La falta de pluralidad no es un problema exclusivo de los medios de comunicación, también está presente en la mayoría de facultades de economía

Cuando supimos que Sala i Martín, en colaboración con Televisió de Catalunya, preparaba un programa sobre economía con una clara vocación divulgativa nos pareció una magnífica idea. La economía, actualmente, es una de las grandes preocupaciones de la ciudadanía ya que está muy presente en un gran número situaciones diarias. Y debido a la importancia que tiene, creemos que es imprescindible hacer pedagogía, dar herramientas y conocimientos que permitan a la sociedad y nos permita analizar los acontecimientos con una visión propia y al mismo tiempo crítica.

Ahora bien, a lo largo de los diversos programas hemos echado en falta una reflexión profunda sobre qué es la economía para evitar dar una concepción monolítica de la misma. Como ciencia social, la economía busca comprender el ser humano, sus acciones y relaciones en su entorno. En contraposición a las ciencias naturales, que estudian fenómenos demostrables y medibles de la naturaleza. Una de las características de las ciencias sociales es la dificultad para realizar experimentos controlados en laboratorios con la posibilidad de que sus conclusiones sean extrapolables a poblaciones, entornos y momentos históricos diferentes, ya que la mayoría de las predicciones tienen un carácter cualitativo y no cuantitativo.

Cuando nos encontramos en un contexto de interacción entre las personas no existen respuestas cerradas a una controversia. Es decir, existirán varias maneras de dar respuesta a una misma pregunta. En otras palabras, explicar la economía desde un único plano teórico choca frontalmente con la propia definición de ciencia social. Por tanto, consideramos necesario que en los programas de divulgación económica, y especialmente en los emitidos en los medios de comunicación públicos, se incluyan diversas teorías y perspectivas y políticas e ideológicas para explicar los fenómenos económicos. Sólo así podremos dotar a los ciudadanos de herramientas y conocimientos para entender el contexto económico en el que viven.

Esta reflexión sobre la naturaleza de la economía no es la única que se puede extraer de los planteamientos dados por Economia en Colors. También se puede reflexionar sobre por qué se obvió la acumulación de capital como un elemento central en los procesos de crecimiento económico de los países, en los capítulos que se dedicaron al crecimiento económico; sobre la dicotomía racionalidad-irracionalidad de los agentes y como fue planteada en el programa. O el hecho de que la diferencia entre el precio de los materiales y el precio de venta de un iPhone es únicamente producto de la innovación tecnológica que representa el teléfono inteligente, pero creemos que estas reflexiones merecen un artículo aparte.

Para ir terminando, debemos advertir que, desgraciadamente, esta falta de pluralidad no es un problema exclusivo de los medios de comunicación: la falta de pluralismo también está presente en la mayoría de facultades de economía. Partiendo de este diagnóstico nace Post Crash, un movimiento estudiantil fundado en Manchester con una visión clara: no es sólo la economía la que está en crisis, la enseñanza económico también está en peligro debido a una preocupante falta de pluralismo teórico, metodológico y disciplinar. Esta afirmación viene apoyada por un informe sobre la docencia de la economía en las universidades españolas realizado por Post Crash Barcelona el año pasado.

En este informe se ve como el grado de pluralismo teórico es casi inexistente en las facultades; una gran parte de las explicaciones teóricas que reciben los estudiantes nacen de la misma concepción neoclásica de la economía y el resto de visiones, que siguen siendo científicamente válidas, son marginadas en los currículos académicos. En el ámbito metodológico y de la interdisciplinaridad el panorama no es mucho más esperanzador. Un dato a modo de ejemplo: sólo hay una sola universidad pública en España que ofrezca una asignatura obligatoria de ciencia política a sus estudiantes. Creemos que este dato es paradigmático del estado actual del pluralismo disciplinario en las facultades de economía.

Como conclusión nos gustaría citar a J.S Mill en su obra On Liberty (1859) decía:

La falta de pluralitat no és un problema exclusiu dels mitjans de comunicació, també està present a la majoria de facultats d’economia

Quan vam saber que Xavier Sala-i-Martin, en col·laboració amb Televisió de Catalunya, preparava un programa sobre economia amb una clara vocació divulgativa ens va semblar una magnífica idea. L’economia, actualment, es una de les grans preocupacions de la ciutadania ja que està molt present en un gran nombre situacions diàries. I degut a la importància que té, creiem que és imprescindible fer pedagogia, donar eines i coneixements que apoderin la societat i ens permeti analitzar els esdeveniments amb una visió pròpia i alhora crítica.

Ara bé, al llarg dels diversos programes hem trobat a faltar una reflexió profunda sobre què es l’economia per evitar donar-ne una concepció monolítica.  Com a ciència social, l’economia busca comprendre l’ésser humà, les seves accions i relacions en el seu entorn. En contraposició a les ciències naturals, que estudien fenòmens demostrables i mesurables de la naturalesa. Una de les característiques de les ciències socials és la dificultat per realitzar experiments controlats en laboratoris amb la possibilitat que les seves conclusions siguin extrapolables a poblacions, entorns i moments històrics diferents, ja que la majoria de les prediccions tenen un caire qualitatiu i no quantitatiu.

Quan ens trobem en un context d’interacció entre les persones no existeixen respostes tancades a una controvèrsia. És a dir, existiran diverses maneres de donar resposta a una mateixa pregunta. En altres paraules, explicar l’economia des d’un únic pla teòric xoca frontalment amb la pròpia definició de ciència social. Per tant, considerem necessari que en els programes de divulgació econòmica, i especialment en els emesos en els mitjans de comunicació públics,  s’incloguin diverses teories i perspectives i polítiques i ideològiques per explicar els fenòmens econòmics. Només així podrem dotar als ciutadans d’eines i coneixements per entendre el context econòmic en el que viuen.

Aquesta reflexió sobre la naturalesa de l’economia no es l’única que es pot extreure dels plantejaments donats per Economia en Colors. També es pot reflexionar sobre per què es va obviar l’acumulació de capital com un element central en els processos de creixement econòmic dels països, en els capítols que es van dedicar al creixement econòmic; sobre la dicotomia racionalitat-irracionalitat dels agents i com va ser plantejada en el programa. O el fet que la diferència entre el preu dels materials i el preu de venda de un iPhone és únicament producte de la innovació tecnològica que representa el telèfon intel·ligent, però creiem que aquestes reflexions mereixen un article a part.

Per anar acabant, hem d’advertir que, malauradament, aquesta falta de pluralitat no és un problema exclusiu dels mitjans de comunicació: la manca de pluralisme també està present a la majoria de facultats d’economia. Partint d’aquest diagnòstic neix Post Crash, un moviment estudiantil fundat a Manchester amb una visió clara: no és només l’economia la que està en crisi, l’ensenyament econòmic també està en perill degut a una preocupant manca de pluralisme teòric, metodològic i disciplinar. Aquesta afirmació ve recolzada per un informe sobre la docència de l’economia a les universitats espanyoles realitzat per Post Crash Barcelona l’any passat.

En aquest informe es veu com el grau de pluralisme teòric es gairebé inexistent a les facultats; una gran part de les explicacions teòriques que reben els estudiants neixen de la mateixa concepció neoclàssica de l’economia i la resta de visions, que segueixen sent científicament vàlides, són marginades en els currículums acadèmics. En l’àmbit metodològic i de la interdisciplinarietat el panorama no es molt més esperançador.

Una dada a tall d’exemple: només hi ha una sola universitat pública a Espanya que ofereixi una assignatura obligatòria de ciència política als seus estudiants. Creiem que aquesta dada és paradigmàtica de l’estat actual del pluralisme disciplinari a les facultats d’economia.

Com a conclusió ens agradaria citar a J. S. Mill que en la seva obra 'On Liberty' (1859) deia: