

Finalitzaré aquesta reflexió autocitant-me, malgrat el risc de semblar que vull imitar a allò de “Yo he venido a hablar de mi libro” de l’ínclit Paco Umbral. El cas és que el 2022, prou abans d’aquesta moguda, vaig escriure un llibret (Ni casta ni caspa. Ed. Vincle) on, entre altres coses, deia en el capítol titolat “Ser d’esquerres”: “Atrevir-me en aquesta mena de «definició» té una justificació que no té res a veure amb una estúpida pretensió de possessió de la veritat. Es tracta del convenciment que la clàssica i letal divisió de l’esquerra davant d’una dreta molt més fidel i unificada troba la seua defensa en les sacrosantes línies roges que sols amaguen interessos de poder i personalismes. En aquest sentit, l’experiència recent del 2019 –amb una repetició absolutament innecessària, perillosa i arriscada de les eleccions– n’ha estat un banc de proves magnífic. Per què s’han de demanar pureses ideològiques quan, al mateix temps, tothom es declara partidari de la llibertat d’opinió i en defensa de la importància del «debat intern»? No ajudaria deixar de costat tant de cinisme i acceptar que ser d’esquerres tampoc ha de ser tan excloent? No ens podem posar d’acord amb un mínim comú denominador i deixar de bastir murs d’incomunicació que només beneficien la dreta? Aquest, i no altre, és el motiu d’aquestes ratlles una mica utòpiques...

Al cap i a la fi, no cal tanta puresa de sang, ni tanta línia roja. Ser d’esquerres és ser (o tractar de ser) liberal amb consciència social, demanar un Estat laic, rebutjar el bressol com a font de desigualtat, ser solidari, respectar la singularitat i prendre’s seriosament el canvi climàtic. És un mínim comú denominador més que suficient que difícilment justifica tanta divisió en l’esquerra i que deixa al descobert que aquestes divisions tenen més a veure amb personalismes i amb lluites pel lideratge que no amb una voluntat coherent de presentar una alternativa a l’oferta conservadora.“

Doncs això, molta sort i salut!!!!

Malgrat les obvies dificultats i els pals a les rodes del poder judicial (no han esperat ni 24 hores a “activar” l'ordre de detenció internacional contra Carles Puigdemont i Toni Comín i posar-los en cerca i captura), caldrà confiar en estalviar-nos la repetició electoral, sempre i quan es frustre -com espere- la gran coalició PP-SOE, tant del gust de Felipe González, d’alguns que aguaitaven dins del PSOE la fi del sanchisme i amb el beneplàcit de les forces vives. Tot siga per un salvífic govern “moderat” de gran coalició fora de les malèvoles influències dels socis de legislatura. I, és clar, sempre i quan Junts no crega que una finestra d’oportunitat permet conquerir el cel i entrar en el santoral.

L’anàlisi dels “corrents de fons”, sobre el context internacional i sobre qui acapara realment el poder (en majúscules) urbi et orbi,  és tasca que deixe als entesos perquè jo al menys no estic per a tastes i altres es guanyaran el sou exercint la professió.

El que no deixe per als experts és l’anguniosa sensació de la marginalitat, la invisibilitat i la subalternalitat a què ens hem auto-sotmès els valencians amb la maleïda votació del 28 de maig, amb la qual hem cedit el pas a l’extrema dreta (amb coneguts subproductes com l’expert taurí Barrera Simó, l'ultracatólica i antiavortament presidenta de les Corts, i la també possible inclusió de Vox en el govern de la ciutat de València) i a la dreta extrema ja coneguda (el PP) de pal·li i butxaca.

S’han fet amb el poder polític (la Generalitat, les diputacions i molts ajuntaments tan importants com Alacant, Elx, València, Castelló, Torrent, Bunyol i un molt llarg etc…). Tampoc m’ interessa ara ni és la meua funció cercar responsables. El “context” és sempre un recurs cert i fàcil, molt més fàcil que l’autocrítica. Allò de “hem fet el que hem pogut” no em pot satisfer perquè, amb més voluntat, treball, decisió i pedagogia, tal vegada no tindríem ara un panorama tan fosc, gris i trist.

Parlem, però, del futur. Encara no han començat (espereu-vos a setembre) però ja sabem els que tenim uns quants anys de què va i anirà la cosa: ni llengua, ni cultura, ni memòria. Ja sabeu: parlem valencià, que no català (encara que  siga la mateixa llengua com saben tots els filòlegs), roman molt inconvenient parlar de País Valencià i s’ eliminaran subvencions a premsa sospitosa com ja s’ha fet a Borriana. Canviarem cultureta (fins i tot de vegades cultura) per bous  i els morts estan bé a les fosses i no cal obrir ferides. La Transició ja anava, també, d’ això. La senyera entrarà a la catedral, farem rogatives perquè acabe la sequera (amb piscines plenes, pous il·legals a manta i la tossuderia de fer broma del canvi climàtic) i Falles i festes diverses viuran una altra època gloriosa.

La UCV (la universitat de l’arquebisbat) guanyarà encara més protagonisme, l’ensenyament concertat i la sanitat privada es freguen les mans i de la dependència ja em parlarem. S’ han apressat a baixar els impostos (el mantra preferit de la dreta), es limitaran a exigir  més diners a Madrid (com ha fet Vicent Soler vuit anys i Ximo Puig no ha pogut, sabut o volgut jugar-se-la malgrat el dubtós suport de la patronal) i quan hagen de quadrar el pressupost ja sabem com ho faran: retallant l’esquifit estat del benestar 

Més seguretat , més problemes a la immigració i cap problema amb la violència de gènere i amb els drets del col.lectiu LGTBI: la negació com a política. En política econòmica cal jugar sobre segur: construcció i turisme i, si es posa a tir , de nou la Copa de l’ Amèrica. Menys carril bici i més cotxes. De l’ àrea metropolitana, com Botànic i Rialtos, ni parlar- ne. Cadascú a sa casa i Déu en la de tots. La Comunitat Valenciana (que no País Valencià , terme subversiu) la deixaran perquè queda bé però el que volen enfortir- encara més-son les províncies  i això del sud-est de segur que no li molestaria al senyor. Mazón, però cal guardar les formes. 

Tornarem a parlar (ja ho han dit) del fantàstic eix de la prosperitat Madrid-València-Mallorca, un invent dels temps de Zaplana  com a “alternativa” de l'Euroregió proposada per Maragall. De fet ja som la platja i el port de Madrid. Cap problema amb l’ ampliació del Port i Boluda contentíssim. La regressió de les costes del sud (inclosa l’Albufera) i per on entraran i eixiran els camions addicionals (que es duplicaran) són temes marginals. 

Tot per la pasta. Seguiran queixant-se amb la boca petita (com amb la infrafinanciació) de l’ endarreriment del corredor mediterrani i Federico Félix (munyidor molt satisfet del Pacte del Pollastre que va permetre governar en 1991 a Rita Barberá i el 1995 a Zaplana) podrà continuar exhibint la Distinció al Mèrit Empresarial  i Social concedida per la Generalitat el 2021 (perquè Ximo Puig, perquè o, en anglès, I wonder) i defensant els “nostres” interessos..

El problema de tot açò és que, si no ens valorem nosaltres, serem un residu, ningú tindrà en compte els valencianets i caurem en la més absoluta invisibilitat. Sols ens reclamaran el vot per a lluitar contra l’amenaça feixista la pròxima vegada. Però serem un poble trist i descregut, sense crèdit ni resposta. Perquè el problema no són els convençuts (insuficients, com s’ha demostrat, i molt propensos a baralles de campanar i vols gallinacis).Tampoc són (ja els coneixem) els que defensen la seua butxaca o els que, abduïts per l’Església retrògrada, pensen que  han de votar la dreta per estar en pau amb Déu. El problema són un ampla capa de la població “apolítica” que no entenen què som, ni quina llengua parlem, ni on volen anar, i que voten la dreta per infoxicació o s’abstenen. 

Si volem evitar que d’ací quatre anys tornem a votar als mateixos, alguna cosa caldrà fer, dic jo. De no fer-ho , definitivament, serem en el millor dels casos una regió amb forta personalitat que s’ha aturat en l’Exposició de 1909 i que pensa que oferir noves glòries a España és votar a la sagrada unitat pàtria i practicar l’autoodi. Som tan espanyols com valencians. Si hi ha idees (procedents dels partits d’esquerra o dels particulars) estaria bé que les coneguerem i que  tractarem de trobar la fórmula de compartir-les. De vegades somiar és necessari. Salut.

No m’entretindré massa en allò de l’anàlisi multivariant, però hi ha, en la meua humil opinió, algunes evidències sobre les causes d’aquest terrabastall:

1.- El plantejament erroni de la campanya com una mena de plebiscit o pròleg de la lluita pel poder al govern central (tot era sanchismo sí o sanchismo no), la qual cosa ha provocat que no es parlara pràcticament gens dels problemes i solucions a escala local i autonòmica i que es votara en clau madrilenya. Al remat, el blau s’ha escampat amb la inestimable “ajuda” –per a res desinteressada i molt perillosa- de Vox .

2.- L’aclaparador domini de la dreta mediàtica (amb la complaença -o col.laboració directa- del poder econòmic) i la decidida intervenció de l’Església, que té clar el que li interessa. Diaris “nacionals”, televisions i tertúlies han protagonitzat des de fa anys un atac en tota regla a “l’enemic”, sense envermellir per l’allau de mentides i manipulacions .Un atac amb la traca final dels darrers mesos. Són de dreta extrema i d’extrema dreta però saben moure els fils que pertoca.

3.- L’habitual i malaltissa divisió de l'esquerra, farcida d’egos i línies roges, i les batalles internes impresentables al si de la coalició de govern i amb els socis d’investidura. Ho han posat fàcil, molt fàcil i s’han deixat la pedagogia al sac de dormir.

4.-. No s’ ha valorat com calia l’extensió d’un pensament feble i consumista generat per una publicitat que ens arrossega a la estultícia col.lectiva i on el consum és la via fàcil (i única) a la felicitat, tot i que amb els salaris a l’ús la sensació de fracàs és freqüent i el vot a la dreta n'és la conseqüència. Afegiu a la recepta les insuportables i dretanes tertúlies, l’Instagram , el Tik-Tok, els followers i els influencers, la premsa i televisió “rosa”, les armes de distracció massiva dels fitxatges d’estiu en el futbol etc. Batuts tots els ingredients i deixats solidificar, tenim un pa com unes hòsties. Que aturen el tren que em baixe.

5.- Per últim, els errors comesos pels governs del canvi a nivell local i autonòmic hi han pogut ajudar (encara que no eren objecte de cap debat) perquè, com és ben sabut, la pèrdua del poder polític sempre és deguda a errors propis i no a mèrits del contrari. No entraré en matèria perquè no és lloc per a les degudes matisacions i, a més, no em ve de gust avorrir.

Deixem, però, als sabuts l’anàlisi a bou passat (ara que està de moda la tauromàquia) i aturem-nos una mica en els regals que rebrem els ciutadans, diguem-ne “progressistes”, en els pròxims quatre anys, si hi ha sort i no s’allarga la cosa. Com que de la pròxima Generalitat -rendida als peus i a l’ideari de Vox- en podem esperar el pitjor (Déu meu, quina vergonya!!!), fem una ullada al tarannà del nou govern local de la ciutat.

Deixem de banda l’eufemisme inicial de les primeres declaracions de la nova alcaldessa: “des de la bona gestió, la llibertat, el diàleg, la convivència” i “per damunt d’ideologies, sigles i persones, València està per damunt de tots i totes”(sic). Anem per feina. D’entrada, caldrà agrair que la nova alcaldessa vullga recuperar la llum de València i lliurar-nos de l’orfandat identitària. També Rita deia que s’havia trobat amb una ciutat trista que vivia d’esquenes a la mar (el seu gran eslògan).De debò que “tots” els ciutadans i ciutadanes de València estaven en la foscor i cercaven desesperadament la nostra identitat. Gràcies, moltes gràcies. Això es diu governar per a tots. I “tots” desitjàvem que la Mare de Déu tornara a presidir l’Ajuntament, que la senyera tornara a entrar a la catedral en el pròxim Te Deum del 9 d’Octubre. També esperàvem delerosos que el nom de la ciutat fora bilingüe (Nyas, coca!!! ). Per tant, visca València i viva Valencia. Així els de Madrid ho entendran quan vinguen a les nostres platges. De nou, un insult,  un impuls ferm a la castellanització accelerada i una mostra més d’aquest autoodi no declarat.

He escrit aquestes ratlles en polaco (com deia González Lizondo) o,si volen, en sànscrit o arameo. M’arrisque a ser excomunicat de la congregació pepera (seria un honor) on no es sap ben bé en quina llengua parlen i escriuen i quina gramàtica empren. Crec que s’estimen més que tots parlem en castellà. Així ens estalviem problemes. Ja ho digué abans de les eleccions María José Catalá: (pediros disculpas si, en algún momento, me paso al valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago me perdonáis).

Al cap i a la fi, que ningú s’equivoque: València és Espanya i Espanya és València i ací estem per a ofrenar noves glòries a Espanya com ja deixaren lligat i ben lligat l’Exposició del 1909, l’himne del mestre Serrano i la coronació de Teodor Llorente. La nostra identitat és la que marca Lo Rat Penat i la Real Academia de Cultura Valenciana, que no està polititzada com la AVL de Ximo Puig & Cía. En la mateixa línia de profunda renovació cultural, podem oblidar-nos de qualsevol cosa que tinga a veure amb la memòria històrica, les fosses de Paterna o l’alternativa republicana. Tot això són coses de l’esquerra socialcomunista i bilduetarra . També deixà clar la insigne exalcaldessa de Madrid Ana Botella, la del relaxing cup of café con leche en la plaza Mayor, que una cosa són les peres i una altra les pomes i que tota aquesta mandanga i monserga de la LGTBI és prescindible perquè atenta a la llibertat i els bons costums.

De feminisme i gènere , ras i curt, l’alcaldessa deu pensar que som imbècils. Jugant a la confusió, el seu portaveu trau pit declarant que per als nou governants locals València (Valencia per a ells) és diversa (Catarroja descoberta!!!) i per tant es posa la bandera de LGTBI a la façana de l’Ajuntament i cap obstacle a la mani ja convocada. Amb l’altra mà li sembla la mar de bé que a la Generalitat el seu partit s’haja plegat a les bestieses de Vox negant la violència de gènere , el dret a l’avortament i qualsevol reivindicació de les feminazis. A què juguen? Els més avesats trilers no els fan ombra.

Recuperada la identitat i la llum de Sorolla, les propostes que anem coneixent són del més aclaparador sentit comú. La tan desitjada baixada d’impostos, llum verda a l’ampliació del Port, alternatives al vehicle privat facilitant que la gent puga accedir i aparcar en el seu barri; “revisió” (ara es diu auditoria) del carril bici; 200 policies més al carrer per reforçar la seguretat...

Evidentment, la façana marítima serà l’epicentre la segona gran transformació de la ciutat (la primera, no cal dir-ho, fou la de Rita Barberá). A més, llibertat per a escollir el col.legi i la llengua amb què vullguen els pares que estudien els seus fills (què contenta es posarà la concertada!!!) i, és clar, defensa de la família i foment de la natalitat. La llibertat per a rebutjar les matèries sospitoses “d’ideologia” ja arribarà, quan el flamant conseller de cultura, el torer Vicente Barrera Simó, es pose a la faena. No debades aquest senyor deia el 2020: “¿Por qué es un insulto ganar una guerra? En cualquier caso tendría que ser insultante haberla perdido y de aquella manera y con aquellas siniestras banderas". No sembla haver canviat d’opinió. A més, el mateix Mazón ha dit i redit que vol treure “la ideologia” de les escoles. Els seus valors son òbviament neutres.

Supose que ja es van fent vostès una idea de la “nova” València que gaudirem. Passats els primers cent dies (habitual cortesia parlamentària) ja farem el balanç que pertoque, si la autoridad lo permite y el tiempo no lo impide .(sic)

A mesura que anava fent aquestes reflexions banals em vingué al cap Espriu i una poesia escrita en una llengua  estrangera:

“Però no he de seguir mai el meu somni

I em quedaré aquí fins a la mort

Car soc també molt covard i salvatge

I estimo a més

amb un desesperat dolor

aquesta meua pobra,

bruta, trista, dissortada patria.

Si vos bé de gust, no recupereu la vostra (que no nostra) llum ni ens lliureu de la nostra orfandat identitària. Es prega respecte perquè els vots i la raó no son equivalents. Salut.

Addenda: Avui dia 26 de Juny de 2023 farien bé en marcar en negre el calendari. Perquè negre és el nomenament com a presidenta de les Corts de Llanos Massó, una antiavortista neocatòlica, entre altres mèrits i, per tant, digne complement de Vicente Barrera Simó. La cosa es mereixeria un rebuig sonor als carrers. No li mancava raó al Comte Duc d’Olivares quan digué dels valencians allò de “tenémoslos por más muelles”. Panxacontents i amb una permanent somnolència digestiva que Joan Fuster maldava per remoure. Tant de bó si tots plegats cantarem el no, jo dic no, nosaltres no som d’eixe mon, que ja fa vint anys que fa vint anys que fa vint anys ens oferí Raimon. D’il.lusió també es viu.

La notícia s’ ha encarregat de recordar–me que tal vegada en la meua llunyana reencarnació (desprès d’ haver pres el cos d’animals diversos com passa en la magnífica novel.la de Mo Yan La vida y la muerte me estan desgarrando), és possible- tinc els meus dubtes- que l’ àrea de València deixe de ser una anomalia, hi haja un govern metropolità i un Pla Director.

Ja he explicat per activa i per passiva en llibres, readings i articles de premsa (molts en aquest mateix diari) que la dita anomalia (llegiu Hildenbrand , editat per PUV el ja llunyà 2017) i , per tant, el caos actual (cadascú per a d’ell, ni govern metropolità, ni Pla Director), és un malbaratament de recursos estúpid que renuncia a l’avantatge col.laboratiu, a les economies de xarxa i escala i a tot un seguit d’altres efectes benèfics per al creixement econòmic i el benestar social. No és, però, cap casualitat, sinó el resultat d’un sumartori: els recels de la Generalitat, la resistència de les Diputacions que defensen amb esmolades urpes la seua supervivència i la miopia i vol gallinaci d’alcaldes que defensen la seua taifa i suposades identitats. En aquest darrer ramat hi ha una bona colla de joves “estadistes” (Mislata , Alboraia, Paterna i un llarg etc.) que no s’ han molestat en llegir, reflexionar ni raonar. No posen burots ni duanes perquè sembla una mica antic, no per manca de ganes. S¡ha de lluitar contra les ànsies imperialistes de la ciutat de València (sic), encara que els seus habitants siguen aliens a aquesta suposada croada i estiguen la mar de distrets cremant falles, reformant sempiternes places i queixant-se de les dificultats per a circular en cotxe.

La cosa, a més d’una manca esfereïdora de cultura i sentit comú (a Europa hi ha governs metropolitans a tot arreu), té també alguns aspectes especialment sagnants. El primer, una espècie de Pla Director (malgrat no haver- hi govern metropolità, cosa ben curiosa) que s’encarregà i pagà (suposem que bé) i que resta en un calaix a l’aguait de millors temps. El nom: el Pateval (Pla d’ Acció Territorial Metropolità de València). El polític responsable: el llavors responsable de la conselleria de torn i actual responsable d’Hisenda i Model Econòmic Arcadi España García. La causa: mai es feu pública. Estic parlant d’un document que s’aprovà inicialment el 5 d’agost del 2016 (DOCV 7845) i que s’ havia presentat uns dies abans (el 20 de Juliol ) en el Col.legi d’Arquitectes. Total, sols fa sis anys llargs i ningú sembla que reclame cap explicació. Tot controlat.

Amb un document com aquest en el calaix, perquè agafara solera com els vins i pernils, i vist que no es podia donar caràcter legal a les àrees funcionals proposades per l’ Estratègia Territorial Valenciana de 2011 (les comarques “històriques” millor deixar-les com a àmbit exclusivament estadístic, i tots tranquils), algun càrrec il·luminat del qual no diré el nom tingué una idea que va provocar aplaudiments i fins i tot manifestacions massives d’adhesió al carrer: anem a “modernitzar” les mancomunitats, un invent que ha demostrat fins la sacietat la seua obsolescència. Així fem com que fem i no fem res. El resultat: la Llei 2 1/2018, de 16 d'octubre, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana. Saben vostès per a què ha servit la dita llei? Jo tampoc. Si les àrees funcionals s’hagueren convertit en comarques de gestió amb competències delegades (ho tenien prou fàcil) , s’haguera obert una porta a una política territorial més democràtica i eficient i l’àrea funcional de l’ Horta i del Camp del Túria podríen haver esdevingut un govern metropolità. Però com deia Joan Fuster: Que no volen , que no volen. Doncs això. No volen.

Comptat i debatut , els darrers vuit anys han passat i el resultat (si llevem el Pla del Litoral i el Pla de l’Horta que ja veurem que donen de sí) ha estat decebedor. Per cert, aturar la degradació de l’horta (un tema metropolità sense govern metropolità, un oxímoron ple d’ironia) no es resol amb cap llei. Cal molt de treball, imaginació i el comerç “de proximitat” li fa cosquerelles. Reprenent el fil, en lloc de més ambició, més esquerra i més País ens han obsequiat amb una paràlisi metropolitana que sols s’explica per la por d’obrir el debat de la política territorial. La prudència i el mantra del trellat així ho demanen. Endavant companys!!! De victòria en victòria. Ja sé: no son temps de crítica. Mai no ho són.

El segon recurs era establir en els exercicis de prospectiva tres escenaris: el positiu, el negatiu i l’intermedi, amb la qual cosa el lector podia escollir, en funció de les seues preconcepcions i les sempre subjectives percepcions de la realitat, aquell escenari que li semblara més adient, probable o desitjable.

Amb un cert sentit de l’humor i una mica d’ironia he pensat utilitzar aquest dos recursos per fer una amable “projecció” del que podem esperar del 2023 .“L’ objecte”, en aquest cas, és la continuïtat o no de Botànics i Rialtos, és a dir, la continuïtat dels governs progressistes tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de València. Per tot allò que m’arriba, la cosa està ben justa i, en lloc de jugar a paper o tisora, podem jugar a la bola de vidre o a la indeterminació determinada. 

Tractaré de no insultar la intel·ligència de ningú ni gastar en excés la seua paciència. És fàcil dibuixar un entorn certament advers fet de guerres (moltes), amenaces, fam i misèria, inflació, institucions financeres que sempre fan l’agost i un molt reduït grup de decisors fàctics (internacionals, però també “nacionals” i locals), als quals els importa tot un rave. Publicitat enganyosa, consum compulsiu i buidor completen un panorama que invita a allò d’“aturen el tren que jo me’n baixe”.

També, és clar, forma part de l’entorn Madrid, que és Madrid que és Espanya. Tot o quasi tot fa molta vergonya. El govern il·legal dels jutges; les barbaritats dretanes de Gamarra, Feijoo o Ayuso; la indignació de Garcia Page o Lambán esquinçant-se la vestimenta perquè es trenca Espanya (la seua); el lamentable espectacle de la divisió en l’independentisme (en el PSOE es freguen les mans perquè pensen que ja està tot “superat”). El sainet de la família reial; la cultura de l’esforç (la dels altres) mentre l’IBEX i companyia practiquen l’esport d’evadir milers de milions d’euros a l’any; l’insuportable green washing i el menyspreu de la memòria dels nostres pares, avis i besavis que lluitaren i foren vençuts. Prou. M’ havia promès no insultar la intel·ligència del lector, el qual, de ben segur, hi podria afegir més coses i compartir (o no) aquest petit memorial de greuges. 

Passem al joc del escenaris. Del pitjor (el govern de la dreta) no en cal parlar. N’és, de bon tros, el pitjor. No aporta ni un gram de futur i desfaria en quatre dies el camí recorregut, ben modest d'ltra banda, pense. El millor, suposadament, seria la continuïtat (cosa que desitge de tot cor) però, tot i que faig un veritable esforç, aquest escenari no em mou a la il·lusió, no “m’hi posa” massa, com se sol dir. No em surten els aplaudiments per a uns governs progressistes (així s’autoanomenen) que deixen que l’Església es faça més i més poderosa, assistint fins i tot al nomenament del nou arquebisbe (s’han oblidat del laïcisme i l'aconfessionalitat?). També s’agenollen davant de l’AVE i voten a favor (els representants de la Generalitat) de la bestiesa de l’ampliació del Port. Li donen la medalla d’or a Federico Félix (el munyidor de l’impresentable Pacte del Pollastre). Deixe’m de banda la medalla d’or concedida a l’Arquebisbe Cañizares que ha estat cosa del Col·legi d’Arquitectes de la “Comunitat”.

Obrin la ma a les plaques solars (sense cap discussió pública sobre costos, guanys i especulacions) però son incapaços de posar fi a l’anomalia de no tindre un govern metropolità. Cada vegada som més tres províncies (visquen les Diputacions!!!) i allò del País (i la llengua) és cada vegada més una quimera. El nostre Síndic de Greuges està lliure, per llei, de parlar la nostra llengua. Tothom (és a dir, les anomenades o autoproclamades elits) ha dimitit i molts (sempre hi ha excepcions) només aspiren a la supervivència.

I el nostre Ajuntament, (a banda d’aquella autoproclamació, que ens va fer pujar els colors, de Sandra Gómez com a futura alcaldessa, jubilant Ribó) insisteix en la xerrameca esotèrica d'assolir l’estadi de ciutat climàticament “neutra” i d’acomplir les “missions”. Això de les missions era cosa de l’arquebisbe Olaechea a la postguerra. Els mots “missions” i “comunitat” no deixen de fer un persistent flaire a capellans. Ara tot ha de ser sostenible i inclusiu i, hi ha d’haver molta cultura festiva (o siga, les festes de sempre). El munt de problemes reals i punyets ja els resoldran els arcàngels. Això sí, tenim delegacions de nom molt modern com la d’Ecologia Urbana (una disciplina científica) i, sobretot, la d’Emergència Climàtica o la de l’impenetrable Govern Obert. No sé si el discurs oficial “connecta” amb els votants potencials o si realment allò que caldria és molta més pedagogia social.

L’escenari millor -sens cap mena de dubte- seria la continuïtat, però com han comprovat, no m’hi posa massa i, amb el seu permís, em quede amb l’escenari intermedi que ben bé no se què hòsties (amb perdó) és. Em queda poc d’estar en el convent i ja se m’ha passat l’arròs. No sé si puc demanar una mica de trellat (no en el sentit claudicant que l’utilitza Ximo Puig), més treball arran de terra en totes dues institucions i anar per feina en lloc de recordar què bons xics érem en la Transició. Ni el Jardí del Túria de Pérez Casado, ni Fuster, ni Sanchis Guarner, ni Vicent Ventura poden ser coartades de cap mena. Crec que ells no ho volen ni ho voldrien. 

Em permetran que, de bestreta, demane perdó per les insolències que puga haver dit. No vull donar lliçons (ni una), ni afavorir a una dreta que sempre juga a favor del poder econòmic i en contra del País. Entrar en dinàmiques autodestructives està, per descomptat, a anys llum de les meues intencions. Només si aquestes ratlles són d’alguna utilitat quedaré ben content. La lletra de “si arribeu” de Lluis Llach em sembla un final escaient per a un vianant. Bon any (espere) i, per damunt de tot, salut i bon humor.

Sortosament, hi ha algunes “novetats” que ens faciliten la tasca de selecció i que pertanyen al capítol de camins vells, ja transitats, que o bé ens duen a no eixir de pràctiques lligades a allò de “com tota la vida” o bé directament fan envermellir aquells que tracten (tractem) de desfer-nos de la caspa mental. Cadascú tindrà els seus exemples preferits perquè de tot hi ha a la vinya del senyor, però jo em limitaré a treure a col·lació alguns que m’han trucat a la porta. La majoria- no tots- guarden relació amb una tossuderia tan nostra com treure-li tot el suc al pam quadrat per motius turístic-immobiliaris, un ofici per al qual tenim una notable qualificació. Tota una tradició des que Pedro Zaragoza va convéncer Franco de permetre l’ús del bikini a les platges de Benidorm i des de que, al recer dels Plans de Desenvolupament dels 60, les rendes urbanes derivades d’una accelerada urbanització esdevingueren la font de renda dels “agents immobiliaris”, una colla d’espavilats i especuladors.

Doncs malgrat l’evidència de la destrucció del paisatge i dels recursos naturals, a hores d’ara continuem cavant el pou cada vegada més profund. Ni nou model econòmic, ni  càntics celestials. Cal continuar fent el que s’ha fet tota la vida: construcció i turisme. És el que millor sabem fer i ni Botànics ni Rialtos ens van a ensenyar. Per això sona heroic l’intent de la nova alcaldessa d’Oriola d’aturar la construcció de 2.200 nous habitatges quan a Borriana ho tenen molt més clar: a l’altre costat del riu sec o riu Anna, a la vora esquerra del Clot de la Mare de Déu, on hi havia projectat des de fa temps el  PAI de Sant Gregori (amb maqueta inclosa exposada al hall de l’Ajuntament), ha nascut l’exclusiva urbanització Los Cálamos, les meravelles de la qual es poden consultar a Google. L’alcaldessa socialista Maria Josep Safont Melchor, pobrissona, no s'hi ha pogut resistir. Tot siga pel progrés.

Per continuar en el mateix àmbit temàtic, el 26 d’agost À Punt Noticies ens feia saber que al País Valencià comptem amb 245. 082 piscines (una per cada 21 habitants, una bestiesa), dada que indica que ens hem unflat a promoure urbanitzacions de baixa densitat per tot arreu, una pràctica socialment caríssima i malbaratadora de recursos, començant per l’aigua. La ferma voluntat de carregar-se el territori té ara l’epígon en la dèria de les instal·lacions d’energia fotovoltaica (una allau de peticions amb, segons els “emprenedors”, 500 projectes encara per resoldre). Verde que te quiero verde. Les “externalitats negatives” del tema no semblen preocupar. Una altre vessant de l'exercidi d'esprémer el territori amb la coartada de l’emergència climàtica.

Una altra cara de la moneda és la desídia que explica l’existència -segons Amics del Carme i CaminArt- de 400 “buits” urbans (solars i àrees més extenses) al centre històric de la ciutat de València. Ja fa dècades que parlàvem de “Beirut” referint-nos a aquest estat de coses i encara estem molt lluny de resoldre-ho. Per no parlar d'aquells espais perifèrics (a la ciutat i a l’àrea metropolitana) deixats de la ma de Déu que son la no-ciutat, llocs on conviuen fàbriques abandonades, solars, horts, finques obsoletes dels anys 60, residus en forma de casa de planta baixa i pis... A ningú li hauria d’estranyar que els habitants d’aquesta no ciutat o no voten o voten a l’extrema dreta.

Deixem el malbaratament del territori per esmentar dues joies que res tenen a envejar a les joies de la corona d’Isabel II. La primera és l’al·lucinant concessió de la medalla d’or del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana a l’arquebisbe Cañizares, conegut espècimen d’extrema dreta eclesial. Un despropòsit majúscul i caspós. La segona, el lamentable espectacle dels bous al carrer (amb morts i ferits per tot arreu) i la tèbia resposta de polítics locals i autonòmics als que fa fredor perdre vots. De nou, com tota la vida. Velles sendes que continuem transitant.

A la recerca de notícies més engrescadores, agafe sendes suposadament novelles confiant que no es faça realitat allò de “lasciate ogni speranza” de Dante. Cal tenir fe en els nous temps i la nova economia. De nou, el progrés. Vendre la gigafactoria de Sagunt com el gran èxit de la reindustrialització del país (com si no hi haguera un munt d’indústries a què donar suport) és un tant exagerat. Com a màrqueting i nova versió del bàlsam de Fierabràs no està malament, però Sagunt i la panacea dels cotxes elèctrics de la Ford no resoldran la davallada de la renda per càpita, ni el problema del finançament, ni el cercle infernal de baixa productivitat i baixos salaris ni, evidentment, el repte d’una indústria competitiva que reclama una política industrial absent.

Lligarem els gossos amb llonganisses perquè de projectes i simulacions n’anem servits. Per exemple, els Docks del Port de València seran un data center, amb el suport de la Generalitat i executat per fons d’inversió (NETHITS) que acudiran als Fons Europeus. Un projecte que, no faltaria més, suposarà una inversió de 241 milions d’euros i generarà 200 llocs de treball directes i 1.000 indirectes. Sempre a l’avantguarda i sempre referent internacional. Podríem seguir posant exemples (la reconversió de Vara de Quart en el Silicon Valley, el corredor mediterrani–cantàbric com a motor d’ocupació (sic), el Consorci Espacial Valencià, Elx epicentre de la industria aeronàutica europea, etc).

La caspa i la síndrome epicentre-avantguarda-referent que sustenta els projectes esmentats no esgoten, però, els projectes que ens ofereixen. A la ciutat de València l’oferta continua: una regidoria d’emergència climàtica; el model de ciutat 2030, més verda, vianant i innovadora; la candidatura a ciutat verda europea el 2023; la biennal de pensament 2022 Barcelona-Palma-València entesa com una mena de corredor mediterrani cultural; el projecte de “mapejar els barris” per a repensar la ciutat: uns laboratoris ciutadans descentralitzats amb metodologia de placemaking (sic) i, per a concloure la petita mostra, l’innovador programa “de l’horta a la cistella”, versió més casolana  d’un anterior intent més “civilitzat” (del Tros al Plat) que feren fracassar els de sempre per massa “modern”.

Vist el panorama, rebutjar -com cal- les velles sendes, no ens resol el problema. Els camins suposadament novells s’allunyen en excés dels reptes més punyents i quotidians amb un risc evident d’indiferència d’una bona part de la ciutadania. Tal vegada la brúixola no ha passat per l’ITV i fa un calibratge que no s’ajusta als quefers que demana un país sotmès al malèvol diktat dels que mai perden. L’ofensiva de la banca i les elèctriques, la inflació, l’abisme entre els preus en origen i en destí dels aliments, la pèrdua de poder adquisitiu de salaris i pensions, l’encariment de l’habitatge, la marginalitat social etc., no son simulacions ni un destí fatal davant el qual només és possible la resignació que prediquen gurús interessats i ben pagats. Les promeses a mitjà termini, fins i tot eliminant les boutades, poden provocar rebuig i reforçar la idea de la inexorabilitat del canvi de cicle polític. I ara? Doncs no tinc una altra resposta que l’esforç per albirar sendes novelles de debò i denunciar l’alienació quotidiana d’un consum inabastable i mentider amb el qual serem, suposadament, feliços. Salut. 

La prova de la incomoditat que suposava i suposa Joan Fuster per a la dita esquerra (si és que ho és, deia el mateix Fuster) és la resposta de l‘ex-honorable Joan Lerma quan la dreta atacà l’humil expressió “Fer País”. Tan docte personatge es depenjà dient que preferia “40 anys convivint  junts” perquè allò de fer país li devia semblar massa “divisori”. Convivint o suportant-se o suportant personatges així. Cosa gens estranya en l’inventor d’allò que els invertebrats viuen la mar de bé i que això de vertebrar el País era fer volar coloms. Un cinisme que vol mostrar-se com a expressió de moderació i una  moderació que té continuïtat en l’actual govern del Botànic. No debades, l’actual president Ximo Puig fou entre 1986 y 1995 director de Relacions Institucionals i Informatives de la Generalitat Valenciana amb el governs de Joan Lerma i, abans, cap de gabinet de qui encara és senador del Regne. Sols cal llegir el discurs de “La Veu dels Valencians”  del 9 d’Octubre de 2021 per comprovar  fins a quin punt està viu un discurs  tebi que fuig  del soroll i  de la  controvèrsia  i “posa en valor” el seny i el trellat encara que duga a la invisibilitat. Ni tan sols l'ignominiós finançament els fa alçar la veu. No mai és el moment i a Madrid, al PSOE, tampoc li va bé obrir la caixa de Pandora. Ítem més, parlar en castellà en la festa d’Elx d’aquest estiu no és una anècdota i sí un pas més endarrere per si no tinguerem prou amb les ensopegades del requisit lingüístic i l’exempció “per llei” al Síndic de Greuges, Angel Luna, d'usar el valencià. Vergonya cavallers, vergonya!!!.  I allò de “L’Espanya de les Espanyes” encara no ha estat explicat, com tampoc la proposta (crec que ridícula i inoperant) de  descentralitzar institucions estatals (a veure que ens toca en el repartiment!).

Per tant, benvingut siga l’any Fuster i que a tots els llocs de parla catalana (la parla comuna, dialectalismes de tota mena a banda) es recorde a Joan Fuster i es reivindique  la importància de la seua figura i la seua riquesa intel·lectual, social i literària. Doctors té l’església (sempre hi ha d’esglésies) i no caldrà que siga jo -un perfecte outsider- qui recorde que en Fuster es donen cita la poesia, l’assaig (amb un mestratge indiscutible), l’art ('El descrèdit de la realitat'), una filosofia (allò d’agafar una vaca pels collons) allunyada de la metafísica i del materialisme dialèctic (que li semblava, amb raó, una boutade), un humanisme radical, un materialisme conspicu i la raó i els aforismes com a eines de reflexió i comprensió. Un Fuster irònic, vitriòlic i desinfectant que  recomanava llegir Russell i que, entre “Cristo!!” i “Cariño!! gaudia de llargues converses plenes d’humor amb els seus voluntaris interlocutors on no hi havia límit temporal ni temàtic.

Dit i fet, totes aquestes vessants (importants) no poden ni han de fer oblidar el seu compromís polític ni la seua tasca d’agitació permanent, en un intent “gramscià” (com diu el meu amic Nèstor Novell), no exempt d’utopia, per tractar de superar l’endèmica somnolència digestiva dels valencians, la qual cosa implicava la defensa, sense cap mena de subterfugis, de la unitat de la llengua i la modernització del seu ús. Això sí, deixava explícitament als que feien política la tasca de “traduir” la reflexió en acció. A sovint he pensat que és un fet sorprenentment menystingut la proesa d’escriure el 1962 Nosaltres els Valencians, en ple franquisme, quan predominava la foscor i l’opacitat i quan personatges  com Ombuena, Diego Sevilla o Corts Grau, “dictaven doctrina”. Per aquesta raó, em surt una mena de somriure  un tant amarg davant de tanta revisió i tanta tercera via. El primer que dubtava d’ell i que no defugia la polèmica i la controvèrsia era Fuster. No cal dessacralitzar allò que no és sagrat i més ens vindria a compte si  assumirem el seu tarannà. Si, com es sol dir, alçara el cap, es faria un fart de riure del seu aniversari, alhora que es faria creus d’aquesta societat “líquida” a la qual hem arribat.

Ara em toca explicar una mica allò de xàfec i la pluja fina. Mai he estat amic  d’invents com “el dia de...”, la “capitalitat de....” ni “l’any de...”. Pulsions consumistes  i expiacions de mala consciència a banda, sempre m’ha semblat que  aquestes celebracions  temporals  no deixen de semblar-se als xàfecs. Quan plou a bots i barrals o a poals, l’aigua ho arrossega tot i fa més mal que bé. Acabada la tempesta, torna la vida quotidiana com si res hagués passat i la memòria -sempre feble-  no triga en  oblidar-se de trons i llamps.  Molt diferent -no en tenim massa d’experiència a la Mediterrània - és la pluja fina, aquella que va poc a poc humidificant el  terra i  afavorint les collites.

Doncs utilitzant aquesta fàcil metàfora, sols desitjaria -cosa ben difícil- que l’Any Fuster  fos com la pluja fina i que, en arribar l’1 de Gener del 2023, no  es repetirà allò de feina “feta” i a un altra cosa, tot i que tinc seriosos dubtes  sobre el que fins ara han estat unes tèbies celebracions que no han arribat a ser compartides per un mínim de la malaguanyada opinió pública.

Dubtes a banda, el que sol passar amb “l’any X” o amb la “capitalitat mundial de l’any X” és el ràpid oblit una vegada superada la fulla del calendari. Si em pregunten com es pot evitar aquesta mena de maledicció em posen en un compromís però, per sortir  de l’impasse, sí que hi ha dues coses que crec ajudarien a reconvertir el xàfec en pluja fina. En primer lloc, començant per allò més a prop que ens pertoca, “fer país” és equivalent a sostreure’s del procés de dimissió  col·lectiva i institucional que anem arrossegant. Ja fa molts anys que tinc molts anys, parafrasejant a Serrat. I això val per als que creuen que amb la “moderació i el seny” guanyaran vots i per a una  universitat que cada vegada s’allunya més del seu paper (allò  dels Consells Socials de les Universitats és una pura farsa). De l’empresariat i altres institucions m’estalviaré l’esforç. Si hi ha una cosa evident és que un País sols és  si vol ser i aquesta voluntat de futur  ha de mobilitzar i no desmobilitzar  els recursos socials  i fer polítiques eficients alhora que comprensibles i explicables. I acabar abans que siga massa tard amb el provincianisme i el provincialisme (ai! no crec que se’n sortim).

L’altra pota de la pluja fina té molt a veure amb allò que  sense embussos Fuster anomenava el “regionalisme catalunyenc”. És clar que a Catalunya el conflicte polític  que esclata amb l’I-O domina l’escena i l’argumentari, però la Sènia no pot continuar sent  una divisòria mental. Cal (pense) una perspectiva més ampla  i una mirada  feta des del turó. El País Valencià, el Principat i les Illes, hem tingut  i tenim dinàmiques  històriques diverses i reptes actuals diferents però també convergents. El ciment (la unitat de la llengua i les relacions culturals) no son fets aliens a la voluntat col·lectiva i cal rebutjar tota presumpció d’immanència, Dit d’una altra forma: “ni el territori, ni la història, ni tan sols la llengua -per molt importants que siguen, i tant que ho son!- son suficients sense la voluntat de ser... Si manca la voluntat col·lectiva de ser País, de  fugir de la provincialització, senzillament, aquest deixarà d’existir com a tal i romandrà  com una mera circumscripció de tres províncies al si de l’Estat” (Nèstor Novell i Josep Sorribes. Noticia del País Valencià. València. 2021.  pg.490). Fugir de la provincialització no és un problema sols “valencià”. Existeix- com deia Fuster- el  regionalisme catalunyenc i si no es reforcen els lligams de la llengua i la cultura no anirem enlloc.  Com deia un acudit recent: “El catalán, el valenciano y el mallorquin son tres lenguas diferentes. Això s’ha d’escriure  en castellà perquè si  escrius: el català, el valencià i el mallorquí són tres llengües diferents, no saps si ho has escrit  en català, valencià o mallorquí”. Doncs això. O juguem tots o trenquem la baralla. Hi ha xarxes i instruments. Cal utilitzar-los  sempre des d’un pla d’igualtat i col·laboració. Crec amb sinceritat que això és el que reclamaria Fuster. Pluja fina.

Un bonic panorama i un magnífic camp adobat que afavoreix el vot dretà, el qual compta amb l’ajuda significativa d’una desmobilització del vot potencialment d’esquerres, com s’ha fet palès en els recents comicis d’Andalusia. Una desmobilització que té les seues arrels en el tradicional fraccionament de les opcions alternatives a la síndrome PP/Vox però també en l’oportunisme d’un PSOE que trau pit de la vergonyosa supeditació (amb una mena de protagonisme de criat) als interessos geoestratègics de l’OTAN. Un PSOE que, si per una banda practica una política d’immigració nefanda, per l’altra, predica un “rearmament” ideològic progressista i un suposat lideratge “d’esquerres” (amb el permís, és clar, de l’IBEX 35). No cal dir que mai no és el moment d’abordar canvis constitucionals, ni la reforma del poder judicial (que la dreta fa impossible), ni de resoldre en positiu l'inefable i incomprensible “España de las Españas” com a suposada contraposició a la sagrada unitat pàtria. Amb una tèbia pseudoproposta federalitzant i amb la descentralització d’algunes institucions estatals no anem enlloc.

Aquesta “tendència” dretana té lògicament versions diferenciades al llarg i ample de la bloquejada Espanya de les Autonomies però, de València estant, la transposició sembla malauradament esperable. Totes les informacions i rumors apunten a enquestes molt poc encoratjadores i, a un servidor, com a centenars de milers de valencians, li fa més por que una tronada tornar a gaudir 4, 8 o 12 anys més les excel·lències d’una dreta “local” ben coneguda.

Una por fruit, no tant de l’endèmica corrupció, sinó del convenciment que no hi ha ni un gram de futur amb el retorn al poder d’una dreta que se li’n fot el País i que tornarà ben segur a explotar l’anticatalanisme (l’únic discurs que practica), el secessionisme lingüístic i el conreu de la sacrosanta i folklòrica tradició, sovint conreada per la nostra acomplexada esquerra. Una dreta que ens du directament a l’innocu regionalisme, a ofrenar noves glòries a Espanya i a alinear-nos amb un empresariat (l’AVE & Cia i els voltors turístico-immobiliaris) que una i mil vegades ha posar de manifest que l’interès col·lectiu els és del tot aliè.

A sis mesos de les urnes, podríem fer alguna mena d’exorcisme o sortilegi per a fugir de la maledicció? Els avesats analistes i estrategues del Botànic o del Rialto tindran de segur respostes que m’estimaria molt conèixer. Jo em limitaré a suggerir que trobe que hauríem de lliurar-nos quan més aviat millor d’una doble distorsió òptica que, al meu humil parer, suposa un seriós entrebanc.

En primer lloc, tot i que sempre es bo evitar el vol gallinaci i suggerir propostes de futur, tot allò que ara es faça s’ha de fer amb prudència i no abusar de simulacions d’ordinador i nous plans fets a correcuita. És hora de collita (si s’ha treballat de valent els darrers set anys, és clar) i no tant de sembra. L’excés de promeses i l’acceleració habitual d’obres públiques (o estúpids “regals” com fer gratis el transport públic els diumenges, sols els de la Generalitat, per cert) poden topar amb l’escepticisme o rebuig d’una població sotmesa a la lluita entre l’angoixant publicitat (que proposa una felicitat composada per múltiples i variades adquisicions i plaers inversemblants) i les seues possibilitats reals. Per si hi mancava algun ingredient, la COVID no se n'ha anat i la sanitat torna a trontollar, tot i que tot açò roman diluït  en festes i turisme.

Prou més greu encara que aquest excés d’oferta futura em sembla la segona distorsió òptica: ja fa un cert temps (i quan més s’hi acosten les eleccions, més s’accentuen i sovintegen els exemples) que els partits de la coalició governant estan sotmesos a una obsessió malaltissa: deixar la seua petjada, “marcar” territori i, si cal, menystenir els socis de govern arribant de vegades a la contra-programació. Una obsessió que és més notòria (tot i que no exclusiva) en el PSOE local. Vist el panorama i les tendències ja esmentades, aquesta obsessió, a més de malaltissa, és mortal. No són les matemàtiques el meu fort però em sembla bastant evident que sols sumant (sense fer-se quotidianament la punyeta), i amb molta sort, hi ha alguna esperança de lliurar-nos-en del malson. Cal posar en valor la coalició, sense retòrica, i oferir mancomunadament les millores assolides. Si no es fa així, no sé sobre quines bases fan el càlculs els gurús de torn però a mi no em surten els números, i bé que em fot.

Potser el lector pense que exagere la nota. Doncs crec que no, i posaré sols alguns exemples recents que combinen les dues distorsions. Per fer boca: Ribó anuncià recentment “’l’imminent licitació” del soterrament de les vies de tren que permetrà (tot ad calendas graecas) eliminar el pas elevat de Giorgeta i construir la nova avinguda de García Lorca. L’anunci venia adobat amb una referència al “paper protagonista de Malilla en el futur de la ciutat” i la promesa d’alguns equipaments de barri, tot i obviar, oportunament, el destí del nou PAI de Malilla (ple de torres d’elevada volumetria a la vora de la ronda sud ) i el nou barri (del tot innecessari) a esquenes del nou hospital La Fe, i ja irreversible. Com qui diu, a l’endemà, Sandra Gómez presentava el gran projecte de la València 4.0 que descansa en una reconversió del polígon de Vara de Quart, el nou Silicon Valley de la ciutat. Més fusta, que és la guerra, que deia Groucho Marx. D'altra banda, Grezzi es despenja amb un possible túnel davant de Sant Pius V mentre Sandra Gómez presenta el projecte de remodelació de Pérez Galdós. Mentrestant, el Pla de Mobilitat Metropolitana de la conselleria proposa el trasllat de l’estació d’autobusos al centre de la ciutat. A veure qui la diu més grossa!

El mateix Pla de Mobilitat (si s’hagueren atrevit a tirar endavant l’Àrea Metropolitana de València quan tocava -2015/2016-, no estaríem parlant de projectes) “estendrà” -sempre en futur- el metro a Aldaia i crearà quatre corredors d’autobusos guiats en l’Horta. En aquesta boja cursa, l’Ajuntament encarrega la redacció d’un pla per a unificar criteris en el Jardí del Túria (una mica tard em sembla), subratllant que el compromís de l’equip de govern coincideix amb la candidatura a Capital Verda Europea (un altra capitalitat no, per favor !!!).

Ítem més, la “nova” proposta de reindustrialització (com si no hi haguera indústria que està a l’aguait d’una política industrial) té com a projecte estel·lar la gigafactoria de bateries elèctriques de Sagunt i els nous models elèctrics de la Ford. Amb motiu de tan faust esdeveniment s’organitzen dues taules rodones sobre els “factors de la reindustrialització”. Dues taules amb ponents de “primerísimo nivel” (sic). El titular no té desaprofitament (La industria sostenible pide infraestructuras), però el mateix dia ens assabentem que es preveu una forta pujada del preu dels habitatges de lloguer a l’aixopluc de la moguda. Tot en ordre.

Finalitzaré amb dues joies comunicatives. La primera, la celebració a la Marina del “Dia de la rosa” on militants i simpatitzants socialistes (i l’alt comissariat conformat per Diana Morant, Ximo Puig, Sandra Gómez i Fernández Bielsa) “exhibiren” múscul. Igual creuen –ingenus- que guanyaran en solitari com en 1982. La segona, unes impagables declaracions de Sandra Gómez amb motiu dels 53 milions de “l’impacte mediàtic” dels Goya. Calia reblar el clau: “Este proyecto nos permitirá seguir mostrando la diversidad de la España policéntrica i polifónica desde una mirada valenciana”. Cap dubte? Combustible per a Falles.

No em complau el més mínim guanyar-me a pols l’epítet de tocacollons .Tanmateix, crec que l’excés de promeses a llarg termini i les pràctiques de “diferenciació” dels missatges ens duen cap on molts no volem ni desitgem. I ja se sap que les eleccions no es perden mai per mèrit de l’oposició sinó per les fallides del govern. Tant de bo si encara estem a temps de rectificar (i millor si m’equivoque)

M’apresse a dir (per tal d’evitar malentesos) que el que escriu aquestes ratlles no es confrare dels interessats defensors d’allò de “tots els polítics són iguals” i que és la dreta econòmica, política i mediàtica la que ha de suportar el pes de la càrrega atès que marca les pautes del cruel desgavell a què estem destinats la immensa majoria de la població, sotmesos al predomini dels valors conservadors i amb uns nivells de consciència que difícilment posen en perill els designis escenificats, entre altres, pel Fòrum de Davos. Tanmateix, dita la qual cosa, carregar la ma en l’evident protagonisme de la dreta no equival necessàriament -ni de lluny- a exculpar les instàncies polítiques autoanomenades d’esquerres o progressistes que sovint practiquen un servilisme aclaparador. Malauradament, la socialdemocràcia ha comprat el neoliberalisme econòmic i l’ aplica amb la fe dels conversos. També a aquestes instàncies formalment alienes a la gran col·lació conservadora se’ls pot i se’ls haurien de reclamar responsabilitats polítiques, com tractaré d’argumentar. Dir, per últim, que l’escala de la reflexió ve determinada per la realitat espanyola i valenciana, tot i que fan la seua aparició realitats europees o globals que, o bé ens afecten directament, o bé no es poden ignorar. Anem per feina.

No crec que hi haja molts dubtes que la primera reclamació de responsabilitats polítiques -prou transversals en aquest cas- té a veure amb la guerra d’Ucraïna que ja dura més de 100 dies i sembla que va per a llarg. Una guerra que mai hauria d’haver-se començat i on, a més dels evidents interessos de la indústria de la guerra, són els interessos geopolítics “d’Occident” (amb l’OTAN com a braç executor) els que estan marcant el curs dels esdeveniments. Una guerra injustificable pel reguer de destrucció, mort i patiment que arrossega i que no es pot liquidar em un relat maniqueu den bons i dolents. Perquè la innegable megalomania i delers imperials de Putin és la resposta a un procés d’encerclament i desgast de Rússia que comença amb el desballestament de l’URSS iniciada per la caiguda del mur de Berlin. En lloc d’aprofitar l’oportunitat de construir un espai de seguretat europeu integrant a Rússia, la integració en la UE de molts països de l’antiga URSS (antesala molt sovint -com bé sabem- de l’entrada en l’OTAN) incrementà la sensació d’inseguretat de Rússia i fou el brou de cultiu perfecte per al ressorgiment del nacionalisme rus. Els animals ferits sempre son els més perillosos. Presa la decisió de recuperar el Donbás (en guerra des del 2014) i Crimea (ocupada manu militari aquest mateix any), el pas següent ha estat la croada occidental per a fer front a la invasió en forma de sancions econòmiques i d’una allau d’armament. L’objectiu: vèncer a Rússia i allunyar el perill d’una aliança amb la Xina, nova potència mundial que obsessiona al decadent imperi americà. La petició de Suècia i Finlàndia d’integrar-se en l’OTAN incrementa la frontera i agreuja el problema.

Aquesta guerra estúpida i cruel, com totes les guerres, comença a passar factura a una Europa que tot just semblava deixar enrere allò pitjor de la pandèmia i es disposava a posar en pràctica una recuperació suportada pel esforç financer dels fons europeus Next Generation. Amb la guerra, tots els bons propòsits se n’han anat en orris i ara cal fer front als efectes “col·laterals”: encariment energètic, elevada inflació, reducció notable de les taxes de creixement, endeutament generalitzat... Una Europa post-Covid, bel·licista, submisa i sotmesa als interessos americans. De retruc, una crisi alimentària derivada del bloqueig de l’exportació de cereals que, com de costum, afecta els pàries de la terra d’Àsia i Àfrica. Comptat i debatut, un desastre a tots els nivells i un bon motiu per a demanar a qui pertoque responsabilitats polítiques.

Si canviem d’escala i fixem l’angular en l’Estat Espanyol, la performance no és precisament encoratjadora. Com a la resta d’Europa les perspectives econòmiques han empitjorat i el manteniment d’estructures fortament oligopolístiques en sectors com ara l’energia, la banca o les grans cadenes de distribució col·laboren en un creixent malestar social malgrat la intoxicació publicitària. En aquest context advers, la dreta política i mediàtica es mou amb extrema facilitat i es disposa a recuperar un poder polític que va perdre fa no res. Una dreta extrema i carpetovetònica que avança per tot arreu (Galícia, Madrid, Múrcia, Castella-Lleó, Andalusia...) i on el creixement de Vox ha marcat un “relat” del PP cada vegada més escorat cap a posicions netament reaccionàries i franquistes (on sempre ha estat, per cert) amb la inestimable ajuda del nacional-catolicisme i d’un poder judicial gens neutre. Una dreta crescuda a la qual se li perdonen amb molta rapidesa les pràctiques corruptes i que s'aprofita de les nombroses errades d’un govern de coalició feble que practica cada vegada més la geometria variable allunyant-se dels socis d’investidura i cedint terreny a la dreta.

Posats a cercar i identificar responsabilitats en aquest àmbit, la llista es fa excessivament llarga i obliga a una dràstica selecció. Del poder econòmic estant (els nostres benvolguts oligarques) no sorprendrem ningú: en l’IBEX 35 es troba el millor de cada casa (banca, energia, telecomunicacions, grans constructores etc.) sempre que no ens oblidem d’algunes empreses “familiars” com ara Inditex o Mercadona, que de tot hi ha a la vinya del senyor. Uns “emprenedors” que viuen sovint gràcies a la santa Bíblia (el BOE), que practiquen sense cap remordiment una evasió fiscal multimillonària queixant-se sempre de l’excés d’imposició i d’entrebancs al credo liberal del qual son afamats defensors malgrat defensar amb carn i urpes privilegis concedits alhora que juguen sense envermellir a les portes giratòries que els permeten “integrar” polítics excedents però molt útils per als negocis. No podem passar pàgina sense esmentar el frau majúscul del rescat financer (70.000 milions del FROB, 60.000 milions del “forat” de la Sareb i 42.073 milions d’actius fiscal diferits que acabaran sent deute públic a mig termini). A aquestes xifres (Eduardo Bayona. Público 04/06/22) cal afegir l’escàndol de l’amnistia fiscal de Montoro i algunes petites prebendes addicionals. Ho deixarem aquí.

La dreta política i mediàtica és un company de viatge necessari per a la dreta econòmica (o els rics, per entendre’ns). Tan important com la defensa dels interessos que els donen de menjar (per posar un exemple, la croada demagògica de la baixada d’impostos) és la defensa dels valors més retrògrads (Isabel Sánchez Ayuso con a referent); l’atac al “desastre” de les autonomies (amb l’España una, grande y libre estaven millor); la renúncia a la memòria històrica per una Transició on tot restà ben lligat i que fou una adaptació de les Lleis del Movimiento Nacional a la nova situació “democràtica”; el blanqueig- quan no exaltació- del franquisme i una continuïtat obscena dels seus protagonistes; la total oposició a la reforma d’una Constitució obsoleta o el control del poder judicial amb un CGPJ que està fora de llei ja fa tres anys per la manca de renovació obligada per la mateixa Constitució. Per no parlar de la defensa de la institució monàrquica que consubstancialment és un insult a la intel.ligència, al marge de corrupteles i escàndols per donar i vendre . Cóm no, un govern en mans de comunistes i separatistes no és legítim ni de fiar. I a tot açò, l’Església fregant-se les mans amb el pin parental de Vox o amb la persecució made in Madrid de llibres de text “sectaris”. Excels panorama adobat dia si i dia també per infinites tertúlies i tertulians. Al remat, es confonen dreta extrema i extrema dreta. El PP, Vox i el que roman de Ciudadanos conformen l’aliança conservadora de facto mentre que el PSOE (amb pràctiques sovint més pròpìes del centre-dreta que del centre-esquerra) resta presoner de les seus pròpies contradiccions i la seua supeditació als interessos geopolítics i a l’IBEX 35.

Tot i ser víctima d’atacs sense treva, no seria justificable passar per alt les malifetes d’un govern “central” que ha col·laborat i col·labora en el disseny de la tempesta perfecta tan desitjada per la dreta. La negativa injustificable de Pedro Sánchez a pactar amb Unidas Podemos endarrerí sis mesos la formació del govern, obligant a una estúpida repetició electoral. El nou govern nasqué més feble i, just és dir- ho, hagué de fer front a una pandèmia i tot seguit a un conflicte com el d’Ucraïna en el qual ha exercit de vailet submís del bloc atlàntic i l’OTAN sense cap pudor. A tot açò caldria afegir la mala praxis del govern de coalició (per ambdues parts) així com l’espanyolisme mal dissimulat d’una part substancial de PSOE i els equilibris en la corda fluixa amb els socis d’investidura bascs i catalans. El canvi de postura en relació al Sàhara ha suposat un notable aïllament polític per totes bandes mentre que un més que probable mal resultat a Andalusia incrementa de forma notable un nerviosisme ja molt palès. Deixem-ho aquí per no fer-ho massa llarg i passem a casa nostra.

Ací, al País Valencià, també cal demanar responsabilitats polítiques i civils a diferents nivells en la mida que es dibuixa un esdevenidor molt poc confortable. Pel que fa a la dreta econòmica, més enllà de l’enyorança (tant dejà vu com discutible) d’una suposada dreta democràtica valenciana (els Martí Domínguez, Joaquim Maldonado, Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Muñoz Peirats etc.), la dreta valenciana realment existent és profundament conservadora i no ha deixat ni per un instant de controlar el poder polític : l’AVE (Vicente Boluda, Juan Roig, Federico Félix i la resta d’acòlits) ha tingut la deferència d’invitar a Isabel Sánchez Ayuso, tota una declaració de principis, mentre que el lobby portuari continua fent de les seues i la CEV de Salvador Navarro no desentona gens. Una sàvia combinació de negocis, poder i política de la qual no caldria esperar fruits profitosos per al comú. Així ha estat en el passat (si es fan biografies en lloc d’hagiografies) i així serà en el futur immediat. La seua col·laboració, més cosmètica que altra cosa, en els “grans temes” (el finançament o l’agilització real del sempitern arc mediterrani) no pot substituir una pressió social inexistent.

Menys esperances encara cal fer-se de la dreta política i mediàtica. Pel que fa a la primera, (que sintonitza a les mil meravelles amb la dreta econòmica) la seua perseverança en mantenir molt viva la tradició blavera (sempre el mateix argumentari) es combina amb una creixent intransigència envers qualsevol cosa que supose un projecte de país: el volen provincià i provincial, sense llengua i cultura més enllà del folklore i la dialectalització. Una dreta política que arriba de denunciar el “sectarisme” que s’amaga darrere d’una expressió tan perillosa com la de “fer país”. Un sa regionalisme fet a mida com l’himne de l’Exposició Regional del 1909 que encara cantem tots a una veu. Els mèdia -inclòs un À Punt feblement reivindicatiu i molt casolà- fan de caixa de ressonància i s’adapten al “relat” més rendible i “menys divisori”.

Davant aquest estat de coses, l’actuació de la Generalitat no és ni el corrector ni el revulsiu adient. Hi manca tremp i ambició perquè domina la prudència, el trellat i la supeditació als poders fàctics. Quan es defensa una “España de Españas”(SIC) i “l'Espanya sense soroll” no sols no es molesta a Madrid. També s’està obviant el fet que sols si hi ha una voluntat col·lectiva de voler ser es pot anar més enllà de ser una regió amb forta personalitat. Si no hi ha un mínim nivell de consciència, les “grans reivindicacions” no tenen suport social. Cal que Botànics i Rialtos siguen governs de coalició seriosos i no regnes de taifa entre partits que practiquen la contraprogramació (o el menysteniment mutu). Mai no és el moment (i menys ara que estem de fet en precampanya) però sense un gran esforç en pedagogia social, unes polítiques econòmiques, socials i territorials més punyents, molt millor explicades i lluny d’eslògans, el personal passarà de tot, votarà més a la dreta i tornarem a l’hivern.

Supose que tot açò és tant utòpic com pensar que la ciutadania pot demanar responsabilitats polítiques (i civils) als qui per acció o omissió tenen a veure amb l’esdevenir negrenc, ennegrit, grisenc i cendrós que s’està prefigurant. Tant de bo m’equivoque. Salut.

En aquest article el pacient lector no trobarà cap anàlisi acurada. Em limitaré a comunicar l’efecte que sobre el meu minvant optimisme va tenint dia rere dia l’acumulació de desficacis. Una acumulació que em fa visualitzar El Crit de Munch.

Tothom comprendrà que òbriga -mai millor dit- el foc amb la maleïda guerra d’Ucraïna. Tanmateix, em semblen escaients algunes consideracions de caràcter previ. En primer lloc, cal dir que mai no s’insistirà bastant en la conveniència de no oblidar els conflictes sagnants que hi ha hagut arreu del món en un passat molt recent, com ara als Balcans,  i la persistència, a hores d’ara, afegits al no sense d’Ucraïna, de les guerres a Síria, Líbia, Iemen, Palestina i un llarg etc.

En paral·lel cal considerar la persistència d’unes migracions de les quals els europeus “hem decidit” que “cal protegir-se”. Serà per diners!. Turquia accepta de bon grau el pagament; el Regne d’Espanya sacrifica el Sàhara perquè Marroc li defense la tanca de Ceuta i Melilla i li accepte les deportacions en calent; Boris Johnson ens sorprèn amb l’esperpèntic “tracte” amb Uganda per a enviar-los-hi (pagant com sempre) immigrants de qualsevol procedència que arriben a Gran Bretanya pel Canal de la Mànega; els refugiats de la guerra d’ Ucraïna; els immigrants del Magrib i de l’Africa subsahariana etc... La realitat sol superar la ficció.

Per a reblar el clau, mig món (i em quede curt) està sotmès a l’arbitri de dictadors de tota mena que fan de corifeus a l’inefable Putin, un personatge certament lúgubre que ompli planes i planes d’una tertúlia insuportable. Això sí, Ucraïna és una guerra “europea” i això ens pilla de més a prop. Llibertat i democràcia davant dictadura i barbàrie. Tots units en un front comú. Aquest és el relat, la consigna, i s'hi dediquen mitjans escrits, televisions i xarxes socials. Com se sol dir, no sabem de la missa la meitat.

La segona consideració prèvia té a veure amb allò que tan pomposament anomenen la geopolítica. Malgrat la intoxicació in crescendo, és prou evident que des de la caiguda del mur i la desintegració de l’antiga URSS, en lloc de fer els esforços escaients per bastir un espai de seguretat a escala europea integrant Rússia (que també és Europa) i les antigues repúbliques del Pacte de Varsòvia, mentre amb una ma es signaven acords sistemàticament vulnerats, amb l’altra s’encerclava cada vegada més l’antic enemic de la guerra freda, incorporant a la UE i, sobretot, a l’OTAN els països limítrofs amb Rússia amb la sabuda instal·lació d’elements de “dissuasió”.

Un encerclament que cercava arraconar l’animal ferit. Els estrategues de l’OTAN –on els EUA fan i desfan en nom de la llibertat i la democràcia- sembla que han tingut sempre clar el “full de ruta” i han decidit que les continues queixes i advertències de l’altra contrapart no eren dignes de ser escoltades. I Ucraïna era la darrera peça del puzzle. Amb aquest país –cosí germà de Rússia i Bielorússia– a l’OTAN i la UE, les faits son acomplits. Sols que Rússia no n'estava, lògicament, d’acord i necessitava a tota costa dinamitar l’operació. La cosa començà a Crimea i continuà amb el relat i la propaganda del genocidi i la desnazificació en les autoproclamades repúbliques independents de Doneskt i Lugansk on, des del 2014, les armes havien substituït la raó. A hores d’ara sembla prou evident que Rússia  pretén controlar tot l’accés al Mar Negre i establir un corredor pro-rus, sense que sapiguem de cert si Odessa hi entra o no, en l’operació. També ignorem si tot es podria agreujar amb la possible entrada a l’OTAN de les limítrofes Suècia i Finlàndia. Ja hi han sonat els tambors de guerra.

Des que començà a gran escala el conflicte armat amb la invasió russa aquest febrer del 2022 assistim a una guerra terrible –com totes- amb un cost de destrucció, víctimes, refugiats i desplaçats que, descomptant la habitual desinformació i manipulació de les imatges de les dues parts del conflicte, de cap manera es pot jutjar amb la més mínima benevolència. La megalomania del dictador Putin està fora de tot dubte. Una altra qüestió és si la guerra era evitable, a qui interessa la bestiesa i quins han estat els detonants. El cínic i tardà recurs a la diplomàcia amaga el fracàs d’aquesta i el menyspreu de les conseqüències. Ara el relat de bons i dolents és el relat útil, que ens recorda les mil i una pel·lícules del Hollywood on els indis sempre eren els roïns. Mans blanques per amagar la sang vessada i els patiments sense fi.

Ad majorem glòriam, evidentment, dels fabricants d’armes (tots es rearmen com “recomana” l’OTAN) que estan entusiasmats en acomplir-se el seu leit motiv propagandístic: “Si vols pau, prepara la guerra”. També es freguen les mans els senyors de l’energia, petroli o gas, tant s’hi val, i els oligarques internacionals (només es parla dels russos). Mentrestant,  els falcons somriuen i mostren medalles, els analistes militars practiquen amb els war games i la resta del personal ens fem creus en veure el somriure polite de Borrell i dels diplomàtics europeus plegats a la voluntat “atlàntica” made in USA.

La fi del conflicte està per escriure i ja es parla de la partició d’Ucraïna (que recorda Corea, Vietnam o Sudan), entre la zona de l’est i l’antiga Galitzia de Polònia, agafant el riu Dnièper com a frontera històrica entre l’Est i l’Oest d’Ucraïna. Recordem que Ucraïna és un estat independent des del 1991 nascut amb la desintegració de l’URSS, perquè  la República Popular Ucraniana de 1917, des de 1921 restà diluïda al si de l’univers del poder moscovita.

Ara, l’artilleria continua desfent cases, infraestructures civils i vides en les principals ciutats ucraïneses, siguen o no del Donbàs. Desprès les sancions econòmiques, el creuament d’acusacions, les suposades amenaces d’utilització d’armes químiques o nuclears, la desitjada neutralitat de la Xina... Ells sabran -supose- quan s’acabarà l’infern de Dant. De mica en mica, s’engrandeix el dubte sobre el dret de l’espècie humana –l’única que mata per plaer i domini- a sobreviure.

Sembla bastant evident que la invasió ha tingut per a Rússia efectes no desitjats. Per un costat ha enfortit el nacionalisme ucraïnés (per cert hi ja tants nazis a Ucraïna com a Rússia i la “desnazificació” d’Ucraïna és un mal argument) i ha generat una russofòbia irracional. Hauran de passar molts anys per superar les barreres mentals i no mentals de la neteja ètnica. D'altra banda, els països limítrofs o volen ingressar en l’OTAN (si encara no hi son) o incrementen de forma notable el seu armament, com també ho fa el simulacre dels Estats Units d’Europa,  que trauen pit per amagar la seua submissió a l’amo de sempre.

El gas rus (i també el petroli) ha pujat de preu mentre es manté la dependència energètica del centre i nord d’Europa. Una dependència que no resoldrà l’increment de les importacions de gas liquat made in USA, més car i en quantitats insuficients. Una mena de victòria (temporal, pírrica i pendent d’aprovació per la UE) de Sánchez, ha aconseguit que la UE  accepte considerar a Espanya i Portugal una illa energètica per allò de la manca de connexions amb la xarxa d’energia de la resta d’Europa. Això ens permetrà, supose, posar un preu màxim al gas i reduir la factura elèctrica sense entrar en els “beneficis caiguts del cel” per a l’oligopoli al qual probablement caldrà “compensar” a costa de tots, com sempre. Si es posa un límit al preu del gas en el mercat majorista, les “pobres” elèctriques guanyaran menys perquè la renda del cartel del famós sistema marginalista (és a dir, els beneficis caiguts del cel) serà menor. Ja s’ho cobraran. Abans del conflicte ja duiem molts mesos amb un cost de l’energia disparat sense que les mesures de reducció de l’IVA o eliminació d’alguns impostos tingueren un impacte rellevant. Els oligopolis de les elèctriques i la banca (molt interrelacionats per cert) són en aquest país tan sagrats com l’obsoleta Constitució.

Desitjaria deixar ací la distòpia però ja se sap que quan una pedra cau al bell mig d’un estany les ones arriben a la vora i això és el que ha passat al sud dels Pirineus. En l’origen, el shock d’oferta derivat del repunt dels preus de l'energia ja venia produint-se els mesos abans i el conflicte armat a Ucraïna l’ha desfermat encara més. Un increment de costos inflaccionista que ha posat damunt la taula el “Pacte de Rendes” i l’urgent aprovació d’un Pla Estatal contra la Guerra, una versió del Pacte de la Moncloa quan la segona pujada dels preu del petroli posà l’economia espanyola al llindar del precipici. Un pla en el qual no entraré en detall però que difícilment canviarà les tendències macroeconòmiques (el baix creixement, l’alt dèficit i la temuda stagflació (on atur i inflacions elevats van agafats de la mà) i també, es clar, microeconòmiques. Entre altres coses perquè l’ambient polític està prou enrarit per les discrepàncies al si del bloc d’investidura i per una dreta i ultradreta que practica allò de com més malament millor i sols defensa una baixada generalitzada d’impostos que deterioraria encara més l’esquifit estat del benestar.

L’increment de costos de l’energia  fou el detonant de dues setmanes d’elevada conflictivitat, amb derivades polítiques, com ja sol passar. Una tempesta perfecta o bola de neu on una vaga “salvatge” del sector més minifundista del transport per carretera posà en solfa bona part de l’economia, generant una crisi de subministraments que afectà l’agricultura, la ramaderia, la pesca, el sector agroalimentari, la farina, els recanvis industrials i, per descomptat, el consumidor final amb l’habitual psicosi i acaparament. No cal haver estudiat una taula input-output per comprendre que una vaga d’aquesta mena pot afectar les relacions intersectorials. Allò que al principi fou un problema puntual de l’oli de gira-sol per la guerra, amb la pujada dels costos energètics derivà en un pandemonium que ha deixat en segon pla l'encara persistent pandèmia del coronavirus. 

Una vaga “política”? Es clar que sí, com demostra la implicació i satisfacció de la dreta i la dreta extrema que veien i veuen l’oportunitat de moure-li la cadira a un govern afeblit  per la dificultat objectiva de resoldre la crisi a curt termini, però també per les discrepàncies al si del govern de coalició en un moment d’inoportuna tensió provocada per la molt discutible decisió sobre el Sàhara. Que la vaga haja estat “ajudada” per la dreta, especialment per Vox, no vol dir que tots els que formen la plataforma convocant siguen d’extrema dreta. El sector del transport per camió, molt atomitzat, ja fa temps que arrossega problemes de rendibilitat i l’exigència (immediata!!!) d’un decret que li fera possible “no treballar a pèrdues” podria ser raonable (a quin preu paguen les grans cadenes el transport minifundista?) però era envidar la falta en termes polítics.

Un brou idoni per a fer esclatar el conflicte i veure les armilles grogues omplir el carrer. Hi ha precedents, com la vaga de 2008 a Zapatero o la realitzada a Xile un anys abans de la caiguda d’Allende. S’hi aconseguí desactivar el conflicte però, de seguida, una inflació de dos dígits i l’habitual demanda dretana de “baixar impostos” (que sols du a la crisi de la Hisenda i als coneguts retalls de la despesa social ) ha emplenat els titulars del menú mediàtic dretà, que es frega les mans amb la “crisi social” derivada de la inflació combinada amb la revisió a la baixa de las taxes previstes de creixement i els seus efectes negatius sobre l’ocupació. 

En aquesta setmana de passió, les insuportables processions nacional-catolicistes i la millora del turisme compartien titulars amb la guerra, l’escàndol de les mascaretes a Madrid, el greu despropòsit de l’espionatge als líders independentistes i l’entrada de Vox al govern de Castellà-Lleó... Un meltin pot que genera un comprensible desinterès d’una consistent majoria social que sols vol arribar a final de més, “desconnectar” i assolir la felicitat programada. La por i la inseguretat davant el futur es tradueixen en més vots a la dreta, mentre la dita esquerra (també a casa nostra) “fa pinya” per a esquivar el perill de perdre el poder el 2023. Recordar-se de santa Bàrbara quan trona és poc útil, diu poc de la qualitat democràtica i molt de l’absència suïcida de la pedagogia social. 

En aquest context, molts problemes d’àmbit regional o local passen a segona fila i desapareixen del menú informatiu: l’esclat especulatiu de les energies fotovoltaiques o eòliques que amenacen l’agricultura i el paisatge; l’affaire de la ramaderia intensiva (haber-la haila i molta); l’oblit del nou model econòmic; la renúncia de qualsevol iniciativa plausible en el govern del territori; la reducció de la urgent reindustrialització al manà “verd” de la gigafactoria de bateries elèctriques a Sagunt; el conflicte permanent amb el suïcida i insostenible creixement del Port de València propugnat pel lobby portuari; el nou “render” del PAI del Grau que va madurant ad majorem gloriam de la voracitat immobiliària; l’absència d’ una política ferma i consistent de recuperació de la llengua i la cultura pròpies més enllà de les efemèrides circumstancials de l’ Any Fuster...

Si tot açò no és una amarga distòpia, de major o menor escala, que santa Llúcia ens conserve la vista a vostès i a un servidor. Sempre ens quedarà el remei de dedicar-nos a conreus diversos (amb permís de la invisible Conselleria d’Agricultura) i a entonar el Hallelujah de Leonard Cohen.

En aquest context global, tot i que la funció de tàvec arriba a fer-se molt poc gratificant, pense que la manca d’ambició pel que fa a l’àrea metropolitana de València esdevé tan evident i depriment com per a justificar, per enèsima vegada, algunes ratlles.

Per si algú encara ho desconeix, el 1987 hi hagué un intent de dotar un àrea metropolitana “de llibre” (consolidada en els anys 70 del segle passat) d’un govern metropolità com els que estaven presents en molts països europeus. El Consell Metropolità de l’Horta (CMH) -que així es deia malgrat l’aparent contradicció de “Metropolità ” i “Horta”- tingué una vida curta (fou dissolt  el 1999 pel govern del PP) i lànguida o, si es vol, ineficient. Aquesta ineficiència tingué causes ben conegudes: a) l’estretor de mires i els recels de la Generalitat que es reservà l’urbanisme i el transport i ofegà financerament el nou ens. b) l’oposició de la Diputació que tenia por de perdre la seua raó de ser. c) el manteniment dels regnes de taifa dels Ajuntaments de l’Àrea, practicants habituals del cantonalisme i “resilients” a perdre qualsevol competència i d) la negativa del govern central a finançar el transport metropolità amb els mateixos criteris aplicats a Madrid i Barcelona. Circumstàncies i deficiències que han estat escrites i explicades sovint. Entre altres, pel mateix Ricard Pérez Casado, artífex de l’ intent (Viaje de Ida PUV 124-126 2013 i De la “Batalla” de València al PGOU de 1988. Història de la Ciutat de València IX. Projecte i Memòria pgs. 205-221. Ajuntament de València/CTAV 2021). El fracàs d’aquest intent fou causa no secundària de la seua dimissió el 1988.

Quan el 1999 les eleccions dibuixaren un cinturó “roig” a la ciutat, al PP li mancà temps per a proclamar que el CMH estava “polititzat” (SIC) i va procedir a la seua eliminació substituint-lo per empreses metropolitanes sectorials (l’Emtre, l’EmshiI i l’Empresa Metropolitana de Transports). Sense un govern metropolità democràticament representatiu (tot i que fora per elecció de segon grau), el llarg període de govern del PP a l’Ajuntament (1991-2015) i a la Generalitat (1995-2015) suposa l’esmorteïment o, fins i tot, l’absència de qualsevol voluntat metropolitana sense que importara el més mínim l’elevat cost del no govern metropolità (desaprofitament de les economies d’escala i de xarxa i bandejament a interioritzar les externalitats positives i negatives). Amb el “canvi” de 2105 es podrien esperar uns altres criteris i estratègies. Pel contrari, ha estat una gran decepció. Una decepció que connecta directament amb l’esmentada dimissió de les elits (en aquest cas, sobretot, de les polítiques)

Malgrat les declaracions formals i els focs d’artifici, la realitat ha estat i és, merescudament, motiu de crítica. En primer lloc, l’aprovació per part de la Generalitat (instància competent) d’una Llei d’Àrees Metropolitanes al País Valencià ha restat en l’oblit. Hom pot suposar que la incompatibilitat entre diputacions i àrees metropolitanes ha pesat molt en l’oblit, tot i que la competència de l’organització territorial és de la Generalitat i hi ha vies per a resoldre el tema sense necessitat de modificar la sagrada Constitució, que va posar la província i les diputacions com a entrebancs i contrapesos a un possible poder d’esquerres al territori (per no dir, la voluntat d’esquarterar el país històric).

Per a dissimular la seua renúncia, a la Generalitat no se li va ocórrer una altra cosa que aprovar una Llei de Mancomunitats obsoleta i inoperant. Dos anys després de la seua aprovació no ha servit de res i obligarà a desfer l’errada amb despesa de temps i energia. Hi havia una proposta alternativa per a reestructurar el territori en governacions i àrees funcionals amb competències de gestió (basada en part en les àrees funcionals de l’aprovada Estratègia Territorial Valenciana de 2011), però la deixaren dipositada en el calaix corresponent.

No s’ acaben aquí les malifetes. El govern del Botànic, a més d’oblidar-se de l’Estratègia Territorial Valenciana (una resposta tardana i cínica del PP a la crisi de 2008, però feta per professionals competents, és ben aprofitable) es llançà a aprovar una mena de plans directors d’usos i infraestructures (el Pla de l’Horta, el Pativel, el Pateval...), aquest darrer amb l’Àrea Metropolitana de València com a objectiu d’estudi i proposta. Cal dir, de bestreta, que el Pateval de cap manera “substitueix” un govern metropolità inexistent. Un govern metropolità ha “d’entendre” no sols d’usos del sòl i infraestructures sinó de moltes altres vessants (gestió del transport, cicle de l’aigua, residus i medi ambient, promoció econòmica, etc.), a més d’exercir adequadament la participació democràtica dels ajuntaments implicats.

Tanmateix, no cal preocupar-se perquè el Pateval (que costà esforços i diners i que du finalitzat ja dos anys) encara no ha estat ni tan sols aprovat inicialment, sembla ser que per discrepàncies entre Compromís i el PSPV-PSOE en el tema de la mobilitat. Ningú ho ha explicat i ningú ha escrit reclamant responsabilitats. Mentrestant, el govern metropolità (el de València, però també el d’altres àrees com ara les de Castelló, Alacant-Elx o les Comarques Centrals) dorm el somni de la incompetència. De victòria en victòria.

Com a bàlsam de Fierabrás per a eixir de l’atzucac (o de l’anomalia metropolitana espanyola i valenciana estudiada, entre altres, per Andreas Hildenbrand), el govern del Botànic, amb el conseller del ram al cap, ha optat per aprovar la targeta Suma, amb la qual podem utilitzar els serveis de l’EMT, Metrovalència, Metrobús i rodalies de Renfe. Cal saludar -com no- la iniciativa, però aquest és un pobre balanç de cara a les properes eleccions. Caldrà recordar que l’homònima Oyster ja funciona des de fa dècades a l’àrea de Londres i que l’Agència Valenciana de Mobilitat ha trigat massa en oferir aquest servei de sentit comú. Per a quan governs metropolitans com els que hi ha a tota Europa? Hi ha un fum de models i experiències on escollir i sols cal decisió política i “saber copiar” en el millor sentit del terme.

Per últim i per no fer- ho més llarg, en absència d’un govern metropolità, la iniciativa del transport metropolità de l’àrea està protagonitzada –una altra vegada, com ja passà entre 1987 i 1999 en el CMH- per la Generalitat, més en concret per Arcadi Espanya, que ha esdevingut una mena de factòtum. El procés inclou, a més de Suma, les noves línies de Metrovalència i Metrobús, no està exempt d’evident càrrega propagandística i obvia, de manera ostensible, al soci de govern (Compromís) i l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó.

Vaja, un simulacre d’àrea metropolitana (reduïda al transport) sense metròpolis, on la ciutat de València no té presència ni protagonisme i tot, amb el plaer poc dissimulat d’alguns alcaldes metropolitans addictes al cantonalisme els quals, fins i tot, arriben a utilitzar com a argument el suposat “imperialisme” de la ciutat central. De nou, els vells recels de tots plegats (Generalitat, Diputacions i Ajuntaments). El conseller del ram hauria -en bona lògica- de limitar-se a agafar per les banyes l’absència de governs metropolitans i coordinar i arbitrar els recursos necessaris per a fer-los realitat. De la Sènia al Segura, hi ha molta feina a fer si es vol reduir la desfeta territorial certament heretada, a la qual ara cal afegir el repte de controlar el boom -sovint especulatiu- de les energies fotovoltaiques i eòliques i els seus impactes negatius sobre el territori. El boom ja ha provocat la protesta de 39 associacions ecologistes i plataformes locals i comarcals i ha generat una “prudent” declaració de principis per part del president de la Generalitat: “Les instal·lacions s’hauran de localitzar on procedesca però cal posar-les-hi”

Reprenent el fil argumental, allò de cedir competències, de dalt cap a baix (des de la Generalitat als non nats governs supramunicipals) o de baix cap a dalt (des dels ajuntaments als governs supramunicipals ), no té predicament, i així ens va. Parlar del cost econòmic i social del no-govern metropolità es, sembla, un exercici acadèmic sense cap mena de valor. Fet i fet (tot plegat), l’estrepitós fracàs metropolità és difícilment justificable. Amb Suma no hi ha prou i, quan la “prudència” política (fugir del conflicte amb el tema de les diputacions) es combina amb la “neutralització” del soci de coalició, aviats anem.

Els premis (la Fundació Connexus de la saga dels Broseta, l’Associació de Víctimes del Terrorisme i alguns noms de la ciència, l’art i el futbol per a reomplir) no em sobtaren. Si que em va enutjar, una mica, la descarada apropiació que fa el diari degà del terme de “societat civil”, cosa que es fa cada vegada més sense que sapiguem ben bé en base a què. M’imagine que aquesta apropiació conceptual no té res a veure amb les disquisicions del patriotisme constitucional de Habermas sinó més aviat amb la presumpció que els allí presentes “representen” tots els ciutadans que suposadament constituïm aquesta societat civil (per diferenciar-la de la societat política, eclesial o militar., dic jo). Recordem que en fa poc que la “societat civil” també es manifestava a favor d’un millor finançament en un acte interclassista convocat per tota mena d’associacions. La societat valenciana “representada” sense fissures ni conflictes. Trellat i avant.

Doncs bé, cal dir que, els allí presents, sols representaven la caspa i la coentor i conformaven un conjunt de “personalitats” que s’autoerigeixen en el que un bon amic anomena la “societat de bombos mutus”, un grup que s’intercanvia cortesia i glamour i al qual només li calia que sonara un vals i es posaren tots a rodar oblidant-se d’un món exterior fastigós i farcit de morts i misèries. Migrants reclosos en campaments , víctimes al Mediterrani, ciutadans de tercera als quuals no arriba el promés ingrés mínim vital i gent corrent (abans es deia populatxo) sotmesa a una insofrible publicitat que els anima a consumir per a mantenir el sistema i fer-los creure que el consum (a crèdit si cal) és allò que hi ha més proper a una indefinida i vaporosa felicitat. Per cert, en el mateix diari, una altra coentor, ara titulada “Vuelven las alfombras rojas”, amb unes referències a les gales de Mamás en Acción (sic) i del grup Siempre Así, totes dues en el Westin. Un món ideal i irreal ple de gent “guapa” al bell mig del fang i/o d’ una avorrida i dura quotidianitat.

Tanmateix, d’aquesta magna reunió de l’excel·lència valenciana (sols el terme ja fa envermellir) organitzada pel diari degà, allò que em va produir una intensa irritació interior fou la presència dels “màximos representantes de la societad valenciana” entre els quals, com subratlla el document i les fotos s’encarreguen de demostrar, “los cargos del Consell, Diputación, les Corts y Ayuntamiento no faltaron a la cena”. Un meltin pot, un tutti fruti on la ideologia es deixà a l’entrada, supose, per tal de no fer un lleig als convocants o per estricta conveniència personal i/o política, tant se val. Allà dins, a l’ àgap, hi predominava el tots a una veu amb Ximo Puig a la taula presidencial i, consellers, regidors i diputats de tots els colors en conversa animada amb altres representants “civils” i expresidents (des de Camps a Lerma, passant per Fabra i Zaplana). Tots, evidentment, posaven la seua millor cara -i el millor perfil- a la càmera. Una tendra estampa prenadalenca de germanor ad majorem gloriam del diari convocant.

Des de la meua ignorància i ingenuïtat em pregunte quin és el missatge que emana d’aquest contuberni o aquelarre. Què feia la suposada esquerra en ple retent homenatge a un mitjà el qual, el mateix dia, al suplement, no dubtà incloure-hi un habitual i verinós article titulat “El Botánico enredado con el catalanismo”. És una qüestió de cultura evangèlica (allò de l’altra galta), de fair play, de rendició d’armes o, simplement, una cerimònia de la confusió? Si volen excel·lència que hi vagen ells, que s’hi facen fotos ells, que hi criden ells per l’absència dels rojos, que s’hi paguen ells el lloguer de l’acte. Em dec haver perdut moltes pàgines d' El Princep de Maquiavel. Com deia un tal Dinio, la noche me confunde. Certament, amb actes com aquest tot es fa fosc. Els estrategues i deixebles d’Ivan Redondo ho tindran tot clar (quina enveja!!!), però jo m’estime més l’escassa excel·lència dels ciutadans als quals aquests esdeveniments, o bé els deixen indiferents (la immensa majoria), o bé es pregunten -com un servidor- a què juguen els panxacontents en traure pit i en presumir d‘un inexistent glamour?

Per si em mancara un motiu més per a alimentar el meu escepticisme (La vida i la mort m’estan desgastant com deia Mo Yan), avui 6 de Desembre, dia de la Constitució (res a celebrar), l’ínclit Pedro Sánchez declara solemnement que la Constitució del 1978, que avui fa 43 anys, és el seu full de ruta i n'allunya explícitament la reforma. I el nostre president, per reblar el clau i estar en sintonia partidaria, li ho posa fàcil a l’altre diari capitalí, que ens ofereix un gran titular en portada: “Puig pide reforzar el Estado autonómico para unir España...donde ni España es Madrid, ni caben independentismos, ni la perifèria es segunda división”. De nou un discurs “federalitzant” però equidistant, de prudència i trellat tot mantenint la sagrada unitat d’Espanya.

Els dos presidents, en renunciar a una reforma constitucional en profunditat, deixen per resoldre un munt de temes com l’antidemocràtica monarquia (no l’hem votada i se’ns imposà), la qüestió territorial, els privilegis de l’Església catòlica ratificats en el Concordat “actualitzat” del 1979, la divisió provincial i un llarg etc. L’ evident bloqueig d’una dreta amb un discurs d’ultradreta no justifica la renúncia. Cal proclamar alt i clar -podrà o no fer-se la reforma- l’obsolescència de l’actual Constitució tot denunciant els patriotes immobilistes que enyoren temps passats.

Estos son mis principios. Si no le gustan, tengo otros. No hi ha res com la flexibilitat per a perdurar. Una flexibilitat aclaparadora en el show de l’excel·lència que motiven aquestes ratlles. Tenir la festa en pau i el silenci del cementiri no són línies paral·leles. Al final es creuen. Salut.

Han passat 6 mesos, he rellegit aquell article i m’he decidit a fer una certa actualització, entre altres coses perquè estic prou convençut que la crítica a un “govern de progrés” no afavorirà a la dreta per una senzilla raó: aquesta ha optat per un inveterat catastrofisme, no té res a oferir (a més d’un demagògia global trufada quasi sempre d’un anticatalanisme groller i anacrònic) i llegir, raonar i argumentar son costums que li son alienes. Si les expectatives electorals els arriben a ser favorables- Deu no ho vullga- serà per la creixent aculturació, per l’atac sense treva dels mèdia afins i, en la meua humil opinió, per un excés d’allò que podríem anomenar “prudència” dels actuals governants. Tal vegada no sempre la millor defensa siga un atac però la recent experiència històrica (el triomf electoral de Rita i Zaplana que no fou flor d’un dia i es mantingueren 24 i 20 anys respectivament!!!), sembla avalar la hipòtesi que les concessions en nom de la “pau social” (o del trellat) sols fan créixer les expectatives dretanes i, eventualment, propicien el seu triomf.

Com que encara en resten bastants mesos de mandat als actuals governants, crec que hi ha marge temporal per rectificar algunes línies d’actuació i alguns comportaments, tant pel que fa a la Generalitat com a l’Ajuntament de València. A la Generalitat, malauradament, encara són presents alguns trets que lluny de mobilitzar voluntats i il·lusions generen una visible apatia social. Sols en faré esment d’allò que em sembla més evident: a) el recurs sistemàtic a un “model” valencià pactista, amb trellat, que no fa soroll però que millora (amb moltes limitacions de recursos) la vida quotidiana dels valencians. Un model que es presenta i es pretén sensat, equilibrat, seré i moderat b) l’exigència verbal pel que fa a les conseqüències de la invisibilitat valenciana, ( les mancances en infraestructures o finançament), però amb un tarannà gens combatiu amb el govern central -tal vegada perquè “l’ànima socialista” del govern de coalició deu lleialtat al govern de Madrid-, malgrat defensar que “lleialtat no es submissió” c) la defensa continuada d’un “nou model productiu” sense formular cap alternativa viable (i constatable) basada en la innovació i la industrialització que ens deslligue del diktat de la baixa productivitat i els baixos salaris que imposen el turisme i la construcció; d) la reivindicació de l’esperit “federalitzant” sense defensar explícitament un estat federal (encara que ja sabem que la dreta posarà tots els entrebancs possibles); e) la defensa d’una Espanya on capiguem tots quan s’hauria de començar per un canvi constitucional profund que faça possible que arribem més enllà d’ una “identitat regional forta”; f) la por sempre latent a la demagògia anticatalana i als atacs a la nostra cultura i a la llengua . Es fa una clara defensa de la “profunda” diversitat però es resignem davant l’accelerada castellanització; g) la reducció del “tots a una veu” a un mer institucionalisme farcit de formalisme i d’un migrat contingut; h) la por a plantejar un govern del territori eficient (basat en comarques de gestió amb competències) que qüestione províncies i diputacions. Una alternativa a la recent, poruga i inoperant Llei de Mancomunitats. i) el manteniment, sota els coneguts criteris de l’ocupació i el creixement econòmic, d’una postura tèbia en temes tan agressius com l’ampliació del port de València o el boom especulatiu generat per la implantació de les energies eòliques i fotovoltaiques.

Clar que podríem parlar d’aquelles coses on la gestió de la Generalitat ha estat indubtablement positiva, des de la gestió de la pandèmia al reforçament de la sanitat, els serveis socials i les infraestructures d’educació (amb un increment de despesa del 44% els darrers 7 anys, malgrat l’absència d’un finançament just). També s’ha fet front a l’enverinada herència de 20 anys de govern dretà farcit de corrupció i malbarataments i, s’ha tornat a posar en funcionament una RTVV degradada i tancada pel PP. Caldria afegir el fet positiu d’haver assolit un govern de coalició progressista, el qual, malgrat els inevitables (?)sorolls i conflictes, continua sent (sense exagerar la nota) un referent en el descafeïnat estat de les autonomies. Podríem seguir i el llistat seria llarg però el que aquí ens interessa és allò que es podria millorar o aquells canvis qualitatius que ens proporcionarien oxigen i un plus d’il·lusió. De reivindicar la partida comptable de l’haver ja se’n dediquen altres veus.

Si canviem de nivell per parlar de l’Ajuntament de València, no ens detindrem tampoc en l’evidència, d’entre altres moltes coses, d’una hisenda sanejada, un final sensat a l’absurd projecte de El Cabanyal, l’esforç esmerçat en la mobilitat sostenible (malgrat que sense àrea metropolitana son esforços poc rendibles) o les iniciatives de tornar la cultura als barris. De nou, m’ estime més posar l’accent en allò que, com a hipòtesi, milloraria l’empatia ciutadana envers el seu govern i que va molt més enllà de l’evident excés de “renders” (o simulacions d’ordinador sense concretar quan ni amb quins diners) o de la repetició d’eslògans i capitalitats que no generen transformacions estructurals de la ciutat (la darrera boutade: València, capital europea de turisme intel·ligent).

Com a factor atenuant d’algunes insuficiències caldrà reconèixer que l’Ajuntament sovint no té ni les competències ni els recursos escaients. Em referesc, és clar, a temes cabdals com l’ampliació del Port, l’operació ferroviària de llarga durada (on sempre predominen els fets consumats i una feixuga informació i participació) o la irracional absència d’un govern metropolità que la Generalitat s’entesta en ajornar. També tot allò referent a la llengua, la cultura, la castellanització i el projecte de País (si hi ha) podríem considerar-ho de competència “compartida”. La ciutat, però, no pot dimitir del País i hauria de deixar de banda un comportament autista per a restablir lligams raonables de cooperació amb altres ciutats començant per la seua pròpia àrea metropolitana, sense renunciar a tornar a ser, sense retòrica, cap i casal del País.

Dita la qual cosa, hi ha altres qüestions que son de la seua competència i seria oportú replantejar-se’n perquè encara estem a temps. Passaré per alt l’excessiu soroll que fan les dissensions del govern de coalició però no algunes preguntes que em recorden la magnífica cançó de I wonder de Sisto Rodríguez en el disc de Searching for a sugar man: com es possible, en primer lloc, que en 7 anys de govern municipal (la Nau/Rialto) no s’haja generat un curt i senzill mini-pla d’actuació on es concreten prioritats i mitjans. Tampoc s’entén massa bé com es compatibilitzen iniciatives “tecnològiques” com les de Vara de Quart i Ciutat de l’Artista Faller ni com es lliga la Marina amb les Naus i unes desaprofitades Drassanes.

Sense eixir de la curiositat (o el dret a la informació, segons es mire) em surten al pas algunes altres qüestions: encara que ja no té remei, m’agradaria saber les raons de benefici col·lectiu que hi ha darrere del nou PAI de Malilla, un PAI que mai tindria d’haver-se autoritzat ni executat. I, sense abandonar l’àmbit temàtic, realment pensa l’Ajuntament que és excessiu que el ciutadà sàpiga l’estat de la qüestió pel que fa al PAI de Benimaclet o al PAI de Grau (en cocció lenta des de 2004)?. Però és que tampoc en sabem res de la revisió del Pla General (mai no s’hauria d’haver començat sense una perspectiva metropolitana), ni del projecte del Nou Llit del Túria, ni del destí final de la ZAL, ni del corredor verd que suposadament connecta la ZAL amb el Nou Llit ni...

Amb un plànol davant no es ( o era) tan difícil articular una solució que integre el Jardí del Túria , un nou llit que no siga sols un canal d’ emergència, un corredor verd que lligue els dos amb el Saler ( molt més útil que una més que discutible ZAL) i la unió dels dos llits fluvials amb el Parc Natural de les Riberes del Túria, tot i ampliant el Parc de Capçalera per a que esdevinga un parc metropolità. No es somniar truites ni fer volar coloms . Es passar de l’ aclaparadora proliferació de renders a un projecte operatiu, viable, d’ àmbit metropolità i que podria arrossegar voluntats il·lusions.

A un altre nivell, hi ha molts indrets perifèrics i/o antics amb habitatges que precisen urgent rehabilitació per no caure definitivament en l’espiral d’una degradació, la qual, per cert, genera conflictes socials creixents com demostren en aquests dies la Malva-rosa o Orriols. Ítem més: la política d’habitatge (lloguer social), es limita als solars exmilitars de Sant Vicent o hi ha algun altra iniciativa?. Podrem evitat el perill de repetir l’errada comesa (creació de ghettos) en el polígon de la Font de Sant Lluis o la Coma ? En un altre ordre de coses, la política de promoció econòmica (necessàriament metropolitana)ha d’ anar més enllà d’ajudes conjunturals i perfilar quina ha de ser la base econòmica de l’ àrea metropolitana establint prioritats . Passada(confiem) la urgència pandèmica, la ciutat necessita també una definició nítida de la política turística. Per últim, crec que el ciutadà i el sector agrairien que la política cultural fora responsabilitat d’una sola regidoria i no de dos com ara. Son sols alguns apunts.

Es prou evident que el nou discurs (o relat) sovint utilitza conceptes propis d’un canvi de paradigma ideològic que va camí de generar un univers lèxic políticament correcte. Benvinguda siga la utilització de termes/ conceptes com sostenibilitat, objectius de desenvolupament sostenible (ODS), innovació social, inclusió, perspectiva de gènere, proximitat, km. zero, estratègic, participatiu, ciutat neutra etc... Tanmateix, no hauria de menystenir-se el risc que aquest discurs fora de consum per als ja convençuts sense que arribe a ser comprensible i compartit per una majoria social. Crec que caldria esmerçar més esforços en la difusió pedagògica d’aquest ideari reforçant els seus avantatges per a una millor qualitat de vida. Més enllà de la “ciutat de places” i de renders que es fan pensar que lligarem els gossos amb llonganisses, posar l’accent en la millora de les condicions materials de vida és fer una ciutat més inclusiva ,compatible amb la contribució a reduir els perills cada vegada més evidents del canvi climàtic.

Paga la pena que la ciutat renove la confiança en un govern local progressista i en una Generalitat amb més ambició, però això demana bastir complicitats i conrear l’avantatge col·laboratiu davant el missatge destructiu d’una dreta que sols aspira a tornar a manar. Enquestes i experts demoscòpics parlen d’ una desmobilització de l’electorat d’esquerres. Tal vegada es tracte d’ un fet conjuntural però, per si de cas, convindria anar lligant-se les espardenyes.

Per rematar l’apressat dibuix, més enllà de les depriments i contundents xifres macroeconòmiques que situen la “recuperació”  al 2023 o 2024 (tot confiant en el manà dels fons europeus), la situació socioeconòmica és i serà a mitjà termini molt greu per a amples capes de la població i en aquestes circumstàncies cal molta ambició, nous horitzons i molta més empatia per tal d’evitar la temptació dretana. Amb totes les matisacions que calga, la recent i aclaparadora victòria electoral d’un nacionalisme espanyol (disfressat de madrileny) de dreta extrema, excloent i anacrònic, hauria de fer pensar -dic jo- sobre causes de fons i camins erronis.

Per això no deixa de sorprendre’m una mica l’aparició d’alguns escrits optimistes i un tant laudatoris com el signat fa pocs dies per Joan Romero i Manuel Alcaraz ( Balance y agenda pendiente de los gobiernos del Botànic“). Un escrit on sovintegen les referències a la prudència, l’equilibri, la cooperació, l’estabilitat, la pedagogia social, el rebuig de la retòrica de la intransigència, una ambiciosa agenda reformista, un relat ”més federal“, el rebuig a la confrontació territorial (”ni una ni otra idea de España nos interesa“), etc. Un escrit que inclou una benintencionada llista d’objectius a aconseguir (canvi climàtic, innovació-productivitat, digitalització, etc.), amb els que no es pot estar en desacord (per genèrics), però entre els quals no hi ha cap referència a la nostra llengua i la nostra cultura, desigs romàntics que alguns no consideren amortitzats. Un text, en definitiva, que defensa ”la via valenciana“ i ”el trellat“, inclús com a exemple a seguir, i que es mou entre l’equidistància i una certa tebiesa o absència de radicalitat (d’ anar a l’arrel dels problemes ,s’entén)

Més suggeridores em semblen algunes opinions vessades també fa pocs dies per Evelyne Huytebroeck (Partit Verd Europeu): “Tenemos que trabajar juntos contra ello. ¿Cómo podemos combatirla? No creo que lo consigamos siendo agresivos. Creo que tenemos que mostrar a los ciudadanos comprensión, empatía, proyectos en positivo... Simplemente atacándoles no puedes ganar. Tienes que ofrecerle un sueño a la gente. Tienes que mostrar que hay un futuro para ellos. Porque... ¿por qué están votando a la ultraderecha? Porque piensan... ”todos estos políticos... son una mierda. Hacen promesas, pero luego todo es corrupción“, etcétera. La brecha es demasiado grande con los ciudadanos. No basta con decir: ”eh, la extrema derecha... tened cuidado... son muy malos“. Hay que mostrar que tú tienes la respuesta correcta para ellos. Porque entiendes que durante la pandemia se ha incrementado la pobreza y la desigualdad. Si no ofreces un mejor mañana a la gente, votarán al populista de extrema derecha. Hay que mostrar cosas concretas, trabajar duro, también contra la corrupción. Pienso que es la única solución... la mejor respuesta es construir un proyecto, no solo las frases grandilocuentes. Puede que funcione a corto plazo, pero no funciona a largo. Nunca. La gente espera algo más que palabras. Se preguntan: ¿y qué están haciendo por nosotros? Estamos en pandemia, sube el paro, ¿cuál es la respuesta contra eso? ¿Cuál es el programa?”.

Tot i que l’ autora fa referència a l’extrema dreta, és prou evident que, en el nostre cas, la distància entre PP i Vox és més estètica que altra cosa (diguem-ne dreta extrema que festeja amb el feixisme), que la polarització i la intransigència l’han creada ells i que el terme mig aristotèlic no és d’aplicació. Cal treball i ambició, fugint sempre de les trampes mediàtiques. Un treball i una ambició  que, a casa nostra, no pot obviar que bastir nous horitzons és tasca  feixuga però indissociable de “voler ser” alguna cosa més que una regió amb forta personalitat en el context d’una Espanya imposada. Denunciar les desigualtats i proposar, sense cap grandiloqüència, mesures concretes per a minvar-les és el que ha de fer l’esquerra. Defensar, sense complexes, la diversitat i la plurinacionalitat de l’Estat és aturar l’ofensiva dretana de la qual ha estat còmplice, malauradament, un nacionalisme espanyol pretesament d’esquerres. Cedir en nom de la pau social i del “consens” per tal d’evitar la “polarització” dóna els fruits coneguts. Sols amb fermesa i treball es pot recuperar  la confiança i l’empatia d’una majoria que no té res a guanyar -i molt a perdre- amb el govern de la dreta. Treball, cultura i pedagogia.

Establerts aquests principis, caldrà concretar quines haurien d’estar les exigències i els nous horitzons que pertoquen a la Generalitat Valenciana i, en l’àmbit més proper, a l’Ajuntament de València. Pel que fa a la primera, a més de posar en l’agenda política la llengua i la cultura i no obviar el tema per por a la dreta, caldria bastir aliançes “perifèriques” operatives contra un centralisme deslleial que ens fa cada vegada més pobres i subalterns.

A més, crec que la societat espera prou més concreció de les iniciatives que es pensen mamprendre i que aquestes ho siguen -dins del que siga possible- amb caràcter d’urgència. Es tanta la varietat i complexitat de les demandes que seria presumptuós  qualsevol mena de resum forçat. Tanmateix, les preguntes -legítimes- demanen respostes en positiu allunyades de tota retòrica. Tothom entén que la pandèmia ha trastocat i ajornat moltes coses. Però no podem limitar-nos a “salvar l’ estiu”. Tampoc a glosar el món feliç verd i digital que assolirem amb els fons europeus. L’imprecís “nou” model econòmic, l’infrafinançament, el corredor mediterràni, una gestió del territori descentralitzada i eficient sense el malson de les diputacions,  la innovació com a prioritat pressupostària, l’atur juvenil, l’habitatge assequible en lloguer, la insuportable vulnerabilitat de les llars on tots estan aturats, l’impuls a la cultura i a la “classe” creativa, la gestió eficient del territori, una decisió sensata (però radical) en el contenciós del Port... Caldrà posar-se les piles i fer un esforç de concreció, informació i pedagogia.

A l’ Ajuntament de València (com a tota la resta de governs locals) li pertoca, a banda de tindre veu i participar en tot allò ja esmentat, agafar el bou per les banyes en alguns temes claus. Pla Estratègic, pressupostos participatius, objectiu ODS,  la sempiterna reforma de places, carrils- bici, capital del disseny etc... són  temes coneguts (i, en general, raonables) que, acompanyats per un discurs farcit de termes políticament correctes (inclusió, gènere, proximitat...), generen un microcosmos que, molt em tem ( i tant de bo si m’equivoque) no genera la suficient empatia. De nou, les preguntes: per a quan un govern metropolità que esperem ja fa 40 anys; on es la política econòmica ; que farem amb el turisme urbà, quina política de rehabilitació de barris i habitatge accessible; com aturarem la castellanització accelerada; com punxarem la bombolla de la Universitat i la farem servir; quan desapareixeran els recels i la deficient comunicació entre els partits del Rialto; quan es professionalitzarà la gestió i els regidors es dedicaran sobretot a conèixer les necessitats de barris i districtes.... Deixem- ho obert perquè el lector puga afegir el que li semble.

Ja sé que tot açò és somniar rotllos, fer volar coloms. L’ alternativa, tanmateix, és la terra promesa i mai assolida amb el perill que torne a tindre actualitat en dels acudits més famosos de Groucho Marx: “De victòria en victòria  fins la derrota final”. Salut i República.

La maleïda pandèmia domina de forma aclaparadora qualsevol tipus de reflexió i, en primer lloc, es crega o no en el fatum romà, senos el qual el destí o el tot estan escrits, sembla una mica estúpid no ser conscient de la  pràcticament nul·la capacitat d’incidir en els esdeveniments des de l’àmbit individual. El joc d’escacs té lloc en taulers on manen la geopolítica (també en la guerra de les vacunes), les multinacionals i la immensa minoria dels immensament rics. Fins i tot la vella Europa malda per ser invitada i l’Estat Espanyol, tot i haver col·locat personatges tan il·lustres com Borrell o Guindos, està a l’aguait de decisions en les que te veu i vot però també rèmores: la seua feblesa econòmica i la inestabilitat política provocada per una dreta política, econòmica i mediàtica cavernícola i una malaltissa incapacitat de resoldre en positiu un conflicte territorial de llarga durada. L’esquerra espanyolista no hauria de mirar a l’altre costat i, a casa nostra, seria d’agrair saber a què juga l’Associació Valenciana d’Empresaris.

Com a ciutadà individual, poca cosa a fer, doncs. Sols em queda la paraula, escrita en aquest cas. Per començar, m’agradaria denunciar l’ús i abús de les armes de distracció i d’intoxicació massiva i la presa de pèl quotidiana a què ens sotmet el poc pietós bombardeig de tertulians i informatius farcits de fake news, adoctrinament i selecció d’allò que suposadament ens ha d'interessar, ad maiorem dei  gloriam del share , d’interessos barroers i d’una publicitat angoixant.

Un soroll mediàtic insuportable que, amb l’excusa “d’informar”, combina i barreja anècdotes i destrellats decidint el que és noticia i el que no i quant de temps ha de durar. El recurs  sistemàtic a les xarxes socials (com si tingueren per se credibilitat) augmenta la distòpia i “democratitza” l’accés  d’influencers , youtubers i oportunistes de tota mena.

Com que quan tot és important res és important, entre tant de soroll els arbres no deixen veure el bosc i alguns temes que tenen certa substància es perden en el carrusel. Per exemple, el darrer sofisma perpetrat per Isabel Sánchez Ayuso seguint, com sempre, el diktat del  seu cap de gabinet, l’inefable MAR (Miguel Angel Rodríguez, mestre  de provocacions dretanes). Tancar la Comunitat de Madrid en Setmana Santa (com fan la resta) no és mesura “eficient” perquè la mobilitat de 7 milions de persones en la “província” augmenta els contagis (les mesures laxes en l’hostaleria no tenen res a veure, of course) i és  millor la “llibertat” i permetre l’eixida a altres llocs, caiga qui caiga. Al remat, Espanya és Madrid i Madrid és Espanya i el que passa és que hi ha molta “madrilenyofòbia”. Tampoc les regularitzacions de l’emèrit  tenen més pes informatiu que la presència de youtubers a Andorra i així successivament...

Immersos en aquest akelarre podem oblidar-nos també amb facilitat de fer les preguntes escaients. Pel que fa a la pandèmia i el seu esdevenir seria d’agrair una informació molt més clara i sistemàtica dels plans de vacunació; de quan, com i a qui; de la disponibilitat de vacunes i del període d’immunitat que se n'espera. I allò que no se sàpiga, doncs es diu i no es deixa a la voracitat dels voltors tertulians, experts en provocar temor i confusió a parts iguals. Si no és massa demanar, caldria eliminar la barreja d’imatges dels “irresponsables” i la informació sobre l‘evolució de la pandèmia caldria donar-la sempre en els mateixos termes relatius (per mil o per cent mil habitants) i mai en termes absoluts. 

Deixem la vessant sanitària per a parar esment de la vessant econòmica de la pandèmia. L’impacte de la pandèmia a escala global és i serà demolidor. Les darreres xifres d’atur i allò que sabem de la crisi en termes de descens del PIB, creixement del dèficit i del deute són contundents i a escala microeconòmica (i personal) els damnificats són legió. La Comissió Europea ja ha proposat que la relaxació de les regles fiscals (el 3% de dèficit i el 60% de deute) s’ajornen fins a recuperar els nivells d’activitat anteriors a la crisi, una recuperació que, sent optimistes, es produirà a Espanya el 2023 .

La crisi és desigual en l’espai i a casa nostra patim una absurda i fomentada, des de fa dècades, especialització en el turisme i sectors  complementaris. I ara? Des del 2015 anem pegant-li voltes al “nou model econòmic” sense resultats dignes d’apreciar i disposem també dels sensats informes elaborats per l’IVIE sobre l’estratègia post-covid. Tanmateix, més enllà dels actes formals, tant el ciutadà com els sectors afectats necessiten la concreció de les polítiques, quines son les prioritats sectorials establides per a la part que ens corresponga dels aproximadament 140.000 milions d’euros dels  fons europeus aprovats (en subvencions i en préstecs al 50% aproximadament), quin és el calendari i quines les perspectives.

Lògicament, si canviem d’escala, caldria també que l’ Ajuntament de València (amb una acció de govern que em sembla fins ara prou aigualida i esmorteïda) participara en aquesta estratègia i consensuara amb la Generalitat un pla d’actuació concret. Un pla d’estratègia (industrial i de serveis avançats ) que ha de prioritzar sectors i activitats amb futur i ha de tindre forçosament una escala metropolitana si es vol deixar de fer el ridícul. Trenta anys d'incapacitat per bastir un transport metropolità no sotmès a cantonalismes o l’absència d’una política d’habitatge metropolitana són sols algunes de les assignatures suspeses. La triada Generalitat-Diputacions-Ajuntaments  no funciona però hi ha massa cantonalisme, les diputacions no hi ha qui les toque i la Generalitat no vol contrapoders.

Es dolorós haver de repetir tantes vegades que el terme municipal no és l’àmbit escaient. Menys encara en les actuals circumstàncies. No podem continuar fent l’estruç i transmetent al ciutadà que l’univers mental a la ciutat de València, amb la que està caient, no va més enllà de les sempiternes reformes urbanes, de les places, dels carrils bici, del PAI de Benimaclet (nota: ningú parla del PAI del Grau, que va coent-se a foc lent des del 2004) i de figuracions d’ordinador sobre corredors verds. L’eixida de la crisi serà metropolitana o no serà. Salut i república.

De forma aleatòria, els documentals televisius ens posen davant dels ulls les eufemísticament anomenades “condicions de vida” de bona part del planeta, unes condicions que castiguen de forma més dura dones i infants. Una pobresa i una misèria que ens recorden quotidianament milers d’ONG davant la manifesta incompetència d’organismes internacionals per a posar fre a tant de despropòsit. Pobresa i misèria que alimenten conflictes armats “regionals” on es juguen les cartes de la geo-estratègia i que són el brou de conreu de tota mena de màfies (des del tràfic d’armaments al negoci de la immigració).

Si una bona part de la humanitat està sota el llindar de la supervivència, la destrucció de la natura i el canvi climàtic experimenten una acceleració sense precedents que malgrat el corifeu dels negacionistes avança a pas ferm provocant la ja visible alteració dels equilibris bàsics i la proliferació de catàstrofes naturals que són, cada vegada, més virulentes. L'escalfament de l’àrtic o la desforestació de l’Amazones son només dos exemples (tot i que molts seriosos) i les continues advertències dels científics  no arriben a generar consensos i accions tan necessaris com llunyans. Com sempre plou quan no hi ha escola, l’alteració dels equilibris naturals té habitualment com a víctimes més directes els desposseïts de la terra.

Concentració del poder econòmic, pobresa i destrucció dels equilibris de la natura tenen sempre com a col.laborador necessari un poder polític submís als interessos dels privilegiats, que en trauen rèdits sucosos i que utilitzen la força de policies diverses i exercits per garantir la continuïtat de l’statu quo. La nòmina de dictadors de tota mena i condició i de polítics corruptes (o que miren cap a un altre costat ) és tant nombrosa que conformen majories qualificades en organismes tan inoperants com l'ONU. No es tracta sols de “repúbliques bananeres”, reietons o sultans de països “de segona” o polítics reaccionaris de països suposadament “democràtics” com Polònia i Hongria. Estats Units (amb Trump), la Xina, la Rússia de Putin, la Turquia d’ Erdogan, el Brasil de Bolsonaro, l’Egipte d'El-Sisi, l’Israel de Netanyahu etc. n'ocupen els seients d’honor .

De l’escala global poden passar a l’escala europea en raó a l’especial incidència que té en els estats, regions i nacions que hi formen part i en la vida quotidiana dels europeus. Evidentment, al costat de la catàstrofe planetària, podria semblar que Europa (i la UE com a fórmula de cooperació d’àmbit europeu) és, malgrait tout, una illa pel que fa a la llibertat, la cultura i el respecte als drets humans. Tot i ser cert, en termes generals, el seu caràcter insular, a hores d’ara el panorama europeu és prou ombrívol i demana no poques precisions i matisacions.

Després de les successives ampliacions, el Tractat de Maastricht donà el pas a una unió política i econòmica i fou seguida el 2004 per la darrera ampliació que configura la UE- 28. Una ampliació, per cert, amb una clara lectura geopolítica: erosionar la influència de Rússia en els antics membres del Pacte de Varsòvia. Bo, de fet, a hores d’ara , ja en podem parlar de la UE-27 perquè previsiblement amb data d'1 de gener del 2021, el Regne Unit deixarà de formar-ne part com a conseqüència del Brexit.

La primera consideració que cal fer té a veure amb l’obvietat: el projecte europeu viu hores baixes i els somniats Estats Units d’Europa s’allunyen per la confluència de diversos factors. En primer lloc, la forta disparitat d’estructures socioeconòmiques  fa que en absència de tipus d’interès i tipus de canvi, les crisis asimètriques es resolen amb regressió econòmica i/o migracions. En segon lloc, amb una aplicació perversa del principi de subsidiarietat, la pèrdua de sobirania dels estats-nació que componen la UE ha estat compensada pel creixent protagonisme d’aquests en detriment de nacions sense estat i regions.

Al mateix temps, el procés de presa de decisions i el fort pes que continua residint en la Comissió Europea per damunt del Parlament Europeu està en l’origen d’un fort dèficit democràtic al qual no és aliè un creixent euro-escepticisme que, desprès del Regne Unit, ha pres cos en països reticents a “l’ideari” europeu com Polònia i Hongria i s’escampa pels països late comers. Tampoc s'han de menystenir els creixents símptomes de malestar social en la pràctica totalitat dels països de la UE i l’avanç de l’extrema dreta que té com un dels seus trets bàsics l’enyorança dels arrels “nacionals” (dels estats-nació, és clar) i ,per tant, el rebuig a un projecte europeu de caire federal.

El dèficit de la política exterior europea és tan aclaparador com vergonyós el blindatge front a les migracions. Last but not least, el desplaçament del centre de gravetat de l’economia mundial a l’àrea del Pacífic determina una marginalitat creixent de la vella Europa en els fluxos i cadenes de valor globals. Una debilitat agreujada pel Brexit i pel “first America” de la política exterior dels USA. Comptat i debatut, als desequilibris d’escala planetària i a la crisi climàtica cal afegir, pel que ens pertoca, un projecte europeu que, si més no, trontolla, amb el problema afegit de l’absència de qualsevol alternativa raonable. La recepta més obvia és la de “més  Europa” però els entrebancs son molt feixucs.

Si baixem d’escala, l’Estat Espanyol ens proporciona un panorama econòmic, social i polític gens engrescador que s’afegeix als problemes derivats de la construcció europea de la qual formem part. Des del punt de vista de la competitivitat a escala global i europea no és gaire arriscat afirmar que, a hores d’ara i com a fruït del seu propi procés històric, l’ economia espanyola –malgrat les evidents disparitats territorials- és, en termes globals, una economia que arrossega el seu caràcter de second comer. Una economia que presenta nivells de competitivitat molts baixos que no són aliens a les estructures oligopolístiques visibles en l’IBEX 35, les errònies especialitzacions (turisme i sector immobiliari), la importància de l’economia submergida, un frau fiscal molt per damunt de la mitjana europea i, per últim, la facilitat amb la qual les successives crisis determinen la destrucció de llocs de treball .

A més, les elevades taxes de temporalitat i precarietat laboral i una taxa d’atur juvenil que duplica la taxa global són trets estructurals en un context general de robotització en quèl els increments del PIB generen cada vegada menys llocs de treball. La reestructuració bancària i l’eliminació dels llocs de treball associats és la darrera evidència.

Aquest perfil econòmic determina una situació social conflictiva que, de nou, la pandèmia s’ha encarregat de traure a la llum . L’agitació dels carrers és, però, un fet més lligat a les resistències de la dreta sociològica i política (amb l'impagable concurs del nacionalcatolicisme) que no pas a les queixes dels afectats per la desigualtat social. Al crit de “llibertat”, el soroll de les cassoles i els llaços taronja, els hereus del franquisme reivindiquen cínicament els seus privilegis (i la defensa de l’“espanyol”) en nom de les sacrosantes essències, i més d’un personatge “d’esquerres” (si és que ho són, que deia Fuster) fa de corifeu dels defensors d’una Espanya que es trenca o es “desguaza”. A destacar la nombrosa i combativa branca espanyolista del PSOE farcida tant de velles glòries com d’improvisats i illetrats barons.

Aquest aquelarre“ reivindicatiu” assoleix nivells insuportables i embafadors en l’esfera política. Les portes giratòries, la policia patriòtica, la “separació” de poders, la no renovació dels òrgans del poder judicial, l’excessiva durada dels judicis per corrupció, l’escàndol de la casa reial, la causa sumaríssima del procés i els entrebancs a solucions polítiques, l‘escandalós dumping fiscal, l’ identitat espanyola assumida per Madrid ... Una ofensiva en tota regla de la dreta política i un govern de coalició que deixa massa escletxes obertes i que practica una continua ambigüitat  davnt del “bloc constitucionalista” i la sagrada unitat d’Espanya.

Prudència i por que, derivada de la  pròpia indefinició o del càlcul electoral a curt, tant se val, reforça les dretes i genera dubtes i desconfiança. Sortosament, el concurs dels socis d’investidura ha permès al govern aprovar, per fi, uns pressupostos però les dolentes perspectives macroeconòmiques i microeconòmiques generades per la pandèmia deixaran a mig  termini poc de marge de maniobra. Si no es fa front en profunditat a les reformes polítiques i a l’arquitectura federal de l’estat, el risc d’involució seguirà estant present.

Si de l’ Estat Espanyol baixem a casa nostra, al País Valencià, totes les variables adés esmentades es conjuguen i interaccionen amb trets específics. Si més no, caldrà dir que com a fruit també d’eleccions errònies d’un passat no tan llunyà,, el País Valencià du ja dècades perdent posicions en el rànking de les rendes per càpita i presenta notables febleses socioeconòmiques que expliquen una considerable exposició al risc, com ha demostrat la pandèmia. El desitjat nou model econòmic durà , en el millor dels casos, temps i esforços.

En l’àmbit polític cal posar en valor que en els darrers anys van configurant-se alguns elements que ja comencen a ser o pretendre ser una concepció política embrionària. La denúncia del model de finançament, la defensa i reivindicació del corredor mediterrani, la millora de les relacions amb Catalunya, la preferència pel model alemany descentralitzat, la denúncia del dumping fiscal i de l’efecte “aspiradora” de Madrid, el rebuig al nacionalisme madrileny / espanyol de Sánchez Ayuso etc., són trets que defineixen la “via valenciana”, que es pretén (crec que en excés) model de trellat, pacte i estabilitat. Cal posar en valor aquesta línia perquè, arribe o no a quallar, és un intent de redefinir en positiu la política valenciana en un context hostil. , de propis i estranys.

Un projecte que, tanmateix, té com a punt feble, de cara a dins, la necessitat d'una política molt més activa pel que fa a la llengua i la cultura com a eina per a construir un  projecte de país més engrescador,  més participat i participatiu. El nivell de consciència de país i de “voler ser” és molt baix i el risc de romandre sols una “regió amb forta personalitat” hi és present.

Al remat, les idees exposades, en la mida en que siguen encertades, avalen el pessimisme de la raó davant del qual, com sempre, només es pot recórrer a l’optimisme de la voluntat. 

Fa  molts anys que un bon amic em digué que lluitar per allò evident era molt cansat. Em quedí amb l’aforisme i el faig servir sovint. Malauradament  torna a ser oportú amb motiu del sempitern tema metropolità. De nou, en portada, amb un guió tan previsible com dolent. Instàncies superiors (la Generalitat) consideraren que era bon moment per a tornar a treure el tema i decidiren celebrar un seminari internacional sobre governança metropolitana organitzat per la Càtedra Prospect CV 2030 de la Universitat de València, seminari que tingué lloc el 22 i 23 d’Octubre. 

Un seminari interessant tot i que, per dir- ho ras i curt, no calia lligar la Covid amb una evidència cent vegades subratllada com és l’anomalia espanyola i valenciana: no arbitrar de iure àrees metropolitanes que hi són i funcionen de facto. El tema és vell, molt vell i, com deia adés, l’evidència, el déjà vu,  provoca cansament  i abúlia. El Pisuerga passa per Valladolid però els governs metropolitans són assignatura pendent des de fa dècades i, honestament, no crec que la Covid haja d’amagar la desídia i la incompetència prèvies.

La cosa tingué una certa solemnitat, com es desprèn de la intervenció del president Ximo Puig de la qual es poden extreure algunes frases:“ Debemos modelar unas ciudades que derroquen murallas mentales y extiendan puentes con todo su entorno... Es necesario superar la fronterización municipal con nuevos mecanismos de estructuración y gobernanza... la ciudad administrativa es una y la ciudad real es otra... Apostar con determinación por una agenda metropolitana que nos sitúe en primera línea de convergencia es apostar por una visión integrada, coordinada, desde la gobernanza”. Bo, l’habitual xerrameca farcida de neologismes (“fronterización”), hipèrboles i grandiloqüència que, hàbilment combinats, donen la falsa impressió d’una claredat d’idees i una proposta d’acció política agosarada.

Des de la Llei de Règim Local del 1985, les comunitats autònomes poden legislar la creació d’àrees metropolitanes. Només en fa 45 anys!!!. El 1985, l’àrea metropolitana de València ja era ben present. També hi havia els espais quasi metropolitans d’Alacant i Castelló i la regió urbana de les Comarques Centrals Valencianes, òrfenes també de regulacions supramunicipals per afrontar les economies d’escala i de xarxa i la presència d’externalitats. Calia que, en definitiva, s’hi arbitraren fórmules de cooperació supramunicipals que ja estaven operant en tota Europa. La curta experiència (1987-1999) del Consell Metropolità de l’Horta (CMH) deixà al descobert les fortes “resistències”, no sols de la mal entesa autonomia municipal sinó, sobretot, d’unes diputacions incompatibles amb noves formes de govern territorial  i d’una Generalitat amb uns mal dissimulats recels.

Del 1999 ençà hem assistit a una paràlisi, a una manca irracional de decisió política, que ha suposat un cost molt elevat per als ciutadans, les empreses i el mateix territori. Un CMH, malaltís, fou bandejat entre 1987 i 1995 pels successius governs, primer de Lerma i després de Zaplana. El primer, d’interès no en tenia cap i, el segon, simplement “passava” del tema i el PP aviat n'aplaudí la dissolució , maquillada amb la creació de tres organismes sectorials metropolitans (aigua, residus i transport). Veritables focus d’ineficiència i, de vegades (Emarsa), de corrupció. 

Des del 2105, el “govern del Botànic” ha renunciat a agafar el bou per les banyes i ha practicat una calculada i poruga prudència. Malauradament ha desaprofitat l’escletxa que li oferia la definició de les “àrees funcionals” contemplades a l’Estratègia Territorial  Valenciana (ETCV) de 2011. De fet, s’ha limitat a  promoure Plans d’Acció Territorial (PAT) els quals només entenen d’usos del sòl i d’infraestructures i no resolen el tema metropolità.  Per si hi mancava res, s’ha entestat a aprovar una “nova” i diluïda Llei de Mancomunitats que no molesta ningú (ni les diputacions) i que, segurament per això, ha nascut obsoleta.

Tancar el cicle amb “l’encàrrec” al conseller del ram de cercar “noves formes inclusives de governança” justificat amb un discurs ple d’obvietats, té moltes traduccions però cap d’elles fa albirar expectatives raonables. Ho diré de nou: les àrees metropolitanes, per molt flexibles i asimètriques que siguen, xoquen amb el manteniment d’unes anacròniques diputacions i amb un model de gestió del territori gens descentralitzat. Allò de “formes inclusives” queda bé en el paper però si es tradueix per parlar amb tots i no molestar a ningú, la cosa, gràcia  ja no en té.

L’encàrrec ha estat diligentment complert pel conseller Arcadi España. Amb data de l'16 de Novembre es va fer públic l’encàrrec a Joan Romero (a qui m‘uneixen anys d’amistat i treball), director de la Càtedra Prospect 2030, d’elaborar un projecte de Llei d’Àrees Metropolitanes. Un encàrrec presentat en una reunió telemàtica amb experts i expertes de les universitats de València, Alacant, Sevilla i Barcelona. Amb aquest acte, segons la informació oferta, s’iniciava el procés  “participatiu i dialogat” anunciat pel president que ha de donar resposta als nous reptes que precisen de solucions supramunicipals i de noves formes de cogovernança. 

Si m’ho permeten dir, la posada en escena  i la utilització del “nou lèxic” és un tant  excessiva i teatral. L’assumpte és, al meu parer, bastant més senzill. Crec que, a banda dels esdeveniments esmentats adés, hi ha un problema d’enfocament. Al país hi ha, efectivament, una àrea metropolitana “de llibre” (la de València) i dues quasi-àrees metropolitanes (les de l’Alacantí i la Plana), totes les quals, certament, reclamen solucions supramunicipals des de fa molts anys (Catarroja descoberta!!!). D’experiències metropolitanes n’hi han per a donar i vendre. Només hi caldria declinar el “saber copiar”. Tanmateix, les solucions supramunicipals no poden ser exclusives de les àrees metropolitanes, també tenim una regió urbana policèntrica (les Comarques Centrals), l’eix del Vinalopó, el Baix Segura, la(es) Ribera(es) i, les àrees en regressió, per a les quals les solucions supramunicipals són una qüestió de supervivència. 

Aleshores, quin és el repte? Doncs, d’una vegada, abordar un nou model de gestió territorial on, per un costat, es decentralitzara la Generalitat en “governacions” que tingueren el seu correlat amb 15 o 16 “comarques de gestió (bàsicament les àrees funcionals de l’ETCV), agrupades per Governacions i que rebrien competències per delegació des de dalt (la Generalitat) i des de baix (els Ajuntaments). Tot en un model obert i flexible. 

Algunes d’aquestes comarques de gestió poden funcionar com a governs metropolitans  i la resta amb mecanismes de col·laboració que es podrien estudiar i establir. D’aquesta manera, es podria fer front a les diverses exigències, tot responent sempre al principi de l’avantatge col·laboratiu.

És clar que en una proposta com aquesta no tenen cabuda les obsoletes, anacròniques, periclitades i divisionàries diputacions, la qual cosa fa palès que ens podríem haver estalviat temps i esforços en una poruga nova Llei de Mancomunitats. Pel que fa a les diputacions, la Generalitat és competent per a organitzar el seu territori i, d'altra banda, el caràcter “constitucional” de les diputacions (o dels Ajuntaments) no pot ser cap entrebanc inamovible.

Supose que aquesta petita reflexió caurà en l’oblit i serà considerada el somni d’una nit d’estiu. No es tracta de fer volar coloms, s’argumentarà. Tanmateix, pense que paga la  pena demanar molta més decisió política per a fugir del descrèdit (o intentar-ho) que arrossega el govern del territori al País Valencià. De nou torna a tindre sentit allò de ser realistes i demanar l’impossible. Les arts escèniques, molt necessàries, són aliment de l’esperit però no són una bona companyia en la política. La valentia política i la pedagogia donen millors rèdits.

Des del territori de les dimissions estant, cal dir que la “secessió dels rics” és una expressió que ha fet fortuna en els darrers anys, tal vegada perquè explicita de forma senzilla una realitat com ha estat sempre la pregona insolidaritat dels rics. Solidaritat i rics són termes antitètics entre altres coses perquè, en la història, la pobresa de molts (de la immensa majoria) només s’explica per la riquesa d’una immensa minoria (els rics). Tots o pràcticament tots els modes de producció i en les formacions socials de les quals en tenim constància (l’esclavisme, el feudalisme i el capitalisme, sota els successius adjectius de comercial, industrial, financer, global, informacional, etc.) s’han basat en el manteniment de desigualtats tan fortes com injustes, ad majorem Dei gloriam dels qui s’aprofiten del “sistema”, acumulant riquesa i poder. 

Una acumulació sempre instrumentada per estructures polítiques ad hoc, bé siguen obertament dictatorials o formalment democràtiques (liberal /conservadores o socialdemòcrates). La màxima gatopardiana d’allò que tot canvie perquè res canvie és malauradament una constant. Cal, però, apressar-se a fugir de mecanicismes ximples i grollers tot reconeguent la relativa autonomia de l’esfera política i la seua capacitat, relativa no cal dir-ho, d’incidir en la redistribució de la renda tot minvant el creixement de la desigualtat. Si més no, aquesta llunyana esperança és encara vigent. 

Evidentment, “els rics”, aquesta immensa minoria que ostenta el poder econòmic i polític, és una denominació genèrica on hom hi pot trobar un ample ventall de situacions que van des dels dictadors habituals en països on la misèria és la norma als multimilionaris internacionals i nacionals, passant  pel paper rellevant dels capos de màfies i dels beneficiats de les relacions privilegiades amb els entorns polítics, com és el cas de Rússia o Xina, que temps enrere concentraven esperances de canvi. I també a Espanya, amb el seu capitalisme d’amics que mena i ocupa els òrgans de l’Estat, el deep State, en benefici dels interessos de l’IBEX 35 i de l’oligarquia resident a Madrid, altrament dita espanyola.

Qualsevol observació de “l’estat del món” a hores d’ara sols ens deixa un sabor amarg, una flaire pútrida, un crit d’ira, el  j’acusse de Zola. Tant se val que fixem l’esguard en les megalòpolis de la misèria, la crisi dels refugiats, en el black lives matter o les múltiples manifestacions d’un descontent profund fins i tot en països benestants o relativament benestants. Tampoc convé oblidar que les crisis del “sistema” (la del 2008-2013, la pandèmia actual...), són sempre asimètriques, un bonic eufemisme per a no reconèixer obertament que no tots som iguals ni davant la llei ni davant hisenda i que els grups “vulnerables” son legió. L’eslògan de “no deixar ningú al darrere” fa envermellir davant de les diferències de renda i d’oportunitats i de la presència de bretxes de tota mena (digitals i no digitals). Fins i tot, hi ha una “innovació” ( Catarroja descoberta!!) que ve a dir que la “recuperació” tindrà forma de “K”, una manera gràfica de dir que, superat el punt més baix de la crisi, quan començe  la recuperació, ben aviat aquesta prendrà dues trajectòries: cap a dalt o cap a baix. No cal dir quins grups socials n’agafaran un o altre camí.

Si escollim l’escala més pròxima (la secessió dels rics opera en totes les escales), l’agreujament de la desigualtat és una evidència constatada que, a més, s’incrementarà en l’esdevenir de la pandèmia. Les perspectives macro i microeconòmiques no són gens afalagadores (PIB, ocupació, dèficit, deute, impactes sectorials, increment de la pobresa severa...). Davant d'aquest estat de coses i la necessitat d’augmentar la despesa “social” i de mantenir un cert nivell d’activitat econòmica, se senten veus que reclamen, amb una certa candidesa, que col·laboren més aquells que més en tenen. És ben sabut que, a Espanya, el sumatori d’evasió fiscal (pràctica reconeguda i permesa), SICAV’s i altres enginyeries financeres, assoleix xifres astronòmiques i que, malgrat ser cert que la despesa pública no és un model d’eficiència, el que hi ha és un dèficit d’ingressos i no un excés de despesa.

La imposició directa recau majoritàriament sobre les esquenes d’assalariats i jubilats i la imposició indirecta (l’IVA) no discrimina per renda. Qualsevol intent de forçar l’statu quo , via reformes fiscals i redistribució de la càrrega, ensopega amb la resistència numantina de la dreta econòmica i política, la qual,  això sí, se suma al “clamor”: que “ho pague l’Estat” sense que, per un altre costat, tinguen la més mínima intenció d’arrimar el muscle. De nou torna a eixir la pregona insolidaritat dels rics, cosa, per altra banda, absolutament previsible. 

Si som realistes, ho tenim ben magre. L’acció conjunta de la fira mediàtica i de les baralles polítiques (els escàndols del rei emèrit i la deslegitimació de la monarquia imposada per Franco; l’affaire Kitchen; el conflicte a Catalunya; el desgovern a Madrid, els difícils acords per a aprovar els pressupostos, etc.) poden distreure’ns. Les faves es couen en altres indrets i els rics tenen el mal costum, com la banca, de guanyar sempre, especialment en les crisis.

Deixem la secessió dels rics per a parlar d’un altre embolic ben punyent: la dimissió del País que protagonitzen les “nostres” elits, una dimissió que ens condemna  de forma constant i progressiva a la invisibilitat, l’infrafinançament, i el retrocés de la nostra llengua i la nostra cultura. No cal fer de ploramiques. La qüestió ve (¿caldrà repetir- ho?), de molt lluny. Ja després de la derrota de les Germanies començà un procés de castellanització, molt agreujat per la Nova Planta borbònica del 1707, la consolidació d’un estat militar-jacobí i centralitzat (que es pretén nació sota el nacionalisme castellà dominant), i el regal afegit de 40 anys  de dictadura franquista. L'herència, però, no ho justifica tot. 

Ha plogut molt del 1975 ençà i si la situació actual és, com a mínim, preocupant, caldrà esbrinar-ne els motius. Fa 45 anys vam poder creure que amb la mort del generalíssim s’obria una possibilitat de redreçament, una esperança engrescadora en el futur del País que podia mobilitzar voluntats. Joan Fuster ja ens havia assenyalat camins per a superar la nostra permanent somnolència digestiva. 

Tanmateix les coses rutllaren malament, començant per la tramposa Constitució del 1978 amb una unitat d’Espanya i una monarquia fraudulenta imposades manu militari. Amb l’afegit d’un títol VIII que ens deixava en autonomia de segona conformada per la voluntat de les províncies limítrofes, però que ens prohibia la federació amb altres comunitats autònomes (art. 145.1)  i que ens han volgut vendre com “quasi federal”, tot i no tindre cap control sobre les ingressos. Com diu Pérez Royo, una adaptació del franquisme a la democràcia on tot restava lligat i ben lligat. 

Una Constitució sacralitzada que demana a crits una profunda reforma, però a la quual s’oposen la dreta econòmica i política i l’esquerra espanyolista, allò que s’autoanomena “bloc constitucionalista”. Una Constitució que, salvades les primeres turbulències, podria haver estat reformada a finals del vuitanta quan ja estàvem a la UE i a l'OTAN i quan els perills d’involució havien minvat  considerablement, però que, ben al contrari, ha estat reinterpretada de manera restrictiva, atemptat contra el mateix esperit constitucional, per un ultraconservador Tribunal Constitucional.

L’esmentat article 145.1 ha actuat com a vertader tallafocs que ens aïlla als valencians del nostre àmbit lingüístic i cultural (els tan blasmats Països Catalans). Un aïllament suïcida que entrebanca seriosament la normalització i ens priva d’un espai comunicatiu propi. Al tall de l’argument convé  treure a col·lació les reflexions de Joan Fuster (Un país sense política. Ed. La Magrana 1976 Pgs  67, 68, 73-77) on reclamava que també des del Principat es fera l’esforç  de sumar esforços. Si més no, hauríem entre tots de bastir la nació cultural que ens pertoca. 

Una reflexió especialment oportuna a data d’avui, perquè el conflicte a Catalunya ha fet encara més difícil la normalitat en l’intercanvi cultural i n’ha accentuat l’endogàmia al Principat, cosa comprensible però poc profitosa. Tanmateix, no insistirem en les evidències: s’estiga o no d’acord, cap demòcrata hauria d’acceptar que vagen a la presó líders polítics per les seues idees com diu l’Informe de l’ONU sobre presos polítics a Espanya, ni que la Fiscalia actue contra el tercer grau penitenciari concedit, ni que s’inhabiite Torra per la famosa pancarta, ni que hi haja una policia política fabricant proves falses, que es negue la  comunicació en la llengua comuna entre els àmbits territorials de llengua catalana.... Tot sona massa a la “justa revenja per rebel·lió” aplicada el 1707.

En aquest procés de “desactivació” hi ha també “factors interns” que no s'han de menystenir. El primer, òbviament, la calculada estratègia  anticatalana made in  Broseta, Abril Martorell, Attard, Ramon Izquierdo, Giner Boira i Carrau Leonarte, que comptà amb la inestimable col·laboració violenta del GAV (per cert, que Attard tenia còpia notarial de la creació d’aquest col·lectiu anticatalanista parapolicial). Una estratègia que donà els fruits desitjats perquè no sols facilità el retorn de la dreta, implantà la por i la impunitat, bandejà la cultura i la universitat, sinó també aconseguí que l’Estatut d’autonomia del 1983 renunciara a massa coses (símbols, denominació, dret civil, nacionalitat etc..) i deixara el tema de la llengua en una calculada indefinició la qual, al remat, esdevingué un vertader secessionisme lingüístic. El PSPV-PSOE es mostrà conciliador, tebi i quan no frívol (“hay animales invertebrados que viven tan ricamente”, Lerma dixit) i, en 1995, el triomf seguit de la dreta durant 20 anys, fou l’enèsim colp de gràcia.

¿Què ha succeït del 2015 ençà sota el govern del Botànic? Evidentment, la dreta ha tornat a reproduir la sempiterna baralla arran de la Llei de Plurilingüisme i hem tornat a veure pancartes tan esfereïdores com aquella de “Que no se rian de nuestros hijos” (SIC). Malgrat els esforços d’Escola Valenciana i de l’habitual resistència, amb cada vegada menys efectius, la castellanització avança i hem renunciat a allò, aparentment tan romàntic, de “fer país”. No ens hem espolsat les espardenyes i continuem presoners de la síndrome del Tio Canya: “Set vegades va fer cua en presentar uns papers per no saber expressar-se en llengua de forasters”. 

Hem? Tal vegada no siga correcte utilitzar la primera persona del plural en lloc de la tercera. Evidentment, la consciència de país no és cap fet immanent i en absència d’una voluntat col·lectiva de “voler ser”, senzillament, no hi ha projecte de futur. És aquest un afer col·lectiu i també de dignitat individual, però la responsabilitat més gran recau directament en les nostres elits polítiques i intel·lectuals. Han tirat la tovallola, o això sembla, cosa que hom podria esperar de la dreta econòmica i política que mai ha cregut en el país, però no pas d’altres agents. La frase de Joan Fuster que deia “el País serà d’esquerres o no serà” no era cap ocurrència.

Seria poc honest menystenir els esforços per exigir un finançament just, en l’increment de la despesa social, en tornar a obrir una ràdio i televisió valenciana degradada i tancada pel PP, etc. però en l’àmbit polític i cultural que ens ocupa, hi ha massa símptomes d’esgotament del projecte, d’esfondrament, de no generar gaire conflictes amb Madrid, de tebi conformisme, de “prudència”. Fins i tot hi ha un corrent que, de fet, rebaixa les “expectatives”. Una via que planteja que podem aspirar a ser una regió amb forta personalitat (no més enllà ) sempre i quan bastim una identitat col·lectiva potent sobre els pilars dels drets de la ciutadania i la cohesió social, però no en la identitat cultural. Un camí que, s’argumenta, seria més factible i transitable i menys “divisori” (com si la divisió fora responsabilitat d’aquell que parla la seua llengua en el seu país, i no a l’inrevés). 

Opinions que tenen una flaire a renúncia, les quals, en separar la llengua i la cultura del projecte de redreçament econòmic i social, cauen en una mena d’esquizofrènia maniquea. Sols des de la voluntat col·lectiva de ser (indissociable de la llengua i la cultura) se’n poden abordar els reptes d’enfortir una personalitat. Els dèficits aclaparadors de finançament, infraestructures i serveis reclamen reivindicacions i accions que sols es poden fonamentar en un projecte coherent de país.

Perquè en definitiva, amb quins diners es finançarà aqueixa societat cohesionada de fort contingut social? O és que encara no sabem que si tenim un finançament penós, una manca d’inversions, un eix mediterrani ajornat, etc., és simplement perquè som valencians, pels nostres trets catalanescs, reals o potencials, i d’ací la impossibilitat de relació amb Catalunya per terra, cable i ones, i la prohibició expressa en la constitució de federar-se. 

Sense país, sense la dignitat personal de no renunciar a la pròpia llengua i cultura (sense vergonya diria Jaume I), ni ens en sortirem ni aconseguirem redreçar la nostra cohesió social ni la nostra economia. Demanar als culturalment minoritzats que en renuncien per a evitar divisions, èticament fa mal a l’ànima i a l’enteniment. 

Fuster solia dir les coses amb prou claredat: “Més d’ un cop ho he dit i redit: a tot estirar soc ”nacionalista“, en la mesura que m’obliguen a ser-ho, l’indispensable i prou. Perquè ben mirat ningú no és nacionalista sinó enfront d’un altre nacionalista, en bel·ligerància sorda o corrosiva, per evitar senzillament l’oprobi o la submissió... Hi ha qui és ”nacionalista“ sense adonar-se’n que ho és i s’indigna quan troba resistència... ¿I quan es faran el favor , ”ells“  de no forçar-nos a ser ”nacionalistes“? ”Ells. Tots plegats...“ (op. cit, pgs. 135- 136). ¿Caldrà  aclarir que ”ells“ són els nacionalistes espanyols?.

Al remat, al nostre país patim la secessió dels rics i, ex aequo, la dimissió protagonitzada per les nostres elits. Tant de bo si  errem, però sense un projecte de País mínimament coherent continuarem sent invisibles subalterns, aïllats i pobres ... Houston, tenim més d’un problema!.

Nèstor Novell i Josep Sorribes

El 1998, ara fa la fredor de 22 anys (!!) ,vaig publicar en Tàndem Edicions, per iniciativa de Gustau Muñoz, un petit llibre que duia com a títol La ciutat desitjada. València entre el passat i el futur, unes reflexions que sistematitzaven en part algunes aportacions anteriors sobre el tema publicades des del 1978. El 2011 vaig reprendre la tasca en un paper de caràcter més “programàtic” (València, una ciutat manifestament millorable. Ed. Faximil), que tingué una certa cloenda en València 1940-2014. Construcció i destrucció d’una ciutat (PUV 2015). Ex aequo amb Nestor Novell, després de 3 anys de feina, va veure la llum el 2017 Un nou viatge pel País Valencià (PUV- UA-Alfons el Magnànim). Per últim, gràcies a la generositat de eldiariocv.es, en els darrers anys he anat deixant caure la meua percepció de la ciutat -sempre, per definició, parcialment subjectiva- en una successió de blogs (Suggeriments en do menor, Malalts de ciutat, Minoria absoluta i La ciutat pensada) així com en alguns articles d’opinió.

La sensació -pròxima a la certesa- d’estar repetint amb massa freqüència arguments molt semblants m’anava guanyant terreny. Suposar que les idees són encertades és pura presumpció però que poden influir (molt marginalment) en la realitat, ja pot ser una perillosa quimera. Per si hi mancava algun ingredient en un panorama no massa engrescador, la pandèmia del coronavirus del 2020 ha provocat un absolut trasbalsament i ha omplert d’incertesa el futur en tots els àmbits, incloent lògicament les ciutats en general i la ciutat de València en particular. La decisió d’escriure un epíleg a aquest blog de La ciutat pensada em sembla, per tant, filla de la prudència.

Aprofitaré, però, l’avinentesa per a eixir al pas d’una cerimònia de la confusió a la qual col·labora la propensió a aprofitar que el Pisuerga passa per Valladolid per a traure del rebost l’esfera de vidre i practicar l’endevinació en forma d’oportunismes de tota mena. Com seran les ciutats desprès de la pandèmia és un terreny adobat per a massa ocurrències.

És prou obvi que la pandèmia tindrà efectes devastadors a curt i mitjà termini en la ciutat per la destrucció del teixit productiu (sovint poc qualificat i poc resilient). Així com la crisi social que se’n derivarà i el creixement exponencial del dèficit i el deute de la hisenda local. Tanmateix, fer de la necessitat virtut i deixar sendes velles per novelles no és cap boutade i, en lloc d’acudir a tota pressa al mur de les lamentacions i reclamar la tornada a una “normalitat” farcida de voracitat, baixos salaris, treballs precaris i temporals, gregarisme i “cultura festiva”, podríem utilitzar el sentit comú, separar el gra de la palla i estalviar-nos la pandèmia mental de, per exemple, reclamar més superfície de terrasses, revaloritzar el cotxe i la “fugida al camp” per “raons de seguretat” o acceptar la distància social i el control de la mobilitat per por a recaigudes o noves epidèmies futures.

Sovintegen les “previsions” alarmants, com que l’epidèmia actual puga esdevenir endèmica. La por i la incertesa s’escampen mediàticament i poden afavorir la permanència de tics autoritaris i centralitzadors. Fins i tot en l’impuls del teletreball (positiu i desitjable) cal que tinga molt present una bretxa digital que, sense mesures específiques compensatòries, pot augmentar.

Si, al meu parer, hi ha una evidència, és la incompatibilitat entre el verinós terme de “distància social” i els constatats avantatges de l’aglomeració urbana. L’adagi medieval ja deia que “l'aire de la ciutat fa lliure” i les ciutats, en una perspectiva històrica, han estat aliades del lliure pensament, el laïcisme i la cultura, a més de promoure la difusió de les innovacions. La distància social (que hauria de rebatejar-se com a distància física temporal) caldrà mantenir-la a curt termini fins que no disposem de teràpies eficients i/o de la vacuna escaient però, ni la cultura, ni l’ensenyament, ni un transport públic metropolità eficient i no massificat, ni la vida social, ni, en definitiva, la ciutat “desitjada”, és compatible amb ciutats de zombis on no manca la pulsió autoritària de l’anomenada policia del balcó o la dels patriòtics manifestants que reclamen “llibertats” insolidàries. Enyorança i nostàlgia d’una dictadura on tallaven el bacallà i que ho deixà tot ben lligat (Perez Royo dixit).

El millor que ens podria passar, en lloc d’acceptar acríticament l’oxímoron de la “nova normalitat”, és introduir canvis que possibiliten una eixida en positiu i bastir la “nova” ciutat sobre la solidaritat, la cooperació, la qualitat de l’espai públic, els corredors verds, la mobilitat sostenible, els sectors culturals i creatius i les tres T de Richard Florida: talent, tolerància i tecnologia. Més serveis qualificats a les empreses i menys turisme urbà depredador que du a la conversió de la ciutat en un saloon ple de terrasses i llocs de restauració.

Però aquests fonaments demanen oblidar-se del vol gallinaci, perquè, a més dels trets ontològics del riu, l’horta i la mar, la ciutat de València “real” és l’àrea metropolitana i ha de trobar el seu paper (no retòric) de cap i casal (alerta amb la llengua!!!), de ciutat europea i mediterrània i de node de l’euroregió i l’arc mediterrani. S’imposa treballar coordinadament amb les altres principal ciutats de l’estat, del Mediterrani i d’Europa, explotant l’avantatge col·laboratiu i superant la síndrome d’una Europa d’estats nació per a donar pas a una Europa de les ciutats on aquestes recuperen el pes polític que els correspon per ser, en expressió de Jane Jacobs, la riquesa de les nacions i el lloc on els ciutadans poden assolir majors quotes de benestar, democràcia i llibertat.

Sols projectant-se cap a fora (aquesta es la hipòtesi) es pot tindre la força i motivació suficients per a mamprendre els canvis interns que ja fa dècades que estan demanant la competitivitat i el benestar social de la ciutat, sense mirar-se el melic ni caure en baralles de campanar.

Evidentment, parlant ja de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana, una eixida en positiu (sense tornar a vells costums i handicaps) demana concretar algunes línies d’actuació bàsiques. Tot fugint de qualsevol mena de receptari, es poden apuntar alguns temes bàsics. A banda de reforçar la projecció exterior i consolidar l’àrea metropolitana com a àmbit de la majoria de les polítiques públiques, hi ha un reduït però potent paquet d’iniciatives que possibilitarien que deixarem de transitar per camins erronis i poguerem albirar alguna esperança de futur.

Iniciatives que han estat una i mil vegades apuntades però que la crisi dóna l’oportunitat de repensar i posar en pràctica. La més immediata i òbvia és el reforçament de la sanitat pública (preventiva i assistencial) que mai pot ser un negoci, així com revisar a fons la dantesca situació de les residències de majors. Parlant de majors, seria molt agrair que la frase “d’envelliment actiu” no fora sols un eslogan ni es limitara a satisfer una demanda cultural creixent. Aprofitar l’experiència dels majors, en moltes branques, és una assignatura pendent.

En un altre ordre de coses, la mobilitat sostenible d’àmbit metropolità (coordinació tarifària i horària i augment de l’oferta de qualitat) no depèn tant de recursos financers (exigibles) com de la cooperació intermunicipal exempta de localismes obsolets. La recuperació i ampliació de l’espai públic (les super-illes no semblen una mala estratègia), la prioritat al vianant i les bicicletes i la concreció de corredors verds (intra i intermunicipals) són propostes que ja fa temps que criden a la porta.

Una política d’habitatge (també metropolitana) que se centre en la promoció pública d’habitatges en lloguer, seguint les passes d’Euskadi, sembla un altre pilar bàsic. El creixement exponencial del Port proposat amb l’ampliació nord suposa enormes costos ambientals i un entrebanc a qualsevol intent seriós de definir una estratègia sensata nord-sud i est-oest de la façana marítima, estratègia al si de qual el PAI del Grau s'hauria de revisar.

Pel que fa a la base econòmica urbana i metropolitana , s’hauria de renunciar a una malaltissa dependència del turisme urbà i desenvolupar la seua vocació de capital de serveis avançats a les empreses, aprofitant els nombrosos i poc aprofitats recursos tecnològics ja existents. El dens teixit industrial metropolità podria afavorir un pacte industrial metropolità (ja assajat a l’àrea metropolitana de Barcelona) basat en cadenes de valor i en la cooperació flexible, seguint, potser, el model d’Ibi. Finalment, reforçar la classe creativa, prioritzar el sectors culturals (l’economia taronja) i aprofitar els avantatges del disseny sembla una estratègia compatible i complementària.

L’existència de ciutadans i barris de segona i tercera demana abandonar la demencial política de PAI i mamprendre programes de rehabilitació física i social que podrien agafar com a referència la Llei de Barris de Catalunya. D'altra banda, la participació pública, amb projectes prèviament estudiats, hauria d’abandonar la flaire propagandística i arbitrar fórmules eficients que no alenteixen massa els processos.

Aquestes propostes, voluntàriament limitades a la ciutat i la seua àrea metropolitana, no exhaureixen ni de bon tros els temes (com ara, la política del centre històric, la memòria col·lectiva i un llarg etc.) però pense que poden ajudar a definir una ciutat del “post-COVID” lliure de llocs comuns i ocurrències oportunistes. Sóc conscient de les fortes o fortíssimes limitacions financeres imposades per l’epidèmia i de la força del interessos que reclamen les closes de l’estat per a tornar a la situació prèvia de Nadal del 2019. Interessos que interpretaran el càntic coral d'“ara no es el moment” davant de qualsevol intent d’emprendre nous camins, sempre més arriscats. Tot plegat, els governs locals estaran sotmesos a fortes pressions.

Al remat, la pregunta que ens fa por és si es donen les mínimes condicions de consciència col·lectiva (una massa crítica mínima) i si hi ha alguna cosa semblant a un lideratge sense el qual tota aquesta reflexió (parcial i imperfecta) romandrà en el món dels somnis. Si no hi ha aigua a la piscina no es pot nadar però aquesta és, de nou, la meua ciutat, desitjada o desitjable. Mantindrem viva la flama amb el desig que els temps que han d’esdevenir-se i que han de reescriure uns altres, obrin nous camins. Com diu un bon amic meu, sempre tirem pedres sense trencar cap vidre, però tant de bo si aquestes ratlles serveixen per a alguna cosa. Salut i República.

És obligat d’ entrada recollir un vertader clamor: l’ urgent diagnòstic (sense  concessions) d’una sanitat pública que, malgrat l’enorme esforç i la generositat d’un personal sanitari que ha donat la més destacada lliçó, s’ha vist clarament impotent i insuficient  per a fer front a la pandèmia. Els retalls que seguiren a la crisi de 2008 i les privatitzacions debilitaren massa el sistema públic de salut.

No és demagògic apuntar, per exemple, que Alemanya, amb 82’3 milions d’habitants,  sols tenia el 10 d’abril 53’1 morts per milió d’habitants (i Portugal 69’4) davant els 437’7 d’Espanya. També ha estat massa elevat el personal sanitari infectat, així com la mortalitat de les residències de majors. Alguna cosa no ha funcionat. En clau de futur confie que s’haja pres bona nota que la salut mai no pot ser un negoci, i que s’actualitzen paràmetres i exigències de qualitat, s’incrementen els recursos de tota mena (incloent la investigació científica) i es pose fi al dantesc espectacle de les residències de majors.

La segona qüestió té a veure amb allò de com canviaran les nostres vides i, específicament, amb l’ anomenada distància social i l’ús de les noves tecnologies per al control de la mobilitat. En primer lloc, es lògic que mentre no hi haja una teràpia (medicació o, molt millor, una vacuna) l’única forma d’aturar la propagació de l’epidèmia siga el confinament i la minimització dels contactes de proximitat. És un cost que hem d’estar disposats a suportar tal com hem suportat i suportarem la propaganda oportunista de tota mena (sobretot de bancs i empreses de serveis bàsics), la baixa política ( n crescendo) i el bombardeig televisiu farcit d’infoxicació, recurs a la fibra sensible i, de vegades, mala baba de tertulians de tres al quatre.

Una cosa es estar disposat a suportar els costos per estricta responsabilitat i un altra ben diferent és que s’haja convertit en un lloc comú una expressió tan perillosa i estúpida com la “distància social”. De moment seria d’agrair que rebatejaren el palabro i el substituïren per “distància física temporal”. No és aquesta una qüestió nominalista. Les “precaucions”, la por a l’encontre, la policia del balcó i tota la faramalla -més enllà de la higiene recomanable– han de ser estrictament temporals i la nostra vida social ha de tornar a conrear i practicar la proximitat i els avantatges d’una vida urbana despullada al màxim possible dels excessos de la “cultura festiva” i la conversió de les ciutats en pura mercaderia.

Hem d’aconseguir ciutats on l’objectiu de “curar-se en salut”, amb una concepció ampla i integral de la salut (que inclou, a més de la salut estricta, els espais públics, l’entorn natural, les relacions socials, el treball, i l’habitatge) siga l’eix transversal de les polítiques urbanes. La ciutat en el seu conjunt és incompatible amb la distància social. Ni el transport públic, ni l’ensenyament, ni lacultura, ni les relacions personals (per posar sols alguns exemples) són compatibles amb una “distància social” que hauríem de foragitar tan prompte com siga possible. Tampoc cal aprofitar de forma oportunista l’epidèmia per a practicar “urbanismes tàctics”. Ampliar voreres i carrils bici no necessita cap justificació ni pot suposar-se que un menor ús (no desitjable) del transport públic “aconsella” aquestes mesures. No es pot caure en el parany de la distància social que, posats a dur les coses a l’absurd, també podria justificar ampliar les terrasses.

Benvigut siga l’increment forçat del teletreball i de les noves tecnologies d’informació, malgrat l’evidència de la bretxa digital que demostra que no tots som iguals ni disposem per igual de l’accés a les noves tecnologies. Cosa ben diferent és la utilització de la intel.ligència artificial i el 5G per a controlar la mobilitat. És un perill que aquesta mena de controls no siguen estrictament temporals o que no es mantinga l’anonimat, tot utilitzant les dades aconseguides per a altres finalitats. No seria la primera vegada. El Leviatan de Hobbes, Un Mundo Feliz d’Aldous Huxley, el Gran Hermano... La Nova Normalitat no pot ser, no ha de ser, un avanç en el control , ja excessiu, de la llibertat personal.

Pel que fa al “clima polític”, la crisi actual ha fet palesos alguns fets. El primer és el lamentable espectacle d’una dreta que juga descaradament al desgast i que sols amb la boca petita, molt petita, fa com que està interessada en  pactes de “reconstrucció”. El segon és el lèxic i l’escenografia innecessàriament bèl·lics, la centralització i el soroll que fa un Estat de les Autonomies, fill de la Constitució del 1978, que ha estat incapaç de resoldre satisfactòriament els conflictes territorials. Tampoc serà el moment, en opinió dels partits “constitucionalistes”, però aquesta crisi hauria de facilitar, d’una vegada, la reforma constitucional i el trànsit a un estat federal. La deslegitimació de la Constitució vigent i, amb ella, la de la monarquia imposada per Franco, és tan evident com necessària l’alternativa.

Si la pandèmia ha posat al descobert les febleses del sistema de salut i el perill de controls que perduren, també ha demostrat la vulnerabilitat d’un exèrcit de reserva de treball temporal i precari que ni tan sols ha pogut refugiar-se en els ERTO i que suposa més del 90% del nou atur registrat en la darrera Enquesta de Població Activa. Com que “no és el moment”, la patronal no voldrà ni parlar de la reforma laboral i fins i tot demanarà més “flexibilitat”, la qual cosa agreujarà la temporalitat i la precarietat. Febleses socials també evidents són els sensesostre, el barraquisme  i  l’habitatge reduït, precari i compartit, que no és precisament el millor per a passar el confinament. Quan una política d’habitatge que puga merèixer aquest nom? No tots som iguals, les classes socials hi són presents i la dimissió dels rics materialitzada en l’evasió fiscal (l’affaire Boluda com a exemple) no és precisament encoratjadora.

Si de l’economia es tracta, a hores d’ara ja podem albirar el que ens aguaita. Les darreres estimacions (que em semblen optimistes) parlen d’un quadre macroeconòmic esfereïdor per al 2020: un descens del 9’2% del PIB, un atur en l’entorn del 19%, un 10’34 % de dèficit públic i un deute públic del 115% del PIB. La “hivernació” i els efectes de les limitacions de l’estat d’alarma han provocat uns efectes catastròfics sobre l’activitat econòmica amb milers d’ ERTO i un fort increment de l’atur, que ha colpejat els més febles que no s'hi han pogut acollir. Quan finalitze el període del ERTO (encara que es prolonguen) molts d’ells esdevindran ERO i l’atur es dispararà. Malgrat l’escut del previst ingrés mínim vital i el reforçament dels serveis socials, la situació serà previsiblement molt dura.

Aquesta duresa guarda una relació estreta amb la nostra estructura econòmica, en què ja fa dècades que s’han pres camins erronis i especialitzacions que la fan especialment vulnerable. L’excessiu pes del turisme (incloent-hi l’anomenat  turisme urbà), de la construcció, de la restauració, del petit comerç, dels autònoms (molts d’ells falsos autònoms) i l’absurd menyspreu de la indústria (amb una automoció subvencionada) configuren una estructura econòmica feble. La crisi actual (molt pitjor que la del 2008) farà que moltes activitats no tornen a obrir .

El dilema que es plantejarà en la “nova normalitat” serà el d'aplicar allò  que “ara no és el moment” i, amb les closes del sector públic, “tornar” a repetir els errors o, tot fent de la necessitat virtut, aprofitar la crisi per a emprendre nous camins: el sempre anunciat i mai executat nou model econòmic. No és fàcil que es prenguen decisions en aquesta direcció, no sols per un problema de “mentalitat” i potència dels interessos a curt, sinó també perquè, com que tampoc serà el moment de modificar el sistema de finançament, la Generalitat Valenciana (i els Ajuntaments) prou faran amb parar (i pagar) el cost de la crisi. Tampoc sabem quin és el grau de convenciment al respecte dels nostres governants.

En el cas hipotètic que hi haguera alguna possibilitat, caldria posar com a prioritat, a banda d’ altres reestructuracions necessàries, el desenvolupament d’un sistema d’empreses industrials. La petita dimensió de la immensa majoria es pot superar amb serveis avançats i disseny proporcionats com una economia externa per la xarxa d’Instituts Tecnològics existents. I, com diu molt encertadament Josep A. Ybarra, “sols” cal creure que es possible donar una espenta, aprofitar l’experiència , fomentar l’externalització i la col·laboració interempresarial (bastint cadenes de valor) i utilitzar els recursos d’innovació. Sols així tenim possibilitats de fer un país més cohesionat i amb un nivell digne de riquesa i benestar social. Al remat, deixar sendes velles per novelles i fer de la necessitat virtut no es gens fàcil, però tal vegada pague la pena intentar- ho.