Escric estes paraules encara emocionada per haver viscut un dia històric. Un dia en el qual hem esdevingut els protagonistes del canvi valencià amb un resultat sense precedents en les tres circumscripcions que ens permetran tindre un grup parlamentari propi. 9 diputats i diputades que defensaran els nostres interessos amb fermesa.

Este resultat no és casualitat. En el meu últim article en este mateix mitjà feia una crida a tota la militància valencianista a implicar-se en esta campanya, a posar-nos a la faena per a aconseguir el millor resultat en unes eleccions crucials. En definitiva, a treballar amb força per a omplir el Congrés de valencianistes que puguen continuar representant un poble que vol ser protagonista d'esta nova era.

I això és precisament el que ha passat. Més de dos centenars d'actes en totes les comarques del país que han aplegat a més de 20.000 persones amb la participació activa de centenars de regidors i regidores de Compromís, de càrrecs públics del Consell i de diputats i diputades de Les Corts. I com no, amb la imprescindible energia de la nostra militància, les nostres bases, l'actiu més important del nostre projecte polític.

Vull aprofitar estes línies per a, a banda de valorar els resultats, agrair tot este treball. Perquè quan parlem de resultat cal parlar també de la faena que l'ha fet possible. La implicació de la nostra gent es pot entendre com un exercici de responsabilitat i generositat que cal posar en valor. Sobretot perquè a ningú se li escapa el procés que va precedir esta coalició va ser poc respectuós amb l'esperit de consens de Compromís. Així i tot, els i les valencianistes, acostumats a deixar-nos la pell pel nostre país, ho hem tornat a fer possible. Perquè sabem que no podem dimitir del nostre compromís amb esta terra. I gràcies a tots i totes les que vos heu implicat, hem transmés a la societat valenciana que esta candidatura era també la veu del valencianisme. Les 10.000 persones que van omplir la Fonteta al crit de «País Valencià!» són una bona mostra d'eixe valencianisme cada volta més visible, majoritari i desacomplexat.

Amb estos resultats ens carreguem de força i raons per a tindre un grup parlamentari valencià potent al Congrés dels Diputats. A més, hem llançat un avís molt seriós als que volen posar traves als valencianistes que, des del governs i ajuntaments, treballen dia a dia per a transformar el nostre país i millorar la vida de la seua gent. El poble valencià no vol fer ni un pas arrere en esta nova era de dignitat, de justícia i honestedat.

Ara, els i les valencianistes ens trobem davant l'obligació d'administrar amb responsabilitat i encert este resultat. Hem valencianitzat la campanya i hem de valencianitzar el resultat. No des del conformisme, sinó des de l'ambició de qui anhela encara més canvis, més polítiques per a les persones, més decisions valentes per superar unes dècades fosques, més força per aconseguir un tracte just del govern central i més energia per construir un futur de sobirania pel País Valencià.

La confiança de la ciutadania mereix també d'organitzacions que estiguen a la seua alçada. I això només ho aconseguirem des de baix, amb la participació de totes i tots. És el moment d'intentar que Compromís decidisca, per fi, donar el pas i dotar-se d'una estructura més eficient, oberta, integradora i participativa que evite que cada decisió conjunta esdevinga un maldecap que dure setmanes.

I també és el moment de decidir, entre totes i tots quin valencianisme volem. Sabeu que sóc de les que pensa que el pròxim Congrés del BLOC no pot ser només un tràmit administratiu per canviar uns noms per uns altres, sinó que ha de suposar un punt d'inflexió del valencianisme polític. Una refundació organitzativa, una renovació ideològica i un impuls estratègic per un projecte emancipador que és més necessari que mai al nostre país.

I perquè tinga èxit hem d'iniciar un gran debat arreu del país. Una deliberació democràtica que tinga lloc en totes i cadascuna de les comarques del país i on puguen participar els companys i companyes de Compromís que així ho desitgen, i on cada col·lectiu puga convidar a més als moviments socials i teixit associatiu del valencianisme i de la justícia social. Cal fer-los partícips perquè el moment s'ho mereix, i perquè junts el valencianisme és més fort.

Per tant, un cop superades amb èxit aclaparador estes setmanes de campanya, cal treballar entre totes i tots per un Congrés fresc i obert precedit d'un debat potent on la militància puga decidir quin valencianisme vol i quina estratègia adoptem per esdevindre majoritaris al nostre país i per continuar millorant la vida dels valencians i valencianes.

No només és el moment. És el NOSTRE moment. Endavant!

Més d'un mes va haver de passar perquè es destituïra el primer home negligent del govern valencià, Emilio Argüeso. Més d'un mes per a destituir el número dos d'emergències, el que havia d'estar en primera línia la nit del 29 d'octubre, i que va tardar hores a donar senyals de vida. No sé si, així i tot, es va presentar en la conselleria l'endemà de la seua destitució, veient el que va tardar a assabentar-se de la Dana. 

Abans que ell, van haver de caure dues dones: la consellera de Turisme, Nuria Montes, i la consellera d'Interior, Salomé Pradas. Fins ací les destitucions.

Mazón ha decidit parapetar-se darrere de dues companyes seues: Montes i, especialment, Pradas, han sigut utilitzades com a escut humà i polític de Carlos Mazón. Està per veure si Pradas, com tot indica, acabarà sent, també, el seu escut judicial. Darrere de Pradas, Mazón ocultarà que mai va assumir el comandament únic de la gestió de la crisi i que no estava al Cecopi, per tal de desdibuixar la seua possible responsabilitat penal.

No pretenc amb açò defensar la gestió de Pradas, és indefensable. Convocar la primera reunió del CECOPI a les 17 h quan ja hi havia persones desaparegudes, és tot el contrari a la gestió diligent; tampoc ho és nomenar director general d'Interior a un expert taurí el dia de la DANA, o mentir reiteradament per espolçar-se les puces i culpar a tots de la seua pròpia responsabilitat.

Montes tampoc era la joia de la corona del Govern de Mazón. Parlem de la consellera que serà recordada per no mostrar cap humanitat, esbroncant autoritàriament a les famílies de les víctimes i prohibint-los acudir a la morgue per a informar-se de l'estat dels seus familiars. La mateixa consellera que deia que “si una cosa bona porta el canvi climàtic és precisament l'extensió de la temporada turística”. Probablement, la senyora Montes ja s'haurà adonat que el canvi climàtic no porta res bo.

Però no podem oblidar un detall orgànic: el màxim responsable de l'executiu valencià és el president, Carlos Mazón. I el màxim responsable de la Generalitat Valenciana durant les hores clau de la riuada estava menjant en El Ventorro, incomunicat, impedint que s’enviaren les alarmes que haurien salvat vides. El màxim responsable del benestar dels valencians i valencianes es va dedicar a bloquejar l'arribada dels equips d'emergència d'altres territoris a les zones afectades durant els primers dies posteriors a la DANA que eren clau per a trobar persones amb vida. Juntament amb la irresponsabilitat i negligència de Mazón està la de Feijóo, que per rèdits polítics encara no ha apartat Mazón per a “no donar-li un triomf a l'esquerra”.

I deia que fins ací les destitucions, perquè l'altura de mires i responsabilitat del govern valencià és nul·la. De tindre-la, les dimissions no haurien de cessar. Els que queden en actiu en l'equip de govern de Mazón poden anar buscant faldes en les quals després poden amagar-se, perquè raons per a estar en el punt de mira de la dimissió, existeixen.

Vicente Martínez Mus, el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori va ignorar absolutament tots els 25 avisos per risc d'inundació el dia de la Dana. Avisos, tots, que van arribar abans de les 13 h del dia 29 d'octubre. El conseller que va permetre que l'últim metro circulara eixe dia per vies ja inundades. Quantes vides s'haurien salvat si el conseller no haguera ignorat els avisos?

El conseller de Sanitat tampoc brilla per la seua gestió. 

Marciano Gómez va decidir no contractar personal per a atendre l'emergència sanitària, deixant l'atenció a les persones afectades en mans dels voluntaris i tenint als pocs efectius contractats sobrepassant jornades laborals infinites. Això per no parlar de la lentitud en la recuperació dels centres de salut: milers de persones, en cas d'emergència, han de triar entre caminar fins a l'ambulatori més pròxim o esperar cues interminables en l'autobús que els porta. I cap intenció de dimissió.

Milers d'alumnes valencians continuen sense solucions reals per a tornar a la seua normalitat escolar. El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, va permetre que centenars d'alumnes tornaren a les aules sense comprovar si les condicions de salubritat dels col·legis eren òptimes; però també va derivar a centenars d'alumnes a centres escolars als quals no podien accedir per la inexistència de transport els primers dies. El conseller Rovira no va comprovar l'estat de les infraestructures educatives i, per la seua negligència, hem hagut de lamentar la mort d'un operari perquè es va esfondrar part d'un col·legi de Massanassa mentre treballava dins. Un conseller que ha abandonat a la seua sort el sistema educatiu valencià, perquè “té dret a estar amb la seua família”. Qui tenien dret a estar amb la seua família, són les persones que han perdut als seus éssers estimats. Un conseller que insulta als docents, sense reparar en què gràcies a ells hui l'alumnat té les aules netes de fang mentre que ell estava desaparegut preparant, això sí, una consulta absurda i enganyosa sobre la llengua per a enfrontar a les famílies.

No hi ha prous motius perquè Martínez Mus, Gómez i Rovira dimitisquen? Per què elles sí i ells no? Continuaran parapetant-se després de dones per a salvar-se? 

Mentrestant, el govern valencià incorpora càrrecs totalment buits de competències que el primer que fan és incrementar el seu sou. Mentrestant, el govern valencià continua aprofitant la catàstrofe per a enriquir als seus amics: prop de 50 milions d'euros a empreses que han finançat al PP i relacionades amb anteriors casos de corrupció.

La responsabilitat, més ben dit irresponsabilitat, en la gestió d'aquesta crisi és de tots els membres del govern valencià. De Mazón el primer: volem la seua dimissió perquè se'n vagen totes i, especialment, tots.

La pandèmia no ens ha deixat fer l’Aplec. La pandèmia marca el context social i econòmic que vivim i viurem en els propers mesos i qui sap si anys. Moments d’incertesa. Pot paréixer que la societat estiga un poc desorientada entre miratges de recuperacions, rebrots i mesures de restricció. Com sempre, les persones treballadores, la majoria, som les més afectades per la crisi i la incertesa. Se succeeixen les crisis, però això mai canvia: la minoria privilegiada observa la realitat des de les seues torres de marfil mentre la gent treballadora aguanta com pot. 

Aquesta crisi ens situa davant una nova cruïlla social i política i el valencianisme d’esquerres ha de tindre clara la seua resposta. Ja sabem totes què va passar en 2010: el bipartidisme de PP i PSOE, dominant en aquell moment, van decidir descarregar els efectes de la crisi en els ronyons de la majoria treballadora, castigada per retallades brutals que van generar massa patiment. Per contra, mai faltaven diners per a rescatar bancs. Algú sap on estan aquelles desenes de milers de milions d’euros? Perquè no hem vist que ningú ens els torne. Davant d’aquella actitud imperant de defensa dels poderosos, Compromís ho vam tindre clar: rescatem persones. Els diners han d’anar als serveis públics per al benefici de la majoria, no a les butxaques dels rics de sempre.

Hui en dia vivim una altra crisi, amb causes diferents, però que ens situa en una cruïlla pareguda. La resposta de l’esquerra valencianista, de nou, és nítida: les persones primer. Ningú pot caure en la temptació de fer caure de nou el pes de la crisi en la majoria. A dia de hui, humilment crec que per sort, hi ha una gran diferència respecte la crisi de 2010: Compromís estem en les institucions utilitzant tota la nostra capacitat política perquè hi haja una resposta social i comunitària a la crisi. No permetrem que els protagonistes de l’última crisi repetisquen els errors del passat. Tenim molt clar que ens devem a la majoria treballadora del País Valencià, la que s’esforça per tirar endavant una vida digna cada dia de forma honrada. Bloquejarem per tant qualsevol temptació o cant de sirena provinents de la dreta neoliberal i no deixarem que impregne la política al País Valencià.

Crec honestament que hem demostrat aquesta actitud durant els últims cinc anys de governs amb Compromís i sobretot durant la crisi. Hem comprovat com l’autogovern valencià funciona quan hi ha governs que pensen en el benefici de la majoria. Posant per davant els serveis públics als interessos privats. Prioritzant les polítiques per a la majoria: l’educació, la sanitat, les ajudes a les persones treballadores, autònomes, xicoteta empresa, l’impuls dels serveis socials...  Des del Consell, les Corts, les diputacions i ajuntaments on governem. Consellers, diputades i diputats, alcaldesses i alcaldes, regidores i regidors. Sempre pensant en el bé comú, en salvar vides i en garantir les oportunitats per a tothom, siga qui siga i vinga d’on vinga, sobretot en els moments més difícils. Per a nosaltres, les persones primer.

I garantirem que aquesta direcció clara que tenen els governs on participa Compromís seguisca endavant. No permetrem cap pas enrere en les polítiques socials valentes per a la majoria. Perquè la nostra recepta és clara i està basada en dos eixos principals: enfortiment dels serveis públics com a garantia de la igualtat i el benestar per a tothom i transició ecològica del model productiu per a tindre més treball i de més qualitat. 

Per a tindre més i millors serveis públics i poder transformar la nostra economia necessitem una cosa tan bàsica com imprescindible: recursos. És per això que ara més que mai hem de tindre clar que la prioritat de totes les persones que creiem en l’autogovern valencià com a garantia de benestar és exigir que se solucione l’espoli que patim valencianes i valencians amb un sistema de finançament dolorosament injust. La reforma del sistema és imprescindible per a la vida de la nostra gent. La capacitat de la Generalitat de pagar escoles, hospitals, ajudes a autònoms i qualsevol política pública, en temps de crisi més necessària que mai, depèn d’uns recursos que ara mateix són insuficients perquè el govern espanyol de PSOE i Podemos no hi posa solució mentre les seues filials valencianes miren cap a una altra banda. No es pot entendre que només Joan Baldoví exigisca a Madrid el que tothom demana a València. Els altres diputats i diputades valencianes estan consentint a dia de hui que continue el maltractament. Cal tindre clar el calendari del nou sistema i una compensació mentre no arribe. Si no, no podrem donar suport als Pressupostos Generals de l’Estat. Els nostres serveis públics, els que atenen a la majoria treballadora valenciana, no poden seguir hipotecats per la submissió d’alguns dels nostres representants als seus amos de Madrid.

Però encara hem d’afegir més recursos per a treballar per a la majoria: volem una reforma fiscal que millore la progressivitat en les contribucions. En resum: que la minoria de la part més alta de la societat, l’1% que té més ingressos, contribuïsca més perquè l’altre 99% tinga més oportunitats. Qui s’opose a aquesta reforma justa i proporcionada és que defensa la injustícia. Qui no vulga tirar-ho endavant ens estarà demostrant que està en política per a defensar als poderosos, a la minoria privilegiada. Treballarem perquè aquesta reforma fiscal tire endavant tot i l’oposició dels sicaris dels més rics.

Compromís som la garantia de polítiques valentes i som la garantia de l’exigència de recursos per a treballar a favor de la majoria. Però no podem perdre de vista una altre front de batalla del valencianisme d’esquerres: la lluita en defensa del nostre autogovern i per la nostra sobirania i en contra de les forces reaccionàries i recentralitzadores que volen fer-nos desaparéixer com a poble. No ens enganyem: qui vol retallar en autogovern i qui vol suprimir la Generalitat no està pensant en cap millora dels recursos públics, perquè bé que a la dreta espanyolista li agraden les diputacions. És tot una excusa de mal pagador per a suprimir la consciència col·lectiva del poble valencià. Ens volen veure submisos i desintegrats i per això lluiten contra els nostres drets individuals i col·lectius, contra la nostra capacitat de decidir per més menuda que siga. Per exemple, contra el valencià. I no estem parlant només de partits: parlem de tot un aparell polític, social, mediàtic i judicial que treballa cada dia per la supremacia de la seua classe i la seua nació contra tota dissidència. Hereus del franquisme amb al·lèrgia a la diversitat. Davant d’això, Compromís ofereix fermesa i constància en el treball per eixamplar els nostres drets com a persones i com a poble, el dret a ser el que vulguem ser. Ningú ens farà abaixar la cara.

Perquè davant la crisi, davant la cruïlla en la qual ens trobem, la resposta del valencianisme ha de ser clara: més drets, serveis públics forts, transició ecològica de l’economia, més i millor treball i justícia social. En definitiva, més autogovern i més sobirania. Estem ací per a vetlar per aquests principis i valors. Aquesta és la missió de Compromís.

Algunes veus del món de l’economia ja venien advertint abans del virus que venien temps difícils. Siga com siga, la crisi ha esclatat de forma violenta i està colpejant durament la nostra economia. Però no parlem d’«economia» com a concepte eteri, difús, sinó de persones. Perquè allò important som les persones. Persones que estan patint ERTO’s, acomiadaments, tancaments d’empreses, baixada de l’activitat d’autònoms, i molta incertesa. Persones que viuran dificultats molt grans i que necessiten de polítiques públiques valentes tant en la protecció social com en la reactivació econòmica.

Davant d’aquesta crisi, probablement més profunda que en 2008, s’ha generat ara una multiplicació d’oferiments de «pactes de reconstrucció». Evidentment que hem de trobar una eixida a aquesta crisi i que aquesta eixida ha de ser seriosa, treballada i compartida. Que un gran acord seria una bona manera de traçar un full de ruta és un fet desitjable, clar que sí. Ara bé: allò realment important és on volem arribar i com volem fer-ho, no els quilos de titulars de premsa que omplim o les fotos que ens puguem fer parlant de pactes. Per això hem de passar de les propostes d’acord a les propostes que conformen l’acord. De la forma al contingut. Del pacte com a recurs retòric a treballar en una diagnosi, uns objectius i un camí per aconseguir-los. Què ha passat, on volem arribar i com volem fer-ho.

Hem d’evitar pactes negatius. En l’última crisi ja hi va haver un acord. Va consistir bàsicament en reformar l’article 135 de la Constitució durant un calorós mes d’agost de 2011, quan encara no sabíem que contemplàvem el darrer sospir del bipartidisme. A partir d’aquell moment la prioritat de les diferents administracions públiques seria pagar el deute als bancs i deixar caure la sanitat, l’educació, les pensions, els serveis socials, les polítiques d’ocupació, en definitiva, les persones.

Pocs mesos després l’Estat es va gastar 65.000 milions d’euros en salvar la banca que havia segut ‘víctima’ de la crisi. No hi havia recursos per a res, només que per a salvar els beneficis privats. 65.000 milions per a la banca mentre s’aplicaven les retallades que tant ens feren patir a les classes treballadores. Es van desmantellar els serveis públics per fer-nos a totes més febles, desprotegint-nos davant la crisi econòmica. Amb un entusiasme desvergonyit es va condemnar milions de persones a la precarietat mentre els bancs rescatats recollien guanys i els repartien entre els seus accionistes. En moments de crisi la memòria la necessitem més tendra que mai. Recordem qui va estar del costat dels bancs i l’austericidi i qui de les persones.

Per sort, en el País Valencià portem des de 2015 revertint les retallades i reconstruint els serveis públics amb tots els mitjans al nostre abast. Forces polítiques com el PSOE, que en 2011 va impulsar la reforma del 135, porta cinc anys caminant en una direcció ben diferent estirat per uns socis que sempre hem qüestionat el marc austericida. I ens n’alegrem, clar que sí. Aquesta nova crisi ha posat a prova els serveis públics reconstruïts i podem dir, humilment, que han respost als reptes. L’autogovern valencià funciona perquè la línia d’actuació és clara: que ningú es quede enrere. No em puc imaginar com haguérem afrontat l’emergència sanitària i social amb un govern pseudoliberal després de dècades d’arraconament dels drets socials i serveis públics. Bé, sí que m’ho puc imaginar perquè al nostre voltant en tenim algun exemple.

En aquest sentit, durant les últimes setmanes els tres grups que donem suport al Consell hem signat tres declaracions conjuntes a les Corts Valencianes a favor del blindatge dels serveis públics, per una agenda valenciana reivindicativa que pose a les nostres mans els recursos necessaris per fer front a la crisi i reclamant una postura ferma davant Europa perquè ajude a una reconstrucció social. Crec que és un bon punt de partida. És en aquest marc que hem treballat des de 2015 per a posar a les persones primer, de lluitar perquè ningú es quede enrere, des d’on hem d’afrontar l’eixida a la crisi social i econòmica. Construir des d’allò públic, allò que ens ha salvat la vida i ens protegeix, i no des del darwinisme social.

El marc comunitari és essencial i per això també cal aplicar-lo a la reconstrucció del nostre teixit econòmic. La crisi és tan profunda que ens permet esmenar la totalitat del sistema. Hem de ser ambicioses. Un «acord de reconstrucció» és una oportunitat per a repensar les nostres relacions socials i el nostre sistema econòmic per a generar millors condicions per a la ciutadania i treball més estable. La reactivació de l’economia ha de partir de noves bases que treballen pel benestar col·lectiu i no per un simple creixement pel creixement. Apostar d’una vegada per totes per la transició ecològica de l’economia amb un programa públic d’inversions que trobe el camí per una recuperació, ara sí, que mire un poc més enllà dels beneficis immediats per al gran capital. És el moment de reformes estructurals, no de seguir posant pedaços.

És aquest el pacte que necessitem. El que treballe per un marc de protecció social i assente les bases d’un nou model econòmic construït sobre els ciments de la transició ecològica que pose al centre el benestar i la dignitat de les persones. Enfront d’això, la dreta (l’original, la còpia i els colpistes) continua proposant un marc liberal-trampós on se socialitzen les pèrdues i es privatitzen els beneficis. Portaveus del mercat lliure i enemics dels impostos que quan vénen complicacions reclamen inversions públiques mentre continuen proposant privatitzacions i retallades. Un acord no pot ser una excusa per a tornar a devaluar drets socials i retallar serveis públics. Això no pot ser el punt de partida de ningun acord de reconstrucció econòmica, perquè realment seria un acord de demolició social.

Per això hem de parar atenció a les mans esteses que amaguen cartes a la màniga. I la millor manera de fer-ho és deixar de fer apel·lacions genèriques -o tramposes- a l’acord i començar a parlar d’objectius i fulls de ruta per aconseguir-lo. Perquè seria una autèntica llàstima que perdérem el temps parlant de l’envoltori i no treballàrem per a sentar les bases per una societat i una economia que posara en primer lloc a les persones.

*Àgueda Micó, Coportaveu de Compromís i Coordinadora Nacional del BLOC

En eixe sentit, la decisió de la sala 4a del TSJ d’anular parcialment el decret del Consell que estableix la norma a seguir sobre concerts educatius en les etapes no obligatòries ha sobtat a molts juristes. I ho ha fet perquè sembla que s’està assumint la potestat reglamentària que correspon al Consell i que sorgeix de la voluntat democràtica dels valencians i valencianes.

El decret de concerts de la Generalitat Valenciana es basava en un precepte senzill, el que l’administració puga planificar l’oferta educativa dels centres sostinguts amb fons públics: els públics i concertats. D’esta manera, després d’una anàlisi de la realitat, la Conselleria d’Educació concerta les aules que siguen necessàries per cobrir-ne la demanda. El concert, en tant que és un contracte d’una empresa privada amb l’administració, només es pot revisar quan acaba. L’any passat van vèncer els concerts en vigor de les etapes no obligatòries.

A Compromís, molt ens hauria agradat comptar amb un finançament que ens haguera permés dotar de més aules públiques de batxillerat els instituts d’este país, però després de l’anàlisi es van renovar 377 unitats de batxillerat i només 27 van ser desconcertades. Perquè no calien, perquè esta oferta ja estava coberta per la xarxa pública.

Però la Sala 4, després d’un recurs del Partit Popular, alguns centres religiosos i entitats afins, considera que encara que ja no ens calguen, perquè s’ha fet bé oferint més places públiques, s’han de seguir pagant, per sempre.

Este fet és inconcebible perquè lleva a l’administració la capacitat de planificar l’oferta pública de places escolars, ja que esta queda determinada, abans que res, per les places concertades i la seua renovació in eternum.

Els fa igual que eixos diners isquen de les butxaques dels valencians i valencianes, perquè això és com si la justícia t’obligara a seguir pagant una línia mòbil que ja no necessites; o com si hagueres de seguir pagant la quota anual del gimnàs quan ja has decidit que no vols anar-hi més perquè ara fas esport a l’aire lliure.

Els valencians i valencianes no ens podem permetre que la justícia done prioritat a la concertada abans que a la pública. Sembla ciència ficció que l’administració puga tancar aules públiques però en cap cas concertades. Això els valencianistes d’esquerres no ho podem permetre, per això el Consell recorrerà al Suprem, perquè la demanda per una escola pública, digna i en valencià ve de lluny i des del govern valencià treballem perquè això siga una realitat i no es convertisca en una lluita in eternum.

*Àgueda Micó, coportaveu de Compromís

En el meu cas, he estat regidora del meu poble durant 12 anys; vaig entrar l’any 2003, i al mateix temps també vaig entrar a formar part de la mesa de l’Assemblea que dissabte tornem a constituir. En aquell moment compartia responsabilitats amb el que ara és Conseller d’Economia de la Generalitat, Rafa Climent: qui anava a dir-nos, que, 14 anys després, el valencianisme polític estaria tan present a les institucions valencianes.

La meua trajectòria municipal m’ha proveït d’una visió molt realista d’allò que és possible i del que no. De la necessitat de guanyar-se la confiança de la gent dia a dia; de que ningú va a donar-te les gràcies per fer bé la teua feina, però rebràs infinites crítiques per fer alguna cosa malament; de que eres regidora 24 hores al dia, estigues al parc amb la teua filla o fent-te un cafè amb els amics; de que, i açó és el més important, el teu treball repercuteix directament en la millora de la qualitat de vida de la gent, és palpable, visible, gratament satisfactori, malgrat les dificultats i l’esforç. Això ho compensa tot; i es que, als valencianistes, ens importen molt els nostres pobles, som conscients que són la base del territori i del país, ho tenim clar des de sempre.

Esta última legislatura Compromís hem aconseguit una gran presència municipal, tenim alcaldies i regidories arreu del país, governem les ciutats més importants del nostre territori i els quasi 800 regidors i regidores són la nostra veu incansable. Hem de ser capaços de coordinar molt bé el nostre missatge, que la societat valenciana perceba els canvis profunds que estem realitzant en el sistema polític valencià. Els governs de coalició dels que formem part ens ajuden a créixer políticament, la negociació constant, la necessitat de cedir sempre d’alguna manera en els nostres posicionaments, el fet de voler obrir la gestió política a la ciutadania, són processos complexos però enriquidors, són murs contra la corrupció, el nepotisme i la imposició a què les majories absolutes del Partit Popular ens tenien acostumats. No és fàcil el que estem fent, hi ha molt de desgast personal i familiar en la nostra feina, però compensa, compensa molt.

La defensa del nostre territori, pam a pam, poble a poble, sols es realitzarà si nosaltres estem ahí; el retorn de la dignitat de ser i sentir-se valencians sols es realitzarà si nosaltres estem ahí; el treball incansable per a ajudar als més necessitats sense fer caritat sinó dotant a la gent d’eines pròpies per a sobreviure, sols es realitzarà si nosaltres estem ahí. Des del poble més menut a les grans ciutats del nostre país, compteu amb nosaltres, compteu amb els valencianistes per a reconstruir un país que ja anem fent i un temps que ja és un poc nostre.

Ens trobem amb una conselleria encapçalada per Rafa Climent, a qui cal agrair-li unes polítiques pensades en clau pròpia, tenint en compte cada realitat comarcal, ajudant especialment al sector del xicotet i mitjà empresariat, base fonamental que vertebra l’eix econòmic arreu del nostre territori. I com no, desenvolupant polítiques econòmiques que intenten retornar la dignitat a un sector productiu tant menystingut en els anys de govern del Partit Popular.

L'economia és el motor de la societat; pensar-la i posar-la al seu servei passa per un canvi, diguem-ne filosòfic, on es parteix del canvi de model, del canvi de paradigma. Un canvi que podríem definir com el pas d'un model econòmic especulatiu a un d'economia real, productiva, arrelada al context sociocultural de cada comarca, sense oblidar tota una sèrie de valors humans fonamentals i recollits en l'economia del bé comú que el propi conseller va aplicar al seu poble quan va ser alcalde. Com dic, uns valors com la solidaritat, cooperació, transparència, equitat i honestedat, entre d'altres, que comencen a aplicar-se a l'activitat econòmica des de la Conselleria.

Tot i les dificultats inherents, m'agradaria repassar, encara que fora breument, tot el pla de millores, canvis i reformes que en poc més d'un any s'han dut a terme o iniciat des de la Conselleria.

En primer lloc, s'ha aconseguit, dins de les rebaixes de l'IRPF per a 2017, la bonificació per al foment de l'autoconsum energètic. Una mesura transversal que comporta d'una banda l'impuls al sector energètic i la creació de llocs de treball implícita; i d'altra banda, el respecte ecològic que defensem amb l'aposta per energies renovables i netes. Una mesura fonamental per al nostre país i que es veu amenaçada per la política econòmica del Partit Popular a l’Estat. És fonamental comptar amb l’acció de govern tenaç i valenta de Compromís a la Generalitat enfront la política centralista i antivalenciana del PP. Hi ha moltes qüestions que efecten directament o transversal el desenvolupament econòmic valencià, i la qüestió energètica n’és un. Però no podem oblidar temes com el finançament just, les infraestructures i inversions territorialitzades, el Corredor Meditarrani, etc. Si Compromís tenim una raó de ser, és aquesta, treballar al nostre territori amb fermesa, defensar els interessos valencians davant de qui faça falta i no defallir davant d’un govern estatal que ens extorsiona.

També s'està treballant en l'esborrany de diferents lleis com la Llei de la Mineria, de la mà amb Medi Ambient, la Llei d'Àrees empresarials, relacionada amb la reindustrialització i que regularà els polígons industrials, el PATSECOVA (Pla d'Acció Territorial Sectorial de la Comunitat Valenciana) i la posterior Llei de Comerç Sostenible que permetrà la distribució de zones comercials. Alhora que s'elabora una resolució sobre les gasolineres low cost, on es regularà, per exemple, que hi haja servei atés per personal.

En altres aspectes del treball dut a terme per l'equip que forma aquesta conselleria, remarcaria temes com el de les ZGAT i la regulació dels horaris en festius dels comerços, qüestió en la què ens hem trobat amb dificultats jurídiques. I és que, de nou, la política estatal és totalment contrària als nostres interessos, però repetisc, no defallirem en l'ànim de defensar sempre el xicotet comerç i els treballadors de les grans superfícies.

En matèria d'ocupació, ara reforçada amb la figura d’un Secretari Autonòmic també de Compromís, Enric Nomdedeu, s'està treballant per una renovació del SERVEF que el convertirà en un servei d'ocupació com cal. I mentre, ja s'han posat en marxa un Pla per a joves desocupats (AVALEM joves) i està en marxa l'AVALEM Experiència per a gent més gran. També des d'ocupació s'han recuperat 60 milions d'euros que el PP havia deixat perdre de la UE i encara es podrien recuperar 40 més.

El llistat és encara molt més llarg. El treball amb el xicotet comerç o el món del cooperativisme; la Fira Laboralia; l'enfocament professional del Dia de l'Emprenedor o la potenciació de la internacionalització amb la Valencian Investiment Desk; ajudes per a beques en l'estranger; el GO Global, congrés d'internacionalització.

Aquestes i moltes altres accions fan de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball un model d'actuació i treball encoratjador i il·lusionant malgrat la situació heretada de l'anterior govern. Rafa Climent i el seu equip ens demostren dia a dia que el canvi és possible, que hi han altres maneres de fer política i de gestió; que queda molt per fer, però que anem fent. La gent que viu al País Valencià pot estar ben segura que defensarem els seus interessos en clau valenciana, en clau social, en clau d’eficiència i aplicant un paradigma d’actuació modern, respectuós amb el medi ambient i que potencie el sector productiu propi. Com dic, una conselleria al servei de l'economia valenciana i per tant, de la societat valenciana en el seu conjunt.

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià va permetre en el seu dia l'ensenyament en valencià. Es va anar configurant un sistema de doble línia: una en castellà i una en valencià. Gràcies a l'esforç i constància del sector educatiu i social al voltant del valencianisme (menció especial a Escola Valenciana i la seua feina incansable) les línies en valencià han anat creixent, però trenta anys després el balanç és, admetem-ho, escàs. El percentatge d'alumnat que cursa els estudis en valencià s'ha estancat en el 30%, una xifra en cap cas satisfactòria per a un país que vol seguir existint. El valencià necessita que es tornen a repartir les cartes per poder avançar.

A més, la doble línia havia generat de retruc un efecte pervers: en els llocs on conviu l'ensenyament en castellà i en valencià s'han generat guetos per origen, que solen ser també guetos socioeconòmics. Ningú amb una mínima visió d'esquerres que crega en l'educació com a factor de cohesió social pot estar content amb aquesta segregació.

Si sumem a l'equació l'intolerable nivell d'anglés que tenim als nostres carrers i escoles, el canvi de model és totalment necessari. El Consell ha plantejat un nou disseny lingüístic per a l'educació valenciana. Un model que dibuixa el camí cap al plurilingüisme des d'una base pedagògica, que com no pot ser d'una altra manera passa indefugiblement pel valencià. És una normativa realista, adaptada al moment actual del país, tant social com polític, que ens dóna les cartes guanyadores per avançar amb pas ferm cap a la generalització, per fi, de l'ensenyament en valencià.

Però el que és més important encara, cal ser conscients que suposa un canvi de paradigma que hem de saber llegir i interpretar. Durant tres dècades hem lluitat per les línies en valencià i hem resistit els atacs que hem viscut per part de la dreta espanyolista. El nostre reducte eren les línies. Però els temps han canviat. Passem de la defensa a l'atac. Hem de mirar més enllà i ser més ambiciosos. La nostra mentalitat política i social no pot ser de resistència, necessitem que siga d'ambició, de mirada llarga. Eixir de les trinxeres per guanyar terreny.

Exactament igual que el que ha fet l'esquerra valencianista els últims anys. Abandonar la zona de confort, la comoditat d'una suposada i malentesa essència per guanyar espai social i polític, i ausades si n'hem guanyat.

Hem de saber utilitzar les eines que ens donarà el nou model plurilingüe per posar-lo al servei del futur del país. Són eines per fer del valencià el nucli del nostre sistema educatiu, agafem-les i posem-nos a la faena perquè tenim molt per fer. És prou més útil treballar que encarar la realitat des de postures maximalistes que no són capaces d'interpretar l'ací i l'ara. Sempre hi ha qui se sentirà més confortable dins la trinxera, però segur que un dia o altre, perdrà la guerra. Nosaltres, les persones que volem un país digne, just, cohesionat i lliure, només ens podem permetre la victòria.

Ara fa un any i escaig que vàrem donar la sorpresa a les eleccions valencianes i municipals del 2015 i des d’aleshores ens ha canviat la vida; l’èxit ha estat, en part, en que nosaltres també hem aconseguit canviar-li-la a molta gent: hem retornat la dignitat al nostre malmès País Valencià, li hem donat a la gent esperança, hem començat a visualitzar canvis importants des de les institucions, i tot això importa i afecta a la percepció que la gent té de nosaltres.

L’èxit de Compromís ve donat, des del meu punt de vista, per la capacitat de conjugar la lluita contra la corrupció, el canvi de paradigma democràtic i la defensa dels interessos valencians. Per primera vegada en molt de temps la gent se sent orgullosa de dir que és valenciana, que fem política “a la valenciana”, que tenim un govern “a la valenciana”, que votarà a una candidatura “a la valenciana”. No es casual que Mónica Oltra siga la preferida per a liderar la Generalitat Valenciana o que Joan Baldoví siga el tercer polític millor valorat de l’Estat Espanyol per davant de Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Mariano Rajoy o Albert Rivera. Crec que hem impregnat de bon rotllo, de fermesa, d’alegria la vida pública. Amb nosaltres és tot més senzill, més desenfadat, menys oficialista, portem menys corbates, compartim vies de comunicació amb la gent més jove, parlem de la llibertat sexual amb total normalitat, i no li furtem res a ningú.

És evident que el nostre èxit no s’entendria sense la caiguda del règim del PP al País Valencià. A nosaltres, eixe enderrocament del sistema ens va pillar treballant, no com a altres que encara no s’han adonat que les coses han canviat i que la política del segle XXI va de combinar, de negociar, de pactar, de feminitzar les actituds envers la política i envers la vida. Això és el que vàrem fer en el govern del Botànic ara fa un any i això és el que hem transmès ara amb la candidatura “A la Valenciana” que de segur serà la sorpresa en aquestes estranyes eleccions generals que ens han donat l'oportunitat d’incorporar Esquerra Unida a aquesta plataforma valenciana i valencianista.

Compromís volem ser al Congrés dels Diputats la veu valenciana, volem reivindicar una veu pròpia i potent que defense els interessos valencians. El Govern del Botànic no serà òptim sense un finançament just per a la nostra terra, exigirem el reconeixement del deute històric, demanarem el Corredor Mediterrani com a eina bàsica de desenvolupament econòmic, reclamarem les inversions públiques que se’ns han negat aquestos últims anys a canvi del nostre suport a un govern de canvi en l’Estat. Serem part del canvi i ho farem per a millorar la vida de les valencianes i valencians: eixa és la nostra missió a les institucions de l’Estat, per això existeix Compromís, per això ens ha recolzat la gent d’esta terra, per això som percebuts per la societat valenciana com el projecte polític que millor defensa els interessos valencians, i per això guanyarem les eleccions el 26 de juny, perquè amb nosaltres guanyarà tota la gent del País Valencià.

Àgueda Micó és coordinadora nacional del Bloc i secretària d’Organització de CompromísÀgueda Micó

La gran alegria que sentim perquè -per fi- s’estiga fent justícia ve acompanyada d’un cert regust amarg quan alguns mitjans de comunicació de Madrid acaben traslladant a la resta de l’Estat una imatge dels valencians i valencianes que no ens representa. Com si la corrupció fora una característica del nostre poble; com si la gran majoria del poble valencià no fórem víctimes d’una trama que ens ha esquilmat els comptes públics.

I enmig d’este barrejat d’emocions el que ens queda clar és que els valencianistes, amb Compromís, hem estat en el lloc que tocava: lluitant contra els corruptes des de tots els àmbits. Donant suport a aquells que han fet un pas endavant i han denunciat la corrupció assumint un cost personal de vegades massa alt. Els i les que ens estimem el país el volem lliure de corrupció i ple de dignitat.

Des del valencianisme polític tenim la responsabilitat de representar eixe país digne que ha fet fora als saquejadors i està construint un futur digne. I ho estem fent des de molts àmbits, amb el somriure i la valentia per bandera.

Ho fem des de Madrid amb els nostres diputats al Congrés, fent visible el país que alguns volen desdibuixar com una caricatura, plantant cara al centralisme i exigint allò que és just.

Ho fem des de Les Corts, investigant allò que alguns ens han intentat amagar durant dècades. Perquè no volem construir el futur passant fulla, el volem construir des de la justícia.

Ho fem, evidentment des del Consell. El mateix dia que registraven CIEGSA es presentava un Pla per a eliminar els barracons en els pròxims 3 anys Un pla transparent, on es canvien les promeses de sempre amb compromisos avaluables i objectius. El mateix dia que coneixíem una trama dels que volien furtar-nos el futur es presenta un Pla participatiu d’ocupació jove i un nou portal de transparència.

Ho fem, en definitiva, des de totes les institucions: des de l’Ajuntament del poble més xicotet fins al Parlament Europeu.

Amb l’orgull de poder demostrar en el dia a dia el que significa el valencianisme encarem el pròxim Congrés del BLOC. Un Congrés històric, no només perquè el celebrem en el millor moment del valencianisme polític, sinó perquè serà un Congrés Assembleari amb més participació que mai. Volem que les persones que vulguen participar de la direcció tinguen l’ocasió de debatre idees i projectes amb milers de persones. Després de patir anys de censura, el nacionalisme valencià ens farem ben visibles amb una experiència de democràcia deliberativa sense precedents. Perquè eixa és la nostra força.

Alguns es pensaven que els valencianistes no estàvem fets per a governar el nostre país o les nostres ciutats. Dia a dia els demostrem que s’enganyaven. Durant dècades hem treballat incansablement per tindre l’oportunitat de transformar este país. I no l’anem a desaprofitar.

Estos dies en que veiem com s’enfonsa un règim corrupte que ens ha intentat ofegar com a poble, ara més que mai, es demostra que el valencianisme és necessari. Perquè davant el sucursalisme del saqueig, el valencianisme és dignitat.

Este resultat no és casualitat. En el meu últim article en este mateix mitjà feia una crida a tota la militància valencianista a implicar-se en esta campanya, a posar-nos a la faena per a aconseguir el millor resultat en unes eleccions crucials. En definitiva, a treballar amb força per a omplir el Congrés de valencianistes que puguen continuar representant un poble que vol ser protagonista d'esta nova era.

I això és precisament el que ha passat. Més de dos centenars d'actes en totes les comarques del país que han aplegat a més de 20.000 persones amb la participació activa de centenars de regidors i regidores de Compromís, de càrrecs públics del Consell i de diputats i diputades de Les Corts. I com no, amb la imprescindible energia de la nostra militància, les nostres bases, l'actiu més important del nostre projecte polític.

Vull aprofitar estes línies per a, a banda de valorar els resultats, agrair tot este treball. Perquè quan parlem de resultat cal parlar també de la faena que l'ha fet possible. La implicació de la nostra gent es pot entendre com un exercici de responsabilitat i generositat que cal posar en valor. Sobretot perquè a ningú se li escapa el procés que va precedir esta coalició va ser poc respectuós amb l'esperit de consens de Compromís. Així i tot, els i les valencianistes, acostumats a deixar-nos la pell pel nostre país, ho hem tornat a fer possible. Perquè sabem que no podem dimitir del nostre compromís amb esta terra. I gràcies a tots i totes les que vos heu implicat, hem transmés a la societat valenciana que esta candidatura era també la veu del valencianisme. Les 10.000 persones que van omplir la Fonteta al crit de «País Valencià!» són una bona mostra d'eixe valencianisme cada volta més visible, majoritari i desacomplexat.

Amb estos resultats ens carreguem de força i raons per a tindre un grup parlamentari valencià potent al Congrés dels Diputats. A més, hem llançat un avís molt seriós als que volen posar traves als valencianistes que, des del governs i ajuntaments, treballen dia a dia per a transformar el nostre país i millorar la vida de la seua gent. El poble valencià no vol fer ni un pas arrere en esta nova era de dignitat, de justícia i honestedat.

Ara, els i les valencianistes ens trobem davant l'obligació d'administrar amb responsabilitat i encert este resultat. Hem valencianitzat la campanya i hem de valencianitzar el resultat. No des del conformisme, sinó des de l'ambició de qui anhela encara més canvis, més polítiques per a les persones, més decisions valentes per superar unes dècades fosques, més força per aconseguir un tracte just del govern central i més energia per construir un futur de sobirania pel País Valencià.

La confiança de la ciutadania mereix també d'organitzacions que estiguen a la seua alçada. I això només ho aconseguirem des de baix, amb la participació de totes i tots. És el moment d'intentar que Compromís decidisca, per fi, donar el pas i dotar-se d'una estructura més eficient, oberta, integradora i participativa que evite que cada decisió conjunta esdevinga un maldecap que dure setmanes.

I també és el moment de decidir, entre totes i tots quin valencianisme volem. Sabeu que sóc de les que pensa que el pròxim Congrés del BLOC no pot ser només un tràmit administratiu per canviar uns noms per uns altres, sinó que ha de suposar un punt d'inflexió del valencianisme polític. Una refundació organitzativa, una renovació ideològica i un impuls estratègic per un projecte emancipador que és més necessari que mai al nostre país.

I perquè tinga èxit hem d'iniciar un gran debat arreu del país. Una deliberació democràtica que tinga lloc en totes i cadascuna de les comarques del país i on puguen participar els companys i companyes de Compromís que així ho desitgen, i on cada col·lectiu puga convidar a més als moviments socials i teixit associatiu del valencianisme i de la justícia social. Cal fer-los partícips perquè el moment s'ho mereix, i perquè junts el valencianisme és més fort.

Per tant, un cop superades amb èxit aclaparador estes setmanes de campanya, cal treballar entre totes i tots per un Congrés fresc i obert precedit d'un debat potent on la militància puga decidir quin valencianisme vol i quina estratègia adoptem per esdevindre majoritaris al nostre país i per continuar millorant la vida dels valencians i valencianes.

No només és el moment. És el NOSTRE moment. Endavant!

Secretària d'Organització de Compromís

No sóc ingènua. Quan vaig ser elegida Secretària d'Organització del BLOC i vaig posar-me a treballar per aplicar els canvis que va introduir l'últim Congrés sabia que no serien ben rebuts per tot el món. De fet, des de l’inici de la meua tasca ha hagut gent que ha qüestionat la meua faena, d’una manera legítima, evidentment. Com també és legítim posar en valor la tasca feta des de l’Àrea d’Organització de Compromís en el moment de màxima implantació territorial i institucional del valencianisme. Siga com siga, crec que l'anàlisi no ha de ser sobre les manies personals sinó sobre els fets.

I els fets demostren que el resultat de la negociació per a les eleccions generals no és el que volíem. Tres consultes i tres Consells Nacionals, i a la fi tot el procés ben poc satisfactori. Una consulta que donava el vist-i-plau a començar converses amb altres forces progressistes; una altra que apostava per presentar-nos en solitari com a Compromís (el mateix resultat que en la consulta de Gent de Compromís), i que justificava que els representants del BLOC abandonàrem les negociacions i rebutjàrem el protocol bilateral proposat pels nostres socis de coalició, que a més a més es van negar a fer un referèndum en l’àmbit de Compromís per desencallar la situació; un Consell Nacional convocat per nou comarques i un nou referèndum que apostava per una plataforma més ampla; unes negociacions a contra rellotge en el si de Compromís en les quals aconseguirem oferir un lloc d’eixida i visibilitat a Unitat Popular; i, a la fi, i quan aquesta oferta va ser rebutjada, l’aprovació en Consell Nacional d’un protocol que no agradava, davant la possibilitat d’un “no” amb conseqüències molt greus per al nostre projecte polític.

He de confessar que van ser un dels moments més durs que recorde en la meua vida com a militant del valencianisme. Vaig sentir impotència de vore com no havíem pogut fer realitat la primera de les opcions de la militància però tampoc havíem pogut aconseguir la segona.

Però vos mentiria si diguera que era la primera vegada que he tingut eixa sensació en la qual de vegades no som capaços de plantejar les veritables preguntes ni fer realitat les possibles respostes.

El mateix vaig sentir quan després d'un procés de participació comarcal vàrem enllestir un Reglament global de primàries sense quotes en la comissió tècnica. Les executives dels partits (també la del BLOC) va decidir suspendre el nostre treball i negociar un reglament per a cada elecció. Amb la meua abstenció, i la d'altres companys, es van anar aprovant reglaments molt diferents al que volia la major part de la militància. Moltes quotes a canvi de llocs (també per al BLOC) que semblaven pensats amb nom i cognom. En eixe moment, algunes de les dimissions de hui eren entusiastes vots a favor.

Però no van ser els únics moments. ¿Vàrem poder decidir sobre la concurrència amb Equo en les generals de 2011 en la primera candidatura de Baldo? ¿En 2014 vàrem poder elegir entre diferents plataformes o vàrem haver d'assumir com a única la que finalment va dur a Jordi Sebastià al Parlament Europeu? ¿Quina sensació vàrem tindre quan es va aprovar l'últim reglament de primàries?

Si atenem als fets, no és difícil pensar que, amb diferents protagonistes, amb diferents enfocaments, amb diferents plantejaments... el resultat ha sigut el mateix. El malestar s'ha acumulat i hui estem on estem. I el moment ens exigeix responsabilitat, però també decisions encertades que vagen a l'arrel del problema que arrosseguem, no des de fa 3 mesos, sinó des de fa 4 anys.

Per això, immediatament després de conéixer el resultat de l'última votació del Consell Nacional vaig proposar a Enric Morera i a l'Executiva que, en passar les eleccions, ens posem a organitzar un Congrés del BLOC potent. Un Congrés precedit d'un ampli debat, on totes i tots, comarca a comarca, ciutat a ciutat, puguem refundar el nostre partit i armar-lo amb idees i estratègies que situen el valencianisme, la transformació social, l'ecologisme i la regeneració democràtica en el centre del nostre projecte polític, com a via per a millorar la qualitat de vida dels valencians i les valencianes.

Este Congrés del BLOC no lleva que insistim en la proposta que els companys Ferri, Marzà i Ballesteros van impulsar en 2014 sobre la celebració d'un Congrés constituent de Compromís. De fet, són dos processos que poden i han d'anar de la mà, amb l'espenta de la gent de base que vol canviar les coses de forma transversal, des del debat constructiu i l'estima pel projecte.

Sóc de les que pensa que no podem entendre el futur del BLOC si no és obrint l'organització a totes les persones compromeses amb el País Valencià. Sense anar més lluny, els nostre joves van fer una aposta valenta en el seu Congrés de 2014 que hui els dona resultats. No crec en els projectes que es fan més xicotets buscant la puresa, sinó aquells que aposten per sumar buscant incidir en la societat, sense perdre, mai, la coherència ni deixar de banda allò que som. No crec en els projectes que van tocant la porta de la gran patronal, sinó en aquell que xafa carrer al costat dels que més pateixen.

Este és el procés que espere que celebrarem. N'hi havia altres veus que pretenien realitzar un Congrés de forma extraordinària, el més ràpid possible. Un Congrés que podia haver canviat alguna cosa, però amb el qual allò fonamental hauria continuat igual. Crec que no és el que necessitem.

Per això, en el primer Consell Nacional després d'eleccions convocarem eixe Congrés potent precedit d'un gran procés participatiu. Posarem en marxa eixe Congrés que necessitem per a cohesionar, enfortir i refundar el BLOC. Però hem de tindre clar que este debat l'hem de tindre quan toca: després d'unes eleccions crucials per al nostre país.

Des d'ara i fins el 20 de desembre, els homes i les dones que ens estimem la nostra terra tenim un que treballar amb força per a que Joan Baldoví, i tots els candidats i candidates arriben al Congrés dels Diputats i puguen continuar representant un poble que s'alça i vol viure amb dignitat.

És legítim dimitir de càrrecs. Ho respecte. Però el que no podem fer mai és dimitir del nostre compromís amb el País. I ara, el país ens necessita.

No li donarem l'esquena. A la faena!