elDiario.es - Ferran Daban

'Salut als Barris' crece como herramienta ciudadana ante las desigualdades

Elia Díez, Ferran Daban — Fri, 04 Mar 2016 09:58:12 +0000

El programa Salut als Barris es hoy una intervención de salud comunitaria consolidada, con buenos resultados, que el gobierno municipal quiere extender e intensificar en los barrios con peores indicadores de salud

La Ley de Barrios de Catalunya de 2004 fue un proyecto emblemático de regeneración integral de barrios y áreas desfavorecidas. En 2005 se inició el programa Salut als Barris para intensificar los efectos de la Ley de Barrios en la salud. Con estrategias de acción comunitaria, se pretendía contribuir a la reducción de las desigualdades sociales en salud, es decir, las diferencias debidas a la estructura y a la organización social.

Barcelona ha reforzado con recursos propios el programa Salut als Barris. Desde 2005, en colaboración con los responsables de la Ley de Barrios en el Ayuntamiento, el programa se ha llevado a cabo en 15 zonas: el Poble Sec, Roquetes, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Buen Pastor, Baró de Viver, etc. y, este año, acaba de empezar en el Verdum y el Carmel. Salut als Barris es hoy una intervención de salud comunitaria consolidada, con buenos resultados, que el gobierno municipal quiere extender e intensificar en los barrios con peores indicadores de salud, tal como se anunció el 10 de noviembre. Un buen ejemplo para conocer Salut als Barris es la experiencia llevada a cabo en el eje Besòs de la ciudad.

La implementación en el barrio de Besòs-Maresme

Salut als Barris se puso en marcha en el barrio de Besòs-Maresme el año 2013, con el liderazgo conjunto de la Agència de Salut Pública de Barcelona, el Distrito de Sant Martí, el sector de Salud del Ayuntamiento, y el Consorcio Sanitario. Una vez establecido el acuerdo institucional, el programa fue cubriendo diferentes fases, empezando por crear un grupo motor, responsable del trabajo comunitario en salud en el barrio. Por eso era clave identificar agentes con buen conocimiento del barrio e influyentes en la comunidad. El grupo impulsa un trabajo que culmina con una serie de intervenciones efectivas y evaluadas.

Además, para contribuir a la diagnosis comunitaria, la Agència de Salut Pública de Barcelona hizo un análisis poblacional de los problemas de salud, mortalidad, enfermedad, etc. y de sus determinantes sociales. Mientras tanto, el grupo motor hizo un estudio cualitativo; en conjunto se realizaron 19 entrevistas a informantes clave, dos grupos nominales y 9 grupos de discusión.

Con el propósito de poner orden a los aspectos detectados, a finales de 2013 se hizo una jornada pública de priorización, con más de 40 personas. En paralelo se revisó la literatura científica para identificar intervenciones efectivas realizadas en otros lugares o momentos. Esto es importante porque, a veces, intervenciones comunitarias bienintencionadas no logran los resultados deseados, lo que implica desperdiciar recursos o generar problemas imprevistos.

Con toda esta información, el grupo motor definió líneas prioritarias en: 1) el aislamiento y la soledad en las personas mayores; 2) el consumo de drogas en jóvenes; 3) los embarazos adolescentes; y 4) la desigualdad de género en poblaciones inmigradas. Como líneas de acción transversales se seleccionaron: 1) la salud mental; 2) las desigualdades de género y 3) la integración social de las personas recién llegadas. Para trabajar cada problema se organizaron mesas en las que participaban entidades y profesionales.

La mesa de mayores se planteó reducir la soledad de las personas mayores y la sobre-utilización de los servicios de atención primaria para una parte de esta población. Una de las respuestas fue la Escuela de Salud de las Personas Mayores, un encuentro semanal en la que profesionales del Centro de Atención Primaria, Servicios Sociales, entidades y personas expertas comparten tiempo y conocimientos con la gente mayor. La Escuela tiene en marcha la segunda edición este 2016.

Otra iniciativa de la mesa consistió en impulsar un punto de actividad del programa Actíva't als Parcs en la rambla Prim. Y también se puso en marcha el Baixem al Carrer, tras identificar personas mayores o discapacitadas que no salían de casa por falta de ascensor. Además, se impulsó el programa de voluntariado del Plan Comunitario, para dar apoyo a personas mayores.

La mesa de salud joven respondió a la situación detectada con diversas estrategias, destacando el nuevo proyecto comunitario Impuls Jove, que ofrece actividades de ocio gratuitas elegidas por la juventud y, a los que muestran interés, se les forma como monitor deportivo, de comedor o tiempo libre. Posteriormente, ellos organizarán actividades saludables para otros jóvenes. En 2015 participaron 105 jóvenes y se formaron 21 chicas y chicos.

Y ante los embarazos no planificados, se creó una mesa específica. El programa SIRIAN se sumó colaborando con recursos de salud sexual del barrio como la Tarda Jove, Salut i Escola y otros. SIRIAN ofrece una entrevista personal con información y discusión sobre los métodos anticonceptivos y hay constancia de que genera mejoras en uso y conocimiento de estos métodos en los jóvenes.

Salut als Barris reforzó también el programa Ma’isah ( 'esperanza' en urdu) con el objetivo de prevenir las desigualdades de género en jóvenes inmigrantes. Lo hace combinando sesiones semanales de grupo y actividades deportivas, como cricket y fútbol, tutorizadas por educadoras. Al Ma’isah participan ahora 32 chicas de diferentes nacionalidades.

Por último, la mesa de habilidades parentales quiere facilitar herramientas a madres y padres para construir una convivencia familiar positiva. De ahí nació la Escuela de Madres y Padres del Besòs y el Maresme, en la que trabajan juntas las escuelas del barrio, el equipo del CAP, y otros actores. En 2016 se está llevando a cabo la segunda edición en la Escuela Prim.

Además, semestralmente se hace una mesa plenaria donde las diversas mesas comparten experiencias e inquietudes. Todas estas intervenciones de Besòs Maresme son fruto del trabajo conjunto de profesionales y entidades en cada área. El ejemplo de Besòs-Maresme muestra como una minúscula estructura, un procedimiento ordenado y una visión a largo plazo compartida por muchas personas con ganas de trabajar, pueden lograr pequeños cambios sociales que, con el tiempo, podrían no ser tan pequeños.

Las intervenciones que se llevan a cabo en Besós Maresme son fruto del trabajo conjunto en las mesas de profesionales y entidades: Acción Intercultural del Ayuntamiento de Barcelona, área de Medi Ambient, ASSIR Sant Martí, Asociación CEPAIM, Asociación de Veïns del Maresme, Asociación En Xarxa – “Pla de Desenvolupament Comunitari” del Besós y el Maresme, Asociación de mujeres Ámbar Prim, CAP Besós, Casal de Barri Besós, Casal Infantil Municipal el Vaixell, Casal Joan Maragall, CEIP Concepció Arenal, CEIP Eduard Marquina, CEIP Prim, Centro Cívico del Besós, Centro de Servicios Sociales del Besós, Centro Fòrum Geriatria, “Centre Obert Adolescents del Besòs” - Casal dels Infants ASB, Creu Roja, Distrito de Sant Martí, IES Rambla Prim, “Institut Barcelona Esports”, PIAD de Sant Martí, Programa NNISA y Punto de Información Juvenil del Besós.

'Salut als Barris' creix com a eina ciutadana davant les desigualtats

Elia Díez, Ferran Daban — Fri, 04 Mar 2016 09:36:22 +0000

El programa Salut als Barris és avui una intervenció de salut comunitària consolidada, amb bons resultats, que el govern municipal vol estendre i intensificar als barris amb pitjors indicadors de salut

La Llei de Barris de Catalunya de 2004 va ser un projecte emblemàtic de regeneració integral de barris i àrees desfavorides. El 2005 es va iniciar el programa Salut als Barris per intensificar els efectes de la Llei de Barris en la salut. Amb estratègies d'acció comunitària, es pretenia contribuir a la reducció de les desigualtats socials en salut, és a dir, les diferències degudes a l’estructura i l’organització social.

Barcelona ha reforçat amb recursos propis el programa Salut als Barris. Des de 2005, en col·laboració amb els responsables de la Llei de Barris a l’Ajuntament, el programa s’ha dut a terme a 15 zones: el Poble Sec, Roquetes, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Bon Pastor, Baró de Viver, etc. i, enguany, acaba de començar al Verdum i al Carmel. Salut als Barris és avui una intervenció de salut comunitària consolidada, amb bons resultats, que el govern municipal vol estendre i intensificar als barris amb pitjors indicadors de salut, tal com es va anunciar el 10 de novembre passat. Un bon exemple per conèixer Salut als Barris és l’experiència duta a terme a l’eix Besòs de la ciutat.

La implementació al barri de Besòs-Maresme

Salut als Barris es va posar en marxa al barri de Besòs-Maresme l’any 2013, amb el lideratge conjunt de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Districte de Sant Martí, el sector de Salut de l’Ajuntament, i el Consorci Sanitari. Un cop establert l’acord institucional, el programa va anar cobrint diferents fases, començant per crear un grup motor, responsable del treball comunitari en salut al barri. Per això era clau identificar agents amb bon coneixement del barri i influents en la comunitat. El grup impulsa un treball que culmina amb un seguit d’intervencions efectives i avaluades.

A més, per contribuir a la diagnosi comunitària, l’Agència de Salut Pública de Barcelona va fer una anàlisi poblacional dels problemes de salut, mortalitat, malaltia, etc. i dels seus determinants socials. Mentrestant, el grup motor va fer un estudi qualitatiu; en conjunt es van realitzar 19 entrevistes a informants clau, dos grups nominals i 9 grups de discussió.

Amb el propòsit de posar ordre als aspectes detectats, a finals de 2013 es va fer una jornada pública de priorització, amb més de 40 persones. En paral·lel es va revisar la literatura científica per tal d’identificar intervencions efectives realitzades en altres llocs o moments. Això és important perquè, de vegades, intervencions comunitàries benintencionades no assoleixen els resultats desitjats, el que implica malbaratar recursos, o generar problemes imprevistos.

Amb tota aquesta informació, el grup motor va definir línies prioritàries en: 1) l’aïllament i solitud en la gent gran; 2) el consum de drogues en joves; 3) els embarassos adolescents; i 4) la desigualtat de gènere en poblacions immigrades. Com a línies d’acció transversals es van seleccionar: 1) la salut mental; 2) les desigualtats de gènere, i 3) la integració social de les persones nouvingudes. Per treballar cada problema es van organitzar taules en les quals participaven entitats i professionals.

La taula de gent gran es va plantejar reduir la solitud de la gent gran i la sobre-utilització dels serveis d’atenció primària per una part d’aquesta població. Una de les respostes va ser l’Escola de Salut de la Gent Gran, una trobada setmanal en la qual professionals del Centre d’Atenció Primària, Serveis Socials, entitats i persones expertes comparteixen temps i coneixements amb la gent gran. L’Escola té en marxa la segona edició aquest 2016.

Una altra iniciativa de la taula va consistir a impulsar un punt d’activitat del programa Activa’t als Parcs a la rambla Prim. I també es va engegar el Baixem al Carrer, després d’identificar persones grans o discapacitades que no sortien de casa per manca d’ascensor. A més, es va impulsar el programa de voluntariat del Pla Comunitari, per donar suport a persones grans.

La taula de salut jove va respondre a la situació detectada amb diverses estratègies, destacant el nou projecte comunitari Impuls Jove, que ofereix activitats de lleure gratuïtes triades pel jovent i, als que mostren interès, se’ls forma com a monitor esportiu, de menjador o lleure. Posteriorment, ells organitzaran activitats saludables per a altres joves. El 2015 hi van participar 105 joves i van formar-se 21 noies i nois.

I davant dels embarassos no planificats, es va crear una taula específica. El programa SIRIAN s’hi va sumar tot col·laborant amb recursos de salut sexual del barri com la Tarda Jove, Salut i Escola i altres. SIRIAN ofereix una entrevista personal amb informació i discussió sobre els mètodes contraceptius, i hi ha constància que genera millores en ús i coneixement d’aquests mètodes en els joves.

Salut als Barris va reforçar també el programa Ma’isah (‘esperança’ en urdú) amb l’objectiu de prevenir les desigualtats de gènere en joves immigrades. Ho fa combinant sessions setmanals de grup i activitats esportives, com criquet i futbol, tutoritzades per educadores. Al Ma’isah participen ara 32 noies de diferents nacionalitats.

Per últim, la taula d’habilitats parentals vol facilitar eines a mares i pares per construir una convivència familiar positiva. D’aquí va néixer l’Escola de Mares i Pares del Besòs i el Maresme, en la qual treballen juntes les escoles del barri, l’equip del CAP, i altres actors. El 2016 s’està duent a terme la segona edició a l’Escola Prim.

A més, semestralment es fa una taula plenària on les diverses taules comparteixen experiències i inquietuds. Totes aquestes intervencions de Besòs Maresme són fruit del treball conjunt de professionals i entitats en cada àrea. L’exemple de Besòs-Maresme mostra com una minúscula estructura, un procediment ordenat i una visió a llarg termini compartida per moltes persones amb ganes de treballar, poden assolir petits canvis socials que, amb el temps, podrien no ser tan petits.

Les intervencions que es duen a terme a Besòs Maresme son fruit del treball conjunt en les taules de professionals i entitats: Acció Intercultural (Ajuntament), àrea de Medi Ambient, ASSIR Sant Martí, Associació CEPAIM, Associació de Veïns del Maresme, Associació En Xarxa - Pla de Desenvolupament Comunitari del Besòs i el Maresme, Associació de Dones Àmbar Prim, CAP Besòs, Casal de Barri Besòs, Casal Infantil Municipal el Vaixell, Casal Joan Maragall, CEIP Concepció Arenal, CEIP Eduard Marquina, CEIP Prim, Centre Cívic del Besòs, Centre de Serveis Socials del Besòs, Centre Fòrum Geriatria, Centre Obert Adolescents del Besòs - Casal dels Infants ASB, Creu Roja, Districte de Sant Martí, IES Rambla Prim, Institut Barcelona Esports, PIAD de Sant Martí, Programa NNISA i Punt Informació Juvenil del Besòs.