<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Roser Pros Roca]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/roser_pros_roca/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Roser Pros Roca]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/513956/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Muriel, serà un dia clar i lluminós]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/dia-lluminos-venir_132_4176702.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">“Si arriba, com serà el dia que es proclami la independència de Catalunya?”, li vaig preguntar. I ella em va respondre: “</p><p class="subtitle">Serà un dia lluminós. Serà un dia que, pel bé del nostre poble ha de venir. Jo en el que pugui, faré el possible perquè així sigui</p></div><p class="article-text">
        El mes de setembre de l&rsquo;any 2011 vaig trucar a la porta de l&rsquo;oficina que &Ograve;mnium Cultural t&eacute; al carrer Diputaci&oacute; de Barcelona. Aquell any era especial per a l&rsquo;entitat perqu&egrave; arribava al 50&egrave; aniversari de vida i per tant, havien organitzat un seguit d&rsquo;actes commemoratius dels quals valia molt la pena parlar-ne. Recordo que al carrer feia calor i jo em sentia impacient per iniciar l&rsquo;entrevista que la Muriel Casals, presidenta de l&rsquo;entitat, m&rsquo;havia concedit.
    </p><p class="article-text">
        Em van conduir al seu despatx, llumin&oacute;s, c&agrave;lid, amb un cert toc femen&iacute; i ple de llibres, presidit per una taula robusta al voltant de la qual ens vam asseure totes dues. Vaig treure la gravadora de l&rsquo;estoig i vam comen&ccedil;ar a parlar, d&rsquo;una forma amable i respectuosa. Jo la tractava de vost&egrave;, establint aix&iacute; una certa dist&agrave;ncia en el tracte i mostrant la consideraci&oacute; que em mereixia. De cop i volta, la Muriel em va dir: &ldquo;<em>I si ens tractem de tu? No en facis cas d&rsquo;aix&ograve;</em>&rdquo; i va passar-se les mans pels cabells blanqu&iacute;ssims, indicant-me que encara que els seus cabells fossin blancs, podia tractar-la amb la confian&ccedil;a d&rsquo;un tuteig que ens faria sentir, segur, m&eacute;s c&ograve;modes a totes dues. Em va fer somriure i immediatament, qualsevol barrera que es pogu&eacute;s interposar entre nosaltres, va evaporar-se.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;entrevista es va convertir en una conversa en la que ella va somriure, va gesticular d&rsquo;una forma espont&agrave;nia, va parlar amb franquesa i jo veia com els seus ullets, d&rsquo;un blau intens, s&rsquo;apassionaven per all&ograve; que m&rsquo;explicava. Estava contenta perqu&egrave;, que una entitat com &Ograve;mnium, nascuda l&rsquo;any 1961, que es dedicava a donar classes de catal&agrave; i a &ldquo;salvar els mots&rdquo; desafiant l&rsquo;amena&ccedil;a del franquisme, hagu&eacute;s arribat a aquest aniversari d&rsquo;or tan ben assentada socialment i mereixedora d&rsquo;un m&eacute;s que provat prestigi, a ella la satisfeia i l&rsquo;enorgullia. I sobretot, amb la feina que els fundadors s&rsquo;havien proposat, feta.&nbsp; &ldquo;<em>&Ograve;mnium Cultural no &eacute;s un grup pol&iacute;tic -</em>em va dir la Muriel-<em>, per&ograve; tractem de temes humans, de q&uuml;estions humanes, perqu&egrave; l&rsquo;home &eacute;s un animal pol&iacute;tic. La cultura va lligada a les relacions humanes i aquestes, molt sovint, s&oacute;n pol&iacute;tiques. Quan parlem de la llengua, de l&rsquo;&uacute;s de la llengua a l&rsquo;escola, aix&ograve; t&eacute; a veure amb la pol&iacute;tica</em>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Vam mantenir una conversa molt agradable, sobrepassant fins i tot, el l&iacute;mit de temps que establia el nostre comprom&iacute;s, i tot i que la Muriel tenia una agenda for&ccedil;a plena, no li va saber greu que parl&eacute;ssim d&rsquo;altres assumptes, m&eacute;s enll&agrave; de la celebraci&oacute; que m&rsquo;havia portat a iniciar la conversa. M&eacute;s aviat va ser una excusa per seguir tractant d&rsquo;altres q&uuml;estions, que amb el temps han esdevingut hist&ograve;riques. &Ograve;mnium celebrava el seu aniversari l&rsquo;11 de juliol de 2011, per&ograve; exactament en any i un dia abans, el dia 10 de juliol de 2010, quan els catalans van saber la sent&egrave;ncia del Tribunal Constitucional Espanyol i van interpretar que anava directament contra l&rsquo;Estatut de Catalunya, amb l&rsquo;aleshores president de la Generalitat al davant, Jos&eacute; Montilla (que no ens passis per alt aquest detall que potser m&eacute;s d&rsquo;un, ja ha oblidat), m&eacute;s d&rsquo;un mili&oacute; i mig de catalans van sortir al carrer per manifestar, sense embuts i sense manies, la indignaci&oacute; i el rebuig que aquesta sent&egrave;ncia els despertava. En aquella manifestaci&oacute; es va sentir per primer cop, un crit del tot nou per&ograve; decidit, a favor de la independ&egrave;ncia de Catalunya. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &Ograve;mnium Cultural, amb la Muriel Casals al capdavant, va fer un paper aglutinador de diferents sensibilitats, van ser lloc de reuni&oacute;, perqu&egrave; segons explicava Muriel Casals, &ldquo;<em>aquella manifestaci&oacute; no podia sortir b&eacute; si no s&rsquo;hi sumaven forces molt diferents i ten&iacute;em entre els convocants als sindicats, les organitzacions patronals, els partits pol&iacute;tics, grups extraparlamentaris, grups no pol&iacute;tics, col&middot;legis professionals, tanta i tanta gent&rdquo;. </em>&Ograve;mnium va tenir la capacitat de posar aquestes entitats, no pas per damunt les unes de les altres, sin&oacute; una al costat de l&lsquo;altra, exactament en el mateix nivell d&rsquo;import&agrave;ncia. Per aix&ograve; aquella manifestaci&oacute; va sortir b&eacute;. La Muriel en parlava amb entusiasme:<em>&nbsp; &ldquo;Un any despr&eacute;s, tamb&eacute; els pol&iacute;tics parlen diferent a com ho feien perqu&egrave; els hem emp&egrave;s a posar a la seva agenda, prioritats en direcci&oacute; a la llibertat del pa&iacute;s. El futur de Catalunya est&agrave; en mans dels ciutadans, per&ograve; els pol&iacute;tics s&rsquo;hi han de posar al capdavant i la gent hem d&rsquo;exigir al nostre govern que faci els passos que ha de fer</em>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquella va ser la primera de totes les manifestacions que posteriorment, juntament amb l&rsquo;ANC i un bon gruix d&rsquo;entitats socials, es van organitzar a casa nostra. No sabria dir quina va ser m&eacute;s emocionant, participativa, festiva i, pel que fa a l&rsquo;organitzaci&oacute;, complexa. Fam&iacute;lies senceres van participar, any rere any, sense perdre l&rsquo;al&egrave; ni les ganes, en la inoblidable Via Catalana, en la V de Barcelona, en la manifestaci&oacute; de la Meridiana, i m&eacute;s enll&agrave; de tot aix&ograve;, en els m&uacute;ltiples, variats i diversos actes culturals i pol&iacute;tics que regularment i amb una tossuda freq&uuml;&egrave;ncia, s&rsquo;han anat celebrant a tot el territoris. Campanyes com &ldquo;Vull un pa&iacute;s&rdquo;, el gran Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou, tenien a &Ograve;mnium Cultural i a Muriel Casals al davant, ferma, decidida, valenta, treballadora, disposada a caminar sempre endavant i a no cedir ni un pas mirant enrere, amb un lideratge femen&iacute; i transversal d&rsquo;una efic&agrave;cia incre&iuml;ble.
    </p><p class="article-text">
        La segona vegada que la vaig entrevistar va ser el mes d&rsquo;octubre de 2014. Com que ja ens hav&iacute;em tractat abans i ella se&rsquo;n recordava, em va rebre amb un pet&oacute; a cada galta. Havien passat tres anys per&ograve; ella mantenia intacte el seu entusiasme, la seva convicci&oacute; que el pa&iacute;s se&rsquo;n sortiria del gran repte que significa aconseguir la independ&egrave;ncia. Em va repetir el que ja m&rsquo;havia dit amb anterioritat: &ldquo;<em>Els catalans ens n&rsquo;hem sortit fins ara perqu&egrave; som molt tossuts</em>&rdquo;. No estava pas faltada de ra&oacute;. El suport de la gent manifestant-se al carrer havia de demostrar-se amb un altre gran repte, amb xifres concretes, a les urnes. &Ograve;mnium i la Muriel no van defallir, ni l&rsquo;ANC ni la societat civil i el 9-N va ser un gran &egrave;xit. Un altre moment d&rsquo;emoci&oacute; i ll&agrave;grimes, que es van refermar quan un any despr&eacute;s, la formaci&oacute; Junts pel S&iacute;, aconseguia guanyar les eleccions del 27-S i per tant, la Muriel Casals, que formava part de les llistes, deixava el seu lloc a &Ograve;mnium per passar a ser diputada al Parlament de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        En aquella segona ocasi&oacute; li vaig preguntar: &ldquo;Si arriba, com ser&agrave; el dia que es proclami la independ&egrave;ncia de Catalunya?&rdquo; i ella em va respondre: &ldquo;<em>Ser&agrave; un dia llumin&oacute;s. Ser&agrave; un dia que, pel b&eacute; del nostre poble ha de venir. Jo en el que pugui, far&eacute; el possible perqu&egrave; aix&iacute; sigui</em>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Muriel, ser&agrave; un dia clar i llumin&oacute;s, sense cap mena de dubte. Les campanes de tots els campanars sonaran amb tanta for&ccedil;a que sentir&agrave;s la seva m&uacute;sica des d&rsquo;all&agrave; on siguis. I la gent celebrarem una vict&ograve;ria que &eacute;s tamb&eacute;, ni ho dubtis, la teva.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roser Pros Roca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/dia-lluminos-venir_132_4176702.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Feb 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Muriel, serà un dia clar i lluminós]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Muriel Casals,Omnium Cultural]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Muriel, será un día claro y luminoso]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/muriel-dia-claro-luminoso_132_4176695.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">"Si llega, cómo será el día que se proclame la independencia de Catalunya?", le pregunté. Y ella me respondió:</p><p class="subtitle">"Será un día luminoso. Será un día que, por el bien de nuestro pueblo está por venir. Yo en lo que pueda, haré lo posible para que así sea"</p></div><p class="article-text">
        En septiembre del a&ntilde;o 2011 llam&eacute; a la puerta de la oficina que &Ograve;mnium Cultural tiene en la calle Diputaci&oacute; de Barcelona. Aquel a&ntilde;o era especial para la entidad porque llegaba al 50 aniversario de vida y por lo tanto, hab&iacute;an organizado una serie de actos conmemorativos de los que val&iacute;a la pena hablar. Recuerdo que en la calle hac&iacute;a calor y yo me sent&iacute;a impaciente por iniciar la entrevista que Muriel Casals, presidenta de la entidad, me hab&iacute;a concedido.
    </p><p class="article-text">
        Me condujeron a su despacho, luminoso, c&aacute;lido, con un cierto toque femenino y lleno de libros, presidido por una mesa robusta alrededor de la que nos sentamos ambas. Saqu&eacute; la grabadora del estuche y empezamos a hablar, de una forma amable y respetuosa. Yo la trataba de usted, estableciendo as&iacute; una cierta distancia en el trato y mostrando la consideraci&oacute;n que me merec&iacute;a. De repente, Muriel me dijo: <em>&ldquo;&iquest;Y si nos tratamos de t&uacute;? No hagas caso de eso&rdquo;</em> y se pas&oacute; las manos por el pelo blanqu&iacute;simo, dejando claro que aunque sus cabellos fueran blancos, pod&iacute;a tratarla con la confianza de un tuteo que nos har&iacute;a sentir, seguro, m&aacute;s c&oacute;modas a las dos. Me hizo sonre&iacute;r y de inmediato, cualquier barrera que se pudiera interponer entre nosotros, se evapor&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La entrevista se convirti&oacute; en una conversaci&oacute;n en la que ella sonri&oacute;, gesticul&oacute; de una forma espont&aacute;nea, habl&oacute; con franqueza y yo ve&iacute;a como sus ojitos, de un azul intenso, se apasionaban por lo que me explicaba. Estaba contenta porque, que una entidad como &Ograve;mnium, nacida en 1961, que se dedicaba a dar clases de catal&aacute;n y &ldquo;salvar las palabras&rdquo; desafiando la amenaza del franquismo, hubiera llegado a este aniversario de oro tan bien asentada socialmente y merecedora de un m&aacute;s que probado prestigio, a ella la satisfac&iacute;a y la enorgullec&iacute;a. Y sobre todo, con el trabajo que los fundadores se hab&iacute;an propuesto, hecho. <em>&ldquo;&Ograve;mnium Cultural no es un grupo pol&iacute;tico -me dijo Muriel-, pero tratamos de temas humanos, de cuestiones humanas, porque el hombre es un animal pol&iacute;tico. La cultura va ligada a las relaciones humanas y estas, a menudo, son pol&iacute;ticas. Cuando hablamos de la lengua, del uso de la lengua en la escuela, esto tiene que ver con la pol&iacute;tica&rdquo;</em>.
    </p><p class="article-text">
        Mantuvimos una conversaci&oacute;n muy agradable, sobrepasando incluso, el l&iacute;mite de tiempo que establec&iacute;a nuestro compromiso, y aunque Muriel ten&iacute;a una agenda bastante llena, no le supo mal que habl&aacute;ramos otros asuntos, m&aacute;s all&aacute; de la celebraci&oacute;n que me hab&iacute;a llevado a iniciar la conversaci&oacute;n. M&aacute;s bien fue una excusa para seguir tratando otras cuestiones, que con el tiempo se han convertido en hist&oacute;ricas. &Ograve;mnium celebraba su cumplea&ntilde;os el 11 de julio de 2011, pero exactamente un a&ntilde;o y un d&iacute;a antes, el d&iacute;a 10 de julio de 2010, cuando los catalanes supieron la sentencia del Tribunal Constitucional e interpretaron que iba directamente contra el Estatuto de Catalunya, con el entonces presidente de la Generalitat al frente, Jos&eacute; Montilla (que no se nos pase por alto este detalle que quiz&aacute; m&aacute;s de uno, ya ha olvidado), m&aacute;s de un mill&oacute;n y medio de catalanes salieron a calle para manifestar, sin rodeos y sin man&iacute;as, la indignaci&oacute;n y el rechazo que esta sentencia los despertaba. En aquella manifestaci&oacute;n se escuch&oacute; por primera vez, un grito del todo nuevo pero decidido, a favor de la independencia de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        &Ograve;mnium Cultural, con Muriel Casals a la cabeza, hizo un papel aglutinador de diferentes sensibilidades, fue lugar de reuni&oacute;n, porque seg&uacute;n explicaba Casals, <em>&ldquo;aquella manifestaci&oacute;n no pod&iacute;a salir bien si no se sumaban fuerzas muy diferentes y ten&iacute;amos entre los convocantes a los sindicatos, las organizaciones patronales, los partidos pol&iacute;ticos, grupos extraparlamentarios, grupos no pol&iacute;ticos, colegios profesionales, tanta y tanta gente&rdquo;</em>. &Ograve;mnium tuvo la capacidad de poner estas entidades, no por encima unas de otras, sino una al lado de la otra, exactamente en el mismo nivel de importancia. Por eso aquella manifestaci&oacute;n sali&oacute; bien. Muriel hablaba con entusiasmo: <em>&ldquo;Un a&ntilde;o despu&eacute;s, tambi&eacute;n los pol&iacute;ticos hablan diferente a como lo hac&iacute;an porque los hemos empujado a poner en su agenda, prioridades en direcci&oacute;n a la libertad del pa&iacute;s. El futuro de Catalunya est&aacute; en manos de los ciudadanos, pero los pol&iacute;ticos deben ponerse al frente y la gente debemos exigir a nuestro gobierno que haga los pasos que tiene que hacer&rdquo;</em>.
    </p><p class="article-text">
        Aquella fue la primera de todas las manifestaciones que posteriormente, junto con la Assemblea Nacional Catalana (ANC) y un buen n&uacute;mero de entidades sociales, se organizaron en nuestro pa&iacute;s. No sabr&iacute;a decir cu&aacute;l fue m&aacute;s emocionante, participativa, festiva y, en cuanto a la organizaci&oacute;n, compleja. Familias enteras participaron, a&ntilde;o tras a&ntilde;o, sin perder el aliento ni las ganas, en la inolvidable V&iacute;a Catalana, en la V de Barcelona, en la manifestaci&oacute;n de la Meridiana, y m&aacute;s all&aacute; de todo esto, en los m&uacute;ltiples, variados y diversos actos culturales y pol&iacute;ticos que regularmente y con una terca frecuencia, se han ido celebrando en todo el territorio. Campa&ntilde;as como &ldquo;Quiero un pa&iacute;s&rdquo;, el gran Concierto por la Libertad celebrado en el Camp Nou, ten&iacute;an a &Ograve;mnium Cultural y Muriel Casals delante, firme, decidida, valiente, trabajadora, dispuesta a caminar siempre adelante y a no ceder ni un paso mirando atr&aacute;s, con un liderazgo femenino y transversal de una eficacia incre&iacute;ble.
    </p><p class="article-text">
        La segunda vez que la entrevist&eacute; fue el mes de octubre de 2014. Como ya nos hab&iacute;amos tratado antes y ella se acordaba, me recibi&oacute; con un beso en cada mejilla. Hab&iacute;an pasado tres a&ntilde;os pero ella manten&iacute;a intacto su entusiasmo, su convicci&oacute;n de que el pa&iacute;s se saldr&iacute;a del gran reto que significa conseguir la independencia. Me repeti&oacute; lo que ya me hab&iacute;a dicho con anterioridad: <em>&ldquo;Los catalanes lo hemos conseguido hasta ahora porque somos muy tercos&rdquo;</em>. No le faltaba raz&oacute;n. El apoyo de la gente manifest&aacute;ndose en la calle ten&iacute;a que demostrarse con otro gran reto, con cifras concretas, en las urnas. &Ograve;mnium y Muriel no desfallecen, ni la ANC ni la sociedad civil y el 9-N fue un gran &eacute;xito. Otro momento de emoci&oacute;n y l&aacute;grimas, que se afianzaron cuando un a&ntilde;o despu&eacute;s, la formaci&oacute;n Junts pel S&iacute;, consegu&iacute;a ganar las elecciones del 27-S y por tanto, Muriel Casals, que formaba parte de las listas, dejaba su lugar en &Ograve;mnium para pasar a ser diputada en el Parlament de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        En esa segunda ocasi&oacute;n le pregunt&eacute;: &ldquo;Si llega, como ser&aacute; el d&iacute;a que se proclame la independencia de Catalunya?&rdquo; Y ella me respondi&oacute;: <em>&ldquo;Ser&aacute; un d&iacute;a luminoso. Ser&aacute; un d&iacute;a que, por el bien de nuestro pueblo est&aacute; por venir. Yo en lo que pueda, har&eacute; lo posible para que as&iacute; sea&rdquo;.</em>
    </p><p class="article-text">
        Muriel, ser&aacute; un d&iacute;a claro y luminoso, sin lugar a dudas. Las campanas de todos los campanarios sonar&aacute;n con tanta fuerza que sentir&aacute;s su m&uacute;sica desde all&iacute; donde est&eacute;s. Y la gente celebraremos una victoria que es tambi&eacute;n, no lo dudes, tuya.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roser Pros Roca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/muriel-dia-claro-luminoso_132_4176695.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 14 Feb 2016 19:28:43 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Muriel, será un día claro y luminoso]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Muriel Casals,Omnium Cultural]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
