Tras cuatro años de rodillo del PP hay dos cuestiones que no pueden esperar más: la derogación del plazo máximo para la instrucción de las causas penales y la eliminación de las tasas judiciales a pimes y ONG

La Justicia, esa gran olvidada a pesar de ser uno de los tres pilares de cualquier sistema democrático junto al legislativo y el ejecutivo según la teoría clásica de Montesquieu, ¿será por fin protagonista en esta nueva legislatura?

Tras los cuatro años de rodillo legislativo del PP, que han conseguido incluso poner de acuerdo en el rechazo a muchas de sus medidas a la práctica totalidad de operadores jurídicos, en mi opinión, hay dos cuestiones que no pueden esperar más:

1. La derogación del plazo máximo para la instrucción de las causas penales. Con los actuales medios cumplir los plazos del artículo 324 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal es una utopía, a no ser que se instruyan las causas de forma precipitada y cerrando sin concluir la investigación u obligando a la Fiscalía a pedir sucesivas prórrogas.

Una reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal como la operada por la Ley 41/2015, de 5 de octubre, sin dotación de medios no es ninguna garantía de una Justicia más ágil y más justa.

Causas como la Gürtel, los papeles de Bárcenas, o tantas otras de corrupción es prácticamente imposible que se instruyan con garantías en un plazo de 18 meses si han de remitirse comisiones rogatorias y practicar pruebas contables sin el correspondiente apoyo pericial.

Pero no hay que centrarse ni siquiera en causas complejas o noticiables. La realidad, como ya he descrito en varios ocasiones en mi propio blog, es que asuntos sobre delitos contra la propiedad industrial, robos con fuerza o falsedades documentales, que ni siquiera pueden calificarse de causas complejas, tienen instrucciones de más de 24 meses. Esa es la realidad y de la noche a la mañana no va a cambiar por arte de magia.

Y la consecuencia de la entrada en vigor de la norma es que tenemos a personal de Fiscalía revisando, una a una, las miles de causas por si hay que solicitar que se acuerde su complejidad o la prórroga del plazo, en vez de dedicar esos esfuerzos en investigar y solicitar la práctica de diligencias. Un disparate que necesita su inmediata derogación.

2. La eliminación de las tasas judiciales a pimes y ONG. No se puede seguir limitando el acceso a la Justicia a la pequeña y mediana empresa y a las organizaciones no gubernamentales con unas tasas que pueden ser contrarias al artículo 24 de la Constitución (seguimos esperando que un día de estos el Tribunal Constitucional se digne a resolver los recursos interpuestos en su día). Incluso el PP de la Comunidad de Madrid ha respaldado hace unos días una Proposición No de Ley para la derogación de las mismas, lo que demuestra el absurdo de su mantenimiento.

Estas dos medidas no deben esperar más pero ya es hora de acometer un verdadero pacto de Estado por la Justicia.

Como puntos esenciales, los que reivindiqué en mi promesa del cargo de Senador: Justicia independiente y con medios.

Pero hay mucho más, el desastre del papel cero, calificado recientemente por la Asociación de Jueces Francisco de Vitoria como “fiasco”, acometer las reformas necesarias para conseguir un modelo de Administración de Justicia mucho más eficiente y propio del siglo XXI, aumento de Jueces y Juzgados, dignificar el turno de oficio...

Debe abordarse ya y con la participación de todos los operadores jurídicos. Mucho trabajo por delante pero que hay que acometer ya, sin excusas.

Després de quatre anys del corró del PP hi ha dues qüestions que no poden esperar més: la derogació del termini màxim per a la instrucció de les causes penals i l'eliminació de les taxes judicials a pimes i ONG

La Justícia, aquesta gran oblidada tot i ser un dels tres pilars de qualsevol sistema democràtic al costat del legislatiu i l'executiu, segons la teoria clàssica de Montesquieu, ¿serà per fi protagonista en aquesta nova legislatura?

Després dels quatre anys del corró legislatiu del PP, que ha aconseguit fins i tot posar d'acord en el rebuig a moltes de les seves mesures a la pràctica totalitat d'operadors jurídics, al meu entendre, hi ha dues qüestions que no poden esperar més:

1. La derogació del termini màxim per a la instrucció de les causes penals. Amb els actuals mitjans, complir els terminis de l'article 324 de la Llei d'Enjudiciament Criminal és una utopia, tret que s'instrueixin les causes de forma precipitada i tancant la investigació sense concloure-la o obligant la Fiscalia a demanar successives pròrrogues.

Una reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal com l'operada per la Llei 41/2015, de 5 d'octubre, sense dotació de mitjans no és cap garantia d'una Justícia més àgil i més justa.

Causes com la Gürtel, els papers de Bárcenas, o tantes altres de corrupció és pràcticament impossible que s'instrueixin amb garanties en un termini de 18 mesos si han de remetre comissions rogatòries i practicar proves comptables sense el corresponent suport pericial.

Però no cal centrar-se ni tan sols en causes complexes o noticiables. La realitat, com ja he descrit en diversos ocasions en el meu propi blog, és que assumptes sobre delictes contra la propietat industrial, robatoris amb força o falsedats documentals, que ni tan sols poden qualificar-se de causes complexes, tenen instruccions de més de 24 mesos. Aquesta és la realitat i de la nit al dia no canviarà per art de màgia.

I la conseqüència de l'entrada en vigor de la norma és que tenim personal de Fiscalia revisant, una a una, les milers de causes per si cal demanar que s'acordi la seva complexitat o la pròrroga del termini, en comptes de dedicar aquests esforços a investigar i sol·licitar la pràctica de diligències. Un disbarat que necessita la seva immediata derogació.

2. L'eliminació de les taxes judicials a pimes i ONG. No es pot seguir limitant l'accés a la Justícia a la petita i mitjana empresa i a les organitzacions no governamentals amb unes taxes que poden ser contràries a l'article 24 de la Constitució (seguim esperant que un dia d'aquests el Tribunal Constitucional es digni a resoldre els recursos interposats al seu dia). Fins i tot el PP de la Comunitat de Madrid ha donat suport fa uns dies una Proposició No de Llei per a la derogació de les mateixes, el que demostra l'absurd del seu manteniment.

Aquestes dues mesures no han d'esperar més però ja és hora d'emprendre un veritable pacte d'Estat per la Justícia.

Com a punts essencials, els que vaig reivindicar en la meva promesa del càrrec de Senador: Justícia independent i amb mitjans.

Però hi ha molt més, el desastre del paper zero -qualificat recentment per l'Associació de Jutges Francisco de Vitoria com un “fiasco”-, emprendre les reformes necessàries per aconseguir un model d'Administració de Justícia molt més eficient i propi del segle XXI, augment de jutges i jutjats, dignificar el torn d'ofici...

S'ha d'abordar ja i amb la participació de tots els operadors jurídics. Molta feina per davant però que cal emprendre ja, sense excuses.