En els darrers temps, atzars diversos han posat davant nostre notícies noves sobre Miquel Duran i Tortajada, conegut també com a Miquel Duran de València, que avui voldríem compartir amb tots vostés. Va ser el poeta més conegut de la generació valenciana de 1909 i tot un referent literari i cívic per als escriptors valencians d’abans de la Guerra Civil. A més, va ser un periodista bastant conegut a Catalunya entre el 1910 i 1932. A banda del Diari de Sabadell, que encara no hem consultat, hem identificat com a seus més 800 articles. 

Miquel Duran i Tortajada, nascut a València el 1883, des de molt jove hagué de treballar. Ho hauria de fer amb el seu pare, que era agent comercial, segurament de fàbriques tèxtils de Sabadell, on alguns familiars tenien empreses. Amb tot, a casa hi hauria d’haver un clima d’inquietuds culturals i polítiques. La mare era mestra, encara que no exercia, i el pare era un lector consumat de premsa, sobretot catalana. Sembla que va un ser un dels fundadors de València Nova, creada a primeries del mes de desembre del 1904 per escriptors decebuts de Lo Rat Penat. Era una associació que volia desempallegar-se de les teranyines de Lo Rat Penat i hissava una voluntat més reivindicativa, si més no a partir del 1906. No fou l’únic de la família implicat en l’aventura valencianista. Hi eren també el seu pare, Miquel Duran i Armengol, que en fou president, i el seu germà Odó. 

Alguns dels valencianistes díscols van participar en els Jocs Florals de la societat Humorística l’Antigor el 1905, on el nostre escriptor presentà una caricatura dels Jocs Florals a través del seu símbol màxim, la reina, sota el títol «Una lladriola plena de menuts», un poema maldestre, però carregat d’intenció. Segurament aquest és el seu primer poema en català. El seu primer poema, escrit en castellà i publicat en una revista barcelonina, és del 1902 i va dedicat a la mare.

En el butlletí València Nova el jove poeta faria les primeres provatures com a escriptor i polemista a través de diversos pseudònims i on criticava, sense contemplacions, Lo Rat Penat i Las Provincias, per la castellanització galopant del primer i ser portaveu d’un partit centralista el segon. Encara que no va ser director formal del butlletí, una  nota dels números darrers el considera com a «actiu director». El butlletí i l’organització de l’Assemblea Valencianista va permetre Miquel Duran de contactar amb revistes i periòdics de Catalunya. Una de les connexions més fructíferes serà El Poble Català, on publica alguns articles a partir del 1908, ja que alguns dels col·laboradors li influïren, sobretot Joan Maragall, Diego Ruiz i Gabriel Alomar, per la seu concepció del poeta visionari i guia del poble. De fet, l’escriptor mallorquí el considerava, per la determinació valenta, un «bon futurista».

La tasca propagandística el dugué a muntar un cicle de conferències titulat «Cultura Catalana», iniciat a finals de 1909, on llig i comenta Maragall, Diego Ruiz i parla de l’iberisme. En la conferència-lectura sobre l’ideari nacionalista de Prat de la Riba tingué la gosadia de dir: «Per a mi, valencià de cor, és catalana la meva llengua. I per a mi, valencià d’ànima, és Catalunya la meva pàtria.» El canyaret que es muntà va comportar la prohibició de les lectures pendents (Gabriel Alomar i Pere Coromines). 

Això i l’ascendència sobre els joves de Joventut Valencianista el convertí en un referent dels valencianisme a Catalunya. Per aquest motiu, fou convidat a participar en el cicle de conferències «El moment actual de la vida literària de Catalunya», al costat, entre altres, de Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Joan Alcover i Pere Coromines. En la dissertació denuncia la decadència de Lo Rat Penat i la seua castellanització, que havia conduït la Renaixença a un estat alarmant de pauperització, sense llibres i farcida de tòpics suats, tant en poesia com en teatre. La via d’actualització que proposa no és cap trencadissa grossa sinó una revitalització del llenguatge a través d’una temàtica local, ja siga a través del model de Blasco Ibáñez o d’altres com havia fet López Chavarri. Avui pot semblar poca cosa, però era un camí possible per sortir del clos del jocfloralisme, com demostraria la proposta teatral de Martí Orberà d’un realisme amb un punt simbolista, estrenada aquell mateix any. Ni tan sols així la cosa acabà de sortir bé.

Aquell any, de 1910, va ser transcendental en la vida del poeta valencià. Publicava Cordes vibrants i era nomenat director del nounat Diari de Sabadell. El llibre de poemes representa la primera mostra renovadora de la poesia valenciana, si més no parcialment. És una barreja d’influències i línies poètiques, on es percep l’ombra de Rubén Dario i un cert decadentisme amenitzat pels pierrots i colombines i unes gotes d’Emilio Carrere. La influència catalana ve marcada pel modernisme en el seu costat regeneracionista i vitalista. Hi ha l’ombra de Maragall, però també l’impuls combatiu i la recerca d’un futur de Diego Ruiz i Gabriel Alomar. El llibre conté una estratègia molt ben pensada. Va encapçalat per l’admiració al patriarca del renaixement valencià, Teodor Llorente, però el poema que obri el llibre, «Somni d’esperança», és una contralectura de «Mal ensomni», i «L’arribada dels vençuts» és una contraproposta al centre de flotació ideològic de «Cartes de soldat» i «Pro Pàtria».  En altres paraules, Duran i Tortajada aprecia el Llorente poeta, com a símbol del reviscolament literari en valencià, però el camí de salvació de l’idioma i de la personalitat valenciana demanava unes altres vies.   

Una pregunta inevitable és què pintava el poeta valencià a Sabadell. Ja feia un temps que participava en la vida cultural de la ciutat. Sembla que dos empresaris, integrants d’Unió Catalanista, Modest Duran i Folguera i Manuel Folguera i Duran, eren família del pare, els quals foren alguns dels promotors del periòdic, en què també hi col·laborà un sector republicà. Sota la seua direcció, a banda de la informació local, de bastant informació valenciana i d’una «Pàgina literària», el rotatiu viu millores constants (informació telegràfica diària, creació de seccions comercial i esportiva, informacions de la primera guerra mundial...).

Miquel Duran sempre que pogué va fer de pont entre Catalunya i el País Valencià. Així, per exemple, al Diari de Sabadell hi hagué presència de col·laboradors valencians i noticies del nostre país, promogué la figura de Teodor Llorente a Catalunya, a València escriurà sobre Catalunya i a Catalunya sobre el País Valencià. Sempre va defensar una actitud solidarista, de procurar la màxima col·laboració en la defensa de la identitat valenciana. Aplica l’estratègia dels nacionalistes catalans: combinar la bel·ligerància amb una actitud constructiva. És a dir, fer de puça i de formiga. L’aplicaren els valencianistes ja en el tombant de la primera dècada del segle XX, quan criticaren Lo Rat Penat i al mateix temps exalçaren la figura de Teodor Llorente i alguns joves, com ara els germans Martínez Ferrando, Daniel i Eduard, i Jacint M. Mustieles s’hi apuntaren per tal de mirar de treballar des de dins. 

Més tard, Joventut Valencianista, amb el nostre escriptor sempre al mig, refinava el procediment amb l’Acte d’Afirmació Valencianista de 1914, que resultà positiu perquè aglutinà partits i periòdics de tendències ben diferents, i la rebentada dels Jocs Florals de 1915. La gosadia dugué el nostre escriptor i els amics a passar unes hores al calabós i al tancament de la revista Pàtria Nova. Però el moviment valencianista no s’aturà, més aviat el contrari. De fet, el 1916, per suggerència de Cambó, Las Provincias inicià un campanya «regionalista», que després seria continuada per Unió Valencianista i La Correspondencia de Valencia. 

Miquel Duran i Tortajada fa servir el mateix recurs a Centre de Cultura Valenciana (1915), una crítica dura al projecte definitiu de la institució, dirigit per Martínez Aloy, perquè defrauda les expectatives de la proposta inicial, i alhora pragmàtic, perquè proposa, amb arguments raonats i raonables, un seguit d’actuacions correctores. Defensa que la institució ha de normalitzar la cultura en l’idioma propi i considera que ha de publicar obres de text per a l’ensenyament primari, l’elaboració d’un diccionari a fi de contribuir al diccionari que duia a terme l’Institut d’Estudis Catalans, l’edició de clàssics i d’autors de la Renaixença valenciana. Tanca aquestes demandes la creació d’una gran biblioteca general, una mena de Biblioteca Valenciana. Petició que anys a venir faran Adolf Pizcueta i Manuel Sanchis Guarner. 

Miquel Duran, malgrat les crítiques demolidores que havia proferit contra Las Provincias, el 1912, després de promoure a Catalunya la figura de Teodor Llorente, comença a col·laborar-hi, i no ho deixarà de fer, tret d’algun moment, fins al 1931. Hi escrigué una mica de tot: de la necessitat d’una mancomunitat valenciana, dels homes i de les coses de Catalunya, dels valencians a Barcelona, de la primera Guerra Mundial, de la defensa de les nacionalitats menudes. Escrigué també durant un temps un glossari en valencià, sota el pseudònim d’Eugènic. Entre 1916 i 1917 la temàtica nacionalista fou dominant: els polítics catalans, el pancatalanisme, la unitat de l’idioma, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la necessitat de promoure l’ensenyament al País Valencià, de la visita dels valencianistes a Catalunya el 1917. Aquest mateix any, però, el nostre escriptor atura la seua presència al diari “decano”. Segurament ho fa per la implicació en el seu periòdic i per assumir la corresponsalia d’El Sol.

Miquel Duran sempre va estar implicat en associacions cíviques. A Sabadell va pertànyer al Centre Català i en va ser secretari. Després s’apuntaria a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, ja que en gener de 1916 passa a formar part de la comissió de propaganda i des de 1920 hi va ser el representant de València. Des de Barcelona va mirar d’impulsar la tasca dels mestres valencians en favor d’una escola valenciana. Aquell any de 1916 s’implicava en la creació de la plataforma cívica Nostra Parla, una agrupació l’afany principal de la qual era la defensa de la llengua i la col·laboració dels diversos territoris de parla catalana, tot creant-se una secció valenciana el 1918, que treballarà per la promoció escolar i l’ús efectiu de l’idioma. 

Miquel Duran, després de l’estiu de 1916, s’incorporava a La Publicidad, de marcada tendència aliadòfila. Com els redactors no solien signar els articles, no és fàcil saber quins foren els seus àmbits de treball. Sembla que fou un periodista de carrer, amb atenció a la política, però faria una mica de tot. Els articles signats ens consignen que va escriure sobre la unitat de la llengua, sobre el règim jurídic mallorquí, crítica teatral i algun reportatge sobre la vida barcelonina i feu entrevistes. Ell cobria la notícia de les reivindicacions autonomistes del desembre de 1918 i denunciava les atrocitats de les forces públiques dels dies 13 i 14. Un escalfaria les orelles dels militars i l’altre els trauria de polleguera. El dia 15 el detenien. El periodista havia qualificat les forces de l’ordre com «los bárbaros de González Rothwos», el governador civil de Barcelona, i les seues accions com a «innobles tareas». Passà tres nits a la presó. Ser periodista en aquells temps no era cap ganga. El consell de guerra del 16 d’abril de 1919 el condemna por «un delito de injurias al Ejército cometido por medio de la prensa» a «la pena de seis meses y un día de prisión correccional». El periodista davant tanta hospitalitat immerescuda preferí establir-se a París. 

En la seua estança parisenca -de maig a desembre d’aquell any, quan fou indultat- confeccionà una trentena d’articles que li reportarien un prestigi. Tocà el tema polític (la capitulació d’Alemanya, la firma de la pau de França amb Alemanya, l’homenatge al morts) i l’ambient del carrer (les restriccions de tota mena i la vida diària, els conflictes socials, la situació de la dona en la França de postguerra i les reticències dels polítics a concedir-li el vot, el museu Rodin, les carreres de cavalls...).  Les cròniques tenen interés perquè explica el clima de postguerra a partir del que veu i de les experiències i anècdotes que li conten. El periodista és testimoni i participa en allò que conta, fet que fa molt viu el relat. Una de les anècdotes reportades relata que l’atzar el dugué a dinar al restaurant i al seient on menjava Trotski. 

El periodista destaca el protagonisme de la dona, que gràcies a la seua importància en temps de guerra, demana el vot i un paper nou i més digne en la postguerra. El periodista observa que algunes dones s’han tallat els cabells i s’han llevat les arracades i diu:  «La mujer francesa de 1919 está por completo emancipada y no necesita llevar en el cuerpo los signos de la esclavitud». I conclou el tema amb les paraules d’una dona: «Antes de la guerra nosotras llevábamos los pendientes en las orejas, pero moralmente colgaban de la nariz». No hi calen comentaris.

Aquest periodisme, fet sovint a peu de carrer, busca, per una banda la informació el més precisa i veraç possible, però alhora una crònica, que a través del fet divers, reflectisca les palpitacions del moment, ja siga a través d’un esdeveniment, d’una anècdota o una vivència, filtrat sovint amb una punta d’ironia, ja siga de l’informant o seu, que permeta marcar un distanciament i alhora aportar-hi vivesa. Aquest periodisme, que combina un llenguatge directe, concís, ara costumisme, adés mundanitat; ara l’interviu, adés l’observació directa, era un dels signes de la modernització que vivia el periodisme a Barcelona, encapçalada per Gaziel, Eugeni Xammar i Josep Pla.

El consell de guerra va suposar un viratge en l’orientació periodística de Miquel Duran, com ho testimonien els articles de Las Provincias; dirigits, ara,  sobretot al reportatge cultural -el teatre, el cinema i les arts plàstiques-, a la vida quotidiana i notícies mundanes i frívoles. 

La tornada de Miquel Duran a Barcelona coincideix, si fa no fa, amb els inicis dels problemes de La Publicidad, i al periòdic li toca fer la viu-viu. El rotatiu, per davall, pateix les pressions dels anarquistes per controlar la informació i, per dalt, sent la crisi progressiva de la naviliera que el finança. Primer, com a cap de redacció i ,després, com a director, a causa del decés de Roman Jorí, l’octubre de 1921, al periodista valencià li tocà ballar amb la més lletja. Hagué de veure com el diari queia en mans de la Federació Patronal abans d’acabar l’any. La patronal, amb l’aquiescència de les autoritats, emprava mètodes violents per combatre les reivindicacions obreres. Duran i Tortajada encara aguantà una mica, però acabà abandonant el periòdic. Després, mentre mantenia la corresponsalia amb El Sol i reprenia la col·laboració amb Las Provincias, va haver de fer feines editorials. 

La implicació en el periodisme no suposava una renuncia a la creació. Encara que la recepció d’Himnes & poemes(1916) no va ser bona, continuà el seu camí i presentà, sense èxit, als Jocs Florals de Barcelona de 1920 Lloança del voluntari català i Cançons valencianes. Del pla, de la muntanya i del mar. Pel seu allunyament de l’estètica noucentista, el llibre va ser considerat com una cuada de la l’estètica renaixentista a causa del seu patriotisme. El patriotisme líric no era una cosa de ressagats. La poesia de l’època, inclosa la noucentista, en va plena. És obvi que el nostre poeta no volia ser cap model d’avantguarda. Ara, el seu nacionalisme, el vers lliure i el prosaisme d’alguns poemes tenen poc de renaixentista. Les proses poètiques i la visió de futur del «Cant a la unitat de la raça» tenen ressonàncies maragallanes, però el to bíblic i l’ascensió i resurrecció final són també una picada d’ull a l’ascensió i ressurecció de La Ben Plantada de Xenius. 

Siga per l’escassa acceptació de la seua lírica o siga pels altres estímuls, Miquel Duran, amb el canvi de dècada, eixampla el registre literari. Abans, però, seria convenient fer un aclariment sobre les seues preferències literàries. El 1929 Miquel Duran, participava, com a polemista irredempt que podia ser, a la premsa valenciana en un debat sobre la conveniència o no de la introducció les avantguardes en la literatura valenciana. La seua postura fou dura contra les avantguardes, sobretot contra Marinetti. Això ens ha dut a pensar que era un home d’idees estètiques molt conservadores. Ho seria, però no tant com sembla a primera vista. En un article a la premsa valenciana de 1920, al costat de Verdaguer, Maragall i Carner, a qui considera l’introductor de la modernitat per l’exuberància expressiva de primer ordre del seus versos, Miquel Duran manifesta el seu entusiasme per Joaquim Folguera i pels darrers llibres avantguardistes de J. M. Junoy i J. Salvat-Papasseit. Es presenta com un defensor del cal·ligrama, perquè, fent seus uns mots d’Apollinaire, afirma que no són un truc, «sinó el fruto d’un autèntica inspiración, a la vez lírica y plástica». Per aquest motiu el seu conegut cal·ligrama en defensa dels aviadors republicans no és cap canvi de gust, sinó l’expressió d’un passió antiga. 

Déiem que eixampla el ventall literàri: assaja l’escriptura teatral. Segons escriu ell mateix el 1923 a Las Provincias, vol fer un teatre valencià nou -encara que no l’estrene a València- que anomena, «teatre sintètic» i aspira a «despertar en el público la emoción teatral, sintetizando la acción y el dialogo y simplificando el decorado y la representación, esto último teniendo por norma la nueva visión de arte que los bailes rusos han aportado a la escena». El seu teatre es mou en dues línies. Una lírica, amb motius valencians, on s’agermanen la cançó popular i la dansa. Amb el seu germà i música de Manuel Palau, escrigué La dansa més bella, que segurament es va estrenar al Teatro Lírico de Barcelona. Es conserven els dibuixos, fets per Ernest Guasp, dels figurins. L’altra línia gira al voltant de la comèdia. En aquell moment ja tenia escrita Els lladres i l’amor, representada al Romea el 1926. És un defensor del teatre bufonesc, satíric.

Tot apunta que Miquel Duran i Tortajada era un escriptor flexible, capaç d’emprar diversos gèneres i registres literaris que reflecteixen la diversitat dels seus interessos i objectius, un dels quals és atraure un lector popular. No podem oblidar que la literatura i el teatre catalans són una literatura a la crida i cerca d’un públic ampli i plural.

A finals de maig de 1924, Miquel Duran  el periodista s’incorpora a La Veu de Catalunya i hi romandrà fins a primeries de 1933. S’hi estrenà amb un sobrenom cridaner i batallador, Martí Martell, el més constant i conegut dels seus àlies. El nom real el reservarà per als contes, algunes entrevistes i part dels reportatges valencians. A partir de la publicació Cançons valencianes (1929) usarà de vegades el nom Miquel Duran de València, de ressonàncies trobadoresques. Entre el 1929 i el 1930 farà servir el pseudònim d’ Antoni Madroñal Riera per als articles breus relacionats amb València. 

Des dels seus inicis en el periòdic de la Lliga Regionalista combina les  sèries «Reportatges barcelonins» i «Reportatges retrospectius», dedicades a les tradicions, als carrers, barris i vida diària, amb especial atenció als mitjans de transport i al trànsit rodat, que en aquell moment era el caos personificat, per un cantó, i als costums i formes de vida dels barcelonins d’anys enrere, bàsicament del segle XIX, de l’altre. Miquel Duran és un periodista obsedit per la precisió i per la documentació. En els seus articles poden aparéixer el nombre misses celebrades i rosaris resats al monestir de Montserrat; les tones produïdes en productes agrícoles, el que representa el comerç de la taronja en el mercat interior de l’estat i en l’exterior; taules estadístiques relacionades amb la temperatura o amb la loteria; els bitllets expedits ens mitjans de transports en un període determinat. En aquest sentit, cal dir que en alguns articles l’opinió del periodista es redueix al mínim, ja que l’escrit és un seguit de cites i arguments, perquè el periodista deixa la paraula als experts. En alguns casos, el seus articles es decanten pel costat anecdòtic i pintoresc, filtrat per una mirada humorística pròxima a L’Esquella de la Torratxa o El borinot, basat en ocasions en escenes breus o apunts de diàlegs. Aquesta mena d’informació forma  part de la cultura de les tertúlies d’entreguerres, que en més d’una ocasió alimenta la premsa i la literatura catalanes. 

El periodista valencià destaca en l’àmbit de l’interviu o el reportatge a partir d’una entrevista. I com en el  periodisme la novetat o l’inesperat és part de la notícia el nostre escriptor en va celebrar centenars i «de tot tipus  i maneres: per telèfon, per T. S. F., de paraula -de vegades no molt clara-, per senyes -amb uns muts-; cantant -amb un tartamut-, i a crits -amb els sords-; a domicili, al carrer, al cafè, al tramvia, al tren, als vaixells, en auto -en marxa- i en avió -aturat a terra, puix aturat a l'aire deu ésser un xic perillós.» Hi caldria afegir l’interviu exprés i per correspondència.  La sèrie d’entrevistes que va tenir més repercussió, perquè eren extenses i gravitaven al votant de la trajectòria i personalitat d’una figura representativa, va ser «Les coses i els homes de Catalunya», centrada en escriptors, artistes plàstics, músics. En destaquen les dedicades a Apel·les Mestres, Pau Casals, Francesc Pujol i el Palau de la Música, Josep Clarà, Pompeu Fabra i Joaquim Sunyer. També resulten força interessants, algunes més breus, amb una caracterització dels personatges molt encertada i divertida, com ara les dedicades a Lluís Bagaria, Ismael Smith, Pau Gargallo o Millàs-Raurell.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

En aquesta corda també té molta gràcia la dedicada al Pompeu Fabra tennista. Amb el temps guanyen terreny els reportatges temàtics a partir d’un expert. En podem esmentar les dedicades a les millores mèdiques i els hospitals, la crisi de diversos rams de la indústria, al conflicte del taxi. A les qüestions de pes sol fer-ne un seguiment per diversos reportatges per tal de veure’n punts de vista diferents o els diversos aspectes implicats. 

L’interés de Miquel Duran per la renovació periodística és percep en la integració de tons i registres. Així, per exemple, en una entrevista diversos dramaturgs sobre si han de parlar o no al final de les estrenes se serveix una estructura teatral o dialoga amb personatges inanimats com els gegants de la processó del Corpus i escultures públiques per tal d’explicar-ne la història i singularitat de la festa o el seu estat de conservació, respectivament. En la visita a Barcelona el 1928 de Marinetti parodia l’estil dels manifestos avantguardistes per explicar els seus objectius de l’escriptor italià en les diverses arts. En una altra ocasió per visualitzar el desgavell dels carrers de Barcelona i els problemes que genera als vianants a causa de les obres compara travessar les Rambles amb una excursió alpinista.

Un altre dels punts d’atenció del periodista va ser el País Valencià, sobretot la ciutat de València. En va escriure més d’un centenar d’articles. En destaquen les entrevistes al campaner del Micalet, a Ignasi Villalonga -en aquell moment president de la Cambra de Comerç-, Eduard López Chavarri i Josep Benlliure, i els articles dedicats a les festes (falles, fira de juliol, Sant Dionís), el tema de la llengua, les reivindicacions autonomistes, viatges per diverses comarques o pobles. La imatge que oferí del País Valencià era positiva: un poble dinàmic, en un procés econòmic i social creixent i modernitzador. En una entrevista a Goerlich amb motiu del pla urbanístic de la ciutat de València, el caracteritza com un model encertat, perquè combina la conservació de la cara històrica de la ciutat amb una concepció modernitzadora. Un altre dels aspectes que subratlla el nostre escriptor és una visió integradora entre Catalunya, Mallorca i València en  l’aspecte econòmic, com ara en els mitjans de transport i en el turisme. L’interés de La Veu de Catalunyapel país tingué un gest revelador: el 1930 amb motiu que l’Exposició de Barcelona dedicà una setmana a València el periòdic hi dedicà un suplement especial de 20 pàgines.  

Una de les prioritats d’un periodista defensor de la cultura pròpia és la creació de memòria col·lectiva. Miquel Duran ho farà per dues vies: una, la crònica dels costums i tradicions, del carrer, de les vides anònimes, i l’altra, a través de les entrevistes i reportatges dedicats a personatges rellevants, perquè és de gran transcendència, segons Josep Pla, «recordar el que alguns homes -és a dir, el poble- han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits.» Dins d’aquest dinàmica, tenen un sentit estratègic els reportatges històrics o retrospectius, ja que permet veure els canvis i com les singularitats es mantenen, s’adapten o es perden al pas del temps. 

Pel que fa a la creació literària, el periodista valencià no va deixar d’escriure poesia, va publicar sis contes, en la línia irònica de Joan Sacs i Ramon Raventós, i estrenà diverses obres teatrals: Do’m el teu promés (representada en castellà amb el títol de Préstame tu novio) i Les dones són el dimoni, escrites amb el germà. El seu èxit més rotund fou Parents, amics i coneguts, estrenada  el 3 de març de1930 als Novetats. És una comèdia satírica, de quatre actes, que gira al voltant del fingiment de la mort d'un astrònom il·lustre i ric, qui presencia com els parents s’espellen els uns als altres per tal de repartir-se l’herència. Sentirà insídies i elogis de tota mena. I assistirem a la paròdia d’una tòrrida sessió necrològica i de l’actuació d’un poeta avantguardista. Després escrigué la Ràdio, una altra comèdia satírica en dos actes. Que conté tres tipus de personatges: els de la comèdia, una mica grotescos; els artistes de la ràdio i uns aparells (la ràdio, els altaveus, la gramola, els timbres, el gramòfon, el telèfon), que també tenen veu. La recepció en va ser calamitosa a causa  de la  tensió explicable del dia de l’estrena, el 14 d’abril de 1931. Dia tràgic per a un republicà, atés que va ser el final de la seua trajectòria teatral a Barcelona.

Després, escrites amb el germà, estrenà a València tres obres. No és fàcil parlar del teatre Miquel Duran, perquè, tret d’Els lladres i l’amor, roman inèdit. Ara sabem que no s’ha perdut tot. En aquest moment, entre dues biblioteques i un particular, hem pogut localitzar manuscrits de tres obres i guions d’unes altres. Això permetrà en un futur conéixer el seu univers de comediògraf.  

Entre 1927 a 1930 Miquel Duran dirigeix la col·lecció Europa de l’Editorial Mentora, relacionada amb l’Editorial Juventud. L’objectiu era publicar novel·les en català dirigides a un públic popular. Repesca obres de Prudenci Bertrana i Pous i Pagès, publica traduccions d’obres populars del moment, entre elles les seues traduccions de La barraca i Flor de maig, de Blasco Ibáñez. A més, a L’Abella d’or, de la impremta Altés, coordinaria, amb quasi tota seguretat, dos volumets dedicats a les falles i a València el 1930 i 1931. 

El 1933, per raons professionals i familiars, retorna a València. En aquell moment o més tard, Miquel Duran s’incorporava com a tècnic de premsa a l’Hemeroteca  Municipal. Al germà Enric, regidor de l’Ajuntament de València i president de la Comissió de Monuments, Arxius, Biblioteques i Museus,  li vindria bé el seu fitxatge: era un escriptor amb capacitat organitzativa i posseïa coneixements importants en el terreny de la premsa, en el món editorial i de la cultura en general. De fet, dos dels seus llibres estan lligats amb la política cultural de l’Ajuntament: La personalitat valenciana en el Museu de la ciutat (1935) és, entre altres coses, una guia del museu històric de la ciutat, i Elogio del libro (1935), exemplifica i explica la política municipal en l’àmbit del llibre. 

El nostre escriptor no podia viure al marge de la premsa. Entre 1933 i 1934 col·labora a El Pueblo -que abandonà per la deriva dretana del diari-, on escrigué una trentena d’articles, alguns ja publicats a Barcelona. És de remarcar la sèrie dedicada al Blasco Ibáñez com a predecessor i impulsor de la segona República. Una anècdota a remarcar és que en un número especial de falles escriu sis articles, signats de diverses maneres: amb el seu nom complet, amb els pseudònims de Martí Martell i Drac-Alat -utilitzat entre 1906 i 1907-, amb les inicials M.D. -sobre aviació-, un amb la lletra X i dos sense signar. Els dos darrers articles publicats al diari blasquista són ben interessants: un, és un elogi de la política, on defensa, entre altres coses, una visió aristotèlica de la política, basada en la realitat, enfront de l’idealisme platònic; l’altre, repassa la importància de la Universitat i dels estudiants en l’evolució de les idees i de la transformació social. 

El 1934 va impulsar La República de les Lletres, una revista d’alta qualitat i un projecte editorial ambiciós que la Guerra va frustrar.  A partir d’ací ja signarà de manera regular com a Miquel Duran de València. En el primer número va publicar l’article «Diversitat i esdevenidor. L’autonomia, la federació i la llibertat de les llengües en les constitucions polítiques d’Europa i Amèrica», reconvertit després en llibret amb el títol de Catalunya té raó. És un text al qual els historiadors han parat poca atenció, però al meu entendre té una significació destacada en la història del pensament polític valencià. Els diversos regionalismes reconeixien el dret a la diferència. La Dreta Regional el defensa sobre el paper, però en la pràctica n’ajornava sine die la reivindicació. A La Lliga Regionalista Catalana, encara que era proautonomista, la República -la democràcia d’aquells moments- se li travessava de totes totes. La tesi de l’escriptor valencià és que una democràcia ho serà d’una manera plena en la mesura que siga capaç de gestionar la diferència, el conflicte, en aquest cas territorial o identitari. És a dir, en la mesura que establisca alguna mena d’estructura federal a l’Estat espanyol. En el paper de Duran i Tortajada no trobarem un desplegament teòric, no és el seu objectiu; només aspira a exposar amb una prosa despullada, precisa, la pluralitat de situacions de coexistència de grups ètnics i culturals i la solució legal que en cada cas s’aplica.

Amb l’esclat de la guerra Miquel Duran va restar fidel a les seues idees: la defensa de la democràcia, d’una democràcia federal. Aquesta idea travessa el seu poemari Guerra, victòria, demà, de 1938. Abans, però, havia escrit en castellà el 1936 34, el dictador o el espejo, una farsa contra possibles dictadors europeus. Ens trobem amb un Chaplin abans d’El gran dictador. Desgraciadament s’ha perdut l’original, però se’n conserva un guió.         

Amb el règim dictatorial instaurat el 1939 i les camises blaves campejant per la ciutat, Miquel Duran tria el silenci com a creador, però no calla. Fins ara pensàvem que sobrevisqué només gràcies als quadres del seu cunyat, Antoni Fillol. Fa poc descobrirem que havia fet una versió infantil de Viaje de Gulliver als país de los enanos i Viaje de Gulliver als país de los gegantes (1942), de Jonatahan Swift, amb il·lustracions de Longoria, per a l’Editorial Maucci. Ara, gràcies a Ignacio Gómez Juan, besnét d’Antoni Fillol, sabem que escrigué tan com pogué per tal de sobreviure ell i la família, formada per la dona i la neboda, la filla del pintor, una dona viuda amb fills menuts. Per ara, sabem que el 1940 traduí i prologà Diálogos escolares, de Joan Lluís Vives, per a Maucci, i escrigué Cuentos del abuelito el 1943, per a l’Editorial Molino, i tres novel·letes blanques, Te lo debo todo, Sacrificio i El secreto, per a una editorial d’orientació popular, Guerri, de València. Els quatre llibres els publicà amb el pseudònim de Rosa María de la Hoz, el cognom de l’esposa. També escrigué, i cobrà, un San Vicente Ferrer i una Cuina valenciana per a l’Editorial Juventud, encara que no sabem si s’arribaren a publicar, perquè, ara per ara, no n’hem sabut trobar cap exemplar. 

Miquel Duran de València va faltar el 1947 i, per tant, mai no sabrem si haguera recuperat l’idioma propi com a llengua de creació quan va aparéixer, poc després, un valencianisme i una literatura en català amb una personalitat ben definida. En tot cas, l’home de lletres que va ser i la visió global que tenia del valencianisme van ser aspectes que respectaren i defensaren els escriptors que vingueren tot seguit. 

La institució més antiga del segle xx, el Centre de Cultura Valenciana (1915),  es va crear perquè el sector més dinàmic del valencianisme cultural demanava una mena d’institució semblant a l’Institut d’Estudis Catalans, desig que dugué el diputat provincial Joan Pérez de Lucia a proposar el 1913 la creació del Centre de Cultura Valenciana, una institució potent que servirà d’estímul a la llengua i a la cultura en l’idioma propi. Bé, com havia passat una mica amb Lo Rat Penat, les forces vives, en aquest cas, les pertanyents a la Diputació de València, decideixen assumir la proposta, però la descafeïnen del tal manera que esdevé bilingüe i d’escàs moviment, pel curt pressupost. Eliminada del joc cultural,  la serietat cultural  queda en mans de la Castellonenca de Cultura. Ben entrada la dècada dels vint, Ignasi Villalonga impulsa El Centre d’Estudis Econòmics Valencians. La Diputació, pel seu cantó, crea el Servei d’Investigació Prehistòrica i, ja en guerra, les autoritats republicanes de València crearen l’Institut d’Estudis Valencians.

La victòria franquista va suposar un terratrèmol social i la cultura esdevingué un camp assolat. El desert cultural del primer franquisme va generar en alguns mandamassos la necessitat de reorganitzar l’àmbit cultural i acadèmic i lligar-lo al franquisme. Des de Madrid es volgué promocionar l’estudi de «lo local» per tal enaltir la grandeur de la pàtria espanyola. Un dels inspiradors d’aquest nova orientació, José Maria Alabareda, posà com a model la Societat Castellonenca de Cultura. A més, l’experiència d’altres organismes culturals provincials, com el de Lleida i el de Saragossa, va facilitar l’organització de la Institució Alfons el Magnànim.

En la seua creació tingueren un pes clau sobretot dues persones, Felipe M. Garín Ortiz de Taranco i Arturo Zabala. La idea era crear, des de la Diputació i sota la tutela del  CSIC, un organisme rigorós que projectara una cultura de qualitat. Una alternativa, conscient o no, a la cultura momificada en eixos moment del Centre de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat.  Els directius, per bé que ben situats amb el règim, no eren caps quadrats. Cal dir que eren un producte dels aires renovadors de la Universitat de la República. Per aquest motiu, integraren al Magnànim el SIP i recuperaren la biblioteca de l’Institut d’Estudis Econòmics. El seu objectiu era enllaçar el Magnànim al món de la cultura i de la Universitat.

L’any passat la institució, de gran importància per a la cultura valenciana, feia setanta anys de vida. Per aquest motiu, la institució va demanar Gustau Muñoz, bon coneixedor d’un període de la casa, que coordinara El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana. El volum integra un dibuix complet de la complexa història de la institució i tot un seguit d'articles que valoren l’evolució d’algunes de les distintes branques acadèmiques que han tingut pes al llarg d’aquest temps.

Santi Cortés en un article ben documentat i força detallat, confecciona una història breu, però exhaustiva, de l’evolució i dels vaivens de la institució, que balla al compàs de l’evolució política i del tarannà dels dirigents. Sens dubte, el paper de més abast del volum. Cortés fixa tres etapes. La primera és la creació i evolució del Magnànim al franquisme fins els primers anys de la transició (1948-1979). L’època fundacional, caracteritzada per encarar amb rigor el món valencià, tot defugint els tòpics i la folklorització. Es divideix en quatre àrees: l’economia, centrada en estudis del teixit productiu valencià, en el comerç de la taronja...; la història, la música culta i popular, i l’estudi de la filologia, on a més de la llengua, estudia la literatura en valencià i castellà.

Els objectius d’aquesta primera etapa ˗que amb graus diversos serà un dels eixos constants de la institució˗ eren promoure la investigació, la difusió editorial i l’organització d'actes culturals, en què participaren els personatges més rellevants del moment. Per tal de poder dur a terme la tasca de publicacions s’hagué de muntar una impremta pròpia. Tot plegat, el resultats en pocs anys, gràcies a l’eficàcia i al bon ull dels gestors, foren altament positius. Es publicaren els premis València, on foren premiats, entre altres, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. També es va publicar la Revista de Filologia Valenciana, de qualitat notable i on molts estudis es trobaven escrits en la llengua pròpia. La institució fou bastant sensible al tema de la llengua i permeté que molts actes  i conferències es feren en la llengua del país. Els anys 1954-1967 venen marcats per l’ampliació de seccions de caràcter científic general, en contra de l’opinió dels gestors, perquè distorsionava les orientacions fundacionals i depassava les possibilitats de l’estructura d’un organisme d’àmbit regional limitat. Es crearen un nombre rellevant d’instituts que a la llarga dificultaren el bon funcionament de l’ens. Així i tot, l’activitat i les relacions exteriors foren creixent.

Ben entrats els anys seixanta del segle passat, es produeix un retorn als orígens (1964-1974). Es tornen a reduir les seccions. Vist amb perspectiva històrica, sembla un període d’impasse, d’espera que es produïsquen canvis polítics de transcendència llarga.

Amb l’arribada de la democràcia i l’impuls de Manuel Girona des de la presidència de la Diputació de València, es genera un gir de molts graus, tot i els entrebancs. És l’etapa més productiva i brillant (1980-1995)  Els nous directors, Josep Picó i Mario Garcia Bonafé, es proposen, com solia dir-se en aquells moments “valencianitzar i europeitzar la societat valenciana”. Les directius mestres de la nova etapa són: modernitzar i vincular la institució a les urgències del país i sintonitzar la nova situació amb l’actualitat del context europeu.

Es torna a reorganitzar l’organigrama per tal de fer més eficaç la investigació, la publicació d’obres de recerca i d’estudis d’interés general i l’organització de congressos científics, seminaris universitaris, exposicions artístiques, etc.. Creixen de manera exponencial projectes d’investigació i el nombre de publicacions. L’edició fa un gir de cent graus: es fan 11 col·leccions ben variades a fi de permetre tota mena de temes, interessos i públics. Sense entrar en detalls, poden dir que abasten materials per a investigació, documents i divulgació de temes relacionats amb la història del país. També obres de músics, obres completes, com les de Gil Albert, i la Biblioteca d’autors Valencians, que dona a conéixer amb edicions assequibles autors d’èpoques ben diferents.

L’estrella de la casa, fou sens dubte la  revista Debats, que volia aprofundir en els problemes claus del país, però que al mateix temps aspirava a connectar amb les preocupacions que travessaven Europa. Al poc de temps, es redueix la història i es transforma en una revista de cultura que fa d’altaveu dels corrents de pensament més renovadors del  moment.  Tingué una forta acceptació per tot arreu.

Per tal enfortir i multiplicar el valor de les tasques a desenvolupar, es va idear de donar a l’entitat una nou estatus que el fera més efectiu i poder-se desfer de les barreres burocràtiques del passat. El resultat va estar  la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI), un consorci entre la Generalitat i la Diputació. Els efectes foren immediats: pressuposts generosos que enfortiren la investigació de tots els instituts que conformen la IVEI. Es creen noves col·leccions. En l’àmbit cultural, destaquen la de «Poesia en valencià», amb títols i traduccions de pes. La cirera literària va ser «Biografies», amb autors de llarg recorregut: Gallimard, Robert Musil, Hannah Arendt, René Char... Una col·lecció que els futurs dirigents del PP considerarien una excentricitat. Coses que passen.

Amb els canvis polítics de 1995, el PP passa a governar totes les institucions, i en conseqüència, tractarà projectar la seua sensibilitat a les institucions. En els primers anys, l'actuació fou discreta, i es mantingueren algunes de les pautes de treball anteriors. S’hi combinava unes orientacions més filosòfiques, liberals i comunitaristes (de línia conservadora, perquè també n’hi ha d’orientació contrària), com es veurà en Debats.

Siga com siga, les relacions entre polítics, directius i els consellers dels diversos instituts són tenses. La solució és salomònica: el president de la generalitat rebenta l’institut: trau els instituts científics i tècnics de la IVEI i crea un nou organigrama només per a les seccions científiques. Amb una simple signatura es van desfer tots els avanços que s’havien aconseguit. L’antiga institució torna a ser Alfonso El Magnànimo i deixa de ser autònoma. Ara només tenia seccions humanístiques, anomenades Aules, sense la capacitat gestora i investigadora d’abans. La personalitat de la institució esdevé més difusa, de vegades erràtica, no sempre atractiva, encara que no deixa de publicar coses valuoses. La reducció de publicacions serà significativa i la presència del valencià serà testimonial. Un exemple clar és el de la revista Debats, tot i que dedica números a qüestions candents, l’aura de la revista anirà cap avall, i desapareixerà com a revista de referència. Cortés conclou que aquest període acabà amb un  «saldo discretament positiu».

Com és d’esperar, Cortés, per la falta de perspectiva, prefereix no dir res del període nou que s’inicia el 2115.  Per la nostra banda, lectors i observadors de la casa, no ens podem estar de dir-ne alguna cosa. Els entrebancs administratius impostats en els darrers temps han dificultat veure fins ara l’orientació que vol impulsar el nou director, Vicent Flor. Ha hagut de complir, com és lògic, amb  compromisos anteriors. Ha tingut l’encert de renovar i doanr-li un toc d’elegància a la «Biblioteca d’autors Valencians», on la majoria de títols estaven exahurits. Ha refinat el disseny de la col·lecció on es trobaven les Obres Completes de Gil Albert. Per ara s’han publicat la poesia completa de Marc Granell, de Jaume Pérez Montaner i de Josep Piera. Està previst que en poc temps isca al carrer el teatre complet de Manuel Molins.  «Adés & Ara» és una nova col·lecció dedicada a temes d’actualitat, com ara el naixement i evolució de la política neoliberal, o l’analisi dels distints elements teòrics que han fet créixer i consolidar el pensament feminista. S’ha recuperat la col·lecció «Poesia», amb versos inèdits i acaba de sortir del forn un llibre extremadament potent: Ciutadà Poema líric nord-americà, de Claudia Rankine i traducció de Carme Manuel.

Un altra iniciativa afortunada és una col·lecció dedicada a la memòria dels valencians. N’hi ha més, de novetats, encara que no estem en disposició d’oferir-ne al lector una idea clara.  Podem dir, en canvi, que en poc temps ha sortit un ventall ample de novetats de gran interés que abasta temes i públics ben diferents. Potser l’únic punt feble que li trobem és el fet que Debats ha deixat ser una revista cultural i s’ha transformat en una revista de sociologia i acadèmica. Els signes dels temps, supose.

Pel paper que ha jugat Debats, Francesc Martínez Sanchis hi dedica un article a la analitzar la seua importància i trajectòria. D’entrada, dibuixa un context marcat per grans inquietuds intel·lectuals, on tot un seguit de professionals (historiadors, sociòlegs...) es mostren preocupats per les realitats concretes en un societat que acaba de sortir de l’infern d’un règim autoritari, quan calia connectar amb els grans debats i les línies de pensament més renovadores. En la confluència d’aquestes qüestions sortirà Debats. Primer, com ja hem dit, el focus central seran els problemes que singularitzaven el país. A poc a poc la revista gira cap a una mirada més cultural. Toca els temes sensibles que han recorregut Europa, com la revolució industrial, els nacionalismes a Europa, els totalitarismes, l’amenaça nuclear.... El tema de la dona, de l’evolució de les tendències de pensament, de les noves històries... Tot plegat, al costat dels grans noms, hi ha un acostament a les noves mirades, sobretot aquelles que ofrerisquen una sensibilitat social fèrria. Un altre nucli foren els monogràfics de ciutats i de moments concrets: Viena, Praga, Nova York, Alexandria, Trieste, Tànger... Comptat i debatut, en l'etapa dirigida per Màrius Garcia Bonafé,  la recorre una curiositat immensa, una vitalitat inquieta amb la voluntat de pintar tensions i escenaris potents i personalitats que es deixen el lleu per bastir un món o un pensament.

Les altres etapes, ja en temps del PP, volien també ser ambiciones, però la pretensiositat i l’espessor superaven els objectius proposats. No dic que no pogueren ser atractius, però la qualitat i el recorregut del pensament no sempre estava a l’altura ambicionada. El resultat ho confirma: el lectors anaren a la baixa.  

Debats presenta una història potent i el repte de cada nou responsable és mirar de fer-la anar endavant amb una nova personalitat. Amb tot, aniria bé no oblidar allò que la convertir en un petit far per als amants de la cultura.

La segona part del llibre se centra en dibuixar algunes de la cares que cisellen el context intel·lectual del país des dels anys 40. En el capítol dedicat a la història, Pau viciano, com sempre, amb una anàlisi aguda, segueix l’evolució del estudis històrics i assenyala els contextos que acompanyen o dirigeixen en cada moment els interessos d’estudi, amb especial cura per les aportacions i metodologies i perspectives que els historiadors fan servir. El següent capítol, de Francesc J. Hernàndez, gira al voltant dels estudis sociològics i de l’antropologia social. Indica que abans de la guerra la sociologia estava en ocasions contaminada per la religió. Després, al llarg d’un període es va desenvolupar sota la mirada jurídica, en què es realitzaren estudis amb components de la sociologia comprensiva o de la interpretació cultural. Tot seguit les investigacions deriven cap una sociologia estructural i funcional, influïda per Parson i Merton. A partir dels anys seixanta, els estudis sociològics evolucionen cap al territori de l’economia. A finals de la dècada i inicis dels setantes aconsegueixen protagonisme àmbits nous de la sociologia: la sociolingüística, de la mà d’Aracil i Ninyoles, els quals observen amb nous instruments la realitat lingüística valenciana;  i la sociologia política que tracta d’estudiar la realitat valenciana, amb un gruix rellevant d’estudiosos, com ara Picó, Marqués, Salcedo, Poveda, Moya, Xambó, Flor... Darrerament, un centre d’interès sociològic, per l’abastat i complexitat del fenomen,  ha estat l’educació, modalitat que encara té un llarg camí per recórrer.

El tercer punt d’estudi és la ciència al País Valencià, analitzat per Pedro Ruiz-Castell. L’article estableix que la investigació científica va lligada a la programació del CSIC. Per tant, els centres d’investigació en depenen totalment, o quasi.  Els laboratoris sovint estan relacionats amb  la indústria de tota mena, especialment en l’àmbit de la biologia, de la química, on té força importància la física vegetal, lligada amb el camp valencià. Els camps d’investigació són múltiples i variats. Les que creixen a la carrera, per raons òbvies, són les ciències fisiomatemàtiques i les ciències mèdiques.

Un altre apartat és el dedicat a la situació de la llengua i literatura. La situació de la llengua al país l’analitza Miquel Nicolàs, que explica amb precisió l’evolució històrica i política, les distintes polítiques lingüístics que s’han aplicat, l’escassa voluntat de determinats sectors ˗socials i polítics˗ per resoldre la qüestió. Per això, malgrat alguns pal·liatius, la situació esdevé cada vegada més negra. A Vicent Simbor li ha tocat ballar la part més lletja, perquè en poques pàgines ha de ventilar tota la literatura en valencià al llarg de 70 anys. Per aquest motiu, es centra des la postguerra  fins als anys 80, moment en què més o menys s’ha construït el circuit literari en català. Apunta els noms significatius de cada moment, sobretot a partir dels anys setanta, que fou el moment d’esclat de la literatura moderna, amb especial atenció als problemes de la llengua literària. Això fa que els darrers vints siguen un buit aclaparador.

L’apartat que tanca el llibre és el dedicat a l’assaig, signat per Gonçal López-Pampló. L’assaig sempre ha estat el pobret de la casa. En darrers els anys, si ho conceben d’una manera generosa, el gènere ha crescut molt, en llibres i en qualitat. La veritat és que el gènere ofereix un seguit de títols de gran interés. L’autor en el preàmbul exposa el que considera les condicions bàsiques per apamar allò que és un assaig. Havent quedat establerts els criteris, inicia el repàs del gènere, fa una parada llarga amb Fuster. Tot seguit, pinta els dos grans horitzons: el país com a tema, on a partir de Fuster fa un dibuix dels noms més significatius. Potser caldria haver remarcat una mica els canvis de perspectiva que s’han introduït en les aproximacions al país. El segon calaix literari el formen els diaris. Tot seguit, afig una secció dedicada a l'assaig actual, on tenen cabuda temes i perspectives diferents. Tot plegat, l’estudi de López-Pampló ofereix un mapa del gènere força ajustat i amb una generosa relació de noms.

L’editor d’El Magnànim:  setanta anys de cultura valenciana no ha volgut complir amb l’expedient de fer la història de la institució, sinó que ha volgut una cosa més viva, participar en el debat cultural actual, oferint l’evolució i l’estat de distintes matèries que formen un gruix substancial de la cultura valenciana del nostre temps.  

Si les literatures suposadament normals viuen sense descans, les literatures inestables es troben instal·lades en un estrés inquietant. La construcció d’una literatura, segons com es mire, és sempre una aventura, un esperó. Però quan les tempestes són sistemàtiques el desànim i el desconcert és poden imposar. Ací, al País Valencià en som uns experts, perquè als maldecaps generals i els problemes que assetgen la cultura i que són, no ja cíclics, sinó creixents (la crisi del llibre, els canvis d’hàbits de lectura, l’erosió d’un eix central de la literatura com l’anomenat cànon, que tampoc no crec que n’hi hagués un d’únic i estable...) hem de sumar els que en tenim de particulars: els atacs sistemàtics a l’idioma i un panorama editorial una mica precari i prou inestable.

Fa uns anys tancaren les persianes Tàndem i Brosquil, mentre que Germania sembla fora de joc i una casa històrica -Tres i Quatre-  funciona a batzegades. També és cert que han sorgit nous segells amb una nova mentalitat, més flexibles a l’hora de publicar. Són segells menuts, com ara Balandra, Vincle, Lletra Impresa, Buc (dedicat a la poesia) i Pruna. Al seu costat hi trobem El Petit Editor i Neopàtria que en alguns casos segueixen fórmules pròximes a l’autoedició. La casa editorial  valenciana més potent continua sent Bromera, que ha tret un nova marca, Més llibres, que opera des de Catalunya. Al seu costat hi ha Onada, de Benicarló, una empresa ben viva a Castelló i a Tarragona, que li costa fer forat a València i Alacant. Siga com es vulga, a hores d’ara hi ha un panorama editorial fràgil, però divers i dinàmic, capaç d’adaptar-se a les condicions complicades del mercat del llibre a les terres de València, que permet impulsar un ritme editorial gens menyspreable i iniciatives admirables.

Un altra ombra que plana sobre la literatura en valencià és la invisibilitat dels escriptors i la informació atomitzada sobre tot allò que l’afecta. Potser l’aparició de la ràdio À Punt Mèdia pal·lie una mica la qüestió, però la realitat en aquests moments cal anomenar-la amb tot les lletres: és bastant dramàtica en aquest punt. En els anys 80, gràcies, primer, al Diario de Valencia i Noticias al día i, després, a El Temps i al Levante-EMV, hi havia una presència sistemàtica de la literatura en la premsa. Més tard, s’hi afegí el suplement el Quadern d’El País, que es va editar al País Valencià des del 1997 fins al 2014. La veritat és que a hores d’ara la informació és pràcticament inexistent. Hi ha, és clar, les revistes literàries Caràcters i Lletres valencianes – si encara funciona-, però el seu àmbit és restringit, i el seguiment poc sistemàtic de les novetats en Postada del Levante. La revista El Temps sol parlar-ne, però té el handicap de no comentar les novetats de l’editorial valenciana que més llibres publica de creadors valencians, i no valencians. A més, s’ha de dir que si fa uns anys el pal de paller de la cultura en valencià era la literatura, ara per ara ho és la música.

El conjunt de tots aquests factors fa que moltes persones, encara que interessades en la pròpia cultura, en tinguen, per regla general, un coneixement dispers i molt limitat. I el fenomen arriba a tal extrem que alguns periodistes i escriptors es pregunten si realment hi ha un relleu generacional. La qüestió segurament no és tant l’aparició d’escriptors joves, sinó la continuació i posterior consolidació. D’entrada, existeixen uns quants premis per a estimular la creació. Una mostra en poden ser, per exemple, els diversos graus del Premi Sambori, organitzat per Escola Valenciana, els Premis juvenils Solstici, de Manises, el “Cristòfol Aguado i Medina”, d’Aldaia, el Ciutat de Carcaixent i el de literatura breu de Mislata. Enguany el penúltim l’edita Edicions 96 i el darrer Bromera, junt al premi escolar “Vicent Marçà” de Castelló. També Florida Grup Educatiu promociona el certamen literari “La rosa de paper”, amb categories que abasten els diferents nivells educatius, des del Secundari fins a les Universitats populars de tot el País Valencià.  La Universitat de València, també convoca uns premis d’escriptura creativa. I darrerament els Premis València de la Diputació dediquen un apartat a menors de 30 anys, amb escassa participació fins ara.

Cal esmentar que, després de molts anys, en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de València ha sorgit un grup d’universitaris força moguts, que a través de la revista digital literària Gargots -12 números publicats des del 2014- que dinamitzen la creació en els àmbits estudiantils. Com observem, hi ha una mínima infraestructura orientada a la creació dels joves. De fet, aquests premis solen ser una bona pedrera de futurs escriptors. Com passa sempre, però no tots els aspirants aguanten; no sempre l’esforç i la persistència donen resultats immediats. I més ara que la transició de les aules a un treball decent és complicat i llarg. I un poc més pelut entre nosaltres ja que la situació sociocultural és embolicada i l’accés al món editorial no és fàcil ni sempre viable.

Poesia

Per a veure de més a prop el mapa actual, és convenient, per tant, fer un repàs del conreu dels diferents gèneres. Comencen per la poesia que sempre sol ser el territori més propici per al bateig literari dels aspirants a ser escriptors.  Si comptem des del 1979, per repescar algun poeta no inclòs en l’última antologia de poetes valencians, Tibar l’arc (2012), a cura d’Alfons Navarret, ens trobem, pel cap baix, amb més de trenta noms amb algun títol publicat,  molts de quals anys han nascut en la dècada dels noranta. Alguns en són:  Marc Gomar (Beniatjar, 1979), Andreu Galan (Alboraia, 1980),Vicent Almela (La Vall d’Uixó,1981), Isabel Garcia Canet (Pego, 1981), Mercè Climent (Alcoi, 1981), Rubén Luzon (València, 1982),  Carles Alós (València, 1983), Hèctor Serra Cubilles (Aldaia), Àngels Gregori (Oliva, 1985), Alba Camarasa (Guadassuar, 1987),  Alba Fluixà (Alzira, 1988), José Manuel Prieto Part (Gandia, 1989), Elena Casado Pineda (Sueca, 1989), Moisès Llopis (Ontinyent, 1990), Raül Francés (Ontinyent, 1990), Lluís Navarro ( 1990), Miquel Moiga (Gandia, 1991), Àngels Moreno (València, 1993), Enric Pellicer (Bellreguard, 1994), i Samantha Gilabert Garrido (Beniarrés, 1994).

Destaquen els autors més de més edat, sobretot Vicent Almela, Isabel Garcia Canet,  Hectòr Serra, que mostren una veu ben personal. Rubén Luzon i Àngels Gregori. A banda d’una veu ben definitiva i potent,  presenten una obra d’un gruix considerable. Gregori, dins una aparent senzillesa expressiva embasta una dicció fresca i ben actual, que  bascula entre la narrativitat i la brevetat, i mostra el seu fort en la rotunditat dels vers epigramàtic i en la força de les imatges. Els darrers títols en són New York, Nabokov & Bicicletes, 2010, i Quan els grans arbres cauen (2018). Rubén Luzon al llarg de cinc títols basteix una obra sense concessions, on la voluntat d’exprémer i tensar les formes i el llenguatge té un paper nodular. La poesia de Luzón és  una  poesia exultant en imatges i de sintaxi sinuosa i encara que no és de connexió immediata, cerca la comunicació efectiva per mitjà dels colps que generen les analogies poètiques i els talls que causen les emocions i les idees. Alguns dels seus títols més significatius són: Baladaspirina (2008), Sinó (215) i Alguna cosa (2017).

Entre els poetes més joves dels esmentats, mostren maneres Moisés Llopis, autor de Vidre d’estam, 2014), José Manuel Prieto Part, que ha publicat L’Univers sense precipici ( 2013) i L'aire absent  (2015),  Alba Fluixà aquests dies traurà el segon llibre, Geografies de l’atzar. El segon títol d’Àngels Moreno, L’usurpador, mereixedor del darrer premi Maria Mercè Marçal, és una tota una sorpresa, per la fermesa de la seua proposta, que fuig de l’evidència i aposta per explorar allò que és difícil d’expressar i és mou entre la concreció de la matèria i la possessió dels abismes.

Narrativa

Quan ens acostem a la ficció narrativa ens trobem amb una evidència cridanera: els narradors valencians de les darreres promocions aconsegueixen fer públiques  les seues ficcions més tard que no els poetes del país i que els narradors dels altres territoris de la llengua catalana.  De fet, una bona part dels narradors més joves, per dir-ho d’alguna manera,  pertanyen a la dècada dels setanta i alguns ja tenen  un nom ben consolidat, com ara Salvador Company (València, 1970), Xavier Aliaga (Madrid, 1970), Joan Benesiu (Beneixama, 1971) i Muriel Villanueva (València, 1976). De 1975 fins al present ens podem trobar si més no 21 autors i si comptem escriptors que fan una literatura dirigida a joves hi podrem afegir alguns noms més.

Per a algun lector tal volta siga un grup poc nombrós, però donada la duresa del gènere en aquestes terres no ho és gens, i més encara si valorem que alguns d’aquests autors ja duen al damunt uns quants títols i alguns de veritable interés. Comprovarem que una gran part es mouen en la segona tanda dels setanta:  Rafael Claver Fos (Sueca, 1975), Felip Tobar (Bellreguard, 1975), Anna Rubio Fandos (Silla, 1975), Jordi Colonques (Vila-real, 1976), Francesc Gisbert (Alcoi, 1976), Francesc Bononad (Tavernes de la Valldigna, 1977), Joanjo Garcia, (València, 1977), Marc Pallarés (Barcelona, 1977), Miquel Torres (Castelló de la Plana, 1977), Maria Torres i Palau (la Pobla Llarga, 1978), Antoni Rubio (València, 1978), Ivan Carbonell (València, 1978), Sergi Durbà (Sagunt, 1979), Jovi Lozano-Seser (Ondara, 1979), Paco Esteve i Beneito (Agres, 1979), Llorenç Garcia (Yecla, 1979).

Ja en  la dècada dels 80 es trobem Joan Cànoves (Gandia, 1980), Ernest Mendes-Tavares (Almenara, 1981) i Fèlix Edo Tena (Vilafranca, 1981). El més jove de tots és Rodrigo Mira (Oriola, 1990). Alguns dels autors més joves s’han orientat cap a un públic juvenil, com ara Lucia Arenas Pastor (Benigànim, 1977), Enric Aguilar (Dénia, 1985), Raül Gay (Algemesí, 1988) i Mariló Àlvarez (València, 1987).

No resulta gens fàcil trobar trets comuns. Amb tot, ens alguns casos podem trobar una mirada política, sense cap voluntat d’adoctrinar, ja siga incident en algun període històric concret, la guerra, la postguerra, l’exili o la transició o ja siga sobre el present. Amb distintes modulacions, s’hi encaren Marc Pallarés, Xavi Sarrià, Joanjo Garcia, Jordi Colonques i Antoni Rubio. L’exdiputat de Podem Marc Pallarés ha publicat fins ara dues novel·les ben facturades: Ulls Verds (2009), que barreja diversos avatars com són l’exili i el retorn amb una història d’amor i Sí, podem? (2012), premi Ciutat de Palma, on els diversos personatges que es desviuen per transformar el món entropessen amb la incapacitat de poder tirar endavant el seu somni. Xavier Sarrià ha escrit Històries del Paradís (2008) i Totes les cançons parlen de tu (2014). En el primer títol, amb un estil despullat i ràpid enfoca a escala internacional la injustícia social, la violència i la pobresa.  En el segon, la mirada recau en el desfici social i vital d’uns joves dels anys 90.

Joanjo Garcia  és un novel·lista prolífic, ha escrit en poc temps cinc novel·les. En les seus històries es present la visió crítica, però cada vegada més matisada. Els dos títols més redons, per ara, són Aquell agost amb punt final (2015), on amb un estil elèctric i nu dirigeix les diverses òptiques que giren al voltant d’un “cas” que afecta una colla d’amics, i Arribarà el dematí (2016), en què reflecteix la convulsió catalana a través d’una jove valenciana que du a sobre la càrrega d’un trauma familiar.

Jordi Colonques fa  una literatura de guerrilles i càustica en Món animal (2011) i ha ordit, a quatre mans amb Joan Canela, Napalm (2017), una novel·la de vernís policíac, incisiva i alhora àgil amb l’objectiu d’oferir una radiografia crua sobre la realitat actual en una ciutat com València. Amb un bisturí realista i sense concessions, Antoni Rubio en Black friday (2017) ens condueix al cor de les violències i  conflictes que habiten el nostre present a través de vint històries. Jovi Lozano-Seser basteix en Traductor (2105) una històrica demolidora: les peripècies d’un personatge entre entranyable i grotesc, un traductor de novel·les roses angleses per a les colònies de britànics d’Alacant. Una comèdia àcida que permet l’autor pintar una visió devastadora d’un determinat Alacant i del món literari actual.

L’oriolà Rodrigo Mira ens sorprén agradablement amb El clàssic del sud (2015). Havent perdut els amics en un accident, el protagonista es refugia al sud en recerca de respostes i d’una vida més autèntica que li facilite superar el passat.  El punt fort resideix en la intensitat de la descripció lírica del paisatge, en la interacció entre natura i individu, en la captació  interior dels personatges, del sentiment de pèrdua i  de necessitat d’ancoratge, tot bastit en un estil  ben personal.

També  és un periple cap als revolts de la interioritat, a la bombolla que es fabrica el protagonista de D’una altra fusta (2018),  el debut  Joan Cànoves.  El de Fèlix Edo en El guardià de les trufes (2016) ens transporta als clarobscurs de la vida rural. Paco Esteve i Beneito amb dos títols  esdevé un dels novel·listes que estan aportant aire fresc a la narrativa valenciana per la bona factura de les històries i una òptica ben diferent. En Si hi ha nevat (2016), a banda de la solidesa de la ficció, ordeix una mirada del món màgic valencià  ben diferent dels que ens ha arribat via la literatura sud-americana. En Qui no fa la festa (2018) aconsegueix a partir d’unes biografies poc lluïdes i d’uns diàlegs fabulosos  transportar-nos a un territori ben particular, teixit per uns personatges una mica tocats però ple de sorpreses.

Teatre

Pel que al teatre, la cosa encara és complica una mica més, perquè molts textos teatrals i dramatúrgies no es publiquen.  I també, a causa de la situació lingüística del país, sens dubte agreujada per les polítiques teatrals del quasi etern govern del PP, molts autors combinen el castellà i el valencià. Segurament predominen els casos on la balança es decanta cap al castellà, amb algunes concessions a la llengua del país, especialment si són espectacles dirigits als joves i infants.

A banda dels autors ben reconeguts, el gruix dels autors més “joves” segurament nasqueren en la segona banda dels setanta. Així, per exemple Anna Marí, actriu, i fundadora de Crit Teatre ha escrit uns quants textos en valencià i que no han arribat a la impremta. També seria el cas de Patrícia Pardo (Alaquàs, 1975), de Mafalda Bellido i Sònia Alejo, que ha publicat Cendres (2019). Entre aquests autors, el de més recorregut és Xavi Puchades (València, 1973), que fa poc ha publicat Saqueig (2015).  Últimament, Joan Nave (Benissa, 1978) ha editat i interpretat Joanot (2017), un monòleg en clau d’humor sobre la vida embolicada de Joanot Martorell, i Jésica Fortuny (1983)  ha publicat Nora (2016), on escenifica la mutació d’una dona vital que en unir la seua existència a la d’un home n’esdevé una ombra. Miguel Ferrando Rocher (Alcoi, 1985), encara que no els passat al paper imprés, ha escrit més de 10 textos per al seu grup Groc Teatre. Per tancar  aquest secció, caldria esmentar autors, que al marge de la professió, han escrit i publicat alguna peça. En seria el cas Joan Manuel Matoses (Gandia, 1975), autor d’Àfrica (2013) i d’Anna Rubio Fandos, responsable de Sota les llambordes (2016).

La conclusió a la qual podem arribar és que la creació dels autors valencians més recents ofereix bastants al·licients, però si contemplen el panorama amb una visió més global haurem de reconèixer, en termes generals, que resten una mica a l‘ombra de les potencialitats expressives i d’univers que escampen els escriptors de Catalunya i de les Illes. Així i tot, malgrat les circumstàncies enrevesades del nostre panorama cultural, els moviments creatius continuen, són ben diversos i suficientment engrescadors per atraure els lectors i mantenir ben vius els debats que somouen el present i el futur més immediat.

La memòria és un puntal mestre per a la creació i el manteniment d’una identitat cultural i, per les raons que els lectors saben ben bé, entre els valencians la memòria és substància fràgil i, en conseqüència, l’imaginari dels valencians com a geografia mental ben marcada és ben prima. Tenim els nostres referents, però ben tòpics, pocs i cada vegada més esfilagarsats. Tret segurament del tarannà festiu, vital de les falles, el gran tòtem que entre tots hem convertit en una pilota que no sabem ben bé on ens durà. No cal fer-ne esment. Si traslladen la qüestió a la literatura pròpia, l’hipotètic imaginari valencià esdevé tota una barcella de forats gegantins. Parle de la Renaixença ençà. Centrem-nos ara en la imatge de la ciutat València que n’ha fabricat la poesia, trobarem quasi en exclusiva la barraca, l’horta, la llauradora valenciana... Teodor Llorente assajà una prova el 1870 amb «Visanteta», una visió idíl·lica, però pròxima al lector, sense oripells barrocs, seguint el model de Mirèio, però trobà la fórmula una dècada després, quan esculpí «La barraca», on sabé sintetitzar tots aquells elements en una imatge conservadora però creïble. I barrejà de tal manera els elements que convertí l’edifici humil de la barraca en un símbol d’allò que podia la idiosincràsia valenciana –si em passeu la idea–, fins i tot en un mite, perquè en sublimà el costat positiu i ocultà la realitat: temporals, males collites, la pobresa dels llauradors, conflictes socials constants. En l’èxit d’una troballa no compta només l’encert, sinó també la difusió, i Teodor Llorente tenia el mitjà, Las Provincias, i el sabé explotar. De fet, fou un altaveu constant de la seua obra i de la seua figura. Com també ho va ser Lo Rat Penat, controlat durant bastant de temps per ell i per la seua família. Perquè la cosa funcione cal un tercer element: l’acceptació, i aquesta va ser generalitzada. Amb el mite en ple rendiment, i imitat i vulgaritzat, i sense el punt de vida que contenia l’original, la barraqueta esdevingué un emblema de la valencianitat difícil de tombar. Això sí, cada vegada més embalsamada, però, malgrat el pas del temps, per a alguns sectors, seguia funcionant.

Semblava, per tant, que la ciutat no existia i, si ho feia, era en funció de l’horta. Parle de la literatura en valencià, perquè la imatge que Vicent Blasco Ibáñez pintava en la literatura de València, dels seus habitants i dels voltants era crua i de vegades sagnant. De fet, la creació de la València com a personatge literari és un invent del senyor Blasco Ibáñez.

Algun lector pot dir: i el sainet? Efectivament, el sainet pinta una València popular, de menestrals i treballadors, que mostra amb certa credibilitat una ciutat i uns ciutadans molt més vius que, en mans dels seus representants més conspicus, tot i mantenint més o menys la fórmula originària, reflecteixen els problemes que afecten la població i la ciutat com a entitat col·lectiva. Un bon exemple n’és Josep Peris Celda que, com deia Vicent Calvo Acacio, era un bon observador de la realitat. Així, en ¿Voleu llum? O Valensia a fosques (1919) tracta d’un fet que trasbalsà la marxa de la ciutat: l’esgotament de les existències de carbó en la fàbrica de gas que abastia la ciutat, fet que la deixà en total foscor i, al mateix temps, també es deixà d’abastir les cases particulars. Una conseqüència greu va ser-ne la paralització de moltes indústries i el conseqüent encariment dels queviures. Peris Celda reconverteix aquell desastre temporal en situació dramàtica, posant en escena els problemes dels veïns i també la picaresca dels espavilats que feren el seu agost. L’autor en trau un gran rèdit humorístic i crític amb uns recursos ben originals, amb què elabora moltes altres obres seues, que fan de l’autor, segons Manuel Molins, el nostre Eduardo de Felippo. En conseqüència, podem suggerir que el teatre popular, amb tot i els dèficits d’una escriptura caòtica i un llenguatge bastant o molt castellanitzat –però també amb un intens sabor popular–, era, en la forja teatral dels autors més qualificats, el gènere que reflectia una València més real i que sovint giraria al voltant dels barris més populars, com ara el Carme o la rodalia del Mercat Central.

Aquesta imatge, com que procedia del teatre popular i d’entreteniment, no era tinguda en compte pels representants culturals més significats de la ciutat. Per tant, el tòpic, per la seua eficàcia i la projecció idealitzada i publicitària que feia de València, s’esbombava amb interés. Tampoc no hem d’oblidar que la ciutat, fins a la segona dècada del segle xx, si fa no fa, era dominada pel món rural, ja que els llauradors envaïen la ciutat amb els seus productes cada dia i les vaques i les cabres recorrien el cap i casal per abastir de llet els seus habitants.

De fet, la fisonomia de la ciutat esdevé ciutat, amb certs aires d’urbs moderna o premoderna amb la transformació del centre i la creació dels eixamples. Serà en la dècada dels vint que els escriptors en valencià, sobretot els poetes, comencen a reclamar una modernització de la literatura i, en conseqüència, dels referents socials i culturals. El primer tòpic a afusellar serà la barraca. Enric Navarro Borràs en dirà: «El Progrés vos enderroca. / El Progrés renovador / que sol posar en quant toca / utilitat sense amor». El mateix autor dedicà el 1928 en l’Almanac de Las Provincias una «Oda a la ciutat» on afirma «¡Oh, gloria a tú, ciutat! ¡Ciutat engarlandada, / fórmula y quintaessencia de la civilitat!». Encara que no l’esmenta directament, és palmari que parla de València, que en aqueixos anys viu tot un seguit de transformacions: els moments dels negocis, l’augment dels periòdics, els cinemes, els music-halls, la ràdio, el telèfon, la moda en la roba. I ho concretarà en una oda dedicada al carrer de Russafa: «Carrera cosmopolita, / que naixes tota embaumada: / placenta on va la futura / València, moderna i clara». Un carrer on hi ha bars, música, llums modernes, «llum neoyorquina» i botigues de moda per a les dones. És el luxe de les transformacions dels anys vint. Acaba el poema amb un gest de síntesi d’allò que és nou amb les particularitats més valencianes. I és que per als escriptors valencians no és tracta de menysprear el costat positiu de la cultura precedent, sinó de rentar-la, de transformar-la amb la incorporació d’una mirada actual, la que transformava l’estil de vida arreu del món. Amb això no volem dir que tota literatura serà d’ambient urbà, ni de bon tros. El que pregonen els creadors és un canvi de perspectiva: una mirada renovada –almenys ho intenten– de la poesia que ho inclou tot: món urbà, però també el paisatge. Carles Salvador parla d’«eclecticisme». Així, l’escenari urbà, explícit o marcat, entra en la literatura valenciana, tant en la poesia com en la prosa. Això es veu, per exemple, en bona part de la poesia de Maximilià Thous Llorens, ja siga en la poesia dels anys vint i trenta o en la de postguerra, en concret en l’opuscle La presència inefable (1950). Carles Salvador publica el 1930 un «Nou poema a València» i ofereix una visió integradora de tot allò que hem dit. El poema està dividit en tres apartats. El primer correspon a una València definida pel caràcter mediterrani, que inclou una banda «hortolana» i una altra de «ciutadana». En aquesta última proposa una mirada de la València en plena transformació econòmica i urbanística que viu la ciutat en els anys vint, especialment en els darrers, expressada a colp de substantius juxtaposats o de frases curtes: «Febre. / Eixamplament d’artèries, / de pulmons renovats. Contra carrers malaltissos, / cirurgia municipal». Fa referència directament a la planificació municipal –que experimentà diverses modificacions i reduccions d’una intervenció radical– orientada a esponjar el tramat urbà, fer salubre carrers i edificis. Tot plegat, modernitzar –a la manera valenciana– la ciutat. Quan esmenta «contra carrers malaltissos, / cirurgia municipal» fa referència als dèdals de carrers insalubres i a les vivendes també poc recomanables que conformaven bona part del centre. És a dir, els poemes citats ens evoquen de manera inequívoca els canvis de la ciutat, com ara l’enderrocament del barri dels Pescadors, un tros que en el present està delimitat pels carrers de Mossén Femades, Pascual i Genís i la plaça de l’Ajuntament, i la creació de la plaça de Castelar (actual plaça de l’Ajuntament), on s’edificà la casa consistorial, s’eliminà l’estació de trens i es traslladà la Companyia de Trens del Nord al siti actual –se’n conclogué la construcció l’any 1921–, i s’obriren i modernitzaren els carrers actuals de Ribera, Marqués de Sotelo i Russafa. A més, el 1910 s’electrificaren els tramvies del centre i a finals de la dècada dels vint s’asfaltà els carrers principals.

La prosa no podia restar al marge. De fet, no ho fa. És més, una part de prosa que es publica en els 61 números de «Nostra Novel·la» (1930-1931) té com a escenari una ciutat, sobretot València hi té un cert protagonisme, siga d’una manera oberta o com a escenari, siga transfigurada o identificable amb carrers i llocs reconeixibles. Ho podem comprovar, per posar-ne unes mostres, en Oviles de café d’Alfred Sendín Galiana, en Els ulls de l’esperit d’Enric Tortajada, en Les aventures d’Abel d’Enric Navarro Borràs o en El pare dels gats de Vicent Calvo Acacio. El cas que vull reportar és el de Lo que ningú sap de Josep Alcira, relat d’un xerraire, que pot ser de classe mitjana, una mica vividor, que exhibeix una actitud que podíem dir-ne moderna i que narra la història en primera persona. Comença mostrant-nos la ciutat més dinàmica des de dalt d’un tramvia i indica una part del trajecte que fa: “El tramvia deixa la plasa de la Reina i es para enfront de Sant Martí” i creua la plaça de Castelar “amb el seu oripell cosmopolita”. És una plaça nova de trinca, perquè és de traçat i construcció recent, amb nous edificis i amb espais per a edificar. A més, aqueix aire cosmopolita agrada i defineix el narrador.

Una altra mostra interessant la trobarem en la novel·la El cavaller del dubte (1933) de Francesc Carreres i de Calatayud. És una novel·la fallida, perquè com a literatura fa aigua per tots els cantons. La història és molt esquemàtica i poc creïble. Segurament va ser escrita com un repte i en poc temps, però ja resulta interessant que, en una cultura on les temptatives de novel·la eren escasses, una de les primeres mostres consistisca en la voluntat de reflectir un personatge aristòcrata. L’obra es mou en el terreny de les idees. El personatge, anomenat Jordi, és un «jove modern «cent per cent»», que intenta desempallegar-se de l’ideari rebut. Pensa que la jerarquia social –ben patent en la València real, segons Sanchis Guarner, fins a la segona dècada del segle xx– i la diferència de classes són ja una arna del passat, però a l’hora de la veritat és incapaç d’enfrontar-se a les idees del pare. És un jove que estudia a l’estranger i sojorna una temporada a Barcelona, i allà es reuneix amb una penya que té com a centre un café de la Rambla de Canaletes, com un burgés més de la Barcelona cosmopolita de l’època. Com a fill de classe benestant, ens mostra una València en què es mou la societat d’alt nivell. Així, el personatge, en un passeig que fa per «desentereranyinar-se», va pel carrer de la Pau, on «lluïa l’asfalt, poc abans arruixat, com un mirall», que «en un temps fon el centre de la vida de la ciutat, ara havia restat convertit en la via dels casinos elegants [com l’Ideal o Ideal-Room que visitarà en una ocasió], en un carrer distingit i aristocràtic, en el qual hi havia a aquelles hores una animació de bon to, lluny de la cridanera i barroera de què gaudien els propers als teatres i cabarets». No hi calen comentaris. El passatge ho diu tot. Després, trenca pel carrer de Sant Vicent i s’adreça «cap a la plaça d’Emili Castelar, actual centre de la vida ciutadana», que era una de les obsessions de Blasco Ibáñez quan projectava idees per a la ciutat. Més tard, arriba «a la plaça de braus. En front hi havia un edifici, estil Le Corbussier, d’una bellesa de línies, d’una plasticitat, d’una elegància i senzillesa veritablement formidables. Era el triomf de la línia recta», un edifici d’unes vuit plantes, si no em traeix la memòria, que xoca amb els edificis de gust gòtic i barroc que es gastaven per aquell temps i que representa un dels edificis que exemplifica algunes de les temptatives d’introduir l’arquitectura més avançada que es practicava en aquells moments.

Els exemples exposats poden servir com a mostra d’alguns dels intents literaris més interessants de fer una literatura d’idees modernes i resulta ben interessant que tots van lligats a unes imatges i casos concrets de la ciutat real que es volia desempallegar d’una cultura esclerotitzada, fora del seu temps, que en aquells instants només funcionava com a tòpic, però que tenia poca vida. Potser la literatura culta que mostrava la ciutat fóra poca al costat de l’altra, però era un gra de sorra important que fructificarà més tard en els anys de postguerra i en una literatura d’alt voltatge literari a través dels noms de Joan Fuster, Maria Beneyto i Vicent Andrés Estellés.

Una de las constataciones de los últimos años es que las pequeñas editoriales valencianas se consolidan o, al menos, se mantienen y ofrecen productos de interés. Otro hecho remarcable es que algunos premios importantes han sido ganados por autores de otras latitudes del territorio lingüístico. Esta circunstancia no es ninguna novedad, pero lo que seguramente no es habitual es la cantidad y el valor de los autores galardonados. Así pues, por poner solo una muestra, los premios de Gandía recayeron en la poeta Dolors Miquel y en el narrador Ponç Puigdevall, y el premio de Alzira de ensayo en Jaume Subirana y el de novela en Lluís-Anton Baulenas. Una buena señal de fluidez para las relaciones literarias, no siempre fáciles, entre los distintos territorios de lengua catalana. La apuesta por las traducciones no disminuye y continúa la elección de nombres de peso –Leïla Slimani, Pierre Lemaitre, Giuseppe Catozzela, Axel Honneth y Louise Glück– e, incluso, la Companyia Hongaresa de Vapors ha iniciado el proyecto de traducir las novelas y los cuentos de temática valenciana de Blasco Ibáñez, siguiendo un poco la idea de Miquel Duran de València. El ensayo, que siempre ha sido el hermano pobre, últimamente se encuentra en un momento bastante positivo. Un hecho imprescindible para una cultura, ya que es uno de los trampolines de aportación de ideas que pueden ayudarla a crecer.

Finales de 2016

Antes de centrarnos en las novedades más recientes, sería razonable fijarnos en algunos nombres y títulos del último trimestre de 2016 que, en un papel anterior, “Asedio literario en otoño”, desconocía o di una visión desdibujada.

Per sempre (Lletra Impresa). Santiago Díaz i Cano es un narrador poco conocido, autor de Memòries d’un porc, un cóctel explosivo en el que destaca el erotismo y el humor a corazón abierto. Heredero de los narradores distantes estilo Pere Calders, pero multiplicado a la enésima potencia, sin que ello haga que los personajes pierdan su humanidad. Las cosas más inverosímiles aparecen tratadas con flagrante naturalidad. El nuevo libro, un crimen, es la chispa que pone en marcha una historia de humor negro y loco que repasa la historia familiar de los protagonistas. Uno de sus acicates es la estructura, concebida como un juego, ya que, para completar la lectura de la historia, el autor remite a referentes cruzados que se sitúan en los apéndices. En definitiva, una propuesta muy diferente en el panorama literario valenciano.

El clàssic del sud (Editorial Columna). Ahora la sorpresa proviene del sur del sur. Es el debut literario, muy interesante, del oriolano Rodrigo Mira. El protagonista ha perdido a sus amigos en un accidente, se va de casa y se refugia en el sur, en Elche, buscando respuestas y una vida más auténtica que le facilite superar el pasado. Su punto fuerte reside en la intensidad de la descripción lírica del paisaje, en la interacción entre naturaleza e individuo, en la captación interior de los personajes, del sentimiento de pérdida y de necesidad de anclaje, todo armado en un estilo bien personal.

Si ha nevat (Edicions Bromera). Paco Esteve i Beneito sitúa la acción también en Alicante, concretamente en los alrededores de la Sierra de Mariola, con los pozos de nieve como centro o testigo de los conflictos políticos y sociales desde el siglo XIX hasta bien entrado el siglo XX. El otro eje clave y más innovador gira alrededor de un saludador, un curandero que diríamos ahora, porque proyecta todo un mundo mágico, pero alejado del que nos ha aportado la literatura americana. Un fluir maravilloso presentado a menudo como algo de lo más natural, con remedios sacados del entorno, adecuado a unos individuos que viven en una tierra seca y dura, poco dados al trascendentalismo, aunque juega con el misterio y la trascendencia. Al margen de otros aciertos, como la ambientación y el lenguaje, el gran acierto, repetimos, es haber sabido dar vida y forma expresiva al universo mágico que vivía la gente del sur, una empresa nada fácil.

El dia de demà (Edicions Bromera). Teresa Broseta domina los resortes de la literatura juvenil, pero en esta ocasión ha querido dar el salto al dominio de los adultos. Y se nota que es una primera prueba. A pesar de todo, cabe remarcar su voluntad de pintar la sociedad actual, atravesada por la crisis, la especulación, la soledad de los individuos... a través de un thriller situado en el barrio de Velluters, cuya recreación es seguramente su punto más valioso.

Europa al vol (Perifèric). Este es el último libro de viajes que publica Josep Piera. A diferencia de otros viajes, la mirada que nos ofrece el poeta de La Drova es más concisa, pero al mismo tiempo le permite ofrecernos un mosaico multicolor de la Europa que ha visitado –al menos una parte. Nos traslada a Zadar, Occitania, Moscú, San Petersburgo, Roma (va desde Gandía en un crucero felliniano delirante), Graz y Volos. Su estilo es marca de la casa: una prosa vivaz, irónica y punteada de tonalidades líricas.

Sobre l’alquímia de la vida. Conversa amb Xavier Vendrell (Onada Edicions). Parte del atractivo del libro creado por Joan Borja reside en su rareza entre nosotros: una entrevista a un científico, a un experto en genética. La otra parte proviene de los temas tratados, que no siempre son fáciles de digerir por un lector corriente, y en una conversación de este tipo los temas abstrusos se convierten en inteligibles y amenos. Por los ojos de los lectores pasan, entre otras cuestiones, temas de rabiosa actualidad: la ética en la manipulación embrionaria, la prevención de las enfermedades hereditarias, la aventura de la descodificación del DNA, la elección del sexo de los hijos, la intersexualidad, la clonación de los mamíferos...

Tavernàries (Edicions Bromera). Sin duda, el mejor libro de Manel Marí. Un libro que atrapa al lector. Un canto a los líquidos báquicos como queja de libertad, de afirmación, de osadía y vitalidad contra las inercias mentales y sociales. La espiral dionisíaca, como aspiraba Malcom Lowry, quizá roza la luz pura y la lucidez, pero es al fin un viaje al exceso que no oculta la angustia y los miedos. En el combate desigual que son los himnos tabernarios se aspira al equilibrio entre el sentido y el arrebato, sin embargo, como los versos dejan entrever, el espejismo de las sirenas líquidas hace asomarse al abismo. Bajo el elogio al chorro rojo del vino corre la agitación y la profundidad de las desazones humanas, guiadas por un control formal, diverso y múltiple, de gran altura.

Las novedades de 2017

Narrativa

Amics per sempre (Edicions Bromera). Con este título Lluís-Anton Baulenas ganó el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. La historia nos transporta al 1992 para contraponer el sueño olímpico de Barcelona con la herida sangrante de la guerra de los Balcanes, ignorada al principio por los gobiernos y las instituciones internacionales. El optimismo de la ciudad choca con la crisis vital del protagonista que, después de la terrible experiencia del conflicto armado, regresa a Barcelona. La novela explora los contrastes y las contradicciones sociales y personales de una situación dramática, donde el amor y la amistad se convierten en muletas de salvación personal.

La vida és dura (Tres i Quatre). Ganadora del Premi Andròmina de Narrativa, la novela de Josep Franco es, desde Les potències de l’ànima, su obra más exitosa. La vida és dura nos enseña, a través de la mirada de un amigo, las peripecias vitales y artísticas de un pintor que alcanza la fama internacional y que, después de una crisis personal, se las pira y decide reiniciar su vida con un proyecto social en Colombia, donde es secuestrado por las FARC. La trama pivota sobre el esfuerzo de un pintor por encontrar un camino propio vital y expresivo. El periplo del artista está rodeado de las dificultades familiares, de los problemas del entorno y de la parafernalia que rodea al mundo del arte. Con una prosa ágil, irónica y, por momentos, soberbia, el narrador aporta observaciones y reflexiones sobre el contexto político y social, sobre el sentido de la creación y la pintura de Josep Claver, que aportan espesor a la trama principal.

La draga (Al revés). Esperança Camps logra crear una atmósfera turbia y de lluvia permanente, situada en una isla sin nombre y en un momento en el que el puerto realiza obras de dragado, para graduar, con un estilo fílmico, absorbente y cortante, una historia terrible con el objetivo de diseccionar una sociedad podrida, corrupta y con pocas vías de redención.

Oh! Dietaris inèdits (Lletra Impresa). Joan Moncho (Gandía, 1951-2007) tuvo unos inicios como novelista prometedor gracias al dietario Oh! y al mundo maravilloso de Ducat d’ombres, pero su figura se diluyó en obras menores. Ahora, junto a la reedición de su breve dietario inicial, se publican las páginas supervivientes de los diversos dietarios que el autor de Gandía compuso a lo largo de su vida. Unas anotaciones, cinceladas con una prosa limpia y precisa, alejada de la exuberancia verbal de su novela más conocida, que focalizan la atención en la vida cotidiana, en el paisaje y los objetos próximos y en la reflexión sobre el estilo y la literatura.

La llum de les estrelles mortes (Edicions del Bullent). El poeta Josep Manuel Vidal con La llum de les estrelles mortes se adentra al ámbito de la narración. Sus relatos, empapados de lirismo e ironía, nos colocan ante situaciones que conducen a otro ámbito, sutilmente transfigurado. Un autobús que no va a ninguna parte, una grieta por la que se cuelan objetos, el inicio de una guerra… nos empujan a un estado que no se sabe muy bien si es sueño o la realidad convertida en una pesadilla irrevocable.

El tinent anglés (Llibres de la Drassana). El sociólogo y narrador Eduard Mira, con su tercera novela, continúa su periplo narrativo histórico. Las dos primeras, centradas en el siglo xi y xv, nos hacían viajar por Europa, desde Valencia, al menos en la segunda. Ahora, el autor nos transporta al tránsito entre los siglos xvii y xviii para recrear la Guerra de Sucesión valenciana desde una perspectiva europea. Como en otras ocasiones, el personaje, ambicioso por naturaleza y sin escrúpulos, hace de espía y, a través de aventuras e intrigas, sublevaciones y batallas, nos escenifica los vaivenes de la historia valenciana.

Poesía

Vinces (Jardins de Samarcanda). En este libro Vicent Alonso continúa y profundiza en las preocupaciones y la modulación que personalizaban En l’aspre vent del món. A partir de una vivencia, a penas sugerida, surge una voz reflexiva que proyecta el profundo poso humano que lo sustenta o que la memoria o la imaginación fermenta. La poesía de Alonso es una vía de conocimiento, y de goce estético, que trata de profundizar en lo vivido, pero también en la espera de disfrutar de todo lo que puede ser. Explora las profundidades de la fragilidad humana, pero también conoce la fuerza singular de esta fragilidad, para captar lo que puede ser dar en cada momento. La emoción de los poemas surge de una dicción vigorosa, intensa y concentrada, destilada con esfuerzo, y resulta, por ello, inquietante y de una humanidad extraordinaria.

Alguna cosa (Tres i Quatre). El poeta Rubén Luzón es, sin duda, el verso suelto de la poesía catalana en València. Apuesta fuerte por una lírica sin concesiones, donde la voluntad de exprimir y tensar las formas y el lenguaje juegan un papel nodular, voluntad que ha desaparecido en muchos de su promoción. La poesía de Luzón es una poesía exultante en imágenes y de sintaxis sinuosa y, aunque no es de conexión inmediata, busca la comunicación efectiva mediante los golpes que generan las analogías poéticas y los cortes que causan las emociones y las ideas. Una exuberancia verbal que en el presente libro es más controlada, pero que funciona con la misma eficacia de siempre.

Neutre (Edicions Bromera). La poeta Eva Baltasar, galardonada con el premio Ibn Jafadja de Alzira, que integra reflexión y tono confesional, compone Neutre sobre el eje del género, de la asunción de la propia sexualidad, de la percepción del mundo como un lugar difícil, debido a que las personas deben definirse como individuos en un hábitat social en función del género y del reconocimiento de la inseparabilidad entre el aspecto social y el personal.

Meduses (Onada Edicions). Manuel Roig concibe su poemario sobre diversos ejes: la nada cómoda relación del individuo con el presente, la evocación del pasado, el choque entre el mundo de los adultos y el de los niños, la cotidianidad y los estados de ánimos que genera la rutina y la relación con los hijos. Entre anécdotas, retales de recuerdo y reflexión y un estilo marcado por la narratividad y la espontaneidad, el autor configura la forma y la modulación del universo que quiere ofrecer al lector.

Traducciones

Recursos inhumans (Edicions Bromera). Pierre Lemaitre, uno de los grandes del género, sabe reconvertirse en cada nueva propuesta. Después de la magnífica Nos vemos allá arriba, el autor traza en la presente novela una historia extraordinaria: conjuga la psicología, la problemática social y la económica con la acción y la especulación detectivesca, llevada a cabo por un parado de larga duración, un ejecutivo de recursos humanos que, agotado por los abusos, decide pasar a la acción. Una vez comenzado el espectáculo, la narración es una auténtica dinamo, punteada con curvas y piruetas narrativas que mantienen la lectura en un sobresalto continuado. El estilo milimetrado, la densidad de ideas y los surfeos del protagonista para saltar los obstáculos mantienen al lector cogido del cuello hasta el final de la historia.

Una dolça cançó (Edicions Bromera). Leïla Slimani, la flamante ganadora del Premio Goncourt, nos ambienta esta historia en un París actual y trata de una niñera que se ve abocada, en un arrebato de locura, a asesinar a los niños a los que cuida. Con las cartas descubiertas, la autora despliega una crónica hipnótica, con las armas del thriller psicológico y la creación de climas. Desde un principio de infarto, con la descripción de la cotidianidad y el contexto social, la autora reconstruye con un crescendo bien graduado la trama con un final conocido, pero con una evolución inesperada.

El gran futur (Sembra Llibres). Giuseppe Catozzella, como en Correr hacia un sueño, toma como punto de partida hechos reales y traza la historia de un joven humilde, hijo de una familia humilde, que trabaja para una familia rica y que se verá impelido a moverse entre los terribles conflictos políticos y religiosos que sacuden buena parte de África. El joven deberá luchar entre la esperanza y el horror para combatir los objetivos a los que está adscrito. Una trágica historia, pero iluminadora, que explora con un estilo cautivador lo que se esconde detrás de la violencia que mancha el presente.

La idea del socialisme. Assaig d’una actualització (Institució Alfons el Magnànim). Axel Honneth, perteneciente a la segunda generación de la Escuela de Frankfurt y ya conocido por el lector valenciano por la traducción de alguna de sus obras, propone una relectura del tema. No es un manual para el activismo, es una reflexión para limpiar las costras históricas que paralizan la idea del socialismo para poder pensarlo de nuevo y hacer realmente útiles los términos de libertad, igualdad y solidaridad, así como la idea de democracia y pensar en el papel que pueden tener los actores sociales y el progreso en las sociedades complejas.

Nit fidel i virtuosa (Edicions del Buc). La escritora americana Louise Glück es una de las poetas más reconocidas internacionalmente. Por eso, es todo un acontecimiento que Núria Busquets y Edicions del Buc publiquen en valenciano uno de sus últimos libros. Sus poemas se convierten en escenarios morales para la exploración –a menudo autoexploración– con preguntas incómodas e íntimas sobre las diferentes situaciones que afectan a los humanos. Una mirada femenina que indaga en la culpa, los triunfos parciales, los fracasos, las ilusiones... con una gran capacidad para exhumar la fragilidad particular de las emociones humanas. Y lo hace con una lengua desnuda, pero intensa, que proyecta sobre los versos una fuerza extraordinaria.

Ensayo

L’arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa (Edicions Bromera). Vicent Usó, que es uno de los narradores valencianos más potentes, ha elaborado una guía para orientar la escritura narrativa, resultado de su experiencia en un taller de escritura creativa. No es un manual convencional con cuatro orientaciones y cuatro recursos. Es una exploración hecha con rigor en la que el autor expone las inquietudes, las preguntas y las indagaciones que se plantea personalmente y, desde esta perspectiva, trata de orientar a los interesados en qué hay que preguntarse y cómo intentar resolver los engranajes necesarios para conducir la narración por el camino deseado. La lectura del libro es un viaje a la pasión de la literatura, a través de un abanico enorme de referencias y pasajes de libros.

Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic (Edicions Bromera). Cada vez es más obvio que el calentamiento global cae sobre los ciudadanos como una losa implacable. A pesar de todo, el conocimiento que tenemos de ello aún es muy parcial. Desde esta perspectiva, Andreu Escrivà ensaya el problema del cambio climático desde una óptica integral e innovadora, e incorpora campos del saber que se han tenido muy poco en cuenta, como la psicología, la comunicación o el arte. Además, considera que no se debe trabajar con soluciones únicas, sino que en cada nueva situación se deben realizar las preguntas adecuadas para buscar la respuesta más idónea.

Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana (Publicacions de la Universitat de València) La ensayista y traductora eslovena Simona Škrabec, buena conocedora de la literatura europea, analiza en este estudio la forma en que la identidad catalana a lo largo del siglo xx ha resurgido de las cenizas con fuerzas renovadas. Con el final del franquismo, se acabaron de dibujar los rasgos definitorios de un pueblo cuya fortaleza es su capacidad de gestionar las pérdidas y de admitir su fragilidad. Este libro se propone mostrar la importancia de la literatura para cohesionar una sociedad sin eludir las cuestiones más difíciles. Una mirada que va más allá de nuestro caso y se inscribe en la reflexión en torno a la formación de las identidades en Europa para dejar entrever la densa red de conexiones entre la política y la cultura.

País Valencià avui i demà (Balandra Edicions). Hace ocho años Jordi Muñoz coordinó Ara, País Valencià. Reflexions i experiències d’una generació que ve, donde un puñado de jóvenes hablaban desde la inquietud de la disolución del territorio y de la identidad del País Valenciano. Hoy, con algunos de los mismos colaboradores y nuevas incorporaciones, el coordinador anima a renovar la reflexión colectiva del País desde diversas miradas –veintiuna, en total– que ofrecen un amplio abanico de sugerencias, ya que hay participantes que colaboran con el gobierno actual, mientras que otros miran la circunstancia desde una óptica más crítica. El resultado final es atractivo, ya que, a pesar de que la herencia del PP es nefasta, el cambio, por limitado que sea, permite imaginar miradas y nuevos caminos para transformar el yermo actual.

A l’ombra del temps (Pruna Llibres). El artista Sebastià Carratalà recopila en este volumen una selección de los trabajos que ha publicado en los últimos años, en el que analiza cuadros, hechos naturales, experimentos y toda clase de experiencias llevados a cabo a lo largo de la historia. A menudo, a partir de detalles implícitos o secundarios, trata de comprender la época en la que aparecieron y como unos hechos poco valorados u ocultos se han convertido en artísticos o populares. Los momentos más exitosos y personales son aquellos en los que el autor esgrime sus conocimientos teóricos y artísticos para iluminar el tema que lleva entre manos.

Trenta anys, trenta mirades (Edicions 96). Para conmemorar los treinta años de la declaración de la Albufera como parque natural, Vicent Llorens y Bosco Dies han entrevistado a 30 personalidades –ecologistas, ingenieros, agricultores, pescadores, cazadores...– que se han caracterizado por luchar por la conservación y la mejora de la Albufera, que se encuentra siempre en estado de alerta por los graves problemas que la han asediado y la asedian. La lectura nos aporta una exposición de las mejoras que se han producido y de las incógnitas y de los muchos retos que hay que superar para alcanzar un estado idóneo para la buena marcha de la Albufera.

Literatura juvenil

El triangle rosa (Edicions Bromera). En esta ocasión Silvestre Vilaplana deja de lado la intriga y el misterio y se sumerge en un tema candente y clave en la etapa de formación y escolar de los jóvenes que perturba los valores rutinarios de mucha gente. El autor le saca mucho rédito, porque sabe dibujar un caso vivo y cercano: un viaje interior de autoafirmación para superar la culpa y el miedo.

Parlem d’amor. Tu tries (Edicions 96). La autora Anna Oliver Borràs crea una historia de pareja con el objetivo de que el lector vea a las claras situaciones discriminatorias y de opresión de género. La singularidad de la propuesta reside en que, conforme avanza la trama, el lector puede elegir entre diversas opciones con consecuencias contrapuestas, de la misma manera que la protagonista, que deberá escoger qué tipo de relación quiere establecer con su compañero.

Pell de seda (Edicions del Bullent). Vicent Sanhermelando imagina un viaje al pasado, en la Valencia convulsa de principios del siglo xv, donde la protagonista, sobrina del gobernador, conoce a un joven en el taller de seda que posee la familia de él. A pesar de que ella está comprometida, entre los dos jóvenes surgirá un amor tan intenso como imposible, puesto que sus familias pertenecen a bandos enfrentados en la lucha por el control del poder de la ciudad. Un crimen inesperado pondrá a prueba el vínculo entre los enamorados.

Clásicos

Joan Fuster per a ociosos (Sembra Llibres). Xavier Aliaga lleva a cabo en esta breve antología una propuesta diferente: una elección no de artículos, sino de fragmentos, de cápsulas expresivas, en las que el lector comprobará la lucidez y la capacidad argumental, el verbo lacerante y el rigor, el escepticismo militante y el dominio preciso del idioma del ensayista y poeta Joan Fuster. El libro, ilustrado por Aitana Carrasco Inglés, ofrece una visión integrada en la que el lector encontrará: literatura, fútbol, creación, fiestas, lengua, rock, poesía, país, juventud, pintura, filosofía o, por supuesto, política.

Poesies i proses valencianes de Teodor Llorente (Institució Alfons el Magnànim). Edición a cargo de Rafel Roca. Esta edición modernizada de sus poesías y prosas –20 en total– trata de poner al alcance de los no iniciados la obra de Teodor Llorente, uno de los padres de la Renaixença valenciano y uno de los personajes más influyentes de su tiempo. La poesía de Teodor Llorente, aunque esté marcada en parte por las convenciones de los juegos florales, ofrece una diversidad de aspectos (intimismo, poesía paisajística, costumbrismo, temas populares...) que, gracias a su gusto lingüístico y sensibilidad literaria, permiten que una porción de sus poemas puedan aún hacer vibrar al lector actual.

Una de les constatacions dels darrers anys és que les editorials menudes valencianes es consoliden o, si més no, es mantenen i ofereixen productes d’interés. Un altre fet remarcable és que alguns premis importants han estat guanyats per autors d’altres latituds del territori lingüístic. Aquest fet no és cap novetat, però el que segurament no era habitual és la quantitat i el valor dels autors guardonats. Així, per posar-ne només una mostra, els premis de Gandia recaigueren en la poetessa Dolors Miquel i en el narrador Ponç Puigdevall, i el premi d’Alzira d’assaig en Jaume Subirana i el de novel·la en Lluís-Anton Baulenas. Un bon senyal de fluïdesa per a les relacions literàries, no sempre fàcils, entre els distints territoris de la llengua catalana. L’aposta per les traduccions no minva i continua la tria de noms de pes –Leïla Slimani, Pierre Lemaitre, Giuseppe Catozzela, Axel Honneth i Louise Glück– i, fins tot, la Companyia Hongaresa de Vapors ha iniciat el projecte de traduir les novel·les i els contes de temàtica valenciana de Blasco Ibáñez, seguint una mica la idea de Miquel Duran de València. L’assaig, que sempre ha estat el germà pobre, darrerament viu un moment bastant positiu. Un fet imprescindible per a una cultura, ja que és un dels trampolins d’aportació d’idees que la poden ajudar a créixer.

Les acaballes del 2016

Abans de centrar-nos en les novetats més recents, seria raonable parar esment en alguns noms i títols del darrer trimestre del 2016 que, en un paper anterior, “Setge literari a la tardor”, desconeixia o en doní una visió desdibuixada.

Per sempre (Lletra Impresa). Santiago Díaz i Cano és un narrador poc conegut, autor de Memòries d’un porc, un còctel explosiu on destaca l’erotisme i l’humor a cor obert. Hereu dels narradors distants de l’estil de Pere Calders, però multiplicat a l’enèsima potència, sense que això faça que els personatges perden la seua humanitat. Les coses més inversemblants hi figuren tractades amb naturalitat flagrant. El nou llibre, un crim, és la guspira que posa en marxa una història d’humor negre i boig que repassa la història familiar dels protagonistes. Un dels esperons n’és l’estructura, concebuda com un joc, ja que, per completar la lectura de la història, l’autor remet a referents creuats que se situen als apèndix. Comptat i debatut, una proposta ben diferent en el panorama literari valencià.

El clàssic del sud (Editorial Columna). Ara la sorpresa ve del sud del sud. És el debut literari, ben interessant, de l’oriolà Rodrigo Mira. El protagonista ha perdut els amics en un accident, marxa de casa i es refugia al sud, a Elx, a la recerca de respostes i d’una vida més autèntica que li facilite superar el passat. El punt fort resideix en la intensitat de la descripció lírica del paisatge, en la interacció entre natura i individu, en la captació interior dels personatges, del sentiment de pèrdua i de necessitat d’ancoratge, tot bastit en un estil ben personal.

Si ha nevat Si ha nevat(Edicions Bromera). Paco Esteve i Beneito situa l’acció també a Alacant, concretament a l’entorn de la serra de Mariola, amb els pous de neu com a centre o testimoni dels conflictes polítics i socials des del segle xix fins ben entrat el segle xx. L’altre eix clau i més innovador gira al voltant d’un saludador, un curandero que en diríem ara, perquè projecta tot un món màgic, però allunyat del que ens ha aportat la literatura americana. Una fluïdesa meravellosa presentada sovint com un fet d’allò més natural, amb remeis trets de l’entorn, adequada a uns individus que viuen en una terra eixuta i dura, poc avesats al transcendentalisme, tot i jugar amb el misteri i la transcendència. Al marge d’altres encerts, com l’ambientació i el llenguatge, el gran encert, repetim, és haver sabut donar vida i forma expressiva a l’univers màgic que vivia la gent del sud. I això no era una empresa gens fàcil.

El dia de demà (Edicions Bromera). Teresa Broseta domina els ressorts de la literatura juvenil i aquesta vegada ha volgut fer el salt al domini dels adults. I es nota que és una primera prova. Amb tot, és remarcable la voluntat de pintar la societat actual, travessada per la crisi, l’especulació, la solitud dels individus... a través d’un thriller situat en el barri de Velluters, la recreació del qual és segurament el punt més valuós.

Europa al vol (Perifèric). Aquest és l’últim llibre de viatges que publica Josep Piera. A diferència d’altres viatges, la mirada que ens ofereix el poeta de la Drova és més concisa, però alhora li permet oferir-nos un mosaic multicolor de l’Europa que ha visitat –almenys una part. Ens du a Zadar, Occitània, Moscou, Sant Petersburg, Roma (hi va des de Gandia en un creuer fellinià delirant), Graz i Volos. L’estil és marca de la casa: una prosa vivaç, irònica i puntejada de tonalitats líriques.

Sobre l’alquímia de la vida. Conversa amb Xavier Vendrell Sobre l’alquímia de la vida. Conversa amb Xavier Vendrell(Onada Edicions). Part de l’atractiu del llibre ordit per Joan Borja rau en la seua raresa entre nosaltres: una entrevista a un científic, a un expert en genètica. L’altra ve dels temes tractats, que no sempre són fàcils de digerir per un lector corrent, i en una conversa d’aquesta mena els temes abstrusos esdevenen intel·ligibles i amens. Pels ulls dels lectors passen, entre altres qüestions, temes de rabiosa actualitat: l’ètica en la manipulació embrionària, la prevenció de les malalties hereditàries, l’aventura de la descodificació del DNA, l’elecció del sexe dels fills, la intersexualitat, el clonatge dels mamífers...

Tavernàries (Edicions Bromera). Sens dubte, el millor llibre de Manel Marí. Un llibre que atrapa el lector. Un cant als líquids bàquics com a clam de llibertat, d’afirmació, de gosadia i vitalitat contra les inèrcies mentals i socials. L’espiral dionisíaca, com aspirava Malcom Lowry, potser frega la llum pura i la lucidesa, però és finalment un viatge a l’excés que no oculta l’angoixa i les pors. En el combat desigual que són els himnes tavernaris s’aspira a l’equilibri entre el seny i la rauxa, però, com els versos deixen entreveure, el miratge de les sirenes líquides aboca a l’abisme. Sota l’elogi al raig roig del vi corre l’agitació i la profunditat dels neguits humans, guiades per un control formal, divers i múltiple, de gran altura.

Les novetats del 2017

Narrativa

Amics per sempre (Edicions Bromera). Amb aquest títol Lluís-Anton Baulenas va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira. La història ens transporta al 1992 per a contraposar el somni olímpic de Barcelona amb la ferida sagnant de la guerra dels Balcans, ignorada al principi pels governs i les institucions internacionals. L’optimisme de la ciutat xoca amb la crisi vital del protagonista que, després de l’experiència terrible del conflicte armat, torna a Barcelona. La novel·la explora els contrastos i les contradiccions socials i personals d’una situació dramàtica, on l’amor i l’amistat esdevenen les crosses de salvació personal.

La vida és dura (Tres i Quatre). Guanyadora del Premi Andròmina de Narrativa, la novel·la de Josep Franco és, des de Les potències de l’ànima, la seua obra més reeixida. La vida és dura ens ofereix a través de la mirada d’un amic les peripècies vitals i artístiques d’un pintor que assoleix fama internacional i que, després d’una crisi personal, toca el dos i decideix reiniciar la seua vida amb un projecte social a Colòmbia, on és segrestat per les FARC. La trama pivota sobre l’esforç d’un pintor per trobar un camí propi vital i expressiu. El periple de l’artista està envoltat pels entrebancs familiars, pels problemes de l’entorn i per la parafernàlia que envolta el món de l’art. Amb una prosa àgil, irònica i, per moments, superba, el narrador aporta observacions i reflexions sobre el context polític i social, sobre el sentit de la creació i la pintura de Josep Claver, que aporten gruix a la trama principal.

La draga (Al revés). Esperança Camps aconsegueix una atmosfera tèrbola i de pluja permanent, situada a una illa sense nom i en un moment en què el port està en obres de dragatge, per a graduar, amb un estil fílmic, absorbent i tallant, una història terrible amb l’objectiu de disseccionar una societat podrida, corrupta i amb poques vies de redempció.

Oh! Dietaris inèdits (Lletra Impresa). Joan M. Monjo (Gandia, 1951-2007) tingué uns inicis com a novel·lista prometedor gràcies al dietari Oh! i al món meravellós de Ducat d’ombres, però la seua figura es va diluir en obres menors. Ara, juntament amb la reedició del breu dietari inicial, es publiquen les pàgines supervivents dels diversos dietaris que l’autor de Gandia confegí al llarg de la seua vida. Unes anotacions, cisellades amb una prosa neta i precisa, allunyada de l’exuberància verbal de la seua novel·la més coneguda, que focalitzen l’atenció en la vida quotidiana, en el paisatge i els objectes pròxims i en la reflexió sobre l’estil i la literatura.

La llum de les estrelles mortes (Edicions del Bullent). El poeta Josep Manuel Vidal amb La llum de les estrelles mortes s’endinsa en l’àmbit de la narració. Els relats, amerats de lirisme i ironia, ens col·loquen davant de situacions que condueixen a un altre àmbit, subtilment transfigurat. Un autobús que no va enlloc, un clivell per on s’escolen objectes, l’inici d’una guerra… ens aboquen a un estat que no saps ben bé si és somni o és la realitat esdevinguda un malson irrevocable.

El tinent anglés (Llibres de la Drassana). El sociòleg i narrador Eduard Mira, amb la tercera novel·la, continua el seu periple narratiu històric. Les dues primeres, centrades en el segle XI i XV, ens feien viatjar per Europa, des de València, almenys en la segona. Ara, l’autor ens transporta al trànsit entre els segles XVII i XVIII per recrear la Guerra de Successió valenciana des d’una perspectiva europea. Com en altres ocasions, el personatge, ambiciós de mena i sense escrúpols, fa d’espia i, a través d’aventures i intrigues, revoltes i batalles, ens escenifica els vaivens de la història valenciana.

Poesia

Vinces (Jardins de Samarcanda). Vicent Alonso en aquest llibre segueix i aprofundeix les preocupacions i la modulació que personalitzaven En l’aspre vent del món. A partir d’una vivència, a penes suggerida, sorgeix una veu reflexiva que hi projecta el profund pòsit humà que el sustenta o que la memòria o la imaginació fermenta. La poesia d’Alonso és una via de coneixement, i de gaudi estètic, que tracta d’aprofundir allò viscut, però també l’espera de fruir de tot allò que pot ser. Explora les profunditats de la fragilitat humana, però també sap la força singular d’aquesta fragilitat, per copsar el que pot ser donar en cada moment. L’emoció dels poemes sorgeix d’una dicció vigorosa, intensa i concentrada, destil·lada amb esforç, i resulta, per això, inquietant i d’una humanitat extraordinària.

Alguna cosa (Tres i Quatre). El poeta Rubén Luzón és, sens dubte, el vers solt de la poesia catalana a València. Aposta fort per una lírica sense concessions, on la voluntat d’esprémer i tensar les formes i el llenguatge tenen un paper nodular, voluntat que ha desaparegut en molts de la seua promoció. La poesia de Luzón és una poesia exultant en imatges i de sintaxi sinuosa i, encara que no és de connexió immediata, cerca la comunicació efectiva per mitjà dels colps que generen les analogies poètiques i els talls que causen les emocions i les idees. Una exuberància verbal que en el present llibre és més controlada, però que funciona amb la mateixa eficàcia de sempre.

Neutre Neutre(Edicions Bromera). La poetessa Eva Baltasar, mereixedora del premi Ibn Jafadja d’Alzira, que integra reflexió i to confessional, compon Neutre sobre l’eix del gènere, de l’assumpció de la sexualitat pròpia, de la percepció del món com un lloc difícil, pel fet que les persones han de definir-se com a individus en un hàbitat social en funció del gènere i del reconeixement de la inseparabilitat entre l’aspecte social i el personal.

Meduses Meduses(Onada Edicions). Manuel Roig concep el poemari sobre diversos eixos: la gens còmoda relació de l’individu amb el present, l’evocació del passat, el xoc entre el món dels adults i el dels infants, la quotidianitat i els estats d’ànims que genera la rutina i la relació amb els fills. Entre anècdotes, retalls de record i reflexió i un estil marcat per la narrativitat i l’espontaneïtat, l’autor configura la forma i la modulació de l’univers que vol oferir al lector.

Traduccions

Recursos inhumans (Edicions Bromera). Pierre Lemaitre, un dels grans del gènere, sap reconvertir-se en cada nova proposta. Després de la magnífica Ens veurem allà dalt, l’autor aconsegueix amb la novel·la present una història extraordinària: conjuga la psicologia, la problemàtica social i l’econòmica amb l’acció i l’especulació detectivesca, duta a terme per un aturat de llarga durada, un executiu de recursos humans que, esgotat pels abusos, decideix passar a l’acció. Una vegada comença l’espectable, la narració és una autèntica dinamo, puntejada amb revolts i piruetes narratives que mantenen la lectura en un ai continuat. L’estil mil·limetrat, la densitat d’idees i els surfejos del protagonista per a saltar els entrebancs tenen el lector agafat del coll fins al final de la història.

Una dolça cançó Una dolça cançó(Edicions Bromera). Leïla Slimani, la flamant guanyadora del Premi Goncourt, ens ambienta la història en un París actual i tracta d’una mainadera que es veu abocada, en un rampell de bogeria, a assassinar els nens que cuida. Amb les cartes ensenyades, l’autora desplega una crònica hipnòtica, amb les armes del thriller psicològic i la creació de climes. Des d’un principi d’infart, amb la descripció de la quotidianitat i el context social, l’autora reconstrueix amb un crescendo ben graduat la trama amb un final conegut, però amb una evolució inesperada.

El gran futur El gran futur(Sembra Llibres). Giuseppe Catozzella, com en Córrer sense por, pren com a punt de partida fets reals i basteix la història d’un jove humil, fill d’una família humil, que treballa per a una família rica i que es veurà abocat a moure’s enmig dels terribles conflictes polítics i religiosos que sacsegen una bona part de l’Àfrica. El jove haurà de lluitar entre l’esperança i l’horror per a combatre els objectius als quals està destinat. Una història tràgica, però il·luminadora, que amb un estil captivador explora què s’amaga darrere de la violència que taca el present.

La idea del socialisme. Assaig d’una actualització (Institució Alfons el Magnànim). Axel Honneth, pertanyent a la segona generació de l’Escola de Frankfurt i ja conegut pel lector valencià per la traducció d’alguna obra, proposa una relectura del tema. No és un manual per a l’activisme, és una reflexió per a netejar les crostes històriques que paralitzen la idea del socialisme per tal de poder pensar-lo de nou i fer realment útils els termes de llibertat, igualtat i solidaritat, així com la idea de democràcia i pensar el paper que poden tenir els actors socials i el progrés en societats complexes.

Nit fidel i virtuosa (Edicions del Buc). L’escriptora americana Louise Glück és una de les poetesses més reconegudes internacionalment. Per això, és un tot esdeveniment que Núria Busquets i Edicions del Buc publiquen en el nostre idioma un dels seus darrers llibres. Els seus poemes esdevenen escenaris morals per a l’exploració –sovint autoexploració– amb preguntes incòmodes i íntimes sobre les diferents situacions que afecten els humans. Una mirada femenina que indaga la culpa, els triomfs parcials, els fracassos, les il·lusions... amb una gran capacitat per a exhumar la fragilitat particular de les emocions humanes. I ho fa amb una llengua despullada, però intensa, que projecta sobre els versos una força extraordinària.

Assaig

L’arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa (Edicions Bromera). Vicent Usó, que és un dels narradors valencians més potents, ha elaborat una guia per a orientar l’escriptura narrativa, resultat de la seua experiència en un taller d’escriptura creativa. No és un manual convencional amb quatre orientacions i quatre recursos. És una exploració feta amb rigor i on l’autor exposa les inquietuds, les preguntes i les indagacions que es planteja personalment i, des d’aquesta perspectiva, tracta d’orientar els interessats en què cal preguntar-se i com mirar de resoldre els engranatges necessaris per a dur la narració pel camí desitjat. La lectura del llibre és un viatge a la passió de la literatura, a través d’un ventall enorme de referències i passatges de llibres.

Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic(Edicions Bromera). Com més va més obvi és que l’escalfament global cau sobre els ciutadans com una llosa implacable. Amb tot, el coneixement que en tenim encara és molt parcial. Des d’aquesta perspectiva, Andreu Escrivà assaja el problema del canvi climàtic des d’una òptica integral i innovadora, i hi incorpora camps del saber poc tinguts en compte, com ara la psicologia, la comunicació o l’art. A més, considera que no s’ha de treballar amb solucions úniques, sinó que en cada situació nova s’han de fer les preguntes adequades per a cercar la resposta més idònia.

Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana (Publicacions de la Universitat de València) L’assagista i traductora eslovena Simona Škrabec, bona coneixedora de la literatura europea, analitza en aquest estudi com la identitat catalana al llarg del segle xx ha ressorgit de les cendres amb forces renovades. Amb el final del franquisme, es van acabar de dibuixar els trets definitoris d’un poble la fortalesa del qual és la capacitat de gestionar les pèrdues i d’admetre la seua fragilitat. Aquest llibre es proposa mostrar la importància de la literatura per a cohesionar una societat sense defugir les qüestions més difícils. Una mirada que va més enllà del nostre cas i s’inscriu en la reflexió entorn de la formació de les identitats a Europa per a deixar entreveure la densa xarxa de connexions entre la política i la cultura.

País Valencià avui i demà (Balandra Edicions). Fa vuit anys Jordi Muñoz coordinà Ara, País Valencià. Reflexions i experiències d’una generació que ve, on un grapat de joves parlaven des del neguit de la dissolució del territori i de la identitat del País Valencià. Avui, amb alguns dels mateixos col·laboradors i d’incorporacions noves, el coordinador anima a renovar la reflexió col·lectiva del País des diverses mirades –vint-i-una, en total– que ofereixen un ventall ampli de suggeriments, ja que hi ha participants que col·laboren amb el governat actual, mentre d’altres miren la circumstància des d’una òptica més crítica. El resultat final és atractiu, perquè, tot i que l’herència del PP és nefasta, el canvi, per limitat que siga, permet imaginar mirades i camins nous per a transformar l’erm actual.

A l’ombra del temps (Pruna Llibres). L’artista Sebastià Carratalà recopila en aquest volum una selecció dels treballs que ha publicat en els darrers anys, on analitza quadres, fets naturals, experiments i tota mena d’experiències fets al llarg de la història. A partir sovint de detalls implícits o secundaris, tracta de comprendre l’època en què sorgiren i com uns fets poc valorats o ocults han esdevingut artístics o populars. Els moments més reeixits i personals són aquells en què l’autor esgrimeix els seus coneixements teòrics i artístics per a il·luminar el tema que té entre mans.

Trenta anys, trenta mirades Trenta anys, trenta mirades(Edicions 96). Per a commemorar els trenta anys de la declaració de l’Albufera com a parc natural, Vicent Llorens i Bosco Dies han entrevistat 30 personalitats –ecologistes, enginyers, llauradors, pescadors, caçadors...– que s’han caracteritzat per lluitar per la conservació i la millora de l’Albufera, que es troba sempre en estat d’alerta pels problemes greus que l’han assetjada i l’assetgen. La lectura ens aporta una exposició de les millores que s’han produït i de les incògnites i dels molts reptes que cal superar per tal d’aconseguir un estat idoni per a la bona marxa de l’Albufera.

Literatura juvenil

El triangle rosa (Edicions Bromera). En aquesta ocasió Silvestre Vilaplana deixa de banda la intriga i el misteri i se submergeix en un tema candent i clau en l’etapa de formació i escolar dels joves i que trastoca els valors rutinaris de molta gent. L’autor li trau molt de rèdit, perquè sap dibuixar un cas viu i proper: un viatge interior d’autoafirmació per a superar la culpa i la por.

Parlem d’amor. Tu tries (Edicions 96). L’autora Anna Oliver Borràs basteix una història de parella amb l’objectiu que el lector veja clar i ras situacions discriminatòries i d’opressió de gènere. La singularitat de la proposta rau en el fet que, a mesura que la trama avança, el lector pot triar entre diverses opcions amb conseqüències contraposades, de la mateixa manera que la protagonista, que haurà d’escollir quin tipus de relació vol establir amb el seu company.

Pell de seda (Edicions del Bullent). Vicent Sanhermelando imagina un viatge al passat, a la València convulsa del principi del segle xv, on la protagonista, neboda del governador, coneix un jove al taller de seda que té la família del jove. Tot i que ella està compromesa, sorgirà entre els dos joves un amor tan intens com impossible, perquè les famílies pertanyen a bàndols enfrontats en la lluita pel control del poder de la ciutat. Un crim inesperat posarà a prova el lligam entre els enamorats.

Clàssics

Joan Fuster per a ociosos (Sembra Llibres). Xavier Aliaga du a terme en aquesta antologia breu una proposta diferent: una tria no d’articles, sinó de fragments, de càpsules expressives, on el lector comprovarà la lucidesa i la capacitat argumental, el verb colpidor i el rigor, l’escepticisme militant i el domini precís de l’idioma de l’assagista i poeta Joan Fuster. El llibre, il·lustrat per Aitana Carrasco Inglés, n’ofereix una visió integrada, on el lector trobarà: literatura, futbol, creació, festes, llengua, rock, poesia, país, joventut, pintura, filosofia o, per descomptat, política.

Poesies i proses valencianes de Teodor Llorente Poesies i proses valencianes de Teodor Llorente(Institució Alfons el Magnànim). Edició a cura de Rafel Roca. Aquesta edició modernitzada de les poesies i proses –20 en total– tracta de posar a l’abast del corrent l’obra de Teodor Llorente, un dels pares de la Renaixença valenciana i un dels personatges més influents del seu temps. La poesia de Teodor Llorente, encara que està marcada en part per les convencions jocfloralesques, ofereix una diversitat d’aspectes (intimisme, poesia paisatgística, costumisme, temes populars...) que gràcies al seu gust lingüístic i sensibilitat literària permeten que una porció dels seus poemes puguen encara fer vibrar el lector actual.

«Contra la crisi, novel·la negra», ha dit John Banville. És possible. En tot cas, fascina el que fet que la novel·la negra, nascuda en els budells podrits de la societat nord-americana del període d’entreguerres del segle passat, no només no haja decaigut, sinó que a hores d’ara balle uns passos esplendorosos. Bo seria precisar. Els americans encetaren una forma d’explorar el costat fosc  i brutal de la societat moderna, del capitalisme en plena borratxera. L’origen del gènere, amb tot, és més ample. D’estirp anglesa, caldria dir, perquè segurament el gènere no es pot explicar sense la variant de la novel·la policíaca ˗de lladres i serenos la començaren a anomenar per aquestes latituds˗ que es perpetrà a la més gran de les illes britàniques.

També s’ha de tenir ben clar que sense l’impuls i gosadia dels americans no hauria crescut ni s'hauria escampat com la pólvora. Sense oblidar que a Europa la novel·la i el cinema francesos han aportat els seus granets d’arena. Tot  apunta que en els darrers anys en vivim una nova alenada. La sembra i la collita renovadores poden sorgir arreu, com ara als països nòrdics, on els novel·listes no estalvien vidriol quan es proposen de foradar el negatiu de la fotografia del benestar d’aquells països. El creixement econòmic ˗permeteu-me la simplificació˗ d’abans de la segona Guerra Mundial es fonamentava en l’esquena dels pobres, dels treballadors; després,  en la capacitat adquisitiva del veïnat; en el present, els baròmetres econòmics apunten que ha reaparegut el costat més salvatge de la voràgine del capital i que campa el descontrol controlat per uns grans pocs. Només cal escoltar els governants actuals, de dins i de fora, i les bestieses que poden deixar anar les boques dels representants dels empresaris.

Com a lector discret que en sóc, no en sé totes les claus, però en veig dues de ben visibles. La condició primera  de la novel·la policíaca, a parer de Leonardo Sciascia, és fer servir massivament recursos «que amb notable aproximació  poden definir-se com de terror» amb l’objectiu d’aconseguir «la condició d’absolut respòs intel·lectual» per part del lector; és a dir, no ha de pensar en res, ha de confiar a ulls clucs en l’investigador. És una aproximació vàlida perquè posa en el punt primigeni la voluntat de deixar sense respiració el lector i de mantenir enganxats els seus ulls a la pantalla del llibre fins al final. Amb tot, és un pèl restrictiva, perquè no té perquè ser només pur entreteniment. Voler seduir amb l’enginy, amb la capacitat analítica del detectiu i amb els  hams de la tensió i del misteri – aquest darrer poc valorar per l’escriptor sicilià˗ no ha de significar obligatòriament deixar fora de combat el lector. És més ajustat entendre-la, com «una partida d’escacs», no sols, com deia Rafael Tasis, per la capacitat deductiva per desentrellar el misteri o el conflicte, sinó també com a estratègia lectora. La trama negra parteix d’unes regles que l’escriptor i el lector han d’acceptar d’entrada. El lector ha de convenir amb les pautes que li proposa a poc a poc el novel·lista per tal de resoldre el trencaclosques i els dilemes que li amolla al rostre.  El lector també sap que el narrador no sempre és de fiar, que pot descol·locar-lo i derrotar-lo amb un  escac i mat final. Aquests regles clàssiques avui ja no funcionen igual, s’han sofisticat molt, però ens permeten entendre els mecanismes subterranis del thriller.

El segon aspecte està lligat amb una observació que va fer Joan Fuster el 1954. Segurament la pista li la donà un article de Rafael Tasis, on suggereix la idea que la novel·la de lladres i serenos va lligada a l’existència d’una societat democràtica. Joan Fuster aprofundeix l’indici, el concreta. La importància de la interpretació resideix en la circumstància que els narradors quan parlen del tema paren l’atenció sobretot en les regles del joc narratiu o en el tema de la denúncia. Fuster, en canvi, incideix en que les normes del gènere se sostenen en una gran part del casos sobre l’existència d’un Estat de dret. L’indagador ha de dirigir la recerca segons unes condicions; no basta amb saber qui és el culpable, sinó que «ha d’actuar d’acord amb els preceptes procedimentals vigents als país». Ens trobem, tot siga dit, amb la llei i/o la justícia com a inspiració o com a límit. La llei «com a obstacle ˗tot allò que, de prop o de lluny, va lligat a la institució de l’hàbeas corpus˗, constitueix el picant de l’activitat del detectiu, la qual comença a apassionar-nos quan, subjectant-s’hi, entrega el seu enginy i el seu instint». Amb la novel·la d’acció nord-americana dels anys 30 les fronteres de la llei es fan més difuses, les transgressions es multipliquen per parts dels actors de la novel·la. L’investigador es fa més escèptic i pot emprar mètodes poc admissibles; l’objectiu ja no és tant restituir la legalitat com desemmascarar les causes que han provocat el motiu de l’obra.

Aquella novel·lística ha evolucionat amb gran velocitat, però els aspectes jurídics i de la justícia, obertament o velada hi són la base. Sembla inevitable. Amb el punt de partença de diversos patrons, modificacions, transgressions i maridatges múltiples s’ha generat un ventall enorme de possibilitats narratives, unes amb el copyright identificable del gènere; d’altres no tant, però amb la petjada de la seua aura. Ara cerquen sobretot el divertiment; hi afigen la passió de furgar en els herpes socials, econòmics o de la mena que siguen a fi de projectar una realitat cada vegada més complexa, complicada i de diagnòstic problemàtic.

Allò indubtable és que estem al davant d’un gènere altament flexible, capaç de travessar els anys i adaptar-se a noves formes i mirades i de funcionar en terrenys que no són els originals. Tot apunta que aquell inframón urbà de les novel·les americanes, amb les mutacions necessàries, no era bromera d’un dia, sinó que les transgressions i els tripijocs del poder són les artèries profundes que regulen aquest cafarnaüm que anomenen realitat, «un gran femer [que es mou] sota els nostres peus», com diu un personatge de l’última novel·la de Benjamin Black. «Com podem viure aquí dalt, sabent el que succeeix allà baix?» es preguntarà el doctor Quirke. Una pregunta que s’esgota en la seua enunciació, si voleu, però els personatges de cada novel·la se la fan i miren de resoldre-la d'acord amb la seua personalitat, o la deixen oberta, que és el més habitual. Tot plegat, el gènere atrau perquè s’apropa a les imprecises, o no tant, zones fosques i destructives del comportament humà. També il·lumina l’altra cara: els protagonistes s’esforcen per trobar i forjar ressorts, per molt fràgils que siguen, que puguen permetre sentir i anomenar com a humanes les iniciatives i les reaccions dels individus.

L’huracà del gènere també ha arribat a la literatura catalana, i pels motius esmentats: pel potencial d’enviscar el lector i per l’oportunitat que ofereix a l’escriptor de ficar cullerada d’una manera indirectament directa en el poti poti de l’actualitat, siga en l’àmbit social o en el dels laberints mentals.  Per raó de les limitacions d’espai i personals em centraré en la producció de la geografia valenciana. Si hi parem atenció, el gènere ha fet forat, i gros, en la creació i en l’edició. Comencem pel segon. Una de les editorials punteres, entre nosaltres, és Bromera. Si repassem el seu catàleg veurem que han publicat, entre altres,  M. Birkegaard, John Bazell, Marlon James, Andrea Camilleri, i segueix de prop tres autors com John Conolly,  Benjamin Black –àlies de John Banville- i Pierre Lemaitre.

L’editorial d’Alzira està a punt de traure tres títols ben interessants que toquen tres de les filloles més productives del gènere.  Lluïs Baulenas tradueix de Leïla Slimani Una dolça cançó, Premi Goncourt, una història que es decanta pel fil del trhiller psicològic i d'atmosferes. Amb un principi d’infart ens aboca al crim d’un infant. Des de la quotidianitat i el context social reconstrueix amb un crescendo ben graduat la trama. Un segon llibre és el nou lliurament policial de Benjamin Black.  Fins i tot els morts (traduït per Eduard Castanyo) pertany a la sèrie protagonitzada pel doctor Quirke, prosector d’un hospital, i el seu amic l’inspector Hackett. La investigació és rellevant, perquè permet fer surar la brutícia d’una societat altament marcada per la barreja del poder polític amb les institucions eclesiàstiques irlandeses. I va molt lligada a la història familiar del metge. La recerca és tensa, però sense massa violència. La singularitat recau en la personalitat dels personatges. La palma se l’endu Quirke, i de rebot la seua filla. Un home d’una certa edat, vulnerable i distant, amb el setge de l’alcohol i carregat d’ombres heretades. Entre melancòniós i vital, destil·la una profunda humanitat i tendresa. El llibre creix en densitat a mesura que avança la història.

John Banville ha criticat els autors que abusen de la violència. Pierre Lamaitre ha contestat que és una «crítica de petits burgesos (...). Què és el que demana un lector del gènere?  Primer, un bon crim. Una bona mort“. Ens interessa la polèmica en tant que reflecteix un vies de fer respirar la trama negra. I que cadascú des del seu prisma aporte productes de graduació alta.

Com acabem de veure, Pierre Lamaitre  practica una literatura que funciona amb el motor accelerat. Des d’Ens veurem allà dalt s’ha centrat en el negre i ha deixat de banda, per ara, el registre policial, conduït per l’inspector Verhoeven. En Recursos inhumans (traduït per Albert Peijó) conjuga la psicologia, la problemàtica social i econòmica amb l’acció i l’especulació detectivesca, duta a terme per un executiu de recursos humans que, esgotat pels abusos, decideix passar a l’acció. Una vegada comença l’espectable, la narració és una autèntica dinamo, puntejada amb uns revolts i piruetes narratives que mantenen la lectura en un ai continuat. L’estil mil·limetrat, els surfejos del protagonista per saltar els entrebancs són part del secret del llibre: No en són els únics: L’espessor d’idees i sentiments, l’encerclament de la fatalitat, els enfrontaments en diverses direccions, un dels quals és el xoc entre la lògica de la muller i la filla advocada i la lògica del protagonista. És una novel·la de lectura impactant, però no només es limita  als focs artificial; les ressonàncies que toquen el comportament humà i la temàtica social... tenen també pes.

L’aclimatació del gènere al País Valencià ha estat progressiva, però en els darrers anys s’observa un augment notable. Hi ha la figura indiscutible de Ferrant Torrent.  La seua obra ha evolucionat força i ofereix un mostrari atractiu de variacions i combinacions. Els títols més valuosos segurament giren al voltat de la denúncia de la corrupció i dels desficacis polítics narrats en Societat limitada i Un dinar un dia qualsevol. La seua ombra es llarga, però no asfixiant. Hi ha tot un seguit de noms amb personalitat pròpia que han dignificat i eixamplat els àmbits que juguen amb el gènere. Sense ser exhaustius, podem afirmar que una bona part del autors valencians festegen amb més o menys intensitat els llenguatge i els cerimonials que proporciona l’ingent catàleg de l’imaginari negre.

M'aturaré només en uns quants noms, que poden servir d’exemple de l’embranzida del gènere. Xavier Aliaga es trau de la mànega en Els neons de Sodoma (2009) un policia mestís, l’inspector Feliu Oyono, de pares guineans, ben plantat, elegant i culte, però amb un fons no sempre atractiu. La novel·la aposta per experimentar amb la combinació explosiva d’elements ja per si estridents.  Amb la navalla del sarcasme confegeix un ordit negre a partir del robatori d’un sant d’un poble valencià, un escenari propici per parlar de les transfiguracions del món rurals i dels ritus religiosos tot satiritzant la moda de creences esotèriques. El detectiu Feliu Oyono reapareix en Dos metres quadrats de sang jove (2014) en una operació literària en què Xavier Aliaga connecta amb la mirada dels clàssics americans per a enfocar sense massa filtres, via directa i crua, la dissolució dels pilars institucionals valencians per part dels governants, aquells que els tocaria preservar-los i acreixer-los. En un punt va més enllà dels models evocats: l’atzar té un valor absolut, davant del qual la deducció investigadora perd transcendència, se n’esfilagarsa l’aura; tot i això, serveix, cal dir-ho, per a il·luminar l’entramat que envolta el cas.

A Juli Alandes també li van com a anell al dit els còctels literaris pujats de graus. D’entrada crea un investigador també singular, Miquel O’Malley, un mosso d’esquadra valencià, d’ascendència irlandesa i llicenciat en filosofia. Amb dosis generoses d’humor dissecciona la singularitat valenciana en El crepuscle dels afortunats (2010). El seu repte augmenta en Crònica negra (2012), quan la trama policial, tenyida de deliri, es capbussa en les interpretacions sagnants de la història que ha perpetrat la dreta valenciana per tal de justificar que València i Catalunya són diferents com la nit i el dia. Amb Trencatenebres (2015), Juli Alandes estira el desafiament, perquè per narrar un tros d’història de València, centrada sobretot en la Guerra Civil, barreja el rigor de les dades amb la llibertat de la ficció. El fil de la trama sobre la qual creix la història és el seguiment d’un desconcertant assassí en sèrie, fet que accentua el clima turbulent de la guerra. I encara s’atreveix amb més: combina la gravetat de la tragèdia amb una perspectiva fresca, entretinguda.

Un sepulcre de lletres minúscules (2015) és una aposta ambiciosa. Silvestre Vilaplana hi confabula una mena thriller de suspens, on la fatalitat plana sobre el personatge que injecta un pols tràgic a la respiració interna de la narració. La inquietud s’instal·la des dels principi, quan vuit personatges desesperats són reunits en una casa aïllada per un personatge misteriós, i on res no sembla el que pot ser.

Recentment ha publicat Els ossos soterrats (2016), on el maridatge de la  novel·la històrica i de la novel·la negra li permet tramar una història que toca de ple un tema que encara crema: l’exhumació dels cadàvers que els franquisme va escampar per les cunetes dels camins. Li permet parlar de les ferides del passat, d’un passat que colla el present, vist com una societat farcida de tensions soterrades que esclaten ara sí i ara també. Encara que la novel·la no té les aspiracions de l’anterior, Silvestre Vilaplana hi aconsegueix un relat ben travat, sòlid, amb una tensió creixent i amb colps inesperats, creïbles i ben resolts. La història. que podia plantejar dubtes, a mesura que avança fa que els personatges s’omplin de vida, sota el domini i l’odi corren sentiments incontenibles i difícils d’aflorar. Tot plegat, unes vides trencades, inoculades per la tragèdia, que trasbalsarà, sense saber-ho, els seus hereus.

Núria Cadenes s’apunta al festí de la cerimonial dels crims. L’anècdota i l’aparició de policies i periodistes poden fer que Tota la veritat (2015) ens convide a novel·la policial, però l’escriptura ens du per unes altres dreceres. Deixa la investigació i la pluja de mentides per a tensar el relat i prefereix dibuixar una boirina narrativa i jugar amb la precisió dels fets. Tot mantenint un aire criminal, perquè li va molt per crear una atmosfera negra, espessa. Però l’encarrila per altres vies: la història no creix per elevació, sinó que creix en descens. Els personatges són passius i se sotmeten a la pluja dels fets. Les misèries i fracassos modelen els personatges. És una obra trenada per cercles i que es fonamenta en l’al·lusió i l’elisió. En aquest sentit, és una novel·la de factura original perquè les coses resten en l’aire, però dibuixen una atmosfera asfixiant, reforçada per una prosa elèctrica i tallant.

Salvador Company és un altre autor que aprofita els recursos del thriller en Sense fi que, barrejats amb l’humor, els jocs de la carn i la crítica del present, fan que aconseguisca la seua novel·la més rodona, on pinta la descomposició moral de la societat actual. Una obra de qualitat literària important, cal insistir.

Anna Moner ha despertat l’interés dels lectors i de la crítica. El retorn de l’hongarès (2015)  és un thriller, on hi ha indagació policíaca, però sobretot la investigació forense, on es combinen els mètodes de passat i del present. Anna Moner destaca per la destresa en la minuciositat del miniaturista per a bastir descripcions i crear atmosferes inquietants i climes que embolcallen titil·lacions morboses. El seu univers es mou entre el fantàstic i el sinistre i ens transporta al límit de la imaginació, a l’angoixa i a exaltacions inconfessables. Una davallada al costat fosc de la condició humana.

Altres dues obres a esmar són: L’illa sense temps (2016) d’Esperança Camps, que amb ingredients de la novel·la policíaca i una prosa sinuosa, pastada amb ambigüitats i silencis, interroga els motius de l’assassinat d’una dona gran. I El cas Forlati. L’home que volia ser Marlowe (2016, Drassana) que lliga el Cabanyal amb el món mafiós de Sicília. Entre el gènere negre i la paròdia, el projecte és ambiciós, però fet segurament amb més voluntat que resultats.

Aquest breu i incomplet repàs pels autors que s’han acostat a l’immens i inconfusible món del gènere ens confirma que fugen dels mimetismes i s‘aclimaten a l’entorn en què viuen i experimenten tota mena de recursos i perspectives per a una visió, divertida, però altament crítica, de la realitat que els ha tocat viure. En molts casos a través de les seues pàgines contemplem les mutacions de la pell del paisatge, però també de l’economia, de la política, etc. Al final de la correguda, el que compta és el resultat, i en aquests moments és una narrativa variada i d’un grau literari molt positiu.

Pel que fa al País Valencià les coses esdevenen més complicades i limitades. Perviu la benintencionada Saó, oberta darrerament a signatures joves. També es troben propostes singulars, com ara Gargots, una revista literària digital ben dinàmica, promoguda per estudiants de Filologia Catalana de la Universitat de València, o Lletraferit, lligada a la editorial Drassana de València.

Encara que el panorama de les publicacions culturals és complex i precari, pels problemes de distribució i de localització, el dinamisme i la voluntat de promoure projectes engrescadors no hi falten. En aquest sentit, caldria parar esment en dos capçaleres, al meu entendre, de gran relleu: Caràcters i L’Espill, que en els seus darrers lliuraments ofereixen uns productes d’un interés notable. És el motiu que origina el present paper. Cal dir que totes dues revistes es gestionen des del Servei de Publicacions de la Universitat de València – paga la pena esmentar, encara que cau fóra del propòsit d’aquest article, Mètode, editada pel Jardí Botànic-Universitat de València, una revista de divulgació científica d’altíssima qualitat, que no descura l’interés per l’art i per la literatura.

Caràcters, que en la segona etapa, encetada el 1997 i que du publicats 76 números, és a tots els efectes l’única revista de llibres en llengua catalana, i té com a compromís fer un seguiment constant i atent de la nostra literatura, autors, tendències i llibres més destacats en tots els gèneres (poesia, novel·la, assaig, teatre...), sense oblidar l’atenció cap a les altres literatures. La visió de conjunt és manifesta des de la configuració de l’equip coordinador, format per Begonya Pozo ˗en du la direcció˗, Pau Sanchis, Gustau Muñoz, Francesc Calafat (País València), Francesco Ardolino (Catalunya) i Antònia Ramon i Jesús Rivelles (les Illes). L’actualitat exigeix auscultar el present per mitjà de l’opinió, les entrevistes i els debats. Altres atractius de la revista són l’existència d’una pàgines centrals dedicades a autors destacats de la nostra literatura. En aquest cas, l’escriptora remarcada ha estat Maria Josep Escrivà, amb articles que valoren la seua personalitat, la seua poesia i la seua narrativa. I una secció dedicada la tria per un poeta en català d’un autor forani. En aquesta ocasió Voro Ortells ha elegit la poeta americana Louise Glück. Aquest número doble té un atractiu afegit, perquè, d'una banda, el lector trobarà una entrevista a Vicent Marçà, on el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, explica els canvis que ha introduït en la seua gestió i els objectius múltiples que vol desenvolupar, i les vies per a dur-los a terme, en el que resta de legislatura. L’altra novetat és la presència una visió panoràmica des del 2014 de la literatura catalana, cenyida als quadre grans gèneres: novel·la (Josep Camps Arbós), poesia (Jaume C. Pons Alorda), teatre (Eva Saumell i Olivella) i assaig (Gonçal López-Pampló), on es presenten els autors i els títols més remarcables, les tendències i qüestions que hi predominen. Tot plegat, un número gruixut que esdevé un aparador d’autors i obres i dels interessos i neguits que cusen la literatura en català més actual.

Sens dubte el gran referent de les revistes valencianes en el nostre idioma és L’Espill, fundada per Joan Fuster el 1979. Fou recuperada el 1999, dirigida actualment pel tàndem Antoni Furió i Gustau Muñoz. El número que comentem avui, el 52, exemplifica el procés de renovació que la revista inaugurà en el número 50, on el lector pot observar una maqueta més nítida, la desaparició de la doble columna en benefici d’una columna central i una tipografia nova. Tots els retocs van encaminats a renovar-ne la imatge i fer-la més amable al lector. Per que fa al contingut, és manté la carcassa fonamental, sustentada per l’assaig i el pensament d’autors d’ací i arreu del món, dirigida a tractar fonamentalment temes que couen i que són d’extremada actualitat. Però es perceben obertures rellevants: donar cabuda a la preocupació estètica, amb la crítica d’un creador contemporani. Manté l’apartat del dietari, iniciat en el número 45, però incorpora una entrevista extensa per repassar l’evolució de la trajectòria d’una personalitat significativa. En aquesta ocasió trobem articles força suggeridors sobre la literatura de la premi nobel Sveetlana Aleksiévitx (Francésc Serés), sobre «Els no-llocs de l’experiència del danys» i «Infància i memòria en Walter Benjamin», escrits respectivament pels filòsofs Carlos Thiebaut i Julián Marrades. O sobre els maldecaps actuals de «la pro(des)pietat intel·lectual» (Carme Castells), «Les Illes i els Països Catalans» (Vicenç M. Rosselló) i «Elogi del caminar solitari» (Tomàs Escuder). La secció del dossier està dedicada a «Cultura, art i política», amb articles ben sucosos de Manuel Guerrero, Ignacio París i Manuel Borja sobre les que han estat i haurien de ser les polítiques culturals ambicioses entre nosaltres, i les renovades maneres de fer, entendre i valorar allò que anomenem art. Són excepcionals les imatges que aporta el singular fotògraf Francesc Fontcuberta, amb una reflexió enlluernadora sobre l'art i la natura. L’acompanya un article d’Elio Grazioli on s'il·luminen les objectius i els significats de l’obra de l’artista català. En els fulls de diari, Gustau Muñoz aboca les seues preocupacions que, entre altres, giren sobre la crisi actual, el gir austericida d’Europa i la política gens estimulant del govern espanyol. Per últim, hi ha una entrevista, feta per Francesc Viadel, a Josep Fontana, un dels grans historiadors, que ofereix, com sempre, observacions i reflexiones encerades sobre tot allò que ens afecta.

Comptat i debatut, tot i la precarietat d’infraestructures culturals, les aportacions de revistes valencianes com Caràcters i L’Espill són una baula imprescindible, ara per ara, per dinamitzar el circuit cultural en català, per la seua voluntat globalitzadora i pel gruix de les seus aportacions.

El desert i altres palpitacions del nou segle

Postfaci d’Àlex Broch

Editorial: Gregal

Maçanet de la Selva, Girona

198 pàgines

Enric Balaguer és professor de literatura a la Universitat d’Alacant i té una trajectòria notable com a estudiós de la nostra literatura, però des de fa anys, i com més va més, es decanta envers l’assaig, cerca una mirada més flexiva, més incisiva i amb voluntat d’aprofundir i aproximar-se a un tema amb l’objectiu d’escorcollar neguits i incerteses, conflictes i camins diferents que sorgeixen al món actual. Per això, al costat de temes més centrats en la literatura estricta, com pot ser el món de Palau i Fabre, la relació de Fuster amb la pintura o les empremtes del món oriental en la literatura i l’art nostres, es decanta envers una escriptura crítica que explora les palpitacions i les interrogacions que genera el nostre temps, però tenint com a observatori bàsic la literatura, i també el cinema i la pintura.

El bisturí assagístic potser no és tant un gènere –que també– com una disposició mental de detectiu, un sismògraf capficat a detectar indicis i conflictes a què el segle xxi ens aboca amb els tsunamis de les transformacions de tot tipus. L’assaig que practica Enric Balaguer exigeix una actitud de vigilant, d’estar alerta. El seu assaig es presenta sota diverses formes: un treball de conjunt, com és La totalitat impossible, que versa sobre la fragmentació en la vida quotidiana (siga social, laboral familiar, artística…); on sembla, però, que està més còmode, amb resultats més fructífers, és en el format fragmentari del dietari que li permet més cintura literària i reflexiva que tracta de captar i ordenar o fixar, per mitjà d’un flaix breu, els estímuls o les precipitacions que li cauen al damunt. N’és una bona mostra La casa que vull (2009). Amb tot, els moments més afortunats segurament figuren en els articles de distància mitjana, que li permetem aproximar-se a un tema, fer-ne una mapa de l’evolució, veure’n els motius, les aproximacions i les reaccions. Enric Balaguer s’inclina per la localització de conflictes, tensions i neguits, i observar com afecten la societat i els agents de l’art. Per tant, no són cap conclusió definitiva, són una exposició d’indicis, una invitació per tal d’interessar el lector i que aquest, si molt li convé, puga seguir-ne el rastre. En aquesta dinàmica, es mouen La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (2010), Constel·lacions postmodernes (2015) i El desert i altres palpitacions del nou segle.

L’òptica de Balaguer entra en la lliga dels autors que qualifiquem en els darrers temps de postmoderns, però situat a l’altra barrera de les tesis de Lyotard –esbossades com a provisionals i que han acabat com a definitives–, que veien el postmodernisme com l’alliberament de les simplificacions i de les camises de força que va imposar la modernitat. Enric Balaguer s’alia més aviat amb el postmodernisme desconfiat de Frederic Jameson i d’altres teòrics, com ara Zygmunt Bauman, que n’extrema la visió. Una línia interpretativa que preveu la postmodernitat com l’etapa històrica que experimenta les conseqüències d’una època postindustrial o capitalisme avançat que estreny la soga als avantatges que havia dut la societat del benestar i que dissol els lligams socials. Una economia mundial que substitueix l’economia industrial per les finances, que es mou en l’àmbit de la virtualitat. Un horitzó que posa el control de les polítiques a les mans dels grans grups econòmics. Quines en són les conseqüències més directes?: la jibarització de l’autonomia personal i la reducció dels drets bàsics. Tots els indicis assenyalen que vivim una democràcia cada volta més vigilada, més controlada, que, sota excuses i eufemismes, congela els avenços que la democràcia havia dut a terme dècades enrere amb llàgrimes i suor. Enric, però, no en fa sang, de tot açò; el seu diagnòstic és crític, malgrat que fuig de l’assaig de la lamentació i s’endinsa més aviat en l’assaig de comprensió, sempre mirant les vies de contenció i els possibles antídots i tractant de bastir, quan és oportú, una actitud responsable i ètica.

Des d’aquesta talaia teòrica, Enric Balaguer, amb l’ajut de pensadors i experts de fila diversa, s’aproxima a temes que l’atrauen o l’inquieten. El desert i altres palpitacions del nou segle recull divuit textos de temàtica força variada que mostren la gamma ben àmplia d’interessos i curiositats de l’assagista alacantí. Així doncs, el lector trobarà temes inquietants d’abast profund, com ara, a través sobretot de la literatura basca i la catalana, la catàstrofe potser no gaire llunyana de la possible desaparició d’un nombre espectacular de llengües minoritàries. O el fet que el pragmatisme actual bandeja les humanitats a tot arreu. Com a reacció, ha sorgit tota una allau d’arguments per a defensar-la, i no com si fóra una cosa erudita i decorativa, sinó com una mena de complex vitamínic imprescindible per a mantenir una visió crítica. Edgar Morin, Georges Steiner, Tztevan Todorov, Nuccio Ordine, Martha Naussbaum són alguns dels noms que Enric Balaguer fa servir per a ordenar el moviment de reacció que ha generat el bandejament de les humanitats. La conclusió més potent, la de la filòsofa Martha Naussbaum, és que la defensa de les humanitats, amb l’art al cap, amb la configuració d’una mirada crítica de les coses i una empatia envers els altres, és un suport clau per a la bona salut de les democràcies.

En un capítol agosarat assenyala paral·lelismes entre el capitalisme financer i algunes pràctiques artístiques, com ara la metaliteratura i la intertextualitat. L’assaig que dóna títol al llibre, que tracta de la fascinació del desert entre els escriptors i els cineastes, és una de les parts més atractives del llibre, perquè se’n separa una mica de la tònica dominant. En altres textos, l’autor tracta, entre altres, de les mutacions del llenguatge lligat al sexe, a causa del canvi de mentalitat i, sobretot, per la invasió en la vida quotidiana d’Internet; de la manipulació, la desrealització i la banalització del llenguatge; de la depressió i el suïcidi en la literatura, un tema molt poc exposat; de la poesia com a trampolí d’exaltació de la vida; de les mutacions més recents de l’espai i el temps en literatura; de l’escriptura com a esdevenir, tenint com a punt de partida l’última novel·la de Manuel Baixauli, la dificultat de crear en l’era digital.

En un recull d’aquesta mena els graus d’intensitat i qualitat són variables. El to habitual d’El desert i altres palpitacions del nou segle és força satisfactori. La virtut de l’art assagístic d’Enric Balaguer és que fa servir una prosa eficaç, àgil, sense gestualització de musculatura erudita, amb la voluntat de subratllar el nervi vital i artístic dels temes i de les obres de què parla. Són papers llegidors, dirigits no tant a experts –que també– com a lectors preocupats i encuriosits en les palpitacions que afecten el nostre temps i les nostres vides.

Com ho ha fet? La primera virtut d’una editorial és tenir nas, un bon radar que detecte i desvetle els múltiples interessos de cada moment dels lectors, que unes vegades seran més lleugers; d’altres més centrats en els problemes i tendències del moment; mentre que en altres ocasions caldrà pouar en estrats més ocults, més profunds. Ha d’estar alerta, per tant, a fi d’incorporar els noms emergents i les noves tendències. El repte de Bromera no és fer-ho només en el terreny narratiu, sinó que, com a editorial generalista, ho ha d’intentar en totes les tecles literàries que toca: narrativa, literatura de joves i infants, poesia, teatre i assaig, en què té un gran pes i transcendia l’assaig de divulgació científica, en què es tracten aspectes cridaners i candents.

Un dels objectius de l’editorial ha estat reconéixer i promoure alguns dels autors valencians més significatius i ajudar-los a poder funcionar amb cara i ulls en el circuit d’ací i de Catalunya i les Illes. En l’àmbit narratiu tenim els casos de Josep Lozano, Josep Franco, Manuel Baixauli, Francesc Bodí, Toni Cucarella, Urbà Lozano, Esperança Camps, Silvestre Vilaplana, Joanjo Garcia, Anna Moner... En poesia, podem trobar els noms més joves –Isabel Garcia Canet, Salvador Ortells, Rubén Luzón, Àngels Gegori, Iban L. Llop, Elies Barberà– al costat de noms més assentats, com Ramon Guillem, Josep Ballester, Manuel Rodríguez Castelló, o de noms ja indiscutibles, com Marc Granell, Jaume Pérez Montaner o Emili Rodríguez-Bernabeu. En les bambolines del teatre trobarem els germans Sirera, Manuel Molins, Carles Alberola, Pasqual Alapont, Roberto Garcia, Xavier Puchades... També Bromera ha aconseguit que noms valencians que jugaven en la competència s’hi integraren d’alguna manera. La prova n’és Ferran Torrent, Isabel-Clara Simó o l’obra periodística i assagística de Joan F. Mira.

Superar un mercat fragmentat ha estat un dels camps de batalla de les editorials en català. L’esforç, en general, ha estat compartit, ja que hi ha autors valencians que publiquen a Barcelona i autors de la resta de l’àmbit que publiquen al País Valencià. En aquest sentit, l’interés pel mercat del Principat ha anat creixent a Bromera. L’editorial d’Alzira té clar que, en un moment sacsejat pels trasbalsos del mercat, la crisi econòmica i el canvi de paradigma tecnològic, l’horitzó d’un circuit pancatalà és clau per a consolidar el trànsit i l’assentament de la literatura en el nostre idioma. Això sí, amb noves sinèrgies i estratègies. L’objectiu és aquest; els obstacles, tots. Però Bromera sap quin és el camí. L’únic. Perquè no solament es tracta de compartir, sinó també de sentir realment i actuar com si la vida literària en català fóra única, cosa que no sempre es manifesta a la pràctica. Per això, sempre que ha estat al seu abast, Bromera ha integrat en el seu catàleg noms tan rellevants com Baltasar Porcel, Jaume Cabré, Màrius Serra, Lluís-Anton Baulenas, Andreu Martí, Pep Albanell o Jordi Sierra. I entre els clàssics de tota mena, hi trobem Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà i la repesca de textos d’un imprescindible com és Joaquim Amat i Piniella. Pel que fa a la poesia, hi treuen el cap Ponç Pons, Eduard Sanahuja, Jordi Llavina, Jordi Julià, Dolors Miquel... I en teatre observem dramaturgs de la talla de Carles Batlle, Jordi Casanova, Jordi Faura, entre molts altres.

No ens podem oblidar de l’ingent esforç de l’editorial d’Alzira de fer nostres autors d’altres latituds, autors sovint d’intenció llarga i fondària profunda, perquè la traducció enforteix la carcassa d’una literatura, perquè allò que les llengües separen amb la fecundació de l’experiència i la diversitat lingüística i de tota mena, la literatura ho uneix i comparteix i permet als nostres lectors immergir-se en sensibilitats i en mirades diferents de les nostres.

L’editorial Bromera, tot plegat, ja no és una convidada de pedra en la vida de la literatura escrita en català, sinó que és una participant activa, implicada en la seua dinamització i atenta a les sensibilitats emergents, sense oblidar les veus que ens han duts fins on estem. Una actitud, aquesta, que no decau; ans al contrari, sembla que ara ressorgeix amb vitalitat renovada. Que dure molts anys.

La maquinària editorial mai no s’atura. A l’estiu domina la calma, si és que ho fa, però al setembre la infraestructura es greixa i a poc a poc comença a rodar a tota virolla per a posar en marxa el nou curs literari. I comencen a sortir els primers títols per a reclamar l’atenció del lector, enmig d’un pic temporal dominat pel terbolí escolar. És cert que la represa editorial no és compassada per la música mediàtica que pot tenir la Fira del Llibre, a l’abril, però sempre apareixen llibres meritoris. Amb tot, en els darrers anys hi ha esforços per a fixar un esdeveniment que moga el llibre i ajude a fer-lo visible, engresque els editors i atraga els lectors. Enguany, que se celebra la IV Plaça del Llibre de València, entre el 20 i el 23 d’octubre, a la plaça de l’Ajuntament, s’espera que es consolide com un esdeveniment estable de la literatura en català a València.

A més, la tardor literària és animada per la celebració d’alguns dels premis literaris més rellevants (els Octubre de València, els de la Ciutat d’Alzira i els la Ciutat de Gandia), que estan precedits d’activitats culturals de tota mena.

Per envergadura editorial, Bromera és l’empresa que més novetats literàries trau al llarg del primer trimestre, amb oferta de pes en els reclams literaris per a “enganxar” el lector infantil i jove. Al seu costat, la resta de les editorials (Sembra Llibres, Tres i Quatre, Drassana Llibres, Edicions del Bruc, Onada Edicions, Edicions 96, Tivoli Edicions...) es mouen frenèticament per no perdre cap oportunitat i poder divulgar els seus productes.

Narrativa

La novel·la més primerenca en eixir al carrer ha estat Arribarà el dematí (Bromera), de Joanjo Garcia, un dels escriptors emergents que en tres anys ha fet una evolució espectacular. Mesos enrere va traure El temps és mentida, una història molt ben pautada i amb un toc temporal efectiu que balla entre la denúncia i el silenci, entre la memòria i l’oblit. Per ara, la seua obra més reeixida. L’última novel·la és un altre món, però aconsegueix fer-ne un artefacte literari llegidor i estimulant. Hi combina la formació sentimental i política d’un sector significatiu de joves. La protagonista, que viu entre el País Valencià i Catalunya, està en via de repensar-se la seua militància i tracta de comprendre el suïcidi de la mare. La jove fa un viatge accelerat i accidentat a la maduresa. El procés sobiranista és el marc de fons, però incideix en la trama i serveix per a apuntar els afanys personals i col·lectius de trobar una identitat pròpia.

Un altre títol que cal valorar és Els ossos soterrats (Editorial Crim.cat), que ha merescut el Premi Memorial Agustí Vehí. L’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana arracona, si més no parcialment, la ficció de misteri i tensió i les situacions esmunyedisses, i se centra en l’excavació per a recuperar els cossos de cinc homes executats a la valenta després de la guerra i en les conseqüències de tot tipus que comporta la investigació. Al final sorgirà un fet inesperat que ho capgirarà tot.

No molt allunyada de l’obra anterior hi ha El secret de les abelles (Tivoli Edicions), de Sico Fons, que a través d’una investigació periodística a partir d’un assassinat ens conduirà a un món nocturn ple de diversió, desenganys, corrupció i malifetes policials. D’altra banda, Vicent Sanxis en Terra de frontera (Edicions 96) ens transporta al 1720, pocs anys després d’acabada la Guerra de Successió. Hi alterna els succeïts estranys i inquietants que ocorren a un frare i la descripció d’una investigació judicial.

El narrador castellonenc Miquel Torres ja demostrà en els seu llibre anterior, Els diumenges, que posseïa força narrativa. Ara, en Low-cost (Drassana Llibres) aprofundeix el seu estil i la seua mirada que, a través d’una diversitat de veus i formes literàries, dibuixa un món nocturn, carregat de tensions i de duresa.

L’escriptor de Benicarló Josep Igual, que viu a les terres de l’Ebre, publica L’incert alberg (Editorial Afers), un dietari força interessant de l’any 2011. Hi narra el paisatge i la vida en aquell territori, des d’on ens endinsa en un món personal, poblat per totes les variants de la música, la literatura, les reflexions sobre la música, l’art, la literatura, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món. La vitalitat de l’autor i de l’entorn contrasta amb el to punyent amb què denuncia que la creativitat i la resistència cultural tenen un ressò ben escàs més enllà dels seus contorns.

D’Agustín Fernández Paz, un dels autors més populars, n’apareix l’obra pòstuma: La neu interminable (Bromera), que crea un ambient inquietant que envolta una colla de guionistes reunits en un hostal per a preparar una sèrie de televisió de por.

També cal esmentar tres novel·les que l’editorial Bromera està a punt de traure: Cinc cadàvers, de Josep Franco, guardonada amb el Premi Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva. És una història àcida i entretinguda que basteix una sàtira esperpèntica de la societat actual, de les relacions socials, la corrupció, la política i els mitjans de comunicació. Paco Esteve i Beneito dóna a conéixer Si ha nevat, Premi Enric Valor de Novel·la. Un pacte amb el diable i un dietari són el marc que ens mostra un saludador que va viure durant l’últim terç del segle xix a fi de pintar-nos diversos episodis de la història recent i descobrir secrets que s’amaguen a les caves de gel de la serra de Mariola. Teresa Broseta, coneguda sobretot per la seua dedicació a l’obra infantil i juvenil, ara fa un salt i presenta una novel·la per a adults: El dia de demà, Premi Alfons el Magnànim de Narrativa. La trama integra la feblesa i les ombres del passat per a situar l’esdevenir d’uns protagonistes de la València actual.

Traduccions

Els títols traduïts tenen grapa. Comencem per Pierre Lemaitre, que Bromera transvasa al nostre idioma amb puntualitat europea. El seu darrer títol, Tres dies i una vida, conté els ingredients de la marca de la casa: estil incisiu, lectura àgil, desassossec i final inesperat. Un xiquet mata un amic en un rampell de ràbia. Més que la investigació, hi pesa el que passa després del crim, la por de ser descobert, els fantasmes que l’assetgen. La mateixa editorial traurà La ferocitat, de Nicola Lagioia, Premi Strega. Una desfilada de personatges memorables i les tensions d’una família entre l’esplendor i el desastre són els eixos d’aquesta novel·la audaç, de ritme implacable.

Un clàssic indiscutible per als lectors de totes edats és Les aventures d’Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, amb una traducció íntegra de l’original magnífica a càrrec de Rubén Luzon. Un volum que inclou, a més, les il·lustracions originals de John Tenniel.

Sembra Llibres, d’altra banda, ofereix dos títols molt atractius. Algú com tu, de Roald Dahl, en què explora els conflictes d’identitat i desplega magistralment el seu mortífer i macabre humor negre. Ho fa des d’una òptica despietada, penetrant i corrosiva que ens du a la part fosca de personatges quotidians que col·loca en situacions límit que els empenyen a actuar d’una manera imprevisible. I la novel·la popularíssima, gràcies a la versió cinematogràfica, Un monstre em ve a veure, de Patrick Ness. És la faula d’un infant que troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre dels malsons que té quasi totes les nits d’ençà que la seua mare va començar l’inacabable i pesat tractament. Aquest monstre és tota una altra cosa: és antic i salvatge. I busca el més perillós de tot: la veritat. Una història impactant i plena de compassió.

Assaig

L’assaig polític més valuós de la temporada és el que ha bastit Víctor Madeca, periodista d’El Temps, i que té un títol ben significatiu: El despertar valencià. La caiguda d’un règim i la irrupció del canvi (Editorial Pòrtic). Una crònica rigorosa i una anàlisi penetrant que ofereix moltes claus polítiques i socials per a comprendre el procés que abasta dues dècades de control absolut del PP i que finalment ha estat derrotat per una alternativa progressista valencianista.

En l’àmbit de l’assaig literari cal remarcar El desert i altres palpitacions del nou segle (Editorial Gregal) d’Enric Balaguer, assagista i professor de literatura a la Universitat d’Alacant. Amb una prosa neta i precisa, l’autor ofereix un seguit d’assaigs breus que interroguen el nostre temps: sobre la deriva del capitalisme liberal, el destí de les llengües minoritzades, la hipotètica pèrdua de sentit del llenguatge, el setge de les imatges en la vida quotidiana… En una altra esfera el lector trobarà: Els dimonis que dicten (Afers), de Salvador Vendrell, un recull de columnes periodístiques de l’autor que, amb un estil amé des de referències literàries, s’aproxima a la realitat social i al comportament humà. I L’ofici de lector (Publicacions de la Universitat de València), en què l’escriptor Joan Garí recull les ressenyes més reeixides de la seua llarga trajectòria com a comentarista de llibres.

Josep-Lluís Carod-Rovira ens sorprén amb una extensa Història del protestantisme als Països Catalans (Editorial 3i4). És una panoràmica detallada de l’evolució del cristianisme de la Reforma a les nostres terres, des del segle xvi fins al final del segle xx. S’hi estudien les formes de penetració, els noms més destacats del protestantisme autòcton, els missioners estrangers i el paper de les societats bíbliques, l’acció educativa, cultural i social del protestantisme i les relacions amb el republicanisme, la maçoneria i el cos consular.

Poesia

En el gènere líric sobresurten uns quants llibres. Edicions del Buc ens ofereix dos títols de disseny elegant i d’alta qualitat poètica. L’obra de Josep Porcar s’anomena Nectari, en què es percep un vers més depurat i una mirada més profunda. El lector hi trobarà poemes memorables. Els temps interromputs, de Ramon Ramon, són agosarats, incisius i implacables, en què disseca el comportament individual i social sense pietat. Una part del llibre és una crònica prosaica en què semblen ressonar els ecos de Charles Bukowski, Joan Fuster i potser també Palàcios, per a mostrar una visió demolidora del material humà que habita la ciutat de València. Per acabar, cal esmentar el darrer llibre d’un altre poeta notable, Manel Marí, que amb Tavernàries (Bromera) ha guanyat el Premi Alfons el Magnànim València de Poesia. Una poesia arrauxada, impulsiva, que ordeix una òptica revulsiva contra les inèrcies mentals i socials.

Empieza la Feria del Libro de Valencia (del 20 de abril al 1 de mayo). Como todas las ceremonias, tiene su ritualidad, pero también un renovado entusiasmo. Como todos los años. Sí, y no. Se respira otro aire. No es algo escandaloso. No hay dinero, todo hay que decirlo, o muy poco. La cuestión es otra: la Administración ya no se muestra tan tirante, por no decir hostil. La complicidad parece evidente. La Feria, de entrada, se presenta más animada, con nuevas casetas y un número ingente de actividades. Todo eso quizá ayude a afrontar con otra cara los momentos problemáticos, delicados que vive el sector del libro. El presente y el futuro presentan marejada. Las empresas conviven como pueden e intentan sobrevivir.

Si, por lo que respecta a la literatura valenciana en lengua catalana, el año 2015 se inició con buen pie literario, con títulos relevantes, como por ejemplo Un dinar qualsevol (Una comida cualquiera), de Ferran Torrent, y Gegant de gel (Gigantes de hielo), de Joan Benesiu –el libro revelación del año y que mereció el Premio Librero–, la segunda tanda del año ha traído también propuestas entusiastas. Raquel Ricart publicaba El temps de cada cosa (El tiempo de cada cosa, RBA) que mostraba una partida plural entre dos continentes para pintar a unos protagonistas arrastrados por el remolino del azar (lleno de secretos y de vacíos), que deben sufrir y soportar y al mismo tiempo tratar de explorarlo con el fin de rehacer las piezas del edificio vital malogrado, y poder así reconducir las rutas personales y hacer aflorar el vitalismo que llevan cabizbajo, asustadizo, bajo los temores y las inercias. Nos encontramos ante una trama dramática de personajes trasterrados, de adversidades incesantes, de conformaciones dolorosas, con sombras y luces, catarsis y final reparador.

La sega (La siega, Proa) representa un cambio significativo en la singladura narrativa de Martí Domínguez, el autor, porque deja de lado el ciclo histórico que recorría la Europa de la modernidad, pero sobre todo porque es una obra potente que trastoca resortes que conmueven, hilvanada con un estilo efectivo y una lengua sabrosa. Nos transporta a un pedazo del Maestrazgo de los años cuarenta del siglo pasado, donde los maquis llevan su guerra particular contra Franco. Un conflicto de acción y reacción, de venganza y contravenganza. El régimen pone en marcha una guerra de represión brutal y los habitantes de las casas de labranza pasan a ser las víctimas propiciatorias. Vivimos la tragedia desde la punzada interna de la familia del narrador, un zagal de 10 años. El combate de desgaste extiende la carcoma del miedo y de la desconfianza: todos recelan de todos.

En Les veus i la boira (Las voces y la niebla, Espuma), ganadora del Premio Alfonso el Magnánimo de narrativa 2015, Vicent Usó renueva las problemáticas que le caracterizan y depura y despliega con efectividad la versatilidad de su juego narrativo y la articulación de las distintas voces. La novela, con la combinación de tiempos diferentes (desde los años treinta hasta finales del siglo pasado) y espacios diversos, nos lleva al centro de la historia para remover los resortes fuertes del secreto: la mentira, la ficción y la impostura. La mentira tiene sobre todo efectos demoledores en la política y en la economía. La trama aborda así aspectos que hacen estragos en el mundo actual, tanto en el próximo como en el más brumoso, como el corte y los velos entre la realidad y las apariencias y los ecos a menudo devastadores que han introducido las distintas etapas de la globalización (estraperlo, contrabando, control de la construcción y de los negocios, tráfico de armas...) que en el Castellón y en la Mallorca de la novela tiene concreciones muy potentes.

Fuera de la ficción, hay diversos títulos que señalar. Uno muy significativo, por la amplitud de su mirada y de sus observaciones es Sobre una neu invisible (Sobre una nieve invisible, Publicacions de la Universitat de València), de Vicent Alonso, que no es una mera continuación del dietario anterior; es más maduro en la voz y más sólido en el instrumento y se abre el abanico de perspectivas. Es un fiel seguidor del ideal de Montaigne: es un obstinado observador del tránsito del yo. La vida cotidiana, sin expansiones, es el hilo conductor del discurso. Es donde reside la verosimilitud y la verdad. Si el autor se juzga y juzga a los demás, lo hace para señalar su singularidad y exponer la capacidad de ir más allá de la epidermis de las situaciones particulares. El juicio y la conciencia son mecanismos clave para iluminar el significado o la intención de cada acto o tema y detectar, si es preciso, la responsabilidad que de ello se desprende.

Aunque no pertenece a la ficción, hay que destacar Ningún no ens espera (Nadie nos espera, Periscopi), por la personalidad de Manuel Baixauli, y porque son dos libros en uno, ya que no solamente reúne artículos publicados en El País, sino también las ilustraciones, muy bien reproducidas, que los acompañaban. Son artículos potentes y muy bien escritos.

Uno de los primeros libros del año ha sido L’illa sense temps (La isla sin tiempo, Meteora), de Esperança Camps, que con ingredientes de la novela policíaca y una prosa sinuosa, amasada con ambigüedades y silencios, interroga los motivos del asesinato de una mujer mayor. En el proceso, nos muestra el clima asfixiante de la isla y los meandros de la naturaleza humana. En este terreno, una propuesta valiente es Tota la veritat, (Toda la verdad, RBA), Premio Crímenes de Tinta, de Núria Cadenes, porque el asesinato de un hombre de éxito en un pueblo de vacaciones es el detonante para pintar una historia donde la población tiene otras vidas y otras muertes también relevantes.

Este año también hay libros colectivos. Entre dones (Entre mujeres, Balandra) es la primera recopilación de relatos compuesta íntegramente por autoras valencianas. Es una lectura interesante ya que pone de manifiesto que las narradoras han aumentado en número y peso literario. A partir de protagonistas femeninas encontraremos un conjunto interesante de historias muy diverso en estilos y objetivos.

Ningú no ens espera

Manuel Baixauli

Edicions del Periscopi

Barcelona, 2016

308 pàgines

Manuel Baixauli, l’autor de l’extraordinària La cinquena planta, recull en Ningú no ens espera els seus articles publicats en premsa, acompanyats per il·lustracions de primera magnitud que revelen l’amplitud artística de l’autor. Els papers, peces de rellotgeria, expressen el pensament i les vivències relacionades sobretot amb l’art i tot el que hi està relacionat. Hi trobarem malestar, ironia, compromís, defensa de l’art d’altura. El pes substancial de l’escriptura de Manuel Baixauli rau en la força de la seua prosa i en el rigor dels arguments i en els símils amb què els sosté.

Horts de tarongers. La formació del verger valencià

Adrià Besó Ros Institució Alfons el Magnànim

València, 2016

433 pàgines

El tòpic del tarongerar com a jardí ha estat explotat fins l’avorriment. Si el deixem de banda, el tarongerar és un fenomen extraordinari que ha transformat la fesomia i l’economia del País Valencià. El llibre d’Adrià Besó n’explica amb prosa planera els orígens, l’expansió des del segle XVIII fins a la dècada dels anys trenta del segle XX i l’arc que abasta des la Plana de Castelló fins a la Safor; els factors que l’han ajudat a consolidar-se i a expandir-se (els transports, els adobs, el reg...); la seua evolució com a paisatge i l’arquitectura que ha generat. També hi analitza les mirades que ha configurat a través de la literatura, la pintura, la fotografia i la il·lustració gràfica.

Gramàtica valenciana bàsica

Acadèmia Valenciana de la Llengua

València, 2016

331 pàgines

Després de la publicació de la Gramàtica normativa valenciana el 2006 la Institució ha decidit traure’n una versió útil i accessible per a un públic general per tal d’ajudar-lo a usar la llengua pròpia en les tasques habituals de cada dia. Per aquest motiu la Gramàtica valenciana bàsica s’estructura en apartats breus a fi de permetre a l’usuari localitzar ràpidament la qüestió concreta que li suscita dubtes i trobar-hi una resposta breu i precisa. La Gramàtica mira d’harmonitzar les solucions valencianes genuïnes, vives, ben documentades en els clàssics i avalades per l’etimologia i per la tradició literària i gramatical, i la convergència amb les solucions adoptades en els altres territoris de la llengua compartida.

El temps és mentida

Joanjo Garcia

Edicions Bromera

Alzira, 2016

195 pàgines

Joanjo Garcia és un novel·lista jove amb moltes ganes d’aprendre i de créixer narrativament, com demostra cada títol que publica. La darrera, El temps no existeix, és una novel·la de factura notable i que enxampa el lector des de ben aviat, perquè el fa participar dels neguits i dels afanys del protagonista, que es despulla per fixar uns fets que el persegueixen des de fa temps. El protagonista es presenta per mitjà de l’elaboració que la novel·la crea i ho fa a través d’un joc de temps i espais que ajuden a desenvolupar la faula, alhora que es perfila la història que l’obsedeix, un món on sembla que no passe res, però darrere de les portes s’empona la por i el desengany, el fracàs i la vilesa.

Tota la veritat

Núria Cadenes

La Magrana

Barcelona, 2016

172 pàgines

En Tota la veritat Núria Cadenes parteix del gènere negre, però aviat l’abandona. No hi ha investigació ni trampes ni els protagonistes tracten d’enganyar els altres. Això sí, hi ha un cadàver. L’assassinat d’un home d’èxit de vacances en un poble de vacances és el detonant per a dibuixar un món poblat de secrets i misèries, impotències i frustracions i moltes coses. És una proposta valenta perquè es tracta d’una història coral i muntada amb fragments força breus –on barreja perspectives i llenguatges diversos– per fer àgil l’engranatge. El llenguatge n’és sintètic, punyent i elusiu i crea un clima incert, inquietant, que embolcalla tota la trama.

Entre dones

Núria Cadenes, Isabel Canet Ferrer, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner, Lliris Picó, Raquel Ricart

Balandra

València, 2016

171 pàgines

És la primera vegada que s’edita un recull de relats escrit únicament per escriptores, i està prologar per una experta en literatura de dones, Maria Lacuesta. És clar que no són totes les que hi ha, però la iniciativa posa en evidència un fet palmari, i és que cada vegada hi ha més escriptores i sobretot cada vegada pinten més en el panorama narratiu. Entre dones vol ser un mostrari de les veus, els registres i els estils que poden gestionar les escriptores valencianes. L’element comú n’és la presència femenina. A patir d’això, les propostes, les variacions i les combinacions són suggeridores. El resultat és una simfonia de veus i d’històries ben interessants i de lectura amena.

Comença la Fira del Llibre (del 20 d'abril a l'1 de maig). Com totes les cerimònies, té els seus rituals, però també un entusiasme renovat. Com tot els anys? Sí, i no. S’hi respira un altre aire. No és una cosa escandalosa. No hi ha diners, tot s’ha de dir, o ben pocs. La qüestió és una altra: l’Administració ja no es mostra tan tibant, per no dir-ne hostil. La complicitat sembla evident. La Fira, d’entrada, es presenta més animada, amb noves casetes i un nombre ingent d’activitats. Tot això potser ajude a enfrontar amb una altra cara els moments problemàtics, delicats que viu el sector del llibre. El present i el futur presenten marejol. Les empreses hi conviuen com poden i miren de sobreviure. Enfronten el futur amb prudència i amb noves estratègies, com és el cas d’Edicions Bromera, l’editorial més significativa en català al País València, o el d’Onada Edicions, que, des de Benicarló, tracta de ser una peça substancial en el panorama editorial valencià.

Un fenomen nou que ha sorgit en els darrers temps és el de les editorials menudes. Des que va sorgir Llibres de la Drassana, l’any 2013, fins al present, no han parat de sorgir iniciatives noves, com ara Sembra Llibres, Balandra Edicions, Edicions del Buc o El Petit Editor i Neopàtria, centrades totes dues sobretot a gestionar llibres d’autoedició. Sorprenentment, no para d’haver-hi incorporacions. En els darrers mesos s’han donat d’alta tres iniciatives noves: Pruna Llibres (València), Lletra impresa (Gandia) i la Companyia Austrohongaresa de Vapors (Almàssera).

La segona tanda del 2015

Si el 2015 es va iniciar amb bon peu literari, amb títols rellevants, com per exemple Un dinar qualsevol, de Ferran Torrent, i Gegants de Gel, de Joan Benesiu –el llibre revelació de l’any i que meresqué el Premi Llibreter–, la segona tanda de l’any ha dut també propostes engrescadores. Raquel Ricart publicava El temps de cada cosa (RBA), que mostrava una partida plural entre dos continents per a pintar uns protagonistes arrossegats pel remolí de l’atzar (farcit de secrets i de buits), i que han de patir i suportar i alhora tractar d’explorar-lo a fi de refer les peces de l’edifici vital malmés, i així poder reconduir les rutes personals i fer aflorar el vitalisme que duen emponat, emporugit, sota les pors i les inèrcies. Ens trobem davant una trama dramàtica de personatges transterrats, d’adversitats incessants, de confegiments dolorosos, amb ombres i llums, catarsis i finals reparadors.

Al setembre, Salvador Company, després d’uns quants anys de silenci, reapareix amb Sense fi (Angle), Premi Pin i Soler de Tarragona. És el seu llibre més equilibrat i llegidor que amb ressonàncies de trhiller i un còctel de sexe, tennis i cintes de vídeo trama una història desoladora, amb dosis grosses d’ironia, per abordar la descomposició econòmica i moral d’uns personatges i una societat.

La sega (Proa) representa un canvi significatiu en la singladura narrativa de Martí Domínguez, l’autor, perquè deixa de banda el cicle històric que recorria l’Europa de la modernitat, però sobretot perquè és una obra potent que regira ressorts que commouen, repuntada amb un estil efectiu i una llengua saborosa. Ens transporta a un tros del Maestrat dels anys quaranta del segle passat, on els maquis duen la seua guerra particular contra Franco. Un conflicte d’acció i reacció, de venjança i contravenjança. El règim engega una guerra de repressió brutal i els masovers n’esdevenen les víctimes propiciatòries. Vivim la tragèdia des de la punyida interna de la família del narrador, un sagal de 10 anys. El combat de desgast escampa el corc de la por i de la desconfiança: tots recelen de tots.

En Les veus i la boira (Bromera), guanyadora del Premi Alfons el Magnànim de narrativa 2015, Vicent Usó renova les problemàtiques que el caracteritzen i depura i desplega amb efectivitat la versatilitat del seu joc narratiu i l’articulació de les distintes veus. La novel·la, amb la combinació de temps diferents (des dels anys trenta fins a les acaballes del segle passat) i espais diversos ens du al centre de la història per remoure els ressorts forts del secret: la mentida, la ficció i la impostura. La mentida té sobretot efectes demolidors en la política i en l’economia. La trama toca així aspectes que fan estralls en el món actual, tant en el pròxim com en el més boirós, com ara el tall i els vels entre la realitat i les aparences i els ressons sovint devastadors que han introduït les distintes etapes de la globalització (estraperlo, contraban, control de la construcció i dels negocis, tràfic d’armes...) que al Castelló i a la Mallorca de la novel·la té concrecions ben potents.

Silvestre Vilaplana amb Un sepulcre de lletres minúscules (Bromera), incideix en els àmbits del desassossec que havia desplegat, per exemple, en El quadern de les vides perdudes. Els personatges es troben en una situació desesperada i accepten un tracte amb un individu misteriós que els pot oferir una sortida. L’objectiu de l’autor és mantenir el lector en un ai per mitjà dels laberints psicològics d’uns personatges extrems i retorçuts, però amb una aura dramàtica insòlita.

El poeta Josep Lluís Roig, amb la segona incursió narrativa, Resurrecció i mort de G. T. (3i4), va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat de Vila-Real de l’any 2014. La investigació, a Noruega, de l’assassinat d’una dona ben gran ens transporta, a partir de pistes difuses, al passat de la Guerra Civil espanyola viscuda a Alcoi, Benidorm Oliva i Terrassa, on activistes nòrdics posaren en funcionament hospitals de guerra, que foren centres d’acollida per a ferits i orfes.

Un altre títol que ens transporta als fets tràgics de la Guerra és No mataràs (Bromera), Premi Enric Valor de Novel·la, de Víctor Labrado, però des d’una perspectiva diferent. La proposta de Labrado és ben singular en el nostre panorama narratiu, perquè a partir de la documentació oral i escrita refà uns fets, ben presents encara, però amb els contorns difuminats pel pas del temps. I n’elabora un relat eficaç sense recórrer a la ficció. D’entrada, la història és ben novel·lesca. Una partida de pilota mítica a la Safor salva de la metralla un rector i converteix en mite Pepe Carinyo, un home d’ordre que, per les voltes i les trames de la història, esdevé roder, un maquí i mític enemic del règim.

La trama detectivesca i els efectes corrosius dels comportaments corruptes i mafiosos són un brusc temàtic que atrau molts narradors. Felip Bens mira d’explorar en El cas Forlati. L’home que volia ser Marlowe (Drassana) una via imaginativa que enllace València amb el món mafiós de Corleone. El protagonista, de retorn al Cabanyal, descobreix els orígens tèrbols de la família i històries que ens duen a la Sicília dels 30 del segle passat, espai llegendari de la màfia i de la misèria. Entre el gènere negre i la paròdia, el projecte és ambiciós, però fet segurament amb més voluntat que resultats.

Fora de la ficció, hi ha uns quants títols a remarcar. Un de ben significatiu, per l’amplitud de la mirada i de les observacions, és Sobre una neu invisible (PUV), de Vicent Alonso, que no és una mera continuació del dietari anterior; és més madur en la veu i més sòlid en l’instrument i s’hi obri el ventall de perspectives. És un fidel seguidor de l’ideal de Montaigne: és un observador obstinat del trànsit del jo. La vida quotidiana, sense expansions, és el fil conductor del discurs. És on rau la versemblança i la veritat. Si l’autor es judica i judica els altres, ho fa per remarcar la seua singularitat i exposar la capacitat d’anar més enllà de l’epidermis de les situacions particulars. El judici i la consciència són mecanismes clau per a il·luminar el significat o la intenció de cada acte o tema i detectar, si cal, la responsabilitat que se’n desprén.

Un assaig valuós, més cenyit als paràmetres acadèmics, però que es fa llegir bé, és el Far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (PUV), d’Antoni Martí Monterde, un recorregut fascinant per la relació entre els llocs i la literatura a través d’autors com Goethe, Proust, Modiano, Pla, Sebald, Benjamin o Brodsky.

Xavier Serra trau el tercer lliurament de Biografies parcials (Afers), subtitulat «L’època crítica», en què retrata personatges nascuts entre els anys 1938 i 1940 (Joan Francesc Mira, Francesc Jarque, Raimon, Josep Lluís Blasco, Albert Hauf i Thomas F. Glik). El resultat global del tres volums és altament positiu: ofereix un grup admirable de personatges que des del seu àmbit han contribuït a remoure les aigües sovint massa estancades del País Valencià. I de rebot, reconstrueix l’evolució de la societat i dels sectors més creatius des de la postguerra i l’elaboració progressiva de la consciència moderna dels valencians. L’altre atractiu de la proposta rau en una prosa vibrant, vivaç, amb una voluntat declarada d’apostar per la intensitat i les coloracions de la literatura.

Gabinet de curiositats (Pruna) és la prolongació de la sensibilitat i dels interessos de la novel·lista i pintora Anna Moner. Són articles, escrits amb gran plasticitat, que miren d’auscultar en el fons de personatges insatisfets, rebels, complexos o marginats (els experiments elèctrics d’Andrew Crosse i la seua influència en Mary W. Shelley, Caravaggio, Chopin, Artimisia Gentilischi, Georges Méliès, els autòmats, Houdini...), que, moguts per desfici vital, estètic o d’ofici, ennaveguen el seu ofici o art per vies poc o gens concorregudes, per anar més enllà de les convencions i dels límits.

Joan Garí, escriptor tot terreny, confegeix un llibre especial: La memòria del sabor, amb fotografies de Ramon Usó (3i4), és un obra de cuina popular, pròpia del país, però és molt més que tot això. Davant l’asèpsia de la vida contemporània, l’autor fa un cant a la cuina elaborada amb productes de proximitat i feta amb paciència per a traure’n el màxim rèdit per als sentits. No és només un receptari, és sobretot una obra literària, amb components de sociologia i antropologia.

Els primers passos del 2016

Les novetats dels primers mesos de l’any serveixen a les editorials per a engegar la maquinària i ser visibles en la Fira de Llibre o la Diada de Sant Jordi, ja que són els esdeveniments més representatius lligats al paper imprés. I com és d’esperar, la celebració ve carregada de novetats de tota mena, i on els lectors poden trobar algunes de les millors apostes de les cases editores.

Narrativa

NarrativaTot i que no pertany a la ficció, el primer llibre a destacar és Ningú no ens espera (Periscopi), per la personalitat de Manuel Baixauli, i perquè són dos llibres en un, ja que no només recull articles publicats a El País, sinó també les il·lustracions, molt ben reproduïdes, que els acompanyaven. Són articles potents i molt ben escrits.

Un dels primers llibres de l’any ha estat L’illa sense temps (Meteora), d’Esperança Camps, que amb ingredients de la novel·la policíaca i una prosa sinuosa, pastada amb ambigüitats i silencis, interroga els motius de l’assassinat d’una dona gran. En el procés, ens mostra el clima asfixiant de l’illa i els meandres de la natura humana. En aquest terreny, una proposta valenta és Tota la veritat (RBA), Premi Crims de Tinta, de Núria Cadenes, perquè l’assassinat d’un home d’èxit de vacances en un poble de vacances és el detonant per a pintar una història on la població té altres vides i altres morts també rellevants.

Juanjo Garcia és un escriptor jove que du un ritme creatiu accelerat. Fa uns mesos va publicar Tota la terra és de vidre (Bromera) Premi Antoni Bru d’Elx, que, com els títols anteriors, també parteix d’un clima de narració negra. L’assassinat d’un membre del Tribunal de les Aigües ajunta un periodista jove i un policia corrupte. La investigació dels motius d’aquest crim i d’altres visualitza capes i etapes fosques de la ciutat de València. Ara, li acaba d’eixir pràcticament del forn El temps és mentida (Edicions Bromera), guanyadora del Premi Ciutat d’Alzira. Una obra de factura sòlida que vol jugar ja en primera. A través del joc de temps i l’elaboració d’una novel·la per a explorar-se i auscultar el món on sembla que no passe res, però darrere les portes de casa sura la por i la sordidesa, el fracàs i la impotència.

Francesc Bodí és un veterà d’Edicions Bromera, autor d’una obra que paga la pena de llegir com és Havanera, acaba de traure la seua darrera creació, La passejadora de gossos, Premi Ciutat de València. Amb saviesa narrativa, l’autor pinta a través d’una jove estudiant, vital i extravertida, que exerceix un ofici inusual, una visió irònica del món i de la València que viuen el seus clients.

Una certa sorpresa suposa l’aparició de Capvespre (Lletra Impresa) pel fet de ser l’obra d’un autor, Josep Bertomeu, que s’estrena passada la seixantena i pel fet de venir apadrinada pel malaguanyat Rafael Chirbés. Efectivament, és un producte literari a valorar. És la “crònica” d’uns joves que s’oposen al règim franquista i a tot el que representa la València dels anys setanta del segle passat. És la radiografia dels neguits i les pors d’uns joves i d’una ciutat, captada de manera fragmentària i coral. Coincidint parcialment amb aquest ambient polític i social, trobem València sic transit (Companyia Austrohongaresa de Vapors) amb què Francesc Bayarri torna al gènere novel·lístic després de dotze anys de silenci. Narrada amb la sagacitat i la profunditat escodrinyadora del periodista, la història és una acusació sense edulcorants contra un període que va des de les acaballes del franquisme fins a la degradació final del PP. No és un al·legat polític sinó el relat caricaturesc d’unes vides de peus de fang i els avatars del temps.

Amb les revolucions pujades, l’alcoià Francesc Gisbert projecta amb gotes de deliri una contraimatge del món actual en Un món de bojos (Onada), Premi Ciutat de Sagunt. Una colla de personatges una mica tocats del bolet decideixen fer-se una vida al marge.

Reculant uns anys enrere, Vicent Penya evoca en Insòlita memòria (Onada), Premi Vila de Puçol, en uns relats de contorns identificables, el pas de la infantesa i de la joventut, presentats com un món de plenitud, a la crua realitat d’una vida que sembla irreal i on el somni n’esdevé l’única sortida. Més enrere encara ens du Agustí Colomer, més conegut com a assagista, que en la seua primera incursió narrativa A trenc d’alba (Viena), Premi Narrativa curta “25 d’Abril” de Benissa, ens transporta al període que va entre la República i la Guerra per contar una història de formació d’un jove, que, enmig dels trasbalsos de la història, bascula entre l’esperança i la frustració.

Amb el peu en altres països el lector torbarà diverses obres. Elvira Cambrils, en Vestida de nit (Bullent), Premi Soler i Estruch, embasta una història d’autoficció, farcida d’imaginació i de lirisme, a partir viatges que van de Delos i Amman fins a Nova York, passant per Marràqueix. Octaví Monsonís, en Rotterdam, provisionalment (Pruna) –un recull de relats atractius, sobretot els de la segona part– ens transporta per diferents ciutats europees i on la música embolcalla les històries i les fecunda en múltiples sentits. Per últim, Jovi Lozano-Seser basteix en Traductor (AdiA), Premi Vila de Lloseta, basteix una història notable: les peripècies d’un personatge entre entranyable i grotesc, un traductor de novel·les roses angleses per a les colònies de britànics d’Alacant, que, per una malifeta, ha d’anar a Anglaterra a “millorar” les obres d’un escriptor en decadència. Una comèdia àcida que permet a l’autor pintar una visió devastadora d’un Alacant determinat i del món literari actual. Finalment, el bibliotecari i historiador Antoni Carrasquer s’estrena en la ficció amb Memòries viatgeres d’anar per casa (Edicions 69), on trama un periple divertit i força singular, per dir-ho d’alguna manera.

Enguany hi ha també dos llibres col·lectius. Entre dones (Balandra) és el primer recull de relats compost íntegrament per autores valencianes. És una lectura interessant, ja que posa de manifest que les narradores han augmentat en nombre i en pes literari. A partir de protagonistes femenines, trobarem un conjunt interessant d’històries ben divers en estils i objectius. Castellonies (Edicions 96), compost per nou relats amens i de gèneres. El factor comú n’és que ocorren en un poble de la Ribera el nom del qual és un conflicte permanent. Entre altres hi col·laboren Juli Alandes, Rafael Estrada i Tobies Grimaltos.

En la secció de la prosa de no-ficció localitzarem dos llibres d’autors ben coneguts. Rafa Gomar ofereix un nou dietari, titulat Fràgil sol de tardor (El Cep i la Nansa). Hi trobarem records, petites històries, dibuixos... L’autor és un golafre de la vida, gaudeix amb els detalls més insignificants, però també amb les reflexions més complexes. Josep Piera amb Mai no és tard. Vinyoliana (PUV) ens retorna al Piera poeta i lector de poesia. Un diàleg amb la vida i l’obra Joan Vinyoli, de qui elabora un perfil humà i poètic clarivident. Al mateix temps, el relat és un escrutini personal i de la generació dels setanta. Tot plegat, una mirada penetrant i de bon llegir.

Assaig, història, edició de textos

Enguany el tema de la identitat i dels orígens dels valencians té un paper destacat gràcies a dos treballs de vàlua. D’una banda, Els valencians, des de quan són valencians? (Afers), de Vicent Baydal, és un treball metòdic, erudit. Ha escodrinyat pacientment l’Arxiu de la Corona d’Aragó per datar meticulosament el naixement d’una identitat col·lectiva valenciana més enllà de la general. La particularitat ve lligada amb la imposició, el desplegament i la consolidació dels furs propis contraposats als d’Aragó. De l’altra, Ferran Garcia-Oliver, amb Valencians sense ADN. Relats dels orígens (3i4), Premi d’assaig Joan Fuster, escorcolla amb la lupa d’un detectiu i arguments consistents els distints relats sobre els orígens dels valencians i les seues motivacions, algunes de ben delirants que defensen sense vergonya que els valencians tenen una arrel immutable que és perd en la boira de la història.

Relacionat amb les indagacions anteriors es pot llegir el llibre La regió en la pantalla. El cinema i la identitat dels valencians (Afers) de Marta García Carrión. Un treball que historia les diverses temptatives de crear un imaginari regional valencià i que van des de les primeres projeccions fins a la instauració de la dictadura franquista.

Una nova aportació sobre la identitat dels valencians i l’elaboració d’un País a mig fer la trobem en el nou llibre de Ricard Pérez Casado Ser valencians (Balandra), on justifica les seues idees amb arguments de tota mena, com ara històrics, econòmics, polítics...

En l’àmbit de la història del paisatge és valuós Horts de tarongers. La formació del verger valencià (Institució Alfons el Magnànim) d’Adrià Besó Ros, un gruixut i portentós estudi sobre el sorgiment i el desenvolupament del paisatge de tarongerar al País Valencià des de la fi del segle XVIII fins als anys trenta del segle XX en un arc que abasta des de la Plana de Castelló a la Safor. Un dels drames de l’horta n’és la reducció dramàtica. En aquest sentit, La batalla de l’Horta. Cinc dècades de resistència silenciada (Sembra) d’Enric Llopis és un viatge emotiu i ben raonat a les lluites dutes a terme en defensa de l’Horta de València. En el terreny de l’economia Vicent Cucarella, amb un llenguatge planer, redacta Economia per a un futur sostenible (Bromera), un text d’economia pràctica que cerca despertar consciències.

En el prestatge dels estudis literaris poden llegir Paraules invictes. Cinc estudis de poesia catalana del segle XX (PUV), de Ferran Carbó, que hi analitza temàtiques i motius que connecten cinc poetes rellevants de la nostra poesia, i Poesia digital. Deena Larsen i Sthehanie Stricklarnd (PUV), d’Oreto Doménech, una investigació pionera entre nosaltres dirigida a explicar el sentit de la poesia digital, els seus trets definitoris i la seua expansió. A més, estudia amb detall dues poetesses nord-americanes.

Respecte a l’edició de textos, cal destacar l’edició del Glosari (1921-1929) (Ajuntament de Castelló), de Carles Salvador, una aportació necessària perquè posa a l’abast de lector el combat constant de Salvador per a escampar una visió raonable, entre altres coses, sobre la política, la literatura i la llengua nostres. Finalment, Vicent Josep Escartí posa en circulació la Poesia festiva (Alfons el Magnànim) que posseeix un cert valor literari, d’un poeta morellà pràcticament desconegut, Carles Gassulla d’Urbino, que visqué a cavall entre els segles XVII i XVIII.

Traducció, poesia i teatre

Traducció, poesia i teatreEnguany la cistella de les traduccions va plena de bons títols. L’editorial Bromera aposta ben fort en aquest apartat. Les dues estreles són: un valor segur, com és John Banville que aventura en La guitarra blava una exploració mordaç i devastadora de les relacions humanes, i un valor emergent, Marlon James, que en Una història breu de set assassinats, Premi Man Booker, traça una història impactant i provocadora que retrata una època inestable dels barris pobres de Nova York. Un clàssic de la casa és Dario Fo, de qui trauen un al·lucinant Un rei boig a Dinamarca. Per la seua banda, l’editorial Sembra edita Els avantatges de ser marginal, de Stephen Chbosky, una història que explora els traumes, les expectatives i els sentiments d’uns adolescents que batallen per aprendre a viure. Per últim, el poeta valencià Pau Sanchis tradueix del croat Zoran Malkoč el llibre de relats El cementiri dels reis menors (Raig Verd), on desfilen tot un seguit de personatges singulars que ens duen a l’Eslavònica dels anys de la guerra i la postguerra a Croàcia.

Situats en l’apartat de la poesia, una grata notícia és la traducció de Memòria d’un altre riu, d’un dels grans poetes portuguesos del segle passat, traduït pel Jordi Sebastià. Ara bé, la gran sorpresa ha estat que per fi Isidre Martínez Marzo ha fer publica la seua traducció de l’obra de Dylan Thomas, Poesia reunida (1934-1952), en Edicions Els Llums. Finalment, una altra translació que cal remarcar és Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995) de Lois Pereiro, un dels poetes gallecs més rellevants de la fi del segle XX.

El gènere poètic de producció pròpia presenta títols suggeridors. Maria Josep Escrivà, al cap de nou anys de silenci, trau Serena barca (Buc), que, sense la potència de l’anterior, és un llibre refinat, d’un treball artesanal ple de matisos i d’indicis; una mirada vital que no oblida les tempestes que amaga la calma. Un company de la seua promoció poètica, com és Aleixandre Navarro, dóna a conéixer El tren i la torre (Onada), un poemari madur que amb vers sintètic delinea un viatge íntim sobre els rastres del desig i l’amor íntim.

Begonya Pozo amb poc temps de diferència ha publicat Novunque (vertebre romane) (Amagord), una col·lecció de trenta-tres tankes, traduïdes a la resta de les llengües ibèriques, i Sense treva (AdiA), on es constata una lírica més sòlida que va directa a les ferides i les explora sense additaments. En la mateixa editorial Pau Sif publica Arnes. El seu llibre més consistent, en què tracta amb un verb potent i incisiu el món que l’envolta, terra i circumstàncies. El poeta i cantautor Ivan Brull, en Sobre d’Unicorn (Perifèric), Premi Benvingut Oliver, hi basteix un tramat unitari per parlar de la innocència i des de la innocència. Una mica més joves són els darrers poetes que triem. Hèctor Serra Cubilles escriu Cinètica (Viena), Premi de Poesia “25 d’Abril” de Benissa, on fuig de la confessió fàcil i sentimental i sota el paraigua de Kerouak i Stevens, entre altres, integra un llenguatge plural per submergir-se en el món global. I Mercè Climent, que va guanyar el Premi Ibn Jafadja Ciutat d’Alzira amb Infinitamant (Bromera), un poemari que tracta de tots els rostres que presenta l’amor.

En el gènere del teatre, Xavier Puchades publica Saqueig (Bromera), Premi Palanca i Roca, on dues dones que viuen juntes amaguen unes biografies plenes de secrets. I Manuel Molins presenta Bagdad. Dones al jardí (Arola), Premi Ricard Vinyes 2010, on a través d’un grup de dones reunides en un jardí denuncia les malvestats de la guerra de l’Iraq.

Comença la Fira del Llibre (del 20 d'abril a l'1 de maig). Com totes les cerimònies, té els seus rituals, però també un entusiasme renovat. Com tot els anys? Sí, i no. S’hi respira un altre aire. No és una cosa escandalosa. No hi ha diners, tot s’ha de dir, o ben pocs. La qüestió és una altra: l’Administració ja no es mostra tan tibant, per no dir-ne hostil. La complicitat sembla evident. La Fira, d’entrada, es presenta més animada, amb noves casetes i un nombre ingent d’activitats. Tot això potser ajude a enfrontar amb una altra cara els moments problemàtics, delicats que viu el sector del llibre. El present i el futur presenten marejol. Les empreses hi conviuen com poden i miren de sobreviure. Enfronten el futur amb prudència i amb noves estratègies, com és el cas d’Edicions Bromera, l’editorial més significativa en català al País València, o el d’Onada Edicions, que, des de Benicarló, tracta de ser una peça substancial en el panorama editorial valencià.

Un fenomen nou que ha sorgit en els darrers temps és el de les editorials menudes. Des que va sorgir Llibres de la Drassana, l’any 2013, fins al present, no han parat de sorgir iniciatives noves, com ara Sembra Llibres, Balandra Edicions, Edicions del Buc o El Petit Editor i Neopàtria, centrades totes dues sobretot a gestionar llibres d’autoedició. Sorprenentment, no para d’haver-hi incorporacions. En els darrers mesos s’han donat d’alta tres iniciatives noves: Pruna Llibres (València), Lletra impresa (Gandia) i la Companyia Austrohongaresa de Vapors (Almàssera).

La segona tanda del 2015

Si el 2015 es va iniciar amb bon peu literari, amb títols rellevants, com per exemple Un dinar qualsevol, de Ferran Torrent, i Gegants de Gel, de Joan Benesiu –el llibre revelació de l’any i que meresqué el Premi Llibreter–, la segona tanda de l’any ha dut també propostes engrescadores. Raquel Ricart publicava El temps de cada cosa (RBA), que mostrava una partida plural entre dos continents per a pintar uns protagonistes arrossegats pel remolí de l’atzar (farcit de secrets i de buits), i que han de patir i suportar i alhora tractar d’explorar-lo a fi de refer les peces de l’edifici vital malmés, i així poder reconduir les rutes personals i fer aflorar el vitalisme que duen emponat, emporugit, sota les pors i les inèrcies. Ens trobem davant una trama dramàtica de personatges transterrats, d’adversitats incessants, de confegiments dolorosos, amb ombres i llums, catarsis i finals reparadors.

Al setembre, Salvador Company, després d’uns quants anys de silenci, reapareix amb Sense fi (Angle), Premi Pin i Soler de Tarragona. És el seu llibre més equilibrat i llegidor que amb ressonàncies de trhiller i un còctel de sexe, tennis i cintes de vídeo trama una història desoladora, amb dosis grosses d’ironia, per abordar la descomposició econòmica i moral d’uns personatges i una societat.

La sega (Proa) representa un canvi significatiu en la singladura narrativa de Martí Domínguez, l’autor, perquè deixa de banda el cicle històric que recorria l’Europa de la modernitat, però sobretot perquè és una obra potent que regira ressorts que commouen, repuntada amb un estil efectiu i una llengua saborosa. Ens transporta a un tros del Maestrat dels anys quaranta del segle passat, on els maquis duen la seua guerra particular contra Franco. Un conflicte d’acció i reacció, de venjança i contravenjança. El règim engega una guerra de repressió brutal i els masovers n’esdevenen les víctimes propiciatòries. Vivim la tragèdia des de la punyida interna de la família del narrador, un sagal de 10 anys. El combat de desgast escampa el corc de la por i de la desconfiança: tots recelen de tots.

En Les veus i la boira (Bromera), guanyadora del Premi Alfons el Magnànim de narrativa 2015, Vicent Usó renova les problemàtiques que el caracteritzen i depura i desplega amb efectivitat la versatilitat del seu joc narratiu i l’articulació de les distintes veus. La novel·la, amb la combinació de temps diferents (des dels anys trenta fins a les acaballes del segle passat) i espais diversos ens du al centre de la història per remoure els ressorts forts del secret: la mentida, la ficció i la impostura. La mentida té sobretot efectes demolidors en la política i en l’economia. La trama toca així aspectes que fan estralls en el món actual, tant en el pròxim com en el més boirós, com ara el tall i els vels entre la realitat i les aparences i els ressons sovint devastadors que han introduït les distintes etapes de la globalització (estraperlo, contraban, control de la construcció i dels negocis, tràfic d’armes...) que al Castelló i a la Mallorca de la novel·la té concrecions ben potents.

Silvestre Vilaplana amb Un sepulcre de lletres minúscules (Bromera), incideix en els àmbits del desassossec que havia desplegat, per exemple, en El quadern de les vides perdudes. Els personatges es troben en una situació desesperada i accepten un tracte amb un individu misteriós que els pot oferir una sortida. L’objectiu de l’autor és mantenir el lector en un ai per mitjà dels laberints psicològics d’uns personatges extrems i retorçuts, però amb una aura dramàtica insòlita.

El poeta Josep Lluís Roig, amb la segona incursió narrativa, Resurrecció i mort de G. T. (3i4), va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat de Vila-Real de l’any 2014. La investigació, a Noruega, de l’assassinat d’una dona ben gran ens transporta, a partir de pistes difuses, al passat de la Guerra Civil espanyola viscuda a Alcoi, Benidorm Oliva i Terrassa, on activistes nòrdics posaren en funcionament hospitals de guerra, que foren centres d’acollida per a ferits i orfes.

Un altre títol que ens transporta als fets tràgics de la Guerra és No mataràs (Bromera), Premi Enric Valor de Novel·la, de Víctor Labrado, però des d’una perspectiva diferent. La proposta de Labrado és ben singular en el nostre panorama narratiu, perquè a partir de la documentació oral i escrita refà uns fets, ben presents encara, però amb els contorns difuminats pel pas del temps. I n’elabora un relat eficaç sense recórrer a la ficció. D’entrada, la història és ben novel·lesca. Una partida de pilota mítica a la Safor salva de la metralla un rector i converteix en mite Pepe Carinyo, un home d’ordre que, per les voltes i les trames de la història, esdevé roder, un maquí i mític enemic del règim.

La trama detectivesca i els efectes corrosius dels comportaments corruptes i mafiosos són un brusc temàtic que atrau molts narradors. Felip Bens mira d’explorar en El cas Forlati. L’home que volia ser Marlowe (Drassana) una via imaginativa que enllace València amb el món mafiós de Corleone. El protagonista, de retorn al Cabanyal, descobreix els orígens tèrbols de la família i històries que ens duen a la Sicília dels 30 del segle passat, espai llegendari de la màfia i de la misèria. Entre el gènere negre i la paròdia, el projecte és ambiciós, però fet segurament amb més voluntat que resultats.

Fora de la ficció, hi ha uns quants títols a remarcar. Un de ben significatiu, per l’amplitud de la mirada i de les observacions, és Sobre una neu invisible (PUV), de Vicent Alonso, que no és una mera continuació del dietari anterior; és més madur en la veu i més sòlid en l’instrument i s’hi obri el ventall de perspectives. És un fidel seguidor de l’ideal de Montaigne: és un observador obstinat del trànsit del jo. La vida quotidiana, sense expansions, és el fil conductor del discurs. És on rau la versemblança i la veritat. Si l’autor es judica i judica els altres, ho fa per remarcar la seua singularitat i exposar la capacitat d’anar més enllà de l’epidermis de les situacions particulars. El judici i la consciència són mecanismes clau per a il·luminar el significat o la intenció de cada acte o tema i detectar, si cal, la responsabilitat que se’n desprén.

Un assaig valuós, més cenyit als paràmetres acadèmics, però que es fa llegir bé, és el Far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (PUV), d’Antoni Martí Monterde, un recorregut fascinant per la relació entre els llocs i la literatura a través d’autors com Goethe, Proust, Modiano, Pla, Sebald, Benjamin o Brodsky.

Xavier Serra trau el tercer lliurament de Biografies parcials (Afers), subtitulat «L’època crítica», en què retrata personatges nascuts entre els anys 1938 i 1940 (Joan Francesc Mira, Francesc Jarque, Raimon, Josep Lluís Blasco, Albert Hauf i Thomas F. Glik). El resultat global del tres volums és altament positiu: ofereix un grup admirable de personatges que des del seu àmbit han contribuït a remoure les aigües sovint massa estancades del País Valencià. I de rebot, reconstrueix l’evolució de la societat i dels sectors més creatius des de la postguerra i l’elaboració progressiva de la consciència moderna dels valencians. L’altre atractiu de la proposta rau en una prosa vibrant, vivaç, amb una voluntat declarada d’apostar per la intensitat i les coloracions de la literatura.

Gabinet de curiositats (Pruna) és la prolongació de la sensibilitat i dels interessos de la novel·lista i pintora Anna Moner. Són articles, escrits amb gran plasticitat, que miren d’auscultar en el fons de personatges insatisfets, rebels, complexos o marginats (els experiments elèctrics d’Andrew Crosse i la seua influència en Mary W. Shelley, Caravaggio, Chopin, Artimisia Gentilischi, Georges Méliès, els autòmats, Houdini...), que, moguts per desfici vital, estètic o d’ofici, ennaveguen el seu ofici o art per vies poc o gens concorregudes, per anar més enllà de les convencions i dels límits.

Joan Garí, escriptor tot terreny, confegeix un llibre especial: La memòria del sabor, amb fotografies de Ramon Usó (3i4), és un obra de cuina popular, pròpia del país, però és molt més que tot això. Davant l’asèpsia de la vida contemporània, l’autor fa un cant a la cuina elaborada amb productes de proximitat i feta amb paciència per a traure’n el màxim rèdit per als sentits. No és només un receptari, és sobretot una obra literària, amb components de sociologia i antropologia.

Els primers passos del 2016

Les novetats dels primers mesos de l’any serveixen a les editorials per a engegar la maquinària i ser visibles en la Fira de Llibre o la Diada de Sant Jordi, ja que són els esdeveniments més representatius lligats al paper imprés. I com és d’esperar, la celebració ve carregada de novetats de tota mena, i on els lectors poden trobar algunes de les millors apostes de les cases editores.

Narrativa

Tot i que no pertany a la ficció, el primer llibre a destacar és Ningú no ens espera (Periscopi), per la personalitat de Manuel Baixauli, i perquè són dos llibres en un, ja que no només recull articles publicats a El País, sinó també les il·lustracions, molt ben reproduïdes, que els acompanyaven. Són articles potents i molt ben escrits.

Un dels primers llibres de l’any ha estat L’illa sense temps (Meteora), d’Esperança Camps, que amb ingredients de la novel·la policíaca i una prosa sinuosa, pastada amb ambigüitats i silencis, interroga els motius de l’assassinat d’una dona gran. En el procés, ens mostra el clima asfixiant de l’illa i els meandres de la natura humana. En aquest terreny, una proposta valenta és Tota la veritat (RBA), Premi Crims de Tinta, de Núria Cadenes, perquè l’assassinat d’un home d’èxit de vacances en un poble de vacances és el detonant per a pintar una història on la població té altres vides i altres morts també rellevants.

Juanjo Garcia és un escriptor jove que du un ritme creatiu accelerat. Fa uns mesos va publicar Tota la terra és de vidre (Bromera) Premi Antoni Bru d’Elx, que, com els títols anteriors, també parteix d’un clima de narració negra. L’assassinat d’un membre del Tribunal de les Aigües ajunta un periodista jove i un policia corrupte. La investigació dels motius d’aquest crim i d’altres visualitza capes i etapes fosques de la ciutat de València. Ara, li acaba d’eixir pràcticament del forn El temps és mentida (Edicions Bromera), guanyadora del Premi Ciutat d’Alzira. Una obra de factura sòlida que vol jugar ja en primera. A través del joc de temps i l’elaboració d’una novel·la per a explorar-se i auscultar el món on sembla que no passe res, però darrere les portes de casa sura la por i la sordidesa, el fracàs i la impotència.

Francesc Bodí és un veterà d’Edicions Bromera, autor d’una obra que paga la pena de llegir com és Havanera, acaba de traure la seua darrera creació, La passejadora de gossos, Premi Ciutat de València. Amb saviesa narrativa, l’autor pinta a través d’una jove estudiant, vital i extravertida, que exerceix un ofici inusual, una visió irònica del món i de la València que viuen el seus clients.

Una certa sorpresa suposa l’aparició de Capvespre (Lletra Impresa) pel fet de ser l’obra d’un autor, Josep Bertomeu, que s’estrena passada la seixantena i pel fet de venir apadrinada pel malaguanyat Rafael Chirbés. Efectivament, és un producte literari a valorar. És la “crònica” d’uns joves que s’oposen al règim franquista i a tot el que representa la València dels anys setanta del segle passat. És la radiografia dels neguits i les pors d’uns joves i d’una ciutat, captada de manera fragmentària i coral. Coincidint parcialment amb aquest ambient polític i social, trobem València sic transit (Companyia Austrohongaresa de Vapors) amb què Francesc Bayarri torna al gènere novel·lístic després de dotze anys de silenci. Narrada amb la sagacitat i la profunditat escodrinyadora del periodista, la història és una acusació sense edulcorants contra un període que va des de les acaballes del franquisme fins a la degradació final del PP. No és un al·legat polític sinó el relat caricaturesc d’unes vides de peus de fang i els avatars del temps.

Amb les revolucions pujades, l’alcoià Francesc Gisbert projecta amb gotes de deliri una contraimatge del món actual en Un món de bojos (Onada), Premi Ciutat de Sagunt. Una colla de personatges una mica tocats del bolet decideixen fer-se una vida al marge.

Reculant uns anys enrere, Vicent Penya evoca en Insòlita memòria (Onada), Premi Vila de Puçol, en uns relats de contorns identificables, el pas de la infantesa i de la joventut, presentats com un món de plenitud, a la crua realitat d’una vida que sembla irreal i on el somni n’esdevé l’única sortida. Més enrere encara ens du Agustí Colomer, més conegut com a assagista, que en la seua primera incursió narrativa A trenc d’alba (Viena), Premi Narrativa curta “25 d’Abril” de Benissa, ens transporta al període que va entre la República i la Guerra per contar una història de formació d’un jove, que, enmig dels trasbalsos de la història, bascula entre l’esperança i la frustració.

Amb el peu en altres països el lector torbarà diverses obres. Elvira Cambrils, en Vestida de nit (Bullent), Premi Soler i Estruch, embasta una història d’autoficció, farcida d’imaginació i de lirisme, a partir viatges que van de Delos i Amman fins a Nova York, passant per Marràqueix. Octaví Monsonís, en Rotterdam, provisionalment (Pruna) –un recull de relats atractius, sobretot els de la segona part– ens transporta per diferents ciutats europees i on la música embolcalla les històries i les fecunda en múltiples sentits. Per últim, Jovi Lozano-Seser basteix en Traductor (AdiA), Premi Vila de Lloseta, basteix una història notable: les peripècies d’un personatge entre entranyable i grotesc, un traductor de novel·les roses angleses per a les colònies de britànics d’Alacant, que, per una malifeta, ha d’anar a Anglaterra a “millorar” les obres d’un escriptor en decadència. Una comèdia àcida que permet a l’autor pintar una visió devastadora d’un Alacant determinat i del món literari actual. Finalment, el bibliotecari i historiador Antoni Carrasquer s’estrena en la ficció amb Memòries viatgeres d’anar per casa (Edicions 69), on trama un periple divertit i força singular, per dir-ho d’alguna manera.

Enguany hi ha també dos llibres col·lectius. Entre dones (Balandra) és el primer recull de relats compost íntegrament per autores valencianes. És una lectura interessant, ja que posa de manifest que les narradores han augmentat en nombre i en pes literari. A partir de protagonistes femenines, trobarem un conjunt interessant d’històries ben divers en estils i objectius. Castellonies (Edicions 96), compost per nou relats amens i de gèneres. El factor comú n’és que ocorren en un poble de la Ribera el nom del qual és un conflicte permanent. Entre altres hi col·laboren Juli Alandes, Rafael Estrada i Tobies Grimaltos.

En la secció de la prosa de no-ficció localitzarem dos llibres d’autors ben coneguts. Rafa Gomar ofereix un nou dietari, titulat Fràgil sol de tardor (El Cep i la Nansa). Hi trobarem records, petites històries, dibuixos... L’autor és un golafre de la vida, gaudeix amb els detalls més insignificants, però també amb les reflexions més complexes. Josep Piera amb Mai no és tard. Vinyoliana (PUV) ens retorna al Piera poeta i lector de poesia. Un diàleg amb la vida i l’obra Joan Vinyoli, de qui elabora un perfil humà i poètic clarivident. Al mateix temps, el relat és un escrutini personal i de la generació dels setanta. Tot plegat, una mirada penetrant i de bon llegir.

Assaig, història, edició de textos

Enguany el tema de la identitat i dels orígens dels valencians té un paper destacat gràcies a dos treballs de vàlua. D’una banda, Els valencians, des de quan són valencians? (Afers), de Vicent Baydal, és un treball metòdic, erudit. Ha escodrinyat pacientment l’Arxiu de la Corona d’Aragó per datar meticulosament el naixement d’una identitat col·lectiva valenciana més enllà de la general. La particularitat ve lligada amb la imposició, el desplegament i la consolidació dels furs propis contraposats als d’Aragó. De l’altra, Ferran Garcia-Oliver, amb Valencians sense ADN. Relats dels orígens (3i4), Premi d’assaig Joan Fuster, escorcolla amb la lupa d’un detectiu i arguments consistents els distints relats sobre els orígens dels valencians i les seues motivacions, algunes de ben delirants que defensen sense vergonya que els valencians tenen una arrel immutable que és perd en la boira de la història.

Relacionat amb les indagacions anteriors es pot llegir el llibre La regió en la pantalla. El cinema i la identitat dels valencians (Afers) de Marta García Carrión. Un treball que historia les diverses temptatives de crear un imaginari regional valencià i que van des de les primeres projeccions fins a la instauració de la dictadura franquista.

Una nova aportació sobre la identitat dels valencians i l’elaboració d’un País a mig fer la trobem en el nou llibre de Ricard Pérez Casado Ser valencians (Balandra), on justifica les seues idees amb arguments de tota mena, com ara històrics, econòmics, polítics...

En l’àmbit de la història del paisatge és valuós Horts de tarongers. La formació del verger valencià (Institució Alfons el Magnànim) d’Adrià Besó Ros, un gruixut i portentós estudi sobre el sorgiment i el desenvolupament del paisatge de tarongerar al País Valencià des de la fi del segle XVIII fins als anys trenta del segle XX en un arc que abasta des de la Plana de Castelló a la Safor. Un dels drames de l’horta n’és la reducció dramàtica. En aquest sentit, La batalla de l’Horta. Cinc dècades de resistència silenciada (Sembra) d’Enric Llopis és un viatge emotiu i ben raonat a les lluites dutes a terme en defensa de l’Horta de València. En el terreny de l’economia Vicent Cucarella, amb un llenguatge planer, redacta Economia per a un futur sostenible (Bromera), un text d’economia pràctica que cerca despertar consciències.

En el prestatge dels estudis literaris poden llegir Paraules invictes. Cinc estudis de poesia catalana del segle XX (PUV), de Ferran Carbó, que hi analitza temàtiques i motius que connecten cinc poetes rellevants de la nostra poesia, i Poesia digital. Deena Larsen i Sthehanie Stricklarnd (PUV), d’Oreto Doménech, una investigació pionera entre nosaltres dirigida a explicar el sentit de la poesia digital, els seus trets definitoris i la seua expansió. A més, estudia amb detall dues poetesses nord-americanes.

Respecte a l’edició de textos, cal destacar l’edició del Glosari (1921-1929) (Ajuntament de Castelló), de Carles Salvador, una aportació necessària perquè posa a l’abast de lector el combat constant de Salvador per a escampar una visió raonable, entre altres coses, sobre la política, la literatura i la llengua nostres. Finalment, Vicent Josep Escartí posa en circulació la Poesia festiva (Alfons el Magnànim) que posseeix un cert valor literari, d’un poeta morellà pràcticament desconegut, Carles Gassulla d’Urbino, que visqué a cavall entre els segles XVII i XVIII.

Traducció, poesia i teatre

Enguany la cistella de les traduccions va plena de bons títols. L’editorial Bromera aposta ben fort en aquest apartat. Les dues estreles són: un valor segur, com és John Banville que aventura en La guitarra blava una exploració mordaç i devastadora de les relacions humanes, i un valor emergent, Marlon James, que en Una història breu de set assassinats, Premi Man Booker, traça una història impactant i provocadora que retrata una època inestable dels barris pobres de Nova York. Un clàssic de la casa és Dario Fo, de qui trauen un al·lucinant Un rei boig a Dinamarca. Per la seua banda, l’editorial Sembra edita Els avantatges de ser marginal, de Stephen Chbosky, una història que explora els traumes, les expectatives i els sentiments d’uns adolescents que batallen per aprendre a viure. Per últim, el poeta valencià Pau Sanchis tradueix del croat Zoran Malkoč el llibre de relats El cementiri dels reis menors (Raig Verd), on desfilen tot un seguit de personatges singulars que ens duen a l’Eslavònica dels anys de la guerra i la postguerra a Croàcia.

Situats en l’apartat de la poesia, una grata notícia és la traducció de Memòria d’un altre riu, d’un dels grans poetes portuguesos del segle passat, traduït pel Jordi Sebastià. Ara bé, la gran sorpresa ha estat que per fi Isidre Martínez Marzo ha fer publica la seua traducció de l’obra de Dylan Thomas, Poesia reunida (1934-1952), en Edicions Els Llums. Finalment, una altra translació que cal remarcar és Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995) de Lois Pereiro, un dels poetes gallecs més rellevants de la fi del segle XX.

El gènere poètic de producció pròpia presenta títols suggeridors. Maria Josep Escrivà, al cap de nou anys de silenci, trau Serena barca (Buc), que, sense la potència de l’anterior, és un llibre refinat, d’un treball artesanal ple de matisos i d’indicis; una mirada vital que no oblida les tempestes que amaga la calma. Un company de la seua promoció poètica, com és Aleixandre Navarro, dóna a conéixer El tren i la torre (Onada), un poemari madur que amb vers sintètic delinea un viatge íntim sobre els rastres del desig i l’amor íntim.

Begonya Pozo amb poc temps de diferència ha publicat Novunque (vertebre romane) (Amagord), una col·lecció de trenta-tres tankes, traduïdes a la resta de les llengües ibèriques, i Sense treva (AdiA), on es constata una lírica més sòlida que va directa a les ferides i les explora sense additaments. En la mateixa editorial Pau Sif publica Arnes. El seu llibre més consistent, en què tracta amb un verb potent i incisiu el món que l’envolta, terra i circumstàncies. El poeta i cantautor Ivan Brull, en Sobre d’Unicorn (Perifèric), Premi Benvingut Oliver, hi basteix un tramat unitari per parlar de la innocència i des de la innocència. Una mica més joves són els darrers poetes que triem. Hèctor Serra Cubilles escriu Cinètica (Viena), Premi de Poesia “25 d’Abril” de Benissa, on fuig de la confessió fàcil i sentimental i sota el paraigua de Kerouak i Stevens, entre altres, integra un llenguatge plural per submergir-se en el món global. I Mercè Climent, que va guanyar el Premi Ibn Jafadja Ciutat d’Alzira amb Infinitamant (Bromera), un poemari que tracta de tots els rostres que presenta l’amor.

En el gènere del teatre, Xavier Puchades publica Saqueig (Bromera), Premi Palanca i Roca, on dues dones que viuen juntes amaguen unes biografies plenes de secrets. I Manuel Molins presenta Bagdad. Dones al jardí (Arola), Premi Ricard Vinyes 2010, on a través d’un grup de dones reunides en un jardí denuncia les malvestats de la guerra de l’Iraq.

Ningú no ens espera

Manuel Baixauli

Edicions del Periscopi

Barcelona, 2016

308 pàgines

Manuel Baixauli, l’autor de l’extraordinària La cinquena planta, recull en Ningú no ens espera els seus articles publicats en premsa, acompanyats per il·lustracions de primera magnitud que revelen l’amplitud artística de l’autor. Els papers, peces de rellotgeria, expressen el pensament i les vivències relacionades sobretot amb l’art i tot el que hi està relacionat. Hi trobarem malestar, ironia, compromís, defensa de l’art d’altura. El pes substancial de l’escriptura de Manuel Baixauli rau en la força de la seua prosa i en el rigor dels arguments i en els símils amb què els sosté.

Horts de tarongers. La formació del verger valencià

Adrià Besó Ros Institució Alfons el Magnànim

València, 2016

433 pàgines

El tòpic del tarongerar com a jardí ha estat explotat fins l’avorriment. Si el deixem de banda, el tarongerar és un fenomen extraordinari que ha transformat la fesomia i l’economia del País Valencià. El llibre d’Adrià Besó n’explica amb prosa planera els orígens, l’expansió des del segle XVIII fins a la dècada dels anys trenta del segle XX i l’arc que abasta des la Plana de Castelló fins a la Safor; els factors que l’han ajudat a consolidar-se i a expandir-se (els transports, els adobs, el reg...); la seua evolució com a paisatge i l’arquitectura que ha generat. També hi analitza les mirades que ha configurat a través de la literatura, la pintura, la fotografia i la il·lustració gràfica.

Gramàtica valenciana bàsica

Acadèmia Valenciana de la Llengua

València, 2016

331 pàgines

Després de la publicació de la Gramàtica normativa valenciana el 2006 la Institució ha decidit traure’n una versió útil i accessible per a un públic general per tal d’ajudar-lo a usar la llengua pròpia en les tasques habituals de cada dia. Per aquest motiu la Gramàtica valenciana bàsica s’estructura en apartats breus a fi de permetre a l’usuari localitzar ràpidament la qüestió concreta que li suscita dubtes i trobar-hi una resposta breu i precisa. La Gramàtica mira d’harmonitzar les solucions valencianes genuïnes, vives, ben documentades en els clàssics i avalades per l’etimologia i per la tradició literària i gramatical, i la convergència amb les solucions adoptades en els altres territoris de la llengua compartida.

El temps és mentida

Joanjo Garcia

Edicions Bromera

Alzira, 2016

195 pàgines

Joanjo Garcia és un novel·lista jove amb moltes ganes d’aprendre i de créixer narrativament, com demostra cada títol que publica. La darrera, El temps no existeix, és una novel·la de factura notable i que enxampa el lector des de ben aviat, perquè el fa participar dels neguits i dels afanys del protagonista, que es despulla per fixar uns fets que el persegueixen des de fa temps. El protagonista es presenta per mitjà de l’elaboració que la novel·la crea i ho fa a través d’un joc de temps i espais que ajuden a desenvolupar la faula, alhora que es perfila la història que l’obsedeix, un món on sembla que no passe res, però darrere de les portes s’empona la por i el desengany, el fracàs i la vilesa.

Tota la veritat

Núria Cadenes

La Magrana

Barcelona, 2016

172 pàgines

En Tota la veritat Núria Cadenes parteix del gènere negre, però aviat l’abandona. No hi ha investigació ni trampes ni els protagonistes tracten d’enganyar els altres. Això sí, hi ha un cadàver. L’assassinat d’un home d’èxit de vacances en un poble de vacances és el detonant per a dibuixar un món poblat de secrets i misèries, impotències i frustracions i moltes coses. És una proposta valenta perquè es tracta d’una història coral i muntada amb fragments força breus –on barreja perspectives i llenguatges diversos– per fer àgil l’engranatge. El llenguatge n’és sintètic, punyent i elusiu i crea un clima incert, inquietant, que embolcalla tota la trama.

Entre dones

Núria Cadenes, Isabel Canet Ferrer, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner, Lliris Picó, Raquel Ricart

Balandra

València, 2016

171 pàgines

És la primera vegada que s’edita un recull de relats escrit únicament per escriptores, i està prologar per una experta en literatura de dones, Maria Lacuesta. És clar que no són totes les que hi ha, però la iniciativa posa en evidència un fet palmari, i és que cada vegada hi ha més escriptores i sobretot cada vegada pinten més en el panorama narratiu. Entre dones vol ser un mostrari de les veus, els registres i els estils que poden gestionar les escriptores valencianes. L’element comú n’és la presència femenina. A patir d’això, les propostes, les variacions i les combinacions són suggeridores. El resultat és una simfonia de veus i d’històries ben interessants i de lectura amena.

Després de diverses novel·les, com El músic del bulevard Rossini o La mà de ningú, on es centrava en l’actualitat, Vicent Usó ara, sense abandonar-la, torna a un dels temes claus de la seua obra: la guerra i la postguerra. Si amb una escriptura esborronadora travessava l’espessor de la tragèdia de tota guerra en Crònica de la devastació, en L’herència del vent ens instal·lava en el conflicte bèl·lic espanyol i els seus efectes en la inacabable postguerra, i amb tons grotescos denunciava la manipulació de la realitat que orquestrava el règim i el control i l’abús interessats que perpetrava en la vida quotidiana. En Les veus i la boira, guanyadora del premi Alfons els Magnànim de narrativa 2015, renova les problemàtiques que el caracteritzen i depura i desplega amb efectivitat la versatilitat del seu joc narratiu i l’articulació de les distintes veus.

La metxa que encén la novel·la és l’encàrrec que se li fa al periodista Mateu Sequeral en el periòdic on fa de becari. El jove és fill de periodista i nét d’un constructor i capitost del franquisme a Castelló. Havia de tirar endavant un suplement dedicat a la guerra i postguerra, centrat sobretot en el costat vivencial dels testimonis. El periodista volia fer servir com a esperó inicial uns fets ocorreguts a les illes Columbretes en temps de Guerra Civil. Un projecte finalment frustrat, però serà una enrònia que no l’abandona i quan descobreix ombres en la història familiar comença a estirar fils que el retrotrauran als anys de la guerra i el conduiran a les illes esmentades, on, com apunta el títol, la boira, que sovint les envolta, té una forta presència en l’acció, però a l’hora una irradiació simbòlica que plana sobre la trama.

La investigació durà el periodista a reconstruir no només les peripècies familiars, sinó també la història del País. I ho fa per mitjà d’entrevistes gravades, articles de diari, anotacions... per on desfilen les veus de bona part dels protagonistes de la novel·la, al costat de testimonis ocasionals que serveixen per aportar-hi informació addicional. Ens troben amb una mirada calidoscòpica dels fets i, en conseqüència, les veus matisen, contradiuen o desdiuen el que els altres aporten i, fins i tot, el que els mateixos personatges han dit en algun moment. Així, la madeixa progressivament revela el que ha passat, però també teixeix filaments de tota mena: uns, de primera magnitud, amb efecte col·laterals, altres, no tant, però que s’entreuen i col·lideixen i, al remat, tots plegats projecten una realitat complexa i pujada d’embolics.

L’escriptora nord-americana Siri Hudstvedt escriu en Elegia per un americà que “els secrets poden definir els personatges”. Efectivament. Els secrets són un motor potent de la literatura. Encara més: de la vida. Sense secrets o mentires la vida seria amb tota certesa un calvari encara més gran del que sol ser habitualment. En algunes de les obres de Vicent Usó el secret i derivats hi aporten moltes revolucions. En Les veus i la boira el seu ús arriba a uns màxims rellevants. Des d’un bon començament, Clarisse Mallo adverteix al seu fill, Mateu Sequeral, que “la veritat fa mal”, però a ell, com abans al seu pare, li cal perseguir-la; és el sentit de la professió i el seu caràcter, malgrat les possibles conseqüències, perquè, tot i les ferides que puga obrir i les conseqüències nul·les en la justícia, pot albirar clarícies i aportar petites reparacions i explicacions que, per menudes que siguen, poden esdevenir altament positives, vitals i ser portadores de sentit.

La novel·la de Vicent Usó regira els vessants forts del secret: la mentida, la ficció i la impostura. Unes vegades, els personatges mateixos les ordeixen; d’altres, en canvi, els cauen al damunt sense esperar-les i descobreixen la seua biografia com una estafa. La cosa encara va més enllà: la mentida pot tenir conseqüències terribles i de abast devastador, perquè enxampa innocents i mou els fils de la política i de econòmica. “La mentida –com diu Jean-François Revel en El coneixement inútil– és la primera força que dirigeix el món”. En aquest sentit, l’obra toca amb més o menys intensitat aspectes que fan estralls en el món present, tant en el pròxim com en el més boirós, com ara el tall i els vels entre la realitat i les aparences i els ressons sovint devastadors que ha introduït les distintes etapes de la globalització (estraperlo, contraban, control de la construcció i dels negocis, tràfic d’armes...) que a casa nostra, al Castelló i la Mallorca de la novel·la, té concrecions ben potents.

Als objectius del novel·lista li van com anell al dit la combinació d’espais (Castelló, les Columbretes, Mallorca, els Pirineus francesos, Peniscola....), temps (Des dels anys trenta fins a finals dels segle passat) i personatges diversos (al voltant d’una trentena). Així com la configuració de veus amb coloracions singulars –dialectals o d’altra mena–, perquè ajuden a esculpir la seua personalitat o escandallar fondàries. Hi ha personatges amb grapa, sobretot Colauet i Caterina Muntaner. En un altre graó, però també força vigorós, se situa Mateu Fontelles. A fi que el trencaclosques novel·lístic rendisca plenament l’autor es mostra destre en la dosificació del ritme narratiu, tot distribuint distints pics de tensió mentre cuina el crescendo de la història. Com un prestidigitador, l’autor reforça el joc d’efectes amb la presència d’una figura que a la manera de Roger “Verbal” Kint, interpretat per Kevin Spacey, en The Usual Suspects, per posar un exemple conegut, es dedica a estrafer la història.

Les obres de l’escriptor de Borriana solen ser amenitzades per crims, desaparicions, traïcions i altres virtuts d’índole semblant, i la seua composició, si més no en les darreres obres, té un fort component televisiu o cinematogràfic. I això a voltes, pel disseny massa prim o tipicitat d’algun personatge,i d’alguna trames o d’alguna situació, pot afectar una mica el resultat global. Tot i aquests petits i quasi inevitables desequilibris, per la quantitat de material que empra, Vicent Usó aconsegueix una obra intensa, llegidora i plena d’interrogants. Sens dubte, una de les seues novel·les més imponents.

Martí Domínguez, a través de les novel·les dedicades al comte Buffon, al pintor Tischbein i a Goethe, a Voltaire i a Cézanne, ha aconseguit ordir un ambiciós cicle novel·lístic que, cosit amb una fórmula àgil i ben greixada de difondre idees, ens mostra l’evolució de la modernitat i dels meandres de l’aprehensió artística. Ara, amb La sega abandona les crosses dels personatges històrics. Es pot dir que la base informativa continua sent fonamental, amb un esforç ingent d’immersió en els diferents àmbits del temps retratat. Certament, com que no té el setge del motle dels personatges coneguts, l’autor es pot moure amb llibertat en el perfil dels personatges i en el fet d’integrar imaginació i dades reals.

En aquest punt és possible que a alguns lectors els espante tanta novel·la que parle de la guerra i de la postguerra. No podem obviar que hi ha una certa inflació d’aquesta mena d’obres i que l’abús pot caure en la monotonia i en una lectura acrítica, en una mirada més atenta a l’espectacularitat del drama que no a la profunditat dels fets. Això no significa que calga renunciar a revisitar aquest període històric. Seria un error, perquè conté massa preguntes ètiques i morals i dilemes històrics de grans dimensions que encara ens afecten. El pas del temps també demana encarar perspectives inèdites o poc ateses, perquè, com deia Óssip Mandelstam, “el do de reconéixer és l’única guia” que posseïm els humans, perquè tot i que no sempre siguem capaços de comprendre’ls en tota la seua vastitud, conéixer-los ens és imprescindible. Des de les seues pròpies armes, les novel·les –unes “segones vides”, en paraules d’Orham Pamuk– s’esforcen per copsar la complexitat de la història i de les accions humanes. I això és el que fa Martí Domínguez en La sega pel que fa a un pedaç de la postguerra. A més, ens submergeix en un tema poc explorat literàriament: no tracta la lluita dels maquis des d’una perspectiva èpica, des de l’idealisme desesperat d’un somni inabastable, sinó que l’enfoca des d’una perspectiva global i té com a epicentre els masovers. I ací l’autor subratlla la decadència del món rural de les terres de l’interior, la desaparició de la vida lligada als masos. Un aspecte fins fa ben poc descurat en la literatura catalana i que és el nucli generador de l’obra d’Antoni Pladevall, que segurament té en Terres de lloguer el seu títol més redó. Martí Domínguez ofereix un perímetre més localitzat, perquè l’inici del despoblament el lliga amb la guerra entre maquis i la guàrdia civil, perquè a banda de la pressió dels guerrillers, hi ha la neteja que feren els militars per a dificultar la seua guerra particular: amb la llei de fugues a la mà deixaren un bon grapat de masos sense homes o torturaren els seus habitants fins que es veieren forçats a fugir-ne.

Però si La sega té ganxo i colpeix el lector, és per la humanitat que destil·la el relat enmig de la tragèdia o gràcies al dolor; per la crònica veraç i altament emotiva que, des de distints estats d’ànim, confecciona el narrador del microcosmos de les muntanyes de l’Alcalatén i el Maestrat, i que ofereix com a imant principal els voltants del Penyalosa. I ho fa sense maniqueismes ni estereotips, per a anar al moll de l’os de cada personatge, siguen del signe que siguen, perquè va més enllà de la cuirassa ideològica, i permet veure’n els replecs de la personalitat i mostrar-ne l’evolució. Aqueixa és la grapa de la narració: ens mostra els personatges atuïts per les circumstàncies, però sense deixar-se mai ser paralitzats del tot, disposats a fer el salt per a sobreviure o defensar-se.

La mort del pare del narrador trasbalsa la rutina recuperada de la vida al mas després de la guerra i somou de dalt a baix els components de la família. És el detonant d’una guerra bruta contra els pagesos. La mare ha d’engolir verí per a fer-se forta i tirar endavant el mas i la família; la germana assumeix la responsabilitat de fer viable les terres, però es fa cada vegada més rebel i no accepta la passivitat de la mare. Es nega a silenciar la injustícia comesa amb el pare i amb la resta dels masovers. El món que pinta La sega és fet de trallades profundament tràgiques. Els habitants d’aquelles terres abandonades de Déu es troben enmig d’una guerra silenciosa, no buscada, i, pel que fa als guàrdies civils i a alguns maquis, els habitants de la contrada deixen de ser persones i esdevenen mitjans o simplement nosa, que acaben sempre sent un obstacle; per tant, factibles de ser usats o anorreats. O les dues coses al mateix temps. En aquella Espanya totalitària, com diu l’oficial kafkià d’A la colònia penitenciària, “la culpabilitat sempre és fora de dubte”. Tots són culpables per existir. En el clima irrespirable que se’n desprén res no és que el sembla i ningú no és pot fiar de ningú. La incertesa s’instal·la en el centre de la vida. Malgrat tot o precisament per això, i segons com, als personatges els calen gestos inesperats d’afirmació de deixar emergir els seus ideals, per més momentanis que siguen. Els personatges, com no pot ser d’una altra manera, tenen trets inicials prototípics, però l’acció els fecunda, els carrega de vels i profunditats, i acaben sent uns personatges potents, com ara ho són la mare, el tio Miquelo, el mestre don Arcadi, els maquis anomenats el Matemàtic i el Ferroviari i el capità Maximino Mata, segurament el personatge més espectacular, ja que a l’estructura circular hi aporta una acrobàcia final que projecta una mirada inesperada en la novel·la.

Per a abastar en tota la complexitat aquest univers, Martí Domínguez fa servir una estructura clàssica, una novel·la de formació, on la mirada verge del narrador fa més nítida la brutalitat de la realitat, la descripció d’una manera de viure elemental –de saviesa pràctica i carregada de supersticions i tels llegendaris–, el descobriment dels secrets i dels engranatges que mouen la vida dels adults i les sorpreses que genera. El contrast i l’abast d’una mirada que s’obri al món són els dispositius que greixen l’embrollat i delicat edifici de La sega. Goriet, el narrador preadolescent que relata la seua vida entre els 10 i els 13 anys, és una esponja que ho absorbeix tot amb avidesa. Per motiu pertany a l’estirp de l’Andreu, el protagonista de Pa negre, d’Emili Teixidor. Encara que els mecanismes de percepció siguen similars, els dos infants ordeixen visions antagòniques. Mentre el protagonista d’Emili Teixidor converteix la immolació de la mare en ressentiment contra els seus i cerca una eixida vital en el replegament i en el camuflatge, Goriet, en canvi, encara que siga poc alegre, converteix l’obertura de mires i l’empatia en ressorts vitals. L’enlluerna la inesgotable diversitat de la natura, “la sorprenent complexitat de la vida”, com afirma el mestre; el fascina descobrir la immensitat de mons que conté la natura, una natura que abans contemplava, però no “veia”. I a mesura que la identifique, li pose noms i comprenga els processos de supervivència i de l’atzar que l’orquestren, començarà a “saber veure-hi”. El fibló de la curiositat també l’aplicarà a les persones: l’admira que una mateixa cosa puga veure’s de distintes perspectives. I per això, per més que puga rebutjar els civils, per la seua ideologia destructora, no es pot estar de veure’n el costat quotidià, familiar i humà.

La sega és un homenatge als habitants de les terres dures que narra i a l’humanisme i l’esperit renovador de la República que encarnaven els mestres, ací valencianistes, i els homes cultura. La passió per la cultura i la ciència com a instrument de progrés i de sensibilitat social i cognoscitiva és transmesa a Goriet i als seus companys per don Arcadi –també pel farmacèutic– a través de les explicacions ben sucoses que dedica a aspectes relacionats amb la paleontologia, la geologia, la botànica, la biologia o la literatura. I aflora en el llenguatge colorista –amb un ús ajustat dels dialectalismes– i sensual de les descripcions, sobretot del paisatge, que en fa Goriet.

El retorn a casa, amb tot el que representa ––seguretat, familiaritat, arrels, proximitat–, és un dels afanys bàsics de l’ADN literari des que Ulisses el va fer circular. En el cas de Goriet és un retorn impossible físicament, però, gràcies a la memòria, la novel·la és un retorn simbòlic, i “real” per què no, als orígens del protagonista de La sega. El regrés és viatjar als inicis de la consciència del protagonista, constituït pels valors que personificaren els pares, el tio Miquelo, la germana i el mestre; nodrit també pel paisatge, la vida de muntanya i el llenguatge que els encarna, ja que són molt més que un espai físic, uns hàbits i uns simples mots; són una mena d’àmbit moral per la càrrega de significats i d’actituds que acumulen, i que el protagonista reivindica i fa seus, basats en bona part en el dret a la diferència i en el respecte a la diversitat, per a fer front a les incerteses en què l’instal·la el futur. Per tot plegat, La sega representa un canvi significatiu –necessari, d’altra banda– en la trajectòria de Martí Domínguez, i que encetarà segurament una etapa narrativa nova, però el que cal destacar per damunt de tot és que és una obra de mires llargues, pastada amb una prosa de molt bon nivell.

“L’escriptura és l’afirmació de la vida pròpia”, observa Vicent Alonso. Però el jo de paper és el jo real? Conscient del terreny movedís on es mou, l’autor una i vegada una altra torna sobre la qüestió per tal que s’entenga l’objectiu i la seua implicació. L’autor és conscient que el protagonista real i l’escrit són concrecions diferents d’una mateixa figura, perquè altrament no tindria sentit l’operació que se’ns ven. Són dues vides amb estatus propis, però arrapades l’una a l’altra. El problema surt a partir d’aquest moment: Com ser el màxim fidel possible al jo viu? La resposta de Vicent Alonso és rotunda: l’obligació del jo escrit, si més no el seu cas, és tractar d’entendre el jo, d’organitzar-lo, de bastir-lo. No hi ha identitat sense exercitació, sense experimentació, i el que fa aquesta mena de literatura és filmar en paraules l’aventura.

No ens enganyem, les persones no naixen amb una identitat trobada; se l’han de fabricar, i sense instruccions. La literatura i la imaginació són instruments que ajuden l’escriptor a assajar-se, a descobrir-se perquè el “jo se’ns escapa”, segons ens diu l’autor. Des dels orígens, la literatura íntima contempla l’home i el món com un bosc profund, difícil d’accedir-hi; per tant, s’han d’explorar i cercar sendes per a identificar-lo i travessar-lo. L’escriptor és una mena d’espeleòleg que se submergeix en camins no sempre coneguts i un pacient arxivador que en constata el perible. Per a fer creïble la travessia i mostrar la fidelitat a l’aventura comuna, la real i l’escrita, l’autor ha d’estar alerta, ha de vigilar el que fa, i per aquest motiu, s’autoexigeix sinceritat constantment: es revisa, lluita contra la pols i l’apatia dels hàbits, pesa el sentit de les paraules, lluita contra l’opacitat de llenguatge i desbrossa les confusions de les paraules.

Quin tipus de dietari és Sobre una neu invisible? Com altres gèneres, no és una fórmula tancada; és una operació que li permet agafar components d’altres operacions: té punts de la biografia, de la confessió i de l’assaig, per posar-ne només uns exemples, sense desenvolupar-los extensament. El que es veu clar és que desenvolupa in extenso l’ideal de Montaigne: mostra el trànsit del jo, el procés de la travessia vital. Rebutja parlar en termes universals i s’aboca, tot i les vacil·lacions, a cartografiar el coneixement de si mateix, perquè és l’única certesa que pot testimoniar i defensar. Això no suposa cap renúncia a la veritat, perquè aquesta no és un manual d’ús, sinó un horitzó a esculpir pels valors que són gestionats a cada moment.

El llibre no és una mera continuació de Trajecte circular; és molt més: hi trobem més seguretat, una maduració de la veu i de l’instrument i s’hi obri el ventall de perspectives, el to sembla més flexible, augmenten les tecles de la ironia i s’arrisca pel costat incisiu en escenes concises, poc expansives. Encara que no s’esplaie en els hàbits quotidians, exposats sovint amb una precisió reticent, no els defuig; li cal la realitat perquè els casos concrets són el centre de la reflexió, el fil conductor del discurs i no només una excusa. Els exemples, per dir-ho així, són on rauen la versemblança i la veritat. Si l’autor és judica i judica els altres ho du a terme per remarcar la seua singularitat i exposar la seua capacitat d’anar més enllà de l’epidermis de les situacions particulars i esgrimir la destresa d’incloure-les sovint en el marc d’una visió més completa de l’home. El judici i la consciència són els mecanismes que fa servir per a il·luminar el significat o la intenció de cada acte tema i detectar, si cal, la responsabilitat que se’n desprén.

El rebost de temes, com correspon a un dietari, és gros i variat. A banda de les circumstàncies i els canvis, lligats als ànims i a l’estat físic, desfilen el temps, la memòria, la censura i autocensura en el món actual, la situació valenciana en manifestacions múltiples, les gens fluïdes relacions culturals entre el nord i el sud. El dolor, la mort...

En el quadern d’un creador, el diàleg amb l’art és imprescindible. El nombre de referències a músics, pintors, pensadors i escriptors és generosa. No podia ser de cap altra manera. Parlar d’art és parlar també de la vida, perquè la lectura, la imaginació i la creació són vida, no són coses distintes. De fet, l’estètica és la via de l’artista per a aprofundir-hi, per a esmolar la mirada i afinar el dibuix de la seua visió. La literatura permet a Alonso fer més intensa la vivència, la mirada, que fa més viva l’experiència vital o artística, que tinga sang i més nervi.

La lectura de Sobre una neu invisible ha estat una experiència immensa per a aquest lector per la humanitat que destil·len les entrades, per la justesa i la profunditat de les reflexions, per la prosa gens pretensiosa, fluida i neta, amb climes lírics, amb colpiments de l’aforisme, i molts moments d’una alta bellesa.