"Manifestem la nostra voluntat de contribuir al creixement de l'economia social i solidària en els nostres municipis i de fer-ho des del diàleg permanent amb els seus actors", afirmen els representants dels ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell

En aquesta època de crisi i de transició, en què les polítiques públiques de promoció econòmica i d’ocupació aplicades fins ara es revelen insuficients, és l’hora d’explorar un nou model de desen­volupament territorial que mobilitzi millor els recursos endògens i prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia a fi de resoldre més eficaçment les necessitats de la ciuta­dania.

El fet que les iniciatives de l’anomenada economia social i solidària neixin per l’empenta dels mateixos veïns i veïnes, no prioritzin el lucre sinó la satisfacció de necessitats i la utilitat social, s’organitzin de manera democràtica i actuïn amb compromís social i ambiental les fa especialment indicades per ser un bon aliat per impulsar des dels ajuntaments i altres ens locals aquest nou model de desenvolupament territorial.

En aquests darrers anys, aquesta nova manera de fer economia i de fer empresa ha crescut quan­titativament, s’ha diversificat i mostra un gran dinamisme. A Catalunya tenim milers d’iniciatives de tota mena: cooperatives agràries i industrials, però també moltes d’altres que donen serveis a les persones i les empreses, cooperatives que agrupen comerciants i altres professionals, grups de consum agroecològic, projectes d’economia col·laborativa, entitats de comerç just i de turisme responsable, associacions i fundacions que treballen en el camp social, finances ètiques, empre­ses d’inserció, horts comunitaris, bancs de terres, grups de criança compartida, bancs de temps, monedes socials, etc.

A més, molts projectes de l’economia social i solidària neixen per resoldre necessitats d’una col·lectivitat concreta; les persones que els impulsen acostumen a viure en el mateix territori on fan l’activitat, com també els seus proveïdors i col·laboradors; sovint donen suport a activitats socials i culturals de l’entorn, i els beneficis econòmics que en resulten tendeixen a circular dins el territori. De fet, podem considerar que aquestes iniciatives ja són agents de desenvolupament local; per­què creen llocs de treball a la localitat i els mantenen, perquè faciliten serveis locals a productors, consumidors i treballadors, i perquè tot això ho fan, a més, promovent l’acció ciutadana i reforçant els vincles comunitaris.

Per totes aquestes consideracions, els ajuntaments sotasignats manifestem la nostra voluntat de contribuir al creixement de l’economia social i solidària als nostres municipis i de fer-ho des del diàleg permanent amb els seus actors i des de la creació d’espais comuns entre nosaltres que ens permetin compartir línies de treball, bones pràctiques, reflexions, activitats i recursos.

Amb l’objectiu d’aprofundir en aquesta col·laboració i crear eventualment una xarxa de municipis per l’economia social i solidària, acordem de celebrar una propera trobada en el primer semestre de l’any següent. L’organització d’aquesta trobada correspondrà a l’Ajuntament de Badalona.

Gerardo Pisarello és primer tinent d’alcalde de Barcelona, Dolors Sabater és alcaldessa de Badalona, Núria Parlón és alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Albert Boada és regidor de Nova Economia de SabadellGerardo PisarelloDolors SabaterNúria ParlónAlbert Boada

Els municipis adherits a aquesta declaració són Arbúcies, Badalona, Barcelona, Cardedeu, Celrà, Cerdanyola, Manlleu, Mieres, Navàs, El Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida i els Monjos, Terrassa, Vallirana, Viladamat i Viladecans.

"Manifestamos nuestra voluntad de contribuir al crecimiento de la economía social y solidaria en nuestros municipios y de hacerlo desde el diálogo permanente con sus actores", afirman los representantes de los ayuntamientos de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet y Sabadell

En esta época de crisis y de transición, en el que las políticas públicas de promoción económica y de empleo aplicadas hasta ahora se revelan insuficientes, es la hora de explorar un nuevo modelo de desarrollo territorial que movilice mejor los recursos endógenos y que priorice las dimensiones sociales, ambientales y humanas de la economía a fin de resolver más eficazmente las necesidades de la ciudadanía.

El hecho de que las iniciativas de la llamada economía social y solidaria nazcan por el empuje de los vecinos y vecinas, que no prioricen el lucro sino la satisfacción de necesidades y la utilidad social, que se organicen de manera democrática y actúen con compromiso social y ambiental, las hace especialmente indicadas para ser un buen aliado para impulsar desde los ayuntamientos y otros entes locales este nuevo modelo de desarrollo territorial.

En estos últimos años, esta nueva manera de hacer economía y de hacer empresa ha crecido cuantitativamente, se ha diversificado y muestra un gran dinamismo. En Catalunya tenemos miles de iniciativas de todo tipo: cooperativas agrarias e industriales, pero también muchas otras que dan servicios a las personas y a las empresas, cooperativas que agrupan comerciantes y otros profesionales, grupos de consumo agro-ecológico, proyectos de economía colaborativa, entidades de comercio justo y de turismo responsable, asociaciones y fundaciones que trabajan en el campo social, finanzas éticas, empresas de inserción, huertos comunitarios, bancos de tierras, grupos de crianza compartida, bancos de tiempo, monedas sociales, etc.

Además, muchos proyectos de la economía social y solidaria nacen para resolver necesidades de una colectividad concreta; las personas que los impulsan acostumbran a vivir en el mismo territorio donde hacen la actividad, así como sus proveedores y colaboradores; a menudo apoyan actividades sociales y culturales del entorno, y los beneficios económicos que resultan tienden a circular dentro del territorio. De hecho, podemos considerar que estas iniciativas ya son agentes de desarrollo local, porque crean puestos de trabajo en la localidad y los mantienen, porque facilitan servicios locales a productores, consumidores y trabajadores, y porque todo esto lo hacen, además, promoviendo la acción ciudadana y reforzando los vínculos comunitarios.

Por todas estas consideraciones, los ayuntamientos abajo firmantes manifestamos nuestra voluntad de contribuir al crecimiento de la economía social y solidaria en nuestros municipios y de hacerlo desde el diálogo permanente con sus actores y desde la creación de espacios comunes entre nosotros que nos permitan compartir líneas de trabajo, buenas prácticas, reflexiones, actividades y recursos.

Con el objetivo de profundizar en esta colaboración y crear eventualmente una red de municipios por la economía social y solidaria, acordamos celebrar un próximo encuentro en el primer semestre del próximo año. La organización de este encuentro corresponderá al Ayuntamiento de Badalona.

Gerardo Pisarello es primer teniente de alcalde de Barcelona, Dolors Sabater es alcaldesa de Badalona, Núria Parlón es alcaldesa de Santa Coloma de Gramenet y Albert Boada es concejal de Nueva Economía de Sabadell.Gerardo PisarelloDolors Sabater Núria ParlónAlbert Boada

Los municipios adheridos a esta declaración son Arbúcies, Badalona, Barcelona, Cardedeu, Celrà, Cerdanyola, Manlleu, Mieres, Navàs, El Prat de Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Santa Margarida i els Monjos, Terrassa, Vallirana, Viladamat y Viladecans.