<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Davide Malmusi]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/davide_malmusi/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Davide Malmusi]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/513859/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Mai més pot passar el que ha passat amb la sanitat catalana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/mai-passar-passat-sanitat-catalana_132_4239552.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/22c44940-57f8-4694-8c5d-0e86b6caf5ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Mai més pot passar el que ha passat amb la sanitat catalana"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Si tornem a obrir plantes d’hospitalització tancades, si tornem a obrir quiròfans i contractem al personal que s’ha acomiadat aquests anys, podrem fer tota la feina de qualitat que els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país necessiten", asseguren Gemma Tarafa, Davide Malmusi i Pep Martí, del Comissionat de Salut de l'Ajuntament de Barcelona</p></div><p class="article-text">
        Ara ja coneixem el que ha passat a la sanitat p&uacute;blica aquests darrers anys fruit de les pol&iacute;tiques del govern de la Generalitat. Han retallat el pressupost dels centres p&uacute;blics en un 14% (1.500 milions menys des del 2010), 160.000 pacients en llista d&rsquo;espera per operar i 200.000 esperant una prova diagn&ograve;stica, retallades de sous als treballadors del sector de fins a un 25% a l&rsquo;ICS i p&egrave;rdua de 6.000 llocs de treball, dificultats financeres per renovar el material tecnol&ograve;gic i manteniment. Aix&ograve; ha comportat aprimar i degradar el sistema sanitari p&uacute;blic, retallant pressupostos, precaritzant les condicions laborals dels treballadors i professionals, tancant serveis als hospitals i als centres d&rsquo;atenci&oacute; prim&agrave;ria, provocant amb aquestes mesures p&egrave;rdua de qualitat assistencial, dolor, angoixa i complicacions.
    </p><p class="article-text">
         Com que el sistema p&uacute;blic no podia complir b&eacute; amb qualitat i accessibilitat per culpa d&rsquo;aquestes retallades, el govern aprofitava per portar a terme la seva pol&iacute;tica de privatitzacions i externalitzacions donant diners p&uacute;blics per fer assist&egrave;ncia a empreses concertades privades amb afany de lucre, derivant pacients que no podien atendre els centres p&uacute;blics pel tancament de serveis, a aquestes empreses privades que fan negoci amb la nostra salut amb diners p&uacute;blics. D&rsquo;aix&ograve; nosaltres en diem privatitzar la sanitat, que vol dir pagar a privats del negoci el que hauria de fer el sistema p&uacute;blic. 
    </p><p class="article-text">
        Posarem l&rsquo;exemple de Barcelona ciutat, on tenim concertats pel Servei Catal&agrave; de la Salut -que &eacute;s el qui paga els concerts amb diners dels pressupostos p&uacute;blics- vuit hospitals. Un d&rsquo;ells, el de Vall d&rsquo;Hebron &eacute;s propietat de la Generalitat, quatre s&oacute;n concertats amb entitats p&uacute;bliques (Consorcis -Hospital Cl&iacute;nic, Parc de salut Mar i Dos de Maig- i Fundacions-hospital de Sant Pau-) amb participaci&oacute; majorit&agrave;ria de la Generalitat en els seus &ograve;rgans de direcci&oacute;, dos s&oacute;n hospitals privats sense afany de lucre i amb vocaci&oacute; i valors de servei p&uacute;blic (Sant Rafael i Plat&oacute;) i un hospital que &eacute;s de propietat i gesti&oacute; d&rsquo;una empresa multinacional privada amb afany de lucre (Sagrat Cor). A aquest hospital, els seus accionistes volen a final d&rsquo;any els seus beneficis econ&ograve;mics (si no, tancaran l&rsquo;empresa o demanaran un rescat) fet pel qual part dels diners p&uacute;blics que donem amb el seu concert no aniran a fer salut sin&oacute; a mans d&rsquo;uns quants accionistes. 
    </p><p class="article-text">
        Durant aquests cinc anys de crisi el govern ha aprofitat per retallar en un 14% el pressupost de Salut als serveis p&uacute;blics mentre que a aquest hospital privat amb afany de negoci li ha anat derivant pacients que no podien atendre al sector p&uacute;blic retallat, augmentant a aquesta empresa el seu concert en un 26% entre el 2010 i el 2014, any en qu&egrave; els quatre grans hospitals de la ciutat i alguns de fora van haver de derivar 4.000 pacients per ser operats a aquest hospital privat. A aix&ograve; nosaltres en diem privatitzar els recursos p&uacute;blics. Malauradament, aquest hospital no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic exemple, ja que les empreses amb afany de lucre s&oacute;n presents en tots els nivells assistencials, i fins i tot majorit&agrave;ries en centres sociosanitaris, rehabilitaci&oacute; o transport sanitari, entre altres. 
    </p><p class="article-text">
        Si tornem a obrir plantes d&rsquo;hospitalitzaci&oacute; tancades, si tornem a obrir quir&ograve;fans i contractem al personal que s&rsquo;ha acomiadat aquests anys, podrem fer, en els centres p&uacute;blics sense negoci, amb els mateixos diners que ten&iacute;em el 2010, tota la feina de qualitat que els ciutadans i les ciutadanes d&rsquo;aquest pa&iacute;s necessiten i la tenen com un dret. Per aix&ograve; volem treballar amb el nou Govern i nou Parlament de Catalunya per revertir aquestes pol&iacute;tiques, i per defensar aferrissadament la protecci&oacute; de la salut i l&rsquo;atenci&oacute; en el sistema sanitari p&uacute;blic, universal i de qualitat, per defensar els drets dels ciutadans i ciutadanes i per no convertir la salut en una mercaderia. En aquest cam&iacute; ens trobaran, com a Ajuntament de Barcelona, a col&middot;laborar i responsabilitzar-nos per fer-ho possible.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gemma Tarafa, Davide Malmusi, Josep Martí Valls]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/mai-passar-passat-sanitat-catalana_132_4239552.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 Jan 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/22c44940-57f8-4694-8c5d-0e86b6caf5ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244354" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/22c44940-57f8-4694-8c5d-0e86b6caf5ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244354" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Mai més pot passar el que ha passat amb la sanitat catalana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/22c44940-57f8-4694-8c5d-0e86b6caf5ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Toni Comín,Hospitales,Ajuntament de Barcelona,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Amb voluntat política es pot reforçar la provisió sanitària pública]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/amb-voluntat-reforcar-provisio-sanitaria_132_3877533.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Hi ha marge per avançar en la desprivatització i desmercantilització dels serveis públics i reforç de la presència pública en la provisió de serveis</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Barcelona est&agrave; analitzant en totes les seves &agrave;rees quins serveis amb gesti&oacute; externalitzada val la pena internalitzar, i com refor&ccedil;ar les cl&agrave;usules de contractaci&oacute; per tal d&rsquo;afavorir l&rsquo;economia social per davant de la mercantil. En aquest sentit, i per tal de poder estendre aquest treball al Consorci Sanitari de Barcelona del que formem part, al mar&ccedil; d&rsquo;aquest any vam presentar un informe que <a href="http://diarisanitat.cat/un-10-del-pressupost-public-sanitari-de-barcelona-es-destina-a-empreses-amb-afany-de-lucre/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">per primer cop mostrava p&uacute;blicament amb quins tipus d&rsquo;entitats s&rsquo;estava concertant o contractant la provisi&oacute; dels serveis de la sanitat p&uacute;blica a la ciutat.</a>
    </p><p class="article-text">
        <strong>An&agrave;lisi de la despesa p&uacute;blica en assist&egrave;ncia sanit&agrave;ria a Barcelona</strong>
    </p><p class="article-text">
        A partir d&rsquo;aquest informe, el Servei Catal&agrave; de la Salut tamb&eacute; ha assumit la necessitat de constituir una comissi&oacute; mixta en el marc del Consorci per poder compartir dades i l&iacute;nies d&rsquo;acci&oacute; envers la privatitzaci&oacute; de la provisi&oacute; de serveis. Segons les dades elaborades pels serveis t&egrave;cnics del CSB arran dels enc&agrave;rrecs de la comissi&oacute; mixta, al 2015 la despesa en entitats que presten serveis assistencials a la ciutat va ser de 1.919.326.131 euros, repartits entre 84 entitats prove&iuml;dores. 655 milions (34%) a l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Salut, 864 milions a altres 10 entitats del sector p&uacute;blic (45%), 180 milions (9%) a 32 entitats de propietat privada i sense afany de lucre, i 220 milions (11%) entre 41 empreses privades amb afany de lucre.
    </p><p class="article-text">
        Aquests 220 milions estan for&ccedil;a repartits entre diferents l&iacute;nies assistencials, i inclouen: 58 milions a l&rsquo;Hospital Sagrat Cor, l&rsquo;&uacute;nic hospital gestionat per una empresa privada mercantil, corresponent a un 4% del total de despesa en atenci&oacute; hospital&agrave;ria; 23 milions a sis Entitats de Base Associativa (EBAs), el 10,5% del pressupost d&rsquo;atenci&oacute; prim&agrave;ria; 52 milions a 8 empreses privades amb lucre amb 13 centres sociosanitaris (el 48% de tota la contractaci&oacute; d&rsquo;aquesta l&iacute;nia); 17 milions a 4 entitats amb afany de lucre en salut mental (20% del seu total); 8 milions a les 6 UTEs mercantils que es van adjudicar lots de rehabilitaci&oacute; ambulat&ograve;ria (el 53% de tota la l&iacute;nia); i la resta en altres serveis com l&rsquo;hemodi&agrave;lisi ambulat&ograve;ria (2 privades amb lucre, 29,5 milions), el transport sanitari (una UTE, 21 milions), la ter&agrave;pia respirat&ograve;ria domiciliaria (4 empreses, 5,5 milions), les interrupcions volunt&agrave;ries de l&rsquo;embar&agrave;s (8 cl&iacute;niques, 3 milions).
    </p><p class="article-text">
        Tot i que caldria restar la despesa que representa el tractament de pacients, sobretot per procediments de terciarisme, que els 4 grans hospitals de Barcelona fan a usuaris de la resta de Catalunya i altres comunitats, la gran despesa continua sent a 2015 dels hospitals: un 72% en front d&rsquo;un 13% de l'Atenci&oacute; Prim&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; hem de fer davant d&rsquo;aquesta situaci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Davant d&rsquo;aquesta situaci&oacute;, les institucions p&uacute;bliques tenim molt marge d&rsquo;actuaci&oacute;. Cal recuperar pol&iacute;ticament amb fermesa i convenciment els valors dels serveis p&uacute;blics com els m&eacute;s equitatius, justos, sostenibles i de qualitat tot aplicant l&rsquo;esperit primerenc de la LOSC i la llei General de Sanitat: el que pugui fer el sistema p&uacute;blic amb els seus recursos no ho ha de contractar a altres prove&iuml;dors. Cal trencar la din&agrave;mica (i la cultura heretada) d&rsquo;in&egrave;rcia (i interessos econ&ograve;mics, pol&iacute;tics i de corrupci&oacute;) de la concertaci&oacute; autom&agrave;tica, sense avaluar si la millora de la gesti&oacute; d'all&ograve; p&uacute;blic podria assumir els serveis amb menys recursos. Cal acabar amb les retallades indiscriminades i retornar els recursos p&uacute;blics eficients perduts.
    </p><p class="article-text">
        Partint de la complexa situaci&oacute; actual del Sistema amb 84 entitats prove&iuml;dores d&rsquo;assist&egrave;ncia sanit&agrave;ria, 41 d&rsquo;elles empreses privades que fan negoci, amb una despesa de 220 milions a l&rsquo;any, caldr&agrave; anar per parts, fent un esfor&ccedil; de prioritzaci&oacute; i pensant en el curt i llarg termini. Un cop disposem, en el marc de la comissi&oacute; mixta, dels terminis de finalitzaci&oacute; de contracte amb els prove&iuml;dors i de la diagnosi de la capacitat estructural dels centres p&uacute;blics en comparaci&oacute; amb l'activitat contractada, des de l&rsquo;Ajuntament pensem que cal refor&ccedil;ar les seg&uuml;ents l&iacute;nies d'acci&oacute;:
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li>Enfortir la capacitat de provisi&oacute; p&uacute;blica, sigui utilitzant serveis retallats i tancats o que els de nova creaci&oacute; siguin p&uacute;blics. &Eacute;s el cas del sociosanitari F&ograve;rum que est&agrave; ja reobrint espais per la poblaci&oacute; de Barcelona Litoral, o del nou sociosanitari p&uacute;blic incl&ograve;s al conveni d'equipaments signat aquest mes.</li>
                                    <li>Augmentar de forma decisiva els recursos de l&rsquo;Atenci&oacute; Prim&agrave;ria i Comunit&agrave;ria p&uacute;blica per guanyar qualitat i sostenibilitat del Sistema.</li>
                                    <li>Revertir les externalitzacions i concerts amb privades amb lucre a partir de la seva fi del contracte o per den&uacute;ncies de mala gesti&oacute; o corrupci&oacute;, a mesura que el sector p&uacute;blic ho pugui anar absorbint. &Eacute;s el cas de l&rsquo;atenci&oacute; urgent a domicili de nits i festius que est&agrave; passant d&rsquo;una empresa privada a mans de l&rsquo;ICS, o de les diverses irregularitats detectades en l'adjudicaci&oacute; i prestaci&oacute; de la rehabilitaci&oacute; ambulat&ograve;ria.</li>
                                    <li>Utilitzar la transposici&oacute; a aprovar pel Parlament de Catalunya de la Directiva Europea de contractes del sector p&uacute;blic per for&ccedil;ar el canvi del r&egrave;gim jur&iacute;dic d&rsquo;entitats actuals, sobre tot d'assist&egrave;ncia ambulat&ograve;ria (EBAs i Salut Mental) que passin de mercantils al tercer sector d&rsquo;economia social.</li>
                                    <li>Millorar els est&agrave;ndards de transpar&egrave;ncia i de qualitat del servei a la ciutadania i de les condicions d'ocupaci&oacute; a partir del refor&ccedil; de les cl&agrave;usules de contractaci&oacute; i de l'avaluaci&oacute;. Cal assegurar que totes les entitats prove&iuml;dores prestin serveis amb els valors i les condicions administratives i &egrave;tiques de servei p&uacute;blic.</li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Creiem que hi ha marge per avan&ccedil;ar en la desprivatitzaci&oacute; i desmercantilitzaci&oacute; dels serveis p&uacute;blics i refor&ccedil; de la pres&egrave;ncia p&uacute;blica en la provisi&oacute; de serveis. La radiografia de la situaci&oacute; ens permet afirmar que combinant les accions mencionades &eacute;s possible, amb voluntat pol&iacute;tica, reduir d'aqu&iacute; a tres anys, com a m&iacute;nim, a la meitat els 220 milions d'euros de contractaci&oacute; a entitats mercantils de propietat privada, a l'hora que es mant&eacute; i millora la qualitat i es reforcen els valors de servei p&uacute;blic de tot el sistema.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gemma Tarafa, Davide Malmusi, Josep Martí Valls]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/amb-voluntat-reforcar-provisio-sanitaria_132_3877533.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Aug 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Amb voluntat política es pot reforçar la provisió sanitària pública]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Con voluntad política se puede reforzar la provisión sanitaria pública]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/voluntad-politica-reforzar-provision-sanitaria_132_3877509.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">Hay margen para avanzar en la desprivatización y desmercantilización de los servicios públicos y refuerzo de la presencia pública en la provisión de servicios</p></div><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Barcelona est&aacute; analizando en todas sus &aacute;reas que servicios con gesti&oacute;n externalizada vale la pena internalizar, y c&oacute;mo reforzar las cl&aacute;usulas de contrataci&oacute;n para favorecer la econom&iacute;a social por delante de la mercantil. En este sentido, y para poder extender este trabajo en el Consorcio Sanitario de Barcelona del que formamos parte, en marzo de este a&ntilde;o presentamos un informe que <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/presupuesto-sanitario-Barcelona-destina-empresas_6_491060904.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">por primera vez mostraba p&uacute;blicamente con qu&eacute; tipo de entidades se estaba concertando o contratante la provisi&oacute;n de los servicios de la sanidad p&uacute;blica en la ciudad</a>.
    </p><p class="article-text">
        <strong>An&aacute;lisis del gasto p&uacute;blico en asistencia sanitaria en Barcelona</strong>
    </p><p class="article-text">
        A partir de este informe, el Servicio Catal&aacute;n de la Salud tambi&eacute;n ha asumido la necesidad de constituir una comisi&oacute;n mixta en el marco del Consorcio para poder compartir datos y l&iacute;neas de acci&oacute;n hacia la privatizaci&oacute;n de la provisi&oacute;n de servicios. Seg&uacute;n los datos elaborados por los servicios t&eacute;cnicos del CSB ra&iacute;z de los encargos de la comisi&oacute;n mixta, el 2015 el gasto en entidades que prestan servicios asistenciales en la ciudad fue de 1.919.326.131 euros, repartidos entre 84 entidades proveedoras. 655 millones (34%) en el Instituto Catal&aacute;n de la Salud, 864 millones a otras 10 entidades del sector p&uacute;blico (45%), 180 millones (9%) a 32 entidades de propiedad privada y sin &aacute;nimo de lucro, y 220 millones (11%) entre 41 empresas privadas con &aacute;nimo de lucro.
    </p><p class="article-text">
        Estos 220 millones est&aacute;n bastante repartidos entre diferentes l&iacute;neas asistenciales, e incluyen: 58 millones en el Hospital Sagrat Cor, el &uacute;nico hospital gestionado por una empresa privada mercantil, correspondiente a un 4% del total de gasto en atenci&oacute;n hospitalaria; 23 millones a seis Entidades de Base Asociativa (EBAS), el 10,5% del presupuesto de atenci&oacute;n primaria; 52 millones a 8 empresas privadas con lucro con 13 centros sociosanitarios (48% de toda la contrataci&oacute;n de esta l&iacute;nea); 17 millones a 4 entidades con &aacute;nimo de lucro en salud mental (20% de su total); 8 millones a las 6 UTEs mercantiles que se adjudicaron lotes de rehabilitaci&oacute;n ambulatoria (53% de toda la l&iacute;nea); y el resto en otros servicios como la hemodi&aacute;lisis ambulatoria (2 privadas con lucro, 29,5 millones), el transporte sanitario (una UTE, 21 millones), la terapia respiratoria domiciliaria (4 empresas, 5,5 millones), las interrupciones voluntarias del embarazo (8 cl&iacute;nicas, 3 millones).
    </p><p class="article-text">
        Aunque habr&iacute;a que restar el gasto que representa el tratamiento de pacientes, sobre todo por procedimientos de terciarismo, que los 4 grandes hospitales de Barcelona hacen usuarios del resto de Catalu&ntilde;a y otras comunidades, el gran gasto sigue siendo en 2015 de los hospitales: un 72% frente a un 13% de la Atenci&oacute;n Primaria.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; hacer ante esta situaci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ante esta situaci&oacute;n, las instituciones p&uacute;blicas tenemos mucho margen de actuaci&oacute;n. Hay que recuperar pol&iacute;ticamente con firmeza y convencimiento los valores de los servicios p&uacute;blicos como los m&aacute;s equitativos, justos, sostenibles y de calidad aplicando el esp&iacute;ritu temprano de la LOSC y la ley General de Sanidad: lo que pueda hacer el sistema p&uacute;blico con sus recursos no lo tiene que contratar a otros proveedores. Hay que romper la din&aacute;mica (y la cultura heredada) de inercia (e intereses econ&oacute;micos, pol&iacute;ticos y de corrupci&oacute;n) de la concertaci&oacute;n autom&aacute;tica, sin evaluar si la mejora de la gesti&oacute;n de lo p&uacute;blico podr&iacute;a asumir los servicios con menos recursos. Hay que acabar con los recortes indiscriminados y devolver los recursos p&uacute;blicos eficientes perdidos.
    </p><p class="article-text">
        Partiendo de la compleja situaci&oacute;n actual del Sistema con 84 entidades proveedoras de asistencia sanitaria, 41 de ellas empresas privadas que hacen negocio, con un gasto de 220 millones al a&ntilde;o, habr&aacute; que ir por partes, haciendo un esfuerzo de priorizaci&oacute;n y pensando en el corto y largo plazo. Una vez dispongamos, en el marco de la comisi&oacute;n mixta, de los plazos de finalizaci&oacute;n de contrato con los proveedores y de la diagnosis de la capacidad estructural de los centros p&uacute;blicos en comparaci&oacute;n con la actividad contratada, desde el Ayuntamiento pensamos que hay que reforzar las siguientes l&iacute;neas de acci&oacute;n:
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li>Fortalecer la capacidad de provisi&oacute;n p&uacute;blica, sea utilizando servicios recortados y cerrados o que los de nueva creaci&oacute;n sean p&uacute;blicos. Es el caso del sociosanitario Foro que est&aacute; ya reabriendo espacios para la poblaci&oacute;n de Barcelona Litoral, o del nuevo socio sanitario p&uacute;blico incluido en el convenio de equipamientos firmado este mes.</li>
                                    <li>Aumentar de forma decisiva los recursos de la Atenci&oacute;n Primaria y Comunitaria p&uacute;blica para ganar calidad y sostenibilidad del Sistema.</li>
                                    <li>Revertir las externalizaciones y conciertos con privadas con lucro a partir de su fin del contrato o por denuncias de mala gesti&oacute;n o corrupci&oacute;n, a medida que el sector p&uacute;blico pueda ir absorbiendo. Es el caso de la atenci&oacute;n urgente a domicilio de noches y festivos que est&aacute; pasando de una empresa privada en manos del ICS, o de las diversas irregularidades detectadas en la adjudicaci&oacute;n y prestaci&oacute;n de la rehabilitaci&oacute;n ambulatoria.</li>
                                    <li>Utilizar la transposici&oacute;n a aprobar por el Parlament de Catalunya de la Directiva Europea de contratos del sector p&uacute;blico para forzar el cambio del r&eacute;gimen jur&iacute;dico de entidades actuales, sobre todo de asistencia ambulatoria (EBAS y Salud Mental) que pasen de mercantiles en el tercer sector econom&iacute;a social.</li>
                                    <li>Mejorar los est&aacute;ndares de transparencia y de calidad del servicio a la ciudadan&iacute;a y de las condiciones de empleo a partir del refuerzo de las cl&aacute;usulas de contrataci&oacute;n y de la evaluaci&oacute;n. Hay que asegurar que todas las entidades proveedoras presten servicios con los valores y las condiciones administrativas y &eacute;ticas de servicio p&uacute;blico.</li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Creemos que hay margen para avanzar en la desprivatizaci&oacute;n y desmercantilizaci&oacute;n de los servicios p&uacute;blicos y refuerzo de la presencia p&uacute;blica en la provisi&oacute;n de servicios. La radiograf&iacute;a de la situaci&oacute;n nos permite afirmar que combinando las acciones mencionadas es posible, con voluntad pol&iacute;tica, reducir de aqu&iacute; a tres a&ntilde;os, como m&iacute;nimo, a la mitad los 220 millones de euros de contrataci&oacute;n a entidades mercantiles de propiedad privada, a la vez que se mantiene y mejora la calidad y se refuerzan los valores de servicio p&uacute;blico de todo el sistema.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gemma Tarafa, Davide Malmusi, Josep Martí Valls]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/voluntad-politica-reforzar-provision-sanitaria_132_3877509.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Aug 2016 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Con voluntad política se puede reforzar la provisión sanitaria pública]]></media:title>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nunca más puede pasar lo que ha ocurrido con la sanidad catalana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/puede-pasar-ocurrido-sanidad-catalana_132_4239355.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/22c44940-57f8-4694-8c5d-0e86b6caf5ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Nunca más puede pasar lo que ha ocurrido con la sanidad catalana"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Si volvemos a abrir plantas de hospitalización cerradas, si volvemos a abrir quirófanos y contratamos al personal que se ha despedido estos años, podremos hacer todo el trabajo de calidad que los ciudadanos necesitan" aseguran Gemma Tarafa, Davide Malmusi y Pep Martí, del Comisionado de Salud del Ayuntamiento de Barcelona</p></div><p class="article-text">
        Ahora ya conocemos lo que ha pasado en la sanidad p&uacute;blica estos &uacute;ltimos a&ntilde;os fruto de las pol&iacute;ticas del gobierno de la Generalitat. Han recortado el presupuesto de los centros p&uacute;blicos en un 14% (1.500 millones menos desde 2010), 160.000 pacientes en lista de espera para operar y 200.000 esperando una prueba diagn&oacute;stica, recortes de sueldos a los trabajadores del sector de hasta un 25% en el ICS y p&eacute;rdida de 6.000 puestos de trabajo, dificultades financieras para renovar el material tecnol&oacute;gico y mantenimiento. Esto ha conllevado adelgazar y degradar el sistema sanitario p&uacute;blico, recortando presupuestos, precarizando las condiciones laborales de los trabajadores y profesionales, cerrando servicios en los hospitales y en los centros de atenci&oacute;n primaria, provocando con estas medidas p&eacute;rdida de calidad asistencial, dolor, angustia y complicaciones.
    </p><p class="article-text">
        Como el sistema p&uacute;blico no pod&iacute;a cumplir bien con calidad y accesibilidad por culpa de estos recortes, el Govern aprovechaba para llevar a cabo su pol&iacute;tica de privatizaciones y externalizaciones dando dinero p&uacute;blico para hacer asistencia a empresas concertadas privadas con &aacute;nimo de lucro, derivando pacientes que no pod&iacute;an atender los centros p&uacute;blicos por el cierre de servicios, a estas empresas privadas que hacen negocio con nuestra salud con dinero p&uacute;blico. A esto nosotros lo llamamos privatizar la sanidad, que significa pagar a privados del negocio lo que deber&iacute;a hacer el sistema p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        Pondremos el ejemplo de Barcelona ciudad, donde tenemos concertados por el Servicio Catal&aacute;n de la Salud -que es el que paga los conciertos con dinero de los presupuestos p&uacute;blicos- ocho hospitales. Uno de ellos, el de Vall d'Hebron es propiedad de la Generalitat, cuatro son concertados con entidades p&uacute;blicas (Consorcios -Hospital Cl&iacute;nic, Parc de Salut Mar y Dos de Maig- y Fundaciones -Hospital Sant Pau-) con participaci&oacute;n mayoritaria de la Generalitat en sus &oacute;rganos de direcci&oacute;n, dos son hospitales privados sin &aacute;nimo de lucro y con vocaci&oacute;n y valores de servicio p&uacute;blico (Sant Rafael y Plat&oacute;)y un hospital que es de propiedad y gesti&oacute;n de una empresa multinacional privada con &aacute;nimo de lucro (Sagrat Cor). En este hospital, sus accionistas quieren a finales de a&ntilde;o sus beneficios econ&oacute;micos (si no, cerrar&aacute;n la empresa o pedir&aacute;n un rescate) por lo que parte del dinero p&uacute;blico que damos con su concierto no ir&aacute;n a hacer salud sino a manos de unos pocos accionistas.
    </p><p class="article-text">
        Durante estos cinco a&ntilde;os de crisis el gobierno ha aprovechado para recortar en un 14% el presupuesto de Salud a los servicios p&uacute;blicos mientras que a este hospital privado con &aacute;nimo de negocio le ha ido derivando pacientes que no pod&iacute;an atender al sector p&uacute;blico recortado, aumentando a esta empresa su concierto en un 26% entre 2010 y 2014, a&ntilde;o en el que los cuatro grandes hospitales de la ciudad y algunos de fuera tuvieron que derivar 4.000 pacientes para ser operados en este hospital privado. A esto nosotros lo llamamos privatizar los recursos p&uacute;blicos. Desgraciadamente, este hospital no es el &uacute;nico ejemplo, ya que las empresas con &aacute;nimo de lucro est&aacute;n presentes en todos los niveles asistenciales, e incluso mayoritarias en centros sociosanitarios, rehabilitaci&oacute;n o transporte sanitario, entre otros.
    </p><p class="article-text">
        Si volvemos a abrir plantas de hospitalizaci&oacute;n cerradas, si volvemos a abrir quir&oacute;fanos y contratamos al personal que se ha despedido estos a&ntilde;os, podremos hacer, en los centros p&uacute;blicos sin negocio, con el mismo dinero que ten&iacute;amos en 2010, todo el trabajo de calidad que los ciudadanos y las ciudadanas de este pa&iacute;s necesitan y tienen como un derecho. Por eso queremos trabajar con el nuevo Govern y el nuevo Parlament de Catalunya para revertir estas pol&iacute;ticas, y para defender a capa y espada la protecci&oacute;n de la salud y la atenci&oacute;n en el sistema sanitario p&uacute;blico, universal y de calidad, para defender los derechos de los ciudadanos y para no convertir la salud en una mercanc&iacute;a. En este camino nos encontrar&aacute;n, como Ayuntamiento de Barcelona, a colaborar y responsabilizarnos para hacerlo posible.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gemma Tarafa, Davide Malmusi, Josep Martí Valls]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/puede-pasar-ocurrido-sanidad-catalana_132_4239355.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 Jan 2016 18:24:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/22c44940-57f8-4694-8c5d-0e86b6caf5ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244354" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/22c44940-57f8-4694-8c5d-0e86b6caf5ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244354" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nunca más puede pasar lo que ha ocurrido con la sanidad catalana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/22c44940-57f8-4694-8c5d-0e86b6caf5ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud,Sanidad,Recortes,Ayuntamiento de Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
