<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Àngels Martínez Castells]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/angels_martinez_castells/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Àngels Martínez Castells]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/513837/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Orientaciones en la niebla de la "pantalla Puigdemont"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/orientaciones-niebla-pantalla-puigdemont_132_4247176.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">"La buena noticia es que en Catalunya muchas de las tesis y las demandas de la CUP son compartidas por más de los 10 diputados de la CUP y –lo más importante– que son demandas compartidas por miles y miles de personas", aseguran los diputados de Catalunya sí que es Pot</p></div><p class="article-text">
        Hace muchos meses que cuesta seguir la pol&iacute;tica catalana: frases &eacute;picas, <a href="http://www.media.cat/2016/01/08/entrevista-sense-preguntes/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrevistas-masaje en la televisi&oacute;n </a><a href="http://www.media.cat/2016/01/08/entrevista-sense-preguntes/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">p&uacute;blica</a>, desinformaci&oacute;n publicada, pasillos, acuerdos de dif&iacute;cil comprensi&oacute;n y &ndash;a modo de artiller&iacute;a&ndash; decenas de art&iacute;culos, an&aacute;lisis y tertulias que intentan explicar qu&eacute; est&aacute; pasando. Un alud de informaci&oacute;n &ndash;poca&ndash;, ruido y manipulaci&oacute;n que predomina en los dos lados de las trincheras que algunos intentan cavar para beneficio puramente personal y partidista.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, hoy se hace dif&iacute;cil entender qu&eacute; est&aacute; pasando. Sin duda har&aacute; falta mucho an&aacute;lisis y ver c&oacute;mo se desarrollan los hechos pero est&aacute; claro que en medio de esta niebla espesa es imprescindible empezar a trazar un mapa de la nueva etapa que comienza tras el acuerdo entre Junts pel S&iacute; y la CUP. Para ello proponemos algunos puntos de referencia para empezar a dibujar el mapa de esta &ndash;para usar el lenguaje del <em>processisme</em><em>&ndash; </em>nueva &ldquo;pantalla&rdquo; del &ldquo;proceso&rdquo;: &ldquo;la pantalla Puigdemont&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Punto de referencia 1: &iquest;Qu&eacute; pasa con la izquierda hiperrevolucionaria?</h3><p class="article-text">
        El lunes en rueda de prensa Mas dijo: &ldquo;Mi obsesi&oacute;n siempre ha sido aglutinar, ha sido compactar personas muy diversas, porque es la &uacute;nica manera (...) de construir la soberan&iacute;a de Catalunya y llegar a la meta requiere poner a trabajar juntos personas muy diferentes. S&oacute;lo as&iacute; se puede construir el Estado catal&aacute;n. S&oacute;lo con la gente que quiere hacer la revoluci&oacute;n de las superizquierdas no llegaremos ni a la esquina. Esto es lo que pretende la CUP: imponer su ley desde unos pocos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Este art&iacute;culo no tiene como objetivo profundizar en el largu&iacute;simo debate entre &ldquo;eje nacional&rdquo; y &ldquo;eje social&rdquo; pero estas palabras de Artur Mas dejan claro que estamos ante un debate de clase. Pero el conflicto est&aacute; aqu&iacute; y es Mas quien lo pone sobre la mesa cuando, horas m&aacute;s tarde, en una <a href="http://www.ara.cat/firmes/monica_planas/monolegs-dArtur-Mas_0_1501049974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pseudo-entrevista en TV3</a> apuntaba a &ldquo;que si de lo que se trata es de ver qui&eacute;n tiene la hegemon&iacute;a en este proceso, esto es otra cosa &rdquo;. Y remataba diciendo que &ldquo;combatir&aacute;&rdquo; contra los que no creen en el proyecto (de clase) de CDC, para luego pasar a alabar el modelo sanitario catal&aacute;n. S&iacute;, el modelo de Boi Ruiz, de Crespo, de Trias y de la corrupci&oacute;n. Si alguien tiene claro que estamos ante una lucha de clases, este es Artur Mas. Un sesgo de clase que supera la vertiente independentista y que configura la lucha de dos maneras de entender Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, a falta de explicaciones m&aacute;s profundas por parte de la CUP, su comunicado suena m&aacute;s a rendici&oacute;n versallesca ante la hegemon&iacute;a neoliberal y privatizadora que Mas representa.
    </p><h3 class="article-text">Referencia 2: No somos tan pocos como Mas querr&iacute;a</h3><p class="article-text">
        El ataque a &ldquo;la superrevoluci&oacute;n de las izquierdas&rdquo; de Artur Mas se focalizaba en la CUP y sus 10 diputados (&ldquo;la CUP no representa a las clases populares&rdquo;, &ldquo;la ley de unos pocos&rdquo;). En primer lugar hay que decir que lo que Mas llama la &ldquo;super revoluci&oacute;n de las izquierdas&rdquo; son demandas de la CUP como una sanidad p&uacute;blica de verdad y no al servicio de CAPIO, que no se venda el agua de los catalanes a un banco del Brasil <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Andre-Esteves-fos-Rosa-dArtur_6_461663856.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">(cuyo presidente, por cierto, est&aacute; en prisi&oacute;n</a> por estafa) o que los datos m&eacute;dicos de los catalanes no se vendan al mejor postor.
    </p><p class="article-text">
        La caricatura que hace Mas de las demandas de la CUP hacen pensar mucho en las caricaturas que Esperanza Aguirre hace de las acciones de Carmena en Madrid. &iquest;Recuerdan los &ldquo;soviets&rdquo;? Pues eso. Derecha al ataque en defensa de sus negocios.
    </p><p class="article-text">
        La buena noticia es que en Catalunya muchas de las tesis y las demandas de la CUP son compartidas por m&aacute;s de los 10 diputados de la CUP y &ndash;lo m&aacute;s importante&ndash; que son demandas compartidas por miles y miles de personas que desde hace a&ntilde;os luchan contra las privatizaciones, contra la corrupci&oacute;n, contra la venta del agua, de la sanidad, de los edificios p&uacute;blicos, contra la destrucci&oacute;n de la escuela p&uacute;blica y la venta del territorio. Ahora el ataque le ha servido a Mas para arrinconar y doblar (veremos hasta qu&eacute; punto) a la CUP. Pero la realidad es tozuda y la Catalunya que no es &ldquo;de superizquierdas&rdquo; pero que est&aacute; harta de la CDC que hace 5 a&ntilde;os que gobierna por los intereses de unos pocos, es mucho mayor que los 10 diputados de la CUP.
    </p><p class="article-text">
        Por lo tanto, no son momentos ni para dejarse vencer por el desconcierto, ni dejarse ganar por el desenga&ntilde;o, ni para dejarse seducir por falsos espejismos: es momento para reforzar mayor&iacute;as en defensa del bien com&uacute;n, en defensa del derecho a decidir de las m&aacute;s anchas (y necesarias) mayor&iacute;as, de esforzarse por un refer&eacute;ndum con reconocimiento internacional, y de un rescate ciudadano.
    </p><p class="article-text">
        Son momentos de que la gente honesta, que lucha desde los movimientos ciudadanos y las mareas en defensa de la salud, la vivienda, rentas dignas, ense&ntilde;anza p&uacute;blica y laica, trabajo decente, etc, apoye a la gente que desde el Parlamento y la pol&iacute;tica queremos conseguir que las personas (y sus necesidades) est&eacute;n en el centro de la pol&iacute;tica. Y ello desde procedimientos democr&aacute;ticos, transparentes, con luz y taqu&iacute;grafos, participaci&oacute;n saludable y abriendo las instituciones a quien quiera sentirse parte de ellas, en colectivo y por una Catalunya m&aacute;s amable y de mejor futuro para las nuevas generaciones, protagonista de la pol&iacute;tica y de la vida.
    </p><h3 class="article-text">Referencia 3: El cierre, la venganza y el transfuguismo</h3><p class="article-text">
        Ayer, en cambio, por la tarde, tuvimos un ejemplo de todo lo contrario: supimos que Artur Mas con ayuda de algunos dirigentes de la ANC y de la AMI, encerrados en despachos, despu&eacute;s de d&iacute;as y horas de secretismo, hab&iacute;an logrado la capitulaci&oacute;n de la CUP. Catalunya sigue innovando en pol&iacute;tica y ahora hace el estreno mundial de lo que parecen ser los transfuguismos no comprados, sino obligados. Transfuguismo de diputadas con rendici&oacute;n de ideolog&iacute;a. La autoinculpaci&oacute;n llega a la pol&iacute;tica produciendo extra&ntilde;os tratados de capitulaci&oacute;n. Por la noche pod&iacute;amos escuchar un Mas hablando en tercera persona, amenazante, vengativo, muy en el papel de &ldquo;Reina de la Noche&rdquo; mozartiana, y salt&aacute;ndose todo lo que es pol&iacute;ticamente correcto en la explicaci&oacute;n de los hechos: la &ldquo;correcci&oacute;n&rdquo; de las urnas que hab&iacute;an conseguido y les aseguraba una mayor&iacute;a absoluta que no le dieron las urnas, pone los pelos de punta. Y se suma a las muchas pruebas que ya tenemos de la Catalunya que Mas y Pujol quieren para pocas familias y grandes multinacionales (mientras sufren las crecientes desigualdades las trabajadoras y trabajadores de Catalunya, y una clase media agobiada y confundida).
    </p><h3 class="article-text">Referencia 4: Puigdemont: cara nueva, pol&iacute;tica vieja</h3><p class="article-text">
        Estas &uacute;ltimas horas en Catalunya y en el resto del mundo, medios y opinadores trabajan a contrarreloj para saber qui&eacute;n es Carles Puigdemont. Se escriben perfiles, alabanzas y en pocos d&iacute;as se convertir&aacute; en el hombre de moda. Pero en la Catalunya combativa y &ldquo;superrevolucionaria&rdquo; unos cuantos conocen a Puigdemont. Lo conocen los activistas de Aigua &eacute;s Vida, que descubrieron como el flamante presidente <a href="http://www.cafeambllet.com/press/?p=18471" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">gast&oacute; 3,7 millones de euros en una colecci&oacute;n de arte y lo carg&oacute; en la factura del agua</a> cuando era alcalde de Girona. Lo conocen los periodistas de <em>La Directa</em> que destaparon que Puigdemont <a href="https://directa.cat/lalcalde-de-girona-contracta-lempresa-del-batlle-convergent-de-campllong-fer-una-obra-publica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">contrat&oacute; la empresa del alcalde convergente de Campllong para hacer una obra p&uacute;blica.</a>
    </p><p class="article-text">
        Por eso habr&aacute; que estar atentos. No importa demasiado ahora si, acompa&ntilde;ando al nuevo Presidente, la composici&oacute;n del nuevo gobierno cuenta con grandes &aacute;reas presididas por rostros menos tenebrosos, puede parecer que mejore el aspecto de que, si no se explica mejor, parece una extorsi&oacute;n democr&aacute;tica con procedimientos que parecen inspirados por Mario Puzzo. Los rostros amables tambi&eacute;n quedan bajo la sospecha de complicidad de una operaci&oacute;n poco clara para conseguir con medios nada claros lo que las urnas negaron.
    </p><p class="article-text">
        Nosotros llamamos a abrir puertas y ventanas, ventilar toda esta oscuridad de negociaciones secretas, de amenazas nada escondidas, de rencores personales que nunca han aportado nada bueno a la pol&iacute;tica. Llamamos a la participaci&oacute;n generosa, abierta y sincera de la gente, y a formar y reforzar nuevas mayor&iacute;as que signifiquen una vida m&aacute;s amable y una pol&iacute;tica transparente y por la equidad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Albano-Dante Fachín, Àngels Martínez Castells]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/orientaciones-niebla-pantalla-puigdemont_132_4247176.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 10 Jan 2016 14:27:30 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Orientaciones en la niebla de la "pantalla Puigdemont"]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Orientacions en la boira de la “pantalla Puigdemont”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/orientacions-boira-pantalla-puigdemont_132_4247240.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">"La bona notícia és que a Catalunya moltes de les tesis i les demandes de la CUP són compartides per més dels 10 diputats de la CUP i (el més important) que són demandes compartides per milers i milers de persones", asseguren els diputats de Catalunya Sí que es Pot</p></div><p class="article-text">
        Fa molts mesos que costa seguir la pol&iacute;tica catalana: frases &egrave;piques, <a href="http://www.media.cat/2016/01/08/entrevista-sense-preguntes/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrevistes-massatge a la televisi&oacute; p&uacute;blica</a>, desinformaci&oacute; publicada, passadissos, acords de dif&iacute;cil comprensi&oacute; i &ndash;a mode d&rsquo;artilleria&shy;&ndash; desenes d&rsquo;articles, an&agrave;lisis i tert&uacute;lies que intenten explicar qu&egrave; est&agrave; passant. Un allau d&rsquo;informaci&oacute; (poca), soroll i manipulaci&oacute; que predomina als dos costats de les trinxeres que alguns intenten cavar per a benefici purament personal i partidista.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, avui es fa dif&iacute;cil entendre qu&egrave; est&agrave; passant. Sense dubte caldr&agrave; molt an&agrave;lisi i veure com es desenvolupen els fets per&ograve; est&agrave; clar que en mig d&rsquo;aquesta boira espessa &eacute;s imprescindible comen&ccedil;ar a tra&ccedil;ar un mapa de la nova etapa que comen&ccedil;a despr&eacute;s de l&rsquo;acord entre Junts pel S&iacute; i la CUP. Per fer-ho proposem alguns punts de refer&egrave;ncia per comen&ccedil;ar a dibuixar el mapa d&rsquo;aquesta &ndash;per fer servir el llenguatge del processime&ndash; nova &ldquo;pantalla&rdquo; del &ldquo;proc&eacute;s&rdquo;: &ldquo;la pantalla Puigdemont&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Punt de refer&egrave;ncia 1: Qu&egrave; passa amb l&rsquo;esquerra hiperrevolucion&agrave;ria?</h3><p class="article-text">
        El dilluns en roda de premsa Artur Mas va dir: &ldquo;La meva obsessi&oacute; sempre ha estat aglutinar, ha estat compactar persones molt diverses, perqu&egrave; &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica manera (...) de construir la sobirania de Catalunya i arribar a la meta requereix posar a treballar junts persones molt diferents. Nom&eacute;s aix&iacute; es pot construir l&rsquo;Estat catal&agrave;. Nom&eacute;s amb la gent que vol fer la revoluci&oacute; de les superesquerres no arribarem ni a la cantonada. Aix&ograve; &eacute;s el que pret&eacute;n la CUP: imposar la seva llei des d&rsquo;uns pocs&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest article no t&eacute; com a objectiu aprofundir en el llargu&iacute;ssim debat entre &ldquo;eix nacional&rdquo; i &ldquo;eix social&rdquo; per&ograve; aquestes paraules d&rsquo;Artur Mas deixen clar que estem davant un debat de classe. Per&ograve; el conflicte est&agrave; aqu&iacute; i &eacute;s Artur Mas qui el posa sobre la taula quan, hores m&eacute;s tard, a una <a href="http://www.ara.cat/firmes/monica_planas/monolegs-dArtur-Mas_0_1501049974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pseudo-entrevista a TV3</a> apuntava a &ldquo;que si del que es tracta &eacute;s de veure qui t&eacute; l&rsquo;hegemonia en aquest proc&eacute;s, aix&ograve; &eacute;s na altra cosa&rdquo;. I rematava dient que &ldquo;combatr&agrave;&rdquo; contra els que no creuen en el projecte (de classe) de CDC, per despr&eacute;s passar a lloar el model sanitari catal&agrave;. S&iacute;, el model de Boi Ruiz, de Crespo, de Trias i de la corrupci&oacute;. Si alg&uacute; t&eacute; clar que estem davant una lluita de classes, aquest &eacute;s Artur Mas. Un biaix de classe que supera la vessant independentista i que configura la lluita de dues maneres d&rsquo;entendre Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, a falta d&rsquo;explicacions m&eacute;s profundes per part de la CUP, el seu comunicat sona m&eacute;s a rendici&oacute; versallesca davant l&rsquo;hegemonia neoliberal i privatitzadora que Artur Mas representa.
    </p><h3 class="article-text">Refer&egrave;ncia 2: No som tan pocs com Artur Mas voldria</h3><p class="article-text">
        L&rsquo;atac a &ldquo;la super revoluci&oacute; de les esquerres&rdquo; d&rsquo;Artur Mas es focalitzava en la CUP i els seus 10 diputats (&ldquo;la CUP no representa a les classes populars&rdquo;, &ldquo;la llei d&rsquo;uns pocs&rdquo;). En primer lloc cal dir que all&ograve; que Artur Mas anomena la &ldquo;super revoluci&oacute; de les esquerres&rdquo; s&oacute;n demandes de la CUP com una sanitat p&uacute;blica de veritat i no al servei de CAPIO, com que no es vengui l&rsquo;aigua dels catalans a un banc de Brasil (<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/Andre-Esteves-fos-Rosa-dArtur_6_461663856.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el president del qual, per cert, est&agrave; a la pres&oacute; per estafa</a>) o que les dades m&egrave;diques dels catalans no es venguin al millor postor.
    </p><p class="article-text">
        La caricatura que fa Mas de les demandes de la CUP fan pensar molt en les caricatures que Esperanza Aguirre fa de les accions de Carmena a Madrid. Recordeu els &ldquo;soviets&rdquo;? Doncs aix&ograve;. Dreta a l&rsquo;atac en defensa dels seus negocis.
    </p><p class="article-text">
        La bona not&iacute;cia &eacute;s que a Catalunya moltes de les tesis i les demandes de la CUP s&oacute;n compartides per m&eacute;s dels 10 diputats de la CUP i (el m&eacute;s important) que s&oacute;n demandes compartides per milers i milers de persones que des de fa anys lluiten contra les privatitzacions, contra la corrupci&oacute;, contra la venda de l&rsquo;aigua, de la sanitat, dels edificis p&uacute;blics, contra la destrucci&oacute; de l&rsquo;escola p&uacute;blica i la venda del territori. Ara, l&rsquo;atac li ha servit a Mas per arraconar i doblegar (veurem fins a quin punt) a la CUP. Per&ograve; la realitat &eacute;s tossuda i la Catalunya que no &eacute;s &ldquo;de superesquerres&rdquo; per&ograve; que est&agrave; farta de la CDC que fa 5 anys que governa pels interessos d&rsquo;uns pocs, &eacute;s molt m&eacute;s gran que els 10 diputats de la CUP.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, no s&oacute;n moments ni per deixar-se v&egrave;ncer pel desconcert, ni deixar-se guanyar pel desengany, ni per deixar-se seduir per falsos miratges: &eacute;s moment per refor&ccedil;ar majories en defensa del b&eacute; com&uacute;, en defensa del dret a decidir de les m&eacute;s amples (i necess&agrave;ries) majories, de maldar pel refer&egrave;ndum amb reconeixement internacional, i d&rsquo;un rescat ciutad&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;n moments de que la gent honesta, que lluita des dels moviments ciutadans i les marees en defensa de la salut, l&rsquo;habitatge, rendes dignes, ensenyament p&uacute;blic i laic, treball decent, etc, faci costat a la gent que des del Parlament i la pol&iacute;tica volem aconseguir que les persones (i les seves necessitats) estiguin al centre de la pol&iacute;tica. I aconseguir-ho des de procediments democr&agrave;tics, transparents, amb llum i taqu&iacute;grafs, participaci&oacute; saludable i obrint les institucions a qui vulgui sentir-se, en col&middot;lectiu i per una Catalunya m&eacute;s amable i de millor futur per a les noves generacions, protagonista de la pol&iacute;tica i de la vida.
    </p><h3 class="article-text">Refer&egrave;ncia 3: El tancament, la venjan&ccedil;a i el transfuguisme</h3><p class="article-text">
        Ahir, en canvi, a la tarda, varem tenir un exemple de tot el contrari: varem saber que Artur Mas amb ajuda d'alguns dirigents de l&rsquo;ANC i de l&rsquo;AMI , tancats en despatxos, despr&egrave;s de dies i hores de secretisme, havien aconseguit la capitulaci&oacute; de la CUP. Catalunya segueix innovant en pol&iacute;tica i ara fa l'estrena mundial del que semblen ser els transfuguismes no comprats, sin&oacute; obligats. Transfuguisme de diputades amb rendici&oacute; d&rsquo;ideologia. La autoinculpaci&oacute; arriba a la pol&iacute;tica produint estranys tractats de capitulaci&oacute;. A la nit pod&iacute;em escoltar un Artur Mas parlant en tercera persona, amena&ccedil;ant, venjatiu, molt en el paper de &ldquo;Reina de la Nit&rdquo; mozartiana, i saltant-se tot el que &eacute;s pol&iacute;ticament correcte en l&rsquo;explicaci&oacute; dels fets: la &ldquo;correcci&oacute;&rdquo; de les urnes que havien aconseguit i els assegurava una majoria absoluta que no li varen donar les urnes, posa els pels de punta. I es suma a les moltes proves que ja tenim de la Catalunya que Mas i Pujol volen per a poques fam&iacute;lies i grans multinacionals (mentre pateixen les creixents desigualtats les treballadores i treballadors de Catalunya, i una classe mitjana aclaparada i confosa).
    </p><h3 class="article-text">Refer&egrave;ncia 4: Puigdemont: cara nova, pol&iacute;tica vella</h3><p class="article-text">
        Aquestes &uacute;ltimes hores a Catalunya i a la resta del m&oacute;n, mitjans i opinadors treballen a contrarellotge per saber qui &eacute;s Carles Puigdemont. S&rsquo;escriuen perfils, lloances i en pocs dies es convertir&agrave; en l&rsquo;home de moda. Per&ograve; a la Catalunya combativa i &ldquo;superrevolucion&agrave;ria&rdquo; uns quants coneixen a Puigdemont. El coneixen els activistes d&rsquo;Aigua &eacute;s Vida, que van descobrir com el flamant president <a href="http://www.cafeambllet.com/press/?p=18471" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va gastar 3,7M&euro; en una col&middot;lecci&oacute; d&rsquo;art i ho va carregar a la factura de l&rsquo;aigua</a> quan era alcalde de Girona. El coneixen els periodistes de <em>La Directa</em> que van destapar que Puigdemont <a href="https://directa.cat/lalcalde-de-girona-contracta-lempresa-del-batlle-convergent-de-campllong-fer-una-obra-publica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va contractar l'empresa del batlle convergent de Campllong per fer una obra p&uacute;blica.</a>
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve; caldr&agrave; estar atents. No importa massa ara si, acompanyant al nou President, la composici&oacute; del nou govern compta amb grans &agrave;rees presidides per rostres menys tenebrosos, pot semblar que millori l&rsquo;aspecte del que, si no s&rsquo;explica millor, sembla una extorsi&oacute; democr&agrave;tica amb procediments que semblen inspirats per Mario Puzzo. Els rostres amables tamb&eacute; queden sota la sospita de complicitat d&rsquo;una operaci&oacute; poc clara per aconseguir amb mitjans gens clars el que les urnes varen negar.
    </p><p class="article-text">
        Nosaltres cridem a obrir portes i finestres, a ventilar tota aquesta fosc&uacute;ria de negociacions secretes, d&rsquo;amenaces gens amagades, de ranc&uacute;nies personals que mai han aportat res de bo a la pol&iacute;tica. Cridem a la participaci&oacute; generosa, oberta i sincera de la gent, i a formar i refor&ccedil;ar noves majories que signifiquin una vida m&eacute;s amable i una pol&iacute;tica transparent i per l&rsquo;equitat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Albano-Dante Fachín, Àngels Martínez Castells]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/orientacions-boira-pantalla-puigdemont_132_4247240.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 10 Jan 2016 14:11:54 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Orientacions en la boira de la “pantalla Puigdemont”]]></media:title>
    </item>
  </channel>
</rss>
