Tot i la retòrica oficial en base al lliure mercat i la competència, aviat vam descobrir que la refundació no seria més que un rescat del capitalisme realment existent i que les classes populars en pagaríem la factura

Aquest any es commemora el centenari de la Revolució d’octubre que va donar lloc a l’URSS, un dels exemples més característics de l’economia planificada d’Estat. Aquesta forma econòmica, lluny d’haver acabat amb la caiguda del mur de Berlín, segueix en plena forma en el capitalisme. La diferència és que en aquest cas l’Estat actua en favor dels que tenen el poder econòmic.

A l’Estat espanyol, recentment n’hem conegut dos nous exemples: el primer ha estat la resurrecció de Barcelona World, ara Hard Rock Entertainment World, un projecte que ha vingut a substituir Eurovegas després de la fugida del magnat Sheldon Addelson. Com si fos el més normal del món, els promotors de BCN World van exigir que a canvi de la seva inversió es rebaixessin els impostos sobre el joc. La Generalitat així ho va fer, però la inversió va desaparèixer.

El segon ha estat l’absorció del Banco Mare Nostrum, una entitat nacionalitzada (participada en un 65% pel FROB) per part de Bankia, una altra entitat nacionalitzada (participada en un 66% pel FROB). Aquesta operació, depenent dels moviments del mercat, pot suposar un cost per a l’Estat de 1.100 milions d’euros. La quantitat, tot i ser una bestiesa en ple desmantellament de l’Estat del benestar, és una minúcia si la comparem amb els 60.000 milions d’euros del rescat bancari que el Banc d’Espanya dóna per perduts.

El rescat bancari espanyol, a banda d’aquests milions perduts, va comportar un transvasament de deute privat a deute públic, amb les consegüents retallades i la seva justificació. Els càrrecs públics que han aplicat aquestes retallades s’han excusat basant-se en l’excessiu cost de la intervenció de l’Estat, mentre han defensat la intervenció i les despeses de l’Estat pel que fa al rescat de la banca o de les autopistes.

En el cas de les radials de Madrid, en funció de la clàusula de Responsabilitat Patrimonial de l’Administració, l’Estat haurà de pagar, segons les empreses del sector, uns 5.000 milions d’euros. Tot i que des de l’Administració s’afirma que la quantitat seria inferior, el que no es pot minimitzar és la intervenció estatal en favor dels poders fàctics en múltiples sectors de l’economia.

L’exemple paradigmàtic és el conegut cas de la Plataforma Castor, que després de provocar moviments de terra en diversos punts de la costa, quedarà en hivernació i costarà a la ciutadania 4.700 milions d’euros, de nou per clàusules signades per l’Estat, que dilueixen el famós risc empresarial fins a nivells homeopàtics.

Fets com aquests no ens han de sorprendre en un país en el que són habituals les notícies al voltant de les portes giratòries. Aquesta pràctica és la que segurament permet explicar, amés, altres fenòmens com l’adjudicació d’obres i serveis amb molt benefici privat i poca utilitat publica (l’AVE seria el cas més conegut), com determinades privatitzacions d’empreses que han fet importantíssims guanys per una posició quasi monopolística, com una política energètica que afavoreix les grans empreses del sector en detriment de les apostes per les energies renovables, o com una amnistia fiscal que, a banda de quasi cooperar amb el frau fiscal i incentivar-lo, ha assolit escassos avantatges econòmics per Hisenda.

Tot i que sembli un degoteig de casos, no es tracta de fenòmens aïllats, sinó que poden considerar-se sistèmics. Una idea que pren força si observem un parell més d’intervencions estatals clarament estructurals. En primer lloc, el disseny de l’impost de societats que permet una elusió sistemàtica, ja que amb un tipus nominal d’un 25 o 30% el citat impost té, en canvi, un tipus efectiu per a les gran empreses d’un 6%, i, cal remarcar-ho, estem parlant d’una actuació legal per la qual ingressos que haurien de ser públics esdevenen privats. En segon lloc, la reforma exprés de la Constitució que es va produir en plena crisi per prioritzar el pagament del deute, posant de manifest, un cop més, la incompatibilitat del capitalisme amb la democràcia.

Aquesta incompatibilitat i la intervenció sistemàtica de l’Estat en favor dels grups de poder, tot i tenir una especial intensitat a l’Estat espanyol, s’estén de forma global, com ho demostra la impunitat dels lobbies que pressionen a les principals potències a ambdós costats de l’Atlàntic.

Pel que fa a les mesures econòmiques intervencionistes, la Reserva Federal dels EUA ha injectat setmanalment durant la crisi milions de dòlars a l’economia, en un país en el què, el dumping fiscal entre estats, és a dir, l’intent de condicionar amb despesa pública la localització de les empreses privades, és d’allò més habitual,. També, a la UE, el BCE ha prestat diners a la banca a interessos irrisoris, al mateix temps que la ciutadania han patit reiteradament les imposicions de la Troika.

La subordinació de l’Estat als interessos del capital no és una notícia d’última hora, sinó que arrenca amb el capitalisme mateix. No obstant, per entendre l’actualitat cal parar esment al moment en què després de la reunió del G20 a l’inici de la crisi, l’any 2008, l’aleshores president francès Nicolàs Sarkozy va prometre la refundació del capitalisme. Aviat vam descobrir que, tot i la retòrica oficial en base al lliure mercat i la competència, la refundació no seria més que un rescat del capitalisme realment existent i que les classes populars en pagaríem la factura.

A pesar de la retórica oficial en base al libre mercado y a la competencia, pronto descubrimos que la refundación no sería más que un rescate del capitalismo realmente existente y que las clases populares pagaríamos la factura.

Este año se conmemora el centenario de la Revolución de octubre que dio lugar a la URSS, uno de los ejemplos más característicos de la economía planificada de Estado. Esta forma económica, lejos de haber terminado con la caída del muro de Berlín, sigue en plena forma en el capitalismo. La diferencia es que en este caso el Estado actúa en favor de los que tienen el poder económico.

En el Estado español, recientemente hemos conocido dos nuevos ejemplos: el primero ha sido la resurrección de Barcelona World, ahora Hard Rock Entertainment World, un proyecto que ha venido a sustituir a Eurovegas tras la fuga del magnate Sheldon Addelson. Como si fuera lo más normal del mundo, los promotores de BCN World exigieron que a cambio de su inversión se rebajaran los impuestos sobre el juego. La Generalitat así lo hizo, pero la inversión desapareció.

El segundo ha sido la absorción del Banco Mare Nostrum, una entidad nacionalizada (participada en un 65% por el FROB) por parte de Bankia, otra entidad nacionalizada (participada en un 66% por el FROB). Esta operación, dependiendo de los movimientos del mercado, puede suponer un coste para el Estado de 1.100 millones de euros. La cantidad, a pesar de ser una burrada en pleno desmantelamiento del Estado del bienestar, es una minucia si la comparamos con los 60.000 millones de euros del rescate bancario que el Banco de España da por perdidos.

El rescate bancario español, además de estos millones perdidos, conllevó un trasvase de deuda privada a deuda pública, con los consiguientes recortes y su justificación. Los cargos públicos que han aplicado estos recortes se han excusado basándose en el excesivo coste de la intervención del Estado, mientras han defendido la intervención y los gastos del Estado en cuanto al rescate de la banca o de las autopistas.

En el caso de las radiales de Madrid, en función de la cláusula de Responsabilidad Patrimonial de la Administración, el Estado deberá pagar, según las empresas del sector, unos 5.000 millones de euros. Aunque desde la Administración se afirma que la cantidad sería inferior, lo que no se puede minimizar es la intervención estatal en favor de los poderes fácticos en múltiples sectores de la economía.

El ejemplo paradigmático es el conocido caso de la Plataforma Castor, que tras provocar movimientos de tierra en varios puntos de la costa, quedará en hibernación y costará a la ciudadanía 4.700 millones de euros, de nuevo por cláusulas firmadas por el Estado que diluyen el famoso riesgo empresarial hasta niveles homeopáticos.

Hechos como estos no deben sorprender en un país en el que son habituales las noticias alrededor de las puertas giratorias. Esta práctica es la que seguramente permite explicar, además, otros fenómenos como la adjudicación de obras y servicios con mucho beneficio privado y poca utilidad pública (el AVE sería el caso más conocido), como determinadas privatizaciones de empresas que han hecho importantísimos beneficios por una posición casi monopolística, como una política energética que favorece a las grandes empresas del sector en detrimento de las apuestas por las energías renovables, o como una amnistía fiscal que, además de casi cooperar con el fraude fiscal e incentivarlo, ha logrado escasas ventajas económicas para Hacienda.

Aunque parezca un goteo de casos, no se trata de fenómenos aislados, sino que pueden considerarse sistémicos. Una idea que toma fuerza si observamos un par más de intervenciones estatales claramente estructurales. En primer lugar, el diseño del impuesto de sociedades que permite una elusión sistemática, ya que, con un tipo nominal de un 25 o 30% dicho impuesto tiene, en cambio, un tipo efectivo para las grandes empresas de un 6%, y, hay que remarcarlo, estamos hablando de una actuación legal por la que ingresos que deberían ser públicos se convierten en privados. En segundo lugar, la reforma exprés de la Constitución que se produjo en plena crisis para priorizar el pago de la deuda, poniendo de manifiesto, una vez más, la incompatibilidad del capitalismo con la democracia.

Esta incompatibilidad y la intervención sistemática del Estado en favor de los grupos de poder, a pesar de tener una especial intensidad en España, se extiende de forma global, como lo demuestra la impunidad de los lobbies que presionan a las principales potencias a ambos lados del Atlántico.

En cuanto a las medidas económicas intervencionistas, la Reserva Federal de EE.UU. ha inyectado semanalmente durante la crisis millones de dólares en la economía, en un país en el que el dumping fiscal entre estados, es decir, el intento de condicionar con gasto público la localización de las empresas privadas, es de lo más habitual. También en la UE el BCE ha prestado dinero a la banca a intereses irrisorios, al tiempo que la ciudadanía han sufrido reiteradamente las imposiciones de la Troika.

La subordinación del Estado a los intereses del capital no es una noticia de última hora, sino que arranca con el capitalismo mismo. Sin embargo, para entender la actualidad hay que prestar atención al momento en que después de la reunión del G20 en el inicio de la crisis, en 2008, el entonces presidente francés Nicolás Sarkozy prometió la refundación del capitalismo. Pronto descubrimos que, a pesar de la retórica oficial en base al libre mercado y a la competencia, la refundación no sería más que un rescate del capitalismo realmente existente y que las clases populares pagaríamos la factura.

Sembla que amb l’arribada dels refugiats sirians acabem de descobrir ara com tracta la UE a aquells que vénen de fora, quan ho ha estat fent així des d’un inici (fins i tot abans d’anomenar-se UE)

L’arribada dels refugiats sirians ha despertat una preocupació pels díctics, “aquí” i “allà” especialment, que semblava haver quedat arraconada amb la globalització. Tanmateix, el discurs dominant fa uns mesos que no es cansa d’explicar que els d’allà estan venint cap aquí. Fins i tot, la pretesa preocupació dels mitjans de comunicació, que dia rere dia mostren llargues fileres de gent i rutes traçades en mapes, no fa més que reforçar aquesta idea. Cal recordar, però, que fa molt temps que alguns “d’aquí” han anat cap “allà”, obtenint avantatjosos guanys amb aquest desplaçament.

En moltes ocasions, a les notícies o reportatges sobre països llunyans hi apareixen elements que ens resulten familiars: marques de roba, de refrescos, de cafeteries... No obstant, la nostra presència en aquells països no es limita a aquests elements comercials. Si viatgéssim, per exemple a Accra (Ghana) podríem trobar-hi un munt, mai tant ben dit, de components electrònics en un abocador tecnològic on van a parar bona part dels residus que generen els aparells que satisfan les nostres modernes necessitats (o les que ens generen el mercat i la publicitat, però això donaria per un altre article).

Desfer-se dels residus d’aquests aparells suposaria un greu problema ambiental aquí, però s’ha traslladat allà, a països com Ghana, l’Índia, la Xina o Pakistan. Aquest és el destí final del material de la nostra tecnologia. Per la seva banda, el seu origen, sovint, no està gaire lluny d’aquest destí. Així, per exemple, el coltan que s’utilitza en la fabricació de mòbils, tauletes i altres dispositius és extret allà per treballadors, sovint nens, en condicions penoses, de mines controlades per senyors de la guerra que traslladen el seu producte a comerciants considerats legals, amb els què les empreses d’aquí fan tractes per obtenir el mineral.

Aquesta, com sabem, no és l’única forma d’imposició de formes de treball penoses de companyies d’aquí cap a ciutadans d’allà. Són ben coneguts els casos d’empreses tèxtils europees (algunes de les principals, espanyoles) que tenen fàbriques a l’Índia, Pakistan, Cambodja, Bangladesh... en les què les treballadores tenen unes condicions laborals i salarials extremadament precàries. Aquestes peces de roba acaben omplint les botigues i els comptes corrents de gent d’aquí. Comptes que, sovint, es troben en paradisos fiscals allà.

Finalment, la roba acaba als nostres armaris, conjuntament amb tota una altra sèrie de productes que ens permeten gaudir de les habilitats de les treballadores d’aquells països. De vegades, però, no es la muntanya la que va a Mahoma, com succeeix en alguns polígons industrials europeus, i Pratto (Itàlia) és un dels exemples més sagnants. Les treballadores provinents d’altres països són quasi esclavitzades en territori europeu, perquè l’etiqueta pugui recollir el preuat origen de proximitat (d’aquí) del producte.

A més de tenir el fruit del treball de les persones d’allà, o a les pròpies persones, les grans companyies d’aquí s’han apropiat també de bona part dels recursos naturals d’allà, és a dir, hi ha parts d’aquells països que es troben aquí, normalment aquelles parts que provenen del subsòl (gas, petroli, minerals,...). A canvi, des d’aquí les empreses transnacionals els hi tornen la destrucció de paisatges, formes de vida i de cultura i la ruïna d’ecosistemes i economies amb una sèrie d’imposicions comercials i productives, tant a partir de pressions directes d’aquestes empreses, com dels tractats entre els governs.

En un altre apartat, o no tan altre, atès que també és la font dels beneficis de diferents empreses amb capital d’aquí, hi ha la utilització i el foment dels conflictes i de les guerres com a sistema de control geopolític de diverses zones, però també com a forma de negoci d’aquestes empreses armamentístiques i d’altres tipus d’aquí que participen en la destrucció i posterior reconstrucció de zones d’allà.

Una permanent ingerència d’aquí cap allà en diverses formes que han donat lloc als fenòmens de l’imperialisme i el (neo)colonialisme i en les què s’ha fet ús d’instruments de pressió d’aparença cínicament neutral com el Banc Mundial i l’FMI, que han condicionat les polítiques d’allà, així com han frenat el desenvolupament social i econòmic d’aquells països i han servit per desposseir-los de la seva riquesa.

A banda de “l’aquí” i “l’allà”, cal afegir-hi també “l’ara”. Sembla que amb l’arribada dels refugiats sirians acabem de descobrir ara com tracta la UE a aquells que vénen de fora, quan ho ha estat fent així des d’un inici (fins i tot abans d’anomenar-se UE). Quan ha acceptat a aquestes persones ha estat per treure’n profit, per a obtenir mà d’obra barata, i quan les ha rebutjat ha convertit el Mediterrani en una tomba amb els repetits naufragis de les pasteres. En qualsevol cas, la UE ha dispensat sistemàticamentun tracte indigne a les persones que pretenien creuar les seves fronteres. Per no parlar del rèdit electoral que se n’ha tret, especialment des de la dreta, despertant els baixos instints contra les persones migrades.

Aquest darrer aspecte és bàsic avui. Perquè, el que hem explicat aquí, vostès ja ho sabien i, com vostès, la llarga llista d’agents de les empreses privades que hem esmentat fins ara i també els representants públics i dirigents de la UE que aquests dies estan escatimant esforços per l’acollida dels refugiats, o quasi podríem dir que no n’estan escatimant pel seu rebuig , excusant-se rere pseudoarguments demogràfics i econòmics i justificant-se amb discurs de la por i la seguretat. A cada comentari i a cada decisió, s’estan expressant el racisme i la xenofòbia latents i estructurals que configuren les societats d’aquí. Una xenofòbia que aquells que qüestionen l’acollida dels refugiats i justifiquen el seu manteniment en penosos camps als límits de la UE, veuen com una palleta a l’ull de Pegida, el Front Nacional o el UKIP, però no saben veure en forma de biga al seu propi ull.