La diferenciació del grup escollit com a pur, verdader o millor en comparació amb altres individus que esdevenen “els altres” és motiu fonamental d’enfrontament

És curiosa la conducta de grup de diverses espècies que es mouen a l’uníson, ja sigui per minimitzar el perill, com les bandades de sardines enfront dels depredadors, per desplaçar-se amb menys consum energètic, com els estornells en els seus vols curts al capvespre, o els ànecs en els seus llargs viatges per tal de reduir en conjunt la resistència del vent. Això també s’esdevé amb els éssers humans d’una manera molt més elaborada i amb diverses finalitats, com agrupar-se per dur a terme grans empreses conjuntes que serien impossibles en solitari, començant per la guerra i acabant per la construcció de catedrals, o per la coordinació de sons en les orquestres o en el cant coral.

Però aquesta capacitat d’incardinació d’individus en un conjunt organitzat de l’ésser humà com a espècie social és fàcilment manipulable davant dels estímuls apropiats. I això es pot demostrar en les acumulacions d’espectadors de certs jocs o esports, i en concerts amb ànim lúdic. També en altres àmbits més ideològics com actes que enardeixen el sentiment de pertinença al grup social, des dels seguidors d’uns jocs o de tradicions que comporten el maltractament d’animals als seguidors d’una causa o idea de reforma política, religiosa o guerrera que implica l’enfrontament entre els éssers humans.

La diferenciació del grup escollit com a pur, verdader o millor en comparació amb altres individus que esdevenen “els altres” és motiu fonamental d’enfrontament. La presència simultània de diversos conjunts sovint compensa els efectes del desig d’imposició d’arguments del grup amb aspiracions dominants. Per tant, la idea de constituir una societat en dos únics grups amb propòsits exclusius pot dur al desenvolupament de fronts excloents que acaben en col·lisió i destrucció mútua amb vencedors i vençuts.

La manipulació de les masses, que dificulta i, a vegades, elimina l’elaboració d’un pensament individual, ha portat a situacions tan incomprensibles en temps de sensatesa social com les massives aclamacions populars vinculades a moviments de pensament únic com l’estalinisme, el nazisme, els feixismes, els moviments populistes de diversos matisos polítics, catalogats, de manera inapropiada, d’esquerres o de dretes, així com moviments fanàtics religiosos.

La història és plena d’exemples passats, però són escassos, i sempre en la nostra opinió llunyans, els experiments de totalitarismes actuals. El simplisme posterior de les mateixes societats, llevat de comptades excepcions, porta a mal interpretar aquests esdeveniments passats com el resultat de l’actuació d’un líder carismàtic i el seu grup de col·laboradors, tot eximint la societat que va seguir aquells moviments de cap mena de responsabilitat, talment persones no informades i enganyades, per bé que íntegres, en lloc de còmplices de les terribles fractures socials i del mal a altres éssers humans que no pertanyien al grup escollit.

Una part d’aquest argument és certa. El grup dominant de pensament únic utilitza tota la maquinària possible per tal de distribuir selectivament un tipus d’informació distorsionada i de dirigir les emocions dels individus a generar sentiments d’odi i incomprensió envers els adversaris ideològics per convertir-los en enemics. La manipulació, distorsió i falsificació de la informació, així com la seva ocultació, han estat i són armes potents al servei d’aquests propòsits.

En altres àmbits, les mesures per minimitzar els efectes d’una informació incorrecta s’han treballat durant molts anys amb bons resultats. En el camp de la salut, i en el nostre medi, tothom que és sotmès a una intervenció o tractament és informat dels beneficis, les contraindicacions i els possibles efectes nocius d’una determinada actuació que pugui posar en risc la seva salut física i mental. El frau és perseguit i castigat. És cert que en massa llocs del món existeix un negoci de tractaments falsos, però això no implica que la intenció i els esforços no estiguin encaminats a eradicar fins i tot en les zones més difícils aquests tipus de conductes nocives per a la salut dels individus.

Amb excepcions, la gent confia en les explicacions dels especialistes de la salut i en les informacions proporcionades en relació amb determinats tractaments. També, l’individu subjecte a un tractament sap que un fàrmac concret ha estat assajat i provat amb tots els mitjans possibles abans que se n’autoritzi l’ús terapèutic. A més, qualsevol persona té l’opció de conèixer, per mitjà de prospectes individuals, les indicacions i els possibles efectes secundaris (o danys colaterals) que pot tenir una determinada actuació mèdica o un fàrmac.

Aquesta cura informativa no és norma de conducta en el món de la política. La informació moltes vegades està subordinada i dirigida a la consecució d’un poder que permeti la imposició d’una determinada idea o projecte. El grau més elevat de perversió de la informació el trobem en els esmentats moviments de pensament únic, per als quals no existeixen matisos. La informació s’uniformitza i simplifica, no s’expliquen d’una manera objectiva i demostrable els beneficis, els riscos i els possibles efectes nocius en termes socials de certa idea o posicionament. S’identifica l’opositor o no partidari de la idea i se’l classifica com a enemic; es fabrica una senya identificadora i es busca la confrontació. No hi ha el mínim rigor a preservar la salut social, sinó a imposar unes opcions discriminadores aprofitant el mimetisme dels moviments de masses.

Això explica el desconcert que provoquen, en els no abduïts, per una banda la conducta i el mètode dels líders poc escrupolosos, i per l’altra, el comportament obedient i alhora agressiu, contra l’altre, de les masses mobilitzades que s’estan esdevenint en el nostre país aquests dies. Ningú no es deixaria extirpar un ronyó sense saber les raons i les conseqüències que això podria tenir, o els beneficis que podria aportar a un possible receptor. Els mitjans en educació i l’esforç que la societat ha esmerçat per tal de conscienciar l’individu sobre la importància de mantenir la seva salut física i mental no s’han produït al nostre país per tal d’intentar preservar la seva salut social.

En aquests moments i aquí, s’agreuja la situació en comprovar que una part substancial dels dirigents que promouen el canvi radical de model de societat està constituïda per individus que han participat, al llarg dels anys i d’una manera premeditada, en l’exercici de beneficiar-se i lucrar-se personalment i en conjunt mitjançant l’abús i el mal ús del poder, a repartir prebendes per comprar o doblegar voluntats, i per créixer en l’entramat social com un càncer o com una secta. No tots els líders són iguals, és clar, però convé reconèixer qui és farsant i manipulador i qui ha participat i participa encara en accions corruptes i busca la redempció en actes messiànics.

Tornant al símil de la salut, en els últims anys s’ha avançat molt en el tractament de les malalties i s’han posat en pràctica molts esforços per eliminar o minimitzar aquestes xacres. Un abordatge fonamental ha consistit a determinar factors de risc i a realitzar un diagnòstic precoç. És cert que molta gent fuma, però ningú no pot objectar que no ha estat informat que fumar provoca determinats tipus de càncer. Els exàmens ginecològics continuats a partir de certa edat han reduït d’una manera impressionant la incidència de càncer ginecològic irreversible. És veritat que queda molt per fer, però el camí és adequat i la societat està informada dels avenços i dels diners públics que es destinen a la investigació i el manteniment de la salut.

No existeixen els mateixos mitjans, ni de bon tros, per detectar i protegir-se dels càncers que envaeixen el nostre entramat social i tampoc es facilita la feina de reconèixer els primers estadis de processos que podrien catalogar-se de degeneratius perquè minen progressivament la nostra col·lectivitat social. Tot al contrari, es parla de transparència a l’hora de mostrar aspectes irrellevants mentre s’oculten els veritables problemes que afecten la nostra societat. Al nostre país no s’han adoptat les mesures necessàries per tal d’oferir, en molts casos, una informació lliure als mitjans de comunicació públics que, d’altra banda, s’han convertit en corretges de transmissió d’un pensament dominant encaminat a la segregació. S’ha manipulat la història fins a l’extrem del ridícul per no dir patètic i procaç.

L’ensenyament de la història des de la infantesa fins a la promoció cultural per a totes les edats ha estat completament distorsionat al nostre país, tot escollint els elements que podrien servir per avalar una determinada postura i fins i tot per negar fets realment provats de la nostra història. Alhora, s’ha anat creant un sentiment de rancor, ressentiment i odi envers enemics fabricats falsament, representats pel conjunt d’altres pobles, que fan degenerar la nostra convivència i produeixen intenses fractures familiars i socials.

Els darrers anys no han estat avantatjosos per al nostre país. Una sèrie de circumstàncies i unes polítiques especialment agressives han permès el desenvolupament de diverses patologies socials. La corrupció institucionalitzada s’ha estès des dels quadres dirigents fins als estrats mitjans de la societat i abraça una gran varietat d’activitats especialment relacionades amb els diners, el poder i l’ús dels mitjans públics d’informació general i, particularment, de l’ensenyament. La corrupció institucionalitzada ha crescut com un càncer amb metàstasis múltiples infiltrades en diverses capes de la societat.

La desconstrucció de la història i la fabulació sobre el nostre passat i sobre fets recents, que s’ha promogut i a les quals es dóna suport avui al nostre país, tenen un paral·lelisme en diverses malalties mentals amb deteriorament cognitiu, trastorns de la personalitat, psicosis, quadres de deliri i al·lucinacions. I això en el més benèvol dels escenaris, si no és en el terreny de la més freda maldat.

La desigualtat en el repartiment dels béns no es pot justificar argumentant una escassetat més gran en temps de crisi. Determinades entitats i grups s’han enriquit i molts estafadors i corruptes romanen impunes. La impunitat desigual davant determinats delictes és un marcador d’un procés degeneratiu de la nostra societat.

L’estat de salut social del nostre país no és bo. El país pot semblar greument malalt, i el problema és que ho està. Convé tenir coneixement d’aquesta gravetat per tal de prendre mesures. Tal com hem comentat al principi en relació als moviments de masses, la responsabilitat no és només dels governs, sinó molt especialment dels ciutadans que donen suport i encoratgen líders mediocres, sovint messiànics, i en alguns casos, definitivament pertorbats per les seves ambicions personals. Es tracta, en aquest punt, de prendre postures individuals preventives. Exigir una informació àmplia i verídica, contrastable i contrastada, és fonamental, ara, al nostre país, on preval perillosament la manipulació propagandística. Cal emfasitzar que una causa important d’alienació mental i d’empobriment cultural s’ha produït com a conseqüència de la pèrdua de valors ètics i humanístics, i que ha crescut amb la perversió de la informació o amb la seva banalització.

En els països democràtics, els aspectes que determinen el grau de comprensió del concepte de democràcia no són purament formals; són gairebé empremtes culturals que estableixen el compromís de col·laboració mútua en benefici de la comunitat, tot respectant les lleis i els acords aprovats per la majoria d’individus i referendats pels seus òrgans de govern. Una societat madura té unes característiques vitals que afavoreixen el respecte per la informació independent, el repartiment independent de poders, el pagament d’impostos i el respecte als béns comunitaris. Una societat èticament responsable defensa i protegeix els individus menys afavorits i respecta les minories al marge de les seves creences polítiques o religioses sempre que no atemptin contra els altres membres de la comunitat. Una societat avançada ha de saber protegir-se contra els elements que malmeten les seves creences i actituds democràtiques, contra aquells que fan per destruir els seus principis morals i ètics que tant d’esforç ha costat construir.

És en els períodes electorals que solen esdevenir-se els pitjors abusos. La propaganda sempre partidista durant el temps d’eleccions és intensa però dura poc; pot ser que els individus més atents tinguin una percepció del que realment es promet i puguin cotejar la informació amb l’experiència dels anys anteriors. Això no obstant, actualment, la situació al nostre país no és aquesta: el període electoral va començar fa molts anys, la ideologia que avala és una història falsejada i l’objectiu que mira d’imbuir és la creació del concepte «nosaltres» enfront dels «altres». Aquesta manipulació sostinguda ha anat penetrant en la nostra societat d’una manera sistemàtica a través de certs mitjans públics i altres privats degudament finançats amb pressupostos públics. La situació és dramàtica, i alhora grotesca, per tal com és protagonitzada per uns individus que s’alcen en portaveus d’una societat que no representen, que han enganyat i utilitzat, que han defraudat econòmicament i han corromput.

Aquests comentaris no es refereixen la convicció que els membres d’una comunitat tenen dret de decidir les seves formes de govern i que una societat té la necessitat d’anar renovant-se pel que fa a les seves lleis i al seu funcionament. Els comentaris fan al·lusió a un fet més senzill: no tot val per aconseguir determinats propòsits. El nostre país té una curta història de democràcia que tot i així no ha sigut respectada per grups radicals en els breus períodes de les repúbliques i, ara, en l’etapa de la monarquia parlamentària. Un moviment polític amb perfil de cop civil a l’estat, encobert i a càmera lenta, no és un acte democràtic. És quelcom més semblant a un propòsit de decapitació o d’amputació d’un membre. Sempre, un fracàs en la integritat d’un organisme viu i, en el nostre cas, en la construcció d’un món nou des de la voluntat d’integrar-hi lliurement tothom.

La diferenciación del grupo elegido como puro, verdadero o mejor en comparación con otros individuos que se convierten en “los otros” es motivo fundamental de enfrentamiento

Es curiosa la conducta de grupo de distintas especies que se mueven al unísono, ya sea para minimizar el peligro, como las bandadas de sardinas frente a los depredadores, desplazarse con menor consumo energético, como los estorninos en sus cortos vuelos al atardecer, o los ánades en sus largos viajes para reducir en conjunto la resistencia del viento. Esto también sucede en los seres humanos de un modo mucho más elaborado y con diversos fines como agruparse para llevar a cabo grandes empresas conjuntas que serían imposibles en solitario, empezando por la guerra y terminado por la construcción de catedrales, o por la coordinación de sonidos en las orquestas o en el canto coral.

Pero esta capacidad de ensamblaje de individuos en un conjunto organizado que tiene el ser humano como especie social es fácilmente manipulable frente a estímulos apropiados. Ello puede demostrarse en acumulaciones de espectadores de distintos juegos o deportes, y conciertos con afanes lúdicos. También en otros ámbitos más ideológicos como actos que enardecen el sentimiento de pertenencia al grupo social, desde seguidores de unos juegos o de tradiciones que comportan maltrato animal a seguidores de una causa o idea de reforma política, religiosa o guerrera que implica enfrentamiento entre seres humanos.

La diferenciación del grupo elegido como puro, verdadero o mejor en comparación con otros individuos que se convierten en “los otros” es motivo fundamental de enfrentamiento. La presencia simultánea de varios conjuntos frecuentemente compensa los efectos del deseo de imposición de argumentos del grupo con aspiraciones dominantes. De ahí que la intención de constituir una sociedad en dos únicos grupos con propósitos exclusivos puede llevar al desarrollo de frentes excluyentes que terminan en colisión y destrucción mutua con vencedores y vencidos.

La manipulación de las masas, que dificulta y en ocasiones elimina la elaboración de un pensamiento individual, ha conducido a situaciones tan incomprensibles en tiempos de cordura social como las masivas aclamaciones populares vinculadas a movimientos de pensamiento único como estalinismo, nazismo, fascismos, movimientos populistas de distinto matiz político inapropiadamente catalogados de izquierdas o de derechas, así como movimientos fanáticos religiosos.

La historia está llena de ejemplos pasados pero son escasos, y siempre a nuestro entender lejanos, los experimentos de totalitarismos actuales. El simplismo posterior de las mismas sociedades, salvo contadas excepciones, lleva a malinterpretar tales acontecimientos pasados como resultado de la actuación de un líder carismático junto a un grupo de colaboradores eximiendo al resto de la sociedad que siguió aquellos movimientos de cualquier responsabilidad tratándolas como personas no informadas y engañadas, aunque íntegras, en lugar de cómplices de las tremendas fracturas sociales y daño a otros seres humanos que no pertenecían al grupo elegido.

Parte de este argumento es cierta. El grupo dominante de pensamiento único utiliza toda la maquinaria posible para distribuir selectivamente un tipo de información distorsionada a la vez que dirigir las emociones de los individuos a generar sentimientos de incomprensión y de odio hacia los adversarios ideológicos para convertirlos en enemigos. La manipulación, distorsión y falsificación de la información, así como la ocultación de la misma, han sido y son armas potentes para conseguir estos propósitos.

En otros ámbitos, las medidas para minimizar los efectos de una incorrecta información se han trabajado durante muchos años con buenos resultados. En el terreno de la salud, y en nuestro medio, cualquier persona sometida a una intervención o tratamiento es informada de los beneficios, de las contraindicaciones y de los posibles efectos nocivos de determinada actuación que ponga en riesgo su salud física y mental. El fraude está perseguido y castigado. Es cierto que en demasiados lugares del mundo existe un negocio de tratamientos falsos; pero ello no implica que la intención y los esfuerzos no vayan encaminados a erradicar aún en los lugares más difíciles estos tipos de conductas nocivas para la salud de los individuos.

Con excepciones, las personas confían en las explicaciones de los especialistas de la salud y en las informaciones que se proporcionan frente a determinados tratamientos. También, el individuo sujeto a un tratamiento sabe que determinado fármaco ha sido ensayado y probado con todos los medios posibles antes de ser autorizado su uso como terapia. Cualquier individuo tiene, además, acceso a conocer mediante prospectos individuales cuáles son las indicaciones y posibles efectos secundarios (o daños colaterales) que puede tener determinada actuación médica o determinado fármaco.

Este cuidado informativo no ocurre como norma de conducta en el mundo de la política. La información en muchas ocasiones está subordinada y dirigida a la consecución de un poder que permita la imposición de una determinada idea o proyecto. El mayor grado de perversión de la información se encuentra en los movimientos mencionados de pensamiento único en los que no existen matices. La información se uniformiza y simplifica, no se explican de una manera objetiva y demostrable los beneficios, riesgos y posibles efectos nocivos en términos sociales de una determinada idea o posicionamiento. Se identifica al opositor o no partidario de la idea y se le clasifica como enemigo; se fabrica una seña identificativa y se busca la confrontación. No existe el menor rigor en preservar la salud social, sino en imponer unas opciones discriminativas aprovechando el mimetismo de los movimientos de masas.

De ahí el desconcierto que provocan, en los no abducidos, por una parte la conducta y el método de los líderes poco escrupulosos, y por otra el comportamiento obediente a la vez que agresivo contra el otro de las masas movilizadas que está ocurriendo en nuestro país en estos tiempos. Nadie se dejaría extirpar un riñón sin saber las razones y las consecuencias que podría tener este acto, o los beneficios que podría reportar a un posible receptor. Los medios en educación y el esfuerzo que la sociedad ha realizado para concienciar al individuo acerca de la importancia de mantener su salud física y mental no se han producido en nuestro país para intentar preservar su salud social.

En estos momentos y aquí, se agrava la situación cuando se comprueba que una parte sustancial de los dirigentes que promueven el cambio radical de modelo de sociedad está constituida por individuos que han participado durante años y de una forma premeditada en el ejercicio de beneficiarse y lucrarse personalmente y en conjunto mediante el abuso y el mal uso del poder, a repartir prebendas para comprar o doblegar voluntades, y para crecer en el entramado social como un cáncer o como una secta. No todos los líderes son iguales, evidentemente, pero es preciso reconocer quiénes son farsantes y manipuladores, y quiénes han participado y participan en acciones corruptas y buscan su redención en actos mesiánicos.

Volviendo al símil de la salud, en años recientes se ha avanzado mucho en el tratamiento de las enfermedades y se han llevado a la práctica muchos esfuerzos para eliminar o minimizar estas dolencias. Un abordaje fundamental ha sido determinar los factores de riesgo y el diagnóstico precoz. Es cierto que muchas personas fuman pero ninguna puede objetar que no ha sido informada de que fumar provoca determinados tipos de cáncer. Los exámenes ginecológicos continuados a partir de una cierta edad han reducido de un modo impresionante la incidencia de cáncer ginecológico irreversible. Es cierto que queda mucho por hacer, pero el camino es adecuado y la sociedad está informada de los avances y del dinero público que se utiliza para la investigación y el mantenimiento de la salud.

No existen los mismos medios, ni por asomo, para detectar y protegerse de cánceres que invaden nuestro entramado social y tampoco se proporcionan facilidades para reconocer los primeros estadios de procesos que podrían catalogarse como degenerativos porque minan progresivamente nuestra colectividad social. Por el contrario, se habla de transparencia para mostrar aspectos irrelevantes mientras se ocultan los verdaderos problemas que afectan a nuestra sociedad. En nuestro país, no se han adoptado las medidas necesarias para ofrecer, en muchos casos, una información libre en los medios de comunicación públicos que, por el contrario, se han convertido en correas de transmisión de un pensamiento dominante encaminado a la segregación. Se ha manipulado la historia hasta extremos ridículos si no fueran patéticos y procaces. La enseñanza de la historia desde la niñez hasta las promociones culturales para cualquier edad ha sido completamente distorsionada en nuestro país eligiendo los elementos que podrían servir para apoyar determinada postura cuando no para negar hechos realmente probados de nuestra historia. A la vez, se ha ido creando un sentimiento de rencor, resentimiento y odio hacia enemigos falsamente fabricados, representados por el conjunto de otros pueblos, que degeneran nuestra convivencia produciendo intensas fracturas familiares y sociales.

Los últimos años no han sido ventajosos para nuestro país. Una serie de circunstancias y unas políticas particularmente agresivas han permitido el desarrollo de distintas patologías sociales. La corrupción institucionalizada se ha extendido desde los cuadros dirigentes hasta los estratos medios de la sociedad y abarca una gran variedad de actividades especialmente relacionadas con el dinero, el poder y el uso de los medios públicos de información general y particularmente de la enseñanza. La corrupción institucionalizada ha crecido como un cáncer con metástasis múltiples infiltradas en distintos estratos de la sociedad.

La deconstrucción de la historia y la fabulación sobre nuestro pasado y sobre hechos recientes, que se ha promovido y se apoya ahora en nuestro país, tiene su paralelismo en distintas enfermedades mentales con deterioro cognitivo, trastornos de la personalidad, psicosis, cuadros de delirio y alucinaciones. Ello en el más benévolo de los escenarios, cuando no en el terreno de la fría maldad.

La desigualdad en el reparto de los bienes no puede justificarse argumentando una mayor escasez en tiempos de crisis. Entidades y determinados grupos se han enriquecido y muchos estafadores y corruptos permanecen impunes. La impunidad desigual frente a determinados delitos es un marcador de un proceso degenerativo de nuestra sociedad.

El estado de salud social de nuestro país no es bueno. El país puede parecer gravemente enfermo y el problema es que lo está. Es preciso tener conocimiento de esta gravedad para poder tomar medidas. Como se ha comentado al principio acerca de los movimientos de masas, la responsabilidad no es sólo de los gobiernos, pero muy particularmente de los individuos que apoyan y jalean a líderes mediocres, frecuentemente mesiánicos y en algunos casos definitivamente perturbados por sus ambiciones personales. Se trata, en este punto, de tomar posturas individuales preventivas. Exigir una información amplia y verídica, contrastable y contrastada, es fundamental ahora en nuestro país, en el que prevalece peligrosamente la manipulación propagandística. Es preciso enfatizar que una causa importante de enajenación mental y de empobrecimiento cultural se ha producido como consecuencia de la pérdida de valores éticos y humanísticos, que ha crecido con la perversión de la información o con la banalización de la misma.

En los países democráticos, los aspectos que determinan el grado de comprensión del concepto de democracia no son puramente formales; son casi improntas culturales que establecen el compromiso de colaboración mutua en beneficio de la comunidad respetando las leyes y acuerdos aprobados por la mayoría de individuos y refrendados por sus órganos de gobierno. Una sociedad madura tiene unas características vitales que favorecen el respecto por la información independiente, el reparto independiente de poderes, el pago de impuestos y el respeto a los bienes comunitarios. Una sociedad éticamente responsable defiende y protege a los individuos menos favorecidos y respeta a las minorías con independencia de sus creencias políticas o religiosas siempre que no atenten contra los otros miembros de la comunidad. Una sociedad avanzada debe saber protegerse contra los elementos que dañan sus creencias y actitudes democráticas, contra quienes atentan destruir sus principios morales y éticos que tanto han costado construir.

Es en los periodos electorales cuando suelen producirse los mayores desmanes. La propaganda siempre partidista durante los periodos electorales es intensa pero dura poco; los individuos más atentos pueden tener percepción de lo que realmente se está prometiendo y cotejar la información con la experiencia de los años anteriores. Sin embargo, la situación en nuestro país actualmente no es ésta: el periodo electoral se inició hace muchos años, la ideología que apoya es una historia falseada y el objetivo que trata de imbuir es la creación del concepto de “nosotros” frente a “los otros”. Esta manipulación sostenida ha ido penetrando en nuestra sociedad de una manera sistemática a través de ciertos medios públicos y algunos privados debidamente financiados con presupuestos públicos. La situación es dramática, a la vez que grotesca, al ser protagonizada por unos individuos que se erigen en portavoces de una sociedad a la que no representan, a la que han engañado y utilizado, a la que han defraudado económicamente y han corrompido.

Estos comentarios no se refieren a la convicción de que los miembros de una comunidad tienen derecho a decidir sus formas de gobierno y de que una sociedad tiene la necesidad de ir renovándose en sus leyes y en su funcionamiento. Los comentarios se refieren a un hecho más simple: no todo vale para conseguir unos propósitos. Nuestro país tiene una corta historia de democracia que incluso no ha sido respetada por grupos radicales en los breves periodos de las repúblicas y ahora durante el periodo de la monarquía parlamentaria. Un movimiento político con perfil de golpe civil al estado, encubierto y a cámara lenta, no es un acto democrático. Es algo más parecido a un propósito de decapitación o de una amputación de un miembro. Siempre, un fracaso en la integridad de un organismo vivo y, en nuestro caso, en la construcción de un mundo nuevo con voluntad de integrar libremente a todos.